De Granyanella1 La ~Egarra

RE~UM DE LE~ CAMPANYE~ DE l~~O 1l~n AL PLA DE LE~ TENALLE~

DE GRANYANELLA1 LA ~EGARRA

Jordi Perez i Conill 2 Introducciô

i be l'any 1989 fou el moment en que ens dedicarem de ple a posar al dia aquest assentament, Sels anys 1990-91 han estat l'inici de tots aquells plantejaments que ens ferem en un artic1e a La Manana de Lleida. Aixi doncs, des del primer moment que elllavors regidor de cu1tura de l'Ajuntament de Tarrega, Sr. Jaume Ramon, i el Sr. Jaume Espinagosa, director del Museu Comarcal de Tarrega, ens proposa ren si podiem tirar endavant aquest assentament, la primera cosa que vaig fer fou revisar tots els ma terials obtinguts en les excavacions de P. Villalba i modificar l'espectre cronologic de l'assentament. 1 si el Pla, segons es pensava, podia ser un assentament que anaya des de finals del segle ıv a.c. fins a finals del segle III a.c. ifo principis del segle II a.c., nosaltres observavem que era un assentament que mo1t b€ podria anar des de finals del segle V a.c. -presencia d'una vora de Castulo Cup- fins a la primera meİtat del segle II a.C. -presencia d'una forma 49 de N. Lamboglia, serie 3732, tipus b 1 de J.P. Morel, molt segurament de pasta grisa- entre d'a1tres coses. Quant a la planta obtinguda de tots els murs i estructures dibuixades, no ens ofereix encara avui cap element c1ar. Solament part d'un carrer central ens pot donar una pauta a seguir per tenir-Io com a punt de referencia per tal d'iniciar els treballs, com veurem. Tanmateix l'estudi dels materials de la col·lecci6 d'A. Bellart no ens aporta dades noves quant a l'espectre cronologic i si, pero, respecte al caracter de la cultura material, ja que s'ampliava rotunda ment la diversitat d'objectes de ceramica grisa amb aportaci6 d'algunes a1tres formes, com dos olpes molt semblants als trobat a Margalef, Torregrossa (les Garrigues), enmig d'un ambient de cultura material que es pot considerar sembla:nt al Pla.

Plantejaments dels treballs 1990-91

En primer lloc una de les finalitats que ens proposarem des d'un principi fou acabar de revisar tots els materials obtinguts amb anteriorİtat a l'inici del nostre proces arquologic, i dispersos per les col·leccions particulars. Aixi doncs, una de les qüestions que cregu€rem importants fou la d'acabar de dibuixar dues amfores iberiques de base conica de la col·lecci6 d'A. Bellart que no poguerem di buixar l'any 1989. En segon lloc varem trobar alguns materials del fons del museu de Tarrega que estaven en cai- xes, i en principi ens havien dit que no hi havia materials del Pla de les Tenalles. La nostra sorpresa 25 fou quan veierem un conjunt de materials tipics del segle ıv a.C., des d'una fibula de la rene d'apen- dix caudal amb eversi6 fins l'arc -un nou tipus de fibula a Catalunya, juntament amb la descoberta per P. Villalba- fins afragments de ceramica atica de vernis negre i restes d'un probable cilix. Tanmateix aquest conjunt de materials ens aportava la presencia de ceramica grisa iberica estampi- llada que podem relacionar perfectament amb d'a1tres grises estampillades de la desembocadura del Besos i del Llobregat a la Laietania, cosa que posa de manifest una vegada mes aquest eix de comu nicaci6 que podria ser el Llobregat-Cardener ja des dels inicis de la iberİtzaci6. En tercer lloc una altra de les col·leccions importants que varem haver de consultar fou la de R. Boleda, que en descobrir l'assentament va realitzar una cala a l'oest del mur 3 de l'esquema que pre sentem al finaL. Aquesta col·lecci6 ens va sorprendre considerablement perque hi havia materials ob tinguts d'una mateixa cala que anaven des dels inicis del segle III a.C. (la famosa, forma 24-25 B de N. Lamboglia, especie 2540 de J.P. Morel), passant per un tipus d'amfora globular de base exterior concava, fins a una imitaci6 de cflix en miniatura vernissat de negre i amb pasta grisa que ens acosta a l'influx emporita de les factures grises del segle II a.c. Tot aquest conjunt de materials ens aporta dades noves sobre l'assentament i ens el fa molt mes ric del que es pensava en principi en veure, per exemple, la memoria que ferem el 1989 sobre els da rreres campanyes de P. Villalba, 0 la del Pla de les Tenalles, malgrat que s'hagi discutit i plantejat el seu lfmit entre la Ilergecia i la Lacetania, esdeve un assentament totalment relacionat amb el m6n de la Ilergecia: tan sols hem de veure, per exemple, el fam6s calatos de l'ocell i els seus paral·lelismes amb els apareguts al Tossal de les Tenalles de Sidamon (el Pla d'Urgell) 0 el del Moli d'Espfgol a Tornabous (l'Urgell). A mes, tal i com ja apunto en un altre lloc, i a la vista de la cultura material, ens hem de fer conscients d'un fet important: la interrelaci6 entre els anomenats grups, tribus 0 cul tures iberiques es molt mes estreta del que a vegades ens pensem. Molt sovint tendim a atomitzar els estudis ifo focalitzar unes simples tendencies en les relacions comercials en funci6 d'una dispersi6 de la cultura materiaL.

