[UA] [IACJGA] Universitat d’Alacant Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. Vicerectorat de Cultura, Esports i Llengües Diputación de Alicante. Departamento de Arte y Comunicación Visual “Eusebio [MUA] Sempere” Museu de la Universitat d’Alacant President / Presidente Rector César Sánchez Pérez Manuel Palomar Sanz Director Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert Vicerector de Cultura, Esports i Llengües José Ferrándiz Lozano Carles Cortés Orts Comissió Assessora Departament d’Art / Comisión Asesora Departamento de Arte Elena Aguilera, Isaac Montoya, Remedios Navarro, Luisa Pastor Mirambell, José Piqueras, Emilio Roselló, Jesús Zuazo

CONCURS / CONCURSO WEB

XVI CONCURS TROBADES D’ART CONTEMPORANI [EAC] http:://www.eac.gil-albert.ua.es XVI CONCURSO ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO [EAC] COORDINACIÓ / COORDINACIÓN JUANA MARÍA BALSALOBRE GARCÍA JURAT / JURADO DISSENY I MAQUETACIÓ / DISEÑO Y MAQUETACIÓN PRESIDENT / PRESIDENTE STEFANO BELTRÁN BONELLA CÉSAR AUGUSTO ASENSIO CATÀLEG / CATÁLOGO ELENA AGUILERA JUANA MARÍA BALSALOBRE IDEA I COORDINACIÓ / IDEA Y COORDINACIÓN ISAAC MONTOYA DEPARTAMENTO DE ARTE Y COMUNICACIÓN VISUAL REMEDIOS NAVARRO EUSEBIO SEMPERE JOSÉ PIQUERAS MORENO EMILIO ROSELLÓ DISSENY GRÀFIC / DISEÑO GRÁFICO XVI CONCURSO ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO JESÚS ZUAZO AURELIO AYELA EDUARDO INFANTE SECRETÀRIA / SECRETARIA ÁLVARO PRIETO AMPARO KONINCKX DISSENY I MAQUETACIÓ / DISEÑO Y MAQUETACIÓN EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN BERNABÉ GÓMEZ MORENO

MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT TEXTOS Del 17 de juny al 24 de juliol de 2016 CÉSAR SÁNCHEZ PÉREZ MANUEL PALOMAR SANZ MUSEO DE LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE JUANA MARÍA BALSALOBRE GARCÍA Del 17 de junio al 24 de julio 2016 MARÍA MARCO SUCH

PRODUCCIÓ / PRODUCCIÓN FOTOGRAFIES / FOTOGRAFÍAS INSTITUTO ALICANTINO DE CULTURA JUAN GIL-ALBERT. AUTORS DIPUTACIÓN DE ALICANTE MUSEO DE LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE TRADUCCIONS / TRADUCCIONES SERVEI DE LLENGÜES DE LA UNIVERSITAT COORDINACIÓ / COORDINACIÓN D’ALACANT JUANA MARÍA BALSALOBRE GARCÍA CENTRE SUPERIOR D’IDIOMES DE LA UNIVERSITAT FAUST RIPOLL DOMÈNECH D’ALACANT

COORDINACIÓ TÈCNICA / COORDINACIÓN TÉCNICA SOFIA MARTÍN ESCRIBANO FOTOMECÁNICA E IMPRESIÓN: QUINTA IMPRESIÓN, S.L. DISSENY / DISEÑO ISBN: 978-84-7784-714-4 JOSÉ DAVID ALPAÑEZ SERRANO DEPÓSITO LEGAL: A 397-2016

HI COL·LABOREN / COLABORAN © De la edición, Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil- STEFANO BELTRÁN BONELLA Albert” y Museo de la Universidad de Alicante, 2016 REMEDIOS NAVARRO MONDÉJAR © De los textos, los autores, 2016 © De las imágenes, los autores, 2016 EXECUCIÓ DEL MUNTATGE / EJECUCIÓN DEL MONTAJE © De las obras, los autores, 2016 SERVEI DE MANTENIMENT DE LA UA XVI CONCURSO ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO

ALFONSO ALMENDROS. AUSÍN SÁINZ. AURELIO AYELA. MIGUEL BAÑULS. TANIA BLANCO. ABRAHAM CALERO. RAFAEL CHINCHILLA. OLGA DIEGO. LAURA FRANCO CARRIÓN. IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ. ROCÍO GARRIGA. JESÚS HERRERA MARTÍNEZ. MARLA JACARILLA. ROBERTO LÓPEZ. JONATHAN NOTARIO. MARÍA PLATERO. FERNANDA RAMOS. FLORENCIA ROJAS. JULIO SARRAMIÁN. SOMOSNOSOTROS (BEGONYA GARCÍA Y ALFONSO FERNÁNDEZ). PEPE TALAVERA. IGONE URQUIZA. ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ. ROCÍO VILLALONGA. Un any més acudim fidels a la cita de l’Ins- Un año más acudimos fieles a la cita del titut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert per Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Al- a conèixer la seua selecció de les últimes bert para conocer su selección de las últi- propostes d’art contemporani. Les TAC mas propuestas de arte contemporáneo. compleixen dènou anys i aconsegueixen Los EAC cumplen diecinueve años y alcan- una maduresa que es reflecteix en aquest zan una madurez que se refleja en este catàleg, aparador de les tendències més catálogo, escaparate de las tendencias más recents i una publicació que s’ha convertit recientes y una publicación que se ha con- en indispensable per a tots els qui estimem vertido en indispensable para todos los que la cultura. amamos la cultura.

Aquest certamen s’ha consolidat en l’àmbit Este certamen se ha consolidado a nivel nacional i acull diferents discursos, concep- nacional y acoge diferentes discursos, con- tes, tècniques i suports expressius, revela- ceptos, técnicas y soportes expresivos, dors i característics dels llenguatges desen- reveladores y característicos de los lengua- volupats en el camp de les arts visuals, jes desarrollados en el campo de las artes incloent-hi la tecnologia digital com a mitjà visuales, incluyendo la tecnología digital d’expressió en la complexitat del territori como medio de expresión en la compleji- artístic i de la hibridació postmoderna, de dad del territorio artístico y de la hibridación manera que el concurs convida a la parti- posmoderna, de manera que el concurso cipació d’artistes de diferents generacions invita a la participación de artistas de dife- que desenvolupen el seu treball en l’art rentes generaciones que desarrollan su tra- més recent. bajo en el arte más reciente. Conviene recordar que esta iniciativa es Convé recordar que aquesta iniciativa és posible gracias a la participación de los possible gràcies a la participació dels artis- artistas, pero también a la suma de siner- tes, però també a la suma de sinergies i a la gias y a la decidida y eficaz apuesta de decidida i eficaç aposta de col·laboració de colaboración del Instituto Alicantino de Cul- l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert tura Juan Gil-Albert con la Universidad de amb la Universitat d’Alacant i el seu museu, Alicante y su museo, el MUA. el MUA. Por todo ello, desde esta ventana que me Per tot això, des d’aquesta finestra que ofrece el Gil-Albert, les deseo que disfruten m’ofereix el Gil-Albert, us desitge que gau- de esta nueva edición de los EAC. diu d’aquesta nova edició de les TAC.

CÉSAR SÁNCHEZ CÉSAR SÁNCHEZ President de la Diputació d’Alacant Presidente de la Diputación de Alicante

4 Un any més, i ja en van tretze, l’estreta col·labo- Un año más, y ya van trece, la estrecha cola- ració entre la Universitat d’Alacant i la Diputació boración entre la Universidad de Alicante y la d’Alacant, a través de l’Institut Alacantí de Diputación de Alicante, a través del Instituto Cultura Juan Gil-Albert, ens permet presentar Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, nos per- en el nostre museu universitari una nova edi- mite presentar en nuestro museo universitario ció dels EAC (Trobades d’Art Contemporani). una nueva edición de los EAC (Encuentros de Es tracta d’una oportunitat immillorable per a Arte Contemporáneo). Se trata de una opor- imbricar la creació més actual entre la comu- tunidad inmejorable para imbricar la creación nitat universitària i la societat alacantina en más actual entre la comunidad universitaria y la general. sociedad alicantina en general. En aquesta convocatòria del 2016, dels més En esta convocatoria de 2016, de los más de de dos-cents artistes que s’hi han presentat, 200 artistas que se han presentado, el jurado el jurat n’ha seleccionat vint-i-cinc. Una mica ha seleccionado 25. Algo más de la mitad han més de la meitat han nascut o resideixen a la nacido o residen en la Comunidad Valenciana Comunitat Valenciana i la resta viuen en altres y el resto viven en otras provincias de España; províncies d’Espanya; dos d’ells, per cert, són dos de ellos, por cierto, son de procedencia lati- de procedència llatinoamericana, en concret noamericana, en concreto de Brasil y Argentina. del Brasil i l’Argentina. També crida l’atenció También llama la atención que, entre los selec- que, entre els seleccionats, resulte pràctica- cionados, resulte prácticamente paritaria la ment paritària la representació de dones i representación de mujeres y hombres. homes. Una característica que se viene apuntando Una característica que es ve apuntant ja des de ya desde hace unos años es la diversidad de fa uns quants anys és la diversitat de tècniques técnicas artísticas utilizadas por los creadores artístiques utilitzades pels creadors contempo- contemporáneos. Pero, en esta ocasión, esta ranis. Però, aquesta vegada, aquesta tendència tendencia se ha manifestado enérgicamente, s’ha manifestat enèrgicament, ja que hi trobem ya que nos encontramos con un significativo un nombre significatiu de projectes en els quals número de proyectos en los que se observa la s’observa la fusió de diverses disciplines artís- fusión de diversas disciplinas artísticas como tiques com a eina expressiva. Instal·lacions en herramienta expresiva. Instalaciones donde la què l’escultura, el vídeo, la fotografia o el dibuix escultura, el vídeo, la fotografía o el dibujo se es donen la mà i en les quals s’incideix més en dan la mano y en las que se incide más en los els continguts que en les propietats intrínse- contenidos que en las propiedades intrínsecas ques de cada tècnica artística. de cada técnica artística. L’exposició es presenta com un enorme cali- La exposición se presenta como un enorme doscopi on tots els llenguatges tenen cabuda, caleidoscopio donde todos los lenguajes tienen però més important encara, on les diverses cabida, pero más importante aún, donde las idees, conceptes i preocupacions dels artistes diversas ideas, conceptos y preocupaciones de esdevenen plataforma oberta a la reflexió, al los artistas se convierten en plataforma abierta debat i al coneixement entorn de la creació i la a la reflexión, el debate y el conocimiento en societat actual. torno a la creación y la sociedad actual. En definitiva, els EAC estan concebuts com un En definitiva, los EAC están concebidos como espai per a la contemplació i el gaudi de l’art un espacio para la contemplación y el disfrute contemporani, però sobretot són el lloc perfecte del arte contemporáneo, pero sobre todo son el de trobada per a reflexionar, plantejar dubtes, lugar perfecto de encuentro donde reflexionar, entaular diàlegs o trobar possibles respostes a plantear dudas, entablar diálogos o encontrar les incògnites, preocupacions i problemes del posibles respuestas a las incógnitas, preocupa- nostre temps. ciones y problemas de nuestro tiempo.

MANUEL PALOMAR SANZ MANUEL PALOMAR SANZ Rector de la Universitat d’Alacant Rector de la Universidad de Alicante

5

INDEX / ÍNDICE

TROBADES D’ART CONTEMPORANI. EAC 2016. JUANA MARÍA BALSALOBRE 8 ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO. EAC 2016. JUANA MARÍA BALSALOBRE 8 A L’ALTRE COSTAT DE L’ESPILL. MARÍA MARCO SUCH 18 AL OTRO LADO DEL ESPEJO. MARÍA MARCO SUCH 18 ALFONSO ALMENDROS 32 AUSÍN SÁINZ 36 AURELIO AYELA 40 MIGUEL BAÑULS 44 TANIA BLANCO 48 ABRAHAM CALERO 52 RAFAEL CHINCHILLA 56 OLGA DIEGO 60 LAURA FRANCO CARRIÓN 64 IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ 68 ROCÍO GARRIGA 72 JESÚS HERRERA MARTÍNEZ 76 MARLA JACARILLA 80 ROBERTO LÓPEZ 84 JONATHAN NOTARIO 88 MARÍA PLATERO 92 FERNANDA RAMOS 96 FLORENCIA ROJAS 100 JULIO SARRAMIÁN 104 SOMOSNOSOTROS (Begonya García y Alfonso Fernández) 108 PEPE TALAVERA 112 IGONE URQUIZA 116 ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ 120 ROCÍO VILLALONGA 124 EDICIONS ANTERIORS / EDICIONES ANTERIORES EAC I-XV 128 JURAT / JURADO 130 TRADUCCIONS / TRADUCCIONES 131

7 TROBADES D’ART ENCUENTROS DE CONTEMPORANI. EAC ARTE CONTEMPORÁ- 2016. JUANA MARÍA NEO. EAC 2016. JUANA BALSALOBRE MARÍA BALSALOBRE

I I

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Al- a través del Departament d’Art i Comunica- bert, a través de su Departamento de Arte ció Visual Eusebio Sempere, convoca, des y Comunicación Visual Eusebio Sempere, de mil nou-cents noranta-set, el Concurs viene convocando, desde mil novecientos Trobades d’Art Contemporani obert a la noventa y siete, el Concurso Encuentros participació d’artistes visuals amb la fina- de Arte Contemporáneo abierto a la parti- litat de seleccionar projectes artístics que cipación de artistas visuales con el fin de mostren propostes innovadores de diferents seleccionar proyectos artísticos que mues- llenguatges artístics, per a organitzar una tren propuestas innovadoras de diferentes exposició col·lectiva o diverses. En aquesta lenguajes artísticos, para organizar una línia els certàmens de l’u al cinc seleccio- o varias exposiciones colectivas. En esta naven els artistes i plantejaven una sèrie línea los certámenes del uno al cinco selec- d’exposicions de cada edició, amb un catà- cionaban a los artistas y planteaban una leg dels artistes que participaven en cada serie de exposiciones de cada edición, con mostra. En aquell primer període, de mil un catálogo de los artistas participantes nou-cents noranta-set al dos mil quatre en cada muestra. En ese primer periodo, van ser quinze exposicions i en cadascuna de mil novecientos noventa y siete al dos d’aquestes de tres a sis artistes. A partir mil cuatro fueron quince exposiciones y en d’aquest últim any es va anunciar la sisena cada una de ellas de tres a seis artistas. A partir de ese último año se anunció la sexta edició amb una destacada participació de edición con una destacada participación de propostes artístiques. Les seleccionades es propuestas artísticas. Las seleccionadas se van mostrar, per primera vegada, en una mostraron, por primera vez, en una gran gran exposició col·lectiva, en el Museu de colectiva, en el Museo de la Universidad de la Universitat d’Alacant1, seixanta-cinc obres Alicante1 sesenta y cinco obras en una gran en una exposició col·lectiva, que es va pre- , colectiva, que se presentó en la sala 365

1 Gracias al inicio de colaboración que fue formal- 1 Gràcies a l’inici de col·laboració que va ser possible mente posible con el convenio firmado por el presi- formalment amb el conveni signat pel president dente del IAC Juan Gil-Albert y el rector de la Uni- de l’IAC Juan Gil-Albert i el rector de la Universitat versidad de Alicante y puesto en marcha por el De- d’Alacant i posat en marxa pel Departament d’Art i partamento de Arte y Comunicación Visual Eusebio Comunicació Visual Eusebio Sempere per a dur a Sempere para llevar a cabo la muestra expositiva de terme la mostra expositiva dels seleccionats en el VI los seleccionados en el VI concurso EAC y gracias al concurs EAC i gràcies al bon fer de l’equip del MUA. buen hacer del equipo del MUA. Desde ese momen- Des d’aquest moment cal ressaltar la col·laboració to cabe resaltar la decidida y eficaz colaboración del decidida i eficaç del Museu de la Universitat d’Alacant Museo de la Universidad de Alicante y el IAC Juan i l’IAC Juan Gil-Albert. Gil-Albert.

8 sentar a la sala 365 –el Cub– i les naies2. -el Cub- y las naias2. Tras esa exposición Després d’aquesta exposició temporal, la temporal, la número dieciséis, los EAC revi- número setze, els EAC revisiten, edició rere sitan, edición a edición, el Museo de la Uni- edició, el Museu de la Universitat d’Alacant versidad de Alicante y en esa dinámica de i en aquesta dinàmica de sinergies ens sinergias llevamos desde el dos mil cuatro, trobem des del dos mil quatre, tretze anys trece años sumando por la cultura y el arte. sumant per la cultura i l’art. Hablamos de una importante y señalada Parlem d’una convocatòria important i asse- convocatoria que cumple los diecinueve nyalada que fa els dinou anys i que l’any años y que en dos mil quince celebramos dos mil quinze celebrem la majoria d’edat la mayoría de edad en su doble vertiente en la seua doble vessant festiva i investi- festiva e investigadora. Con ese motivo gadora. Amb aquest motiu els membres de los miembros de la Comisión Asesora de la Comissió Assessora d’aquest Departa- este Departamento, consideramos de inte- ment, considerem d’interès commemorar rés conmemorar tan importante alcance. tan important èxit. Per a aquest esdeveni- Para ese evento, trabajamos, investigamos ment, treballem, investiguem i plantegem y planteamos desde diferentes discursos, des de diferents discursos, alguns dels algunos de los resultados, sobre el reco- resultats, sobre el recorregut, la rellevàn- rrido, la relevancia y demás temas relacio- 3 cia i altres temes relacionats amb aquest nados con este Concurso EAC , reconocido y valorado tanto por los artistas como por Concurs EAC3, reconegut i valorat tant pels los comisarios, críticos de arte, galerías de artistes com pels comissaris, crítics d’art, arte, etc., con la certeza de que este pro- galeries d’art, etc., amb la certesa que yecto representa uno de los referentes de aquest projecte representa un dels referents primer nivel de este tipo de convocatorias de primer nivell d’aquest tipus de convoca- artísticas contemporáneas. tòries artístiques contemporànies.

2 VI Concurso Encuentros de Arte Contemporáneo. 2 VI Concurs Trobades d’Art Contemporani. EAC. EAC. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i Museu Museo de la Universidad de Alicante, 2004. Exposi- de la Universitat d’Alacant, 2004. Exposició del 30 de ción del 30 de julio al 23 de octubre del 2004. Sala juliol al 23 d’octubre del 2004. Sala 365 i Naies. MUA. 365 y Naias. MUA.

3 Elena Aguilera, Juana María Balsalobre, Pepe 3 Elena Aguilera, Juana María Balsalobre, Pepe Calvo, Dionisio Gázquez, Maria Marco, Remedios Calvo, DIonisio Gázquez, Maria Marco, Remedios Navarro, Emilio Roselló, Encuentros de Arte Navarro, Emilio Roselló, Encuentros de Arte Con- Contemporáneo, 18 años. Alacant, Institut Alacantí temporáneo, 18 años. Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015. Publicació que de Cultura Juan Gil-Albert, 2015. Publicación que re- recull uns interessants estudis crítics, duts a coge unos interesantes estudios críticos, llevados a terme amb gran dedicació per part dels autors, a fi cabo con gran dedicación por parte de sus autores, d’estructurar i analitzar en els seus articles aquelles a fin de estructurar y analizar en sus artículos esas mirades als EAC amb més de dos-cents quaranta miradas a los EAC con más de doscientos cuarenta artistes seleccionats i que han participat en el artistas seleccionados y que han participado en el recorregut de les Trobades d’Art Contemporani. A recorrido de los Encuentros de Arte Contemporáneo. més in la Casa Bardín, el 16 de juny del 2015, es Además en la Casa Bardín, el 16 de junio de 2015, va presentar en una Jornada la síntesi d’aquestes se presentó en una Jornada la síntesis de esas no- notables aportacions. tables aportaciones.

9 El certamen té un objectiu evident que El certamen tiene un objetivo evidente que el singularitza i és la selecció de propos- le singulariza y es la selección de pro- tes artístiques estudiades pel jurat per a puestas artísticas estudiadas por el jurado organitzar una trobada amb aquesta gran para organizar un encuentro con esa gran exposició col·lectiva. Es tracta d’una àmplia exposición colectiva. Se trata de una amplia perspectiva de creació contemporània. Els perspectiva de creación contemporánea. artistes s’expressen des de les diverses Los artistas se expresan desde las diversas tècniques i suports utilitzats com també técnicas y soportes empleados así como els mitjans en els quals també despleguen medios en los que también despliegan con- conceptes particulars, significatius i mani- ceptos particulares, significativos y mani- festos desenvolupats en el camp de les fiestos desarrollados en el campo de las arts visuals, que apunten d’una banda a la artes visuales, apuntando por una parte a tecnologia digital com a mitjà d’expressió en la tecnología digital como medio de expre- la complexitat del territori artístic i, per una sión en la complejidad del territorio artístico altra, des de la pintura, escultura, dibuix, y, por otra, desde la pintura, escultura, fotografia a la instal·lació, fet que crea i refon dibujo, fotografía a la instalación, creando més d’una hibridació postmoderna. y refundiendo más de una hibridación pos- moderna.

Aquest és l’interès i l’efecte del Certamen Ese es el interés y el efecto del Certamen de Trobades d’Art Contemporani que, a de Encuentros de Arte Contemporáneo que, més, en la convocatòria número dotze va además, en la convocatoria número doce afegir a aquesta significació tres nove- añadió a dicha significación tres sustantivas tats substantives: els projectes s’expliquen i novedades: los proyectos se explican y se s’envien en format digital en lloc del sistema envían en formato digital en lugar del siste- anterior dels dossiers en paper i per correu ma anterior de los dosieres en papel y por ordinari; s’incrementa la dotació econòmica correo ordinario; se incrementa la dotación que passa de vuit mil euros, en l’edició económica que pasa de ocho mil euros, en anterior, fins a dotze mil euros; s’obri a la la edición anterior, hasta doce mil euros; se creació actual, sense límit d’edat. En aquest abre a la creación actual, sin límite de edad. context, té lloc la varietat constant de para- En ese contexto tiene lugar la constante digmes en les propostes que tenen un àmbit variedad de paradigmas en las propuestas global i no solament local. cuyo ámbito es global y no sólo local.

Arribats a aquest punt, la creació s’amplia Llegados a ese punto la creación se amplía en un univers intens de posicions crítiques en un universo intenso de posiciones crí- amb diverses referències i confluències ticas con varias referencias y confluencias artístiques determinades pels llenguatges artísticas determinadas por los lengua- de l’art actual. Examinats, en diverses ses- jes del arte actual. Examinados, en varias sions, els dos-cents catorze dossiers rebuts sesiones, los doscientos catorce dosieres i admesos, per a la qual cosa s’ha tingut recibidos y admitidos, para lo que se ha en consideració els criteris principals de tenido en consideración los principales cri- valoració, arreplegats en les bases, com a terios de valoración, recogidos en las bases, adequació a l’espai expositiu el valor artístic como adecuación al espacio expositivo, el

10 de l’obra, el de la proposta i els statement i valor artístico de la obra, el de la propuesta currículum de l’artista. Una vegada valorats, y el statement y currículum del artista. Una l’objectiu següent se centra a determinar vez valorados el siguiente objetivo se centra les propostes que, en aquesta edició, han en determinar las propuestas que, en esta de participar en la gran exposició col·lectiva. edición, han de participar en la gran exposi- ción colectiva.

El jurat del Concurs Trobades d’Art Contem- porani, EAC 20164, ha seleccionat vint-i-qua- El jurado del Concurso Encuentros de Arte 4 tre propostes i vint-i-cinc són els protagonis- Contemporáneo, EAC 2016 , ha selecciona- tes que integren la mostra col·lectiva dels do veinticuatro propuestas y veinticinco son EAC 2016: Alfonso Almendros, Ausín Sáinz, los protagonistas que integran la muestra Aurelio Ayela, Miguel Bañuls, Tania Blanco, colectiva de los EAC 2016: Alfonso Almen- Abraham Calero, Rafael Chinchilla, Olga dros, Ausín Sáinz, Aurelio Ayela, Miguel Diego, Laura Franco Carrión, Ignacio Gar- Bañuls, Tania Blanco, Abraham Calero, cía Sánchez, Rocío Garriga, Jesús Herrera Rafael Chinchilla, Olga Diego, Laura Franco Martínez, Marla Jacarilla, Roberto López, Carrión, Ignacio García Sánchez, Rocío Jonathan Notario, María Platero, Fernanda Garriga, Jesús Herrera Martínez, Marla Ramos, Florencia Rojas, Julio Sarramián, Jacarilla, Roberto López, Jonathan Notario, Somos Nosotros (Begonya García y Alfonso María Platero, Fernanda Ramos, Florencia Fernández), Pepe Talavera, Igone Urquiza, Rojas, Julio Sarramián, Somos Nosotros (Begonya García y Alfonso Fernández), Óscar Vázquez Chambó, Rocío Villalonga. Pepe Talavera, Igone Urquiza, Óscar Váz- quez Chambó, Rocío Villalonga. Convé recordar que la participació dels artistes és clau per a la selecció de les Conviene recordar que la participación de propostes amb obres de pintura, escultura, los artistas es clave para la selección de las instal·lacions, videocreació, fotografia, obra propuestas con obras de pintura, escultura, gràfica i altres peces que cada creador instalaciones, vídeo creación, fotografía, aporta al conjunt amb la seua mirada parti- obra gráfica y otras piezas que cada creador cular. A aquesta selecció segueix un treball aporta al conjunto con su particular mirada. fonamental, precís i concret de preparació, A esa selección sigue un fundamental, disseny, distribució i muntatge de la mostra preciso y concreto trabajo de preparación, d’EAC 2016, on destaca la col·laboració diseño, distribución y montaje de la mues- eficaç de l’equip del Museu de la Universitat

4 Ha sido presidido por César Augusto Asensio 4 Ha sigut presidit per César Augusto Asensio Ad- Adsuar Diputado de Cultura de la Diputación de suar diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant; Am- Alicante; Amparo Koninckx Frasquet como secretaria paro Koninckx Frasquet com a secretària d’aquest; i del mismo; y como vocales, algunos miembros de com a vocals, alguns membres de la Comissió As- la Comisión Asesora del Departamento de Arte y sessora del Departament d’Art i Comunicació Visual Comunicación Visual Eusebio Sempere del IAC Eusebio Sempere de l’IAC Juan Gil-Albert: Elena Juan Gil-Albert: Elena Aguilera Cirugeda, Isaac Aguilera Cirugeda, Isaac Montoya Cardoso, Remedi- Montoya Cardoso, Remedios Navarro Mondéjar, os Navarro Mondéjar, José Piqueras Moreno, Emilio José Piqueras Moreno, Emilio Roselló Tormo y Roselló Tormo i Jesús Zuazo Garrido, artistes, crítics Jesús Zuazo Garrido, artistas, críticos de arte, d’art, professors, i la directora del Departament d’Art i profesores, y la directora del Departamento de Arte Comunicació Visual Eusebio Sempere de l’IAC Juan y Comunicación Visual Eusebio Sempere del IAC Gil-Albert Juan Gil-Albert

11 d’Alacant. Una vegada fetes aquestes tas- tra de EAC 2016, donde destaca la eficaz ques, amb les peces disposades en l’espai colaboración del equipo del Museo de la expositiu i amb la valoració de l’artista de Universidad de Alicante. Una vez realizadas cadascuna de les obres, es reuneixen els estas tareas, con las piezas dispuestas en membres del jurat per a, com indiquen les el espacio expositivo y con la valoración del bases, disposar els premis corresponents artista de cada una de sus obras, se reúnen amb la dotació econòmica de dotze mil los miembros del jurado para, como indican euros. Les obres premiades passen a for- las bases, disponer los correspondientes mar part de la col·lecció d’art de l’IAC Juan premios con la dotación económica de doce Gil-Albert. mil euros. Las obras premiadas pasan a formar parte de la colección de arte del IAC Juan Gil-Albert. II

II Aquest context de concessió de premis a algunes de les obres seleccionades es va Ese contexto de concesión de premios a iniciar en l’edició número onze del Concurs algunas de las obras seleccionadas se ini- Trobades d’Art Contemporani, EAC, però ció en la edición número once del Concurso amb una quantia menor a l’actual, ja que en Encuentros de Arte Contemporáneo, EAC, aquell certamen la dotació era de vuit mil pero con una cuantía menor a la actual, ya euros, els artistes i les obres premiades van que en ese certamen se partía de ocho mil ser els següents: euros, los artistas y las obras premiadas fueron los siguientes: Antonio Barea. Coordenadas de la diás- pora. 2010. Instal·lació. 320x80x30. Antonio Barea. Coordenadas de la diás- Blanca del Río Oriol. De la Serie Puctum pora. 2010. Instalación. 320x80x30. la Nº IV. 2010. Fotografia/paper vegetal. Blanca del Río Oriol. De la Serie Puctum 180x210. la Nº IV. 2010. Fotografía/papel vegetal. Antonio Fernández Alvira. Man under 180x210. construction (díptic). 2008. Fil sobre Antonio Fernández Alvira. Man under paper. 100x70 c/u. construction (díptico). 2008. Hilo sobre papel. 100x70 c/u. Joao Ferreira. Europa. 2008 Esferográfica/papel. 58x75. Sense títol. Joao Ferreira. Europa. 2008. Esferográ- 2009. Mixta/paper 152x174. fica/papel. 58x75. Sin título. 2009. Mixta/ papel 152x174. James Marr. 4x4. 2010. Pintura plàstica James Marr. 4x4. 2010. Pintura plásti- sobre palet de fusta reutilitzat. 62x100. ca sobre palet de madera reutilizado. Juan Martín Zarza El Zen de la Calle 1. 62x100. 2010. Fotografia. 100x150. Juan Martín Zarza El Zen de la Calle 1. Javi Moreno. + +

12 jpg> (díptico). 2010. Mixta sobre paper i jpg> (díptico). 2010. Mixta sobre papel y caixa de llum. 47x70. caja de luz. 47x70.

