PRIMERS LLIBRES TAULA DE CANVI 1.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA FUNDACIÓ NOGUERA www.fundacionoguera.com Col·lecció Textos i Documents Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA TEXTOS I DOCUMENTS, 59 Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona Volum I Estudi i edició a cura de GASPAR FELIU I MONTFORT BARCELONA,CELLONA,, 2016 textos edievals catalans Amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona © Gaspar Feliu i Montfort, 2016 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: març de 2016 ISBN obra completa: 978-84-9975-754-4 ISBN volum I: 978-84-9975-744-5 DL L 317-2016 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L www.bobala.cat ÍNDEX Introducció . 9 ESTUDI CAPÍTOL I. ELS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI . 15 CAPÍTOL II. LA BANCA BARCELONINA ABANS DE LA TAULA DE CANVI . 21 Els orígens de la banca medieval . 21 Els primers temps de la banca a Catalunya . 23 El desenvolupament de la banca al segle XIV . 27 La crisi de 1380 i els problemes bancaris i financers a final de segle . 28 L’assalt al call, desviament d’una revolta social . 33 CAPÍTOL III. LA CREACIÓ DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA . 35 El procés de creació de la Taula . 35 Finalitats, funcions i instruments de la Taula . 38 Les primeres ordinacions (1401 i 1405) i el personal de la Taula . 42 Breu història posterior de la Taula . 46 La Taula de Canvi, primer banc públic d’Europa . 53 La discussió sobre si la Taula era un banc públic . 54 La Taula va ser el primer banc públic . 56 L’impacte de la Taula per a l’economia catalana . 59 La difusió del model . 60 CAPÍTOL IV. LA TAULA COM A INSTITUCIÓITUCIUCCIÓ COMPTABLECOC M . 63 Característiques de la comptabilitatptp abililititat de la Taula . 64 Un terme mal entès: la ditaa . 66 6 GASPAR FELIU I MONTFORT La partida doble: discussió del concepte . 69 Era de partida doble la comptabilitat de la Taula? . 73 Tècnica comptable . 77 La moneda forastera . 78 CAPÍTOL V. E L FUNCIONAMENT DE LA TAULA DE CANVI . 81 Els llibres majors de dipòsits( . 81 El llibre major de compte corrent . 87 El sentit de “per” en la comptabilitat . 92 El contingut del llibre major de compte corrent . 93 Nombre i durada dels comptes . 94 CAPÍTOL VI. LA TAULA COM A INSTITUCIÓ MUNICIPAL . 99 El censal . 100 La licitud del censal segons la moral eclesiàstica . 100 La difusió del censal com a instrument de deute públic 101 L’endeutament censal de la Ciutat . 103 Els comptes de la Ciutat a la Taula . 104 CAPÍTOL VII. LA TAULA COM A BANC . 109 Capital escripturat i balanç de caixa . 109 La lletra de canvi, un aspecte especial del negoci bancari . 111 Els principals implicats en lletres de canvi . 130 La clientela de la Taula . 134 Distribució professional . 134 Distribució espacial de la clientela . 142 Els clients estrangers . 144 La Taula i els banquers . 148 Restes de les taules anteriors en fallida . 148 La Taula i els canviadors de menut . 150 La taula de canvi de Francesc i Manuel de Gualbes . 152 La taula de canvi de Jaume i Joan Massana . 157 La presència dels notaris a la Taula . 159 Conclusions . 163 ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA 7 EDICIÓ Normes de Transcripció . 169 Major I . 171 Major II . 325 Major III . 393 Bibliografia . 1317 INTRODUCCIÓ La Taula de Canvi de la Ciutat de Barcelona, creada l’any 1401, va ser el primer banc públic d’Europa. Tot i que va generar una gran quantitat de llibres comptables o auxiliars d’aquests, que en part s’han conservat en un nombre elevat, fins a un total de 940 unitats, custodia- des a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l’Ardiaca). Però per l’etapa fundacional i pels primers segles, quan la institució va ser més important per a la vida econòmica de Barcelona i del conjunt de Catalunya, només se n’han conservat uns pocs volums. En concret, per tot el segle XV, només han arribat fins als nostres dies set volums. Tot i la desgràcia hi ha el consol que entre els llibres conservats del segle XV hi ha alguns dels primers llibres majors produïts entre 1402 i 1407. No és gaire, però permet fer un tast del funcionament de la Taula, de les característiques del seu sistema comptable, del seu paper com a banc públic i com a finançador del municipi, a més del servei que prestava a la població, tant assegurant els dipòsits dels diners que per alguna raó no estaven temporalment disponibles (per litigi, per condicions interposades o perquè estaven destinats a un ús poste- rior) com també donant seguretat als dipòsits voluntaris, afavorits per l’assegurança que la Ciutat establia sobre els diners dipositats i també per les operacions bancàries que la Taula oferia gratuïtament als seus clients. Només hi havia una funció bancària que la Taula no exercia, la concessió de crèdit, que reservava al municipi, però precisament aquesta diferència amb la banca privada donava en comparació una major seguretat als dipòsits de la Taula. Els llibres majors conservats permeten veure també molts aspectes de la vida econòmica i social de l’època, ni que sigui per unn momentmom mentt molt concret; per tant són un magatzem de dades de gran valoralor perpeper alsa estudiosos. 