DOCSLIB.ORG

Censals I Endeutament Públic Municipal a La Regió De Lleida D’Antic Règim (Segles XVII-XIX)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Censals I Endeutament Públic Municipal a La Regió De Lleida D’Antic Règim (Segles XVII-XIX) Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins http://hdl.handle.net/10803/668636 Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada 4.0 No adaptada de Creative Commons (c) 2019, Gabriel Ramon Molins TESI DOCTORAL Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins Memòria presentada per optar al grau de Doctor per la Universitat de Lleida Programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura 2019 Director Enric Vicedo i Rius 2 Resum: El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels “interessos” de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3% anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l’Antic Règim. Paraules clau: Censals, deute públic, endeutament, finances municipals, municipis. 3 Resumen: El presente trabajo propone un estudio del endeudamiento municipal en la región de Lleida desde los años de la posguerra dels Segadors hasta las primeras décadas del siglo XIX. Con este fin, se analizan los títulos de censal, siendo estos el mecanismo de endeudamiento dominante durante los siglos modernos. El objetivo del estudio es reflexionar sobre el comportamiento del mercado censalista municipal a largo plazo, prestando especial atención al efecto que tienen sobre él las diferentes coyunturas económicas. Para tal propósito, se analizan los fondos contables del común de la ciudad de Lleida y de otros municipios de su área económica, así como de diferentes censalistas, de entre los que destaca el capítulo catedralicio leridano, que claramente fue un los grandes acreedores a nivel territorial. Durante los dos siglos estudiados se observa como el impago de las pensiones de censal es una constante que empieza empleándose por problemas financieros puntuales pero que acaba convirtiéndose en un elemento estructural del propio sistema. Esta morosidad crónica juega un papel determinante en la desarticulación del mercado censalista, junto con la reducción de los "intereses" de 1751 (cuando se reducen del 5 al 3% anual). A su vez, el triunfo del liberalismo acaba modernizando el mercado crediticio, quedando obsoletos unos títulos que eran de naturaleza rentista y propios del Antiguo Régimen. Palabras clave: Censales, deuda pública, endeudamiento, finanzas municipales, municipios. 4 Abstract: This work proposes a study of municipal indebtedness in the region of Lleida since the Catalan post-war period until the beginning of the 19th century. For this purpose, it analyzes consignative census titles, since these were the dominant mechanism of indebtedness during the modern ages. The objective of this project is to reflect on the behavior of the municipal census market in the long term, paying attention to the effect of different economic conjunctures. For this objective, the accounting funds of the municipality of Lleida and other municipalities in its economic region are analyzed. At the same time we analyze different censalists, among them, the chapter of the cathedral of Lleida, which is clearly one of the major creditors in terms of territory. During the two centuries studied, it is observed that the non-payment of census pensions is a constant that begins with financial problems but ends up becoming a structural element. This chronic morosity plays a determining role in the disarticulation of the census market, along with the reduction of the "interests" of 1751 (when they are reduced from 5 to 3%). Moreover, the triumph of liberalism modernizes the credit market, leaving obsolete titles that were rent nature and typical of the Old Regime. Keywords: Consignative census (censal), public debt, indebtedness, municipal finances, municipality. 