ERMITAS Y SANTUARIOS DEL PRIORAT: PATRIMONIO Y RELIGIOSIDAD POPULAR

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

ERMITAS Y SANTUARIOS DEL PRIORAT: PATRIMONIO Y RELIGIOSIDAD POPULAR ERMITAS Y SANTUARIOS DEL PRIORAT: PATRIMONIO y RELIGIOSIDAD POPULAR MONTSERRAT soLA y SALVADOR PALOMAR En el Priorat existen numerosas vención de determinadas costum­ existencia de hasta tres santuarios ermitas y santuarios repartidos por bres o celebraciones , o incluso a la de fuerte devoción local. En el resto toda la comarca, y que tienen su restauración de los mismos santua­ de la comarca, el número de ermitas mayor concentración en la sierra de rios. Es por ello que en este artículo es menor, si bien algunas de ellas tie­ Montsant y sierra La Llena. Un reco­ nos centraremos, sobre todo, en nen una mayor área de influencia rrido por estos sitios de devoción este patrimonio festivo que, desde el geográfica. Éste sería el caso del popular contribuye al conocimiento pasado hasta el presente, se con­ santuario de la Virgen de Consola­ de un territorio y al de una manera creta en estos espacios físicos y ción (Gratallops), Santa María de de interpretar el entorno en relación sociales privilegiados para la mani­ Montsant (Albarca) o de Santa María con la voluntad divina. festación de la religiosidad. de Siurana, de hecho , una iglesia A través de las diferentes expre­ En primer lugar, las ermitas y san­ parroquial situada en el núcleo del siones de devoción popular colecti­ tuarios son edificios que en la mayo­ pueblo de Siurana pero que funciona vas e individuales, las comunidades ría de los casos significan por sí mis­ como un santuario de referencia y ponen de manifiesto su patrimonio mos un patrimonio arquitectónico de devoción para poblaciones incluso cultural, especialmente aquel que se primer orden. A menudo , éstos se de fuera de la comarca. relaciona con la vivencia religiosa y sitúan en parajes singulares y de Esta distribución y mayor concen­ que se traduce en la organización de extraordinaria belleza que los aíslan tración de ermitas en Montsant hay romerías, procesiones excepciona­ de lo mundano y facilitan la relación que relacionarla con la implantación les, existencia de cofradías, creen­ con la divinidad. Las ermitas se ubi­ de los monjes cartujanos en el terri­ cias y leyendas populares relaciona­ can en lo alto de las cimas, aliado de torio hacia el 1194 en Escaladei das con la imagen o el lugar, gozos y una fuente, cobijadas en cuevas, en (actual término mun icipal de La oraciones, celebraciones de fiestas, terrenos lim ítrofes, lejos de los Morera de Montsant), quienes propi­ etc. núcleos de población o bien en los ciaron, a partir del siglo xv, la implan­ Si en el pasado estos lugares límites de éstos, etc. Una ubicación tación de ermitas justo en lugares habían sido principalmente centros que no es casual y que muchas que servirían a la Cartuja para mar­ de devoción, hoy, las ermitas se con­ veces viene determinada por algún car claramente los límites de su terri­ figuran también como espacios de acontecimiento excepcional: el torio frente al condado de Prades, encuentro entre los miembros de hallazgo fortuito de la imagen o una que, juntamente con la baronía de una comunidad sean residentes o aparición o una señal concreta, que Cabassers, han conformado históri­ mantengan algún tipo de vínculo con indican la voluntad divina de dónde camente la división jurisdiccional de ésta. Además, la celebración de ha de construirse el edificio de devo­ la comarca. fiestas en honor del santo o de la Vir­ ción en cuestión. La propia idiosincrasia de la mon­ gen, los aplecs, la conmemoración Desde el siglo XII , está documenta­ taña como lugar ideal para la vida de jubileos u otras fiestas votadas, da la importancia de la sierra de espiritual y la conservación de algu­ no son sino también un reforzamien­ Montsant como lugar preferente para nos topónimos de la zona, permiten to de estos vínculos sociales, y el asentamiento eremítico. De hecho, confirmar este carácter de «monta­ constituyen muchas veces, para los en