El programa Entrevista a Què ofereix la ICREA de la Josep Fontana biblioteca a la Generalitat de “La por mateixa que els canvis que recerca? es puguin produir acabin enduent-se Catalunya massa coses pel davant, fa que Les biblioteques universitàries entre aquells que tenen coses a sempre han tingut una clara Des del DURSI es va promoure el defensar, essencialment propietats, autoconcepció d'instrument programa d’incorporació de engeguin una mena de procés que essencial de suport per a les científics ICREA, amb l’objectiu constitueixi un règim nou estable, activitats de recerca que es d’impulsar i expandir el sistema de que deixa completament salvades realitzen a la universitat en què recerca a Catalunya. En la primera les seves propietats. Això sí, a costa s'inscriuen. (pàg. 16) convocatòria del programa que alguns en paguin la factura.” d’incorporació de científics ICREA, a (pàg. 12) tot Catalunya se’n van incorporar 32, cinc d’ells a la UPF. Enguany, hi ha hagut la segona convocatòria. (pàg. 2) Entrevista a Salvador Barberà, director de l’ICREA
“Deixant a part la meva opinió personal, el resultat és bo no només per la qualitat de la gent que hem Control solar: estat capaços d’absorbir, sinó també per la qualitat de la gent a la qual de UV moment no hem pogut dir que sí, i que esperem poder-los-ho dir en les Un equip d’estudiants de tercer cicle convocatòries successives.” (pàg. 7) del Departament de CEXS ha guanyat el premi EXPORECERCA També en JOVE i el premi Expo Science Europa 2002 amb el projecte d’un sistema aquest número: fotosensible a la llum ultraviolada, 11 que indica el moment a partir del Tribuna oberta (pàg. 11 ) qual es produeix un excés d’exposició a la radiació solar. Activitats (pàg. 19) (pag. 19) Premis (pàg. 19)
Tesis (pàg. 20)
NÚMERO 11 NOTÍCIES DE
MARÇ 2002/ RCERCA E JULIOL 2002 Actualitat Podeu fer una breu descripció de la vostra recerca? Estudio les interaccions entre els esdeveniments demogràfics i els El programa socioeconòmics, a nivell individual, durant l'etapa de joventut. En ICREA de la particular m'interesso pel paper dels factors polítics i institucionals Generalitat de en la formació de les famílies i la fecunditat. La meva perspectiva és Catalunya principalment quantitativa, longitudinal i multinivell, i faig servir Des del Departament d’Universitats, dades de tipus panel o Recerca i Societat de la Informació Nom: Pau Baizan. retrospectives. (DURSI) de la Generalitat de Lloc i any de naixement: Molins de Catalunya es va promoure el Rei, 1962 La perspectiva multinivell fa programa d’incorporació de Doctorat: Universitat Catòlica de referència a intentar examinar científics ICREA, mitjançant la Lovaina (Bèlgica), 1999. l'impacte dels diversos contextos en Institució Catalana de Recerca i Departament: Ciències Polítiques i els quals l'individu està situat sobre Estudis Avançats, en la qual també Socials. el seu comportament. Aquests participa la Fundació Catalana per a contextos poden ser la llar on viu, la la Recerca. Principals línies de recerca: estat del ciutat, la classe social, etc. benestar i famílies, mètodes event- Òbviament, els individus que Aquesta iniciativa és un dels eixos history analysis, demografia de la comparteixen un mateix context més importants de la política del joventut. poden tenir coses en comú, i Departament per impulsar i expandir l'anàlisi estadística ho té en el sistema de recerca a Catalunya, Principals treballs publicats: compte. amb la incorporació de més BAIZÁN, P.; AASSVE, A.; BILLARI, F. C. investigadors, de qualsevol àmbit, i "Cohabitation, marriage, first birth. Les enquestes panel consisteixen a l’atorgació de nous recursos per a la The interrelationship of family fer preguntes a una mateixa seva recerca. formation events in Spain". persona diverses vegades al llarg European Journal of Population. del temps. Per exemple, un cop a En la primera convocatòria del [En premsa]. l'any durant set o vuit anys. programa d’incorporació de L'objectiu és aconseguir una major científics ICREA, a tot Catalunya BAIZÁN, P.; MICHIELIN, F.; BILLARI, F. C. precisió en les respostes (per se’n van incorporar 32, cinc d’ells a "Political Economy and Life Course exemple, sobre els ingressos) i fer la UPF. Enguany, hi ha hagut la Patterns: The Heterogeneity of the possible que l'individu no segona convocatòria. Occupational, Family and Household "racionalitzi" o adapti les respostes Trajectories of Young Spaniards". al que ha estat el seu Demographic Research, 6 (8). 2002. comportament, aconseguint així Pàg. 191-240. informació sobre les actituds o les intencions vers un determinat BAIZÁN, P. Formation des ménages et comportament abans que el migrations. Analyse biographique de comportament tingui lloc. trois générations espagnoles, (Household Formation and A quin equip us integreu? Migration. A Life Course Analysis of Treballaré al Departament de Three Spanish Birth Cohorts). Ciències Polítiques i Socials, amb Academia-Bruylant/L'Harmattan: Gösta Esping-Andersen i Elisabet Louvain-la-Neuve, 2002. 229 pàg. Almeda, entre d'altres.
BILLARI, F. C.; PHILIPOV, D.; BAIZÁN, P. Com valoreu el programa ICREA "Leaving home in Europe: a d'incorporació de científics? comparative overview on cohorts A mi em permetrà d'investigar a born around 1960". International Catalunya (actualment estic a Journal of Population Geography, 7 Alemanya), i de col·laborar amb un (5). 2001. Pàg. 339-356. grup d'investigadors d'alt nivell.
BAIZÁN, P. "Transitions to adulthood in Més informació: Spain". A: CORIJN, M.; KLIJZING, E. (ed.). A/e: [email protected] Transitions to Adulthood in Europe. http://www.demogr.mpg.de (European Studies of Population, 10). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 2001. Pàg. 279-312.
BAIZÁN MUÑOZ, P.; DUCHÊNE, J. "Ménages et normes sociales en Belgique: vers une plus grande diversité?". Recherches Sociologiques. Vol. 31 (1). 2000. Pàg. 123-134. 2 GEFFNER, H.; PEARL, J. “Conditional A quin equip us integreu? Entailment: Bridging two Estic en el Departament de Approaches to Default Reasoning”. Tecnologia, on treballo en la creació Artificial Intelligence Journal. Vol. d’un grup de recerca en 53. 1992. Pàg. 209-244. intel·ligència artificial. Ja tenim alguns professors joves treballant GEFFNER, H. Default Reasoning: Causal en el tema, alguns professors and Conditional Theories. MIT Press; visitants, i esperem poder comptar Cambridge: Massachussetts pròximament amb la participació Institute of Technology Press, 1992. d’estudiants de doctorat i postdoctorat. També ens relacionem Podeu fer una breu descripció de la amb grups que fan una recerca vostra recerca? propera a altres universitats, tant a Nom: Héctor Geffner. La meva feina se centra en la Barcelona o a Espanya, com a la Lloc i any de naixement: Buenos Aires, modelització i la resolució de resta d’Europa. 1959. problemes de decisió. En aquesta Doctorat: Universitat de Califòrnia a feina hi ha tres aspectes Com valoreu el programa ICREA Los Angeles (UCLA), EUA; 1989. fonamentals: models matemàtics d’incorporació de científics? Departament: Tecnologia. per descriure els diferents tipus de El programa ICREA permet la problemes de decisió que es tenen incorporació ràpida i estable Principals línies de recerca: en compte, llenguatges de d’investigadors de bon nivell a les intel·ligència artificial. representació per descriure aquests universitats catalanes, i evita problemes de manera convenient i dificultats i tràmits burocràtics que, Principals treballs publicats: algoritmes per resoldre els models d’altra banda, farien les coses molt GEFFNER, H. “Perspectives on Artificial de manera efectiva. més difícils, tant per als Intelligence Planning”. Proceedings investigadors com per a les Eighteenth National Conference on Més precisament, els models universitats. Artificial Intelligence (AAAI-2002). involucren canvis del sistema i d’un 2002. Cambridge: entorn i les observacions. Els Crec que la idea està molt bé, i em AAAI/Massachussetts Institute of llenguatges de representació són sembla que pot tenir un impacte Technology Press. extensions de diferents fragments molt positiu. Encara resten per de la lògica de primer ordre i els afinar alguns temes, com ara el BONET, B.; GEFFNER, H. “Heuristic Search algoritmes que tenen a veure amb la finançament de la recerca que han Planner 2.0”. Artificial Intelligence cerca heurística i la programació de fer els professors adscrits al Magazine. Vol. 22 (3). 2001. dinàmica. El resultat d’aquests programa ICREA, almenys a curt Pàg. 77-80. treballs són planners: programes termini, i per als professors que no que accepten una descripció de s’incorporen a grups ja establerts. BONET, B.; GEFFNER, H. “Planning as problemes de decisió seqüencial i Heuristic Search.” Intelligence que automàticament computen una Més informació: Magazine. Vol. 129 (1-2). 2001. solució, en certs casos, òptima. A/e: [email protected] Pàg. 5--33. www.ldc.usb.ve/~hector/ També he treballat en models de BONET, B.; GEFFNER, H. “Planning and raonament plausible i models de Control in AI: a Unifying raonament causal i temporal. Perspective”. Applied Intelligence. Eventualment m’interessaria també Vol. 14 (3). 2001. Pàg. 237-252. utilitzar aquests i altres desenvolupaments en intel·ligència GEFFNER, H. “Functional Strips: A more artificial, per modelar, analitzar i flexible language for planning and comprendre millor temes com ara problem solving”. A: Minker, Jack. sistemes de creences (belief (Ed.). Logic-Based Artificial systems), diàlegs i argumentació, i Intelligence. Kluwer, 2000. l’ensenyament del pensament crític. Per ara, de tota manera, em dedico GEFFNER, H. “High Probabilities”. a temes més definits, amb un Model Preference and Default enfocament majorment matemàtic i Arguments. Minds and Machines. computacional. Vol. 2. 1992. Pàg. 51-70.
NOTÍCIES DE R E CERCA3 HOGARTH, R. M., & KUNREUTHER, H. “Decision making under ignorance: Arguing with yourself”. Journal of Risk and Uncertainty, 10. 1995. Pàg 15-36.
HOGARTH, R. M. Educating intuition. Chicago: The University of Chicago Press, 2001.
