Noticies Sobre Activitat Mercantil I Mercaders De La Ciutat De Tarragona Entre 1575 I 1610

NOTICIES SOBRE ACTIVITAT MERCANTIL I MERCADERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA ENTRE 1575 I 1610

LES FONTS Tota la documentació que hem consultat pertany al Fons Municipal de Tarragona i a l'Arxiu de Protocols notarials de Tarragona, dipositats a XArxiu Historie de Tarragona. C^om sigui que la procedencia de la documentació consultada és tínica, obviarem de mencionar-la a les cites documentals c]ue fem en el decurs del treball. El "Llibre de la credenceria de la lleuda, 1578-1580" és la font que dóna més informació sobre el comerç marítim tarragoní de finals del segle XVI. La lleuda era un aranzel que gravava els productes que entraven, transitaven i sortien a la ciutat i C-amp de Tarragona . Al Llibre de la credenceria, de caràcter fiscal, se assentaran tots los despatxos se faran del dret de la lleuda, lo qual dret vindrà en mà y poder de m" Francesc Freixa, Hender Vany present, portat per mi Jaume Fontanilles, comensant el primer de maig de 1578, com consta a la primera pàgina. Els despatxos anotats pel crcdcncer Fontanilles es limiten a productes embarcats i desembarcats als ports i platges de Earragona, Salou i Tamarit . Donada la finalitat fiscal del Llibre de la credenceria, no és estrany que el credencer fos primmirat a detallar la classe i quantitats de la mercaderia subjecte a la lleuda, i descurat a consignar dades sobre patrons, mercaders i consignataris; o sobre la tipologia dels vaixells, -per exemple, confonia barques amb llondros o sageties- la seva procedència i destinació. En canvi té més cura a consignar el lloc d'origen dels traginers que transportaven la mercaderia desembarcada fins al lloc de consum.

1. I.;i llcLida era en principi un dret reial que per diverses cessions, cn plena I{dat Mirjana, s'havia repartit entre la Mitra, el C^apítol de canonges de la Seu de Tarragona i la (Cartoixa d'E.scaia [)ei. L'any 1550 la ciutat de Tarragona comprà la part de la C^artoixa i arrendà les parts de la Mitra i el Capítol. 2. Un cl Llibre noinés lli lia dos assentaments referents a la platja de 'Lamarit. Les quantitats recaptades en el bienni 1578-1 580 foren importants: 5{)4 lliures, el primer any-maig del I 578 a l'abril del 1579-,i63l lliures cl segon any -maig del 1579 a l'abril del 1580-. JOSHI' MARIA RK:ASEN.S I COMKS

Un altre contratemps per a l'investigador és que el Llibre la credenceria només conté dades d'un bienni; perí) malgrat tot, reafirmem que és la font més important que disposem per a l'estudi del comerç tarragoní de finals del segle XVI, per bé que compartida amb els manuals notarials de Tarragona. Són ells que contenen inapreciables dades sobre assegurances, companyies mercantils, mercaders, tècnica mercantil, destinació de les mercaderies sortides del nostre port, consignataris de nolis, i altres aspectes del comerç. Només hem de lamentar que no ens les donen amb l'abundància que desitjaria l'investigador. Altres ("onts són els Llibres de la taula de canvi, en especial els manuals , els Llibres municipals de forments 1598-1606 i 1606-1631, i els llibres del consolat.

PREÀMBUL El redreç català del segle XVI. -Els segles XVI i XVII són a Catalunya de decadència. Però la decadència d'un país no es mai total, i al segle XVI, mentre la desnacionalització -decadència política- feia via, es redreçaven la demografia, lentament a la primera meitat de segle i mes de pressa a la segona , i l'economia. 1 anmateix cal matisar: fou un redreç relatiu que cal no sobreestimar, ha remarcat PIERRH VILAR ; tou un redreç desconcertant, ple de contradiccions, ha apuntat NÚRIA SALES . Sigui com sigui, vers l'any 1582, la represa econòmica catalana s'intensificà i un dels indicis de la intensificació fou l'espectacular recobrament comercial . No obstant això "la innegable resurecció catalana del període 1570-1590"', o la "darrera florida comercial de Barcelona'^" com l'anomena VILAR, s'aturà a les acaballes de segle i començà a decaure a principis del segle XVII coincidint una vegada més amb el moviment de la corba demogràfica. Després vingué el declivi. ¿Com encaixà 1 arragona en aquesta panoràmica general, breument resu- mida en poques línies?, ¿Abans d'acabar el .segle XVI es produí també a la ciutat un redreç demogràfic i econòmic propici al desenvolupament d'un moviment comercial més o menys espectacular? No pretenem desfer aquests interrogants. Ens manquen dades, però que les hem aconseguit en una recerca feta en arxius locals apunten que a "l'arragona també es deixa sentir la favorable conjuntura econòmica general.

3. Es conserva la sèrie completa de Manuals del 1 587 al 1609, excepte el del bienni 159.^-1 595. 4. IcLRSlES, JOSEP: Diínihunó comarad de la públació catalan

SÍMPT(5MES DF, REDRF.Ç A TARRAGCINA A la "Carta del doctor Jaime Caresniar la cual se prueba ser Catalunya en lo antiguo más poblada, rica y abundante que hoy... ", escrita el 1780 per entregar a rintendent de C^atalunya baró de la I.inde, l'autor afirma que el segle XV Tarra- gona decaigué i c]uedà reduïda a tma població mísera composta, a excepció d'eclesiàstics, de pagesos, pescadors, escrivans, proctu-adors i juristes, quasi tots pobres^ . I tenia raó. I.a ciutat entrà al segle XVI amb una població de 579 focs -2.325 a 2.900 ànimes— i amb tm feixuc deute, consolidat l'any 1462, del qual només havia reexit de pagar una part dels interessos. Dos indicadors de retraï- ment demogràfic i econòmic, que entre 1501 i 1575 evolucionaren favorable- ment. Atin'emnos a comentar breïuiient llur evoluciéi. La represa demogràfica.-Els 579 focs l'any 1497, passaren a 686 l'any 1515, a 854 l'any 1553 i a 1.217 l'any 1592 (4.1 18 persones de comunió). Per tant, en cent anys la població de la ciutat es duplicà llargament . De menys de 3.000 habitants passà a més de 5.000. E,1 ritme de creixement millorà aix;i qtie avan'ava el segle. Un augment similar registraren les comartjues tarragonines, c[ue consti- tuïen la base de l'hinterlant del port de Tarragona. En efecte, encara que amb ciades relativament fiables, segons NADAL i (¡IRALT la població catalana entre el 1553 i el 1626 augmentà en tm 75% i les comarques tarragonines, junt amb les altres del litoral, foren de les afavorides.

I 1. Tiirragoiiíi en fi siglo X/X. 47. Farragona, l·lsr.'l'ipo^ráfic o dc Herederos de J. |. Nel·lo, 1901. 12. C;ARREIÍY\ PI JAL, JAI MIÍ; Hiífonî poliítcî y ccouómïca de Cahtliiny,ï. 4 vols. Barcelona, Bosch, l·ldit., 1947. Vol. 1, ,38. .Sobre la situació demogràfica i econòmica de Farragona a la sej;ona meitat del segle XV, vide, RIÍCASEN'S I CXJ.MES, JC)SI;I' NP: Im eiiítdt de l\trritgona, li. 230, 2S6-2S8. Barcelona, Ed. Barcino, 197S. 1,V ÍGl.F.,slli,s, Jo,SF.i>; Diítiïbució comareni CÍARCÍA CIÁUCHL, RH;AHI)(I; l·ltytòria de ('¡ilnluíuh II. 26. RF-CA- ,SENS I CoME.s, J. M-».: Li! població de In etutdt de l'ürragona {segles XVl-XVUï. Primer Côl-loqui d'HisttJria del C'attip de Farragona, Cotica de Barberà i el Priorat. Farragona 19^9, I S-25. 14. N'AtjAt., },: 1:1 redreç deiiiogritfie de (îitiiluíl·i eii el siglo XVI. V'l (À)ngreso de la Corona de Aragtni. Madrid, 1959. Sanejament de les finances municipals.- El sanejament començà l'any 1 548, i pràcticament acabà a l'entorn del 1 571. Es liquidà cl vell deute que hipo- tecava la major part dels ingressos ordinaris municipals i posava les finances del municipi sota control d'una C'omissió liquidadora, en la qual els creditors eren majoria .

Indicadors que corroboren una recuperació del comerç tarragoní a l'últim quart del segle XVI

No exposarem tots els indicadors que donen fe de la represa econiimica tarragonina de l'iíltim quart del segle XVI, alguns d'ells prou coneguts, com ara la construcció de grans edificis de serveis, l'eixampla del perímetre murallat i la compra del senyoriu dels Mangons '. Limitarem la perspectiva i només ens ocuparem d'acjuells indicadors que assenyalen el salt quantitatiu que experimentà el comerç en el període 1575-1610. Abans, però, recordarem, que aquesta conjuntura encara era viva a la memòria de la classe dominant de la ciutat dos-cents anys després. Ho constaten en una súplica que l'Ajuntament elevà al rei l'any 1777 per demanar-li que autoritzés la reconstrucció del moll. S'hi evocava la prosperitat comercial que la ciutat havia fi-uït el segle XVI i primera meitat del XVII:

"Entonces se vió floreciente el Comercio. Los Vinos de este País tan alaba- dos por los Escritores Romanos, recobraron su fama; los Cáñamos se apre- ciaron como en los tiempos remotos; se provehian las Naves de Cuerra de todo velamen necesario: se aumentaron sus propios, crecieron los réditos y derechos Reales, y en fin se respetava en todas partes el nombre de Tarra- gona, que volvió en esta edad à ser otro Emporio, circulando sus tesoros, desde los Pueblos mas apartados de Cathaluña, hasta las Naciones mas remotas'^.

Deixant de banda el barroquisme literari propi de l'època, i la sublimació d'uns fets ocorreguts feia uns dos segles, el contingut del document era parcialment cert. I ara sí, vagem els indicadors. Augment del rendiment de les imposicions.- t^ls autors del document que acabem de comentar retreien que un dels efectes de l'expansió del comerç havia estat l'augment del rendiment dels "drets Ho imposicions"o, com en deien al

15. És important de rcmarcar que entre I 550 i 1571 es lliuraren 25.201 lliures en 80 censáis. Els creditors censalers renunciaren a un terç del capital que se'ls devia, mentre el municipi creà les anomenades noves imposicions que doblaven la recaptació de tes imposicions ordinàries més importants. A fi de comptes resultà que els censalers renunciaren a 8..^46 lliures i la ciutat n'amortitzà 16.855, que dóna una mitjana anual de 802,6 lliures. L.es dades que donem són extretes del "llibre de les luycions de la ciuial de Tarragona dels censáis dels creadors, comesai en l'any ¡•i49en 16. L'any 1572, tot just liquidat el deute vell, el Govern municipal comprà el senyoriu dels Mangons per 7.000 lliures a la família Barceló, amb la qual cosa ampliava el terme mtmicipal. 17. Llibro capitular 1777. Acord 14 abril, Doc. mini. 52, imprès. segle XVIII, dels "propios y arbitrios". I aix¿> ho confirma revolució del preu de l'arrendanient de les imposicions entre 1563 i 1630, que exposem en el quadre següent; Preu d'arrendament de les imposicions 1563-1630 expressament en lliure

Període Anys Quart. Merc. C;,irn Ruc i Total Noli

1563-68 5 830 520 560 331 425 36 2.277 100 1581-83 3 463 920 1.185 605 540 56 3.229 141 1595-98 4 650 2.700 1.188 522 1.000 106 5.166 226 1601-05 5 738 3.072 1.360 71 1 1.000 123 6.004 263 1606-10 5 750 2.360 1.206 627 100 5.403 221 1611-15 5 656 1.989 1.353 653 90 4.741 208 1616-20 5 763 1.955 1.165 720 86 4.689 205 1621-25 4 661 2.000 1.238 641 91 4.631 203 1626-30 5 623 1.890 1.390 767 87 4.757 208

Hauríem desitjat operar exclusivament amb quinquennis, pcrt) això no ha estat possible per la manca de dades d'algunes anualitats, en especial del segle XVI. Amb tot, les xifres del quadre són prou significatives: el rendiment de les imposicions evolucionà a l'alça fins el quinquenni 1601-03, caigué sensiblement en el següent, per seguir, a partir tiel t|uinqucnni 1611-15, una etapa d'estagna- ció que es mantingué almenys fins el 1630. Ara, quins factors influïren en l'evo- lució, i per què el preu d'arrendament de cada imposició no evolucionà de la mateixa manera? K1 primer dels factors que influí en l'evolució fou el creixement demogrà- fic, causa de major consum d'articles imposicioners. El segon fou el creixement del moviment mercantil, per tal com les mercaderies de trànsit també pagaven imposició. I el tercer fou l'alça de les tarifes tributàries. Fer exemple, l'any 1602 s'apujà la tarifa de la mercaderia i es posaren drets sobre la sal, safrà i altres articles c]ue no pagaven imposició ; i l'any 1626 es gravà el vi destinat a l'obtenció d'aiguardent .

18. l-C-s dades són extretes dels llibres del consolat. l'el període que hem proposat tainbé es pot treure tina bona serie de dades dels llibres del clavariat; però pel qtie í'a als buits que deixeu els anys en blane, pateix les matei- xes mancances que els llibres del consolat. 19. partir del quinquenni 1606-10 la imposiciti de la carn no s'arrendà perquè el Ciovern municipal decidí administrar directament tot el "cicle de la carn", és a dir. des de la compra de bestiar tnis a la venda de carn al detall a la carnisseria de la ciutat. F.l (Capítol de la ,Scu tenia la seva pròpia carnisseria, en la qual només podien comprar les persones qtie gattdien de privilegi eclesiàstic. En el quadre hem optat per donar a conèixer els preus de l'arrendament de la carn ínis el quinquenni 1601 -05 amb el H de constatar que la seva evolucití a l'alta í'ou semblant a la dels altres arrendaments; però hem tingut ct>mpte de no sumar-los als altres en totalitzar-los per no deíormar els resttltats. 20. Llibre del con.solat 1602-0.3, fols. 16 i 21. C:onsells 1 5 abril i 21 niaig 1602. 21. Llibre del consolat 1602-0.3, tol. 21. Prohomcnia 21 de maig 1602. l'ins aquesta data la tarifa era de 16 tliners per cada lliura de valor, o sia, el 6,66 per cent. L'augment consistí en 2 diners, equivalents en un 0,83 per cent. per la qual cosa la tarifa quedà estalilerta en un y.'s per cent. Fd 1626 es posà una imposiciti de 20 diners al \ i destinat a la Fabricació d'aiguardent (C^apítols de la imposició del vi). Si en termes generals podem donar per bo que l'augmenr de l'activitat mercantil fou un deis factors que contribuí a l'alça del preu d'arrendament de les imposicions, en el cas particular del buc i noli, —impost sobre la mercaderia que les naus carregaven o descarregaven al moll i platges del terme"— les variacions de preu reflecteixen amb tota propietat els alts-i-baixos de l'activitat mercantil marí- tima. IDoncs bé, les dades exposades manifesten que l'auge d'aquesta activitat tin- gué lloc entre el 1 595 i 1610. Ara, el seguiment de l'arrendament anual -vegeu el quadre qtie segueix—:

Evolució del preu d'arrendament del buc i noli 1564-1630 expressat en lliures

índex 1564 índex 1564 índex 1564 Any Lis. = 100 Any Lis. = 100 Any Lis. = 100

1564 25 100 1601 100 400 1616 85 340 65 30 120 02 110 440 17 80 320 66 35 140 03 135 540 18 90 360 68 40 160 04 135 540 19 71 50 200 05 135 540 20 90 360 81 40 160 06 106 424 21 90 360 82 80 320 07 106 424 22 95 380 83 50 200 08 100 400 23 90 360 88 100 400 09 100 400 24 91 190 760 10 90 360 25 90 360 95 100 400 1 1 96 384 26 95 380 96 120 480 12 96 384 27 110 440 97 102 408 13 96 384 28 90 360 98 102 408 14 80 320 29 70 280 1600 120 480 15 85 340 30 70 280

és molt més expressiu i mostra: a).-Una primera etapa amb poques dades, en la qual sembla que cresqué moderadament fins el 1583. b).—Una segona etapa que s'allarga fins el 1605, en la qual féu un considerable salt endavant i continuà en expansió, c).- Una tercera etapa determinada per una devallada entre 1606 i 1610, i un llarg període d'estagnació entre 1610 i 1628-; i finalment, una nova etapa de regressió que comença el 1629.

