® GRAN TEATRE DEL

Temporada 1997-98

De dia

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNVA � AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AJORlCA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Die Walküre

Drama musical en tres actes Primera j ornada de la tetralogia

Text i música de

En versió de concert

Palau de la Música Catalana

Dijous, 5 de febrer, 20 h, funció núm. 3, torn E Diumenge, 8 de febrer, 17 h, funció núm. 4, torn T Dimecres, 11 de febrer, 20 h, funció núm. 5, torn B Fem realitat el nou Liceu

Fundació Set I.RELU Grup II Central Hispano

� n _f' n)a c.atxa

� ...... emte fAlLZBtM"NFRA

ri C' 9 rrl>u.c:.

BASF PHILIPS

Banco MANTENIMIENTOS ESPECIALES � RUBENS, S.A. Santander BanestQ

tv gasNajural

e R

VINSA

Cambra Oficial de Comerç Autopistas C.E.SA Winterthur Indústria i Navegació de Barcelona �

... --­ ... Grupo �Dragados � Ereres I�Endesa �

�U::. -=¡¡rr j\ígües de Barcelona Thyssen Boetticher S.A. S CAIXA DE CATALUNYA WAAGNEI!�OO � •••• TURISME DE BANCO BILBAO VIZCAYA BARCELONA CANAL+ # BANCA CATAlANA -

® FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge. Índex

9 Repartiment 10 Resum argmuental 26 Punt d'inflexió del pensament i el sentir wagnerians 34 El títolmés liceista?

48 Biografies 61 Emegistraments 69 Pròximes funcions

73 Textos ® Die Walküre

Siegmund Jyrki Niskanen Bunding Matthias Holle Wotan Robert Hale Sieglinde Alessandra Marc Brünnhilde Hildegard Behrens Fricka Eva Randova Gerhilde Maria Uriz Ortlinde Begoña Alberdi Waltraute Linda Mirabal Schwertleite Wendy Hoffman Belmwige Eva Steinsky Siegrune Maria Angels Sarroca Grimgerde Rosa Maria Ysàs Rossweisse Barbara Heimann

I Direcció musical Pinchas Steinberg

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Concertino Tobias Gossmann

J Resum argumental

Die Walküre (La valquíria) és la primera jornada de la tetralogia wagneriana Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) composta entre 1848 i 1874. L'obra se centra en l'amor apassionat i incestuós dels bessons Sieglinde i Siegmund i en el càstig imposat per Wotan, el déu, a Brünnhilde, la més estùnada de les seves valquíries, per haver desobeït les seves Faurin-Latour: Siegmund und Sieglinde ("1884). a contracor- caure ordres -dictades de fer Bichard-\Vagner-MuscLUll. Bayreuth. en combat per tal de salvar l'honor Pàgina scgiiclll: Siegmund M,L, Beckmann: Germà i Germana (1933). del marit de Sieglinde, el sinistre Hunding. Col·lecció panicular.

A e T E I

cabana de Hunding, marit de Sieglinde, es refugia, derrotat, un desconegut que ella reconforta. Arriba Hun­ Alading i el reconeix: es tracta de Siegmund, enemic del seu clan, el qual desafia en combat per a l'endemà. Sieglinde mostra a Siegmund l'espasa que un desconegut -en realitat Wotan, el déu- clavà en lill arbre, destinada a donar la victòria Meidling: a qui aconseguís recuperar-la. Siegmund arrenca l'espasa i fuig Siegmund II lid Sieglinde. amb Col-Iecció particular. Sieglinde. 121 Il" S U M il Il e lJ M E 1\ r x ).

Enmig d'una intensa tempesta, el jove guerrer Siegmund arriba exhaust a la cabana del caçador Hunding, al bell mig d'un bosc fron­ dós. D J E IV A L K Ü RE, A I X í C O M LAR E S r AD' O B H E S Q U E r N 'I' E CHE N LA

TETRALOCIA WACNEHIANA, NO CONTÉ UN PHELUDI PHOCHAMf\TIC

AMB TOT. EL PASSATCE OHQUESTHAL QUE PHECEDEIX L'ENTHADA

DE srECMUND CONTI� MATEHIAL TEMf\TIC EN LES TUBES (LEIT­

"La música Wagncriana / no es per MOTIV DE DONNEH. DÉU DEL gent de bon humor / pel' que es cua­ THO) O EN LES COHDES, QUE EN si superior / á la pobre rassa huma­ na, / Pero jo no m'hi embolico / y UN PASSATCE DrBUIXAT EN OBS- sens Ilxarme en la nota / perq ue no TINAT I AMB CONTINUS CANVIS hi enteng ni jota / l'estreno tant sols esplico» D'INTENSITAT DESCRIUEN EL

PEP D E V E N I H DEL ATE M P E S TA. 1]es- Ln ¡'Vall�).,.i(l. lmpresions del estreno escrita.'; "/I llers en conuencional de té al bell J' català (1899) tança Hunding mig un freixe amb una espasa clava­ da al tronc. s'estira, gai­ Hans Markan: Siegmund ¡ Sieglinde Siegmund ert la cabana de Hundiug ("1872). rebé sense sentits, a la vora del Pàgin1:l següent: Museum Wiesbaden. foc. i bella esposa Franz Stassen (1869-1949). Sieglinde, jove Col-lccció particular. de Hunding, surt i observa afligida el j ove. E L S I' A S S A T C E S E NTH E -

TALLATS DE LA BHEU l'HASE INTHODUCTÒHIA DE SIEGMUND I LES

PAHAULES DE SIECLINDE NO DEFUCEN EL HECUHS DEL HECITATIU

A C O M P A N Y AT DE TAL L C O N V E N C [O N AL. Siegmund es desperta i, assedegat, demana aigua. Sieglinde s'apressa a complaure'l i els dos joves comencen a sentir-se atrets l'un envers l'altra. WAC N E R IL· L U S­ THA AMB UN BELL MOTIU L'AMOU QUE COMENÇA A SOUGIH ENTHE

SIECMUND I SIECLINDE EL TEMA, INICIAT PEL VIOLONCEL, TÉ UN

PRECIOSISME PHOPEH ALS WESENDONCK LIEDEIl I A LA MORT

o Î S O L o II. La noia explica aleshores a Siegmund que aquella és la i Hunding Sieglinde, cabana de Hunding, on el jove podrà hostatjar-se, almenys fins que segons Barbara Marcheineke. el seu marit torni. Sieglinde ofereix al guerrer un corn d'hidromel, que Siegmund beu amb deler. WAC N E HIL· L U S T H A E N È R G I C A M E N TEL "Está cla'l veurer la dona / allí sola ab CAHAcTEH DE SIECMUND AMB LA THOMPA I LA DOLÇOH DE SIE­ lo pelut / en Bunding ho troba brut / l'té una stona. / Mes y suspens GLINDE AMB EL CLAHINET, MENTHE EL TEMA AMOHÓS VA APA­ ella algo conmoguda / li diu: es un descraciat / l'hi trobat aquÍ ajas­ HEIXENT AL LLAHC DEL DrALEG ENTHE ELS DOS JOVES, CADA COP sat / y l'hi he dat una beguda. M É S I N T E N S A ¡VI E NT AT HE T s. Ja recuperat de la fatiga, Siegmund expli­ PEI' ca a la bella esposa de que és per un malaurat La IVal/¡JTia. lmpresions del estreno escritas Hunding perseguit enlJel�.ren català conoencional (1899) destí, Q U E WAG N E HIL· L U S T R A A M B U N M A H CAT A C o HD D I S S O N A NT, amb la gual cosa Sieglinde el convida a no abandonar la cabana, ja 14 I Il" S li �I 1\ Il G L NI I� :'i T ¡\ L

que ella també se sent infeliç. Siegmund revela el seu nom: Wehwalt, això és, portador d'infortunis. Arriba Hunding. E L S E U T E M A E S T A ANUNCIAT l'EH LES THOMPES I DE SEGUIDA l'EH LES TUBES, QUE

AJUDEN A FEH UN HETHAT ANTIPATIC DEL FUNEST PEHSONATGE,

que confirma la seva hospitalitat a Siegmund. El caçador s'adona aviat que l'hoste s'assembla molt a la seva esposa i li pregunta qui és i de

- qui i per què fugia pel bosc. A 13 A N SD· I N I C I A H S E L E S PA H A U L E S

DE SIEGMUND A MODE DE HECJTATIU. EL CLABJNET BAIX EXPO­

SA EL TEMA DELS WALSUNG. LA FAMÍLIA DEL GUEHRER I DE SIE­

G L I N DE. L A S E V A G E H M A N A 13 E S S O N A . Siegmund explica que és fill del Llop, valent lluitador que va ser pare igualment de la seva ger­ mana bessona, raptada després d'haver estat assassinada la seva mare. L·AL LUSI6 AL BAPTE DE SIEGLINDE ItS HEFonçADA PEL TEMA DE

H NDING. LA QUAL COSA MOSTHA QUE VAN SEH ELS SEUS pAHENTS E LS HAP T O H S D E S I E G L I N DE. Siegmund es rebateja com a Wolfing (<

A HAP E H HEC O H D A H Q U E WI O T A N É S E L P A H E D E S I E G ,vi U ND. El guer­ rer acaba reconeixent que l'infortuni el persegueix allí on va i que seva féu per això és sempre mal acollit arreu. La darrera gesta li guanyar nous enemics, quan protegí una jove donzella a qui els seus Marià i Forrunv: Sieglllulld Sieglinde (1929). germans feien casar amb un home no desitjat. Siegmund, valenta­ Palazzo Fortunv (Venècia). ment, lluità contra ells. Per això no pot ser portador de pau. Hunding, cruelment, li diu que Siegmund no és altre que el causant de la mort dels seus parents i que per això l'haurà de matar. Abans, però, com­ plirà amb els sagrats preceptes de l'hospitalitat. L'endemà, a trenc d'alba, Siegmund haurà de morir a mans de Hunding, que es retira a descansar. U N 13 H E U I' A S S A T G E OH Q U E S TH A L M ARC A EL C A N V I

DE SITUAGI6 A PARTIR DEL MOMENT EN QUÈ HUNDING SUHT

D'ESCENA. DIVEHSOS TEMES S'ENTHELLACEN. ALGUNS .lA CONE-

GUTS COM EL DELS WALSUNG O EL DE L·AMOH, I ALGUN DE NOU,

C O M EL DEL' E S P A S A, E N T O M E N OH (L' A H M A S E G U E rx CL A V A D A

AL FHEIXE). ESPECIALMENT RELLEVANTS S6N LES INTERVENCIONS

DE LES FUSTES COHN ANGLI�S I CLARINET), SOSTINGUDES Pàgina següent: (OBOÈ, i (1895). Jacques Wagrez: Sieglinde Siegmund PER LAC OH DA. Siegmund, sentint-se desesperat, recorda com el seu Comte cie Chambrun: Wagner à , dia sentint-se en Francfort el Nice. París (1898). pare li parlava d'una espasa que trobaria algun perill. Il "S L' M 1\ Il C Li NI E \ TA L 161 Il lé S L' �I .\ Il G L' :II E :-. T ,\ L 17

ELS IMPHESSIONANTS .\VALSE! \VALSE!. S E S O STÉ D A M U 1\ T DEL TE 1\,1 A Eljoveinvocaelseupare. DEL A H E N Ú N C I A AL' A 1\1 O H D' ALB E _ EN OGTAVES BEMOLL I SOL SÓN DE SIEGMUND. (SOL NATURAL) HICII, PHOVINENT DE DAS IIIIEINGOLD. DE FET, ELS DOS .lOVES NO DEL HEROIC DEL PERSONAT­ LES PHIMERES MOSTRES GARACTER HENUNCIAHAN A ESTIMAH-SE MALCHAT LLUH PARENTIU, PERÒ en veure com un C E i de se sent de de llum L'AL LUSIÓ AL TE1VlA DEL seguida ple força raig NAN HESPON SECUHAMENT A LA FATA­

directament l' clavada al tronc del freixe. J A E N TO L I TAT il·lumina espasa DEL' I N C E S T U E E S C O N S U M A Q HAT O T S E e U IT. Siegmund MAJOR, LA TROMPETA ANUNCIA EN TO DE VICTÒRIA EL TEMA DE extreul'espasadel'arbresoBHE EL lvIOTIU.lA ANL:NCIAT ABANS. a VECADES MÉS DURANT EL L·ESPASA. QUE APAREIXEHA SET la també nom: qual posa Nothung (<