Podeu fer una breu descripció de la vostra recerca? En termes generals, les persones Nom: Robin Hogarth. poden prendre decisions de dues Nom: Marco Panza. Lloc i any de naixement: Simla (Índia), maneres: segons models analítics o Lloc i any de naixement: Varese 1942. bé intuïtius. Jo miro de comprendre (Itàlia), 1958. Doctorat: Universitat de Chicago, les condicions sota les quals les Doctorat: Universitat Estatal de 1972. persones prenen millors decisions Gènova, 1990. Departament: Economia i Empresa. seguint el model analític o Departament: Humanitats. senzillament quan confien en les Principals línies de recerca: psicologia seves “intuïcions”. A més de Principals línies de recerca: dels processos de presa de decisió i l’elucidació del rerefons en La meva recerca gira a l’entorn de la judici; procés d’aprenentatge; psicologia teòrica, aquesta recerca història i la filosofia de la ciència, aplicació de principis normatius té implicacions importants. concretament, de les matemàtiques. limitadors en persones i Treballo principalment en dos organitzacions; teories de la Com s’ha d’ensenyar a les persones temes: els orígens de l’anàlisi racionalitat, inferència, intuïció, a prendre decisions? Els acadèmics matemàtica als segles XVII i XVIII i causalitat i creativitat. tendeixen a creure que això es dóna la natura de l’objectivitat de manera explícita. De tota matemàtica. Principals treballs publicats: manera, com que hi pot haver algun HOGARTH, R. M. “Cognitive processes aprenentatge, tant tàcit com Principals treballs publicats: and the assessment of subjective intuïtiu, potser podem trobar els PANZA, M. La forma della quantità. probability distributions”. Journal mitjans per promoure’l. Analisi algebrica e analisi superiore: of the American Statistical il problema dell'unità della Association, 70. 1975. Pàg. 271-289. En alguna feina relacionada, estic matematica nel secolo explorant noves metodologies per dell'illuminismo. (Cahiers d'Histoire EINHORN, H. J., HOGARTH, R. M. provar de capturar sobre la marxa et de Philosophie des Sciences). “Confidence in judgment: els processos de decisió per tal que Vol. 38 i 39. 1992. Pàg. I-XXII + 1- Persistence of the illusion of es puguin establir criteris sobre com 870. [Tesi]. validity”. Psychological Review, 85. i com de bé les persones prenem 1978. Pàg. 395-416. decisions. PANZA, M.; SALANSKIS, J. M. (ed.). L'objectivité mathématique. HOGARTH, R. M. Judgement and choice: A quin equip us integreu? Platonismes et structures formelles. The psychology of decision. Estic fent la meva recerca en el París: Masson, 1995. Chichester: John Wiley & Sons, Departament d’Economia i Empresa. 1980/1987. PANZA, M.; OTTE, M. (ed.). Analysis and Com valoreu el programa ICREA synthesis in Mathematics. Kluwer, EINHORN, H. J., HOGARTH, R. M. d'incorporació de científics? Boston Studies in the Philosophy of “Behavioral decision theory: Em sembla un programa fantàstic i Science, Dordrecht, Boston, Processes of judgment and choice”. em considero molt afortunat per Londres. 1997. Annual Review of Psychology, 32. haver estat triat per participar-hi. 1981. Pàg. 53-88. PANZA, M. Nombres. Eléments de Més informació: mathématiques pour philosophes. EINHORN, H. J., HOGARTH, R. M. “Ambiguity Robin M. Hogarth París: Diderot. 1999. Pàg. 1-443. and uncertainty in probabilistic A/e: [email protected] inference”. Psychological Review, www.econ.upf.es PANZA, M. “Introducción”. A: NEWTON, I 92. 1985. Pàg. 433-461. Tratado de métodos de series y fluxiones. Mèxic: Servicios EINHORN, H. J., HOGARTH, R. M. “Judging Editoriales de la Facultad de probable cause”. Psychological Ciencias, UNAM, 2001. Pàg. 1-56. Bulletin, 99. 1986. Pàg. 3-19. (Mathema).
HOGARTH, R. M., KUNREUTHER, H. “Risk, PANZA, M. Isaac Newton. París: Les ambiguity, and insurance”. Journal Belles Lettres. [En premsa]. of Risk and Uncertainty, 2. 1989. Pàg. 5-35. PANZA, M.; ÁLVAREZ, C. (ed.) Logic and Mathematical Reasoning, 2002. HOGARTH, R. M., & EINHORN, H. J. “Order [Número especial de Synthese]. effects in belief updating: The belief-adjustment model”. Cognitive 4 Psychology, 24. 1992. Pàg. 1-55. Podeu fer una breu descripció de la Sóc lluny de negar l’interès d’un Viète, Descartes, Wallis, Newton, vostra recerca? gran nombre de troballes, tant Euler i Lagrange. Breument, la meva recerca gira a filosòfiques com històriques, l’entorn del coneixement matemàtic, obtingudes segons aquestes Ara, la meva tasca és seguir en la història, els orígens i aproximacions. De tota manera, aquestes direccions, amb la intenció l’objectivitat. És un fet que la durant el darrer any he mirat de d’integrar més fortament els dos història i la filosofia de les ciències desenvolupar i seguir una aspectes de la meva recerca. Les s’entenen, en la majoria dels casos, perspectiva ben diferent que raons que fan que una teoria com a dos dominis de recerca. s’acosta més a una unificació matemàtica sigui com és no intrínseca de la recerca tant depenen de la participació de les Personalment, em sembla que en filosòfica com històrica sobre les idees dialèctiques, sinó d’una xarxa filosofia de la ciència hi ha tres matemàtiques i la ciència d’actes humans que condueixen fins aproximacions dominants diferents. matemàtica. La meva recerca és a la seva edificació. En En primer lloc, s’entén com una estudiar els orígens de conseqüència, no busco les col·lecció de criteris externs sobre determinades teories condicions de possibilitat del les teories científiques, amb els matemàtiques; per exemple, coneixement en general, sinó les quals es vol oferir una justificació o comprendre les raons que han fet condicions de realitat del apreciació “filosòfica” independent aquestes teories d’una determinada coneixement en particular. La meva del contingut tècnic. En segon lloc, manera. Segons la meva opinió, això intenció és obtenir una descripció i es concep com una recerca significa estudiar el coneixement una caracterització plausible de les abstracta que tracta dels aspectes matemàtic in concreto, cercant matemàtiques com una activitat metodològics o estructurals del l’objectiu filosòfic típic des d’una humana que té lloc en la història, coneixement científic, entès en perspectiva històrica. però sent capaç de produir algunes general. En tercer lloc, se l’assimila estructures estables treballant-les a consideracions fundacionals o En els darrers anys, la meva recerca com peces d’una realitat que el lògiques, en termes més generals, ha avançat en dues direccions coneixement matemàtic relacionades amb l’estructura complementàries. Des del suposadament descriu. Aquestes formal d’algunes teories o convenciment que no hi ha un altre estructures consisteixen de disciplines científiques. coneixement que el que els humans sistemes d’objectes intencionals; han obtingut al llarg de la història, per això la meva perspectiva és la La primera d’aquestes he mirat d’esbossar primer un d’una fenomenologia històrica de aproximacions es combina sovint nombre de categories conceptuals les teories matemàtiques. amb la concepció de la història de la necessàries per descriure les ciència, que intenta reconstruir les matemàtiques com una activitat A quin equip us integreu? influències mútues entre el humana. Més concretament, he Al grup d’Història de la Ciència del pensament filosòfic i el pensament mirat de comprendre les Departament d’Humanitats. científic, capaç de mostrar una característiques essencials d’una dialèctica d’idees generals. Des activitat humana capaç de produir Com valoreu el programa ICREA d’aquest punt de vista, la unitat —en particular en situacions d'incorporació de científics? entre la història i la filosofia de la històriques— alguns sistemes El programa ICREA és un esforç molt ciència exclou la característica d’objectes, que reconeixem com a valuós per construir el potencial de essencial de les teories teories matemàtiques. recerca de les universitats científiques: el seu contingut tècnic. Específicament, he mirat d’arribar a catalanes, que reforça els lligams En altres casos, la història de la una noció acurada d’objecte amb la comunitat internacional. Em ciència es veu tant com una matemàtic capaç de incloure tant sento honorat de pertànyer al petit reconstrucció sociològica purament l’estabilitat de les teories com la nombre d’acadèmics que han documental d’alguns fets, com una seva dimensió històrica. En segon obtingut aquesta plaça. El programa exposició cronològica de les lloc he mirat de reconstruir els ICREA desenvolupa les tasques en principals troballes obtingudes a orígens de l’anàlisi concebut com diferents dominis, i tot i que la seva partir d’una determinada teoria. una teoria matemàtica particular. organització interna encara ha de Finalment, de vegades se la Per això, vaig buscar els caràcters ser definida en gran part, sembla considera com l’anàlisi d’un essencials de la geometria que s’està treballant en la direcció determinat nombre de textos d’Euclides i vaig mirar de mostrar correcta, promovent intercanvis relacionats els uns amb els altres com, de la seva geometria, entre els interdisciplinaris, organitzant tallers per alguna raó. segles XVI i XVIII, va néixer una nova internacionals i convidant teoria representada pels treballs de acadèmics a visitar-nos durant uns mesos uns quants anys.
NOTÍCIES DE R E CERCA5 Els responsables del govern de la FERRER CANCHO, R.; SOLÉ, R. V. “The small UPF, especialment els que world of human language”. s’encarreguen de la política Proceedings of the Royal Society B, científica, estan fent un esforç 268. 2001. Pàg. 2261-2266 notable per integrar a la Universitat els acadèmics incorporats pel SOLÉ, R. V.; THERAULAZ, G. “Turing-like programa ICREA, garantir-los les Instabilities in Experimental Ant millors condicions de treball Colonies”. Proc. Natl. Acad. Sci. USA. possibles i donar-los suport en les [En premsa, 2002]. seves necessitats. El mateix esforç hauria de ser fet, Podeu fer una breu descripció de la més concretament, pels vostra recerca? departaments. La nostra recerca sobre l'estructura Nom: Ricard Solé. de xarxes biològiques complexes té Més informació: Lloc i any de naixement: 1962 com a objectiu final comprendre
SOLÉ, R. V.; ALONSO, D.; MCKANE, A. “Selforganized Instability in complex ecosystems”. Phil. Trans. Royal Soc., 357. 2002. Pàg. 667-681.
MIRALLES, R.; FERRER, R.; MOYA, A.; SOLÉ, R. V.; ELENA, S. “Multiple infection dynamics has pronounced effects on the virulence of RNA viruses”. Journal of Evolutionary Biology, 14. 2001. Pàg. 654-662.