A partir de l’EAC XII, la quantitat per als A partir del EAC XII, la cantidad para pre- premis es va incrementar, i ha arribat a la mios se incrementó, alcanzando la cifra xifra actual de dotze mil euros. Els premis actual de doce mil euros. Los premios van correspondre a: correspondieron a:

Ferrán Gisbert. Templo. 2011. Acrílico Ferran Gisbert. Temple. 2011. Acrílic sobre lienzo. 180x200. sobre llenç. 180x200. Christian Bagnat. Un bosque lento Christian Bagnat. Un bosc lent núm. 2. nº2. 2012. Dibujo. Lápiz y carbón sobre 2012. Dibuix. Llapis i carbó sobre paper. papel. 220x270. 220x270. Lois Patiño. Montaña en sombra. 2012. Lois Patiño. Muntanya en ombra. 2012. Vídeo, 14 min. Vídeo, 14 min. María María Acha Kutscher. Serie 365 María Acha Kutscher. Sèrie 365 days days 2012 Montaje fotográfico, 96 imá- 2012 Muntatge fotogràfic, 96 imatges, genes, 8x11.5 (c/u). 8x11.5 (c/u).

En el EAC XIII, el jurado distinguió y premió En l’EAC XIII, el jurat va distingir i va premiar las obras de dibujo, fotografía, vídeo crea- les obres de dibuix, fotografia, vídeo creació ción y pintura de los siguientes artistas: i pintura dels artistes següents: Rosana Antolí Gisbert. Zorrismos en rojo. 2011. Dibujo. Tinta sobre papel. Rosana Antolí Gisbert. Zorrismos en 76.5x60.5 cm. rojo. 2011. Dibuix. Tinta sobre paper. 76.5x60.5 cm. Cayetano García Navarro. Una inmensa alegría rebosa. Munich 2012. 100x150 Cayetano García Navarro. Una inmensa cm c/u. Fotografía digital. Ed de 5+APS. alegría rebosa. Munic 2012. 100x150 cm c/u. Fotografia digital. Ed de 5+APS. Olalla Gómez Jimenez. Damnatio Memoriae. 2013. 20 fotografías de 30x30 Olalla Gómez Jiménez. Damnatio cm. Ed. 5+PA. Vídeo mono canal 4´47 ´´ Memoriae. 2013. 20 fotografies de 30x30 Diego Opazo Cousiño. 7:59. 2010. Vídeo cm. Ed. 5+PA. Vídeo mono canal 4´47 ´´ 1´23´´ loop. Edición: 3 + 1p/a. Diego Opazo Cousiño. 7:59. 2010. Vídeo Saúl Sellés. #4 acción, ejercicio de suelo 1´23´´ loop. Edició: 3 + 1 p/a. y distancia. 2012. Vídeo acción, 6’ 58’. Saúl Sellés. #4 acción, ejercicio de suelo Partitura 1. 2012. Dibujo vectorial y cinta y distancia. 2012. Videoacció, 6’ 58’. de raso. 1/15. 200x90 cm. Partitura 4. Partitura 1. 2012. Dibuix vectorial i cinta 2012. Dibujo vectorial y cinta de raso. de ras. 1/15. 200x90 cm. Partitura 4. 1/15.200x90 cm.

13 2012. Dibuix vectorial i cinta de ras. Mirimari Väyrynen. Fragmentado. 2012. 1/15.200x90 cm. Óleo sobre lienzo y madera quemada. Mirimari Väyrynen. Fragmentado. 2012. 146x220 cm. Oli sobre llenç i fusta cremada. 146x220 cm. Por otra parte, en el EAC XIV, el jurado valo- ró y premió una instalación, unos ferrotipos, fotografías y pintura de: D’altra banda, en l’EAC XIV, el jurat va valo- rar i va premiar una instal·lació, uns ferro- tips, fotografies i pintura de: Tatiana Abellán Aguilar. Mineralidad absoluta de la serie “Fuisteis yo”. 2013. Ferrotipos de finales del S. XIX quema- Tatiana Abellán Aguilar. Mineralidad dos y restos de la emulsión de colodión. absoluta de la serie “Fuisteis yo”. 2013. Variables. 30x30 cm cada pieza. Seis Ferrotips de finals del S. XIX cremats i piezas. deixalles de l’emulsió de col·lodió. Vari- ables. 30x30 cm cada peça. Sis peces. Oriol Jolonch Clariana. Tomorrow. 2013. Fotografía 57x47 cm. Tiempos moder- Oriol Jolonch Clariana. Tomorrow. 2013. nos. 2009. Fotografía 57x47cm. Para- Fotografia 57x47 cm. Tiempos moder- guas y nube. 2013. Fotografía 57x47 cm. nos. 2009. Fotografia 57x47cm. Para- Éxodo. 2013. Fotografía 75,5x60,5 cm. guas y nube. 2013. Fotografia 57x47 cm. Éxodo. 2013. Fotografia 75,5x60,5 cm. Fernando Maselli Agnoletti. Macizo de Brenta. 2014. Fotografía, inyección de Fernando Maselli Agnoletti. Macizo de tinta sobre papel algodón 149x182 cm. Brenta. 2014. Fotografia, injecció de tinta Edición: 5 + 2 PA sobre paper cotó 149x182 cm. Edició: 5 Mutua Artística, equipo formado por + 2 PA José Vicente Martín Martínez e Iván Mutua Artística, equip format per José Albalate Gauchía. Vamos a sincerarnos. Vicente Martín Martínez i Iván Albalate 2014. Vídeo, 7’ / dispositivo electrónico Gauchía. Vamos a sincerarnos. 2014. Medidas: variables/ 28x24x22 cm. Vídeo, 7’ / dispositiu electrònic Mesures: Javier Palacios Rodríguez. Ente I. 2013. variables/ 28x24x22 cm. Acrílico y lápiz de color sobre tabla. Javier Palacios Rodríguez. Ente I. 2013. 146x146 cm. Acrílic i llapis de color sobre taula. 146x146 cm. Los premios de la edición del XV Concurso EAC 2015 fueron para los artistas y las Els premis de l’edició del XV Concurs EAC obras que reseñamos a continuación: 2015 van ser per als artistes i les obres que ressenyem a continuació: Antonio Alonso. Espacios reciclados. 2015. Mixta sobre papel. 150x166 cm. Antonio Alonso. Espacios reciclados. Celia de la Fuente. Tótem de la serie 2015. Mixta sobre paper. 150x166 cm. “Esquinas”. 2014. Acrílico y óleo sobre madera. 110x140x15 cm.

14 Celia de la Fuente. Tótem de la serie Julio Falagán. Se vende. 2014. Láminas “Esquinas”. 2014. Acrílic i oli sobre fusta. antiguas intervenidas “Lobkovic Palace y 110x140x15 cm. Matematik”.34x24 cm.c/u. Julio Falagán. Se vende. 2014. Làmines Alex Marco. Tree. 2015. Óleo y esmalte antigues intervingudes “Lobkovic Palace sobre lienzo. 195x146 cm. y Matematik”. 34x24 cm. c/u. Silvia Lerín. Hendidura III de la serie Alex Marco. Tree. 2015. Oli i esmalt sobre “The space between”. 2014. Acrílico y llenç. 195x146 cm. collage s/papel. 21,5x68,5 cm. Pàtric Marín Elefante de la serie “La piel Silvia Lerín. Hendidura III de la sèrie . ruda del elefante” 70x100 cm. “The space between”. 2014. Acrílic i colla- . ge s/paper. 21,5x68,5 cm. Ana Pastor. Still Life. 2014. Sangre y urna de metacrilato. 50x150x15 cm. Pàtric Marín. Elefante de la serie “La piel ruda del elefante”. 70x100 cm. Eduardo P. Salguero. S/T. 2014. Acuare- la, acrílico y grafito s/papel. 30x20 cm. Ana Pastor. Still Life. 2014. Sang i urna Luciana Rago Caminar lejos es poco de metacrilat. 50x150x15 cm. . tiempo de la serie “Animismo(s)”. Acua- Eduardo P. Salguero. S/T. 2014. Aquarel· rela y tinta s/papel wenzhou y alfileres. la, acrílic i grafit s/paper. 30x20 cm. 140x110 cm. Luciana Rago. Caminar lejos es poco Saúl Sellés. El luchador. 2014. Videoper- tiempo de la serie“ Animisme(s)”. Aqua- formance. Dragón. Policuero. 38x100x38 rel·la i tinta s/paper wenzhou i agulles. cm. 140x110 cm. Elena Toreli. Caso nº 2 de la serie “cuen- Saúl Sellés. El luchador. 2014. Videoper- tos criminales”. 2014. Acrílico sobre lienzo formance. Dragón. Policuiro. 38x100x38 93x73 cm. cm. Elena Toreli. Cas núm. 2 de la sèrie “cuentos criminales”. 2014. Acrílic sobre III llenç. 93x73 cm.

Por otra parte y en cuanto a la exposición colectiva de los seleccionados en el Con- III curso de Encuentros de Arte Contemporá- neo de este año como ya he comentado es una realidad gracias al firme compromiso y D’altra banda i pel que fa a l’exposició col· eficiencia del convenio entre la Universidad lectiva dels seleccionats en el Concurs de de Alicante y el IAC Juan Gil-Albert que en Trobades d’Art Contemporani d’enguany este contexto asumen el Rector de dicha com ja he comentat és una realitat gràcies Universidad de Alicante, Manuel Palomar al ferm compromís i l’eficiència del conveni Sanz, y el Presidente del Gil Albert y de entre la Universitat d’Alacant i l’IAC Juan la Diputación de Alicante César Sánchez Gil-Albert que en aquest context assumei- Pérez. A esto se añade, por un lado, el xen el rector d’aquesta Universitat d’Alacant, sincero apoyo del director, José Ferrándiz Manuel Palomar Sanz, i el president del Lozano, del equipo y a Inmaculada Fernán-

15 Gil Albert i de la Diputació d’Alacant César dez del Departamento de Arte y, por otro, Sánchez Pérez. A això s’afig, d’una banda, de Carles Cortés, vicerrector de Cultura, el suport sincer del director, José Ferrándiz Deportes y Política Lingüística de la Univer- Lozano, de l’equip i a Inmaculada Fernán- sidad de Alicante, de Faust Ripoll, director y dez del Departament d’Art i, per un altre, equipo técnico del MUA, Sofía Martín, David de Carles Cortés, vicerector de Cultura, Alpañez, Bernabé Gómez, Stefano Beltrán, Esports i Política Lingüística de la Univer- Remedios Navarro y Rosa Cuadrado. Su sitat d’Alacant, de Faust Ripoll, director i impecable labor y responsabilidad aporta equip tècnic del MUA, Sofia Martín, David ese plus añadido a un certamen que incluye Alpañez, Bernabé Gómez, Stefano Bel- una exhibición importante y en una arquitec- trán, Remedios Navarro i Rosa Cuadrado. tura significativa como es la sala de exposi- La seua impecable labor i responsabilitat ciones el Cub del Museo de la Universidad aporta aquest plus afegit a un certamen de Alicante. que inclou una exhibició important i en una arquitectura significativa com és la sala Una vez determinado el trabajo de prepa- d’exposicions El Cub del Museu de la Uni- ración, diseño, distribución y montaje de versitat d’Alacant. la muestra colectiva de los EAC 2016, las obras ocupan su espacio específico y de Una vegada determinat el treball de prepa- conjunto, con recorridos marcados por el ració, disseny, distribució i muntatge de la diseño, por la estudiada y difícil reflexión en la distribución y en el montaje. Y como mostra col·lectiva dels EAC 2016, les obres parte esencial las obras de los artistas, sus ocupen el seu espai específic i de conjunt, imágenes crean un espacio de reflexión, de amb recorreguts marcats pel disseny, per mirada, que el público puede activar por lo l’estudiada i difícil reflexió en la distribució que sugieren o por la propia complejidad i en el muntatge. I com una part essencial conceptual de la idea que genera la pieza. les obres dels artistes, les seues imatges creen un espai de reflexió, de mirada, que el públic pot activar pel que suggereixen o Estamos ante ese panorama de contenidos per la mateixa complexitat conceptual de la y experiencias que los artistas expresan idea que genera la peça. desde lo local y desde la globalización, que parte también de la diversidad de lugares de nacimiento y de residencia, a lo que Estem davant d’aquest panorama de contin- se une el despliegue de narrativas en una guts i experiències que els artistes expres- perspectiva de disenso y construcción de sen des del local i des de la globalització, narraciones de género, cuerpo, identidad que parteix també de la diversitat de llocs y crítica política y social. El arte rompe los de naixement i de residència, a la qual cosa límites geográficos y especialmente los s’uneix el desplegament de narratives en creativos donde se formula un nuevo nivel una perspectiva de dissens i construcció de compromiso por parte del artista. Esos de narracions de gènere, cos, identitat i resultados creativos son trabajo, idea, pro- crítica política i social. L’art trenca els límits yecto y proceso, son empeño y voluntad geogràfics i especialment els creatius on es individual y se mueven en el espacio de las formula un nou nivell de compromís per part artes plásticas, visuales y relacionadas con de l’artista. Aquests resultats creatius són la tecnología digital que sugieren en algu-

16 treball, idea, projecte i procés, són obstina- nos casos la complejidad y diversidad de la ció i voluntat individual i es mouen en l’espai propia producción y las prácticas artísticas de les arts plàstiques, visuals i relacionades actuales: desde la pintura en sus diferentes amb la tecnologia digital que suggereixen modalidades y técnicas, a la escultura, al en alguns casos la complexitat i diversitat dibujo, a la obra gráfica, al collage, a la foto- de la mateixa producció i les pràctiques grafía. Y también los artistas presentan inte- artístiques actuals: des de la pintura en les resantes ideas a través de otros lenguajes diferents modalitats i tècniques d’aquesta, que rompen con el soporte tradicional como a l’escultura, al dibuix, a l’obra gràfica, al el videoarte, la video instalación, la instala- collage, a la fotografia. I també els artistes ción, la interacción, la performance y el arte tenen idees interessants a través d’altres digital. Se trata de una muestra colectiva, llenguatges que trenquen amb el suport tra- multidisciplinar y temporal tan diversa como dicional com el videoart, la videoinstal·lació, interesante. la instal·lació, la interacció, la performance i l’art digital. Es tracta d’una mostra col·lec- En el Cub se dan cita las propuestas tiva, multidisciplinària i temporal tan diversa seleccionadas por el jurado del EAC 2016 com interessant. y como parte esencial los nombres y las obras de los artistas que se presentan en En El Cub, s’hi donen cita les propostes el catálogo que recoge en el statement, el seleccionades pel jurat de l’EAC 2016 i com qué, el cómo, el cuándo y el porqué de su obra. No se incluye el currículum profesio- a part essencial els noms i les obres dels nal pero sí la página web del artista en la artistes que es presenten en el catàleg que idea de acercar y promover la mirada más arreplega en l’statement, el què, el com, el amplia a la obra de cada artista y además quan i el perquè de la seua obra. No s’in- porque nos permite visibilizar en el catálogo clou el currículum professional, però sí la las imágenes de las piezas, que se exhi- pàgina web de l’artista en la idea d’acostar ben en la exposición. Desde este espacio i promoure la mirada més àmplia a l’obra agradecemos y felicitamos a los veinticinco de cada artista i a més perquè ens permet artistas (uno es equipo) su aportación a los visibilitzar en el catàleg les imatges de les EAC con su capacidad humana y creativa, peces, que s’exhibeixen en l’exposició. Des y aunque vivimos tiempos acelerados, de d’aquest espai agraïm i felicitem els vint-i- cambios y de reflexiones, nos une la apues- cinc artistes (un és equip) la seua aportació ta por el arte contemporáneo, sus permutas als EAC amb la capacitat humana i creativa, y sus conexiones que contienen más de i encara que vivim temps accelerats, de una mirada al arte sin adjetivos, así como canvis i de reflexions, ens uneix l’aposta per a lo particular, a lo social, a lo político y a l’art contemporani, les seues permutes i les otras lecturas del arte contemporáneo. Esto seues connexions que contenen més d’una viene a confirmar la apuesta y la destacada mirada a l’art sense adjectius, com també trayectoria artística de los Encuentros de al particular, al social, al polític i a altres Arte Contemporáneo. lectures de l’art contemporani. Això confirma l’aposta i la trajectòria artística destacada de les Trobades d’Art Contemporani.

17 A L’ALTRE COSTAT DE AL OTRO LADO DEL L’ESPILL. MARÍA MAR- ESPEJO. MARÍA MAR- CO SUCH CO SUCH

En un moment tan convuls com l’actual en En un momento tan convulso como actual el qual assistim a una manca d’enteniment en el que asistimos a una falta de entendi- i diàleg, d’ètica i moral, unit a un creixent miento y diálogo, de ética y moral, unido a rebuig per pensament, raça o sexe, em un creciente rechazo por pensamiento, raza pregunte si és lícit escriure d’art. L’anestèsia o sexo, me pregunto si es lícito escribir de col·lectiva davant el dolor aliè, la falta d’es- arte. La anestesia colectiva frente al dolor perança, la passivitat i el neguit són part del ajeno, la falta de esperanza, la pasividad nostre dia a dia. Mentre en altres llocs lluiten y desazón, son parte de nuestro día a día. per la seua supervivència, pateixen morts, Mientras en otros lugares luchan por su tortures i es llancen al buit perquè no tenen supervivencia, sufren muertes, torturas y se res a perdre, en els egocèntrics micromons lanzan al vacío porque no tienen nada que de les societats neoliberals es malgasta perder, en los egocéntricos micromundos de el temps en lluites de poder, en decisions las sociedades neoliberales se malgasta el que destrueixen els principis de llibertat, tiempo en luchas de poder, en decisiones tolerància i igualtat, pilars de les societats que destruyen los principios de libertad, tole- democràtiques. rancia e igualdad, pilares de las sociedades democráticas. És lícit escriure d’art? La resposta és sí. S’ha arribat a afirmar que l’art és capaç de ¿Es lícito entonces escribir de arte? La res- canviar el món però estic convençuda que puesta es sí. Se ha llegado a afirmar que el no. Únicament la ciència té aquesta capa- arte es capaz cambiar el mundo pero estoy citat. Utilitza la lògica, proposa hipòtesis, convencida de que no. Únicamente la ciencia investiga, obté resultats i provoca canvis posee esta capacidad. Utiliza la lógica, pro- fonamentals. L’art és fruit del pensament i pone hipótesis, investiga, obtiene resultados la imaginació, emociona en tots els sentits, y provoca cambios fundamentales. El arte produeix històries, comunica idees i pot es fruto del pensamiento y la imaginación, arribar a ser una arma important en la llui- emociona en todos los sentidos, produce ta davant la injustícia. Individualment, pot historias, comunica ideas y puede llegar a fer-nos reflexionar sobre les coses, però ser un arma importante en la lucha frente a desgraciadament no pot canviar el curs de la injusticia. Individualmente puede hacernos la història. No obstant això, el seu paper és reflexionar sobre las cosas, pero desgracia- clau com a part de la cultura. Un transmis- damente no puede cambiar el curso de la sor d’idees ampli i complex, essencial en el historia. No obstante, su papel es clave como creixement intel·lectual de les persones. parte de la cultura. Un trasmisor de ideas amplio y complejo, esencial en el crecimiento Parlem, aleshores, d’art, i més concreta- intelectual de las personas. ment de l’activitat artística recent. Les TAC són un magnífic aparador de les diferents Hablemos entonces de arte y más concre- tamente de la actividad artística reciente. línies que es manifesten en la creativitat Los EAC son un magnífico escaparate de contemporània. Un concurs consolidat amb las distintas líneas que se manifiestan en dènou anys de marxa que ha mostrat, la creatividad contemporánea. Un concurso durant aquest temps, l’evolució i els canvis consolidado con diecinueve años de anda- produïts durant les últimes dècades. En les dura que ha mostrado, durante este tiem- seues exposicions i catàlegs es posa en po, la evolución y los cambios producidos

18 relleu la transformació de l’art i els seus durante las últimas décadas. En sus expo- creadors en l’esfera actual. Avui dia, l’espe- siciones y catálogos se pone de relieve la cialització artística és cada vegada menor, transformación del arte y sus creadores en la i el creador contemporani interdisciplinari, esfera actual. Hoy en día, la especialización global i tecnològic és un reflex de la societat artística es cada vez menor, siendo el crea- mediàtica. De les vint-i-quatre propostes dor contemporáneo interdisciplinar, global y seleccionades, la major part es decanten tecnológico, reflejo de la sociedad mediática. per la fotografia i el vídeo. L’escultura com De las veinticuatro propuestas selecciona- a peça aïllada és escassa, i és substituïda das la mayor parte de ellas se decantan por per la instal·lació. El dibuix guanya punts la fotografía y el video. La escultura como sobre la pintura. Quant a les temàtiques, les pieza aislada es escasa, siendo sustituida de caràcter polític, social i ecològic estan por la instalación. El dibujo gana puntos per damunt de les purament estètiques o sobre la pintura. Respecto a las temáticas personals. las de carácter político, social y ecológico están por encima de las puramente estéticas La peça presentada per Alfonso Almendros o personales. (Petrer, 1981) indaga en la mateixa estètica, en la poètica i les possibilitats del color. La pieza presentada por Alfonso Almendros La videoinstal·lació Time Perception: Blue/ (Petrer, 1981) indaga en la propia estética, Xarxa és, en realitat, un treball de camp, una en la poética y posibilidades del color. La investigació que persegueix la reacció de videoinstalación “Time Perception: Blue/Red”, l’espectador davant la contemplació del blau es en realidad un trabajo de campo, una i el roig en moviment. En les seues obres investigación que persigue la reacción del experimenta amb el silenci i la solitud i arri- espectador ante la contemplación del azul y ba a aconseguir un sentiment de recolliment el rojo en movimiento. En sus obras se expe- que proporciona a la imatge un alt grau rimenta con el silencio y la soledad, llegando d’espiritualitat. Això mateix trobem en les a alcanzar un sentimiento de recogimiento sèries fotogràfiques My father’s wrinkles i que proporciona a la imagen un alto grado de Family Reflections, narracions que busquen espiritualidad. Esto mismo encontramos en posar de manifest el cas estrany de la vivèn- sus series fotográficas “My father’s wrinkles” cia humana, la qual cosa és recognoscible y “Family Reflections”, narraciones que bus- però desconegut en la mateixa experiència. can poner de manifiesto lo extraño de la vivencia humana, lo que es reconocible pero A través d’imatges colpidores, els tres víde- desconocido en la propia experiencia. os d’Ausín Sainz (Burgos, 1969) destruei- xen d’un colp de ploma tres principis de la Por medio de imágenes impactantes, los societat occidental: la fidelitat, la llibertat tres videos de Ausín Sainz (Burgos, 1969) i la seguretat. Les seues peces actuen destruyen de un plumazo tres principios de la sociedad occidental: la fidelidad, la libertad y com a armes corrosives i crítiques contra la seguridad. Sus piezas actúan como armas la injustícia social. Temes com la dona, la corrosivas y críticas contra la injusticia social. crisi, els mitjans de comunicació i la situa- Temas como la mujer, la crisis, los medios ció mundial són constants en el seu treball. de comunicación y la situación mundial son La duresa del contingut contrasta amb una contantes en su trabajo. La dureza del conte- escenografia barroca i atractiva que provo- nido contrasta con una escenografía barroca ca en l’espectador una major sorpresa. En y atractiva que provoca en el espectador una els vídeos presents en les TAC, la posada mayor sorpresa. En los videos presentes en en escena és vital i al seu davant es cons- los EAC la puesta en escena es vital y ante trueix tota una història d’horrors com peti- ella se construye toda una historia de horro- tes descàrregues elèctriques que remouen res, como pequeñas descargas electricas les consciències. En Fidelity, una estança que remueven las conciencias. En “Fidelity” de perspectiva marcadament renaixentista

19 reprodueix un espai barroc. L’autor s’hi mos- una estancia de perspectiva marcadamente tra com a al·legoria de la cultura, l’art i la renacentista reproduce un espacio barroco. riquesa. Símbols com el llorer (noblesa), art En ella, el autor se muestra como alegoría (cultura/bellesa) i card (fidelitat) són destru- de la cultura, el arte y la riqueza. Símbolos ïts pels diners. Liberty i Security revelen la como el laurel (nobleza), arte (cultura/belle- insensibilitat davant la guerra, el dolor i el za) y cardo (fidelidad) son destruidos por el terror aliens, tot un reclam contra la injustí- dinero. “Liberty” y “Security” revelan la insen- cia i la ceguesa col·lectiva. sibilidad ante la guerra, el dolor y el terror ajenos, todo un reclamo contra la injusticia y La pintures d’Aurelio Ayela (Alacant, 1970) la ceguera colectiva. provoquen desconcert. En els seus treballs hi ha una anàlisi constant del concepte d’art La pinturas de Aurelio Ayela (Alicante, 1970) des de la creació artística. L’objectiu no és provocan desconcierto. En sus trabajos hay transmetre les percepcions externes, sinó un análisis constante del concepto de arte la mateixa idiosincràsia del concepte d’art. desde la propia creación artística. El objetivo Com afirma Aurelio, “l’obra plàstica no és la no es trasmitir las percepciones externas, plasmació d’un pensament, sinó, sobretot, sino la propia idiosincrasia del concepto de una entitat en si mateix”. Així, en les imatges arte. Como afirma Aurelio “la obra plástica zoològiques que dibuixa, els elements real i no es la plasmación de un pensamiento irreal es barregen. Frog inside bride i Bride sino, sobre todo, una entidad en sí misma”. inside flog debaten la noció de coherència, Así en las imágenes zoológicas que dibuja, identitat, naturalesa i objectivitat. Aquestes lo real e irreal se mezclan. “Frog inside bride” pintures recorden els terribles monstres de y “Bride inside flog”, debaten la noción de l’infern del Bosco, que engoleixen, vomiten, coherencia, identidad, naturaleza y objetivi- expulsen. Un ésser que no és, una pregun- dad. Estas pinturas recuerdan los terribles monstruos del infierno del Bosco, engullen- ta sense resposta en la imatge d’un ocell i do, vomitando, expulsando. Un ser que no una granota. D’altra banda, en Kaiser Flag es, una pregunta sin respuesta en la imagen Aurelio recorre de nou a la imatge d’heroi de un pájaro y una rana. Por otra parte en patètic en un rostre amb màscara semblant “Kaiser Flag”, Aurelio recurre de nuevo a la a les utilitzades en la lluita lliure mexicana. imagen de héroe patético en un rostro con La iconografia del còmic i dels herois ameri- máscara similar a las utilizadas en la lucha cans es fa de nou palesa en la seua peça libre mexicana. La iconografía del comic y del 2001 Capità Cheese contra La Fondue. de los héroes americanos se hace de nuevo Des de fa dos anys Miguel Bañuls (Alacant, patente en su pieza de 2001 “Capitán Chee- 1969) trenca amb el seu habitual sistema se contra La Fondue”. de treball substituint els materials nobles Desde hace dos años Miguel Bañuls (Alican- de l’escultura tradicional per uns altres te, 1969) rompe con su habitual sistema de més lleugers que li permeten dibuixar en trabajo sustituyendo los materiales nobles de l’espai i dotar l’obra escultòrica d’una major la escultura tradicional por otros más ligeros lleugeresa. Les dues escultures modulars que le permiten dibujar en el espacio, y dotar presentades en aquesta edició de les TAC a la obra escultórica de una mayor ligereza. Processionària 6M1 i Processionària 6M2, Las dos esculturas modulares presentadas relacionen dos conceptes últimament molt en esta edición de los EAC “Procesionaria presents en el seu treball: la reutilització de 6M1” y “Procesionaria 6M2”, relacionan dos materials industrials o quotidians i la mobi- conceptos últimamente muy presentes en su litat aleatòria o no de la mateixa escultura. trabajo: la reutilización de materiales indus- Un bumerang es transforma, per capritx de triales o cotidianos y la movilidad aleatoria l’autor, en un objecte artístic, assumeix una o no de la propia escultura. Un boomerang finalitat aliena a l’original i adopta la forma se transforma, por capricho del autor, en

