DOCSLIB.ORG

PRIMERS LLIBRES TAULA DE CANVI 1.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
PRIMERS LLIBRES TAULA DE CANVI 1.Pdf ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA FUNDACIÓ NOGUERA www.fundacionoguera.com Col·lecció Textos i Documents Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA TEXTOS I DOCUMENTS, 59 Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona Volum I Estudi i edició a cura de GASPAR FELIU I MONTFORT BARCELONA,CELLONA,, 2016 textos edievals catalans Amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona © Gaspar Feliu i Montfort, 2016 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: març de 2016 ISBN obra completa: 978-84-9975-754-4 ISBN volum I: 978-84-9975-744-5 DL L 317-2016 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L www.bobala.cat ÍNDEX Introducció . 9 ESTUDI CAPÍTOL I. ELS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI . 15 CAPÍTOL II. LA BANCA BARCELONINA ABANS DE LA TAULA DE CANVI . 21 Els orígens de la banca medieval . 21 Els primers temps de la banca a Catalunya . 23 El desenvolupament de la banca al segle XIV . 27 La crisi de 1380 i els problemes bancaris i financers a final de segle . 28 L’assalt al call, desviament d’una revolta social . 33 CAPÍTOL III. LA CREACIÓ DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA . 35 El procés de creació de la Taula . 35 Finalitats, funcions i instruments de la Taula . 38 Les primeres ordinacions (1401 i 1405) i el personal de la Taula . 42 Breu història posterior de la Taula . 46 La Taula de Canvi, primer banc públic d’Europa . 53 La discussió sobre si la Taula era un banc públic . 54 La Taula va ser el primer banc públic . 56 L’impacte de la Taula per a l’economia catalana . 59 La difusió del model . 60 CAPÍTOL IV. LA TAULA COM A INSTITUCIÓITUCIUCCIÓ COMPTABLECOC M . 63 Característiques de la comptabilitatptp abililititat de la Taula . 64 Un terme mal entès: la ditaa . 66 6 GASPAR FELIU I MONTFORT La partida doble: discussió del concepte . 69 Era de partida doble la comptabilitat de la Taula? . 73 Tècnica comptable . 77 La moneda forastera . 78 CAPÍTOL V. E L FUNCIONAMENT DE LA TAULA DE CANVI . 81 Els llibres majors de dipòsits( . 81 El llibre major de compte corrent . 87 El sentit de “per” en la comptabilitat . 92 El contingut del llibre major de compte corrent . 93 Nombre i durada dels comptes . 94 CAPÍTOL VI. LA TAULA COM A INSTITUCIÓ MUNICIPAL . 99 El censal . 100 La licitud del censal segons la moral eclesiàstica . 100 La difusió del censal com a instrument de deute públic 101 L’endeutament censal de la Ciutat . 103 Els comptes de la Ciutat a la Taula . 104 CAPÍTOL VII. LA TAULA COM A BANC . 109 Capital escripturat i balanç de caixa . 109 La lletra de canvi, un aspecte especial del negoci bancari . 111 Els principals implicats en lletres de canvi . 130 La clientela de la Taula . 134 Distribució professional . 134 Distribució espacial de la clientela . 142 Els clients estrangers . 144 La Taula i els banquers . 148 Restes de les taules anteriors en fallida . 148 La Taula i els canviadors de menut . 150 La taula de canvi de Francesc i Manuel de Gualbes . 152 La taula de canvi de Jaume i Joan Massana . 157 La presència dels notaris a la Taula . 159 Conclusions . 163 ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA 7 EDICIÓ Normes de Transcripció . 169 Major I . 171 Major II . 325 Major III . 393 Bibliografia . 1317 INTRODUCCIÓ La Taula de Canvi de la Ciutat de Barcelona, creada l’any 1401, va ser el primer banc públic d’Europa. Tot i que va generar una gran quantitat de llibres comptables o auxiliars d’aquests, que en part s’han conservat en un nombre elevat, fins a un total de 940 unitats, custodia- des a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l’Ardiaca). Però per l’etapa fundacional i pels primers segles, quan la institució va ser més important per a la vida econòmica de Barcelona i del conjunt de Catalunya, només se n’han conservat uns pocs volums. En concret, per tot el segle XV, només han arribat fins als nostres dies set volums. Tot i la desgràcia hi ha el consol que entre els llibres conservats del segle XV hi ha alguns dels primers llibres majors produïts entre 1402 i 1407. No és gaire, però permet fer un tast del funcionament de la Taula, de les característiques del seu sistema comptable, del seu paper com a banc públic i com a finançador del municipi, a més del servei que prestava a la població, tant assegurant els dipòsits dels diners que per alguna raó no estaven temporalment disponibles (per litigi, per condicions interposades o perquè estaven destinats a un ús poste- rior) com també donant seguretat als dipòsits voluntaris, afavorits per l’assegurança que la Ciutat establia sobre els diners dipositats i també per les operacions bancàries que la Taula oferia gratuïtament als seus clients. Només hi havia una funció bancària que la Taula no exercia, la concessió de crèdit, que reservava al municipi, però precisament aquesta diferència amb la banca privada donava en comparació una major seguretat als dipòsits de la Taula. Els llibres majors conservats permeten veure també molts aspectes de la vida econòmica i social de l’època, ni que sigui per unn momentmom mentt molt concret; per tant són un magatzem de dades de gran valoralor perpeper alsa estudiosos. 