6 Entrevista Professor Barberà, quina és necessitats d’incorporació de més i l’economia pública? més estudiants, i els investigadors a Salvador L’economia pública és un camp molt s’anaven reclutant, no tant per la ampli, que intenta entendre el paper seva tasca investigadora, que Barberà, que juguen l’Estat i altres també, sinó, sobretot, per les institucions públiques dins necessitats docents que anaven director de l’economia, i també recomana sorgint a mesura que augmentava el reformes en la direcció de millorar nombre d’estudiants. Amb la qual ICREA el benestar dels ciutadans. La cosa, aquelles àrees del saber que teoria de l’elecció social estudia els tenien la sort de tenir molta procediments de decisió emprats demanda d’estudiants podien Salvador Barberà (Barcelona, per diferents col·lectius que han créixer molt, i aquelles altres que, d’emprendre accions en comú: des per les raons que fos, no tenien 1946) és director de la Institució de les eleccions polítiques fins al tants estudiants, per molt important vot dins dels consells que fos la recerca que poguessin Catalana de Recerca i Estudis d’administració, com també a la fer, es quedaven estancades. I en manera de decidir en una comunitat aquest sistema, amb desequilibris Avançats, l’ICREA, des del 2001. de veïns. Com a economista procuro entre diferents àrees —unes amb mirar-me les conseqüències més sort que d’altres—, hem de Economista de formació, s’ha espe- d’aquests procediments sobre el sumar que la incorporació es va funcionament de l’economia, però aturar perquè es va aturar el cialitzat en economia pública i aquest és un camp interdisciplinari creixement d’estudiants. en què també els politòlegs, elecció social. sociòlegs i filòsofs convergeixen en Si ja estiguéssim dins les xifres interessos comuns. d’investigadors que hauríem de tenir, amb desequilibris i tot, potser I ara, esteu de director a l’ICREA. aquesta baixa en el creixement ja Ens podria explicar quines són les hagués estat bé. Però com que seves activitats? n’estem lluny (tot i que, en termes L’ICREA és una fundació que, en d’investigador per mil habitants, aquest moment, té dos programes. estem per damunt de la mitjana El més important és el de la espanyola, restem endarrerits incorporació d’investigadors encara de la mitjana europea), cal permanents, però també acabem de que el nombre d’investigadors tancar la convocatòria del programa continuï creixent. Un dels per a la incorporació de visitants mecanismes per ajudar a fer-ho, no reiterats. Posteriorment, l’ICREA l’únic, és crear una institució que es podrà tenir altres activitats. dediqui específicament a contractar investigadors. Aquesta és una de Per què va néixer l’ICREA? les motivacions. Al final de l’any 2000 el DURSI (Departament d’Universitats, En quines condicions s’incorporen Recerca i Societat de la Informació) els investigadors a l’ICREA? va constituir l’ICREA per encàrrec Una altra raó per a la creació de del govern i amb un mandat del l’ICREA —que no és tant una Parlament, que demanava que es motivació, sinó l’instrument—, és creés una institució d’aquest tipus. que l’ICREA opta per fer contractes També hi va participar l’FCR laborals, és a dir, per la via no (Fundació Catalana per a la funcionarial. Aquesta estratègia, Recerca), que ens acull físicament. que també s’està obrint a les universitats amb la nova llei, estava La raó bàsica per crear la institució totalment tancada fa un any i mig, va ser poder dur a terme una nova quan vam començar, i no hi ha dubte política d’increment del nombre que la nostra experiència ha estat d’investigadors a Catalunya. Fins fa positiva i pot haver contribuït que ben poc les universitats creixien a s’estengui una mica aquest model. un ritme que venia marcat per les
NOTÍCIES DE R E CERCA7 De tota manera, aquest model primer es demana una manifestació definides, es constitueix perquè no encara és minoritari a les d’interès per part dels potencials es desestimi ningú per qüestió universitats catalanes, mentre que a grups receptors. En vista d’això d’edat; és a dir, perquè qualsevol l’ICREA tothom té contractes s’estableixen unes línies generals de persona que tingui interès en el laborals. Hi ha molts països priorització, que en cap cas programa se sàpiga benvinguda. No europeus que també tenen representen encara una assignació són preferències per edat; el que sí institucions dedicades d’investigadors, perquè, fins a la que hi ha és una voluntat que sí que essencialment a la recerca com ara segona etapa, durant la qual té a veure amb l’edat dels més joves, el Consell Superior d’Investigacions efectivament es presenten els de ser complementaris i no interferir Científiques, o el CNRS a França; investigadors a títol individual, no es amb altres programes diferents, però tots dos es basen en el poden avaluar els mèrits d’aquestes però que tenen una relació òbvia, funcionariat, a diferència de persones. La selecció es fa a través com pugui ser el programa Ramón y nosaltres. de comissions assessores, i es Cajal. Entre altres coses, aquest procura contractar les persones que darrer programa sembla dirigit a Un aspecte important de l’ICREA és representin la màxima qualitat persones que estiguin en els primers que com a institució vol créixer, disponible. Un cop contractades, o trams de la seva carrera però en persones, no en edificis ni en el procés de contractació, es investigadora, preferentment (tot i en instal·lacions pròpies. És a dir, parla amb els possibles receptors. que el primer any, especialment a la que al revés del que fa el CSIC, que Tot plegat s’acaba concretant, d’una vista de borses de problemes a constitueix els grups dels seus banda, amb un contracte que resoldre, l’edat mitjana ha estat una investigadors en instituts de recerca s’ofereix a l’investigador (que queda mica més alta de la prevista). El propis, però més semblant al que fa lligat a l’ICREA), i d’una altra banda, perfil típic d’una persona que opta el CNRS a França, que té la figura de amb un conveni amb l’organisme on per un contracte temporal és més l’attaché (persona d’aquesta aquesta persona s’incorpora a jove que el de qui opta per un institució que treballa en el si d’una treballar, que estableix els termes contracte més estable, com el que universitat), el que nosaltres fem de col·laboració entre ICREA i la ofereix l’ICREA, que és un contracte són convenis amb les universitats i universitat o el centre de recerca. indefinit. I, per tant, nosaltres centres de recerca perquè els procurem en tot el possible adreçar- nostres investigadors treballin dins Enguany, aquest procés s’ha fet 32 nos a una població d’investigadors els grups de recerca que ja hi ha cops, i, de moment, ha solucionat per als quals el programa Ramón y establerts, o en creïn de nous. situacions personals, hem cobert Cajal és una mica massa poc o una necessitats de grups de recerca...; mica massa insegur donat l’estadi En aquest moment, tenim però, és clar, no s’ha pogut satisfer en què es troba la seva carrera. investigadors destacats a diferents tothom: a la primera edició vam Sempre amb molta flexibilitat, de llocs de treball a les universitats, rebre moltes més de dues-centes manera que ningú, pel fet d’haver-hi però també en altres centres de sol·licituds de grups i més de tres- optat, i menys per haver-ho fet amb recerca amb personalitat jurídica centes, després, d’investigadors. èxit a una, es vegi perjudicat en les pròpia, com pugui ser el mateix Aquest any també anem per xifres seves possibilitats a tenir l’altra. La Centre de Regulació Genòmica, o que ronden els centenars. nostra edat mitjana en aquesta IRSICaixa –que es dedica a l’estudi primera convocatòria és al voltant de la sida–, o altres institucions que Aquestes xifres volen dir que, tot i dels 42-43 anys. no són necessàriament universitats. fer un esforç important per dotar de És a dir, que en aquest moment ens recursos programes de recuperació Hi ha alguna característica estem obrint al creixement del de científics d’elit (32 investigadors diferencial entre els sèniors i els nombre d’investigadors de qualsevol són molts per a una institució que júniors pel que fa a l’especialitat? lloc que s’estigui investigant, tot i neix), i que, en xifres absolutes No només per edats, sinó també per que la universitat és majoritària. estem per damunt del que fan els formes de fer, per tradicions alemanys i la major part dels països científiques, cada comunitat té una Quin resultat ha tingut el que tenen programes comparables, sèrie d’estàndards que, tot i tenir desenvolupament dels programes? els incorporats només són una coses en comú, també són Pel que fa als programes concrets, fracció del potencial que hi ha. Per diferents. Per això, en aquest sentit, el més desenvolupat és el de la tant, com sempre en aquests l’edat física és un component d’una incorporació d’investigadors, que ja processos, hi ha gent que queda a edat molt més complexa que és la està en la seva segona edició. A la l’espera de futures oportunitats. seniority dins de la mateixa primera edició, vam contractar 32 Respecte a això, hi ha la voluntat professió. I aquesta seniority es pot investigadors, que són d’orígens, que aquest programa continuï al mesurar amb molts paràmetres, edats i destinacions molt diferents llarg dels anys. Enguany tenim el alguns dels quals poden dependre en totes les àrees del saber, des de compromís de contractar 20 de la persona i altres són relatius a filòsofs fins a enginyers. Esperem persones més, amb les quals la professió. que cada un d’ells pugui contribuir a superaríem la cinquantena augmentar la quantitat i el nivell de d’investigadors. El ritme de Precisament per relativitzar la recerca en el seu entorn. creixement estimat per als propers aquestes diferències, el sistema anys hauria de ser d’uns 25 l’any, que nosaltres adoptem segueix el Aquests 32 investigadors, com van fins que arribi el moment en què procés de peer review, d’avaluació estar reclutats? això s’hagi d’estabilitzar. per experts, investigadors de nivell En dues etapes: la primera és una dins les respectives especialitats. I crida a les universitats i centres de Hi ha cap criteri que avaluï la més que això, aprofitant que es fan recerca, perquè naturalment els contractació de júniors i sèniors? diverses rondes de consultes amb investigadors no poden caure en un La menció que de júniors i sèniors es els experts, es poden combinar terreny que no estigui abonat, en fa, més que per establir dues consultes molt puntuals a experts 8 grups que no els desitgin. Per tant, categories tancades i clarament molt específics per avaluar algunes característiques concretes dels Quant a la gent que ja està aquí, Per tant, estem aprenent a fer-les candidats, que només les persones mirem de no competir amb les rutllar, però tampoc no volem ser la molt properes científicament són universitats. No fem ofertes a darrera paraula de high-tech, perquè capaces de matisar, amb altres persones que ja estan establertes a l’hora de la veritat et trobes que reunions molt més àmplies en les com a funcionaris o de manera també pots ocasionar força quals es troben experts d’àrees tan permanent a Catalunya. Hi ha la molèsties quan el programa no diverses com poden ser la literatura tendència que les persones que acaba de funcionar, que s’esborra i l’enginyeria aeronàutica, que s’identifiquen com a candidats per a tot el que s’ha introduït... Això permeten donar una visió l’ICREA siguin persones que es passa. I crec que encara continuarà relativitzadora de tots