20 d’una escultura abstracta que pot canviar, un objeto artístico asumiendo una finalidad successivament, a les mans de Miguel. Un ajena a la original, adoptando la forma de joc en l’espai que es desenvolupa sense una escultura abstracta que puede cambiar, límits ni fronteres. sucesivamente, en manos de Miguel. Un juego en el espacio que se desarrolla sin Les instal·lacions de Tania Blanco (Valèn- límites ni fronteras. cia, 1978) poden definir-se com reflexi- ons davant la veritat fragmentada de l’utò- Las instalaciones de Tania Blanco (Valen- pic món neoliberal. Utilitza un llenguatge cia, 1978) pueden definirse como reflexio- neopop i hiperrealista amb pintures d’enor- nes ante la verdad fragmentada del utópico mes formats i escultures-paranys d’objectes mundo neoliberal. Utiliza un lenguaje neopop reals. En Documents inesperats en una sala e hiperrealista con pinturas de enormes d’espera construeix un espai anodí amb formatos y esculturas-trampas de objetos diverses cadires i una taula sobre la qual reales. En “Documentos inesperados en una s’estenen revistes i periòdics coneguts. Un sala de espera”, construye un espacio ano- engany visual que recorda les escultures dino con varias sillas y una mesa sobre la de Duane Hanson. Aquestes revistes (El que se extienden revistas y periódicos cono- país, ABC i el New York Times [New York cidos. Un engaño visual que recuerda a las Lies]), no són només un artifici objectual esculturas de Duane Hanson. Estas revistas: (es tracten de ceràmiques pintades), sinó el País, ABC y el New York Times (New York també conceptual. Els grans titulars de les Lies), no son sólo un trampantojo objetual portades (“Terrorismo financiero y crisis” o (se tratan de cerámicas pintadas) sino tam- “Votes lo que votes ya está todo decidido”), bién conceptual. Los grandes titulares de impensables com a notícia en la premsa las portadas: “terrorismo financiero y crisis” actual, són pura dinamita ideològica contra o “votes lo que votes ya está todo decidi- la societat mediàtica. do”, impensables como noticia en la prensa actual, son pura dinamita ideológica contra Les fotografies d’Abraham Calero (, la sociedad mediática. 1976) tenen una força sorprenent. Són capaços de transmetre veracitat i dignitat, Las fotografías de Abraham Calero (Madrid, com s’observa en la sèrie Cubans. Retrats 1976) poseen una fuerza asombrosa. Son profundament humans i psicològics que capaces de transmitir veracidad y dignidad, exhibeixen el resultat d’una revolució fallida. como se observa en su serie “Cubanos”. Les imatges de Dignus podrien qualificar-se Retratos profundamente humanos y psi- de poesia visual. La fotografia dignifica l’ob- cológicos que exhiben el resultado de una revolución fallida. Las imágenes de “Dignus” jecte com a part de la memòria col·lectiva, podrían calificarse de poesía visual. La foto- d’un passat que a poc a poc s’oblida. For- grafía dignifica el objeto como parte de la men part de les arrugues de la vida, de la memoria colectiva, de un pasado que poco deterioració a la qual inevitablement s’està a poco se va olvidando. Forman parte de las destinat. En la seua solitud, sobre un fons arrugas de la vida, del deterioro al que ine- neutre, l’objecte resplendeix, reviu, adqui- vitablemente se está destinado. En su sole- reix un to escultòric. Abraham fa un catàleg dad, sobre un fondo neutro, el objeto resplan- detallat de cada peça, com si es tractara dece, revive, adquiere un tono escultórico. d’objecte museístic. En detalla l’origen, les Abraham realiza un catálogo pormenorizado mesures, la procedència, com també l’ela- de cada pieza, como si se tratara de obje- borada tècnica fotogràfica a la qual ha sigut to museístico. Detalla su origen, medidas, sotmès. procedencia, así como la elaborada técnica La proposta de Rafael Chinchilla (Torrenu- fotográfica a la que ha sido sometido. eva, Ciudad Real, 1992) trenca les normes La propuesta de Rafael Chinchilla (Torre- establides. Com a objectes poètics, les nueva, Ciudad Real, 1992) rompe con las

21 quatre peces que es mostren en aquesta normas establecidas. Como objetos poéticos edició de les TAC plantegen una sèrie de las cuatro piezas que se muestran en esta preguntes sobre la direcció que adopta edición de los EAC plantean una serie de l’estat social actual. Set euros units enmig preguntas acerca de la dirección que adopta del buit qüestionen l’arbitrarietat del valor el estado social actual. Siete euros unidos en temps d’un sistema laboral cada vegada medio del vacío cuestionan la arbitrariedad més devaluat. Altra peça mostra una mà del valor-tiempo de un sistema laboral cada anònima que escriu repetidament la parau- vez más devaluado. Otra pieza muestra una la infinit, sense deteniment, i deixa com a mano anónima que escribe repetidamente resultat, únicament, l’ombra de la paraula. la palabra infinito, sin detenimiento, dejando Això mateix ocorre amb el carbonet engan- como resultado, únicamente, la sombra de la xat a la secundària d’un rellotge de paret palabra. Esto mismo ocurre con el carbonci- que dibuixa sense descans una circumfe- llo enganchado al segundero de un reloj de rència. Finalment, l’obra El racó de pensar pared que dibuja sin descanso una circun- grava literalment les lletres sobre el front. ferencia. Finalmente la obra “El rincón de Rafael no exhibeix una manera de perdre pensar” graba literalmente las letras sobre la el temps, més aviat una reflexió sobre l’ús frente. Rafael no exhibe una manera de per- i l’abús. der el tiempo más bien una reflexión sobre su uso y abuso. Olga Diego (Alacant, 1969) ofereix un diari autobiogràfic de les coses que li preocupen, Olga Diego (Alicante, 1969) ofrece un diario del passat, del present i del que podria autobiográfico de las cosas que le preocu- ser el futur. Anotacions de la realitat i la pan, de su pasado, del presente y de lo que imaginació que rarament pot representar podría ser el futuro. Apuntes de la realidad y la fotografia. Amb molt sentit de l’humor, la imaginación que raramente puede repre- les delicades imatges són un toc d’atenció sentar la fotografía. Con mucho sentido del sobre qüestions transcendentals, no tan humor, las delicadas imágenes son una sols de l’experiència d’Olga, sinó d’una llamada de atención sobre cuestiones tras- bona part de la societat. Conceptes com cendentales, no sólo de la experiencia de identitat, ambigüitat, respecte als animals, Olga sino de una buena parte de la sociedad. somnis i projectes es reflecteixen sobre el Conceptos como identidad, ambigüedad, paper. En altres moments Olga acudeix al respeto a los animales, sueños, y proyectos, gigantisme en escultures inflables d’enor- se reflejan sobre el papel. En otros momen- mes dimensions. No obstant això, amb tos Olga acude al gigantismo en esculturas un dibuix detallista i acurat, aconsegueix hinchables de enormes dimensiones. No connectar amb l’espectador de la mateixa obstante con un dibujo detallista y cuidado, manera com ho aconsegueix amb les seues consigue conectar con el espectador como arriscades actuacions o increïbles escultu- lo logra con sus arriesgadas performances o res. Coneixent el treball d’Olga no sorprèn increíbles esculturas. Conociendo el trabajo aquest acostament al dibuix. En cadascun de Olga no sorprende este acercamiento dels seus projectes i accions hi ha un tre- al dibujo. En cada uno de sus proyectos y ball exhaustiu de presa d’anotacions, amb acciones hay un trabajo exhaustivo de toma de apuntes, con croquis, frases, etc. El dibu- croquis, frases, etc. El dibuix, essencial en jo, esencial en su corpus artístico, retrata el seu corpus artístic, retrata en Iconografia en “Iconografía particular. Entre cuernos, particular. Entre banyes, gossos, amors i perros, amores y otras circunstancias” las altres circumstàncies les vicissituds de la vicisitudes de la vida. vida. La situación actual de los jóvenes profesio- La situació actual dels joves professionals, nales y más concretamente la de los artistas i més concretament la dels artistes novells, nóveles es cuestionada por el colectivo és qüestionada pel col·lectiu SomosNo-

22 sotros, format per Alfonso Bermudo (La SomosNosotros, formado por Alfonso Ber- Louisiana, Sevilla, 1980) i Begoña García mudo (La Luisiana, Sevilla, 1980) y Begoña (Barcelona, 1980). El seu videoinstal·lació García (Barcelona, 1980). Su video insta- Res a guanyar, res a perdre recrea un idíl·lic lación “Nada que ganar, nada que perder”, món artístic al qual aspiren els anomenats recrea un idílico mundo artístico al que creadors emergents. Pensat com el para- aspiran los llamados creadores emergentes. dís de l’èxit, reflecteix la desesperança i la Pensado como el paraíso del éxito refleja por de les noves generacions. No obstant la desesperanza y el miedo de las nuevas això, aquest paradís és encara més cruel generaciones. Sin embargo, este paraíso es quan es refereix a la frustració de l’autor aún más cruel cuando se refiere a la frustra- que, després d’un ampli recorregut, no ha ción del autor que, tras un amplio recorrido, aconseguit la fama. Novament els artistes no ha alcanzado la fama. Nuevamente los del segle XXI exposen la fal·làcia d’una eco- artistas del siglo XXI exponen la falacia de nomia neoliberal que ven establit una economía neoliberal que vende el sis- com a trampolí per a un futur somiat. tema establecido como trampolín para un futuro soñado. La instal·lació de Laura Franco Carrión (Màlaga, 1985) entronca amb l’art grafiter La instalación de Laura Franco Carrión pròxim a l’estètica de Basquiat. Laura utilit- (Málaga, 1985) entronca con el arte graffitero za aquest llenguatge urbà per a expressar cercano a la estética de Basquiat. Laura uti- les seues idees sobre la situació artística liza este lenguaje urbano para expresar sus del segle XXI: el paper que juga l’art com ideas sobre la situación artística del siglo a mercaderia en la societat de consum, la XXI: el papel que juega el arte como mercan- posició de l’artista, el comissari, el museu, cía en la sociedad de consumo, la posición la galeria i els centres creatius. Dibuixos del artista, el comisario, el museo, la galería plens de missatges directes amb icones y los centros creativos. Dibujos plagados fàcilment recognoscibles. Un maremàgnum de mensajes directos con iconos fácilmente de successos, que es barregen entre si, reconocibles. Un maremágnum de sucesos, i conformen en les mateixes paraules de que se mezclan entre sí, conformando en Laura “una història de l’art”. Així, l’espai las propias palabras de Laura “una historia arquitectònic queda saturat per missatges del Arte”. Así el espacio arquitectónico queda i imatges que promouen una crítica de la saturado por mensajes e imágenes que pro- situació artística contemporània. mueven una crítica de la situación artística contemporánea. Les tres peces d’Ignacio García Sánchez (Madrid 1987) exposen una realitat imagina- Las tres piezas Ignacio García Sánchez da que encobreix una crítica sociopolítica. (Madrid 1987) exponen una realidad imagi- En la seua construcció d’un món utòpic, nada que encubre una crítica sociopolítica. En su construcción de un mundo utópico, Ignacio recorre al dibuix infantil, detallista, Ignacio recurre al dibujo infantil, detallista, de colors vius i brillants. Les seues imatges de colores vivos y brillantes. Sus imáge- són explícites i traspuen un humor càus- nes son explícitas y rezuman un humor tic. Per a reforçar la seua intenció, recorre caustico. Para reforzar su intención, recurre al collage amb missatges il·lustratives de al collage con mensajes ilustrativos de la l’escena que es contempla. Són peces escena que se contempla. Son piezas de de plena actualitat, cròniques transfigura- plena actualidad, crónicas transfiguradas del des del segle XXI, ingènues il·lusions que siglo XXI, ingenuas ilusiones que vomitan vomiten protesta. Embargament contra un protesta. “Embargo contra un paraíso fiscal” paradís fiscal simbolitza el toc d’atenció simboliza la llamada de atención de miles de milers de veus que reclamen justícia, de voces que reclaman justicia, que desean que desitgen que la humanitat prenga un que la humanidad tome un nuevo rumbo, nou rumb, més equitatiu i raonable. Ignacio

23 recorre a l’estètica de la vinyeta per narrar más equitativo y razonable. Ignacio recurre històries impossibles que en el desig col· a la estética de la viñeta para narrar histo- lectiu es transformen en realitat. rias imposibles que en el deseo colectivo se transforman en realidad. Les peces de Rocío Garriga (Bienservida, Albacete, 1984) entren dins de la cate- Las piezas de Rocío Garriga (Bienservida, goria de poemes objectuals i rememoren Albacete, 1984) entran dentro de la catego- les iròniques peces de Joan Brossa. En ría de poemas objetuales, rememorado las cadascuna de les seues escultures hi ha un irónicas piezas de Joan Brossa. En cada missatge que roman ocult. Rocío estableix una de sus esculturas hay un mensaje que relacions entre materials de diferent funció permanece oculto. Rocío establece relacio- i naturalesa per a crear alguna cosa nova nes entre materiales de distinta función y que va més enllà del significat dels objectes naturaleza para crear algo nuevo que va más utilitzats. Entre les peces exposades hi ha allá del significado de los objetos utilizados. un perillós barret de copa format per mistos, Entre las piezas expuestas se encuentra un la imatge dels quals trastoca la finalitat de peligroso sombrero de copa formado por l’objecte originari. No obstant això, en l’es- cerillas, cuya imagen trastoca la finalidad cultura Mindhead (cap de cap), el barret del objeto originario. Sin embargo, en la de copa guarda les paraules i pensaments escultura “Mindhead (cabeza de cabeza)” i els amuntega arbitràriament. En la dispo- el sombrero de copa guarda las palabras y sició minimalista Paratge de silenci: la vela pensamientos, amontonándolos arbitraria- del vaixell, agrupa fulls de llibres d’història mente. En la disposición minimalista “Paraje d’una bona part del període franquista. En de silencio: la vela del barco”, agrupa hojas aquesta instal·lació les paraules es con- de libros de historia de una buena parte del verteixen en silenci, com ones d’un mar de periodo franquista. En esta instalación las lletres i paper que naveguen en el curs de palabras se convierten en silencio, como la història. olas de un mar de letras y papel que nave- gan en el curso de la historia. L’apropiació de pintures clàssiques, sobretot paisatges, és el corpus de la instal·lació titu- La apropiación de pinturas clásicas, sobre lada Quodlibet: pintura del món de Jesús todo paisajes, es el corpus de la instalación Herrera Martínez (Petrer, Alacant, 1976). titulada “Quodlibet: pintura del mundo” de Exercint de copista de la pintura italiana Jesús Herrera Martínez (Petrer, Alicante, renaixentista i barroca, actua com els autors 1976). Ejerciendo de copista de la pintura clàssics que aprenien de les estampes que italiana renacentista y barroca, actúa como circulaven per les corts europees com a los autores clásicos que aprendían de las autèntics records. Aquesta reinterpretació estampas que circulaban por las cortes del classicisme també s’observa en el seu europeas como auténticos souvenirs. Esta reinterpretación del clasicismo también se treball HYPERBARROQUE, realitzat igual- observa en su trabajo “HYPERBARROQUE”, ment en la Reial Acadèmia d’Espanya a realizado igualmente en la Real Academia de Roma. Una mirada irreverent i irònica de la España en Roma. Una mirada irreverente e pintura barroca, però fidel als seus principis irónica de la pintura barroca, pero fiel a sus pictòrics. En la instal·lació de les TAC es principios pictóricos. En la instalación de los mostren dibuixos de vedute de la Roma EAC, se muestran dibujos de vedutas de la clàssica. Postals copiades no de les origi- Roma clásica. Postales copiadas no de las nals, sinó de les seues múltiples reproducci- originales, sino de sus múltiples reproduccio- ons. El mateix ocorre amb els petits llenços nes. Lo mismo ocurre con los pequeños lien- disposats sobre les taules en els quals una zos dispuestos sobre las mesas en los que lupa ajuda a observar, amb major deteni- una lupa ayuda a observar, con mayor dete- ment, el detall de l’obra. Una reflexió sobre la representació, la història i l’art.

24 La capacitat de crear un fet, de fer possible nimiento, el detalle de la obra. Una reflexión l’inversemblant i conduir la imaginació a sobre la representación, la historia y el arte. límits insospitats es troba en el fantàstic La capacidad de crear un hecho, de hacer vídeo de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980). Es posible lo inverosímil y conducir la imagina- tracta d’una narrativa autobiogràfica en la ción a límites insospechados se encuentra qual parla dels seus gustos, del passat i en el fantástico video de Marla Jacarilla el present, descrita amb un magnífic sen- (Alcoy, 1980). Se trata de una narrativa auto- tit de l’humor. El curt es divideix en cinc biográfica en la que habla de sus gustos, del capítols on una veu en off (la de la mateixa pasado y el presente, descrita con un mag- Marla) explica una història. L’absurda idea nífico sentido del humor. El corto se divide de comparar les vides de Stephen Dedalus en cinco capítulos donde una voz en off (la (alter ego de James Joyce) amb la de Marla de la propia Marla) va contando una historia. es converteix en tot un mosaic d’imatges, La absurda idea de comparar las vidas de fletxes i situacions que incomprensiblement Stephen Dedalus (alter ego de James Joyce) s’arriben a relacionar. En el seu irònic con la propia Marla, se convierte en todo un conte aconsegueix fer una gesamtkuns- mosaico de imágenes, flechas y situaciones twerk (obra d’art total), evidentment no en que incomprensiblemente se llegan a relacio- un sentit wagnerià sinó plenament contem- nar. En su irónico cuento llega a conseguir porani. Una narració que va més enllà del realizar una gesamtkunstwerk (obra de arte temps i l’espai, que arranca un somriure a total), evidentemente no en un sentido wag- l’espectador i el convida a pensar que tot neriano sino plenamente contemporáneo. és possible. Una narración que va más allá del tiempo A Roberto López (Alacant, 1975) la seua y el espacio, que arranca una sonrisa al inquietud artística el porta a qüestionar la espectador y le invita a pensar que todo es relació entre art i ciència i estableix certs posible. paral·lelismes totalment especulatius. Les A Roberto López (Alicante, 1975) su inquie- quatre fotografies que pertanyen a la sèrie tud artística le lleva a cuestionar la relación El moviment dels cossos (cossos rocosos/ entre arte y ciencia estableciendo ciertos simples) formen part d’un hipotètic estudi paralelismos totalmente especulativos. Las aeroespacial. Roberto, com Abraham Cale- cuatro fotografías pertenecientes a la serie ro, fa un inventari de cadascun dels materi- “El movimiento de los cuerpos (cuerpos als oposats en una suposada missió de la rocosos/samples)” forman parte de un hipo- NASA. Classifica cada objecte i en marca tético estudio aeroespacial. Roberto, al igual l’origen, hi atorga un nombre d’identificació que Abraham Calero, realiza un inventario de i el descriu. Però, en realitat, aquests mate- cada uno de los materiales encontrados en rials no pertanyen a l’espai exterior, són una supuesta misión de la NASA. Clasifica terrestres. Paradoxalment, representen sím- cada objeto marcando su origen, otorgándo- bols de les protestes socials, actuen com a le un número de identificación, describiéndo- tocs d’atenció a l’espectador. En Tota acció lo. Pero en realidad, estos materiales no per- té una reacció oposada els retrats dibuixats tenecen al espacio exterior, son terrestres. es mostren amb violència. Roberto reprodu- Paradójicamente, representan símbolos de eix els usuaris dels materials classificats en las protestas sociales, actúan como toques diferents parts del món, en diferents lluites de atención al espectador. En “Toda acción i revoltes. tiene una reacción opuesta” los retratos dibu- jados se muestran con violencia. Roberto Prenent com a referència les pel·lícules de reproduce a los usuarios de los materiales ciència-ficció sèrie B dels anys setanta, clasificados, en distintas partes del mundo, juntament amb l’arquitectura religiosa dels en distintas luchas y revueltas. seixanta, setanta i vuitanta deutora del moviment arquitectònic modern en la ciutat

25 de Madrid, Jonathan Notario (Lleó, 1981) Tomando como referencia las películas de fa un vídeo divertit, estrafolari i amb molt ciencia ficción serie B de los años setenta, humor, on els temples madrilenys es trans- junto con la arquitectura religiosa de los formen en naus espacials per a aconseguir sesenta, setenta y ochenta deudora del el seu objectiu en la terra, la comunió amb movimiento arquitectónico moderno en la Déu. Estètica neopop, pròxima a Star Trek ciudad de Madrid, Jonathan Notario (León, o Barbarella, que no deixa indiferent l’es- 1981) realiza un video chistoso, estrafalario pectador. Notario utilitza la cultura popular y con mucho humor, donde los templos i l’enginy per a explicar una història rocam- madrileños se transforman en naves espa- bolesca però que, sens dubte, provoca un ciales para alcanzar su objetivo en la tierra, somriure. Aquesta obra no és solament una la comunión con Dios. Estética Neopop, cer- acció friqui, hi ha un estudi de l’arquitectura cana a Star Trek o Barbarella, que no deja brutalista i de la seua mala interpretació. indiferente al espectador. Notario utiliza la També una àcida crítica a la necessitat de cultura popular y el ingenio para contar una ser modern i, sobretot, a les absurdes teori- historia rocambolesca pero que sin duda pro- es esotèriques. En definitiva, un divertiment voca una sonrisa. Esta obra no es sólo una corrosiu en la seua anàlisi. acción friki, hay un estudio de la arquitectura brutalista y de su mala interpretación. Tam- María Platero (Madrid 1976), en Les regles bién una ácida crítica a la necesidad de ser de la natura, mostra un conjunt de nou foto- moderno y, sobre todo, a las absurdas teo- grafies de paisatge en les quals sorgeixen rías esotéricas. En definitiva, un divertimento uns elements de mesurament que trans- corrosivo en su análisis. formen la imatge real i provoquen una rela- ció complexa amb allò que es representa. María Platero (Madrid 1976) en “Las reglas Aquests elements de mesurament recorden de la naturaleza”, muestra un conjunto de les correccions de perspectiva sobre el pai- nueve fotografías de paisaje en las que satge de Jan Dibbets que desafiaven la tra- surgen unos elementos de medición que dicional manera de veure la realitat. María transforman la imagen real, provocando una proposa un joc que, evidentment, no té cap relación compleja con lo representado. Estos finalitat científica, encara que si estètica i elementos de medición recuerdan las correc- imaginativa. Qüestiona la nostra percepció ciones de perspectiva sobre el paisaje de de la realitat i estableix vincles entre la imat- Jan Dibbets que desafiaban la tradicional ge existent i la manipulada. Un divertiment manera de ver la realidad. María propone un fet amb mestria. Mesures que no busquen juego que, evidentemente, no tiene ninguna una finalitat científica sinó estètica. Una finalidad científica aunque si estética e imagi- mirada a la natura perspicaç i enginyosa. nativa. Lleva a cuestionar nuestra percepción de la realidad y a establecer vínculos entre la Tres icones de la cultura artística occidental imagen existente y la manipulada. Un diverti- (La Gioconda, La Capella Sixtina i les pirà- mento realizado con maestría. Medidas que mides d’Egipte) són utilitzats per l’artista no buscan un fin científico sino estético. Una brasilera Fernanda Ramos (Bagé, 1978) per mirada a la naturaleza perspicaz e ingeniosa. a explorar el concepte d’identitat cultural i Tres iconos de la cultura artística occidental el seu esdevenir en objecte de consum. El (La Gioconda, La Capilla Sixtina y la Pirámi- projecte Fotomaton recull l’irracional com- des de Egipto) son utilizados por la artista portament de turistes amuntegats davant brasileña Fernanda Ramos (Bagé, 1978), icones de la història de l’art i fotografia para explorar el concepto de identidad cul- incessantment l’objecte contemplat sense tural y su devenir en objeto de consumo. un altre motiu que deixar-hi el segell, tes- El proyecto “Fotomatón” recoge el irracional timoniar que han estat allí. L’art s’esdevé, comportamiento de turistas amontonados amb aquestes accions, producte de consum frente a iconos de la Historia del Arte, foto- popular. El turisme ha superat el moviment

26 pop, la descontextualització de l’obra en el grafiando incesantemente el objeto contem- museu, fins i tot la seua burla. La massifica- plado, sin otro motivo que dejar su sello, ció, les presses i les múltiples reproduccions testimoniar que han estado allí. El arte se banalitzen, tristament, l’experiència estètica. deviene, con estas acciones, en producto de consumo popular. El turismo ha superado al La base del treball de Florencia Rojas (Còr- movimiento pop, a la descontextualización dova, l’Argentina, 1984) és la dona, el seu de la obra en el museo, incluso a su burla. cos, la imatge que se’n projecta i l’ús i l’abús La masificación, las prisas y las múltiples d’aquest. En el món occidental, destruïts els reproducciones banalizan, tristemente, la jous que impedien les dones ser indepen- experiencia estética. dents, llaurar-se un futur i realitzar-se com a persones completes, desgraciadament La base del trabajo de Florencia Rojas seguim sent jutjades per la nostra bellesa (Córdoba, Argentina, 1984) es la mujer, su i joventut, situació aprofitada pel sistema cuerpo, la imagen que de él se proyecta y el capitalista per a vendre una imatge irreal de uso y abuso del mismo. En el mundo occi- la dona. Un somni inassolible que projecta dental destruídos los yugos que impedían a la publicitat i que únicament condueix al las mujeres ser independiente, labrarse un malbaratament econòmic i la frustració. Flo- futuro y realizase como personas completas, rencia contrasta aquesta imatge de bellesa desgraciadamente seguimos siendo juzga- fictícia de les actrius de Hollywood amb la das por nuestra belleza y juventud, situación seua instal·lació Ossera a manera de vani- aprovechada por el sistema capitalista para tas barroca. Eliminat el sentit religiós, manté vender una imagen irreal de mujer. Un sueño la idea del pas del temps, irremeiablement inalcanzable que proyecta la publicidad y ineludible. que únicamente lleva al derroche económi- co y la frustración. Florencia contrasta esta La relació entre ciència i natura també s’ob- imagen de belleza ficticia de las actrices serva en les quatre fotografies i el vídeo de de Hollywood con su instalación “Osario” Julio Sarramián (Logronyo, La Rioja, 1981). a modo de vanitas barroca. Eliminado el La hipòtesi defensada per aquest artista és sentido religioso de la misma mantiene la que ciència i natura no són antagòniques, idea del paso del tiempo, irremediablemente sinó que es reforcen mútuament i produ- ineludible. eixen una nova mirada sobre el paisatge. Les vistes de Villoslada de Cameros (La La relación entre ciencia y naturaleza tam- Rioja) serveixen de base a l’anàlisi d’un bién se observa en las cuatro fotografías y el punt concret de l’entorn que, per mitjà d’un video de Julio Sarramián (Logroño, La Rioja, nivell làser, és utilitzat per topògrafs per a 1981). La hipótesis defendida por este artista delimitar anivellacions del terreny. Evident- es que ciencia y naturaleza no son antagó- ment, no és aquesta la intenció de Julio, nicas, sino que se refuerzan mutuamente produciendo una nueva mirada sobre el sinó crear una nova forma de concebre la paisaje. Las vistas de Villoslada de Cameros natura mitjançant l’ús de la tècnica. L’artista (La Rioja) sirven de base al análisis de un es fixa en la neu, en la molsa, en un tros de punto concreto del entorno que, por medio roca, mentre en les tres pantalles els nivells un nivel laser, es utilizado por topógrafos làser en reprodueixen infinitament la llum para delimitar nivelaciones del terreno. Evi- com a flames d’un foc etern. En la trajectòria dentemente no es ésta la intención de Julio, de Sarramián la pintura de paisatge dóna sino crear una nueva forma de concebir la pas a la fotografia, en un desig romàntic de naturaleza mediante el uso de la técnica. El conjuminar natura i artifici. artista se fija en la nieve, en el musgo, en un El políptic de Pepe Talavera (Albacete, trozo de roca, mientras en las tres pantallas 1973) forma part d’un projecte més ampli el los niveles laser reproducen infinitamente títol genèric del qual, Stop Making Sense, su luz, como llamas de un fuego eterno.