10 GASPAR FELIU I MONTFORT El valor directe dels llibres majors conservats ja aconsellaria pu- blicar-ne com a mínim una part d’aquests primers. Hi ha, però, una raó indirecta no menys important: el caràcter de primer banc públic d’Europa és normalment negat a la Taula de Canvi de Barcelona per part d’historiadors, sobretot italians, que han aconseguit imposar la idea que aquesta primacia correspon al Banco di San Giorgio de Gènova. No es tracta de revifar la rivalitat que va enfrontar les dues ciutats als segles XIV i XV, sinó de restablir la veritat històrica. Aquestes són les raons que m’han empès a editar els tres primers volums conservats. Posar-los a disposició dels estudiosos és la finalitat principal. Per a la seva millor comprensió, però, l’edició ve precedida d’un estudi de la situació de la banca barcelonesa en el moment de la creació de la Taula de Canvi així com de les principals característiques de la seva comptabilitat i de la posició d’aquesta en la història de la comptabilitat i de la banca. Dels molts altres temes que es poden investigar només he tocat alguns aspectes del paper de la banca com a banc públic i com a negoci privat, amb especial atenció a dos temes: el finançament municipal, a través dels censals, i les lletres de canvi. La resta dels molts temes per als quals la comptabilitat de la Taula ofereix documentació resten disponibles per als historiadors que vulguin submergir-se en la seva lectura, gens fàcil certament, però molt profitosa. L’edició s’ha fet amb tot el respecte per al text i la normativa de la paleografia, però a la vegada intentant facilitar la lectura el màxim possible; en aquest sentit s’han desenvolupat les abreviatures sense assenyar-les tipogràficament, per a evitar entrebancs a la lectura; per la mateixa raó he reduït al mínim imprescindible els signes de puntuació. Vaig entrar en contacte amb els volums de la Taula de Canvi cap a l’any 1985, quan Anna M. Adroer em va oferir col·laborar en l’encàrrec per a escriure una petita història de la Taula de Canvi, publicada l’any 1991. Només era un llibre de divulgació, però em va introduir en la història de la banca de l’època, especialment amb la taula de Pere des Caus i Andreu d’Olivella, la fallida forçada de la qual no és aliena al procés que dugué a la fundació de la Taula. Més transcendent encara, el llibre sobre la Taula de Canvi em va permetre entrar en contacte amb tres persones que em van animar i ajudar en les meves investigacions i sobretot em van distingir amb la seva amistat: Esteban Hernández Esteve, Rafael Conde i Josep M. Passola, els dos darrers desgraciadament desapareguts. En aquestes línies vull manifestar el meu record i el meu agraïment per a tots tres. Hernández Esteve, Condede i PassolaPaP ssso han estat bàsics per a la meva formació i pel mantenimentimi ennt dee la història de la banca i de ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA 11 la comptabilitat entre les meves línies d’investigació. Aquesta edició no hauria estat tampoc possible sense l’aprofitament de l’obra dels gegants que em precediren en l’estudi de la Taula de Canvi, a l’obra dels quals voldria creure que he afegit una pedreta més: Joaquim Negre, Francesc Carreras i Candi, Abbot P. Usher, Ayats, Udina i Alemany, Manuel Riu i Josep M. Passola: a tots ells, en el record, moltes gràcies. Més concretament per a l’edició present he d’agrair també la disponibilitat d’Ignasi Baiges, company i amic de molts anys, sempre amatent a resoldre els meus dubtes de lectura i d’interpretació dels textos. Finalment vull fer constar el meu agraïment a la Fundació Noguera, que tot i el volum de l’obra ha cregut en l’interès del projecte i l’ha finançat, així com a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i en especial al seu director, el senyor Xavier Tarraubella, per la seva bona acollida al projecte i l’ajut i les facilitats prestades per a la seva elaboració; també a Pagès editors, pel saber fer i la paciència en l’edició d’un text gens fàcil.
