GRAN TEATRE DEL LICEU

/ Temporada 1995-96

I

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

� Ci) IIAJORlCA Joyas y Perlas Joies i Perles ® The Turn of the Screw

(Una altra volta de rosca)

Òpera en un pròleg i dos actes Llibret de Myfanwy Piper sobre la novel·la homònima de Henry James Música de Benjamin Britten

Estrena a Barcelona

(Amb sobretitulat)

Teatre Victòria

Dilluns, 17 de juny, 21 h, funció núm. 31, torn A Dimecres, 19 de juny, 21 h, funció núm. 32, torn D Divendres, 21 de juny, 21 h, funció núm. 33, torn e Dimarts, 25 de juny, 21 h, funció núm. 34, torn B Divendres, 28 de juny, 21 h, funció núm. 35, torn E Diumenge, 30 de juny, 17 h, funció núm. 36, torn T

, Index

9 Repartiment 10 Resum argumental 24 Ambivalència

32 ¿Qui és l'autèntic depredador? 52 Les òperes de Benjamin Britten 55 Biografies 61 Enregistraments 63 Pròximes funcions

The Prologue Stuart Kale The Governess (institutriu) Helen Field Miles, nen al seu càrrec Ryan Roberts / Jefferson Toal Flora, nena al seu càrrec Conxita Garcia Mrs. Grose, majordoma Mechthild Gessendorf Quint, antic criat Stuart Kale Miss Jessel, antiga institutriu Nadine Secunde

Direcció musical Josep Pons Direcció d'escena Michael Hampe Realitzada per Christoph Meyer Escenografia i vestuari John Gunter Il·luminació Hans Toelstede Producció Oper Koln

Materials musicals Boosey & Hawkes Ltd" London Violí concertino Josep M, Alpiste Professor dels nens Peter Kay

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL CHAN TEATRE DEL LICEU

Violins Josep M, Alpiste I Annick Puig Viola Birgit Schmidt Violoncel Peter Thiemann

Contrabaix Tomàs Al m i r.al]

Flautes Albert Mora

Oboè Francesc Castelló Corn anglès Hichard Vaughan Clarinets Xavier Ftgucro!a Fagot Just MOI'os Trompa Frantisek Sup in Arpa Margarita Arnal Percussió Artur Sala

Piano / Celesta Osias Wilenski Resum argumental

Un tutor inquietant i atractiu encarrega a una ins­

titutriu l'educació nens en una casa de dos de camp anglesa sota l'advertència que no el molesti en cap cas. La institutriu, fascinada pel tutor, comença a sospitar que a la casa s un terrible misteri 'amaga John Singer Sargent (1884). relacionat amb els esperits d'un antic criat, Quint, i Sothebv's Parke-Bernet, Nova York. l'antiga institutriu, Miss Iessel, tots dos morts poc Pàgina següent: Edouard Vuillard (1892). Calerie Schmit, de París. temps abans: els creu responsables de corrompre els nens. Potser hi ha alguna cosa maligna en els nens i, en efecte, els fantasmes amenaçadors existeixen realment. Però també podria ser que la puritana institutriu victoriana necessités creure en aquests fantasmes que justifiquen un paper sobreprotector. Basada en l'obra homònima de Henry James, Benjamin Britten va escriure The Turn of the Screw per a la Biennal de Música Contemporània de Venècia. L'òpera s'estrenà a La Fenice el14 de setembre de 1954.

diferència més important entre la història de Henry James i el llibret de Myfanwy Piper és estructural: la Lanovel·la comença amb una festa privada on s'explica una història de fantasmes, la interpretació de la qual es deixa en mans dels convidats. La solució que adopta Benjamin Britten és tant o més hàbil que la del novel·lista: en comptes d'interposar uns testi­ monis entre el públic i la història, proposa que el públic decideixi John Singer Sargent directament la (1899). The Earl of interpretació millor. El públic fa el paper que a la Derbv. novel·la es deixa en mans dels convidats a la festa. 12 H E S U M ti H e t: \'1 E N T ti L I 11 E S U;vI JI 11 e u M E 1\ T ti L 113 PRÒLEG

«Era nerviosa: la jove, inexperta, El E S CHI T P E HAT E N O H AM 13 A C O M I' A N Y A M E N T P I A N pròleg, DE O , feina comportava deures seriosos amb les una i poca companyia, molta solitud. comença paraules: «Aquesta és curiosa història. La Dubtava, i es va un prendre vaig escriure amb tinta esvaïda ... (mà de dona, institutriu de dues parell de dies per consultar-ho i considerar-ho. (... ) Va fer front al criatures) fa molt de temps». La visita de la institutriu al tutor dels perill: es va comprometre. nens, la clàusula que ell li la feina -n'haurà -La moral de la qual cosa era, imposa per ocupar la seducció naturalment, exerci­ d'assumir tota la responsabilitat i no podrà adreçar-se al tutor en da pel jove esplèndid. Ella hi va les vacil·lacions manera en sucumbir» cap cas-, d'ella, la què finalment l'accepta, tot forma part dels antecedents del cas. Al final HENHY JAMES plegat Una altra volta de rosca queda clara la fascinació -l'enamorament apassionat- pel tutor (Proemi) dels nens la per part de institutriu, que de fet confessa que se sentí impressionada pel fet que «ell, tan galant i atractiu, tan immers en el gran món, necessitava la seva ajuda». Q U A N L A I N S TI TUl' H I U E S

DECIDEIX -«I WJLL.- S'INTRODUEIX EL TEMA PRINCIPAL DE

L'ÒPERA COM SJ FOS UN SECRET QUE A POC A POC CHE1X I

EXPLOTA EN EL VIATCE DE LA INSTITUTRIU FINS A BLY, EL

TEMA ÉS UNA SÈRIE DE DOTZE NOTES, PERÒ EL TRACTAMENT

QUE REBEN NO TÉ HES DE SCl-IONBERGIÀ: ENS TROBEM DINS

D'UN UNIVERS ESSENCIALMENT TONAL

A e T E I

«Viatjant en aquesta hora, en un dia Escena 1: The Journey (El viatge) meravellós, ( ... ) el meu ànim es John Singer Sargent (1882), EL TEM'A MUSICAL DE L'ÒPERA ÉS ENCETAT PEL PIANO SOBRE va revifar i, quan vàrem torçar !\lluSCUJ11 of Fine Arts. de Boston. a s'elevà de tal cap l'avinguda, E L F O N SD' U N T R È M O L O DEL S 'I N S T H U M E N T SD' ARC, E L S E G U E I X manem que es féu evident fins a l' O r S E L S .\1 O T I U S ,\'1 U S I CAL S I' H I ;"< C I PAL S DEL' O B H A lYE H I V E N quin punt m'havia enfonsat ante­ U N A M Ú S I CA Q U E S I M 13 O LIT Z A E L V I AT CEC A P A 13 L y, La institu­ DEL TE.\I A DEL A «,' OLT A DE H O S CA» S E C 0;"< S [).'l' A T È C:\ I C ci �I IT­ riorment. triu és envaïda pels dubtes sobre la conveniència de la missió en

I - JA" r LA Q [) A L ,\ O S' I "1' E" TAT A" TID E.\ TI F J CA H I 1.\ DI" J-I E N It Y A �i E S ÇA" J s'ha ... què compromès. «Molt aviat ho sabré », afirma. Una altra oolta de rosca E P E H S O x A T C E S C O \1 D E S CHI t_; H E D t: A LIT Z r\ H .\1 t: S I CAL .\1 "T E L S (Capítol 1)

L E S H E LAC I O x S Q t: E "O POD E" A H TIC t_; LA H - S E V E H B r\ L ,\1 E x r :

S [) E CA HAC TER IT Z E" LA P E H E X E .\1 PLE, E LS THE l' S \'1 U S I CAL Q Escena 2: The Welcome (La benvinguda) I j\ S r 1 T u T H I [) I Q U I :-< T SÓ", S I M I' L E S V A H I A C I O ,'l' S DEL 1\1 ci T E I X Impacients i plens de curiositat, els nens esperen la nova institutriu. \'101'[ U, Mrs. Grose, la majordoma, assaja amb ells salutacions i reverències L' acció transcorre a una casa de al final del Bly, camp anglesa, per rebre-la com cal. Però abans que els nens es tranquil-Iitzin, la segle XIX, institutriu arriba de sobte. Miles i Flora la saluden. Mentre Mrs: 14 lilE S Li M A 11 G Li M E N TAL 11 E S Li M A 11 G Li M E N TAL 115 «Ell era a un dels angles, el més «La noieta que acompanyava la Grose li dóna la en un to la institutriu Escena 4: The Tower benvinguda cordial, queda allunyat de la casa, molt dret i (La torre) senyora Grose em va fer l'efecte, , meravellada en veure els nens i la de Els nens amb les dues mans a la Uns dies més la en moment, de set' fins a Bly. posades quants tard, institutriu torna a estar aquell magnificència barana, tranquil-la Jo el veia que tal encantadora, haver igual veig a punt que volen la finca immediatament, La institutriu està entu­ la es al seu L les lletres que formo en gràcies pau que respira voltant (E MONÒLEG <[-lOW de treballar amb ella no seria ensenyar-li aquesta Era la siasmada: «Ara és casa meva! ». pàgina; aleshores, exactament, BEAUTIFUL IT IS, DE precisament cap dissort. Bly SUBRATLLA, FET, L'EXTREMA VULNERABI­ d'un com afe­ cr-iaturn més bonica havia després minut, per que LIT A r DEL PER S O N A T a va canviar GE). Es fa de nit i ella es en vist mai» gir-ho l'espectacle, capbussa un de lloc lentament: va passar, estat de TOT - REC N E _ O I X E N r S E N r I H S E ,A L O N TR A N mirant-me intensament mentre placidesa E, HENIlY JAMES ho a la QUIL, SERENE». pEHÒ AMB LA Uf/a altra volta de rosca feia, cap cantonada opo­ pAHAULA «ALONE, (<

Una altra volta de rosca LA i ulls ... QUE A LA NOVEL·LA DE HENRY JAMES ARRIBAVA ABANS QUE ga pàl-Iida, ( alt, ben fins i tot (CapítoI4) petits ) afaitat, atractiu, però INSTITUTRIU ABASTI�S A PERSONALMENT MILES. ES esfereïdor! »; A Mrs, Grose de li CONÈIXEH seguida passa pel cap un sol pensa­ ment: TRACTA, EN TOT CAS, DE L'ÚNICA EVIDÈNCIA OBJECTIVA QUE HI «Quint, Peter Ouint!». L'horror es reflecteix en el seu rostre la història HA ALCUNA COSA NECATIVA EN EL NEN, ABANS QUE COMENCEM quan explica del poder que aquest criat exercia sobre

SAP Cada són més A VEURE ELS ESDEVENIMENTS A TRAVÉS DELS ULLS -QUI Ely, cop palesos l'odi i la por envers aquest home, coses FINS A QUIN PUNT OBJECTIUS- DE LA INSTITUTRIU. CAL RES­ Explica sobre Miss Iessel, l'antecessora de la institutriu: com

DE LA se la va ficar a la butxaca va a SENYAR EN AQUEST PUNT LA BREU ENTnADA EN ESCENA Quint i la arrossegar la mort,

La institutriu creu D CELESTA, EL COLOn INEQUívoc DE LA QUAL S'ASSOCIARA AVIAT entendre-ho tot. E F ETC O l'vI E N ç AL' O B S E s­

SIÓ DE LA INSTITUTRIU l'EH AL FANTASMA DE QUINT I AL SOBRENATURAL, TOT SUBRAT­ MILES, COM SI HAGUÉS THANSFEnlT

L A S E V A F ALL E RAD E L TU T O LLANT IRÒNICAMENT LA FRASE DE MHS. CHOSE «\VE WERE FAR HAL N E N. Els seus dies tranquils a han acabat, TOO LONC ALONE,. Bly Quint ha tornat, i ara, de mort, vol tiranitzar els BESUM IIHCUMENTIIL 16 I n E S L NI II H C l ,�1 E i\ 'r x t,

estar... en preferirira ; Malo, un pomer; Malo, abans que ser un mal

en un ... noi; Malo, destret », La institutriu està desconcertada. F I N S

A AQUEST MOMENT, ELS DOS CERMANS SÓN TRACTATS DE MANE­

RA INDIFERENCIADA PER LA INSTITUTRIU, COM REFLECTEIX LA

PARTITURA EN NO DISTINCIR-LOS MUSICALMENT. PERÒ LA

CANÇÓ ,MALO», AMB TOTA LA SEVA AMBIGÜiTAT INQUIETANT,

PERMET NODRIR ELS DUBTES I SOSPITES DE LA INSTITUTRIU I

AUTOJUSTIFICAH EL PAPEH SOBREPROTECTOH QUE DE FET

DESITJA APASSIONADAMENT. A PAHTIR D'AQuí, L'OBSESSIÓ DE

LA INSTITUTHIU PEH MILES DOMINARA TOTS ELS PENSAMENTS I

TOTES LES ACCIONS.