N P A AT O N E - na la s I E C M U ND E N l' O N A A H A U PRE CiÓ S S S CEC HEC U P E HAL E S P E HIT DEL F I N parella. A L DEL' ACT E I. A M 13 D I V E H S E S I' H A S E fi si es I som «¡Ahixí que primavera! -ja CUl' COM EL ,CANT DE LA l'RIMAVEn/b, DE FET UN NÚMERO SEN­ QUE HECORDEN DELS L'AMOH WALSUNC. LA PEHSECUCIÓ DE I-IUNDINC marît y mullér I de l'altre que n'em a ratera. SE FINAL TANCAT PERÒ HESPON A L'ESTRUCTUHA D'ARIA, I LA CAVALCADA DE de fel', I deixemlo está la QUE LES VALQuíHIES. En Ull passatge rocós, Wotan I Dit y fet fuijen per lIù I y já es POTSEH L'ÚNIC FHACMENT QUE ES POT TITLLAR COM A TAL EN demana a la seva filla, la temps pel' que si nó I ó be abaixan Frick". valquíria Brunnhilde, que protegeixi Sieg­ s'ha DE ÉS RESPOST PEH lo teló I ó'l públich de jir'a» TOTA LA TETRALOCIA. EL CANT SIECMUND en mund, mitjançant l'espasa Nothung, el combat que l'enfrontarà a «- Es á dir un PEI' SIEGLINDE. AMB FHASES CAnHECADES DE LIHISME I VOLUPTUOSI­ que fet tan brut I ara'I L'ENTHADA DE BHÜNNl-lILDE. DIFíCIL I VICOROSA. I�S UN CHIT defensas Hunding. Da IValkyria. ltupresions del estreno escritas així I eom.si de vergonya APAHEIX EL TEMA DE L'AMon DE TAT, EN QUÈ DE oVlANERA INSISTENT I CUEHHA DAMUNT DEL FAMÓS TEMA DE LA CAVALCADA ell oersyeu ca/alà conoencional (1899) aquí Jamai n'haguessim tingut. I QUE OBHIR,\ El dos D A M U N T que jermans bessons I E Q U E U N £ I X LAP A HEL LA. Sieglinde evoca el viatger gris per L TE R C E H ACTE. En acomiadar-se, la:6Jla de Wotan l'adver­ mes pega l'un casat I s'agin així predilecta es DEL T E M A DEL \V A L I-I ALL A i hi reconeix el seu embolicat. I mas benedic­ teix de l'arribada de la seva pare. Ràpidament ¿mereix Fricka, esposa, que arriba UNA cions?» enutjada. reconeix com a del a anomena ORQUESTHACIÓ OMBHíVOLA igualment germana jove guerrer, qui ACOMPANYAH'\ LES PAHAULES DE WOTAN P E I' nom nou: de la victòria». EL A L'INICI DEL SEU AMB amb un això és, DIALEC FRICKA -EN UN PHINCIPI A MODE Siegmund, «Pregoner La ¡Va/Ayr¡o. [nrprcsions del estreno escritas DE

el/ RECONEIXEMENT D£ LA CONSANGUINITAT DELS DOS ENAMOHATS l'ers.J' el/ ca/alà couoencional HECITATIU-. LA COSA (1899) QUAL SUBHATLLA EL CAIÜCTEH DEPRESSIU DEL 18 I Il I,: s L' ,\'1 il Il e G M E x TilL

D I� u. La deessa es mostra enutjada, defensora com és de la llar i el matrimoni, en haver-se permès l'adulteri i l'incest de Sieglinde i Sieg­

mund. ELl' E M A DE HU N D I N G S UB HAT LLA L E S PA H A U L E S D E F HIC K A ,

MENTHE QUE EL DE L'AMon, A CÀHHEC DELS VIOLONCELS, SUSTENTA

LES DE WOTAN, ENTENDHIT DAVANT L'AMOH DE LA PABELLA D'ENA­

WOlan, MOHATS, FINS I TOT EL CANT DE PHIJ'"IAVEHA DE SLECMUND SEHÀ HECOH­

DAT BHEUMENT EN UN DELS PASSATGES DESTINATS AL DÉU. Fricka «- Mira Quica'm te aburrit / ta inrnor­ a Wotan no i sol davant la tal cstupides / tu jamai entendrás exigeix que protegeixi Siegmund que quedi res / de'l teu marit. / Si que pensa'i sort a mans de Bunding. La deessa no es refia de Wotan. EL HEC O HD ting cortas distraccions / no't pen­ LîNTEHCAN­ sis que ho faitx pCI' vici / ho faHx MUSICAL DELS CECANTS DE /)AS R/-IE/NCOL/) HEMEMOHA pCI' que dcsfici / de poblar ting v r DE FHEIA I L'OH DESPRÉS DE L"EDIFICACIÓ DEL WALHALLA, EN LES alu-as regions» PAHAULES DE WOTAN HESSONA PEH PHIMEH COP EN L'ÒPEHA EL TEMA PEI' La JJlal/¡y"¡o, lmpresions del estreno escritas DE L'ANELL, WOTAN COMENÇA A SENTIH-SE DEHHOTAT PEH LA PHES­ ell uers J' ell català couoencional (1899) SiÓ A o us EL SOTMET FHICKA AMB EL SO FEIXUC DEL CLARINET BAIX

I DE THES FACOTS, CONTRAPOSAT AL DEL CONTHAFACOT I EL METALL,

TALLANTS I ENÈHCICS, QUE SUBHATLLEN LES PAHAULES DE FHICKA,

AQUESTA MAHXARÀ SOBRE EL MOTIU DE LA MALEDICCIÓ DE L'ANELL.

Un cop la deessa és fora, la reaparició de Brünnhilde S o B H E U N PE D A L

DELS LNSTRUMENTS DE VENT CHEUS I UN PECULIAR DIBUIX DE VIO­

LONCELS I CONTHA BAIXOS sembla consolar Wotan, tot i que de segui­ da planteja a Brünnbilde la seva decisió d'abandonar Siegmund, LES CONTHAD1CCIONS DE WOTAN ESCLATEN AQUí AMB LA SUCCESSiÓ TEMÀ­

TICA DE DIVEHSOS ELEMENTS MELÒDICS, ELABOHATS A PAHTIR D'UNA

INDISCUTIBLE HIQUESA INSTHUMENTAL Davant de la contradictòria proposta del déu, Brünnhilde li demana que s'expliqui i Wotan reme­ mora la història de l'anell, d'Alberich, de la construcció del Walhalla i del pacte amb els gegants Fasolt i Fafner. EL CONECUT MONÒLEG DE WOTAN, D'UNA RLQUESA EXTRAORDINÀHIA, CONTÉ MATERIAL TEMÀ­

TIC QUE HESUMEIX TOTA LA TETRALOCIA, AMB LA PHESÈNCIA DE LEIT­

Mor/VEN QUE HECOHDEN FINS I TOT LES MLSTERIOSES INTEHVENCIONS Hans Markari: FAF­ El peló de la oalquiria (1880), D'EHDA (TnOMBONS, VIOLES r VIOLONCELS), LES NORNES, HACEN I

NEH (TBOMBONS I TUBES), L'ESPASA (NOMÉS UN FBACMENT, QUE INDI­

CA LA IMPOSSIBLE VICTÒRIA DE SIECMUND) I FINS l TOT UN TíMID

ANUNCI DEL TEMA DE SlECFHlED l'EH DAMUNT DE TOT, WAGNEH RE'IX

A l'EH UN RETHAT PATI�TLC DE WOTAN, VERITABLE PROTAGONISTA DE Pàgina següent. Georges Bussière (1862-1929): L'ANELL /)EIJ NI BELUNC. Taxativament, i malgrat els laments de Brunn­ Bninnhílde anuncia a Siegmund la seva mort. a a abandoni a Col-lccciô particular. hilde, Wotan torna ordenar la valquíria que Siegmund 20 Il l'; S li ,\I il Il GI' M lè \ r x ¡ I Il E S l' ,II A Il e l �I E 'I TAL 21

la seva sort davant de Hunding. Al pla, Sieglinde i Siegmund fugen dels homes de I-Iunding. UNA THANSICIÓ OHQUESTRAL pHESENTA EN EL TUTTI EL TI�MA DE IIUNDINC, BAHHE,IAT AMB EL DE L'AMOH DELS

W À L S U NC. El j ove convida a reposar la seva enamorada. LAD O L ç O H

DEL MOMENT ES VEUHÀ INTEHHOMpUDA PEL CLAHINET, QUE SUSTEN­

TAHÀ ELS PHI�IEHS MOTS DE SIECLINDE, pHEVEIENT.lA LA FATALITAT

Q E E L S A C O �I P A N y A . Sieglinde es mou entre la fidelitat al'runar per Siegmund i a l'horror per l'incest consumat. Valentament, Siegmund es mostra disposat a lluitar contra Hunding, BEC OH DAT PE H L E S THO M -

PES A MODE DE LLADHUCS, AMB UN DIBUIX SEMBLANT A L'UTILITZAT

PER CLUCK AL SECON ACTE D'ORFEO ED EUHIDICE AMB LA DESCBlpCIÓ

DEC È H B EH, i a seguir els dictats de l'runar apassionat cap a la seva ger­ mana. Sieglinde s'adorm i Brünnhilde s'apareix a Siegmund tot anun­ ciant-li la seva mort propera, després de la qual anirà amb ella al Walhalla, BEC:OHDAT TEMATICAMENT l'EH L'OHQUESTHA. Siegmund es resisteix a seguir-la., malgrat la pau promesa per la valquíria A l' AB T I H KIIIII Eckwall: lo[ combat entro DEL DOLÇ TEMA DE fHEIA, LA FILLA VEHCE DE WOTAN, DESCH ITA PEL Si"[!,'/IIlIlId i 1IIIIIdilig (1876), William T, Maud La cavalcada Crnvat dr «Hlusuicrrc ZCilllllg». CL A H I N E TIL A F L A U TA. La tensió entre l'heroi i Brünnhilde acaba ven­ (1865-1903): de la valquíria, Fine Art Photographs & Library LI'd, seu i cent la valquíria, que finalment decideix desobeir el pare prote­ N E N T E N D BID A" I� S gir Siegmund. lo A C O ¡VI I' A N y A M E N T DEB H Ü N II I L DE, ACTE I I I Hrünnhilde. CAD A COP ¡VI I:: N y S E N I� H CIC. Siegmund va a trabar Hunding mentre

es i assisteix al combat «Ab escut Ilansas y cascos / van y venen Sieglinde desperta rünnhilde demana a les altres a pel' allí / fent uns crits estranys així valquíries ajuda per entre A M B L' A PAR 1 CiÓ DEL T E M A els dos hornes / com i si ... ella a estessin patint d'ascos ( ) per Sieglinde, però totes refusen per por a la ira / De un DE DO\INEH COI"IBINAT AMB EL DE L'ESPASA I sopte brilla llampech / y de Wotan. que espera un fill serà allá entre la nubolada / se veu tota B Sieglinde, que , EL D E I-I U N D I N G . és a de punt / una a on Ouan Siegmund empolainada pasar de s'amaga la selva regna el drac Fafner, custodi del tresor de] I'aplech. vèncer sobtadament Wotan, mentre f-hmding apareix Rin, Brünnhilde afronta la còlera del el con­ PEP pare: càstig seva trenca l' que amb la llança espasa sisteix a retirar-li la seva La Walkyria, ltnpresions del estreno escritas condició divina i adormir-la a la mercè en oers català convencional E.rwin Braune: JValkiire. Brünnhilde s'enduu yen (1899) del home Nothung. ràpidament primer que la desperti. El déu, però accedeix a envol­ mentre cau mort, tra­ tar la filla d'una Sieglinde Siegmund densa barrera de foc que només un veritable AHHIBA AL vessat per la llança de Hunding. EL GLí�'IAX ORQUESTRAL heroi -Siegfried- podrà travessar. SEU ApOCEU EN UNA ESCENA GARHEGADA DE TENSiÓ I EN LA QUAL ELS Al cim d'un paisatge rocós, les valquíries duen els guerrers morts DE DHA­ TE�IES DIVEHSOS S ALTEHNEN AMB UNA MÚSICA CARHEGADA en combat cap al Walhalla. L A F A M O S A C A V AL CAD A DEL E S V AL­

MAT I SM E. Wotan maleeix A L l' HINCIP I S ENS E A COM­ Finalment, Hunding QUíRIES, POPULAHITZADA I FINS I TOT MANLLEVADA EN INCUH­

pANYAMENT OHQUESTHAL i el fulmina amb la mirada. cau Hundina SIONS CINEMATOCRÀFIQUES, ÉS UN RIC PASSATGE OHQUESTHAL E LS O N­ mort als seus i Wotan entre i trons. C DE RITME peus desapareix llamps fRENÈTIC I DE TALL BÈL'LIC, QUE DEMOSTRA L'INS­ DE WOTAN DAVANT GLUSIUS AGOHDS TALLANTS SUBHATLLEN L'ENUIG TINT TEATRAL DE WAGNER, LA INSTHUMENTAGIÓ ES HEfORÇA AMB

LA DESOI3EDII�NCIA DE BHÜNNJ-IILDE UNA POTENT PERGUSSIÓ QUE INGLOU EL TRIANCLE, A ELLA S'AFE- 22 I Il Je S l' .\1 ¡\ Il G l M E x T ¡\ L

C E I X E L C A N T V I CT O H I ÓS DEL E S V U I T V A L Q í H I E S . Brünnhilde,

morta de por, descavalca de Grane, el seu cavall, is'amaga entre les seves vuit gernlanes. L' AH HI BAD A DEB R Ü N N III L DE t s s U B HAT LLA­

DA PER UN TEMA TENS I ANCOIXÓS QUE SUSTENTA EL CANT DE

e R I M e E R DE. La valquíria anuncia l'enuig de Wotan i la seva immi­ nent aparició E N ¡VI I e DEL' A PAR E N T e A O S V O e A L Q U E W A e N E HCR E A A PARTI R DEL' A NU N e I DEL' ARR I BAD A DEL DÉU. Brünnhilde expli­

- ca la seva desobediència i la seva causa A M O D E D E H E e I TAT I U A e O M

I' A N y A 'l' i acte seguit reconforta Sieglinde, que és amb ella. La jove, després de Ia mort de Siegmund, no vol viure més, però Brünnhilde li recorda que a les seves entranyes duu el fruit del seu amor. Sieglinde, aleshores, demana que el seu fill sigui protegit i Brünnhilde recoma­

on ara convertit en na com a lloc segur el bosc viu el gegant Fafner, drac, E L T E M A DEL Q U A LAP A R E I X B R E U M E NT, Allí, ,,"lotan no hi i el déu posarà els peus, ja que l'or del Rin és custodiat per Fafner, no pot recuperar-lo, d'acord amb un pacte fet amb els gegants. La a els trossos trencats de el Alr-x dr Broca: Lo cauotcada valquíria entrega Sieglinde Nothung, que de les oalquirie« (1909). I E N U N seu fill haurà de forj arde nou. E L T E M A D E S I E G F R ED, l3ihliolPca cie Catalunya. HADIANT SOL MA.lOR. APAREIX THIOMFALMENT, AMB LA TROMPA, Pùgilla segiiclll: S U BRAT LLA N TAL' U N í s O N L E S I' A R A U L E S DEL A V AL Q U í H I A , Frallz Stassen (1869-'1949): Sieg­ Escenn de rade III de «Die íí/alkiur», fried (<