aquests troben a l’estranger, o bé que hi han passant, perquè són tecnologies en aspectes, tant el de l’edat, com el estat i potser s’han incorporat aquí canvi. Ara bé, estem una mica més de les formes de publicació —un però encara no han trobat el seu informatitzats que l’any passat, i paràmetre que de vegades varia arrelament definitiu, i aquesta és la l’any proper ho estarem una mica molt entre les professions (hi ha millor manera de quedar-s’hi. Per més que aquest. Al final, però, quan professions en què es publiquen això, de les 32 persones que vam a un avaluador se li han d’enviar 50 més articles curts, altres articles contractar, 10 ja es trobaven curricula i els enviem en més llargs; n’hi ha que publiquen treballant a centres de Catalunya, i attachements, demana: “Escolta, no més llibres, altres es dediquen més els altres 22 en aquest moment no m’ho podries imprimir tu?, el toner a l’informe)—. Tot i treballar amb hi eren, encara que moltes d’elles hi el pago jo i el missatger, tu”. Quan paràmetres relatius, un cop s’han tenien relació prèvia; però tampoc l’attachement aparegui sobre la descomptat totes aquestes tots, perquè n’hi ha hagut d’altres taula imprès i enquadernat serà un variacions, s’obté una bona garantia que, per raons diverses, i que altre dia. Ara per ara, anem de qualitat en termes absoluts. hauríem d’esperar que tinguin a endavant fent bon ús d’aquests veure amb les possibilitats que mitjans, cosa que demana ser I pel que fa a l’origen dels ofereix la recerca aquí, han volgut conscients de les seves limitacions. investigadors, què es té en compte? venir i quedar-s’hi. Quant a l’origen, òbviament, per I el grup de científics que avaluen, venir a instal·lar-se i a fer carrera a I les persones que no han estat els peer reviewers, quin origen tenen? Catalunya, no hi ha dubte que tenir seleccionades, cal que tornin a Com se’ls selecciona? Són de fora de arrels és una bona raó. I les arrels presentar tots els papers a la següent Catalunya? poden ser de molta mena, ja sigui convocatòria o passen Nosaltres busquem persones, si és perquè s’ha estudiat aquí, perquè automàticament? possible, amb dues s’hi han fet estades prolongades i Quan es tornen a presentar a la característiques. Una és la seva s’ha quedat enamorat del lloc, ja convocatòria em sembla oportú competència professional i l’altra és sigui perquè hi ha col·legues oferir la possibilitat d’actualitzar les un coneixement de l’entorn de què atractius...; també pot ser per l’arrel dades. Em semblaria una mica tractem per poder valorar com l’acte de naixement, que és fortíssima... inadequat que en la presentació de la contractació pot actuar sobre És natural que els catalans que que es va fer un any no es pogués la resta de professionals. Per estan a l’estranger tinguin més introduir l’experiència adquirida. descomptat, entre ells no hi ha probabilitats de voler-se acollir al Però ens preocupem molt per no ningú que estigui treballant en una nostre programa que altres tipus molestar més del compte universitat o en un centre de d’investigadors. En aquest sentit, l’investigador amb un treball que no recerca a Catalunya. Creiem que el però, nosaltres estem molt oberts a deixa de ser burocràtic. Per això fet de participar en una decisió qualsevol nacionalitat, com admetem els curricula en la forma d’aquest tipus els podria lligar de demostren els nostres contractes, a en què l’investigador té preparada. peus i mans com a sol·licitants. qualsevol origen previ. La nostra No demanem formats especials per Estem més interessats que siguin única condició és una dedicació a a les nostres necessitats. Fem un ús els nostres clients que no pas els partir del moment de la incorporació cada cop més estès dels mitjans nostres avaluadors. a la recerca a Catalunya, un informàtics per presentar les arrelament profund en el nostre sol·licituds, però amb una certa En aquest sentit busquem persones país; però aquesta és una condició prudència: som conscients que de prestigi científic internacional d’aquí en endavant, que no afecta el aquestes tecnologies no estan prou procurant que comprenguin el passat. generalitzades i de vegades les nostre entorn, bé pel seu origen, màquines no responen tan bé com com els catalans a l’estranger, bé voldríem. perquè siguin investigadors de gran
NOTÍCIES DE R E CERCA9 nivell que es trobin en altres independència de la contractació universitats espanyoles però no a per part de l’ICREA, de qualsevol Catalunya. Procurem una barreja criteri que no sigui el mèrit científic. d’acadèmics que tinguin aquestes dues característiques i, de moment, D’altra banda, també hi ha una n’estem trobant suficients. A més, qüestió d’entorn. Estàvem parlant he de dir que això ha estat un acte de la convocatòria Ramón y Cajal, interessant per a ells; alguns que pot existir o no existir, i ens pot avaluadors m’han dit: “Caram! Està condicionar o no. També hem dit que bé que feu això! Ho explicaré allà on les universitats, a partir d’ara, treballo a veure si s’animen.” tindran noves formes de Anecdòticament, un membre del contractació, fet que pot agilitzar la jurat fa dos dies que em va enviar capacitat de les universitats per fer una carta que deia que havia visitat coses que abans no podien fer, i un país europeu important i que potser algunes de les persones que parlant amb un ministre del ram li ara només tenen opció a l’ICREA en havia explicat el que estava fent. No tindran d’altres. Per tant, és evident dic que hàgim d’anar a ensenyar a que caldrà introduir canvis en el ningú, però està bé si, a més de futur. Però no crec que siguin tant concretar el servei que els canvis de penedir-nos de com ho demanem, donem una imatge hem fet, sinó canvis perquè és fonamentada d’idees ben fetes. evident que estem en una situació molt movible, i cal estar-hi atent. Per tant, podríem dir que el resultat del primer any d’incorporació de Voleu afegir alguna cosa més? científics és bo? Només remarcar que malgrat el to Mal m’està a mi dir-ho, però jo diria positiu, sóc molt conscient que tots que sí. Deixant a part la meva opinió els esforços són pocs, i que l’ICREA personal, que és molt positiva, el només és una peça dins un resultat és bo no només per la entramat molt més ampli de qualitat de la gent que hem estat col·laboració entre les universitats i capaços d’absorbir, sinó també per els centres de recerca, com amb la qualitat de la gent a la qual de altres programes que puguin sorgir. moment no hem pogut dir que sí, i Això, i demanar una mica de que esperem poder-los-ho dir en les paciència a aquells que tot i ser convocatòries successives. Però bons no han pogut beneficiar-se del també diria, en general, que la programa perquè encara no han percepció del programa per estat seleccionats. promoure la investigació a Catalunya ha estat, de moment, Cristina Junyent molt positiva, com queda també demostrat per la bona disposició dels grups de recerca per acollir investigadors de l’ICREA.
Canviaríeu alguna cosa? Estic segur que tot ha d’anar canviant. No és el mateix fer créixer una institució des de zero que gestionar-la quan ja es troba en la seva mida crítica. Tampoc és d’esperar que els fluxos de persones produïts en un moment determinat, quan anteriorment no hi ha hagut aquestes oportunitats, siguin iguals quan s’hagi convertit en una mena de possibilitat oberta amb regularitat. És a dir que, des del punt de vista intern, crec que s’haurà d’anar vigilant on estan les oportunitats i on estan les borses de persones de qualitat que podrien estar interessades a incorporar-s’hi. Segur que hi haurà una certa evolució que ens obligarà a anar lentament, jo diria modificant els procediments, però sempre mantenint la idea bàsica de transparència i d’absoluta 10 Tribuna oberta comporta una inversió que s’incorporen a través d’aquests complementària que, tot i ser molt programes trobin a la Universitat el variable, segons el tipus de recerca, medi que els cal per continuar sent mai no és petita. En els casos més investigadores i investigadors Els nous senzills ens referim a la destacats. Ben cert que la futura disponibilitat i al condicionament de Llei d’universitats de Catalunya hi programes despatxos, d’equipament tindrà força a dir. informàtic, de suport administratiu i d’incorporació d’accés raonable a suport tècnic i Sortosament, la voluntat de fer serveis científico-tècnics. En els recerca ens ve de lluny. La fem d’investigadors casos més complexos es tracta de perquè hem après que la recerca l’equipament de laboratoris. És de ens porta a conèixer millor el món Aquest número de NOTÍCIES DE RECERCA tots conegut que el finançament de que ens envolta i que el està, en gran manera, dedicat a les la recerca amb fons propis topa a la coneixement ajuda a reconèixer i investigadores i als investigadors Universitat amb les dificultats millorar les necessitats i els que, a través del programa ICREA, imposades per un sistema de problemes de la nostra societat. s’han incorporat a la nostra finançament basat tan sols en la Com a Universitat i com a universitat. El número anterior de docència. És cert que això ha professionals tenim la sort de poder- NOTÍCIES DE RECERCA va donar cabuda a començat a canviar a Catalunya, nos dedicar, entre altres, a aquesta les incorporacions de la primera però el nou model de finançament tasca de la recerca. És aquesta convocatòria del Programa Ramón y no ha incidit encara en els criteris i voluntat antiga i tenaç la que, de Cajal. Serveixi aquesta atenció per mecanismes de redistribució interna ben segur, ha dut les investigadores donar-los a tots, de manera pública, del pressupost. En el cas del i els investigadors que, finançats la més cordial benvinguda i el desig programa Ramón y Cajal, la pels programes Ramón y Cajal i que la UPF els suposi un medi indefinició de com es concretarà la ICREA, han arribat a la nostra intel·lectual i material apropiat per integració definitiva de les persones Universitat. Valgui la seva arribada al progrés de la seva recerca. seleccionades un cop acabat el per comprometre’ns tots plegats en termini del programa plana sobre la millora d’un sistema que encara Els programes Ramón y Cajal i tots nosaltres com una crisi no és el sistema que ens cal. ICREA són dos exponents de primer anunciada. Malauradament, aquesta nivell dels esforços dels empremta d’improvisació queda Josep Maria Antó responsables polítics de la recerca dibuixada en un paisatge, el del per millorar les condicions de sistema de recerca i competitivitat del sistema de I+D de desenvolupament espanyol, ple l’estat espanyol. Ambdós programes d’altres trets de provisionalitat, de pretenen fer front a un dels canvis poc definits i d’incerteses. problemes més rellevants del Per desgràcia, el consol que, cada sistema en la darrera dècada: les cop més, els nostres recursos dificultats dels investigadors externs per a recerca provenen de espanyols formats a l’estranger per la Unió Europea, és només un retornar en condicions de treball consol a mitges, ja que, mancats que almenys no comprometin com estem d’una veritable seriosament la progressió de la estructura tècnica que garanteixi seva recerca. És per aquest motiu una gestió de la recerca que, com era d’esperar, aquests professionalitzada, el sistema és programes han estat rebuts amb gestionat a cop de crisi política i una actitud esperançada per part de així, entre els rumors de la majoria d’institucions malversació a Brussel·les i les científiques i de professionals. L’alt vaques boges al Regne Unit, ens nivell dels investigadors i de les hem trobat de ple dins d’un sistema investigadores incorporats a la de networks i projectes integrats nostra institució queda palès en les que suposa, novament, un cop de seves trajectòries descrites per ells timó no sabem cap a on. mateixos. Agraïm, doncs, l’arribada d’aquestes iniciatives i l’encert dels Els problemes els tenim, però, seus responsables. també dins la Universitat. Sobretot, perquè la nostra organització sovint Aquests programes no neixen, però, no està suficientment adaptada a exempts d’incerteses. Talment com les activitats de recerca i si el sistema de recerca en què desenvolupament. L’arribada habitem es resistís perquè cap nova d’investigadores i d’investigadors iniciativa neixi sense la seva dels programes Ramón y Cajal i empremta d’improvisació i fragilitat. ICREA suposa un trencament radical En ambdós casos les mesures amb la situació anterior, en què era d’acompanyament necessàries en excepcional qualsevol incorporació aquest tipus d’iniciatives són que no anés directament lligada a la inexistents o insuficients. La docència. El repte rau a saber incorporació d’investigadors i adaptar les nostres estructures i d’investigadores independents amb processos a aquestes noves trajectòries científiques destacades realitats per tal que les persones