L'excavaci6 i els materials

En un altre ordre de coses, tot i que els anys 1990-91 han estat anys de reflexi6 sobre la cultura material obtinguda amb anterioritat ala nostra actuaci6 arqueologica, tambe han estat anys que, mal grat totes les dificultats, s'ha intentat iniciar un proces d'excavaci6. Les pautes d'aquest proces ja fo ren plantejades a l'article anomentat de La Manana de Lleida i replantejades des del 1989 fins al mo ment present, en que encara tenen vigencia. Aixf doncs, ens plantejavem a grans trets: Ir Delimitar en el temps les fases d'ocupaci6. A la Ilergecia els assentaments fbers excavats amb un espectre cronologic com el del Pla de les Tenalles 0 encara mes ampli presenten diversos moments d'ocupaci6. L'activİtat al Pla de les Tenalles preten ser un punt de partida clar per delimİtar unes fases d'ocupaci6 que de ben segur exis teixen entre finals del segle V a.c. i mitjans del segle II a.c. 2n El caracter espacial d'aquestes fases d'ocupaci6. Es important l'excavaci6 en extensi6 i contfnua en la perspectiva d'anar unificant zones excava des per P. Villalba i anar detectant les diverses remodelacions i alteracions de les estructures d'a questes fases d'ocupaci6. Avui dia desconeixem en gran mesura aquest aspecte pel tipus d'excava cions que s'han realitzat. Aquestes sempre 0 gairebe sempre s'han basat en cales ifo sondeigs estratigrafics. Tan sols el Molf d'Espfgol de Tornabous (l'Urgell) presenta una excavaci6 en extensi6, i mes darrerament, l'assentament dels Vilars a Arbeca (les Garrigues). 3r Establir el tipus d'assentament amb el qual ens trobem. Des d'un principi, des de l'any 1989 ja varem plantejar, i queda reflectit en l'article de La 26 Manana de Lleida, que realment es fa necessari establir una jerarquia d'assentaments, dels coneguts i dels que es poden arribar a coneixer. Avui dia es fa del tot necessaria la contextualitzaci6 d'un as sentament en el marc espacial i a l'hora poder definir el paper d'un assentament en aquest marc espacial. Dins d'aquesta perspectiva nosaltre ens varem plantejar en un principi treballar a l'area central del Pla on es detectaven una serie d'estructures: carrer i habitacions excavats per P. Villalba. Entre una zona d'habitacions a l'est del despres descobert ambit de pas A i a l'oest del despres descobert mur 3 advertim la necessİtat i possibilitat que existis un ambit de pas paral·lel al carrer i que relacio nes les habİtacions. En aquest sentit, ja ho investİgarem l'any 1989, pero l'any 1990 ens centrarem sobretot a unir les dues zones excavades amb anteriorİtat al nostre proces arqueoıogic. Tal i com ja varem considerar amb tecnics del Servei d'Arqueologia, ens va aparexier un probable ambit de pas (A) en el croquis que adjunto. Aquest ambit de pas quedaria corroborat per la presencia de marxa peus que indiquen l'entrada d'habitacions. Malgrat que ala part sud d'aquesta cala ja hi havia exca vat P. Villalba, hem pogut trobar una estratigrafia que es lliura als dos murs d'ambd6s costats. Aquesta estratigrafia estaria relacionada per un derrumbament. La cultura material estava caracterİtzada a tots els estrats d'una manera homogenia. Aixi els fragments de vora de la probable forma 2685 b 1 de J.P. Morel, datada de la primera meİtat del segle II a.C., es trobaven en tots els estrats. Tanmateix ens varen apareixer alguns fragments de vora d'am fora punico ebusİtana 16 de Joan Ramon datada vers el 220 (± 25) a.C. Juntament amb aquests ele ments tindriem un material que es caracteritza per vores i bases d'amfora iberica de base conica. Caldra assenyalar en l'ordre de les estructures que mentre el mur 3 del nostre croquis se'ns mos tra fet amb pedres posades planes i una al damunt de l'altra, el mur paral·lel de l'altra banda de l'am bit de pas esta format per grans llambordes vertİcals paral·leles i omplertes al mig. Dos tipus de construccions ben diferents que tambe ens trobem als murs 1 i 2 del nostre croquis. Tambe l'espai numero 4 del nostre croquis el creiem en principi una banqueta de fundaci6 del mur 3. Despres i a la vista de la potencia excavada per R. Boleda a l'oest del mur 3 pensem mes aviat que es un retall a la roca, un esglaonament per obrir espais mes fondos vers l'oest i la propera vessant oest de l'assenta ment. Quan varem tenir tot l'ambit de pas excavat fins a la roca natural de l'assentament poguerem apreciar una nova paret continuaci6 de la paral·lela al mur 3 i que es podria relacionar amb la direc ci6 que prenia el mig perdut mur 5 del nostre croquis. Tanmateix, i vist el marxapeu que indiquem amb una fletxa, pensarem que aqui hi podria haver un probable ambİt habitacional (B). Alhora voli em aclarir la situaci6 dels murs 1 i 2 del nostre croquis, sobretot l'orientaci6 que prenen i les seves diferencies estructurals. Aixi l'any 1991 ens decidirem per obrir una cala que abastes els ambits B i C del nostre croquis. A hores d'ara hem pogut aclarir que el caracter angular dels murs 1 i 2 del nos tre croquis esta en funci6 de la perpendicularitat que aquests murs havien de tenir amb els seus res pectius ambİts de pas. Aixi mateix ens encaminarem a unir diverses cales excavades per P. Villalba i trobarem aquests dos ambits d'habitaci6. El B estava caracteritzat per un estrat superficial, un estrat d'amortitzaci6 i una lleugera capa de terra cremada al fons, ja en contacte amb la roca natural, que tambe presenta ta ques cremades en la zona en que ja hem arribat al terra natural. L'ambit c presenta al dessota de l'es trat superficial un estrat de terra molt barrejada amb pedres cantelludes a sobre de la roca natural. Tan sols queda treure aquests estrats per acabar de recollir els materials que ens puguin oferir i ens puguin servir per afinar mes la cronologia. De tota manera, de moment comptem amb vores i bases d'amfora de base conica i amb un fragment de vora d'amfora punico-ebusİtana 16 datada, com ja he dit abans, vers el 220 (±25) a.c., cosa que ens recorda, en principi, una mateixa pauta de cultura ma terial com en l'ambit excavat el 1990. 27 Nosaltres, a causa d'una reducci6 del pressupost per part de l'ajuntament, aquest any no hem po gut assolir les fİtes que ens haviem proposat i encara falta per aclarir si l'ambit d'habitaci6 B es rela ciona amb el C a nivell de pas. En direcci6 nord vers unes altres cales excavades per P. Villalba la qüesti6 es planteja donant lloc a d'altres ambİts d'habitaci6 en el limit de la cala establerta per en guany. A titol de conclusions provisionals