LLA L'ENUle DEL DI�U. MENTHE L'OBSTINAT DE LES eOHDES

« uns LA DE LES NOU Wotan defini­ Despres ab pega y auitra / enssen HEFORÇA POR VALQUíRIES, apareix flam per alti / corn si l'unes el ros­ tivament DA Ivl U N T DEL S A e O H DST ALL A N T S DEL S M E TAL LS, En un ti / ó la volgues carena, / y ab aixó UN I' A S - y un fum intens / que puja del sub­ principi les germanes de Brünnhilde intenten protegir-la E N [err-ani / si vol Illes fortor demani SATeE CANÒNIC MAL RESOLT QUE INDICA LA BONA PERÒ TOSCA / y ara que vingan valents / viam foch las cas­ las trcurá del / V L N TAT DEL E S V A L Í H I E S es mostra qui O U Q , però Wotan implacable. tanyas, diu cantant / y mentre'] foch N O �I E N A 'I' 'I' E M A DEL A S E N T È N e I A. D E PR I M E H A M B e O R D E S . va cremant / desapareix sola un L' A roch" 'l' H O �I B O N S I TUB E S, apareix un total de sis vegades al llarg del pri­ PEP li mer discurs de Wotan, Brünnhilde surt del seu amagatall i Wotan La 11'01/1).,.;0. lnipresions del estreno escritas TAL L A NTH E e ITA T I U N O en rers yen català concencional (/899) recrimina la seva desobedient actitud. EL

DEIXA l)îNeLOURE UNES LLEUS NOTES QUE, A MODE DE LAMENT.

S U BRA T L L E N E L DOL O H Q U E E N E L F O N S S E N TEL D tu. Les valquíries abandonen el lloc i Brünnhilde es queda sola amb el seu HESL'" AIlCUME\TAL 241 Il I, S L' �I A Il e L' :>1 E " T " L 25

Franz Stassen C1869-'1949): El comiat de li/otan. Caston Bussière: L'adéu (1895). Collccció particular. Hôtel de Ville (Mâcon).

EL DAR RER D I A LEC E N T REB R Ü NN 1-1 IL D E I W o T AN S'I N I C I A pare. Hamon Muns Vilaró ("1910-1992): La valquí,.ia. Família Bau Muns (Barcelona). AMB EL CLARINET BAIX, EL CORN ANCLÈS I EL FACOT,QUE DENO­

TA LA TENDRESA IMPLÍCITA DE L"ESCENA MALCRAT LES RADICALS

R E S O LUC ION S DEW O T A N . Brünnhilde relativitza la seva culpa E N

CLARA LA SOLITUD DEIXEN . FRASES QUE, SENSE ACOMPANYAMENT, DEL A TET RAL O C I A Wotan hi accedeix i amb un petó adorm Brün­ DEL A V A L U í R I A D A V A NT L' E N U I C DEL S E U PA H E i demana Q per­ nhilde, al mateix temps que li manlleva la immortalitat. EL C O M I A T

tot no tolerar una desobediència com DE dó, i que Wotan pot aque­ WOTAN, D'UN LíRIC PATETISME, ÉS SUBHATLLAT l'EH UNES

DE BHÜNNI-IILDE VA CUANYANT TEHRENY EN FHASES lla.LA DULCIFICACiÓ DELS VIOLINS AM.B UN DIBUIX QUE NO DEFUIC EL l'HE­

TONALS SUBRATLLEN LES CONTRA­ . ELS DIVEHSOS CANVIS QUE C lOS I S M E El déu invoca Loge, el déu del foc, E L M O CUT T E M A DEL MOUEN WOTAN A DIVIDIR-SE ENTRE DÉU JUSTICIER BEN DICCIONS QUE QUAL, PRESENT A o s s RI-IEINGOL/), APAREIX AHA AMB LA I-Janfstaengl: El somni de Bninnhilde «L'endemà tothom parlava / d'aquell el de F E L M E TAL L I N I T E N T I PAR E B O N DAD Ó S E S F U S T E S . El éxit 'n pHESÈNCIA (sobre quadre Leekc). ( S S S S S) (L ) colosal / y dingú parlava mal D'UNA OHQUESTHACIÓ COMPLEXA, QUE INCLOU ICUAL­ / ó al menos dingú gosava» li recorda el dolor de M E N T CEL E S T H I A N I déu haurà de castigar Brünnhilde, que Sieglin­ TA, C L E F L A U TAD E M A N E HAD E S TAC A DA. Les PE I' tema de com a mare serà de l'heroi Wotan, el flames comencen a créixer a l'entorn de la on descansa que Siegfried. defugint La IValkyr¡a. lmpresions del estreno escritos pedra Brun­ va trencar el a la seva esde­ en ve,.:;)" en català conoencional (1899) nhilde i Wotan es -ell mateix l'espasa- imposa càstig fi.lla: retira tot invocant l'heroi que, no tement la punta

vindrà d'un son i el home la de la seva travessar L' P I mortal després llarg primer que desper­ llança, pugui l'anell encès. A A HIC Ó DEL T E M A l'encercli amb DE ti se la farà seva. Brünnhilde, espantada, li demana que SIEGFHIED, PREMONITORI, ACOMPANYA LES DAHREHES PARAU­ un anell de foc només traspassable per un heroi que no conegui la por. LES DEL DÉU.

TOHNA A ApAHÈIXEH EL TEMA DE SIECFHIED, QUE SERA EL QUI

EFECTIVAMENT o e s r s n r r LA VALQuíRIA A LA SECONA JORNADA JAUME RAI)ICALES Punt d'Inflexió del pensament i el sentir l'ei cic Haviera wagnerians Ludwig II, (1845-1886).

«Die Walküre suposa el punt d'inflexió del canvi en la mariera de sentir i de pensar de Richard Wagner» escriu Montse Mateu. «L'heroi que ha de redimir el món deixa el lloc al déu que desitja la seva pròpia fi. És el moment en què Wotan nega la seva voluntat i Wagner, identificat amb el déu però Richard Wagner (1813-1883). enjroniant-s 'hi, fa el camí invers: perd Pàgina següent: i es cic decorat cie Hoffmann la innocència, aposta per si mateix referma Projecte Joseph pCI' a I" acte III cie Die Walkure. en la voluntat de guanyador». Festival cie Baçreurh 01876.

bé que Die Walküre s'acostumi a representar de manera aïllada -com també es fa amb les altres tres òperes que Performen la Tetralogia-, difícilment es pot comprendre si no és considerada com a part del conjunt de Del' Ring eles Nibelungen. El desenvolupament complet d'aquesta àmplia obra va ocupar qua­ si tota la vida al seu autor, des de començaments de la dècada dels quaranta fins al 1876, any en què va representar-se per primer cop, completa i seguida segons el seu desig, al teatre de Bayreuth. 28 I P LI N TI)' I N r L I: X I Ó D I: L P" 'I S fi M E N T I E L S E N T I Il IV fi G ,,\ E Il I A N S

«El Ring ens convida a És possible que, la idea, li vingués ja a París, on sembla que va a els fundacionals dues Eddes adonar-nos que, tot i el començar llegir poemes germànics (les i la Vôlsungasagaí i la Mitologia alemanya de Grimm, influït pel que ha passat, la vida sentiment nacionalista del romanticisme de Heine i dels seus amics continua amb l'ajuda parisencs. També en aquesta època s'apassiona amb la lectura dels amor i d'humanitat, clàssics i sobretot amb Èsquil (Les eumènides i de qui va dir oblidar: seves i capacitat per que havia modelat les idees sobre el significat del drama el És el mateix missatge de teatre. De l'Edda concretament de la «L'alIucinació Fortin b ras alfinal menar; primera part, de va molts elements a la de Hamlet». Cylfi», Wagner agafar per configuració dels seus déus i les valquíries, filles d'Odin, verges de la guerra que PETEH "ALL serveixen en herois morts al Valholl. Notes sobre la posada Cil escena rie! nillg. el banquet diví, i portadores dels BayrClllh.1983 Una d'elles, Sigurdrifa a l'Edda majar i Brynhil a «L'allucinació de GyIfi», desobeeix Odin i aquest la castiga, adormint-la i abando­ nant-la en un castell rodejat de foc. Sigurd, el més valent dels herois, la despertará. Wagner tampoc no és aliè al sentit cíclic d'aquesta mitologia, és a dir, a la caiguda i el renaixement continu de la cosmogonia germànica. D'altra banda, de la Vôlsungasaga va extreure Wagner la història dels bessons, una figura comuna a l'origen de moltes mitologies com a primera parella. A la saga dels Vülsung els bessons, Sigemlmt i Signy, són fills d'Odin i d'una mortal, i de la seva unió incestuosa neix un fill. El germà arrenca una espasa clavada al freixe per Odin, però aquest la trenca i els trossos són l'herència d'tm fill de Sigemunt que ha de néixer.

Finalment La saga d'Andoari li aportarà alguns dels elements més significatius de . Aquesta és bàsicament la informàció amb què, el 1848, Wagner escriu El mite dels Nibelungs. Projecte per a una tragèdia, on ja és complet l'esquema de Der Ring. Els dos grans blocs d'aquest esbós, els formen, en una primera part, la presentació dels déus i la narra­ ció d'una mostra de la seva conducta incorrecta -la ruptura del pac­ te amb els gegants que han construït el Walhalla i el robatori de l'or de l'Alberich, el Nibelung que ha renunciat a l'amor, que al seu torn l'ha robat al Hin. A la segona part, Wagner s'estén en la descripció Pàgina següent: de Siegfried -l'heroi lliure que ha de redimir la falta comesa pels déus­ Decorat cie Josep Mestres Cabanes cie l'acte 111 cie Die IVa/hire. i en la narració de la seva mort -preludi d'una nova vida-, on l'amor 30 p U 'i Tf)' 1 x F L I: x 1 6 f)" L P" 1> S ¡\ ,\I " 'i T 1 lê LS" \ Till II' ¡\ G N E Il 1 ¡\ x S P L' Tf)' I 1\ 1 N F L E X 1 Ó f)" L P E x s ¡\ �I " ,'i TIE L S E \ Till IV ¡\ e ,\ E Il 1 ¡\ .'i s 31

de Brünnhilde -amor/redempció- té un paper fonamental. Al centre del text del Projecte unes breus ratlles expliquen la gestació i el nai­ xement de Siegfried, fill d'uns bessons, Siegmund i Sieglinde, al seu «El destino trágico de torn fills de Wotan i una mortal. L'autor vol remarcar el distancia­ ment amb el déu alhora en fa el seu descen­ Siegmund no es sólo el de l'heroi culpable, però doble. La història d'amor dels bessons mítico de los héroes lla­ dent directe per partida no sembla interessar-li en absolut, ni tampoc la relació entre Brunil­ mados a morir en comba­ da i Wotan, la desobediència i el sino el del rebelde te, càstig. el aplastado por poder A partir d'aquest esbós comença a La mort de cuya estabilidad ha sido escriure el poema amb el esde­ puesta en peligro» Siegfried, que temps vindrà terce­ ÁNCEL FEBNANDO MAVO Gotterdammerung, lVii/se La rebelde estirpe de ra jornada de Del' Ring. Aquest poema acabat és el que Wagner es va endur a Zmic quan, després de la revolució de Dres­ den del maig del 1849, en què va participar, va haver de fugir camí de l'exili.Són anys d'una intensa productivitat creativa per al jove Caricarura de Richard \Vagncr. Posada en escena d'Eisenstein de Pacte I «Brünnhilde al i escriu és, prin­ Wagner. El 1850 1851 cie Die Walkiue (1940). Museu ciel Teau-e Bolshoi (Moscou). cipi, una jove fascinada Òpera i drama. L'obra de teatre i Una comunicació als meus amics, on teoritza sobre el con­ per Wotan. i també per delfutur cepte de la seva obra creativa. Alhora avança en la seva magnífica És com una Siegmund. l'heroi cosmogonia. Sota la influència de Ludwig Feuerbach apareix semblava innecessària es converteix en la història serà l'eix de adolescent que impressionada a a la com l'home del futur, destinat destruir l'ordre establert per tota la Tetralogia. se sent a la de nou i millor. Una idea no de Bakunin en que vegada creació d'un gaire llunyana És també aquest moment que Wagner concep l'obra com a con­ al costat dels déus i dels i tres i el socialisme utòpic. junt, composta d'un pròleg jornades, i d'altra banda es plante­

El acabat el La de més enda­ a clarament la necessitat de sencera un homes. A poc a poc escull 1851, poema joventut Sig/j'id, que j representar-la i seguida en vant serà la de la teatre edificat a ella. tenia trenta-vuit lliurement anar-se 'n amb simplement Siegfried, segona jornada Tetralogía, especialment per Wagner anys. es la de tractar extensament la gestació Però, a més, Die Walkure es també i sobretot com el els homes vol Wagner planteja possibilitat configura punt perquè a la Volsun­ i el naixement de l'heroi. Aquest dubte el porta rellegir d'inflexió del canvi enla manera de sentir i de pensar del poeta. sentir com ells. Vol saber gasaga. Tres anys d'exili, rondant hotels de mala mort, acompanyat de la és l'amor i també vol què Installat en un hotelet davant del llac dels Quatre Cantons, sorgeix seva descontenta esposa Minna, l'enyor del país, els minsos recursos a va escasses i patir l'odi i la venjança» el text de Die Walkure i, mesura que escrivint, aquelles defraudat pel fracàs de les idees revolucionàries que han estat cos i a línies del Projecte per al mite dels Nibelungs agafen l'obra que esclafades tot Europa, el tarannà d'aquest home singular es va " P I \ TI)' 32 I I' Il "T J)' I N F I" E X 1 6 I) E L P lê ;\ S A �I I� 1\ TIE L S lê Till IV A e :\ E Il 1 A 1\ S 1 ."\ F L F: X 1 6 I) E L P E \ S I �I E ,\ TIE L S E \ Till II I e \ E Il I ,I \ S 33

