Gran Teatre Liceu

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1981/82

CONSORCI DEL

GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu LOHENGRIN

Opera en tres actes i quatre quadres Llibret i Música de Richard Wagner

Inauguració de la temporada Funció de gala Dijous, 19 de novembre de 1981, a les 21 h., funció núm. l, torn B PLANTES MEDICINALS I AROMÀTIQUES Diumenge, 22 de novembre de a les 17 Espècies, Productes de règim, 1981, h., funció núm. tarda Aliments seleccionats 1, 25 de Pge BACAROI. 1 (Pça Reial) TeL 30178 39· BARCELONA 2 Dimecres, novembre de 1981, a les 21 h., funció núm. 2, torn A

GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona Jardins de Barcelona Plaça Gaudí

LOHENGRIN

Eisa de Brabant Maria Slatinaru Lohengrin Peter Hofmann Ortrud Danica Mastilovic

Frederic de Telramund Raimund Herincx Enric J l'ocellaire, rei de Germània Matti Salminen Herald del rei Georg Tichy

lnrdineria i COl/strllcciol/s Antoni Gaudi, arquitecte, creador de la Sl/grada Director d'orquestra: Georg Alexander Albrecht Mitjans S.A. Família. s/lllarroel, 62, 2 01/. Nicolau M. Rubió i Tudurí, Director d'escena: Uwe Drechsel Tel. 323 o/ 72 . tsarcclonu-! t arquitecte I jardiner, creador del jardí des d'on Director del cor: Riccardo Bottino es pot contemplar l'obra. Garden Center de L'Ajuntament Producció del Teatre de - Hannover Mitjans S.A. Barcelona ha fet possible I'Opera kin aquesta realitat, El Servei Autovia . 5.7 Castelldetels de Parcs I Tel. 370/059 Municipal Jardins hi ha posat la E/ Prat de l.Iobregat direcció tècnica i nosa/Ires el treball. ORQUESTRA SIMFONICA I COR La feina ben feta és el nostre DEL GRAN TEATRE DEL LICEU P/IIII/es homenatge a Nicolau M. Rubió i Tuduri que amb Mitjans S.A. La COlI/a,S.A. Amb la tanta il·lusió seguia la collaboració del Volimorena sell Para/ge realització del projecte Cor del Teatre de I'Opera de Hannover Te/. 759 43 52· Vilassar de Da/t d'homenatge a Gaudí i que [IJ malauradament, no ha pogut Te/ex 57.505 - PLM/-E veure acabat. platej�da armadura. És Lohengrin, jove de noble esguard que aixeca tota mena de comentaris meravellats dels lOHENGRIN presents. Lohengrin, després de saludar el rei, accepta la defensa d'EIsa i demana si amb ella. Acte I �i P?drà cas�r-se Elsa, que en nou vmgut la Imatge del seu somni, li L'acció se situa al segle xè en una contrada a la ribera descobreI::C �l respon afirrnativament; aleshores, el cavaller li imposa de l'Escalda on saxons, brabantins i turingians són con una sola condició davant de tots els presents: no vocats entorn el rei Enric I l'Ocellaire amb la finalitat pre guntar mai pel seu país d'origen, ni pel seu nom. de reunir esforços per a assolir la victòria enfront els els nobles fidels a Frederic li preguen que temuts i odiats hongaresos que de nou presenten batalla. Ment�estant refusi de lluitar amb el cavaller però aquest manté El rei es dirigeix als brabantins perquè, mort el seu el repte. Es prepara per al combat, després d'haver-se a oïdes seves ha arribat els seus súbdits príncep, que encomanat al judici diví; sis cavallers encerclen el lloc malden en contínues baralles per a assolir el poder. De de i, enmig de gran expectació, s'inicia la lluita mana a Frederic de Telramund, home de la seva con com�at que deca�ta la victòria cap a Lohengrin, el fiança, la raó d'aquelles querelles. Aquest explica que fàcIl�ent q�al, tenint Fredenc sota el seu poder, li perdona la d'ençà de la mort del príncep, Elsa i Jafre, els seus fills, VIda. van quedar sota la seva cura; en un moment d'incertesa, Elsa, el rei i els soldats, aixequen crits de lloança a Déu Elsa sortí al bosc amb el seu germà i tornà sense ell. per la seva justa decisió, mentre Frederic i Ortrud ma El comte de Telramund, renuncià a la mà d'EIsa que que leeixen l'honor perdut. per dret li pertocava, casant-se amb Ortrud, acusa la Primer entreacte (25 seva protegida de fratricidi i demana el dret que li cor minuts) Acte II. respon sobre els territoris de Brabant; a més, l'acusa L'escenari se situa en el d'amors iHícits i de pretendre per al tron de Brabant un burg d'Anvers, davant la sala dels desconegut al qual no escauria el ceptre. cavallers, la de les dames i l'església, als esglaons la i conse El rei fa venir Elsa mentre realitza el ritual del Judici d�, . qual Fre�eric Ortrud, que palesen les de la i de Déu; el mateix fan els cavallers presents en espera quencies perdua d'honor béns, seuen tot maleint la de sentir la sentència. L'aparició d'EIsa és rebuda amb seva desgràcia. Frederic es demana què l'ha fet unir-se a dona tan expectació sobretot perquè no respon a les acusacions horripilant que l'ha dut a la misèria i al deshonor. de Frederic, ans explica un somni que va tenir enmig Qu�n enmig de la discussió Ortrud pronuncia el nom de fa de tal del qual se li feia present un jove cavaller ornat d'arma Deu, ho manera que Frederic des cobreix en la seva dura de plata. Aquest posat endolcit troba eco en els companya poders sobrenaturals que de la divina. La presents, que dubten de la culpabilitat de la noia, a ex l'allunyen benaurança dona proposa una Elsa a cepció de Frederic, que reclama que es dugui a terme maquinació per obliga� trencar la seva pro mesa I sobre el Judici de Déu, a la qual cosa també accedeix Elsa. mterrog�r Lohengrm la seva nissaga i el seu nom. Fredenc cau de nou en L'herald fa una crida: qui vulgui batre's en nom d'EIsa la seva xarxa i es pres .. ta a la obtindrà com a premi, si guanya, la mà de la noia i, d'es conjuració. Elsa a creix, el ceptre de Brabant. �n I'escena sewma, apareix la terrassa i Ortrud, La crida, de bon principi, no és atesa per ningú i es fmgmt-se penedida pel seu error se li acosta humilment· de Elsa la crea una situació molt tensa; però, finalment, tots els primer antuvi, menysprea, però enternida pe; les falses li presents veuen com riu avall s'acosta una embarcació paraules d'Ortrud, promet ajut. Mentre surt a cercar-la, l'embruixada dona invoca Wotan i conduïda per un cigne que duu un cavaller ornat de Freia, per tal que arribi a bon port la seva trampa, i així que Elsa se li ha confiat, Ortrud li injecta el verí de la descon fiança envers Lohengrin, que no s'avé a revelar el seu secret. Es fa de dia. Surten els heralds i proclamen l'exili de Frederic així com la mateixa sort per a tots aquells que li prestin ajut. Per la seva banda, Lohengrin, que ha rebutjat el títol de duc, que li corresponia, ha estat nomenat protector de Brabant. En tant que això s'esdevé, quatre nobles fidels a Fre deric es confabulen amb ell d'amagat per tal de treure a la llum pública un suposat sacrilegi del jove victoriós. A l'escena següent, tot el poble espera amb delit els > esposos per tal de celebrar les noces. Arriba Elsa, que és honorada per la multitud, però Ortrud, davant de tothom, es nega a acceptar el seu paper de serventa i posa com a testimoni de la seva honestedat el bon nom del seu espòs, vençut per un desconegut a qui ningú, ni tan sols ella, Elsa, la qui ha de ser la seva esposa, gosa preguntar sobre els seus orígens. El trasbalsament d'EIsa és molt gran; arriba el seguici VIA - del rei i amb ell Lohengrin, que maleeix la feblesa de la AUGUSTA, 317 319 seva promesa en fer cas d'Ortrud. Tothom bandeja Or , .. mentre es Frederic el de trud, presenta qual, després AI de lluitar contra els qui el volen deturar, aconsegueix de peu l'estació de SARRIA parlar i posar de nou la pregunta que nia en el cor de tothom: qui és i d'on ve Lohengrin? Lohengrin nega a tots els presents, àdhuc al rei, el dret de saber el seu orígen. Tan sols Elsa ho pot preguntar, però ha fet una promesa i ha de restar-hi fidel. Tothom accepta de grat l'explicació i honora el seu heroi, però ni Sala d'estar de 60 m.2 l'acceptació ni l'honor aconsegueixen escampar la tene bra que plana sobre tots. Cuina-menjador Segon entreacte (20 minuts) 5 dormitoris. 3 Acte III. banys S'estan celebrant les noces d'EIsa i Sona la Lohengrin. Sala comunitària marxa nupcial i els esposos són acompanyats pels nobles i patges a la cambra nupcial. Per fi ambdós es troben i ... moltes coses més sols per primera vegada i frueixen d'aquests instants tan cantant-se mútuament el seu amor. Elsa esperats, Últim pis recorda que ja de bell antuvi Lohengrin se li havia fet dúplex present en somnis i que tot s'ha esdevingut tal com es-

