· /-/("/' ; ® GRAN TEATRE DEL

Temporada 1995-96

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

til lORICA Joyas y Perlas Joies i Perles ®

Drama líric en tres actes

Text i música de

En versió de concert

Palau de la Música Catalana

Diumenge, 21 d'abril, 17 h, funció núm. 13, torn T Dijous, 25 d'abril, 20 h. Cicle «Palau 100» Dimarts, 30 d'abril, 20 h, funció núm. 14, torn B

Índex

9 Repartiment 10 Resum argumental 24 Causes externes de la creació de Tristan und IsoLde

50 Cent quaranta-quatre morts d'amor

63 Biografies 75 Enregistraments 87 Pròximes funcions

89 Textos ®

Tristan und Isolde

Tristan Jyrki Niskanen El Rei Marke Hans Tschamm er 1501 de Eva Marton Kurwcrial Melot Wolfgang Rauch Brangiine Eva Randova Un pastor Antoni Comas Ull pilot Manuel Garrid o Veu d'ull mariner Antoni Comas

Direcció III usical David Robertson Director del COl' Andrés Máspero

ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL CRAN TEATRE DEL UCEU

Violí concertino Josep M. Alpisie Malvina Schnorr i Ludwig

Schnorr von Carolsfr-ld. primers intèrprets dIsoldc i Tristan.

Ill..... Resum � Il0l- •• � •••,ul14l..(J,tattt. argumental --::kbttl.��;:':.�. 3-�!lak: �riftan unb,J;olbt "1�Ï&a1ttt. El la Nit i la Mort les Vro."r� ....-lJ.anll./�n; Dia, són, respectivament, E_.- EE-:::, �:. i:.!::::-;:__ .•.._ ., ... _. �-� claus de volta de cadascun dels tres actes de

Tristan und Isolde. L'antítesi del Dia, que encarna les misèries de la realitat quotidiana i social, i la sacra Nit, que desvetlla i protegeix

els es resol en a una Mort amants, l'aspiració PlllO'.I<\�1.\1I Jol , \ I.IU:\110:-' lIt rllIST.\:-' 1.1 blOll>I. \luu, .. h '''IUlll ",.,_,

I¡II.',·,')II 1ï,,'.iI,·e , 1 I¡IIm,·/¡ alliberadora en la qualles ànimes -d'acord amb es dissolen en l'univers. Programa de l'estrena a Munic, el 10 de juny de Schopenhauer- 1865. Museu del Teatre de Munic,

ACT E I

vaixell du Isolde, princesa d'Irlanda, a Cornualla,

on ha de contraure matrimoni amb el vell rei Marke. UnPerò Tristan i Isolde es coneixien de feia temps: la princesa havia estat promesa a un cavaller que fou mort per Tristan. La mateixa Isolde guarí el ferit Tristan sense saber que era l'assassí del seu promès i sentí per ell una atracció Pàgina scgücnr: sobtada que mai no ha oblidar. Indignada pel fet que Ludwig i Malvina Schnorr von Carolsfeld pogut en un assaig cie Tristan IIl1d Isolde. Tristan la condueixi davant el rei Marke, demana a la serventa 12 11 ¡.: S [ �I A 11 e [ ,\1 lê \ T \ L 11 E S L' \1 ¡\ H e r \1 E \ T ¡\ L I 13

Brangàne el filtre de mort. Però la serventa canvia el filtre de «Però és una constant mort d'amor i en trobar-se cara a cara Tristan i Isolde, pel que les civilitzacions, per tensos i mentre la saluda el desembarca­ violents, tripulació tal de limitar els riscos ment a Cornualla, beuen plegats la copa «de la reconciliació» de crisis generalitzades, i, en comptes de morir, cauen l'un en braços de l'altre. a la El preludi de I'òpera, amb el seu enigmàtic acord inicial, la reso­ llarga prefereixin lució del qual contradiu lotes les regles de la consonància, és una de reprimir tota acció que les pàgines més importants de la història de la música. No sols per­ defugi el control dels condensa els enunciats musicals fonamentals de l'obra i en què dirigents i no veure en constitueix una introducció captivadora, sinó també per la trans­ aquestes violències la cendència mítica -pel' a la música del segle XX- d'aquest aCOI·d de mecanismes en imatge que suspèn la tonalitat diverses línies de força contraposades i iguahnent transcendents. fundadors: simples Un vaixell du Isolde. princesa d'Irlanda, a Cornualla, on ha de desoiacions. Elfonament Franz \'011 Lcuhach: lions 1'011 B/i/orr. contraure matrimoni amb el vell rei Marke. Tristan, nebot de legal substitueix el Stuursopcr cic Mun¡c. ha estat de demanar al rei la mà de la Marke, l'encarregat per prin­ fonament violent. La cesa com a senyal de pau entre tots dos països. benedicció reial amaga, A la coberta del vaixell hi ha plantada una tenda dins la qualles la veritat del dones viuen independents de la tripulació, de l'espai dels homes. doncs, mite,

seva a seu. a a Des Isolde hi descansa i la serventa, Brangane, s'està prop s'esforça fer-ho. De sobte, se sent, davallant del silenci, la cançó irònica d'un mari­ d'aleshores es podrà dir ner West\va.rts schweift del' evoca una irlande­ (<< Blick») que «verge "Tristan i Isolde" sense sa tendra j E L e A ,'i T N L' D Ió L M A H I ,'i E H S' E ,'i e A DE\' ¡\ feréstega». córrer el rise de fer-ho A M BEL P H [ L L' D I E L e A j\ THE ¡\ PA H E I X S I ,"I I� T H I e A 1\,1 E i\ T P o e esclatar tot.» D E S P H I� S A (: O ,"I P A N \' ¡\ T D' U NTH I� M O L O () I� Q u E S T HAL Q u I': de ¡\'Itillie. Sf'golls Ull gravaT doI. Poppel. I.;Òpen! PIlILII'PE ConEFHOl1) MliSC11 Rir-hun l \Vagllrl' d'l_;:'¡s(,llt!ch. N'ENFOSQUEIX L'ATMOSFEHA Lejell de l'écorché Isolde, colpida per la lletra de la cançó, esclata en violentes imprecacions - e H A N S S ALT S V O e A LS P U N T E .I A T S PEL S M O T I U S DEL ,\I A HID I� I� D E S I e: E LS ,\,1 o TILl SD' A �,I o H DEL' o H QUE,S T H A

HE v E L E i'\ e o N S T A i\ T �I E x TEL S E.'1 TIT A �I A e AT, I N e o N S e I E NT, DE

TAD E I I H N e I AD' - L I:: s P A H JI Ll L E S A I; lè c: SD' O D I O 1\ D F E I� I S OLD E ') malgrat les tendres súpliques de Brangane. Després fa enretirar els tapissos i veu, dempeus al timó, Tristan. La princesa envia Branga­ Viatge de l'Acte I (d'Irlanda a ne a buscar-lo. amb amabilitat amb es Tristan, però fermesa, nega Tintagel) a anal' a veure Isolde. T H I S T fi N PH o N U N c: I A E L N o MD' r s OLD I:: A M 13 -.-.� e R fi N ,'i E H V lOS I S �,I I� I A (: o l\'1 P ti .'1 Y A T PEL ¡\oJ o T I U DEL D E S I e, I corn Hipòtesis sobre el viatge d'Isolde a l'Acte III. que Brangane reitera el desig de la seva mestressa, Kurwenal, el vell 14 I H" S U M JI H e lJ NI " N T JI L H E S M JI H e LJ M E N TAL 115

«Isolde ja estava escuder de Tristan, es posa dempeus i entona davant Brangiine una del combat de Tristan contra enamorada de Tristan cançó provocadora que parla Morold, el d'Isolde. t s u N A C A N ç Ó R ús TIC A, G A I REB t I' o I' U LAR, abans del promès filtre: aquest D'EXALTACIÓ DE LA GENT DE COHNUALLA SOBRE LA GENT amor és el va salvar que D'IRLANDA, QUE S'ACABA AMB UN HIMNE A TRISTAN. MENTRE

de TOTA LA TRIPULACiÓ EN REPRI�N LA Br an e Tristan de la venjança TORNADA, ang ,

a a costat seva se­ Marold (. . .). El beuratge esglaiada, corre refugiar-se la tenda, al de la encantat no crea l'amor, nyora. sinó que en canvia la Isolde li explica el seu dolorós destí E N E L F A M Ó S M O N Ò LEC, U N A naturalesa. D 'un amor DE LES PÀGINES CABDALS DEL HEPERTORI DE LES SOPRANOS

humà LA ordinari, refrenat DRAMÀTIQUES WAGNEHIANES, L'ESCHIPTURA VOCAL DE QUAL per les conveniències i les ÉS D' U N A V IOL t N C I A [M P H E S S r O N A NT. Un dia, poc després de la seu va donar asil a un afir­ lleis socials, en farà una mort de Morold, el promès, guerrer que mava dir-se Tantris. Gràcies al seu coneixement dels filtres i els bàl­ irresistible que res força li havien sams, Isolde aconsegueix guarir-lo de la ferida mortal que no podrà deturar. El infligit. Però llavors es fixa en una osca de l'espasa del desconegut, mateix en Marke, quan osca de ferro van tro­ una que corresponia exactament al bocí que coneixerà la de l'assassí del seu causa, bar al cap de Morold. Isolde, amb l'espasa atorgarà el seu consenti­ promèsalamà,s'acostaalllit-L'ORQUESTHA, MOLT MÉS LÚCIDA PEL FA ALS SEUS SENTIMENTS, ENS REVELA ment inesperat. Elfiltre QUE ISOLDE QUE Q U E L E S DU E S M I HAD E S S' E NCR E U E N -. L' espasa li cau de les d'amor no serà begut per mans ... Però després que el guareix, és aquest mateix home el qui, error: substituirá al en nom del rei Marke, el seu oncle, l'ha vinguda a buscar per por­ de mort ha a beuratge que tar-la fins a aquell rei amb el qual estava promesa, com fiança del demanat Isolde per tractat de reconciliació entre Cornualla i Irlanda. Tristan és, doncs,

seu casament venjar el seu orgullferit. doblement vassall d'Isolde: oficialment, pel pròxim i haver estat clandestinament amb Marke, secretament, per guarit de l'estrena de Tristan and Isolde. Brangane creia que en Figurins Tristan, es davant Isolde, Kurwenai, Brangane, Pastor, Mariner. per ella. Tot i que, de fet, Isolde presenta tothom realitzar la substitució Aquarelles de Franz Seitz al Museu Lluís II de com una al cavaller el filtre d'amor. Però Isolda li -d'aquÍ la cançó de Kurwenal- enemiga vençuda, Herrenchiemsee i al Museu del Teatre de Munic. demana el filtre de mort. seva salvava la senyora, CAL ENTENDRE EL FILTRE COM UN ACCESSORI vençuda per Tristan. CAPAÇ DE DES­ però ben aviat s'adonarà Llavors Isolde maleeix Tristan i la seva traïdoria: A F LI CID A VETLLAR LES PASSIONS, EL SUBCONSCIENT I TOT ALLÒ QUE EL

L'HOME A NO VOL MÓN EXTEHIOR EXIGEIX DE MANTENIR AMAGAT. Així REVELA que ha causat un mal D'ANCOIXA I DE CÒLERA DAVANT QUI HO DEL RECONÈIXER QUE ESTIMA, ISOLDE INVOCA LA MALEDICCiÓ L'ESCENA FILTHE ENVAïDA PEL MOTIU DEL DESIC. més terrible que el que EN En LA VENJANÇA (<

Isolde li ment tensos i desesperadament separats. De primer, exigeix «El poema està centrat una la mort de Morold i Tristan s'ofereix ell mateix reparació per en una idea aliena al com a I' E R Ò 'L' O R Q U E S 'I' R A H E V E L A U N A V E GAD A M É s víctima, Tristan medieval: la ' L A UT È N 'I' I C M o T I U DEL A F E BLE S AD' I S OLD E: L AM I RAD A. Isol­ maledicció del Dia i la de renuncia al sacrifici de Tristan perquè el seu futur espòs mai no crida de la Nit. El Dia li perdonaria la pèrdua del seu cavaller. Llavors Isolde allarga a Tristan la copa de la reconciliació en la qual Brangiine ha abocat representa la realitat de suposadament el beuratge de mort. Però ella la hi treu de les mans la vida material, amb els n'ha la meitat i l'escura fins a l'última La quan begut gota. copa seus obstacles i les seves rodola per terra. I tots dos es miren cara a cara una vegada més, contingències: així, però aquesta vegada sense embuts, esmaperduts, en èxtasi. Brangii­ de ne ha canviat el filtre de mort pel filtre d'amor. I sadolls de tendre­ Isolde, apartada a Tristan serà sa, alliberats de l'obligació d'haver-se de girar d'esquena la passió ''presonera que els consumeix, s'abracen -FORA DEL MÓN I EN UN AMBIENT del Dia". La Nit és D'EXCITACIÓ CREIXENT, COMPARTIT PER TOTHOM DAVANT LA alhora la desaparició PRE S È N C I A DEL H E I, U E E LSD Ó N A LAB E N V I N CUD A - mentre la Michael Echter: Escena de l'Acte J de «Tristan I/nd Isolde» Q dels obstacles i l'anorrea­ a l'Òpera de Munic (1865), Museu clel Teatre cie Murrie. tripulació saluda el desembarcament a Cornualla. Decorats cI'Angelo Quaglia per a l'Acre I i l'Aelc III mentfinal, rèplica cic l'estrena cie Tristan und lsolde a Mun¡c. Museu Lluís II cie Herrenchiemsee. terminal del no-res ACTE II inicial del quall'home va ser tret pel naixement solde la torxa crema a la del de DENT DESPRÉS DE LA PREPAHACIÓ DEL FILTRE DE MORT, EL apaga que porta palau ( .. ). D'aquí l'ardor amb Marke: és el senyal convingut per trobar-se amb Tristan. M O T I U DEL Q U A L R E A I' A H E I X - que apagui la torxa, el senyal que què la criden, l'alegria Els amants s'abracen amb passió i canten la pau de la Tristan espera per reunir-se amb ella. Isolde perd la paciència, li I en que arrenca nit, símbol del seu amor. Melot irromp brutalment precedint experimenten la torxa de les mans i I'aixafa contra el terra E N U N G E S T 'hi: una el rei Marke, que mira amb dolor i estupor la parella que l'ha capbussar-s SIMBÒLIG ESSENCIAL: APAGAR LA TOHXA, APAGAR LA LLUM I traït. Melot s'abraona sobre Tristan i el fereix. hochste Lust (joia LLIURAR-SE A LA NIT. És de nit. Les fanfares de del de Marke. Tristan. Els amants s'abracen E N caça s'allunyen palau suprema) que es Compareix apassionadament SIMBOLITZEN LA IMMINÈNCIA D'UN PERILL, LA SUpERPQSICIÓ UNA SINCOPADA SEQÜÈNGIA MUSICAL ÉS PURA EXALTACIÓ el contrari QUE Michael Echter: Escenafinal de l'Acte 1/1 de proclama DE DUES FANFAHES HA ESTAT INVOCADA SOVINT COM UN EXEM­ EMBOGIDA DAVANT LA CONTEMPLACiÓ DE L'ALTRE. COMENÇA EL «Tristan und Isolde» a l'Òpera de M/lnic (1865). absolut de Museu clel Teatre cie Munic. PLE DE BITONALITAT, UN PAS DECISIU CAP A LA DESTRUCCiÓ l'aspiració FAMÓS DUET D'AMOR, POTSEH EL MÉS IMPORTANT DE TOT EL del cristià DEL A T o N A LIT A T Q U E E S C O N S O LID A H ti. A L CAP D' U N S A N Y s. El apassionada REPERTORI OPERíSTIC I TAMBÉ UN DELS MI�S LLAHGS: ÉS

a seu envers la Lux aeterna L' E S P I N A DAD' A U E S T S E G O N ACT E, canten seva bosc és espès i tenebrós. El rei hi ha anat caçar amb el segui­ Q Després la belle­ no cas sa i la de la símbol del seu exaltació ci. Isolde, impacient per trobar-se amb Tristan, fa cap de les promesa als benaurats» pau nit, amor, prodigiosa amb nocturna del rei la mentre de mica en mica es fonen en una advertències de Brangiine, que sospita que la caça JACQUES GIIAILLEY qual s'identifiquen, La transmutation ioagnérienne transcendència unificadora. U N COP A CAB A D A LAD I S S E R 'I' A G I Ó DE és un parany parat pel cortesà Melot per trair Tristan. Però Isolde

- no se la vol escoltar i li ordena - E N U N A S E G o N A O H D H E GOl 'I' U N TRISTAN SOBRE EL DIA PERNICIÓS. ON ELLA RESPLEI DIA AMB 18 I n E S L' �1 II B G L' �1 E N 'r x r,

UN FALS ESCLAT. DISTANT I INACCESSIBLE. UNA RÈPLICA

D'ISOLDE INTRODUEIX UN TEMPO FLUCTUANT PREPARA

L'ATMOSFEHA CALMADA I ESTABLE DEL LíRIC I ELECíAC «O

SINK J-1EHNIEDElh, AMB LES DUES VEUS AïLLADES DEL MÓN I

INCONSCIENTS DEL TEMPS, I L'OHQUESTHA QUE EXPRESSA, AMB

I-IARMO 'iES FLUCTUANTS, EL SOSplH EXTASIAT DELS AMANTS.

Sembla que la mort és l'única cosa que pot prendre aquesta figura d'èxtasi suprem, emblema d'una unió eterna i indissoluble. Transfigurats per l'èxtasi, PERDUTS EN LA INTENSITAT MUSICAL D ' U N C H O M A T I S M E Q U E U L T HAP A S S A E L M O T I U DEL D E S I C, no

senten les advertències de Brangane, que vetlla per ells (<

BENTANT ELS AMANTS DE LA PROXIMITAT DEL DIA AMB UNA

LíNIA MELÒDICA SOSTINCUDA, ESTABLE, GAIREBÉ RITUAL, I

UNA DOLÇA I PENETRANT MELODIA DELS VIOLINS QUE CONDEN­

SA EL CALIDOSCOPI DE PERFUMS DE LA NIT QUE S'ACABA. r e n o

ELS DOS AMANTS NO PODEN FEH CAS DE BHANCANE, PERDUTS

C O M E S T A N E N ELL S M A T E I X O s. El món real desapareix per a ells,

un brutalment xuclats per encanteri sublim i delirant. Melot irromp davant seu precedint el vell rei Marke. Tot s'esmicola. Ja ha arribat tot el seguici. El vell rei, profundament afligit, no expressa despit,

es en una wirklich?» sinó que capbussa gran tristesa (<

PEL QUE FA A L'ADULTERI. ÉS LA RUPTURA DEL LLICAM FEU­

Tristan beu el filtre / El rei Marke i màgic DAL DE FIDELITAT ALLÒ QUE EL VELL HEI PLORA PROFUNDA­ Melot als jardins del castell / Isolde arriba se li Ka.reol / Isolde al costat del taüt de MENT COMMOCUT Llavors Tristan anuncia que n'anirà. Girant­ Tristan. Fragments del manuscrir se a li demana si està a «fins al de la Història de Tristan i Isolde. cap Isolde, disposada seguir-lo país Augsburg, 1484. on el sol no hi brilla». Quan Isolde accepta, Melot no es pot repri­

a la mir: es precipita, espasa en mà, cap Tristan. Aquest empunya seva arma i les dues espases xoquen. Però Tristan baixa la guàrdia i ofereix el pit al seu ex-amic, que el fereix greument, disposat a matar-lo si Marke, consternat, no ho impedeix. Isolde es desploma sobre l'amant ferit. L'alba blanqueja l'horitzó: la nit dóna pas al dia. Pàgina següent: Ferd Leeke: Tristan und Isolde. 20 I 11" S l' M A 11 e L' ,\,1 lè x T ¡\ L

ACTE I I I

per la febre, Tristan agonitza al castell de Kareol, foll de desig que arribi el vaixell d'Isolde, Vençutque només pot recollir l'últim alè de l'estimat. Un tot. segon vaixell porta el rei Marke, disposat a perdonar-ho És massa tard: Isolde expira sobre el cos de Tristan, morta d'èxtasi, d'amor i de fidelitat. Kurwenal ha portat Tristan fins al seu castell de Kareol. El dissor­ tat cavaller s'apaga lentament ACOMPANYAT PER UNA MÚSICA OMBHíVOLA I CÀLIDA DE COHDES CHEUS QUE D1BUIXA LA SOLI­

TUD DE TRISTAN, SECUIDA D'UNA FAMOSA MELODIA DESOLADA

DEL CORN ANCLI�S, L'EFECTE DE LA QUAL I�S SlMÈTHIC A LA

CANÇÓ DEL MARINEE DEL PHIMEH ACTE, LA SIMETRIA ES MANTt

EN L'ARQUITECTURA DE L'ESCENA: EN COMPTES D'ISOLDE I

B H A NC j\ N E A RA 1-1 I T E N I M TRI S T ,I è'J I K U H IV E N AL, Només Isolde podria salvar el moribund. Kurwenal, que l'ha feta avisar, espera el vaixell de la princesa i ha posat de sentinella un pastor que haurà d'anunciar amb una tonada alegre de la seva caramella l'aparició de la vela a l'horitzó.

