DOCSLIB.ORG

Llibre Vilagrassa Ok.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Llibre Vilagrassa Ok.Indd Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l’època del renaixement (1500-1640) Per Joan YEGUAS GASSÓ Historiador de l’art i conservador del MNAC Pàgina anterior: Joan Yeguas durant la seva interveció a la XLII Jornada de Teball celebrada a Vilagrassa (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII VILAGRASSA Ermita del Roser de Vilagrassa (1561-1600) La seva ubicació és a la plaça de sant Roc de Vilagrassa (fi g. 1). La urbanització de Vilagrassa ha engolit l’ermita, que antigament estava fora del recinte emmurallat, a tocar del camí a Balaguer. Es tracta d’un petit temple de tres trams, una obra d’estil gòtic a l’època del Renaixement, cobert amb voltes de creueria sostingudes per pilars adossats al mur, amb plementeria de pedra (fi g. 2). Les obertures es limiten a només cinc diminutes fi nestres: tres a la façana (dues a banda i banda de la porta, i la tercera sobre l’entaulament de la porta) i dues a la paret a la banda de l’epístola (una de dels quals, la més propera a la porta, sembla posterior a la construcció). La portalada és una magnífi ca obra classicista que es desenvolupa a partir d’una obertura d’arc de mig punt adovellat, emmarcada per dues columnes, entaulament i part superior (fi g. 3). Les columnes s’alcen sobre pedestals, tenen el fust acanalat i capitell compost Fig. 1.- Vista exterior de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). 205 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 2.- Voltes de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 3.- Portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). 206 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 4.- Entaulament de la portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). (fulles d’acant i volutes bastant mutilades); els muntants tenen motllures lineals. L’entaulament (fi g. 4), amb joc d’entrades i sortides per mor de la columna adossada, segueix la pauta clàssica amb arquitrau, fris i cornisa. La decoració de l’entaulament és austera, es limita a l’epigrafi a del fris: SAL / VTA / TE VIRGINE MARIA QVE MVLTV LAVORAVI / T IN / NO / BIS.1 En les portades classicistes de fi nals del segle XVI i inicis del XVII, vegeu els casos de Vilalba dels Arcs o Bot (entre altres), és habitual la coŀlocació d’un templet fornícula a la part central sobre l’entaulament, que aquí està foradat i exerceix de fi nestra. Templet que està emmarcat per columnes de fust llis i capitell compost, i es corona per un mini entaulament; hi ha un fris amb l’epigrafi a MARIA DEL ROSER i un timpà triangular amb dentellons. La diferència d’alçada i d’amplada entre l’entaulament principal i el templet es salva mitjançant la típica decoració d’una voluta, que a la part inferior es transforma en vegetal, a mena d’element del repertori grotesc. Per sobre, l’última decoració és un escut heràldic, tres bolets que remeten al cognom Boleda (fi g. 5). A l’època barroca es va afegir un porxo de tres arcades, que curiosament no té volta; d’aquesta època correspondria la inscripció que hi ha sota una de les fi nestres, escrita en castellà: A LA LVMBRA / RIA DE N(uest)RA / SE(ñ)ORA DEL RO / SARIO. En el llibre de privilegis de Vilagrassa, el 28 de setembre de 1580 es produeix un acord entre els paers de Vilagrassa i Joan Boleda sobre l’administració de la 1. Traducció del text: Salve verge Maria, que treballes molt en nosaltres. 207 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 5.- Escut dels Boleda, portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). capella. Boleda afi rma ser habitant d’Anglesola i hereu del difunt Jaume Boleda, antic rector de Vilagrassa i fundador de la capella.2 Segons Espinagosa, es tracta d’una obra acabada el 1561, i reformada el 1775.3 Bellmunt Figueras, seguit per Sans Gilabert, afi rma que fou fundada el 1576 per Jaume Boleda.4 La data de 1561 es llegeix a la clau de volta del tram més proper a la porta (ANY / 1561 –fi g. 6–); les altres dues claus de volta també tenen inscripcions epigràfi ques en exerg, una iŀlegible (SE..... DA.MOS) i l’altra (VERGE MARIA ROSER). A la dovella clau de l’arc frontal del porxo hi ha la data de 1775. La primera data indicaria la construcció 2. Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), Llibre de Privilegis de Vilagrassa, fol. 248-251. 3. Jaume ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments històrics, Tàrrega, 1988, s. p. 4. Joan BELLMUNT i FIGUERAS, L’Urgell, (Fets, costums i llegendes), Lleida, 1991, vol. II, p. 393. Vegeu també: Marc SANS GILABERT, Vilagrassa, Valls, 2002, p. 64 i 78. 