INFORMACiÓ: Canet, 38 - Telf. 2034870 ( /

@ perava; però, de cop, brolla la llavor del dubte i C9- mença a insistir sobre la necessitat de saber la nissaga i el nom del seu espòs. Aquest prova de fer-li veure que és un parany i que cal que confiï en la seva paraula. Però Elsa insisteix en el dolor que li suposarà el dia que ell hagi de tornar a partir riu enllà conduït pel cigne. La promesa ha estat ja trencada; de sobte, apareix Frede ric acompanyat dels quatre nobles i, en lluitar amb Lo hengrin, mor d'un cop d'espasa que li ha ofert la seva es posa. Tot està ja sentenciat; Lohengrin ordena que tot ó hom es presenti davant el rei: allà desvetllarà el seu )- CI> secret. "C El darrer quadre ens torna a l'esplanada del primer acte. 'S; Es fa de dia i, mentre el rei prepara la campanya mi >. litar, es presenten quatre homes duent un cadàver. Tots O es pregunten què vol dir allò. Lohengrin arriba i davant "C la cort pregunta si ha actuat malament en donar mort Si lo a l'atacava amagant-se en l'ombra de la nit. Tots li'n siempre exije mejor, 'c qui ahora puede exigir aún más. anuncia el tren reconeixen el dret. Aleshores Lohengrin Ahora hay Maxell: O cament de la promesa per part d'EIsa i l'explica el seu las cintas para grabación de sonido CI) video a la altura de los resultados secret. Fill de Parsifal, un dels nobles encarregats de la y CI> que siempre ha esperado. custòdia del sant Calze del Graal al castell de Monsal "C ell mateix n'és i té com a deure honorar el seu vat, un, e el secret. Un el encàrrec fent el bé, però guardant-ne cop '0 secret ha estat conegut, no pot romandre més temps en l'indret i ha de retornar a Monsalvat. '(3 Elsa, penedida del seu pecat, demana perdó. El mateix fan tots els presents. Lohengrin ha de partir, però abans � anuncia al rei la propera victòria definitiva contra els � hongaresos. C') De nou arriba el cigne i Lohengrin se li acosta. Mentre Elsa ha perdut el sentit per les darreres paraules de l'heroi, que recorden el seu germà Jafre, Ortrud fa saber a tothom que el cigne no és sinó el Príncep de Brabant, que jeu sota un encanteri. Una pregària de Lohengrin aconsegueix desfer l'encantament i la presència sobtada de Jafre és acollida amb entusiasme pels seus súbdits, mentre Ortrud mor i Elsa cau defallida en veure allu Alfonso 19 �1I. Telex: 51910 akun e Tels. 201 21 44' Barcelona- 6 DelegaCión en Madnd: uni/ec,sa Añastro. 15 Tel (91) 202 30 45 Madrid -33 nyar-se més i més Lohengrin, riu enllà.