10 GASPAR FELIU I MONTFORT El valor directe dels llibres majors conservats ja aconsellaria pu- blicar-ne com a mínim una part d’aquests primers. Hi ha, però, una raó indirecta no menys important: el caràcter de primer banc públic d’Europa és normalment negat a la Taula de Canvi de Barcelona per part d’historiadors, sobretot italians, que han aconseguit imposar la idea que aquesta primacia correspon al Banco di San Giorgio de Gènova. No es tracta de revifar la rivalitat que va enfrontar les dues ciutats als segles XIV i XV, sinó de restablir la veritat històrica. Aquestes són les raons que m’han empès a editar els tres primers volums conservats. Posar-los a disposició dels estudiosos és la finalitat principal. Per a la seva millor comprensió, però, l’edició ve precedida d’un estudi de la situació de la banca barcelonesa en el moment de la creació de la Taula de Canvi així com de les principals característiques de la seva comptabilitat i de la posició d’aquesta en la història de la comptabilitat i de la banca. Dels molts altres temes que es poden investigar només he tocat alguns aspectes del paper de la banca com a banc públic i com a negoci privat, amb especial atenció a dos temes: el finançament municipal, a través dels censals, i les lletres de canvi. La resta dels molts temes per als quals la comptabilitat de la Taula ofereix documentació resten disponibles per als historiadors que vulguin submergir-se en la seva lectura, gens fàcil certament, però molt profitosa. L’edició s’ha fet amb tot el respecte per al text i la normativa de la paleografia, però a la vegada intentant facilitar la lectura el màxim possible; en aquest sentit s’han desenvolupat les abreviatures sense assenyar-les tipogràficament, per a evitar entrebancs a la lectura; per la mateixa raó he reduït al mínim imprescindible els signes de puntuació. Vaig entrar en contacte amb els volums de la Taula de Canvi cap a l’any 1985, quan Anna M. Adroer em va oferir col·laborar en l’encàrrec per a escriure una petita història de la Taula de Canvi, publicada l’any 1991. Només era un llibre de divulgació, però em va introduir en la història de la banca de l’època, especialment amb la taula de Pere des Caus i Andreu d’Olivella, la fallida forçada de la qual no és aliena al procés que dugué a la fundació de la Taula. Més transcendent encara, el llibre sobre la Taula de Canvi em va permetre entrar en contacte amb tres persones que em van animar i ajudar en les meves investigacions i sobretot em van distingir amb la seva amistat: Esteban Hernández Esteve, Rafael Conde i Josep M. Passola, els dos darrers desgraciadament desapareguts. En aquestes línies vull manifestar el meu record i el meu agraïment per a tots tres. Hernández Esteve, Condede i PassolaPaP ssso han estat bàsics per a la meva formació i pel mantenimentimi ennt dee la història de la banca i de ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA 11 la comptabilitat entre les meves línies d’investigació. Aquesta edició no hauria estat tampoc possible sense l’aprofitament de l’obra dels gegants que em precediren en l’estudi de la Taula de Canvi, a l’obra dels quals voldria creure que he afegit una pedreta més: Joaquim Negre, Francesc Carreras i Candi, Abbot P. Usher, Ayats, Udina i Alemany, Manuel Riu i Josep M. Passola: a tots ells, en el record, moltes gràcies. Més concretament per a l’edició present he d’agrair també la disponibilitat d’Ignasi Baiges, company i amic de molts anys, sempre amatent a resoldre els meus dubtes de lectura i d’interpretació dels textos. Finalment vull fer constar el meu agraïment a la Fundació Noguera, que tot i el volum de l’obra ha cregut en l’interès del projecte i l’ha finançat, així com a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i en especial al seu director, el senyor Xavier Tarraubella, per la seva bona acollida al projecte i l’ajut i les facilitats prestades per a la seva elaboració; també a Pagès editors, pel saber fer i la paciència en l’edició d’un text gens fàcil.