27 està constituït per quasi un total de 500 pin- En la trayectoria de Sarramián la pintura de tures començades l’any 2012 fins a l’actua- paisaje da paso a la fotografía, en un deseo litat. Pepe s’apropia d’imatges quotidianes romántico de aunar naturaleza y artificio. que posteriorment trasllada al llenç. Això ja El políptico de Pepe Talavera (Albacete, va poder ser vist en el seu anterior treball, 1973) forma parte de un proyecto más All Things Must Pass (títol del tercer àlbum amplio cuyo título genérico “Stop Making de George Harrison). Les fotografies perso- Sense” está constituido por casi un total de nals serveixen de base a la pintura. En el 500 pinturas comenzadas en el 2012 hasta llenç, aquestes imatges perden el significat la actualidad. Pepe se apropia de imágenes original i queden com a petjades d’un pas- cotidianas que posteriormente traslada al sat borrós. Stop Making Sense s’inicia com lienzo. Esto ya pudo verse en su anterior tra- un treball de camp la primera fase del qual bajo “All Things Must Pass” (título del tercer és capturar diferents imatges de diferents álbum de George Harrison). Las fotografías blogs. En la segona fase crea un blog propi, personales sirven de base a la pintura. En un collage de diverses fotografies captades. el lienzo, estas imágenes pierden su signi- La tercera i definitiva fase són les més de ficado original quedando como huellas de 500 pintures origen de les imatges apropi- un pasado borroso. “Stop making Sense” se ades. Un maremàgnum d’històries descon- inicia como un trabajo de campo cuya pri- textualitzades que creen una narració nova, mera fase es capturar diferentes imágenes divergent i plural. de distintos blogs. En la segunda fase crea La matèria, el cos, la sang i la identitat, un blog propio, un collage de diversas foto- tot això, es troba en la instal·lació d’Igone grafías captadas. La tercera y definitiva fase Urquiza (Bilbao, 1984). Igone recorre al son las más de 500 pinturas origen de las tèxtil per a imaginar un mar ensangonat del imágenes apropiadas. Un maremágnum de qual parteixen rius que es creuen entre si i historias descontextualizadas que crean una que acaben el recorregut en teles blanques narración nueva, divergente y plural. tacades de sang. Aquest dramatisme escè- La materia, el cuerpo, la sangre y la iden- nic, segons l’autora, és un toc d’atenció al tidad, todo ello, se encuentra en la instala- concepte d’identitat i a les relacions entre ción de Igone Urquiza (Bilbao, 1984). Igone les persones. Per a Igone, la indumentària recurre al textil para imaginar un mar ensan- és part essencial en la construcció de la grentado del que parten ríos que se cruzan identitat personal, en la imatge que projec- entre sí, concluyendo su recorrido en telas tem a la societat. El fil roig o cordó roig de blancas manchadas de sangre. Este dra- la destinació uneix els amants, connecta les matismo escénico, según su autora, es una ànimes bessones allà on es troben. Aquesta llamada de atención al concepto de identidad bella llegenda oriental serveix de punt de y a las relaciones entre las personas. Para partida a Igone per a crear vincles vitals per Igone la indumentaria es parte esencial en mitjà d’un cabdell que s’estén fins a l’infinit. la construcción de la identidad personal, en la imagen que proyectamos a la sociedad. El En línia de l’activisme artístic es troba la hilo rojo o cordón rojo del destino une a los instal·lació de Rocío Vilallonga (València, amantes, conecta a las almas gemelas allá 1966). La proposta de Rocío expressa el donde se encuentren. Esta hermosa leyenda sentir col·lectiu que naix de la impotència, oriental sirve de punto de partida a Igone la frustració i la mala consciència. Aquella para crear vínculos vitales por medio de un que ens provoca el petit cos d’Aylan Kurdi ovillo que se extiende hasta el infinito. ofegat en una platja de Turquia. Asseguts còmodament en les nostres llars observem En línea del activismo artístico se encuentra la tragèdia humana a través d’una pantalla. la instalación de Rocío Villalonga (Valencia La distància, la llunyania ens fa insensibles 1966). La propuesta de Rocío expresa el a l’horror. Milers de persones amb noms sentir colectivo que nace de la impotencia,

28 i cognoms que acaben amuntegades en la frustración y la mala conciencia. Aquella camps de refugiats, en terra de ningú, genet que nos provoca el pequeño cuerpo de Aylan que fuig de la guerra a la recerca d’una Kurdi ahogado en una playa de Turkía. Sen- esperança. Alteritat és un aparador de ros- tados cómodamente en nuestros hogares tres anònims que són el reflex d’una migra- observamos la tragedia humana a través ció obligada. Rostres fràgils sobre escaiola, de una pantalla. La distancia, la lejanía nos amuntonats els uns sobre els altres, sense hace insensibles al horror. Miles de personas color, sense futur. En paraules de Rocío, “un con nombres y apellidos que acaban hacina- producte de la manca de valors de la socie- dos en campos de refugiados, en tierra de tat occidental”. Una metàfora de l’abandó, de nadie, gente que huye de la guerra en busca la insensibilitat al dolor, una imatge terrible de una esperanza. “Otredad” es un esca- de l’egoisme humà. parate de rostros anónimos reflejos de una migración obligada. Rostros frágiles sobre Óscar Vázquez Chambó (Algemesí, Valèn- escayola, amontonados unos sobre otros, cia, 1972) reprodueix en la seua sèrie de sin color, sin futuro. En palabras de Rocío “un nou fotografies un ambient domèstic habi- producto de la falta de valores de la sociedad tat per dues germanes. Una escenografia occidental”. Una metáfora del abandono, de cinematogràfica aconseguida per l’ús de la insensibilidad al dolor, una imagen terrible les llums i l’actitud dels personatges. Óscar del egoísmo humano. narra a través de la imatge una tragèdia humana que es desplega en tres actes: Oscar Vázquez Chambó (Algemesí Valencia, Sad sisters, Angry sisters i Unhappy sister. 1972) reproduce en su serie de nueve foto- En cadascuna de les escenes es fa present grafías un ambiente doméstico habitado por el silenci i la incomunicació, que contrasta dos hermanas. Una escenografía cinemato- amb la vivesa del color dels vestits i la deco- gráfica conseguida por el uso de las luces ració de les diferents estades. El dramatis- y la actitud de los personajes. Oscar narra me s’emfatitza amb l’arquitectura utilitzada mediante la imagen una tragedia humana i l’aguda perspectiva que distancia encara que se despliega en tres actos: “Sad sisters”, més les dues dones. Una dolorosa història “Angry sisters” y “Unhappy sister”. En cada escrita amb la càmera mitjançant els ges- una de las escenas se hace presente el tos, les llums, l’escenografia i el color. silencio y la incomunicación, que contrasta con la viveza del color de los vestidos y la No és tasca fàcil analitzar vint-i-quatre pro- decoración de las distintas estancias. El jectes expositius cadascun amb els seus dramatismo se enfatiza con la arquitectura objectius, les seues reflexions i les seues utilizada y la aguda perspectiva que distan- idees. Però sí que resulta inquietant saber cia aún más a las dos mujeres. Una dolorosa que la ment està tan viva, que la imaginació historia escrita con la cámara por medio de flueix a borbollons i que els artistes treballen los gestos, las luces, la escenografía y el per mostrar un món millor, més amable i color. humà. Com a historiadora de l’art em trobe No es tarea fácil analizar veinticuatro proyec- a l’altre costat de l’espill de la producció tos expositivos cada uno de ellos con sus artística i, des d’aquesta perspectiva, con- propios objetivos, reflexiones e ideas. Pero sí tinue gaudint, somiant i patint amb aquests. resulta inquietante saber que la mente está tan viva, que la imaginación fluye a borboto- nes y que los artistas trabajan por mostrar un mundo mejor, más amable y humano. Como historiadora del arte me encuentro al otro lado del espejo de la producción artística y, desde esta perspectiva, sigo disfrutando, soñando y sufriendo con ellos.

29 XVI CONCURSO ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO

30 XVI CONCURSO ENCUENTROS DE ARTE CONTEMPORÁNEO

ALFONSO ALMENDROS. AUSÍN SÁINZ. AURELIO AYELA. MIGUEL BAÑULS. TANIA BLANCO. ABRAHAM CALERO. RAFAEL CHINCHILLA. OLGA DIEGO. LAURA FRANCO CARRIÓN. IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ. ROCÍO GARRIGA. JESÚS HERRERA MARTÍNEZ. MARLA JACARILLA. ROBERTO LÓPEZ. JONATHAN NOTARIO. MARÍA PLATERO. FERNANDA RAMOS. FLORENCIA ROJAS. JULIO SARRAMIÁN. SOMOSNOSOTROS (BEGONYA GARCÍA Y ALFONSO FERNÁNDEZ). PEPE TALAVERA. IGONE URQUIZA. ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ. ROCÍO VILLALONGA.

31 ALFONSO ALMENDROS

La idea general suggereix que determinats La idea general sugiere que determinados estats emocionals relacionats amb el color estados emocionales relacionados con el poden variar l’estimació del temps transcorre- color pueden variar la estimación del tiempo gut. Així, per exemple, un extens cos d’inves- transcurrido. Así por ejemplo, un extenso tigació dóna suport a la idea que tonalitats cuerpo de investigación apoya la idea que to- blaves provoquen estats relaxats en els sub- nalidades azules provocan estados relajados jectes, mentre que colors càlids revelen una en los sujetos mientras que colores cálidos, major activitat de comportament psicològic. revelan una mayor actividad de comporta- miento psicológico. Partint d’eixa premissa, aquest treball proposa la reinterpretació d’un dels experiments més Partiendo de esa premisa, este trabajo propo- populars duts a terme en l’àmbit de la percep- ne la reinterpretación de uno de los experi- ció cromàtica i recollit en l’assaig The effects mentos más populares llevados a cabo en el of exposure to red and blue light on physio- ámbito de la percepción cromática y recogido logical indices and estafe estimation (John A. en el ensayo “The effects of exposure to red Caldwell i Gary I. Jones, 1984). L’objectiu final and blue light on physiological indices and era examinar els efectes en humans quan són time estimation” (John A. Caldwell y Gary E. exposats a seqüències lumíniques i determi- Jones, 1984). El objetivo final era examinar nar com aquestes influeixen en l’estimació los efectos en humanos al ser expuestos a del temps transcorregut. Seixanta subjectes secuencias lumínicas y determinar cómo es- van ser exposats a diverses sèries de llums tas influyen en la estimación del tiempo trans- blaves i posteriorment roges de la mateixa du- currido. Sesenta sujetos fueron expuestos a rada que mostraven imatges classificades per varias series de luces azules y posteriormen- l’International Affective Picture System (IAPS) te rojas de la misma duración que mostraban (conjunt estandarditzat de més de mil fotogra- imágenes clasificadas por el International fies creat per a la inducció d’emocions en el Affective Picture System (IAPS) (conjunto context d’investigacions experimentals) dins estandarizado de más de mil fotografías de la categoria Pleasant Low Arousal Slidea creado para la inducción de emociones en el (imatges plaents de nivell d’excitació baix). contexto de investigaciones experimentales) dentro de la categoría “Pleasant Low Arousal Però, com som capaços d’apreciar el valor Slides” (imágenes placenteras de nivel de emocional d’una imatge de manera objectiva? excitación bajo). La literatura sobre la percepció del temps ha documentat que els resultats per a l’estimació Pero, ¿cómo somos capaces de apreciar el d’aquest són inconsistents a causa de la com- valor emocional de una imagen de manera plexitat de trobar estímuls d’un valor universal objetiva? La literatura sobre la percepción del i als valors cognitius diferents de cadascun. tiempo ha documentado que los resultados Finalment, com en tot àmbit de la percepció para la estimación del mismo son inconsis- i l’art, l’última responsable de cada valoració tentes debido a la complejidad de encontrar emocional és la nostra subjectivitat. estímulos de un valor universal y a los valores cognitivos diferentes de cada uno. Finalmente, como en todo ámbito de la percepción y el arte, la última responsable de cada valoración emocional es nuestra propia

32 TIME PERCEPTION: BLUE/RED. 2015 VIDEOINSTALACIÓN /1 PANTALLA VIDEO PROYECCIÓN / DIMENSIONES VARIABLES / FULL HD / 16:9 / COLOR / 10:40 MIN. LOOP / 2015/ AUDIO / HOME CINEMA SYSTEM / 3 ALTAVOCES

33 34 35 AUSÍN SÁINZ

Dins de la meua evolució artística, encara que Dentro de mi evolución artística, aunque molt variada quant als suports i les tècniques, muy variada en cuanto a los soportes y las em mantinc fidel a la temàtica que tracte, técnicas, me mantengo fiel a la temática basada en la denúncia social. Després de tre- que trato, basada en la denuncia social. Tras ballar amb la pintura, el dibuix, la instal·lació, trabajar con la pintura, dibujo, instalación, la intervenció i el fotomuntatge, ara he inclòs intervención y fotomontaje, ahora he incluido el vídeo. el video.

Pot ser una obra en si mateix (visió artística, Puede ser una obra en sí misma (visión documental, informativa), pot reforçar un tema artística, documental, informativa), puede desenvolupat amb antelació amb altres tècni- reforzar un tema desarrollado con antelación ques, estar sotmès a una instal·lació o ser el con otras técnicas, estar sometido a una testimoniatge graficoartístic d’una intervenció. instalación o ser el testimonio gráfico-artístico És un mitjà més per a transmetre informació i, de una intervención. Es un medio más para alhora, cridar l’atenció del visitant. trasmitir información y a su vez llamar la atención del visitante. Dins del camp del videoart, la falta de mitjans limita la meua producció, raó per la qual he Dentro del campo del videoarte, la falta de recorregut a petits trucs que em permeten medios limita mi producción, con lo que he donar un aspecte més professional als meus recurrido a pequeños trucos que me permitan treballs. Aquesta falta de recursos fa que siga dar un aspecto más profesional a mis la meua persona la que sempre actue i recór- trabajos. Esta falta de recursos hace que sea rec a l’espai reduït del meu estudi. D’aquesta mi persona la que siempre actué, recurriendo manera estic experimentant amb la fotografia i al espacio reducido de mi estudio. De este sotmet la imatge en moviment. modo estoy experimentando con la fotografía sometiéndola a la imagen en movimiento. Els tres vídeos seleccionats SECURITY. (06:26 / 2015), FIDELITY (06:02 / 2015) i 3, Los tres videos seleccionados SECURITY. 2, 1, LIBERTY (04:54 / 2015) mantenen un (06:26 / 2015), FIDELITY (06:02 / 2015) y 3, nexe en comú, els atemptats terroristes de 2, 1, LIBERTY (04:54 / 2015) mantienen un caràcter islàmic a Europa. Per a nosaltres un nexo en común, los atentados terroristas de atemptant és un drama, mentre que en alguns carácter islámico en Europa. Para nosotros països són tants els assassinats, bombar- un atentando es un drama, mientras que en dejos i atemptats que s’han transformat en algunos países son tantos los asesinatos, esdeveniments quotidians. bombardeos y atentados que se han transformado en acontecimientos cotidianos.

36 SECURITY. 2015 VÍDEO CREACIÓN DURACIÓN: 6’25’’

37 FIDELITY. 2015 VÍDEO CREACIÓN DURACIÓN: 6’02’’

38 LIBERTY. 2015 VIDEO CREACIÓN DURACIÓN: 4’54’’

39 AURELIO AYELA

“Cap animal pot entrar en “Ningún animal puede entrar en relació amb un objecte com a tal” relación con un objeto como tal.”

Jacob Von Uexkull Jacob Von Uexkull

“Esoterisme significa: “Esoterismo significa así: articulació de modalitats de no-co- articulación de modalidades de no neixement” conocimiento.”

Furio Jesi Furio Jesi

Partisc que l’evidència del món va més enllà Parto de que la evidencia del mundo va más de l’element perceptiu i sensorial i la recreació allá de lo perceptivo-sensorial y la recreación subjectiva que cada ésser fa d’allò que és subjetiva que cada ser hace de “lo real”. Que real. Aquesta es manifesta més en allò que ésta se manifiesta más en lo relacional que és relacional que en allò que és objectiu. Per en lo objetivo. Por ello la zoología abandonó això la zoologia va abandonar tot intent d’una todo intento de una visión unitaria del mundo visió unitària del món i en el seu lloc hi ha una y en su lugar contempla una infinita variedad infinita varietat de mons perceptius no comu- de mundos perceptivos no comunicantes pero nicants però vinculats entre si. vinculados entre sí.

M’interessa especialment aquesta paradoxal Me interesa especialmente está paradójica coordinació de les accions entre els éssers coordinación de las acciones entre los seres d’àmbits perceptius desconnectats. Un vincle de ámbitos perceptivos desconectados. Un invisible que s’estén a tots els agents físics vínculo invisible que se extiende a todos los d’un sistema. agentes físicos de un sistema.

Aquesta teoria dels ambients perceptius tam- Esta teoría de los ambientes perceptivos bé s’aplica entre grups humans i individus, de también se aplica entre grupos humanos manera que la percepció del temps i l’espai i, e individuos, de manera que la percepción per tant, de tot està també subjecta a allò que del tiempo y el espacio, y por tanto de todo, s’anomena la identificació dels portadors de está también sujeta a lo que se denomina la significat de cada ambient. identificación de los portadores de significado de cada ambiente. Açò em fa entendre l’obra plàstica no com la plasmació d’un pensament, sinó, sobretot, Eso me llevo a entender la obra plástica no com a entitat en si mateix, com a acció coor- como la plasmación de un pensamiento sino, dinada que transcendeix el paper d’interpretar sobretodo, como entidad en sí misma, como la realitat per a ser abans de res un esdeve- acción coordinada que trasciende el papel niment que es produeix des de l’obertura a si de interpretar la realidad para ser ante todo mateix, una presència, físicament i metafísica- un acontecimiento que se produce desde la ment, connectada al seu ésser en el món. apertura a sí mismo, una presencia, física y metafísicamente, conectada a su ser en el En eixe sentit, aquesta sèrie de treballs presta mundo. especial atenció a la relació de l’home amb la seua animalitat. I açò passa per la relació En ese sentido, esta serie de trabajos presta a través del mite amb l’animalitat-divinitat de especial atención a la relación del hombre l’ésser humà. con su propia animalidad. Y esto pasa por la relación a través del mito con la animali- dad-divinidad del ser humano.

40 BIRD INSIDE FROG. 2015 FROG INSIDE BIRD, 2015 ACRILICO/PAPEL ACRILICO/PAPEL 50 X 38 CM 50 X 38 CM.

41 MASTER AND SERVANT HEART. 2015 SERIGRAFIA. P/A (UNA DE CUATRO) PAPEL 70 X 50 CM. IMAGEN 50 X 38 CM.

42 KAISER FLAG. 2014 ACRILICO/LIENZO 200 X 160 CM.

43 MIGUEL BAÑULS

Processionària M61 i Processionària M62 per- Procesionaria M61 y Procesionaria M62 per- tanyen a una sèrie d’escultures modulars d’un tenecen a una serie de esculturas modulares únic element constructiu: la forma bidimensio- de un solo elemento constructivo: La forma nal del BUMERANG. bidimensional del BOOMERANG.

Per a la seua concepció partisc de l’objecte Para su concepción parto del objeto útil co- útil conegut i quotidià i li done un ús purament nocido y cotidiano y le doy un uso puramente estètic, modificant-lo lleugerament i repetint-lo estético, modificándolo ligeramente y repitién- fins a canviar-ne el significat. dolo hasta cambiar su significado.

Aquest camí exigeix un tractament dels mate- Este camino exige un tratamiento de los mate- rials de la forma més industrial i mecanicista riales de la forma más industrial y mecanicista possibles, minimitzant la «pràctica» escultòri- posibles, minimizando la “plastia” escultórica ca reservada per a la idea. Pràctica mecànica reservada para la idea. Práctica mecánica per a objectes anímics: tallar, trepar, soldar, para objetos anímicos: cortar, taladrar, soldar, plegar, caragolar, reblar, partir, apegar, ten- plegar, atornillar, remachar, partir, pegar, sar... evitant modelar o esculpir. tensar... evitando modelar o esculpir.

Sempre s’hi pot afegir un element més, tal Siempre se puede añadir un elemento más, com passaria en una filera d’erugues, i aug- tal y como sucedería en una hilera de orugas, mentar així el seu poder. aumentando así su poder.

44 PROCESIONARIA ACERO MATIZADO Y POLICROMADO. 500 X 150 X 60 CM APROX.

45 PROCESIONARIA M61 ACERO MATIZADO Y POLICROMADO. 130 X 70 X 60 CM APROX.

46 PROCESIONARIA M62 ALUMINIO MATIZADO Y POLICROMADO. 130 X 70 X 60 CM APROX.

47 TANIA BLANCO

El meu treball s’articula sobre diversos Mi trabajo se articula en torno a diversos vectors, entre els quals cal destacar la pre- vectores entre los que cabe destacar la preo- ocupació per qüestions mediambientals, el cupación por cuestiones medioambientales, clima sociopolític més recent, els mitjans de el clima sociopolítico más reciente, los medios comunicació, el complex militar industrial i de comunicación, el complejo militar industrial la indústria alimentària, energètica, mèdica i y la industria alimentaria, energética, médica farmacèutica. Aquests temes es ramifiquen, y farmacéutica. Estos temas se ramifican, imbriquen i solapen en projectes que reflectei- imbrican y solapan en proyectos que reflejan xen les disfuncionalitats de les estructures de las disfuncionalidades de las estructuras de poder de les nostres societats. poder de nuestras sociedades.

Per a materialitzar aquests conceptes faig ús Para materializar estos conceptos hago de diferents mitjans i suports que s’hibriden, uso de distintos medios y soportes que se encara que es pot afirmar que estan forta- hibridan, aunque se puede afirmar que están ment marcats per la presència de la pintura. fuertemente marcados por la presencia de la pintura. En Unexpected documents in a waiting room, a través de la recreació d’una sèrie de llibres, En Unexpected documents in a waiting room, revistes i periòdics ceràmics, busque apel·lar a través de la recreación de una serie de al sentit crític de l’espectador i proporcionar-li libros, revistas y periódicos cerámicos, busco documentació procedent de la recopilació i apelar al sentido crítico del espectador pro- reconstrucció de diverses informacions de porcionándole documentación procedente de mitjans alternatius allunyats del biaix informa- la recopilación y reconstrucción de diversas tiu. Aquesta col·lecció de publicacions llança informaciones de medios alternativos alejados llum sobre els rutinaris processos de manipu- del sesgo informativo. Esta colección de lació de l’opinió pública i la instrumentalització publicaciones arroja luz sobre los rutinarios dels mitjans de comunicació per part de les procesos de manipulación de la opinión públi- grans corporacions i estructures financeres. ca y la instrumentalización de los mass-media por parte de las grandes corporaciones y estructuras financieras.

48 CASA. 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA, 27X11X2 CM.

DAILY NEWS (WTC NANO-THERMITE). 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA 28X21X3 CM.

49 EL PAÍS II (CHEMTRAILS). 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA, 29X23,7X5 CM.

TEINT ÉCLAT. 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA 27 X 19 X 3 CM. APROX.

50 THE MEDICAL INDUSTRIAL COMPLEX. 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA / 19 X 13 X 2 CM. APROX.

THE ECONOMIST. 2013 ACRÍLICO SOBRE CERÁMICA 26 X 21 X 2 CM APROX.

51 ABRAHAM CALERO

Faig retrats. Intente, amb humilitat, atrapar Hago retratos. Intento, con humildad, atrapar l’interior d’allò que fotografie, transcendir la el interior de lo fotografiado, trascender la captura de la llum reflectida... captura de la luz reflejada...

Pense imatges que no puc aconseguir només Pienso imágenes que no puedo lograr sólo prement un botó. Imatges influïdes pel pas apretando un botón. Imágenes influenciadas del temps, l’oblit, els meus temors i els meus por el paso del tiempo, el olvido, mis temores anhels. y mis anhelos.

Crec en el que crec. Investigue els límits de Creo en lo que creo. Investigo en los límites la fotografia i la utilitze com a matèria primera de la fotografía utilizándola como materia pri- per a una obra que habita entre l’element ma para una obra que habita entre lo pictórico pictòric i el fotogràfic. y lo fotográfico.

I treballe, més que per l’obra acabada, pel Y trabajo, más que por la obra terminada... procés en si. por el proceso en sí.

Em servisc de la raó per a donar coherència Me sirvo de la razón para dar coherencia a l’obra i de l’emoció per a donar-li vida, però a la obra y de la emoción para darle vida... en cada peça hi ha una lluita entre la intuïció, pero en cada pieza existe una lucha entre la l’atzar i el coneixement; entre allò racional, intuición, el azar y el conocimiento; entre lo visceral i emocional. L’obra no és més que el racional, lo visceral y lo emocional. La obra no resultat físic del procés. es más que el resultado físico del proceso.

Visualitze la peça durant tot el procés, Visualizo la pieza durante todo el proceso, investigue fins que arribe a allò imaginat i, de investigando hasta llegar a lo imaginado y a vegades, quan està acabada, la mire i pense: veces, cuando está finalizada, la miro y pien- ací hi ha alguna cosa que no he fet jo. És so: “aquí hay algo que no he hecho yo”. Es por per eixes poques hores de connexió que tot esas pocas horas de conexión por lo que todo succeeix, per eixos moments de fusió amb sucede; por esos momentos de fusión con alguna cosa que no sóc jo i que, alhora, és el algo que no soy yo, y que a la vez es lo más més jo que hi ha. yo que existe.

52 TELÉFONO. 2014 112 X 108 CM. IMPRESIÓN VITRA NÚMERO DE COPIA A FECHA 15/5/2016: 3/5 FOTO-RECONSTRUCCIÓN SOBRE 36 FOTOGRAFÍAS DIGITALES. TELÉFONO DE PARED DE LOS AÑOS 50 FABRICADO POR STANDARD ELÉCTRICA EN MADRID, PARA LA COMPAÑIA TELEFONICA NACIONAL DE ESPAÑA. PROPIEDAD DE TOLO CIFRE.

53 GUANTES. 2014 IMPRESIÓN VITRA 120 X 100 CM. NÚMERO DE COPIA A FECHA 15/5/2016: 2/5 FOTO-RECONSTRUCCIÓN SOBRE 48 FOTOGRAFÍAS DIGITALES. GUANTES DE BOXEO DE LOS AÑOS 50 Y 60. RECUPERADOS DE UN CLUB DE JAZZ CERRADO EN 1994. PROPIEDAD DE JUAN CARLOS RODRÍGUEZ

54 MÁQUINA DE AFEITAR. 2015 PEONZA. 2015 IMPRESIÓN VITRA IMPRESIÓN VITRA 140 X 89 CM. 105 X 85 CM. NÚMERO DE COPIA A FECHA 15/5/2016: 1/5 NÚMERO DE COPIA A FECHA 15/5/2016: 2/5 FOTO-RECONSTRUCCIÓN SOBRE 17 FOTOGRA- FOTO-RECONSTRUCCIÓN SOBRE 11 FOTOGRAFÍAS FÍAS DIGITALES. DIGITALES. MÁQUINA ELÉCTRICA DE AFEITAR PHILISHAVE PEONZA DE LOS AÑOS 70. PROPIEDAD DE JAIME, SPECIAL, UTILIZADA POR ÚLTIMA VEZ EN LOS 80. GERENTE DE LA TIENDA “TE ACUERDAS?” PROPIEDAD DE TOLO CIFRE.

55 RAFAEL CHINCHILLA

Definisc el meu treball com a petits actes con- Mi trabajo lo defino como pequeños actos crets, polítics, lliures, íntims, poètics, absurds concretos, políticos, libres, íntimos, poéticos, i lents. absurdos y lentos.

Entenc l’art com una forma de situar-me Entiendo el arte como una forma de situarme davant allò que és impensable, generar ante lo impensable, generar pensamiento pensament nou i plantejar allò establit com un nuevo y problematizar el establecido. El terri- problema. El territori on comprendre millor les torio donde comprender mejor nuestras cons- nostres construccions ideològiques i posar-les trucciones ideológicas y ponerlas en duda, en en dubte, a la recerca de les contradiccions i busca de las contradicciones y los desafíos els desafiaments que se’ns presenten en l’ac- que se nos presentan en la actualidad para tualitat per a contribuir a generar un espai de contribuir a generar un espacio de transfor- transformació a través de la pràctica artística. mación a través de la práctica artística.

Una manera de fer des d’allò concret, intrans- Un hacer desde lo concreto, lo intrascendente cendent i improductiu. Una cerca de diverses y lo improductivo. Una búsqueda de diversas estratègies de resistència, com perdre el estrategias de resistencia, como perder el temps, com a resposta a aquesta problemà- tiempo, como respuesta a esta problemática tica i edificar així les bases per a posar en edificando así las bases para poner en duda dubte les idees sobre les quals s’organitza las ideas en torno a las que se organiza dicho aquest context social. contexto social.

DIVIDE Y VENCERÁN (DIBUJO DE TIEMPO Y GRAVEDAD). 2015 RELOJ, PAPEL Y CARBONCILLO 25,5 CM. DIÁMETRO UN CARBONCILLO ENGANCHADO EN UN SEGUNDERO QUE POR EFECTO DE LA GRA- VEDAD VA DIBUJANDO UNA CIRCUNFEREN- CIA. EL CARBONCILLO VA GASTÁNDOSE A MEDIDA QUE CONTINÚA DIBUJANDO. LAS MANECILLAS DEL RELOJ PRETENDEN DIVI- DIR EN PORCIONES ESTA CIRCUNFEREN- CIA PERO EL CARBONCILLO SIGUE CON SU OBSTINADO DIBUJO.

56 ESCRIBIR INFINITO INFINITAS VECES (O HASTA QUE SE ACABE LA TIZA). 2015 PIZARRA Y TIZA 90X60 CM. PERSEGUIR LA IDEA DE INFINITO AÚN CUANDO SABEMOS QUE VIVIMOS EN UN MUNDO FINITO. UNA PIZARRA, UNA TIZA Y UNA OBSTINACIÓN: ESCRIBIR INFINITO INFINITAS VECES….

GASTAR UNA HORA EN UNA HORA. 2015 SIETE MONEDAS DE UN EURO SOBRE REPISA CON PAPEL DE LIJA 20,5X20,5X3 CM. A PARTIR DEL PRECIO DE LA ÚLTIMA HORA TRA- BAJADA Y COBRADA (7€), MATERIALIZADA GRA- CIAS AL CAPITAL, ME DISPONGO A GASTARLA DURANTE EL MISMO PERÍODO DE TIEMPO EN EL QUE FUE VALORADA. PERDER EL TIEMPO COMO ESTRATEGIA Y CAMPO DE RESISTENCIA.

57 58 EL RINCÓN DE PENSAR. 2015 IMPRESIÓN DE UN TEXTO EN GOFRADO SOBRE LA FRENTE A PARTIR DE UNA MATRIZ DE MADERA. 11,5X7,5X0,6 CM. PÓNGASE MIRANDO AL RINCÓN, ANÍMESE A APO- YAR LA FRENTE SOBRE LA PIEZA Y DEJE CAER EL PESO DE SU CUERPO. NOTE LA PRESIÓN. GRABE CON TODAS SUS FUERZAS ESTA IDEA EN SU FREN- TE. VUELVA AL TRABAJO.

59 OLGA DIEGO

Si substituírem per dibuixos les fotografies de Si sustituyéramos por dibujos las fotografías la nostra vida, serien tan fidels a la realitat de nuestra vida… ¿serían tan fieles a la com ho van ser eixes imatges mecàniques? realidad como lo fueron esas imágenes I són les fotografies realment un retrat de la mecánicas? y ¿son las fotografías realmente realitat? O, per contra, poden els dibuixos un retrato de la realidad? o por el contrario ser més reals, atès que no tot el que existeix ¿pueden los dibujos ser más reales, dado que pot ser captat per l’objectiu d’una càmera? no todo lo que existe puede ser captado por el Intencionadament o no, sempre acabe fent objetivo de una cámara? Intencionadamente o un autoretrat, i aquest, un en el temps. Petit no, siempre acabo realizando un autorretrato, puzle iconogràfic en el qual, sabent mirar, y éste, uno en el tiempo. Pequeño puzle pots veure les entranyes, amb elements iconográfico, donde sabiendo mirar, puedes d’un passat intermitent i d’un present encara ver las entrañas, con elementos de un pasado clandestí. intermitente y de un presente aún clandestino.

Aquest no és un gos semienfonsat, però Este no es un perro semihundido, pero tampoc sabem on mira. Encara que tampoc tampoco sabemos donde mira. Aunque sabem si és un gos. tampoco sabemos si es un perro. “Quatre llandes” amb antena de televisió. “Cuatro latas” con antena de televisión. Maleïts furtius que arrabassen banyes a Malditos furtivos que arrebatan cuernos a rinoceronts. rinocerontes. Dona amb tampó. Tranquil·la en la seua Mujer con tampón. Tranquila en su actitud, actitud, encara que una bena tape la seua aunque una venda tape su cuerno y la banya i l’encegue. ciegue. Panxo. Quanta energia en un petit cos que no Pancho. Cuanta energía en un pequeño volia ningú. cuerpo que no quería nadie. Senyora sexi. Bella amb el seu picardies i les Señora sexi. Hermosa con su picardías y sus seues sabatilles de flors. zapatillas de flores. Moneda de les decisions. Moneda de las decisiones. Ja no sé si tinc una banya estranya, o sóc ¿Ya no sé si tengo un cuerno extraño, o soy arrel? raíz? Infància. Infancia. Malgrat tot, sure. A pesar de todo, floto. Gos i pedra. Perro y piedra. Vespa amb roba tendida. Tant i tan llarg Vespa con ropa tendida. Tanto y tan largo de d’explicar. Algunes bogeries fins a trobar l’Art. contar. Algunas locuras hasta encontrar el Arte.