208 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 6.- Clau de volta, ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). de l’ermita sota les premisses del gòtic del segle XVI, i la segona la construcció del porxo. La portada classicista s’ha de situar prop de la fàbrica de 1561, però la data és massa primerenca per a una obra d’aquestes característiques de llenguatge clàssic tan ben defi nit. Tot i que no s’hauria de descartar totalment la data de 1561, jo apostaria per una data lleugerament posterior, entre 1575-1600. Església de Vilagrassa (modifi cacions de 1549 i 1608) El temple parroquial de Santa Maria és una obra que s’etiqueta falsament com a romànica, per l’existència de la magnífi ca portalada del segle XIII, exemple de l’art de l’Escola de Lleida. Però l’interior ens mostra dues naus concebudes dins de l’art gòtic, i capelles obertes als murs amb arcs ogivals de força qualitat. La nau central està elaborada amb uns arcs d’amplada considerable, i la nau lateral amb arcs gòtics amagats sota voltes d’època posterior. Segons Espinagosa, aquestes obres d’esperit gòtic s’ha de datar entre els segles XIII i XIV.5 El 1556, Joan Farnós i Bernat Estadella, síndic i batlle de la vila respectivament, proposen a Benet de Tocco, bisbe de Vic, solucionar que el cementiri estigués davant la porta de la parroquial, ja que, hi havia difi cultat per entrar-hi i no es veia res.6 5. J. ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments... (Op. Cit.), s. p. 6. ACUR, Llibre de Privilegis de Vilagrassa, fol. 247. Confr. Prim BERTRAN i ROIGÉ, “Marc històric de l’església de Vilagrassa”, Vilagrassa VIII centenari de la carta de població 1185- 1985, Lleida, 1986, p. 42. 209 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 7.- Volta estrellada del presbiteri de l’església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Les actuals voltes de l’església són: quatre a la nau central (dues estrellades –fi g. 7– i dues de creueria) i tres a la nau lateral (totes de creueria), la del cor (de creueria), la del presbiteri (estrellada), i les més espectaculars (estrellades) que trobem en dues petites capelles (actualment són la sagristia –fi g. 8– i un petit magatzem). Es tracta d’unes voltes amb claus de volta de fantasia, totes fetes a la mateixa època, que es pot datar per l’epigrafi a que hi ha a la clau de volta del cor, de l’any 1608 (fi g. 9). Voltes d’estil gòtic dins l’època del Renaixement, sense comptar amb una capella amb volta de creueria datada el 1680. Tot i l’evidència estilística, i la datació palmària, molts autors han vist aquestes voltes com obres d’estil “neogòtic” o del “segle XIX”.7 També trobem una portada datada el 15/49, que seria l’antiga sagristia, una obra híbrida entre les motllures dels muntants d’esperit gòtic, i un entaulament classicista (fi g. 10). Obra realitzada per un artífex que introdueix novetats, però no domina el nou llenguatge clàssic. Vegeu la petitor del timpà respecte al que li correspondria. Portada que ostenta una altra inscripció epigràfi ca, un proverbi en llatí (d’origen francès): FAC BON ET HABEBIS INVIDOS / FAC MELIUS ET CONFUNDES EOS.8 7. J. ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments... (Op. Cit.), s. p.; Marc SANS GILABERT, Vilagrassa... (Op. Cit.), p. 56. 8. Traducció de text: fes-ho bé i tindràs envejosos, fes-ho millor i els confondràs. 210 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 8.- Volta estrellada de la sagristia de l’església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 9.- Clau de volta, església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 10.- Porta de l’antiga sagristia, església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). 211 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT ANGLESOLA Capella i retaule de santa Anna d’Anglesola (1523-1524) Segons Josep Mestres en el seu Libro de las antiguedades de la iglesia y villa de Anglesola (1886), la capella de santa Anna fou construïda el 1523, fora dels murs de la vila. L’any 1875 es va demanar de derruir-la al bisbe de Solsona, perquè estava ruïnosa, desdeia la plaça i perquè les Germanes Carmelites necessitaven un nou temple. Mestres féu un dibuix d’aquesta antiga capella. Dins d’aquesta capella hi havia un retaule, amb pintura sobre taula. Una esplèndida obra que, segons el propi Mestres, fou posada al nou temple carmelità. No sabem quan, el retaule fou portat a l’església parroquial, on actualment es pot observar, a la banda de l’Evangeli, és a dir, entrant, a la dreta (fi g.