Durant aquest temps, Tristan, vençut per la febre, delira. Lamen­

- K T H D A ? » tacions d' agonia E L !VI A C I S T HAL M o N Ò LEC «D Ü N DIC S , QUE ACABA AMB UN APASSIONAT I-IIMNE A ISOLDE (,ISOLDE NOCII IM REICH DER SONNE!»- barrejades amb les al·lucinacions del desig i de la mort. TOT AL' E S C E N A I� S B A S TID A S O B H EL' O P O - SIClÓ DEL CANT DE TR1STAN, CHOMÀTIC [ TUHMENTAT, I EL

CANT DE KURIVENAL, DIA'fÒNIC, FRANC I ENÈRG1C, IMpEHMEA-

BLE A LA SUBTILESA SHOPENHAUERIANA DE LES HEFLEXIONS DE

L'AMO,

Però l'amor torna a vèncer el desesper i Tristan implora a Kurwe­ nall'arribada del vaixell d'Isolde: cal que el vegi! TH1STAN EXPLO­

TA DE JOIA EN SABER QUE KUHIVENAL HA FET CHIDAR ISOLDE I

QUE L'ESTIMADA POT ESTAB A PUNT D'AHH1BAH (<

KOIVIMT! ISOLDE NAI-IT!»): EL DESIG DE TRISTAN FORÇA LA VISiÓ

AL,LUCINATÒRIA I VEU HEALMENT ARRIBAR LA NAU D'ISOLDE,

PEHÒ EL RETORN DE LA MELODIA DEL PASTOH AL COHN ANCLI�S Pàgilla segiienl: DE Wilhelm VOIl Kaulbach: Isolde (1866), REVELA QUE NOMI�S ERA UN SOMNI, ÉS EL SECON MO rÒLEC 221 BESUM ABCL/MENTAL BESL/M AHCUMlèNTAL 123

TRISTAN. «MUSS ICH DICH SO damunt seu i el mata abans de ser ferit mortalment. Un dolor silen­ VERSTEI-lN», EN EL QUAL S'EX­ ciós envolta ara el cadàver de Tristan, sobre el qual Isolde ha caigut PRESSA LA REVOLTA DAVANT LA sense coneixement. IDEA DE CONSUMIR-SE I MORIR I, Marke es lamenta de la crueltat del destí mentre Brangiine crida EN EVOCAH LA FERIDA, REAPA­ tendrament la seva senyora. Isolde es desperta, s'alça i, al·lucina­ REIX EL TEMA DE «TRISTAN GUA­ da, emportada més enllà d'ella mateixa i del món, entona l'últim R IT PER I S OLD E » F011 de solitud i cant, camí d'aquelllloc sense nom on podrà reunir-se amb Tristan. maleeix el filtre d'amor. d'angoixa, ÉS EL FAMÓS «LIEBESTOD», UN DELS FRAGMENTS CABDALS DE De clarividència de l'amor, la sobte, LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA DE TOTS ELS TEMPS. EL MONÒLEG, caramella del anuncia pastor joiosa GOM L'ECO DEL CANT DE MORT EN QUÈ CULMINAVA EL DUO l'arribada tan l'al·lucina­ esperada: D'AMOH DEL SECON ACTE, INVOCA UN ASCENS MíSTIC DES DE LA ció ha la realitat. Kurwenal forçat SEHENITAT DE «MILD UND LEISE» FINS A LA .lOlA ESCLATANT corre a trobar Isolde. I al Tristan, DE «I-IÚCHSTE LUST», AMB L'ORQUESTRA CREIXENT PROGRESSI­ límit de les seves amb la forces, VAMENT AL VOLTANT DE LA VEU, COM SI ES TRACTI�S D'UNA mort se'n a i que comença emparar O N A C O N C È NTH I C A Q U E F I N A L M E N T L' A B S ORB E I x. I mentre el al mateix foll de temps felicitat, en una temps sembla abolit irrealitat sense punts de referència, s'arrenca les benes i vol precipitar­ Isolde es deixa caure lentament sobre el cos de Tristan, morta se a rebre Isolde. d'èxtasi, d'amor i de fidelitat. EL DRAMA DESESPERANÇAT DE Isolde exul­ apareix, panteixant, TRISTAN I ISOLDE ACABA AMB LA PARAULA «LUST», QUE SIGNI­ ACOMPANYADA PEL MOTIU tant, FICA «JOIA», DESPRÉS DE LA QUAL ES PHODUEIX UN MIRACLE

DE L'«AHDOlh DEL PHELUDI DEL EN L'OHQUESTRA: EL MOTIU PRINCIPAL D'AMOR, ESSENCIAL EN LA BEALE S E G O N ACT E. Tristan vol acostar­ HO\V L'OBRA I EIX DE LA TENSiÓ HARMÒNICA, QUE ENCARA NO HAVIA se-li trontolla i es ISOVD NVf\SEO però desploma. ESTAT ENUNCIAT SENSE ENTREBANCS, TROBA FINALMENT LA Ella no sostenir-lo. això sr T pot Pot, sí, SEVA MAJESTUOSA RESOLUCiÓ EN LA TÒNICA -SICNE )� R..._ISTf\AM recollir-ne l'últim acolorit amb alè, DE REPÒS I PLENITUD- AHA QUE ELS DOS AMANTS el nom estimat «Isolde». Ella no ho S'l'rAN REUNIT EN LA MORT. Aubrey Beardslev: no ho li - E N E L M o N Ò LEG «H A ! COlli la bella Isolde lla tenir pot creure, pot comprendre, parla cura de Sir Tristan, IGH BIN'S», LES FRASES DEL QUAL SÓN ENTHETALLADES, GAI­ Ed. du Chêue.

HE BÉ M O N O S ILL À B I Q U E S -, el crida i cau inanimada sobre el

cadàver de l'estimat. PER UN MOMENT, SEMBLA QUE GOMENÇA EL

«LIEBESTOD. PERÒ LA MÚSIGA S'INTERHOMP: ENCARA HA

D'ARHIBAR LA RESTA DE LA SOCIETAT.

Salvador Dalí: Tot el anuncia l'arribada d'un vaixell seguit, pastor segon que porta Tristan ¡ Isolde. el rei Marke, assabentat per Brangiine del secret del filtre d'amor. Acompanyat de Melot, Brangiine i el seu seguici, ve a perdonar Tristan. Però ja és massa tard. Kurwenal, en veure Melot, es llança Paul Hoecker: !Vagner,

Causes externes de la creació de Tristan and Isolde

Dues són les causes externes de Tristan und Isolde: la passió de Wagner per Matilde Wesenndonk i l'aprofundiment en la filosofia de Schopenhauer: «El desig mai satisfet que fa sentir la seva queixa en tota

l'obra (.. .) es l'essencia del món, que alcança el seu grau màxim d'ardor en el desig amorós» explicà M. Domenech Español en un article publicat a la «Revista Musical Catalana» (núm. 93-94, Any VIII, setembre / octubre 1911), que recull una conferència que pronuncià a l'Ateneu Barcelonès el 3 de juny del 1911. L'article (del qual hem respectat la grafia de l'època) dóna compte de la implantacio notable de l'obra wagneriana a la Barcelona, de començament de segle i evidencia la visió idealitzada del compositor que s 'hi havia imposat.

i ha dues causes externes que van determinar, en la vida /)? ¿> de la creació de Trístany í Isolda. L'una, els seus ��, Wagner, � H amors amb Matilde Wesenndonk; l'altre, el seu coneixe- ment de la filosofia de Schopenhauer. Més sens dubte l'esperit de

Signature de Richard Wagner e11868. Wagner, en aquella epoca, se trobava apte per a aquesta evolució; sens dubte era ja terreny abonat per a rebre ambdues llavors: la de Pàgina següent: al la la austera Caricatura de Wagner publicada l'amor impossible, de filosofia i pessimista. Havia pas­ «Figaro, de Londres, el 20 de setembre de 1876. sat I'epoca del Wagner revolucionari, que escrivia Art í Revolució: el 26[ CAUSES EXTfcHNES DE Lli CHEIICIÓ DE TIlISTAN UN/] ISOIJ/]lo' C A LI S E S E X T E H N E S DEL A c: H E A e I Ó D E T /I t S T A N U N/]I S o IJ /] E [27

«Als esperits superficials seu més clar coneixement del món i dels homes li feia comprendre lo essencial i incurable del mal universal, refractari a tots els poch acostumats á las engüents i remeis revolucionaris i utopies; ( ... ) I, precisament en sublimitats de aqueix aquesta epoca crítica, el seu coneixement amb la familia Wesenn­ admirable consorci de la dank, i el seu coneixement amb el sarcastic i ombrivol filosop de la la música, poesia y Francfort, van fer-lo endinsar completament en la visió tragica de plástica escénica, de les coses: aleshores va esquinsar-se per Wagner el vel rosat que i l'altre vel de la rea­ moment tal vegada'ls cobreix els ulls de l'ignorant adolescent, negre litat va apareixer, omplint d'ombres el món. pesi com una cosa feixu­ ga, superior á la seva de forsa resistencia; pero La correspondència de Wagner i Matilde Wesenndonk aquest efecte tínguinho Era 1862 a l'exil va coneixer Otto per segur será passatjer. per l'any quan Wagner, encara, Wesenndonk, la seva muller Matilde i els llurs fills, a Zurich. Otto Recordis, sino, que Wesenndonk era un ric home de negocis, inteligent i admirador de també'ls pesava'l Lohen­ les belles arts. La seva muller era una criatura escollida, distingida l'han tro­ griny després poetisa, d'ample enteniment i d'extremada sensibilitat. Wagner va

bat deliciós . ( .). Wagner lligar-se cada vegada més intimament amb els nous amics, i sobre no escribia per donar tot amb Matilde, a la qual enterava de la filosofia de Schopenhauer, del mestre comunicant-Ii també gust als sentits, sino per ja coneguda alemany aleshores, tots els seus totes les seves i enlayrar l'ánima, fins á plans artistics, composicions croquis musicals i poetics. Cada tarda, cap a l'hora de les cinc, Wagner las regións infinitas de Soler i Rovirosa a l'Acte I. entrava a casa Otto, i allà trobava l'ànima femenina, tendra i pura, Escenografia per ahont la regna suprema a la qual's confiava i obria completament. Més tard la generosa

bellesa» a una en familia ofereix Wagner caseta comprada per ells, l'Asil, la

Crítica de l'estrena a no fossin no llencessin clara llum sobre montanyeta verda, per a que pugui allí, sense obstacles, entregar-se desitjava publicades mai) Barcelona de Tristan lind Isolde cas. totes lliurement a i Anell del Nibe­ l'emocionant cartes, de més «La Esquella de la Torratxa» l'inspiració compondre'ls començats Aquestes quasi Wagner (no núm. 1088. 17 de novembre del 1899 catorze de constitueixen un monument literari i historic lung i Tristany: ¡Amb quin reconeixement i plaer va acceptar-ho Matilde) i Wagner! ¡Quin canvi incessant d'impresions i emocions artistiques interessant bell sobre tota ponderació. En elles el mestre's revela ben com un enrao­ va establir-se entre ambdues cases veïnes! Tots els que van assistir sincer, transparent cristall, precisament perquè na amb l'unica el en el món: allà en aquelles reunions íntimes, en les quals el geni de Wagner ho persona que, segons ell, comprèn conta les seves emocions les seves contí­ dominava i ennoblia tot, ne guarden el record preuat! Més, de artistiques, desesperacions les seves idees els seus entusiasmes arrebata­ sobte, al cap d'un any, Wagner abandona l'Asil i les rialleres altes nuades, filosofiques, dors. I cartes el drama real suc­ montanyes, i se separa de la familia Wesenndonk. per aquestes primeres comprenem ceït entre i com l'admiradora i l'admi­ Què havia passat? Restaria'l fet un misteri encara, si les cartes Wagner Matilde; comprenem la deixebla i el havien sentit creixer cada dia més la llur escrites entre Wagner i la seva deixebla i amiga (cartes que'l mestre rat, mestre, 281 CAUSES EXTEIINES DI: LA CIIEACIÓ DE TIIISTAN l'ND ISOLDE' C A Li S E S E X T E II .'1 E S DEL A C II E A CiÓ D E T II I S T A N LI N O I S O lo f) E 1 29

«La part escénica simpatia, fins que aquesta, transformada i extraviada pel foc de les va en amor ideal i intèns. cuidadissima. En los emocions artistiques, convertir-se viu, Wagner era amic d'Otto, del seu benefactor; Matilde era esposa trajos s 'hi descubreix la honrada, mare amant, ànima pura: I'unica solució va ser la separa­ conciencia de un artista ció d'ambdós. tan en inteligent Cartes interessants són les que'ns conten com Wagner «tindrà mal indumentaria com lo Sr. humor a casa seva perquè Matilde ha parlat mal de , amb la muller de el dia abans». La seva vivia Labarta. y en respecte al Wagner, primera muller, que aleshores amb ell, era gran admiradora debil i teatral decorat ¡boca abajo todo d'aquesta obra. En altra carta hi trobem una especie de dedicatoria de Wag­ el mundo! qu 'en Soler Ji ner a Matilde, junta a uns fragments que li envia de Tristany, Rovirosa ha dit: -Aquí «posant-los, diu, als peus de l'angel que l'ha transportat a tals alça­ estich jo» ries». Sabem per aquestes cartes que Wagner era gran aficionat a Crf ica cie l estrona a llegir els autors espanyols: Calderon, Cervantes, Lope de Vega, etc. Barcelona ele Tristan IIlId Isolde Més de sobte la i carta reveladora de la «La Esquella ele la Torratxa» apareix llarga tragica passió núm. 1088. 17 de novembre elcl 1899 que covava en l'ànima dels dos i donant compte de la ja decidida

separació ( ... ). Diu així: «Sens dubte tu no creus que pugui deixar ta meravellosa, ta esplendent carta sense resposta. ¿Hauré de renunciar davant la suprema noblesa de tes paraules, a l'hermós dret de respondre-t? Més ¿com podria jo respondre-t, si no d'una manera digna de tu? Les lluites formidables que havem sostingut, ¿ com podien acabar, si no amb la victoria alcançada sobre totes les nostres aspiracions, sobre tots els nostres desitjos? Escenografia de Soler i Hovirosa per a PActe III. ¿ Que no saviem, potser, en els instants més suprems, quan ens

trobavem l'un vora l'altre, que aquest era'I nostre fi? ... Quan, fa un mes, jo expressava al teu marit la resolució de separar-me de vosal­ tres, jo ja havia renunciat a tu. No obstant, no'm sentia encara ben Imagina-t l'estat del meu esperit quan jo contemplava, en el ple

me o una del bell tant tant unica­ pur: donava compte que tant sols una separació completa magnific estiu, aquest Asil, perfectament, unió absoluta podia salvar el nostre amor d'aquestes terribles crisis ment conforme als meus desitjos, a les meves aspiracions de sem­ a les quals l'havem vist exposat en els darrers temps. Junt amb el pre; quan jo'm passejava, al matí, pel petit i hermós jardinet, admi­ se rant els seus tresors de més escoltant l'aucellet sentiment de que la nostra separació era necessaria, trobava flors, sempre belles; també la possibilitat d'una unió, si no volguda, almenys concebuda. que s 'havia construït un niu en el roser... I, lo que'm costava

una no ni l'un ni d'arrencar-me an derrera ancora de Escenografia ele Soler i Rovirosa D'aquí tensió d'esperit que podiem soportar aquesta salvació, imagina-ho a l'Acte II. per l'altre. Jo t'ho confessava tot; ji així va apareixe-ns amb evidencia tu, que'm coneixes a fons, més que tothom. I creus tu havent del un dia tornar-hi que tota altra possibilitat, fòra la separació, constituiria un crim, el­ ¿ que, fugit lluny món, puc tot en mi ... encara? ha extraordinariament sol pensament del qual era intolerable! ¿Ara que devingut tendre, 30 I e ¡\ u S E S E X TEn 1'1 E S J) E L ¡\ e n E A e I Ó J) I� T /I I S T Ii N 11 N /) I S OL/) E

«Cuando Wagner escri­ �---zr---� be, concibe y siente I TRISTI\NY Y ISOLDI\ 1 como poeta, filósofo y rrn CITAll OEl ORAMI URIC Traduccl6 en ver. adaptada. I. II\u'slcl artista sus melodías y GERONI ZANNÉ y JOAQUIM PENA acoQlPILnya41L de la exposioló del. te­ armonías combinacio­ mell m"lIlcftl. IhU' y y quadre ainoptlo.

nes de cuando I timbres, TRISTA NY con su P�E;S����· penetra puro Partitura catalana de cant I y piano

.\h 1:1 111'11"I!lll etlnl cu elltall\ y alr-m¡my, hi trnlllj. corazón entendimiento CI"'¡>cI(,de II\flIIO rio .¡onnde Hñtow y l' tudlcse¡ó tic. y tnlhnln duls ínsrrumeuts orquescmta. :\¡"gnlflcA arlicló !Jne IIUhll{'A la. ••• collLolo Was-" nerlan ..

(. . .) los errores informes desvesament mes de tot contacte del absoluto sensible, pel sempre perllongat , pesimismo , ! ! '" amb e,II? '" Oh!, no, P'er a nn, anar-men dee tu,tur sIgnIsi 'f'Ica monr, y de la mitología germá- Oh infant! no m'es possible imaginar sinó una unica salut, que no le hemos de aban­ nica, no o causa pot venir més que del fons del cor, de tal qual exterior!

no sabe El seu nom es la calma absoluta al Noble i donar, porque la pau, imposada desig! reu. aví a es tant lo '" Aqqes senyores, lo se dice» digna victoria! Viure pels altres", serà'l nostre consol! Adeu, per que qu diu al tint, com per lo que resa ab

» , ENHIQUE SÁNCIIEZ TOHHES anhel benamat! '" e inyones, es l'òpera d'actualitat al el-iispania » LiMu, la hi ha cridat tanta Es evident veritable i sab Sl mes que gerna­ que aquesta passió gran (qui va núm. 67. 30 de novembre del 1901 ció, la que en Wagner posarhi tres pura, més casta i prudent per part de l'amada que del amador, hores de música pera que servís llarga­ ment d'exemple als que viuen despre­ se de varis de la havia segons desprèn passatges correspondencia) vinguts y confien en Miqueles sense tenirles tractades. d'influir en la creació de. Tristany i lsolda. ¿ Com podia ser que'l foc prou En Viñas, la Gagliardi, en Blanchart, amorós i de l'home no's reflectés en l'artista i no fos la desesperat La Julià, en Giralt y l'home del bastó, en Beidler, ho explicaren igual que si causa d'aquella poesia ombrivola i pessimista, que abomina'l dia, passés ara, y a tothom li semblà com dels cosa del valdrà el maleït dia, l'amic dels honors, de la vanagloria, plaers temps, La llissó segura­ ment en cada casa; a n'aquets senyors y enganyosos, is'abraça amb la santa nit, la mare de la felicitat i de senyores els valgué grans aprovacions, l'oblit etern? ¿Com podia ser que'l desig que abrusava l'ànima de­ y a n'en Bernis una bossa ben acurulla­ da de calés». - XIM-XIM Wagner, i la seva impossible, mai esperada satisfacció, no engen- e ¡\ L' S Ió S Ió X n 32 I e ¡\ u S I, S E X TEn N E S D I� L ¡\ e u E ¡\ e I 6 D E Til/ S T A N li N/)/ S o lo /) s TI·: .'\ E S DEL ¡\ e II E ¡\ e I 6 D Ió T /I / S T JI N li N/)/ S () t. /) /; I 33

musica de sons retorcen en tots «Isolde ena­ «Este filtro (es) el arma dressin aquella planyivols, que's ja estava sentits, que s'entreguen a un cromatisme mai somniat, que formen morada de Tristan elegida por la fatalidad en GRf\N TEf\TRO DEL LlCEO melodies fogoses i lliures sens parió, explosió la vida del hundir dos vidas aquelles abans de beure la para estil? Més si poció music del nou, de l'original, del veritable Wagner, per Temporada de Primavera de 1911 en amor de és el delirio del a Brangane: per dubte'ns podia cabre, ho diu clarament, dirigint-se l'amada aban­ amor . Tristan ( .). Brangania queda donada: «Que jo hagi escrit Tristany, es lo que'us agraeixo, de aquest que

meu tota l'eternitat». I acaben de demos­ va salvar-se de la ven­ convertida por Wagner desde'l fons del ser, per com trar-ho'ls versos de s'encreuen entre ambdós, de Marold . La en el verdadero eje de la Tristany, que jança ( .). Festival Wagner sentencies a la seva vida : com aplicades «j Ah, Tristany! pot pagar encantada no tragedia, en la causa pació el tribut! »; «Per mi guanyat, per mi perdut; cor consagrat a la los provoca l'amor, sinó que efectiva que impulsa cors etcetera. I a mort! »; «Cegos ulls, porucs! covard silenci! »; allà, en el en canvia la naturalesa. acontecimientos, Venecia, a on Wagner se'n va tot sol, es on té'l seu espandiment En d'un amor instrumento elegido por complet l'obra meravellosa, com flor sobrenatural d'aquell amor comptes