L'explicació de Miles sobre la cançó no aconsegueix tranquil-litzar­ la: «L'he sentida. M'agrada. I a vostè?», declara el nen.

Fernand Khnoplf (1890). Kunsthistorisches Museum, de Viena. The TI/m oj the Screw de Britten. Acte I (Escena 5). Producció de I'Oper Koln.

«De sobte, enmig d'aquests elements, Escena 7: The «En les criatures de la seva Lake període nens feia en vida. Ella els haurà de em a (El llac) aquest igual que protegir vaig adonar que l'altra m'estimaven excessivament ( ...). banda ... teníem un La institutriu en intentarà Està decidida a fer ( ) espectador passeja companyia de Flora per la vora del llac de Feien els seus deures amb devo­ influència, ell perquè pervertir-los. interessat ( ... ). De la identitat es la mera Flora demana si llac surt ció; pel' es a Bly. aquest al llibre de Una complaïen, qualsevol cosa, i Mrs. Grose, tot i que mostra reticent seguir-la, indubtable de l'aparició m'asse­ geografia. exultació que produïa l'obsequi, tan aviat gUI'ada com el petit estona més tard té una llac és «Ia mar Mortal». en els miracles memorís­ a la institutriu inspiració: aquest petits promet que l'ajudarà. rellotge del meu coratge assenya­ tics en absolut Tot es a la seva se al llit i canta imposats» ... li lés el segon adequat ( ). Vaig seguit gira cap nina, l'emporta sentir amb determinació en que adormir-la. LAC A N Ó DEB R E S S OLD E F L O H A A L N HENRY JAMES per ç A I N A, d'un niinut la nena havia Una altra volta de rosca l'espai .DOLLY MUST tots els sons SLEEP WHEREVER I CHOOSE" ÉS EL MIRALL DEL (CapítoI9) Escena 6: The Lesson (La lliçó) reprimit espontanis ( ... ); em vaig convèncer que, Miles recita les CANT DE MILES -,MALO,- PERÒ SENSE RESSONÀNCIES SIN IS­ Hora d'estudi. Els nens tenen classes particulars. també en aquest minut, s'havia posat d'esquena a mentre THES. DE FET, LA RELACiÓ DE LA INSTITUTRIU ANIB FLORA declinacions llatines. Flora està nerviosa, la classe i vol l'aigua (I interromp jugava» AMB MISS JESSEL) NO TÉ LA INTENSITAT FíSICA DEL institutriu es a Miles tot CONTACTE passar a la classe d'història. La dirigeix BENIIY JAMES Miles AMB EL TRIANGLE MASCULí DE L'OBRA: MILES, QUINT I EL FAS­ preguntant-li si hi ha res més que sàpiga de memòria. respon Una altra volta de rosca (Capítol 6) CINANT TUTOR ABSENT. recull tot el amb una cançó. És estranya i captivadora, i sembla que La institutriu a Flora el cobrellit de la seva infantil i natural: comença llegir. Quan arregla misteri que s'amaga sota la jovialitat «Malo, 18 11 E S U .�I A 11 C U M E .'l TAL 1 11 E S U M ¡\ 11 C U �'I E NT ¡\ L 119

es tomba i es sobtadament. A l'altra banda nina, aquesta destapa ACTE II delllac, la institutriu veu l'esperit de Miss Jessel, però no se sap si Flora ha La institutriu, està «-Estava buscant ha percebut l'aparició. però, ja desespera­ algú altre, dit, Escena 9: and i no era vostè? Colloquy Soliloquy (Col·loqui soliloqui) dament cada nen és envaït un mort. algú que convençuda que per - - Tornen a Estava buscant el petit Miles. En aparèixer Quint i Miss Jessel en un entorn irreal i estrany. moment em' va una aquell posseir LES NOTES ESCÈNlQUES lNDIQUEN AQUEST ENTORN: LA LLUM claredat portentosa. És ell, qui buscava. pEHSONIFICA QUINT I MISS JESSEL, QUE NO ES PODEN VEUHE «Jo l'havia agafat de la mà sense Escena 8: At - Però com ho sap? Night (De nit) E N L L O C va i l'havia Es un dramàtic. «-Per pronunciar cap mot dut, -Ho sé, ho sé, ho sé! -La meva escampant diàleg què m'has Placidesa nocturna. La institutriu creu sentir la veu de ele­ a través dels espais foscos, amunt Quint exaltació va créixer- fet venir des dels meus somnis a l'aula? -Jo no t'he fet venir! Has l'escala on havia volte­ per Quint vant-se delicadament en una vocalització i seu àvidament llarga serpentejant. H E N B Y .I A 1\1 E S sentit el terrible esbatec A jat per sobre tan dels cignes salvatges!». Q U E S T I� S U N Una altra oolta de rosca ... i Miles també entra en escena. li canta: sóc tot el hi ha ( ); vaig sentir, aquesta vegada, Quint «Jo que DELS (CapítoI6) DOS ÚNlCS MOMENTS DE L'ÒPERA EN QUI� EL TEMA CEN­ davant del seu torbament, un i d'atrevit ... En mi es troben secrets i a for­ curiós calfred de triomf» d'estrany ( ) desigs mig T HAL DEL A «V OLT A DEn O S CA" ÉS C A N TAT. La tensió augmenta, mar». Miles està fascinat. Ara se sent també la veu de Miss Jessel tot i els dos a I·IENIIY JAMES que asseguren que partir d'ara deixaran els seus espe­ Ulla all ra volta de rosca que crida Flora, i també resta enlluernada. E L S N E N S TAL aquesta rits en silenci. Al final del duet es torna a sentir la veu de la (CapítoI11) institu­ VEGADA HI pHOJECTEN FANTASIES NOCTunNEs pHÒplES O TAL triu, que medita sense esperança: «Perduda en el meu laberint, no VEGADA SÓN ÉSSERS CONSCIENTMENT MALIGNES QUE CONTES­ veig la veritat ... » , CONTINUA DONCS L'AMBICÜITAT: PEn UNA TEN LES PARAULES DELS FANTASMES: L'ACTITUD DELS NENS BANDA EL DIÀLEG ENTHE QUINT I MISS JESSEL SEMBLA QUE NO MAI NO POT CONFIHMAn LA pHESÈNCIA OBJECTIVA DELS MORTS POT SER ÚNICA¡VIENT FRUIT DE LA MENT ENVEHINADA DE LA r s n o TAMPOC NO POT NEGAH-LA. INSTITUTHIU, NECESSITADA DE JUSTIFICAR EL SEU CEHCLE A CONTINUACiÓ SEGUEIX UN PIANISSIMO, QUE POT SEH EL 1-llPEHPROTECTOR. PER L'ALTRA, LA INSTITUTRIU CANTA «LOST SíMBOL DE LA COMUNICACIÓ ENTHE ELS DOS MONS. PERÒ LLA­ IN ¡"IY LABynINTl-l I SEE NO TRUTH" LA QUAL COSA IMPLICA DE I DE LA v o n s , ELS CHITS LA INSTITUTHIU MAJORDOMA, QUE NEGAR EXPLfcITAMENT LA REALITAT OBJECTIVA DELS FETS DE ESTAN BUSCANT ELS NENS, INTERROMPEN AQUESTA UNiÓ. LES LES ESCENES ANTERIORS. APARICIONS ES RETIHEN. Mrs. Grose renya Flora i la porta dins la casa per tornar-la a ficar al llit, mentre que la institutriu intenta

desxifrar les de Miles: «Ja ho sóc «El em deia a mi enigmàtiques respostes veu, que mateixa per Escena 10: The Bells (Les sobre de tot era Miles havia campanes) no és cert?». que dolent, De al de Els nens un U E E descobert alguna cosa de mi i dia, jardí l'església. canten salm Q DEG N E­ que l'evidència d'això, als seus RA GAIREBÉ EN pARÒDlA (<

de en nosaltres i els altres. Pensa el mateix que vostè el si para pensar «-Miles estimat, sabessis com et Escena 12: The Bedroom vull ... només vull (El dormitori} meu oncle?». La institutriu està ferida: un desafia­ ajudar! ( ) que profundament a La m'ajudis salvar-te! tensió nerviosa amenaça amb descarregar llàgrimes en seva hi veu un de qualsevol ment! En la vacilIació , només camí sortida, Vam estar així un moment, durant el moment. La institutriu intenta Miles li va mirar al meu voltant i que expliqui què passar anar-se'n de de mentre tots els altres són a qual vaig Bly seguida, l'església. veure vaig que les eortines no realment a l'escola. Llavors ressona la veu de Quint. Miles s'espanta s'havien mogut i que la finestra S'allunya precipitadament. pOTSEH PER LA estava tancada. PHESSIÓ VERBAL DE LA INSTITUTHIU I pOTSEH

està PER LA -L'espelma apagada! -vaig REAPARICiÓ DE QUINT, EL MOTIU DEL QUAL ENVOLTA cridar llavors. LES PARAULES DEL NEN: -He estat jo, qui l'ha apagada! -va L'ARPA REPRESENTA TANT ELS pENSA- dir Miles» MENTS DE MILES SOBHE QUINT COM ELS PENSAMENTS QUE LA I-I E N It Y .1 A �1 E S INSTITUTHIU LI ATRIBUELX. La Una altra oolta de l'osca L'espelma s'apaga. pregunta (Capítol 17) roman sense resposta, i les llàgrimes continuen sense vessar. L'ESCENA ÉS PAHAL·LELA A LA DARHERA DE L'ÒPERA, NOMÉS

QUE AQUESTA VECADA LA INSTITUTRIU NO ACONSECUEIX «POS­

SEIH» MILES.

Escena 13: Quint

Durant la nit la veu de es torna a fer sentir. Indueix Miles a The Turn o( {he Screw de Britten. Quint Acte II 11). Producció de l'Oper Kiiln. robar (Escena la carta de la institutriu. «Agafa-la, agafa-la! ». Miles ho fa.

EL HOBATOHI DE LA CAHTA I�S, DESPRÉS DE L'EXPULSIÓ DE

L'ESCOLA, L'ALTHE FET OBJECTIVAMENT HEPHOBABLE DE «Asseguda a la meva taula en la llum Escena 11: Miss Jessel MILES. FALTA DECIDIR SI EL PITJOR ÉS EL FET MATEIX O LA de la tarda vaig veure una pet·so­ A la seva la institutriu nota la de Miss na a la sense la meva habitació, presència Jessel, qual, expe­ HEACCIÓ EXACEHADA DE LA INSTITUTHLU DAVANT EL FET. riència anterior, hauria pres a que l'observa asseguda a l'escriptori. Miss Jessel comença a parlar, primer cop d'ull per una criada en un to Els nervis de la institutriu estan a ( ... ). Va ser aleshores que la seva serè, però implacable. identitat es va encendre ... A ( ). d'esclatar. Ara s 'adona li resultarà deixar que «On era tot va punt insuportable Flora Escena 14: The pocs metres de mi, romandre aquest temps? Piano (El piano) Miss i lla­ com la meva vil predecessora. sols els nens are mine, mine»}, Jessel desapareix Quan vaig fer aquesta pregunta a (<

TUTOH FASCINANT I�S PROU EXPLíCITA: ÉS UN DELS PASSATCES

MÉS TENDRES I APASSLONATS DE TOTA L'OBHA DE BHITTEN. 22 I B E S U M A H G U M E i\ TAL

«-No sé què vol dir. No veig ningú. Escena 15: Flora No veig res. I no ho he vist mai. Mrs. Grose i la institutriu troben Flora a la vora del llac. En Crec que vostè és cruel. No aquell m'agradat (... ). (Flora) va abraçar moment la institutriu percep la presència de Miss Jessel. Intenta amb més força la senyora Grose i Flora a reconèixer-ne la els seus va amagal' l'horrible cara entre obligar presència; però esforços les seves faldilles. En aquesta només aconsegueixen empènyer Flora als braços de Mrs. Crose, la postura va llançar un gemec gai­ rebé furiós: -Emporti-se'm, qual tampoc no és capaç de veure l'aparició que per a la institutriu ... oh, allunyi'm empodi-se'm és evident. Arrecerada en Flora etziba a la institutriu d'ella!» aquest refugi, que l'odia i que no vol saber mai més res d'ella. IIENH" .lAMES Ulla altra colta de rosca (CapítoI20)

Escena 16: Miles

Mrs. Grose surt de la casa amb Flora de la mà per anar-se'n de viatge. Durant el comiat queda palès que la carta de la institutriu no es va arribar a enviar mai, sinó que Miles la va robar. Aleshores apareix Miles. La institutriu li demana, gairebé exaltada, que tingui confiança en ella. Li suplica que li digui si va robar la carta. Però Quint s'hi fica i intenta impedir que Miles confessi. Ara la institu­ triu l'acorrala perquè admeti qui té al davant. Dins l'ànima del nen hi ha una gran lluita, que assoleix el seu punt més alt. r n o T E e I R

L'INNOCENT DE LA CORRUPCiÓ VOL DIR, PER A LA INSTJTUTHIU,

- o B LI G AH - L o A e o N F E S S A R, É s A DIR, S A L JI A R LO. Miles deixa

escapar en un sospir una darrera exclamació: «Peter Quint, ets el dímoní l». Per un moment, les veus de Quint i de la institutriu

s 'uneixen s o B H E EL T E M A M U S I CAL DEL A ,v OLT A DE R O S CA» .