Load more

Recommended publications
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Cartografia Cadastral De La Província De Lleida (Segles XVIII-XIX) J
    ELS ATLES 39 Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX) J. Burgueño Departament de Geografia i Sociologia. Universitat de Lleida El Cadastre de Patiño La derrota dels austriacistes en la guerra de Successió va permetre a Felip V la supressió de les constitucions catalanes i l’establiment d’un seguit de mesures de centralització, unificació jurídica i fiscalització. La instauració del Cadastre (R.D. 9-XII-1715) va ser obra del superintendent de Catalunya, José Patiño. La nova contribució gravava dos conceptes: els béns immobles (imposició o servei reial) i l’activitat professional (imposició personal). Les normes generals, establertes el 15 d’octubre de 1716, afirmen que la contri- bució reial “debe cargarse sobre las haciendas, ejecutando descripción y tasa- ción de todas ellas y regulando sus valores y frutos”; per això, el procediment “más conveniente y justificado para la exacción de dicha Imposición en este Principado debe ser el método inalterable de la descripción y estimación hecha en el Catastro de todos los bienes raíces con las circunstancias indivi- duales que se necesitan para su inteligencia y exactitu”. Així, en el reparti- ment “de lo Real por el Catastro” volia avaluar “cada medida de tierra por 1. A Cervera –la ciutat més ben estudiada de Catalunya: TURULL, 1990 i VERDÉS, 2004– es su producto, y circunstanciada por su situación, límites y calidad, destinán- conserven manifests d’ençà 1340; a Balaguer dole su clase, según las en que se han dividido en número correspondiente a estimes des de 1380. Encara que (si més no a Cervera) hi ha manifests posteriors a la Nova la variedad que las tierras entre sí tienen.” Planta, són els medievalistes els que més aten- ció han dedicat a aquest tipus d’ingressos muni- Cal advertir que, contràriament al que s’afirma sovint, el Cadastre de cipals (ORTÍ - SÁNCHEZ - TURULL, 1996 i Actes Patiño no va suposar a Catalunya una novetat radical com a contribució del III Congrés, 1996).
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Les Eleccions Municipals De 1934 a La Segarra
    Raimon Soler Becerro Les eleccions municipals de 1934 Miscel·làniaa la Segarra Cerverina 22 (2012-2013) 85-12485 Les eleccions municipals de 1934 a la Segarra Raimon Soler Becerro* Centre d’Estudis Antoni de Capmany d’Economia i Història Econòmica (CEAC), Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona (UB) Resum Abstract El 14 de gener de 1934 es van celebrar On January 14th, 1934, local elections eleccions municipals a tot Catalunya en un were held in Catalonia in a context of context de creixent tensió política. Aquest increasing political tension. This is an és un episodi de la història de la Segona episode of the history of the Spanish Second República que, sovint, no ha rebut l’atenció Republic which has not often received the que es mereixeria. Després de presentar attention it deserved. After presenting the la dinàmica política a la Segarra, l’article political dynamics in the county of Segarra analitza els resultats electorals de 1934 a (western Catalonia), the article analyzes the la comarca i situa aquestes eleccions en el 1934 electoral results in this county and put context de la resta de processos electorals them in the context of the rest of electoral que van tenir lloc entre 1931 i 1936. processes that took place between 1931 and 1936. Paraules Clau: Keywords Eleccions municipals – Comportament Local elections – Electoral behavior – electoral – La Segarra – Catalunya – Segona La Segarra – Catalonia – Second Republic República – Segle XX – 20th Century * Raimon Soler Becerro és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment és Tècnic de Suport a la Recerca al Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa, UB i investigador del Centre d´Estudis ‘Antoni de Capmany’ d’Economia i Història Econòmica (CEAC).