X. A. cación tirada por un cisne que un caballero LOHENGRIN transporta vestido con armadura plateada. Es Lohengrin, joven de noble mirada que levanta todo tipo de comentarios ad Acto I mirados entre los presentes. un de saludar al la defensa La acción se desarrolla en el siglo x en lugar cercano Lohengrin, después rey, acepta de Elsa le si casarse con ella. des a la orilla del Escalda, lugar en que sajones, turingios y pide podrá Elsa, I el cubriendo en el recién la de su sueño, y brabanzones son convocados por el rey Enrique llegado imagen de conse le el caballero im Cazador para aunar esfuerzos con la finalidad responde afirmativamente; entonces, una sola condición ante todos los no guir la definitiva victoria sobre los temidos y odiados pone presentes: nunca sobre su de ni sobre su húngaros que presentan de nuevo batalla. preguntar país origen una vez desa nombre. El rey se dirige a los brabanzones porque, Mientras los nobles de Federico inten parecido su príncipe, ha llegado a sus oídos que sus súb tanto, partidarios tan de no le conviene luchar con tan ditos se disputan en continuas querellas para hacerse persuadirlo que a Federico de extraño caballero, pero el conde mantiene el reto. Se con el poder. Dirigiéndose Telramund, el de haberse encomen hombre de su plena confianza, le pide explicaciones so prepara para combate, después dado al bre el motivo de la disputa. Este explica que, desde la juicio de Dios; seis caballeros rodean la zona de combate entre una se inicia la lucha muerte del príncipe, Elsa y Godofredo, sus hijos, que y gran expectación, en se inclina hacia el daron bajo su protección; en un momento de incerti que, pocos momentos, Lohengrin, cual, teniendo a Federico su le la dumbre Elsa salió a pasear al bosque con su hermano y bajo poder, perdona vida. volvió sin él. El conde de Telrarnund, que había renun dere Elsa los soldados elevan de alabanza a Dios ciado a la mano de Elsa, que le correspondía por y plegarias su decisión mientras Federico Ortrud mal cho, casándose con Ortrud, acusa a su protegida de fra por justa y las dicen el honor tricidio y exige el derecho que tiene sobre posesiones perdido. de Brabante; además acusa a Elsa de amores ilícitos Primer entreacto (25 minutos) en de Brabante a un des y de pretender sentar el trono Acto II. conocido. El escenario se sitúa en la ciudad de Amberes, frente a El llama a Elsa mientras realiza el ritual del Juicio la rey sala de .los hombres, la de las mujeres y la iglesia, lo mismo realizan todos los caballeros en de Dios; presen la escahnata de la cual Federico y Ortrud, que pre en de oír la sentencia. La de la tes espera aparición jo sentan las consecuencias de la pérdida de honor y bie sobre todo no res ven es recibida con sorpresa porque nes, están sentados maldiciendo su desgracia. Federico de sino ponde a las acusaciones Federico, que explica se pregunta qué motivo le ha llevado a unirse a una del se le un un sueño en medio cual aparecía joven mujer tan horrible, que lo ha conducido a la miseria de El aire de caballero adornado de armadura plata. y al deshonor. �uando, en el fragor de la discusión, encuentra eco en los inocencia de Elsa presentes que Ortrud prenuncia el nombre de Dios, lo hace con tal a dudar de la de la empiezan culpabilidad joven, pero desprecio que su marido descubre que la mujer dispone reclama se con el ritual del Juicio Federico que prosiga �e pOde_res sobrenaturales que le alejan de Él. La malé cosa a la Elsa también accede. El heraldo fica una de Dios, que mujer propone maquinación para obligar a Elsa una a todo batirse en a hace llamada aquél que acepte romper. con su promesa y preguntar a Lohengrin so como si la bre nombre de Elsa, pues tendrá premio, gana, su estirpe y su nombre. Federico cae de nuevo en sus mano de la dama y el cetro de Brabante. redes y se presta a la conjura. no es nadie de los El reto, de momento, acogido por pre �n �a escena aparece en la terraza y Ortrud, de segUJ:d�, sentes, creándose una tensa situación espera; pero, fingiendo arrepentimiento se le acerca humildemente' una embar- finalmente, todos ven cómo por el río llega la primera reacción de Elsa es la de desprecio, pero luego, enternecida por las falsas palabras de Ortrud, le le había aparecido en sueños y que todo ha pasado tal promete ayuda. Mientras sale a recibirla, la embrujada como esperaba. Pero, súbitamente, brota la semilla de mujer invoca a Wotan y Freya para que llegue a buen la duda y empieza a insistir sobre la necesiad de cono puerto su trampa, y una vez Elsa se ha confiado, le in cer el secreto de su esposo. Este intenta hacerle com yecta el veneno de la desconfianza hacia Lohengrin por prender que es una trampa que es necesario evitar y que no aceptar revelar su secreto. ha de confiar en su palabra. Elsa no puede por menos Se hace de día. Salen los heraldos que proclaman el exilio que insistir en el dolor que le comportará el día que él de Federico, así como la misma suerte para todos quie tenga que partir de nuevo conducido por el cisne. nes le presten ayuda. Por otro lado, Lohengrin, que ha La promesa está ya rota; súbitamente aparece Federico rechazado el título de duque, que le correspondía por acompañado de los nobles fieles y en la lucha cae herido derecho, ha sido nombrado protector de Brabante. Mien de muerte por la espada que Elsa había proporcionado a tras esto sucede, cuatro nobles fieles a Federico se con su esposo. Lohengrin ordena que todos se presenten juran para hacer público un supuesto sacrilegio del jo ante el rey y que allí desvelará el secreto de sus orígenes. ven victorioso. El último cuadro nos devuelve al lugar junto al río. Se En la escena siguiente, todo el pueblo espera ansioso a está haciendo de día y mientra el rey prepara la cam los esposos para celebrar las bodas. Llega Elsa, que es paña militar, se presentan cuatro hombres con un cadá aclamada por la multitud, pero Ortrud, ante todos, se ver. Todos se interrogan sobre el significado de tal esce niega a aceptar su papel de servidora y cita como testi na, pero llega Lohengrin y pregunta a la corte si es digno monio de su honestidad el buen nombre de su esposo, de castigo por haberse defendido de quien le atacaba am vencido por un desconocido a quien nadie, ni siquiera parándose en las sombras de la noche. Todos le recono Elsa, que ha de ser su esposa, se atreve a interrogar cen ese derecho; entonces Lohengrin anuncia la ruptura sobre sus orígenes. de la promesa hecha por Elsa el día de su llegada a Bra El aturdimiento de Elsa es muy grande; llega el séquito bante y explica sus orígenes. Hijo de Parsifal, uno de los del rey y con él Lohengrin, que maldice la debilidad de nobles encargados de la custodia del cáliz del Grial, en Elsa para con Ortrud. La mala mujer es despreciada el castillo de Monsalvat, él mismo es un caballero que por todos mientras se presenta Federico que, después tiene como deber hacer el bien, guardando su secreto, de luchar contra los que lo quieren detener, consigue que una vez ha sido desvelado, le impide continuar allí. hacerse escuchar y encender en el ánimo de todos la Debe pues partir de nuevo hacia Monsalvat. llama de la duda. Elsa, desesperada por las consecuencias de su pecado, Lohengrin niega a todos los presentes, incluso al rey, el pide perdón; lo mismo hacen todos los presentes. Lohen derecho de saber su secreto. Sólo Elsa lo puede pregun grin ha de partir inexorablernente, pero antes anuncia al tar, pero ha hecho una promesa y tiene que respetarla. rey la próxima victoria, esta vez definitiva, contra los Esta respuesta es aceptada por todos y aclaman al héroe, húngaros. De se a pesar de que cada vez el peso de la duda es más an nu.evo otea el cisne y cuando llega a la orilla, Lo gustioso. hengrín se le acerca. Mientras Elsa ha perdido el sentido las Segundo entreacto (20 minutos) por últimas palabras del héroe que recuerdan a su hermano Godofredo, Ortrud descubre a los Acto III. presentes que que el cisne, a causa de un encantamiento, no es otro Se están celebrando las bodas de Elsa y Lohengrin. Sue que el Príncipe de Brabante. Una oración de Lohengrin na la marcha nupcial y los esposos son acompañados deshacer el encantamiento y la presencia repentina por nobles y pajes a la cámara nupcial. Por fin, los es lo�ra e mesperada de Godofredo es acogida con entusiasmo posos pueden permanecer solos por primera vez y gozan por sus súbditos, mientras Ortrud muere Elsa cae de aquellos instantes tan anhelados, cantándose mútua y desvanecida al ver alejarse para siempre a mente su amor. Elsa recuerda a su amado que ya se Lohengrin. EL CONTINGUT MUSICAL blant, quan s'esmentarà el nom de Lohengrin en escena DE «LOHENGRIN» sentirem tot seguit, a més del seu tema específic, el tema del Graal, que és el mateix que apareix gairebé al princi del Preludi Els Abans d'iniciar aquest comentari, cal advertir que les pi repetidament. espectadors podran abans no ho obres dramàtiques de Wagner se separen molt del que comprendre així, que Lohengrin digui en la relació hi ha era habitual al seu temps, pel que fa al contingut musi escena, profunda que entre la custòdia del Graal i la vida del cavaller misteriós. cal. A mesura que la seva personalitat anà madurant, anteriors a la Wagner s'apartà gradualment del concepte tradicional �ls anys g.u�rra civil, l'Associació Wagne nana de Barcelona els texts d'òpera i dels mètodes de composició que fins aleshores publicà (traduïts al català Pena i altres de tots els dra havien predominat, i que consistien, bàsicament, en l'en per Joaql:lim autors) grans mes musicals de amb una cadenament de melodies més a menys atractives amb Wagner, minuciosa anotació als del text de cada un dels les quals es construïen les àries, els duos, els concer marges temes que apareixen en i en les i també tants, fragments corals, etc. Els compositors italians, l'orquestra veus, indicacions sobre la instrurnentació. avui sobretot, consideraven una òpera com un simple enfilall Encara són relativament fàcils d'obtenir llibrets en un de melodies, cada una de les quals era totalment inde aquests llibreries antiquàries, a raonable. És molt pendent de l'altra. Com a màxim, hi havia a vegades preu recomanable, si hom vol apreciar el de algun tema molt destacat que reapareixia, tal vegada, plenament cont�ngut d'aquestes partitures, seguir les amb llibrets. El text català com una allusió a una situació anterior, però això era aquests coincideix síHaba síHaba excepcional. per af!lb que permet de no perdre's la �'al�ma�!".fetd Wagner organitzà els seus drames musicals com un teixit malgrat ,dI�e.renc!