5 1. Introducció Amb aquest treball, que vol centrar-se en l’estudi de l’endeutament municipal mitjançant els títols de censal a la regió de Lleida durant els segle XVII i XVIII (i primers anys del XIX), pretenem contribuir a la construcció de la història de l’evolució del deute públic. Un tema força extens i d’interès creixent per la historiografia econòmica actual, tot i que encara poc explotat, i menys encara a nivell municipal Les primeres indagacions sobre l’estudi de la història financera, ni que sigui de forma molt primerenca, les vam començar a realitzar en el marc del treball final de grau, el qual va ser presentat a la mateixa Universitat de Lleida el juny de 2012 sota la direcció del professor Antoni Passola. Amb aquell treball preteníem realitzar un estat de la qüestió sobre l’estudi del crèdit, ficant un èmfasi especial al crèdit privat (agrari), a la Catalunya dels segles XVI i XVII1; car el nostre interès, seguint la màxima de Marc Bloch, no era altre que analitzar el passat per entendre el present i, amb molta modèstia, contribuir a construir el futur, i més, tenint en compte el context de finals de l’any 2010 i inicis de 2011 en el que vam escollir aquest com a tema de treball final de grau. Cal recordar que ens trobàvem en els moments més durs de la crisi del deute sobirà, que eren força palpables els nefastos efectes del mal anomenat rescat bancari sobre alguns països europeus, especialment Grècia, i que l’espasa de Dàmocles, sostinguda aquell cop per la mà mig oberta de la Troika, s’estava balancejant sobre una Espanya que amb l’excusa de la prima de risc i sobre-explotant el concepte d’austeritat amenaçava de matar (o com a mínim de retallar) els drets guanyats amb l’estat del benestar. El context polític i econòmic d’aquells anys, a més, va servir per posar de manifest que al cap i a la fi, es tracti de deute públic o de privat, resta sempre reservada la factura més cruenta per aquells qui es trobin en una situació socioeconòmica més precària. L’interès per l’estudi del deute el vam continuar un any després amb el treball final del màster interuniversitari en història econòmica que vam presentar a la Universitat de Barcelona, en aquella ocasió, sota la direcció del professor Lluís Castañeda. Amb aquell treball, que era una aproximació i primer tractament de fonts documentals dels que havia 1 Gabriel RAMON-MOLINS, ‘El crèdit a la Catalunya dels segles XVI i XVII; un estat de qüestió’, treball final de grau, Universitat de Lleida, 2012. 6 de culminar en un projecte de tesi doctoral, vam abandonar l’estudi del deute privat per passar al públic i cronològicament ens vam ajustar al context de la Crisi General del segle XVII, tantejant les possibilitats d’estudi de diferents municipis catalans, especialment el Consell de Cent de Barcelona i la Paeria de Lleida, però també amb l’ull posat a altres institucions del Principat com la Generalitat, i resseguint alhora, bibliogràficament, altres exemples europeus, intentar aportar una certa perspectiva internacional2. Certament però, per diferents motius laborals, aquell projecte de tesi doctoral va quedar aparcat durant prop d’un any i no va ser fins final de 2014 que gràcies a haver guanyat una beca predoctoral el vam poder reprendre, de nou a la Universitat de Lleida, i sota la direcció del professor Enric Vicedo. L’objectiu, el mateix que des d’un inici; analitzar l’evolució del deute públic, i en aquest cas, intentant respondre al fet de com aquest es comportà no només en un període de crisi econòmica profunda, com fou el de la crisi general del XVII, sinó també durant un segle d’expansió econòmica més o menys generalitzada, com va ser el segle XVIII, i culminant aquesta evolució a llarg termini amb el context d’una altra crisi important que marcà l’endeutament públic per censals, com fou la d’Antic Règim. L’objecte d’estudi però, fruit de les possibilitats d’accés als arxius, car radicàvem a la ciutat de Lleida, es va traslladar als municipis d’aquesta regió, i especialment el de la mateixa ciutat, així com en el paper que va tenir la que sens dubte fou la gran institució financera pels municipis de la plana; el capítol de la catedral. La voluntat de presentar aquesta visió de l’endeutament municipal durant un període de gairebé dos-cents any ens va obligar però a haver de sacrificar una visó exhaustiva de l’evolució de les finances municipals i a fer-ho solament de forma indirecta, ficant l’accent en el paper que van jugar els censals, uns instruments que clarament van dominar el mercat creditici públic a la regió de Lleida durant els segles moderns. Amb l’estudi dels censals, i de llur evolució, no salament ens volem intentar aproximar a la tendència del deute municipal en diferents conjuntures econòmiques, sinó també a intentar percebre 2 Gabriel RAMON-MOLINS, ‘Les finances de les institucions públiques en un període de crisi; una aproximació als municipis catalans del segle XVII en perspectiva europea’, treball final de màster, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Zaragoza, 2013.
