Departament de Medi Ambient i Habitatge

La Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 24 de juliol de 2007, va aprovar la declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació:

“DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL, 24 de juliol de 2005, del Projecte i de l’estudi d’impacte ambiental corresponent al projecte de recreixement de la presa de Margalef, als termes municipals de Margalef, i ().

ANTECEDENTS

En la construcció de l’embassament de Margalef es poden diferenciar clarament tres fases que a continuació es descriuen.

FASE I : L’edicte de 16 de juny de 1992 va fer públic l’acord de la Comissió Central d’Indústries i Activitats Classificades del projecte modificat de l’embassament de Margalef al riu Montsant. Aquesta Declaració d’impacte Ambiental (DIA) va ser de caràcter favorable. L’estudi d’impacte ambiental va estudiar dues alternatives, una primera amb una presa de 33 metres situades 300 metres aigües amunt de la confluència del riu Montsant amb el barranc de la Taverna, i la segona de 19 metres d’alçada, i a 200 metres aigües avall de la confluència. L’alternativa escollida va ser la segona, per la serva menor superfície de mirall d’aigua i la menor afecció a les zones d’interès natural. La DIA va ser amb caràcter favorable, tot i que qualifica l’impacte del projecte sever pel que fa als ecosistemes fluvials i compatible pel que fa a la protecció del medi. La DIA va establir una sèrie de mesures correctores addicionals.

FASE II: L’any 1993 el DARP va proposar el recreixement de l’embassament. Atès que de la declaració de la primera fase se’n deduïa que un recreixement podia suposar impactes crítics i irreversibles sobre el medi, el Govern Catalunya, d’acord amb el que preveu l’article 5.2 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, en data 28 de setembre de 1993 va acordar aprovar la realització del recreixement de la presa fins a l’alçada de 33 metres, amb les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra d’acord amb la DIA de la construcció de la presa i les que pugui assenyalar com a complementàries el Departament de Medi Ambient pel que fa al recreixement de l’obra.

FASE III: La Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural promou i tramita un nou projecte de recreixement de la presa de Margalef i l’estudi d’impacte ambiental. En data 17 de novembre de 2005 té entrada als Serveis Territorials a . El projecte de concessió ha estat redactat per la Consultoria IBEINSA i signat per l’enginyer Sr. Joaquim Leal i Sayrol, i l’estudi d’impacte ambiental han estat redactat per l’empresa AENA Enviroment SLL i signat per l’enginyera agrònoma Pilar Mallol i Casals.

PROCEDIMENT ADMINISTRATIU D’AVALUACIÓ D’IMPACTE

En data 12 de desembre de 2005 es publica al DOGC l’anunci pel qual es sotmet a informació pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental corresponent al projecte de

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

recreixement de la presa de Margalef . El 9 de gener de 2006 la OTAA sol·licita als Serveis Territorials de Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca a Tarragona el certificat de l’exposició pública. Aquest document arriba als Serveis territorials en data 3 de juliol de 2006, i conté: • Certificats d’exposició pública dels Ajuntaments de Margalef, Ulldemolins, La Morera de Montsant i còpia de les al·legacions presentades. • Certificat d’exposició pública en el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i còpia de les al·legacions presentades. • Valoració de les al·legacions presentades per part del DARP.

Les al·legacions presentades així com les respostes del promotor, d’acord amb la valoració del DARP, són les següents:

• Roger Pascual Garsaball, Dolors Comars d’Argemir, Josep Ramon Miró Cubells, Gemma Peyri Pellicer i M. Montsant Fonts Pallach on sol·liciten: - Afecció irreversible a la Cova de la Taverna, afecció a l’entrada, afecció a la vegetació de l’entrada, afecció al gravat paleolític que és un possible recurs turístic per la zona. Es proposa la construcció d’una presa al Barranc de la Taverna, per impedir la seva inundació. El DARP respon que l’estudi d’impacte ambiental (annex IV) presenta informe del Sr. Josep Fuliola i Pericot, catedràtic i descobridor del gravat, indicant que el gravat no quedarà afectat. La direcció general del Patrimoni Cultural amb data 21 de febrer de 2006 va emetre un informe favorable al recreixement. El projecte contempla l’adequació de tres accessos a la cova per sobre de la cota d’inundació. - No compliment de les mesures correctores i preventives de la DIA anterior, assenyalant afavorir la revegetació del bosc de ribera, reintroduir la llúdriga i fer programa de vigilància ambiental, control de cabals i complir les mesures correctores, preventives i relatives a la vigilància ambiental. El DARP respon que t otes les mesures correctores, preventives i relatives a la vigilància ambiental expressades a l’edicte queden recollides a l’EIA i al Projecte constructiu. Amb data 20 de maig de 1994, es va fer una reunió de seguiment entre DARP i Medi Ambient acordant les mesures a complir, que estan recollides a l’EIA (Annex VII). - Construcció d’una escala de peixos a la presa. El DARP respon que d egut a l’alçada de la presa, 32 metres, i que no hi haurà una làmina d’aigua estable per a la seva coronació que proporcioni cabal a l’escala de peixos, aquesta mesura es va desestimar. - Fer un estudi detallat de recursos hídrics de la conca del Montsant. El DARP respon que a l maig de 2002 es va presentar “estudi hidrològic i de garanties de la conca que aflueix a l’embassament de Margalef”. En base a aquest estudi es van definir els usos de l’aigua i cabals mínims aigües avall de la presa.