Load more

Recommended publications
  • La Banca I La Societat a La Corona D'a~Agó, a Finals De
    MANUEL RIU LA BANCA I LA SOCIETAT A LA CORONA D'A~AGÓ,A FINALS DE L'EDAT MITJANA 1 COMENCAMENTS DE LA MODERNA Els canviadors i els banquers foren els motor5 de I'economia dineriria a la Baixa Edat Mirjana. Perb els estudiosos de I'economia baix medieval, particularment a Espanya, no els han prestar gaire atenció. En moltes obres, fins i tot recents, dedicades a estudiar aspectes ecoobmics d'aquella epoca, a penes si en fan esment. 1 sense un coneixement dels morors, factors essencials dels moviments econbmics, no podem amb certesa coneixet els pols d'aquests moviments. El probjma, bé que general, esdevé m& greu quan es rtacta d'investigar I'Economia i la Societar dds Estar. Hispinics de l'antiga Corona d'Acago Catalunya, Acagó, Valencia i Mallo:ca. Fins a rextrem que l'obrad'un peoner, Abbot Payson Usher,'conti- nua essent no solSel punt de partida obligat per a l'esrudi de la Banca a Catalunya sinó el suport m& directede la bibliografia posterior que, en bona part, s'ha limitar a recollir-ne les rrobdes quan les ha conegudes. D'aquesta manera, una invesrigació realinada a Barcelona el 1929, que comensi a ésser coneguda d'engi de 1931 i fou plenamenr exposada el 1943, I'any 1991 continua essent fonamental per a i'estudi de la banca per aixb ha estat reeditada el 1967 i el 1970. " La primera redacció d'aquest treball, amb el tícol: Banking and Society in Late Medieval and Early Modern Aragon. fou una ponencia presentada al col.loqui inceinacional «The Dawn of Modern Bankingn, organitzar pel Center far Medieval and Renaissance Studies de la Universitar de Califbrnia, a los Angeles, el setembre de 1977.
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]
  • Noticies Sobre Activitat Mercantil I Mercaders De La Ciutat De Tarragona Entre 1575 I 1610
    NOTICIES SOBRE ACTIVITAT MERCANTIL I MERCADERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA ENTRE 1575 I 1610 LES FONTS Tota la documentació que hem consultat pertany al Fons Municipal de Tarragona i a l'Arxiu de Protocols notarials de Tarragona, dipositats a XArxiu Historie de Tarragona. C^om sigui que la procedencia de la documentació consul- tada és tínica, obviarem de mencionar-la a les cites documentals c]ue fem en el decurs del treball. El "Llibre de la credenceria de la lleuda, 1578-1580" és la font que dóna més informació sobre el comerç marítim tarragoní de finals del segle XVI. La lleuda era un aranzel que gravava els productes que entraven, transitaven i sortien a la ciutat i C-amp de Tarragona . Al Llibre de la credenceria, de caràcter fiscal, se assentaran tots los despatxos se faran del dret de la lleuda, lo qual dret vindrà en mà y poder de m" Francesc Freixa, Hender Vany present, portat per mi Jaume Fontanilles, comensant el primer de maig de 1578, com consta a la primera pàgina. Els despatxos anotats pel crcdcncer Fontanilles es limiten a productes embarcats i desembarcats als ports i platges de Earragona, Salou i Tamarit . Donada la finalitat fiscal del Llibre de la credenceria, no és estrany que el credencer fos primmirat a detallar la classe i quantitats de la mercaderia subjecte a la lleuda, i descurat a consignar dades sobre patrons, mercaders i consignataris; o sobre la tipologia dels vaixells, -per exemple, confonia barques amb llondros o sageties- la seva procedència i destinació. En canvi té més cura a consignar el lloc d'origen dels traginers que transportaven la mercaderia desembarcada fins al lloc de consum.