Load more

Recommended publications
  • La Banca I La Societat a La Corona D'a~Agó, a Finals De
    MANUEL RIU LA BANCA I LA SOCIETAT A LA CORONA D'A~AGÓ,A FINALS DE L'EDAT MITJANA 1 COMENCAMENTS DE LA MODERNA Els canviadors i els banquers foren els motor5 de I'economia dineriria a la Baixa Edat Mirjana. Perb els estudiosos de I'economia baix medieval, particularment a Espanya, no els han prestar gaire atenció. En moltes obres, fins i tot recents, dedicades a estudiar aspectes ecoobmics d'aquella epoca, a penes si en fan esment. 1 sense un coneixement dels morors, factors essencials dels moviments econbmics, no podem amb certesa coneixet els pols d'aquests moviments. El probjma, bé que general, esdevé m& greu quan es rtacta d'investigar I'Economia i la Societar dds Estar. Hispinics de l'antiga Corona d'Acago Catalunya, Acagó, Valencia i Mallo:ca. Fins a rextrem que l'obrad'un peoner, Abbot Payson Usher,'conti- nua essent no solSel punt de partida obligat per a l'esrudi de la Banca a Catalunya sinó el suport m& directede la bibliografia posterior que, en bona part, s'ha limitar a recollir-ne les rrobdes quan les ha conegudes. D'aquesta manera, una invesrigació realinada a Barcelona el 1929, que comensi a ésser coneguda d'engi de 1931 i fou plenamenr exposada el 1943, I'any 1991 continua essent fonamental per a i'estudi de la banca per aixb ha estat reeditada el 1967 i el 1970. " La primera redacció d'aquest treball, amb el tícol: Banking and Society in Late Medieval and Early Modern Aragon. fou una ponencia presentada al col.loqui inceinacional «The Dawn of Modern Bankingn, organitzar pel Center far Medieval and Renaissance Studies de la Universitar de Califbrnia, a los Angeles, el setembre de 1977.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents Tourism Brands
    Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents tourism brands 03 05 06 08 12 Welcome Catalonia is 12 Appellations DO Alella DO Catalunya France to Catalonia wine tourism (DO) Roses 16 20 24 28 32 Girona Costa Brava DO Cava DO Conca de DO Costers DO Empordà DO Montsant Girona Barberà del Segre Paisatges Barcelona Palamós Lleida Alguaire Lleida Barcelona 36 40 44 48 52 DO Penedès DO Pla de Bages DOQ Priorat DO Tarragona DO Terra Alta Barcelona El Prat Camp de Tarragona Reus Tarragona Mediterranean Sea 56 58 60 Distance between capitals A Glossary of Gastronomy Directory and BarcelonaGirona Lleida Tarragona wine and flavors information Km Catalonia Barcelona 107 162 99 Airport Girona 107 255 197 Port Lleida 162 255 101 High-speed train Tarragona 99 197 101 www.catalunya.com Catalonia Catalonia is a Mediterranean destination with an age-old history, a deep-rooted linguistic heritage and a great cultural and natural heritage. In its four regional capitals – Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona – you will find a combination of historic areas, medieval buildings, modernist architecture and a great variety of museums. Inland cities, such as Tortosa, Vic or Vilafranca del Penedès, have succeeded in preserving the heritage of their monuments extremely well. With its 580 kms of coastline, the Catalan Pyrenees, many natural parks and protected areas, Catalonia offers a touristic destination full of variety, for all tastes and ages, all year round: family tourism, culture, adventure, nature, business trips, and over 300 wineries open to visitors to delight in the pleasures of wine tourism. Welcome! www.catalunya.com 3 We are about to embark on a Our journey begins in the vineyard, a world filled wonderful journey with different varieties of through the world grapes, home to seasonal Catalonia: of wine, a cultural activities and marked by all aspects of rural and the essence of wine tourism adventure, filled agricultural life, which all with aromas contribute to making and emotions, the magic of a journey called wine possible.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20170205 _314 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 1 : VALLBONA DE LES MONGES ELS OMELLS DE NA GAIA – SENAN – FULLEDA 5 de febrer de 201 7 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’ Estació de Vil a nova i la Geltrú. 7 h Vallbona de les Monges . Esmorzar. 8 h 3 0 min Inici de l’etapa . 9 h Els Omells de na Gaia . Reagrupament. 10 h 1 0 min 10 h 30 min Senan . Reagrupament. 11 h 2 5 min 11 h 3 5 min Parc eòlic de Vilobí . Reagrupament . 12 h 20 min 12 h 30 min Fulleda . Final de l’etapa . 13 h 50 min Sortida cap a Montblanc. 14 h Montblanc . Din ar. 14 h 40 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 18 h 15 min Notes . - ** Esmorzarem a l Cafè Local Social de Vallbona de les Monges . Dinarem a M ontblanc ; hi ha re s taurants . ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments impr e vistos, etc). ** Si us plau, sigueu p untuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us segueixen; si cal espereu - vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents ! (Pe n seu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol co municació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mi t- ja hora abans de la sortida) utili t zeu només el telèfon 609862417 ( Manel Vidal ) .