«Siegmund utilitza la remodelant i l'exaltació dels anys de Dresden s'enfosqueix. Inicia un de les idees de Feuerbach seva llibertat de manera abandonament progressiu per submergir­ se en les boires dun pessimisme personal. conscient (i per això és Després d'escriure la bella i apassionada situació del reconeixe­ insoportable per Wotan). en ment i la unió dels bessons, comença el fonamental segon acte, què al contrari de Siegmund, Wotan, amb paraules de Wapnevsky, esdevé el «déu trist». La força Siegfried, es debat dins el del monòleg del déu clavant la seva filla inverteix, com si diguéssim, ha de redimir el món deixa el món i la societat i sap el protagonista de Ja saga, i l'heroi que lloc al déu la seva fi. És el moment en Wotan que té un pare i que que desitja pròpia què nega la seva voluntat i Wagner, identificat amb el déu però enfron­ aquest pare l'ha abando­ tant-s'hi, fa el camí invers: perd Ia innocència, aposta per si mateix i nat .. La seva relació ( ). es referma en la voluntat de guanyador. amb és adulta: Sieglinde Poc li costa la redacció de Das Rheingold que enllesteix l'any següent. Decorat (l'Adolf Appia per a l'acte III són dos éssers malhou­ És el 1853 i Wagner inicia immediatament la tasca de la composi­ de Die fVa/kiire (1892), ció i des acord enMi bemoll rats que es reconeixen. l'orquestració. Tanmateix, però, d'aquell sentit davant del Mediterrani, gue serà l'inici de Das Accepta morir però vol major Rheingold, fins a l'última nota de Oôtterdámmerung, hauran de transcórrer creat una incongruència en el pensament general de l'obra, Canvia saber com; refusa la reli­ divuit anys, en què passa de ser pobre a ser ric, de desconegut a alguns paràgrafs del cant final de Brünnhilde ( Oôtterdámmerung, acte del i es Walhala a a la cosa no com gió plan­ famós, de viure l'exili a viure la Wallllfried d'un Bayreuth fet seu, 3), però ja té solució, diu I-Ians Meyer: «ja no és pos­

més a torxa .. teja el problema del de ser el marit de la mediocre i desgraciada Minna ser-ho de l'ele­ sible recuperar la incendiària de Baktmin, Siegfried deixa de enllà; coneix la clandesti­ gant i ambiciosa Cosima, de ser un creador revolucionan a ser un ser un personatge tràgic per esdevenir un misteri». Si el mateix déu la la mort de la immolació de nitat, la compassió, la manip ulador genial. desitja pròpia fi, l'heroi, Briinnhilde i és clar, marcat també a la seva obra fu­ la devolució de l'or al Rin no tenen sentit. La reoolucio i des del Aquest procés, quedarà configuració ideològi­ sap Decorat d'Adolf Appia per a l'acte III tura. en de la de Die Walkure ca de la s'ensorra amb el Walhalla. Quan plena composició partitura llegeix de Die ít/alkure (Munie), Tetralogia juntament és a que potser en es principi El mori com, a voluntat i com, a representaclo de Schopenhauer, queda Paradoxalment, Die Walkùre però, l'obra què produeix el punt no casa d'un enemic. Ja seu a d'inflexió un profundament impressionat i s'adona que el Wotan obeeix l'espe­ del pensament wagnerià, l'obra intermèdia i, en princi­ tornarem a trobar tanta rit pessimista del filòsof S'hi sent identificat fins a tal punt que no pi, innecessària, és la que continua incòlume i amb sentit per si matei­ dubta a tot i sense el reconeixement del vell misan­ xa, al de tota Possiblement en Die lucidesa i tanta amargor considerar-se, que marge especulació. perquè, realitat, el seu enl'àmbit artístic. Walkùre és una història d'amor, o, més ben dit, lm ventall d'amors: acceptada amb serenitat» trop, profeta AL�i s'introdueix en la lectura de l'amor passió entre els amants incestuosos, i PATH ICE CIII\HEAU doncs, quan Wagner Schopenhauer Siegmund Sieglinde, el text de Der Ring ja és escrit, En realitat l'obra paradigmàtica del I'amor compassió de Briinnhilde envers Siegmund, I'amor odi entre marit i sentiment pessimista és Tristan, que li fa abandonar la composició muller, Wotan i Fricka, i l'amor compenetració entre pare i de Der Ring tot just acabat el tercer acte de Die Walkùre. filla, Wotan i Brünnhilde. En cap de les obres de Wagner no es trac­ ten els manera Hauran de passar molts anys perquè reprengui la composició de la sentiments humans de més simple i alhora amb més Tetralogia (Siegfi'iecl i Ootterdàrnmerung, 1869-1874) i quan ho fa es gran saviesa. En cap de les seves obres -ni al Tristan, per descomp­ troba davant d'un fet irreparable: la forta empremta que havia mar­ tat- tracta Wagner l'amor amb tant d'amor, cat el «déu trist» -corroborat pel pessimisme schopenhauerià- li ha MONTSE MATI':U El títol més liceista?

Tot i que va trigar gairebé trenta anys a arribar a Barcelona, Die Walküre ha conegut quaranta­ dues edicions al Liceu, amb un total de cent setanta-una representacions. En arribar -escriu Iaume Tribó- «el públic ja estava madur gràcies a la tasca de l'Associació Wagneriana, que el 1903 editava el llibret en català. Ben aviat esdevingué el títol més popular de la Tetralogia i arrelà amb molta més força que els tres altres». Oleguer .Junyent: La. oalquiria (1905). Circulo del Liceo.

Pàgina següent: Pau Cargallo (1881-1934): La. caualcada de les valquíries. Palau de la Música Catalana.

o cal fer gaires esforços per recordar el sostre del Liceu, l'arc de damunt de l'orquestra. Hi vèiem tres plafons pintats N el 1909 pel barceloní Ramir Lorenzale i Rogent (1859- 1917) dedicats al'òpera francesa, alemanya i italiana. Els dels dos costats eren pintures amb escenes de Manon de Massenet i Otello de Verdi. El plafó del mig, més gran que els altres dos, representava un moment de l'acte tercer de Die Wolkiire. Les tres pintures no han Ramir Lorenzale i Bogenl: Comia.t de /Vola.n (1908). perdut vigència. L'Otello no es discuteix. Pot sobtar la preferència de Ie L T í TOL \1 I� S L I e E I S T .\ , 37

«EL acontecimiento de La Manon damunt d'altres títols francesos. Pel fa a Die Wal­ «La ha per que Walkyria sigut dels déus) on el poeta afronta la catàstrofe final del dra­ en nombre de conti­ per , uri ma. En es temporada [ue el estreno kure, superada representacions exitás. Era de veure els anys successius maduren i s'articulen els nua com una més estimades, Però més vistosa de les obres wagnerianes tres nous de La Valkiria, esperado la devoció religiosa ab poemes gue precedeixen la cal àstrofe: cl 1851 encara la del Liceu és la del Palau de gue representació iconogràfica apareix el text del Jove Siegfi'ied (el futur i el con ansia los entu­ que va escol­ Siegfi'ied) por la Música Catalana amb la decoració escultòrica de l'escenari que (elpublic) 1852 els de Die Walkiire i del Purt de l'ol' del Rin (que siastas del arte tar llarchs actes wagne­ mostra els busts de Beethoven i de Clavé juntament amb un conjunt aquells esdevindria després Das Rheingold). El 1853 Wagner en tem­ sense nano, de arias, duos, terce- donava a la els prometido valquíries wagnerianes. impremta quatre poemes de DerRing des Nibelungen va viure en va dedicar tren­ Dels setanta anys gairebé ni era ben poradas anteriores, y que Wagner, tos, concertants; que poc difereixen de la que serà la versió definitiva. Aquell mateix ta a la i a la creació dramàtica i musical de Der des tuvo en concepció Ring de any 1853 el músic comença la de Das que alfin efecto admirar l'instint ab composició RheingoLd. Fins al obra entre els 33 i els 63 El Nibelungen, que l'ocupà anys. període 1874 no acabaria Gotterdamme Però durant vint la noche del25 de enero que va saber apreciar rung. aquells anys va des de la lectura casual de fins al que 1846, any Niebelungenlied, hi va haver una pausa de vuit -exactament entre 1857 i 1865- durant deL 99 . Durante los desde 'l moment (. .). l'estrena de la a Bayreuth, va primer els i 1876, que significà Tetralogia íntegra quals Wagner ideà acabà i gairebé enllestí bis se ilumi­ en va art nou ell» actos la ser dominat una de mica mica pren­ aquell per mestres rebajó per aspiració gegantina que cantaires. I tot això malgrat les adversitats, l'exili, la passió «La de la Torraba», Núm. '1047, en la consciència i en la fantasia de fins a concre­ Esquella nación de la sala y la dre forma l'artista, amorosa i les En situacions 3 de febrer del 1899, penúries econòmiques. aquelles l'artista tar-se en un drames musicals en cicle de què mantenia una lluita i obra alcanzó gran éxito heroica violenta contra el seu segle, del qual escènicament al costat dels participen, homes, era destinat a esdevenir un dels més i . lluminosos testimonis. H.ay que legítims (. .). fragmentos � i de els els personatges En un cert moment -el 1857- Wagner considerà seriosament que deben contarse entre lo ""�¡;;;¡� 1fr.ti�yrtif d�us naturIn�nsa. f�bu­enta }" losos 1 els mateixos elements de la TI no �e.rois, potser podria acabar la Tetralogia. Va ser quan l'editor Hartel de arte más saliente el a la tota una existència. que des de la maduresa, li va una anys, joventut omplen Leipzig fer saber, amb resposta ambigua en la forma però ha en tracta de en un ele­ musical Es dun propòsit ben clara en el no en producido exemple singular persistència sentit, que pensava aventurar-se una empresa de maduresa en una realització i de serena lentitud en nuestro siglo» vat, plausible considerada com una follia. Com a compositor, Wagner havia arri­ un sublim. falten de i la de A I I 11111111 lie del «Diario de Burcclona» (1900) treball concepció rapidesa bat a la meitat del -dues 'I Quan l'agilitat Siegfried òperes i mitja, de les quatre, ja eren redacció un Mozart, un Schubert o lill Rossini, també dels que distingien escrites-, però després titubeigs ele l'editor sembla que fins i tot el triomf la reflexió i la per trontollà la poden atorgar perseverança presidides confiança tan ferma que mantenia, i així ho va escriure a nobles ideals com es demostra a Der des artístics, Ring Nibelungen. Liszt: «He deixat el jove Siegfried a la solitud del bosc i amb llàgri­ La de la va ser immediatament mes composició Tetralogia precedida pels sinceres me n'he acomiadat». Fins al 1865 no tornava a la escrits dels la idea del grans teòrics, quals sorgeix wagneriana Tetralogia, que ja no abandonaria fins a l'estrena. Durant tots aquells l'obra d'art síntesi de música i Cesomtkunstioerk; total, paraula, anys el músic-dramaturg havia sentit la necessitat de fer-se teòric, Sembla en un escenografia. que, primer moment, Wagner hagués pen­ filòsof, historiador i esteta revolucionari a fi de trasbalsar els teatres sat en una única del seu escrivia: lírics i producció opus magnum quan aconseguir que acceptessin la música com un missatge de tot a voldria fer tres del «Quan estigui punt representacions Siegfried l'Absolut revelat per l'artista, a atansar-se a l'obra musical

en una de la s'enderrocaria el teatre i es cre­ setmana: després tercera, com a la celebració d'un ritu religiós, i a entrar al teatre i encara existeixen maria la meva partitura». Teatre partitura, però, com en un temple de l'ideal.

i s'ha limitat a destruir les corts celestials, la voluntat Bé a ara, Loge que començada principis de l'any 1854, la parti­ ha deixat intacta la de humana i la divina, però Wagner. tura de Die Walkùre no s'estrenà fins al 26 de juny del redacció dels va anar en ordre invers del coneixem. a en La poemes que 1870 Munie una interpretació mediocre i contra la S'havia el1848 amb una Mort de futur voluntat de començat Siegfried (el Capvespre �ragner, que no hi assistí i que, amb les E L T í TOL �I É S L I e E I S TA' 39

«No són les nostres modistes, estrenes de Das i Rheingold de Die Walkùre sense la seva aprovació, noucentistes manera el ciutadanes pagava d'alguna suport que rebia del rei Lluís II de Baviera,

va viure tots els es a de boqueta de clavell, que assaigs. No tornà representar fins a l'agost de 1876 amb motiu de l'estrena de a les solesy úniquesfades global la Tetralogia Bayreuth. D'altra en banda, vida de va ser l'única entre Wagner, aquella Tetralogia que canten, puntades, al teatre representada de Bayreuth, que romandria tancat fins a l'estre­ L'Anell. la de na de el 1882. Llegenda Consignem encara que mentre s'hi represen­ tava Parsifal, Tristan, Die Meistersinger, Tannhauser i fins i tot el «frí­ També en les viles calmoses, vol» la a Lohengrin, Tetralogia trigà vint anys tornar-hi. de Les Walkyries furioses Fora de Bayreuth, el conjunt de Der Ring des Nibelungen (L'anell el s 'ha sentit; del ben aviat amb galopar nibelung) topà serioses dificultats per ser repre­ y, boi presumint de cultes, sentat com un tot a causa de la seva durada i complicació escènica. Les dificultats no han fins les someres adultes desaparegut i la prova és que el Liceu només l'ha muntada en nou les de saben trossos del Sigfrid» íntegra edicions, temporades primavera de 1910 i 1911 i les temporades 1921-22, 1924-25, 1929-30, 1935- PEP L I, ¡\ U N (.: 36,1940-41,1942-43 i 1951-52. Més de fa no E'/ogi de /0 música roagnerian« quaranta anys que «La de la Torratxa». s 'hi ha I!"��'qllell(l representat. D'altra banda consignem que un teatre de la Núlll. 1631. I dabril de/1910. Wotan.-SClurl. importància de la Scala de Milà no va fer el cicle sencer fins al 1927. -LI fI ... 1 J..a 11 ... 1 80h desitjo la fi ... de II temporlda' Pot semblar ingenu afirmar que la Tetralogia va ser un esdeveni­ ment cabdal per a la cultura emopea. Ni la música ni la cultura de

finals es del segle passat podrien imaginar sense Wagner. A Catalunya, tard sorprenentment, però amb molta força, l'arxialemany Wagner va trobar l'entusiasme del en un públic temps molt més breu que no pas l'italianitzant de Mozart, tarannà teòricament més proper al reperto­ ri de la l'obra casa, obra operística del qual no ha arrelat fins a èpo­ ques ben recents.