... humà el Destino para la con­ ofegat ( ). ordinari, refrenat Les cartes ens conten coses molt interessants sobre l'estada del les i secución de sus desig­ per convencions mestre a Venecia. Wagner, com home sensible i artista, era d'humor nios inapelables» lleis socials, esdevindrà molt variable, passant sobtadament dels arrebats més entusiastes a MATILDE MUÑoZ una força irresistible» la més tetrica En la mateixa de De comofilé culpable Braneonia «/aJie/» desesperació. composició Tristany, .JAC\)UES CIIAILLEY en la l'abat sovint el més poetica ciutat, descoratjament gran quan Au-deià des notes la seva musa, com diu ell, a la qual ningú pot forçar, no'l corres­

en va se desborda'l seu pon; però, canvi, quan l'obra cobrant vida, TRES CICLOS DE esperit en crits d'alegria i legitim orgull. «Vui reprendre aquí'l meu treball, i espero'l piano de cua -escriu primerament a Matilde-. L' ANELLO DEL NIBELUNGO Tristany me costarà molts esforços encara: quan serà acabat, me ALTERXAOOS cox meva vida haurà sembla que aleshores un meravellós periode de la TRISTANO E ISOTTA y TANNHAUSER trobat sa conclusió, i aixecaré la meva vista vers el món, calmo­ jo "ajo Ja dirección del et'lebre )[aestru sament, severament, profundament, amb un esperit renovat; i, que WILLIBALD KAEHLER a seras tu!' .. ». escriu: «Desde air «En comptes d'lm duo: una travers del món veuré, Després bramada a dos veils». Caricmuru ele a treballar en soc en el ·acte. m'he posat Tristany. Sempre segon 16 de de 1.911 la sèrie «Noves qualificacions per a :Jnauguración fihril les òperes de Wagne,.. publicada a Però musica s'hi desenrotlla! Tota la meva vida no voldria quina Carrell del Festival Wagner de la Viena per «Kikeriki», el 27 de juliol en musica! Oh! això es i i rem porada de primavera de 1911. de 1882. treballar més que aquesta profunde bell, les meravelles musicals més sublims formen cos facilment amb les

... Solament idees! Mai, fins avui, he fet re semblant; jo visc completament en parodiï representacions mitjanes poden salvar-me! Les

bones tornarien l'auditori ... aquesta musica i no vui saber absolutament quan l'acabaré! Visc completament boig ( )>>. amb .. de eternalment en ella!' ». I, en altra carta: «Mon infant, aquest Tris­ Més, juntament aquestes alegrors profundes l'infantament

com un .. de s'hi baix lo cons­ tany devé alguna cosa terrible! Aquest darrer acte!. Jo temo que' Tristany, barreja sempre, obligat, que trueix el mal somni de durant tota la seva vida: la falta de tal obra no sigui prohibida, a no ser que la mala representació no la Wagner ISOLDE CAUSES EXTEIlNES DE LA CIlEACIÓ DE TIIISTAN UND c: A (.; S E S E X T E H N E S DEL A c: 11 E A c: I Ó D I� T /I I S T ;I N UN D I S a I, IJ E I 35

GRf\f'I TEf\TRO DEL LICEO

Pl'lmaVfJl'a eftl 1911 GRAN wm:o

DE.L. Función para el viernes 12 Mayo de 1911 TRISTf\/'IO E ISOTT/\ T/\/'l/'lHI\USER i9. a do abono

lUII:OOT KU"'l)II, Venue llERCRDES I:I:At\Z nUSZKOwSKA »..n"allil "ARIA VERGJ:::R ElúabtlUo H��L£NE DESINcom La Ifrle/l. en 3 ectce. dui M�Btro WA('NEB. 1',I""nll FfU"'C�O "J�AS l!ARGnf:nITA trflgctlla ...... Kllruuldo O. SEGURA TAI.I.1E!i" rRIJi'C&SCO VISAS IIR. WIGI Ut:G!WZ La�l'r".. lo A. )lA-BINI PIERAI,LI ..muo UAINt \\"011 .... 1110 G. SEGUIIA 1'ALLIES E lSOTTA )lAI!>:1 TRISTANO Pntor. OÁ�OIOO '''liOASSOT l'nlMO l'nOta �:UILtO BIlANDO!\' CÁNDlOO fUGA$.'SOO' H�t"I\HTO UIrlIl.lo PRUIO )JAIN! I.UJOI lH;(iSDZ mO\'AlO;¡ DE COLET 15otlll.. . SrI. Kaftal ne. ' , Sr, Mttgn�l

de Abril 1(101 diu i.8 26 • . Se I"Ip",,,nllrA I� di .. 16 Y 24 de Abril � r�reocnl.t.l y DrlUlgltnin Ver;er Meló, Maini 5 1. de 3, t2 de Maro. r ".yo. 'rristano,. Sr, Vitiu t'estore. Algo" PR..�I\M)� OfrClllL Kurv6l1nldo. Segur.T.Ulen PHalli., Brandon Uujnl\lo. III Sr. M.lnl Teree.OIoto Pri.. er CIcio S�ru"d. Oklo )!AaTIlO OOXCEltTA.DOIl '( DI1IJ:CTOR DE ORQUESTA 6 ¡;ORO 1)f.JI. IU:"W �JU 19 Al>rlll� SJobt.do lIayo 28 7 ¡,A WIIf.KYlllA Ja�'I'« 20 Id. Vltrll� Id. I DominIo Id. Mr, WILLIBALD KAEHLER J9/.5·/b 9 RJrlnUIlO Vlernet 21 Id. 30 fol.. 23 ¡OOlllhlg9 a 'li hI. Il. C!l¡�l'tTilOOJJJ 1)001.1 1)1<:\ Domingo Id. �I.ru,. �A)"¡Id.I)[anelJa<:lt"u

obrA del Nfllelll.jft> .. LOB p r í.nc t p a i e a fragmentos, yaun - I'AIIRA· y nOVIIIQSA - nWllARA _ VMGt;L"�� ,1UK\'r.:iT. HO'!',\ )' 8rell, wu::n la obra se representa VICINI de lWinl' Gll&DUZZI de Turin. completa que ï

esta nocn e i podr a YO MISMO tocarla Dlrv/or d, ,J(.,,�, CASA�')Y.\S, J,'.UCLf;I:() al piano instantáneamente con un .. _ .�!t1'01{j0. _l)lrett(lr el h, band., ApanuHlor, rASCOA", JOlt. RUII.lorl. uesró, no solo avi ta horas de - .. ,u \' SIMPLEX, que _ Il'.�u A$ALU) OMAtB, C.lnou ..... UJLqQllllf", �IEI.A, }.n-o"IO. SULI",r!", - tedio en sino á e o­ _ A.'I'(","I'. AnTIGA1I, ayuda MAr,ATESTA. IIdornltl. y ¡;urdul"Ol'b, V,SAI.S, An�c''O, casa, que

-

- _ �'IlSClICO, Pclaqucl"O, Juu. A.rubla, 6u� TAIUSCÓ. Z_..-tt.l'O, GRAU. nacer las obras por muy dificl1es - PIAnol _ ¡..-OI SAnt,\ HAllÓ":. a .. I."'uu•. P¡ro'6G�'eol l' al�uj:ol, � HIJOS. VIV� s e an .

_ da EJeMcl(bd. OOllI'A�A U,\RO£U)X!>SA.­ comprensión que l' A""t>nluml, (H;,¡,RRO, 1111I111.1lLO'. AI."TOIiIO. - ll.f"n ee bAUa, P.UUAS. P .. o ...... Stnlclo do ".por, SISQU<.A. SAlIINIES IlE EItPOSICIOK � COKCIERT()S m¡---- Salón SIMPLEX-Buensuceso,5-juntoRo.mbla E.te progl·a.ma se repa.rte grati. llUll .. _ UII

  • - lO rllO....o.n DII iOD "O.£&O.U DII' OIQt;CI'ri 80 QGllllrU OF. U:XOll ¡ al del 4.' 5," •. 2-\ BAII.ARISAS público y pi.o �.------I

    cie de la 1915-16. Festival \Vagner de la temporada de prirnavera Programa de la temporada cic primavera 1911, Programa temporada de 1911. amb Francesc Viñas (Tristan).

    TEMPORADA DE 191es � 16

    r�'� --'"-'��" AVl50 Función (lara hoy jueves dia 23 de Diciembre 1915 � II.� 17.1l do u bone :::."'4cfú';:;'O:::C:I�U����::�r�b;��:U:�:!: los '.'dla·peN'''GI 108 SaloDU de T'hil, Caft·Bar. yen reservarán ¡Pal... ¥ AlI...o Oran Tutro del Lleco. Se en 105 millmo, IDa" CO!} tt.ckct.. Y para cocaryo. Oran A. del Ceotro, 3 La ÒpCI'.1 t'lI;� netos. del êl u-o. \YAIINKIt "I"...s y en � Autllurant LIcIo,

    - L, 1UlMED£. - � - E.:pooiÜ>6R p_ ol. Ct.a.. •

    e Domlll$'o U"..ncro de 19M Irístano lsotta '6.'d.�y.bono.l.,dc:o..'uC_I,O lsouu Sig.n BAHON REPARTO·

    .. Brnmrnuíu. �'RAU ,3oMlI ..... , Sra. KAPPEL Tt-lernno. xr, VIÑAS B,..nlltJnlll ANDAY

    .. CANALDA Kru-vcuuhto . t)E(:UH.\·'I'ALI.lII�N TRISTAN E ISOLDA Tri_In S,. en tree OCIOS Kuhnnill. OROENEN JI Hu. (;IIL\L ópe-e del maestre Ricllrdo Wo!!,ner l!Illey Nllrke LlTZ I\ltdn 1')'.1 M..,,. ¡ORDÁ I�n ",u,LOI'IO:; 11i'�Llln: Un lIIIIr/nero OALLOFRÉ Illlol¡l. 10. UnpJ/ofo . OIRALT

    un uuu-inutc. b'1�HN�\ND¡':'l.; Un ... OALLOPRE EGON POLLAK plI3/or MnC5L"O UO!WI)I'llHlor y directo!' de Ol'iIUCSlH: r Coro DIRecTOR De I!&CBIU. gerwrll/ ANTONIO RIBERA PAUL EGER

    TaUJoLS - CaIaIie. ... )Ijo - ...... s......

    �'IIIII'IIII1IIIIIIIIIIIIIII"IIIIIIIIIIIII'IIII'ltllll= A U T. O E L E e T R'I e I DAD RESERV ADO PARA LA CASA Programa editado por la.. - T S H Empresa Anunciadora .l'n.D&at o Nu_fot 'pA1�0I A...... JC_t, CIU. .J. COHEN, buena. le uecul'Ul positínrnente l. r�póán _LOS TIROLESES Reparación de AUombraa de cualquier o:oncimo 'i"'Topeo Portada deillibret cie Prdnnse tarifas. e 1·.1Ilc1('� dCSt'1.1en10S :: _"'ODOHA, 5>1 BARCELONA Se· Tristan and en Casas (:'11 BaL'celona, Madl'id, eevtno. Bou Isolde, la bastian Sant.audcl' :: _ y NEW-YORK traducció catalana cie _t1IdA """""'....__. NSW·YORX tllIlIll __ ._. :;1111111111 tllllllllllllli¡"'lfIIlIUII'1111 U¡: __ o • Joaquim Pena. Editat el 1925 per l'Associació 1925-26. de la de la 1925-26. Programa de la temporada Programa temporada 1915-16, Programa temporada Wagnerian». amb Francesc Viñas (Tristan). e JI I· S E S E X T Iê H .'1 E S I) E L JI e H E JI e I (J J) E T II I S T Ii N II N /) I S () I� /) I,· 37 361 e JI L'SES E X T E H i\ ES I) E I, JI e H E JI e I Ó I) E T III S T Ii N Ir N /J I S O L /J E 1

    es 5 1929 «Lo va anar molt «En el el MAH1'�S, DE FEBRERO DE que AMANDO PRECKLER primer, REPAltTO 48.' abono ."- 11159 en de propiedad y plinto lseo .. S,.o. HAFGREN va ser C()CH\'AS I TE/mOS/FONES I CALEFACCIO­ de mal l'escena dels possessió .. KINOERMANN I I PUNIS1"'ERIA EN desig B,.o"gcmia bé, NES ¡';STUFA$ ORNEllAL

    Tris/an ... Sr. MELCHfOR CLOT. 207 ¡-"'·"·;{:W(!'/':;""'c';'" BARCELONA ab accents de El drillua lírico ell 3 actos del inmortal Mu-o. H. WACNER, filtres. Yara que parlo disfreçat JANSSEN • - Ma,.ltt: .. ANDRESSEN L. MALHtioè· AnU,6eciad.a Expolicl6n Paleo d.e Gracia, 6& Rey

    una ... una Melolt lOROA recordo rlEPARTO venjança per part y delsfiltres, Un morillero .. Tristan e Iseo GALLOFRt. l:t"o s.« IIAf'OREN Ull püo�o .. GfRAI.T contestació d'en Pena 81"=1'9...... , ANDAY d'indiferencia per Un ... GALI.OFR/!. Maestro director y concertador: pastor Tr;t:,,,. o. 5,. SCIlUBERT 5CHWAR;:: MAX VON SCHILLINGS K""u",,n"/ en Coro an en valla l'altra; el acte, gel/trnl Pedrell, que £/ R.J/ N,;,,1ce LIST segón ....Jocs/ro d,I (oro: n. ER.U/NERO ]'011.'0"- lORDA Direcci6n escénica:

    Un .. ", .. ,,.,.,,, GALLOPRt les dues ànimes en GEORGES rsut.v Haventse foses ÇO�TR.-\ L.-\S C"'''.\S. ,LOCiÓ" pena (..): Un !>;Jot" GIRALT .\IESALI:i.\. Un GALLOFR! pG,IlOr un sol anhel el w alabat senyor Pedrell, li) I{( � s'explayen ARCA DE. CAUDALES ¡"-trw Señoras ======TRUJOU / Calu.d",. de lujo / a.....,¡. de San JDlt. �S en amorós "INVUlNERA.BLE" de transport, y •• lo, olmo".u ea Greación '"'0'''0" •• 1 Ir...... �.Io, Itldrcuw.1 qu'ell"n'haviafet una, FABRICA �II ESIl'Jas . Vldrl,res A,tf,Uell más extenec surttdc en Glacis lisos y estcmncdos, cr...dccejce es­ qules Greo Ccep AlMACEHES de VIdrios, C,lsl.Ies W Mel,tes tcmccccs (mlrold. soda cereres, chino, t1.oT�II,lIe, Ccep $olcin y lodos los erfkulos Que ,doe lo modo poro Ofon eesur . �:::;::;:::!:,,::;;:,'��;;:;¡,�d�; mllno eléctrico II �oplete s'en dèia • 1, ," Ter.,·és C.ultt1.1Ó eloqüent y l'orquestra, .. "Iu. d'òpera, que ,,,."� Ba Greación 5 A de Arcas invulnerables Zurita r 'lIosch, Ó. en C. avassalladora com FERNANDO JO BARCEl.ONA 'ell may del 26 - 16292 Calisto y Melibea, qu 'Roenldo 9uerta 'Rngel. Qelé1ono I BOGA A,'W.veIOS mateix calificava d'altre més hagi parlat, inon­ de la cic la 1926-27. cie la 1926-27. da'l de Programa temporada 1928-29, Programa ele la temporada 1928-29. sense Programa temporada Programa temporada quadre llum, Tristan, però amb el director M�Lx von Schillings. amb (Tristan). un altre filtres, diuen qu 'en fent pressentir món de eter­ Pena, ficantse les mans felicitats 'I no es a la butxaca, va nes; per que goig

    - contrast vida» els voluntariament contestarli, malcarat: recursos, la part prosaica de I'existencia, formant horrible d'aquesta pesars que'm pogueu donar, perquè comparteixo amb la bellesa de les creacions de l'artista, Ell diu: lluita «Revista Musical Catalana» els sofriments vostres. Encara que plenes de tristesa aquestes cartes, serà sense «Aquesta Si, filtres, y Vol. VI. Anv 1909. Pàg. 38,+. incessant lo i quan interrogo'l llur sentit les trobo amigues i precioses, perquè » per adquirir necessari, aquests freqüents llargs perio­ sense ... Wagner! han escrites vós i mi!.,. Oh home «abandonat de l'ale­ des, durant els quals no puc pensar en re més que en procurar-me, sigut per per «Papin¡» a meves necessitats.; un en Walther de la núm. 50!. 8 de desembre del ·1909. per poc temps, la tranquilitat i subvenir les gria»! (una expressió que vaig trobar, dia, i això es repugnant!.,. I lo més anguniós es sentir, cada vegada amb Vogelweide, que vaig aplicar-vos desseguida). Qui'us pugui ajudar més veritablement home s'inte­ ha de considerar-se feliç! ... Jo sento quant poc vos coneixen, quant RICARD WAGNER força, que cap ser, (cap almenys),

    seu amb vos us conec i estimo! Més el d'un sol ressa per mi seriosament, del fons del cor; i, junt Schopen­ poc comprenen; jo que poder dubto de la de tota amistat veritable.,.», ser representa ben poca cosa davant l'Hidra de cent caps que's Tristany i Isolda hauer, jo possibilitat nomena el Món! ... ». I li escriu un « Com sentint reco­ DRAMA I.IRIC EN TRES ACTES Sens dubte llançat a l'extrem del desesper per aquestes materiali­ Wagner cop: rrer meu ser una estremitut record d'haver tats horribles, vol un dia suicidar-se, tirant-se al Gran Canal desde'l pel sagrada, jo guardo'l JERONI ZANNÉ I JOAQUIM PENA. estimat tu amb tendresa Ah! '1 enea­ seu balcó ... El record de la seva ideal estimada'l detura. ¡Com, sigut per dolça (..,), jo respiro, Scf'O'll edIció teformada el de les flors del cor tu m'oferies: no eren aquesta fent de mare carinyosa per al candid infant que sempre ra.) perfum magic que pas

    llavors de vida , .. així embaumen les flors sobrenaturals de la mort enclou l'home de geni, el mig renya pel seu despreci afectat del de la vida eternal», món, pels seus arrebats sobtats, amb paraules que, per venir d'ella, divina, .... SSOCIAC¡Ó w AGNBRIANA Tal va en l'ànima dels dos amants el record del seu troba Wagner sempre juicioses! Més ¡com el compadeix, també, perpetuant-se cada més cada més així ser­ en les seves terribles crisis! «La vostra carta -li amor, vegada pur, espiritual: Traducció catalana del llibret fondament, llarga vegada a cual ... veix de reconfort l'atribulat al troba'l acompanyat- de «lexposieió diu- m'ha opremut el cor amb el seu pes Més no'm saben greu artista, criat, devega- temàtica». 38 r' e A u S E S E X T E B N E S J) E L A e B E A e I Ó J) E T /I I S T II tV li tV /) I S o I� /) E

    Richard Wagner segons Grand-Carteret. Publicat a «L'Éc�pse., el 3 de setembre ele 1876.

