18393 Cmp.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
GRAN TEATRE DEL LICEU / Temporada 1995-96 I CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA � Ci) IIAJORlCA Joyas y Perlas Joies i Perles ® The Turn of the Screw (Una altra volta de rosca) Òpera en un pròleg i dos actes Llibret de Myfanwy Piper sobre la novel·la homònima de Henry James Música de Benjamin Britten Estrena a Barcelona (Amb sobretitulat) Teatre Victòria Dilluns, 17 de juny, 21 h, funció núm. 31, torn A Dimecres, 19 de juny, 21 h, funció núm. 32, torn D Divendres, 21 de juny, 21 h, funció núm. 33, torn e Dimarts, 25 de juny, 21 h, funció núm. 34, torn B Divendres, 28 de juny, 21 h, funció núm. 35, torn E Diumenge, 30 de juny, 17 h, funció núm. 36, torn T , Index 9 Repartiment 10 Resum argumental 24 Ambivalència 32 ¿Qui és l'autèntic depredador? 52 Les òperes de Benjamin Britten 55 Biografies 61 Enregistraments 63 Pròximes funcions <ID The Turn of the Screw The Prologue Stuart Kale The Governess (institutriu) Helen Field Miles, nen al seu càrrec Ryan Roberts / Jefferson Toal Flora, nena al seu càrrec Conxita Garcia Mrs. Grose, majordoma Mechthild Gessendorf Quint, antic criat Stuart Kale Miss Jessel, antiga institutriu Nadine Secunde Direcció musical Josep Pons Direcció d'escena Michael Hampe Realitzada per Christoph Meyer Escenografia i vestuari John Gunter Il·luminació Hans Toelstede Producció Oper Koln Materials musicals Boosey & Hawkes Ltd" London Violí concertino Josep M, Alpiste Professor dels nens Peter Kay ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL CHAN TEATRE DEL LICEU Violins Josep M, Alpiste I Annick Puig Viola Birgit Schmidt Violoncel Peter Thiemann Contrabaix Tomàs Al m i r.al] Flautes Albert Mora Oboè Francesc Castelló Corn anglès Hichard Vaughan Clarinets Xavier Ftgucro!a Fagot Just MOI'os Trompa Frantisek Sup in Arpa Margarita Arnal Percussió Artur Sala Piano / Celesta Osias Wilenski Resum argumental Un tutor inquietant i atractiu encarrega a una ins titutriu l'educació nens en una casa de dos de camp anglesa sota l'advertència que no el molesti en cap cas. La institutriu, fascinada pel tutor, comença a sospitar que a la casa s un terrible misteri 'amaga John Singer Sargent (1884). relacionat amb els esperits d'un antic criat, Quint, i Sothebv's Parke-Bernet, Nova York. l'antiga institutriu, Miss Iessel, tots dos morts poc Pàgina següent: Edouard Vuillard (1892). Calerie Schmit, de París. temps abans: els creu responsables de corrompre els nens. Potser hi ha alguna cosa maligna en els nens i, en efecte, els fantasmes amenaçadors existeixen realment. Però també podria ser que la puritana institutriu victoriana necessités creure en aquests fantasmes que justifiquen un paper sobreprotector. Basada en l'obra homònima de Henry James, Benjamin Britten va escriure The Turn of the Screw per a la Biennal de Música Contemporània de Venècia. L'òpera s'estrenà a La Fenice el14 de setembre de 1954. diferència més important entre la història de Henry James i el llibret de Myfanwy Piper és estructural: la Lanovel·la comença amb una festa privada on s'explica una història de fantasmes, la interpretació de la qual es deixa en mans dels convidats. La solució que adopta Benjamin Britten és tant o més hàbil que la del novel·lista: en comptes d'interposar uns testi monis entre el públic i la història, proposa que el públic decideixi John Singer Sargent directament la (1899). The Earl of interpretació millor. El públic fa el paper que a la Derbv. novel·la es deixa en mans dels convidats a la festa. 