22. Kls Capítols dc la imposició del Buc i Noli dc l'any 1465, vigents al segle XVI, especifiquen que són subjectes a l'impost: Tota bíirca o laúd cjui ha port de 50 quiutars de pes paga de imposició per lliura de nòlit que haurii. 4 ditiers de entrada e 4 de sortida. lotes les fustes que sien de 50 quintars en sus, paguen per lliura de nòlit 3 diners de entrada e 3 de sortida. Untes que si treien a carregaren o descarregareu en terra no havia de pagar dita imposició ans stan franques de aquella. Establiment d'una taula de canvi.-El 25 de març del 1579 el rei demana- va informes al virrei i a la Reial Audiència de Catalunya sobre la petició del Govern municipal de Tarragona de concedir a la ciutat un privilegi d'establiment d'una taula de canvi assegurada pel municipi, "para que en la dicha ciudad se pueda mejor volver al antiguo comercio y poblarse, y los habitantes della y de las tierras y lugares circumvecinos ten- gan con más seguridad guardado su dinero y no le lleven por los caminos a riesgo de perderse por la poca seguridad con qiie por ellos se camina a causa de los corsarios y ladrones'^". El privilegi s'atorgà dos anys més tard, -14 de març del 1581- però la taula no s'inaugurà fins el 1584"'. Cal dir que la concessió no fou un favor especial atorgat a la ciutat de Tarragona sinó que s'afegí a les que a la segona meitat del segle XVI i primers anys del XVII s'atorgaren a la major part de ciutats catalanes \ No dubtem que el projecte d'obrir una taula de canvi fou impulsat per l'oligarquia mercantil que dominava el municipi. Però abans de dur-lo a terme li calgué sanejar la hisenda municipal, —liquidació del "deute vell"-, perquè els pre- sumptes dipositaris confiessin en les finances de la ciutat que els assegurava els dipòsits. Els mercaders sempre controlaren la taula. Las ordinacions o reglament de funcionament excloïa de l'administració qualsevol persona que no ho fos, excepte la que havia d'exercir de notari' . Per ells, tal com exposaven a la súplica dirigida al rei, la taula era un instrument útil per al comerç, però —i això s'ho callaven- també tenia una funció important pels detentors del poder municipal: els permetia fer combinacions financeres mentre ajustaven o liquidaven un crèdit, i, si era necessari, prendre bestretes . Des que començà a funcionar fins a la Guerra dels Segadors, els principals clients de la taula foren comerciants tarragonins i el propi municipi. Xifres can-

23. Documents solts. Lligall 2. Hoc. I 14, 24. BLANCH, JOSFI': Arxiepiscopulogi de la SanUí Església Metropolitana i Primada de Tarragona. 2. vol. rarragoiia. Agrup. Bibliòfils de Tarragona, 19S1. II, 155. Blanch recorda rcFcnièrides amb aquests mots: "Als 10 de novembre del 1 ^84 cornensà la Ciutat a tenir Taula de Dipòsits, y atjuell dia los cónsob feren fer crida ab trompetes y tuhals notificant a tots cjue qui folgués deposar diners en dita Taula estarían ben guardats y tant segurs com en Barcelona y altres taules de Lt provincia ". 25. Se n'obriren a Clirona l'any 1567, a l'ortosa cl 1575, a \'ic el I58.Ï, a Tarragona el 1584, a I.lcida el 1 585, a .Manre.sa el 160,^ i a (;er\'era el 1607. (I.LOBK T PORTEI,I.À, jo.SF.I» La "Taula de Canvi" de Cervera y su entomo económico f/5^9-/7/5A Lleida, Insr. L^st. Ilerdenses. l')85. 1 15. 26. F.ls oficials de la l'aula eren el Tauler, i els t]ue portaven els llil5re,s comptables de ('aixa, .Manual -o diari, que havia d'ésser un notari- i .Major. 27. L'ús d'aquestes pràctique.s no causaven cap problema en temps de pau i prosperitat, però com comenta SAYOUS referint—se a la taula de Barcelona "quan esclatava una crisi política o bé econòmica i, com a conse- qüència disminuïen els ingressí)s .sense po,ssibilitat de reemborsament en LUI temps mc\s o menys llarg, els documents ens mostren la Tatila paralitzada per manca de tliners i impossibilitada de fer front a les seves obligacions". ANtJUI-:-H. SAYOF.s: Els mètodes comercials a líi Barcelona medieval. Barcelona. Edit. Base, 1975, I.3.Ï. ten: en el bienni 1589-91, per exemple, els dipòsits dels clients comptecorrentis- tes es repartiren entre: : Orgiinistnes públics: Municipi' 13.502lls. (20,4%) Ciencralitat (bolla) 1.189 Us. ( 1,8%) 14.691 lis. (22,2%)

Particulars: C;omerciant.s locals 27.841 lis. (42,2%) Comerciants Forast. 8.627 lis. (1.10%)

C;omcrciants cstran. 2.OSO lis. (.11%) .^8.518 Us. (58,.^%)

Rendistes i diversos 12.755 Us. (19,1%)

lotal 65,964 Us. (99,6%) L'establiment a Tarragona de mercaders forasters.-A la segona meitat del decenni dels viiitanta del segle XV'l, coincidint amb l'oberttira de la Taula de canvi, s'establí a Tarragona tm grup important de joves mercaders procedents de llocs del Camp de Tarragona i de la (^onca de Barberà. Sense haver realitzat tina recerca exhaustiva, n'hem recollit tm nombre prou significatiu: els germans Joan (tl595) i Pere Amill (+1612) procedents de Pira; Pau Colom, de Santa C]oloma de Queralt; Gabriel Salvacior (11616), de Riudoms; Vicenç Serra (fi 620) de (Constantí; Pau i Pere Ortoneda, de Riudecanyes i establerts a Montroig abans de traslladar-se a Tarragona; Pere Joan Ciondolbeu, (•¡'16()6) de la Selva: Gabriel Nebot, de Riudoms; Pere Pau Pontarró, de Vilabella; Jaume Klies (tl617) de Torredembarra; Jeroni Brocà de Reus (+a. 1606); Gaspar Giminells (td. 1617) i Joan l'-scarello, la procedència dels quals no hem pogut localitzar. Per c]uè els atreia Tarragona? No veiem altre motiu qtie la convicció que el comerç que es realitzava pel .seu r()nec moll podia donar-los l'oportunitat de fer bons negocis, i, en definitiva, obtenir bons beneficis. Per altra part, la lectura de dotzenes de capítols matrimonials i de testa- ments, revela cjue aquests mercaders seguien els seus antecessors en la pràctica de l'endogàmia, un eficaç instrument per a mantenir tancat el grup oligàrquic diri- gent del municipi i de la taula de canvi. Un grup no pas tlel tot compacte a vegades agitat per disputes entre clans, àvids d'augmentar la intervenció en el poder municipal.

Sigui com sigui cal retenir alguns noms dels que hem donat perquè contri- buïren com cap altre a impulsar el comerç de la nostra ciutat. Altrament és significatiua que del juliol del 1588 a l'octubre del 1590 resi- dissin eventualment a 'J'arragona - "vivint de present n Tarragona"— els mercaders

28. Rc-sum d'claboraciü pròpia amb dades extretes del l.iihre Manual de la l'aula, corre-sponent al bienni 1 589-91. NO I ft:II-:s soiiRi: Acnvi IA I MI:IU:AN'I II I Mi-RCAni-.Rs DH IA CIUI AF I>K IARRA<;ONA 129

Josep Çapeire, marsellès, i els bretons Tomàs Petel i Miquel Fietct, de Saint Malo. Els tres mantingueren relacions comercials amb destacats mercaders tarragonins -Pau C'olom, Francesc Sisterer, Vicenç Serra, i altres—, i tingueren corresponsals a Barcelona i València, contra els quals giraven lletres de canvi a favor dels tarragonins que tenien negocis en aquella ciutat . El moll: una obra imprescindible per a l'activitat mercantil.-Tornem al document del 1777, un fragment del qual hem transcrit més amunt, per veure la memòria que els autors conservaven del port. Deien, "Esta Ciudad ha aprendido en sus antiguas Memorias, que la ha hecho Corte y Metrópoli su ventajoso Puerto, y que tendría en esta obra feliz principio el restablecimiento de su antiguo lustre porque las Gentes serian llamadas a sus entornos, y dentro de sus Murallas con el Comercio, que florecia en ella... " Un sentiment semblant impulsa els "ciutadans" tarragonins de finals del segle XV i primers anys del XVI a pensar en la utilitat que seria per al comerç la construcció d'un dic de 155 metres, més o menys on hi havia hagut el moll romà, que protegís els vaixells de temporals de llevant; però quan intentaren rea- litzar el projecte toparen emb la realitat. La ciutat arruïnada no podia finançar l obra, i carregar-la als pobles de la comarca a cop de privilegi real, significava topar amb una resistència insuperable'". A finals del segle XVI, els mercaders tarragonins animats per la conjuntura demogràfica i econòmica, consideraren que havia arribat l'hora de desviar l'activitat del port de Salou cap a Tarragona amb la construcció del moll. L'any 1591, havien calculat que les rendes de la ciutat bastaven per garantir una inver- sió de 1.000 ducats anuals "per adobar lo moll del port de mar que es va arroïnant Però les previsions resultaren curtes. Eln sis anys -1592-1598- s'invertiren a l'obra portuària 14.840 lliures que representen una mitjana anual de 2.473 lliures, és a dir, més del doble del que s'havia previst. Significava una despesa extra-

29. Dades extreies dels Llibres manuals de la Taula de canvi, núm. 2 i .3, 1587-89 i 1589-91. 30. Sobre aque.st inlenl no reeixit, vid.: MORERA LIJ\URAI)Ó, EMILIO: Et puerto de I arragona. Tarragona, Inip. Sugrañes, 19IÜ. TUSET AI.MAZÁN, JO.SÉ: El rey Eernando el Católico y el puerto de Tarragona. But. Arq., 1952. ALEMANY, J./BLAY, |./ KÜQUER, S.: Pon de Tarragona. Junta del Port de Tarragona, 1986. l.ól'EZ BoNiLi.t), N./ROVIRA I (IÓMEZ, S-J.: 1:1 port de Tarragona, L arragona, Public. Caixa de Pensions, 1986. PONÇ D'lt;ARN, vers el 1570, es refereix al port començat, que es podria acabar "ab manco sinquanta mil escuts"... "Y leshores, puyx lo Camp que.s diu de Tarragona és abundant en vitualles com es en vins, olis, legums, figues y altres coses y la como- ditat dels molts forments de Urgell que en dos dies ne pot ser\'ir al port més que no an menester dos grans armades..." (DURAN HL·LÀLIA: 'Eluts Ponsç d'liard i el "Elihre de les grandeses de Tarragona" 2T7. Barcelona. Curial, 1984). ,31. Les anotacions del Llibre de Li credenceeria de Li lleuda posen de manifest la importància que tenia el port de .Saloti per al comerç del Camp de 1 arragona i comarques veïnes. Un estudi a fons d'aque,st Llibre enfocat en l'activitat de Salou, conHrmaria plenament el t]ue diem. il. Llibre consolat 1591-92 fol. 74 v. Consell 1 1 octubre 1591. ordinàrin que s'emportava a l'entorn d'un terç dels ingressos municipals ordinaris, precisament després que la terrible epidèmia del 1 592 havia causat estralls entre la població, costat fortes stmies al municipi i trastornat les activitats econc)- miques una llarga temporada. Per tot això a la ciutat li mancaren forces i el moll no s'acabà.

Alguns aspectes del comerç tarragoní de finals del segle XVI i principis del XVII

ELS MI RJANS DE I RANSPCIR T

a).-Marítim Els vaixells: tipus i caractertstiques.-Scgons el Libre de la lleuda els vaixells que fondejaren als ports de Tarragona i Salou, entre el 1578 i 1589, foren barques , llondros , polacres' , sageties'" i bergantins . Petites naus de tipus pro- vençal de rem i vela, molt lleugeres, de 60-70 a 2.000 quintars d'arqueig, i de 100 a 2.000 o me'S quintars de port, tripulades de 3-4 a 12 homes, o més . C^om hem dit el creciencer de la lleuda no distingia massa be el tipus de vaixell i confonia fàcilment tma barca amb ima pollacra, un llondro o tma sagetia; per exemple l'embarcació del patró Francesc Alzina de Blanes, és ima barca en una anotació del 7 de desembre del 1 578 i un llondro en la del 20 de març del f 579. Perti cal dir a descàrrec seu, que la confusió és freqüent en els registres navals del segle

3.1 I ra Tcmlxircació més iLs.ida cn cl tràllc conu-rcial cic cabolatgc ,ils suglcs X\'I i X\'II. i:>c propulsió a vc-la, -vela llatina- icnia liabitualiiic-ni iii, pal o bé dos. cl m,iior i cl dc mitjana. Anava proveïda d'iin pont. Els límits mínims i màxims dc Ics dimensions eren moll grans, i ai.\ò feia que la capacitat dc transport los dc 100 a 1.400 quintars, amb nn mitjana de 400 a 500 (AI.I,MANY 1./CASANOVAS, A.: /.,; n.ivegmió a Catalunya. 1 l.i. Barcelo- na. Dip. l'rov., 1987. Zt:i:cillr¡.a.i.o, MARIO; L·I comerç marítim de T

.I9. Zrcciirrr.LLO, MARIO: El comerç tie l'osut n tv/ivés íielport banelaní {3 1. BLAIIL-s, C^enire d'l-.studi.s Tosscncs, 1982. Reniurqueni que !;i confusió veiii;! de- lluny com ha po.sat de nianil'est C^n. E. Diri-OLRCQ: L expanstó catalatm n In niediterràjiia occidenciiL 23 i .s.s. Barcelona, Kdit. Vicens-Vives, 1969. 40. l{n diverses escriptures se parla de "sagetia pollacra", "sagetia sivc pollacra". 41. Llibre consolat, 1583-84, lóls.30-39. (Comissió de forments, 10 agost i 2 novembre 1583, Una salma equi\alia a Catalunya 4 quarteres, o sia, 278,072 litres, però a .Sicília l'equivalència era de 344,41 litres, llein adop- tat la salina catalana en el cens qtte ens ocupa. 42. Llibres de Forments, ntims. 3, 1606-1631, pàssim. 43. Manual notari Sebastià Llagostera, 1575-1608, Fol. 415. Es tracta d'un docttment evidentment extra- viat i mal relligat en tiii volum dedicat a capítols niatritnonials. L'expressió "la dita plaia de mar fondal" es repeteix dues vegades com a lk)C detertiiinat: .. ¡o dit Campmay li domirií de i>i y durà a Li sagetia o londro per a portar a la dita plaia de mar fondal... ", "... y que apréi de haver carregat dit vi en dita plaia de mar fondal dreta via anirà al dit pon de Sant l'eliu ". JOSKP MARIA RI-CASRNS I CO.MIÍS

Francesos 15 Canet 2 Mallorca 14 Arenys de Mar 2 Blanes 13 Calella 2 Vilanova 9 Mataró 1 Barcelona 6 Palamós 1 Tarragona 4 Eivissa 1 Lortosa 4 Pisa 1 Sitges 2 Total 77

l,a major part de vaixells són de diversos llocs de Catalunya, però destaca la torta presència de mallorquins i francesos, majoritàriament de Marsella. Tanma- teix no hem pogut establir c|uins vaixells feien escales periòdiques a Tarragona o a Salou, i amb quina freqüència. Només hem pogut constatar que en el bienni 1 578-1 580 els 13 vaixells blanencs fondejaren en aquests ports 38 vegades, i els 9 de Vilanova, 27. En canvi dels vaixells francesos només un ho féu dues vegades. Les rutes—h la Mediterrània del segle XVI navegar equivalia a seguir la costa. Només es perdia de vista per mal temps o per seguir una de les tres o quatre rutes en línia recta coneguda i practicades. Per exemple la d'Espanya a Itàlia per les Balears i sud de Cerdenya. Navegar aculat a la costa era una garantia contra els elements, i la proximi- tat d'un port refugi contra corsaris i pirates. En casos extrems es podia varar la nau en una platja o estavellar-la contra la costa i salvar la càrrega. A més, la nave- gació de cabotatge, permetia treure el màxim profit del noli, perquè multiplicava l'ocasió de comerciar i d'aprofitar-se de la diferència de preus, t^ls mercaders o qui els representava viatjaven amb la mercaderia, i la travessia, que podia durar setmanes o mesos, era, de port en port, una sèrie ininterrumpuda de compres vendes i canvis. Tot això sense comptar les avantatges que suposava un fàcil rea- vituallament molt necessari en vaixells de poc tonatge, en els quals els queviures i l'aigua es corrompien ràpidament a bord'. La majoria dels vaixells que fondejaven a Tarragona feien cabotatge de curt radi: cap al nord, fins a Cotlliue, Seta i Marsella, i cap el sud fins a València. Els ports i platges d'escala eren nombrosos: Vilanova, Sitges, Barcelona, Mataró, Bla- nes, Canet, Sant Eeliu de Guíxols,...; Vinaròs, Torreblanca i Castelló. La ruta directa de Mallorca, completava les de curt radi.

l'anmateix Tarragona també era punt de partida d'itineraris amb terminals al sud de la Península i Nord-Àfrica: Cartagena, Màlaga, Sevilla, C'adis, Tánger i Salé.