Montsant se fundaron el monaste­ ña santa» de Montsant y apoyan la habitantes de la localidad, un signo rio de Bonrepós y la cartuja de Esca­ leyenda que supone que Montsant de identidad local que ha llevado en ladei. Algunas poblaciones como UII­ había sido refugio de eremitas ya en ocasiones a la recuperación o rein- demolins o Cabassers cuentan con la el período anterior al establecimien- 47 NARRIA to de la Cartuja de Escaladei, incluso nimos o de autores conocidos , tie­ se encuentran dos lugares que, aun­ pues, durante el período de dominio nen como base melodías que se han que no son propiamente ermitas , musulmán. Según algunos autores, ido transmitiendo oralmente y nos habían sido centros de devoción y «Montsant» es la traducción cristia­ ofrecen informaciones tanto de la un testimonio evidente de los episo­ na del árabe de la población de hagiografía del santo, motivo por el dios de espiritualidad y conflicto Albarca (gabaJ aJ-barka) , es decir, cual era venerado, la protección o territorial que caracterizaroñ la histo­ «montaña de bendición " o «monta­ milagros que el pueblo ha recibido, ria de la sierra de Montsant. ña bendecida". etc.; textos que explican, general­ Montalt había sido una pequeña De hecho, la tradición legendaria mente, por qué ese santo es venera­ población que desapareció a finales recoge algunas narraciones en este do en una población y no otro. del siglo XIV e inicios del siglo xv, y de sentido, como, por ejemplo, la que A las ermitas y santuarios se acu­ la que durante años sólo quedó la cuenta la existencia de cuatro ermi­ de individual o colectivamente a iglesia , donde posteriorm ent e se taños que , manteniendo una vida pedir ayuda y protección ante las edificó el mas. La tradición popular penitente y de recogimiento en Mont­ desdichas personales o las calami­ atribuye esta desaparición a la proxi­ sant, contaban con la admiración y dades que amenazan a los pueblos. midad de la villa al monasterio de beneplácito de los musulmanes a En el pasado, ante las epidemias de Escaladei. Según la leyenda, los cambio de vigilar los caminos y hacer cólera o peste, la guerra o las pla­ monjes cartujanos, quienes necesi­ señales en caso de peligro que fue­ gas, se concurría a estos lugares taban aislarse de todo contacto ran visibles desde el castillo de Siu­ para pedir el auxi lio divino . En la humano para vivir en plena tranquili­ rana, fuerte del dominio sarraceno. sociedad agraria, los períodos de dad espiritual, forzaron a los habi­ Pero historia y leyenda no única­ sequía eran interpretados como fru­ tantes de Montalt a trasladarse a mente se entremezclan para describir to de la voluntad divina y la resolu­ otras poblaciones. La leyenda se la percepción mít ica de Montsant ción de este tipo de crisis desembo­ sitúa hacia mediados del siglo XIII , un como montaña sagrada, sino que, caba en proces iones de rogativas siglo y medio antes de la extinción como ya se ha dicho, el propio origen pidiendo la lluvia. Y aunque a lo lar­ documentada del pueblo, y aunque de construcción de un santuario en go de los siglos la mentalidad res­ no se puede contrastar histórica­ uno u otro sitio a menudo está vincula­ pecto a la función de estas procesio­ mente, tiene una base razonable en do a narracionesque marcan el lugar nes colectivas ha ido evolucionando, cuanto los problemas que podría donde se halló la imagen de la Virgen. aún podemos encontrar ejemplos de representar para la cartuja la proxi­ Todo este tipo de leyendas contiene petición de ayuda divina en este midad de una población con la que elementos comunes. Así, a menudo la sentido hasta nuestros días. competía por el abastecimiento del Virgen es encontrada por un payés En el ámb ito personal, cuando agua. San Antonio, pues, sería el que, guiado por un animal -preferen­ alguien tenía que hacer un viaje, ir al lugar de culto de esta población y temente el buey-, se dirige a un árbol, servicio militar o en fermaba, se fue un lugar de devoción hasta ini­ bajo una roca, aliado de una corriente ponía bajo el amparo del santo o de cios del siglo