El programa Entrevista a Què ofereix la ICREA de la Josep Fontana biblioteca a la Generalitat de “La por mateixa que els canvis que recerca? es puguin produir acabin enduent-se Catalunya massa coses pel davant, fa que Les biblioteques universitàries entre aquells que tenen coses a sempre han tingut una clara Des del DURSI es va promoure el defensar, essencialment propietats, autoconcepció d'instrument programa d’incorporació de engeguin una mena de procés que essencial de suport per a les científics ICREA, amb l’objectiu constitueixi un règim nou estable, activitats de recerca que es d’impulsar i expandir el sistema de que deixa completament salvades realitzen a la universitat en què recerca a Catalunya. En la primera les seves propietats. Això sí, a costa s'inscriuen. (pàg. 16) convocatòria del programa que alguns en paguin la factura.” d’incorporació de científics ICREA, a (pàg. 12) tot Catalunya se’n van incorporar 32, cinc d’ells a la UPF. Enguany, hi ha hagut la segona convocatòria. (pàg. 2) Entrevista a Salvador Barberà, director de l’ICREA “Deixant a part la meva opinió personal, el resultat és bo no només per la qualitat de la gent que hem Control solar: estat capaços d’absorbir, sinó també per la qualitat de la gent a la qual de UV moment no hem pogut dir que sí, i que esperem poder-los-ho dir en les Un equip d’estudiants de tercer cicle convocatòries successives.” (pàg. 7) del Departament de CEXS ha guanyat el premi EXPORECERCA També en JOVE i el premi Expo Science Europa 2002 amb el projecte d’un sistema aquest número: fotosensible a la llum ultraviolada, 11 que indica el moment a partir del Tribuna oberta (pàg. 11 ) qual es produeix un excés d’exposició a la radiació solar. Activitats (pàg. 19) (pag. 19) Premis (pàg. 19) Tesis (pàg. 20) NÚMERO 11 NOTÍCIES DE MARÇ 2002/ RCERCA E JULIOL 2002 Actualitat Podeu fer una breu descripció de la vostra recerca? Estudio les interaccions entre els esdeveniments demogràfics i els El programa socioeconòmics, a nivell individual, durant l'etapa de joventut. En ICREA de la particular m'interesso pel paper dels factors polítics i institucionals Generalitat de en la formació de les famílies i la fecunditat. La meva perspectiva és Catalunya principalment quantitativa, longitudinal i multinivell, i faig servir Des del Departament d’Universitats, dades de tipus panel o Recerca i Societat de la Informació Nom: Pau Baizan. retrospectives. (DURSI) de la Generalitat de Lloc i any de naixement: Molins de Catalunya es va promoure el Rei, 1962 La perspectiva multinivell fa programa d’incorporació de Doctorat: Universitat Catòlica de referència a intentar examinar científics ICREA, mitjançant la Lovaina (Bèlgica), 1999. l'impacte dels diversos contextos en Institució Catalana de Recerca i Departament: Ciències Polítiques i els quals l'individu està situat sobre Estudis Avançats, en la qual també Socials. el seu comportament. Aquests participa la Fundació Catalana per a contextos poden ser la llar on viu, la la Recerca. Principals línies de recerca: estat del ciutat, la classe social, etc. benestar i famílies, mètodes event- Òbviament, els individus que Aquesta iniciativa és un dels eixos history analysis, demografia de la comparteixen un mateix context més importants de la política del joventut. poden tenir coses en comú, i Departament per impulsar i expandir l'anàlisi estadística ho té en el sistema de recerca a Catalunya, Principals treballs publicats: compte. amb la incorporació de més BAIZÁN, P.; AASSVE, A.; BILLARI, F. C. investigadors, de qualsevol àmbit, i "Cohabitation, marriage, first birth. Les enquestes panel consisteixen a l’atorgació de nous recursos per a la The interrelationship of family fer preguntes a una mateixa seva recerca. formation events in Spain". persona diverses vegades al llarg European Journal of Population. del temps. Per exemple, un cop a En la primera convocatòria del [En premsa]. l'any durant set o vuit anys. programa d’incorporació de L'objectiu és aconseguir una major científics ICREA, a tot Catalunya BAIZÁN, P.; MICHIELIN, F.; BILLARI, F. C. precisió en les respostes (per se’n van incorporar 32, cinc d’ells a "Political Economy and Life Course exemple, sobre els ingressos) i fer la UPF. Enguany, hi ha hagut la Patterns: The Heterogeneity of the possible que l'individu no segona convocatòria. Occupational, Family and Household "racionalitzi" o adapti les respostes Trajectories of Young Spaniards". al que ha estat el seu Demographic Research, 6 (8). 2002. comportament, aconseguint així Pàg. 191-240. informació sobre les actituds o les intencions vers un determinat BAIZÁN, P. Formation des ménages et comportament abans que el migrations. Analyse biographique de comportament tingui lloc. trois générations espagnoles, (Household Formation and A quin equip us integreu? Migration. A Life Course Analysis of Treballaré al Departament de Three Spanish Birth Cohorts). Ciències Polítiques i Socials, amb Academia-Bruylant/L'Harmattan: Gösta Esping-Andersen i Elisabet Louvain-la-Neuve, 2002. 