� idioma, encara que això suposà a 1 utilització de una mica continu, sense dividir, per tant, la música en peces indi vegades paraules forçades ' in- habituals a viduals. Desapareixen, de fet, les àries i altres peces con arcaiques. El és una clau cebudes com a unitats, i en el seu lloc apareix una melo Prelu,di .de Lohengrin peça per captar el tema mes de tata la dia contínua, una evolució constant de l'orquestra i de Important partitura: el tema del es presenta en forma i les veus, gairebé sense cap repòs més que els finals d'ac Graal, q,ue primer abreujada, des mes del te. L'orquestra i les veus no presenten temes «cantables» pres desenvolupada (esplendor Graal). Primer presentat la també (o «ballables») com les òperes italianes, sinó que van en per corda, passa després als instru ments fusta. un cadenant petits temes (els leitmotive) que són allusions �e Interromput moment pel tema de la l el de la constants a situacions, sentiments, personatges a fins i Pures'!l Confiança, reapareix cada cop més po esclata amb la tot objectes esmentats en escena. D'aquesta manera tent. �ll1S que plenitud de l'orquestra (ex sonora era plOSIO dels platerets). Una escala descendent len Wagner pretenia que l'espectador, si observador, po ta i pausada, ens el tema de la adonar-se en tot moment de quin era el conflicte presenta Veneració �en gués tre es va en a apagant la sonoritat de un que en cada moment es plantejava escena i, través l'orquestra. Apareix darrer el tema del Graal i amb un de les allusions musicals, podia arribar a saber no sols cop petit motiu de la corda del Misteri, també al que deia cada personatge, sinó també què pensava i qui (!ema que aparegué cap damunt) sense nes intencions duia. lorquestra passa interrupció al primer acte. Així, doncs, en una òpera tradicional, Elsa, la protago nista, femenina de Lohengrin s'hauria defensat de les l. Atès que detallar tot el acusacions que li formula Telramund amb una ària; Wag ACT!-. _no podem contingut temàtic de indicar els més in ner, en canvi, li dóna unes curtes frases en el curs de les Loh�ngrm, ca� passatges la els quals apareix el tema de la Puresa (tema que apareixerà t�ressants: c;Ida de� rel. ?mple primers compassos d com una en l'orquestra a en les veus cada cop que algú esmenti aques� ,acte � l:lna agltaCl?,. expectació que no 'acaba d esser el rel l els nobles s'han reunit la puresa a hi pensi) i d'aquesta manera nosaltres, els JOIOsa: per resoldre un no una festa. espectadors, sabrem immediatament que Elsa és inno conflicte, per Telramund formula la seva acusació sobre un mu- cent dels crims que se li atribueixen. D'una manera sem- fons sical sever, aspre i fins i tot violent, que constrastarà amb la major serenitat de la música que canta el rei. En aparèixer Elsa el clima canvia: en el seu acompanya ment musical hi ha el tema de la Puresa, barrejat amb el de la Desolació, i un oboè es destacarà de l'orquestra per fer sentir el seu plany intern. El breu cant d'EIsa va envoltat d'un nou tema, el del Candor, però de sobte una flauta ascendent ens porta cap al tema del Graal, perquè ara Elsa parla de Lohengrin, un cavaller miste riós que va veure. Apareixen seguidament el tema de Lohengrin i el de la Puresa, que indiquen la seva ino cència. Cal assenyalar la bellesa dels comentaris corals, perquè els assistents se senten commoguts per Elsa. Sona des prés d'una estona una escala brillant interpretada pel metall: és el Judici de Déu convocat per dirimir la inno cència o culpa d'EIsa. La crida es fa dos cops, després dels quals se sent el tema de Lohengrin mentre canta el cor, meravellat per l'aparició del misteriós cavaller. L'entrada de Lohengrin suposa una nova aparició dels te mes del Misteri i del Graal, i a continuació hi ha la for mosa Salutació al Cigne, seguit d'un moment coral de gran bellesa. El tema del Graal anirà apareixent durant el diàleg de Lohengrin que segueix a continuació. La prohibició que fa Lohengrin a Elsa de preguntar-li el nom i el seu origen és presentat dos cops amb el tema de la Prohibició, que l'espectador podrà retrobar més endavant. Després segueixen les discussions entre Lohen grin, Telramund i el rei, i la crida de l'Herald. L'escena desemboca en una exquisida Pregària en la qual interve nen tots els personatges presents i el cor. És encara un concertant a l'estil de les òperes tradicionals, perquè Lohengrin no és encara obra de maduresa dins de la producció wagneriana. És una pàgina, però, impressio nant per la seva grandesa. La música orquestral íllustra ara el breu combat entre obros de arte en piel Lohengrin i Telramund (s'hi poden sentir les notes del Judici de Déu i una breu allusió al tema de Lohengrin). Elsa esclata en un bell cant de joia (tema del Triomf) mentre els presents ·interpreten, solistes i cor, el tema de Lohengrin i l'Elogi de Lohengrin, més rítmic i fàcil boutique ment distingible. L'acte acaba amb la combinació d'a I\ribou 1é) Hotel Princeso �oFio dos temes i el del Triomf. quests t. 317LJ7LJ3 r 330761é) borcelono Elsa assoleix de respectar, i amb el retorn de la marxa ACTE lI. El breu Preludi és essencial orquestral per amb què la comitiva entra a l'església. captar els temes de l'Odi i de l'En�any: el primer �s una frase sinistra de la corda amb timbals: el es segon ACTE III. El Preludi que precedeix l'acte és extrema més marcat amb instruments de fusta. ara el Apareix dament joiós, excepte en el tema central, més reflexiu, tema de la tallat de noves Prohibició, cop per aparicions decorat per instruments de vent. Retorna el clima d'a dels de l'Odi i el teló i ens l'Engany. S'alçà l'orquestra legria que marca la fi d'aquest brillant episodi or fa sentir els sons de festa provinents del palau, acom questral. tema de la Puresa: evidentment els ce panyats pel Slue L'acte s'inicia amb el tema Nupcial, cantat tot seguit lebren són els mentre Ortrud I Telra personatges purs, pel cor. Aquesta és la universalment famosa «marxa mund, vençuts, aparentment representen l'Engany. nupcial». Després de repetir el cor, Lohengrin i Elsa ro Telramund canta un lament és una ària: no que gairebé manen sols amb una allusió al tema de les Noces i co hi ha enganyen ell, que ha obrat de bona fe: és Ortru.d mença aleshores un extens i variat diàleg que podem la l'ha i el tornarà a obtemr que enganyat er:ganyar per considerar com un duo. Comença amb el tema de l'Amor els seus I tenebrosa escena propòsits. Aquesta llarga (frase descendent de l'oboè, molt semblant al tema de la un curt dos. acaba amb duo d'ells Fidelitat a que hem sentit l'acte segon), tema que re Elsa amb el tema de les a Apareix N�c�s, 9.ue torn�rem cullen després les veus. El diàleg es crispa a mesura sentir més tard. Elsa canta la seva fms s adona Jala que que la curiositat fa camí en el cor d'EIsa i apareix el i se'n Mentre Elsa va a obrir-li la d'Ortrud, compadeix. tema de l'Engany que actua damunt d'ella. invoca Wotan la Invocació dels Lohengrin porta, Ortrud (tema �e contesta a voltes amb irritació i altres amb allusions al déus) Elsa Elsa canta temes tema però fingeix quan reapareix, de la Prohibició fins que Elsa fa les preguntes fa lluminosos aviat sentirem Ortrud però l'Engany quan tals. L'atac de Frederic és vençut per Lohengrin, el qual li recorda del fer-Ia l'estranya prohibició cavaller, per canta tristament els temes de l'Amor i la Prohibició. El dubtar de la Elsa canta diversos te (tema Prohibició). quadre es clou amb I'allusió al tema del Graal. mes nobles el de la marcat diversos (sobresurt Fidelitat, El segon quadre s'inicia amb tocs militars a càrrec del cops l'oboè en una bonica frase descendent). Les per metall, que inclouen una marxa guerrera. En mig se dues dones acaben l'escena amb un duo exquisit després sent la crida del rei. Després de les frases marcials del del Frederic Telramund un més el seu qual expressa cop rei i dels homes presents, entra Elsa mentre odi. l'orquestra ens recorda el tema de la Prohibició i el de l'Engany. Ara es fa de dia: se sent la crida del rei, ara reforçada quan Arriba Lohengrin que té la seva darrera intervenció, l'Herald. Els lloen apareix hor�.1es con�regats L0I:en�rin, que acaba amb la seva explicació, antigament anomena d I una breu al amb allusions al tema aquest referèn..ía da el a (en italià) racconto declaració de la seva perso Graal en el metall. d'una intervenció del cor i Després nalitat. Es un episodi de gran bellesa, acompanyat dels de la comitiva duu Elsa a Telramund apareix que l'altar, mateixos temes que hem sentit al Preludi inicial: el del tema de les Noces amb un bo acompanyat, pel barrejat Misteri, el del Graal i el seu esplendor i el de la Venera nic tema de marxa no és la famosa marxa nupcial (que ció, barrejat aquest amb el del propi Lohengrin. Després tan al tercer Hi interve coneguda que correspon acte). del duo de comiat entre Elsa i Lohengrin, amb participa nen abundant'ment els instruments de fusta i metall que ció del rei i del cor, reapareix el cigne i Lohengrin repe en un moment donat introdueixen el tema de la Puresa, teix la seva Salutació. Després s'acomiada, moment que abans el cor a intervenir. ex Ortrud just que comenci. Aquest aprofita per proclamar la seva fe pagana (nova és bruscament per Invocacíó als quisit episodi mterromput .Ortrud déus). Lohengrin s'avança cap al cigne amb amb acusacions acaben se sent la cnda del el que quan tema de Graal. Després d'una darrera allusió al tema rei i entren i a de aquest Lohengrin. Aque�t s:adr�ça 9�!rud Lohengrin, l'obra acaba amb una última menció del amb odi (breu allusió al tema de l'Odi). L aparrcio de tema del Graal. Frederic Telrarnund canvia totalment el clima de l'esce na: en el seu se senten allusions al Judici de plany ROGER ALIER Déu. L'acte acaba amb allusions a la Prohibició, que The KLlPSCHORN" loudspeaker,