11 Entrevista Durant la seva carrera universitària, podríem dir que els meus tres el professor Fontana s’ha mestres han estat Ferran Soldevila, compromès amb càrrecs de gestió i que va ser qui em va fer decidir de govern: ha estat vicedegà i degà perquè estudiés història, Jaume Josep Fontana en funcions a la UV, i degà i Vicens i Vives i Pierre Vilar. Sóc un vicerector a la UAB. producte de la seva influència. Josep Fontana i Lázaro va néixer a En les seves funcions docents, Josep Fontana s’ha preocupat per la Quin va ser el tema i les fonts de la Barcelona al 1931. És un dels his- modernització dels continguts de les vostra recerca? toriadors espanyols més destacats i assignatures, n’ha introduït de Inicialment, la primera cosa que em amb una projecció nacional i noves, i nous programes innovadors. vaig posar a estudiar, ignoro ben bé internacional més gran. Va estu- Com a investigador, Josep Fontana per què, va ser la segona meitat del ha dirigit el programa de doctorat en segle XVII; per això treballava amb diar a la Facultat de Filosofia i Història de la UPF, ha inspirat i fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Lletres de la Universitat de dirigit més de 25 tesis doctorals a de la secció Generalitat, Barcelona, on es va llicenciar en diferents universitats espanyoles, pràcticament no tocats en aquelles Història. La seva memòria de grau moltes de les quals són publicades. matèries que jo buscava. Amb Fruit de la seva recerca, el professor aquesta documentació vaig fer la va ser dirigida per Jaume Vicens i Fontana ha publicat nombrosos tesina, el primer any que es feien Vives. Al 1970 va obtenir el grau treballs i llibres, més de 50, tant tesines a la Universitat, dirigida per de doctor, amb una tesi dirigida com a únic autor, com a coautor o Vicens, el qual la va fer publicar participant en col·laboracions en més tard als Estudios de Historia pel professor Fabian Estapé. obres col·lectives. La proposta amb el títol: “Sobre el comercio Va ser assistant lecturer a l’School general de fons és una reflexió exterior de Barcelona en la segunda of Hispanic Studies a la crítica de la història, els seus usos i mitad del siglo XVII”. Aquesta va ser Universitat de Liverpool durant el mètodes, feta a partir d’una revisió la meva entrada en la recerca. original i ben informada de la curs 1956-1957. Des d’aleshores i historiografia. Potser per això Després, per moltes raons que fins al 1966 va ser ajudant a la caldria destacar els llibres tenen a veure també amb l’evolució càtedra d’Història Econòmica següents: Història: anàlisi del del mateix Vicens, i amb la manera d’Espanya, a la Facultat de passat i projecte social (1982), amb de connectar amb els problemes del set edicions, i La història dels país en aquell moment, vaig passar Ciències Econòmiques i homes (2000; 2001 en castellà). a fer història contemporània, Empresarials de la Universitat de Per totes aquestes raons i d’altres, i sobretot la del trànsit de l’antic Barcelona, amb els professors amb motiu de la seva jubilació, la règim al nou règim, cosa que canvia UPF nomena Josep Fontana i Lázaro del tot el territori de la meva Jaume Vicens i Vives i, a la mort professor emèrit de la UPF. recerca. En primer lloc, perquè això d’aquest, amb Jordi Nadal Oller. m’obliga a utilitzar fons d’abast Al 1966 va ser separat de la Professor Fontana, per parlar de la estatal. Aleshores treballava durant Universitat, juntament amb altres vostra recerca, potser hauríem de molt de temps en arxius a Madrid: començar per la vostra formació. l’Arxiu Històric Nacional, l’Arxiu de professors, els quals, com ell, van D’això ja fa molts anys. Jo sempre la Presidència del Govern, fons denunciar la repressió dels qui he explicat que sóc el producte de d’Hisenda, fons de Consells de demanaven les llibertats bàsiques. tres mestratges. El primer és el de Ministres, fons de Consells d’Estat. Al 1968 es va incorporar a la Ferran Soldevila, el qual va ser Amb aquest material vaig preparar mestre meu als Estudis Universitaris la meva tesi doctoral, que després Universitat Autònoma de Catalans, que eren unes classes es va publicar com “La quiebra de la Barcelona, on va ser professor fins clandestines que es feien als anys monarquia absoluta”, un llibre que al 1974, quan va guanyar la càte- cinquanta i seixanta. Després, a la crec que ha tingut sis edicions i del Universitat vaig trobar Jaume Vicens qual aviat se’n farà una revisió amb dra d’Història Econòmica i Vives, que va ser per a mi també certes actualitzacions. Treballava Mundial i d’Espanya a la una influència molt important. I va també amb fons de l’Arxiu del Regne Universitat de València. Al 1976 ser el mateix Vicens Vives, qui, en de Mallorca, i amb materials va guanyar la càtedra amb el comentar-li jo el tema en què volia microfilmats d’arxius de París, entre treballar, em va recomanar que em d'altres. mateix nom de la UAB, amb la posés en contacte amb Pierre Vilar. qual compartia la docència entre Sempre treballàveu amb microfilms? les facultats de Lletres i de Ciències Aleshores, parlem dels anys 1956- El primer material amb què vaig Econòmiques. 57, feia d’assistant lecturer a treballar va ser paper. El microfilm Liverpool. Per raons familiars estava presentava aleshores tants És a la UPF, des del primer curs obligat a retornar a Barcelona problemes, que entre uns quants (1990-1991), des d’on va estruc- sempre que podia; per tant, anava i ens vam comprar un aparell de turar i dirigir l’Institut tornava de Liverpool cada vacances. lectura de microfilms que es El viatge el fèiem en tren, passant projectava a la paret i que tenia Universitari d’Història Jaume per París. Així vaig conèixer Vilar, el molt baixa qualitat, la justa per Vicens i Vives, avui al Dipòsit de qual ha estat el tercer dels meus poder llegir els microfilms que havia les Aigües. mestres. No l’última influència, fet a París. En tornar d’Anglaterra, perquè també reconec la influència, vaig venir amb un munt de més humana que científica, de microfilms, perquè allà es treballava Ramon Carande, per exemple. Però en aquest suport; aquí els aparells 12 de lectura eren complicats: tenien d’uns estaments privilegiats, és a El canvi social, però, com ara, en poca potència i eren de difícil dir, de no igualtat davant la llei, per cert sentit va comportar canvis en la maneig. Recordo que, quan es fonia l’existència de trets feudals en el legislació econòmica i social, no és un llum d’aquell aparell, havíem règim de propietat, etc., i aleshores així? d’anar a un lloc especial per trobar- es produïa el fenomen de la Sí, això està clar. Les regles que ne el recanvi. Era un material revolució burgesa i la societat de havien de consolidar les formes de prehistòric, com també ho eren l’època canviava a una cosa la propietat burgesa i les regles que altres eines per fer la feina. Per completament nova. havien d’establir uns mínims això quan vam muntar l’Institut, un d’igualtat davant la llei eren les dels primers aparells que vam Avui, ja no penso d’aquesta manera; condicions prèvies amb què es demanar va ser un lector penso que la imatge d’una revolució podia vendre al conjunt de la gent reproductor de microfilms i de que va canviar les velles formes aquest procés com un procés microfitxes, elements amb què d’opressió en formes de llibertat va alliberador i beneficiós. Una altra havíem de treballar constantment, ser una legitimació inventada pels cosa és que la conseqüència fos ja que era el suport de molts mateixos que van fer el procés i que els camperols perdessin una documents. se’n van beneficiar. Per tant, avui, bona part de les seves terres, en la més que parlar de la crisi de l’antic mesura en què es va dir que les Parlant d'equipaments anacrònics, règim, que és el que s’ha escrit terres comunals que utilitzaven eren encara he de tenir a casa una sempre i que jo mateix he escrit, formes de propietat bàrbara, formes màquina Olivetti, una divi-suma que vull treballar amb la idea de la del feudalisme i no dels temps feia fins i tot divisions mecàniques. construcció del nou règim. És a dir, moderns en què la propietat havia Eren unes màquines que per dividir en l'estudi de la manera com, en de ser privada. Però en principi, feien uns catacroc-catacroc una situació que ha esdevingut evidentment, tot estava marcat per perllongats fins que acabaven...; inestable, la por mateixa que els una sèrie de canvis legals i però, és clar, quan havies de canvis que es puguin produir acabin institucionals que transformaven el treballar elaborant sèries, enduent-se massa coses pel davant, país, encara que menys del que necessitaves algun aparell de fa que entre aquells que tenen superficialment sembla. Perquè, per càlcul. Una altra cosa que ha coses a defensar, essencialment posar un exemple, encara que desaparegut de la utilització propietats, engeguin una mena de parlem de règim constitucional, les quotidiana són les taules de procés que constitueixi un règim constitucions espanyoles només es logaritmes; jo m’hi he passat nits i nou estable, que deixa van complir molt parcialment. En el nits fent gràfiques completament salvades les seves cas de Catalunya, es va viure al semilogarítmiques, ja que aleshores propietats. Això sí, a costa que segle XIX en una situació gairebé no hi havia paper pautat semi- alguns en paguin la factura; una contínua de suspensió de les logarítmic, i no et quedava més part de la factura la paga l’església llibertats constitucionals: en un remei que passar tots els números a amb la desamortització de les seves estat d’excepció perpetu en què logaritmes, amb les taules. Tot això propietats, per exemple. És a dir, s’aplicava la voluntat dels capitans ha canviat completament. Ara que avui, quan continuo treballant generals sense més. És a dir, que qualsevol xicotet amb una màquina en aquesta època i vull continuar aquests canvis sovint eren més de mà es troba amb els logaritmes encara fent-ho, penso més aviat en formals que reals. La qual cosa no calculats amb una facilitat extrema. la construcció d’un nou règim, més vol dir, però, que no fossin Però va mot bé de començar que en la destrucció del vell per una transcendents. calculant amb les taules. mena de revolució alliberadora.