60 ICONOGRAFÍA PARTICULAR. ENTRE CUERNOS, PERROS, AMORES Y OTRAS CIRCUNSTANCIAS. 2015 GRAFITO SOBRE PAPEL 30X30 CM. CADA UNA. COMPOSICIÓN VARIABLE.

61 62 63 LAURA FRANCO CARRIÓN

En Icones de l’art actual tenia la idea de En Iconos del arte actual tenía la idea de representar plàsticament i des d’un punt de representar plásticamente y desde un punto vista subjectiu aquells agents culturals que de vista subjetivo, aquellos agentes culturales condicionen i determinen les pràctiques i que vienen condicionando y determinando las cerimònies artístiques actuals. prácticas y ceremonias artísticas actuales. El títol va ser seleccionat d’acord amb El título fue seleccionado atendiendo a un un caràcter irònic i crític de la idea que el carácter irónico y crítico de la idea que lo fonamenta: diversos agents representatius fundamenta: diversos agentes representativos de l’art contemporani es transformen en del arte contemporáneo se transforman en icones i anècdotes. Aquestes representacions iconos y anécdotas. Estas representaciones seran utilitzades per a evidenciar una sèrie serán utilizadas para evidenciar una serie d’esdeveniments artístics que estan passant de acontecimientos artísticos que vienen en els últims anys. Els agents culturals i ocurriendo en los últimos años. Los agentes artístics es converteixen així en successos del culturales y artísticos se convierten así en mateix art actual. sucesos del propio arte actual.

64 ICONOS DEL ARTE ACTUAL. INSTALACIÓN MEDIDAS VARIABLES

65 66 67 IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ

Reescrivint el segle XXI Reescribiendo el siglo XXI.

En aquesta sèrie es formula una visió particu- En esta serie se formula una visión particular lar del futur pròxim a través d’esdeveniments del futuro próximo a través de acontecimien- geopolítics imaginats. El que se’ns mostra tos geopolíticos imaginados. Lo que se nos no és una predicció del que va a ocórrer muestra no es una predicción de lo que va exactament, perquè això és bàsicament una a ocurrir exactamente, pues esto es básica- tasca impossible, sinó més aïna una barreja mente una tarea imposible, sino más bien una d’expectatives, desitjos utòpics i temors di- mezcla de expectativas, deseos utópicos y versos, que parteix de la situació actual en el temores diversos, partiendo de la situación món i el seu possible desenvolupament i que actual en el mundo y su posible desarrollo, obtenim com a resultat una imatge complexa obteniendo como resultado una imagen com- que funciona com a metàfora i eina de reflexió pleja que funciona como metáfora y herra- sobre la nostra època. mienta de reflexión sobre nuestra época.

Cada peça tracta un problema diferent i inten- Cada pieza trata un problema distinto e ta oferir-hi una solució constructiva: llegint tant intenta ofrecer una solución constructiva el dibuix com el text, es percep gradualment al mismo: leyendo tanto el dibujo como el que l’acció empresa pot ajudar a resoldre la texto, se va percibiendo gradualmente que la qüestió, però queda bastant lluny de ser un acción emprendida puede ayudar a resolver la procediment ideal ni plenament satisfactori, cuestión, pero queda bastante lejos de ser un com sol ocórrer en la realitat. Alguns temes procedimiento ideal ni plenamente satisfac- són bastant concrets, com l’especulació finan- torio, igual que suele ocurrir en la realidad. cera recolzada per paradisos fiscals, mentre Algunos temas son bastante concretos, como que en altres casos s’arriben a tocar dilemes la especulación financiera apoyada por paraí- tan metafísics com la impossibilitat de canviar sos fiscales, mientras que en otros casos se la naturalesa humana. llegan a tocar dilemas tan metafísicos como la imposibilidad de cambiar la naturaleza humana.

68 CREACIÓN DEL PRIMER HOMBRE NUEVO. 2013 TINTA, ACUARELA Y COLLAGE SOBRE PAPEL 78 X 100 CM.

69 70 EMBARGO CONTRA UN PARAÍSO FISCAL. 2013 TINTA, ACUARELA Y COLLAGE SOBRE PAPEL 75 X 127 CM.

71 ROCÍO GARRIGA

Rocío Garriga (València, 1984) usa com a mit- Rocío Garriga (Valencia, 1984) emplea como jans la instal·lació, l’escultura, la fotografia, el medios la instalación, la escultura, la fotogra- dibuix i el text per a mostrar com en les coses fía, el dibujo y el texto para mostrar cómo en resideix un poc més del que suposa la seua las cosas reside algo más de lo que supone naturalesa. En el desenvolupament de la seua su propia naturaleza. En el desarrollo de su obra busca constantment nexes entre les arts, obra busca constantemente nexos entre las la història i la literatura i reflexiona sobre els artes, la historia y la literatura reflexionando límits entre dir i mostrar; fa servir les idees de sobre los límites entre el decir y el mostrar; silenci, potencialitat i indeterminació des d’allò manejando las ideas de silencio, potencia- poètic, metafòric i polisèmic. lidad e indeterminación desde lo poético, lo metafórico y lo polisémico.

72 FIREHEAD [CABEZA DE FUEGO]. 2014 CORONA DE CERILLAS SOBRE EL ALA DE UN SOMBRERO DE COPA. 20 X 20 X 20 CM.

73 MINDHEAD [CABEZA DE CABEZA]. 2014 CORONA DE PAPELES DE ARROZ ENROLLADOS SOBRE SÍ MISMOS CON LETRAS IMPRESAS SOBRE EL ALA DE UN SOMBRERO DE COPA. 25 X 20 X 20 CM.

74 PARAJE DE SILENCIO: LA VELA DEL BARCO. 2015 HOJAS DE LIBROS EDITADOS ENTRE LAS DÉCADAS DE LOS AÑOS 1940 Y 1960. LAS 2860 PÁGINAS QUE COMPONEN LA INSTALACIÓN HAN SIDO SUMERGIDAS UNA POR UNA EN CERA COLOREADA. 110 X 197 X 3 CM. APROX.

75 JESÚS HERRERA MARTÍNEZ

El meu treball reflexiona sobre la mirada pictò- Mi trabajo reflexiona sobre la mirada pictórica, rica, aquells punts de conflicte/fricció sobre la aquellos puntos de conflicto/fricción en torno construcció d’imatges i les estratègies narrati- a la construcción de imágenes y las estrate- ves que hi ha dins del paràmetre “quadre”. gias narrativas existentes dentro del paráme- tro “cuadro”. A través de projectes concisos que graviten sobre els processos (artificials) de la cons- Por medio de proyectos concisos que gravitan trucció plàstica planteja una reflexió sobre la sobre los procesos (artificiales) de la cons- representació. trucción plástica plantear una reflexión en torno a la representación. Els últims projectes tractats des d’aquesta òp- tica van des de la tesi d’un paisatge versem- Los últimos proyectos abordados desde blant a partir de referents clàssics, l’anàlisi esta óptica van desde la tesis de un paisaje formal d’elements possibles com les colum- verosímil a partir de referentes clásicos, el nes de fums o la flama viva en una represen- análisis formal de elementos posibles como tació pictòrica. La investigació de l’imaginari las columnas de humos o la llama viva en una del locus amoenus. Les vedute del Grand representación pictórica. La investigación del Tour en la tasca del copista de pintures fent imaginario del Locus Amoenus. Las “Vedutte” transcripcions de postals (no de les pintures). del Grand Tour en la labor del copista de pin- O l’acte-apropiació del fictici cicle pictòric de turas realizando transcripciones de postales la vida d’un sant. (no de las pinturas). O la auto-apropiación del ficticio ciclo pictóricos de la vida de un santo. L’obra Quodiblet: pintura món fa referència al joc lúdic de relacions casuals que es creaven La obra Quodiblet: Pintura Mundo hace refe- entre diferents obres citades dins d’un quadre rencia al juego lúdico de relaciones casuales a manera de trompe-l’oeil i crea un conjunt que se creaban entre distintas obras citadas tancat amb nou significat. dentro de un cuadro a modo de trompe l’oeil, creando un conjunto cerrado con nuevo significado.

76 QUODLIBET : PINTURA MUNDO INSTALACIÓN

MEDIDAS VARIABLES MESA #01 | QUODLIBET PAISAJES ROMANOS. 5 ÓLEOS SOBRE LIENZO | DISTINTAS MEDIDAS ENTRE 40X40 Y 30X20 CM. 3 LUPAS ARTICULADAS | MESA DE EXHIBICIÓN 200 X 55 X 90 CM. MESA #02 | QUODLIBET CARIDAD ROMANA. 5 ÓLEOS SOBRE LIENZO | DISTINTAS MEDIDAS ENTRE 40X40 Y 30X20 CM. 3 LUPAS ARTICULADAS | MESA DE EXHIBICIÓN 200 X 55 X 90 CM. QUODLIBET MURO#01: ACUARELA| LÁPIZ Y CARBÓN SOBRE PAPEL | 250X150 CM.

77 78 79 MARLA JACARILLA

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Licenciada en Bellas Artes en la Universidad Politècnica de València, fa el màster de Pro- Politécnica de Valencia, realiza el máster ducció i Investigació Artística de la Universitat de Producción e Investigación Artística de de Barcelona. Desenvolupa la seua obra la Universidad de Barcelona. Desarrolla su mitjançant tècniques com l’escriptura, l’actua- obra mediante técnicas como la escritura, la ció, els curtmetratges i les videoinstal·lacions. performance, los cortometrajes y las videoins- Busca contínuament nexes entre l’art plàstic, talaciones. Busca continuamente nexos entre les noves tecnologies i la literatura per a de- el arte plástico, las nuevas tecnologías y la senvolupar una narrativitat fragmentada i es- literatura para desarrollar una narratividad guitada de ficció que l’espectador és convidat fragmentada y salpicada de ficción que el a recompondre. És coeditora en la revista de espectador es invitado a recomponer. Es crítica i anàlisi cinematogràfica Contrapicado. coeditora en la revista de crítica y análisis Ha col·laborat eventualment en publicacions cinematográfico Contrapicado. Ha colaborado artístiques, cinematogràfiques i literàries com eventualmente en publicaciones artísticas, Paesaggio, A*Desk, El rayo verde. Anotaci- cinematográficas y literarias como Paesaggio, ones cinematográficas, Culturaca, Miradas, A*Desk, El Rayo Verde Apuntes cinemato- Cortosfera o PliegoSuelto, entre d’altres. Ha gráficos, Culturaca, Miradas, Cortosfera o participat en exposicions col·lectives en llocs PliegoSuelto entre otras. Ha participado en com el MACBA (Barcelona), la Fundació exposiciones colectivas en lugares como Antoni Tàpies (Barcelona), Arts Santa Mònica el MACBA (Barcelona), la Fundació Antoni (Barcelona), Centre d’Art La Panera (Lleida), Tàpies (Barcelona), Arts Santa Mònica (Bar- Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, celona), Centre d’Art La Panera (Lleida), Bòlit Galeria Senda (Barcelona), Private Space Centre d’Art Contemporani de Girona, Galería Gallery (Barcelona), Galeria Carolina Rojo Senda (Barcelona), Private Space Gallery (Saragossa), Centre d’Art Contemporani Fabra (Barcelona), Galería Carolina Rojo (Zarago- i Coats (Barcelona). Ha mostrat la seua obra za), Centro de Arte Contemporáneo Fabra y en exposicions individuals en llocs com La Coats (Barcelona). Ha mostrado su obra en Capella (Barcelona), Twin Gallery (Madrid) o exposiciones individuales en lugares como La el Centre d’Art d’Alcobendas. Capella (Barcelona), Twin Gallery (Madrid) o el Centro de Arte de Alcobendas.

80 LA PRIMA BASTARDA DE STEPHEN DEDALUS. (DE LA SERIE: ELUCUBRACIONES EN TORNO A ESA SERIE DE CARACTERÍSTICAS QUE DEBERÍA TENER (O NO) LA LITERATURA DEL FUTURO). 2014 VÍDEO MONOCANAL 15’32’’ ED 5

81 82 83 ROBERTO LÓPEZ

El meu treball se centra principalment a trac- Mi trabajo se centra principalmente en tratar tar d’establir relacions entre l’objectivitat de la de establecer relaciones entre la objetividad ciència i els processos expressius i especu- de la ciencia y los procesos expresivos y latius de la subjectivitat de l’art, és a dir, l’art especulativos de la subjetividad del arte, es com a complement del coneixement objectiu i decir, el arte como complemento del conoci- la importància per al desenvolupament moral i miento objetivo y su importancia para el desa- intel·lectual dels individus. rrollo moral e intelectual de los individuos.

Tant l’art com la ciència responen preguntes Tanto el arte como la ciencia responden pre- que es formulen tant de la reflexió com de guntas que se formulan tanto de la reflexión l’anàlisi experimental, la diferència es troba en como del análisis experimental, la diferencia els objectius: mentre la ciència és conclusiva está en los objetivos, mientras la ciencia es i necessita de resultats veraços i comprovats, conclusiva y necesita de resultados veraces l’art no necessita imperativament d’una con- y comprobados, el arte no necesita impe- clusió inequívoca i es mostra com un inter- rativamente de una conclusión inequívoca rogant que es desembolica en el temps. Per y se muestra como un interrogante que se aquesta raó no pretenc organitzar un corpus desenvuelve en el tiempo. Por esta razón no de coneixement (ciència) per a incorporar-lo pretendo organizar un corpus de conocimien- a un altre corpus de coneixement (art), més to (ciencia) para incorporarlo a otro corpus aïna tracte de connectar conceptes i idees de conocimiento (arte), más bien trato de que servisquen per a reflexionar o exposar conectar conceptos e ideas que sirvan para experiències visuals. reflexionar o exponer experiencias visuales.

Art i ciència comparteixen espais comuns i en Arte y ciencia comparten espacios comunes moments de canvi social, cultural i científic tan y en momentos de cambio social, cultural y interessants em sent atret no tant per a donar científico tan interesantes, me siento atraído, respostes a un problema o a un concepte, no tanto para dar respuestas a un problema o sinó per a posar de manifest la complexitat i a un concepto, sino para poner de manifiesto les dificultats d’eixe problema a través de la la complejidad y dificultades de ese problema investigació i la creativitat. a través de la investigación y la creatividad.

84 TODA ACCIÓN TIENE UNA REACCIÓN IGUAL Y OPUESTA/ 3. 2015 PASTEL SOBRE PAPEL 150X106 CM.

85 TODA ACCIÓN TIENE UNA REAC- TODA ACCIÓN TIENE UNA REAC- CIÓN IGUAL Y OPUESTA/ 4. 2015 CIÓN IGUAL Y OPUESTA/ 8. 2015 PASTEL SOBRE PAPEL PASTEL SOBRE PAPEL 150X106 CM. 150X106 CM.

TODA ACCIÓN TIENE UNA REACCIÓN IGUAL Y OPUESTA/ 5. 2015 PASTEL SOBRE PAPEL 150X106 CM.

86 EL MOVIMIENTO DE LOS CUER- POS [CUERPOS ROCOSOS]. 2016 EL MOVIMIENTO DE LOS CUER- SAMPLE 44807-GERMANY POS [CUERPOS ROCOSOS]. 2016 FOTOGRAFÍA. ÚNICA EDICIÓN 41X40 CM. SAMPLE 79802-UNITED STATES FOTOGRAFÍA. ÚNICA EDICIÓN 43,7X40 CM.

EL MOVIMIENTO DE LOS CUER- POS [CUERPOS ROCOSOS]. 2016 SAMPLE 58871-GREECE FOTOGRAFÍA. ÚNICA EDICIÓN 37X40 CM. EL MOVIMIENTO DE LOS CUERPOS [CUERPOS ROCOSOS]. 2016 SAMPLE 65406- FOTOGRAFÍA. ÚNICA EDICIÓN 45,5X40 CM.

87 JONATHAN NOTARIO

M’interessa la manera en la qual podem Me interesa la manera en la que podemos reinterpretar la realitat i la història a través de reinterpretar la realidad y la historia a través l’art, modificar-la, crear noves narratives que del arte, modificándola, creando nuevas ens ajuden a reflexionar sobre el món que ens narrativas que nos ayudan a reflexionar sobre envolta i qüestionar la forma en què la ficció i el mundo que nos rodea, y cuestionando la la realitat estan relacionades. Per a fer-ho em- forma en que la ficción y la realidad están pre una tasca didàctica, relacional, empàtica relacionadas. Para ello empleo una labor i respectuosa amb l’espectador mitjançant la didáctica, relacional, empática y respetuosa creativitat i l’humor. con el espectador, mediante la creatividad y el humor. Els meus projectes solen ser participatius i ju- guen a simular aspectes populars i lúdics amb Mis proyectos suelen ser participativos y els quals tothom pot identificar-se i acaben juegan a simular aspectos populares y lúdicos formant part del seu imaginari col·lectiu, com con los que todo el mundo puede identificar- Worker Man, el ninot que em substitueix en el se, y acaban formando parte de su imaginario treball, la pasta tapabuits o la bomba atòmica colectivo, como Worker Man, el muñeco que antidiscussions. me sustituye en el trabajo, la pasta tapa hue- cos, o la bomba atómica antidiscusiones. Utilitze la pintura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació, i acostume a emprar Utilizo la pintura, el dibujo, la fotografía, materials com a fusta, cartó, paper i plàstic el video y la instalación, y suelo emplear mitjançant tècniques artesanals i de baix materiales como madera, cartón, papel, y pressupost per a simular processos de repre- plástico mediante técnicas artesanales y de sentació industrials o estandarditzats d’alta bajo presupuesto para simular procesos de gamma i pressupostos colossals com són la representación industriales o estandarizados indústria del joguet, el visual marxandatge, de alta gama y presupuestos colosales como el món del cinema, la indústria del llibre, la son la industria juguetera, el visual merchan- creació de parc temàtics, etc. dising, el mundo del cine, la industria del libro, la creación de parque temáticos, etc. En definitiva, la meua obra tracta de com la creativitat i el sistema de l’art poden fer rea- En definitiva mi obra trata de como la crea- litat somnis impossibles sense necessitat de tividad y el sistema del arte pueden hacer diners i grans mitjans. realidad sueños imposibles sin necesidad de dinero y grandes medios. Els meus interessos o coses que m’inspiren no provenen necessàriament de l’art, sinó Mis intereses o cosas que me inspiran no pro- també d’altres formes de ficció com els cò- vienen necesariamente del arte sino también mics, la literatura, el conte clàssic i el cinema. de otras formas de ficción como los cómics, la literatura, el cuento clásico y el cine.

88 SPACE TEMPLES VOL.1. MISIÓN DIVINA. 2015 ANIMACIÓN 3D, REALIZADA MEDIANTE FOTOGRAFÍAS Y DOCUMENTACIÓN DE LOS LUGARES MENCIONADOS. VIDEO HD. DURACIÓN: 4’ 48’’. EDICIÓN DE 3+2 PA.

89 90 SPACE TEMPLES VOL.1. CIUDADES FUTURAS, VIDA COTIDIANA EN EL SIGLO XXI, LA IGLESIA DEL FUTURO. 2015 PÁGINAS REALIZADAS POR JONATHAN NOTARIO CONTINUANDO EL LIBRO CIUDADES FUTURAS, EDITORIAL SM, 1979. FOTOGRAFÍAS, TEXTOS E ILUSTRACIONES REALIZADOS POR EL AUTOR. IMPRESIÓN SOBRE PAPEL CANSON MONTADA SOBRE DIBOND 50X70 CM. C/U EDICIÓN DE 3 + 2 PA.

91 MARÍA PLATERO

Les regles de la natura consisteix en una Las reglas de la naturaleza consiste en una sèrie de fotografies en les quals, valent-me serie de fotografías en las que, valiéndome de regles escolars poc precises i diversos de reglas escolares poco precisas y diversos objectes de mesurament, jugue amb objetos de medición, juego con las escalas les escales i les formes, prenc mesures y las formas, tomando medidas imposibles impossibles en la natura a partir de l’aspecte en la naturaleza a partir del aspecto que el que el món ofereix davant els nostres ulls. mundo ofrece ante nuestros ojos. Se trata de Es tracta de revelar l’absurditat de la ciència revelar lo absurdo de la ciencia a partir de a partir de mesures que no serveixen per medidas que no sirven para nada, generando res, generar noves incògnites sense sentit, nuevas incógnitas sin sentido, realidades que realitats que declinen ficció i es presenten declinan ficción y se presentan irresolutas. La irresolutes. La idea és generar una col·lecció idea es generar una colección de imágenes a d’imatges a manera de fals estudi científic. modo de falso estudio científico.

Les regles de la natura posa en relleu el fet Las reglas de la naturaleza pone de relieve que tant la ciència com l’art pretenen omplir el hecho de que tanto la ciencia como el arte certs buits de desconeixement mitjançant una pretenden llenar ciertos huecos de desconoci- recerca minuciosa de l’entorn. A manera de miento mediante una investigación minuciosa teories sense fonament, els dos comencen del entorno. A modo de teorías sin funda- a ser interessants quan alguna cosa que mento, ambos comienzan a ser interesantes manca de sentit, alguna cosa inexplicable, cuando algo que carece de sentido, algo crida l’atenció d’algú, i els dos serveixen per inexplicable, llama la atención de alguien, y a vincular-nos amb la realitat en la mateixa ambos sirven para vincularnos con la realidad mesura que ens en separen. en la misma medida que nos separan de ella.

En línia amb treballs anteriors m’interessa En línea con trabajos anteriores me interesa eixa necessitat humana d’ordenar el que esa necesidad humana de ordenar lo que es és possible. Saber com eixes ordenacions posible. Saber cómo esas ordenaciones jerar- jerarquitzades i sistemàtiques de com quizadas y sistemáticas de cómo son o han són o han de ser les coses afecten la de ser las cosas afectan a nuestra compren- nostra comprensió de la realitat, subratllen sión de la realidad, subrayando lo absurdo de l’absurditat de les convencions establides que las convenciones establecidas que regulan regulen la nostra vida. nuestra vida.

Projecte realitzat amb ajuda de VEGAP. Proyecto realizado con ayuda de VEGAP. Propostes 2012. Propuestas 2012.

92 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #7. 2013 FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO ED. 5 + 1 P/A 40 X 53 CM.

93 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #11. 2013 FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO ED. 5 + 1 P/A 34,5 X 46 CM.

94 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #12. 2013 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #32. 2013 FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO ED. 5 + 1 P/A ED. 5 + 1 P/A 25,5 X 34 CM. 33 X 45 CM.

LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #18. 2013 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #38 *. 2013 FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO ED. 5 + 1 P/A ED. 5 + 1 P/A 33 X 45 CM. 22 X 29 CM.

LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #37. 2013 LAS REGLAS DE LA NATURALEZA #38 *. 2013 FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO FOTOGRAFÍA SILICONADAS BAJO METACRILATO ED. 5 + 1 P/A ED. 5 + 1 P/A 27 X 36 CM. 22 X 29 CM.

95 FERNANDA RAMOS

A començament del segle XX, Walter Benja- A principios del siglo XX, Walter Benjamin min predeia l’impacte social de la reproductibi- predecía el impacto social de la reproductibi- litat tècnica. Avui dia, l’avanç tecnològic, des- lidad técnica. Hoy día, el avance tecnológico, prés de proporcionar la democratització dels tras proporcionar la democratización de los mitjans i confirmar el que assenyalava Ben- medios y confirmar lo que señalaba Benja- jamin, ha contribuït a la massificació de les min, ha contribuido a la masificación de las imatges. Aquesta massificació podria generar, imágenes. Esta masificación podría generar, com a conseqüència, una estandardització de como consecuencia, una estandarización del la manera de fotografiar. Alguna cosa que es modo de fotografiar. Algo que se puede verifi- pot verificar en les fotografies realitzades per car en las fotografías realizadas por turistas, turistes, moltes vegades caracteritzades per muchas veces caracterizadas por un patrón un patró visual que es repeteix constantment. visual que se repite constantemente.

Per a molts individus el fet de viatjar podria Para muchos individuos el hecho de viajar ser un altre objecte de consum més, un sím- podría ser otro objeto de consumo más, un bol d’estatus social, i els seus registres, un símbolo de estatus social, y sus registros, record més. Com a resultat, es podria generar un souvenir más. Como resultado, se podría un sistema d’homogeneïtzació de representa- generar un sistema de homogeneización de ció del món. Aquesta sèrie pretén qüestionar representación del mundo. Esta serie preten- aquesta representació en la qual el món es de cuestionar esta representación en la cual presenta com un gran fotomaton, i el subjecte el mundo se presenta como un gran Fotoma- registra la seua experiència fugaç enfront d’un tón, y el sujeto registra su experiencia fugaz monument o d’una icona considerada repre- frente a un monumento o icono considerado sentativa, però, de què realment? representativo; pero ¿de qué realmente?

96 FOTOMATÓN. 2008-2012 INSTALACIÓN FOTOGRÁFICA SERIE 10 PIEZAS

97 98 99 FLORENCIA ROJAS

Rebem un missatge repetitiu i dominant que Recibimos un mensaje repetitivo y dominante al·ludeix al retard del pas del temps, a l’eterna que alude al retraso del paso del tiempo, a la joventut, a la caducitat del cos i a la possibili- eterna juventud, a la caducidad del cuerpo y tat utòpica d’evitar aquest succés. La publici- a la posibilidad utópica de evitar este suceso. tat, els mitjans de comunicació, el cinema de La publicidad, los medios de comunicación, masses o la moda ens venen promeses com- el cine de masas o la moda nos venden pro- provades científicament, maneres de vida, mesas comprobadas científicamente, modos personatges de pel·lícules, bosses, cremes... de vida, personajes de películas, bolsos, cre- tot un ampli ventall de necessitats que giren al mas… todo un amplio abanico de necesida- voltant del retard de l’única certesa humana: des que giran en torno al retraso de la única la pròpia mort. certeza humana: la propia muerte.

En l’època del vanitas, la simbologia que En la época del vanitas, la simbología que apareixia en les natures mortes ens servia aparecía en los bodegones nos servía de de recordatori de tot el contrari: la calavera, el recordatorio de todo lo contrario: la calavera, rellotge, el fum... ens parlaven del memento el reloj, el humo… nos hablaban del memento mori, recordatori de la mortalitat. mori, recordatorio de la mortalidad.

Tota aquesta preocupació històrica i actual Toda esta preocupación histórica y actual m’interessa i em sedueix visualment per a en- me interesa y me seduce visualmente para trellaçar i desplaçar els elements visuals que entrelazar y desplazar los elementos visuales representaven i representen aquest conflicte que representaban y representan este con- humà. Els ossos de la natura morta com a flicto humano. Los huesos del bodegón como suport de logotips de signatures de moda, així soporte de logotipos de firmas de moda, así com el sistema hollywoodiense vist des de la como el sistema hollywoodiense visto desde ironia, són algunes estratègies per a ficar el la ironía, son algunas estrategias para meter dit en la nafra d’una ferida sempre present. el dedo en la llaga de una herida siempre presente.

100 CINDERELLAS. 2015 VÍDEO SD. COLOR. SONIDO. EXTRACTOS DE LA PÁGINA DE YOUTUBE “ACADEMY OF MOTION PICTURE ARTS AND SCIENCES” Y DE LA PELÍCULA “CINDERELLA” DE MARK CULLINGHAM. DURACIÓN: 8´13´´ A REPRODUCIR EN BUCLE EDICIÓN: 2 / 5

OSARIO. 2015 CONJUNTO DE 5 HUESOS GRABADOS MEDIDAS VARIABLES

101 102 103 JULIO SARRAMIÁN

El treball que he desenvolupat en els últims El trabajo que he desarrollado en los últimos anys gira al voltant de la idea de paisatge i años gira en torno a la idea de paisaje y otros altres conceptes relacionats; com el definim, conceptos relacionados; cómo lo definimos, percebem i cataloguem. M’he interessat per la percibimos y catalogamos. Me he interesa- seua representació des dels diferents àmbits do por su representación desde los distintos del saber: filosòfic, científic, polític i social. ámbitos del saber: filosófico, científico, político y social. A través de la pintura, el dibuix, la fotografia, el vídeo o la instal·lació, he generat diferents A través de la pintura, el dibujo, la fotografía, discursos que posen de manifest la relació el vídeo o la instalación, he generado distintos entre l’home i la natura, i altres elements discursos que ponen de manifiesto la relación culturals subjectes a aquesta relació. entre el hombre y la naturaleza, y otros ele- mentos culturales sujetos a esta relación. Actualment, estic centrat en els processos de reelaboració de la construcció cultural Actualmente estoy centrado en los procesos de que fem del paisatge i dels usos tecnològics reelaboración de la construcción cultural que que estan lligats a aquesta construcció. hacemos del paisaje y de los usos tecnológi- M’interessa partir de la imatge arquetípica cos que están ligados a esta construcción. Me i tradicional del paisatge occidental per interesa partir de la imagen arquetípica y tradi- a relacionar-lo amb les transformacions cional del paisaje occidental para relacionarlo científiques i tècniques actuals i de com ens con las transformaciones científicas y técnicas presenten una manera de relacionar-nos amb actuales y de cómo nos presentan un modo de el món. relacionarnos con el mundo.