The BEL/£ KUPSCH" Loudspeaker,

The KLJPI.II lIERESY" The KLlPSCH u SCAlA" LoudspetfFr, Loudspeaker, Representante en exclusiva para España: I CRAFTSMAN, S. A. i

- Juan Gamper, 22/24 Tel. 3210804 - Barcelona 14 Maria Slatinaru Danica Mastilovic Matti Salminen Georg Tichy

Peter Hofmann Raimund Herincx Georg Alexander Albrecht Uwe Drechsel RICHARD WAGNER DADES BIOGRÀFIQUES

Compenetrat amb els pressuposts ideològics de l'època en què va viure, la biografia de Wagner esdevé plena ment romàntica, amb amors que naveguen entre l'entu siasme i la desesperança, lluites polítiques que li exi geixen per dues vegades l'exili, estrenes amb fracassos i èxits entusiasmats, i té corn a cimera el bastiment d'un teatre (e santuari», en dirien els afeccionats), exclusiva ment dedicat a la representació de les seves obres. A aquest clima de fervor, hi contribuí expressament Ri chard Wagner amb la seva autobiografia, fent creure al públic que la seva compenetració amb la música fou producte d'un estat nerviós que es transformà en plàcid repòs en trobar el seu camí definitiu. Resumir breument aquesta biografia és cosa penosa i difícil a la vegada. Nascut a Leipzig el 1813, fill d'una família d'una gran cultura musical, els primers anys de la seva vida trans corregueren entre melodíes i baralles perquè no accep de bon tava grat les imposicions. El cop definitiu que el decantà cap a l'activitat musical fou la presència a la representació de Der Freischiitr, de Weber, primera òpe ra romàntica que li obrí els ulls de les possibilitats ex pressives de l'òpera, així corn el coneixement gradual que féu de les simfonies de Beethoven, personatge idolatrat pel jove Wagner, fins al punt que, en els seus escrits, ex plica un viatge que realitzà, essent encara un jovenet, per tal de conèixer personalment el colós. Aquests dos pilars de la música serviran de bastida a la seva obra que comptà, a més, amb l'ajut del seu professor Wenzel qui despertà en el jove un gran interès per la mitologia. A partir dels 21 anys el trobem submergit en l'activitat musical corn a director de teatre d'òpera, la qual cosa li permeté de conèixer, des d'un punt de vista molt pecu liar, l'estructura del teatre musical en voga i iniciar el que seria la gran reforma de l'òpera. L'any 1836 es casa amb una cantant, Minna, a la qual seguí en les seves gires i amb la qual tingué problemes molt seriosos d'in fidelitat. una És època de fervorosa cornposició, que dóna corn a resultat òperes corn Rienzi, escrita en temps dels seus viatges a París i Londres, i que veié la seva primera llum el 1842 i L'holandès errant, estrenada poc després, quan el mateix Wagner era director a l'òpera de Dresden. El 1845 estrena el Tannhiiuser i, poc després,