EL COMPOSITOH UTILITZA LA FAMILJARITAT DEL PÚBLJC AMB

ALGUNS DELS TEMES MUSICALS PER ACCENTUAR LES AMBIGÜI­ AJice B. Wooclwru-cI (1907). British Museum, de Londres. TATS. LA CONFUSJó i)'lDENTITATS ENTRE QUINT, LA JNSTITU­

'l'RIU J MILES ÉS MANIFESTA EN AQUESTA ESCENA: EN CANTAR A

L' U N í s O N L A I N S T.I T U TRI U I Q U I NT, S'I N S I N U A Q U E PER A L N E N

L' A MENA ç A ÉS L A M A T E I X A I N S T J T UT R I u. Després, la institutriu es queda sola amb el cadàver del nen. s o N A EL T E M A ,M A LO» E N

LA VEU DE LA INSTITUTRIU.

CORRESPON AL DIRECTOR D'ESCENA, DONCS, DECIDIR A QUl

S'ADRECEN LES PARAULES FINALS DE MILES: A LA INSTITUTRIU

O A QUINT. L'AMBIGÜITAT ES MANTÉ, DONCS, COM EN LA

Pàgina següent: NOVEL·LA DE HENRY JAMES, DE MANERA QUE EL QUE REALMENT The Turn of the Screw cie Britten. Acte II (Escena 16). Producció cie l'Oper Koln. HA PASSAT NO ÉS GENS EVIDENT. Ambivalència

«En l'òpera de Britten, Quint i la institutriu són caracteritzats pel mateix tema musical. ¿ Vol dir això, potser, que els fantasmes i el "maligne" només existeixen dins el cap de la institutriu?» es demana Michael Hampe, director d'escena de la producció de l'aper Kiiln. Però seria igualment adequat explicar l'obra com una història de fantasmes, en la qual «les tendres ànimes dels nens fossin efectivament exposades a la influència dels mals esperits». Per a Hampe, és la música de Britten el que manté l'ambivalència i aconsegueix «alhora l'expressió

A dalt i a d'un i el seu i la pàgina següent: concepte contrari», fa que The Tum a/the Screw cie Britten. Acte Il (Escenes 9 i 10). Producció de l'Oper Kaln. resposta, si és que n 'hi ha cap, es trobi «a la banda de l'oïdor».

l'òpera de Britten, Quint i la institutriu són caracteritzats pel mateix tema musical. ¿Vol dir això, potser, que els fan­ Entasmes i el «maligne» només existeixen dins el cap de la institutriu, que només es poden veure i sentir de manera subjecti­ va? Es podria explicar la història d'aquesta manera, i molts exege­ tes ho han fet així.

T'he Turn ofthe Screw de Britten. Acte I (Escena 2). Però al costat d'aquesta versió, sembla plausible una altra de psi­ Producció de l'Oper Koln. cologia més afinada: la solitud i l'aïllament de la casa de camp, i la AMBIVilLtNCliI 127

«Tots els interludis orquestrals són variacions clàssiques sobre una sola melodia dodecafonica, que [onamenta la seva intensitat en el moviment ascendent d 'una "volta de

rosca" així com també en el recorregut complet del cromatisme sencer (.j. El sentit de l'obsessió està associat a la dolçor, ja el tema és d'una que A dalt i a pàgina anterior: The Tum construccio acuradament ofthe Screw cie Britten. Acte 1 (Escenes 3 i 5). Proclucció cie l'Oper Koln. infantil. Per definicio, el "mal" la que preocupa sensibilitat i la sexualitat puritanes d'una educació repressiva for­ institutriu no pot ser men el marc i el fons de la manera d'actuar de la protagonista. El representat en l'acció, seu amor inconscient i inconfessat pel llunyà, inaccessible i inabas­ table «Master» (tutor), el traspàs amor als seus fills amb ella només el pot imagi­ d'aquest l'esperança que un dia, potser, en mereixerà l'atenció, la por de nar ( . .). La música que perdre l'afecte dels nens, i la gelosia inconscient per l'antiga institu­ història fa que aquesta triu i el criat en morir van nens que deixar els orfes, d'alguna és sigui colpidora igual- manera, per segona vegada, tot plegat es condensa en la institutriu ment pàl·lida i sense fins al punt que arriba a tenir al·lucinacions dels esperits i de la seva influència sobre els nens en ella color. Tots els personatges perversa i, conseqüència, mateixa, amb la millor intenció, causa la catàstrofe. són fantasmes. Potser per Fins aquí una possible explicació de la història, però no l'única, i això i Miss Jessel Quint no necessàriament la correcta. cantar» poden Seria igualment adequat explicar The Turn of the Screw (Una JOSEPII KEilMAN altra volta de rosca) com una història de fantasmes realment exis­ Opera as Drama tents, en la qual les tendres ànimes dels nens fossin efectivament exposades a la influència dels mals esperits. Allò que la institutriu veu no és, de cap manera, fruit de la seva imaginació. Ben al con­ trari, veu i sent amb clarividència allò que roman amagat per als 28 I tI.vI 13 I V ALÈ �'i e I A

«A l'escena final, el rise altres. ¿Qui pot negar amb tota seguretat que els morts són entre els vius, les ànimes condemnades víctimes i el que s'ha corregut amb que busquen que maligne troba un accés més fàcil a les ànimes pures dels nens? Els la represa musical ha relats religiosos i mitològics de tots els pobles i de totes les èpoques estat més gran potser en van plens, d'aquestes representacions. en altra que cap òpera. Per tant, no es pot decidir quina de les dues versions -l'objectiva En cantar el cant o la subjectiva- és la correcta. La història s'explica simultània­ "Malo" de Miles, la ins­ ment en dos pl311S diferents. I aquesta ambigüitat, aquesta indeter­ minació, es trobaven en la ment de James ell mateix titutriu accepta i Henry quan declara, en el pròleg de The Turn of the Screw, que no havia volgut comprèn la tragèdia del escriure ni una història de fantasmes, una novel·la gòtica, ni un nen i la seva pròpia estudi psicològic com els que estaven tan de moda a l'època. James (,'Què hem fet, entre tenia més aviat la idea d'unir el natural amb el sobrenatural i dei­ tots?"). Les seves disset xar l'ambigüitat a mans del lector: «Semblava que pel que feia a les

- històries de fantasmes totes mesures de música ja s'havien explicat les bones, les real­ ment efectives, les esfereïdores, i que en cap direcció no en trobarí­ música de veu de nen em ni una nova collita ni un nou tipus. En efecte, el nou tipus, els soprano cantada per casos "psíquics" més moderns, netej ats al laboratori a raig d'aixeta una primera vegada per de qualsevol raresa, i proveïts dels credencials que ho testificaven, soprano lírica- resu­ prometia poc, ja que, com més respectablement autenticats, menys meixen tota l'acció» capaços semblaven d'excitar el vell i sagrat terror».

I continua: «Només has fer res­ .lOSEPI�1 KEilMAN de que la visió general del lector Opera as Drama pecte a la maldat sigui prou intensa, i llavors la seva experiència, la imaginació, la seva comprensió (envers els nens) i el seu horror (dels falsos amics) el proveirà suficientment de tots els detalls necessaris. Fes que "pensi" la maldat, fes que pensi per si mateix, i t'estalviaràs haver-li de donar explicacions inútils».

Britten i la llibretista Myfanwy Piper també van voler mantenir aquesta dualitat de sentits: «Amb aquesta òpera no hem tingut ni la més mínima intenció d'oferir cap aclariment o explicació de l'obra de James. L'únic propòsit que ens ha guiat és traslladar-la a un

altre mitj à» . Això era alhora més fàcil i més difícil per al compositor que no pas per a l'escriptor. En l'obra de James, la història és explicada en Pàgina següent:

� la no The Turn of the Screw cie Britten primera persona per institutriu. Els fantasmes parlen. Només Acte lJ (Escena 15). Producció cie I'Oper Koln. es manifesten en presència de la institutriu. D'aquesta manera, tot I ¡\ È \¡ 30 I ¡\ NI 13 V L e I ¡\ ¡\ NI 13 I V ¡\ L È N e I ¡\ I 31

«Quan la institutriu es deixa a la imaginació i la interpretació del lector: la seva fantasia farà uns fantasmes més si mani/esta la intenció de aparèixer amenaçadors que disposés d'una descripció detallada. Però sobretot, resta oberta la pregunta: ''protegir'' els nens sobre ¿ els fantasmes existeixen realment o només són una fantasia de la una musical frase gaire- institutriu? Això només ho pot decidir ellector. bé idèntica a la que Quint utilitza per Com a compositor, Britten tenia moltes més dificultats a mantenir l'atractiu del en "corrompre 'ls ", desco­ aquesta ambigüitat, que constitueix tema, perquè una obra de teatre musical, els personatges -encara que hi apare­ brim que l'estructura guin com a fantasmes- s 'han de manifestar també musicalment i purament musical de amb això guanyen automàticament presència real als ulls de té un l'òpera paper l'espectador. fonamental en elfet de La cosa encara es complica més si pensem que el teatre, amb la mantenir i aprofundir seva corporeïtat, amb la seva presentació de situacions concretes, amb feines És a dir, és del tot les ambigüitats intrínse­ prou permet aquesta ambigüitat. assenyat demanar-se si la totalitat de l'escenari (en contraposició a ques del tema» la parcel-Iització de la càmera cinematogràfica) pot arribar a expli­ PATHICIA BOWAB!) car una història en dos el de la Structures: an ooerall oieui mateixa plans alhora, subjectivitat (que l'espectador veu amb els ulls de la institutriu) i el de l'objecti­ vitat (l'espectador té la visió d'un narrador omnipresent). ¿Es pot representar una escena i alhora suggerir el contrari? ¿La narració pot restar oberta tant si s'explica en primera persona com en terce­ ra? En teatre és alhora la identifica­ poques paraules, ¿en possible The Tum ofthe Screw de Britten. Acte II (Escena Producció de K61n. ció i el distanciament de l'espectador o, si més no, es pot mantenir 16). l'Oper Com he dit al una oscil·lació contínua en l'estat d'indecisió de l'ambigüitat? En ja començament, Quint i la institutriu tenen el mateix tema. Ens són amb els tot cas, aquesta ambigüitat podria sorgir de la constel·lació de figu­ presentats mateixos elements musi­ I en els cals. tant, continuem sense saber a res i situacions, per exemple, el supòsit que esperits només per qui s'adreça el darrer crit de devil» fossin visibles en presència de la institutriu. Miles, «you (<

«d·La "volta de rosca" és simplement la implicacio de nens innocents (en una història de fantasmes) a elfet de començar a adonar-se que l'aparent protectora és l'autèntic depredador?», es demana Vivien Jones en l'article (de la Per a la Cambridge University Press). l'autora, «HENHY JAI\IES: La casa és com un gran vaixell on deriven tots els passatgers. La instituu-iu està a la tan història de Henry James pot interpretar-se ansiosa d"'·arl'ibar a pare' però Paigua dclilac és la amenaçadora, o més, que Ja torre, la finestra, uri vegada com uri cas psiquiàtric, sofisticat terrassa O el jardí» (Bernard Brugière: Dialogue posthunie ell/re l-lenryIames et: Benjamin B,.ilten). i Max Ernst (1891-1976). 1. J. Pauvert éditeur. conte de por, una reflexió sobre la innocència la corrupcio, i també uri drama faustià en què bo i els la institutriu i els fantasmes, l'àngel Pàgina següent: Max Ernst (1891-1976). dolents, combaten per les ànimes dels nens. .I. J. Pauvert: éditcur.