En aquest sentit, un s’adona que, Parleu de la desamortització i que Dr. Fontana, ens parleu del trànsit possiblement, hi ha molts altres l’església va ser la qui va pagar una de règim, del canvi de l’antic règim a processos similars. En transportar- part dels canvis... A la església, però, la monarquia; com ho podríem ho cap al segle XX, un veu les encara hi havia aleshores el tribunal explicar als profans? semblances, en una escala menor, de la Inquisició. Després de molts anys d’estudi he amb una transició feta pels La Inquisició s’acaba a trossos, arribat a un criteri contrari al dels mateixos que tenien posicions per dir-ho així, en la dècada de 1820. plantejaments amb què vaig privilegiades en l’antic sistema, És suprimida quan es produeix la començar. Els plantejaments pensada per salvar tot el que es revolució de 1820; després no la tradicionals dels quals jo partia, podia amb els mínims de canvis van poder restaurar perquè, que eren els del moment i alguns possibles, a costa naturalment que senzillament, tot i que es va encara són vigents, parlaven de alguns hagin de pagar una part de la restaurar la monarquia absoluta, l’existència d’un antic règim factura. hi va haver una oposició general al caracteritzat per un sistema de conjunt d’Europa, fins i tot en els monarquia absoluta, per l’existència països absolutistes, perquè una
NOTÍCIES DE R E CERCA13 cosa tan arcaica i anacrònica com La colonització d’un nou món va creat ara, sinó que té un rerefons aquesta tornés. Va ser una de les comportar una migració de població; històric important. condicions que la monarquia hi va haver un retorn demogràfica- espanyola va haver d’observar ment important? Era Espanya en En un país agrícola com era senzillament perquè els seus aliats aquell temps un país d’emigració? l’espanyol d’aleshores, com es va li exigien que s'arribés a una Sí, però no molta. Les grans desenvolupar la Revolució Industrial? situació social estable: no volien migracions es van produir més La Revolució Industrial, com a tot venir cada vegada a salvar-la de endavant. Amb la pèrdua de les arreu on es va produir, va tenir lloc situacions difícils generades per la colònies moltes regions de de manera focalitzada. En principi, inestabilitat, com al 1823. No es va l’Espanya peninsular s’arruïnen. El una de les característiques de la poder restablir la inquisició, però es País Basc, per exemple, tenia el industrialització moderna és la de va crear un sistema pel qual els monopoli de la venda del ferro a les concentrar activitats que abans tribunals episcopals feien tres colònies. La pèrdua d'aquest, eren escampades. Aquí hi va haver, quartes parts del mateix que feia la sumada a la minva de la demanda evidentment, una concentració molt inquisició: censuraven llibres, i en de la marina, quan aquí no hi havia clara de la industrialització entorn un cas concret, que va passar a ni capacitat de construir vaixells, va al tèxtil a Catalunya, al llarg del València, van arribar a executar un fer que realment aquesta indústria segle XVIII i començaments del XIX. pobre mestre de primeres lletres, siderúrgica passés una crisi de la I després, essencialment al segle català per cert, Caietà Ripoll, que qual trigaria gairebé quatre dècades XIX, una altra concentració de la feia classes gratuïtes als nens de a recuperar-se. Aleshores hi va siderúrgia a l’entorn del País Basc i l’horta, però que no anava a missa. haver el primer focus d’emigració una mica cap a Astúries, amb el És a dir, que no hi havia Inquisició, d’una certa importància. complement del carbó i el ferro; teòricament, però aquests tribunals però essencialment al País Basc. van continuar aplicant mesures Però realment, les grans onades Aquests són els dos focus similars. Es pot dir que d’aquesta d’emigració espanyola es van importants d’industrialització manera més o menys ambigua, la produir cap a finals del segle XIX a durant molt de temps. Inquisició hauria sobreviscut fins al conseqüència de la crisi agrària. 1833, quan ja es va acabar el règim Aquestes migracions sabem avui Es podria dir aleshores que, en altres absolut. Però encara després de la que estan mal enregistrades a les llocs d’Espanya, el comportament va Guerra Civil un psiquiatra militar, el estadístiques oficials espanyoles, ser durant segles fossilitzat? En el doctor Vallejo Nájera, reclamava perquè la rebuda d’immigrants a sentit que feien una vida molt l'establiment d'una nova inquisició països receptors és molt més gran rutinària i comparable durant per preservar les essències “de la que la sortida del país d’origen. Les segles i segles. Hispanidad”. grans migracions es van produir Aquestes descripcions sempre són sobretot entre la dècada del 1880 i discutibles. És evident que si el Parlem d’un segle en el qual Espanya el 1914. Després de 1917 es va context en què els homes i les dones estava perdent les colònies. començar a tancar l’entrada a viuen no produeix incentius al canvi, Sí, ràpidament. Aquest és un dels aquests països i això va frenar-ne la aquests canvis són menors i de temes que he estudiat. En estudiar sortida. Aquesta onada només pot lectura difícil. Si ens fixem, per la crisi de la monarquia vaig acabar ser comparable a la posterior exemple, en la natalitat, trobem que descobrint que era en realitat la emigració de la dècada de 1960. és un dels índexs que permet de crisi d’un imperi. És a dir, que la Són les dues grans onades saber on és més estricte o menys el monarquia espanyola se sustentava migratòries espanyoles. compliment religiós. Un en bona mesura des del segle XVI comportament religiós estricte en la disponibilitat dels ingressos I, en principi, amb la colonització? implica una natalitat molt alta: quan extraordinaris que procedien Sí, òbviament va marxar gent. Però la natalitat no és alta vol dir que d’Amèrica. Això, que li va permetre si bé es diu que aquesta és una de s’utilitzen anticonceptius, cosa que de fer un paper de gran potència les causes de decadència, tampoc no està permesa per l’església. Als durant molt de temps, és també la no és que les dades de pobladors segles XVIII i XIX, al nord d’Espanya i maledicció que l’arruïna, en la siguin tan massives com aquestes en algunes zones de Castella, la mesura que li fa innecessari sortides extraordinàries. Des de natalitat és molt elevada; és baixa a adoptar el tipus de transformacions finals del segle XVIII, quan comença Catalunya, però és també baixa a de la Hisenda Pública que va haver el comerç lliure, també els catalans Andalusia. Vull dir que els factors de fer per exemple Anglaterra, des van a Amèrica. Però en aquells puntuals de persistència i canvi són del 1688, o que a França es va haver moments encara no hi havia una molt complexos; no sempre es poden de fer després de 1789, pressió de sortida. Va ser al segle assimilar a la industrialització. Hi ha posteriorment a la revolució. XIX, quan va fallar la relació diferències notables que són fins i Aquests països van introduir uns població/recursos, especialment a tot anteriors. En el cas de Catalunya, tipus de canvis que la monarquia les zones agràries dependents dels per exemple, hi ha una sociabilitat espanyola es va poder permetre cereals, quan es van produir les major, possiblement fomentada per d’ignorar mentre tenia recursos grans onades migratòries. la desaparició de les institucions provinents de les Índies. Quan es públiques amb la Guerra de van perdre, desprès de 1814, la Alhora hi va haver també un altre Successió. Catalunya crea aleshores situació ja era desastrosa i el retard focus migratori que es va produir una mena de xarxa de relacions, potencial financer i fiscal respecte sobretot de la part del Llevant d'agrupacions i d’associacions, una d'altres països com França o (Múrcia, País Valencià) cap al nord societat civil vigorosa, molt més Anglaterra va convertir la monarquia d’Àfrica, cap a la zona d’Oran i Alger. important que a d’altres bandes. espanyola en una potència de De fet, la relació Alacant - Alger, que Aquest és un tret cultural diferencial segona fila. encara avui és molt viva, no s’ha importantíssim. 14 Un punt que em resulta d’una abundant, aleshores, i moltes indemnització a les vídues. Vista curiositat tremenda és l’esclavitud. persones es van instal·lar a l’illa. des d’aquí, tota la història de la Hi va haver esclaus en la societat de guerra de Cuba és lamentable. Hi ha què parlem? La majoria dels indians van tornar un llibre de Blasco Ibáñez, Contra la Bé, d’esclaus n’hi va haver fins que de Cuba i de Puerto Rico, i aquí van restauración, que denuncia part no s’aboleix l’esclavitud; aquí construir cases amb un estil definit. d’aquests fets en uns articles pràcticament fins a finals del segle Altres, com és el cas d’en Biada, boníssims. XIX. No solament això, el 1820, a porta una idea de Cuba: el Barcelona, el capità general ordena ferrocarril, que existia abans a Cuba A les Filipines no va passar això, de fer un cens dels esclaus. Ara, a que aquí. Aquests personatges però. la Península es tractava d’esclaus continuen, durant molt de temps, A les Filipines la situació va ser domèstics; però n’hi haurà fins ben amb lligams amb Cuba; i, més que distinta; tampoc no hi havia una entrat el segle XIX. Em van explicar això, de Cuba hi va haver més retorn implantació de població espanyola una vegada, un descendent de la de capitals que de gent. Aquest tan important. La prova és que el família, que al Dr. Robert, quan era fenomen l’ha estudiat molt bé castellà s’hi ha perdut petit, li van regalar una nena Moreno Fraginals, que ens ha completament. Allà el domini va ser esclava perquè jugués amb ella. mostrat que hi va haver soldats que dels ordes religiosos, són ells qui Eren criats, però estaven en opten per no tornar i quedar-se a tenen, en bona mesura, el control condicions d’esclavatge. Cuba, malgrat ser soldats de de la colònia. Pel que fa als soldats, l’exèrcit derrotat. però, no crec que la situació fos I l’origen dels esclaus a Catalunya? gaire millor; però, evidentment, és Aquí, des de l’edat mitjana hi ha A Cuba es continuen quedant també una guerra diferent, una guerra que, hagut esclaus en abundància i els industrials del rom, els Bacardí, en tot cas, els americans acabaran també comerç d’esclaus. Però els d’origen català. Durant molts anys fent contra els mateixos filipins. esclaus més tardans, del XIX, són hi ha una població que s’ha quedat D’altra banda, la població filipina duts de Cuba (on els havien portat a Cuba i continua vinculada a la autòctona era molt més nombrosa. prèviament d’Àfrica per a les Península. Un dels herois de la plantacions de l’economia sucrera). independència, un dels homes que Per acabar, ara que vostè serà Allí n'hi arriba una gran quantitat, lluita al costat de Maceo, és José catedràtic emèrit, per on anirà la seva fins i tot després de prohibir-ne el Miró Argenter, un carlí de Sitges que recerca? tràfic. A la Península els duen gent es va convertir en general de Continuaré amb les dues línies de que tornen de Cuba i es porten l’exèrcit insurgent i que