    [Show full text]
  • A History of Merchant, Central and Investment Banking Learning
    Chapter 2: A History of Merchant, Central and Investment Banking Learning Objectives: To apply the history and evolution of money and banking to comprehension of existing systems To diagnose and calculate seniorage and debasement To recount how conditions drawn from history led to today's instruments and institutions To examine how economic problems lead to banking and capital market innovations To describe how money and banking integrated into the many economies over thousands of years To summarize the many artistic, literary, technological and scientific achievements that were funded or otherwise facilitated by banking To recognize the problems associated with usury in religious, social and economic contexts To express how academic, exploration, technological, trading, religious and other cultural developments contributed to the practice of banking A. Early History of Money In Chapter 1, we briefly discussed the economic roles of a number of types of financial institutions along with their origins. In this chapter, we discuss in greater detail the history of money and banking, beginning with the early history of money and extending through the advent of modern banking in the early 20th century. In later chapters, we will discuss the repeated occurrence and consequences of banking crises and development of banking regulation from a historical perspective. Commodity and Representative Money The earliest forms of money tended to have alternative intrinsic value as commodities. For example, grain-money has been used since the dawn of agriculture. Neolithic peoples in what is now China are believed to have used cowrie (sea snail) shells as money perhaps as long ago as 4,500 years.
    [Show full text]
  • La Institucion Bancaria En Barcelona (Siglos Xv-Xvii)
    LA INSTITUCION BANCARIA EN BARCELONA (SIGLOS XV-XVII) Valentín Vázquez de Prada Universidad de hTavarra 1. Diferencias entre el sistema bancario catalán y castellano A diferencia de Castilla, en la Corona de Aragón 10s bancos privados coexisten con 10s públicos o municipales.' . La Taula de Canvi de Barcelona, aunque sea un modelo en su genero, no es, como habían proclamado 10s historiadores romántieos del siglo pasado, "el coronamiento de un progreso en 10s métodos financieros catalanes", sino según el pa- recer de su mis conspicuo investigador, una institución que nace, ante todo, como garantia contra el crecimiento constante de las cargas municipales y ante la inestabilidad de las ban- cas privadas2. El hecho de que la Taula en 1401 y Banc en 1609 hayan sido creados para hacer frente a una crisis determinada y no por necesidad de crecimiento de 10s negocios, prueba que Barcelona en ningun momento, salvo en el siglo XIV, desempeñó un gran pa- pel bancario. Pero la existencia de tales instituciones representa un signo de inteligente adaptación a las necesidades del rnomento3. El proyecto de creación de un banco públic0 partió de personas que no eran miembros del Consell de Cent, que pensaron que si la ciu- dad dispusiera un Banco de depósito seria posible colocar en 6110s fondos o ingresos de la ciudad, y, además, dinero de muchas personas que preferirian guardarlas en el Banco que tenerlas, con riesgo en sus casas. Con tales fondos, podria, entre otras cosas, redimirse la deuda de la Ciudadb. La Taula de Canvi i de Comuns Diposits abrió sus puertas el 19 de Enero de 1401.
    [Show full text]
  • Early Public Banks
    FEDERAL RESERVE BANK of ATLANTA WORKING PAPER SERIES Early Public Banks William Roberds and François R. Velde Working Paper 2014-9 August 2014 Abstract: Publicly owned or commissioned banks were common in Europe from the 15th century. This survey argues that while the early public banks were characterized by great experimentation in their design, a common goal was to create a liquid and reliable monetary asset in environments where such assets were rare or unavailable. The success of these banks was, however, never guaranteed, and even well-run banks could become unstable over time as their success made them susceptible to fiscal exploitation. The popularization of bearer notes in the 18th century broadened the user base for the public banks’ money but was also accompanied by increased fiscal abuse. Wartime demands of the Napoleonic Era resulted in the reorganization or dissolution of many early public banks. A prominent exception was the Bank of England, whose adept management of a fiscally backed money provided a foundation for the development of central banks as they exist today. JEL classification: E58, N13 Key words: central banks, exchange banks, public banks This paper was written for the conference on “Money in the Western Legal Tradition” held at Cambridge in 2012. The authors are grateful to conference participants and to Warren Weber for comments on earlier versions. The authors are also grateful to Anja Amend-Traut and Markus Denzel for making their recently published monographs available for this survey. The views expressed here are the authors’ and not necessarily those of the Federal Reserve Bank of Atlanta, the Federal Reserve Bank of Chicago, or the Federal Reserve System.