Quaranta-dues edicions al Liceu

Die Walkùre arribà al es Quan Liceu (1899) pot dir que el públic ja estava madur. El 1903 l'Associació \1!agneriana feia la primera ecli­

ció delllibret en català. En canvi no s'ha fet a Pàgines SCgliCIlLS: la partitura per cant i cn Posada escena de \Vieland . W1agner en català de títol de la mentre de piano cap Tetralogia, que n'existeixen l'acte III de Die íí/alkiire (1955). Festpiclo Bayreuth. d'altres obres wagnerianes: Lohengrin (1906), Die Meistersinger Tannhauser Tristan und Isolde i Pàgina anterior: (1907), (1908), (1910) Parsifal ePapiru» núm. 128. Anv IV. 10 de mrug del 1911. (1929).

Cavalcada de les WalkyrIes i land y Wolfgang" Wagner ( ... ) encuen­ tran ingénuos y sin emoción aquellos juegos e i l us i emi stnos escénicos que conmovían a rrue u encillos abuelos � ... J. No siendo ya posibl re:forzar el realismo de la escenogra­ fí· lásica�:ni hacer entrnr al teatro en com­ eia con los "efectos espcci.afes" de la es al rea- (Illa� la gran solución renunciar en escena de mo físico; despojar la puesta ementos siempre inertes ( ... ) y valerse del crear "deco­ ·te y la cicnciu de la luz para ados" móvj Ies, transparentes e incorpóreos o

a alusiones _ ... ) que� reducidos simples tienen la virtud de quemas geométricos� eforzar los valores simbólicos de la obra wag­

e iana ( ...). La acción puede adquirir pers­ ectivas cósmicas y la emoción del especta­ Dr no halla referencius decorativas concre- lo abstracto». s que impirlan su vaelD hacia 42 E L T í T O I, .vi I, S L I e " I S T JI ' I E L T í TOL M É' L I e E I S T JI? I 43

«El autor, preocupado De les quatres obres de la Tetralogia, la més sacrificada ha estat Das or a la por la influencia wagne­ Rheingold (L' del Rin) qual, tret de 1 'última vegada, només s 'ha recorregut s 'ha fet el cicle sencer, Aïlladament Die Walkure és nana ,Y sus consecuen­ quan la que ha tingut més sort de les quatre, al Liceu i arreu del món cias en nuestros artistas ope­ rístic, i s'ha imposat com una de les més preades obres wagnerianes. .. escribe ,Y públicos (. ), a Recordem que la històrica visita dels Festivals de Bayreuth al Liceu, el con el presente folleto l'abril de 1955, va ser aquí un cop més i sense gaires escrúpols des­ noble propósito de con­ glossada del conjunt i presentada després de Parsifal i Tristan und Isolde, tener a unos ,Y otros en Die Walkiire ha edicions al amb un total la peligrosa pendiente tingut quaranta-dues Liceu, de cent setanta-una representacions. Com la totalitat del catàleg por que caminan, alfin va molt en a wagnerià, trigar arribar Barcelona, gairebé trenta anys, de la cual tot i pudiera que alguns fragments ja eren coneguts.No ens consta que el fet haber un abismo» s 'hagi prodigat gaire però, curiosament, el primer fragment de Die 'I' o �I ,í s Il II ET Ó N Walkùre -i de tota la Tetralogia- conegut a Barcelona va arribar grà­ Pròleg a «La herelle/a de ¡Vaguer» a Vohla i Dvorakova cies Isaac la cavalcada al de Martinez Hiicker Randolph Svmonerte (Wotall) i Hildegard Jonas Claude Healer (Siegmund) i Helga Dernesch Willibald (Wolan) Ludmila Albéniz, que n'interpretava piano l'any (Brünnhilde) al Crall Teatre del Liceu. (Sieglinde) al Cran Teatre del Liceu. (Brünnhilde) al Cran Teatre del Liceu. 1879 al Teatre Espanyol. Al Liceu el que se'n sentí Temporada 1962·63, Temporada 1968·69. Temporada '1968-69, primer fragment va ser també la cavalcada, ja amb orquestra, dirigida per Antoni Nicolau el 1886, El 1888 tornava ser Albéniz qui donava al piano la audició de la música primera del foc. El mateix fragment, amb orques­ Ben aviat Die Walkùre esdevingué el títol més popular de la Tetralogia, tra i amb el baríton Francesc Puiggener com a Wotan, era interpre­ seguida molt de lluny per Siegfried, i arrelà amb molta més força tat el 1893 al Teatre Líric. Més fragments: el 1896 i al mateix teatre, que els tres altres. A Barcelona havia de ser un títol més que popular preludi, escena primera, cant de la primavera i racconto de Sieglinde, quan el juliol de 1909 es representaven a les Arenes de Barcelona els El1897, i amb motiu de la seva «serenata d'onore», el mestre Cleofonte actes primer i tercer. Fins al 1920 Die Walkure i tot el Wagner can­ Campanini dirigia la cavalcada amb les vuit valquíries. tat al Liceu es feia en italià. Era l'únic idioma operístic. A partir del Die Walkùre seria la quarta obra wagneriana estrenada al Liceu, 1921 s'imposa l'original alemany però sembla que aquesta no era pas després de Lohengrin (1884), Derfliegende Hollander (1885) i la intenció de l'Associació Wagneriana, que des d'un principi havia Tannhiiuser (1887). Hi va arribar e125 de gener 1899 en la traduc­ proposat que Wagner es cantés en català. Hi hagué uns moments que ció italiana d'Angelo Zanardini. Per a la cavalcada es va recórrer a això semblà possible. Els festivals Wagner al Palau eren en català, la cinematografia; la idea era molt agosarada, però per una mala però al Liceu es continuava amb l'italià. Amb tot, el 1911 hi hagué realització no s'aconseguí 1 efecte desitjat. Va ser per a aquella estre­ tot un primer acte de Die Walkiire en català a més dels bisos obligats na que la sala va quedar per primer cop a les fosques durant la fun­ ció. del racconto de Lohengrin que tant Francesc Viñas com Josep Palet Onze representacions que dirigí el mestre Joseph Mertens. Les cantaven en català. A més, i d'això no se n'ha fet esment, hi havia els dificultats musicals eren superiors a les del repertori habitual i així calia recórrer a tercers actes del 'Ïristany que Francesc Viñas i el baríton Ramon grans directors, sovint italians. L'any següent es repo­ Blanchart cantaven en català, així com la narració de Roma de sava amb el mestre Leopoldo Mugnone i els anys 1901, 1903 i 1911

amb Edoardo ens a Tannhiiuser que Viñas feia en el nostre idioma. Mascheroni. Amb tot, complau que la llista de E L T í TOL \1 I� s Lie lé 1 S T \ ? 45

Peter Hofmann (Siegmund) Helga Derncsch (Fricka) a I e ra n Tea lTC del Liceu. al Gran Tcai re del Liceu. Temporada 1982-83. Temporada 1982-83.

directors de Die Walkure al Liceu apareguin també dos catalans, els mestres Joan Lamote de Grignon (1916) i Antoni Ribera (1920). Després la llista té la més gran brillantor amb els noms d'Orto Klemperer (1921), Felix Weingartner (1924 i 1925), Max von Schillings (1927, 1928 i 1929), Karl Elmendorff (1935, 1936 i 1952), (1940 i 1955), Franz Konwistchny (1941 i 1943), I-lans Swarowsky (1942).) Georges Sébastian (1950 i 1959), (1954) i Uwe Mund (1983 i 1990). La llista de cantants encara és més esplèn­ dida. Com a Brünnhilde, el Liceu ha tingut les sopranos Margot Kaftal, Lilly Hafgren, Erna Schlüter, i entre 1950 i 1959, i en ordre conse­ cutiu, cinc sopranos com , Gertrude Grob- Prandl, Martha Mòdl, Astrid Varnay i . Després, Berit Lindholm, Johanna Meier i Gwyneth Jones. Sieglinde ha tingut intèrprets no Pàgina anterior: menys glorioses, com Lina Pasini- Vitale (que el1911 va cantar el pri­ Norman Bailey (Wolan) i Berit Lindholm mer acte en català amb Joan Raventós i Conrad Ofelia (Brünnhilde) al Gran Teatre del Liceu. Giralt), Nieto, Temporada 1982-83. Carlota Dahmen, Marianne Schech, Gré Brouwenstijn, Régine Crespin E L T í TOL ,\1 I� S L I C E I S TA? 47

Johanna Meier (BrünnhiJde) i Simon Estes (Wotan) Matti Salminen (I-Iunding) aJ Cran Teatre del Liceu. i Robert Schunk (Siegmund) Temporada 1982-83. al Gran Teatre del Liceu. Temporada 1982-83.

Pàgina anterior: i Dernesch. Wotan ha els noms il-lustres de Cavalcada ele les valquíries Helga tingut Giuseppe la temporada 1990-91. Kaschmann, Marcel Journet, Joseph Groenen, Emil Schipper, Hans Director d'escena: I-jugo de Ana. Nissen, Hans Hotter i Simon Estes. Pel que fa a tenors, hem tingut Siegmund de la importància de Charles Rousselière, Lluís Canalda, Walter Widdop, Lauritz Melchior, Jacques Urlus, Günther Treptow, Max Lorenz, , , Peter Hofmann i Siegfried Jerusalem. Com a Hunding els noms de Josef von Manowarda, Emanuel List, Ludwi.g Weber, Arnold van Mill, i Matti Salminen, i en Fricka els noms de Virginia Guerrini, Maria Olcewska, Rosette Anday, Giuseppina Zinetti, Georgine von Milinkovic, Nadine Denize i Marjana Lipovsek. Amb aquest historial, el quadre de Ramir Lorenzale bé pot tornar a ocupar el plafó central de l'arc del prosce­ ni, damunt de l'orquestra.

JAUME TIIIIlÓ 48

amb P I N e li A S S T E I N B E Il G (Direc­ AJ Gran Teatre del Liceu debutà Biografies tor musical) Nascut a Israel, Gouerdiimmerung la temporada començà la seva tasca directorial 1986-87.

als 22 anys després d'haver estu­

diat direcció a Israel i als EUA. El

K I N I S K A N E N seu debut com a director d'òpera, .J y Il (Siegmund)

va ser inicial­ el féu amb Don Giovanni a la Lyric D' origen finlandès, de Chicago. Ha intervingut ment músic de varietes (piano i Del 1978 al 1985 estu­ en concerts a Amèrica i Europa acordeó). (Londres, Munic, Hamburg, Za­ dià cant amb Tellervo Pajamies a Pinchas Srciubcrg greb, París, Bèlgica), Austràlia, l'Acadèmia Sibelius, de Helsinki. Sud-àfrica, etc. OUTant el període A partir de 1988, treballa amb 1989-1996 fou Director d'Orques­ Vera Rosza a Londres. Ha cantat i Vicar tra de la Ràdio Austríaca (ORF). Alfredo (La Traviata) (Eli­ Ha estat convidat pels teatres més na de Jukka Linkola) a l'Òpera importants (Viena, Londres, París, Nacional Finlandesa; Pamppu San Fracisco, Munie, Monte-Cm­ (Veitsi de Paavo Heininen), Flo­ lo, Roma, Florència, Barcelona) i restan (Fidelia) al Festival de el pels festivals més prestigiosos (Salz­ Savonlinna, l'Òpera de Zuric i burg, Berlín, Viena, Bregenz, Ve­ Festival de Ludwigsburg 1993; de rona). Macduff () al Festival

a Tonio du Com a director d'òpera va debutar Savonlinna, (Lafille régi­ Europa el 1979 amb Rigoletto, a ment) a l'Òpera de Tampere (Fin­ Frankfurt. Des d'aleshores ha di­ làndia); Pizza Man (Ans-elica de rigit al Covent Garden (Luisa Jukka Linkola) i Fatty (Maha­ Miüer), Hamburg (Tosca).) Florèn­ gonny) a produccions operístiques cia (I Capuleti e i Montecchi), Ber­ televisives; Alvanio Salvago (Die lín (Don Carlo), Stuttgart (Tosca), Gezeichneten, de Franz Schreker) Brussel·les (Il Trooatore), París a l'Òpera de Zmic; Albert Gregor (Medea), Monte-Carlo (Otello), Fes­ (El cas Makropoulos) al Teatro tival de Salzburg (Tancredi, Le Comunale de Bolonya i Siegmlll1d Rossignol i La voix humaine), (Die Walküre) al Théâtre du Châ­ Montpeller (Rienzi),Torí i Houston telet de París. 1994-95 el (El cas Makropoulos). Ha estat La temporada interpretà al Director Convidat Permanent de la paper de Florestan (Fidelia) Staatsoper de Viena del 1988 al Palau de la Música Catalana.