DE VENTA EXCLUSIVA EN CONCESIONARIOS ha d'aturar la seva activitat visitant un centre de cura d'aigües, on inicia el Lohengrin, primera òpera concebu da totalment segons els plantejaments innovadors. Aquests són, també, anys de febrada anarquista i d'amis tat amb Bakunin que li valen un primer exili que, grà cies a l'ajut proporcionat per Liszt, aconsegueix de pas sar a Weimar i a Suïssa. ÉS, també, un moment d'íntima coHaboració amb Liszt, el qual, el 1850, fa estrenar el Lohengrin al teatre de Weimar. Els amors amb la seva esposa ja havien fet fallida i, mentre treballa en la magna obra que suposarà la con cepció d'una tetralogia, passa un temps amb el matrimo ni Wesendonck, enamorant-se profundament de Matilde, producte del qual seran les millors pàgines de Tristany i Isolda, estrenat l'any 1865. Fugint d'aquesta influència amorosa, arriba a Venècia, ciutat a la qual tenia una especial estima i, poc temps després, es troba a París on, gràcies a la protecció de l'emperador, aconsegueix d'es trenar el Tannhduser, estrena que produí un tumultuós fracàs i que el decidí a tornar a casa. S'inicia un tercer període, el definitiu, que compta amb la protecció del rei Lluís II de Baviera i la coHaboració amb el matrimoni Hans von Bülow i Còsima Liszt, amb la qual inicia un idiHi amorós que donarà com a fruit tres fills, Isolda, Eva i Siegfried, i, naturalment, la rup tura definitiva amb el director d'orquestra von Bülow i amb el propi Liszt. Wagner, però, amb l'ajut reial, aconsegueix de donar cos a una idea que des de feia temps trobava ressò en el seu esperit: bastir un teatre el qual es poguessin donar representacions correctes de les seves òperes i que, a la vegada, pogués servir d'exem ple per a reformar el món de la música teatral. Això por tá a la construcció del Festspielhaus de Bayreuth, que es pogué estrenar l'any 1876 amb l'audició completa de la Tetralogia i que, salvant excepcions molt concretes, ha fet una trajectòria brillant en els seus 105 anys de vida. Cansat per l'activitat que duia a terme en els anys dar reres de la seva vida es dedicà a acabar el seu Parsifal, drama sacre que veié la llum pública el 1882. Poc temps després, inicia el seu darrer viatge a Venècia on moria el 13 de febrer de 1883, rodejat, com mai no ho ha estat cap músic, per una aurèola de glòria que els seus segui dors han aconseguit de mantenir d'aleshores ençà.

XOSÉ AVIÑOA LOHENGRIN, LA PORTA DEL WAGNERISME que la victòria del Lohengrin va resultar molt fàcil i no A BARCELONA va comportar cap canvi en la vida musical de la ciutat comtal. L'aparició del Lohengrin a la ribera barcelonina Si bé és establir entre les obres poc adequat jerarquies no va ser acceptada més que a mitges tintes. Els em no la mu de Wagner que siguin generades per qualitat presaris el programaven de la mateixa manera que ho un mèrit suficient a Lohen sical o teatral, cal reconèixer feien amb el repertori italià. I això resultava, a ulls dels ésser la d'entrada del a Bar grin, per porta Wagnerisme afeccionats wagneristes, cada cop més nombrosos i cada celona. I no és una afimació filla de l'emoció un gratuïta, cop més afeccionats, sacrilegi. El Lohengrin, com que pot desprendre's de la partitura, sinó un fet histò ricament La obra de comprovable. primera Wagner que SENTINT MUSICA WAGNERIANA s'escoltà a la ciutat tota sencera fou el Lohengrin, i, sigui per aquesta o per d'altres raons, esdevingué la més oïda i popular de les partitures del mestre de Bayreuth. La Barcelona dels anys de 1880 havia assimilat prou bé els pressupòsits de l'òpera italiana, de manera que -en front dels afeccionats al bel canto- havia sorgit una èli te oberta a noves experiències musicals que permetessin renovar unes estructures que ja apareixien massa es querdades. Aquest grup d'homes, que havien pogut assistir a la pri mera audició d'una peça de Wagner a Espanya en els concerts de la Societat Coral Euterpe dirigida per Clavé el 1862, la «Marxa» del Tannhiiuser, van descobrir en el músic germànic una força interna que podia renovar i transforrnar la cultura musical barcelonina. I fou d'ells que sorgí la primera Societat Wagner que el 1874 va honorar Pedrell per l'estrena de la seva obra L'ultimo abencerraggio. El 1878 apareix la primera obra coherent dedicada a Wagner, Ricardo Wagner, ensayo biográfico-crítico, sig nada per J. Marsillach i preludiada pel Dr. Letamendi. Aquesta obra és com la bola de neu que llisca pendent avall, la influència de la qual és imposible; ni tan sols les traves de la polèmica sorgida amb Antoni Fargas i Soler, crític musical del «Diario de Barcelona», defensor fora mida de l'italianisme, pogueren deturar la seva cursa. El 17 de maig de 1882 s'estrenà el Lohengrin al Teatre Principal i poc després, a la primavera de 1883, al Liceu, dirigida també pel mestre J. Goula. D'aleshores fins a la nit memorable del 31 de desembre de 1913, moment de l'estrena mundial del Parsifal (fora de Bayreuth i fora d'algunes representacions pirata a Holanda i als Estats Units), no va passar temporada que Wagner no tingués el seu lloc escollit entre les òperes a representar; destaca la temporada de 1909-1910, en què es va estrenar la Te tralogia completa, enmig de l'entusiasme popular. així fóra una sembla Però, explicat enganyifa perquè Dibuix d'Apa a "L'Esquella de la Torratxa" més tard el Tannhiiuser a La Walkíria eren tractats com a òperes italianes, segons el costum' fortament arrelat «En la musical del se echa de al nostre teatre del Liceu. composicton Lohengrin ver con frecuencia el propósito del maestro reformador, Els darrers anys del segle passat són un preciós moment esto es, la eliminación de las formas y estilo que domi en el els wagneristes, no prou contents que es pro qu�l naron antes que él en el drama lírico. Dando general obres del repertori wagnerià, malden per a gramessll: mente un lugar bastante secundario al elemento vocal, unes representacions més pariones a les indi aco?segmr no se manifiesta éste en motivos tratados con el desa tal com es feia a en la Mestre, Bayreuth.T, del arte a la caclOn� �el rrollo que proporciona la ciencia aplicada seva túria, es llencen a una activitat frenètica que si bé melodía, sino en una larga melopea que a veces discu un objectiu, no sempre va trobar el camí te�ia .h�mrós rre a manera de salmodia, en pausadas y poco movidas AIXI, per dóna la primera adIe.n�., �x�m.ple, quan. �icolau frases melódicas, más a menos ritmadas y de un efecto audició l en versio de concert de la tetra fragmentana monótono. Pocas veces se destacan cantables simultá logia l'Anell del les crítiques de la colla de d� Ni�elung, neos en las piezas que encierran más de una voz, no no estalvien epítets El ma w,:gnenstes menyspreadors. siendo concertantes sino una sucesión de solos entre las teix van des de les de Joventut amb motiu fer, planes el voces, escaseando así, en la parte cantable, atractivo de l'estrena del i de totes les altres obres que Siegfried, encanto el enlace de dos a más voces.. es van en escena. y que proporciona posar afirmació crítica mostra cruelment l'impacte de la va trobar el camí Aquesta adequat: va de la audi -\erò, a.fi��ls 190�, c�ll� que el Lohengrin fer en el públic primera 1 Associació Wagnenana I amma de la qual fou Joaquim ció. Més que destructiva, esdevé una crítica constructiva, Pena, un dels «paqueños», tan escarnits des de les pla en que mostra fins a quin punt l'obra wagneriana nes de l'Esquella de la Torratxa. tan.� destruïa els encarcarats esquemes italianitzants i obria pogué, des d'aleshores, construir, en lloc de L'��sociació noves possibilitats al teatre musical. que les seves crítiques topaven amb la crrticar, sa��nt un món de mística penetra en el camp de l'italia mcornprensio dels responsables del Liceu. L'obra bastida T?t msme regnant a Barcelona, un dels fruits més caracte la assolir una qualitat extraordinària, :per Wagr:eria�a v� rístics del qual era l'absència quasi absoluta de vida l la convert! de més prestigi d'Eu ep l.entltat w�gne�ista concertística. I si bé les paraules de Fargas i Soler poden ropa. on s analitzaven les partitures de C�nferencies acceptar-se pel que representen de radiografia del mo l d'altres autors, germànics, pu W�gn�r p.r�feriblement ment, no encerten ni de bon tros tot el que Wagner hi de les obres teonques del Mestre i adapta b�lcaclOns deia, en el seu CIOns a la mètrica catalana, amb Lohengrin. d�ls lliJ;>rets l'afegitó Si bé és veritat la de l'òpera dels «leit-motiv. al costat del text concerts de cambra que concepció wagneriana no es basa en l'alternança de recitatius i àries també per a les i un llarg etcèter� expli,car �eori�s wag�eria�es ho és que en el Lohengrin tota l'obra està cap al del qual dona tesnrnorn el cataleg de publicacions i acti dirigid� moment apoteòsic del tercer acte en el qual l'heroi can vitats públiques. ta «In fernem Land», i explica el seu origen i el seu destí, La es dissolgué poc després de la guerra, W�gn�riana racconto que ja l'any 1904 Francesc Viñas cantà en català despres d haver estat, sobretot en els anys d'abans de la «Al lluny, del lluny», aconseguint una de les ovacions Guerra, un sòlids sobre els es va �ran d�ls pilars quals més xardoroses de la seva carrera. aixecar la renovació musical i estètica de Barcelona i Tampoc és procedent parlar de monotonia en una obra d'haver creat un estol d'afeccionats que han cÍ.e d_e�prés que té l'encert de mantenir la tensió, fent-la crèixer a finit Barcelona com a ciutat wagneriana per exceHència. cada pas per a esclatar, finalment, en rac en va el 1955 els Festivals de van escollir la l'esplendorós �o Bayreuth conto abans citat. ciutat comtal com a seu de la seva activitat únic cas en Aquest món que descobrí Lohengrin als barcelonins de això esdevingut, de la ciutat de Nàpols. què, �'ha ll�vat fa capgirà profundament les jerarquies de valors Pera del Lohengrin, porta del wagnerisme a 99. anys. parlavem musicals l culturals. Barcelona; quan Fargas i Soler comenta l'any teatral de Res no serà igual a partir del Lohengrin a Barcelona. 1882, a l'almanac del Diario de Barcelona de,1883 en del escriu un arriba� a. �'est_rena Lohengrin, paràgraf XOSÉ AVIÑOA molt significatiu: HISTÒRIA DEL LOHENGRIN