    [Show full text]
  • Entidades De Credito
    ENTIDADES nanciar una compañía tra­ El Crédito Mobiliario se satlántica de navegación que constituyó en 1.856, con un hacía el trayecto entre la Pe­ capitalnominal de 111¡. millones DE nínsulay La Habana; entre sus de pesetas. La lista de sus directivos se contaba con el fundadores ofrece un cuadro Duque de Veragua. El Banco impresionante: los Pereira, CREDITO de Fomento se líquidó en 1. 81¡.8. Fould, Duques de Alba., Mar­ En 1. 81¡.1¡. se fundó el Banco de qués de FerréJ-ri, Conde de Barcelona, siendo su fundador Mony, Barón de Seilliere, y Director Manuel Girona. Que­ Ignacio Olea, entre otros. Sus bró en 1. 920. Las operaciones principales inversiones fueron en el ferrocarril del Norte, lID del Banco eran las usuales de 2010 INJTITUCIONEJ CREDITICIAJ Universitaria, EN EL JIGLO XIX EJPAÑOL Biblioteca ULPGC. n el articulo anterior un banco de emisión y comer­ minas carboníferas de Barue­ por vimas 10 que se podría cial: descuento, préstamos con 10, la Compañía de Gas de Ellamar la evolución de garantía, depósitos, cuentas Madrid y la Cia. de Seguros El la Banca Oficial. Vayamos corrientes, emisión de billetes Fénix. Sin embargo su opera- realizada ahora apergueñar l6s comien­ (con el capital nominal y el . ción más lucrativa fue expecu­ zos de la Banca Privada. triplo del encaje metálico como lativa. Compró dos solares en En la primera mitad del topes máximos) y también la 10 que eran entonces afueras siglo XIX el desarrollo de la apertura de sucursales en de Madrid, Recoletos y Sta. banca privada es mínimo. La Caralufia y Baleares.
    [Show full text]
  • Censals I Endeutament Públic Municipal a La Regió De Lleida D’Antic Règim (Segles XVII-XIX)
    Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins http://hdl.handle.net/10803/668636 Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada 4.0 No adaptada de Creative Commons (c) 2019, Gabriel Ramon Molins TESI DOCTORAL Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX) Gabriel Ramon-Molins Memòria presentada per optar al grau de Doctor per la Universitat de Lleida Programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura 2019 Director Enric Vicedo i Rius 2 Resum: El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer.
    [Show full text]
  • Presentation of the 1999 Enrique Fernandez Pena Accounting History Award
    Accounting Historians Notebook Volume 23 Number 1 April 2000 Article 10 April 2000 Presentation of the 1999 Enrique Fernandez Pena Accounting History Award Academy of Accounting Historians Follow this and additional works at: https://egrove.olemiss.edu/aah_notebook Part of the Accounting Commons, and the Taxation Commons Recommended Citation Accounting Historians, Academy of (2000) "Presentation of the 1999 Enrique Fernandez Pena Accounting History Award," Accounting Historians Notebook: Vol. 23 : No. 1 , Article 10. Available at: https://egrove.olemiss.edu/aah_notebook/vol23/iss1/10 This Article is brought to you for free and open access by the Archival Digital Accounting Collection at eGrove. It has been accepted for inclusion in Accounting Historians Notebook by an authorized editor of eGrove. For more information, please contact [email protected]. Accounting Historians: Presentation of the 1999 Enrique Fernandez Pena Accounting History Award ture review section of their dissertation. Academy members that either teach an 2. Academy members at doctoral granting accounting history course or integrate institutions should encourage doctoral accounting history topics into other candidates to write dissertations on accounting courses they teach. The accounting history topics, or at the min­ Committee is also in the process of col­ imum, encourage them to include some lecting information on resource materi­ coverage of accounting history - rele­ als (e.g. articles, books, etc.) that illus­ vant to their particular research topic - trate how accounting history can be in the literature review chapter. integrated into curricula. The collected Implementation materials will be organized and posted The Committee is currently in the on the Academy's web page.
