GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada d'òpera 1981/82 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu LOHENGRIN Opera en tres actes i quatre quadres Llibret i Música de Richard Wagner Inauguració de la temporada Funció de gala Dijous, 19 de novembre de 1981, a les 21 h., funció núm. l, torn B PLANTES MEDICINALS I AROMÀTIQUES Diumenge, 22 de novembre de a les 17 Espècies, Productes de règim, 1981, h., funció núm. tarda Aliments seleccionats 1, 25 de Pge BACAROI. 1 (Pça Reial) TeL 30178 39· BARCELONA 2 Dimecres, novembre de 1981, a les 21 h., funció núm. 2, torn A GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona Jardins de Barcelona Plaça Gaudí LOHENGRIN Eisa de Brabant Maria Slatinaru Lohengrin Peter Hofmann Ortrud Danica Mastilovic Frederic de Telramund Raimund Herincx Enric J l'ocellaire, rei de Germània Matti Salminen Herald del rei Georg Tichy lnrdineria i COl/strllcciol/s Antoni Gaudi, arquitecte, creador de la Sl/grada Director d'orquestra: Georg Alexander Albrecht Mitjans S.A. Família. s/lllarroel, 62, 2 01/. Nicolau M. Rubió i Tudurí, Director d'escena: Uwe Drechsel Tel. 323 o/ 72 . tsarcclonu-! t arquitecte I jardiner, creador del jardí des d'on Director del cor: Riccardo Bottino es pot contemplar l'obra. Garden Center de L'Ajuntament Producció del Teatre de - Hannover Mitjans S.A. Barcelona ha fet possible I'Opera kin aquesta realitat, El Servei Autovia . 5.7 Castelldetels de Parcs I Tel. 370/059 Municipal Jardins hi ha posat la E/ Prat de l.Iobregat direcció tècnica i nosa/Ires el treball. ORQUESTRA SIMFONICA I COR La feina ben feta és el nostre DEL GRAN TEATRE DEL LICEU P/IIII/es homenatge a Nicolau M. Rubió i Tuduri que amb Mitjans S.A. La COlI/a,S.A. Amb la tanta il·lusió seguia la collaboració del Volimorena sell Para/ge realització del projecte Cor del Teatre de I'Opera de Hannover Te/. 759 43 52· Vilassar de Da/t d'homenatge a Gaudí i que [IJ malauradament, no ha pogut Te/ex 57.505 - PLM/-E veure acabat. platej�da armadura. És Lohengrin, jove de noble esguard que aixeca tota mena de comentaris meravellats dels lOHENGRIN presents. Lohengrin, després de saludar el rei, accepta la defensa d'EIsa i demana si amb ella. Acte I �i P?drà cas�r-se Elsa, que en nou vmgut la Imatge del seu somni, li L'acció se situa al segle xè en una contrada a la ribera descobreI::C �l respon afirrnativament; aleshores, el cavaller li imposa de l'Escalda on saxons, brabantins i turingians són con­ una sola condició davant de tots els presents: no vocats entorn el rei Enric I l'Ocellaire amb la finalitat pre­ guntar mai pel seu país d'origen, ni pel seu nom. de reunir esforços per a assolir la victòria enfront els els nobles fidels a Frederic li preguen que temuts i odiats hongaresos que de nou presenten batalla. Ment�estant refusi de lluitar amb el cavaller però aquest manté El rei es dirigeix als brabantins perquè, mort el seu el repte. Es prepara per al combat, després d'haver-se a oïdes seves ha arribat els seus súbdits príncep, que encomanat al judici diví; sis cavallers encerclen el lloc malden en contínues baralles per a assolir el poder. De­ de i, enmig de gran expectació, s'inicia la lluita mana a Frederic de Telramund, home de la seva con­ com�at que deca�ta la victòria cap a Lohengrin, el fiança, la raó d'aquelles querelles. Aquest explica que fàcIl�ent q�al, tenint Fredenc sota el seu poder, li perdona la d'ençà de la mort del príncep, Elsa i Jafre, els seus fills, VIda. van quedar sota la seva cura; en un moment d'incertesa, Elsa, el rei i els soldats, aixequen crits de lloança a Déu Elsa sortí al bosc amb el seu germà i tornà sense ell. per la seva justa decisió, mentre Frederic i Ortrud ma­ El comte de Telramund, renuncià a la mà d'EIsa que que leeixen l'honor perdut. per dret li pertocava, casant-se amb Ortrud, acusa la Primer entreacte (25 seva protegida de fratricidi i demana el dret que li cor­ minuts) Acte II. respon sobre els territoris de Brabant; a més, l'acusa L'escenari se situa en el d'amors iHícits i de pretendre per al tron de Brabant un burg d'Anvers, davant la sala dels desconegut al qual no escauria el ceptre. cavallers, la de les dames i l'església, als esglaons la i conse­ El rei fa venir Elsa mentre realitza el ritual del Judici d�, . qual Fre�eric