    4 ;'1 � /\ N Iit'l ucr« TEMPORADÀ

    «Que'l déu Wotan i tots els déus del sota el de patronatge un Capvespre'ls preservin de tenir wag­ nerista a la butaca del costat LA GENERÀ]J,}'FAT DE pel· veí, ( ... ). D'ensà que'ls iniciats les han :¡ ¡¡"AJUNJjAMEN/'!? DE donades en portar el llibre al teatre, Jueves. 2ú de Noviembre de J 930 com aquell qui's du la cadireta a missa, J.' PE t'+'tOP1IWAO y ... ..0,.0 A 1.. ... 5 � Y 1.1801 ... 8N PUNTO no al a sentir Programa ele la temporada 1932-33. que s'hi pot anar, Liceu, òpera alemanya. Observeu-los: No TRISTAN E ISEO estan mai quiets; amb el missal obert a el rostre en les estimades i així la falda, podant el com pas arn les (Tristan und Isolde) des, banyat llagrimes, llegint cartes; mans, amb el cap, amb els peus; ara El dram. U.ico UI 3 atiO'. mu.iu d.l mAnlro en l'obra excelsa. acaba Tris ta transparentat ny, per fent la mosca vironera els RICARD WAGNER queda Wagner para seguir violins, ara tal-Iarejant un cantábil, ara fi; la correspondencia amb Matilde continua sempre; una epoca de M •• " ... Di<.cto< GEORG SEBASTIAN amb un pam-pam ... te-re-r-e-re ... tom­

    01.0"0< dot .o«�o: VlCENZO DELL'AGOSTINO actuant de va a ... viatges segueix, Wagner de director concerts; Paris, pom; ni escolten ni deixen escoltar ( ). Quan el director d'orquestra esguerra REPARTO on té lloc el desastre de Tannhouser; va a Viena, a Russia. La seva un temps, a n'ells els falta temps pera ¡SOLDA .. SRA. Hel«De Wlldbrun

    • al de la BRANOANIA. ROlett. Aad.y vida presenta sempre aquests aspectes: necessitats pecuniaries con­ apuntar-s'ho marge solfa; quan TRISTAN . SR. Ootthelf PI.tor I'oboe o el una REY MARKE. Palll Bender trompa espifien nota, Kurwenal HSRMASN cansament del entusiasmes noves creacions \VIIIDEMANN tinuades; món; artístics, ells corren a nota; i una Melote Jest JORDÀ pendre-n quan Richard segons .. Wagner Un mannerc VICHJllT1t QAL1.OI'RtI Els Mestres de fer executar. les walkyria engega un crrd més enllà de lo Un piloto. CONRADa GIRAt.T (comença cantaires); impossibilitat Crand-Carteret. Publicat a que els texts, ells encara cri­ «Kikeriki» el18 de [ehrer marquen seves sobretot cosa tant ell admiració obres, Tristany, que desitja; den més i se l'apunten i es mosseguen Rosette ele 1883. Wagner s'adreça Anday el llavi de dall com si rebessin una mai de Una escriu: obs­ als la cuTIISTAllclS8lDA «No àngels: «Estírnars, interrompuda Schopenhauer. vegada ... punyalada trapera ( ). Són els més recepció és encantadora, POLVDOR tinc un m'es cada dia més estimat. Es el meu vell istes de tots els istes. Concentrats, tant, jo amic, que sense timbals ni ",fO!OOlinCI.U·Pl1tllallnw però reservats, mal-carats, mal- humorats, tant a tant trompetes 110 aconseguirem Schopenhauer, rondinaire, aparentment, i, pesar d'això, ells s'abandonen absolutament al Jo una bona execució». profundament amant! Quan jo he arribat al paroxisme de l'irritabi­ d'Ell»

    litat, j quin reconfort, absolutament unic per mi, obrint aquest lli­ X A II A U Programa cie la temporada Crítica de Tristan und Isolde, la temporada 1909- el trobar-m'hi de cop tot sencer, el veure-m tant ben i 1930-31, amb el director bre' comprès 10. «La Esquella de la Torratxa' Sebastian. George clarament expressat, solament que en un altre llenguatge! Aquest núm. 1614. 3 de desembre del 1909. 40 I e A l' S E S E X 'I' I: n N E S J) lè L A e n E ¡\ e I Ó J) ET/{ I S T;I N II N IJ I S o ¿ D E C ¡\ li S E S E X T E II N E S DEL ¡\ e n E ¡\ e I él D E T /I I S T;I N (I N /) I S o I� f) E I 41

    TRIS'l'Al\"Y I ISOLDA CDHMBMDRICID OiL 50 ANIVBR!l"1 OH LA MORI DB RICARD WAGNBR

    10,- tir l!I'opicl/11 i ¡,t.ollllllll'nl" /¡""'rll

    fo' IJ .s e 1 Ú Il () li I� :t'Í _'" 'J' e 1-: c".. �,,�ml

    �I ...\r� dirct10r ; "",,,,,,,,t..,olor, II. ¡;:"'."'tE�Tl"'t:J<''' Il.¡"",,�.i �-n;�n. C. �l,)(>n .I!'lt.l.NCESC VI�AS

    "n,lo i IU tf ""H:'� e;�::,,�� '��:;:�;;,�,,�� ,I;:a���.u:,'� !;�a�,: ;�:'r:t;:,I':,�::�!�.( :;�',:'!I ��� :'; l"'" \.� ;Ç�i/,� :�,;��u�:�;�1 ::¡:;,�:�;t�E:f¿���;r';���:'�:���:��:��:(i:�;;:;��':j :'�,I �� '����'i� :,��.�

    Sll�d.;,:�: �:::..:��r:.::,¡�;��:��.n1�� p ... lonoda 'f ••prod..ada, .Ino ha ","mp,obado ",j .. la porf.«;o"a,,,,,,b0''' ...... ,'''''i"" nO :,,��,::.;':::,:�,,:�!�"':.I:,::::�=,,� �:Ip��-:' ...... i"e ...lmund"'d.I""'prod....àónd"I..,.,'do,,.ko, p .. ,o lo Rodio.EI.. !rolo _el o""ralO md••omple'" ""..., CAFI!:·B,\11 ,'\ I ... A I'L/\NTA B,\IXA la ",�,ka d.1 hogo,_ ho••mo.la "9"ienl0> "Ierlo:

    Co.d.oIlS de Oici.. ",b,.. all:; defn.,a,'odocomp,,,dorde,,nod. lo.Rad¡0·Eloctrolo,Rf·2£:;,RE·231 pO

    LA VOZ DE

    TRISTAN E ISEO Funció a Francesc Viñas, de la 1933-34, de la 1933-34, d'homenatge Programa l'emparada Programa temporada REPARTO el 12 de març de 1933. realitzat per Crau Sala. amb el director Hans Knapperlsbuseh. MooJlro Oiroclor de orquoa!o, KARL ELMENOORFf

    Diro>eción ,,,eAnleo, HANS MEISSNER

    Alb�rI hoo, Ann'l Konl!l",n'l; S.onganio; Ro. fi,che" Trillón, Sl!ibert; M"lo'. K .... wen"l, Jeon Stern; Rey MlIlr.o>, HeUn",,!h Schw�eb.; Ko,l He/be" Hene; Un .... o';nero, Thoo Hl!rrmonn, Un piloto, Si,uni; Un pOI'or, Herrmann. Coro de cabonero,

    ...TAFE llenguatge fa rapidament del dolor un objecte de raCIOCInI: trans­ porta la sensibilitat a la freda, marmoria i consoladora inteligencia; i aquesta, al mateix temps que se'm descobreix sencera, me desco­

    una un "'U�Qln _ H

    l'espectacle més saludable ... ¡I com es xocant que aquest vell no

    lo es a no lo soc a ell! ... ». sapiga gens que per mi, que jo per Programa de la temporada 1940-41, amb Annv Konetznv (Isolde).

    La Clanka filosofia de Schopenhauer Programa de la temporada 1941-42, amb Zwingenberg (Isolde), Elisabeth Hòngen (Brangànc) i Ceorg Fassnacht (Tristan), dirigits per Karl Elmendorf!'. Realment, el nostre Schopenhauer, com el nomena Wagner en

    altres mereixia de El a cartes, I'agraiment Wagner. filosop pessimista En aquesta pleiada alemanya de pensadors anteriors Schopen­ anem a l'altra causa de i sens dubte la seu es, segons veure, Tristany, hauer, Léibnitz, el gran rnatematic, de conformitat amb el espe­ principal. El pessimisme ha existit sempre, perquè en el món sem­ rit de matematic, considera'l món com una serie de mónades o uni­ han existit el mal i el com diu Menéndez concordant les pre dolor, però, Pelayo, tats regides per Déu, la mónade perfeta i suprema, i, estava reservat als veure'l temps moderns, per extrany fenomen, unes amb les altres mitjantçant l'armonia preestabilita. Segueix convertit en sistema. pessimisme després Kant, que es el primer que's dóna compte clar dels proble- 421 CAUSI�S EXTEHNES DE LA CHEACIÓ DE TIIISTAN UN/] ISOLD£ CAUSES EXTEHf\ES DE LA CHEACIÓ DE TIIISTAN UND ISOLDE 143

    no TEATRO DEL GRAN LICEO TRISTAN E ISÈO «y del Tristan 'n .� I «Confessem que'ls DIREcelON AIIT15TICA UIPREU què .tilo XXVIII_UIX' � JUAN Ml?STR!"S CALVET senten certa .. iniciats direm? El dèia GIUN TEATRO DEL LICEO FESTIVALES 'DE MUSICA públic Trislan ..... Gt.'Otg FlIMruicht Á UGUST 'SElDER "- , ALEMAThl� 7',iJltm t..Ip'i, I: 101 l' H E S .II Thoo .. Hernmnn D)hECClONCItNICItAL., A)!TIBnC", � Rey Marh 1,.0 ERNA SCHLUTÈR doH b1Irso . JOSE F. AIlQUEII HANS MEISSNER Tilo/do ." . Etun Schlueter .s.H DWr.CCIOf';AIITIST1CA, I INTlHilolo • 'FRTTZ DRAEUER E SADAJJO, 12 DE FEDRERO DE 19,19, A I.AS 9 GEORGE SEBAS7'lAN semblan TRISTAN ISEO ) en Borràs de que repeticions Coro 8eneml. J!aQU'O dd (bro' lOSE ANCUDA. Palau, ,\loe#ro del Coro: J. Anglnili. ;\{.� .... ,.¡".,._, Pu .. "'6

    ALFOMDR,\5 I'fo;nSAS lw·de: "DEI� FREISCIfÜTZ". TAPICF...s. Con�;L1NOS ,\NT!­ Deminço,

    técnicas - dels sió cerres­ novas, cuas CUADROS OF.: CLASE "'1nrles, Iloche: Ftmción39." dll (llIuno sempre pobres liceistes, propied!Id LI DE GRA1\' TAIIL,\S Y TAL.!..J\S /)olldicllle a �lÍblldoll /loches. Estreno ell &pmia de III s-rc.. ETC. de l�iclU'do CARACTEII, (¡puro Slruun �

    AII:8T... un,l.CION A'tTlSTrc.\ e INVI· en ·'�LE�T�4.{',:. d'acort amb Aliú"colc;lI, 1l0C/IC: Función!!7.<1 d!? obenc co­ sempre sorprenents y SUII.t: DI'! TAI'ICK.! y AIJ'Oo\lDIlAS y, Pena, ptopic.dolj"1I rrClpondicllle li mllr'C$1I0cJ!(!_�. Ú/ti''la de '"LOHENGRTN"·· CO,"P[CCION O�: ¡\1,fOI.lIlU,l.S y TAI'I'c.:a A CUSTO OK LOS Ju�ves. "oelle: Funció/! 38.0 de ¡Jropict/nd II abo/lo corres­ 9P;�onKS CLI�NTI'!5 Per aixó cal haurien de tallar I'olldienre "jueves 'lOches. "'··.

    - tallar, originals. 52 Tel. 205S0 - BARCELONA Aviñ6, noc/te:Funci6n 40."de /lr0IJiedlld LI eècnc corres­ ! :����o. (I.IIciblldoj. Uili/lla de "DER FRElSCHO'l'Z".

    " una .. -_ confessar, també, que á truca» ¡_::::"Je .-_ tot «Papitu» té la cie la amb la de la amb el director cie la 1948-49. de la aquell qui pre­ Programa temporada 1943-44, Programa temporada 1943-44, núm. 54. 8 de desembre del 1909. Programa temporada Programa temporada 1948-49, de de Frankfurt. Franz amb el director Sebastian. caució d'empaparse Cornpanvia l'Òpera Konwitschny. George abans del drama litera­ ri, ja no li es tant difícil entrar de plé en el musi­ mes del i estableix I' no 'ns ho dóna tot i a visió intuitiva de Déu ter:ra: somni cal. Y no del pensament, que experiencia 'I'IIISTAN E .SOI.DA (en irrealitzable!): Schopen­ parlem qui (TRISTAN UND ISOLDE) en el nostre estan les condicions a formes amb les Drama lírico en tres netes hauer se fixa en el medi, la voluntat, l'acte moral, que esperit quals Libro y rnúsice de Ricardo Wágnf'r principalment té la constancia de anal' REP.... RTO se'ns la realitat: el el de casualitat. necessari arribar a la felicitat com . Kant, apareix l'espai, temps, principi Tristan Gunter Treptow per suprema. Admetent, Liste un Rey Mark . Emanuel á sentir l'obra . Kirsten Isolda Flngstad i una base parell Oberta de dels .. Huna Hotter dels fenomens donant aquesta porta subjectiva fenomens, Kurwenald I'importancia subjectius, panteïsta ja I'importancia Melat . .. Wilhlcm Folden

    . ó tres Brangania .. Elsa Cavelti com ... Bart.nlomé seu teoria i fantastica la Volun­ aquest Fichte més, i considera'l nostre el creador Un pastor Berdegf al sistema, construeix la de vegadas; . tragica l'aixampla esperit Un piloto Manuel Calzadu

    ...... Marineros. - Caballeros. - Escuderos. Hombres de a urrnaa. - de Isolde, en seu un erro:r fa acaba del món, que no es més seu no necessari per l'acte del Damas tat. Ser unic, cec el origen, que per inexplicable's per entregarshi que'l jo, Coro Maestro Director: i a SEBASTI.AN a les formes de i del coneixement; i així, amb Schelling Hegel s'arriba la concepció GEORGE mal sí mateix, dividint-se, mitjantçant l'espai per complert» Director escénico: SCHMID-BLOSS atrevida l'Identitat absoluta del i KARL en innombrables sers animals, «La Esquella de la Torratxa» que pretén demostr�r subjecte Maestro de Coro: temps, (elements, astres, vegetals, JOS:!!: ANGLADA núm. 1615. 10 de desembre del 1909. Dec01"ados: Soler y Bovírose. enemics mutus a els l' obj ecte, dels fenomens exteriors i els de la consciencia, i amb ------. homes), encarniçats que's disputen pam pam d'ambdós reconstruir enterament l'historia de totes les dominis i Per a desa­ l'ajuda Programa cie la temporada 1949-50, d'aquest espai d'aquest temps. Schopenhauer

    amb el Kirsten I' ... Ell no coses, fins a alcançar I'Omnisciencia absoluta! Així Hegel, com a Flagsrad (Isolde). pareix completament el costat agradable de existencia ( ).

    - conseqüencia necessa:ria del seu sistema se considera com I'ultim i més veu el mal, el dolor, el fastic ... «La vida es com till pendol

    com un va al del fastic al dolor». «Si suprem filosop, i, diu critic, pensa que, si Déu ha creat el diu--- que del dolor fastic, poguessim món, ell l'ha entés absolutament. veure ---afegeix- els dolors horrorosos, els torments terribles, els a tota la Schopenhauer rep:resenta la reacció cont:ra aquestes orgies desati­ mals xics i grans, que s'experimenten cada instant pe:r

    es en els en els de en les més misera­ nades, encara que profundes, de l'inteligencia. Ell l'home de la terra, hospitals, camps batalla, voluntat. Els filosops anteriors només veien el fi, la ciencia perfecta bles barraques, quedariem esglaiats, i abominariem per sempre més 441 CAUSES EXTI:Hi\ES DE LA CHEACIÓ DI': TII/ST/IN UND /SOLDI;

    «Convertir la nave del el banal, l'insolit optimisme». Per tant, segons Schopenhauer, aquesta voluntat que constitueix l'essencia dels sers, igual en tots rey Mark a el bosque de ells a travers les llurs formes diversissimes, no té més que un camí Cornualles en una com­ per redimir-se i salvar-se: en l'o�¡ectívació superior de l'home, i binación de cortinajes armada de l'inteligencia, que ha fet servir fins aleshores pels seus

    . tal vez es ( .) excesivo, fins, comprèn el seu mal, el seu error fonamental, la falsa via que pero la intención de ha seguit, i pot i dèu negar-se; si's nega, l'home's converteix en en asceta renuncia a tot i a tot acte i mediant es muy sant, que goig sexual, la reconeix la mateixa essencia seva en els seus concreta: estilizar ( . .) compassió pobres germans, tant els humans com les besties; si s'afirma en el camí cada suprimir figura; seguit fins aleshores, constitueix l'home egoista, malvat i criminal, detalles con­ accesorios; pel qual no hi ha redempció possible. seguir que la escena Schopenhauer no conformava pas la seva vida en aquestes doctri­ participe del exaltado nes austeres. Ell era ric i vivia amb tot el confort possible a l'hotel de amb una terrible al amb un irascible expresionismo de la Francfort; por colera, genit davant tota contradicció, amb aventures amoroses de les quals n'hi música ( . .). Pero sería resulta fins un fill natural. Més ell, amb franquesa admirable i mig a peligroso aplicar en un seves raja­ cínica, ja ho diu, endret de les obres, que «el filosop fa tabla este nuevo con­ prou de predicar les coses i la llur veritat, i no se li pot exigir que la

    cepto de la escenogra­ practiqui» . La seva amb l'amic i deixeble Frauenstaedt es fía, porque significaría correspondencia molt curiosa, i el retrata de cos sencer, mostrant la paraula abundo­ que el arte de decorar y sa i altiva del filosop, i el seu humor sarcastic. «Car amic -li diu el ambientar un escenario 23 de Setembre de 1853 -: lo que primer desitjo es que la present ha del dominio pasado vos trobi ja restablert. Què! Vos haveu tingut un atac de colera!, i,

    de los a la encara no no es un pintores que més hagués sigut de colerina, perxò acci­ incumbencia de los elec­ dent menys espantable als meus ulls, per a mi que soc colerofob de tricistas» professió i per aquesta raó habito desde 1831 a Francfort, ciutadela contra el colera. Feu-me de totes les XAVIEII MONTSALVATGE l'obsequi prendre precaucions, «Destino» núm. 925. 30 d'abril del 1955. i no beveu pas cervesa blanca. Jo també m'abstinc de la cervesa:

    Kant la detestava, i no'n bevia mai ... ». I com que'l renom i la gloria Pàgina següent: del van a formar-se i brillar, i fins a la seva vellesa no Cartell dels «Fest ivales filosop trigar \Vagner CII Burccloua» clcl va escampar-se pel món el seu llibre, deixant el recons de les llibre­ 1955. La visira de la ries on se mostra tot companvia del Fcsriva l de jeia, després orgullós d'aquesta gloria tardana, Bayreuth, que reproscntà in'explica casos curiosos ( ... ). 'l'ris/all und Isolde el 22, El de de la 23 i 24 d'abril, fou Ull filosop pessimista, per aquesta teoria, originada Kant, autènt ic esdeveniment. apariencia dels fenomens i per la seva negació de la voluntat, 46 I r: A LJ S E S E X T E H N E S DEL A CHE A C I (J D I� T /I / S 'f' JI IV li IV /J / S O t: /J /, e A U S E S E X T E H N E S DEL A CHE A C I (J D Ió T /l/ S T JI IV li IV /) / S o /J /) ¡;; I 47

    s'agermana amb l'idealisme de la religió budista, que considera'l I per ser fidel a la seva missió, per arribar a crear el seu art, se deixa com un on abatre tota com món somni, el vel de Maya cobreix la realitat, i que sols L'a ém¡t!tf»a del per classe d'infortunis, ferir, diu Parsifal, per tota desitja la pau del nirvana. Així ell considera la religió budista com GUm TealJttt delLicetJ mena d'armes. Però sobre tot, en lo que's nota una coincidencia ben

    i la liene el honor de pOrler en ccnoclmientc de Ics Señores misteriosa i entre i en la més de les posa per damunt de Prcpie­ providencial es el fet antigues, tarios Abonados ol Schopenhauer profunda religions del referido en Wagner reolro. y público general que, denlro de sv tempcrodo normal de ópera. se darán unos la religió cristiana ( ... ). La definició de la compassió i l'importancia extrocrdtncrios representeciones del drama Urico d'esplanar Schopenhauer la seva teoria originalissima de la Musica

    ._ .0 \ "TRISTAN E ... ISOLDA" dóna an sentiment es com la seva teoria del teoria considera Menéndez com un somni dels � que aquest notable, (aquesta que • ",' d4> RIC ... RCO Pelayo 2 .. DE ENERO Dl'195-6. NOCHE- A'-LAS 8'30 ( WAGNER �ARh5. . , � .Ó . -'