El projecte Tékne revela el caràcter tècnic de El proyecto Tékne revela el carácter técnico de la representación de la naturaleza dentro la representació de la natura dins dels estudis de los estudios geográficos y topográficos del geogràfics i topogràfics del paisatge. paisaje. La tècnica ens ha proporcionat un mètode La técnica nos ha proporcionado un método sistemàtic i precís d’obtenir informació. En sistemático y preciso de obtener información. l’àmbit de l’estudi del paisatge, les tècniques En el ámbito del estudio del paisaje las técni- de mesurament ens han permès analitzar cas de medición nos han permitido analizar y i classificar la realitat natural. Aquesta clasificar la realidad natural. Esta metodología metodologia ens ha portat a descobrir noves nos ha llevado a descubrir nuevas facetas del facetes del món natural i generar, alhora, una mundo natural, generando a su vez una nueva nova imatge del paisatge. imagen del paisaje.

Hi ha un interès per representar l’aparent Hay un interés por representar la aparente dicotomia natural/artificial. A través dicotomía natural/artificial. A través de este d’aquest discurs descobrim les possibilitats discurso descubrimos las posibilidades co- comunicatives del projecte, tant conceptuals municativas del proyecto, tanto conceptuales com simbòliques. Una nova representació de como simbólicas. Una nueva representación de la natura marcada pel pes que té la tècnica en la naturaleza marcada por el peso que tiene la el món actual. técnica en el mundo actual.

104 TÉKNE Y18 42° 6’45.52”N 2°40’0.66”O 1.096 M. 18:53 H. 23/01/2015 IMPRESIÓN DIGITAL SOBRE PAPEL FOTOGRÁFICO 50X60 CM. EDICIÓN: 1/3

105 TÉKNE Y21 42°22’2.95”N 2°36’10.78”O 906 M. 19:04 H. 12/02/2015 IMPRESIÓN DIGITAL SOBRE PAPEL FOTOGRÁFICO 50X60 CM. EDICIÓN: 1/3

TÉKNE Y28 42° 3’38.93”N 2°41’18.99”O 1.224 M. 20:11 H. 10/04/2015 IMPRESIÓN DIGITAL SOBRE PAPEL FOTOGRÁFICO 50X60 CM. EDICIÓN: 1/3

TÉKNE Y30 42°20’29.35”N 2°19’55.02”O 757 M. 20:13 H. 11/04/2015 IMPRESIÓN DIGITAL SOBRE PAPEL FOTOGRÁFICO 50X60 CM. EDICIÓN: 1/3

106 TÉKNE Z VIDEOINSTALACIÓN

107 SOMOSNOSOTROS (Begonya García y Alfonso Fernández)

A SomosNosotros els agrada pensar que són A SomosNosotros les gusta pensar que son artistes visuals. Ho pensen mentre treballen artistas visuales. Lo piensan mientras trabajan en ocupacions que poc tenen a veure amb en empleos que poco tienen que ver con su el seu nivell d’estudis o la seua formació. nivel de estudios o su formación. Debido a un A causa d’un punt d’inflexió en què els és punto de inflexión donde les es imposible me- impossible intervenir entre la seua pràctica diar entre su práctica artística y la condición artística i la condició de treballadors flexibles de trabajadores flexibles que han adaptado, que han adaptat, decideixen centrar la línia deciden centrar la línea de investigación de su d’investigació de la seua pràctica artística en práctica artística en las condiciones laborales les condicions laborals dels agents artístics, de los agentes artísticos, la remuneración y la remuneració i posada en valor del treball puesta en valor del trabajo inmaterial y del ca- immaterial i del capital simbòlic en la societat pital simbólico en la sociedad contemporánea, contemporània, les paradoxes, contradicci- las paradojas, contradicciones e incertidum- ons i incerteses que es generen davant un bres que se generan ante un sistema que, sistema al qual, fins i tot sent conscients de la aun siendo conscientes de su perversidad, seua perversitat, tots els agents artístics volen todos los agentes artísticos quieren pertene- pertànyer tenaçment. cer tenazmente.

Des d’un punt de vista crític i irònic, presenten Desde un punto de vista crítico e irónico, situacions reals, en les quals ells es veuen presentan situaciones reales, en las que ellos involucrats com a primera persona, passen se ven involucrados como primera persona, a ser l’agent ridiculitzat davant una condició pasando a ser el agente ridiculizado, ante una absolutament incomprensible per a persones condición absolutamente incomprensible para que no pertanyen a l’àmbit artístic. Generen personas que no pertenecen al ámbito artís- un doble joc entre realitat i ficció per a parlar tico. Generan un doble juego entre realidad de la dicotomia social triomf/fracàs, en què y ficción para hablar de la dicotomía social ells planegen constantment depenent del triunfo/fracaso, donde ellos planean constan- context en el qual es troben. Usen el vídeo, temente dependiendo del contexto en el que l’actuació, la instal·lació o la textualitat com a se encuentren. Usan el video, la performance, eines de treball. la instalación o la textualidad como herra- mientas de trabajo.

108 NADA QUE GANAR, NADA QUE PERDER. 2015 VIDEO INSTALACIÓN MEDIDAS VARIABLES. VIDEO HD. 10:19. VINILO DORADO. LÁMINA DE ESTAÑO TRANSFERIDA.

109 110 111 PEPE TALAVERA

“I said before that I wish I’d never said anything about ‘The Pharmaceutical ’ and I still wish I hadn’t. They are what they are, perfectly dumb pain- tings which feel absolutely right.”

Damien Hirst.

“Lord Dorwin, gentlemen, in five days of discussion didn’t say one damned thing, and said it so you never noticed.”

Isaac Asimov, Foundation.

Stop Making Sense (0001 - 0044) és el pri- Stop Making Sense (0001 - 0044) es el pri- mer fragment del projecte del mateix títol en mer fragmento del proyecto del mismo título el qual treballe des del 2012; una col·lecció de en el que vengo trabajando desde 2012; una pintures fetes a partir d’imatges procedents colección de pinturas realizadas a partir de d’Internet. Un any complet de bussejar en imágenes procedentes de internet. Un año tumblr.com per a després pintar totes eixes completo de bucear en tumblr.com, para des- imatges en el mateix ordre en què les vaig pués pintar todas esas imágenes en el mismo trobar. orden en que las encontré.

Com en la resta del meu treball, utilitze pin- Como en el resto de mi trabajo, utilizo pintu- tures acríliques, i no hi ha un nivell d’acabat ras acrílicas, y no existe un nivel de acabado predeterminat. Sí que hi ha dues diferències predeterminado. Sí hay dos diferencias dignas dignes d’esment quant a projectes anteriors: de mención respecto a proyectos anteriores: la introducció del color i l’origen dels referents, la introducción del color, y el origen de los que en aquest cas no pertanyen a la meua referentes, que en este caso no pertenecen a esfera privada, si bé aquesta última afirmació mi esfera privada, si bien esta última afirma- no deixa de ser en bona mesura una falsedat. ción no deja de ser en buena medida una falsedad. A més de la meua tirada pels políptics i les col·leccions, un projecte d’aquestes carac- Además de mi querencia por los polípticos y terístiques resol el problema del terror en la las colecciones, un proyecto de estas carac- següent taula en blanc. Saber d’on partiré vs. terísticas resuelve el problema del terror a la no saber com el resoldré són dos condicio- siguiente tabla en blanco. El saber de dónde nants amb els quals puc trobar la proporció voy a partir vs. el no saber cómo lo voy a de confort i incomoditat necessària a l’hora de resolver, son dos condicionantes con los que pintar. puedo encontrar la proporción de confort e incomodidad necesaria a la hora de pintar. Quant a possibles significats, interpretaci- ons o intencions, em remet a les cites que Respecto a posibles significados, interpreta- encapçalen aquest text. O millor, fins i tot, a la ciones, o intenciones, me remito a las citas pròpia pintura. que encabezan este texto. O mejor incluso, a la propia pintura.

112 STOP MAKING SENSE (0001 - 0044). 2012-2013 ACRÍLICO SOBRE TABLERO DM. 184 X 204 CM.

113 114 115 IGONE URQUIZA

La identitat, els clixés socials i la individualitat La identidad, los clichés sociales y la indivi- que expressa cada individu per mitjà de l’apa- dualidad que expresa cada individuo por me- rença són els temes principals sobre els quals dio de su apariencia son los temas principales gira l’obra d’Igone Urquiza. sobre los que gira la obra de Igone Urquiza. Parteix de la idea que cada persona, de ma- Partiendo de la idea de que cada persona, de nera quasi inconscient, es defineix a través de manera casi insconciente, se define a través la seua indumentària, i accepta o es deslliga de su indumentaria, aceptando o desligán- dels diferents cànons d’identitat, gènere, etc. dose de los diferentes cánones de identidad, que ens marca la societat. género, etc, que nos marca la sociedad. Desenvolupa un llenguatge expressiu mitjan- Desarrolla un lenguaje expresivo mediante el çant l’ús d’elements relacionats amb el món uso de elementos relacionados con el mundo tèxtil. textil. Tendeix ponts amb fil roig i tracta sobre la Tendiendo puentes con hilo rojo trata sobre la identitat de l’individu, sobre la construcció identidad del individuo, acerca de la construc- d’aquesta i la comprensió de l’esmentada ción de esta y la comprensión de dicha cons- construcció. Parteix de la idea que aquesta trucción. Partiendo de la idea de que esta es genera a través de la fisiologia del viure o se genera a través de la “fisiología del vivir” interacció d’aspectes com el biològic, el social o interacción de aspectos como el biológico, i el psicològic, i que es troba en un procés el social y el psicológico; y que se encuen- continu de creixement i desenvolupament. tra en un proceso continuo de crecimiento y Des de la psicologia, la identitat es planteja desarrollo. com una necessitat bàsica de l’ésser humà, Desde la psicología la identidad se plantea que es troba al mateix nivell d’altres com ali- como una necesidad básica del ser humano, mentar-nos, i aquesta és una necessitat per- que se encuentra al mismo nivel de otras sonal afectiva i de consciència amb si mateix como la de alimentarnos, siendo esta una i cap als altres com a individus diferents. Per necesidad personal afectiva y de conciencia tant, l’ésser humà necessita dels altres per a consigo mismo y hacia los otros como indi- poder arribar a ser totalment, de la mateixa viduos diferentes. Por lo tanto el ser humano manera que els altres també necessiten de la necesita de los otros para poder llegar a ser seua persona per a poder construir-se de la totalmente, de la misma manera que los otros mateixa manera. también necesitan de su persona para poder construirse de la misma manera.

116 TENDIENDO PUENTES CON HILO ROJO, 2015. INSTALACIÓN (TELA E HILO). COMPUESTO POR TRES PIEZAS BLANDAS DE 1,80X1 M. CADA UNO Y UNA PIEZA DE HILO DE 3 X 2M. APROX. MEDIDAS VARIABLES

117 118 119 ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ

Aquestes nou fotografies que engloben el Estás nueve fotografías que engloban el projecte Sisters ens mostren a través del meu proyecto Sisters nos muestran a través de mi discurs una narració en sèries de tres fotos discurso una narración en series de tres fotos diferents on hi ha una escenificació sobre distintas donde hay una escenificación sobre dues germanes que no arriben a cap acord. dos hermanas que no llegan a ningún acuer- Com a base en el meu treball, el factor humà do. Como base en mi trabajo el factor humano és important en la seua condició i comporta- es importante en su condición y comporta- ment. Sóc un autor d’espais habitats on hi ha miento. Soy un autor de espacios habitados una relació entre els objectes que coexistei- donde hay una relación entre los objetos que xen i les persones que fan un entramat de la coexisten y las personas que entraman la seqüència. secuencia.

El projecte es crea a través d’una escena que El proyecto se crea a través de una escena vaig veure al carrer i de la qual m’apropie que vi en la calle y de la cual me apropio a manera d’instantània mental per a elabo- a modo de instantánea mental para elabo- rar-la en el seu procés i, més tard, verificar-la. rarla en su proceso y más tarde verificarla. La idea incubada va originant-se amb una La idea incubada va originándose con una localització prèvia i visualització de l’espai. localización previa y visualización del espa- Sempre treballe com un director en el qual, cio. Siempre trabajo como un director en el sobre unes anotacions i imatges, elabore tot que sobre unos apuntes e imágenes elaboro el pla de treball. La pregunta de què és el que todo el plan de trabajo. La pregunta de ¿qué ocorre es reafirma amb un final de vegades es lo que ocurre?, se reafirma con un final no justificable per a l’espectador. Sempre hi a veces no justificable para el espectador. ha referents en l’obra i partisc del món cine- Siempre hay referentes en la obra y parto del matogràfic per a inspirar-me en el treball en mundo cinematográfico para inspirarme en el el seu aspecte formal i informal. En el procés trabajo en su aspecto formal e informal. En busque i m’hi entreviste a manera de càsting su proceso busco y me entrevisto a modo de per a veure la seua solvència en la sèrie. casting con ellas para ver su solvencia en la Sempre he preferit treballar amb gent que serie. Siempre he preferido trabajar con gente m’inspirara i que tinguera ingredients per a que me inspirara y que tuviera ingredientes l’obra. Aquestes tres sèries Sad sisters, Angry para la obra. Estas tres series Sad Sisters, sisters i Unhappy sisters són la visió personal Angry Sisters y Unhappy Sisters son la visión d’una escenificació on som tots partícips de la personal de una escenificación donde somos narració i anàlisi de l’obra d’un autor. todos partícipes de la narración y análisis de la obra de un autor.

120 SAD SISTERS. 2014 FOTOGRAFÍA ENMARCADA 40X60 CM. C/U

121 ANGRY SISTERS. 2014 FOTOGRAFÍA ENMARCADA 40X60 CM. C/U

122 UNHAPPY SISTERS. 2014 FOTOGRAFÍA ENMARCADA 40X60 CM. C/U

123 ROCÍO VILLALONGA

València 1966. Artista, doctora en Belles Arts Valencia 1966. Artista, doctora en Bellas Artes i professora titular d’Escola Universitària de y profesora Titular de Escuela Universitaria la UMH. El seu treball artístic interdisciplinari de la UMH. Su trabajo artístico interdisciplinar es mou en el camp de les instal·lacions, l’art se mueve en el campo de las instalaciones, públic, la fotografia i el vídeo, per a abordar el arte público, la fotografía y el vídeo, para problemàtiques d’índole social, política i per- abordar problemáticas de índole social, políti- sonal. Fa la seua primera exposició individual ca y personal. Realiza su primera exposición el 1987 a l’Institut tecnològic de Bandug, individual en 1987 en el Instituto tecnológico Indonèsia, i de la mà de la Galeria Punto, Alba de Bandug, Indonesia y de la mano de la Cabrera, Art al Rec i Lamarra està present en Galeria Punto, Alba Cabrera, Art al Rec y fires com FIAC, ARCO, CHaCO, Biennal de Lamarra está presente en ferias como FIAC, l’Havana, Miami, Art Cologne, Chicago, etc. ARCO, CHaCO, Bienal de la Habana, Miami, El seu treball ha sigut exposat en museus Art Cologne, Chicago, etc. Su trabajo ha sido nacionals com IVAM i MNCARS, així com en expuesto en museos Nacionales como IVAM museus i centres d’art contemporani d’Àsia, y MNCARS, así como en Museos y Centros Europa i Amèrica Llatina. Ha rebut més de de Arte Contemporáneo de Asia, Europa quinze mencions i premis, així com la beca de y América Latina. Cuenta con más de 15 l’Acadèmia d’Espanya a Roma i la de la Casa menciones y premios, así como con la Beca de Velázquez. Compta amb més de quaranta de la Academia de España en Roma y la de llibres en els quals està publicada la seua la Casa de Velázquez. Cuenta con más de 40 recerca artística. Actualment és investigado- libros en los que está publicada su investiga- ra del Laboratori de Pràctiques Artístiques i ción artística. Actualmente es investigadora Intermedials, de la UMH. del Laboratorio de Prácticas Artísticas e Inter- mediales, de la UMH.

124 OTREDAD. 2015 INSTALACIÓN. FRAGMENTOS DE ESCAYOLA CON TRANSFERENCIAS FOTOGRÁFICAS. MEDIDAS VARIABLES

125 126 127 EDICIONS ANTERIORS / EDICIONES ANTERIORES EAC I-XV

EAC–I: Carolina Ferrer, Justo Gil, Fco. Javier EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Consuegra, Inmaculada Aledón, Nacho Juan Gil-Albert. Diputación Provincial, 2000. París, Encarna Sepúlveda. Exposición EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan EAC–IV : Sergio Almarcha, Milagros Angelini, Gil-Albert. Diputación Provincial, 1998. Susana Baldor, Mª Victoria Carpena, Silvia EAC–I: Lourdes Bergés, Victor Moncho Cerrolaza, Vanesa del Rincón, Mª José (Kaiser), Raúl Monerris, Sonia Trinidad, Escartí, María Fuset, Noelia Giner, Miriam Lorena Amorós. Exposición EAC, Alicante, Hernández, Mª Jesús Irles, Belén López, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil- Marta Martínez, Denis Pascal, Mª Dolores Albert. Diputación Provincial, 1998. Pérez, Vicente J. Pérez, Pepe Rodríguez, EAC–I: Silvia Lerín, Jorge Llopis, Silvia Martí, Stéphanie Salmon, Blanca Tamarit. 12 Silvia Molinero, Carlos Tejo. Exposición Exposición EAC, Alicante, Instituto Alicantino EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura de Cultura Juan Gil-Albert. Diputación Juan Gil-Albert. Diputación Provincial, 1998. Provincial, 2002. EAC–IV: Roser Beneito, Pilar Sala, Silvia EAC–II: Alma Ajo, David Delgado, Kribi Sempere. 11 Exposición EAC, Alicante, Heral, Vicente Marzo. Exposición EAC, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil- Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Albert. Diputación Provincial, 2002. Gil-Albert. Diputación Provincial, 1999. EAC–IV: José Guerrero Tonda, Joaquina EAC–II: Teresa Bonastre, Salvador Conca, Moragrega, Mar García Torregrosa, Ignacio Enrique Jordá, Pedro Muiño. Exposición Chillón. 10 Exposición EAC, Alicante, EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil- Juan Gil-Albert. Diputación Provincial, 1999. Albert. Diputación Provincial, 2001. EAC–II: Ximo Amigó, Loli Galindo, Javier Pastor, Rossana Zaera. Exposición EAC, EAC-V: Beatriz Fernández Rodríguez, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Christian Franco Soler, Manuel Moreno Gil-Albert. Diputación Provincial, 1999. Bautista, José Talavera Penalva, Carolina Tomás Bono. 15 Exposición EAC. Alicante, EAC-III: Isabel Albella, María José Pérez Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil- Vicente, Roberto Romeo, Juan González Albert. Diputación Provincial, 2004. Villar, Mª Dolores Gregori, Alicia Ajo, Carmen EAC-V: Mercedes Bautista, Laura Molina, Santos y José Caruana. 9 Exposición EAC, Alfonso Sánchez Luna. 14 Exposición EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. Diputación Provincial, 2001. Gil-Albert. Diputación Provincial, 2002. EAC-III: Carles Blázquez, María Cremades, EAC-V: Samuel del Amor, Andrés Talavero, Javier Colomer, María Gironés. 8 Exposición Paco Valverde, 13 Exposición EAC, Alicante, EAC, Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil- Juan Gil-Albert. Diputación Provincial, 2000. Albert. Diputación Provincial, 2002. EAC-III: Aurelio Ayela, Celia de la Fuente, Susana Guerrero, Paulina Autio. 7 Exposición EAC-VI: Antonio Agulló, Santiago Campello, Alicia Esteve, Salvador Gómez, Carlos de

128 Gredos, Mónica Jover, Joan Llobell, Manuel James Marr, Juan José Martín Andrés, Juan Martínez, Lourdes Murillo, Luisa Pastor, Martín Zarza, Roberto Martínez Rodrígo, Pablo Rodes, Mario Rodríguez, David Ángel Masip, Javi Moreno. Trujillo, José Miguel Vera, Susana VidaL. Museu de la Universitat d’Alacant. 2004. EAC-XII: María María Acha-kutscher. Christian Bagnat. Antonio Barea. José Luis EAC-VII: Aggtelek, Antonio Alonso, Maica De la Parra. Aram Dervent. Ferran Gisbert. Alonso, María Alonso Borso, Milagros Juana González. David Latorre. Julio López. Angelini, Fernando Bayona, Pablo Bellot, Carlos Maté. Xavier Monsalvatje. Lois Pepe Calvo, Sergio Davó, Cristina Fontsaré, Patiño. Keke Vilabelda & Kalo Vicent Susana García, Bernabé Gómez, Carlos Nikas, Massimo Pisani, Orfeo Soler y EAC-XIII: Elssie Ansareo. Rosana Antolí. Torregar. Fernando Bayona. Pablo Bellot. Hélène Duboc. Ana Esteve. Cristina Ferrández. EAC-VIII: Teresa Bonastre, Víctor Cámara Chus García Fraile. Cayetano Navarro. Merino, Cayetano Navarro, Cristina Carlos García Peláez. Olalla Gómez. Raúl Ferrández Box, Ascensión Gonzalez, Álvaro Hevia. Marla Jacarilla. Claudia Martínez. Jaén López, Teresa Martínez, Daniel Olmo Ángel Masip. Rosell Meseguer. Diego Opazo Boronat, Maribel Pérez López, Melissa Cousiño. Juanma Pérez González. MP & Provezza, Miguel Rael, Gabriel Rufete, MP Rosado. Julio Sarramián. Saúl Sellés. Tatiana Martins, Salvador Vivancos López. Ion Sobera Ochoa. Mirimari Väyrynen. Salvi Vivancos. EAC-IX: Rosana Antolí Gisbert, Kristoffer Ardeña. Begoña Baeza, Beatriz Carbonell EAC-XIV: Tatiana Abellán, Aggtelek, Alfonso Ferrer, Jérôme Combrier, Daniel Cortés Almendros, Rosalía Banet, Manu Blázquez, Mollá, Francisco Julián Martínez Cano, Carma Casula, Robert Cervera, Vanessa Lilia Miralles Llorens, Jesús Navarro Colareta, Mutua Artística, Alberto Feijoo, García, Anna Talens Pardo, Álvaro Tamarit, Sandra Paula Fernández, Miguel Ángel Santiago Torralba Pérez, Ana Vivoda, María García, Marco Godoy, Paula Gortázar, Patrik Zambrana Aliaga. Grijalvo, Nuria Güell, Oriol Jolonch, Guillem Juan Sancho, Antonio Mas, Fernando EAC-X: Ana Esteve, Ester García, Helí Maselli, Levi Orta, Javier Palacios, Leonor García, Eduardo Infante, Alicia Lamarca, Serrano Rivas, Llorenç Ugas Dubreuil Natalia López, Andrea Perissinotto, Raquel Puerta, Carlos Serrano, Ana Vivoda. EAC-XV: Josep Albert, Antonio Alonso, EAC-X: Antonio Barea, Juan C. Cardenal, Manolo Beltrán, Celia De La Fuente, Julio Alberto Cea, Francesca de Pieri, Blanca del Falagán, Miguel Ángel Fúnez, Jérôme Rio Oriol, Antonio Fernández Alvira, Joao Gelès, Amaya Hernández, Rodrigo Illescas, Ferreira, Daniel García, Marta González, Silvia Lerin, Yann Leto, Rafael López- James Marr, Juan José Martín Andrés, Juan Bosch, Alex Marco, Pàtric Marín, Neža Martín Zarza, Roberto Martínez Rodrígo, Agnes Momirski, Ana Pastor, Lois Patiño, Ángel Masip, Javi Moreno. Eduardo P. Salguero, Luciana Rago, Antonio R. Montesinos, José Sánchez - Glassdune, EAC-XI: Antonio Barea, Juan C. Cardenal, Carlos Miguel Sánchez, Aarón Sanromán, Alberto Cea, Francesca de Pieri, Blanca del Saúl Sellés, Elena Toreli, Paco Valverde Rio Oriol, Antonio Fernández Alvira, Joao Ferreira, Daniel García, Marta González,

129 JURAT / JURADO

PRESIDENT PRESIDENTE César Augusto Asensio Adsuar. Diputat de César Augusto Asensio Adsuar. Diputado Cultura. Diputació d’Alacant. de Cultura de la Diputación de Alicante

VOCALS VOCALES • ELENA AGUILERA CIRUGEDA. Artista. • ELENA AGUILERA CIRUGEDA. Artista. • JUANA MARÍA BALSALOBRE • JUANA MARÍA BALSALOBRE GARCÍA. Doctora en Història de GARCÍA. Doctora en Historia del l’Art. Directora del Departament Arte. Directora del Departamento de d’Art i Comunicació Visual “Eusebio Arte y Comunicación Visual “Eusebio Sempere”, de l’Institut Alacantí de Sempere”, del Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. Cultura “Juan Gil-Albert”. • ISAAC MONTOYA CARDOSO. • ISAAC MONTOYA CARDOSO. Llicenciat en Belles arts. Artista. Licenciado en Bellas Artes. Artista. President de l’Associació d’Artistes Presidente de la Asociación de Artistas Contemporanis d’Alacant. Contemporáneos de Alicante. • REMEDIOS NAVARRO MONDÉJAR. • REMEDIOS NAVARRO MONDÉJAR. Tècnica superior del Museu de la Técnica Superior del Museo de la Universitat d’Alacant. Llicenciada en Universidad de Alicante. Licenciada en Història de l’Art. Historia del Arte. • JOSÉ PIQUERAS MORENO. • JOSÉ PIQUERAS MORENO. Catedràtic de Dibuix i Professor de Catedrático de Dibujo y Profesor del l’Àrea de Comunicació Audiovisual i Área de Comunicación Audiovisual y Publicacions de la Universitat d’Alacant. Publicaciones de la Universidad de Pintor i gravador. Alicante. Pintor y grabador. • EMILIO ROSELLÓ TORMO. Professor • EMILIO ROSELLÓ TORMO. Profesor de la Facultat de Belles Arts de la de la Facultad de Bellas Artes de la Universitat Miguel Hernández. Artista Universidad Miguel Hernández. Artista de fotografia i vídeo. de fotografía y vídeo. • JESÚS ZUAZO GARRIDO. Llicenciat • JESÚS ZUAZO GARRIDO. Licenciado en Belles Arts per la Universitat de en Bellas Artes por la Universidad de València, Facultat de Belles Arts de Valencia, Facultad de Bellas Artes de San Carlos. Artista. San Carlos. Artista

SECRETÀRIA SECRETARIA Amparo Koninckx Frasquet. Secretària de Amparo Koninckx Frasquet. Secretaria del l’IAC Juan Gil-Albert. IAC Juan Gil-Albert.

130 TRADUCCIONS / TRADUCCIONES

For yet another year we are here at the Juan For yet another year, and thirteen have gone by, Gil-Albert Culture Institute of Alicante to see the close collaboration between the University of the selection of the latest contemporary art Alicante and the Alicante Provincial Government, proposals. The Contemporary Art Encounter through the Juan Gil-Albert Culture Institute of (EAC) is 19 years old and has achieved a Alicante, allows us to present the new edition of level of maturity that can be reflected in this EAC (Contemporary Art Encounters) in our uni- catalogue, which is a showcase of the most versity museum. This is an unbeatable opportu- recent trends, and a publication that is es- nity to involve the more current creations among sential for everyone who loves culture. the university community and the society in Alicante in general. This contest is established nationally and in- In this 2016 call, over 200 artists have applied cludes different texts, concepts, techniques and the jury has chosen 25. Over half were born and expressive, revealing and characteristic or live in the Region of Valencia and the rest supports of developed languages in the field live in other provinces of Spain. Two of them, of visual arts, including digital technology as by the way, come from Latin America, from a means of expression in the complexity of Brazil and Argentina. It is also interesting that artistic territory and postmodern hybridiza- the chosen artists are represented by both men tion, in a way that the contest invites artists and women. from different generations, who create their A characteristic from over the years is the diver- work in accordance with the most recent ar- sity in art techniques that are used by the con- tistic elements, to take part. temporary creators. However, on this occasion, We should remember that this initiative is this tendency has been expressed vigorously, as we find ourselves with a significant amount of possible thanks to the artists’ participation, projects in which a fusion of different artistic dis- but also to the synergy and the dedicated ciplines can be observed as an expressive tool. and efficient collaboration from the Juan Installations where sculpture, video, photogra- Gil-Albert Culture Institute of Alicante and phy or drawings are hand in hand, and in which the University of Alicante Museum. the content has more of an impact than the It is for this reason that, from the Gil-Albert intrinsic properties of each artistic technique. building, I hope you enjoy this new edition of The exhibition is presented as an enormous the Contemporary Art Encounter. kaleidoscope where all languages have a place, but more importantly, the artists have different ideas, concepts and concernsw that are trans- formed into an open platform for reflection, César Sánchez debate and knowledge around the creative President of the Alicante Provincial Council atmosphere and current society. Ultimately, the EAC is understood as a space to contemplate and enjoy contemporary art, but above all, it is the perfect place to reflect, raise doubts, dialogue and find possible answers to the unknown, worries and problems of our time.

Manuel Palomar Sanz President of the University of Alicante

131 CONTEMPORARY ART ENCOUNTERS. this temporary exhibition, edition sixteen, EAC 2016 the Contemporary Art Encounter revisited, edition by edition, the University of Alicante Juana María Balsalobre Museum and the synergies, and since two thousand and four, for thirteen years, we I have been supporting culture and art.