Aproximadament l'extensi6 oberta en el transcurs dels anys 1990-91 arriba a uns cinquanta me tres quadrats i ja podem dir, encara que d'una manera provisional, que estem treballant en el marc d'unes estructures que s'amortitzen d'una manera clara a principis i durant la primera meitat del selge II a.c. Per una altra banda aquestes cronologies responen als moments finals que nosaltres conside rem que es produirien al Pla de les Tenalles. Hem localitzat un probable ambit de pas A i hem delİ mitat dos ambits d'habitaci6 B i C. Que els murs 1 i 2 s6n angulars molt segurament per respondre als dos ambits de pas amb els quals es relacionen i, per tant, tenim un primer indici per comprovar que el carrer excavat per P. Villalba, rambit de pas A excavat per nosaltres i aquests murs, almenys, responen a un mateix plantejament constructiu. Actualment desconeixem el moment en que aquest proces constructiu es produeix. Caldra assenyalar que la pretesa banqueta de fundaci6 podria tractar-se d'un esglaonament per obrir un altre barri a l'oest del mur 3, ja vers la vessant oest del Pla, i que una habitaci6 excavada per R. Boleda dins d'aquest esgla6 proporciona materials que avui es daten entre tot el selge III a.C. i el segle II a.C. En un altre nivell estem observant que la pretesa muralla que hi ha a la C.3 de P. Villalba no es res mes que un tahis de pedra seca encaminat a aterrassar la vessant oest de l'assentament en aquella zona. Aixo ve demostrat perque no es troba cap continu'itat en aquesta pretesa muralla, perque resta tallada per dos murs perpendicularment un a cada costat, i perque en el tall fet a la vessant oest a principis dels vuitanta en un nivell mes baix s'observa un altre llenç, seccionat, d'una estructura que podria desenvolupar la mateixa funci6.

