Noticies Sobre Activitat Mercantil I Mercaders De La Ciutat De Tarragona Entre 1575 I 1610
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
NOTICIES SOBRE ACTIVITAT MERCANTIL I MERCADERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA ENTRE 1575 I 1610 LES FONTS Tota la documentació que hem consultat pertany al Fons Municipal de Tarragona i a l'Arxiu de Protocols notarials de Tarragona, dipositats a XArxiu Historie de Tarragona. C^om sigui que la procedencia de la documentació consul- tada és tínica, obviarem de mencionar-la a les cites documentals c]ue fem en el decurs del treball. El "Llibre de la credenceria de la lleuda, 1578-1580" és la font que dóna més informació sobre el comerç marítim tarragoní de finals del segle XVI. La lleuda era un aranzel que gravava els productes que entraven, transitaven i sortien a la ciutat i C-amp de Tarragona . Al Llibre de la credenceria, de caràcter fiscal, se assentaran tots los despatxos se faran del dret de la lleuda, lo qual dret vindrà en mà y poder de m" Francesc Freixa, Hender Vany present, portat per mi Jaume Fontanilles, comensant el primer de maig de 1578, com consta a la primera pàgina. Els despatxos anotats pel crcdcncer Fontanilles es limiten a productes embarcats i desembarcats als ports i platges de Earragona, Salou i Tamarit . Donada la finalitat fiscal del Llibre de la credenceria, no és estrany que el credencer fos primmirat a detallar la classe i quantitats de la mercaderia subjecte a la lleuda, i descurat a consignar dades sobre patrons, mercaders i consignataris; o sobre la tipologia dels vaixells, -per exemple, confonia barques amb llondros o sageties- la seva procedència i destinació. En canvi té més cura a consignar el lloc d'origen dels traginers que transportaven la mercaderia desembarcada fins al lloc de consum. 1. I.;i llcLida era en principi un dret reial que per diverses cessions, cn plena I{dat Mirjana, s'havia repartit entre la Mitra, el C^apítol de canonges de la Seu de Tarragona i la (Cartoixa d'E.scaia [)ei. L'any 1550 la ciutat de Tarragona comprà la part de la C^artoixa i arrendà les parts de la Mitra i el Capítol. 2. Un cl Llibre noinés lli lia dos assentaments referents a la platja de 'Lamarit. Les quantitats recaptades en el bienni 1578-1 580 foren importants: 5{)4 lliures, el primer any-maig del I 578 a l'abril del 1579-,i63l lliu- res cl segon any -maig del 1579 a l'abril del 1580-. JOSHI' MARIA RK:ASEN.S I COMKS Un altre contratemps per a l'investigador és que el Llibre la credenceria només conté dades d'un bienni; perí) malgrat tot, reafirmem que és la font més important que disposem per a l'estudi del comerç tarragoní de finals del segle XVI, per bé que compartida amb els manuals notarials de Tarragona. Són ells que contenen inapreciables dades sobre assegurances, companyies mercantils, mercaders, tècnica mercantil, destinació de les mercaderies sortides del nostre port, consignataris de nolis, i altres aspectes del comerç. Només hem de lamentar que no ens les donen amb l'abundància que desitjaria l'investigador. Altres ("onts són els Llibres de la taula de canvi, en especial els manuals , els Llibres municipals de forments 1598-1606 i 1606-1631, i els llibres del consolat. PREÀMBUL El redreç català del segle XVI. -Els segles XVI i XVII són a Catalunya de decadència. Però la decadència d'un país no es mai total, i al segle XVI, mentre la desnacionalització -decadència política- feia via, es redreçaven la demografia, lentament a la primera meitat de segle i mes de pressa a la segona , i l'economia. 1 anmateix cal matisar: fou un redreç relatiu que cal no sobreestimar, ha remarcat PIERRH VILAR ; tou un redreç desconcertant, ple de contradiccions, ha apuntat NÚRIA SALES . Sigui com sigui, vers l'any 1582, la represa econòmica catalana s'intensificà i un dels indicis de la intensificació fou l'espectacular recobrament comercial . No obstant això "la innegable resurecció catalana del període 1570-1590"', o la "darrera florida comercial de Barcelona'^" com l'anomena VILAR, s'aturà a les aca- balles de segle i començà a decaure a principis del segle XVII coincidint una vegada més amb el moviment de la corba demogràfica. Després vingué el declivi. ¿Com encaixà 1 arragona en aquesta panoràmica general, breument resu- mida en poques línies?, ¿Abans d'acabar el .segle XVI es produí també a la ciutat un redreç demogràfic i econòmic propici al desenvolupament d'un moviment comercial més o menys espectacular? No pretenem desfer aquests interrogants. Ens manquen dades, però que les hem aconseguit en una recerca feta en arxius locals apunten que a "l'arragona també es deixa sentir la favorable conjuntura econòmica general. 3. Es conserva la sèrie completa de Manuals del 1 587 al 1609, excepte el del bienni 159.