XX; se solía acudir a la de agua, etc.; cuando encuentra la la Virgen; en otras ocasiones, como iglesia por la festividad de San Anto­ imagen, lo comunicaa lasautoridades muestra del agradecimiento por el nio Abad. religiosasy civiles pertinentes; la ima­ favor recibido, se cumplían determi­ Entre La Morera y Poboleda, en el gen se trasladaal pueblo, desaparece nadas promesas o se ofrecían exvo­ fondo del valle, se encuentra el mas y vuelve al sitio donde ha sido encon­ tos y otros objetos (vestidos de de San Bias, lugar donde se empla­ trada hasta quefinalmentese constru­ comunión, ramos de novia , partes zó el antiguo monasterio de Bonre­ ye la capilla en el emplazamiento del cuerpo de cera, etc.). pós. Según consta , había existido designado por la imagen. Entre los A continuación, iniciamos un inten­ una primera fundación eremítica santuariosprioratinos con una imagen so itinerario por la comarca a través hacia el siglo XII que desapareció al hallada por un payés o por un animal de estos santuarios y ermitas. De integrarse sus miembros a Escala­ están Santa Maríade Montsant, la Vir­ cada uno de ellos podríamos escribir dei (1203). En esas fechas, los dere­ gen de la Mola, que se venera en la una larga monografía; por razones chos sobre Bonrepós pasaron a ermita de San Pablo (La Figuera) o la evidentes, daremos noticia de aque­ Pedro Balb, un comerciante de Léri­ Virgen de la Consolación. llos aspectos más significativos. da, quien tenía la intención de crear Otro tipo de composiciones que un monasterio. En 1210 se funda un nos ayudan a describir y conocer monasterio cisterciense femenino, mejor la historia de estos centros reli­ MAS DE SAN ANTONIO DE que, tras una primera ubicación en giosos son los gozos (goigs), compo­ MONTALT y MAS DE SAN BLAS Santa María de Montsant, se trasla­ siciones poéticas a camino entre la LA MORERA DE MONTSAN da a Bonrepós.
Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
    EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi­ sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon­ tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es­ trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super­ ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon­ tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de­ semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • Codi Unitat: Uo1 Denominació: Garrigues D'ulldemolins
    DIAGNOSI DE LES TENDÈNCIES DEL PAISATGE CODI UNITAT: UO1 DENOMINACIÓ: GARRIGUES D’ULLDEMOLINS SITUACIÓ: Correspon al vessant nord-est de la Serra de la Llena, a l’extrem septentrional del Priorat –terme municipal d’Ulldemolins-, pertanyent a la Conca del riu Segre. Inclou les partides de la garrigueta, el pescater, les guineus i la salvana, entre altres, anomenades genèricament com les garrigues d’Ulldemolins. SUPERFÍCIE UNITAT: 1012 ha Municipis Superfície a la unitat de la CP Ulldemolins 1012 ha Barranc del purgatori amb el Mas del Roig, al centre de la imatge. A la part alta de les L’olivera és el conreu més estès a la unitat de les Garrigues d’Ulldemolins plantat en Garrigues els pins i les carrasques dominen el paisatge. Panoràmica des de la C-242. bancals que ocupen els fons dels comellars, com aquest , a prop del Mas del Tura. DESCRIPCIÓ GENERAL Es caracteritza per l’aprimament dels bancs de conglomerats calcaris oligocènics i el predomini dels estrats alternants de margues i margocalcàries de S a N. Diversos barrancs que circulen de N a S travessen la unitat, que hidrogràficament GEOLOGIA I RELLEU coincideix amb l’únic àmbit del Priorat pertanyent a la conca del Segre. Correspon al carrascar, amb la introgressió del roure valencià i altres espècies submediterrànies als vessants més obacs i les bosquines que tendeixen a la màquia de garric i arçot als indrets més solans i exposats. Les comunitats de substitució VEGETACIÓ NATURAL són les brolles calcícoles de romer, les joncedes i els prats secs de llistó. USOS DEL SÒL Les zones més planeres dels comellars i les carenes presenten conreus de secà, presidits per l’oliver, seguit de l’ametller.