44. BRAUDKL, L·I-RNAND: El Mediterráneo. Vol. I, 79 i ss. Quina era la durada dels viatges. l'regunta de difícil resposta per la manca de dades en la documentació consultada -només n'hem trobat dues d'aprofita- bles-, i perquè la durada del viatge depenia del nombre d'escales, el temps perdut a cada una d'elles, i l'estat de la mar. La primera de les dues dades que tenim, és del 1609, i ens assabenta que Bertran Masseller, mercader trances, havia rebut a Sevilla el 22 de Febrer de Joan Darder, negociant de C'arcassona, 2.012 rals caste- llans, per comprar cuirs, vendre'ls a Tarragona, i comprar avellana i cotoll, cosa que es féu el 4 de juliol següent" . Suposant que el vaixell amb els cuirs hagués sortit de Sevilla dies després del 22 de febrer, el viatge havia durant uns 1.30 dies. 1,'altra, es refereix a tres segeties enviades a la "costn de Castella"

45. Manual notari Ciahricl Marioreíl 160"-13, fol.s. 31v i 34. 46. LI. consolac, 1645-46, tols, 24v. i 35. Con.wll 8 agosl i Prohomc-nia dc (ormcnts 9 oclubrc 1645, 47. (Mííihtny/l dins l'Espanya moderna, IV, 226 i .ss. 48. Manual notari Onofrc Ventallols, 1601-1603, fol. 37v. Escriptura de FI setembre 1601. 49. I'.ntre aquests anys hem localitzat en manuals notarials la venda dc I 2 "mules o niatxos", comprats per pagesos, a preus que varien entre 37 i 80 lliures. lU 1602 per tm matxo de 1 5 anys de "pèl negre" es pagaren 50 lliures, i cl preu mig de les 12 vendes és de 49 lliures; però una bona mula s'anava a les seixanta lliures. Per un pagès En termes generals el traginer no gaudia d'una posició econòmica massa sòlida. Per exemple ei citat Miquel Agramunt per comprar la mula a Pau Munter hagué d'esperar que el sogre li saldés les 90 lliures de dot que li havia promès quan es casà amb la seva filla". Per això no sempre el traginer era propietari del carruatge o de la rècula de muls que conduïa. A vegades Feia companyia amb altres o treballava a sou.

El transport terrestre era tan o més insegur que el marítim a causa del bandolerisme" i els camins estrets i en mal estat relentien el pas dels animals' . A més, l'activitat dels traginers es paralitzava els mesos d'hivern més cruus. "Els traginers de blat no poden venir per les pluges i nevades ", manifestaven els cònsols tarragonins el 13 de febrer del 1603, per justificar la necessitat de posar a la venda blat de les reserves ensitjades . Zona d'influència del port de Tai-ragona—V Area, que proveía la major part de les exportacions del port de Tarragona era el Camp; però quina era l'àrea que consumia les principals importacions?. Intentarem delimitar-la seguint la pis- ta dels traginers que transportaven el producte d'importació més popular: peix salat. El punt cl'arribada de la majoria d'ells era un lloc situat a menys de 100 kms del port tarragoní, però una minoria remarcable anava més enllà, i recorria distàncies de 100 a 300 kms.: fins a la Vall d'Aran, en direcció nord, fins a la franja aragonesa que llinda amb Catalunya, cap a ponent, i fins a la Plana Baixa valenciana, cap al sud. L'equivalència Kms/distància horària de Tarragona als llocs de destinació dels traginers que apareixen al Llibre de la crcdenceria lleuda.

eren molts diners i acoscumav.i a pagar a terminis. P. ex.: el 10 de desembre del 1601 Nicolau Ruf, pagès del Clat- llar ciimprà una mula a Jaume Miquel, mercader, per 6(1 lliures a pagar 10 lliures per Sant Joan, i la resta per I ots •Sants, de l'any vinent. El fiador fou Joan Rull, pagès del Catllar. (Man. not. Pau Llagostera, I 599-1602, fol. l.?9). F.l I r de març del 160(1, Benet Roig de Torredembarra comprà tma mula de "pèl castany" als jesuïtes de Tarragona per 4.3 lliures, a pagar la meitat per Sani laume i l'altra per Nadal, líl fiador fou Ciuiliem Agramunt, traginer de Tarragona. (Id. Ibid., fol. 66). 50. .Manual notari Onofre Ventallols, 1601-160,3, fol. 34v. E.scriptura 1 5 ago.st 1601. 51. .Sobre el bandolerisme vid.: IÍRAUDEL, FEHNAND: El Meítiternineo. II, 46-60. Ri;eralt, a 68 kms. de Barcelona el transport d'una quartera costava, entre el 1561-65, 8,5 sous, i de Cervera a 80 kms., 10 sous. ((¡IRALT RAVENTÓS, EMILIO: En torno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo XVI. Hispania, LXX, 1958, 38-61, p. 43). Sobre el inal estat que encara es trobaven les vies de comunic,ició terrestre a la .segona meitat del segle XVIIL vid.: RECASENS I COMES, IOSEP M '.: El corregimiento de Tarragona en el última cuarto de l siglo XVIIL 48- 50. Tarragona, R. Societat Arq., 1963. 53. Llibre consolat 1602-03, fol. 80 Prohomenia 13 febrer 1603. Distància horaria, 1-4 hores = 5-20 kms: Valls, la Selva, Alcover, Constantí, cl Catllar, Altafulla, Reus, Riudoms, Vilallonga, Vila-seca, les Borges del C^amp, el Morell i C^ambrils. Distància horària, 6 hores = 20 a 30 kms: Puigtinyós, Vilarrodona, l'Alei- xar, Montroig, Vilabella, Montbrió, Bràfim, el Vendrell. Distància horària, 7-8 hores = 30 a 40 kms: Montblanc, la Guàrdia dels Prats, Pradell, Vilavcrt. Distància horària, 9-10 hores = 40 a 50 kms: Vimbodí, Nalec, Falset, Sarral, Poboleda, l'Espluga de Francolí, Ascó. Distància horària, 10-12 hores = 50 a 60 kms: Prades, el Vilosell, Santa C]oloma, Ulldemolins, els Omellons de Nagaia, la Fondarella. Distància horària, 12-14 hores = 60 a 70 kms: Belianes ', Guimerà, Vallfo- gona, la Sala, l'Albi. Distància horària, 14-16 hores = 70 a 90 kms: Bellvís, Sant Martí de Maldà, Cervera, Tàrrega. Distància horària, 16-18 hores = 90 a 100 kms: Bot. Distància horària, més de 18 hores = més de 100 kms: Balaguer, Lleida, Fortesa, 'Fardos, (Vall d'Aran), Bencvarri, Maella, Graus, Casp, Calanda, Belchi- te, Vall d'Uxó. Els grans consumidors de l'altre producte d'importació important, els cuirs en pèl, eren els blanquets de Reus, "Valls i "Vilafranca del Penedès, i en menys escala els d'altres llocs del Camp de 'Farragona i de Montblanc.

LA MERCADERIA

FLn el comerç mediterrani del segle XVI cal distingir els productes univer- sals, és a dir, que circulaven per tot l'àmbit geogràfic: blat, cuirs, sal, teles, seda, espècies i pesca salada, als quals hem d'afegir els captius o mercaderia humana; i els típicament zonals, que circulaven per àrees de radi limitat: vi, oli, formatge i fruita seca. Altrament, el tràfic comercial de qualsevol port es compon d'importacions i d'exportacions. En el de Tarragona els dos productes que dominaven la impor-

54. PoNÇ D'ICARD diu que l'Urgell e.s [roba ducs ¡ornades de Tarragona, "que Faltando rrigo en el Champo de Tarragona para los viscochos con las carretas queda proveído" {I.ihro de Im CrandeziU de Titrra^tma.Tò(ò. I-^dit. 1980). tació eren tmiversals-. cuirs i pesca salada; i l'cxportació, els excedents de produc- ció del C3amp de Tarragona i comarques veïnes, que entraven en el grup de productes zonals, com ara avellana, figues, oli, vi i cofoll. El comerç de blat circulava en doble sentit. Era producte d'importació i d'exportació. Tot depenia de les collites de l'Urgell i d'altres comarques productores de ponent catalanes i del mercat internacional.

Amb tot, en el cabotatge de curt radi la mercaderia carregada era generalment molt diversificada, i'er exemple, el 1?> de juliol del 1 578, el patró Bernat Oms de Blanes havia despatxat 20 quintars de llana, 25 cuirs de bou, 5 càrregues d'olles i 6 de fusta de bóta; el 28 d'octubre de 1578, el patró Jaume Torrents de Vilanova, carregava 1 bóta d'oli, 12 quarteres de forment, 10 quarteres d'avellanes, 4 quintars d'aiguardent i 8 quintars de gra d'avellana, que en total no arribava a les 2 tones; el 9 d'octubre del 1 578, un tal Próspero de Mallorca carregà per compte del mercader tarragoní Antoni C'astells, 250 quarteres d'avellanes, 10.3 de nous i 16 de mel, que deurien pesar a l'entorn de les 16 tones.

Ara, el transport per rutes més llargues de cabotatge o no, no era tan diver- sificat, sobretot si es tractava de mercaderia pròpia del comerç "universal"com el blat i els cuirs. Els vaixells si no era per aiguar o reposar queviures, anaven directes al punt de destinació fixat. Eins i tot la pesca salada era mercaderia de llargues rutes, com ho demostra la compra de 36.^ quintars (unes 14,6 tones) de bacallà que el mercader tarragoní Antoni Castells, major, teu al mercader de Eoló Anto- ni Sira, l'any 1 590 ; o els 250 barrils de tonyina que Gabriel Salvador rebé de Portugal l'any 1 59.3'".

A continuació ens ocuparem de les mercaderies que circidaven pel port de l'arragona.

LES IMPORTACIONS

El CM/V.-BRAUDELL subratlla que als segles XVI i XVII "quasi es pot assegurar que la civilització dels països llatins era la civilització del cuir"" .

Arnesos, .selles de montar, albardes per a animals de càrrega, guants, botes, sabates, mobles, tapissos, cinturons i molts altres articles s'elaboren amb pell. Els països exportadors de cuir eren els de l'Islam, però a l'Europa occidental la

55. Mibrc manual dc la Taula. 1589-91, fol. -iZv. Asscntameni 26 Icbrcr 1590. líl prt-u era dc 28 rals al quintar, i per tant cl cost dehs .Í6.Í quintars era dc 1.016 lliures. 56. Llibre manual de la Taula, 1591-9.Í, tol. 19.3v. A.s,scntament del 9 juliol i 593. 57. IHIRNAND HRAUDEL: El Medilerubieo. I, .364. dcmancia fou tan forca, n'absorbia tais quantitats, qiic s'iiagué de recorrer a importacions de Polonia, Riissia i el Nou Món. A Tarragona i Salou, en el bienni lleuden 1S78-1580, es desembarcaren i pagaren lleuda, 24.640 i dos costals de cuir , descarregats de 72 vaixells: 900 dels cuirs eren de cavall i la resta de bou: 565 adobats i 23.175 en pèl, dels quals només es consigna que 2.368 eren d'Índia, 2.315 barbarescos, i 299 venien "de ponent". Dels vaixells que descarregaren cuirs només de 38, —52,7%- les anotacions donen el nom del patré) o dels noliejadors: 17 —44,7%— eren de Blanes i desembarcaren 3.005 cuirs; 12 -31,5%—eren marsellesos i desembarcaren 4.681 cuirs; 3 —7,9%— eren mallorc]uins i desembarcaren 2.800 cuirs; 2 eren de Vilanova i 2 de Barcelona -entre els dos cl 10,4%- i desembarcaren 755 cuirs; i un de cada tm dels llocs de Palamós i l ortosa —5,2%— que desembarcaren ^72 cuirs, hn resum, només coneixem el lloc d'origen dels patrons o noliejadors de 12.560 —50,7%— dels cuirs desembarcats. Aquestes xifres mostren que en l'estriicttu'a cid tràfic de cabotatge, el cuir era una mercaderia molt comuna noliejacia en petites quantitats per revenedors. Amb tot, també se n importava a gran escala, i en at|uests casos els importadors, patrons o mercaders, contractaven la venda de la mercaderia abans de transpor- tant-la. En aquest sentit és significativa l'anotació del Llibre de la credenceria de la lleuda del 30 d'abril del 1 580 que diu, "Jaume l.oreda de Valls, per compte seu y en Monfar y altres, ha portat de Sevilla 1.330 cuirs ¿le indies"^ ; o 1 arribada en la nau dels marsellesos Antoni Ciras i Llorenç Cíavaldà, de 2.207 cuirs que costaven 2.538 lliures , comprats pels mercaders L'rancesc Montserrat, Miquel Reverter, Pere Rosicb i Jaume Fontanilles a principis de fan}' 1 581. 1 ambé hi hagué casos de reexportació de ctiirs. Una d important tingué lloc el mes de juliol de l'any 1600, que s'embarcaren amb destinació a Montgat, 940 cuirs barberescos, 540 de Larache i 400 cl'Orà, comprats per la confraria de blanquets d'atjuella localitat . Els grans destinataris dels cuirs desembarcats a 'Larragona i a Salou eren els blant]uers de Reus, Valls, Vilafranca i Alcover. Compraven la mercaderia directament als patrons, o per mediació de mercaders/majoristes de Tarragona, Reus, Valls i fins i tot de la Selva.

F.l cosiiil cs UMKilmcnt un t'ci>: tic llenya, i en cl nostre c.i-s tic cuir. lU cosral pel tic htm" pesava ires arroves (ALSINA. C..! FF.I.IU C>./ MAKQL'FI , LI.:. Pesoí, niities i mesurcí deh pu'üoí aítalauí. 146. Barcclo[ia, (Àirial, 1990). 59. l-ol. 61. Al (oli 3.3. en tiara 10 tic niaijí tlel 1 S79 troheni iina alrra anotació sobre l'arribada a .Salou tl una sagctia niarsellcsa que tiescnibarca per l'erc l errer Serra de Reus, 'franch de tors eín'ts per dit nuínellà 1.01 > ctiirs. qtie paguen de lleuda 2 stjus per cuir. 60. .Manual nt)tari Bernat Cicndre. 1562-8,^. íol, 10 líscriptura del 10 de gener 1S81. Els manuals notarials tarragonins de finals del segle XVI, i sobretot de principis del segle XVII -1600-1605-, contenen un bon nombre d'escripttires de reconeixement de deute de blanquets que compraven als mercaders Gabriel Sal- vador i Vicenç Serra' cuirs a crèdit. En el comerç d'aquella època el crèdit era una pràctica usual, tant en les vendes a l'engròs com a la menuda. Ea manca de diner comptant que patien les capes més nombroses de població hi obligava. Avui ens pot semblar dramàtic tjue, en els mesos de març o abril, els pagesos haguessin de comprar a fiar dues o tres t]uarteres de blat per a subsistir, o alguna roba per vestir-se, o llavor de cànem per sembrar, que no costaven més de 3 o 4 lliures, amb el compromís de cancel·lar el deute per Sant Jaume o per Sant Miquel de setembre, és a dir, des- prés de la collita, i haver de donar com a fiança els béns mobles i immobles que poseïen . Però els blanquets, ¿compraven a crèdit per necessitat o per què era una pràctica comercial usual? El cas és que hi compraven tant si es tractava de 2 o 3 feixos de cuirs que costaven de 80 a 120 lliures, com 13 o 14 feixos que en costaven de 5 o 600. Ea data de venciment del deute era variable, dins d'uns límits, i s'establia sempre pel mateix procediment: la d'una primera meitat es fixava a quatre, cinc o sis mesos, i en cl doble de temps la de la segona. Ees despeses de notari i de procurador anaven a càrrec del comprador. Les compres es feien generalment per feixos -"fax/faxos"—, i cada un costava si els cuirs eren d'índia de 40 a 43 lliures, i si eren de barbaria, la meitat, de 20 a 23". Ara, un cuir barbaresc costava: de Earache, - "del Arax"—, l'any 1581, 1 lliura i 3 sous, i un feix de 22-23 lliures; de Constantinoble, l'any 1590, 1 1 rals, és a dir, 1 lliura i 2 sous, i d'Orà, l'any 1604, 1 lliura i 10 sous' . Daquestes dades dedtum que un feix constava de 18 a 20 cuirs.