229 pàg. Almeda, entre d'altres. BILLARI, F. C.; PHILIPOV, D.; BAIZÁN, P. Com valoreu el programa ICREA "Leaving home in Europe: a d'incorporació de científics? comparative overview on cohorts A mi em permetrà d'investigar a born around 1960". International Catalunya (actualment estic a Journal of Population Geography, 7 Alemanya), i de col·laborar amb un (5). 2001. Pàg. 339-356. grup d'investigadors d'alt nivell. BAIZÁN, P. "Transitions to adulthood in Més informació: Spain". A: CORIJN, M.; KLIJZING, E. (ed.). A/e: [email protected] Transitions to Adulthood in Europe. http://www.demogr.mpg.de (European Studies of Population, 10). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 2001. Pàg. 279-312. BAIZÁN MUÑOZ, P.; DUCHÊNE, J. "Ménages et normes sociales en Belgique: vers une plus grande diversité?". Recherches Sociologiques. Vol. 31 (1). 2000. Pàg. 123-134. 2 GEFFNER, H.; PEARL, J. “Conditional A quin equip us integreu? Entailment: Bridging two Estic en el Departament de Approaches to Default Reasoning”. Tecnologia, on treballo en la creació Artificial Intelligence Journal. Vol. d’un grup de recerca en 53. 1992. Pàg. 209-244. intel·ligència artificial. Ja tenim alguns professors joves treballant GEFFNER, H. Default Reasoning: Causal en el tema, alguns professors and Conditional Theories. MIT Press; visitants, i esperem poder comptar Cambridge: Massachussetts pròximament amb la participació Institute of Technology Press, 1992. d’estudiants de doctorat i postdoctorat. També ens relacionem Podeu fer una breu descripció de la amb grups que fan una recerca vostra recerca? propera a altres universitats, tant a Nom: Héctor Geffner. La meva feina se centra en la Barcelona o a Espanya, com a la Lloc i any de naixement: Buenos Aires, modelització i la resolució de resta d’Europa. 1959. problemes de decisió. En aquesta Doctorat: Universitat de Califòrnia a feina hi ha tres aspectes Com valoreu el programa ICREA Los Angeles (UCLA), EUA; 1989. fonamentals: models matemàtics d’incorporació de científics? Departament: Tecnologia. per descriure els diferents tipus de El programa ICREA permet la problemes de decisió que es tenen incorporació ràpida i estable Principals línies de recerca: en compte, llenguatges de d’investigadors de bon nivell a les intel·ligència artificial. representació per descriure aquests universitats catalanes, i evita problemes de manera convenient i dificultats i tràmits burocràtics que, Principals treballs publicats: algoritmes per resoldre els models d’altra banda, farien les coses molt GEFFNER, H. “Perspectives on Artificial de manera efectiva. més difícils, tant per als Intelligence Planning”. Proceedings investigadors com per a les Eighteenth National Conference on Més precisament, els models universitats. Artificial Intelligence (AAAI-2002). involucren canvis del sistema i d’un 2002. Cambridge: entorn i les observacions. Els Crec que la idea està molt bé, i em AAAI/Massachussetts Institute of llenguatges de representació són sembla que pot tenir un impacte Technology Press. extensions de diferents fragments molt positiu. Encara resten per de la lògica de primer ordre i els afinar alguns temes, com ara el BONET, B.; GEFFNER, H. “Heuristic Search algoritmes que tenen a veure amb la finançament de la recerca que han Planner 2.0”. Artificial Intelligence cerca heurística i la programació de fer els professors adscrits al Magazine. Vol. 22 (3). 2001. dinàmica. El resultat d’aquests programa ICREA, almenys a curt Pàg. 77-80. treballs són planners: programes termini, i per als professors que no que accepten una descripció de s’incorporen a grups ja establerts. BONET, B.; GEFFNER, H. “Planning as problemes de decisió seqüencial i Heuristic Search.” Intelligence que automàticament computen una Més informació: Magazine. Vol. 129 (1-2). 2001. solució, en certs casos, òptima. A/e: [email protected] Pàg. 5--33. www.ldc.usb.ve/~hector/ També he treballat en models de BONET, B.; GEFFNER, H. “Planning and raonament plausible i models de Control in AI: a Unifying raonament causal i temporal. Perspective”. Applied Intelligence. Eventualment m’interessaria també Vol. 14 (3). 2001. Pàg. 237-252. utilitzar aquests i altres desenvolupaments en intel·ligència GEFFNER, H. “Functional Strips: A more artificial, per modelar, analitzar i flexible language for planning and comprendre millor temes com ara problem solving”. A: Minker, Jack. sistemes de creences (belief (Ed.). Logic-Based Artificial systems), diàlegs i argumentació, i Intelligence. Kluwer, 2000. l’ensenyament del pensament crític. Per ara, de tota manera, em dedico GEFFNER, H. “High Probabilities”. a temes més definits, amb un Model Preference and Default enfocament majorment matemàtic i Arguments. Minds and Machines. computacional. Vol. 2. 1992. Pàg. 51-70. NOTÍCIES DE R E CERCA3 HOGARTH, R. M., & KUNREUTHER, H. “Decision making under ignorance: Arguing with yourself”. Journal of Risk and Uncertainty, 10. 1995. Pàg 15-36. HOGARTH, R. M. Educating intuition. Chicago: The University of Chicago Press, 2001. Podeu fer una breu descripció de la vostra recerca? En termes generals, les persones Nom: Robin Hogarth.