Lohengrin, drama musical compost després de Rienzi, El vaixell fantasma i Tannhduser, ocupà Wagner des del juliol de 1845 al 28 d'agost de 1847. L'estrena arribà tres anys després, el 28 d'agost de 1850, al Hoftheater de Weimar. Eren moments de coHaboració estreta entre Wagner i Liszt, que, junts, dissenyaven la nova estètica que s'enfrontava als pressupòsits tradicionals defensats per Schumann. Fou el mateix Liszt qui dirigí la primera audició i comptà amb la coHaboració de Carl Beck, Ho fer, Rosa von Milde, Feodor Milde, i Fastilinger. Aquests anys cinquanta són els anys en què Wagner pro jecta la gran idea que serà el teatre de Bayreuth i amb el Lohengrin s'endinsa en el camí d'inspiració en la tra dició germànica, vinculada en aquest cas a la tradició cristiana, a la qual seguirà més endavant el Parsifal, tan cant el cicle. No essent una de les obres considerades de més oberta ruptura amb el món musical del moment, car encara conserva elements estètics trets del seu aprenentatge en el món de l'òpera, el Lohengrin és, en canvi, la prime ra obra que està construïda definitivament sobre la base dels temes musicals a «leit-motiv» que condueixen el drama a través de la música. A Barcelona arribà el 17 de maig de 1882 al Teatre Prin cipal i fou cantat per la Vitali-Augusti i la Pasqua, Bar baccini, Roudil, Reveri i Puiggener, essent força ben re- � Parramón

Para Usted, a quien emociona e interesa el mundo de la Música, tres libros excepcionales, tres grandes obras inolvidables. los mejores libros para sus obras más selectas.

buda a gràcies la labor de divulgació feta per Joaquim Marsillach, qui havia fet córrer una edició de La historia del Lohengrin ilustrada con un somero examen de la re forma de Wagner, de Franz Liszt, i gràcies al fet que el preludi del primer i tercer actes ja havien estat donats en concert a la sala Beethoven un any abans. Poc temps després, el 6 de març de 1883 el tenor Masini l'estrenà al Liceu i fou presa com a estendard wagnerià. Lohengrin fou el debut wagnerià del tenor Francesc Vi ñas a la funció de gala que amb motiu de la inauguració de l'Exposició Universal de 1888 dirigí el mestre Goula davant les personalitats més destacades del moment. El mateix Francesc Viñas presentà Lohengrin al públic de València, el mateix any 1888. D'aleshores ençà, poques foren les temporades que no vam comptar amb el Lohengrin llevat dels anys de des prestigi de Wagner per raons extramusicals. Són memo rables la temporada de la intervenció del tenor Gayarre, el 1889, la del comiat de Masini al Principal, el 1893, la del director G. Marty, el 1899-1900, i la de l'execució de Francesc Viñas, el 1904, cantant en català el racconto del Gral. Al Gran Teatre del Liceu, el Lohengrin ha estat l'òpera wagneriana més representada; s'hi compten, des del 1883; 211 postes en escena, essent la darrera la del 2 de desembre de 1979.