Jyrki Niskanen 1993.

Premi al millor cava Mecenes de la Fundació Guía de Vinos Gourmets 98 del Gran Teatre del Liceu 50 I Il lOG Il A F I E S

M AT T II I A S H Ó LL E (HUllding) ROBERT HALE (Wotan) Nascut Nasqué a Rott:weil am Neckar (Ale­ als EUA, acabà els estudis musicals manya) i estudià a l'Escola de a la Universitat de Boston i al Con­ Música d'aquesta ciutat i a la Uni­ servatori de Música New England. versitat de Stuttgart amb el pro­ Canta habitualment als teatres més fessor Georg Jelden, i més tarcl a la importants d'Europa: Staatsoper

Universitat de Colònia amb el pro­ de Viena, Covent Carden, la Scala

lla cantat de Deutsche ¡"lUll hias lliille fessor Josef Mettemich. Milà, París, Munic,

en diversos concerts internacionals Oper Berlín i Hamburgische Sta­ i ha gravat obres per a la ràdio i atsoper. televisió del compositor K.H. Stock­ Ha interpretat el paper de W otanI hausen, Amsterdam, Florència, Wanderer (Der Ring des Nibelun­ Jerusalem, Copenhaguen i Milà. gen) a Viena, la Scala, París, Ber­ El 1974 va ser gu ardonat a Berlín amb lín, Munic, Hamburg, Colònia, el premi Felix Mendelssohn-Bart­ Tokyo, San Francisco, Washington holdy «Preussischer Kulturbesitz». i al Metropolitan de Nova York, El L'any 1981 és convidat al Festival 1990 debutà amb Der jliegende de Bayreuth; des d'aleshores ha Hollander, sotala direcció de James interpretat els papers de Nacht­ Levine, i posterionnent cantà Der wachter, Titurel, Fasolt, Hunding, Ring, Fidelia, i Die Walkü­ etc. re. L'any 1990 cantà Fidelia i la Des de 1976 fins a 1987 fou membre Novena Simfonia de Beethoven al Hobert l lale on ha de l'Òpera de Colònia, i els anys Festival de Salzburg, també 1987 -88 esdevingué membre del interpretat El castell de Barbabla­ Teatre de Stuttgart. Ha estat con­ va de Bartók. També ha actuat a vidat als teatres més importants: Ravinia, Tanglewood, Cincinnati i Berlín, Bonn, Hamburg, Hannover, Wolftrap, així com a Munie, Bre­ Colònia, Milà, Nova York, Hous­ genz, Bergen, Lausana, Orange, ton, Paris, Madrid, Londres, Vie­ Bordeus, Ravenna i Atenas.

Tel Debuta ala del Gran Tea­ Cf) na, Anvers, Brussel-les, Aviv, temporada ro

tre del Liceu. ro Bolonya, Florència, Parma, Roma, e ro x al Torí i Festival de Salzburg. ro Debuta a la temporada del Cran Tea­ tre del Liceu. A L E S S A N DR A M A R e (Sieglin­ de) Nascuda a Berlín, realitzà els

estudis musicals a la Üniversitat de Omplir o.quesro sin,?ulnr copn de crisroll venecià. o.mb l'exquisit Alessandra Marc i establí covo Brut és Maryland, posteriorment Bo.rroco el nostre tribut n uno èpoco, que retin culte ol temps. Perquè temps necessitovc el corrent orrfsric del norroc en In seve profusió d'orno.ments. perquè temps necessite el Co.vu Brut Bnrroco per cssolir el seu inconfusible buquet.

Copa Veneciana del segle XVIII. Col·lecció Glòria Ferrer. 52 I Il IOC Il JI F I I: S Il lOG Il JI F I I: s 53

a Washington la seva residència. Teatre del Liceu en un concert [un­ Makropoulos. La temporada 1994- L'abril de 1995 fou nomenada direc­ En pocs anys, ha estat reconeguda tament amb Dolora Zajick. 95 debutà amb el paper cie Leono­ tora de l'Òpcra Estatal de Praga. com a rula de les noves figures de la ra (Fidelia), en versió de concert, lírica nord-americana. En el decurs a la temporada del Gran Teatre ciel d'un any debutà als principals cen­ HILDECAHD BEHRENS (Brün­ Liceu. M AR j A U Il. I z (Cerhilde) Nasqué tres lírics d'aquest país: Òpera de nhilde) Nascuda a Oldenburg a La Coruña i estudià piano, músi­ Chicago, Metropolitan de Nova (Alemanya), es va llicenciar en Dret ca de cambra, composició i art

York i cie San Francisco can­ a la Universitat de Des­ EVA RA 'DOVÁ Vanéi­ Òpera Freiburg. Eva Randová (Fricka) dramàtic al Conservatori el' aques­ tant A ida. Des vetllà l'interès inter­ prés d'estudiar' cant a Freihurg, es xer a Kolin (ex-Txecoslovàquia) i, ta ciutat i al Conservatori del Liceu. nacional cie la crítica després de va incorporar a la Deutsche Oper després de seguir estudis cie peda­ També estudià a Milà amb Elvira I'èxit obtingut amb la Lisetta de anl Rhein de Düsseldorf, on va ser gogia, inicià la carrera musical a de Hidalgo. Actua regularment al l'òpera La cena della belfe de Gior­ descoberta per Herbert von Kara­ Ostrava. El seu debut a l'Europa Gran Teatre del Liceu des de la Ililclegard Behrens va conver­ de a dano al Festival de Wexford. jan. El mític director la l'Oest tingué lloc Nuremberg temporada 1974-75 i també a

èxit a tir en la de la seva cantà Aquest fou ratificar I'Òpera protagonista i, posteriorment, Tannhauser altres temporades d'òperes espa­ de Santa Fe l'estiu de 1988, on nova producció de , del Fes­ i Lohengrin a Hamburg, Aida a nyoles. Al Teatre Grec de Barcelo­

ele tival de la va a na interpretà el paper Maria de Salzburg 1977, que Berlín, Lohengrin Amsterdam i interpretà el papel' de Leonora l'òpera Friedenstag de Richard consagrar-. Tannhauser a Rauen. Convidada (Il Trovatore) i Zaida (IL turco in Strauss. En gran part, el prestigi de la sopra­ arreu del món, ha estat molts anys Italia). La temporada 1988-89 debutà a Mia­ no s 'ha consolidat en el repertori la Kundry de Bayreuth i ha cantat Ha estat guardonada amb la medaJla

etc. del El 1983 va el també al Festival de mi, Houston, amb La [orza wagnerià. incorporar Salzburg (Don de RNE. Va interpretar per la ràdio des carmélites i de Brünnhilde des Die el rol de Elisa destino, Dialogues papel' (Der Ring Maria Uriz Carlo, Walkùre, Lohengrin), protagonista betta, Ariadne aufNaxos. Nibelungen) al Festival de Bayreuth Viena, Hamburg, Berlín, Munie, regina d'lnghilterra cie Rossini. Ha cantat a l'Òpera de Bonn (Aida), (Georg Solti/Peter Hall). Poste­ Stuttgart, San Francisco, Covent També actua al Teatro de la Zar­ Amsterdam (L'emperadriu de Die riorment, ha cantat aquest mateix Garden de Londres (Loh.engrin, zuela de Madrid, Anvers i Bèlgica. Frau ohne Schatten), Nova York paper a la Bayerische Staatsoper Parsifal, Tannháuser, Barfs Oodu­ (Idomeneo), Grenoble (Aida), etc. (Wolfgang Sawallisch/Nikolaus nov), Nàpols, Rouen, Marsella, Nova Paral·lelament a la seva carrera ope­ Lehnhoff), al Metropolitan de Niça, Metropolitan de Nova York BEC O Ñ A ALB E Il. I) I (Ortlinde) rística, Alessandra Marc realitza York (James Levine/Otto Schenk) (Die Walkùre), Gènova, Scala de Nasqué a Barcelona i cursà els estu­ una important carrera en l'àmbit i a la Staatsoper de Viena (Chris­ Milà (Lohengrin), Roma, Avinyó, dis de cant al Conservatori Supe­

' concertístic: Reguiem de Verdi, toph von Dohnányi/Adolf Dresen). '"!!'r Las Palmas, Venècia, etc. Al Gran rior de Música del Liceu. En fina­ Novena Simfonia de Beethoven, Altres òperes de Wagner que can­ •••••• Teatre del Liceu ha intervingut en litzar la seva carrera obtingué el Elias de Mendelssohn, Stabat Ma­ ta habitualment són Derfliegende vint-i-tres representacions: debutà Premi d'Honor. Després cursà estu­ ter de Rossini i recitals. Hollander i Tristan und Isolde. amb Parsifal, obra que tornà a dis de perfeccionament sota la Convidada President Behrens és a I en dues direcció dels Juan Onci­ personalment pel Hildegard considerada, interpretar temporades professors Begolla Albercli Bush, ha cantat a Washington, a la més, una gran intèrpret de Elektra, més. També ha cantat al Liceu na i Tatiana Menotti. Par-ticipà en Casa Blanca. Fidelia, Der Freischútz, Wozzeck, Tristan und Isolde, Lohengrin i els cursets d'interpretació Gino Bec­

cas Boris La temporada 1990-91 debutà al Gran Lady Macbeth de Msenk i El Oodunou. chi els anys 1987, 1988 i 1989. 54 Il IOC: Il JI F I E S I Il IOC Il ti F I E S I 55

cantat en recitals Obtingué el Diploma Viñas i la teriorment ha La temporada 1993-94 cantà el Me1J:o­ (Tannh.ëwser), Sieglinde, Helmwi­ Beca de la de Barcelona al els rols Diputació acompanyada piano per Tensy politan de Mathilde (Dia­ ge (Die Walküre), Dritte Nom (Got­ Krismant al Cercle del Liceu i a l'any 1990. logues des carmélites), Lace Seller terdammerung), Silberklang (Der Ha estat dos amb Ulises Hernández. Ha in Kate guanyadora per anys Fr311ça (Death Venice), (Madama Schauspieldirektors ; Cleopatra de la Gitana consecutius de la Marató de Noves interpretat el paper ButteIPr), Lola (Cavalleria rusti­ (Giulio Cesare), Zeladora (Elek­ la Veus, organitza da per l'Òpera de (El gato montés) al Teatro de cana), Second Lady (Die Zau­ tra), Nella (Gianni Schicchi), Dia­ de i ha rebut al Madrid i Puer­ Cambra Catalunya, 1aestranza, Japó, berflote) i Flora (La Traviata). na (Olfeu als ù�ferns).

el en el concurs to Rico, La Traviata al Teatro La 1996-97 debutà a Ha cantat Liuda Mirabal segon premi Eva Steinsky temporada Beethoven (Novena Simfo­ nacional Marco a Palacio Valdés d' Teatro Eugenio per Avilés, l'Òpera de Marsella amh el paper nia, Missa Solemnis i Christus am cantants d'òpera, a Sabadell. Ha Arriaga de Bilbao, Peralada i Pala­ de Fricka (Der Ring des Nibelun­ Olberge}, Carl Orff (Carmina Bura­ intervingut com a solista amb cio de Festivales, sota la direcció gen) i al Théâtre Châtelet amb Le na) i Charpentier (Te Deum). l' orquestra de la Metropolitan de Marco Armiliato. Rossignol (Stravinsky), obra amb La temporada 1996-97 debutà amb