En definitiva al Pla de les Tenalles s'ha iniciat un proces arqueoloogic que, seguint les pautes que ens varem plantejar des d'un principi, ens ha servit per detectar un moment d'amortitzaci6 d'una serie d'estructures vers la primera meitat del seg1e II a.C. Que si be no sabem, ni ens han aparegut, els elements arqueologics que puguin definir el moment inicial d'aquestes estructures, l'excavaci6 en extensi6 i contfnua vers el nord ens pot enllaçar amb les estructures que apareixen en les cales de P. Villalba, i fins i tot seguint paral·lelament l'ambit de pas localitzat. En aquests moments el Pla de les Tenalles significa un assentament de plena epoca iberica que pot contribuir al coneixement de! m6n iberic a la ilergecia entre el segle V a.c. i el segle II a.C. Tambe la seva situaci6 ens marca un lloc calu, malgrat estar de ple en el m6n ilergeta per tal d'analit zar el que podria ser una zona de frontera entre el m6n laceta i ilergeta. Aixo requereix profunditzar en l'estudi espacial de la zona on es troba aquest assentament. Actualment, i despres de revisar la re cerca realitzada amb la prospecci6, veiem a la vall de l'Ondara un habitat iberic decantat a la zona fertil del riu: per exemple, els Cortals de Cervera 0 el probable assentament del cementiri de la M6ra. Hem de dir que encara hi ha molta feina per fer, i tots hi cabem, i que tot just amb aquests tres anys de treball simplement s'han iniciat les activitats.

28 PAHT AHEA eENTHE

A Aıın DE PAS 29

~N.II.

2 ~t7. _.-= Bibliografia sobre l'assentament on es sustenten les dades abocades en aquests resum:

PITA MERCE,R.:"Datos arqueol6gicos ilerdenses V", rev. Ilerda XVIII, Lleida 1954, pp. 208. RIPOLL PERELL6, E.:"El poblado y la necr6polis Ilergeta de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer, Lerida)", rev. Ampurias, vol XXI, Barcelona, 1959. En aquest article E. Ripoll inclou una nota sobre el Pla de les Tenalles. SOLSONA, C.: "Cenimica campaniana del poblado de La Mora (Lerida)" rev. Pyrenae, 1. Barcelona, 1965, pp. 176-177. BOLEDA 1 CASES, R.: Carta arqueolügica de les valls dels rius Corb, Ondara i Si6, Catedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya, LE.!. Lleida, 1976. VILLALBA, P.: "El Pla de les Tenalles Granyanella" a Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1982, pp. 263-264.

TOUS, J.: "Pla de les Tenalles de la M6ra 0 del Comallaret" a Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els dar rers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1982, p. 265. PEREZ, 1.: «El Pla de les Tenalles (Granyanella, Segarra) i la fi de l'habitat iberic excavat a la Ilergecia Oriental», Vuite Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, aLa romanitzaci6 del Pirineu, Puigcerda 1988-1990, pp.185-189. PEREZ, 1.: "Represa de les excavacions al Pla de les Tenalles" a «Cita amb el Temps», La Manana, 11 d'agost de 1989, pp.46. PEREZ, J.: "Pla de les Tenalles. Granyanella. Segarra. Memoria 1982-83", lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PEREZ, 1.: "El Pla de les Tenalles de la M6ra, Granyanella (la Segarra). Avanç de l'estat General" Urtx, num. 2, Tarrega, 1990, pp. 5-13. PEREZ, 1.: "Motius de l'excavaci6 del Pla de les Tenalles a Granyanella (Segarra)" a Misce[.[ania Cerverina, num. 7, Cervera, 1991, pp. 13-17. PEREZ, 1.: "El KaIathos del ave del Pla de les Tenalles Granyanella (Lerida)" a Verdolay, num. 2, homenage aD. Emeterio Cuadrado Dfaz, Murcia, 1990, pp. 207-212. PEREZ, J.: "La ceramica grisa del Pla de les Tenalles de Granyanella, Segarra en el marc Ilergeta oriental", a Miscef.la nia Cerverina. En premsa.