^-1 595. 4. IcLRSlES, JOSEP: Diínihunó comarad de la públació catalan<i a In primera meitat del iegle XVI, pà.ssim. Barcelona. Soc. C^aralana de Cieograíla. 1957. 5. GARCIA C:ÁI¡(:I;I.. RICARDO; Historia de Cataluña. Siglm XVI-XVII. 1 vols. Vol. II, 20 i ss. Harcelona, Ariel. 1985. Atjuesr autor comenta "Ivl ritmo de este aumento demográfico también seria peculiar: tardío, puesto que no arranca con intensidad hasta nrediados del siglo X\'I, se prolongará como decíamos, hasta mu\' tarde" i pun- tualitza, "El techo demográtlco lo alcanza Cataluña, sin duda, a comienzos del siglo XVII", 6. Catalunya dins d'Espanya moderna. II, 227 i ss. Barcelona, lid. 62. 1968. 7. Historia de Catalunya, (Barcelona, Edit. 62, 1991). IV, 248 i ss. 8. V11.AR, FIERRE: Catalunya dins l'Espanya moderna.W, 262 i ss. 9. I'IERRE VILAR: Vegi's nota anterior. 10. PIERRE VITAR: Catalunya dins l'Espanya moderna, II. ,314. ;Hi hagué redrcç econòmic palpable vers el 1575, peri) quant de temps durà? Els símptomes són c]ue s'esllanguí entre el 1606 i 1610. Però no és segur. ;Hi hagué expandiment de I activitat comercial, però de quina magnitud? Es cert que proliferaren els mercaders, negociants i botiguers, però mantjuen coneixe- ments sobre llurs activitats i sobre els beneficis tjue obtingueren en les inversions. De tota manera gosem a dir que en aquest treball tractem d una faceta històrica que fins ara ha merescut poca atenció dels investigadors, i mostra que a l'Edat Moderna, T arragona no sempre-tou "un grati convento, una gran fortaleza y un Meseo arqueológico viviente", com digué que era a principis del segle XIX el progressista AN TONI DE MAC;RINYà\ SÍMPT(5MES DF, REDRF.Ç A TARRAGCINA A la "Carta del doctor Jaime Caresniar la cual se prueba ser Catalunya en lo antiguo más poblada, rica y abundante que hoy... ", escrita el 1780 per entregar a rintendent de C^atalunya baró de la I.inde, l'autor afirma que el segle XV Tarra- gona decaigué i c]uedà reduïda a tma població mísera composta, a excepció d'eclesiàstics, de pagesos, pescadors, escrivans, proctu-adors i juristes, quasi tots pobres^ . I tenia raó. I.a ciutat entrà al segle XVI amb una població de 579 focs -2.325 a 2.900 ànimes— i amb tm feixuc deute, consolidat l'any 1462, del qual només havia reexit de pagar una part dels interessos. Dos indicadors de retraï- ment demogràfic i econòmic, que entre 1501 i 1575 evolucionaren favorable- ment. Atin'emnos a comentar breïuiient llur evoluciéi. La represa demogràfica.-Els 579 focs l'any 1497, passaren a 686 l'any 1515, a 854 l'any 1553 i a 1.217 l'any 1592 (4.1 18 persones de comunió). Per tant, en cent anys la població de la ciutat es duplicà llargament . De menys de 3.000 habitants passà a més de 5.000. E,1 ritme de creixement millorà aix;i qtie avan'ava el segle. Un augment similar registraren les comartjues tarragonines, c[ue consti- tuïen la base de l'hinterlant del port de Tarragona. En efecte, encara que amb ciades relativament fiables, segons NADAL i (¡IRALT la població catalana entre el 1553 i el 1626 augmentà en tm 75% i les comarques tarragonines, junt amb les altres del litoral, foren de les afavorides. I 1. Tiirragoiiíi en fi siglo X/X. 47. Farragona, l·lsr. 'l'ipo^ráfico dc Herederos de J. |. Nel·lo, 1901. 12. C;ARREIÍY\ PI JAL, JAI MIÍ; Hiífon^i poliítc^i y ccouómïca de Cahtliiny,ï. 4 vols. Barcelona, Bosch, l·ldit., 1947. Vol. 1, ,38. .Sobre la situació demogràfica i econòmica de Farragona a la sej;ona meitat del segle XV, vide, RIÍCASEN'S I CXJ.MES, JC)SI;I' NP: Im eiiítdt de l\trritgona, li. 230, 2S6-2S8. Barcelona, Ed. Barcino, 197S. 1,V ÍGl.F.,slli,s, Jo,SF.i>; Diítiïbució comareni CÍARCÍA CIÁUCHL, RH;AHI)(I; l·ltytòria de ('¡ilnluíuh II. 26. RF-CA- ,SENS I CoME.s, J. M-».: Li! població de In etutdt de l'ürragona {segles XVl-XVUï. Primer C^ol-loqui d'HisttJria del C'attip de Farragona, Cotica de Barberà i el Priorat. Farragona 19^9, I S-25. 14. N'AtjAt., },: 1:1 redreç deiiiogritfie de (^iitiiluíl·i eii el siglo XVI. V'l (À)ngreso de la Corona de Aragtni. Madrid, 1959. Sanejament de les finances municipals.- El sanejament començà l'any 1 548, i pràcticament acabà a l'entorn del 1 571. Es liquidà cl vell deute que hipo- tecava la major part dels ingressos ordinaris municipals i posava les finances del municipi sota control d'una C'omissió liquidadora, en la qual els creditors eren majoria . Indicadors que corroboren una recuperació del comerç tarragoní a l'últim quart del segle XVI No exposarem tots els indicadors que donen fe de la represa econiimica tarragonina de l'iíltim quart del segle XVI, alguns d'ells prou coneguts, com ara la construcció de grans edificis de serveis, l'eixampla del perímetre murallat i la compra del senyoriu dels Mangons '.