House de Nova a Ha cantat El cristal de la una Opera York, aguajria (Tea­ qual féu gira per Europa. el paper de Zeladora de Elektra, en tro de la un recital a la Pamplona. Zarzuela), També cantà a Seattle Alexander versió de concert, a la temporada dels del del Debutà al Teatre de la Faràndula de Sala Miralls Cercle Nevsky, i finalitzà aquesta tempo­ del Cran Teatre del Liceu. Manuel Sabadell (1988) amb el paper Liceu acompanyada per rada interpretant Olga (Ievgueni d'Euridice (Olfeo ed Euridice). Al Cabero i Nabucco al Teatro Cam­ Onieguin.¡ a Bordeus. Un dels Gran Teatre del Liceu actuà per poamor d'Oviedo i al Teatro San debuts més destacats ha estat en MARJA ÀNGELS SA R llOCA (Sie­ primera vegada amb La Fiamma C3110s de Portugal la versió de la Missa Solemnis de grune) Es graduà en piano i cant (1989). Des d'aleshores ha inter­ Beethoven amb la Simfònica de al Conservatori Superior Municipal vingut en les òperes: Manon Les­ Seattle sota la batuta de Gerard de Música i cursà estudis amb els caut, [enufa, Bods Oodunoo, Die WENDY HOFFMAN (Schwert­ Schwarz. Al Newport Music Festi- mestres Gino Bechi i Paul Schi- Walkùre, Salome, Una cosa rara leite) Nascuda a Minnesota, estu­ val presentà Ruckert Lieder de lawski. i Le nozze di Figaro, entre d'al­ dià al Conservatori de San Fran­ Mahler; posteriorment cantà Kin- A les temporades d'òpera de Sabadell cisco. Ha cantat nombroses tres. vega­ dertotenlieder, , Madama ha interpretat els personatges de Maria Àngels Sarroca des al Metropolitan de Nova York, Buttelfly i Romea et Juliette. Micaela (Carmen) i de Musetta (La i rep el premi del Metropolitan Bohème). Dins del cicle Òpera a LINDA MIIlABAL (Waltraute) Opera National, l'any 1988. Ha Catalunya va C311tar el rol de Vio­ Estudià al conservatori Amadeo actuat a San Francisco, Houston i E V A S TE I N S K y (Hehnwige) Nas­ letta (La Traviata), el de Servilia Wendy Hoffman Roldán i a l'Institut Superior d'Art Santa Fe. És reconeguda per les cuda a Viena, començà els estudis (La clemenza di Tito) al Palau de de l'Havana. L'any 1982 es llicen­ interpretacions de Strauss, Wagner de C31lt al Conservatori d'aquesta la Música, Berta (II barbiere di Sioi­ cià en cant i debutà com a solista en i Mahler. També ha intervingut-en ciutat el 1984. Estudià cant aIM glia), Gilda (RigoLetto), Despina la Novena Simfonia de Beethoven òperes d'autors contemporanis les professores Sena Jurinac i Hil­ (Cosifan tutte) i Donna Anna (Don Nixon in. amb l'Orquestra Simfònica de China de John Adams, de Zadek, i debutà l'ruly 1990 amb Giovanni). l'Havana. El 1987 formà part de Ghosts of Versailles de Corigliano el paper d'Elettra (Idomeneo). Actua habitualment en el Gran Tea­ l'Òpera Nacional de Cuba on cantà i The Trial ofMary Todd Lincoln Ha interpretat Lady Macbeth, Medea, tre del Liceu, on ha cantat els de el paper de Nedda (Pagliacci). Pos- Pasatieri. Ortrud (Lohengrin), Elisabeth papers de Ciannetta (L'elisir d'a- 56 Il IOC Il A F I [ S I Il IOC Il \ F I [ s 57

more), Frasquita (Carmen), Ellen BAH BAH A H E I M A NN (Ros­ (Lakmé), Modista (Der Rosenka­ sweisse) Estudià Filologia angle­ oalier), entre d'altres, sa i Filologia germànica, així corn Musicologia a la Universitat de

Mainz. Posteriorment estudià a RO SA M A HI A YS À S (Grimger­ 1 'Escola de Wiesbaden amb W 01£­ de) Nascuda a Barcelona, llicen­ gill1g Frey. L'any 1993 estudia cant ciada en Filosofia i Lletres, ha rea­ i interpretació a la Universitat de litzat els estudis musicals al Con­ Música «Mozarteum». Ha cantat

servatori Superior de Música Carmen a Salzburg sota la direc­ d'aquesta ciutat i cursos de per­ ció de Michael Gielen, Das Lied van feccionament en el Conservatori de del' Erde (a Salzburg), Le nozze eli

Santa Cecilia, de Roma. Canta Figaro (a Zagreb). L'any 1996 Orquestra Simfònica ciel Hosa Maria Ysàs Cran Teatre ciel Liceu habitualment al Gran Teatre del cantà Aida (a Erfurt), Salome (a Liceu, on ha representat els papers Klagenfurt)i Il Tabarro (a Salz­ de Leonora (La Favorita), Hugge­ burg), Rigoletto (a Klagenfurt) OHQUESTRA SIMFÒNICA DEL que li donés lUl nou protagonisme. ro (Tancredi), Clotilde (Norma), Simplicius Simplicissimus (a Vie­ CHAN TEATRE DEL LICEU Diferents directors invitats han treba­

CUlTa elel entre A de la El seu director titular en (Laforza destino), na). partir Temporada primer fou llat el decurs d'aquests anys amb d'altres. Ha actuat diverses vega­ 1997/98 esdevé membre de la Marià Obiols i en la seva llarga tra­ l'Orquestra Simfònica del Gran des al Palau de la Música Catalana Staatsoper de Viena. jectòria l'Orquestra ha estat dirigi­ Teatre del Liceu, entre els quals cal en El giravolt de maig, Alexander da per Otto Klemperer, Bruno Wal­ citar els mestres Albrecht, Bonynge, núm. i Neosky; Simfonia 5 de Beet­ ter altres. Des de la creació del Decker, Gatto, Gandolfi, Halffter, hoven; al Festival de Peralada, al Consorci del Gran Teatre del Liceu, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, XII Festival Internacional de Músi­ la normalització de l'Orquestra i el Hennert, Rudel, Steinberg, Weikert, ca de Barcelona, al Teatre Grec, etc. millorament de la seva categoria Schneider, Varviso, Maag, Neu­

actuat a la També ha Ràdio Vati­ simfònica ha estat propòsit princi­ mann, Muti, Halffter, Robertson, Barbara Ilcirnann cana, a la HAl a Roma, Siena, pal en els plans de la nova etapa del Hos Marbà, Pons i Cardelli, Ginebra, a Radio France a París, a Teatre, que es va cloure amb L'Orquestra ha actuat al Teatro Heal Frankfurt, a les catedrals de Speyer l'incendi que el gener de 1994 va i al Palacio Heal de Mach'id, les i d'Hamburg, al Teatro Massimo destruir l'escenari i la sala. Els Arenes de Nîmes, l'Òpera de Lud­ Bellini de Catània, a l'Òpera de directors titulars de la formació han wigshafen, el Théâtre des Champs­ Monterrey i al Teatro de Bellas estat Eugenio M. Mm-co i més enda­ Elysées de París, el Palau de la Artes de la Ciutat de Mèxic. vant Uwe Mund, que es va impo­ Música Catalana i el Teatre Grec Sill' com a objectiu dotar l'Orquestra de Barcelona, el Festival d'Oran­

d'un repertori simfònic (Mozart, ge, l'Odeon Herodion Atticus d'Ate­ Brahms, Mahler, Bruckner, Txai­ nes i el Festival de Peralada, enu'e kovski, Mussorgski, MontsaJvatge) d'altres indrets. 581

Concert ino convidat Violoncels Fagots OHQlJESTRA Tobias Cossmann Pere BUSQUETS* Just MOROS* SIMFÒNICA DEL CHAN * Peter THIEMANN* Eugenia SEQUEIRA voce. TEATHE DEL LICEU Violins PriOla primers Adam GLUBINSKI Francesc BENÍTEZ* Maria Anca ANDREI* Esther Clara BRAUN (Contrafagot) Tobias COSSMANN* Alexandre BÁSCONES BONHAM Trompes Margaret Carme COMECHE Miloslav CAPKA Vicenç AGUILAR* Rafael SALA Andrea CERUTJ Frantisek SUPIN* Manuel STACEY Juan Carles CHORDÀ Birgit EULER TATU Ceorghe Enrtc Xavier MARTÍNEZ Pioü' JECZMYK M. Eulàlia VALERO Francisco RODRÍGUEZ Dorina MARCINEANTU Matthias WEINMANN ZAMORA Ed i th MARETZKI Ignacio

Emilian TOADER Contrabaixos Trompetes Vessela TOMOV Tomàs ALMIRALL* Francesc COLOMINA* VORONKOV Cuerassim Josep QUER Àngel VIDAL ALBORS Jaume Francisco VILLAESCUSA Violins segons Francesc LOZANO Annick PUIG* Joan MAULEÓN Trombons Allton ZUPANCIC* Lluís RUSIÑOL Josep Antoni OLTRA* Antònia TERRÉS Rafael de la VEGA Francesc SÀNCHEZ* CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. Rosa BIOTA Detlef HILLBRICHT* Mercè BROTONS Flautes Oro Rolex. El metal más el * (Contrabaix) precioso y reloj Albert MORA Elena CEAUCESCU Luis BELLVER más Al en una va RENART* preciso. unísono, joya que Rodica Monica HARDA Joan Josep David MORALES más allá del Una forma única de Marcel NOLL Agustí BRUGADA tiempo. Jordi PAPS Manuel FLORENCIANO Tuba brillar. Ellatido más exclusivo. Sebastian POPESCU José Miguel BERNABEU* Música para quienes entienden Oboès Frederic SBERT el idioma de los símbolos. ROLEX Francesc CASTELLÓ* Arpes Julius VARADI a/Geneva * Emili PASCUAL* Lina SERRACARABASSA Jordi VILARGUNTÉ Richard VAUGHAN* Margarita ARNAL* Violes (Corn anglès) Enric PELLICER Percussió Birgit Renate SCHMIDT* RaúlPÉREZ Artur SALA* Marie VANIER* (Timbals) Florian MUNTEANU Clarinets Jordi MESTRES* Bettina BRANDKAMP Philip R. CUNNINGHAM* Julio BURGOS Mihail FLORESCU MERCADAL* Josep Solistes Nicolae GIURGEA (*) Miquel BARONA* Timothy E. McKEITHEN (Clarinet baix) Victor PETRE Franck TOLLINI J. �o eó.. Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA B

és el una veritable Enregistraments S'mclou selecció de les versions chior (Sm), Herbert Janssen (W), llenguatge íntegres. Els personatges principals Alexander Kipnis (I-I). Metropoli­ universal " són esmentats en l'ordre següent: tan de Nova York. Dir: George Briinnhilde (B), Sieglinde (Sl), Fric­ Szell. Myto, 1944.(CD) I si la música és el llenguatge, ka (F), (Sm), Wotan (W) aquestes són les paraules Siegmund i A continuació l-Ielene Braun Hilde Konetzni més significatives: Hunding (H). (B), (Sl), l'orquestra, el director musical, el Rosette Anday (F), Cunther Trep­ Components d'Alta Fidelitat. director d'escena (si s'escau), el tow (Sm), Ferdinand Frantz (W), Amplificadors A/V, THX i Dolby Digital. segell discogràfic i l'any de l'eure­ Herbert Alsen (H). Simfònica de Processadors Pro-Logic i AC-3. Viena. Dir.: Rudolf Moralt. Platines DAT i Mini Disc. gistr·ament. Myto, 1949. CD, CD-R i CD-Rom.

Cadenes Mini i Micro. Kirsten Solucions Home Cinema. Marjorie Lawrence (B), Flagstad (B), Hilde Konetzni OVO video i OVO Rom. (Sl), Kerstin Thorborg (F), Lauritz (Sl), Elisabeth Hôngen (F), Cunt­ Equips d'Àudio Digital Melchior (Sm), Friedrich Schorr her Treptow (Sm), Ferdinand per a l'Automòbil. (W),Emanuel List (H). Metr·opoli­ Frantz (W), (H).

Ròdia/Casset i CD per a l'Automòbil. tan de Nova York. Dir.: Erich Scala· de Milà. Dir.: Wilhelm Displays Electro-Luminiscents (EL). Leinsdor£. Walhall WHL1, 1940 Furtwangler. Music & Arts, 1950

Control lo Veu a l'Automòbil. mit;ançant per (CD) (CD) Ròdia Digital. DAB.

Sistemes de Navegació. Kirsten Flagstad (B), Marjorie Law- Paula Buchner (B), Maria Müller (Sl), DSP/Equalitzadors. renee (Sl), Karin Branzell (F), Lau- Margarete Klose (F), Ludwig Sut- Altaveus. Subwoofers. ritz Melchior (Sm),Julius Huehn haus (Sm), Josef Herrmann (\,1), LaserDisc. Karaoke. (W), Emanuel List (H). Metropo- Josef Greindl (H). Stâdtischen Opel' Reïroproíectors. litan de Nova York. Dir.: Erich Berlín. Dir.: Ferenc to, 50 Professional. Fricsay. My Leinsdorf. Walhall 1940 1951 Monitors de Plasma. WHL, (CD)

Discos Òptics. Duplicació. (CD) Astrid Varnay (B), Inge Borlen (Sl), Ira I, a més a més, li presentem l'última (B), Astr-id Vru'nay (Sl), Malaniuk (F), Gunther Treptow paraula en tecnologia: Kerstin Thorborg (F), Lauritz Mel­ (Sm), Hans Hotter (W), Josef chior (Sm), Friedrich Schorr (W), Creindl (H). Festival de Bayreuth. Alexander Kipnis (H). Metropoli­ Dir.: Joseph Keilberth. Paragon, tan de Nova York. Dir: Erich Lems­ 1952 (CD) dorf. Myto, 1941 (CD) PIONEER PDR-04. ENREGISTRADOR/REPRODUCTOR DE CD Martha Modl (B), I-Iilde Konetzni (Sl), Helen Traubel (B), Rose Bampton (Sl), Elsa Cavelti (F), Wolfgang Wmd­ Kerstin Thorborg (F), Lauritz Mel- gassen (Sm), Ferdinand Frantz ®PIONEER® The Art of Entertainment 62 I "" Il lè e I s T Il II 11 E \ T S E \ Il lè e I s T Il ¡\ �I lè \ T s 63

(W).) Gottlob Frick (H). RAI cie Marta Modl (B), Astrid Varnay (Sl), Astrid Varnay (B), A. Nordmo-Lov­ King (Sm). (W), Gerd Roma. Dír.. Wilhelm Furtwangler. Georgine von Milinkovic (F), berg (Sl), Herta Topper (F), Wolf­ Nienstedt (H). Festival cie Bay­ Emi, 1953 (CD) Ramón Vinay (Sm), Hans Hotter gang Windgessen (Sl), Jerome reuth. Dir.: Karl Bôhm. Philips, (W), Josef Creindl (H). Festival de Hines (W), Gottlob Frick (1-]). Fes­ 1967 (CD) Martha ModI (B), Regina Resnik (Sl), Bayreuth. Dir.: Joseph Keilberth. tival cie Bayreuth. Dir.: Rudolf