va escriure treball que tinc obertes, a les quals l’esclava perquè els faci les feines unes Crónicas de la guerra, que són m’hi he dedicat. Una té a veure amb domèstiques i pels seus un clàssic de la historiografia el que ha estat el meu camp de coneixements com a llevadores. cubana. treball propi, que ha agafat unes noves dimensions i una major I els indians, com es van El pitjor retorn de les guerres amplitud, i és el que he estudiat reincorporar quan es va acabar colonials va ser el dels soldats: tradicionalment: el període de 1814 l’imperi? Com es va veure afectada malalts, mutilats. A més, són els a 1848, durant la restauració; però Catalunya? soldats d’un exèrcit derrotat, i que, no estudiant-lo a escala espanyola, La relació amb les colònies és en tornar, reben molt poca atenció. sinó a escala europea. És a dir, complexa. Per començar, la La guerra ha provocat terribles contextualitzant-lo en el marc instal·lació a les colònies és mortalitats, perquè s’ha fet en unes europeu. Aquest és el més ambiciós tardana: es produeix a partir dels condicions desastroses, amb dels meus projectes. moments en què es comercia soldats sense la menor preparació, àmpliament, en la segona meitat del mal armats, en condicions terribles. L’altra línia de recerca és un treball segle XVIII. S’instal·len a Veracruz i Ramón y Cajal, que havia estat més de temps contemporanis, d’altres llocs. El que va passar militar a Cuba, va fer una crítica menys de recerca i més després va ser que es van perdre les duríssima al comportament de d’elaboració. Per fer-lo he anat colònies però es va reprendre un l’estat espanyol. També hi ha un text acumulant material durant molts comerç molt actiu al cap de pocs molt poc conegut de Joaquín Costa, anys; a veure si tinc temps per anys, quan tota una flota catalana que diu “almenys els americans elaborar-lo. No n’estic massa segur. feia la travessia de l’Atlàntic. És quan han anat a Cuba hi han fet Ja veurem què passa. veritat que van tornar capitals, de escoles, etc.”. Molts dels problemes Mèxic, per exemple; però després, a eren derivats del fet que l’estat (Vegeu també NOTÍCIES DE RECERCA UPF, Cuba es va engegar, el XIX, el comerç espanyol enviava soldats que no núm. 7) del sucre, que s’havia convertit el tenien cap preparació; perquè si primer producte d’exportació morien els soldats reenganxats, els Més informació: mundial. El comerç amb Cuba era veterans, s’havia de pagar una
NOTÍCIES DE R E CERCA15 La recerca a la UPF D'altra banda, també és obvi que la d’aquesta expertesa en el maneig i producció documental científica és en l'ús de les fonts d'informació avui tan gran que cap biblioteca no d'una àrea de coneixement. pot voler tenir-ho tot ni tan sols en Què ofereix la una àrea temàtica. El gràfic adjunt Atenent aquesta especialització ho exemplifica: l'augment temàtica, no costa gaire adonar-se biblioteca a la espectacular de les publicacions en que el bibliotecari temàtic es un àmbit científic concret, el de les converteix en un millor i més afinat recerca? matemàtiques. Augment que s'ha assessor i consultor de les produït, en més o menys grau, en necessitats informatives Les biblioteques universitàries totes les disciplines científiques. relacionades amb les tasques de sempre han tingut una clara recerca i d'investigació. El autoconcepció d'instrument Tots aquests diversos motius fan bibliotecari esdevé en un facilitador. essencial de suport per a les que calgui reforçar els serveis i En aquest sentit, es poden remarcar activitats de recerca que es l'atenció personalitzada i apostar dos serveis que tenen un fort realitzen a la universitat en què per la cooperació interbibliotecària contingut temàtic i una bona utilitat s'inscriuen. La Biblioteca de la UPF per compensar les deficiències i fer per a les tasques dels investigadors: mai no ha volgut obviar aquesta front a les mancances comunes i la informació bibliogràfica funció, sinó que, des dels seus donar un servei de major qualitat i (assessorament sobre com i on inicis, l'ha assumida plenament. Per més personalitzat als investigadors i trobar informació) i la formació això, la missió —la declaració del als estudiosos. d'usuaris (sessions pensades per perquè fonamental que en justifica aprofitar a fons els recursos i l'existència— de la Biblioteca de la Quins són els pilars fonamentals de serveis de la Biblioteca). UPF diu: l'oferta que la Biblioteca de la UPF "La missió de la Biblioteca de la UPF fa als seus investigadors? Fent una és donar suport i contribuir, amb mirada "impressionista", en Les guies temàtiques criteris d'eficiència, d'eficàcia i ressaltaríem, com a elements més Les guies temàtiques són un dels d'economia, a la millora contínua de la característics, els següents: productes de l'activitat dels docència, la recerca i altres activitats - Els bibliotecaris temàtics bibliotecaris temàtics i, per tant, un de la Universitat, encoratjant i - Les guies temàtiques instrument en el qual hi aporten la facilitant l'accés als seus serveis i - La Biblioteca Digital de la UPF seva expertesa professional. Les recursos i oferint assistència i - Les grans col·leccions especials guies temàtiques constitueixen una formació a tots els seus usuaris per (en paper) (special collections) selecció de recursos d'informació tal de satisfer llurs necessitats - El préstec interbibliotecari relacionats amb els àmbits temàtics d'informació". de la Universitat. Són cinc elements que sobresurten Cal fer notar que un dels elements en un teixit continu de servei i de Les guies temàtiques, disponibles constitutius d'una biblioteca suport a la recerca universitària i en el lloc web de la Biblioteca de la universitària, la col·lecció, és, no als seus investigadors i estudiosos. UPF, s'estructuren en base als vuit només, però també, fruit de equips temàtics (vuit departaments) l'acumulació, de la suma, de les i en les diverses àrees de adquisicions que es produeixen any Els bibliotecaris temàtics coneixement de cada una d'elles. rere any i que porten a un estat del L'estructura de funcionament de la fons bibliogràfic prou ampli i Biblioteca es basa en l'existència desenvolupat com per formar un dels equips temàtics. L'equip gruix d'informació científica que temàtic és la unitat organitzativa doni resposta a un bon nombre de bàsica de funcionament de la les necessitats dels investigadors. Biblioteca en relació amb els En aquest sentit, la Biblioteca de la continguts de la docència i de la UPF, per raons estructurals –només recerca. Un equip temàtic és un grup dotze anys d'existència– té una de bibliotecaris que donen servei a col·lecció de proporcions encara les necessitats d'informació reduïdes. especialitzades del personal acadèmic. Les guies faciliten la feina dels professors i dels investigadors, per Andrew M. Odlyzko, “Tragic loss or Aquesta especialització temàtica, tal com permeten: good riddance? The Impending demise com no podia ser d'altra manera, - Trobar de manera sistemàtica els of traditional scholary journals”. segueix el model de l'estructura enllaços a pàgines web d'arreu del Notices Amer. Math Soc. 42 departamental de la Universitat. món més rellevants per a cada un (January 1995), 49 Així, doncs, els equips temàtics són dels apartats temàtics. vuit. I en cada equip temàtic els - Accedir a les bases de dades i bibliotecaris temàtics revistes electròniques s'especialitzen en àrees més especialitzades de què disposa la concretes de coneixement. Biblioteca. - Trobar documents sobre la matèria El bibliotecari temàtic és el en el catàleg de la Biblioteca. bibliotecari que, a la seva formació generalista i instrumental, hi afegeix una expertesa en una àrea de coneixement específica. Aporta a 16 la seva feina el valor afegit La Biblioteca Digital de la UPF L'accés, cada cop més ampli, més generalitzat i més àgil, a la informació electrònica configura una de les novetats més significatives i de més relleu que marquen el canvi de segle en l'àmbit de la informació científica.
Els productes documentals, com revistes i bases de dades electròniques, s'han convertit en poc temps en matèria bàsica i ineludible per als investigadors.
Els avantatges que els productes electrònics comporten són molt evidents: L'objectiu que es vol aconseguir en B) La base de dades de sumaris - Permeten l’adquisició cooperativa aquest àmbit en el CBUC és oferir electrònics (rendibilització de recursos) un conjunt nuclear d’informació La base de dades de sumaris - Augmenten l’accessibilitat de la electrònica interdisciplinari per a electrònics conté els sumaris informació (24 hores x 7 dies) tota la comunitat universitària i electrònics de les revistes - Incrementen la rapidesa en l’accés investigadora de Catalunya, subscrites per alguna de les a la informació independentment del lloc on institucions membres del CBUC. - Incrementen l’oferta de recursos s’exerceixi l’activitat. I l'abast Actualment té 172.364 sumaris que d’informació d'aquest objectiu es concreta en: referencien 2.948.039 articles, - Modernitzen els serveis - Cobrir sis grans àrees temàtiques corresponents a 8.342 revistes. - Desenvolupen serveis no (general, dret i economia, ciències presencials socials i humanes, ciències de la La base de dades permet la - Fan possible l’asincronia en la salut, ciències pures i de la natura consulta de tots els sumaris prestació de serveis i enginyeries). inclosos a la base de dades per títol - Incorporen nous serveis de suport - Tenir de sis a deu bases de dades de la revista, autor o article i també a la recerca nuclears per àrea. per matèries. I té un servei d’alerta - Tenir entre 3.000 i 4.000 revistes que possibilita a l’usuari donar-se La Biblioteca Digital de la UPF té electròniques per àrea. d’alta a qualsevol títol; així quan com a portal únic d'accés el lloc web - Fer els enllaços entre aquests s’introdueix un sumari nou se li de la Biblioteca. Els elements que productes i els recursos del CBUC: envia automàticament per correu destacaríem de la Biblioteca Digital el CCUC i la base de dades de electrònic. són tres: el conjunt de revistes i sumaris electrònics. bases de dades electròniques, la Cada títol de revista té un enllaç base de dades de sumaris Les xifres relatives al nombre de hipertext que uneix la base de electrònics i la base de dades de títols disponibles per als usuaris de dades de sumaris amb el Catàleg tesis doctorals TDCAT. la Biblioteca de la UPF augmenten Col·lectiu de les Universitats de espectacularment, tal com es veu Catalunya (CCUC), en què es pot A) Les revistes i bases de dades en el gràfic anterior. localitzar a quina biblioteca es electròniques troba la revista en el seu format Constitueixen un conjunt creixent Totes les revistes i bases de dades imprès. d'informació electrònica disponible disponibles són accessibles a permanentment. Molts dels través del lloc web de la Biblioteca i, productes s'adquireixen com ja hem dit, organitzades consorciadament, amb la qual cosa temàticament en les guies s'aconsegueix una rendibilització temàtiques. dels recursos econòmics emprats.