    [Show full text]
  • Capital De La Cultura Catalana 41
    Memòria Memòria Febrer 2018 Continguts 1. Valoracions institucionals 7 2. Pròleg de la comissària 15 3. La Capital en xifres 19 4. Calendari 2017 23 5. Reus Capital de la Cultura Catalana 41 5.1 Eixos 5.2 Comissions de treball 5.3 Projectes 5.4 Activitats 5.5 Entitats involucrades 5.6 Equipaments utilitzats 5.7 La CCC als barris 6. Pressupost i paper del mecenatge 61 7. Comunicació 71 7.1 Publicitat i acords de partenariat 7.2 Premsa i mitjans 7.3 Web 7.4 Balanç de les xarxes socials 7.5 Marxandatge i accions a la via pública 8. Annexos 101 - - 4 5 - - 1 Valoracions institucionals - 7 - El 2017 Reus ha tingut el goig de ser Capital de la Cultura Catalana, Talment com els espectaculars gegants que, a l’octubre, van En favor de una oportunitat excepcional per fer d’altaveu de la tasca dels envair places i carrers amb motiu del congrés dedicat a aquests Cultura creadors, de la vitalitat de les entitats ciutadanes i de la diversitat elements festius, la capitalitat cultural catalana Reus 2017 ha estat la cultura, de formats i disciplines en què la cultura es manifesta avui com un un esdeveniment d’alçada. Ho ha estat per diversos motius: per la d’alçada espai obert al diàleg entre tradició i modernitat. La programació quantitat i varietat d’activitats programades, per l’alta afluència de que es va iniciar el 28 de gener amb un gran espectacle a la plaça públic, pel ressò de molts dels actes —alguns dels quals pioners—, avui i sempre del Mercadal ha aplegat 160 projectes amb 709 activitats que han per la implicació d’entitats, institucions i ciutadania, per una en un any omplert de contingut els cinc eixos temàtics plantejats: l’eix històric organització reeixida..
    [Show full text]
  • Structure and Trends in Climate Parameters Affecting Winegrape Production in Northeast Spain
    Vol. 38: 1–15, 2008 CLIMATE RESEARCH Printed December 2008 doi: 10.3354/cr00759 Clim Res Published online November 4, 2008 Structure and trends in climate parameters affecting winegrape production in northeast Spain M. C. Ramos1,*, G. V. Jones2, J. A. Martínez-Casasnovas1 1Department of Environment and Soil Science, University of Lleida, Alcalde Rovira Roure 191, 25198 Lleida, Spain 2Department of Environmental Studies, Southern Oregon University, Ashland, Oregon 97520, USA ABSTRACT: This study examined the structure and trends of climate parameters important to wine- grape production from 1952 to 2006 in the Alt Penedès, Priorat, and Segrià regions of NE Spain. Aver- age and extreme temperature and precipitation characteristics from 3 stations in the regions were organized into annual, growing season, and phenological growth stage periods and used to assess potential impacts on vineyard and wine quality, and changes in varietal suitability. Results show an overall growing season warming of 1.0 to 2.2°C, with significant increases in heat accumulation indices that are driven mostly by increases in maximum temperature (average Tmax, number of days with Tmax > 90th percentile, and number of days with Tmax > 30°C). Changes in many temperature parameters show moderate to strong relationships with vine and wine parameters in the 3 regions, including earlier phenological events concomitant with warmer growing seasons, higher wine quality with higher ripening diurnal temperature ranges, and reduced production in the warmest vintages. While trends in annual and growing season precipitation were not evident, precipitation during the bloom to véraison period declined significantly for all 3 sites, indicating potential soil moisture stress during this critical growth stage.
    [Show full text]
  • DIA Presa De Margalaef
    Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge La Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 24 de juliol de 2007, va aprovar la declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació: “DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL, 24 de juliol de 2005, del Projecte i de l’estudi d’impacte ambiental corresponent al projecte de recreixement de la presa de Margalef, als termes municipals de Margalef, La Morera de Montsant i Ulldemolins (Priorat). ANTECEDENTS En la construcció de l’embassament de Margalef es poden diferenciar clarament tres fases que a continuació es descriuen. FASE I : L’edicte de 16 de juny de 1992 va fer públic l’acord de la Comissió Central d’Indústries i Activitats Classificades del projecte modificat de l’embassament de Margalef al riu Montsant. Aquesta Declaració d’impacte Ambiental (DIA) va ser de caràcter favorable. L’estudi d’impacte ambiental va estudiar dues alternatives, una primera amb una presa de 33 metres situades 300 metres aigües amunt de la confluència del riu Montsant amb el barranc de la Taverna, i la segona de 19 metres d’alçada, i a 200 metres aigües avall de la confluència. L’alternativa escollida va ser la segona, per la serva menor superfície de mirall d’aigua i la menor afecció a les zones d’interès natural. La DIA va ser amb caràcter favorable, tot i que qualifica l’impacte del projecte sever pel que fa als ecosistemes fluvials i compatible pel que fa a la protecció del medi. La DIA va establir una sèrie de mesures correctores addicionals.
