Jordi Pericot I L'art CINÈTIC CATALÀ
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
JORDI PERICOT I L’ART CINÈTIC CATALÀ JORDI PERICOT I L’ART CINÈTIC CATALÀ Sempre és un orgull per a mi, i per a l’Ajuntament que En aquest llibre es deixa constància de la vàlua de represento, prendre part d’iniciatives enriquidores i que la seva aportació a l’art cinètic: un dels capítols de l’art contribueixen a ampliar i difondre el patrimoni del Mas- contemporani que sovint ha passat desapercebut. Grà- nou. Perquè, dintre del patrimoni de la nostra vila, els cies a la bona feina de la crítica i estudiosa Sílvia Muñoz nostres creadors hi tenen un paper molt destacat. En d’Imbert, no només entenem millor els esforços de Jordi moltes ocasions he repetit que el Masnou té el privilegi Pericot com a artista, sinó que ens acostem a un epi- de comptar entre els seus habitants amb un important sodi important del desenvolupament cultural del segle nombre de pintors, escriptors, dramaturgs, actors i crea- XX. Per tot plegat, vull agrair la seva tasca a l’autora de dors d’altres disciplines. Tots ells enriqueixen la vida dels l’estudi i, especialment, a l’artista: gràcies per la seva seus convilatans i, com és el cas de Jordi Pericot, esde- feina, gràcies per triar el Masnou per cedir el seu fons i venen punts de referència per a moltes altres persones. gràcies per enriquir la nostra història. Pere Parés Alcalde Aquest catàleg de Jordi Pericot i l’art cinètic català és obra plàstica; sinó que també recull aspectes vinculats un pas més en el reconeixement i la difusió de l’obra i a les aportacions teòriques i a altres camps de la crea- el pensament de Jordi Pericot. El març de 2007, l’Ajunta- ció. Podem veure el Pericot en la seva faceta d’artista ment del Masnou va promoure l’exposició “Jordi Pericot, plàstic del 1964 al 1984, i també el Pericot filòsof, teòric vint anys d’art cinètic (1964-1984)”, que es va difondre i pensador de les formes artístiques, del disseny i la arreu de Catalunya fins a l’any 2010. Gràcies a la donació comunicació visual. d’una bona part de l’obra de l’artista a l’Ajuntament i a la L’art cinètic és una de les avantguardes menys co- creació de l’Espai Pericot com un espai permanent de la negudes sorgides després de la Segona Guerra Mundial. seva obra d’art cinètic, s’ha continuat difonent l’obra de Inspirat per les primeres avantguardes d’entreguerres, l’artista. La singularitat d’un espai d’art cinètic ha servit especialment pel que fa al futurisme, el constructivisme també per difondre’l amb nombroses visites, especial- i l’Escola de la Bauhaus. La racionalitat, el moviment, la ment en l’àmbit de les escoles. velocitat i els efectes òptics esdevenen elements fona- Ara calia fer un pas més en el reconeixement i calia mentals en la seva voluntat de vincular-ho a la tecnologia una tasca de recopilació de tota la seva obra, també més i a la participació activa de l’espectador. Jordi Pericot és enllà de les seves creacions visuals. Aquest catàleg ha un dels exponents més importants d’aquesta tendència estat fruit de l’estudi sobre el cinetisme a Catalunya i artística. l’obra de Jordi Pericot per part de la Sílvia Muñoz d’Im- Jordi Pericot és un masnoví de naixement i vocació. bert. Ha estat coordinat per Marta Roig, amb el suport Ha col·laborat amb moltes iniciatives locals i amb moltes del Museu Municipal de Nàutica i l’ajut de la Diputació tasques que du a terme el nostre Ajuntament. Compro- de Barcelona. Aquesta publicació no només recull la bi- mès amb el pensament i la cultura, amb el Masnou i ografia de l’autor, amb textos del mateix autor o d’altres amb el país. El seu és un pensament gens complaent, persones vinculades a la creació artística, ni és només crític i reflexiu, basat en la racionalitat i la modernitat. Un un repàs exhaustiu per les diferents parts de la seva humanista dels nostres temps. Jaume Oliveras Regidor de Cultura Edita: Ajuntament del Masnou C/ Josep Pujadas Truch, 1 A - 08320 El Masnou Telèfon 93 540 50 02 Fax 93 540 80 59 [email protected] www.elmasnou.cat A partir d’una investigació de Sílvia Muñoz d’Imbert sobre Jordi Pericot i el cinetisme, realitzada entre setembre de 2012 i juliol de 2013 Redacció del catàleg: Sílvia Muñoz d’Imbert Marta Roig Coordinació: Marta Roig Direcció: Cristina Espuga Disseny i maquetació: Josep Puig Correcció: Mònica Clotet Eva Rodríguez Fotografies: Ramon Boadella i Josep Puig (fotografia d’obra pictòrica) J. Barceló, J. Richter, Antoni Miralda i Jacint Bertran Producció: Ramon Ruiz Bruy Dipòsit legal: DL B 23.006-2014 ÍNDEX 8 Pròlegs 8 Jordi Pericot i l’art cinètic a Catalunya 12 Jordi Pericot versus Jordi Pericot 16 I. JORDI PERICOT I L’ART 17 Biografia 17 Primers anys (1931-1958) 17 França, a la recerca de la llibertat i l’inici de la trajectòria artística (1958-1968) 21 El retorn a Catalunya (1967-1970) 21 Pericot i el grup MENTE (1968-1972) 22 Pericot i el cinetisme (1963-1984) 26 Pericot, pedagog i teòric 28 L’experimentació