Llibre Vilagrassa Ok.Indd
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l’època del renaixement (1500-1640) Per Joan YEGUAS GASSÓ Historiador de l’art i conservador del MNAC Pàgina anterior: Joan Yeguas durant la seva interveció a la XLII Jornada de Teball celebrada a Vilagrassa (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII VILAGRASSA Ermita del Roser de Vilagrassa (1561-1600) La seva ubicació és a la plaça de sant Roc de Vilagrassa (fi g. 1). La urbanització de Vilagrassa ha engolit l’ermita, que antigament estava fora del recinte emmurallat, a tocar del camí a Balaguer. Es tracta d’un petit temple de tres trams, una obra d’estil gòtic a l’època del Renaixement, cobert amb voltes de creueria sostingudes per pilars adossats al mur, amb plementeria de pedra (fi g. 2). Les obertures es limiten a només cinc diminutes fi nestres: tres a la façana (dues a banda i banda de la porta, i la tercera sobre l’entaulament de la porta) i dues a la paret a la banda de l’epístola (una de dels quals, la més propera a la porta, sembla posterior a la construcció). La portalada és una magnífi ca obra classicista que es desenvolupa a partir d’una obertura d’arc de mig punt adovellat, emmarcada per dues columnes, entaulament i part superior (fi g. 3). Les columnes s’alcen sobre pedestals, tenen el fust acanalat i capitell compost Fig. 1.- Vista exterior de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). 205 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 2.- Voltes de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 3.- Portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). 206 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 4.- Entaulament de la portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). (fulles d’acant i volutes bastant mutilades); els muntants tenen motllures lineals. L’entaulament (fi g. 4), amb joc d’entrades i sortides per mor de la columna adossada, segueix la pauta clàssica amb arquitrau, fris i cornisa. La decoració de l’entaulament és austera, es limita a l’epigrafi a del fris: SAL / VTA / TE VIRGINE MARIA QVE MVLTV LAVORAVI / T IN / NO / BIS.1 En les portades classicistes de fi nals del segle XVI i inicis del XVII, vegeu els casos de Vilalba dels Arcs o Bot (entre altres), és habitual la coŀlocació d’un templet fornícula a la part central sobre l’entaulament, que aquí està foradat i exerceix de fi nestra. Templet que està emmarcat per columnes de fust llis i capitell compost, i es corona per un mini entaulament; hi ha un fris amb l’epigrafi a MARIA DEL ROSER i un timpà triangular amb dentellons. La diferència d’alçada i d’amplada entre l’entaulament principal i el templet es salva mitjançant la típica decoració d’una voluta, que a la part inferior es transforma en vegetal, a mena d’element del repertori grotesc. Per sobre, l’última decoració és un escut heràldic, tres bolets que remeten al cognom Boleda (fi g. 5). A l’època barroca es va afegir un porxo de tres arcades, que curiosament no té volta; d’aquesta època correspondria la inscripció que hi ha sota una de les fi nestres, escrita en castellà: A LA LVMBRA / RIA DE N(uest)RA / SE(ñ)ORA DEL RO / SARIO. En el llibre de privilegis de Vilagrassa, el 28 de setembre de 1580 es produeix un acord entre els paers de Vilagrassa i Joan Boleda sobre l’administració de la 1. Traducció del text: Salve verge Maria, que treballes molt en nosaltres. 207 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 5.- Escut dels Boleda, portada de l’ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). capella. Boleda afi rma ser habitant d’Anglesola i hereu del difunt Jaume Boleda, antic rector de Vilagrassa i fundador de la capella.2 Segons Espinagosa, es tracta d’una obra acabada el 1561, i reformada el 1775.3 Bellmunt Figueras, seguit per Sans Gilabert, afi rma que fou fundada el 1576 per Jaume Boleda.4 La data de 1561 es llegeix a la clau de volta del tram més proper a la porta (ANY / 1561 –fi g. 6–); les altres dues claus de volta també tenen inscripcions epigràfi ques en exerg, una iŀlegible (SE..... DA.MOS) i l’altra (VERGE MARIA ROSER). A la dovella clau de l’arc frontal del porxo hi ha la data de 1775. La primera data indicaria la construcció 2. Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), Llibre de Privilegis de Vilagrassa, fol. 248-251. 3. Jaume ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments històrics, Tàrrega, 1988, s. p. 4. Joan BELLMUNT i FIGUERAS, L’Urgell, (Fets, costums i llegendes), Lleida, 1991, vol. II, p. 393. Vegeu també: Marc SANS GILABERT, Vilagrassa, Valls, 2002, p. 64 i 78. 