questa és una història de fantasmes que sens dubte pot ater­ rir, però en la quall'existència de fantasmes és, si més no, A discutible: de fet, el conte de James són dos contes en un; hi ha una ambigüitat constant i irresoluble, que permet dues interpre­ tacions i no deixa que ellector es decideixi per l'una o per l'altra. de la ¿Els nens «veuen» fantasmes o són producte de la imaginació institutriu? Miles i Flora són víctimes dels fantasmes o de la institu­ Max Ernst (1891-1976). només tenim la versió 1. J. Pauvert éditeur: triu? No en tenim cap prova segura, perquè ,QUI 1:8 L'AUTÈNTIC DEPIlEDADOIl? U I I: 341 , Q SL' A U T tNT I C D E P nED JI DOll? 1 35 d'ella del va «Peter és l'alter que passar. va Quint figura aparèixer i «va semblar que pugés un de les és allò graó escales»; tutor londinenc. Aquesta ambigüitat que dues de les noies de ego del qui s'encarregava la institutriu també van afir­ ha i fascinat els lec­ mar aclaparat haver vist la «mentre a Sabem que se li assem­ figura seien l'aula cap al tard» i una tors durant almenys els darrers tornaven d'una una va i i tot de vegada, quan passejada, mirar per la fines­ blava que [ins seixanta i el fa la anys, que que tra i «va veure una senyora dreta al peu de l'escala». Les similituds servir les història de fantasmes de James vegades feia -la vestida de a figura pàlIida negre, l'aparició l'aula i a les esca­ tant un conte de com mateixes robes. En veure sigui por les- són menors, però sí que indiquen que James podria estar bus­ una dels mecanis­ la seva la insti­ investigació cant mena de aparició, alguna compromís entre les proves contemporànies i mes de imaginatius què depe­ els efectes tal una tutriu el confon amb el tradicionals, per de donar nova autoritat a la nen totes les històries de fan­ història de fantasmes tutor londinenc. I Miss revestint els fantasmes moderns amb terrors tasmes. També fa The que antics. Iessel és l'alter de la resisteixi ego Turn of the Screw Els possibles lligams entre The Tum of the Screw i la Society for institutriu. També sabem difícilment una adaptació reei­ Research tendeixen de manera a Psychical natural donar suport a recurs a un únic s'assem­ xida' perquè el l' que físicament opinió que els fantasmes, o almenys el mal, existeixen indepen­ narrador no es utilitzar en La "car­ pot dentment de la encara blaven. relació institutriu, que permeten diferents interpre­ teatre. El o llibre­ dramaturg, tacions de la font. Pot ser nal" hi va que la institutriu realment vegi fantasmes que potser o valent autor cic la novel-la The Tum the tista, compositor prou Moltes estrenes de els nens no Henry James, of d'òperes Benjamin Britten que poden veure; la Societat havia casos de haver entre i s'associaren amb registrat Peter Quint Screw,sobrelaquaJMvl"anwvPiperl"éuelUibretde per intentar-ho ha de triar esdeveniments singulars: Peter fantasmes que a membres aïllats d'una l'òpera. Cnrnes amb la reobertura cie Sadler's Wells després s'apareixien reunió. O pot Miss [essel és la entre amb una degra­ comprometre's ele la guerra; The Rape a/Lucretia amb la ser la primera que resposta telepàtica de la institutriu a la del mal temporada ele de la presència o la tasca de en un altre les Clyndeboume després guerra; dació de l'amor interpretació imporant reproduir mitjà -en els nens o a en platònic Gloriana amb la coronació; i A Midsummer lVighl 's Bly general- es manijesti en les seves visions en l'obra de James són una part inextricable de la Dream amb el Festival d'Aldeburgh. Cap altre sent la institutriu ambigüitats que de la font del mal, una teoria les actes de la Societat també que pel estrena, però, 110 va cridar tant l'atenció que nostra en el relat fa la institutriu dels esdeve­ que internacional corn la tutor de Londres» experiència llegir cie 'T'he Turn of/he Screw a La confirmarien. La condició moral dels nens continua essent ambi­ Fenice cie el14 de niments a Venècia, setembre de 1954. HAMON BUCKLEY Ely. gua. a les No obstant això, els fantasmes de James són més propers Els crítics que dubten de la fiabilitat de la institutriu han explorat documentades als horrors melodramàtics de la tra­ aparicions que la teoria les psicològica contemporània buscant possibles fonts per una forma humana a dició gòtica. Adopten identificable, apareixen al retrat de James. El germà de l'escriptor, William James, psicòleg, o la i no mai diferència més qualsevol hora del dia de nit parlen (la filòsof i membre de la Society for Psychical Research, proporciona entre el conte i s'ha James va l'òpera); proposat que un com inquietant lligam, també la germana petita de James, Alice. Alice arrodonir els detalls de les de la institutriu a de experiències partir una i va James, figura tràgica fascinant, estar malalta la major part casos en les actes de la for Research. En registrats Society Psychical de la seva vida des del 1884 va i, fins que morir el 1892, va viure a un un una institutriu a l'habitació casos, vespre pujava a d'aquests Anglaterra, Bornemouth, on Henry la visitava sovint i l'atenia. Va amb una de les seves alumnes: en arribar al que compartia «quan morir de durant tota seva va càncer, però la vida patir una neu­ de les escales veure clarament la d'una dona capdamunt vaig figura rastènia sens dubte tenia un que origen psicològic i que de tant en vestida de amb un coll o mocador blanc, el cabell molt negre, gran tant comportava «violents atacs d'histèria». Evidentment William a fosc i la cara ... Es va moure lentament i va entrar l'habi­ pàl·lida James s'interessava cas de tant pel l'Alice professionalment com tenia la oberta». tació, va que porta personalment (el 1890 publicar The Principles ofPsychology) i Uns mesos més tard la institutriu era a l'aula la mateixa quan el com ell havia es va 1891, proposat, intentar l'hipnotisme com a . L JI U T È \¡ TIC D E p nED ¡\ DOn? 37 ¡\ U T È ;\ TIC D E p nED ¡\ Don ? 36 I i Q u I É SL· I -Iv. l<' "-1,' estava les teories del , Això d'acord amb gran especialista r ,� teràpia. 1. ../1 francès amb William havia estudiat, l'obra del Charcot, qui qual, Ad '1 tanmateix, començava a ser desplaçada per la de Breuen i Freud,

va el 1895. estava que publicar els Studien über Hysterie James profundament implicat en el tractament d'Alice i podria molt bé haver llegit teoria psicològica contemporània intentant ajudar-la. No és possible dir si va continuar fent-ho després de la mort d'Alice; si, tot seguint Ulla recomanació de William, realment va lle­ a seva indi­ gir Freud i va trobar-hi models per la institutriu. S'ha

un casos de la s'assem­ cat que dels de Freud, el senyoreta Lucy R., institu­ bla de manera impressionant a The Turn of the Screw. La triu anglesa de dos nens de Viena es va adreçar a Freud perquè patia de depressió i lassitud; també es queixava del fet que la majordoma, la .cuinera i la minyona de la casa la trobaven massa seva orgullosa per la seva situació i maquinaven en contra explicant històries a l'avi dels nens. En una entrevista íntima, el pare dels

va a admetre nens la va convèncer que no dimitís. Freud la animar

com a que estava enamorada del pare conseqüència d'aquesta entrevista, i quan ho va haver admès els símptomes van desaparèi­ xer. A part de l'enamorament instantani de la figura amb autoritat, amb l'amor l'oncle de la institutriu de James, hi ha comparable per Figurins de Mrs. Crose. Flora (Acte II) i Miss Jesse! de l'estrona absoluta de Esbós de l de John a l estrena els The Tum Screw. Dibuixos de John escenografia Piper per altres detalls -els nens que agafen una carta, la gelosia quan ofthe Piper. absoluta de The Tum oj the Screw. amics de la família fan petons als nens, la por de Lucy R. que algú els seus sentiments- haver detalls del percebi que podrien suggerit dota que s'explica al Notebook. ¿Poch'ia ser que James n'exagerés la conte de James. Les són circumstancials, però. proves precàriament en un importància, acurat intent d'amagar la font més .. ? és semblar el personal. En allò que sí que valla pena fixar-se que podria que Però ens acostem massa a l'especulació irresponsable i inútil, i ens com una de conver­ problema general, descrit per Freud «histèria allunyem massa de The Turn of the Screw. Pot ser que James sió», explica la conducta de la institutriu de James: enamorada de hagués llegit Freud -les seves observacions poden il·lustrar i con­ la institutriu se sent terriblement decebuda quan només rep l'oncle, firmar les teories de Freud. És conèixer amb més i impossible segure­ una nota molt brusca amb la carta de l'escola de Miles d'expulsió tat la relació entre tots dos. aquest incident, aparentment menor, reprimit en el subconscient, Si ens quedem amb les dades, molt més fiables, de les altres s'exterioritza a través d'invencions i al·lucinacions. publicacions de James durant aquest període, podem situar The I si James no va llegir Freud, un crític suggereix que la mateixa Turn of the Screw temàticament i tècnicament en la seva de institutriu. etapa Alice James proporciona prou material per explicar la desenvolupament. James va anotar la història de l'arquebisbe el 12 The Turn the Screw ser narrativa per part de of podria l'exploració de del 1895. El 5 de gener gener havia patit la desil·lusió més gran una és James del cas de la seva germana, amb disfressa elaborada, de la seva carrera, quan amb escridassades i xiulets l'havien fet fora clar. De fet, els fills de l'arquebisbe Benson no sabien res de I'anèc- 38 ¿ Q u ¡ ¡, SL' A U T tNT ¡ C D E p nED A Don I, I ¿ Q u ¡ t SL' JI U T tNT ¡ C D E p nED A DOn? I 39

de l'escenari al final de l'estrena de la seva obra de teatre «Els són, Guy i fantasmes «presentar resoldre el problema que s'ha plantejat, Domville. A dels noranta del James començament anys segle passat o doncs, representacions està perdut») i va aplicar la lliçó a la narrativa, s 'havia dedicat, amb moltes esperances, a escriure per al teatre. La del trasmón, del sub­ expressant els seus dubtes epistemològics a través rebuda de Domville el va convèncer que mai no Guy aconseguiria de En a conscient, de l"'altra tècniques «dramàtiques». el pròleg The l'èxit popular en aquest gènere i el 23 de gener es torna a consagrar Awkward Age, una novel·la publicada el 1899, realitat" . La institu­ ( .). a la ficció en el seu quadern: «Torno a la meva ploma de agafar James parla del seu mètode amb les paraules «els triu havia sempre -la ploma de tots els meus esforços inoblidables i lluites reprimit successius Actes d'una Obra» i en el pròleg de What món i ocult sagrades ... Encara se'm presenta un gran futur, alt i ple. És real­ aquest fosc Maisie Knew descriu aquesta «llei escènica» amb ment ara que puc dUT a terme l'obra de la meva vida». fins al moment de la més detall: el tema s'explora i es presenta a través audaces van ser A final Aquestes paraules profètiques. dels anys d'un seva arribada aBly. seguit d'«escenes», encontres representatius noranta James entra en el seu més trencant període experimental, com en una obra alternen amb material el subcons- teatral, que (Llavors) decisivament amb la tradició victoriana del realisme narratiu, en organitzat «segons una altra llei» -algun tipus de cient aflora a la què un narrador omniscient explica allector personat­ superfí­ generalment comentari de l'autor, o especulacions interioritzades cie i es materialitza en ges i esdeveniments que sembla tenir completament controlats. Per d'algun personatge, per exemple. James descriu a «realisme» volia dir interioritzar uns James, l'experiència, presentar altre com éssers fantasmals. aquest material «completament prepara­ esdeveniments des del de vista limitat o de punt d'tm, vegades dos, tori» a les «escenes» en si: o L'horror que sent la ins- per complementa quali­ o tres, amb tots els dubtes sobre la fiabilitat o la «veri­ participants, fica la nostra reacció en novel·les titutriu a ells és però aquestes cap tat» això Les seves darreres novel·les i que comporta. exploren experimentals, no hi ha la fermesa amb el sent a què l'horror que cap demostren la moderna sensació som de la nostra que presoners comentari d'un autor a omniscient, impossible per ella en desco­ consciència individual i només amb les nostres mateixa, podem comptar per­ un dramaturg, controla les nostres opinions en la Com va escriure T.S Eliot a The Waste Land: brir zones fosques de la cepcions subjectives. narrativa realista tradicional. The Awkward Age « ... he sentit la clau / girar a la porta lm cop i girar només un cop / està formada seva persona que prefe­ principalment per diàlegs i cap en a seva / en la la cadascú la - pensem clau, presó pensant clau, comentari de l'autor no deixa de ser vacil·lant riria haver . » ignorat ( .). cadascú confirma una ... . presó «podria haver semblat allò»; a What Maisie Knew xoc entre la seva el «marc» (És) Tot The Turn the Screw, amb del inicial, és de Flora de l'estrena absoluta of l'excepció Figurí (Acle I) els fragments «preparatoris» tracten de l'àmbit i de The Turn ofthe Screw, Dibuix de John Piper. moral victoriana els narrat des del punt de vista de la institutriu. El immedia­ limitat del precedia que la mateixa Maisie «podria haver imaginat que havia seus més íntims i tament What Maisie Knew, on les diferents relacions dels desigs pares entès -havia estat capaç d'interpretar i valorar» (Art of the Novel). divorciats de la Maisie es mostren a través dels ulls de la nena; i el inconfessables» La responsabilitat de la interpretació pertoca al lector i la falta de un conte amb un títol In the la R A �I O N B u e K L E Y seguia suggerent, Cage (Dins gàbia), control per part de l'autor fa que ser conscients de les dificultats en una de ordeix històries sobre els seus què operadora telègrafs que implica jutjar i interpretar els personatges i el que diuen sigui diversos clients basant-se en la visió limitada en recull a que partir un element essencial en la lectura d'aquestes novel·les. dels envien. I a continuació obres curtes telegrames que d'aquestes Aquesta alternança d' «escenes» en un marc narratiu ambigu des­ va escriure les seves novel·les de madu­ experimentals James grans criu exactament el mètode de The Tum of the Screw. Recordem el resa: i The Ambassadors, The the Dove The Golden Bowl. conte com una Wings of sèrie d'encontres dramàtics -la visió que té la insti­ James no va la seva decebedora teatral. desaprofitar experiència tutriu de Quint i Miss Jessel, les dues escenes amb Flora a la vora S'havia a d'escriure amb economia al teatre esforçat aprendre per del llac, els enfrontaments amb Miles- i les nostres reaccions, o es va «en dues hores» el ha de (una vegada queixar que dramaturg més aviat el fet de no estar segurs de les nostres reaccions, davant 40 I ¿ Q li I É SL' A li T È " T I e I) E P n E I) A I) on'