NOTÍCIES DE R E CERCA17 A més, incorpora un formulari homogeni d'especialització de Barcelona electrònic que permet fer les temàtica, per a la recerca i els Conté els documents del fons sol·licituds de préstec treballs d'investigació. bibliogràfic de la Cambra Oficial de interbibliotecari de manera Comerç, Indústria i Navegació de automàtica. Això representa un Podríem citar, entre d'altres, les Barcelona en règim de cessió a la estalvi de temps i una major col·leccions següents: UPF. Es troba també encara en fase fiabilitat de les dades, ja que, des — La col·lecció de la Biblioteca de de processament tècnic. del mateix sumari que s'està l'Institut Universitari Jaume Vicens i consultant, es pot enviar la Vives El fons bibliogràfic històric de la sol·licitud de l'article que interessa Aquesta col·lecció, donada Cambra té un valor excepcional per obtenir sense haver de prendre nota majoritàriament pel professor Josep als investigadors i estudiosos de de les dades ni haver-les de tornar a Fontana i Lázaro, té com a temàtica l'economia espanyola de finals del escriure. principal la història econòmica i segle XIX i els dos primers terços del social moderna i contemporània segle XX. És un fons que tracta C) La base de dades de tesis d'Europa i de Catalunya en particular. bàsicament sobre temes econòmics doctorals TDC@T i empresarials, que s'ha anat TDC@T és la base de dades que — La col·lecció d'Estudis Orientals configurant des de la fundació de la conté tesis doctorals llegides a les Aquesta col·lecció, que conté Cambra, l'any 1886. universitats de Catalunya a text documents que fan referència als complet en format electrònic. països de l'Extrem Orient, Permet fer cerques per autor, títol, especialment la Xina i el Japó, El préstec interbibliotecari matèria, universitat, etc., i dóna destaca per la seva singularitat en El préstec interbibliotecari accés al text complet de la tesi. l'àmbit acadèmic català i espanyol, probablement no necessita amb tan poca tradició d'estudis presentació, ja que es tracta d'un Les tesis s'hi incorporen amb orientals. servei "clàssic" en el món de les l'autorització prèvia de l'autor i a — La col·lecció Arxiu INPUT biblioteques universitàries; però no mesura que es presenten en alguna L'INPUT (International Public per això menys eficaç, útil o de les universitats participants. Està Television) és una associació necessari. Com ja és conegut, el previst també recuperar tesis cultural internacional de caràcter no servei de préstec interbibliotecari té llegides durant els últims anys per a governamental que agrupa com a objectiu l'intercanvi i incloure-les a TDC@T. professionals de l'àmbit de la l'obtenció de documents entre televisió pública. El seu objectiu diferents biblioteques. Els objectius, i beneficis, del TDC@T fundacional és promoure el caràcter són: de servei públic de la televisió, És el servei que permet que un — Difondre, arreu del món i a través col·laborant amb els professionals i usuari de la Biblioteca de la UPF d'Internet, els resultats de la promocionant la creativitat pugui obtenir, si el necessita, un recerca universitària catalana. mitjançant l'intercanvi document (original o còpia) que es — Oferir als autors de les tesis una d'experiències i d'informació. trobi en qualsevol altra biblioteca eina que incrementa l'accés i la de Catalunya, de l'Estat o del món. visibilitat del seu treball. La principal activitat de l'INPUT és la La utilitat del servei per als — Incentivar la creació i l'ús de la convocatòria d'una conferència investigadors és indubtable. producció científica pròpia. anual en què es presenten els programes de televisió més Cal fer notar que en els últims anys significatius, seleccionats el servei de préstec interbibliotecari internacionalment, per la qualitat de ha millorat molt per causa dels la seva producció o pel seu valor avenços organitzatius i de científic i/o artístic. funcionament derivats de la voluntat de les biblioteques implicades i El conjunt de programes (en format també per causa dels progressos videocasset VHS) corresponents a tecnològics que permeten una major les diferents conferències anuals, agilitat en la gestió. El cas de les així com tota la documentació millores introduïdes en el préstec Actualment, el TDC@ té ja associada a l'organització, interbibliotecari en el Consorci de incorporades més de 500 tesis. La constitueixen l'Arxiu INPUT. Des de Biblioteques Universitàries de importància del projecte per a la 1994, aquesta col·lecció documental Catalunya (CBUC) en l'àmbit català o recerca i per als investigadors a està dipositada, i disponible per als a REBIUN (Red de Bibliotecas Catalunya i la seva potencialitat estudiosos de la televisió, a la Universitarias Españolas) en creixent és més que manifesta. Biblioteca de la UPF. l'espanyol són dos casos pròxims i molt notoris. — La col·lecció Alois M. Haas Les grans col·leccions especials Aquesta col·lecció, en fase de Montserrat Espinós (en paper) (special collections) processament tècnic, aplega la Si bé, com hem dit al començament, donació feta pel professor Alois M. (Vegeu també NOTÍCIES DE RECERCA UPF, la col·lecció bibliogràfica de la Haas a la UPF. És un fons unitari i de núm. 10) Biblioteca de la UPF és encara jove i gran valor científic centrat poc desenvolupada, en canvi acull, temàticament en la història de les procedents de donacions o cessions religions i la mística, amb la o també de compra, algunes presència de matèries relacionades col·leccions especials de gran valor (art, literatura, filosofia, etc.). científic, pel seu valor unitari i — La col·lecció Cambra de Comerç 18 Tot començant la recerca denominades UV-control d’un Enguany s’estan organitzant unes material molt lleuger amb una visites guiades a les instal·lacions emulsió fotosensible que canvia de del Departament de Ciències color quan la dosi de radiació Experimentals i de la Salut, i la seva Control solar: ultraviolada sobrepassa els límits proposta de futur: el Parc Científic i considerats segurs, que permet fins Tecnològic de Barcelona, com també UV i tot l’aplicació del bronzejador al Departament de Tecnologia i la sobre la cinta. seva proposta de futur: l’Estació de INICE (Institut d’Investigacions la Comunicació.Pr Científiques i Ecològiques) és una emis organització d’àmbit estatal amb Premis seu central a Salamanca, que va començar les seves activitats al 1975, i que té com a objectiu Isabel Sánchez de Movellán Torent, fomentar la investigació entre els professora de l'àrea d'Història del joves. Un dels projectes principals Dret, ha rebut el premi Pròsper de és l’EXPORECERCA JOVE, de Bofarull d'Història Medieval 2002 periodicitat anual, en què els joves atorgat l'abril del 2002 per l'Institut entre 12 i 30 anys exposen els seus d'Estudis Catalans al millor treball treballs de recerca. d'investigació o a la millor tesi En tancar aquest número, ens doctoral sobre història medieval de assabentem que UV-control ha les terres catalanes. guanyat també el primer premi La tesi doctoral, llegida el 7 de europeu en la categoria de novembre del 2001 a la UPF, duia tecnologia atorgat a l’exposició per títol "La Diputació del General europea Expo-Science Europa 2002 de Catalunya (1413-1479)", i va ser (ESE’ 02), celebrada a Bratislava dirigida pel Dr. Tomàs de Montagut, entre els dies 15 i 19 de juliol. catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions. Més informació: Enguany, el primer premi en la Francisco Muñoz El professor del Departament de categoria superior (tercer cicle Departament de Ciències Experimentals Ciències Polítiques i Socials, Vicenç universitari i Postuniversitari) l’ha i de la Salut Navarro, ha estat guardonat amb el guanyat l’equip investigador de la A/e: [email protected] premi Anagrama d’assaig pel llibre UPF, format per Francesc Guix INICE CATALUNYA: Bienestar insuficiente, democracia Ràfols, Carlos Masdeu Ávila, Josep http://www.inicecatalunya.com/index.htm incompleta. Sobre lo que no se Oriol Nicolás Pallejà i Daniel del EXPO-SCIENCE EUROPA: habla en este país. El text aporta Toro Ruiz, estudiants de tercer curs http://www.ese2002.sk/ dades sobre la situació de la de la llicenciatura en Ciències qualitat de vida i el benestar social Experimentals i de la Salut de la Activitats a Espanya. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, amb la supervisió dels El professor Rafel Argullol ha estat doctors Miguel Ángel Valverde i guardonat amb el primer premi Francisco José Muñoz López, Setmana de la d’assaig Casa de América-Fondo de professors de Fisiologia de la UPF. Cultura Económica pel llibre Una Ciència 2002, educación sensorial. Historia L’objectiu del projecte ha estat el personal del desnudo femenino en desenvolupament d’un sistema Del 6 al 17 de la pintura. El text és una barreja fotosensible a la llum ultraviolada d’assaig i narració. que indiqui, mitjançant un canvi de novembre color, el moment a partir del qual es Eva Pujades, professora del produeix un excés d’exposició a la La Setmana de la Ciència és una Departament de Periodisme i de radiació que comportaria un risc de iniciativa política europea que fa Comunicació Audiovisual, ha rebut patir càncer de pell. La principal deu anys que se celebra de manera el premi d’investigació sobre prioritat del model és la seva faci- general, i que té per objectiu comunicació de masses que litat de manipulació, cosa que en difondre la ciència i la recerca a la convoca el Consell de l’Audiovisual permetria la utilització habitual en societat. Catalunya hi participa des de Catalunya (CAC) pel treball Els situacions de risc d’irradiació ultra- de fa sis anys i la UPF hi ha discursos sobre la televisió de violada, com és el bronzejat solar. intervingut en diverses ocasions. qualitat. El resultat és un sistema de cintes NOTÍCIES DE R E CERCA19 Tesis doctorals “La problématique identitaire dans NOTÍCIES DE RECERCA és una publicació l'oeuvre d'André Gide” trimestral que informa dels treballs Rosa M. Pérez Castañeda i activitats de recerca dels treballs i “Study of reactive oxygen species Departament d’Humanitats activitats de recerca que duu a (ROS) and nitric oxide (NO) as Directora: Montserrat Cots Vicente terme la comunitat científica de la molecular meiators of the sepsis- Universitat Pompeu Fabra. induced diaphragmatic contractile “Els noms col·lectius catalans: dysfunction. Protective effect of descripció i reconeixement” Direcció: heme oxygenases” Elisabet Solé Solé Josep Maria Antó, Esther Barreiro Portela Institut Universitari de Lingüística vicerector de Política Científica Departament de Ciències Aplicada de la UPF Experimentals i de la Salut Directora: M. Teresa Cabré Castellví Director: Sabah Hussain Coordinació i redacció: Tutor: Joaquim Gea Cristina Junyent, Gabinet de Rectorat “El análisis del nuevo discurso político. Acercamiento metodológico Assessorament: al estudio del discurso persuasivo Servei de Recerca audiovisual” Aránzazu M. Capdevila Gómez Edició: Departament de Periodisme i de Gabinet del Rectorat Comunicació Audiovisual Plaça de la Mercè, 10-12 Director: Jordi Pericot i Canaleta 08002 Barcelona Tel.: 93 542 20 00 “La contabilidad de gestión como instrumento de control de gestión Disseny gràfic: en las entidades de depósito. El Enric Satué caso de las cajas de ahorro españolas” Impressió: Jordi Carenys Fuster CEGE, Creaciones Gráficas. Departament d’Economia i Empresa Carrer Ciutat d’Asunción, 42 Director: Oriol Amat i Salas 08030 Barcelona
“Marcas cohesivas y construcción ISSN: del sentido: análisis y comparación 1576-0995 de estrategias” Montserrat Cunillera Domènech Institut Universitari de Lingüística Per donar a conèixer els vostres Aplicada treballs de recerca i altres Directora: Mercè Tricás Preckler investigacions, poseu-vos en contacte amb: “Els actes de comunicació processals” Cristina Junyent Noelia Furquet Monasterio Gabinet de Rectorat Departament de Dret Pça Mercè, 12 Director: Francisco Ramos Méndez 08002 Barcelona Tel.: 93 542 22 09 “La fabricació de la fàbrica. Treball i A/e: [email protected] política a la Catalunya cotonera (1784-1884)” Albert Garcia Balañà Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives Director: Josep M. Fradera Barceló
“Essays in Game Theory” Matthias Messner Departament d’Economia i Empresa Director: Antonio Cabrales Goitia
“El acusador particular en el sistema procesal penal español” Raúl Eduardo Núñez Ojeda Departament de Dret Director: Francisco Ramos Méndez
20