Però els preus variaven, per bé que lleument, any per altre. En el sexenni 1600-1605, la tendència dels cuirs d'índia fou a la baixa: 44/45 lliures el feix, els anys 1600 i 1601; 44 el 1602; 43 el 1603; 42/43 el 1604 i 40 el 1605. Ea gran majoria dels blanquets clients de Salvador i Serra eren de Vilafran- ca. Entre el 12 de juny del 1600 al 16 de setembre del 1602, els manuals notarials registren 31 vendes fetes per Salvador a 10 blanquets de Vilafranca i només a 3 de Reus. El nombre de feixos venuts fou de 122 -uns 2.440 cuirs— per valor de 4.866 lliures, que dóna un preu mitjà per feix de 39,88 lliures. Sempre segons els manuals notarials. Serra, despatxà entre el 21 d'abril del 1603 al 13 de desembre del 1605, en 57 operacions de venda, repartides entre 22

61. Manual notari Bernat Ciendre, 1600, lol. 241 v. F.scriptura d'assegiirani^a 3ü)üliol 1600. 62. Manuals notari l'au Llagostera 1599-1602, 1603, 1604. Manuals notari Bernat Gendre, 1600 i 1601. 63. Manual notari Pau Llagostera, 1599-1602. Del foli 51 al 143 els reconeixetnents de deute per compres al detall hi st>n nombrosos. 64. lU 19 de jutu' del 1600 els blanquets de Reu.s Pere Anguera, i Joan Czariana compraren a C^,abriel Sal- vador mercader de Tarragona diversos feixos de cuirs d'índia a 42 lliures el Feix, i altres de barbarescos a 21 lliures el feix (Manual notari Bernat liendre, 1600, fols. 187v. i 188). blanquers de Vilafranca, 3 de Reus, 3 de Valls i 2 de Montblanc, 276 feixos -uns 5.520 cuirs- per valor de 10.623 lliures, i un preu mitjà de feix de 38,4 lliures. Però Salvador i Serra no tenien el monopoli del comerç de cuirs, i és pro- bable que la majoria de blanquers de Reus i de Valls es proveïssin, com en el bienni 1 578-80, directament de patrons c|ue fondejaven a Salou o a Tarragona. Peix salat.-Mo\t més barat que la carn, el peix salat era el menjar popular per excel·lència (per exemple, les arengades costaven al port d'arribada, 3 sous el miler, que era el preu d'una lliura de carn). A més el feien més necessari les pres- cripcions religioses que multiplicaven els dies d'abstinència, fins arribar, al segle XVII, a 166 l'any . Fer aixci el peix salat era un producte de consum tuiiversal que es distribuïa per tots els pobles i racons de C'atalunya. En el bienni llauder 1578-80, es desembarcaren a Tarragona i Salou, i abo- naren lleuda: 1.456 barrils de tonyina; unes 1.200.000 arengades , equivalents, a tmes 52 botes, 2 tonells i un barraló; 238 barrils i 252 barralons de sardina; 50 quintars de badejo i partides més petites de congre, bis i "peix malestant". Altres productes.-Scgons les anotacions de Llibre de la credenceria de la lleuda en el bienni 1 578-1 580 s'importaren, en petites quantitats una gran varie- tat de productes: Arròs de València, 225 quintars; llana, 27 saques procedents de Barcelona; fusta per a bótes i carratells, 10 botades, 8 carretades, 9 càrregues i 6 canes sal, 131 cafissos; ferro, 1.184 quintars; tints per a blanquería: tañí, 10 barrils; pastell, 334 bales, 155 costals i 35 quintars; galda, 20 quintars; roja: 13 bales; i també, suro, cjuitrà, pebre, fideus, canyella, formatge, plom, rodes de molí, colomina, safrà i 5 esclaus.

LES KXPORTACIONS

Vi i cànem.-^o gaires anys anteriors al bienni 1578-80, PONÇ D'ICARD escrigué que el cànem i el vi eren els productes de la ciutat i Camp de 1 arragona amb més excedents de producció i els que més s'exportaven. Fins i tot dóna xifres: de vi, se'n feien cacia any més de 50.000 cargues i de cànem.

65. Manual notari Onofre V'cntallols 1604-06, fol. 31. líscriptura 9 abril 1604. 66. .Solirc cl consum del peix salat a lüiropa i al nostre país, vid,: BiíAt^DF.i., I'HRNANIÍ: (^ivilimciófi uiute- niily capitalismo, 164. Barcelona. Ed. l,ahor, 1974, I-ERNÁNOI-V. DIA/.. R,/ MARTINIÍZ ,SHAW, C^,: Eh úitemeí de pesca. I.'.^venç, ntim. any 1980, 42-5.^, (jp()l.l.A, CAKI.O, ,\1.: Historia econòmica de linropa, II. Siglos XVI y A'V7/. 98, Barcelona Ariel, 1979. 67. A la major part de les anotacions del Llibre de la credenceria de la lleuda es consigna l'arengada/unitat a electe de pagar lleuda, però l'any 1 579, en dues de les anotacions, hi consta la bt'na, a la qtial s'alribueix una capaci- tar de 1,3.100 i l.i.50() unitats, i una altra del 1580, 1 1,500, Hn el rccomptc d'tmitats hem atorgat a la bóta una capacitat mitjana de 12.500 arengades. Segons el DICICIONARI CA TALA \'AI.1:NC:IA, BALITAR, voL, 846, al segle XVI, tul barril tenia una capacitat per a 1,1 50 arengades. "sc coge tanta abundancia en Tarragona sola, que de ellos no solo se haze mercadería muy principal, mas los emhian en navios para diversas partes del mundo, y de proveen de ellos galeras, naves, y otros navios i vaixeles, para las xarcias que llevan " 1 afeigcx que l'exportacuS de càncm del tcrmc de Tarragona produïa uns ingressos de niés de disset o divuit mil ducats. No obstant això en el Llibre de la credenceria de la lleuda no s'hi assenta cap exportació de vi ni de cànem. ¿Es que aquests dos productes se'ls afranquia de la lleuda? Avellanes.-M.w canvi el Llibre coincideix amb PONÇ D'IC^ARl) en la importància de les exportacions d'avellana, tjue foren en el bienni 1578-1580 , 7.767 quarteres, -uns 310.680 quilos- i en gra 55 quintars , o sia uns 2.200 quilos. La major part procedien de la Selva i d'Alcover, i anaven consignades a Barcelona, Mallorca i Sevilla . O//.—Amb destí tinic de Barcelona, i en petites quantitats, la majoria d'una 0 dues bótes, se n'exportaren 130,5 botes, 50 barrils, 1.04,5 quartans, 1 1 guerres i 1 carratell que, calculem, equivalen uns 15 o 16.000 litres . Olles i escudelles.-Y-A-^rlciíàss pels ollers i escudellers de la Selva, s'exportaren 735 càrregas olles i 10 càrregues, 20 grosses i 1 carretada d'escucielles. Segons AI.SINA/FELIU/MARQUET una càrrega d'olles era un conjunt de 45 olles o cassoles de grossària regular . Si donem per bona aquesta eqtiivalència s'haurien exportat 33.075 olles, de les quals el 81,6 per cent es remeteren a Mallorca -538 càrregues- i a Barcelona -197 càrregues-, junt amb totes les escudelles. Alcofoll (sulfur de/>/owj.-N'embarcaren patrons de Blanes i mallorquins.

68. tina c.irretada de tiisra tic casiaiiver = 8 cargiics = 1 .OÜU quilos. (Al.SINA/I-ki.IIÍ'/MAIÍQUKI; Pesos, niidfs i mesures. 1,39). 69. l.ihro de lasgniníleziis. Ildit. 1980 ( rarrajíoiia, Lih. Ckiardias), cap.s. ,Ï9 i 40. 70. Advertim que totes les dades que doiiciii a continuació sobre [productes d'exportació. s{>n extrets del Llibre de lit lleiifiíU i per tant es refereixen al hientii I 578-1 580. 71. Algunes partides vénen expressades en sacs i sàrrie.s, i en un parell d'anotacions donen l'equivalència sac/quartera, 1 : 1,5, -"56V (/«iirffri-j ,^76 ,íí/íí'-i sàrria/quartera I : 120 cjuarteres iih 40 síirries"-. hx^v. pes de la quartera varia segons el producte. I-t de l'avellana, p. ex., és d'uns 40 qttilos, ct)inputahles en 60 quilos el sac, una mica per damunt dels 58,5 que s'adopten actualment al Câmp de Tarragona. El pes de la sàrria seria de 120 quilos. /.t'CCill'lELl.o diu que "tots eks c.'tlcuLs ituliqtten que el sac pesava mitja càrrega (6.3,900 c]uilos) i una saca el doble". {Homes, vaixells i mereaderies de l'ossa al Grau de Valèneuu 159), Blanes. Quaderns d'Estttdis Fossencs, I 991. 72. l.es dades sobre el destí dels carregaments són fragmentàries. Només es troben les del 65,7% de les exportacions, fetes en vaixells catalans, que es distribueixen de la següent manera: Barcelona, .i.259 quarteres i tot el gra; Sevilla, 85.3; Mallorca, 584; València, 41,3. C'arregades en vaixells marsellesos, 500 sense expressió de destí. 7.3. Seguint AL-StNA/FEt.n7MARQl!F.'l {Ilesos, mides i mesures) hem redu'it a litres les diverses tnesures usades a les anotacions del llibre de la lleuda. Són: bóta = 71,691 lit.; barril = ,34,66; gerra ^ 1.3,.3,3 lit.; quartà ^ 4,15 lit. 74. I.a càrrega representava una detertninada quantitat de terra usada i un cert temps de treball que era ordinàriament el jornal d un home. Pesos, mides i mesures, 1.38. 219 quintáis, -unes 9 tones- procedents del Priorat, lloc on segons PERE Cill, "es cull més cojfoll"àe Catalunya . Altres productes.-îûcs i panses, 1.016 quintars, 300 sarrions, 6 carretades i 30 roves; ametlla, 259 quintars i 202 quarteres -unes 18 tones-; mel, 120 quintars, 6 carretades i 3 roves; aiguardent, 188 quintars, 1 bota i 8 carretells; nous, 150 quarteres i 16 sacs; i garrofes, 2.436 roves i 3 quintars -uns 24.480 quilos—.

COMERÇ HUMÀ

El Llibre de la credencia de la lleuda només registra la importació de sis esclaus realitzada pel patró mallorqiu' Joan Guinovart en dues remeses: a la primera del 9 de novembre del 1 578 en desembarcà 5 i a la segona del 5 de desembre següent 1, que va vendre a "en Ferrer de Reus" . Eora d'aquests casos només coneixem un tracte comercial de l'any 1606, ¡a publicat per SAI.VADOR-J. RC^'VIRA, per mitjà del qual Gaspar Gimenells, major de dies, acceptà del patró marsellès Gabriel Saboia com a part d'un deute comercial una esclava que vengué a Francesc Munyós, mercader de Lleida, per 120 lliures No sembla doncs, que els nostres mercaders es dediquessin a traficar amb esclaus, sinó en casos excepcionals, malgrat que en aquells temps l'home fos peça de caça per cristians i musulmans i mercaderia de venda a tota la Mediterrània. l'anmateix un começ humà de més grans proporcions era el tjue es concen- trava en el rescat de captius apressats per pirates cristians o musulmans. En el món de la cristiandat els rescats mantenien i fomentaven una tupida xarxa de societats religioses i laiques que es dedicaven a redimir captius pobres, -els rics es redimien ells mateixos-, a incoar processos de desaparició, a salvaguardar els inte-

"'S. Gvngnifta rle ('iltíihinya. 198. '1 ranscrip. dc JOSEP ICI.ÉsiF.s. Barccloiia. Quadt-ni.s de CieogralKi, 1949. Sobre ralcot'oll del Priorat, i l'ús que es Keia d'aquest metall, comenta "Pero lo lloch ahonc se cull mes cololl es eii 1 .lisct; alli molts camps son mines de col'foll: y guanyan los habitadors de aquella terra be son jornal en cullirlo. Del coff'oll beneficiantio se ptxiria treurer plom: però com se faria gasto, y se posaria moltes mans, en treurer lo plom del coffoll, per lo qual vindria lo plom à ser molt car; perço lo cololl se deyxa en lo ser que te de tal mineral, y propi y universal tis y servey del Côffoll en Câtaltnia cs per à envernissar los ollers les olles, guerres, canters, y altra obra emblant de terra". 76. l'.n una anotació s'indica que les ligues eren del Priorat. Iots els patron.s que en carregaren eren de Blanes, excepte un que era de Calella. 77. F.ra (¡tiinovarl un trallcant d'esclaus? Sembla que les dues vegades que fondejá a Tarragona o a Salou, procedia d'algun [ôrt del nord d África, perqttè a més d'esclaus descarregà, respectivament, l.lOO i 700 cuirs per en 1-errer i Jeroni Serra, hlanquers de Reus. Fou precisament Ferrer qui li comprà un dels esclaus. Ull traficant d'esclaus i exportador de vins i cordobans cap a Amèrica, de la segona meitat del segle X\'l conegut, fou loan Codina de Vilafranca del Penedès, establert a la (iran Canària. (MARIINF.Z SUAW, CÂKI.OS; /:'/ conieri^- catulíi, del MediterViïni a l'Allàntic. A "/:'/ comerç entre (âtíilunya i Amèric//. Segles XVÍ/l i XIX" Barcelona. l.'Avenv, 1986, 2,Í-.Í6). ressos dels absents i a organitzar campanyes espirituals per les ànimes dels captius. Tot això ocupava molta gent i feia córrer molts de diners . A la Tarragona de finals del segle XVI i a principis del XVII compartien la missió redemptora de captius, les ordres religioses dels mercedaris, caputxins i carmelites, i les confraries de la Puríssima Sa]ig, de la Santíssima J'rinitat, de Nostra Senyora del Roser, del (]ordó del Parc Sant Francesc, de Nostra Senyora dels Sastres, de Nostra Senyora de la Mercè i de Sant Lluc i diverses causes pies fundades per particulars. Pcr<) les negociacions i la preparació de les expedicions de rescat eren lentes i complicades. Calia arreplegar els diners, un estoc de mercaderies i arribar a un acord amb un patró i una firma asseguradora del noli. No obstant això són nombroses les referències de diners dipositats en "comptes de sol- tes" Ae la taula de canvi per confraries i obres pies a nom de captius per rescatar, la majoria pescadors.

De tota manera per evitar els perills de llargs viatges i estades a ciutats nord africanes, cjuan es capturaven pescadors o mariners de la barca, o gent de terra en una ràtzia, els familiars i amics de les víctimes tractaven de negociar els rescats directament amb els pirates abans que no salpessin cap a llurs bases. Les negociacions començaven quan els pirates donaven el senyal hissant l'anomenada vela de rescat, i posaven preu en diners, vitualles o merdaceria. Sabem d'operacions de rescat efectuades al port de Lamarit i platges cíe Salou" .

COMERÇ DK BI.AT

Al món de la Mediterrània el blat era un producte de primera necessitat i en conjunt deficitari. Una mala collita, i les males collites eren freqüents, podia ser causa de fam a regions senceres. Aquesta circumstància propiciava un intens comerç marítim i especulatiu, les direccions del qual, condicionades per bones o males collites, variaven constantment. C]om ha dit VILAR, el blat era pels mercaders.

"en general, el fi tó dels grans negociants especialitzats "' .

""S. ROVIRA I C.ÓME;?,. SALVADOR-J.: Ek Cimiuells. senyors de la Boella. Treballs canongins. Ccrurc cl'l^st. C^inoiigins Pont; de C^a.srcllví, ! 992. 79. Sobre el comerç d'esclaus i la pirateria, vid. BRAOUFI., I-.: 1:1 Mediterráneo. II, 97 i ss. 80. CAI'DEVILA. SANÇ: la ¡orre de la Mora. 12. Tarragona, Tip. Suc. Torres & Virgili. 1927.Relata que Tany 1561 dues kistes turques que havien segrestat quatre tripulants d'un londro fondejat a la platja de Tainarit his- saren la vela de rescat, i llavors el batlle de la vila pujà a bord de la nau del capità i pactà les condicions. PlÉ, JostíP: Annals inèdits de la Selva. ."^78. Tarragona, Inst. Hst. Tarraconenses. Ramon Berenguer l\', 1984. Diu que a Tagost del 15,^4, el municipi de la Selva manllevà corre-cuita 280 lliures per pagar el rescat de quatre vilatans apresats pels pirates, la galiota dels quals encara era a .Salou. 81. VILAR, P.: (Catalunya dins l'Espanya moderna. IV, 451. Norlcirs .SOLÍRI; AC rivi I A i MI-.RCAN I II I MI RCADI-RS ni- IA RAI' DI- TARRAIÍDNA 143

I'cr terra, a cansa de la dificultat i el preu del transport, el comerç de blat acostu- mava a ser de curt racii, però per això no deixava de ser espectdatiu. Tarragona, port marítim relativament proper a les comarques bladeres rUrgell i la Segarra, era una plaça on les importacions i exportacions s'entrelliga- ven, a vegades de manera contradictòria a causa de l'especulació, com succeí a finals del segle XVI que la crisi bladera Fou, a la Mediterrània, de proporcions veritablement dramàtiques .