cinètica de Jordi Pericot 29 1. Les primeres albors del cinetisme. París (1963-1972) 32 2. El moviment per a la reflexió. Miralls guerxos (1965-1968) 33 3. El moviment per a la refracció. Plàstic estriat (1966-1971) 34 4. El mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972) 36 5. La tensió entre ésser i buit. Formes, colors, buits (1971-1974) 36 6. El cinetisme orgànic. Les figures retòriques (1981-1984) 40 Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot 42 Inventari de l’obra cedida per Jordi Pericot 82 Cronobiografia 87 Principals exposicions personals 87 Principals exposicions col·lectives 90 Jordi Pericot i les seves col·laboracions en el món del teatre 92 Reflexions de Jordi Pericot sobre la filosofia i la teoria de l’art 92 Una estètica mancada d’ètica 96 Vers un art deliberatiu 100 Apolo y Dafne (Bernini) 101 Jordi Pericot dissenya futur 102 II. CINETISME. CONSIDERACIONS GENERALS 116 III. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Jordi Pericot i l’art cinètic a Catalunya Jordi Pericot (El Masnou, 1931) és un personatge fo- refundació de l’Escola Elisava després de l’escissió, l’any namental per entendre la història cultural del nostre 1968: germen de la seva posterior etapa com a profes- país, un filòsof, teòric i pensador de les formes artísti- sor i catedràtic universitari especialitzat en el camp del ques, del disseny, de la comunicació visual; en definiti- disseny i la comunicació visual. va, d’aquella creativitat que s’endinsa i es filtra per les De fet, el seu recorregut professional té un fons escletxes de la vida quotidiana. En els seus diversos pedagògic evident, que s’inicia des de ben jove o, més projectes, hi conflueixen la pedagogia, la sociologia, la ben dit, dins del propi entorn familiar, amb uns pares psicologia. Pericot analitza amb rigor científic, sense mestres i pedagogs de l’escola pública republicana que abandonar mai el seu caràcter creatiu i lliure, com el transmeten als seus quatre fills el valor per l’estudi i la llenguatge visual inunda el nostre paisatge conceptual i cultura. Uns pares mestres que pateixen la dura repres- emocional, qui concep el seu missatge i per a què, com sió franquista, essent traslladats i destinats per separat el percebem, com el llegim i l’interpretem. a realitzar la seva feina fora de Catalunya. Seguint la tra- Reconstruir el seu trencaclosques vital és una tasca dició familiar, doncs, Jordi Pericot començarà a estudiar complexa, perquè Pericot, a través de les seves expe- Magisteri i, com a professor, donarà les seves primeres rimentacions de profunda arrel filosòfica i humanística, passes professionals, però aviat necessitarà fugir d’un pretén no tancar-se mai en cap àmbit concret, tot in- país sense llibertats, consumit per la dictadura, tancat tentant analitzar i transmetre, de la millor manera, la i aïllat. L’any 1958 marxarà a França per descobrir el múltiple, variable i contaminada realitat que ens envolta. que era un altre món, modern i democràtic, i per cercar Per apropar-nos a la seva trajectòria, és cabdal com- també la seva pròpia vocació. Interessat per la pràctica prendre el moment històric en què Jordi Pericot neix i del dibuix i pel cinema, des de la Universitat de Tolosa, desenvolupa el seu treball: des dels seus records d’in- viatjarà a les Antilles l’estiu de 1960 per realitzar un do- fantesa de la Guerra Civil al Masnou, passant per la dura cumental sobre els problemes racials en aquells llunyans vivència de la postguerra, que marca la seva joventut i territoris francesos, un projecte primerenc que conté l’empeny a marxar a França l’any 1958, la seva estada tots els ingredients de les preocupacions que sempre a Tolosa de Llenguadoc, la posterior etapa a París du- més l’han acompanyat: el llenguatge visual i el compro- rant la dècada dels anys 60 i el seu retorn a Catalunya, mís social de la cultura. ansiós per viure la fi del franquisme d’una forma activa No serà, però, fins arribar a París que encetarà el i compromesa. Va ser protagonista de capítols com la seu camí dins el món de la pintura. Captivat per l’ambi- Tancada a Montserrat, el 1970, i de nombrosos projectes ent d’aquella capital artística, exposarà la seva primera culturals, socials i pedagògics, d’entre els quals, la seva mostra individual a la Galerie du Damier l’any 1963; a par- feina com a escenògraf i figurinista en obres de teatre tir d’aleshores, les exposicions s’aniran succeint: la Gale- dirigides per Josep Anton Codina i Ricard Salvat, o la ría Belarte, que portarà el que serà el seu amic Joan Mas 8 Zammit i on presentarà per primer cop la seva obra a Bar- l’obra i l’ull humà, apostaven per l’anonimat i l’homo- celona, l’any 1964; l’exposició a la ciutat suïssa de Sion, geneïtat de la forma i de les relacions entre les formes, l’any 1966, de la mà d’Àngel Duarte, membre de l’Equipo tot posant en evidència la inestabilitat visual i el temps 57; la seva participació, el mateix any, a diverses exposi- de la percepció.