208 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 6.- Clau de volta, ermita de Vilagrassa (foto: J.Y.). de l’ermita sota les premisses del gòtic del segle XVI, i la segona la construcció del porxo. La portada classicista s’ha de situar prop de la fàbrica de 1561, però la data és massa primerenca per a una obra d’aquestes característiques de llenguatge clàssic tan ben defi nit. Tot i que no s’hauria de descartar totalment la data de 1561, jo apostaria per una data lleugerament posterior, entre 1575-1600. Església de Vilagrassa (modifi cacions de 1549 i 1608) El temple parroquial de Santa Maria és una obra que s’etiqueta falsament com a romànica, per l’existència de la magnífi ca portalada del segle XIII, exemple de l’art de l’Escola de Lleida. Però l’interior ens mostra dues naus concebudes dins de l’art gòtic, i capelles obertes als murs amb arcs ogivals de força qualitat. La nau central està elaborada amb uns arcs d’amplada considerable, i la nau lateral amb arcs gòtics amagats sota voltes d’època posterior. Segons Espinagosa, aquestes obres d’esperit gòtic s’ha de datar entre els segles XIII i XIV.5 El 1556, Joan Farnós i Bernat Estadella, síndic i batlle de la vila respectivament, proposen a Benet de Tocco, bisbe de Vic, solucionar que el cementiri estigués davant la porta de la parroquial, ja que, hi havia difi cultat per entrar-hi i no es veia res.6 5. J. ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments... (Op. Cit.), s. p. 6. ACUR, Llibre de Privilegis de Vilagrassa, fol. 247. Confr. Prim BERTRAN i ROIGÉ, “Marc històric de l’església de Vilagrassa”, Vilagrassa VIII centenari de la carta de població 1185- 1985, Lleida, 1986, p. 42. 209 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Fig. 7.- Volta estrellada del presbiteri de l’església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Les actuals voltes de l’església són: quatre a la nau central (dues estrellades –fi g. 7– i dues de creueria) i tres a la nau lateral (totes de creueria), la del cor (de creueria), la del presbiteri (estrellada), i les més espectaculars (estrellades) que trobem en dues petites capelles (actualment són la sagristia –fi g. 8– i un petit magatzem). Es tracta d’unes voltes amb claus de volta de fantasia, totes fetes a la mateixa època, que es pot datar per l’epigrafi a que hi ha a la clau de volta del cor, de l’any 1608 (fi g. 9). Voltes d’estil gòtic dins l’època del Renaixement, sense comptar amb una capella amb volta de creueria datada el 1680. Tot i l’evidència estilística, i la datació palmària, molts autors han vist aquestes voltes com obres d’estil “neogòtic” o del “segle XIX”.7 També trobem una portada datada el 15/49, que seria l’antiga sagristia, una obra híbrida entre les motllures dels muntants d’esperit gòtic, i un entaulament classicista (fi g. 10). Obra realitzada per un artífex que introdueix novetats, però no domina el nou llenguatge clàssic. Vegeu la petitor del timpà respecte al que li correspondria. Portada que ostenta una altra inscripció epigràfi ca, un proverbi en llatí (d’origen francès): FAC BON ET HABEBIS INVIDOS / FAC MELIUS ET CONFUNDES EOS.8 7. J. ESPINAGOSA i MARSÀ (coord.), L’Urgell: edifi cis i monuments... (Op. Cit.), s. p.; Marc SANS GILABERT, Vilagrassa... (Op. Cit.), p. 56. 8. Traducció de text: fes-ho bé i tindràs envejosos, fes-ho millor i els confondràs. 210 Actes de la Jornada de Treball XLII Fig. 8.- Volta estrellada de la sagristia de l’església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 9.- Clau de volta, església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). Fig. 10.- Porta de l’antiga sagristia, església parroquial de Vilagrassa (foto: J.Y.). 211 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT ANGLESOLA Capella i retaule de santa Anna d’Anglesola (1523-1524) Segons Josep Mestres en el seu Libro de las antiguedades de la iglesia y villa de Anglesola (1886), la capella de santa Anna fou construïda el 1523, fora dels murs de la vila. L’any 1875 es va demanar de derruir-la al bisbe de Solsona, perquè estava ruïnosa, desdeia la plaça i perquè les Germanes Carmelites necessitaven un nou temple. Mestres féu un dibuix d’aquesta antiga capella. Dins d’aquesta capella hi havia un retaule, amb pintura sobre taula. Una esplèndida obra que, segons el propi Mestres, fou posada al nou temple carmelità. No sabem quan, el retaule fou portat a l’església parroquial, on actualment es pot observar, a la banda de l’Evangeli, és a dir, entrant, a la dreta (fi g.