La crisi bladera del bienni 1591-92. L'exportació clandestina.-\/A carestia lomenta l'especulació. Això precisament succeí en el bienni 1591-92, el de la "gran crisi bladera", coinciclinr amb una terrible epidèmia de pesta, que a Tarragona es propagà l'any 1S92 . Sobre la gravetat cie la crisi, KMII.J GIRALT comenta, "HI siglo termina con la crisi del 15i>l-92,la de los precios mas altos de toda la centuria, como consecuencia de la sèquia imperante en la primave- ra del 1591, cjue destruyó gran parte de las cosechas " . 1 ¡a se sap, anys d'escassesa anys cl'especulació. Ho ha remarcat P. VILAR, "Per al blat —comerç de massa— els especuladors se situaven rnés amimt i més lluny. Els més importants estaven naturalment ficats en el "proveï- ment" de les flotes i dels exèrcits, en l'adjudicació de "bescuit" de les galeres... si bé l'exportació dels productes de primera necessitat era prohibida en principi, els virreis podien acordar llicències " . LI port de Tarragona era un bon lloc per a especulacions, amb llicència o sense llicència. Amb llicència especulava, segons els còncols, el genovès Aureli Spínola que tenia una concessió de fàbrica de bescuit. L'acusaven d'embarcar blat de nit per a enviar-lo a Cíènova , i potser tenien raó . Sense llicència, traginers, i

82. BÍÍ.\I}I:EI., FKRNAND; 1:1 Mediterráneo. 1 SO^. É.s una contradicció que l'estiu dc l'aii)' 1591, cii plena crisi liladera, cl mcrc.ídcr t.irragoní Pau í^oloni exportés blat a l'alcrni (Llibre manual de la Taula, 1S91-9.Í, (ol. 6\'. .Assentament del 7 desembre l^^l). S.5. NADAI.. J./t;iR.4L.T, E.: L, popiil.itidH c.itahme de /5« a I7r. .«-40 S.LÍ.V.LW. IOW). SÁNCHEZ Ri-ai.. Itistí; l'ítíído ííijlitario de 1 arragona tt futes del siglo XVI. Quatlerns d història tarraconcirse, 1985, 2S-3H. 84. TIIRAI. I RAVENTÓS, H.; Hti torno el precio del trigo. .Sobre at|uesra crisi a I.irragona, M()RFlt.-\ diu tjue el 26 d'abril del 1591 "volvieron a híieerse rogativas adpetendain pltiviam. sacando la reliíjttia de Santa Tecla, y siendo ittnttnterables las gestiottes y covtpeteitcias de las mtiversidades en bitsca de trtgo parit alitnetttar los flequers (pana- derías V depósitos)". \loREliA l.l./\fRADÓ. E.: l'ttrragonii (^ristiatta. Vol. IV, Tarragona. Inst. Est. I arractxienses, 19S5, 1 74. Amb tot, el mateix .V1ORKIÍ.\ (pàg. 160) posa més énfasi en la crisi del 1 581. fite tino de los más atlanti- íosos del siglo ", diu—, degut a la secada que es patia des de l'any anterior. 85. C.atalttttya dins l'Espanya modenta. II, 272. 86. CIarrcií-A PtijAl; Htstoria política i económica. II, Diu que 'hicieron los C'oTisejeros [de Bar- celona] embajada al Ciobernador (entonces no había \'irrey), quej.indose de los nianeios del genovès, a quien los C'ónstiles de Tarragona acusaban de sacar trigos para Ciént)va. cargándolos de noche en buques, por lo que pidieron le t)rdenasen regresar a Barcelona". mecaders pagaven el blat per sobre el preu de mercat, i concertats amb patrons, el dipositaven prop del moll, l'embarcaven de nit, i al matí següent el vaixell alçava veles"'.

L'exportació autoritzada a la ciutat i regne de Mallorca, a l'illa de Menorca i a Barcelona—K l'octubre del 1591, en plena escassesa, els síndics municipals tarragonins no podien comprar blat a l'Urgell si no era a preus cada vegada més alts^'. No obstant això, el Consell de Cent autorit/.à la ciutat de Mallorca l'extracció de 4.000 quarteres de blat de C^atalunya i, en menys quantitat, l'illa de Menorca , i amb el permís a la butxaca el síndic mallorquí Antoni Bordoy, s'establí a Tarragona de l'octubre del 1591 a finals de maig del 1592, que abandonà la ciutat potser a causa de l'epidèmia. Bordoy desplegà una gran activitat: anomenà apoderat al mercader tarragoní Vicenç Serra; obrí un compte corrent a la taula de canvi a nom seu i de Serra; comprà blat i ordi a col·lectors de rendes eclesiàstiques, -entre altres al de les rendes de la mensa arquebisbal— a pagesos, i a mercaders de Tarragona , Reus, Valls i el Vendrell i els pagà al comptat o contra "lletres missives" a la vista -comparables talons o xecs actuals— cobrables al compte de la taula oberta a nom de Serra; i embarcà la mercaderia en naus mallorquines, catalanes i franceses. En sis mesos comprà i remeté a Mallor-

87. l-a [x-nsar que i cmbarcamcnt cl 1,3 de maig del 1591, de 7.600 quarteres de hlat a la nau del capità Baptista iTeyre genovès, amb destí a Palerm, potser té alguna relació amb les extraccions denunciades pels cònsols. Peri) en tot cas, no es tractava d'una operació il·legal ni nocturna, sinó que pagà el corresponent dret del general. (Llibre Manual de h Faula núm. 4, 1591-9.3, Col. 23). l.'assentament de data 31 de juliol 1591, diu m'Pere Colom, mercader de Tarragona, ¡¡ue per ell deixem a m" Pere Pocorull. mercader de Tarragom, y tauler del General en dila ciutat. Les paga per lo Dret del General de tot lo formem que carregà per a Palerm lo capità Batista Freyre de Geno- va. ¡]ue foren 7.600 corteres. mesura de Barcelona, enharcat y despatxat en Tarragona als 1.1 de maig. a" sous cortera. Valen 12.920 lliures, a" un sou prt llwra, val de dret 646 lliures, per les quals dit m' Colom féu d,ta orde dels srs. Miquel d'Oms i Trámese Reguer. cavallers de Barcelona, procuradors dels litres, jurats y pretor de la dita autat de Palerm. Són DOÒíXXV! lis '. 88. Un comissari de Barcelona i un agutzil reial enviats a Tarragona per impedir l'embarcament de blat es queixaven de la poca eficacia de les mesures coercitives de la ciutat de Barcelona, "los trajinantes se burlan, diciendo que ya saben lo que la Ciudad puede hacer en virtud de las provisiones y no quieren ir a cargar trigo para la (Ciudad a causa de que hay muchos particuL·ires que les dan mayor precio; y por lo que temen les hagamos aprehetisión de los trigos, los mandan cerca de Tarragorm. y concertados con los patrones que han de cargar los trigos de noche, los hacen llevar al puerto y los cargan. Al dia siguiente hacen poner a la vela el buque, que cierto es lástima que los trigos se vayan cada dia subiendo y los del campo se vayan secando, amenazando el tiempo mucha estrechez... " (CARRFRA Pt;JAI.; Historia políti- ca y economica. 1. 583). 89. A Fabril del I 591 la ciutat venia el blat al pallol a 44 sous pels pobres i a 47 pels rics; el setembre a 46 sous pels pobres i a 50 pels rics; al novembre a 56 sous, i a partir del dia 13 a 60; a mitjans de desembre el preu s'abaixà lleugerament, i es venia a 58 sous. (Ll. consolat, 1591-92, pàssim.). 90. C'.ARRERA PujAL, |AIME: Historia política y econòmica. Vol. 1, 584. P. VILAR: Catalunya dms IT.spanya moderna. II. 27.3). Transcrivim la versió d'aquest fet que donen les RUBRIQUE.S DE BRUNIQUER (Vol. IV, 198. Barcelona, Arxiu municipal de la ciutat de Barcelona. 5 vols. 1912-1916): "A 21 de Desembre 1591, los C:on- sellers ab ses letres patents certifican al Capità de la Galeota déla Ciutat, y Patrons de Barques armades que la Ciutat tenia per les Costas de levant, y de ponent per ter aprehensions de Forments, com ab deliberació de ells havían per- mes al síndicb de Mallorca comprar, y carregar certa suma de forments, y que perçò nois perturbassen, y à 8 Jener 1 592, à Mallorca, y Memorca, y à 9 de Mars à Mallorca, y dit die, y altre abans, y aptes, à moltes altres Universitats de C;alalunya". 91. Li facilitaren a Bordoy la compra de cereals, n'hi vengueren ells mateixos, o intervengueren en operacions financeres amb ell, els mercaders tarragonins, Francesc Sisterer, Joan Amill, Jeroni Rocamtjra, Pere Altarriba, Bertomeu Verdú, C;abriel Nebot, Gaspar C.iminells, i els botiguers Jeroni Enveja i Jeroni Brocà. ca, no 4.000 quarteres de blat, sinó 10.674 i 5.230 d'ordi, per un valor d'uncs ,^5.000 lliures . Simultàniament a Bordoy exportaren blat pel port de Tarragona, del setembre del 1591 fins a la segona meitat del febrer del 1592, els compradors de la ciutat de Barcelona Salvador Bassa i Joan Corbella; els quals foren substituïts per Pere Vahells, adroguer, que deixà la ciutat a primers d'abril següent. Bassa i C3orbclla obriren un compte corrent a la taula el 24 de setembre del 1 591 i hi dipositaren 6.000 lliures, les primeres de les 40.868 que els envià el cla- vari de la ciutat de Barcelona en el curs de la seva gestió. D'elles n'invertiren 34..399 en la compra d'unes 1 5.000 quarteres de blat, a 45-50 sous la quartera, i 2.200 en ports ¡ transport. El síndic de l'illa de Menorca Joan Gamir residí a Taarragona de principis de gener a mitjans de maig del 1592. Desconeixem la quantitat de cereals que embarcà. En els llibres de la taula de canvi només consta que es giraren a favor seu 3.485 lliures i cjue comprà 492 quarteres de blat i 396 d'ordi. Dissortadament els llibres de la taula, que és d'on extreiem aquestes dades, donen poques pistes sobre els proveïdors dels barcelonins i del síndic menorqtn'. Com a tais només anomena el monestir de Poblet, i uns negociants de Cervera i de Vallfogona de Riucorb.

Avituallament de blat públic —municipal— per via maritima.-Hoxm^X- ment la ciutat de Tarragona es proveía de blat de les comarques de l'Urgell, de la Segarra, del Baix Penedès, de la Conca i del Camp. De totes elles, els llocs sub- ministradors més distants de Earragona es trobaven a 75 o 80 quilòmetres; però en anys de mala collita, o quan el blat estranger era més barat, o quan el rei embargava les existències de traginers i mercaders , el Govern municipal acudia

92. Aquestes i les altres dades referents a les activitats de Bordov, són extretes dels llibres Manual i Major de la taula de canvi (ntims. 4). I591-l'>9.^. Bordoy només ingressà 22.177 lliures a la taula. Ui resta degué pagar-la directament amb diners d'iuia d'aquestes lletres, que obligil cl botiguer de teles |croni Enveja lliurar 1.000 lliures a Bordoy -19 febrer 1592-. F.ls diners cn metàl·lic els rebia Bordoy de Mallorca; el 4 de gener del 1592 dipositava a la taula sis caixes de monedes de plata, cla\'ades i lligades amb corda de cànem i segellades amb el segell de cera; el 12 de febrer següent el capità Miquel Cüli portà de Mallorca 1.41 1 lliures, i el 20 de març el capità France.sc Martí dipositava de la taula, procedents de Mallorca .3.500 lliures. 93. Llibre consolatl604-05, tol. 62. Prohomenia, 12 octubre 1604. Els cònsols expo,saren que no es podia portar blat de l'Urgell perquè el rei havia embargat el de tots els traginers, "y no vénen trngins íilpallol". Per això, deien, escassejava el blat. i la prohomenia per a "remediar la necessitat corrent de Ui ciutat, determinen íjue los Srs. còn- sols fasen segrestar dels jorments se troben eti les botigues del pon de esta ciutat los partits haurà menester", i que es pugin al pallol. La prohomenia recomanava que l'operació es fes "ab tota cautela y discreció, que no sa pugin els preus". La cosa és complicà més quan a 9 de desembre arribà a Tarragona un síndic de Barcelona acompanyant del "vehedor del rey", amb un ordre del virrey d'entregar-los 5 o 6.000 quarteres de forment de les que el rei tenia al port. Per a complimentar l'ordre, els cònsols hagueren de requisar 700 quarteres de particulars, després d'arribar a un acord amb el preu. No sabem quina tou l'aportació de municipal. (Id. Ibid. fol. 74). al blat marítim que més d'una vegada resolgué problemes d'escassesa preocu- pants, no només a la ciutat sinó també de la comarca tarragonina '. I.es dades recollicles de diverses fonts, tendeixen a indicar que els vaixells i mercaders francesos acapararen les importacions de blat, en anys de males collites a les comarques productores, almenys del 1580 al 1612. Per exemple, l'any 1383 — "el temps és estèril", "els preus de l'Urgell són molt alts"—, la prohomenia municipal de forments resolgué el 23 d'abril que "convindria arribas blat per mar com sa fa a Barcelona'^ . I, en efecte, n'arribà a bord de naus franceses: el 5 de maig fon- dejà al port una sagetia amb 1.000 quarteres a l'exhorbitant preu de 68 sous t|uartera. No sabem si aquest blat s'arribà a comprar, però el 10 d'agost següent se'n comprà a 58 sous d'una altra segetia, i del setembre al desembre, arribaren a port nogensmenys que 7 vaixells francesos: 1' 1 1 de setembre, una sagetia amb 300 quarteres a 58 sous; 24 de setembre ima "naveta" amb 640 salmes" a 68 sous; el 25 d'octubre 2 vaixells amb una quantitat indeterminada a 70 sous; el 2 de novembre, una nau de la Rochella amb 1.200 salmes, a 58 sous; el 26 de novembre un vaixell que va vendre a 70 sous; i el 1 5 de desembre, una sagetia amb 1.200 salmes a 60 sous . En total la ciutat comprà unes 10.000 tjuarteres. Seguim amb els exemple.s. Kntre el 17 de desembre del 1605 al 21 de març del 1606, és a dir en menys de tres mesos, quatre patrons francesos descarregaren 2.932 quarteres de blat, quantitat significativa si considerem que en els sis primers del mateix any 1605 se'n compraren a Belianes 5.200 quarteres; el 4 de juny de 1 606 s'autoritzà descarregar dos vaixells francesos que portaven blat, i el 17 de mateix mes, se'n descarregaren 3P0 tjuarteres d'un altre; del 4 de setembre al Ir de desembre del 1606, la ciutat comprà de 8 vaixells francesos, 5.688 quarteres; l'any 1607, de febrer a maig, d'altres 7 vaixells de la mateixa nacionalitat, en comprà 5.793, i el 1608, de febrer a maig, 3.230, de 4 vaixells també francesos

94. Ks .significatiu en aquest aspecte que la sejôna meitat d'abril del 1606, els síiitlics de la Clomtina del Câiiip es dirigissin als cònsols per demanar-los que la ciutat donés o portés blat a la Comtina, donat que els pobles comuners estaven esgotats. Rl C'.overn municipal tarragoní acordà prestar o vendre fins a 1.000 quarteres de "blat francès"aX preu que havia costat a la ciutat —54 sous la quartera— a condició de pagar en moneda "grossa", i vendre ti fins a "ÜOO quarteres entre llogarets i viles que no fossin de la C'omuna a 55 sous qtiartera. pagat també en moneda "grossa". (l libre del con.solat 1606-Ü7, tol. 17 . Prohomenia 21 abril 1606). 95. Llibre con,solat, 1 58.Í-84. fbl. lOv. Prohomenia, 23 abril 1 58,1 96. Una salma eren 4 quarteres. Per tant la nau portava 2.560 quarteres. 97. l libre del consolat 1 58.V84, fol. 44v. 98. Llibre de forments iitini. }>, 1606-16.31, pàssim. Hem completat les dades tl aquesta font amb tina del 4 de setembre del 1606 del Llibre del consolat 1606-07, fol. 5.iv. SOBRE EL COS T DEL TR/^NSPORT a) .-Marítim A manera d'orientació, direm que a mitjans del segle XVI, el cost de transport d'una quartera de blat des de Sicília a Barcelona, valia la meitat del valor del cereal . Vegem dos exemples locals de trajectes més curts. El 26 d'agost del 1604 F-rancesc Sisterer contractà la pollacra del patró de Canet de Mar Quirze Miró per portar d'Andalusia 1.500 quintars de blat a raó de 7 sous la quartera, si es carregava a Màlaga i de 8 sous de Màlaga enllà . Aquell any el blat anava a 30- 35 sous la quartera, i per tant el transport incrementava el preu un 20-23 per cent, el de Màlaga, i el de més enllà un 22,8-26,6 per cent. Molts anys després, el 1645, en plena Guerra dels Segadors, la ciutat pagava als patrons Antoni Bosch, Joan Martí Fontanilles 818 Us. 2s. 6 drs. pels nolis de 1.487 quarteres de blat, a raó de 1 1 sous la quartera, portat amb sageties de Vera, regne de Castella . C'om que el blat aquell any anava caríssim, a l'entorn dels 75 sous la quartera, la càrre- ga del noli sobre el preu només fou d'tm 14,6 per cent. Per altres mercaderies que el blat, les dades que disposem no posen en clar quina era la repercussió del transport sobre el preu de la mercaderia. Sabem que l'any 1 554 el noli d'una bóta de vi de 3 càrregues, de Tarragona a Sant Feliu, constà 19 sous^ ; a l'octubre del 1583 el patró de la sagetia Santa Maria, Berto- meu Pasqual d'Arenys de Mar, "vuy al port de Tarragona" \ el mercader tarragoní Antoni Castells, menor de dies, capitularen que Pasqual es comprometia portar a Cârtagena, Gibraltar o Sevilla 300 o més fardells d'avellanes, 60 quintars d'amet- lló, 20 o 30 sàrries de nous i robes, per compte de C'astells, al preu Fixat: per l'avellana desembarcada a Cartagena i Gibraltar a 7 rals i 3 quarts —15 sous 6 diners- la sàrria, i per la desembarcada a Sevilla 8,5 rals -17 sous-; i per l'amet- lló, a 3 rals —6 sous- el quintar F,n els dos casos desconeixem el preu de la mercaderia i per tant no podem establir la repercussió del transport sobre ell. Per altra part s'afegien al cost de transport marítim la taxa d'exportació"'\ l'assegurança, el desembarc, i, a la nostra ciutat, pujar la mercaderia a la ciutat.