Ortrud, que palesen les de la i de Déu; el mateix fan els cavallers presents en espera quencies perdua d'honor béns, seuen tot maleint la de sentir la sentència. L'aparició d'EIsa és rebuda amb seva desgràcia. Frederic es demana què l'ha fet unir-se a dona tan expectació sobretot perquè no respon a les acusacions horripilant que l'ha dut a la misèria i al deshonor. de Frederic, ans explica un somni que va tenir enmig Qu�n enmig de la discussió Ortrud pronuncia el nom de fa de tal del qual se li feia present un jove cavaller ornat d'arma­ Deu, ho manera que Frederic des­ cobreix en la seva dura de plata. Aquest posat endolcit troba eco en els companya poders sobrenaturals que de la divina. La presents, que dubten de la culpabilitat de la noia, a ex­ l'allunyen benaurança dona proposa una Elsa a cepció de Frederic, que reclama que es dugui a terme maquinació per obliga� trencar la seva pro­ mesa I sobre el Judici de Déu, a la qual cosa també accedeix Elsa. mterrog�r Lohengrm la seva nissaga i el seu nom. Fredenc cau de nou en L'herald fa una crida: qui vulgui batre's en nom d'EIsa la seva xarxa i es pres­ .. ta a la obtindrà com a premi, si guanya, la mà de la noia i, d'es conjuració. Elsa a creix, el ceptre de Brabant. �n I'escena sewma, apareix la terrassa i Ortrud, La crida, de bon principi, no és atesa per ningú i es fmgmt-se penedida pel seu error se li acosta humilment· de Elsa la crea una situació molt tensa; però, finalment, tots els primer antuvi, menysprea, però enternida pe; les falses li presents veuen com riu avall s'acosta una embarcació paraules d'Ortrud, promet ajut. Mentre surt a cercar-la, l'embruixada dona invoca Wotan i conduïda per un cigne que duu un cavaller ornat de Freia, per tal que arribi a bon port la seva trampa, i així que Elsa se li ha confiat, Ortrud li injecta el verí de la descon­ fiança envers Lohengrin, que no s'avé a revelar el seu secret. Es fa de dia. Surten els heralds i proclamen l'exili de Frederic així com la mateixa sort per a tots aquells que li prestin ajut. Per la seva banda, Lohengrin, que ha rebutjat el títol de duc, que li corresponia, ha estat nomenat protector de Brabant. En tant que això s'esdevé, quatre nobles fidels a Fre­ deric es confabulen amb ell d'amagat per tal de treure a la llum pública un suposat sacrilegi del jove victoriós. A l'escena següent, tot el poble espera amb delit els > esposos per tal de celebrar les noces. Arriba Elsa, que és honorada per la multitud, però Ortrud, davant de tothom, es nega a acceptar el seu paper de serventa i posa com a testimoni de la seva honestedat el bon nom del seu espòs, vençut per un desconegut a qui ningú, ni tan sols ella, Elsa, la qui ha de ser la seva esposa, gosa preguntar sobre els seus orígens. El trasbalsament d'EIsa és molt gran; arriba el seguici VIA - del rei i amb ell Lohengrin, que maleeix la feblesa de la AUGUSTA, 317 319 seva promesa en fer cas d'Ortrud. Tothom bandeja Or­ , .. mentre es Frederic el de trud, presenta qual, després AI de lluitar contra els qui el volen deturar, aconsegueix de peu l'estació de SARRIA parlar i posar de nou la pregunta que nia en el cor de tothom: qui és i d'on ve Lohengrin? Lohengrin nega a tots els presents, àdhuc al rei, el dret de saber el seu orígen. Tan sols Elsa ho pot preguntar, però ha fet una promesa i ha de restar-hi fidel. Tothom accepta de grat l'explicació i honora el seu heroi, però ni Sala d'estar de 60 m.2 l'acceptació ni l'honor aconsegueixen escampar la tene­ bra que plana sobre tots. Cuina-menjador Segon entreacte (20 minuts) 5 dormitoris. 3 Acte III. banys S'estan celebrant les noces d'EIsa i Sona la Lohengrin. Sala comunitària marxa nupcial i els esposos són acompanyats pels nobles i patges a la cambra nupcial. Per fi ambdós es troben i ... moltes coses més sols per primera vegada i frueixen d'aquests instants tan cantant-se mútuament el seu amor. Elsa esperats, Últim pis recorda que ja de bell antuvi Lohengrin se li havia fet dúplex present en somnis i que tot s'ha esdevingut tal com es- INFORMACiÓ: Canet, 38 - Telf. 2034870 ( / @ perava; però, de cop, brolla la llavor del dubte i C9- mença a insistir sobre la necessitat de saber la nissaga i el nom del seu espòs. Aquest prova de fer-li veure que és un parany i que cal que confiï en la seva paraula.