aquests encontres estan preparades i reforçades pels passatges intermedis, on l'explicació i l'autoanàlisi es limiten al punt de vista de la institutriu. Per al llibretista, les escenes de James proporcio­ nen una estructura ideal, que Myfanwy Piper explota al màxim en una sèrie de breus encontres representatius: The Journey, The Welcome, The Letter, The Tower, etc. La música de Britten té el difícil paper complementari d'insinuar la inseguretat que creen els fragments «preparatoris» de James. Myfanwy Piper ha dit que el que la va fascinar de The Turn of the Screw va ser la «vulnerabilitat de la innocència a totes les edats» i

va fer entrar dins James un vel'S del poema de W.B. Yeats The Second Coming: «Ía cerimònia de la innocència ha quedat desfeta». El tema de la innocència i l'experiència, la innocència posada a prova i explotada, es repeteix en tota l'obra de James. En la prime­ ra etapa de la seva carrera, quan era conegut com a escriptor d'històries «internacionals», James va escriure sobre americans innocents davant d'una civilització antiga i corrupta a Europa. A Daisy Miller (1878), que va ser un gran èxit popular, la noia ameri­ cana, jove, fresca i impetuosa, és finalment destruïda pels rígids costums europeus; a The Portrait of a Lady (1881), una altra de les novel·les més famoses de James, les presumpcions innocents d'Isabel Archer sobre la seva llibertat personal canvien tràgicament quan s'adona que ha estat manipulada pel seu marit i la sinistra Madame Merle. Durant els anys noranta James semblava especial­ «BEN.lII,IIIN BnnTEN: La terre, la finestra i el llac ment la innocència dels infants i dels i simbolitzen I" ull de la terra, a través clel qual els preocupat per adolescents, habitants del món subterrani poclen els vigilar en aquest context l'experiència pren un significat específicament homes, cis animals i les plantes. Paradís illusori on resideixen éssers fabulosos, que atrau als humans sexual. La Maisie de What Maisie Knew, que passa de mà en mà cap a la mort» (Bernard Brugière: Dialogue entre els seus pares i les seves diverses descobreix postluune entre Henry James et Benjamin Briuen). parelles, per força Max Ernst (1891-1976). J. J. Pauvert éditeur. la promiscuïtat, i ella mateixa aprèn l'art de la manipulació, en defensa pròpia i pel seu afecte envers Sir Claude, un dels amants de

la seva resta miraculosament a Pàgina següent: mare, però incorrupta; The ,HENny JA�IES: L'objectiu final de lenfrontarnenr Awkward Age l'adolescent Nanda Brookenham és semblantment entre Quint i la institutriu és la possessió d'una ànima. Protegir l'innocent, sostreure"] cie la llançada al món de les intrigues adultes de saló i encara que manté contaminació, de la corrupció, és encara poc. Cal una mena l'home arrancar Miles clels poders infernals, obligar-lo a d'integritat moral, perd que estima, que espera confessar-se, és a dir, salvar-lo» (Bernard Brugière: una innocència més convencional de la noia amb qui es casi; i a Dialogue posthume entre Henry James e/ Benjamin Brillen). Max Ernst (1891-1976). 1..J. Pauvert The Turn of the Screw les relacions entre Quint i Miss Jessel i els éditeur. nens, sense ser sexuals, almenys impliquen que els nens coneixien c s L'AUTtNTIC DEPJ1EDADOB? 421 ¿QUI ¿QUI I�S L'AUTÈNTIC DEPBEDADOB? 143

la relació entre i Miss tament «També en aquesta Quint «BRITTEN: La institutriu què li fa por. Com James, evita les «febles especificacions». Jessel, un coneixement crítics han estat reservats. entre òpera de Britten un dels explorat vol viure sola amb el noi, Alguns menys ¿La relació Quint i de manera explícita, gens prò­ Miles, i potser entre Miss Jessel i Flora, era de fet homosexual? personatges es conver­ com Peter Crimes: tots ¿Els pia de James, en la pel·lícula nens van veure Quint i Miss Jessel tenint relacions sexuals? És clar teix en de la dos són ànimes turmen­ "missatger The Nighicomers. que aquestes especulacions sobre els fets limiten la història de mort". A tades acaben matant Budd, L'actitud de envers la que ens Billy James James, però recorden que tracta de manera important el poder Vere es refugiava en la innocència no era gens simple. allò que estimen. Tots de la sexualitat. En un dels seus més semblants lletra de la llei per assaigs dos són "víctimes Especulacions devien passar pel cap d'alguns crítics The Art importants, of Fiction, Quan The Turn the Screw es va en esquivar un dilema expiatòries ", marcades contemporanis. of publicar diu que «l'essència de l'energia forma de llibre l'octubre de 1898, un crític de «The Independent» moral; a The Turn of per la societat, per un moral és examinar tot el va expressar violentament la seva repugnància: «The Turn of the the institutriu destí de solitud. Screw la la Screw és la camp»; plena responsabilitat història més desesperadament malvada que mai s 'hagi ella mateixa moral és sense JAMES: La instüutriu en a sap que impossible és, llegit cap literatura, antiga moderna. Com el senyor James ha

Max Ernst . .1 . .1. Pauvert êditeur. (1891-1976) coneixement. Per en The la a com a està corrompuda per les tant, però, més sola de tots pogut, cap home dona podria, decidir d'escriure un estudi Portrait a exem­ d'infernal no mateixes perversions of Lady, per dos, perquè viu tancada corrupció humana, perquè és altra cosa que això, com ple, Isabel no aconsegueix la aquest, no es pot explicar». que afecten els germans en ruminacions moralit- maduresa moral i la llibertat al de la novel· està s'acosta una a principi la, quan L'òpera mica confirmar la primera hipòtesi, ja que té a càrrec seu. En zants i distorsions de la que tan és sinó té coneixement de la seva dóna segura que lliure, quan ple papers cantats als fantasmes i inclou, per exemple, l'escena la seva obsessió sal­ realitat. per En les novel·les dels noranta James Quan comença entre Miles i en no posició d'explotada. anys explo­ Quint (At Night) què les paraules tenen cap font var-los dels seus ra la el coneixement resti lliure de de a adonar-se la seva directa en el text -encara propis possibilitat que corrupció, que de James que per descomptat l'escena es manera la de Nanda i Maisie con­ com de fantasmes, provoca la que integritat proporciona, per crueltat, la seva bogeria pot interpretar l'expressió l'atractiu imaginatiu i alliberador trast, una acusació de les maniobres i que Quint tenia a Miles era viu tot el hi ha mort del noi» aclaparadora egoistes despie­ podrien ser la clau de per quan (<