12 H E S U M ti H e t: \'1 E N T ti L I 11 E S U;vI JI 11 e u M E 1\ T ti L 113 PRÒLEG «Era nerviosa: la jove, inexperta, El E S CHI T P E HAT E N O H AM 13 A C O M I' A N Y A M E N T P I A N pròleg, DE O , feina comportava deures seriosos amb les una i poca companyia, molta solitud. comença paraules: «Aquesta és curiosa història. La Dubtava, i es va un prendre vaig escriure amb tinta esvaïda ... (mà de dona, institutriu de dues parell de dies per consultar-ho i considerar-ho. (... ) Va fer front al criatures) fa molt de temps». La visita de la institutriu al tutor dels perill: es va comprometre. nens, la clàusula que ell li la feina -n'haurà -La moral de la qual cosa era, imposa per ocupar la seducció naturalment, exerci d'assumir tota la responsabilitat i no podrà adreçar-se al tutor en da pel jove esplèndid. Ella hi va les vacil·lacions manera en sucumbir» cap cas-, d'ella, la què finalment l'accepta, tot forma part dels antecedents del cas. Al final HENHY JAMES plegat Una altra volta de rosca queda clara la fascinació -l'enamorament apassionat- pel tutor (Proemi) dels nens la per part de institutriu, que de fet confessa que se sentí impressionada pel fet que «ell, tan galant i atractiu, tan immers en el gran món, necessitava la seva ajuda». Q U A N L A I N S TI TUl' H I U E S DECIDEIX -«I WJLL.- S'INTRODUEIX EL TEMA PRINCIPAL DE L'ÒPERA COM SJ FOS UN SECRET QUE A POC A POC CHE1X I EXPLOTA EN EL VIATCE DE LA INSTITUTRIU FINS A BLY, EL TEMA ÉS UNA SÈRIE DE DOTZE NOTES, PERÒ EL TRACTAMENT QUE REBEN NO TÉ HES DE SCl-IONBERGIÀ: ENS TROBEM DINS D'UN UNIVERS ESSENCIALMENT TONAL A e T E I «Viatjant en aquesta hora, en un dia Escena 1: The Journey (El viatge) meravellós, ( ... ) el meu ànim es John Singer Sargent (1882), EL TEM'A MUSICAL DE L'ÒPERA ÉS ENCETAT PEL PIANO SOBRE va revifar i, quan vàrem torçar !\lluSCUJ11 of Fine Arts. de Boston. a s'elevà de tal cap l'avinguda, E L F O N SD' U N T R È M O L O DEL S 'I N S T H U M E N T SD' ARC, E L S E G U E I X manem que es féu evident fins a l' O r S E L S .\1 O T I U S ,\'1 U S I CAL S I' H I ;"< C I PAL S DEL' O B H A lYE H I V E N quin punt m'havia enfonsat ante U N A M Ú S I CA Q U E S I M 13 O LIT Z A E L V I AT CEC A P A 13 L y, La institu DEL TE.\I A DEL A «,' OLT A DE H O S CA» S E C 0;"< S [).'l' A T È C:\ I C ci �I IT riorment. triu és envaïda pels dubtes sobre la conveniència de la missió en I - JA" r LA Q [) A L ,\ O S' I "1' E" TAT A" TID E.\ TI F J CA H I 1.\ DI" J-I E N It Y A �i E S ÇA" J s'ha ... què compromès. «Molt aviat ho sabré », afirma. Una altra oolta de rosca E P E H S O x A T C E S C O \1 D E S CHI t_; H E D t: A LIT Z r\ H .\1 t: S I CAL .\1 "T E L S (Capítol 1) L E S H E LAC I O x S Q t: E "O POD E" A H TIC t_; LA H - S E V E H B r\ L ,\1 E x r : S [) E CA HAC TER IT Z E" LA P E H E X E .\1 PLE, E LS THE l' S \'1 U S I CAL Q Escena 2: The Welcome (La benvinguda) I j\ S r 1 T u T H I [) I Q U I :-< T SÓ", S I M I' L E S V A H I A C I O ,'l' S DEL 1\1 ci T E I X Impacients i plens de curiositat, els nens esperen la nova institutriu. \'101'[ U, Mrs. Grose, la majordoma, assaja amb ells salutacions i reverències L' acció transcorre a una casa de al final del Bly, camp anglesa, per rebre-la com cal. Però abans que els nens es tranquil-Iitzin, la segle XIX, institutriu arriba de sobte. Miles i Flora la saluden. Mentre Mrs: 14 lilE S Li M A 11 G Li M E N TAL 11 E S Li M A 11 G Li M E N TAL 115 «Ell era a un dels angles, el més «La noieta que acompanyava la Grose li dóna la en un to la institutriu Escena 4: The Tower benvinguda cordial, queda allunyat de la casa, molt dret i (La torre) senyora Grose em va fer l'efecte, , meravellada en veure els nens i la de Els nens amb les dues mans a la Uns dies més la en moment, de set' fins a Bly. posades quants tard, institutriu torna a estar aquell magnificència barana, tranquil-la Jo el veia que tal encantadora, haver igual veig a punt que volen la finca immediatament, La institutriu està entu la es al seu L les lletres que formo en gràcies pau que respira voltant (E MONÒLEG <[-lOW de treballar amb ella no seria ensenyar-li aquesta Era la siasmada: «Ara és casa meva! ». pàgina; aleshores, exactament, BEAUTIFUL IT IS, DE precisament cap dissort. Bly SUBRATLLA, FET, L'EXTREMA VULNERABI d'un com afe cr-iaturn més bonica havia després minut, per que LIT A r DEL PER S O N A T a va canviar GE).