The Juan Gil Albert Culture Institute of Ali- We are talking about an important and high- cante and its Art and Visual Communication lighted call that is nineteen years old and, in Department Eusebio Sempere, has organ- two thousand and fifteen, we celebrated the ized since nineteen ninety seven calls for coming of age in both aspects of research the Contemporary Art Encounter Contest, and celebration. It is for this reason that the which is open for visual artists to take part. members of the Advisory Committee of this The objective of the contest is to select Department consider it to be interesting to artistic projects that show innovative ideas commemorate such an important moment. regarding different artistic languages, which For this event, we worked, researched and will be arranged into one or a number of considered some of the results based on the exhibitions. Exhibitions from editions one impact, relevance and other topics related to 3 to five chose the artists and suggested a this EAC contest , which is renowned and number of exhibitions for each edition, with valued by the artists and the commission- a catalogue of participating artists for each ers, art critics, art galleries, etc., with the piece. In this first period, from nineteen certainty that this project represents one of ninety seven to two thousand and four, there the top references of this kind in contempo- were fifteen exhibitions and each one had rary art calls. between three to six artists. From that last year, a sixth edition was announced with the This contest has a clear objective that renowned participation of artistic proposals. stands out and it is the selection of artis- The selected pieces were on show, for the tic proposals studied by a jury in order to first time, as part of a large collection at the organize an encounter at the exhibition. University of Alicante Museum1 including This is a broad perspective of contemporary sixty five pieces that were shown at the creation. Artists express themselves with 365-el Cub room and the Naias2 room. After different techniques and formats, including

1 Thanks to the collaboration that was formally pos- Museum of Alicante, 2004. Exhibition 30 July to 23 sible with a signed agreement by the President of the October 2004. 365 and Naias rooms. MUA. Juan Gil-Albert Culture Institute of Alicante and the President of the University of Alicante, alongside the 3 Elena Aguilera, Juana María Balsalobre, Pepe Art and Visual Communication Department Eusebio Calvo, DIonisio Gázquez, Maria Marco, Remedios Sempere in order to organize the exhibition of the se- Navarro, Emilio Roselló, Contemporary Art Encoun- lected artists in the VI EAC contest and thanks to the ters, 18 years. Alicante, Juan Gil-Albert Culture Insti- great work by the MUA team. From that moment, it tute of Alicante, 2015. Publication including interest- is necessary to highlight the determined and efficient ing critical studies written with great commitment by collaboration from the University of Alicante Museum the authors in order to give structure and analyse the and the Juan Gil-Albert Culture Institute of Alicante. perspective of the EAC with over two hundred and forty selected artists who have taken part in the EAC. 2 VI Contemporary Art Encounter Contest. EAC. Also, in the Casa Bardín, on 16 June 2015, a summa- Juan Gil-Albert Culture Institute of Alicante and the ry of the contributions was presented.

132 means in which particular, meaningful and ty-four proposals and there are twenty-five clear concepts are developed in the field artists who show their pieces at the EAC of visual arts, using digital technology as 2016 exhibition: Alfonso Almendros, Ausín a means of expression in the complexity Sáinz, Aurelio Ayela, Miguel Bañuls, Tania of art, and, on the other hand, using paint- Blanco, Abraham Calero, Rafael Chinchilla, ing, sculptures, drawing, photography and Olga Diego, Laura Franco Carrión, Igna- installation to create and combine a more cio García Sánchez, Rocío Garriga, Jesús postmodern hybridization. Herrera Martínez, Marla Jacarilla, Rober- to López, Jonathan Notario, María Plat- That is the interest and the effect of the ero, Fernanda Ramos, Florencia Rojas, Contemporary Art Encounter contest that, Julio Sarramián, Somos Nosotros (Begonya in addition, in call number twelve, three new García and Alfonso Fernández), Pepe Talav- elements were added: the projects were era, Igone Urquiza, Óscar Vázquez Chambó explained and sent in digital format instead and Rocío Villalonga. of the previous procedure of sending pro- jects on paper and by post; the budget was We should remember that artist participation increased, from eight thousand euros in the is essential in order to select the proposals previous edition to twelve thousand euros; including paintings, sculptures, installations, the edition was open to all ages. In this videos, photography, graphic pieces and sense, there is a constant variety of para- other pieces that each creator provides digms in the proposals whose field is global with their own particular perspective. This and not just local. selection comes with an essential, precise and specific preparation, design, distribution At this point, creation is expanded to an and assembly for the EAC 2016 exhibition, intense universe of critics with different artis- where the efficient collaboration of the Uni- tic references and confluences established versity of Alicante Museum team should be by the current art languages. After reviewing highlighted. Once these tasks have been in a number of sessions the two hundred carried out with the pieces in place and and fourteen received and accepted dos- each artist’s assessment, the members of siers, the main criteria for valuation were the jury meet to establish the corresponding considered, as indicated in the conditions prizes with the budget of twelve thousand of the contest, including adapting the piece euros, as indicated in the conditions of the to the exhibition space, the proposal, the contest. The pieces that receive a prize will statement and the artist’s CV. Once they then become part of the art collection at the were assessed, the next objective was to Juan Gil-Albert Culture Institute of Alicante. decide which proposals were to take part in this edition’s exhibition. of the Art and Visual Department Eusebio Sempere The Jury of the Contemporary Art Encoun- at the Juan Gil-Albert Culture Institute of Alicante: ter Contest, EAC 20164, has selected twen- Elena Aguilera Cirugeda, Isaac Montoya Cardoso, Remedios Navarro Mondéjar, José Piqueras More- no, Emilio Roselló Tormo and Jesús Zuazo Garrido, 4 Chaired by César Augusto Asensio Adsuar Cul- artists, art critics, professors and the Director of the ture Representative, Alicante Provincial Council; Art and Visual Communication Department Eusebio Amparo Koninckx Frasquet secretary; and spokes- Sempere at the Juan Gil-Albert Culture Institute of people, some members of the Advisory Commission Alicante.

133 II Lois Patiño. Mountain in the shade. 2012. Video, 14 min. This context of awarding prizes to some of María María Acha Kutscher. Series 365 the selected pieces began in edition eleven days 2012 photographic montage, 96 of the Contemporary Art Encounter Con- images, 8x11.5 (c/u). tests, EAC, but with a lower budget than the current one, as the previous contests has a budget of eight thousand euros. The In the thirteenth edition of EAC, draw- artists and pieces that received prizes were ing, photography, video and pieces as follows: stood out for the jury and the prize was awarded to the following artists: Antonio Barea. Coordinates of the dias- pora. 2010. Installation. 320x80x30. Rosana Antolí Gisbert. Red fox. 2011. Drawing. Ink on paper. 76.5x60.5 cm. Blanca del Río Oriol. From the Puctum series, number IV. 2010. Photo/parch- Cayetano García Navarro. Overflowing ment paper. 180x210. happiness. Munich 2012. 100x150 cm c/u. Digital photography. Ed de 5+APS. Antonio Fernández Alvira. Man under construction (diptych). 2008. Thread on Olalla Gómez Jimenez. Damnatio paper. 100x70 c/u. Memoriae. 2013. 20 photos of 30x30 cm. Ed. 5+PA. Single cannel video 4´47 ´´ Joao Ferreira. Europe. 2008. Paper/ball- point. 58x75. No title. 2009. Mixed/paper Diego Opazo Cousiño. 7:59. 2010. Video 152x174. 1´23´´ loop. Edition: 3 + 1p/a. James Marr. 4x4. 2010. Painting on a Saúl Sellés. #4 action, floor exercises reused wood pallet. 62x100. and distance. 2012. Action video, 6’ 58’. Sheet music 1. 2012. Vector drawing and Juan Martín Zarza Zen on the street 1. satin ribbon. 1/15. 200x90 cm. Sheet 2010. Photo. 100x150. music 4. 2012. Vector drawing and satin Javi Moreno. + (diptych). 2010. Oil painting on canvas and burnt wood. Mixed on paper and light box. 47x70. 146x220 cm.

From the twelfth edition of EAC, the prize In addition, in the fourteenth edition of EAC, amount increased to the current budget of the jury assessed and awarded an installa- twelve thousand euros. The prices went to: tion, some tintypes, photos and paintings by: Ferrán Gisbert. Temple. 2011. Acrylic on canvas. 180x200. Tatiana Abellán Aguilar. Absolute min- Christian Bagnat. A slow forest no.2. erality from the series “You were me”. 2012. Drawing. Pencil and charcoal on 2013. Tintypes from the end of the 19th paper. 220x270. century burnt and remains from collodi-

134 on emulsion. Variable. 30x30 cm each Ana Pastor. Still Life. 2014. Blood and piece. Six pieces. methacrylate urn. 50x150x15 cm. Oriol Jolonch Clariana. Tomorrow. 2013. Eduardo P. Salguero. S/T.2014. Water- Photo 57x47 cm. Modern times. 2009. colour, acrylic and graphite paper. Photo 57x47cm. Umbrella and cloud. 30x20 cm. 2013. Photo 57x47 cm. Exodus. 2013. Luciana Rago. Walking far is not a long Photo 75,5x60.5 cm. time from the series “Animism”. Watercol- Fernando Maselli Agnoletti. The Brenta our and ink, Wenzhou paper and pins. Group 2014. Photo, inkjet on cotton 140x110 cm. paper 149x182 cm. Edition: 5 + 2 PA Saúl Sellés. The fighter. 2014. Video Mutua Artística, team made up of José performance. Dragon. Synthetic leather. Vicente Martín Martínez and Iván 38x100x38 cm. Albalate Gauchía. Let’s be honest. 2014. Elena Toreli. Case no. 2 from the series Video, 7’ / electronic device. Measure- “criminal stories”. 2014. Acrylic on canvas ments: variable/ 28x24x22 cm. 93x73 cm. Javier Palacios Rodríguez. Being I. 2013. Acrylic and coloured pencil on panel. 146x146 cm. III

The prizes for the fifteenth edition of the On the other hand, and regarding the exhi- EAC contest 2015 were the following artists bition of those selected to take part in the and pieces: Contemporary Art Encounter Contest this year, as I have already mentioned, it has Antonio Alonso. Recycled spaces. 2015. been made a reality thanks to the strong Mixed on paper. 150x166 cm. commitment and efficiency arisen from the agreement between the University of Ali- Celia de la Fuente. Totem from the series cante and the Juan Gil-Albert Culture Insti- “Corners”. 2014. Acrylic and oil painting tute of Alicante, signed by the President of on wood. 110x140x15 cm. the University of Alicante, Manuel Palomar Julio Falagán. For sale. 2014. Old sheets Sanz and the President of Gil Albert and “Lobkovic Palace and Matematik”. 34x24 Alicante Provincial Council, César Sánchez cm.c/u. Pérez. As well as the aforementioned, we Alex Marco. Tree. 2015. Oil painting and have also had the sincere support from the varnish on canvas. 195x146 cm. director, José Ferrándiz Lozano, from the team, from Inmaculada Fernández from Silvia Lerín. Slot III from the series “The the Art Department, Carles Cortés, Vice space between”. 2014. Acrylic and col- President for Culture, Sports and Language lage/paper. 21,5x68.5 cm. Policies at the University of Alicante, Faust Pàtric Marín. Elephant from the series Ripoll, director of the University of Alicante “The elephant’s rough skin”. 70x100 cm. Museum and its technical team, Sofía Martín, David Alpañez, Bernabé Gómez,

135 Stefano Beltrán, Remedios Navarro and mance and digital art. This is a collective, Rosa Cuadrado. Their flawless work and multidisciplinary and temporary exhibition responsibility have added that extra plus to that is both diverse and interesting. the important contest taking place in a sig- nificant architecture as is the Cub exhibition In the Cub room the public can visit the room at the University of Alicante Museum. proposals selected by the EAC 2016 jury. The names and pieces of the artists will be Once the preparation, design and assembly included in the catalogue, alongside their work had been done for the EAC 2016 exhi- statement and the what, how, when and why bition, the pieces were assigned a specific of their pieces. Their professional CV is not space, with an itinerary established accord- included, but their website is. The website ing to the design, the difficult and studied provides further information on the pieces consideration regarding distribution, and by each artist, allowing us to also see a assembly. Also, as an essential part of the catalogue of pieces that are on exhibition. artists’ pieces, the images create a reflection We would like to thank and congratulate area, an observation area so the public can the twenty-five artists (one is a team) for take in the conceptual complexity of the idea their contribution to the EAC that is full of that the pieces represent. creativity. Although we live at an acceler- ated pace, full of changes and reflections, We are faced with this panorama of contents contemporary art brings us together with its and experiences that the artists express connections and exchanges, addressing art from a local and global point of view, which perspectives that may be individual, social, is also based on the diversity of the places political and others related to contemporary of birth and residence, as well as the unfold- art. This confirms the support and artistic ing of narratives in a dissent perspective and history from the Contemporary Art Encoun- the creation of narrations of gender, body, ters. identity and political and social criticism. Art breaks geographic limits and, especially, the creative limits where there is a new level of commitment from the artist. These cre- ative results are work, ideas, projects and processes, with dedicated and voluntary commitment and that move within a space dedicated to the fine arts, visual art and art related to digital technology suggesting, in some cases, the complexity and diversity of its production and current artistic practic- es: from paintings and its different modali- ties and techniques, to sculptures, drawing, graphic work, collage and photography. The artists also show interesting ideas by means of different languages that break the tra- ditional formats, such as video art, video installation, installation, interaction, perfor-

136 ON THE OTHER SIDE OF THE MIRROR expressed in contemporary creativity. This is a consolidated contest with nineteen María Marco Such years of history that has proved, over this time, the evolution and changes over the At such a tumultuous time like now, in last decades. The transformation of art and which there is a lack of understanding and the current creators are highlighted in the dialogue, of ethics and moral, together with exhibitions and catalogues. Nowadays artis- an increasing rejection for thought, race or tic specialization is less as contemporary sex, I wonder whether it is fair to write about creators are interdisciplinary, global and art. The collective anaesthesia against oth- technological, a representation of the media ers’ pain, the lack of hope, indifference and society. From the twenty-four selected pro- uneasiness are all part of our daily lives. posals, the majority are representations While in other places people fight to sur- using photography and video. Sculpture vive, they suffer deaths, tortures, they throw as an isolated piece is limited as it has themselves into the unknown as they have been substituted by installation. Drawing nothing to lose, in the self-centred microw- has won more points than painting. With orlds of neoliberal societies that waste their regard to topics, political, social and ecolog- time on power-struggles, on decisions that ical themes are more present than the pure could destroy their principles of freedom, aesthetic and personal ones. tolerance and equality, pillars of the demo- cratic society. The piece presented by Alfonso Almendros (Petrer, 1981) explores the aesthetic side, Is it fair to therefore write about art? The through poetry and the possibilities of col- answer is yes. It has been said that art can our. The video installation “Time Perception: change the world, but I am convinced it Blue/Red” is actually a fieldwork, a research cannot. Only science has that ability. It uses that tries to find the public’s reaction when logic, proposes hypotheses, researches, watching blue and red in movement. In his obtains results and causes essential chang- pieces, he experiments with silence and es. Art comes from thought and imagination, loneliness, achieving a feeling of seclusion it creates emotions in every respect, it pro- that produces an image of high spiritual- duces stories, communicates ideas and it ity. We can also find this in his series of can be the most important weapon to fight photos “My father’s wrinkles” and “Family against injustice. It can make us individually Reflections”, which are narrations that try to think about things, but unfortunately it can- express the strangeness of human experi- not change the course of history. However, ence, what is recognisable, but unknown in its role is essential as it is part of culture. It the experience itself. transmits ideas that are complex and broad, essential to people’s intellectual growth. Through impressive images, the three vide- os by Ausín Sainz (Burgos, 1969) destroy the Therefore, we shall talk about art and, more three principles of Western society at once: specifically, the recent artistic activity. The fidelity, liberty and security. His pieces act Contemporary Art Encounter is an excel- like corrosive and critical weapons against lent showcase for different fields that are social injustice. Topics include women, cri- sis, the media and the current situation in

137 the world. The tough content contrasts with allow him to draw in the space and provide a Baroque and attractive set that surprises a sculpture with more lightness. Both sculp- the public. In the videos available at the tures presented at this edition of EAC “Pro- EAC, the staging is essential as there is a cessionary caterpillar 6M1” and “Proces- whole story of horrors, such as small electric sionary caterpillar 6M2” relate two concepts shocks that awaken people’s conscience. In that have been present in his recent works: “Fidelity” a Renaissance room reproduces reusing industrial or daily materials and the a Baroque space. In it, the author shows random movement or not of the sculpture. A allegory of culture, art and wealth. Symbols boomerang transforms into an artistic object such as laurel (nobility), art (culture/beauty) with a different purpose to what its original and thistle (fidelity) are destroyed by money. one was, adopting the shape of an abstract “Liberty” and “Security” reveal the insen- sculpture that can successively change at sitivity of war, pain and others’ fears, all of the hands of Miguel. Playfulness in a space which are a strategy against injustice and that is developed without any limits or bar- collective insight. riers.

The paintings by Aurelio Ayela (Alicante, The installations by Tania Blanco (Valencia, 1970) create confusion. In his work there 1978) can be defined as reflections of the is a constant analysis of the concept of art fragmented truth of a neoliberal ideal world. from his own artistic creation. The objective She uses neopop and hyper-realistic lan- is not to transmit external perceptions, but guage with paintings in large formats and the idiosyncrasy of the concept of art. As sculptures-traps of real objects. In “Unex- Aurelio confirms “the piece of art is not the pected documents in a waiting room”, a dull visualization of a thought, but, above all, it room is made up of different chairs and a is an entity in itself”. In the zoology images table with famous magazines and newspa- that he draws, what is real and unreal are pers on. A visual trick that reminds the public mixed. “Frog inside bride” and “Bride inside of the sculptures by Duane Hanson. These flog” discuss the idea of coherence, iden- magazines: el País, ABC and the New York tity, nature and objectivity. These paintings Times (New York Lies) are not just a factual remind us of the terrible monsters from trick (they are painted ceramics), but they the hell by Bosch, devouring, vomiting and are also conceptual tricks. The main news- coughing. A being that is not a being, a papers have on their front pages: “Financial question without an answer in an image of a terrorism and crisis” or “Whoever you vote bird and a frog. On the other hand, in “Kaiser for, the decision has already been made”, Flag”, Aurelio goes back to the image of the unthinkable for a real newspaper article. pathetic hero with a mask, similar to those They are pure ideological dynamite against used in Mexican wrestling. The iconography the media society. of comics and American heroes are clear yet again in his piece, as we saw in his piece The photographs by Abraham Calero from 2001 “Capitan Cheese against Fondue”. (Madrid, 1976) have an amazing strength. Since two years ago Miguel Bañuls (Ali- They are able to transmit veracity and cante, 1969) has changed his usual working dignity, as can be observed in his series system by substituting traditional sculpture “Cubans”. There are portraits that are deeply materials for other lighter materials that human and psychological that show the

138 result of an unsuccessful revolution. The with, not only from Olga’s experience, but images of “Dignus” could be described as society’s also. Concepts such as identity, visual poetry. The photo dignifies the object ambiguity, respect for animals, dreams, pro- as part of the collective memory, of a past jects are all represented on paper. At other that is forgotten little by little. They are part times, Olga goes for gigantism by using of the wrinkles of life, the deterioration that enormous inflatable sculptures. However, is unavoidable. Within loneliness, on neu- with her detailed and careful drawing, she tral ground, the object gleams, revives and manages to connect with the public, as she gains a sculptural tone. Abraham creates also does with her risky performances and a detailed catalogue of each piece, as if it incredible sculptures. Knowing Olga’s work, were a museum object. Information is writ- her approach to drawing is not surprising. In ten in detail on the origin, measurements each project and action there is a thorough and the photographic technique that has work of notetaking, sketches, phrases, etc. been used. In “Particular iconography. Among horns, dogs, lovers and other circumstances” the The proposal by Rafael Chinchilla (Tor- difficulties of life are shown. renueva, Ciudad Real, 1992) does not follow the established rules. Like poetic objects, The current situation of young profession- the four pieces that are shown at this edition als, and in particular, of new artists is of EAC ask a number of questions regarding questioned by the group SomosNosotros, the direction that current society is taking. made up by Alfonso Bermudo (La Luisiana, Seven euros together in the middle of noth- Seville, 1980) and Begoña García (Barcelo- ing question the arbitrariness of value-time na, 1980). Their video installation “Nothing in a labour system that is more and more to win, nothing to lose” recreates the ideal devalued. Another piece shows an anony- world of art that emerging creators aspire mous hand that repeatedly writes the word to. It is thought to show how the paradise infinity, without stopping, leaving only the of success reflects despair and fear in shadow of the word as a result. This hap- new generations. However, this paradise pens as the charcoal is stuck to the second is crueller when it is related to the author’s hand of the clock on the wall and constantly frustration as, after a broad overview, fame draws a circumference. Finally, the piece has not been reached. Again, 21st century “The thinking corner” literally engraves let- artists expose the lie that is neoliberal econ- ters on a forehead. Rafael does show a way omy that sells the established system as a of wasting time, but a way to reflect on its trampoline for a dreamy future. use and abuse. The installation by Laura Franco Carrión Olga Diego (Alicante, 1969) offers an autobi- (Málaga, 1985) is related to graffiti art, close ographical work of the things that make her to Basquiat’s art. Laura uses this urban lan- worry on the past, present, and what could guage to express ideas on the 21st century be the future. There are notes on reality and art situation: the role that art has as a good imagination that are rarely represented in in society, the position of artists, the commis- photography. With a lot of sense of humour, sioners, the museums, the galleries and the the delicate images catch the public’s eye creative centres. The drawings are plagued due to the significant issues that are dealt with direct messages from famous icons. A

139 sea of events that are mixed together bring silence, like waves of a sea of words and together Laura’s own words “a history of Art”. paper that sail in the course of history. The architectural space is saturated with messages and images that criticize the cur- The appropriation of classical paintings, rent contemporary art situation. especially landscapes, is the corpus of the installation named ”Quodlibet: world paint- The three pieces by Ignacio García Sánchez ing” by Jesús Herrera Martínez (Petrer, Ali- (Madrid 1987) express an imagined reality cante, 1976). Jesús works a copyist of Italian that conceals a social-political critic. In his Renaissance and Baroque painting and acts creation of an ideal world, Ignacio resorts like the classical authors who learnt from to children’s drawing, detailed, with bright the holy cards that were going around the colours. The images are explicit and have European courts as authentic souvenirs. caustic humour. In order to reinforce his This reinterpretation of classicism is also intention, he resorts to collages with illus- observed in his work “HYPERBAROQUE”, trative messages on the scene that is being carried out at the Royal Academy of Spain in considered. The pieces are current, trans- Rome. This is an irreverent and ironic glance figured features of the 21st century, naïve of Baroque painting, but true to the pictorial illusions full of protests. “Embargo of a tax principles. In the installation at EAC, vedute haven” symbolizes warning call of the voic- drawings from classical Rome are shown. es that claim justice; of all those who want Postcards copied not from the originals, but humanity to take a new direction that is fairer from the man reproductions. The same hap- and more reasonable. Ignacio uses aesthet- pens with the small canvas set out on the ics of sketches to narrate impossible stories tables where they can be observed closer which are then transformed into reality. and in further detail with the help of a mag- nifying glass. A reflection of representation, The pieces by Rocío Garriga (Bienservida, history and art. Albacete, 1984) are part of the category of objectual poems, remembering the ironic The ability to create an event, to make pieces by Joan Brossa. Each sculpture has something unlikely possible and to take the a hidden message. Rocío establishes rela- imagination to unbelievable limits can all be tions between materials that have a different found in the fantastic video by Marla Jacaril- function and nature in order to create some- la (Alcoy, 1980). It is an autobiography nar- thing new that goes beyond the meaning of ration in which she talks about her likes and the used objects. Among the pieces there dislikes, the past and present, all described is a dangerous top hat made of matches, with a great sense of humour. The short whose image disrupts the initial objective of video is divided into five chapters where the object. However, in the sculpture “Mind- there is a voiceover (Marla herself) who is head”, the top hat has words and thoughts telling the story. The absurd idea of com- on it, stacked arbitrarily. In the minimalist paring the life of Stephen Dedalus (James “Silence Spot: the sail of a boat” piece, there Joyce’s alter ego) with Marla’s is converted is a collection of pages from a history book into a mosaic of images and situations that based on a good part of the Franco period. incomprehensively become related. In the In the installation, words are converted into ironic story she manages to do a gesamt- kunstwerk (complete work of art), obviously

140 not in a Wagnerian sense, but in a com- is not just a freaky action, there is a study on pletely contemporary sense. A narration that brutalist architecture and its misinterpreta- goes beyond time and space, that brings a tions. It is also a harsh criticism on the need smile the public’s face and invites everyone to be modern and, above all, the absurd to believe that everything is possible. esoteric theories. In conclusion, a vitriolic way of having fun in his analysis. Roberto López’s (Alicante, 1975) artistic restlessness allows him to question the rela- María Platero (Madrid 1976) in her piece tion between art and science by establishing “The rules of nature” shows a set of nine totally speculative parallelisms. The four landscape photos in which measurement photographs belonging to the series “the elements can be seen, transforming the real movement of bodies (rock bodies/samples)” image and creating a complex relation with are part of a hypothetic aerospace study. the represented image. These measurement Roberto, in the same sense as Abraham elements remind the public of the perspec- Calero, carries out an inventory of each tive corrections on the landscape of Jan one of the materials found in a supposedly Dibbets that challenge the traditional way NASA mission. Each object is classified of seeing reality. María proposes a game by indicating the origin, giving it an identi- that, obviously, does not have a scientific fication number and description. However, objective, but it does have an aesthetic and in reality these materials do not belong to imaginative objective. She questions our outer space as they are aliens. Ironically, perception of reality and establishing the they represent symbols of social protests relations between an existing and manip- and act as a warning call for the public. In ulated image. A level of amusement with “All action has the same or opposite reac- mastery. Measurements that do not have tion” the drawn portraits are shown with the intention of a finding a scientific objec- violence. Roberto reproduces them with the tive, but an aesthetic one. An insightful and classified materials, in different parts of the clever look at nature. world, in different battles and revolts. Three icons from western art culture (La Gio- Taking the science fiction B-movie films conda, the Sistine Chapel and the Egyptian from the 1970s as a reference, alongside pyramids) are used by the Brazilian artist religious architecture from the 1960s, 1970s Fernanda Ramos (Bagé, 1978), to explore and 1980s liable to the modern architectural the concept of cultural identity and the trans- movement in the city of Madrid, Jonathan formation into an object of consumption. The Notario (León, 1981) has made a funny project “Photo booth” includes the irrational and quirky video full of humour, where the behaviour of tourists stacked in front of the temples in Madrid are transformed into icons from the History of Art, incessantly spaceships in order to reach their objective photographing the object before them, for on earth, God’s communion. This video fol- no other reason than to leave their mark and lows neopop aesthetics, close to Star Trek testimony that they were once there. With or Barbarella, and does not leave the public these actions, art comes about in a pop- feeling cold. Notario uses popular culture ular product of consumption. Tourism has and ingenuity to tell the bizarre story, but a exceeded the pop movement, the decon- story that will make people smile. This piece textualization of a piece of art in a museum,

141 even mockery. The mass use, rush and scape painting gives way to photography, in multiple reproductions sadly trivialize the a romantic desire to join nature and artifice. aesthetic experience. The polyptych by Pepe Talavera (Albacete, The basis of Florencia Rojas’ (Córdoba, 1973) is part of a larger project whose Argentina, 1984) work is women, their body, generic title “Stop Making Sense” is made the image that is projected and use and up of almost 500 paintings which were start- abuse of it. In the western world, oppression ed in 2012 until the present. Pepe uses daily that prevented women from being independ- images that are then transferred to a canvas. ent, creating a future and being complete This could be seen in his previous work “All people has been destroyed, yet unfortunate- things Must Pass” (title of George Harrison’s ly we are still being judged by our beauty third album). The personal photographs are and youth, a situation that has been taken the basis of the paintings. On canvas, these advantage of by a capitalist system in order images lose their original meaning by being to sell an unreal image of women. The blurry traces from the past. “Stop making unreachable dream that projects publicity Sense” began as a fieldwork whose first and that only leads to economic wasteful- stage is to capture different images from ness and frustration. Florencia contrasts different blogs. The second stage consists this fictitious beauty image of Hollywood of creating his own blog, a collage of differ- actresses with her installation “Ossuary” in ent photographs. The third and final stage a Baroque Vanitas manner. Eliminating all includes 500 paintings from those appro- religious sense of it, the idea of the passing priated images. A sea of decontextualized of time is maintained, which is inevitably stories that create a new, divergent and unavoidable. plural narration.

The relation between science and nature Matter, body, blood and identity are all found is also observed in the four photographs in Igone Urquiza’s (Bilbao, 1984) installation. and the video by Julio Sarramial (Logroño, Igone uses textiles to imagine a bloody sea La Rioja, 1981). The hypothesis defended that splits rivers that cross each other, end- by this artist is that science and nature ing up in white fabric stained with blood. This are not antagonistic, but they are mutually theatrical drama, according to the author, reinforced by producing a new perspective is a call to action to the concept of identity of the landscape. The views of Villoslada de and relations between people. According to Cameros (La Rioja) are the basis to analyse Igone, clothing is an essential part of build- a specific point of the surroundings that, by ing a personal identity, an image that we means of a laser level, is used by topogra- project to society. The red thread or the red phers in order to delimit land levelling. Obvi- cord of destiny unites lovers, connects soul- ously this is not Julio’s intention, but it is to mates beyond where they are found. This create a new way of understanding nature beautiful eastern tale is a starting part for by means of using the technique. The artist Igone to create essential relations by means focuses on the snow, moss, a piece of rock, of a maze that carries on to infinity. while the level lasers infinitely reproduce the light on the three screens, like eternal In line with artistic activism, the installation flames. In the Sarramial’s career, the land- by Rocío Villalonga (Valencia 1966) can

142 be found. Rocío’s proposal expresses the bling and the artists are working to show collective feeling of helplessness, frustration a better world, a kinder and more human and a guilty conscience. The feelings that world. As an art historian, I find myself on were caused by Aylan Kurdi’s little body the other side of the mirror of artistic produc- washed up on a beach in Turkey. While tion and, from this perspective, I still enjoy, we are comfortably sat at home we can dream and suffer alongside them. observe human tragedy through a screen. Distance makes us numb to horror. Thou- sands of people with names and surnames are crammed in a refugee camp, no man’s land, people flee war in search of hope. “Otherness” shows anonymous faces that reflect an obligatory migration. Fragile faces on plaster, stacked one on top of the other, without any colour, without a future. Accord- ing to Rocío, “a product lacking values in western society”. A metaphor of neglect, of numbness to pain, a terrible image of human selfishness.