La en una com ... tades dels adults. innocència societat aquesta pot d'estrany i d'atrevit »), i que ara Miles enyora terriblement, tal MICHAEL KENNEDY l'enigma, les al-lucina­ per Britten ser realment perillosa -la sempre protegida cosina de la Nanda com està limitat per l'afecte sobreprotector de la institutriu. Sens cians la perd el control quan adquireix l'status adult de casada. James tranquil-litzen: dubte la primera història és la que ofereix l'obra de William Archibald se sent també la diferència entre el coneixement i la i en The Innocents una explora salacitat, justificada» (1950), malgrat breu introducció on s'afirma que BEHNAHD BHUCIÈHE The Turn of the Screw trobem dues menes d'innocència: la dels «Ia qüestió de si eren fantasmes literals a fantasies de la ment» és una D¿aLogue postluune entre !-Ierll:r James com la de Nanda i restar bàsicament incor­ el decisió en mans de nens, que.) Maisie, podria Beryómin Brillen l'audiència; Archibald simplifica els matisos i rupta malgrat el que saben de Quint i Miss Iessel, i la de la institu­ explicacions incompletes de la narració de James: Mrs. Grose descriu triu, resultat d'una protegida educació rural, que podria fer que les amb detalls molt més gràfics el comportament de Quint i Miss Jessel seves reaccions al que Mrs. Grose explica sobre Quint fossin perillo­ en la seva relació; la Flora veu Miss Jessel en una escena en què la ins­ sament inadequades: «Com més hi penso, més hi veig, i com més hi titutriu no hi és, i li allarga la mà; i en l'última conversa entre la insti­ veig més por em fa. Ja no sé què no veig, què no em fa por! ». Les tutriu i en Miles, l'acotació descriu Ull Miles «completamenr conscient estar de imaginacions desenfrenades de la institutriu podrien justifica­ Quint» mentre que la institutriu encara no n'és, i quan la institu­ des; d'altra banda, podrien estar motivades per la seva ignorància, triu el desafia, Miles repeteix «Ell em farà mal» tota l'estona, i final­ alhora espantada i fascinada. ment cau desmaiat no en braços de la institutriu sinó a les escales. El The TI/m ofthe Screw de Britten, Acte I (Escena 6). Producció de l'Oper Koln. Per descomptat que la institutriu mai no descriu amb detall exac- mal es manté constantment fora de la institutriu. 44 ,Q L: I I� SL' A L' T I� :.; TIC D E P BED ci DOH ' 1 ,Qlél ÉS L'AUTÈi\TIC DEPBEDADOll' 145 «JAMES: Quint i Miss A part del seu èxit com a història de fantasmes, James realment hi «El nucli de l'o b ra és tots? », indiquen una ambi­ va aconseguir el seu objectiu de «fer que la situació pudís amb Iessel, parella maleida, descobriment valència semblant pel que fa a Caire del Mal» the Novel, història es l'angoixat (Art of pàg. 175); aquesta la representen figures de la qui cOlTespon responsabili­ presta a una interpretació aHegòrica i molts crítics l'han vista com perpart protagonis­ substitutioes, tat. La tragèdia és definitiva­ paternals un drama faustià en què la institutriu i els fantasmes, l'àngel bo i ta l'ordre victorià que ment la dels nens -com va dir com la institutriú i els dolents, combaten per les ànimes dels nens. Així, es converteix s'esberla implacablement James en una carta: «ah, la l'oncle tutor. / BRITTEN: en una història sobre la naturalesa dual de l'home, una mica infe­ -setze "voltes de rosca desprotecció, la plasticitat a la i Admeto totes rior la dels àngels però víctima de temptació del mal, alguns aquestes successives"- sota els indefensa de la infantesa que comentaristes fins i tot han arribat a identificar l'oncle amb Déu, Per no és estimada o a interpretacions. mi, seus i la sagrada per que es manté apartat de la creació i deixa la humanitat lliure per peus que compli­ Quint i Miss Iessel són a algu)», triar entre la salvació o la La de llum i foscor, citat dels servidors i dels perdició. imatgeria En la nens la emissaris de segona hipòtesi els vegada bellesa i que tot el conte sembla donar peu a més lletjor, impregna joves aconsegueix continuen essent víctimes trà­ més enllà, allucina­ aquesta interpretació. Quan coneix Flora, la institutriu està encan­ d'arrabassar-li tota auto­ giques, però més aviat víctimes tada i commoguda per la seva «bellesa angèlica», la «imatge cians, dobles, parents ritat -no solament la de les imaginacions de la insti­ i iniciadors radiant ... beatífica», com d' «un dels sants infants de Rafael», però adoptius moral- i mostrar-li des­ tutriu que no pas de cap poder més tard aquesta bellesa incomparable desapareix i Flora esdevé dels nens en el món». sobrenatural. Allò hem de caradament uri codi que «horriblement dura» i «una dona molt, molt vella» als ulls de la BEUNAnn BHUCII�BE Michael Winner: The Nigh/comers recordar, com va dir l'autor de en/re el institutriu. Al és un lloc de «bellesa i amb moral i D/alogue posthume Henry [arnes principi Bly ple dignitat» que comparteixen (Los úlumosjuegos prohibidos), 1971, la ressenya del «Critic», és que Benjamin Britten Amb Marlon Brando i Stephanie Beachrnan. una edènica «quietud encantada», que cedeix el pas a la tardor ella que ignora, [et que només tenim la paraula de la «amb el cel gris i garlandes pansides, els espais buits i fulles mortes aboca a la marginalitat institutriu sobre tot el que va passar. La imatgeria de llum i foscor, Un altre d'idees subratlla la posi­ escampades». suggerent conjunt de combat és una manera les la persona que tenia la espiritual, d'ella, d'explicar-se pròpies ció assetjada de la institutriu. Aquesta parla de d'heroisme extraor­ de experiències. S'atorga el paper d'heroïna i protectora, i nosaltres, dinari que la situació em demanava», de que té de funció regir-los» l'oportunitat molt més de veure-hi clarament no hem de R A �I o N PLA I A II X É capaços que pas ella, «salvar els nens. En l'últim el combat completament» capítol d'eAmics del Liceu» Catàleg llegir entre línies la seva narració per arribar a la veritat. s'identifica d'una manera explícita: «Era com lluitar amb un dimo­ El primer problema de la institutriu és la carta del director expul­ ni una ànima humana». El fet que la història se centri en per sant Miles de l'escola. Arriba acompanyada d'una nota de l'oncle, infants corruptes, símbols de la innocència de l'home abans de la que ni tan sols s'ha molestat a obrir-la, tan brusca que desil·lusiona caiguda, és cabdal en aquestes interpretacions. Com diu un crític: profundament la institutriu, fins al punt que necessita una bona «Miles i Flora esdevenen la infantesa de l'espècie». Un altre crític estona per decidir-se a obrir la segona carta. Quan ho fa, la notícia presenta una variació més subtil d'aquesta interpretació: Dorothe de l'expulsió de Miles l'escandalitza profundament com una cosa Krook té en compte que Miles hagi de morir i que molts lectors des­ aliena a la seva experiència limitada i convencional, i malgrat el fet confiïn de la institutriu, afirmant que el triomf espiritual de la ins­ que la carta no dóna cap explicació i davant les afirmacions de Mrs. titutriu és viciat de i de pel pecat l'orgull pel desig egoista posseir. a Grose, arriba irreflexivament la conclusió que en Miles és «una «Havia -la victòria em va diu la institutriu de l embogit encegar», Jack Clavton: The nnocents (Suspense). ofensa per als altres». És ella la primera a introduir la idea que la 1961. Amb Deborah Kerr (la instirurriu). la seva última lluita amb Miles -i la història ens avisa de les con­ maldat de Miles, que Mrs. Grose veu senzillament com la sana seqüències catastròfiques d'aquesta follia. En elllibret de Myfanwy rebel·lió d'un noiet, pugui tenir el poder de «corrompre». Aquest és les darreres de la hem fet entre paraules institutriu, «Què com Piper, el primer exemple de la imaginació hiperactiva de la institutriu I�S L'AUTtNTIC DEPBEDADOB' 46[ ¿QUI ¿ Q U I I� SL' A U T È N TIC o EPB E o II o o B? [47

la seva manca «BRITTEN: Encara que és compensa d'experiència real. La seva mateixa innocència és una limitació la fa de conside­ veritat que lliuro als dos perillosa, que incapaç rar els problemes morals amb la proporció adequada. Allò que fantasmes els versos de l'expulsió de Miles sí que implica, però, és que ara ella gaudeix Yeats, "The ceremony of d'autoritat absoluta sobre ell empesa per la seva gelosa «passió de innocence is drowned" tendresa» envers ell, que, com s'insinua més tard, conté més que ("La cerimònia de la indicis d'atracció sexual. innocència ha quedat El patró d'innocència, fantasia i repressió que estableix l'incident de la carta la conducta de la institutriu durant tot el conte. desfeta ''), la institutriu explica Subconscientment està profundament pertorbada per la força dels restableix l'equilibri seus sentiments frustrats envers l'oncle i la seva imaginació s'ali­ declara: quan menta a de la insinuació que Mrs. Grose fa la lleugera sobre un have "Innocence, you altre home a qui li agradaven «joves i maques» per crear la seva corrupted me" ("Oh, visió al·lucinatòria de l'home de la torre. Només quan aquesta visió es i Mrs. Grose troba la institutriu innocència, m 'has produeix per segona vegada «blanca com un paper», aquesta parla a la de la corromput")» majordoma figura. Mrs. Grose, saludable i identifica BERNARD BHUGltuE però supersticiosa suggestionable, Dialogue posthume entre Quint a partir dels detalls menys específics de la descripció de la Henry James et Benjamin. Britten institutriu -el fet que la figura no duia barret, que «semblava un actor», que era ben plantat però «mai -no, mai!- un senyor». Els detalls que Mrs. Grose proporciona més endavant sobre la rela­ ció entre Quint i Miss Jessel i la seva influència sobre els nens donen a la institutriu prou per la seva explicacions justificar expe­ Federico Castellón (1914-1971). riència: el combat intern entre la seva identitat sexual acabada de Whitney Museum of American Art. desvetllar i «els ensenyaments de la meva vida petita i apagada» es converteix en la seva imaginació en un combat per les ànimes dels altra seva nens que adora. Sens dubte Miles i Flora havien après de Quint i justificació que la convicció imaginada, desafia Flora: «Nineta on Miss Miss Jessel coses que normalment no formaven part de l'educació meva, és Iessel?». Creu tan fermament en la seva victoriana dels nens, però el problema torna a ser una qüestió de postura que en aquell moment la Ímatge de Miss Jessel s'apareix proporció. La capacitat d'interpretar massa coses de la institutriu inequívocament a la institutriu, però quan xiscla «És aquí, és queda clara ben aviat. Ara les seves interpretacions les inspira la aquí!» horroritza Mrs. Grose i espanta Flora, que s'agafa a Mrs. Grose buscant i preocupació per justificar-se a si mateixa, tant als ulls de Mrs. consol protecció: «-Porti'm lluny, porti'm lluny, oh, d'ella! / mi? Grose com, en última instància, als de l'oncle, i veu les implica­ porti'm lluny -De -vaig esbufegar. / -De tu, de tu! -va cridar». cions més sinistres en les preguntes innocents i les entremaliadures No és la la narració identifica la rebels dels nens. No hi ha ni rastre de proves objectives que indi­ primera vegada que institutriu amb els fantasmes Ull quin que els nens mai hagin vist els «fantasmes». mitjançant pronom ambigu, fent que la insti­

Max Ernst 1. 1. Pall vert éditcur. tutriu mateixa el La mateixa s en (1891-1976). En l'escena culminant amb Flora aillac, la institutriu, sense cap sigui depredador. tècnica 'utilitza 48 L' I SL' ALT :-; T I D P JI o B , u I ¿ Q É t e E BED D ¿ Q I É SL' A U T tNT I e D E P BED A D o B? I 49

l'escena final amb Miles. Mrs. Grose s'ha endut «Así que la institutriz Flora, que pateix una mena de crisi nerviosa causada pel terror que li inspira la insti­ enviada por un lejano, tutriu, a Londres. Les paraulotes que Flora havia fet servir en el desconocido, y siempre seu deliri convencen Mrs. Grose que la institutriu tenia raó sobre la ausente caballero para influència dels fantasmes. Per descomptat, no prova res d'això, educar a los niños sal­ només el fet que hi va haver influència quan Quint i Miss Jessel vajes, intenta silenciar eren vius i que els nens, conscients que Mrs. Grose no hi estava la llamada de la muerte d'acord, havien guardat en secret tot allò que en sabien. Miles i la institutriu es queden sols. Miles ha sentit parlar del que ha passat i pagana y reprimir la té por de la institutriu. No és cap sorpresa que quan confessa haver fascinación terrenal que agafat la carta, desesperat per saber per què l'havien expulsat de sobre ellos Sólo ejerce. l'escola, i la institutriu «amb un gemec de joia» l'abraça contra el lo consigue a medias. seu pit, senti «en la febre sobtada del petit cos el batec extraordina­ La primaveral Flora ri del seu petit cor». Quan l'interrogatori de la institutriu esdevé més la por de Miles, una la institutriu escapa a su influencia agressiu augmenta por que atribueix a la presència de Quint. El crim d'en Miles a l'escola era er quizás hay que ver en que, com la Flora, havia «dit coses» suficients per expulsar-lo d'una ello una mayor proximi­ i un sent escola privada respectable, per moment la institutriu dad de lo a los femenino «l'espantós temor que no fos innocent». L'ús inadequat de «temor» alimentos terrestres, en en traeix els valors fatalment confosos: la seva principal preocupa­ la imaginación de James ció és justificar-se a si mateixa, no el benestar dels nens. Quan la institutriu comença a xisclar «Prou, prou l » a Quint, Miles només y de Britten), pero el pot suposar que està tornant a veure Miss Jessel. Ella el corregeix, aguerrido Miles acepta però no vol anomenar Quint, perquè creu que el fet que Miles l' ano­ la nueva renuncia vida, meni serveix per provar-ne i exorcitzar-ne la influència. Una altra

a la muerte a a pagana, y vegada, les proves són dubtoses: per Miles passar de Miss Jessel asume la inmortalidad Quint és un petit pas especulatiu: «-No és Miss Jessel! Però és a la

finestra ... just davant nostre. És allí... l'horror covard, és l'última cristiana anunciada por René Magritte (1964). » vegada que hi és! . Collecció particular. el ángel asexuada que Amb això, després d'un segon en què el seu cap va fer el movi­ uri caballero desconoci­ va ment d'un gos desconcertat quan segueix la pista i després donar

- mudo ha ... ets un / cara va do, lejano y una petita estrebada frenètica buscant aire i llum, es va llançar cap dir quan dius «ell»? / Peter Quint dimoni! La enviado hasta él» a mi amb una ràbia candent, perplex, mirant ferotgement a tot tornar a enviar, al voltant de l'habitació, la seva súplica trasbalsa­

I)E AZUA a da. / -Un?». FÉLIX arreu sense encertar-la gens, tot i que aleshores, em semblava mi, Catàleg d'cAmics del Liceu» omplia l'habitació com el gust del verí, una presència àmplia, acla­ Es torna a identificar sintàcticament la institutriu amb el dimoni i paradora. «-És ell? / Estava tan decidida a aconseguir totes les mentre ella estreny Miles contra seu, encegada per la «victòria», el de meves proves que em vaig tornar de gel per desafiar-lo. / -Qui vols mata, literalment, por. i. Q r 1 I� SL' ¡\ U T t ,'I TIC I) I: I' nED ¡\ Don' I 51

Els ermes que es declaren a favor d'aquesta segona història es defensen, com els seus adversaris, amb proves del marc inicial i de les cartes i el pròleg de James, És veritat que el marc introductori posa èmfasi en els nens embruixats, però també posa èmfasi en la complicació que representa el fet que la institutriu estigui enamora­ da de l'oncle (o de Miles?). I això també es pot dir del mateix Douglas, que estava més que una mica enamorat de la institutriu de la seva germana quan la va conèixer deu anys després dels esde­ veniments de Bly: «Oh sí, no rigueu: m'agradava moltíssim i encara avui em satisfà pensar que jo també li agradava», un fet que bé podria haver-ne limitat la lectura de l'experiència de la institutriu. L'èmfasi que, a les cartes, James posa en el seu objectiu de capturar la impressió de «comunicar als infants el mal i el perill més infer­ nals imaginables» és una petició de principis: qui els els comunica? Els comentaris que fa en el pròleg tenen una ambigüitat digna de la història mateixa. Ja he citat l'afirmació que la institutriu té «autori­ tat», però què vol dir James amb això es pot posar en dubte a partir del que diu immediatament abans: «Seria déjà très-joli, en The nan of the Screw, creieu-me si us plau, la proposició general que la nostra jove mantingués clar com l'aigua el seu relat de tantes ano­ malies i obscuritats intenses -per descomptat no em refereixo a l'explicació que en fa, que és un tema d�/èrent» (Art of the Novel, pàg. 173; la cursiva és meva) Abans, en el pròleg, James descriu el conte com «una peça d'enginy pur i simple, de fred càlcul artístic, una amusette per atra­ par aquells que no són fàcils d'atrapar». ¿Pretén atrapar els qui normalment no es deixen impressionar amb històries de fantasmes, o els qui van massa de pressa i llegeixen aquesta història concreta de la mateixa manera com llegeixen les altres? ¿La «volta de rosca» és simplement la implicació de nens innocents, a el fet de començar a adonar-se que l'aparent protectora és l'autèntic depredador?