    32 d. .. oballo"., .. "a.... 11 �It¡:"a " ... •• �� .. , pl.dod y y "" noai. riure i desacord ocult i PC' 'n."per ':ot. conjunlo C¡u po, �u prj",...... p,.unl;:En:! en hp<:ña. i el realitzar-la convertint en del entre'l la realitat. •• .. el somni reali­ xist, pensament Però, inltgradopcrle minen' "n;l!o� alexandrins), Wagner, DE ULTlM:A���NCrONES' "�' LUDWIG SUTHAUS -. lA·.i�'MPÒR��·A.. '" sobre la a 1 'Estetica es La tat. La es com hem vist la bella Beneficio con bcnde]n e. favor de Jos empleados' p�rmamenlIlS� tot, part musica, segons Schopenhauer, . consagrada originalissima. ja ,)porte�$ y 'ocomodadoros \ ® \ una art més voluntat de viure, diu ell, té altra via per procurar-se un cal­ altíssima; la que'ns conta tota l'historia, tots els secrets més PRIMERA REPRESENTAGION OEt OJAMA" l1R1rCO ,\i'. '.j I!.it en seva en seva sense la i seu es . mant la la entrar de voluntat el incessant la ,i�: \".' passatger irritació, ceguera, pregons desitjar; ella, musica,

    i To R I.SJ. AN E ','1'5' ot ID A \ \' en la la L' art deslliura un un resum de totes les demés i un encant una '\'1 de santedat. Es via de l'art. belles té WAGNER ) per moment, arts, tal, .. � 1. ' I W'l�'«;'<", 11 P"¡mtfl,im,,,fi¡lV,�.delo,Feo,ad6n d. mentres dura la creació en l'artista i la en atracció tant irresistible sobre l'ànima humana ... 'ns contemplació l'especta­ ALFONS HERWIG ERNST WIE'-IANN ( ) que apareix 11 .. " .. ft.�

    moment lo Dirección GeI\trol del Maestro LASZLO com la i on es dor, de l'egoïsme de la voluntat. En aquell calla tota passió Boja HALASZ sempre visió d'un Paradís perdut celic, tot suau, dol­ Valororcln Ion .inguIQ,,, ,epr... nloÒonOl,.1 e"... no d. I". dot:Qn:>o:!o. i tot interès individual: l'artista i són ull ,8.. liIOdo. por.1 uan6grolo Jose MESTRES CASANES com la intuició. ------______J l'espectador pur inteligent cissim, pur pura D.oI••'I •••• 4 4"'1'1"'''''1. 27[.:.' ) r ••• I 1 .... "'ol•.• 1 Itl •• _I� ••) ••• ,""I•• ,. IN("O tota del món, i contemplen aquest món en lo que té d'essencial i d'etern, . «El dia que s'expliqui la Musica -afirma'l filosop- serà tant sols com espectacle. L'Arquitectura'ns mostra aquest món en la explicada al mateix temps tota la Filosofia». I, en l'artista entre'ls orou., f.ol

    TrisMII . conflictes una de les belles arts els moviments més secrets de la naturalesa i de les con­ Lu(iwig SUl1¡:lII\jI9$ voluntat; més hi ha que pinta tot, . d'aquesta Mrr.. l?ey ke , Ernest VJlIEM·ANN Iso/cI'a . l\slTid \flARNA y

    . es ... .. Alfons HERVlIG no es, com les retrat indirecte de l'essencia dels sers, mediant ciencies; ella chor grec inestroncable, reveladora eternal, i, per lo �����t.'�.fd;�:· ...... Juan RICO altres, lJrallga.rlia .!; " Grace HOFfo\MAN U" ptlstor ... Bnrtclcmé BARDA\)I formes filosofia acabada i com afirma'l mateix .. la de les llurs sinó abandonant tant, o, Un pitofo Miguel AGl!1ERRI copia visibles, que, aquestes profunda, Wagner,

    'Mr,.,illcros. Catmtleras, Esc"tI�"os, Hombres rk armas, ·Dà",a';: de retrata directament mateixa i construeix un de la veritable L'entusiasme i la sublimització de la .lsoldn.. formes, la Voluntat, imatge Religió! Coro'de caballeros, . i�IC;;!,o ·Dire'è.tor: nou món de formes amb els seus elements Tal es la Musica en se dóna la mà amb la revolució musical Lnsdo. H A LA SZ propis. Musica, Schopenhauer Regi(Jo'r �de escenn ; creada si arribar a ser intima la cone­ S.A:C}ilSR conté mateixos elements de les coses en els per j més ' l!.eop�ld que aquests originaris Wagner. Vegi-s pot

    • "':'MaestTlrth cOTO' , , "). en seves xió entre'l i I'artista! . t;,:2 . seus fonamentals els sers intermedis les mit­ �. VittOfiO.l,�B

    ... en viure! El contrast del dia i de la del filosofia. ( ) Wagner, igual que Schopenhauer l'esfera del pen­ nit, segon acte, representant el sament, retrata en l'esfera de l'art l'essencia de la veritat, però no la primer aquell vel de Maya dels budistes, aquella apariencia enga­ de les coses fa món i i la practica prou tampoc: li agrada'lluxe; li agrada en demasia l'altre nyadora que desitjar honor, gloria, segona

    es la i de la el re sexe; voluntariós i irascible. No més s'assembla al sant en que, pau negació Voluntat, regne desconegut, del qual 48 I e JI LI S lè S E X T " u .'1 lè S I) E I, JI e Il E JI e 1 (J I) E Til'S T;I N li N/)' s o t. /) E e fi L· S E S lè X TEll :-< E s I) E L JI e H E JI e 1 (J I) E T n t s T;I N I) N/)' s () L /J ¡;; I 49

    positiu sabem, segons Schopenhauer mateix, sinó que es lo contrari del actual, tot es doctrina schopenhaueriana pura. Quan Tristany í I llança aquella exclamació: «I jo mateix soc el món! », ens sembla GRAAJEATRO� ÚEL LICEO escoltar les dues tant repetides sentencies panteïstes del filosop: «El

    es meva es la meva �­ món la representació», «El món voluntat». JOSE E ARQ,U.EJ\. en TEMPORaDA.. DE INVIERI\'O DE al del seu febrós el tercer 105"1'-58 Quan Tristany, despertar ensopiment

    • ·t. acte diu: «Vinc del on a era abans de néixer; d'allà on aniré; DOMINGO, 12 DE ENERO DE IUS TARDE" LAS-4,SO regne j on sols domina una ciencia: l'eternal, originari oblit», passen ales­ SEGUNDA REPRRSENTACION hores davant nostres ulls els abims i misteris vagorosos propis del

    i del Per en la mort d'Isolda se'ns Tristan é Isolda panteïsme pessimisme. fi, apa­ reix, en la musica i en les exclamacions poetiques, aquesta patria WAGNER del nirvana budic, en la qual s'abisma l'ànima dels dos aimants, MAESTRO DIRECTOR fonent-se en l'eter universal, en l'essencia misteriosa de les coses ...

    ORQU�T" StNf"ONICA DEI.. GitliN TEATRO CEt. LtCi!.O «En les grans ones de la mar delitosa, en la sonora armonia plena ______J de perfums, en l'halè infinit de l'ànima universal, perdre-s, abis­

    mar-se ... inconscient, suprema benaurança!». Això diu Isolda clo­ r ent el drama sobirà en el qualla sola musica ja es clara representa­ ció de tot de tota tormentosa, de tota la sublimi­ TRIST-JN E ISQLDA. desesper, aspiració

    Drumu lb-ien ell tres notos, libro y ulllsiclI. de Jlicnrdo WAGNER. tat tragica universal! gsI¡. ópera SI! (!.!lrC'IÓ f71 Munich, trI 10 d� ;Imio de 18fJ5, u t'u uI lAceo, el 8 cic n"l1iembre de 1899, Iwbienclo Nido JtI, JO:;," y ,ileltll(! "elwC/lcnlnr:ión, mites de la$ do /0 111'f·.�(ml¡r de l'obra de sobre tota ànima encara /6111IX1T(I(ltI, III del i!l de CllIlro de 1950, L'impressió Schopenhauer no cristiana de debó, nascuda amb el de saber i de pene­ 1'r¡�lán o •• ,.. •• •• Wolrgnng WJNDGASSEN però desig Rey Mm'ke .. l;;run WIEMANN /:.evldn o., o •• o •• Birgit. NILSSON trar misteri serà fonda. acabava datra­ ". el del túmucnald Es-ik SUNDQUlST món, sempre Wagner :lIelot , .. Lnnlo SZEMERE IJT(UI{,mnia Kerstin MEYER U., 1>(I$IOr ..• B¡rrLQlollló DAll-nAG j com he el de l'infantesa de la de (lJI 1'¡lolc> .. Miguel AOUEltlU vessar, dit, periode d'ilusió, vida,

    Mf¡ritlClnn, CaVill/erOS, E$CUdero$, Hombre" de nrmas, Dl/III/U de Isolda. la confiança en els medis humans i socials per curar-ho tot. De J[nts/,N) Direr-tor: FRAN? KONWITSO.m..l'Y sobte, i deixant apart el seu malhaurat amor per Matilde Wesenn­ Regidor de e.tceTla; Wlliter PORL donk, l'altra causa de Tristany segons ja hem vist, quan ja les mise­ Matstro de Ooro: a Gnetnno ItlOCITELLI ries i c'ontradiccions doloroses de l'existencia começaven fer-li

    Mllestro Apunl(ldnr: se ANGLADA l'inutilitat de tots troba amb la doctrina Ángel sospitar aquells medis, Decorados de .Iosé Mcstrtlll Cobooes. del amb frase sarcastica, viva Nilsson i Vestuorio de H. Cornejo, de Mildrid. Mueblf's: Miri>: filosop, que ja poetica, ja però sempre Birgit (Isolde) Wolfgang Windgassen al Gran Teat]"e del Liceu. i calorosa, li fa la fondaria mal i dolor univer­ (Tristan) � J comprendre d'aquest Temporada 1957-58. sal. Aleshores comprèn I'importancia de tot lo que'l rodeja i la seva es el moralista sense Déu; Déu està absent d'aquests sers l'essencia Programa de la temporada 1957-58. amb Birgit malvada i dels es importancia propia; se li revela de cop tot el món moral, i sent que'l cega quals veritablement la de I' angel rebel i cai­ Nilsson (Isolde) i Wolfgang Windgassen (Tristan). no es no hi fa re: la bé i el mal no són paraules vanes, i que cadaú solament gut; però, l'impressió fonda de miseria i dolor univer­ una sal no i a la fredor de espectador d'aquest món, sinó actor el paper del qual té impor­ s'esborra, l'optimisme segueix l'agitació,

    resolta moltes en de la visió de coses ... tancia immensa, perquè en aquest paper s 'hi tanca, com a fi, la vegades llagrimes, tragica les ( ). vida o la mort, la salvació o la comdemnació. Cert que aquesta t1'3- gica teoria està faltada del principal factor: Schopenhauer es ateu, M. D o ,\1 E N E e II E s I' " Ñ o L Cent quaranta-quatre morts d� amor

    Isolde ha mort d'amor a l'escenari del Liceu cent quaranta-quatre vegades, tot i que trigà a arribar-hi: Tristan und Isolde s'estrenà .. .. WINOOASSEN Trill';" .... W,,¡£san¡;: .... o...... Lud WEBER força Mu,kc o.. ig UlI.II ¡..Hdo ...... ". .. . G,ortroda CROB-PRANDL '· KUru/"n,,/d . . GUll ..... NEIDLINGER

    Mtlot ,_ o.. JIWI'I RICO Vall MILINKOVIC de /lra»puni" ...... o.. Georgina al Liceu .. anys Bprtolom<' BARO,\G/ e11899, trenta-quatre després If:: ��i":;'";:;;,;;;,, .: .: f

    dr ""t"", Op",,,,, M".i"t ..... '. Ca¡",lIrrcn. ¡",c"drTO'. flo",bTt� de lAO/dll. la a Munic. D'aleshores ençà mai no «premiere» GEOltCES SEBASTIAN

    IJiFfrlU'!' dr .�.",,: ha estat més de cinc sense ser 11,,,,. ZIMMERMANN anys Rellidllr:

    Entre els directors han I;""¡"",, HII_,'ITt::I.I.1 representada. que passat .u,....t"',tp""¡oo",, "'''1.,,'1 ANGLA!),\ Liceu amb obra cal destacar Ütto pel aquesta V.. ¡uatio de I-{. Cornejo d� Madrid ...... ------_./ Klemperer, , Franz A dall i a pàgina scgiient: i Custav i Cerrrud Konwitschny, George Sebastian, Eugen Jochum Neidlinger (Kurweuul] Crob-Prandl (Isolde). Liceu, Peter Schneider. temporada 1958-59.

    quaranta-quatre vegades ha mort d'amor Isolde a l'escenari del Liceu, després d'una representació completa Centde Tristan und Isolde, el sublim drama musical wagnerià. L'obra, però, trigà molt, com totes les del seu autor, en arribar a aquest escenari, com ho demostra aquest seguit de dates: 1847, inauguració del Liceu; 1865, estrena de Tristan und Isolde a Munic; 1883, mort de i vint-i-set dies per \Volfgang \Vinclgasscn (Tristan) al Liceu. Wagner després, primer 1958-59. un al Temporada cop Wagner complet al Liceu, ; i 1899, estrena 52 I e ¡; :-< T () L· ¡\ H ¡\ :-- T 1\ - o [' ¡\ T H I: M o H T SD' ¡\ �I o B

    r r TRISTAN ·E ISOLOA TRISTAN E ISOLDA

    Drama Ires músicn de E lírico .en actos, libro y , TRISTAN ISOLDA Drama lírico en tres actos, libro y musica de en tres Hbro l11úf:;rl\ rlc R;t-anlo WAGNER RICARDO WAGNER netos, y WAGNER.

    £,\'((1 ÓPCI'fI sc eSIrCHÓ ell MUI/ieh, ci 10 de iunio de Esl(I. se eslrellñ III It/ullicl, i'l !,! di' de )' Esta se 1865, y CII e.I Liceo. el 8 de noviembre de 1899; habiendo áPun jl/llia 18ó,::' ópera estrelló ell Munich, el 10 de innio de 1865, el/ el Liceo el S de: lIoiJiem/!re dr sido .�u 106 IS/}Q, II/f/!itl/do ell el Liceo el sido Sil 102 IÍI¡iIlUl Clllles de los de /11 y 8 de noviembre de 1899, habiendo sido Sil 109 v renresesuacíon, última /fl/lt'.ç dI' l,IS d,' ',I )' represeut/ftMII, flrr..�eut.t' ,.etnflo­ IÍlli",a 2/ de 1959. Y representacién, ames de las de la presente tempera­ presente temvoraaa, la del de enero rndn, In di' i..¡ di' rvrm ,/I' III"". da, la del 2 de febrero de 1963 BEPA.R'I'(}

    �e�80n_a:Ïes _��.!.�r� REPARTO Trisu¡" Rudolf LUSTIG REPARTO

    . Rey M(/rke Ludwig WEBER Tristá/l . IluJol!" LUST!!; tsoíd« Gertrude GROB-PRANDL Rey M"r/�I' , neszc ER:\RTER

    Isolda . I.1I!:T VAN nER , Kunile/wId. TUlli BLANKEN HElM Marijn Tristan Brust GRUBER ]{Urwtll,l/d ,.. Frallz :\NnERSSIl�N Rey Marke . Kunikazu OHASHI Melol. Juun RICO Melat José RfI:'Il:\NO t soída . Gertrude GRBO-PRANDL Brcmgwlia. Grace HOFFMANN Brangnnle . Ruth HESSE KI!/"Iwmal. Anton METTERNICH Un P,n/or . Ull . Bartotomé BARDACl pastor H:II'I .. I"III':· H.\I{ll.\I:l Voz dd .\I,lr;II,''''' Melat. Juan RICO Voz del marinero . Bartolome BARDAGr ,I nu PUn/,' . \1;1¡F;1�l{1 Brangania Margarita KENNEY Pilolo AGUERRI .\li).!"l1d Miguel U" pastor, Bartolomê BARDAGI .\1,lrinr.rn.ç, I ,,11,,//,""', /':�"".I,:r,,,, 1/(11111',.", ,(,' ,Inuns, Vn piloto. Miguel AGUERRI Marillcros Honmres de nrmas, ., Cubaueros. Escuderas, Voz del marinero. Bartclomé BARDAGI DC"'1(/,Ç de tsokío.

    Marineros, Caballeros, Escuderos, Hombres de armàs. Mw!!Slro Director: Maestro Director: ALFRED EYKMANN de Isolda BERISLAV KLOBUCAR

    Pircr./,nr .tc "-Hwa: 1"'('(1'1' Oírector de csce/lli: NE1TZ�CH Maestro Director: BERISLAV KLOBUCAR Walter JOKISCH .lInl'..II,'" ,/,' l'Il/"': ni"ral'/I,) lUITTI Nfl Director de Escena: Heinz Wolfgang WOLFF Mues/ro de curo: .\I,I,'�I,." I ruIIII"lpl: \lIgd .\1\c:l. \I!'\ Maestro de Cora: Riccardo BOTTINO Gaetano RICCITELLI Maestro ApwT(ador: Angel ANGLADA MaeSfro upU/llmEul': AYI/dmlfe de Director de Escena: Diego MONJO Angel ANCLADA ORQUESTA SINFoNICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo Decorades d� Juse Mesrrcs Cevancs. Deeomdos de 1. Mestres Cnhallcl'\ : Vestunr-io ele Pcr¡s Hnos, Decorados de José Mestres Cabanes Vestuur¡c de : H, Cornejo. lie Madrid. Muebles: Min) Muebles Miró Vestuario de Per-is Hnos, ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO Materiales de Orquesta: Vidal Llimona y Eoceta, de Madrid � �J � J �------

    PrograllJa de la temporada 1959-60, Programa de la temporada 1962-63. Prograllla de la temporada 1964-65� umh Ccrrrud Croh-Prandl (Isolde). amb Gertrud Crob-Prandi (Isolele).

    Liceu de Tristan und Isolde. Alguns fragments de l'obra, però, ja s'havien sentit a Barcelona abans, com en un concert de l'Orquestra de la Sociedad de Conciertos de Madrid al Teatre Tívoli l'any 1891 o quan, el 1897.) el mestre Cleofonte Campanini donà al Liceu concert a benefici seu, en el qual figurà el duo del segon acte. L'estrena liceística va tenir lloc, finalment, el 8 de novembre de 1899, en italià, amb la direcció d'Edouard Colonne i amb Ada Adini, Erina Borlinetto, Franco Cardinali, Eugenio Giraldoni i L. Hurh Hesse (Braugiine) i Marija van com a En cas, com der Lug! (Isolde) al Crnu 'l'caire del Cromberg intèrprets principals. aquest per algu­ Liceu. ·1962-63. Temporada nes altres dades incloses en aquestes ratlles., hem fet ús de l'esplèn­ did treball d'Alfonsina Janés i Nadal (<

    do on el 1.1000 taiB ópera se esncnó en MUnich, etm da luma 11165, y ol B d", noviembre de 1899, habiendo sido 50 112 Y lihirnl repteeenrecron, 27 de enero de 1965 anloa de los de lB presente temporede. la del dia

    REPARTO,

    TUBuin GERALD MC KEE Rey MaTh PETER LAGGER lsclde NADEZNA KNIPlOVA Kurwenllid ANTONIN SVORC Melet JUAN RICO BrangBlllB ANNELIESE FACKLER BARDAGJ Un paSIOT BARTOLOME Un piloto MIGUEL AGUERR! Vot. del marinero BARTOLOME BARDAGI

    Mnnneros, Caballeros. Escuderos, Hombros de ermae, Dama� de lsolde

    MAESTRO DIRECTOR OSCAR DANON DIRECTOR DE ESCENA WOLFRAM OEHMEL MA�ïRO DE CORO RICARDO BOTTINO MAESTRO APUNTADOR ANGEL ANGlADA

    OR�UESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO

    Deeeredee de J.JJé Mellre.Cabanes VeslulIllode PII(JsHnOI.