99. CILRAL-I I^VENTÓ.S, EMILIO: Eh torno al precio del trigo, 65. 100. Manual notarial Pau Llagostera. 1604, tol. 64. Escriptura 26 agost 1604. La pollacra, que fondejava a la platja "de iíi present ciutat" \ e.stava llesta per a poder embarcar en vint dies, s'aiion)enava Nostra .Senyora de Montserrat i Sant Ramon de Penyafort, i era conduïda per vuit homes "ab lo patró i minyó compresos". 101. Llibre manual de la Taula. 1641-51, fol. 87. El Govern municipal, que actuava de consignatari, asse- gurà les tres segeties, per 2.000 ducats, "y que es fassen celebrar misses a coneguda dels Srs. cònsols ah cantitat de tres sous la "(Llibre del consolar. 1645-46, fol. 24. Consell agost 1645). 102. Manual notari Sebastià Llagostera, 1575-1608, fol. 415. Escritura 24 octubre 1554. 10,3. Manual notarial Sebastià Llagostera, 1575-1608, octubre 158.3. 104. Per preus i altres característiques del tra[)sport del blat, vid. Braudel; El Mediterráneo, I. 487 i ss. A ("atalunva la taxa d'exportacit) o "dret del general" era el 5 per cent del valor del blat exportat, segons es dedueix de les exportacions de blat a Mallorca de l'any 1 591-92. Despeses d'embarcar, desembarcar i pujar la tnercaderia a la «Mtóí.-Només coneixem les del blat, possiblement més cares que les d'altres mercaderies perquè exigien manipulacions més complexes. El desembarcament comprenia les operacions de mesurar i descarregar que es feien a preu íet. El mesuratge a 5 sous les 100 quarteres -0,6 diners la quartera-, i "tirar lo blat dels vaixells a les carretes", feina que feien les dones, a 16 sous les 100 quarteres -1,92 diners la quartera-^ . El carreteig del port a la ciutat el realitzaven traginers de mar, i en trobem a diversos preus: 1,56 diners la quartera " , a 1,27"'', a 3,5"'".

Aquests costos, com els del noli, repercutien sobre el blat "marí"àti manera inversa al preu: a més preu menys repercusió i al teves. Per exemple, en el curs de l'any 1606, el preu del blat es mantingué a l'entorn dels 55 sous/quartera; i les despeses de descarregar, mesurar i carretejar 644 quarteres de blat clel patró francès Llorenç de Naus costaren 1 1 lliures 2 sous i 9 diners. La repercusió sobre el preu fou un 0.62 per cent; però si el preu hagués estat 45 sous/quartera, la repercusió hauria pujat a un 1,3 per cent.

D'una manera general podem dir que les despeses que repercutien sobre el blat "marí" des que entrava al port fins que arribava al pallol o a les sitges de la ciutat eren baixes. A finals del segle XVI i principis del XVII es situaven, segons el preu, entre el 0,5 i el 2 per cent.

105. l.iibrc de forments, núm. 3, 1606-lWl, fol. 20 i 21. Anotacions 31'X-1606 i I 1-11-1607. 106. Id. Ibid-, Col. 5. Anotació 24-1V-1606. "Despeses menudes de 2. íjuaneres de formem rehut al pon de francesas: A les dones 20 lis. 13s. Ais mesuradors, 7 lis. 7s, 6. A homes y carros han pujat el blal del port a la ciutat, 19 lis. 3s. ". 107. Id. Ibid., fol. 47. Anotació I4-V-I608: "per los gastos frts en muntar lo forment restava al port ... Són 438 quarteres 2 cortans, 6 lis. ^s. 6. " 108. Id. Ibid. , fol. 47. anotació 2-V-1608. b) .—Terrestre Només tenim preus de transport del blat, difícilment homologables a altres productes. No obstant això insistirem amb el blat perquè és important conèixer la repercusió del transport en el preu d'un producte de primeríssima necessitat pels tarragonins, com el blat de les comarques productores que tenia mes a prop. Per això hem elaborat la taula següent, vàlida pel període 1598-1613, temps que el cost del transport es mantingué estable. Hi consta: lloc d'origen del blat, distància recorreguda en quilòmetres fins a Tarragona, any que s'efectuà transport, i, expressat en sous i diners, el preu per quartera transportada.

Preus de transport de la quartera (55 kgs.) de blat en sous i diners, 1598-1613

LLOC D'ORIGFN KMS. ANY PREU

Valls 20 1603-1605 2 a 2-4 Puigtinyós 24 1600-1605 2-6 a 4-6 El Pla de S. Maria 25 1613 2 Vilarrodona 25 1599 2-6 Bonastre 29 1599 4 Cabra 30 1605 3-4 Baix Penedès El Vendrell 30 1609 2-11 Montagut 45 1600-1608 4 Conca de Barberà Montblanc 40 1605 3 Sta. Coloma 60 1606-1613 5 a 5-4 Aguiló 60 1605 5-4 a 6 Rauric 61 1598 5-2 Vallfogona 62 1613 5 L'Urgell Belianes 65 1597-1607 5-6 a 6-2 Bellpuig 73 1606 6 Les Carrigues Espluga Calva 65 1613 5 Segrià Lleida 100 1606 6 a 6-5

De la taula exposada deduïm que el transport terrestre era molt més car que el marítim. Per exemple, una quartera de blat d'un lloc de l'Urgell recorria uns 70 Kms. fins arribar a Tarragona, i costava de 5 a 6 sous. Això significava si el blat anava barat, posem per cas, a 25 sous, que l'encaria un 20-25 per cent, i si anava car, per exemple a 50 sous, un 10-12 per cent. En canvi, segons hem vist, el blat marítim recorria pel mateix cost distancies sis o set vegades superiors.

MERCADKRS, NEGOCIANTS I BOTIGUERS TARRAGONINS

El nombre.-Y.n unes estimacions sobre la distribució de la població activa tarragonina de la segona meitat del segle XVI i del període 1620-1640, elaborades amb dades extretes dels llibres del Tauler de la catedral , els mercaders hi són representats, respectivament, en un 3 i 4,5 per cent.

Encara que cal esguardar aquests resultats amb molta reserva, no en tenim d'altres i els usarem. Indiquen que en una població de 5.200 a 5.500 habitants com la que tindria Tarragona a finals del segle XVI i principis del XVII, el nombre de mercaders fora de 50 a 80. Recerques fetes en els llibres de la taula de canvi on els termes mercader, negociant i botiguers es confonen sovint, confirmen aquest nombre de persones dedicades a activitats comercials (vegeu l'apèndix). Noblesa «Vi/í.-No obstant hi havia diferències entre mercaders i botiguers. Era mercader qui practicava un comerç polivalent, mancat d'especialitza- ció, a l'engròs, obert al crèdit, a l'especulació financera i a la banca. Era botiguer o detallista, qui venia un sol producte a la menuda. Però què dintingia el negociant dels altres?. En els documents el terme és tan confús, que fa difícil encasellar-lo. Potser se'l tenia com un mercader de recursos limitats, i se'l tractava com un aspirant a mercader.

loy. Per establir la tlivisíó percentual dc la píiblació activa, a partir de les dades que proporcioneu els llibres del I auler tle la catedral, lieni seguit el mètode següent: Per a la segona meitat segle XVI. la mostra recomptada ha estat de 4.334 deftmcions de les quals hem separat els alhats 2.443 i les dones 936 3.379

Defuncions homes de més de 1 2 anvs 93S

De les 93S deftmcions masculines només n'hem trobat 271, el 2H,3'M) amb la reFerència de l'activitar professional. Hem descomptat, encara, 4 eclesiàstics, i de les 267,8 són mercaders i 2 botiguers. Hem seguitel mateix procediment per el període 16>21-I64(): Nombre tie definicions recomptades 4,12S Defuncions d'albats 1.984 Defuncions de dones l.{)72 3.056

Defuncions homes de més de 12 anvs 1.069

Les 1.069 defuncions masculines són amb referència de l'activitat professional del dif\mt, i d'elles hem deduit 39 eclesiàstics i un noble. De les 1.009 defuncions que resten 46 corresponen a mercaders, -4,3'i^,- i 10 a botiguers i negociants —(),99'^í)—. Tanmateix tots pertanyien al tercer estament, fortament jerarquitzat, i dins de la jerarquia la categoria social quedava delimitada, per la riquesa i, cal remar- car-ho, per la qualitat, que atorgava als mercaders un cert honor. En altres mots, la societat els considerava honorables perquè no practicaven im ofici vil, es a dir, manual. Però els mancava el privilegi militar, i per això MOLAS I RIVALTA, suggereix qualificarlos de noblesa civil \ La diferència c|ualitativa tenia una aplicació pràctica a la societat. En el govern municipal els mercaders pertanyien a la mà primera o major junt amb els doctors o gaudins, i els botiguers i negociants, salvades algunes excepcions, a la mà mitjana amb els notaris, algun menestral i patró de barca. La mà menor es reservava a menestrals, pagesos, pescadors i revenedors. Des de temps seculars una oligarquia de mercaders, compartia amb els gaudins el poder mtmicipal i s'esForçaven a mantenir l'aristocràcia marginada del municipi. A les acaballes del segle XVI el domini dels comerciants en el Govern municipal era acaparador. Vegem-ho en el quadre següent, en el qual exposen com es repartiren els cònsols en cap i segon, i els consellers de mà primera i segona en període 1601 i 1625 segons la seva professió :

Cònsols en cap i segon i consellers de mà major i mà mitjana extrets en el període 1601-1625, amb expressió deia seva professió Cònsol en cap Cònsol segon Extrets: 17 Extrets: 21 Mercaders 10 58,8% Merc. i botig. 15 71,4% Drs. en lleis 5 29,4% Notaris 14,2% Notaris 2 11,7% Apotecaris 2 9,5% Corders 1 4,7%

110. En aquesta .síntesi seguim l'excel·lent obra de 1*ERE MOLAS I RIBALTA, Comen; i estructura social a Cataluuya i València als segles XVl! i XVIII (Barcelona. CÀirial, ! 977). De let és ini extracte de l'apartat Mercaders i botiguers, altrament recomanable per la bibliografia que conte. 111. C'al dir qtte bona part deLs mercaders joves novament insaciilats, se'ls incorporava a mà segona abans de passar-los a mà major. També podien quedar relegats a mà segona mercaders que disposaven d'escàs patrimoni. i 12. (Consignem que tant cl càrrec de cònsol com el de conseller requeien amb Freqüència en una mateixa persona. Per exemple cada any s'extreien 14 conselles de cada mà, i per tant els 25 anys del període 1601-25 els extrets loren .^50 per mà; però degut a les repeticions, només 60 insacttlats de mà majtir i 10.3 de mà mitjana es repartiren els .350 llocs de conseller de cada tnà. Consellers mà major Conseller de mà mitjana Extrets: 68 Extrets: 104

Mercaders 24 Mercaders 31 Negociants 2 Negociants 6 Botiguers 5 31 45,5% Botiguers 11 48 46,1% Drs. en lleis 16 23,5% Notaris 22 21,1% Drs. medicina 7 10,2% Causídics 2 1,9% Notaris 6 8,8% Cirurgian 4 2,8% Apotecaris 3 4,4% Apotecaris 5 4,8% S/Professió 5 7,5% Menestrals 13 12,5% S./professió 10 9,6%

Al segle XVI, i de manera especial a les seves acaballes, es produí una infla- ció en la concessió reial de privilegis nobiliaris, i amb això els mercaders tingueren a l'abast una de les seves més serioses aspiracions: saltar la barrera que els separava de l'aristocràcia. Tenien a favor que el comerç a l'engrós no es considerava un ofici vil, com els manuals; i, com ha remarcat ELIJOT, ésser insacular per a càrrecs municipals a les bosses reservades als ciutadans de mà major, era un particular escambellper a accedir al camí de l'estat aristocràric '. No obstant, a més dels càrrecs municipals, qui tenia suficients recursos econòmics podia comprar un senyoriu que automàticament el convertia en ''sen- yor de vassalls", una cosa " noble y muy calificada... y el que los tieneX^íXs vassals] se dize tener solar", que era una prova de la seva condició de gentilhome ' en una petició de noblesa. I encara quedava als mercaders com a recurs, el matrimoni amb una consort aristòcrata mig arruïnada.

ELS MERCADERS TARRAGONINS I LES TÈCNIQUES COMERCIALS Les societat jwercí/MííZs.—Extraiem dels manuals notarials alguns exemples de societats mercantils constituïdes per mercaders tarragonins. Una d'elles, en vigor els anysl596 i 1597, la formaven el cavaller Dídac Rossell, els mercaders Cjaspar Ciminells i Gabriel Salvador, i el notari Lluc Lleó. D'ella només sabem que a principis de setembre del 1596 el vaixell Sant Joan Bonaventura, de 1.500 quintars de port, total o parcialment propietat de la societat, fou requisat a l'estret de Ciibraltar per les galeres del marquès de Santa Cruz. Per a recuperar els béns i mercaderies requisades, el 18 de setembre la societat anomenava procuradors amb plens poders per gestionar en nom d'ella per separat, el recobrament o

1 1.3. HI.UOTT, J. H.: La revolta cataLina I59S-1640. 61. Barcelona, Ed. Vicenç Vives, 1966. 1 14. RECASENS I (XJMES, JOSEP M^.: DE ¿2 burgesia urbana a la noblesa. Dos exemples tarragonins: eh Medio- na i els Sisterer. líst. de Recerca "Margalló del Balcó". Tarragona 1992, 95-124. restitució de la pèrdua: Joan Mensa, prevere beneficiat de Tarragona, Víctor Ber- nat, mercader de Tarragona"\ Nicolau Mensa, tarragoní escrivà del registre de S. Mag. resident a Madrid, Llorenç Canyelles, resident a C'adis, Pau Camps, resident a Sevilla i Joan de León, veí del Puerto de Santa Maria . L'any 1598 es constituí una societat, pel temps de dos anys, formada pels mercaders tarragonins Francesc Sisterer, Caspar Giminells, major de dies, i Gabriel Salvador, i els residents a Tánger, Melcior Ponç i Baltasar Fernández Baño. El capital social fou de 9.000 lliures, a raó de 2.000 per soci, i LOOO que aporta "per son compte des del dia que fonch firmada" Pere Amill, mercader amb residencia a Tarragona. L'objecte de la societat era noliejar un vaixell francès per anar a Tánger' . Sembla que els negocis anaren bé, perquè dos anys després, el 17 de maig de l'any 1600, els socis tarragonins donaven poders a Víctor Bernat mercader veí de Tarragona perquè passés comptes amb els de Tánger, "por razón de una companyia entre éllos y nosotros hecha en el año 1598" . Abans de l'any 1604 Gaspar Giminells havia format companyia amb els mercaders de Barcelona Bertomeu Boser i, el febrer de l'any esmentat, atorgaven poders a Víctor Bernat, capità de nau, natural de Marsella amb residència a Tarragona, per passar comptes a qualsevol persona, allà on fos, de diners o mercaderia que tinguessin "por cuenta de la compañía como de cada uno de nosotros"" . Corresponsals i apoderats—una pràctica comercial, ¡a vigent al segle XIII, que les societats mercantils o els mercaders individualment, establissin corresponsals a les places amb les quals traficaven amb poders per actuar en nom seu . La societat Rossell/Sisterer/Giminells/Salvador, es veu que tenia corresponsals a diversos llocs, perquè apoderà Gaspar Giminells, menor de dies, per tal que en nom de la societat, "podays pedir, oyr y tomar quenta y razón a todos y qualesquier procura- dores y factores nuestros y de cada uno de nosotros y a otras personas las quales de nuestros dineros, meravedis y azienda huviesen alguna cosa cobrado " ''. Individualment Gabriel Salvador, el 15 febrer del 1602 atorgà poders per actuar de corresponsal seu — "actorem, factorem negotiorum meurn a València, el

1 I 5. Aquest Víctor Bernat era niarsellès, amb residència temporal a TarragoTia. lín documents se'l cita, a vegades com a capità de nau i altres com a mercader. 1 16. Manual notari Bernat Cíendre. 1577-1604, fol. I.Wv. Escriptura 18 setembre 1596. El vaixell fou capturat per ser Francès, "con ocasión que dice que dichos nai'ios, bienes y mercaderías eran franceses, con ser verdad, corno lo es, que no son franceses sitió de nosotros y de Francisco Cisterer ". 1 17. RFCA.SF.NS I COMES, JOSF.I' M-'.: De la burgesia urbana a la noblesa. 1 18. Id. Ibid., fol. 181. Escriptura, 17 maig 1600. 1 19. Manual notari Bernat Gendre. 1577-1604. Id. Ibid. fol. .ÍOOv. 10 febrer 1604. 120. DUFOLRCCÍ, CM. E.: L'expansió catalana, y). 121. Manual notari Bernat Gendre. 1577-1604. Primer llibre de procures, fol. 150. Poder atorgat el 29 de ¡uliol 1600. mercader Joan Passaperc-; el 6 d'agost del 1603, Gaspar Ciminells, major, i Fran- cesc Vilanova, atorgaren poders perquè els representés a Andorra, diòcesi de Sara- gossa, Francesc Espanyol, i el 1 8 de novembre següent n'atorgaren a Pere Joan Canals mercader de Tarragona i a Alonso Llobera perquè actuessin de corresponsal a Saragossa. Ja hem donat a conèixer la companyia Giminells/Boser. Doncs bé, el 23 de febrer del 1604 delegaven amb plens poders Joan Font per actuar en nom de la companyia a Girona i a les places de Allosa, Ariño, ChivilkSn i Andorra. 'Wegni aragomim '' . Els apoderats o procuradors s'anomenaven per resoldre afers concrets. El 1595, Gabriel Salvador féu apoderat 'Foniàs Alba, mercader de Barcelona per recuperar del proveïdor de la Reial Armada, 22 barrils de tonyina, o el seu valor, que li requisà a les mars de Vinaroç de la nau del patró Antoni Palau de C"alella''\ També féu d'apoderat el notari de Tarragona Alexandre Cendra, l'any 1599, en nom dels asseguradors Miquel Çaporta, ciutadà, Gaspar Ciminells, major, Gabriel Salvador, Pere Amill, Magí Tost, Miquel Reverter, Francesc Nebot, mercaders. Lluc Lleó i Lluís Andreu, notaris, tots de Tarragona, en la causa promoguda pel naufragi d'una sagetia que patronejava Miquel Sabater de Barcelona'^'.