Oscar Vázquez Chambó (Algemesí Valen- cia, 1972) reproduces a domestic atmos- phere with two sisters in a series of nine photos. A cinematographic scenography achieved thanks to lights and the characters’ attitudes. Oscar narrates a human tragedy through images which is then unfolded into three acts: “Sad sisters”, “Angry sisters” and “Unhappy sister”. In each scene silence and lack of communication are present, which is contrasted with the bright colours of the clothes and the decoration of different rooms. Dramatism is emphasized with the used architecture and the sharp perspective that brings more distance between the two women. A painful story written with the cam- era, including expressions, lights, scenogra- phy and colour.

It is not an easy task to analyse the twen- ty-four exhibition projects, each one with their own objectives, reflections and ideas. However, it is surprising to know that their minds are so alive, that imagination is bub-

143 SELECTED ARTISTS one. Finally, as in all fields of perception and “About their work (Statement)” art, the final person responsible for each emotional value is ourselves and our own subjectivity. ALFONSO ALMENDROS

Time Perception: Blue/Red. 2015 AUSÍN SÁINZ Video installation /1 video projection screen/ variable dimensions/ full HD / 16:9 / colour / FIDELITY. 2015 10:40 min. loop / 2015/ Audio / Home Cinema Video creation System / 3 speakers Duration: 6’02’’

The general idea suggests that certain emo- LIBERTY. 2015 tional states related to colour can vary the Video creation approximate elapsed time. For example, a Duration: 4’54’’ large body of research supports the idea that blue tonalities cause relaxed emotional states SECURITY. 2015 in individuals, while warm colours show a Video creation greater activity in psychological behaviour. Duration: 6’25’’

On the basis of that understanding, this piece Within my artistic evolution, although it has of works proposes to reinterpret one of the been very diverse regarding the formats and most popular experiments carried out in the techniques, I am loyal to the topic I use based field of chromatic perception and collected on social criticism. After working with tech- in the essay “The effects of exposure to red niques such as painting, drawing, installation, and blue light on physiological indices and intervention and photomontages, I have now time estimation” (John A. Caldwell y Gary included video. E. Jones, 1984). The final objective was to examine the effects on humans when they It can be a work in itself (artistic vision, doc- were exposed to light sequences and to umentary, informative), it can strengthen the determine how they influence the approx- developed topic beforehand with other tech- imate elapsed time. Sixty individuals were niques, it can be an installation or a graphi- exposed to the several series of blue lights cal-artistic testimony of an intervention. It is a and then red lights of the same duration as way to transmit information and, at the same the classified images that were shown by the time, attract the visitor’s attention. International Affective Picture System (IAPS) (standardised set of more than one thousand Within the field of video art, the lack of photographs created to prompt emotions for means limits my production, so I have used experimental research), within the category little tricks that allow me to give my work a of pleasant low arousal slides. more professional look. This lack of resourc- es makes me always ready to act, using a However, how are we able to appreciate the reduced space in my studio. In this sense, emotional value of an image in an objective I am experimenting with photography by manner? Literature on time perception has subjecting it to moving images. I am looking documented that the results regarding esti- to integrate it and generate new realities. mation are inconsistent due to the complexity At first I have used the photographic format of finding stimuli with a universal value and png with fabric overlapping the same fabrics due to the different cognitive values of each filmed in 3D.

144 As part of my evolution I have been includ- ing other objects. I have generated a joint I am especially interested in this paradoxical movement between masks and real image. coordination of actions between beings of This has always been subject to the pho- unconnected perceptive fields. It is an invisi- tographs. These spaces lacking movement ble link that involves all physical agents of a have always been in the previous part of the system. moving image, limiting the area of activity, but generating realities that are much more This theory of perceptive environments is interesting. also applied within groups of humans and individuals, so that perception of time and The three chosen videos SECURITY (06:26 space, and therefore of everything, is also / 2015), FIDELITY (06:02 / 2015) and 3, 2, subject to what is referred to the identification 1, LIBERTY (04:54 / 2015) have a common of the bearer of meaning in each field. topic, the Islamic terrorist attacks in Europe. An attack is a drama for us, while in some This allowed me to understand a piece of countries there are so many murders, bomb- art not as the visualization of a thought, but, ings and attacks that they have become daily above all, as an entity, a coordinated action events. that goes beyond interpreting reality to be, primarily, an event that is produced from the opening, a presence, whether physical AURELIO AYELA or metaphysical, connected to beings in the world. Kaiser Flag. 2014 Acrylic/canvas In this sense, this series of work pays special 200 x 160 cm. attention to the relation of man with his own animality. This happens due to the relation Master and servant heart. 2015 between animality and divinity with human Print. Artist’s proofs (one of four) beings in myths. Paper 70 x 50 cm. Image 50 x 38 cm. “No animal can relate to an object as such.” Frog inside bird, 2015 Jacob Von Uexküll Acrylic/paper 50 x 38 cm. “Esotericism means: Articulation of modali- ties of non-knowledge.” Bird inside frog. 2015 Furio Jesi Acrylic/paper 50 x 38 cm MIGUEL BAÑULS

Evidence of the world goes further than Processionary caterpillar M61: perceptive and sensorial elements and the Polychrome and etched steel. subjective recreation that each being makes 130 x 70 x 60 cm approx. of “what is real”. It is expressed more in a rela- tional manner than in an objective manner. Processionary caterpillar M62: It is for this reason that zoology abandoned Polychrome and etched steel. all attempts to achieve a unified vision of the 130 x 70 x 60 cm approx. world and, in its place, an infinite variety of non-communicating perceptive worlds, but Processionary caterpillar M61 and proces- not related, is considered. sionary caterpillar M62 belong to a series of

145 sculptures with one constructive element: a My work is assembled around different vec- two-dimensional BOOMERANG. tors, among which we should highlight the concern for environmental issues, the most The idea comes from a useful, well-known recent socio-political climate, the media, the and daily object and I have it a totally aes- military-industrial complex and food, ener- thetic use, slightly modifying it and changing gy, medical and pharmaceutical industries. its meaning. These topics are ramified, interweaved and overlapped in projects that reflect the mal- The materials need to be treated in the most functions of the structures of power in our industrial and mechanistic way possible, min- societies. imizing the “plastic” sculpture reserved for the idea. Mechanical practice for animated In order to materialize these concepts, I use objects: cut, drill, weld, fold, screw, clinch, different means and formats that are hybrid- divide, stick, stretch…avoiding shaping and ized, although it can be affirmed that they are sculpting. strongly marked by the presence of painting.

Another element can always be added, just In Unexpected documents in a waiting room, as what can happen to a row of caterpillars, through the recreation of a series of ceram- increasing, therefore, their power. ic books, magazines and newspapers, I am looking to appeal to the audience’s critical side, providing documentation from TANIA BLANCO the collection and reconstruction of different information on alternative media far from House. 2013 the media bias. This publication collection Acrylic on ceramic sheds light on routine handling processes of 27x11x2 cm. the public opinion and the manipulation of mass-media on behalf of the large corpora- The Economist. 2013 tions and financial structures. Acrylic on ceramic 26 x 21 x 2 cm. ABRAHAM CALERO Daily News (WTC Nano-thermite). 2013 Acrylic on ceramic Telephone. 2014 28x21x3 cm. 112 x 108 cm. VITRA print El País II (Chemtrails). 2013 Copy number to date: 15/5/2016: 3/5 Acrylic on ceramic. Photo reconstruction of 36 digital photo- 29x23.7x5 cm. graphs. Wall telephone from the 1950s made by TEINT ÉCLAT. 2013 Standard Eléctrica in Madrid for the National Acrylic on ceramic. Telephone Company of Spain. Property of 27 x 19 x 3 cm. approx. Tolo Cifre.

The Medical Industrial Complex. 2013 Gloves. 2014 Acrylic on ceramic. / VITRA print 19 x 13 x 2 cm. approx. 120 x 100 cm. Copy number to date 15/5/2016: 2/5

146 Photo reconstruction of 48 digital photo- nothing more than the physical result of the graphs. process. Boxing gloves from the 1950/1960s. Recovered from a jazz club that closed in I visualise a piece through the whole process, 1994. Property of Juan Carlos Rodriguez researching how to get to what I imagined and, sometimes, when it is finished I look Shaving machine. 2015 at it and think: “this is something that I have VITRA print not done”. It is thanks to those few hours of 140 x 89 cm. connection that everything comes into place, Copy number to date 15/5/2016: 1/5 those moments of fusion with something that Photo reconstruction of 17 digital photo- I am not, yet it is the most of me that exists. graphs. Special Philishave electrical shaving machine, used last in the 1980s. Property of RAFAEL CHINCHILLA Tolo Cifre. DIVIDE AND THEY WILL BE VICTORIOUS Spinning top. 2015 (DRAWING ON TIME AND GRAVITY). 2015 VITRA print Clock, paper and charcoal 105 x 85 cm. 25.5 cm. diameter Copy number to date 15/5/2016: 2/5 A piece of charcoal stuck to a second hand Photo reconstruction of 11 digital photo- that, due to the effects of gravity, is drawing graphs. a circumference. The charcoal is wearing Spinning top from the 1970s. Property of out as it continues to draw. The hands of Jaime, manager of the shop “te acuerdas?” the clock try to divide this circumference into sections, but the charcoal keeps on drawing. I do portraits. I try to modestly catch the inside of what is being photographed, to go WRITING INFINITY AND INFINITE OF beyond the reflected light captures… TIMES (OR UNTIL THE CHALK RUNS OUT). 2015 I think about the images that I cannot take by Blackboard and chalk just pressing a button. They are images influ- 90x60 cm. enced by the passing of time, forgetfulness, Following the idea of infinity even though we my fears and my wishes. know we live in a finite world. A blackboard, a piece of chalk and determination. Writing I believe in what I believe. I research the limits infinity an infinite amount of times... of photography by using it as a raw material for a piece of art that has elements that are WASTE AN HOUR IN AN HOUR. 2015 pictorial and photographic. Seven euro coins on a shelf with sandpaper. 20.5x20.5x3 cm. And I work, not towards a finished piece, but I focus on the process itself. Based on the price of the last worked and paid hour (€7), materialized thanks to capital, I reason to give the piece of art coherence I will try to spend it during the amount of time and I add emotion to give it life, but each in which it was valued at. Wasting time as a piece is built upon a battle between intui- strategy and an area of resistance. tion, fate and knowledge; between what is rational, intense and emotional. The piece is THE THINKING CORNER. 2015

147 Printed text on embossed material on the heart of it, with elements of an intermittent front of a piece of wood. past and a clandestine present. 11.5x7.5x0.6 cm. Look at the corner, put your forehead on the This not a The Dog, but we do not know piece and let the weight of your body fall on where it is looking. Although we do not know to it. Feel the pressure. Memorise this idea if it is a dog. with all your might. Go back to work. “4 cans” with a television antenna. Damned poachers that take rhino’s horns. I define my work as small specific events that Woman with tampon. Calm attitude, although can be political, free, intimate, poetic, absurd a bandage covers her horns and blinds her. or slow. Calm. There is so much energy in such a small body that no one wanted. I understand art as a way of putting myself Sexy woman. Beautiful in her underwear and in front of the unthinkable, generating a new flowery shoes. thought and problematizing the established Decision coin. thoughts. It is the area where we understand I do not know if I have a strange horn, or am our new ideological constructions better and I a root? doubt them, searching for contradictions and Infancy challenges that we currently face in order to Above all, I float. contribute to generating a transformation of Dog and stone. space through a new artistic practice. Vespa with hanging clothes. So much to tell. Some moments of insanity before art is The creation of something specific, insignifi- found. cant and unproductive. A search for different resistance strategies, like wasting time, like the answer to these difficulties that are the LAURA FRANCO CARRIÓN foundations of doubting the ideas that sur- round the organization of such social context. Current art icons. Installation Variable measurements. OLGA DIEGO In Current art icons I intended to represent Particular iconography. Among horns, dogs, all the cultural agents that condition and lovers and other circumstances. 2015 determine current artistic practices and cer- Graphite on paper emonies through art and from a subjective 30x30 cm. each one. Variable composition. point of view. The title was chosen with an ironic and If we substituted photographs for drawings critical sense of the idea based on: different of our lives…would they be loyal to reality representative agents of contemporary art as those mechanical images were? And, are are transformed into icons and anecdotes. photographs really a portrait of reality? Or, on These representations will be used to show the other hand, can drawings be more real, a number of artistic events that have been taking into account that not everything that taking place over the past years. The cultural exists can be captured by a camera lens? and artistic agents are then converted into Intentionally or not, I always end up with a events from current art. self-portrait. It is a small iconographic puzzle, when knowing where to look you can see the

148 IGNACIO GARCÍA SÁNCHEZ Pages of books published between 1940 and 1960. The 2860 pages that make up the Embargo of a tax haven. 2013 installation have been dipped one by one into Ink, watercolour, collage on paper coloured wax. 75 x 127 cm. 110 x 197 x 3 cm. approx.

Creation of the first New Man. 2013 Rocío Garriga (Valencia, 1984) uses installa- Ink, watercolour, collage on paper tions, sculptures, photography, drawings and 78 x 100 cm. text to show how there is more to what meets the eye. In the development of her pieces, Rewriting the 21st century. she constantly looks for links between the In these pieces there is a particular vision of arts, history and literature considering the the near future through imagined geopolitical limits of what can be said and shown; deal- events. Predictions of what will happen is not ing with the ideas of silence, potentiality, and shown, as this is impossible, but it is more of indetermination of poetic, metaphoric and a mix of expectations, ideal wishes and differ- polysemic elements. ent fears based on the current situation in the world and its possible development, resulting in a complex image that works as a metaphor JESÚS HERRERA MARTÍNEZ and a tool to be used to reflect on our era. Quodlibet : World painting Each piece deals with a different problem Installation and tries to find a constructive solution to Variable measurements it: by reading both the drawing and the text, Table #01 | Quodlibet Roman landscapes one can gradually perceive that the action 5 Oil paintings on canvas | different measure- can help to solve the problem, but it is far ments between 40x40 and 30x20 cm. from being an ideal concept and it is not 3 articulating magnifying lamps | exposition completely satisfactory, which is the same table 200 x 55 x 90 cm. as what happens in reality. Some topics are mesa #02 | Quodlibet Roman kindness quite specific, such as financial speculation 5 oil paintings on canvas | different measure- and tax havens, while other cases deal with ments between 40x40 and 30x20 cm. topics such as metaphysical dilemmas and 3 articulating magnifying lamps | exposition the impossibility to change human nature. table 200 x 55 x 90 cm. Quodlibet wall#01: Watercolour| pencil and charcoal on paper | ROCÍO GARRIGA 250x150 cm.

Firehead. 2014 My work reflects on the pictorial gaze, those Crown of matches on the rim of a top hat. conflict/friction points surround the creation 20 x 20 x 20 cm. of images and the narrative strategies that exist within the “painting” parameter. Mindhead. 2014 Reflecting on the representation can be Rice paper crown rolled up with printed let- considered through concise projects that ters on the rim of a top hat gravitate on (artificial) processes of plastic 25 x 20 x 20 cm. construction.

Silence spot: the sail of a boat. 2015 The last projects carried out with this optic deal with the thesis of a realistic landscape

149 based on classical references, the formal Galería Senda (Barcelona), Private Space analysis of possible elements, such as the Gallery (Barcelona), Galería Carolina Rojo columns of smoke and the live flame in pic- (Zaragoza), Centro de Arte Contemporáneo torial representations. The research of the Fabra y Coats (Barcelona). She has shown imaginary Locus Amoenus. The “Vedutte” of her pieces in individual exhibitions in places the Grand Tour as a copyist painting by tran- such as La Capella (Barcelona), Twin Gallery scribing postcards (not of paintings). Or the (Madrid) or el Centro de Arte de Alcobendas. self-ownership of the fictitious pictorial cycle of the life of a saint. ROBERTO LÓPEZ La piece Quodiblet: World Painting makes reference to games, of casual relations that All action has the same or opposite reaction/ were made between different works cited 3. 2015 within a painting with a trompe l’ oeil style, Pastel on paper. creating a closed set with a new meaning. 150x106 cm.

All action has the same or opposite reaction/ MARLA JACARILLA 4. 2015 Pastel on paper THE FIRST BASTARD OF STEPHEN 150x106 cm. DEDALUS. (From the series: reflections sur- rounding the characteristics that future litera- All action has the same or opposite reaction/ ture should (or shouldn’t) have. 2014 5. 2015 Single-channel video. 15’32’’. Ed 5 Pastel on paper 150x106 cm. Marla Jacarilla has a degree in Fine Arts from the Polytechnic University of Valencia, All action has the same or opposite reaction/ and is studying a Master’s in Production 8. 2015 and Artistic Research at the University of Pastel on paper Barcelona. She has developed her piece with 150x106 cm. techniques such as writing, performance, short films and video installations. She con- Movement of bodies [Rocky bodies]. 2016 tinuously searches for relations between art, SAMPLE 65406-SPAIN new technologies and literature to develop Photography. The only edition a fragmented narrativity and with traces of 45.5x40 cm. fiction that the public can freely recompose. She is a co-editor at the Contrapicado crit- Movement of bodies [Rocky bodies]. 2016 ic and film analysis magazine. She has SAMPLE 79802-UNITED STATES also collaborated in artistic, film and literary Photography. The only edition publications such as Paesaggio, A*Desk, 43.7x40 cm. El Rayo Verde Apuntes cinematográfi- cos, Culturaca, Miradas, Cortosfera or Movement of bodies [Rocky bodies]. 2016 PliegoSuelto among others. She has partic- SAMPLE 44807-GERMANY ipated in collective exhibitions in places such Photography. The only edition as MACBA (Barcelona), la Fundació Antoni 41x40 cm. Tàpies (Barcelona), Arts Santa Mònica (Barcelona), Centre d’Art La Panera (Lleida), Movement of bodies [Rocky bodies]. 2016 Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, SAMPLE 58871-GREECE

150 Photography. The only edition 3D animation with photographs and docu- 37x40 cm. mentation of the places mentioned. HD video. Duration: 4’ 48’’. My work is mainly focused on dealing with Edition 3+2 artist’s proof. the establishment of relations between the objectivity of science and expressive and I am interested in the way we can reinterpret speculative processes of subjectivity in art, reality and history through art, by modifying in other words, art as a complement to objec- it and creating new narratives that help us to tive knowledge and its importance for the oral think about the world around us, question- and intellectual development of individuals. ing the way in which fiction and reality are related. In order to do so, I use a perspective Both art and science answer questions that based on didactic, relational, empathetic and are made both on reflection and experimen- respectful elements with the public, through tal analysis, the difference is between the creativity and humour. objectives. Science is conclusive and needs to be true and confirmed. Art does not imper- My projects are usually participatory and atively need an unambiguous conclusion and intend to simulate popular and playful it is shown as an unanswered question that aspects with which everyone can identify, is unwrapped throughout time. It is for this and they end up becoming part of a collective reason that my intention is not to organise a imagination, such as Worker Man, a doll that corpus of knowledge (science) to incorporate substitutes me at work, the one that fills in in another corpus of knowledge (art), but to the gaps or does not talk back. try and connect concepts and ideas that help to reflect and explain visual experiences. I use painting, drawing, photography, video and installation and I usually use materials Art and science share common spaces such as wood, cardboard, paper and plastic and in social, cultural and scientific change with traditional techniques and with a low moments, I feel drawn them, not to the fact budget to simulate other upmarket industrial of giving answers to a problem or concept, or standardized representation processes but to bringing to light the complexity and and huge budgets such as in the toy indus- difficulties of that problem through research try, visual merchandizing, cinema, the book and creativity. industry, creation of theme parks, etc.

In the end by work is about how creativity JONATHAN NOTARIO and the art system can make impossible dreams become a reality without the need of Space Temples vol.1. Future cities, daily life having money or major means. in the 21st century, the church of the future. 2015. My interests or things that inspire me do not Pages by Jonathan Notario with the book necessarily come from art, but from other on future cities, publisher SM, 1979. forms of fiction such as comics, literature, Photographs, texts and illustrations by the classic stories and cinema. author. Printouts on Canson paper on DIBOND 50x70 cm. c/u MARÍA PLATERO Edition 3 + 2 artist’s proof. The rules of nature. 2013 Space Temples vol.1. Divine Mission. 2015 9 silicon photographs on methacrylate.

151 Variable measurements Ed. 5 + 1 artist’s proof. At the beginning of the 20th century Water Benjamin predicted the social impact of The rules of nature consists of a series of mechanical reproduction. Nowadays, the photographs in which, by making use of advances in technology, after the democra- general rules that are not very precise and tization of the media, and confirming what different measurement objects, I play around Benjamin indicated, has contributed to the with scales and shapes, taking impossible mass use of images. As a consequence, this measurements of nature based on the char- mass use could generate a standardization acteristics that the world offers our eyes. of the way photography is done. Something It is all about revealing the absurd side that can be verified in photographs taken by of science based on measurements that tourists is that they are often characterized by do not make any sense, generating new a visual pattern that is constantly repeated. unknown elements that are useless, realities For many people the fact of travelling can that decrease fiction and seem unresolved. be another consumption, a symbol of social The idea is to generate a collection of images status and its registers, another souvenir. As of false scientific study. a result, a standardization system of the rep- resentation of the world could be generated. The rules of nature puts a spotlight on the This series has the intention of questioning fact that both science and art have the that representation in which the world is intention of filling some holes with regard to shown as a large photo booth, and the sub- uncertainty by means of a detailed research ject registers their brief experience in front of of the surroundings. By way of unsupported a monument or icon that is considered to be theories, both start to be interesting when representative, but actually of what? something does not make any sense, some- thing inexplicable, which catches someone’s eye, and they are both used to bind us to FLORENCIA ROJAS reality in the same sense that we are sepa- rated from it. Cinderellas. 2015 SD video. Colour. Sound. Extracts from In line with previous work, I am interested Youtube “Academy of Motion Picture Arts and in that human need to organize everything Sciences” and the film “Cinderella” by Mark that is possible. It is the need to know how Cullingham. those organized and systematic orders of Duration: 8´13´´ to be played on a loop how things that affect our understanding Edition: 2 / 5 of reality are or should be, highlighting the absurd elements of established conventions Ossuary. 2015 that regulate our lives. Collection of 5 engraved bones Variable measurements Project carried out with the aid of VEGAP. Proposals 2012. We receive a repetitive and dominant mes- sage that refers to the delay in the passing of time, eternal youth, the expiration of the body FERNANDA RAMOS and the ideal possibility of avoiding this event. Publicity, the media, mass cinema or fashion Photo booth. 2008-2012 sell us scientifically proved promises, ways of Photographic installation. life, film characters, bags, creams…a whole Series of 10 pieces. range of needs that revolve around delaying

152 the one human certainty: death itself. In the The work I have developed over the past era of Vanitas, symbols that appeared in still years revolves around the idea of landscape life that reminded us of the opposite: a skull, and other related concepts and how we clock, smoke…they told us about memento define, perceive and classify them. I am mori, a reminder of mortality. interested in the representation from different fields of knowledge: philosophic, scientific, All of this historic and current concern is political and social. interesting and is visually seductive to inter- twine and move the visual elements that Through painting, drawing, photography, this human conflict represented and repre- video or installation I have generated differ- sents. The still life bones used in support of ent statements that bring light to the relation logos for fashion companies, as well as the between man and nature, and other cultural Hollywood system from an ironic point of elements subject to that relation. view, are some strategies to add salt to the wound that is always present. I am currently focused on the reprocessing of the cultural construct processes that we make of landscape, and the use of technolo- JULIO SARRAMIÁN gy that are linked to this cultural construct. I am interested in the archetypal and tradition- Tékne Y18 al images of western landscape to relate it to 42° 6’45.52”N 2°40’0.66”O 1.096 m. the current scientific and technical transfor- 18:53 h. 23/01/2015 mations and how they show us to be related Digital print on photographic paper to the world. 50x60 cm. Edition: 1/3 The Tékne project reveals the technical char- acter of the representation of nature within Tékne Y21 geographical and topographical studies of 42°22’2.95”N 2°36’10.78”O 906 m. landscape. 19:04 h. 12/02/2015 Digital print on photographic paper Technology has provided us with a systemat- 50x60 cm. ic and precise method of obtaining informa- Edition: 1/3 tion. In the field of studying landscape, the measurement techniques have allowed us Tékne Y28 to analyse and classify natural reality. This 42° 3’38.93”N 2°41’18.99”O 1.224 m. methodology has taken us to discover new 20:11 h. 10/04/2015 sides of the natural world, generating a new Digital print on photographic paper image of landscape at the same time. 50x60 cm. Edition: 1/3 There is an interest to represent the apparent natural/artificial dichotomy. By means of this Tékne Y30 statement we discover the communicative 42°20’29.35”N 2°19’55.02”O 757 m. possibilities of the project, both conceptual 20:13 h. 11/04/2015 and symbolic. This is a new representation Digital print on photographic paper of nature marked by the influence that the 50x60 cm. technique in the current world has. Edition: 1/3

153 SomosNosotros (BEGONYA GARCÍA and are, perfectly dumb paintings which feel ALFONSO FERNÁNDEZ) absolutely right.”

Nothing to win, nothing to lose. 2015 Damien Hirst. Video installation Variable measurements. “Lord Dorwin, gentlemen, in five days of dis- HD video. 10:19. Gold vinyl. Transferred tin cussion didn’t say one damned thing, and sheet. said it so you never noticed.”

SomosNosotros likes to think they are visual Isaac Asimov, Foundation. artists. They think so while they are working on pieces that have little to do with their Stop Making Sense (0001 - 0044) is the first level of studies or training. Due to a turning project with the same title which I started to point where it is impossible for them to medi- work on in 2012. It is a collection of paintings ate between their artistic practice and the based on Internet images. I spent a whole requirement of being flexible workers, they year searching on tumblr.com and then I have decided to focus on a line of research painted all these images in the same order of their artistic practice on working conditions as I found them. of the artistic agents, compensation and the value of immaterial labour and symbolic As in the rest of my pieces, I use acrylic capital in a contemporary society, paradoxes, paints and there is no level of predetermined contractions and uncertainties that are gen- finish. They are two differences that are worth erated in a system that, although conscious mentioning with regard to previous projects: of its depravity, all artistic agents want to introduction to colour, and the origin of the tenaciously belong to. examples, which in this case do not come from my private life, even though this last From a critical and ironic point of view, they comment is largely false. show real situations in which they are directly involved, becoming the ridiculed agent, with In addition to my fondness for polyptych and an absolutely incomprehensible requirement collections, a project with these characteris- for people that are not part of the artistic tics solves the problem of the terror towards field. They generate a double role between a blank canvas. Knowing where I am going both reality and fiction to talk about the social compared to not knowing how to solve a dichotomy of success and failure, where they problem are two elements with which I may are constantly planning an idea depending find the proportion of comfort and discomfort on the context in which they find themselves. that is necessary to paint. They use video, performance, installation or text as work tools. With regard to possible meanings, interpreta- tions or intentions, I refer to the quotes that heads this text. Or even better, the painting PEPE TALAVERA itself.

Stop Making Sense (0001 - 0044). 2012-2013 Acrylic on MDF. IGONE URQUIZA 184 x 204 cm. Building bridges with red thread. 2015. “I said before that I wish I’d never said any- Installation (fabric and thread). thing about ‘The Pharmaceutical Paintings’ Variable measurements and I still wish I hadn’t. They are what they

154 Identity, social clichés and individuality that working plan. The question “what happens?” each individual expresses through their is reinforced with an ending that is some- appearance are the main topics of the work times not justifiable for the audience. There by Igone Urquiza. are always examples in the piece and I find inspiration from cinema, both in its formal Based on the idea that each person, in an and informal characteristics. In the process, almost unconscious way, is defined by their I search and ask questions like a casting to clothing, accepting or not the different stand- see the solvency in the series. I have always ards of identity, gender, etc. that society preferred to work with people who inspire me marks. and that have the right ingredients for the piece. These three series Sad Sisters, Angry An expressive language is developed by Sisters and Unhappy Sisters are a personal means of a use of elements related to tex- vision of a dramatization where we all take tiles. part in the narration and analysis of a piece from the author.

ÓSCAR VÁZQUEZ CHAMBÓ ROCÍO VILLALONGA Sad Sisters. 2014 Framed photograph OTHERNESS. 2015 40x60 cm. c/u Installation. Fragments of plaster with photo- graphic transfers. Angry Sisters. 2014 Variable measurements. Framed photograph 40x60 cm. c/u Valencia 1966. Artist, PhD in Fine Arts and permanent lecturer at the UMH University Unhappy Sisters. 2014 School. Her interdisciplinary artistic work is Framed photograph based on installations, public art, photogra- 40x60 cm. c/u phy and video, addressing social, political and personal problems. Her first individual These nine photographs that comprise the exhibition was in 1987 at the Bandug Institute Sisters project show us a narration in a of Technology, Indonesia and together with series of three different photos where there Galeria Punto, Alba Cabrera, Art al Rec and is a dramatization on two sisters that cannot Lamarra, and being present in fairs such as come to an agreement. My work is based on FIAC, ARCO, CHaCO, Bienal de la Habana, the human factor which is important due to Miami, Art Cologne, Chicago, etc. Her work its condition and behaviour. I am an author has been on exhibition in national museums of inhabited spaces where there is a relation such as IVAM and MNCARS, as well as in between the objects that coexist and the contemporary art museums and centres in people that make up the sequence. Asia, Europe and Latin America. She has more than 15 prizes and awards, as well The project is created by means of a scene as the Grant from the Spanish Academy in that I saw on the street and I mentally took Rome and the Casa de Velázquez grant. a photo in order to use it in the process and She has more than 40 books on her artistic later verify it. The idea starts with a previ- research. Currently Rocío Villalonga is a ous location and visualization of a space. I researcher at the UMH Art Laboratory. always work as a director based on notes and images which allow me to create a

155