VIVIEN JONES

Pàgina anterior: The Turn of the Screw de Britten. Acte II (Escena 16). Producció de I'Oper Kóln. 52 I I 53

The Tum ofthe Screw. Text: Myfanwy Owen Text: Les Benjamin Britten (Lowestoft, Suffolk, Paul Bunyan. Text: W. H. Auden. Wingraoe. Myfanwy Piper de la novel·la de l'obra de òperes - Piper (sobre Henry (sobre Henry James). 1913 Aldeburgh, 1976) estudià Estrena: 5 de maig de 1941. Co- James). Estrena: 14 de setembre Estrena: 16 de maig de 1971. Bri­ Benjamin amb Frank Bridge i al Royal Colle- lumbia University, Brander Mat- de 1954. Teatro La Fenice de Ve- tish Broadcasting Corporation. Es­ Britten ge of Music de Londres. El 1939 thew Hall de Nova York. nècia. trena en escena: 10de maig de marxà a Estats Units i, en retornar 1973. Covent Garden de Londres. a Anglaterra (1942), fundà l'En- Peter Grimes. Text: Montagu Slater Noye's Fludde (The Chester Miracle glish Opera Group, que contribuí (sobre el poema de George Crab- Play). Estrena: 18 dejuny de 1958 Death in Venice. Text: Myfanwy Piper moltaladifusiódelessevesòperes. be). Estrena: 7 de juny de 1945. a Suffolk. l'obra de Thomas Més endavant fundà el Festival Sadler's Wells de Londres. (sobre Mann). Estrena: 16 de juny de 1973. The d'Aldeburgh, on s'instal-Ià en una A Midsummer Night's Dream. Text: Maltings, Suffolk. casa anomenada The Red House. The Rape of Lucretia. Text: Ronald Benjamin Britten i Peter Pears (so­ Compongué per a tots els gèneres Duncan (sobre l'obra d'André bre l'obra de Shakespeare). Estre­ musicals i fou també un important Obey). Estrena: 12 de juliol de na: 11 de juny de 1960. Jubilee director d'orquestra i pianista. La 1946. Glyndebourne Opera House Hall d'Aldeburgh. música vocal i, sobretot, l'òpera, de Sussex.

concentrà gran part de la seva ac- Curlew River. Text: William Plomer. tivitat, sovint amb peces compos- AlbertHerring. Text: Eric Crozier (so­ Estrena: 13 de juny de 1964.· tes pel seu company i famos tenor bre un relat de Guy de Maupas­ Suffolk. The Tum of the Screw s'estrenà al Peter Pears i també per altres can-sant). Estrena: 20 de juny de 1947. Teatro La Fenice de Venècia el 14 tants de l'època, com ara Kathleen Glyndebourne Opera House de The Burning Fiery Furnace. Text: de setembre de 1954 amb el repar­ Ferrier, Dietrich Fischer-Dieskau Sussex. WilliamPlomer. Estrena: 9 dejuny timent següent: Peter Pears (Prolo­ o Janet Baker. Per Britten, «l'òpera de 1966. Suffolk. gue / Quint), Jennifer Vyvyan (The és la més fascinant de totes les The Little Sweep. Text: Eric Crozier. Governess), Joan Cross (Mrs. Gro­ formes musicals». Les seves obres Estrena: 14 de juny de 1949. Jubi- The Prodigal Son. Text: William se), Arda Mandikian (Miss Jessel), teatrals més significatives són les Iee Hall d'Aldeburgh. Plomer. Estrena: 10de juny de Olive Dwyer (Flora), David Hem­ següents: 1968. Suffolk. mings (Miles). Director musical: Billy Budd. Text: E. M. Forster i Eric Benjamin Britten. Director d'esce­ Crozier (sobre un relat de Herman The Golden Text: Colin Gra­ na: Basil Coleman. i Vanity. . Escenografia Melville). E�trena: 1 de desembre ham. Estrena: 3 de de 1967. vestuari: John Il-luminació: de 1951 al Covent Garden de Lon­ juny Piper. Michael Northen. dres. Estrena al Gran Teatre del Snape.

Liceu: 26 de gener de 1975.

Gloriana. Text: William Plomer. Es­ trena: 8 dejuny de 1953 al Covent Garden de Londres. I 55

J O S E P P O N S (Director musical) l'Orquestra de Cambra Teatre Biografies Va néixer a Puig-reig. Estudià a Llime, de la Jove Orquestra Simfò­ l'Escolania de Montserrat i, des­ nica de Catalunya i de l'Orquesta prés, a Barcelona. Es diplomà en Ciudad de Granada. piano, composició direcció Juntament amb l'Orquestra de Cam­ d'orquestra amb Josep Soler i An­ bra Teatre Llime forma part dels toni Ros Marbà. De de molt jove artistes d'Harmonia Mundi Fran­

començà l'activitat professional, ce, per a qui ha enregistrat sis

entre la direcció de cors i petits discs (tres que conformen la inte­ grups instrumentals, i també com gral de música de cambra de Ma­ a pianista solista o en grups de nuel de Falla, un sobre l'obra cambra. També exercí la docència orquestral de Mompou, un altre com a professor d'anàlisi i fuga i en sobre Gerhard i un darrer sobre cursos sobre la música del segle l'òpera Pepita Iiménez d'Albéniz) i

XX. que han merescut nombrosos Fou director de la Coral Cànnina i des guardons internacionals.

de l'any 1985 s'ha dedicat d'una En el camp simfònic ha enregistrat

manera fonamental a la direcció tres discs amb l'OCB amb obres

d'orquestra. Fundà, amb altres dos d'autors catalans i un amb la Phil­ músics, l'Orquestra de Cambra harmonie de Lorraine amb obres Teatre Llime, instrument dedicat a de Luis de Pablo. Ha estat distin­ la difusió de la música el segle XX, git, juntament amb l'OCTLI, amb amb la qual, a part de les tempora­ el Premi Nacional de Catalunya, el Josep Pons des a Barcelona, ha actuat als fes­ Premi Ciutat de Barcelona i amb tivals espanyols de més prestigi els premis CD de 1991 i 1992. (Granada, Santander, Canàries, Amb motiu dels Jocs Olímpics de Grec de Barcelona, Pamplona, Pe­ Barcelona '92 fou nomenat Direc­ ralada, etc.), així com a les sales de tor musical executiu de les Cerimò­ concert més importants. També ha nies Olímpiques. actuat als festivals de Vicenza i Debutà al Liceu la temporada 1992- Varese a Itàlia, Metz a França i 93 dirigint un concert de l'Orques­ Oporto a Portugal. tra Simfònica del Gran Teatre del Ha dirigit també l'Orquestra de la Liceu. Aquesta temporada 1995- Ràdio Televisió Espanyola, la Sim­ 96 ha dirigit The Lighthouse i La fònica de Bilbao, la Philharmonie voix humaine al Mercat de les de Lorraine i l'Orquestra Nacio­ Flors. nal d'Espanya. És director de B IOC n A F I E S 56 I B IOC R A F I E S I 57

a de Luc M I e H A E L H A M P E (Director ra, Welsh National Opera, Scottish Msenk) Nancy, Tolosa i Marsella; producció Bondy.

a una destacada de música d'escena) Nasqué l'any 1935 a Opera, Opera North, Royal Opera Doctor Suda (Osud) la Welsh És intèrpret com ha demostrat Heidelberg i realitzà a Munic, Vie­ House i Glyndebourne. També ha National Opera; Shuisky (Boris contemporània,

a amb els de Genifer Mid­ na i als Estats Units estudis de treballat a Salzburg, la Scala de Godunov) Estrasburg i Bordeus; papers (A

summer de i en música, teatre, literatura, musi­ Milà, Munic, Colònia, Hamburg, Truffaldino (The Love of the Three Marriage Tippett) les estrenes mundials de cologia i filosofia. De 1965 a 1970 Buenos Aires, Los Angeles i Oranges) a l'English National Inquest of fou vicedirector del Schauspielhaus l'Australian Opera. Recentment ha Opera; Captain Vere (Billy Budd) Love de Harvey (ENO), New Year

a cas de i The Second Mrs. de Zuric i de 1972 a 1975 inten­ realitzat Twelfth Night, Julius Cae­ Colònia; Gregor (El Mackro- Tippett Kong Michael Hampe a de cantà al Festival dent del Teatre Nacional de Man­ sar i A Christmas Carol per a RSC; poulos) Estrasburg; i el rol titu- Birtwistle, que

a de nheim. De 1975 a 1995 ha estat Guys and Dolls, Wild Honey, Ab­ lar de Peter Grimes Regensburg. Glyndebourne. intendent de l'Òpera de Colònia. solute Hell i Skylight de David És una de les intèrprets més destaca­ des del de The Governess És l'actual intendent del Dresdner Hare per a RNT. Va guanyar un paper Turn the ha Musikfestspiele. premi Emmy per Porgy and Bess. (The of Screw), que cantat a la Koln i amb el Ha realitzat produccions a la Scala, HE L E N F I E L D (The Governess) Oper qual ara a del Covent Garden, Òpera de París, Nasqué a Gal·les i estudià al Ro­ debuta la temporada Festivals de Salzburg i Edim- yal College of Music de Manchester Gran Teatre del Liceu. burg, Maggio Musicale Fiorentino, S T U ART K A L E (Prologue / i Londres. Començà la carrera a la Munic, Estocolm, Colònia, Gine­ Quint) Nasqué a Gal·les i estudià Purcell Room i a les BBC Young Series. Actua bra, Zuric, etc., així com a les a la Guildhall School of Music de Recitalist regular­ R Y A N ROB ERT S Té dot­ televisions de diversos països. Londres, on guanyà el Peter Stuy­ ment a la Welsh National Opera, (Miles) i ze i canta des dels tres. Viu a També ha estat actor i director de vesant Scholarship del London Scottish Opera, Opera North al­ anys Helen Field en com ara Vio­ i estudia a la teatre. Debutà al Gran Teatre del Opera Centre. Membre de la Welsh tres teatres papers Hackney (Londres) John Gunter Kabano­ Stoke School. Liceu la temporada 1990-91 amb National Opera i de l'English letta (La Traviata), Katia Newington Secondary El1994 cantà al Festival de Hack­ II barbiere di Siviglia i després di­ National Opera amb rols com ara va, Manon, Daphne, Magda (La la Don Ottavio Mi­ de Parma i recentment ha rodat rigí La gazza ladra (temporada (Don Giovanni), Rondine), Duquessa ney The War the Buttons 1992-93). chael (Juliette, de M31tinU), Alfred (Doktor Faustus), Madama Butter­ pellícula of Putnam. A (Die Fledermaus), Nanki-Poo (The fly i Nedda (I Pagliaccii, entre amb David l'English

a la National ha actuat en el cor Mikado), etc. També interpretà d'altres. Ha enregistrat per Opera La astuta de de Carmen i en el de Her­ J O H N G U N TER (Escenografia) Siegfried a Bucarest; Aeneas (Les BBC petita guineu paper jove Fidelia i la de mann de Pikovaia Dama. Amb la Estudià a la Central School of Art Troyens) per a la BBC; Podesta Janácek, producció National a Peter Stein d'Olello. Fou Welsh Opera -Cardiff, and Design i fou cap del Departa­ (Lafinta giardiniera) Drottning­ guardo­ nada amb una nominació Olivier Théátre du Chatelet ment de Teatre durant vuit anys holm; Guillot (Manon) al Covent Birmingham, la seva de Mar­ ha el paper de abans de convertir-se en cap Garden; Lucano (L'incoronazione per interpretació (París)- interpretat de Faust de Yniold de Pelléas et Mélisande sota d'escenografia del Royal National di Poppea) al Chátelet de París; guerite en la producció National Recent­ la direcció de Peter Stein. A la Koln Theatre, on actualment és Associa­ Tambor Major i Capità (Wozzeck) l'English Opera. Turn ment ha Salome a La Miles (The of te Designer. A Gran Bretanya ha a Torí, Parma, Ginebra i Bolonya; interpretat Opel' interpretà Macbeth Roberts Monnaie de Brusselles, en una the Screw). Stuart Kale treballat a l'English National Ope- Zinoviev (Lady de Ryan 58 I B IOC 11 A F I E S B IOC R ¡\ F I E S I 59

