Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins http://hdl.handle.net/10803/668636 Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada 4.0 No adaptada de Creative Commons (c) 2019, Gabriel Ramon Molins TESI DOCTORAL Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins Memòria presentada per optar al grau de Doctor per la Universitat de Lleida Programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura 2019 Director Enric Vicedo i Rius 2 Resum: El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels “interessos” de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3% anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l’Antic Règim. Paraules clau: Censals, deute públic, endeutament, finances municipals, municipis. 3 Resumen: El presente trabajo propone un estudio del endeudamiento municipal en la región de Lleida desde los años de la posguerra dels Segadors hasta las primeras décadas del siglo XIX. Con este fin, se analizan los títulos de censal, siendo estos el mecanismo de endeudamiento dominante durante los siglos modernos. El objetivo del estudio es reflexionar sobre el comportamiento del mercado censalista municipal a largo plazo, prestando especial atención al efecto que tienen sobre él las diferentes coyunturas económicas. Para tal propósito, se analizan los fondos contables del común de la ciudad de Lleida y de otros municipios de su área económica, así como de diferentes censalistas, de entre los que destaca el capítulo catedralicio leridano, que claramente fue un los grandes acreedores a nivel territorial. Durante los dos siglos estudiados se observa como el impago de las pensiones de censal es una constante que empieza empleándose por problemas financieros puntuales pero que acaba convirtiéndose en un elemento estructural del propio sistema. Esta morosidad crónica juega un papel determinante en la desarticulación del mercado censalista, junto con la reducción de los "intereses" de 1751 (cuando se reducen del 5 al 3% anual). A su vez, el triunfo del liberalismo acaba modernizando el mercado crediticio, quedando obsoletos unos títulos que eran de naturaleza rentista y propios del Antiguo Régimen. Palabras clave: Censales, deuda pública, endeudamiento, finanzas municipales, municipios. 4 Abstract: This work proposes a study of municipal indebtedness in the region of Lleida since the Catalan post-war period until the beginning of the 19th century. For this purpose, it analyzes consignative census titles, since these were the dominant mechanism of indebtedness during the modern ages. The objective of this project is to reflect on the behavior of the municipal census market in the long term, paying attention to the effect of different economic conjunctures. For this objective, the accounting funds of the municipality of Lleida and other municipalities in its economic region are analyzed. At the same time we analyze different censalists, among them, the chapter of the cathedral of Lleida, which is clearly one of the major creditors in terms of territory. During the two centuries studied, it is observed that the non-payment of census pensions is a constant that begins with financial problems but ends up becoming a structural element. This chronic morosity plays a determining role in the disarticulation of the census market, along with the reduction of the "interests" of 1751 (when they are reduced from 5 to 3%). Moreover, the triumph of liberalism modernizes the credit market, leaving obsolete titles that were rent nature and typical of the Old Regime. Keywords: Consignative census (censal), public debt, indebtedness, municipal finances, municipality. 5 1. Introducció Amb aquest treball, que vol centrar-se en l’estudi de l’endeutament municipal mitjançant els títols de censal a la regió de Lleida durant els segle XVII i XVIII (i primers anys del XIX), pretenem contribuir a la construcció de la història de l’evolució del deute públic. Un tema força extens i d’interès creixent per la historiografia econòmica actual, tot i que encara poc explotat, i menys encara a nivell municipal Les primeres indagacions sobre l’estudi de la història financera, ni que sigui de forma molt primerenca, les vam començar a realitzar en el marc del treball final de grau, el qual va ser presentat a la mateixa Universitat de Lleida el juny de 2012 sota la direcció del