. ha Malaniuk (F), Ramón Vinay Melodram, 1955. Kempe. Melodram, 1960 . Birgit Nilsson (B). Régine Crespin (SJ), (Sm), Hans Hotter (W), Josef Josephine Veasey (F). Jon Vickers Greincll (H). Festival de Bayreuth. Astrid Varnay (B), Gré Bronwen­ Birgit Nilsson (BL Gré Brouwenstijn (Sm), Theo Adam (W).) Manti TaJ­ Dn. Joseph Keilberth. Melodram, stijn (Sl), Georgine von Milinkovic (Sl), Rita GOlT (F), Jon Vickers vela (I-I). Metropolitan cie Nova 1953. (F), Wolfgang Windgassen (Sm), (Sm), George Lonclon (W), David York. Dir.: Herbert von Karajan. Hans Hotter (W), Josef Greindl Wm'd (I-I). Simfònica de Londres, Nuova Era, 1969 (CD) Astrid Varnay (B), Regina Resnik (Sl}, (H). Festival de Bayreuth. Dir.: Dir.: Erich Leinsdorf, Decca, 1961 ha Malaniuk (F), Ramón Vinay . Melodram, (CD) Nadezda Kniplova (B), Ditha Sommer (Sm), Hans Hotter (W), Josef 1956. (Sl), Ruth Hes e (F), Gerald Mc Greincll (H). Festival cie Bayreuth. Birgit Nilsson (B), Régine Crespin (Sl), Kee (Sm), Rolf Polke (W), Otto von Dir.: Clemens Krauss. Rodolp- Astrid Vanlay (B), Birgit Nilsson (Sl), Christa Ludwig (F), James King Rohr (H). Südcleutsche Hundfunk. he/Louclis, 1953 (CD) Georgine von Milinkovic (F), (Sm), Hans Hotter (W), Gottlob Dir.: Hans Swarowsky. Westmi­ Ramón Vinay (Sm), Hans Hotter Frick (H). Filharmònica cie Viena. nister, 1971. Martha Môdl (B), Regina Resnik (Sl), (W), Josef Greincll (H). Festival' Dn.. Georg Solti. Decca, 1965 (CD) Ira Malaniuk (F), Ramón Vinay de Bayreuth. Dir.: Hans Knap- llita Hunter (B), Margareth Curphey (Sm), Hans Hotter (W), Josef pertsbusch. Music & Arts, 1957 Régine Crespin (B), Gundula Ianowitz (Sl), Ann Howard (F), Alberto Greincll (H). Festival de Bayreuth. (CD) (Sl), Josephine Veasey (F), Jon Vic­ Remedios (Sm), Norman Bailey Dir.: Clemens Krauss. Allegro, 1953. kers (Sm), Thomas Stewart (W), (W), Clifford Grant (H). English (B), Marianne Martti Talvela (I-I). Filharmònica National Opera. Dir.: Reginald Astrid Varna)' (B), Martha Modl (Sl), Sehech (Sl), Blanche Thebom (F), de Berlín. Dir.: Herbert von Kara­ Goodall. Emi, 1975 (CD) (cantat Georgine von Milinkovic (F), Max Ramón Vinay (Sm), Otto Edel­ jan. Deutsche Crarnmophon, 1966 en anglès) Lorenz (Sm), Hans Hotter (W), mann (W), Kurt Bôhme (H). (CD) Josef Greincll (H). Festival de Bay­ Metropolitan de Nova York. Dir.: Gwyneth Jones (B), Jeannine Alone­

reuth. Dír.. Joseph Keilberth. Melo­ Dimitri Mitropoulos. Nuova Era, Régine Crespin (B), Cundula [anowitz yer (Sl), Hanna Schwarz (F), Peter dram, 1951 (CD) 1957 (CD) (Sl), Christa Luclwig (F).) Jon Vic­ Hofmann (Sm), Donald Mclntyre kers (Sm), Thomas Stewart (WL (W), Matti Salminen (H). Festival Martha Mocil (B), (Sl), Astrid Varnav (B), Leonie Rysanek Martti Talvela (H). Festival de de Bayreuth. Dir.: Pierre Boulez. Margarete Klose (F), Ludwig Sut­ (SI).) Rita Corr (FL Jon Vickers Salzburg. Dir.: Herbert von Kara­ Philips, 1980 (CD) haus (Sm), Ferdinancl Frantz (W), (Sm), Hans Hotter (W), Josef jan. Memories, 1967. Gottlob Frick (I-I). Filharmònica Greindl (H). Festival cie Bayreuth. Jeaninne Altmeyer (B), Iessye Norman de Viena. Dir.: Wilhelm Furtwân­ Dír.. Hmls Knappertsbusch. Hunt, Birgit Nilsson (B), Leonie Rysanek (Sl), (Sl), Yvonne Minton (F), Siegfried gler. Emi, 1954 (CD) 1958 (CD) Anneliese Burmeister (F), James Jerusalem (Sm), Theo Adam (W), 64 I': \ Il E e I s Til/I ,I I E \ T S 1 E:\HEGISTHA,IIE:\TS 165

Kurt Moll Dres­ Gabriele Schnaut Alessandra Marc (H). Staatskapelle (B), Versions en vídeo Anne Evans (B), Nadine Secunde (Sl), de. Dir.: Marek Janowski. Poul BMG, (Sl), Anja Silja (F), Elming Linda Finnie (F), Poul Elming 1980 Robert Hale Alfred (CD) (Sm), (W), Gwyneth Jones (B), Jeannine Altme­ (Sm), John Tomlinson (W), Matt­ Muff de Cleveland. (H). Orquestra yer (Sl), Hanna Schwarz (F), Peter hias Holle (I-I). Festival de Bay­ Marton Studer Dir.: von Dec­ Eva (B), Cheryl (Sl), Christoph Dohnanyi. Hofmann (Sm), Donald Mc Intyre reuth. Dir.: , Dir. Wàhraud Meier Rainer Gold­ 1996 (F), ca, (CD) (W), Matti Salminen (H). Festival esc.: . Teldec, 1991 James MOITis Mat­ de Dir.: berg (Sm). (W), Bayreuth. Pierre Boulez. (CDV) (subtítols opcionals en ti Salminen Simfònica de la (I-I). Dir. esc.: Patrice Chéreau. Philips, anglès, francès, italià i alemany, Ràdio de Baviera. Dir.: Bernard 1980 (CDV) (subtítols opcionals rnitj ançant el teletext). Haitink. Emi, 1988 (CD) en anglès, mitjançant el teletext) Lisbeth Balslev (B), Tina Kiberg (Sl), Norman Hildegard Behrens (B)., Jessye (B), Jeannine Altmeyer Sylvia Lindenstrand (F), Poul Christa (Sl), Ludwig (F), Gary (Sl), Hanna Schwarz (F), Gary Elming (Sm), Lars Waage (W), Lakes (Sm), James Morris (W), Lakes (Sm), Robert Hale (W), Iohn Aage Hougland (H). Simfònica de Kurt Moll (H). Metropolitan de Macurdy (H). NOP. Dir.: Marek Aarhus. Dir.: Francesco Cristofoli.

Nova York. Dir.: James Levine. esc: Janowski. Dir. Jean-Claude Dir. esc.: Klaus Hoffmeyer. Den Deutsche 1990 Riber. Cramophon, (CD) INA, 1988. Iyske Opera, 1993 (subtítols en danès). Anne Evans (B), Nadine Secunde (Sl), Hildegard Behrens (B), Julia Varady Linda Finnie (F), Poul Elming (Sl), Marjana Lipovsek (F), Robert (Sm), John Tomlinson (W), Matt­ Schunk (Sm), Robert Hale (W), hias Holle (H). Festival de Bay­ Kurt Moll (H). Òpera de Baviera, reuth. DiT.: Daniel Barenboim, Tel­ Munie, Dir.: Wolfgang Sawallisch. dec, 1991. Dir. esc.: Nikolaus Lehnhoff. Erni, 1989 (CDV) (subtítols opcionals en Carla Pohl (B), Cabriele Maria Ronge anglès, francès, italià i alemany, (Sl), Zlatomira Nikolova (F), rnitj ançant el teletext). Edward Cook (Sm), John Wegner (W), Frode Olsen (H). Badische Hildegard Behrens (B), Iessye Norman Staatskapelle Karsruhe. Dir.: Gün­ (Sl), Christa Ludwig (F), Gary ter [euhold. Bella Musica, 1996 Lakes (Sm), James Morris (W), (CD) Kurt MoU (H). Metropolitan de Nova York. Dir.: Iames Levine. Dir.

esc.: Otto Schenk. Deutsche Gra­ mophon, 1990.(CDV) 66 I Jo:" Il I: e I s T Il A M lò X T S

Comentari discogràfic estan signats per les batutes de Boulez, Barenboim, Janowski, Hai­ Més de trenta enregistraments com­ tink o Levine, fins a arribar a dos plets de Die Walkiire obliguen a fer de molt recents: el de von Dolmany

una selecció en el comentari, per­ per a la Decca, amb dos dels intèr­ què, evidentment, hi ha molt on prets que ara la canten al Palau triar. La discografía d'aquesta obra (Alessandra Marc i Robert Hale) i està especiahnent afavorida pel CiT­ la de Neuhold, el qual, amb l'equip ha cuit «live» dels anys quaranta i cin­ discret de l'Òpera de Karlsruhe, quanta, amb versions procedents enregistrat en 14 CD tot el Ring. del Metropolitan de Nova York, el En el terreny del vídeo hi ha quatre Festival de Bayreuth, la RAlo la versions força interessants: la míti­ Scala de Milà. Per començar la ca de Bayreuth 1980 (Boulez-Ché­ selecció, no podem deixar d'esmen­ reau), la més clàssica del Metropo­ tar les representacions del 1940 al litan (amb la molt bella esceno­ Metropolitan amb el mític Lauritz grafia de Schneider-Siemssen), una Melchior, tot alternant en els de l'Òpera de Baviera (Swallisch­ personatges femenins principals Lehnhoff) amb dos dels intèrprets Kirsten Flagstad, Marjorie Law­ d'enguany a Barcelona (Behrens i rence i Lotte Lehmarm. Deixant el Hale) i una altra de Bayreuth, amb i la Metropolitan, per escoltar la inter­ la producció de Harry Kupfer pretació del gran Furtwangler hi direcció musical de Barenboim. ha tres opcions: 1950 Scala de Milà, 1953 RAI de Roma i 1954 PAU NADAL

Emi, en estudi. Del mateix 1953 hi ha enregistraments de tres representacions diferents del Festival de Bayreuth, amb Cle­ mens Krauss i Joseph Keilberth com a directors. Del 1957 hom pot

comparar les versions de Bayreuth i del Metropolitan, amb dues grans batutes, Knappertsbusch i Mitro­ poulos, tot i que sembla millor el repartiment de Bayreuth. Els enregistraments posteriors, alguns d'ells publicats també en vídeo,

Carolina Herrera New York I 69

Pròximes funcions Concert María Bayo

Obres de Mozart, Bellini, Rossini, Gounod, Bizet i Massenet

Orquestra Simfònica del Gran Teatre ciel Liceu Director d'orquestra: Paolo Carignani

Palau de la Música Catalana Dijous, 12 ele febrer, 21 h, funció núm. 6, tom A

«La damnation de Faust»

d'Hector Berlioz (Versió de concert)

Alain Fondary, Dennis O'NeiU, Françoise Pollet i Manuel Lanza.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre ciel Liceu Direcció musical: Paolo Carignani

Palau de la Música Catalana Dilluns, 23 de febrer, 21 h, funció núm. 7, torn B Dijous, 26 cie febrer, 21 h, funció núm. 8, torn D Diumenge, 1 de març, 17 h, funció núm. 9, torn T P Il Ò X 1 �I I: S F L: S e 1 o .\ S I 71

«La Favorita» de Gaetano Donizetti (Versió de concert)

Dolora Zajick, Josep Bros, Carlos Álvarez, Stefano Palatchi, Begoña Alberdi i Josep Ruiz.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Richard Bonynge

Palau de la Música Catalana

Dilluns, 23 de març, 21 h, funció núm. 10, tom A Dijous, 26 de març, 21 h, funció núm. 11, torn E

Concert Luba Orgonasova / Ann Murray

Obres de Haendel i Mozart

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d'orquestra: Frédéric Chaslin

Palau de la Música Catalana

Divendres, 27 de març, 21 h, funció núm. 12, torn C

Major de Sarrià, 57 PI. de Sarrià, 9 í 10 Tel. 2030714 Tel. 203 04 73 08017 Barcelona 08017 Barcelona Textos

HEDACCIÓ: TEBESA LLORET, VICTÒHIA CÓMEZ.

DIHECCIÓ D'AIlT I DISSENY CHÀFIC: JOSEP BAGÀ. FOTOCHAFII-:S: ANTONI BOFILL (CHAN TEATnE DEL LICEU), MAnTi CATALÀ (CHAN TEATnE DEL LICEU), ANTONI RAS RIGAU (CHAN TEATRE DEL LICEU), LISELOTTE STIlELOW (FESTI'IELE BA YIlEUTlI).

[MpIlESSIÓ: Icor, DL B - 2445 - 98

EDICiÓ I I'lIIlUCITAT: AIl'I'·CO/PIlENSASI TAM S.L. COL" I,AIlOIlACIONS I AGIlAIMENTS: BAH BAllA MABIIEINEKE (KÒLN TV), JOBDI MOTA I MAlliA INFIESTA (ASSOCIACIÓ WAGNEnIANA), JOAN MATAlloscu SOLEn, PETEH EMMEIlICIl (FESTPIELE BA YHEUTI-i). TIlAI)UCCIONS: ALIlEIlT MESTHES.