Potser tenia un altra finalitat que la mercantil el nomenament d'apoderat que el mercader tarragoní Didac Fdies féu a favor del sastre Bernat Pons "andante en la corte de S. Mag" -í Madrid. Almenys a la carta de poders tingué un interès no gens usual en els mercaders, de fer constar que era familiar del Sant Ofici de la Santa Inquisició . Podríem allargar la mostra d'apoderats nomenats per mercaders tarragonins per a intervenir en afers mercantils, però l'acabarem amb la cita d'un d'ells per actuar en una causa que suscità un succés que, a ben segur, en ac]uella època es produïa amb certa freqüència. El mes de maig de l'any 1600 el noli d'un vaixell patronejat per Miquel 'Feixidor de Calella, fou assegurat pel consignatari Gabriel Esteve, mercader barceloní, a un grup del qual formava part Gabriel Sal- vador i un mercader italià que aleshores residia a 'Farragona, que es deia Martí Marxena —evidentment un cognom catalanitzat— amb 100 ducats, o sia 120 lliures, cada u. A més Salvador havia bestret al patró Teixidor 25 lliures amb la garantia del buc, arreus i noli del vaixell. Els moros el capturaren "en la costa de Castilla", i els asseguradors pagaren; però després fou recobrada per galeres del rei i duta a Màlaga. Per arranjar l'afer. Salvador i el seu company italià atorgaren poders al mercader barceloní Joan Riera per tal que gestionés en nom seu la recu-

122. Id. Ibid.. lol. ,302. 12.3. Id. Ibid., fol. 115. Procura del 5 ago.st 1595. 124. Id. Ibid., (ol. 172. 1(1 abril 1599. 125. Id. Ibid.,s, fol. 145v. 9 abril 1596. pcració dc la nau i la mercaderia, i sembla que els altres asseguradors íeren al mateix . L'assegurança niarítirna.—Y^ns referim a l'assegurança del noli. A les escriptures notarials s'hi posava que es feien a l'estil i usança del consolat de Bar- celona, la qual cosa rellevava de consignar—hi una dada tan important com el temps fixat per pagar el muntant de l'assegurança en cas de pèrdua de la nau . Això sí, la prima es pagava en el moment de signar la pòlissa, davant de notari. Els notaris redactaven les escriptures de forma senzilla. Hi feien constar el nom de l'assegurat, referència sobre la mercaderia assegurada -sense expressar-ne la quantitat—, el vaixell que les transportava, els ports d'eixida i d'arribada, i la prima expressada en magnitud percentual en relació al capital assegurat, que era variable. Al fmal de l'escriptura es relacionava el nom dels asseguradors, que solien ser més d'un i podien arribar fins a una vintena, i al seu costat la quantitat assegurada per cada un i la part de prima que li tocava. Sovint no s'assegurava tot el valor de la mercaderia, perquè com comenta ZUCC^HI TELLO, "es considerava que l'assegurat havia de córrer amb una part del risc a fi d'evitar sinistres intencionats" . A vegades el notari precisava que l'assegtu'ança cobria la captura per pirates i el naufragi per temporal. Tot seguit donem a conèixer, resumides, una sèrie tle 16 pòlisses d'assegu- rança subscrites per tarragonins com asseguraclors. Hi detallem; l'any de constitu- ció, tipus de vaixell, classe de mercaderia, valor del noli assegurat, port de sortida i d'arribada, nombre d'asseguradors i la prima convingucia ;

126. Id. Ihiii.. lol. 185v. 22 juliol 16I)U. 127. .SAYOUS, ANE»KF-IÍ.: líls mètodes comercials. 111-117. No olisr;mt això L·II ducs pòlisse.s del 1604 els asseguradors es coiiiproiiieren restituir el valor del noli, si es perdia, dins dels quatre mesos dc la pèrdua. (.Manual notari C.abriel Roig, 160.1-04, lol. 126 i l.í.i. E.scriplura del 7 dc febrer i 4 de inari, del 1604). 128. ZT'CCiu RTÍI.LO, MARIO: Homes vaixells i mercaders, 87 i ss. 129. Id preu de la prima depenia tlcl lloc de destinació de la mau i de la coniunriira política internacional. .MARTÍNEZ ,SAW, C. assenyala que a tnials del segle X\ II la pritna de Barcelona a Ciènova, variava enrre cl 4 i 6"'o, però en temps de guerres podria arribar al 7,8 o lO'ï-o. 1,"assegurança de l'anada a C!adis lluctuava el 5 i 7%, i excep- cionalment podia arribar al 9'*í>. {L·l comercio marítimo de Barcelona, 1675-1712. Aproximació a partir de tes escriptures de seguros, t'sr. Hist. y Doc. dc los archivos dc protocolos. VI, 1978, 287-.M0). Any Classe (;ia,s,se Valor noli Ports No mbre Prima de nau de mcrc. en Us. Sort/arrib. asseg.

1. -1599 Sagetia Targa/Naufragi 2. -1600 arr()S 800 Cullera/Targna. 2 4 % 3. -1600 arròs 300 Cullera/Targa. 1 4 % 4. -1600 Gal ió robes 840 Targa./Salé 6 5 % 5. -1600 xarxa cànem 800 Targ./Cotlliure 2 3,5% 6. -1600 asseg. vida 169 4 6 % 7. -1600 cuirs 1.400 Targa./Montgat 2 1,3 % 8. -1600 Farga./Capturat 9. -1600 Sagetia cuirs/roba 1.000 Sevilla/Targna. 13 8 % 10. -1604 Barca blat 350 Targ/Barcelon 3 1,5% 11. -1604 Barca blat 600 Targna./Barcelona 2 1,5% 12. -1608 blat/ordi 300 Farga./Empordà Roselló/Targa. 1 4 % 13. -1609 Sagetia reixes/ roba 700 Targa./Cadis 8 8 % 14. -1909 Sagetia safrà 400 Targ./Alacant 6 4,5 % 15. -1909 Barca vi 100 Targa./S. F.Guíxols 1 4 % 16. -1912 Barca avellanes 150 Targa./València 1 4 %

L'assegurança núm. 6, no és mercantil sinó de vida que féu el canonge Bal- tasar Compte per un any, a favor de l'hospitaler i canonge de la Seu Joan Mallafrè si moria — "Déu no vulgui"—^". De l'assegurança núm. 7, és atípica la reexportació des de Tarragona de 940 cuirs barberescos, que ja hem comentat amb anterioritat; i de la mim. 8, cal dir que la captura es produí a les costes d'Andalusia, presumiblement quan es dirigia a Sevilla o a un port de Norcl d'Àfrica. No obstant la nau es recuperà. No sabem què transportava però un dels asseguradors que, després de la recuperació, reclamava 120 lliures era Gabriel Sal- vador. L'assegurança ntim. 15 la feren Joan i Bartomeu Ferriol, pare i fill, i era una partida de vi carregat al port de Tarragona a la barca Santa Maria del Roser i Sant Joan Baptista del patró Marc Camps de Sunyer de Calella, "per a portar y navegar a Barcelona, o a Sant Feliu de Guíxols, o en la platja del Grells de la vila de Castelló de Ampúries" '''. Per acabar amb les assegurances, i encara que molt separat en el temps de les que ens ocupem, creiem escaient de consignar que a finals de l'any 1652, el Govern municipal, en nom de la ciutat, noliejà una embarcació anomenada Guirlanda de Roses, capitanejada per Hini Jacobé, amb destí, Sardenya. Hi anà de sobrecàrrec el síndic de la ciutat Francesc Gual, mercader. Portava diners i roba, i de tornada havia de carregar blat. El Govern municipal l'assegurà per 1.300 lliures, moneda de plata, i la nau es perdé no sabem per quina causa. La

130. Manual notari Bernat Ciendre, 1600, fol. 294v. E.scriptura, 20 juny 1600. 1,31. Id, Ibid , fol, 79, Escrip, 30 juny. Noricii .s soKRi ACRIVI l AI MKRC.AN'HI I MKRCADKRS IIL IA CIUTAI DK I ARIUC.ONA 157

ciutat cobrà dels vuit asseguradors que hi participaven, però no pas en sis mesos com es preveia. N'hi hagué que no pagaren l'escot que els corresponia fins el mes d'abril del 1654 . Ara bé: quina és la procedència social i geogràfica dels asseguradors? Conei- xem el nom de 31, i d'ells la professió dels 28, la qual cosa permet encasellar-los socialment. Pel que ta al lloc de residència, 24 són de Tarragona, 4 de pobles de la comarca, i 3 d'un lloc no identificat. Oferim a continuació el nom dels 31 asseguradors que coneixem, amb indicació del nombre d'assegurances que parti- ciparen, i capital assegurat en cada ima d'elles, expressat en lliures. Nombre Capital assegurar Mercaders assegurances en cada una (en lliures) A.-De Tarragona .Salvador, Ciahriel 9 500 400 300 200 120 120 100 100 42,5 Ciiminells, (iaspar 6 1.000 500 400 300 100 42,5 .Sisterer, Francesc 4 120 100 100 42,5 Canals, Pere 3 150 100 100 Reverter, Miqtiel 2 120 50 Nebot, Francesc 1 100 50 Amill, Pere 1 120 Pons, Ciabriel 1 400 Ferrer, Ciabriel 1 50 Constantí, Pere 1 50 Bover, Pau 1 75 l.lagostera. Bernat 1 75 Post, Magí 1 100 Borrell, Josep 1 50 Vidal, Joan 1 100 Folch, Joan 1 50 Castells, Antoni 1 50 Altarriba, Pere 1 50 Altres prefessioHS Rosell, Jaume cavall. 2 42,5 100 Atidreu, Lluís notari 1 120 Llet), Lluc notari 1 50 (tendra, Alexandr. not. 1 50 Montagull, Miquel, donz. 1 50 Mtmicipi Farragona 1 300

32. Llibre manual dc la raula, Ió") 1 -1661. fols. 61 -74. F^ls a.sieguradors eren Antoni Sarrà mercader 200 lis. de plata. Joan Gil adroguer 100 Us. laiiiiie Vernis mercader 200 lis. Miquel I.lima botiguer 100 ILs. Joan Ferran de Vallmoll 200 lis. Ciabricl C'arhont mercader 100 lis. Onofrc de Vidal noble 200 lis. Joan Busquets pagès de Bràfim 200 lis. Nombre Capital assegurat Mercaders assegtirances en cada una (en lliures)

R.-D 'altres llocs Alcover Modolell, Bernat 1 100 Arnau, Lo Puvill 1 100 (íanihrils Rosseló, Nicolau 1 100 La Selva Ripollès, Rafael 1 100

C.—Porcioners no identificats Alvarez, Joan 1 SO Marena, Martín 1 240 Martí, Jeroni 1 SO

El predomi dels mccaders tarragonins és absolut, a més la mostra indica clarament que l'a.ssegurança era una activitat a tenir en compte en la formació de capitals dels mercader Gaspar Giminells i Ciabriel Salvador. Participació en la propietat dels vaixells.— "El vaixell català és, en principi, una propietat col·lectiva, rarament individual, que es nolieja, és a dir, que es lloga als mercaders ".

Aquesta definició de DUOFURCQ , referida als navilis de l'Edat Mitja- na, era totalment en vigor els segles XVI i XVII. Hi havia copropietaris o porcioners de tota l'escala social, en primer lloc perquè participar a la finançació d'un navili era una inversió atractiva; en segon lloc perquè fer-ho en una octava, una setena o una trenta-dotzena part era accesseible a grups socials sense massa recursos econòmics; i en tercer lloc perquè els porcioners podien alienar la seva part per separat o llogar-la. Amb tot qui més contribuïa a la finançació de vaixells eren els patrons, els mercaders i els negociants De porcioners tarragonins en trobem pocs rastres concentrats en el cercle que formen els mecaders Giminells, Salvador, Sisterer i Tost. De fet els que hem localitzat són: Any 1596.- Gompraren la barca Sant Joan Bonaventura de 1.500 de port, per 800 lliures. Gaspar Giminells, tres vuitens, Gabriel Salvador 2/8, Víctor Bernat 2/8 i Jaume Rossell 1/8 ; Any 1601.-Gaspar Giminells, Gabriel Salvador i Francesc Sisterer, eren porcioners d'una quarta part, pro indiviso, del navili Nostra Senyora el Roser, Sant

i 33. L- expansió catalnna. 3'>. 134. MARTÍNEZ SHAW, CARI.OS: Construcción Naval y capital mercantil: Mataró, /690-1709. Kst. Hist. i Docs. dels arxiu.s de protocols, Vlll, 1980, 223-236. 135. ROVTRA I i'iÓMEz, SALVADOR-J.: Els Giminells, senyors de la Boella. Joan Baptista i Sant Ramon de Penyatort, dc 1.000 quintars dc port, patro- ncjada per Bernat C'orrcu de Santa Maria de Pineda ; Any 1602.-Els C^iminells, pare i fill, eren els propietaris de la pollacra Sant Fran- cesc i Sant Bonaventura, de 1.000 quintars de port que pratonejava Andreu Sea' ; Any 16()7.-C."iaspar Giminells, Magí Tost i Gabriel Salvador eren propietaris d'una pollacra que el 27 d'octubre es trobava ancorada a la platja de Tarra- gona ; Any 1609.-H1 7 de setembre Gabriel Salvador i Magí Tost compraren a Antoni Laura de Marsella 3/4 de la cjuarta part que tenia de la pollacra Santa Anna, pel preu de 106 lliures ' . L'any 1605 un grup de comerciants del (^amp eren propietaris del vaixell Santa Catarina de 2.500 quintars de port, en les següents porcions: Joan Lorrell, mercader de Vinyols i Baltasar Masdéu, mercader de la Selva, 1/4 cada u; Pere Llaberia i Joan Miret, botiguers dc teles, Joan Pedrol, mercader de Reus i el patró del navili Gabriel Mestre de Cambrils, 1/8 .

Lletres de cativi.-\^.n els llibres de la taula de canvi, en els de forment i en els manttals notarials es troben abundants assentaments i escriptures relatives a lletres de canvi, uns instruments de pagament, pels quals una persona donava ordre a una altra, d'una altra plaça, de pagar a una tercera certa quantitat. La finalitat d'una lletra podia ser la liquidació d'un compte o bé la transferència de diners, amb fins especulatius o no . Per transferir diners, el mercader de Marsella Joan Pausader posà en circu- lació una lletra el 25 d'agost del 1607 a tres dies vista, per la cjual manava a Pau Moragas, botiguer de teles de Tarragona, pagar 816 lliures al patró marsellès Llo- renç Reboulet . Rn canvi sembla que era per licjuidar el compte d'una operació mercantil la lletra pel mercader de Barcelona Jatuner Llebra, contra Gaspar Llo- rens, botiguer de teles de T arragona, amb ordre de pagar al mercader Ciabriel

13í). Manual notari Bernat (¡endre, 1577-1604. Primer llibre de procures, fol. 22SV. R(>\'IIIA I GÓMF/.: kl. Ibid. 137. ROVIRA 1 (^(')ME:Z: Id. Ibid. I .i8. .Manual notari Bernat Gendre. 1607, fol. 2.í7v. l'ACriptura. 29 octubre 1607. I.I9. .Manual notari Bernat Gendre. 1609. fol. l.íO. 140. Manual notari Bernat Gendre. 1S77-1604. Primer llibre de procures, lol. ,^2-1. Ids porcioners, excepte el jiatró .Mestre, atorgaren poders al veí de la Selva Andreu Mulner. resident al rej;ne de (Castella per poder vendre "fu la iihnoíiedíi pública 0 íin almoneda" tA navili pel preu que li semblés. 141. SAYOI S. E.-ANI>IÍR: Eh mètodes comertïals. 120. MADI RI·I.L. }O.SIU' .M'./CÍARCÍA. .ARCADI; ('.omiíndes comerciáis barceloneses, 110 i ss. Barcelona. C^ol-legi Notarial, 197.3. 142. Manual notari Bernat Gendre, 1607, fol. 201. líseriptura 18 setembre 1607. Ribelles, també de Tarragona, 480 lis. 4s. lOdrs. La lletra es pagà el 23 d'octubre del 1600 ". També apareixen ims documents anomenats "lletres missives" i\uc no són més que un albarà. Per exemple, a l'octubre del 1 591 Joan Aleu de Valls estengué una lletra missiva de 263 lliures a favor Pere Veciana de Sarral, contra Antoni Bordoy, que la pagà el dia 22 Doncs bé, el document s'havia estès perquè Aleu, que treballava per Bordoy, havia comprat blat a Veciana per compte d'aquest. Era im justificant de la compra i del c]ue havia costat. Un simple albarà.