    [Show full text]
  • Texts of the Temporary Exhibition
    ENGLISH GIRONA IN MODERN TIMES FROM WORKSHOP TO MILITARY STRONGHOLD (fourteenth to the eighteenth century) The Girona of modern times was always one of the capitals of the Principality of Catalonia, despite the fact that during the course of this period it diminished in relative importance, at least in terms of population. From the second half of the 17th century onwards the city also became a strategic stronghold, mainly as a result of periodic wars with France. Thus, the bustling city of the 16th century, specializing in the production of woollen fabrics, had by the second half of the 18th century turned into a military capital. From workshop to military stronghold, below we trace this history. View of Girona, anonymous Manuscript map of the River Ter between Bescanó, Saint Gregori and Girona, 1750 Detail of walled Girona (Cartographic Institute of Catalonia) Although an idealized depiction, the author of this view of Girona, from around 1750, defines the most characteristic features of the city's profile in simple terms: the wall, with its succession of gates and bastions asymmetrically distributed along the walled perimeter, the needle tip of the steeple of Sant Feliu Church and the cylindrical shape of the cathedral's bell tower. The same city as always… The size of modern Girona barely increased over three hundred years, and its urban morphology remained more or less the same as it had always been. The city's axes remai- ned its rivers: the Onyar, which separated the sandy area of Mercadal from the higher Old Town around the cathedral; the Galli- gants, which crossed the old district of Sant Pere in a perpendicular direction; and the Ter, which met the Onyar on the outskirts of the city towards Pedret and Pont Major.
    [Show full text]
  • Els Banquers Catalans Del Segle XIV: Un Primer Cens1 Albert Reixach Sala I Esther Tello Hernández
    Núm. 7 (Primavera 2016), 40-71 ISSN 2014-7023 ELS BANQUERS CATALANS DEL SEGLE XIV: UN PRIMER CENS1 Albert Reixach Sala i Esther Tello Hernández CSIC-Institució Milà i Fontanals e-mail: [email protected] Rebut: 5 febrer 2016 | Revisat: 21 abril 2016 | Acceptat: 26 abril 2016 | Publicat: 21 juny 2016 | doi: 10.1344/Svmma2016.7.4 Resum Aquest article se centra en la figura dels canviadors o titulars de taules de canvi privades en la Catalunya del període comprès entre aproximadament 1280 i 1400. Se’ls situa dins del conjunt d’agents dels mercats financers (en especial en relació amb les administracions públiques) i es ressalten les especificats dels establiments que regien, autèntiques banques privades. Així mateix, es presenta un primer cens del centenar llarg de professionals del sector que es documenta al principat durant l’època esmentada. I, a part de comentar-ne trets comuns, s’exposen diversos plantejaments de cara a aprofundir en l’estudi del col·lectiu. Paraules clau: Banca privada, financers, finances públiques, Catalunya baixmedieval, Corona d’Aragó Abstract This paper focuses on money-changers, owners of private money-changing tables (taules de canvi) in Catalonia between approximately 1280 and 1400. It places them among the group of financial agents (especially with regard to public administrations), and it stresses the particularities of the institutions ruled by them, true private banks. Additionally, it includes a first census of over a hundred bankers documented in the Principality of Catalonia during the aforementioned period. Besides remarking some of their shared characteristics, the paper also presents several approaches to conduct in-depth studies of this group.
    [Show full text]
  • Actividad Mercantil Y Bancaria En El Reino De Valencia Hasta Comienzos Del Siglo Xvii. Gestión Y Contabilidad De La Nova Taula De Canvis
    Facultat de Ciencies Económiques i Empresarials Universitat de Valencia TESIS DOCTORAL ACTIVIDAD MERCANTIL Y BANCARIA EN EL REINO DE VALENCIA HASTA COMIENZOS DEL SIGLO XVII. GESTIÓN Y CONTABILIDAD DE LA NOVA TAULA DE CANVIS FatoM |í [M as [« « a s y Euprasarlaiss ha de Entrada ¿u x u a xLe2Ú0u¡ F?echa de Lectura^. Calificado Presentada por: D. Francisco Mayordomo García-Chicote Dirigida por: Dra. D \ María Antonia García Benau Valencia, 2000. (VW UMI Number: U607426 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Disscrrlation Püblish<¡ng UMI U607426 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying underTitle 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, MI 48106-1346 UNIVFRSITV*'rr r:\r. L?Í' ''■J 1 C-v.*A NT0 Registre. i-o i i i n:-< -2?>/ I > / 3 trtra 5 5 i SiUNAÍLRA ftiD .T ^Z fe N'J LIEIS: 983i 3> U‘-P . q-23¿>6<£ ACTIVIDAD MERCANTIL Y BAN CARIA EN EL REINO DE VALENCIA HASTA COMIENZOS DEL SIGLO XVII. GESTIÓN Y CONTABILIDAD DE LA NOVA TAULA DE CANVIS. PRESENTACIÓN................................................................................................... 5 PARTE I. EVOLUCIÓN DE LA ACTIVIDAD MERCANTIL, BANCARIA Y CONTABLE DURANTE LA EDAD MEDIA.
    [Show full text]