    [Show full text]
  • Documentació Referent Al Priorat De L'arxiu Històric De La Diputació
    DOCUMENTACIÓ REFERENT AL PRIORAT DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ La Diputació de Tarragona va crear el seu Arxiu Històric el 1997, per tal de posar a disposició de consulta pública tot el seu patrimoni documental de caràcter històric, o sigui, amb més de 30 anys d’antiguitat. Va ser ubicat al mateix edifici que el Museu d’Art Modern, amb qui comparteix les instalAlacions1. El fons de l’AHDT es composa d’una quinzena de seccions, cada una de les quals sol dividir-se en dues o més sèries: Cpq., capses en quart, i Cpf., capses en foli. Aquestes seccions han anat generant documentació des de la seva creació, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s. XIX (Actes, 1836, Obres Públiques, 1857, Cultura, 1859, Intervenció, 1860, Beneficència 1869, Agricultura, 1880, Urbanisme, 1883, etc.). L’AHDT és, doncs, d’un arxiu històric d’època contemporània (segles XIX i XX). Cultura, Governació, el Butlletí Oficial, Cens i les Actes, són seccions que consultades amb calma i exhaustivitat, són capaces de proporcionar informació sobre qualsevol comarca tarragonina, no cal dir que també del Priorat. Però, a més, també hi ha altres seccions i fons amb informació concreta que podem detectar i donar-ne directa referència. En aquest article pretenem exposar uns breus comentaris que ajudin a copsar les possibilitats d’investigació d’aquest centre, de cara als investigadors i estudiosos prioratins. Informació específica La documentació més antiga, fa referència als aranzels parroquials. Sembla que vers 1856 els municipis hagueren de contribuïr al sosteniment dels serveis religiosos locals, cosa que comportà l’elaboració d’estadillos per saber quins efectius tenia l’Església en una determinada població, amb què comptava la parròquia, quins serveis oferia i amb quines valoracions econòmiques s’havien de taxar (Governació, Cpq., 2-3).
    [Show full text]
  • Torroja Del Priorat 1
    Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat 1 Jaume Sabaté i Alentorn Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat 3 Jaume Sabaté i Alentorn Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat Jaume Sabaté i Alentorn Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: abril 1995 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Pròleg ...................................................................................................................................................................10 1. Introducció ...................................................................................................................................................15 1.1. Geografia ............................................................................................................................................16 1.2. Història ...............................................................................................................................................20
    [Show full text]
  • Acord De La Junta De Govern
    S**smter$mgen*rm$ Data de I'acord: 28 de setembre de2O12 Unitat : SecretariaGeneral Ref.: PSP:rjq Assumpte: CONCESSIODE SUBVENCIONSDESTINADES AL D'ACTUACIONS DE PREVENCIO LOCAL D'INCENDIS CONVOCATORIADE2012. CONCURRENCIA COMPETITIVA. ACORDDE LA JUNTADE GOVERN De conformitat amb el dictamen de la Comissi6 del Serveid'Assistdncia Municipal, la Junta de Govern per nimitat acordael segUent: EXPOSICIODE FETS 1.- Les sol'licitudsde subvencionsper a actuacionsde al finangamentd'actuacions de prevenci6local d'incendis ES tramitena l'emparade la convocatdriai bases especifiques uladores d'aquestalinia de subvencions. 2.-Endata27de generde 2012la Juntade Governde la i6 de Tarragona,va aprovarla convocatbriade subvencionsper a ionsal finangamentd'actuacions de prevenciolocal d'incendis IESVA publicaral BOPnf m.49 de 28 de febrerde 2012. 3.- El rdgimde la concessi66s de concurrdnciacompetitiva. 4.- En data7 de setembrede 2012,I'drgan col'legiat ha e informe d'avaluaci6,que s'adjuntaa I'expedient,de conformitat b alld que determinal'article 24 de la Llei38/2003, de 17 de novembreGeneralde Subvencions. 5.- A la partida2012112001172146200101 del pressupost de per a l'exercici2012, es va fixar una consignaci6p ria de 60.000,00€ per atendreaquest programa de subvencions. r acorddel Plede 30 de margde 2012,es va aprovarla modificaci6dc n(m.4, del pressupostde la Corporaci6de 2012,en la que es va rporarun suplementde crdditde 30.000,00€, a la partida20121120011 2146200101 L'ampliaciode la quantiamdxima disponible s'incorpora al p mentde selecci6,disposant aixi de 90.000,00€. El nrjmerod' raci6 A es 2012005V68. 6.- En el terminide presentaci6,s'han rebut 88 sol'licituds. pressupost totalsol'licitat ha estat de 711 .310,80 € i el concedit89.959,7 €.
    [Show full text]