a la També ha cantat a la Sta- JEFFERSON TOAL (Miles) Té Cugina en les representacions de sées de Paris (1989). Debutà Bayerische onze anys, nasqué a Dublin i viu a Madama Butterfly del Teatre Vic­ Scala de Milà el 1988 amb el paper atsoper de Munic (Tannhauser Londres. Estudia a la Woodside tòria. Ha interpretat el rol d'Oscar de Senta (Der fliegende Hollan- amb Zubin Mehta/David Alden), Park School de North Finchley (Un ballo in maschera) amb els der), dirigida per Riccardo Muti i Viena (Die Walkiire, etc.), Ham- i al (Londres) i amb Susan Singh. El Amics de l'Òpera de Sabadell. Al- Michael Hampe. També ha inter- burg (Katia Kabanova, etc.) a Festival de on debutà 1994 entrà al Finchley Children's tres obres del seu repertori són If pretat aquesta òpera wagneriana Bayreuth, el d'EIsa Music Group i l'any passat cantà barbiere di Siviglia, Cançó d'amor l'Òpera de l'Estat de Viena, al Me­ amb paper (Lohengrin)

en Her­ en els VE i VJ de Lon­ i de La tabernera del de Nova York una de Werner Jefferson Toal Day Day guerra, puer­ tropolitan (James producció i cantà dres. Ha rodat la pel-Iícula de to, Luisa Fernanda, Molinos de Levine / August Everding) i al zog posteriorment Sieglin­ de en la Tony Palmer England, My En­ viento, La generala i, sobretot, Teatro Lírico Nacional La Zarzue- (Die Walkúre¡ producció de Da­ gland, basada en la vida del com­ Marina. la de Madrid (1993). de Der Ring des Nibelungen positor Henry Purcell. A l'English Debutà al Gran Teatre del Liceu el niel Barenboim / Harry Kupfer.

seus des­ National Opera ha actuat a Maha- 1990 amb Ariadne aufNaxos, al Entre els enregistraments de de Prokofiev gonny, Rusalka i Tosca. Debuta costat d'Edita Cruberova. Tornà la taquenL'ange feu com a solista amb The Turn ofthe temporada 1993-94 amb Derflie- amb Neeme Jarvi; Chrysothemis Mund / d'Elektra amb Ozawa; i Miss Screw. M E e H T HIL o G E S S E N o O R F gende Hollander (Uwe Seiji de The Turn the Screw a La Jessel of (Mrs. Grose) Naqué Munic i co­ Willy Decker). temporada Un Ale- amb Steuart Bedford. mençà a ser reconeguda interna­ 1994-95 cantà Rèquiem Brahms a la Basílica de Debutà al Gran Teatre del Liceu la cionalment després de cantar many de 1990-91 amb l'Emperadriu (Die Frau ohne Santa Maria del Mar. temporada Sieglinde la e o N X I TAG A R e I A (Flora) Nas- Schatten) a la Bayerische Staatso- (Die Walkiire); temporada una única a i estudià a 1994-95 cantà repre­ qué Barcelona música per de Munic i a Viena.Debutà a la Conxita Carcia sentació concertant de Fidelia al l'Academia Marshall on més tard Deutsche Opel' Berlin amb Don Palau de la Música Catalana. conegué Montserrat Aparici amb Carlo i, al Festival de Bregenz N A O I N E S E e u N o E (Miss Jessel) qui començà els estudis de cant. 1983.¡ hi cantà Der Freischutz. La Nasqué a Ohio (Estats Units) i es­

i a Ha estat guardonada a concursos seva primera actuació al Covent tudià a l'Oberlin Conservatory

com ara la Indiana School of el Concurs per a Joves In­ Garden de Londres fou el 1987, University tèrprets de la Conselleria de Cultu­ amb l'Elisabeth de Tannháuser. Music amb la soprano Margaret

ra Aviat fou contractada al de la Generalitat de Calalunya; Més endavant hi ha cantat Elsa Harshaw. i el Concurs Hessisches Staatstheater de Wies­ de Cantants Lírics de (Lohengrin), que també ha fet a Sant Andreu. Lisboa Waltraud baden i després entrà a formar (amb Meier). ¡. Nadine Secunde la Koln Ha cantat òpera i sarsuela a l'Ateneu Ha interpretat Jenufa, Sieglinde (Die part de la companyia de com ara Katia Barcelonès, Casa de Madrid, etc. Walkiire) i, sobretot, la Mariscala Opel' amb papers També ha Elsa ofert recitals organitzats de Der Rosenkaoalier, que va fer a Kahanova, (Lohengrin), Aga­ Elisabeth per Joventuts Musicals a la Casa Viena, Nova York, Ais de Provença the (Der Freischiitz), Elizalde i altres. La temporada (Bychkov / Richter), Zuric (Ham­ iTannháuserí; Chrysothemis (Elek­ Mechthild Cesscndorf i Ariadne auf Naxos. 1994-95 interpretà el paper de pe) i al Théátre des Champs-Ely- tra) \ 61

S'inclou una selecció de les versions Versions en vídeo

Enregistraments íntegres. Els personatges princi­ pals són esmentats en l'ordre se­ Helen Donath / Magdalena Vasaryo­ güent: The Governess (G), The va (G), Philip Langridge (P), Prologue (P), Quint (Q), Mrs. Gro­ Robert Tear / Juraj Kukura (Q), se (Gr), Miss Jessel (J), Miles (M), Ava June / Dana Medricka (Gr), Flora (F). A continuació l'or­ Heather Harper / Emilia Vasar­ / Michael La questra, el director musical, el yova (J), Michael Ginn director d'escena (si s'escau), el Gulyás (M), Lilian Watson / Bea­ segell discogràfic i l'any de ta Blazickova (F) (cantant / ac­ l'enregistrament. tor). Orquestra de la Royal Opera calidad House Covent Garden. Dir: musi­ Versions en disc cal: Colin Davis. Dir. d'escena: Petr Weigl. Philips, 1984 (CDV) es Jennifer Vyvyan (G), Peter Pears (P la / Joan Cross (Gr), Arda Man­ Helen Field (G), Richard Greagor Q), dikian (J), David Hemmings (M), (P / Q). Menai Davies (Gr), Phy­ Olive Dyer (F). English Opera llis Cannan (J), Sam Linay (M), Group Orchestra. Dir.: Benjamin Machiko Obata (F). Dir. musical: er ura. Britten. Decca, 1955 (CD) Steuart Bedford. Dir. d'escena: MoviStar Michael Festival de ofrece la mejor cobertura GSM en España y en todo el mundo. Hampe. Helen Donath Schwetzingen, 1990. La calidad de un servicio (G), Philip Langridge de telefonía móvil viene y para que lo compruebe personalmente, ahora, si (P), Robert Tear (Q), Ava June determinada fundamentalmente, por su nivel de contrata MoviStar del I de Marzo al15 de Abril, (Gr), Heather Harper (J), Michael Anne Williams-King (G), Philip Sal­ cobertura, es decir, la zona geográfica desde la que le regalamos la cuota de conexión. Además, Ginn (M), Lilian Watson (F). Or­ mon (P / Q), Menai Davies (Gr), usted puede llamar o recibir llamadas. en nuestros Distribuidores podrá questra de la Royal Opera House Louise Kennedy-Richardson (J), MoviStar es el operador español que le ofrece la encontrar teléfonos MoviStar GSM a Covent Garden. Dir.: Colin Da­ Colin McLean (M), Paula Bishop mejor cobertura GSM (o, lo que es lo mismo, la muy e infer­ Lole. precios competitivos vis. Philips, 1984 (CD) (F). Dir. musical: Timothy mejor calidad) en España y en todo el mundo. mación sobre la cobertura geográfica Dir. d'escena: David Leveaux. del servicio. Felicity Lott (G), Philip Langridge Scottish Opera, 1994. Infórmese en el 900 108 108. (P / Q), Phyllis Cannan (Gr), Nadine Secunde (J), Sam Pay (M), Eileen Hulse (F). Aldeburgh Fes­ tival Ensemble. Dir.: Steuart Bedford. Collins Classics, 1993 (CD) Telefonía Móvil Gsr:r.r

*Cobertura territorial para teléfonos móviles en vehículos. I 63

Pròximes funcions Festival de Peralada Concert de cors de sarsuela i d'òpera

Obres de Bretón, Chueca, Vives, Moreno Torroba, Guridi, Verdi i Borodin

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Orfeón Donostiarra Direcció d'orquestra: José Antonio Sainz Alfaro

Auditori Jardins del Castell JOIERIA Divendres, 19 de juliol, 22,30 h. SUNYER

1 8 3 5 Festival de Peralada Requiem de Giuseppe Verdi Gran Via de les Corts Catalanes, 660 Ana María Dolora Walter Fraccaro 08010 Barcelona. Tel. 317 22 93 Sánchez, Zajick, i Stefano Palatchi

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Orfeón Donostiarra Direcció d'orquestra: Víctor Pablo Pérez

Auditori Jardins del Castell Dissabte, 20 de juliol, 22,30 h. Depósitos: Fondos de Inversión: Banca Electrónica

- - - DEPOSITO ATLANTICO. FONDOATLANTICO. ATLANTICO XXI.

- - DEPOSITO ATLANTICO 2. DINERATLANTICO. (Recibanc, Disbanc, - DEPOSITO AZUL. - DINERBANC. Remesbanc.Credibanc,

- - DEPOSITO NARANJA. RENTATLANTICO. Cashatlántico). - BOLSATLANTICO. - FACTORING P - ATLANTICO DIVISAS. - FONATLANTICO. - FONDO EN ECUS.

Cuentas de Alta Rentabilidad Pensiones y Seguros Cartera de Valores:

- - - CUENTATLANTICO. PLAN ATLANTICO, PLAN ADMINISTRACION DE CARTERAS.

- - LIBRETA AHORRO PREMIADO. DE PENSIONES INDIVIDUAL. COMPRAIVENTA EN BOLSAS - LIBRETA AHORRO VIVIENDA. - PLAN DE JUBILACION. NACIONALES Y EXTRANJERAS.

- - PLAN DE PROTECCION FAMILIAR. INVERSIONES EN EL EXTERIOR. - SEGUROS GENERALES DIVERSOS.

SIGA LAS SEÑALES DEL ATLANTICD

DlllECCIÓ: JOAN MATABOSCH

DIRECCiÓ D'ART I DISSENY CRÀrIC: JOSEP BACÀ Créditos Sistemas de Pag'os: FOTOGHAFIES: ANNE KIRCHBACH Comercio Exterior Especiales: - (OPER KÓLN), - - CREDITO: FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT. CREDITO PROFESIONAL. TARJETAS DE

- PAUL LECLAIRE (OPER KÓLN). - CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA. CREDITODO. VISA. EUROCARD/MASTERCARD.

-

- - PLAZO CREDIMATICO. TARJETA DE DEBITO SERVIRED. - - CAMBIOS CONTAD.O. ICOL DL B 20.611 1996 - IMPHESSIÓ: - EN DIVISAS. y OPCIONES. CREDITO HIPOTECARIO. CHEQUES DE VIAJES - CREDITO IMPUESTOS. EDIGIÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo - CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA. COL'LABOHACIONS I AGRAïMENTS: OPER KÓLN, ELENA - FACTORING. - LEASING. HEVIA, CAMBRlDCE UNIVERSITY PRESS, LINDA NICOL, RAMON PLA, TERESA LLORET, JOAQUIM IBORRA, ICNASI SARDÀ, Bosco GARCIA FLORENSA. Infórmese en de nuestras oficinas. THADUCCIÓ DE LES CITACIONS DE «THE TURN or THE cualquiera SCHEW» DE HENRY JAMES: EVA PERERA MANEIRO El Grupo Banco Atlántico está presente en: ESPAÑA, ESTADOS UNIDOS, ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, COLOMBIA, CHILE, (EDICIONS BARCANOVA) HUNGRIA, LlBANO-, FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, Y VENEZUELA. MEXICO, PANAMA, PORTUGAL, REPUBLICA CHECA

Banco Atlántico - .... � �¡ Fundado en 1901