    Programa de la temporada 1967-68. Ingrid Bjoner (Isolde) i Claude Healer (Tristan) al Pàgina següent: Cran Teatre elel Liceu. Temporada 1970-71. Barbro Ericson (Brangiine) i Ingrid Bjonel" (lsolele) al Gran Teatre elel Liceu. Temporada ·1970-7·1.

    una partitura de piano fins l'arribada de Colonne ... Sembla que tan sols l'Adini realitzà una labor digna d'elogi. Malgrat les deficiències de la representació, Tristano e Isotta agradà, a Barcelona, des del I primer dia. Estant al que diuen les crítiques, el públic aplaudí, ova­ cionà, restà emocionat, fascinat». Te.c•••• ...."I.ciónd.l ep . ., d,"m. U,ico el' a•• ICIOI, 111,. y md.ic. de Rick.,d TRISTA� I sobre estrena, tan Wagneo. ( ISOLOA aquesta Joaquim Pena, conspIcu wagnena

    [". ' ... , ...... �, •• M ••,.�.I CI.AUDE HEATER ... encara va dl.,.d·I"'.·ol y •••Iu... MANF1ED com crític bastant i • " ReVM"b SCHENK .L •• ..t ... � .. do I'". �.\¡", intransigent mordaç, bolda INaRJO però aJONER prestigiós, d." •• '.I1."!tI., .. p ...... <1<10, •• ,., •• 1.,4.1.,,_... Kurw.nlld ANTONIN SVOII.C r..... " ••. , •••''''.oa''.,... M.loL ENII.IOUE SEillA a contra i Brangonia BAURO ERICSON dir de Cardinali els molts UnPuLor més, després despatxar-se gust B.uTOLOME VcndlllDarinlro BARDAOJ

    ..... M.rin , c..boll�..... r..c."d,roo, H;mb_ ci, talls fets a les «Proba recent i la tenim en la &Tmu, 0.."",. ci. loolcl. partitures: palpable

    Co.o Gon ... 1 profanació de que ha sigut objecte'l Tristan a Barcelona, profanació M.. uroDi._ CHARLES VANDERZAND [);,ec!O, d. r-n.. ERNST AUGUST SCHNEIDER JUEVES, M.....,ro àl eo... 1I.1CCAII.DO BOmNO sa sols ab la va ] DICIEMBRE 1910 que per magnitud podem comparar-la que's perpe­ NOCHE

    I'UNGlON N' 11 d. trar ab La en la anterior. Nostre propled.d V .bono. Noc:b .. Walkyria temporada públich Tu.no B Orquesl'" Sinlónic", del Gren Teatro del Liceo creurà sens dupte qu'ha vist y sentit el Tristan e Ïsolda de Ricart Wagner, sent aixís que l'han enganyat per complert, donchs en lloch d'aqueixa inmensa obra artística, li han donat sols una ridícu­ Programa de la temporada 1970-71. la paròdia, com ben clar fins els mateixos cartells ho confessan: «La OPERA de espectáculo "Tristano e Isotta" qu'es un bon tros diferen- 56 I e I,: � T o L' JI n JI x T JI - (.l L' JI r ne M o n T SD' JI .vl o n

    ta del DRAMA MUSICAL sm espectáculo, qu'en Wagner va com­ pondre». Malgrat tot, l'obra restà per sempre al repertori del Liceu, on mai no ha estat més de cinc anys sense ser representada. Després de l'estrena, l'obra tornà a ser programada la temporada 1902-1903, E ISOLDA TRISTAN una altra vegada amb el director, la Isolde i la Brangane del 1899 i REPARTO amb un nou Tristan, el senyor Rossatto. Tot seguit s'han de desta­ BRILIOTH Trlstán HELGE MALCOM SMITH car les en les fou Tristan el nostre Rey Marke quatre temporades quals gran Isolda BEAIT LINDHOLM Kurwenald GONTHER REICH Francesc amb un total de setze 1909- Melat MANUEL GARRIDO Viñas, representacions: Sranganls SYLVIA ANDERSON Un pastor 1913-14 i la amb Cecilia BARTOLOME BARDAGI 10, 1910-11, 1915-16, primera Val. de marinero CAMPOS Un ctloto RAFAEL la i la tercera amb Kaftal i la amb Coro General Gagliardi, segona Margot quarta

    KURT WOSS Maestro Director Alice Baron. Fet remarcable fou a Viñas i a Director de Escena WERNER WOSS que l'any 1909, gràcies Maestro de Coro RICCARDO BOTTINO LOUIS SALEM NO un altre cantant català Ramon tot l'acte Maestro Apuntador ilIustre, Blanchart, gairebé OROUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO tercer fou cantat en català i el mestre Franz de (Violines ccncertlnos: ABEl MUS Y NESTOR EIDlER) Beidler, gendre Vestuario: Izquierdo. Muebles: Miró. Zapatería y peluqueo de va dir «sembla ria: Damaret-velldeperas. Atrezzo y armería propiedad Wagner, que dirigia aquelles representacions que 18 Empresa. no de .Inltrumento. MUlle.llI, àdhuc en del he vist la Lol pl,no, uliliudo. poor 101 maestro. ,on increïble; públics nord, produir impressió MTRO. ANTONIO COll . CASA SORS· del tràgic a la massa general com en aquesta avinentesa en què es cantà en català». Les quatre representacions de 1915, última tem­ porada de Viñas al Liceu, foren dirigides per qui, de ben segur, ha estat el director wagnerià català més destacat, el mestre Antoni Ribera.

    La temporada 1919-20 veia per darrera vegada un Tristan en italià, amb la direcció d'Antonio Guarnieri i Alice Baron, Lluís Canalda i Marcel Journet en el repartiment. Finalment, la tempora­ da següent, en concret el30 de desembre de 1920, l'obra era repre­ sentada per primera vegada al Liceu amb el text original alemany. El director era no menys que Otto Klemperer i els cinc intèrprets principals foren Gabriele Englerth, Concepció Callao, Richard Schubert, Marcel Iournet i Julius Gless. Uns any més tard (1955) Josep Palau recordà que «la primera representación transcurrió en una atmósfera de alta expectación y volvimos a ser testigos de la vieja pugna entre la rutina y el buen sentido. Aunque hoy nos ha de parecer extraño, fueron bastantes los que se mostraron refractarios

    a una versión no a la se les había inculcado Programa de la temporada 1977-78" amb Malcolm que correspondía que Smith (Marke). siempre. Pero naturalmente se impuso la buena causa». normalització a casa Pàgina segiielll: Des de la data de la lingüística del Tristan Beril Lindholm (Isolde) i Helge Brilioih [Tristan) a nostra, l'obra fou molt sovint a l'escenari del Liceu, tot l'Aelc l. Cran l'caire del Liceu, temporada 1977-78. programada - 5s1 c: E :'I T Q L' II B II .'\ T II - o r II T B lè "O B T S D' II �I O B e E x T Q L' A H fi :'I T fi Q L' ,\ THE ,\1 O B T S D' II �I o H I 59

    començant pels anys 1923, 1924, 1926, 1927 i 1928, amb direc­ , tors com Max von Felix i Pollak o pro mUSICa Schillings, Weingartner Egon " intèrprets com Karl Hoffmann, Lilly Hafgren, Richard Schubert, Josef von Manowarda, Josef Groenen, Lluís Canalda, Emanuel List, Gertrud Kappel, Kurt Taucher, Beatriz Sutter-Kottlar i Herbert Janssen.

    Un punt i a part s'ha de fer per a les representacions de la INTERPHln¡.;s temporada 1928-29, 1 any de l'Exposició Internacional, perquè era ION VICKEns. tenor TIiISTAN la el de Tristan a la seva ISOLD.... ROSr.:RTA KNIE. soprano primera vegada que interpretava paper I3RANr.ANI.... JOSEPHINE VEASEY. mezzo carrera Lauritz el creador més del KURWIlNAt THOMAS STEWART. barttonc gloriosa Melchior, gran perso­ Rill' MAliK!! KURT MOLL. be]o ENHIC SERHA. barítono sobretot si tenim en la memòria de MI!LOT natge, compte que Ludwig M ....UNIlIIO y PASTa II DALMAU GONZALEZ. tenor Schnorr von Carolsfeld resta embolcallada en la nebulosa del mite. CORAl. SANT JORDI (dir.: Oriol Mertorclü

    ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT (dlr., Leo Massó) COitAL Melchior, en un de luxe, era acompanyat per ORQUESTA CIUDAD DE BARCELONA repartiment Lilly Herbert i Ivo amb Director: I,'RANZ-PIIUL DECKILR Hafgren, Lydi Kindermann, Janssen Andressen, la direcció de Max von Schillings. De les representacions de les temporades 1930-31, 1932-33 i 1933-34 s'ha de remarcar la Vr-rsió cie concert organitzada pel Patronal. presència del director George Sebastian i de protagonistes com Pro-Música al Palau de la Música. Helene Wildbrun, Ella de Nemethy o Gotthelf Pistol', però per damunt de tot la d'un dels directors wagnerians més importants, Diumenge. 5 de: desembre de 1982, a les 17 h., funció núm. 8 tom T Hans Knappertshusch. De 1940 a 1944, els anys de la II Guerra Mundial, Tristan und TRISTANY I ISOLDA Isolde fou totes les essent els directors Drama líric en 3 actes representada temporades, Llibret i música de Richard Wagner Franz i von a Hugo Balzer, Konwitschny, Karl Elmendorff Franz Janis Martin (Isolde) i Eva Randova (Brangiine) l'Acte 1. Gran Teatre del Liceu, temporada 1982-83, Wenkoff eren i Trlstan1: Spas Hoesslin, mentre les Isoldes Erna Schlueter, Henny Trundt Isolda: Janis Martin El Rei Marke: Harald Stamm i els Tristans Hans Grahl, Josef Albert dable Gertrud Grob-Prandl i , el millor tenor wagnerià Kurwenal: Franz Ferdinand Nentwig Anny Konetzny Kalenberg, Melat: Alfred Werner Joachim Seider i Reiner Minten. Durant de Melchior i abans de 1953-54, Rudolf Brangine: Eva Randova Seibert, Sattler, August després Windgassen. Un pastor: Michael Pabst l'última de Joan Mestres el direc­ Gertrud Grob-Prandl i Seider, encara amb els deco­ Veu d'un mariner: Michael Pabst temporada l'empresari (1946-47) Kempe, August Un pilot: Alfred Werner tor fou Otto Ackermann i els d'una única i rats «històrics» de Soler i Rovirosa. 1955, el Festival de Bayreuth, Director d'orquestre: Janos Kulka protagonistes incomple­ Director d'escena: Werner Michael Esser ta Brita de uns desplaçat a Barcelona, amb Eugen Jochum, Marta Modl/Helen Director del cor: Romano Gandolfi representació Hertzberg (mare qui anys després Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri seria una Caterina i Giovanni Werth, Maria von Violi concertino: Jaume Francesch gran Isolde, Ligendza) Voyer. Ilosvay, Wolfgang Windgassen/Rudolf Lustig, Producció: Wolfram Skalicki. Bühnen Graz Gustav Weber/ i la direcció escèni­ Vereinigte Des del cicle 1948-49 fins al 1988-89, l'obra fou representada Neidlinger, Ludwig disset amb els elements o destacats ca de Wieland 1955-56, Lazlo Halasz, el debut d'una altra ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL temporades, protagonistes que Wagner. GRAN TEATRE DEL LICEU segueixen. 1948-49, George Sebastian, Erna Schlueter/Anny gran Isolda, Astrid Varnay, Ludwig Suthaus i l'estrena de les mag­ Konetzny, Georg Fassnacht i Raimon Torres. 1949-50, el memora­ nífiques decoracions de Josep Mestres Cabanes. 1957-58, Franz Programa de la temporada 1982-83, ble debut d'una inoblibable, amb George Konwitschny i una parella genial, i Wolfgang Gertrud Grob-Prandl i Sebastian i un repartiment de luxe: Elsa Cavelti, Günther Treptow, Windgassen. 1958-59, George Sebastian, Hans Hotter i Emanuel List. 1951-52, Karl Ehnendorff, la formi- Wolfgang Windgassen. e E N T <) L' ti H ti :x T ti - Q L' ti THE ,\1 o H T SD' ti �I o H I 61

    Pàgina anterior: MOlltserrat Caballé (Isolde) al Crall Teat't' e del Liceu. Temporada 1988-89.

    Montserrat Caballé (Isolde) i René Kalla (Trista II) al Cran Teatre del Liceu. Temporada 1988-89.

    1959-60 (canvi de titularitat a l'empresa), Berislav Klobucar, Gertrud Grob-Prandl i Ludwig Suthaus/Rudolf Lustig. 1962-63, Alfred Eykman, Marijka van der Lugt i Wilhelm Ernest/Rudolf Lustig. 1964-65, Berislav Klobucar, Gertrud Grob-Prandl i Ernst Gruber. 1967-68, Oscar Danon, Nadezda Kniplova i Gerald Mc Kee. 1970- 71, Charles Vanderzand, Ingrid Bjoner i Claude Heater. 1972- 73, Charles Vanderzand, Berit Lindholm i Karl Josef Hering. 1977- 78, Kurt Wass, Berit Lindholm, Helge Brilioth i per darrera vegada les decoracions de Mestres Cabanes. 1982-83, segona temporada de l'etapa del Consorci, Janos Kulka, Janis Martin i Spass Wenkoff. 1988-89.) la primera Isolde de Montserrat Caballé, amb la direcció de Peter Schneider i un altre repartiment de luxe: Brigitte Fassbaender, René Kollo, Franz Grundheber i Matti Salminen. D'aquesta manera arribem a les cent quaranta-quatre morts d'amor.

    p/\u NADAL I 63

    D A V Biografies IDB O B E H T S ON (Di­ activitat a la música contemporà­ rector a musical) Va néixer nia i ha tingut el suport d'una Santa Mònica (California). Rea­ personalitat com Olivier Mes­ litzà estudis de trompa, viola, di­ siaen. Successor de recció i composició. Entrà a la a l'Ensemble InterContemporain, Royal Academy of Music de Lon­ ha dirigit obres de Philippe Ma­ dres l' i any 1976 aconseguí pre­ noury, etc. Recentment ha debu­ mis de direcció, trompa i compo­ tat al Metropolitan de Nova York sició. Es graduà Pany 1979. Par­ amb El cas Mackropoulos de Ja­ ticipà en els cursos d'Hilversum i nácek, amb Jessye Norman.

    tot els estudis Actuà a Peralada el 1992 David Robertson seguit perfeccionà (Stabat de direcció amb Kiril Kondrashin Mater de Rossini) i el 1993 a Holanda i amb Rafael Kubelik (L'elisir d'amare). a Lucerna. El 1980 va ser segon Debutà a Barcelona en un concert premi al Concurs Malko i el 1984 rossinià del Teatre Grec. Dirigí va ser semifinalista al Concurs per primera vegada al Gran Tea­ Ansermet. tre del Liceu la temporada 1990- L'any 1981 és assistent de Hiroshi 91, en un concert amb Alessan­

    Wakasugi a l'Òpera de Düssel­ dra Marc i Dolora Zajick com a dorf i de 1983 a 1986 de Janos solistes. Tornà la temporada

    Furst a De a Dublín. 1985 1987 1992-93 per dirigir un concert és director resident a la Simfòni­ amb Rockwell Blake; i aquesta ca de Jerusalem. Ha dirigit tam­ mateixa temporada 1995-96 ha bé les orquestres de la Ràdio de dirigit Mitridate, re di Ponto al Berlín, de la Ràdio de Colònia, Palau de la Música. Nacional de França, de Radio , Filharmònica de Marse­ lla, RAI de Torí, Santa Cecília de J y B K [ N I S K A N E N (Tristan) Roma, RAI de Roma, de la Ràdio D'origen finlandès, va ser inicial­ de Dinamarca, etc. ment músic de oarietés (piano i Ha dirigit òpera a Suècia, Marsella, acordeó). Des del 1978 al 1985 Avinyó, Bilbao i París, amb un estudià cant amb Tellervo Paja­ repertori que inclou obres de Ci­ mies a l'Acadèmia Sibelius, de marosa, Mozart, Bellini, Rossini, Hèlsinki. A partir de 1988, tre­ Verdi, Puccini, Bizet, Tomasi, balla amb Vera Rosza a Londres. Jyrki Niskanen Ravel, etc. Ha cantat Alfredo () Dedica també gran part de la seva i Vicar (Elina, de Jukka Linkola) 64 I 11 1 () e H ti F 1 I, S

    a l'Òpera Nacional Finlandesa; ris, Toulouse, Scala de Milà, Me­ Pamppu (Veitsi, de Paavo Heini­ tropolitan de Nova York, San nen), Florestan (Fidelia) al Festi­ Francisco, Covent Garden de Prima voce. val de Savonlinna, l'Òpera de Londres, Bolshoi de Moscou, Zuric i el Festival de Ludwigs­ Tokyo i els festivals de Salzburg, burg 1993; Macduff (Macbeth) al Bayreuth i Bregenz. Festival de Savonlinna; Tonio Les darreres temporades ha in­ du a terpretat Fidelia a San l lnus Tschummcr (La [ille régiment) l'Òpera (Rocco) de Tampere (Finlàndia); Pizza Francisco i Ginebra; Eugene One­ Man (Angelica, de Iukka Linke­ guin (Gremin) a Toulouse i la) i Fatty (Mahagonny) a pro­ Rienzi a MontpelIer. duccions operístiques televisives; Entre els seus enregistraments desta­

    Alvanio Salvago (Die Oezeichne­ quen Parsifal (Gurnemanz), Das ten de Franz Schreker) a l'Òpera Rheingold (Fasolt) i la Missa 50- de Zuric; Albert Gregor (El cas lemnis de Beethoven. Makropoulosí al Teatro Comuna­ Debutà a la temporada del Gran le de Bolonya i Siegmund (Die Teatre del Liceu al cicle 1994-95 CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORODE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. Walküre) al Théàtre du Chàtelet amb el papel' de Rocco de FideLia de París. Debutà a la temporada (en versió de concert al Palau de Oro Rolex. El metal más precioso y el reloj del Gran Teatre del Liceu al cicle la Música). más preciso. Al unísono, en una joya que va 1994-95 amb el paper de Flores­ más allá del tiempo. Una forma única de tan de Fidelia (en versió de con­ brillar. Ellatido más exclusivo. cert al Palau de la Música). EVA MARTON (Isolde) Va Música entienden néixer a Budapest, on realitzà els para quienes de los símbolos. ROLEX estudis de cant i de de el idioma professora a/Geneva If A N S T S e If A M M E R (Rei música. Va debutar amb el papel' Marke) Va néixer a Birken­ de Kate Pinkerton (Madama But­ stedt i va estudiar al conservato­ te/py) al festival de l'illa Marga­ ri a Warzburg. Els seus primers reten. Entre els anys 1968 i 1972 contractes van ser a Regensburg, cantà a l'Òpera de Budapest i tot Eva Manoll i al Mozarteum de Salz­ seguit va pertànyer a les Òperes burg. El 1973 va interpretar de Frankfurt i d'Hamburg. En­ Rappresentazione di anima e di tre els seus primers papers desta­ Elvira carpo de Cavalieri al Festival de quen Desdemona (OtelLo), Salzburg. (Emani), Elisabetta (Don Carlo), Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA Ha cantat a Hamburg, Berlín, Mu­ Odabella (Auila), Judith (EL cas­ J. �OCA nic, Zuric, Viena, Pa- tell de Barbablava), Marie-Loui- , Boultiique Diagonal, 580. BARCELONA B IOC Il ¡\ F I "S I 67

    se (Haq Janos), la Reina de She­ protagonitzar la versió en forma maka (Le cog d'or), la Comtessa de concert de Turandot del Palau (Le nozze di Figaro) i Mathilde Sant Jordi i va intervenir (el 17 (GuiLLaume Tell). En els anys se­ de març de 1994) en la gala «Les tanta realitzà tres debuts impor­ millors veus del món» a benefici tants: 1973, a l'Òpera de Viena de la reconstrucció del Liceu. amb Tosca; 1974. al Metropoli­ Aquesta és la primera vegada a la

    tan de Nova York amb Eva (Die seva carrera que interpreta el Meistersinger von N¿¿mberg); i personatge d'lsolde.