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Cartografia Cadastral De La Província De Lleida (Segles XVIII-XIX) J
    ELS ATLES 39 Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX) J. Burgueño Departament de Geografia i Sociologia. Universitat de Lleida El Cadastre de Patiño La derrota dels austriacistes en la guerra de Successió va permetre a Felip V la supressió de les constitucions catalanes i l’establiment d’un seguit de mesures de centralització, unificació jurídica i fiscalització. La instauració del Cadastre (R.D. 9-XII-1715) va ser obra del superintendent de Catalunya, José Patiño. La nova contribució gravava dos conceptes: els béns immobles (imposició o servei reial) i l’activitat professional (imposició personal). Les normes generals, establertes el 15 d’octubre de 1716, afirmen que la contri- bució reial “debe cargarse sobre las haciendas, ejecutando descripción y tasa- ción de todas ellas y regulando sus valores y frutos”; per això, el procediment “más conveniente y justificado para la exacción de dicha Imposición en este Principado debe ser el método inalterable de la descripción y estimación hecha en el Catastro de todos los bienes raíces con las circunstancias indivi- duales que se necesitan para su inteligencia y exactitu”. Així, en el reparti- ment “de lo Real por el Catastro” volia avaluar “cada medida de tierra por 1. A Cervera –la ciutat més ben estudiada de Catalunya: TURULL, 1990 i VERDÉS, 2004– es su producto, y circunstanciada por su situación, límites y calidad, destinán- conserven manifests d’ençà 1340; a Balaguer dole su clase, según las en que se han dividido en número correspondiente a estimes des de 1380. Encara que (si més no a Cervera) hi ha manifests posteriors a la Nova la variedad que las tierras entre sí tienen.” Planta, són els medievalistes els que més aten- ció han dedicat a aquest tipus d’ingressos muni- Cal advertir que, contràriament al que s’afirma sovint, el Cadastre de cipals (ORTÍ - SÁNCHEZ - TURULL, 1996 i Actes Patiño no va suposar a Catalunya una novetat radical com a contribució del III Congrés, 1996).
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • Les Eleccions Municipals De 1934 a La Segarra
    Raimon Soler Becerro Les eleccions municipals de 1934 Miscel·làniaa la Segarra Cerverina 22 (2012-2013) 85-12485 Les eleccions municipals de 1934 a la Segarra Raimon Soler Becerro* Centre d’Estudis Antoni de Capmany d’Economia i Història Econòmica (CEAC), Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona (UB) Resum Abstract El 14 de gener de 1934 es van celebrar On January 14th, 1934, local elections eleccions municipals a tot Catalunya en un were held in Catalonia in a context of context de creixent tensió política. Aquest increasing political tension. This is an és un episodi de la història de la Segona episode of the history of the Spanish Second República que, sovint, no ha rebut l’atenció Republic which has not often received the que es mereixeria. Després de presentar attention it deserved. After presenting the la dinàmica política a la Segarra, l’article political dynamics in the county of Segarra analitza els resultats electorals de 1934 a (western Catalonia), the article analyzes the la comarca i situa aquestes eleccions en el 1934 electoral results in this county and put context de la resta de processos electorals them in the context of the rest of electoral que van tenir lloc entre 1931 i 1936. processes that took place between 1931 and 1936. Paraules Clau: Keywords Eleccions municipals – Comportament Local elections – Electoral behavior – electoral – La Segarra – Catalunya – Segona La Segarra – Catalonia – Second Republic República – Segle XX – 20th Century * Raimon Soler Becerro és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment és Tècnic de Suport a la Recerca al Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa, UB i investigador del Centre d´Estudis ‘Antoni de Capmany’ d’Economia i Història Econòmica (CEAC).
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]