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • La Ceràmica Grisa Del Pla De Les Tenalles De Granyanella (La Segarra) En El Marc Ilerget Oriental*
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 9-25 La ceràmica grisa del Pla de les Tenalles de Granyanella (la Segarra) en el marc ilerget oriental* JORDI PÉREZ I CONILL Arqueòleg El motiu del present article és donar a conèixer un conjunt de ceràmiques grises del Pla de les Tenalles de Granyanella, la Segarra, que tot i estar dins del marc actual de la discussió sobre aquest tipus de ceràmiques' no estan exemptes de la problemàtica que presenten i que volem reflectir. D'altra banda, hem de dir que aquest conjunt és el resultat de l'aportació de materials que hem trobat en col·leccions privades com les d'A. Bellart i R. Boleda, així com fruit de les excavacions de P. Villalba i del procés arqueològic endegat per nosaltres. ' Agraïm a Samuel Buiguete la tasca de neteja i consolidació del hagment de la làmina 3,9. 1, BARBERÀ, J., "Las cerámicas grises de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baicelonés)" Ceràmiques Gregues i Hel·lentstiques a la Península Ibèrica. Monografies Emporitanes, vil, Barcelona, 1985, ps. 115-131. Vegeu sobretot les pàgines 116 i 117. 1 o JORDI PÉREZ I CONILL L'assentament El Pla de les Tenalles en un principi se situava en un marc cronològic que anava des de final segle iv a.C, que es concretava per la troballa de dos fragments de ceràmica ática de figures roges, fins a final segle iii a.C, i sobretot a principi del segle ii a.C. moment que venia caracteritzat fonamentalment per alguns fragments de ceràmica de vernís negre.^ Quan el Sr.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Cat EXTERIOR.Indd 1 14/3/18 15:47 FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125
    CAT www.moturisme.aralleida.com instal·lacions excel·lents. rebran una bona atenció i hi trobaran unes carreteres paisatges i de la gastronomia zona amb garantia que de Lleida i gaudir dels podran conèixer el Pirineu i les Terres amb moto a viatjar cionats afi projecte els a aquest Gràcies cafeteries i museus, entre d’altres. d’allotjament turístic i serveis complementaris de restauració, ca actualment establiments un segell de qualitat que identifi Aquest projecte estableix un sistema de garantia mitjançant trobar-hi neu o gel. carreteres de muntanya a gran altitud, on l’hivern és possible es poden fer tot l’any excepte les que transcorren per trams de punts d’interès turístic per on passa la ruta. La majoria d’elles perfectament en una jornada facilitant les parades en els diferents són d’entre 200 i 300 km, cosa que permet que es puguin fer les rutes cadascuna de en a recórrer Les distàncies excel·lent. estat supervisades per un equip expert conforme tenen un asfalt les carreteres per on passen rutes de Moturisme han Totes revirades amb altres trams més rectes de carreteres principals. combinen trams de carreteres secundàries poc transitades i més Lleida, totes elles amb un gran atractiu turístic i paisatgístic que S’han creat 10 rutes que transcorren per la demarcació de de Lleida amb moto carretera. Pirineu i les Terres especialitzats per als motoristes d’arreu poder descobrir el Moturisme Ara Lleida proposa un conjunt de rutes i serveis ara lleida rutes moturisme Establiments certifi cats No t’ho pots perdre! Senyalitzats amb el segell de MOTURISME.