professor Antoni Passola. Amb aquell treball preteníem realitzar un estat de la qüestió sobre l’estudi del crèdit, ficant un èmfasi especial al crèdit privat (agrari), a la Catalunya dels segles XVI i XVII1; car el nostre interès, seguint la màxima de Marc Bloch, no era altre que analitzar el passat per entendre el present i, amb molta modèstia, contribuir a construir el futur, i més, tenint en compte el context de finals de l’any 2010 i inicis de 2011 en el que vam escollir aquest com a tema de treball final de grau. Cal recordar que ens trobàvem en els moments més durs de la crisi del deute sobirà, que eren força palpables els nefastos efectes del mal anomenat rescat bancari sobre alguns països europeus, especialment Grècia, i que l’espasa de Dàmocles, sostinguda aquell cop per la mà mig oberta de la Troika, s’estava balancejant sobre una Espanya que amb l’excusa de la prima de risc i sobre-explotant el concepte d’austeritat amenaçava de matar (o com a mínim de retallar) els drets guanyats amb l’estat del benestar. El context polític i econòmic d’aquells anys, a més, va servir per posar de manifest que al cap i a la fi, es tracti de deute públic o de privat, resta sempre reservada la factura més cruenta per aquells qui es trobin en una situació socioeconòmica més precària. L’interès per l’estudi del deute el vam continuar un any després amb el treball final del màster interuniversitari en història econòmica que vam presentar a la Universitat de Barcelona, en aquella ocasió, sota la direcció del professor Lluís Castañeda. Amb aquell treball, que era una aproximació i primer tractament de fonts documentals dels que havia 1 Gabriel RAMON-MOLINS, ‘El crèdit a la Catalunya dels segles XVI i XVII; un estat de qüestió’, treball final de grau, Universitat de Lleida, 2012. 6 de culminar en un projecte de tesi doctoral, vam abandonar l’estudi del deute privat per passar al públic i cronològicament ens vam ajustar al context de la Crisi General del segle XVII, tantejant les possibilitats d’estudi de diferents municipis catalans, especialment el Consell de Cent de Barcelona i la Paeria de Lleida, però també amb l’ull posat a altres institucions del Principat com la Generalitat, i resseguint alhora, bibliogràficament, altres exemples europeus, intentar aportar una certa perspectiva internacional2. Certament però, per diferents motius laborals, aquell projecte de tesi doctoral va quedar aparcat durant prop d’un any i no va ser fins final de 2014 que gràcies a haver guanyat una beca predoctoral el vam poder reprendre, de nou a la Universitat de Lleida, i sota la direcció del professor Enric Vicedo. L’objectiu, el mateix que des d’un inici; analitzar l’evolució del deute públic, i en aquest cas, intentant respondre al fet de com aquest es comportà no només en un període de crisi econòmica profunda, com fou el de la crisi general del XVII, sinó també durant un segle d’expansió econòmica més o menys generalitzada, com va ser el segle XVIII, i culminant aquesta evolució a llarg termini amb el context d’una altra crisi important que marcà l’endeutament públic per censals, com fou la d’Antic Règim. L’objecte d’estudi però, fruit de les possibilitats d’accés als arxius, car radicàvem a la ciutat de Lleida, es va traslladar als municipis d’aquesta regió, i especialment el de la mateixa ciutat, així com en el paper que va tenir la que sens dubte fou la gran institució financera pels municipis de la plana; el capítol de la catedral. La voluntat de presentar aquesta visió de l’endeutament municipal durant un període de gairebé dos-cents any ens va obligar però a haver de sacrificar una visó exhaustiva de l’evolució de les finances municipals i a fer-ho solament de forma indirecta, ficant l’accent en el paper que van jugar els censals, uns instruments que clarament van dominar el mercat creditici públic a la regió de Lleida durant els segles moderns. Amb l’estudi dels censals, i de llur evolució, no salament ens volem intentar aproximar a la tendència del deute municipal en diferents conjuntures econòmiques, sinó també a intentar percebre 2 Gabriel RAMON-MOLINS, ‘Les finances de les institucions públiques en un període de crisi; una aproximació als municipis catalans del segle XVII en perspectiva europea’, treball final de màster, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Zaragoza, 2013.