    1978 a la Scala de Milà amb Leo­

    nora (Il Tro oatoreí.. Des d'ales­ hores actua com a invitada als E I K E WI L IVI S e 1-1 u L T E (Kur­ teatres més importants: Bolshoi wenal) Començà els estudis de

    de Moscou, Munic, Zuric, Berlín, cant a Colònia i els va continuar San Francisco, Stuttgart, Madrid, al Mozarteum de Salzburg. De

    París, Londres, Roma, Verona, 1956 a 1969 fou contractat per Nàpols, Ginebra, Florència, festi­ l'Òpera de Dusseldorf i de 1969 a vals de Salzburg i Bayreuth, etc. 1973 per la de Wiesbaden. Com Ha interpretat les tres Brunnhilde de a invitat, ha cantat a Hannover, Eike Wilm Schulte la Tetralogia wagneriana i grans Hamburg, Brunsvic, Kassel, papers straussians com l'Em­ Darmstad, Karlsruhe, Saarbriic­ peradriu i la dona del tintorer ken, Essen, Krefeld, Aachen, Ko­ (Die Frau ohne Schatten), Elek­ blenz, Giessen, Lubeck, Mainz, tra, Salome, Ariadne (A rladne Heidelberg i també a Itàlia, Gran aufNaxosí i Helena (Die Aegyp­ Bretanya" França, Espanya i No­

    tische Helena). Avui és una de les ruega. El 1988 actuà per prime­ sopranos de més prestigi en els ra vegada al Festival de Bayreuth repertoris alemany i italià. com amb Lohengrin (Herald) i el ha pogut veure el públic del 1989 a :\1unic amb Mosè (Faraó). Liceu en representacions de La Després. cantà al Japó amb el forza del destino. Turan dot: Festival de Bayreuth. a París i a

    Fidelia, Tosca, La Gioconda. Brussel·les el paper de l'Herald

    XA7ES Andrea Chénier, Elektra, Salome de Lohengrin . Posteriorrnent ha ------� , ......

    va a . i També actuar tornat amb el paper , Lohengrin, Bayreuth "�' amb l'Orquestra i cor del Liceu al de Wolfram ele Tannháuser. Dar­ '''�:' :< �' Festival de Peralada 1991. Des­ rerament ha actuat a Berlín (Die prés de l'incendi del Liceu va Meistersinger von N¿¿mberg),

    SONY

    Nuevo Compact Disc CDP-XA 7ES. Con Pick Up fijo. El sonido en estado puro Il 1 () e Il JI F 1 E S 69

    Il IOC Il JI F 1 I: s I 68 I

    L'abril de 1995 fou nomenada 1992 va estrenar A sdrúbila de Hamburg (Hansel und Gretel i Pommersfelden (Mat/ús derMa­ directora de l'Òpera Estatal de Carles Santos. La Traviata), Bonn (Der Ro­ ler). El 4 de març de 1994 inter­ Praga. En el seu repertori destaquen papers senkavalier) i Dresden (Lohen­ el paper de Ping a la versió pretà mozartians com ara Ferrando grin). en forma de concert de Turandot A N T O N I e O M A S (Un pastor / (Casi jan tutte) i 'I'amino (Die Debutà al Gran Teatre del Liceu la del Palau Sant Jordi. Veu d'un mariner) Nasqué a Zauberflote'¡ i papers rossinians a temporada 1989-90 amb el pa- Barcelona. Cursà estudis de pia­ les òperes La Cenerentola; L'oc­ per del Mestre de Música E V A R A N O O V A (Brangáne) harmonia i a il ladro no, composició casione ]a ; IL barbiere di d'Ariadne aufNaxos, Va néixer a Kolin (ex-Txecoslo­ l'Acadèmia Marshall de Barcelo­ Siviglia i La carnbiale di matri- i, de seguir estu­ vàquia) després . na, on també féu els estudis de moruo W O L F' G A N GRA U e H (Melot) dis de pedagogia, inicià la carre­ cant amb Montserrat Aparici. Nasqué a Colònia i després d'es­ ra a Ostrava. El seu debut a Debutà al Liceu la temporada M A NU E L GAR R I O O (Un pilot) tudiar ciències i po­ de l'Oest lloc a Antou i Comas econòmiques l'Europa tingué 1983-84 amb Hérodiade i ha Nascut a Barcelona. Llicenciat en lítiques, estudià cant a la seva Nuremberg i, posteriorment, can­ intervingut ja en més de cent Filosofia i Lletres, estudià també ciutat amb Josef Metternich i des­ tà T'arinhiiuser i Lohengrui a representacions. Entre les més des­ solfeig, piano i tècnica vocal. Es prés a Itàlia. El primer contracte, Hamburg, Aida a Berlín, Lohen­ tacades cal citar el paper de can­ perfeccionà a París i Milà, on l'aconseguí el 1984 a Düsseldorf gún a Amsterdam i Tannháuser tant italià de Capriccio (1990-91), també estudià repertori amb de l'èxit a Mu­ a Rouen. Convidada arreu del i, després obtingut ala de Turan­ Franco Ferraris. Debutà al Gran Wolfgang Rn nch Pang representació nie amb el Papageno de Die Zau­ món, ha estat molts anys la Kun­ dot del Palau Sant Jordi després de Teatre del Liceu l'any 1978 amb berflote que dry (Pars�fal)de Bayreuth i ha dirigí \Volfgang l'incendi del Liceu i Goro (Mada­ Assassinio nella catedrale de Piz­ Sawallisch, fou contractat com a cantat també al Festival cie Salz­ ma Butte/.fly) al Teatre Victòria, la zetti. Aquest mateix any debutà a membre estable de la Bayerische burg (Don Carlo, Die Walkure; temporada 1994-95. Mèxic, al Palacio de Bellas Artes, Staatsoper. En aquest teatre ha Loh.engTin), Viena, Hamburg, Ber­ L' a.ny 1988 fou finalista clel Concurs amb el papel' de Lescaut de Ma­ cantat com ara Die lín, Munic, Stuttgart, San Fran­ òperes Toti Dal Monte amb La Ceneren­ non de Massenet. Després d'una schioeigsame Frau, Capriccio i cisco, Covent Garden de Londres tola i, l'estiu del mateix any, par­ absència de quatre anys, tornà al Ariadne au] Naxos de Strauss, iLohengrin, Parsifol, Tannháuser, ticipà en el Festival de Peralada Liceu la temporada 1987-88 Cost fan tutte, La Bohème i Il Boris Godunov), Nàpols, Rouen, amb IL barbiere di Sioiglia de amb Gianni Schicchi. Ha cantat barbiere di Marsella, Niça, Metropolitan de Sioiglia. Pa.isiello. També ha intervingut, sovint al Liceu en òperes com ara També ha intervingut en representa­ Nova York (Die Walküre), la Sca­ a Peralada, en representacions cie Lucrezia Borgia, Fedora, Manon cions, transmissions de ràdio i la de Milà (Lohengrin), Roma, Samson et Dalila (1990), Ïl turco Lescaut i Mathis del' Maler. La concerts tot la Scala Las Palmas, Venècia, etc. per Europa: Avinyó, in Italia (1994) i Carmina Bura­ temporada passada interpretà, al de Milà, de Viena, Berlín, Al Gran Teatre del Liceu ha inter- Òpera na (1995). Teatre Victòria, el paper cie Com­ Colònia, Bonn, Roma i vingut en vint-i-una representa­ Hamburg, Ha cantat a Madrid, Bilbao, Cordo­ te Ceprano de Rigoletto. Bordeus. Al Gran Teatre del Li­ cions: debutà amb Parsifal, obra Manuel Carrido b a, Málaga, La Coruña, etc. Al ceu ha els tornà a en dues interpretat papers que interpretar Teatro de La Zarzuela va estre­

    can­ ; més. També ha d'Arlequí (Ariadne aufNaxosí temporades nar El secreto enamorado de Bal­ Zauberfloteï, He­ tat al Liceu Tristan urul Isolde, Papageno (Die boa i a l'Olimpiada Cultural Eva Randova rald (Lohengún) i Lorenz von Lohengrin i Boris Codunoo. 70 I 13 I O r: Il ,\ F I I·: S 13 I O c: H II F I lè S I 71

    A N ORÉ S M Á S P E H O (Dir'ec- questra i el millorament de la tor del cor) Començà els estu­ seva categoria simfònica ha estat dis musicals al seu país, Argenti­ propòsit principal en els plans de

    na. El 1976 fou nomenat director la nova etapa del Teatre, que s 'ha

    del Coro Estable del Teatro Ar­ clos amb l'incendi que el gener de gentino de La Plata i de 1978 a 1994 va destruir l'escenari i la

    1982 féu la mateixa tasca al Tea­ sala. Els directors titulars de la

    tro Municipal de Rio de Janeiro. formació han estat Eugenio M. Auch-r!; Maspcro Des de l'any 1982 dirigí, durant Marco i més endavant Uwe tres temporades, el cor del Teatro Mund, que es va imposar com a Colón de Buenos Aires. L'any objectiu dotar l'Orquestra d'un 1988 aconseguí un Master a la repertori simfònic (Mozart, Universitat Catòlica de Washing­ Brahms, Mahler, Bruckner, Txai­ ton, ciutat on actuà també com a kovski., Mussorgski a Montsalvat­ pianista al Kennedy Center i el ge) que li donés un nou protago­

    1989 fou director de cor a la nisme. Summer Opera. Durant la tem­ Diferents directors invitats han tre­ porada 1988-90 fou director ballat en el decurs d'aquests anys Simfònica i Cor d'lAVE (Iberoamerican Vocal amb l'Orquestra Simfònica del Orquestra del Cran Teatre del Liceu COH DEL TEATHE DEL Ensemble) i Ia 1990-91 director Gran Teatre del Liceu, entre els Schonberg (Gran Teatre del Li­ LI C EU El Cor és una fona­ a més del de Mo­ del cor de la Dallas Opera. La quals cal citar els mestres Al­ peça ceu), Requiem mental dels del Gran temporada 1990-91 fou nomenat brecht, Bonynge, Decker, Gatto, espectacles zart, la Missa Solemnis de Bee­ subdirector del Cor del Gran Gandolfi, Hollreiser, Kulka, Nel­ Teatre del Liceu i, des de la prime­ thoven i la Missa de la Coronaciá ra del ha ex­ ara Consorci, de Mozart. Teatre del Liceu, que dirigeix son, Perick, Rennert, Rudel, Stein­ temporada una renovació cons­ El Cor del Gran Teatre del Liceu ha com a titular. El desembre de berg, Weikert, Schneider, Varviso, perimentat tant. En iniciar la actuat a les Arenes de en 1993 es va doctorar en música a Maag, Neumann, Robertson, Ros temporada Nimes, la Universitat Catòlica de Was­ Marbà, Pons i Gardelli. 1982-83, Romano Gandolfi es féu ocasió de l'estrena a França de càrrec de la direcció hington. L'orquestra ha actuat al Teatro Real juntament l'òpera de Verdi Il Corsaro. Tam­ i al Palacio Real de Madrid, les amb Vittorio Sicuri, La temporada bé ha interpretat Lucia di Lam­

    Andrés fou no­ mermo or a i Arenes de Nimes, l'Òpera de 1990-91, Máspero Ludwigshafen Lu­ menat subdirector del ara a Ludwigshafen, el Théatre des Cor, que crezia Borgia París. Ha cantat com a titular. Champs-Elysées de París, el Pa­ dirigeix sota la direcció dels mestres Al­ D'entre les seves actuacions cal asse­ OHQUESTRA SIMFÒNICA lau de la Música Catalana i el brecht, Decker, Gatto, Hollreiser, el de Verdi DEL GRAN TEATHE DEL Teatre Grec de Barcelona, el Fes­ nyalar Requiem (Tea­ Kulka, Mund, Nelson, Perick, tro Real de i la Wei­ L 1 CEU Des de la creació del tival d'Orange., l'Odeon Herodion Madrid) primera Rennert, Rudel, Steinberg, versió escenificada a Consorci del Gran Teatre del Li­ Atticus d'Atenes i el Festival de Espanya de kert' Varviso, Maag i Neumann,

    Moses und Aran de entre d'altres. ceu, la normalització de l'Or- Peralada, entre d'altres indrets. l'òpera 72 I I 73

    Concertinos Timothy E. McKEITHEN MERCADAL* Anna M. VELANDO ORQUESTRA Josep COR DEL GRAN Sopranos primeres José Felipe EGURHOLA * Josep M. ALPISTE Victor PETRE Miquel BARONA M. Isabel Carme YANGÜELA GOMAR SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE ARQUÉ Ignasi N.N. Franck TOLLINI (Clarinet baix) Isabel BARBA Luis PAZÓ TEATRE DEL LICEU N.N. DEL LICEU primers Violins primers Màrius VERDAGUER M. Lluïsa CARDONA Francese QUILES Antoni BERNAL Maria Anca ANDREI* N.N. Fagots Núria DELGADO Carles RIVAS Just MOROS* Josep M. BOSCH Tobias GOSSMANN* Víoloncels M. Isabel FUENTEALBA Juan Bautista ROCHER SEQUEIRA* José Luís CASANOVA Margaret BONHAM Pere BUSQUETS* Eugenia M. Rosa LÓPEZ Joan SUBIROS Ramon ISBERT Jordi FIGUERAS Miloslav CAPKA Peter THIEMANN* Mirta Maria LORA Francesc BENÍTEZ* Ubaldo GAHCÍA Mestres assistents musicals Andrea CERUTI Adam GLUBINSKI Encarnació MARTÍNEZ (Contrafagot) Francesc GARCÍA Javier PÉHEZ-BATISTA Birgit EULER Esther Clara BRAUN Anna OLIVA Trompes Prudenci GUTIÉRREZ Enrique IUCCI Manuel GUERÍN Alexandre BÁSCONES Angels PRATS Vicenç AGUILAR* Sixto LEHÍN Osias WILENSKI Piotr JECZMYK Carme COMECHE MartalUBAS Frantisek SUPIN* José Antonio MEDINA Edith MARETZKI Rafael SALA M. Teresa RIBERA Carles CHORDA Perfecte MONROIG Emilian TOADER Juan Manuel STACEY M. Carme RICART Enric Xavier MARTÍNEZ Vicenç RÍOS Vessela TOMOV Georghe TATU Francisco RODRÍGUEZ Sopranos segones Carlos TRULLÉN Guerassim VORONKOV M. Eulàlia VALERO Ignacio ZAMORA Amparo CATALÁN N.N. Matthias WEINMANN Tenors Trompetes Núria CORS segons N.N. N.N. Ferran ALTIMIS Josep BELLO* Clara LIGERO Violins Contrabaixos * Julio Alberto segons Francesc COLOMINA M. Dolors LLONCH Annick PUIG* Tomàs ALMIRALL* BERDASAGAH Angel VIDAL Glòria LÓPEZ Anton ZUPANCIC* Antoni BEHGE Josep QUER Francisco VILLAESCUSA Isabel MAS Antònia TERRÉS Jaume ALBORS Hans W. BYSTHON Trombons Maria RIPOLL Teresa BASAS Francesc LOZANO M. * Rita Josep FONTANALS Josep Antoni OLTRA WING Rosa BIOTA Joan MAULEÓN Eduard MORÉ Francesc SÁNCHEZ* Mercè BROTONS Lluís RUSIÑOL Mezzo-sopranos Xavier PLANAs Detlef HILLBRICHT* Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA Montserrat BENET (Contrabaix) Carles PRAT Teresa CASADELLA Rodica Monica HARDA N.N. Luis BELLVER Emili ROSÉS Joana COLL Marcel NOLL Flautes David MORALES Barítons Jordi PAPS Rosa CRISTO Albert MORA'¡- Tuba Rafael de CAMPOS Sebastian POPESCU Josepa MARTÍNEZ Joan Josep RENART* José Miguel BERNABEU* Marta MORERA Pere COLL Frederic SBERT Agustí BRUGADA Arpes RamonGHAU VARADI Mercè ROCHER Julius Manuel FLORENCIANO * Lina SERRACARABASSA MIRÓ Jordi VILARGUNTÉ M. Isabel RODRÍGUEZ Josep Oboès ARNAL* Margarita M. Hosa SOLER Angel MOLEHO Violes Francesc CASTELLÓ* Percussió Joan Josep HAMOS Birgit Renate SCHMIDT* Emili PASCUAL* Contralts Artur SALA* Jaume HIBAS Marie VANIER* Richard VAUGHAN'" M. ESCORSA (Timbals) Josep Lluís SÁNCHEZ Florian MUNTEANU (Com anglès) J ordi MESTRES * Margarida GÓLLER Enric PELLICER Bettina BRANDKAMP Julio BURGOS Lucila GULÍN Baixos Raúl PÉREZ Mihail FLORESCU N.N. Hortènsia LARRABEITI Santiago BLAS Nicolae GlURGEA Clarinets N.N. Clotilde MIRÓ Ignasi CAMPA Lluïsa JAIME Philip R. CUNNINGHAM* Margarida POCOVI Miguel Ángel CURRÁS (*) Solistes I 75

    Enregistraments S'inclou una selecció de les versions mann (M). Metropolitan de Nova íntegres. Els personatges princi­ York. Dir.: Arthur Bodanzky. pals són esmentats en l'ordre se­ Golden Age, 1937. güent: Isolde (I), Brangane (B), Tristan (T), Kurwenal (K).) Hei Kirsten Flagstad (I), Margarete Klo- Marke (M). A continuació l'or- se / Karin Branzell (B), Lauritz

    questra, el cor, el director musi - Melchior (T), Paul Scheffler / cal, el director d'escena (si s'es- Herbert Janssen (K), Sven Nils- cau), el segell discogràfic i I'any son (M). Covent Garden de Lon- de I'enregistrament. dres. Dir.: Thomas Beecham. Me­ lodram, 1937 (CD)

    Versions en disc Kirsten Flagstad (I), Margarete Klo­ Nanny Larsen-To dsen (I), Anny se / Sabine Kalter (B), Lauritz Helm (B), Gunnar Graarucl (T), Melchior (T), Herbert Janssen Rudolf Bockelmann (K).) Ivar (K), Sven Nilsson / Emanuel List Andresen (M). Festival de Bay­ (M).Covent Garden de Londres. reuth.- Dir.: Karl Elmendorff. Dir.: Fritz Heiner / Thomas Bee- Electrola, 1928. cham. EMI, 1936-1937 (CD)

    Frida Leider (I), M. Olszewska (B), Kirsten Flagstad (I), Kerstin Thor­ Lauritz Melchior (T), Friedrich borg (B), Lauritz Melchior (T), J. Schorr / G. Schützendorf (K), Huehn (K), Alexander Kipnis (M). Ludwig Hofmann (M). Metropo­ Metropolitan de Nova York. Dir.: litan de Nova York. Dir.: Arthur Erich Leinsdorf. Music & Arts, Bodanzky. Ejs, 1933. 1940.

    Kirsten Flagstad (I), Sabine Kalter Anny Konetzni (I), Margarete Klose (B), Lauritz Melchior (T), Her­ (B), Max Lorenz (T), Paul bert Janssen (K), Emmanuel List Schoffler (K). Staatsoper de Vie­ (M). Covent Garden de Londres. na. Dir.: Wilhelm Furtwangler. Dir.: Fritz Heiner. Golden Age, Uorc, 1942. Vai, 1936. Paula Büchner (I), Margarete Klose Kirsten Flagstad (I), Kerstin Thor­ (B), Max Lorenz (T), Jaro Pro­ borg (B), Lauritz Melchior (T).) haska (K), Ludwig Hofmann (M). Julius Huehn (K), Ludwig Hof- Staatskapelle de Berlín. Dir.: Ro- 76 "" u I,: e I s T H A M I': .\ 'I' S I E S HEC I S T H A !vi E \ T S 77 I