    [Show full text]
  • La Segarra Cervera
    La producció agroalimentària té un pes important a la comarca de la Segarra: des de les explotacions agrícoles i ramaderes, que produeixen cereals, farratges, olives, ametlles, vinya i horta, vede- lla, xai, porc i aviram (convencionals o ecològiques), passant per la gran tradició de forners, pastissers, xocolaters, viticultors, apicul- tors, cansaladers, boletaires, herbolaris i altres elaboradors de pro- ductes artesans, com són les conserves, pastes fresques, olis, etc. El Consell Comarcal de la Segarra pretén donar a conèixer aques- ta àmplia gamma de productes, que són part de la identitat del nostre territori i dinamitzadors econòmics dels municipis de la comarca. Teniu a les mans la relació de persones productores i elaboradores de la Segarra, amb tota la informació relacionada amb el producte que ofereixen i la seva localització a la comarca. Trobareu més in- formació a la web: http://productors.ccsegarra.cat La Segarra Lloberola C-451 a Andorra 39 Sanaüja C-1412a Vallferosa L-314 1 Sant Serni Granollers Biosca a Andorra Selvanera L-313 LV-3113 C-1412a Fontanet Les Sitges Palou l’Aguda Claret Talteüll LV-3005 Cellers LV-3133 Guarda-si-venes 52 L-313a Torà 54 2 L-313 53 Florejacs LV-3114 Palouet Massoteres 30 29 35 LV-3003 a Barcelona la Morana Guissona 28 27 LV-3201 Sant Martí LV-3201 33 34 Vicfred de la Morana 31 L-311a32 Ivorra Gra LV-3004 Les Pallargues Sant Guim de la Plana L-310 L-311 Sisteró Torrefeta LV-3003 Ratera Bellveí Viver de L-304 el Far Segarra Pelagalls 21 Concabella Mont-roig L-324 el Llor Comabella 55 L-312 Portell L-303 L-310 a Girona 36 Gospí 26 Hostafrancs Sedó 50L-311a 51 L-3121 C-25 Riber 49 Tarroja L-324 de Segarra Sant Ramon Ferran la Prenyanosa C-25 Montcortés PL.
    [Show full text]
  • Censals I Endeutament Públic Municipal a La Regió De Lleida D’Antic Règim (Segles XVII-XIX)
    Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins http://hdl.handle.net/10803/668636 Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada 4.0 No adaptada de Creative Commons (c) 2019, Gabriel Ramon Molins TESI DOCTORAL Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins Memòria presentada per optar al grau de Doctor per la Universitat de Lleida Programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura 2019 Director Enric Vicedo i Rius 2 Resum: El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer.
    [Show full text]
  • Municipi Comarca Població Superfície Densitat De Població
    Municipi Comarca Població Superfície Densitat de població Lleida Segrià 138956 212,3 654,5 Balaguer Noguera 17162 57,32 299,4 Tàrrega Urgell 17098 88,36 193,5 Mollerussa Pla d'Urgell 14683 7,08 2073,9 Seu d'Urgell, la Alt Urgell 12089 15,45 782,5 Alcarràs Segrià 9514 114,29 83,2 Puigcerdà Cerdanya 9258 18,92 489,3 Cervera Segarra 9180 55,19 166,3 Guissona Segarra 7136 18,1 394,3 Almacelles Segrià 6791 49,03 138,5 Alpicat Segrià 6255 15,33 408 Borges Blanques, les Garrigues 6087 61,55 98,9 Tremp Pallars Jussà 5844 302,82 19,3 Vielha e Mijaran Val d'Aran 5559 211,74 26,3 Agramunt Urgell 5371 79,65 67,4 Bellpuig Urgell 5133 34,98 146,7 Torrefarrera Segrià 4605 23,49 196 Juneda Garrigues 3475 47,33 73,4 Artesa de Segre Noguera 3432 175,9 19,5 Alcoletge Segrià 3420 16,7 204,8 Almenar Segrià 3398 66,59 51 Rosselló Segrià 3145 9,92 317 Pobla de Segur, la Pallars Jussà 2984 32,83 90,9 Alguaire Segrià 2971 50,11 59,3 Alfarràs Segrià 2797 11,4 245,4 Linyola Pla d'Urgell 2700 28,66 94,2 Ponts Noguera 2601 30,52 85,2 Aitona Segrià 2591 66,9 38,7 Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 2315 34,92 66,3 Torres de Segre Segrià 2277 50,61 45 Bellvís Pla d'Urgell 2255 46,7 48,3 Albatàrrec Segrià 2221 10,46 212,3 Pont de Suert, el Alta Ribagorça 2220 148,14 15 Torregrossa Pla d'Urgell 2202 40,52 54,3 Palau d'Anglesola, el Pla d'Urgell 2166 12,27 176,5 Sort Pallars Sobirà 2149 105,05 20,5 Arbeca Garrigues 2144 58,34 36,8 Bellver de Cerdanya Cerdanya 1937 98,15 19,7 Seròs Segrià 1922 85,75 22,4 Vallfogona de Balaguer Noguera 1876 26,97 69,6 Golmés Pla d'Urgell 1840
    [Show full text]