Canvi de moneda—W^cováam que a finals del segle XVI i primer quart del XVII es realitzaren grans emissions i moltes falsificacions de moneda de bilió que causaren una forta inflació de moneda d'acjuest metall, d'tis corrent entre les classes populars. En conseqüència, la moneda d'or i de plata s'acaparà, deixà de córrer, i es venia amb una prima que fluctuava en tendència a l'alta com més dis- minuïa el grau de confiança que el pt'iblic posava en el bilió'' . Aquest fenomen monetari, que repercutia en el comerç català en general ' , obligà els mercaders tarragonins a treballar amb moneda "grossa", és a dir, de plata i or. Però no sabem com s'ho feien per aconseguir-ne i si a vegades salvaven l'escull amb bescanvi de mercaderia, per exemple peix salat o cuirs per avellanes, cotoll o aiguardent. Ara: qui sovint estava mancat de moneda grossa, ni disposava de mercaderia bescanviable, era el municipi, i sovint el servei municipal del blat havia de recórrer al mercat negre per obtenir, amb prima, moneda de plata per pagar els mercaders i els patrons francesos que portaven blat. En ac|uest sentit són signifi- catius els assentaments del Llibre de forment 1606-1631. D'ell agafem per model dades de l'any 1606 i les resumim en el quadre que segueix, de manera que expressi la quantitat de lliures comprades amb prima, classe de moneda de plata comprada, la prima pagada a cada compra, i, en lliures, el cost de les primes:

143. Ga.spar Llorens pagà a Gabriel Ribellcs la quantitat indicada a la lletra amb diners del seu compre corrent de la taula de canvi el 23 d'octubre del 16(){). De l'anotació del llibre manual de la taula es dedueix que Ciabriel Ribelles havia fet una entrega de diners a Barcelona a Jaume I.lebra, per mitj.à de la banca de Marià {nom il·legible) i Joan Serinyana, i ara els tornava. (Llibre Manual de la taula de canvi, 1 599-1601, foí. 265v). 144. Llibre Manual de la taula de canvi, 1391-93. fol. 58v. Anot,ació 22 octubre 1591. 145. VIIJ\R, PIKRRE: Catalunya dim de l'Espanya moderna, II, 329 i ss. CAIÍRERA PLJJAL, J.: Historia política y econónica II, cap. IV. 146. Per al tema de la inílació monetària vide: V11.AR, P.: Catalunya dins l'Espanya moderna, II, 329 i ss. C^ARRERA PujAL, JAIME: Historipoliticay económica, II, cap 1. REGIA, JT)AN: Els virreis de Catalunya, 46 i ss. Barcelo- na. Ed. Teide 1956. SAt.E.s, NÚRIA; Història de Catalunya. Vol. IV. 302. (ÍARCÍA CÀKCEI., RICAREÍO: Historia de Cataluña. II. 37 i ss. ELLIOTT, J. H.: La revolta catalana, 55 i ss. Any 1606 Lliures Classes de Prima Cost de les comprades moneda pagada primes en plata: rals de % lis. i sous

10 maig 154 2 5,5 8-12 13 127 2 4,96 6- 6 19 84 2 5 4- 4 19 88 8,46 7- 9 20 158 5,98 9- 9 1 juny 326-8 8, 4, 2 8,7 28- 8 1 1.245 10 124-10 3 50 6 91-10 8 9- 1 11 setembre 16-12 14 170 6 10- 4 22 850 8 68 6 novembre 340 8, 4, 2 7,4 24-12 10 " 370 8,4,2 7,8 28-16 18 750 8 60 4.654 548-13

La variabilitat de la prima, com es pot veure en el quadre era notable. Les dificultats que tenia el municipi de comprar moneda grossa es dedueix en el fet que en pocs dies de diferència es compren petites quantitats per pagar una sola partida de blat. Finalment destaca la repercussió que les primes tenien sobre el preu del blat. Segons els nostres càlculs l'encaria a l'entorn del 8 per cent.

CONCLUSIONS Hem transcrit fragments d'un document de l'últim quart del segle XVIII, obra dels edils municipals, que recorden amb nostàlgia l'auge que havia tingut el comerç de Tarragona dos-cents anys abans. Què hi ha de cert en aquest record?. Una primer a exploració per la documentació municipal i manuals notarials tarragonins de finals del segle XVI i principis del XVII,orientada a escatir-ho ha donat com a resultat aquest treball, el qual posa de manifest que en aquest cas la memòria col·lectiva no fallà. En efecte, mostra que el redreç econòmic català de la segona meitat del segle XVI coincidí amb un redreç local a Tarragona a partir dels anys setanta i que la conjuntura favorable es mantingué fins els volts del 1610. Tanmateix amb les dades que disposem és impossible establir-ne la veritable magnitud. Un dels elements que contribuí al redreç tarragoní fou la intensificació d'un comerç marítim que augmentà el moviment dels ports de Tarragona i Salou; és a dir la seva funció portuària de ser punt d'origen, de destinació i d'escala de nombroses naus de transport que transitaven per les rutes de cabotatge de Marsella a Cadis i ports nord-africans,o per les rutes directes de Mallorca i ports bladers de Sardenya i Sicília. Potser no fou un comerç de gran volada, però no podem subestimar-lo. En tot cas la mercaderia desembarcada estimulà un trà- fic mercantil terrestre de gran radi, i l'exportació per via marítima dels excedents agrícoles del Camp de Tarragona i comarques veïnes. Un protagonista e,s,sencial del comerç marítim és el vaixell. Els que alimen- taven el moviment dels ports tarragonins eren petites i lleugeres, naus de rem i vela -barques, sageties, polacres, etc.- que poblaven la mar Mediterrània a l'iiltim quart del segle XVI desprès d'haver desplaçat les grans naus, pesades i lentes. Més àgils guanyaven temps a les travessies i es defensaven millor de la pirateria.

De la magnitud, sempre relativa, d'acjuest comerç en donen fe les extenses relacions mercantils dels mercaders tarragonins i l'establiment temporal a la ciutat de mercaders i patrons de naus marselleses i d'altres llocs de l'arc que forma el litoral des de Marsella a ciutats magrebines; però allò tjue confirma que Tarrago- na esdevingué el centre comercial més rellevant de la costa de Ponent catalana fou el poder que tingué d'atraure mercaders de la pròpia comarca i de les limítro- fes. Un bon nombre d'ells es domicilià a la ciutat i engrossi un grup social de gran influència política en el govern municipal. Una mostra: la decisiva interven- ció en la instauració d'una taula de canvi i en el determini d'escometre la costosa reconstrucció del moll. Aquells mercaders eren bons professionals. Disposem de suficients dades que ho acrediten. Fins i tot coneixem les activitats t]ue practicaven a més del comerç per formar llurs capitals que, un nombre no menys preable els invertí en la compra de senyorius i patents de noblesa. No volem passar per alt l'escàs nombre de patrons de nau de transport de Tarragona que participava en el tràfic mecantil; ni deixar de subratllar que els pocs que ho feien només solcaven per itineraris de curt radi. És un fet que con- trasta amb la quantitat de patrons de poblats marítims del nord de C^atalunya que traficaven per tot arreu. Cal pensar la interpretació que mereix aquest fet i més en una ciutat marítima com Tarragona en la qual la gent de mar constituïa un dels grups socials més nombrós.

Amb dades concretes hem insinuat el paper c]ue podia jugar un port com el de Tarragona, no ma.s,sa allunyat de comarques bladeres,en l'exportació de blat en temps d'escassesa; i hem remarcat les intervencions contradictòries de les autori- ta:s catalanes i reials, no sempre les més adequades per combatre la penúria, i la poca energia que posaven a tallar l'especulació. Uns darrers mots. No sabem si aquest treball animarà a algú a aprofundir amb noves recerques un aspecte pràcticament desconegut, i no obstant força interessant, de la història tarragonina dels segles XVI i XVII. Sigui com sigui gosem a dir que la nostra aportació deixa fora de dubtes el fet que aproximada- ment entre 1575 i 1610 Tarragona disfrutà, en bona part gràcies a la intensifica- ció del comerç en general i del moviment portuari en particular, d'una relativa prosperitat.

JOSEP MARIA RECASENS I COMES ANNEXOS -I- Preus del blat i l'ordi a Tarragona i comarques pròximes els anys 1589-1592, expressat en sous/quarta B L A T B LA r ORDI DATA DE LA PREU DA TA DE l-A PREU DATA DE LA PREU COMPRA COMPRA COMPRA

4- 5-89 48 s. 15- 3-92 59 s. 10- 1-92 24 s. 13- 5-89 48 s. 23- 3-92 60 s. 4- 2-92 25 s. 12- 8-91 39 s. 24- 3-92 53 s. 8- 2-92 23 s. 20-10-91 50 s. 1- 4-92 49 s. 8- 2-92 30 s. 18-11-91 60 s. 3- 4-92 50 s. 24- 3-92 26 s. 23-11-91 49 s. 3- 4-92 49 s. 2-12-91 44 s. 6- 4-92 53 s. 1- 4-92 25 s. 30-12-91 49 s. 13- 4-92 58 s. 3- 4-92 24 s. 10- 1-92 52 s. 20- 4-92 58 s. 3- 4-92 25 s. 18- 1-92 60 s. 27- 4-92 58 s. 6- 4-92 28 s. 4- 2-92 49 s. 27- 4-92 59 s. 27- 4-92 28 s. 8- 2-92 60 s. 26- 5-92 53 s.

-II- Patrons de navili francesos fondejats a Tarragona entre 1578 i 1609 1578 Ausies Bengier marsellès 1606 Francesc Teté 1578 Peiron Belmon 1606 Antoni Gras 1578 Gabriel Llonch marsellès 1606 Llorenç de Nans de Xifós 1578 Toni Barra! marsellès 1606 Carles Leber, de Martigues 1578 Bernardí Serra marsellès- 1606 Gabriel Saboyn marsellès 1579 Llorenç Gresco marsellès- 1606 Bernat Vidal de Xifós 1579 Antoni Martines marsellès- 1606 Rainer Villon 1579 Julià Llibert marsellès 1607 Francesc Baramon 1579 Charles de Nans de Tolon 1607 Antoni Daniel de Xifós 1579 Jaques Oliver marsellès- 1607 Lluís Daniel de Xifós 1580 Gaspar Cabia marsellès- 1607 Joan Picot de Saint malo 1590 Pere Sendri marsellès 1607 Llorenç Reboulet marsellès 1590 Miquel Fietet 1607 Honorat Vidal de Xifós 1606 Julien Audibert dc Xifós 1607 Miquel Vidal de Xifós 1606 Joan Bernat de Xifós 1608 Andreu Bocaranda 1606 Joan Bossier 1608 Antoni Doneu de Martigues 1606 Joan Boyer 1608 Andreu Papinau bretó 1606 Miquel Dani 1609 Antoni Laura marsellès 1606 Honorat Gauter -III- Patrons de navilis catalans i de les illes que fondejaren a Tarragona o a Salou entre 1578 i 1580 De Blanes 1578 Francesc Alzina 1578 Bernat Oms 1578 Jaume Alsina 1578 Jaume Oranich 1578 Jaume Alzina 1578 Jeroni Roure 1578 Rafael Alzina 1578 Rafael Roure 1578 Esteve Illas 1578 Rainer Roure 1578 Jaume Olives

De Vilanova 1578 Joan Ballester 1 578 Damià Torrents 1578 Pau Ràfols 1 578 Jaume Torrens 1578 Damià Serra 1 579 El Patró Alegret 1578 Miquel Serra 1 579 Magí Torrents

D'altres llocs Arenys 1579 El patró Pasqual 1580 1609 Calella 1578 Joan Rabassa 1579 Vicenç Rabassa 1579 Toni Coll Pau Camps de Sunyer

Canet 1579 Janot Torres Toni Andreu 1604 Quirze Miró

Mataró 1578 En Jofre

Palamós 1579 JoanAndreu

Tarragona 1578 En Gallisà 1578 El patró Genis 1579 El patró Sugranyes

Tortosa 1578 Francesc Lluc 1578 Joan Pinyana 1579 En Pirart la Mola

Patrons de les illes Mallorca 1578 Joaquim Cabdebò 1578 Gabriel Pinya 1578 Joan Capllonc 1578 El patró Próspero 1578 Jaume Comelles 1579 Bertomeu Comes 1578 Bertomeu Company 1579 Bertomeu Marimon 1578 Bertomeu Gil 1579 Jaume Mora 1578 Joan Guinovart 1579 Bertomeu Pont 1578 Joan Picornell 1580 Gabriel Borell

Eivissa 1580 Gabriel Palau -IV- Mercaders, negociants i botiguers de Tarragona 1589-1610 Les nòmines que segueixen han estat elaborades amb dades de documents diversos, principalment dels llibres de la taula de canvi. L'any que precedeix el nom de les persones és el del document més antic localitzat en el que consta la seva professió.

I.-MERCADERS, PERÍODE 1589-1592 1589 Altarriba, Pere 1590 Elies, Francesc 1589 Fontanilles, Jaume 1 590 Mensa, Onofre 1589 Florejachs, Bernat 1590 Mir, Francesc 1589 Giminells, Gaspar 1 590 Reverter, Miquel 1589 Gispert, Joan 1590 Ribelles, Gabriel 1589 Llagostera, Joan 1590 Rull, Joan 1589 Mora, Jeroni 1 590 Salvador, Gabriel 1589 Mora Llorenç 1 590 Serra, Vicenç 1589 Nebot, Gabriel 1591 Rosich, Pere 1589 Reverter, Pau 1592 Amorós, Miquel 1589 Rocamora, Jeroni 1 592 Castells, Antoni, menor 1589 Rovira, Pere 1592 Elies, Jaume 1589 Sisterer, Francesc 1 592 Escarello, Josep 1590 Amill, Joan 1592 Saporra, Jeroni, major 1590 Castells, Antoni, major

II.-MERCADERS, PERÍODE 1602-1610

1602 Bayo, Llorenç 1609 Pucurull, Baltasar 1602 Brocà, Jeroni, abans botiguer 1610 Elies, Bertomeu 1602 Gondolbeu, Pere Joan 1610 Ferrer, Bernat 1602 Llagostera, Bernat 1610 Fochenses, Antoni 1602 Moragues, Pau, abans botiguer 1610 Folch, Joan 1602 Ortoneda, Pau 1610 Forns, Pere 1602 Pedrol, Pau, abans botiguer 1610 Garau, Francesc 1602 Saporta, Jeroni, menor 1610 Gil, Alex 1602 Vidal, Joan 1610 Gil, Gabriel 1606 Colom, Pau, abans botiguer 1610 Círosso, Ambrosi 1606 Florejachs, Rafael 1610 Llagostera, Rafael 1606 Giminells, Gaspar, menor 1610 Martí, Jacint 1606 Ventallols, Onofre 1610 Miret, Joan 1607 Tost, Magí 1610 Ortoneda, Pere 1609 Canals, Joan

III.-NEGOCIANTS 1589-1602

1589 Bayo,Joan 1589 Segarra, Mateu 1589 Compte, Gaspar 1 590 Canals, Pere Joan 1589 FUies, Jaiune, després mercader 1590 Giner, Lluís 1589 Fuster, Rafael 1590 Nuet, Joan 1589 Miret, Joan 1590 Loldrà, Damià 1589 Sanjoan, Joan 1602 Rovira, Pere IV.-BOTIGUERS DETFXES, 1589-1602

1589 Brocà, Jeroni, després mercader 1602 Amat, Jaume 1589 Serra, Anton 1602 Cabestany, Joan, desp. merc. 1589 Serra, l'ere 1602 Carbonell, Gabriel 1589 Torrens, Rafael, després mercader 1602 Comes, Bernat 1589 Xaranto, OnoFre 1602 Foraster, Jeroni 1590 C^olom, Pau, després mercader 1602 Genis 1590 Enveja, Jeroni 1602 Guerau, Joan 1590 Llorenç, Gaspar 1602 Miquel, Jaume 1599 Febrer, Benet, després mercader 1602 Nm,Pere 1600 Pedrol,Pau, després mercader 1602 Riber, Joan Pau 1600 Pons, Gabriel, després mercader 1602 Vidal. Onofre

- V-

1 589 Peter, Antoni, bretó de Sant Malo 1590 Lapeyre o Çapeyre, Josep 1590 Sira, Antoni de Tolon 1 590 Fietet, Miquel, bretó de Sanit Mak