XOSÉ AVIÑOA ¡ En todas las buenas librerías. DISCOGRAFIA Aquesta discografia només inclou versions integrals, ex closos els enregistraments «pirata». 1952 URANIA URLP 225 (NIXA) George Vincent, Marianne Schech, Margarete Klo se, Andreas Bohm, Kurt Bóhme. Cor i Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Munic. Dir.: Rudolf Kempe. 1953 DECCA LXT 2880/84 Wolfgang Windgassen, Eleanor Steber, Astrid Var nay, Hermann Uhde, Josef Greindl. Cor i Orquestra del Teatre del Festival de Bay reuth. Dir.: Joseph Keilberth. 1953 LA VEU DEL SEU AMO LALP 10038/41 Rudolf Schock, Maud Cunitz, Margarete Klose, Josef Metternich, Gottlob Frick. Cor i Orquestra de la Ràdio de l'Alemanya del NW, Hamburg. Dir.: Wilhelm Schüchter. 1959 DEUTSCHE GRAMMOPHON GESELLSCHAFT - LPM 18084/88 Lorenz Fehenberger, Annelies Kupper, Helena LA PROPERA ÒPERA Braun, Ferdinand Frantz, Otto von Rohr. Orquestra i cor de la Radiodifusió de Baviera. Dins de la programació d'aquesta Temporada, el pròxim Dir.: Eugene Jochum títol serà la reposició d'Il barbiere di Siviglia, de Rossi 1962 PHILIPS 6747241 ni (dies 4, 6, 8 i 10 de desembre), un títol prodigiós que Jess Thomas, Anja Silja, Astrid Varnay, Ramon es renova un cop més per semblar tan fresc i jove com Vinay, Franz Grass. sempre. Orquestra i cor del Festival de Bayreuth. Dir.: Il barbiere di Siviglia no és una òpera com les altres. Wolfgang Sawallisch. Per començar, és una òpera bufa, un gènere que a casa 1963 EMI - AGEL AN/SA 121/25 (ELECTROLA) nostra encara no ha estat prou comprès, després d'una Jess Thomas, Elisabeth Grümmer, Christa Ludwig, llarga sèrie d'anys en què el que privaven eren els dra Dietrich Fischer-Dieskau, Gottlob Frick. mes sentimentals, passionals, propis de les òperes ro Orquestra Filharmònica de Viena i cor de l'Òpera màntiques i el verisme. de l'Estat, de viena. Dir.: Rudolf Kempe. Il barbiere di Siviglia és una òpera que cal seguir com 1966 RCA - LM 6710/15 un espectacle teatral, no únicament com una obra mu Sándor Konya, Lucine Amara, Rita Gorr, William sical qualsevol. Algunes persones s'impacienten davant Dooley, Jerome Hines. els diàlegs acompanyats pel clave (o el piano), oblidant Boston Symphony Orchestra. Cor del Boston Pro que aquesta òpera és una representació teatral, a més Musica. Dir.: Erich Leinsdorf. d'una partitura exquisida, variada i de recursos inexhau 1971 DEUTSCHE GRAMMOPHON GESELLSCHAFT ribles. Es una sàtira de la societat del seu temps, dels 2720036 nobles que no sabien fer res sense fer recurs a un criat, James King, Gundula Janowitz, Gwynneth Jones, a un intermediari que els tregués «les castanyes del foc», Thomas Stewart, Karl Ridderbusch. i, a la vegada, Rossini hi satiritza també els gustos mu Cor i Orquestra de la Radiodifusió de Baviera. sicals antiquats (escena del minuet de Don Bartolo), Dir.: Rafael Kubelik. la tirania de l'interès damunt dels sentiments esponta 1978 CETRA LIVE OPERA 24 nis i fins i tot l'absurd escènic de la fugida (e Zitti, zitti, Lauritz Melchior, Helen Traubel, Ernster, Hawkins. piano, piano») podem considerar-lo com una immensa Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York. broma feta a l'espectador, perquè és evident que entre Dir.: Fritz Busch. tenir-se d'aquesta manera quan amenaça una perill és 1981 REPLICA RPL 2489/92 tot el contrari del que caldria esperar. Sándor Konya, Leonie Rysanek, Astrid Varnay, Al costat d'això, però, una música elegant (vegeu, per Eberhard Waechter, Keith Engen. exemple, les serenates del comte Almaviva, el duo d'a Cor i orquestra de París. Dir.: André Cluytens. quest amb Figaro, l'ària de Rosina, l'ària de la lliçó de unano sostenida.

Llcoamosmásdecien años musica, avui feliçment restituïda -abans s'estilava de substituir-la amb qualsevol peça que pogués fer brillar dando les capacitats canores d'una soprano lleugera), una mú 'èIDodepecho" sica brillant, riallera, que us portarà molt a prop del sentiment, tot i que Rossini no s'emociona mai, i quan en elmundo del sembla ho fa una tombarella i riu per sota el Seguro, que faci, nas. I, com a colofó, quin final del primer acte! La in cotno una nota quese ventiva, la gràcia, hi són per tot arreu. prolonga Avui, superats els prejudicis que volien creure que Ros sini només mereixia ésser escoltat a través del Barbiere, ... indeftnidafnente moltes altres òperes seves tornen al repertori. A l'estran tranger i aquí, perquè no fa gaire que li hem vist La Confuerza .V scala di seta, La cenerentola, Guillaume Tell. En queden confianza. moltes que caldria redescobrir, com Le comte Ory, una deliciosa partitura en la qual Rossini s'acosta més que mai a Mozart, que fou tota la vida el seu model llunyà però constant. O 11 turco in Italia, que Maria Callas de senten-à i que té un dels llibrets més originals de tot el gle XIX. Les representacions d'aquesta temporada comptaran amb l'ofici i l'experiència de Barbara Carter i Karin Ott (dia lO-XII) en el paper de Rosina, i amb les excepcio nals primeres figures de Vicenç Sardinero i Piero Cap puccilli (dies 8 i lO-XiII) en el paper de Fígaro. Ernesto Palacio, especialista en papers rossinians, cantarà totes les representacions com a comte d'Almaviva. Les fun cions tindran també un Don Basilio d'excepció, amb la LA UNION y EL figura universal que és Cesare Siepi. El prestigiós Enzo FENIX ESPAÑOL. en el de Bartolo . • Dara completarà el repartiment paper SU Compañía de Seguros de toda la vida. Dirigirà l'orquestra Gianfranco Masini; la direcció d'es cena serà de Fausto Cosentino, amb decoracions del Tea tro Comunale di Genova. R. A. ADMINISTRADOR: Lluís Andreu Marfà DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Didac Monjo

ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Paved a APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume CONSORCI DEL Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor GRAN TEATRE DEL LICEU PERRUQUERIA: «Darnaret» SASTRERIA: « Valldeperas» GENERALITAT DE CATALUNYA CAP DE TAQUILLES: Frederic Roca AJUNTAMENT DE BARCELONA CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU RELACIONS PúBLIQUES: Adela Rocha SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch

SECRETARIA: PATRONAT DEL CONSORCI Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José García PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. Narcís Serra

GERENT: Sr. Lluís Portabella NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar VOCALS: enregistraments, fotografies a filmar escenes de qual sevol tipus. Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) Les funcions començaran puntualment a l'hora in Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) dicada. El Patronat del Consorci del Gran Teatre del Liceu, Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les Lluís Reverter (Ajuntament de Barcelona) dates, els programes a els intèrprets anunciats en R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re Manuel Bertran (Societat del G. T. del Liceu) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passa Fèlix M.a Millet (Societat del G. T. del Liceu) dissos; hom ha d'utilitzar el Saló de ler. pis i el ves Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) tíbul de l'entrada. Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) Comentaris a de Aviñoa i SECRETARI: càrrec Roger Alier, Xosé Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Adrià Alvarez Barcelona. PRÒXIMES FUNCIONS

u BARBIERE DI SIVIGLIA Rossini

Barbara Carter (4 - 6 - 8/XII/8l) Karin Ott (l0/XII/8l) Vicenç Sardinero (4 - 6/XII/8l) Piero Cappuccilli (8 -10/XII/8l) Ernesto Palacio Cesare Siepi Enzo Dara Director: Gianfranco Masini Director d'escena: Fausto Cosentino

Decorats: Teatro Communale - Gènova

4 de desembre, 21 h., funció núm. 3, torn C 6 de desembre, 17 h., funció núm. 2, tarda 8 de desembre, 2i h., funció núm. 4, torn A 10 de desembre, 21 h., funció núm. 5, torn B

ERNANI Verdi

Olivia Staap Piero Cappuccilli (16/XII/8l) Joan Pons (18 - 20/XII/8n Nunzio Todisco Bonaldo Giaiotti Director: Anton Guadagno Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Decorats: Teatro Communale - Gènova Vestuari: «Arrigo» Milà

16- de desembre, 21 h., funció núm. 6, torn A 18 de desembre, 21 h., funció núm. 7, torn C 20 de desembre, 17 h., funció núm. 3, tarda