    bert Heger. Preiser Records, 1943 Margerete Baumer (I), Ema Westen- Frantz (M) . Ràdio de Munic. Dir.: Birgit Nilsson (I).) Christa Luelwig (CD) berger (B), Ludwig Suthaus (T), Erich Kleiber. Melodram, 1952. (B), Wolfgang Windgassen (T), Karl Wolfram (K), Eberhard Wachter (K), Marti Helen Traubel (I), Margaret Hars­ (M). Gewandhaus de Leipzig. Astrid Varnay (I), Ira Malaniuk (B), Talvela (M). Festival de Bayreuth. haw (B), Set Svanholm (T), Joel Dir.: Franz Konwitschny. Melo­ Ramón Vinay (T), Gustav Neid­ Dir.: Karl Bohm. Deutsche Gram­ Berglund (K), Deszò Ernster (M). dram, 1950. linger (K), Ludwig Weber (M). mophon, Philips, 1966 (CD) Metropolitan de Nova York. Dir.: Festival de Bayreuth. Dir.: Eugen Fritz Busch. Myto, 1946 (CD) Helena Braun (I), Margarete Klose Jochum. Melodram, 1953 (CD) Helga Dernesch (I), Christa Ludwig (B), Günther Treptow (T), Paul (B), (T), Walter Ber­ E. Schlüchter (I), Margarete Klose Schomer (KL Ferdinand Frantz Birgit Nilsson (I), ry (KL Karl Ridderbusch (M). (B), Ludwig Suthaus (T), Jaro (M). Staatsoper de Munic. Dir.. (B), Wolfgang Windgassen (T), Orquestra Filharmònica de Ber­ Prohaska (K), Gottlob Frick Hans Knappertsbusch. Orfeo, Gustav Neidlinger (K), Otto Rohr lín. Cor de l 'Òpera de Berlín. Dir.: (M) .Staatsoper de Berlín. Dir.: 1950 (CD) (M). Maggio Musicale Fiorentino. Herbert von Karajan. EMI, 1972 Wilhelm Furtwangl er. Cetra, Dir.: Artur Rodzinsky. Cetra Do­ (CD) 1947. Gertrud Grob-Prandl (I), Elsa Ca­ cuments, 1957. velti (B), Max Lorenz (T), Sigurd Birgit Nilsson (I), Ruth Hesse (B), Helen Traubel (I), Bjorling (K), Sven Nilsson (M). Birgit Nilsson (I), Grace Hoffman Jon Vickers (T), Walter Berry (K), (BL Lauritz Melchior (T), Her­ Scala de Milà. Dir.: Victor de Sa­ (B), Wolfgang Windgassen (T), Bengt Rundgten (M). Orquestra bert Janssen (K), Deszó Ernster bata. Nuova Era, 1951 (CD) Hans Hotter (K), Nacional de França. Cor de Ra­ (M). Metropolitan de Nova York. (M). Festival de Bayreuth. Dir.: dio- France. Choregies d'Orange. Dir.: Fritz Busch. Melodram, Kirsten Flagstad (I), Blanche The­ Wolfgang Sawallisch. Melodram, Dir.: Karl Bohm. HRE, 1973 (CD) 1948. bom Suthaus (B).) Ludwig (T), 1957. Dietrich Fischer-Dieskau (K). Birgit Nilsson (I), Michèle Vilma (B), Kirsten Flagstad (1), Viorica Ursu­ Josef Creindl (M) . Orquestra i cor Birgit Nilsson (I), Regina Resnik Jon Vickers (T), William Dooley leac (BL Set Svanholm (T), Hans Philharmonia. Dir.: Wilhelm (B), Fritz Uhl (T), Tom Krause (K), Paul Plishka (M). Metropoli­ Hotter (K), Ludwig Hoffmann Furtwangler. HMV, FALP, Vic­ (K), Arnold van Mill (M). Cor tan de Nova York. Dir.: Erich (M). Teatro Colón de Buenos tor, EMI, 1952 (CD) de la Gesellschaft del' Musikfre­ Leinsdorf. ERR, 1974. Aires. Dir.: Erich Kleiber. Bruno unde. Orquestra Filharmònica Walter Society, Melodram, 1948 Martha Modl (I), Ira Malaniuk (B)., de Viena. Dir.: . Dec­ Catarina Ligendza (I), Yvonne Min­ (CD) Ramón Vinay (T), Hans Hotter ca,1960. ton (B), Helge Brilioth (T), Do­ (K), Ludwig Weber (M). Festival naldMcIntyre (K), Kurt Moll (M). Paula Baumann (I), Margarete Klose de Bayreuth. Dir.: Herbert von Birgit Nilsson (I), Kerstin Meyer Festival de Bayreuth. Dir.: Carlos (B), Max Lorenz (T), Karl Karajan. Ark adia, 1952 (CD) (B), Wolfgang Windgassen (T), Kleiber. Exclusive, 1975 (CD). Kronenberg (K), T. Herrmann Eberhard Wachter (K), Josef (M). Ràdio d'Hamburg. Dir.: Helena Braun (I), Margarete Klose Greindl (M). Festival de Bay­ Catarina Ligendza (I), Yvonne Min­ Hans Schmidt-Isserstcdt. Melo­ (B), Günther Treptow (T), \,1al­ reuth. Dir.: Karl Bohm. Melo­ ton (B), (T), Do­ dram, 1949. tel' Grossmann (K), Ferdinand dram, 1962. nald McIntyre (K), Karl Rideler- 78 I ".\ 11 E e 1 s T B JI M I, 1'\ T S

    busch (M). Festival de Bayreuth. Versions en vídeo Dir.: Carlos Kleiber. LR, 1976. Birgit Nilsson (I), Herthe Topper (B), Linda Esther Gray (I), Anne Wilkens Wolfgang Windgassen (T), Ha�ls (B), John Mitchinson (T), Phillip Andersson (K), Hans Hotter (M). Joll (K), Gwynne Howell (M). Osaka Festival. Dir.: Pierre Welsh National Opera. Dir.: Re­ Boulez. Director d'escena: Wie­ ginald Goodall. Decca, 1980 (can­ land Wagner. Legato Classics. tat en anglès). 1967.

    Margaret Price (1), Brigitte Fassbaen­ Birgit Nilsson (I), Ruth Hesse (B), der (B), René Kollo (T), Dietrich Jon Vickers (T), Walter Berry (K), Fischer-Dieskau (K), Kurt Moll Bengt Rundgren (M). Orquestra (M). Staatskapelle de Dresden. Nacional de França. Cor de Ra­ Cor de la Ràdio de Leipzig. Dir.: dio-France. Dir.: Karl Bohm. Di­ Carlos Kleiber. Deutsche Gram- rector d'escena: Nikolaus Lehn- mophon, 1981 (CD) hoff. Dreamlife Ntsc, 1973 (CDV) (subtítols en japonès). Hildegard Behrens (I)., Yvonne Min­ ton (B), Peter Hofmann (T), Bernd Johanna Meier (I), I-Janna Schwarz Weikl (K), Hans Sotin (M). Ràdio (B), René Kollo (T), Hermann de Baviera. Dir.: Leonard Berns- Becht (K), Matti Salminen (M). tein. Philips, 1981 (CD) Festival de Bayreuth. Dir.: . Director d'escena: Waltraud Meier (I), Mariana Lipov­ Jean-Pierre Ponnelle. Philips, sek (B), Siegfried Jerusalem (T)., 1983 (CDV) (subtítols opcionals, FaIle Struckmann (K), Matti Sal­ en anglès, mitjançant el teletext). minen (M). Orquestra Filharmò­ nica de Berlín. Cor de la Staatso­

    per de Berlín. Dir.: Daniel Baren­ boim. Teldec, 1994 (CD) E N 11 E e 1 s T n A M lê N T S 81 80 "1'\ H E e 1 S Til A M I, x T S I I

    munt dels documents enregistrats cassament refinat. El repartiment Comentari les facultats exhibides pel tenor es amb Klose per Flagstad i Melchior. completa Margarete danès i la soprano noruega, en La irresistible fascinació que els grans -una Brangane de referència-, La discografia de Tristan and Isolde, maduresa absoluta dels seus po­ directors del segle senten davant el digne Marke de Ferdinand que compta actualment amb més derosos recursos vocals. La curio­ i Kurwenal de la revolucionària partitura wag­ Frantz, el noble de trenta -cinc versions entre les sitat del registre és que la versió neriana, ha permès que la seva Paul Schoffler. edicions oficials i privades, per­ oferta s' aconseguí a partir de dues discografia estigui farcida de noms Fins avui, l'única possibilitat met gaudir els moments de representacions distintes; el pre­ il·lustres, com Wilhelm Furtwan­ d' apreciar els fabulosos matisos l'anomenada «edat d'or» del cant ludi, la maj or part del primer acte gleI' com a màxima referència his­ expressius assolits pel genial Vic­ wagnerià, dominada per Kirsten i part del final de l'obra proce­ tòrica i Daniel Barenboim com a tor de Sabata -un dels veritables i Lauritz Melchior, sens deixen d'una del Flagstad representació la im­ màxima opció moderna. Entre les grans directors del segle, dubte els intèrprets paradigmà­ maig de 1936 dirigida per Fritz dues opcions, ambdues de co­ portància del qual es va reco­ tics de Tristan und Isolde. El te­ Reiner. La resta procedeix d'una neixement obligat, s'alça la fabu­ neixent cada vegada més- és nor danès, amb una fabulosa lí­ representació del juny de 1937 losa i indefugible figura de Hans l'edició de Nuova Era que recull nia de cant i una poderosa força sota la batuta de Thomas Bee­ Knapperstsbusch, probablement una representació a la Scala de expressiva, segueix imbatible com cham. El contrast entre les batu­ el més complet director wagnerià Milà de l'any 1951, teatre en el el Tristan de veu heroica més be­ tes -més dramatisme en Reiner del segle. Per apreciar la seva qual Sabata dirigí Tristan durant lla i extensa. Per la seva banda, la contra l'inspirat acompanyament immensa lectura del Tristan, d'un més de vint anys. La versió, amb genial soprano noruega és la Isol­ de Beecham- afegeix atractius a apassionat dramatisme, hi ha amb un Max Lorenz ja en declivi i la de de referència, servida per uns una edició que presenta dues pa­ la recent edició en compacte, del vigorosa Gertrud Grob-Prandl, mitjans vocals sumptuosos, una relles d'intèrprets que encarnen segell Orfeo, d'una retransmissió interessa per la direcció del mes­ perfecció tècnica absoluta i una Brangane i Marke: Margaret Klo­ realitzada a la Bayerische Staat­ tre italià que, per a molts, anun­ intelIigència interpretativa que se i Sven Nilsson en el cas de de cia la línia soper de Munic el 23 juliol de posteriorment seguida cap altra soprano no ha superat. Reiner i Sabine Kalter i Emanuel 1950. Encara que la versió havia per Carlos Kleiber. En aquests moments, disposem de List amb Beecham. A les dues circulat sota altres etiquetes, El 1952, EMI enregistrà el més cèle­ vuit enregistraments que docu­ produccions es compta amb el l'exceLlent qualitat del so de la bre recomanable Tristan menten l'art de la fabulosa Herbert Janssen com a pare­ gran Furt­ nova edició fa justícia a l'immens d'estudi, signat per Wilhelm lla: quatre de les seves Kurwenal. Encara que les com­ procedents seu més intèr­ art de «Kna», capaç d'aconseguir wangler, el genial actuacions al són i més paracions odioses, quan al de un segon acte senzillament irre­ pret, capdavant l'Orquestra House de Tova York i tres del es tracta d'intèrprets d'enorme sistible. La versió és protagonit­ Philharmonia. Flagstad tenia ja Covent Garden de Londres. Es la de Klose i qualitat, superioritat 57 a Londres zada per Helena Braun, esposa de anys quan gravà tracta de versions de List completes queda palesa. Curiosament, de Ferdinand Frantz, que, sense te­ aquesta llegendària producció l'òpera; això sí, amb els talls ha­ el segell VAl acaba de publicar nir amb uns mitjans vocals ex­ Walter Legge en la qual la seva bituals en el segon acte practicats una edició que ofereix, a partir cepcionals, obté una Isolda esposa, Elisabeth Schwarzkopf, a De el més recoma­ d'una acurada restauració dels l'època. tots, la d'accents commovedors, i per li prestà els «Do 5» que soprano nable és el registre londinenc pu­ materials de 1936, una versió l'irregular Günther Treptow, un noruega no podia emetre amb la blicat per EMI, tant per la seva completa de la producció dirigida Tristan temperamental però es- seguretat d'altres èpoques. Al superior qualitat tècnica com per per Reiner, que se situa al capda- 82 I I': \ H I" e I S T H /I �·I I': \ T S I: x H I: e I s T H /I \1 I': :\ T S I 83

    marge del «préstec» avui ben co­ producció del Festival de Bay­ von Karajan, amb resultats polè­ parella protagonista, la impeca­ negut, Flagstad seguia exhibint reuth de 1966, publicat original­ mics. Karajan, del qual existeix ble i mozartiana línia de cant de una veu majestuosa. La seva pa­ ment per Deutsche Grammophon, un «live» amb el Tristan dirigit a Margaret Price no pot dissimular rella fou Ludwig Suthaus, tenor però que recentment també apa­ Bayreuth el 1952, amb Martha la seva manca de mitjans per favorit de Furtwangler, que mai reix sota l'etiqueta Philips en la Mold i Ramón Vinay, apostà pel afrontar Isolde, mentre que René no va poder amagar el seu origen monumental Edició Richard Wag­ refinament i l'obsessiva perfecció Kollo, intèrpret que ha sabut

    baritonal, i, en els papers res­ ner. L'absoluta compenetració orquestral, però confià el perso­ adaptar amb intel-Iigència els seus tants, es va comptar amb Blanche entre Nilsson i Windgassen -una natge protagonista a Helga Der­ mitjans vocals a la inclement tes­ Thebom, Josef Greind i amb un Isolda d'esglaiadora perfecció nesch, una mezzo de registre mitj à situra de Tristan, no pot dissimu­

    joveníssim Dietrich Fischer-Dies­ vocal i un Tristan d'enorme sa­ curt que s'enfonsa estrepitosa­ lar la incomoditat davant la so­ kau. No és un repartiment perfec­ viesa musical- proporciona ins­ ment en l'exigent tessitura fisticació que va envoltar la pro­ te, però regna plàcidament en la tants memorables, sota l'atenta d'Isolde. Vickers, un magnífic ducció. discografia gràcies a la portento­ direcció de Bòhm. La versió, de Tristan, tingué seriosos proble­ La versió que Bernstein gravà el1981

    sa direcció de Furtwangler, capaç molt bona qualitat sonora, compta mes per adaptar els seus recursos per a Philips és una curiositat, ja de mostrar la dimensió metafísica amb els excel·lents treballs de expressius al refinament orques­ que es tracta de la seva única del Tristan amb una grandesa Christa Ludwig, Martti Talvela i tral imposat per Karajan. òpera wagneriana enregistrada, interpretativa insuperada. Eberhard Wachter. Un altre en­ En els darrers vint anys, la discogra­ en la qual ofereix una visió de la Un altre segell d'enorme vocació registrament llegendari de Nils­ fia de Tristan només s 'ha enriquit partitura de caires mahlerians, wagneriana corn Decca no va en­ son, amb John Vickers recreant amb quatre noves gravacions. ideal per fruir amb l'execució de registrar el Tristan fins al 1960, un Tristan de dramatisme pode­ Deixant a part la tediosa lectura la Sinfònica de la Ràdio de Bavie­ sota la direcció musical de la seva, rós, procedeix del Festival de Reginald Goodall per a Decca ra, pero que enterra en molts en aquell temps, estrella ascen­ d'Orange de 1973, també amb el 1980, d'una malaltissa lenti­ moments les acurades interpre­ dent: Georg Solti. La seva violen­ Karl Bohrn a l'orquestra. Existeix tud, han aparegut les versions de tacions de Hildegard Behrens i ta lectura orquestral, amb una un vídeo, publicat per Legato, un Carlos Kleiber, Leonard Berns­ Peter Hofmann. enlluernant Filharmònica de Vie­ document de la cèlebre posada en tein i Daniel Berenboim. La ver­ Daniel Barenboim, al capdavant

    so­ Filharmònica de na, no aconseguí compensar les escena de Wieland Wagner.) enre­ sió de Kleiber, que interessa d'una Orquestra ha deficiències del repartiment en el gistrada el 1967 al Festival bretot per la genialitat de la seva Berlín de perfecció sorprenent,

    es una versions més qual, deixant a part la gran Birgit d'Osaka, sota la direcció de Pier­ direcció, va veure perjudicada aconseguit de les

    successora re la Nilsson, la legítima de Boulez. L'espantosa qualitat per la manipulació tècnica dels admirables de discografia, Flagstad, naufraguen diversos in­ visual i sonora del producte acon­ enginyers de so, que a força de publicada recentment pel segell

    a van Teldec. La seva tèrprets, en especial el tenor Fritz sella prudència l'afeccionat que buscar la màxima sofisticació, primera aproxi­

    mació a l'univers de fil­ Uhl, un Tristan inconsistent. compri el vídeo, que només tro­ acabar per servir artificiosament Tristan, Nilsson formaria, amb el tenor W 01£­ barà un pàlid reflexe del talent de el delicat i sublim treball d'or­ mada el 1983 al Festival de i escènicament gang Windgassen, una parella Nilsson, Windgassen i el gran febreria musical realitzat per Bayreuth signada

    a de l'ex­ Jean-Pierre Pon­ justament cèlebre per Tristan i Hans Hotter. Kleiber al capdavant pel desaparegut revelà la iden­ Isolda que, en el terreny disco­ El segon Tristan d'EMI fou enregis­ cepcional orquestra Staatskape­ nelle, ja particular

    a Berenboim amb la gràfic, brillà especialment en la trat el1972 a les ordres d'Herbert lle de Dresden. Pel que fa la tificació ele ge- 84 I E N n E e / s T n JI M /è N T S

    nial creació wagneriana. La pro­ Waltraud Meier, la Kundry per ducció protagonitzada per Johan­ excellència de l'actualitat, i Sie­

    na Meí René Hanna recreen er, Kalla, gfried Jerusalem, els per­ Schwarz, Matti Salminen i Her­ sonatges protagonistes amb una mann Becht, malgrat que s' adapta línia de cant i una riquesa de malament a les limitacions que matisos expressius absolutament imposa el mitjà televisiu, és l'opció memorable. Al costat d'ells, Mar­ més recomanable disponible en jana Lipovsek, Matti Salminen i vídeo i làser disc, publicada per Falk Struckmann completen el

    Philips. Deu anys més tard, la repartiment d'una gran versió

    lectura de Berenboim, de capti­ que, a més del seu valor musical, vadora bellesa sonora i tensió dra- és la millor enregistrada tècnica­ màtica, s 'ha convertit en la màxi­ ment. De forma directa o amb filials i a través d'una ma referència moderna de l'obra, amplia xarxa de a tot e/ món. Amb i una de les millors de la història. Javier Pérez Senz Corresponsals l'experiència donada per més de 90 anys de negocis internacionals, trobarà els productes financers i serveis bancaris més avançats i un gran grup de professionals al seu servei. Grup Banc At/àntic tà :pIJ!JSent a: P R Ò X I ,\·1 E S F G x e I o x S 87 86 I I

    Concert Pròximes funcions Ballet Estatal del Teatre Mussorgski Cheryl Studer de Sant Petersburg Fragments d'òperes de Mozart, Bellini, Massenet, Gounod, Puccini i Cilea. «Tirant lo Blanc» de Leonora Milà Wagner,

    Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d'orquestra: Andrei Aníkhanov Director d'orquestra: José Collado Coreografia: Yuri Petukhov Palau de la Música Catalana Teatre Victòria Dimecres, 12 de juny, 21 h, funció núm. 30, torn D Dimarts, 23 d'abril, 21 h, funció núm. 15, torn B Dimecres, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 16, torn D Divendres, 26 d'abril, 21 h, funció núm. 17, torn E Dissabte, 27 d'abril, 17 h, funció núm. 18, fora d'abonament Dissabte, 27 d'abril, 21,30 h, funció núm. 19, torn C «The Turn of the Screw» Dimnenge, 28 d'abril, 17 h, funció núm. 20, torn T de Britten Dilluns, 29 d'abril, 21 h, funció núm. 21, torn A Benjamin

    Helen Field, Stuart Kale, , «La forza del destino» de Giuseppe Verdi Mechthild Gessendorf, Conxita Garcia i altres. Sharon Sweet / Olga Romanko / Ana María Sánchez, Maria Elisabetta Fiorillo / Eugenie Grunewald, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Vyacheslav Polozov / Gegam Grigorian, Vladimir Redkin / Direcció musical: Josep Pons Vicenç Sardinero, Stefano Palatchi / Paata Burchuladze, Direcció d'escena: Michael Hampe Alfonso Echeverría, Cristòfor Viñas / Stefano Palatchi, Escenografia i vestuari: John Gunter Rosa Maria Ysàs, S. Calderón, V. Esteve i A. Lluch. Il-Iuminació: Hans Toelstede Producció: Opel' Kóln Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Paolo Olmi Teatre Victòria Direcció d'escena: Bruno Berger Dilluns, 17 de juny, 21 h, funció núm. 31.) torn A Ramon Ivars Escenografia: Dimecres, 19 de juny, 21 h, funció núm. 32, torn D Vestuari: Yvonne Sassinot de Nesle Divendres, 21 de juny, 21 h, funció núm. 33, torn C Il-luminació: Jens Lange Dimarts, 25 ele juny, 21 h, funció núm. 34, torn B Nova Gran Teatre del Liceu producció: Divendres, 28 ele juny, 21 h, funció núm. 35, torn E 30 de 17 funció núm. torn T Teatre Victòria Diumenge, juny, h, 36, Dissabte, 18 de maig, 21 h, funció núm. 22, torn C Dimarts, 21 de maig, 21 h, funció núm. 23, torn A Dijous, 23 de maig, 21 h, funció núm. 24, fora d'abonament Divendres, 24 de maig, 21 h, funció núm. 25, torn B Dimarts, 28 de maig, 21 h, funció núm. 26, torn D Dijous, 30 de maig, 21 h, funció núm. 27, fora d'abonament Divendres, 31 de maig, 21 h, funció núm. 28, torn E Diumenge, 2 de juny, 17 h, funció núm. 29, torn T Textos

    DIHECCIÓ: JOAN MATABOSCI-I

    DIHECCIÓ D'AHT I DISSE:\Y CHAFIC: JOSEI' BAcA FOTOCIlAFIES: ANTONI BOFILL (CIlAN TEATIlE DEL LICEU), ANTONI RAS-RICAU (CHAN TEATIlE DEL LICEU). hIPIlESSIÓ: ICOL DL B - 14300 - 1996

    EDICiÓ I PLBLICITAT: An-I'·Co/2ooo

    COL'LAIlOIlACIO:-lS I ACHAï"E:-ITS: JOAN MATAIlOSCH SOLEll, IGNASI SAIlDA, TEIlESA LLOllET. SANTIAGO VELA. THADL'CCIO:\S: LOUIlDES BIGOllllA (<