• Ajuntament d’Ulldemolins on sol·licita: - A Ulldemolins i la seva comunitat de regants no se’ls ha tingut en compte en cap concessió, tot i que hi ha nous municipis amb concessió amb motius d’aquest recreixement. Demanen que se’ls inclogui dins el projecte i a l’EIA com demandants de concessions per usos no agrícoles urbà i usos agrícoles per reg de suport, amb un cabal com a mínim de 500,000 metres

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

cúbics. El DARP respon que Ulldemolins es troba aigües amunt de l’embassament de Margalef, 215 sobre de la cota de coronació futura. Aquesta demanada no es va tenir en compte a l’estudi hidrològic esmentat al punt 1.2. - Ulldemolins té una comunitat de regants que té en tràmit d’inscripció un cabal d’aigua que es concedeix per l’aprofitament de rases i sèquies provinents del riu Montsant. El DARP respon que està realitzant estudis per a transformar en reg la zona d’Ulldemolins a partir d’altres fonts de subministrament d’aigua.. - Ulldemolins necessita garantir el subministrament d’aigua. El DARP respon que està realitzant estudis per a transformar en reg la zona d’Ulldemolins a partir d’altres fonts de subministrament d’aigua.

• GEPEC – Damià Vernet Barceló on sol·licita: - El tram aigües avall de la presa es manté sec bona part de l’any. Desaparició d’espècies animals en la zona inundada. Roturació de zones afectades per canonades. El DARP respon que d es de que s’ha construït l’embassament de Margalef hi ha més aigua al riu durant l’estiu, la qual cosa afavoreix la vida d’espècies vegetals i animals. - Afectació a la cova de la Taverna i pèrdua del gravat. Contestada en al·legacions anteriors - No compliment de la DIA. Contestada en al·legacions anteriors - Alternatives a l’embassament, portar aigua de la Palma d’Ebre des del riu Ebre ja que la despesa energètica seria menor. El DARP respon que l’alternativa de portar l’aigua a la Palma d’Ebre a partir de l’embassament de Margalef és la que va aprovar l’administració entre altres coses perquè no cal bombar l’aigua..

En data 13 de juliol de 2006, la OTAA realitza un informe on es sol·licita una sèrie de documentació i aclaracions sobre les solucions plantejades al projecte, a l’estudi d’impacte i a les al·legacions presentades. En data 24 d’octubre de 2006 té entrada en aquests Serveis Territorials la resposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

CONSULTES REALITZADES EN EL TRÀMIT D’AVALUACIÓ

En data 2 de desembre de 2005 d’acord amb la instrucció 2/2005, relativa a la tramitació dels expedients d’avaluació ambiental de projectes, des de l’OTAA es sol·licita informe a la Direcció general del Medi Natural, als serveis Territorials de Cultura a Tarragona i al Parc Natural del Montsant.

En data 10 de febrer de 2006 el Parc Natural del Montsant emet l’informe on destaquen els següents aspectes: - La Junta Rectora en data 23 de desembre de 2005 va acordar per unanimitat incloure les següents al·legacions a l’informe preceptiu del Parc: - Donat que el barranc de la Taverna i l’entrada de la Cova es troben molt a prop de la presa, fer una defensa (un allargament de la presa) que aïlli aquest barranc de l’embassament per protegir la cova que conté el gravat mural més antic de Catalunya. Amb aquesta actuació, la cova de la Taverna, que és un dels punts

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

més emblemàtics del Montsant, seria visitable durant tot l’any i les aigües estancades del pantà no es barrejarien amb les aigües que discorren per interior de la cavitat . - Ja que la construcció de l’embassament va suposar un tall insuperable per a moltes espècies de fauna piscícola i també de petits mamífers, construir un pas o rampa per la fauna, que permeti la continuïtat funcional de l’ecosistema fluvial. - Sol·liciten que es realitzin totes les mesures correctores aprovades el seu dia, Edicte de 16 de juny de 1992, adequant-les a les que s’han detallat a l’estudi d’impacte ambiental del recreixement de la presa, incidint especialment en els següents aspectes: - És imprescindible que es respecti el cabal ecològic, establert en 50 l/s en els mesos humits i 10 l/s en els mesos secs. - Cal que es construeixi una bassa a la cua de l’embassament. - S’ha de realitzar una escala de peixos a l’aforador de la presa (que actualment no hi és) i una altra al nou aforador de la cua de la presa. - L’època de realització de les obres ha de venir determinada pels mesos de nidificació de l’àguila cuabarrada, ja que és l’espècie que es pot veure més afectada per la proximitat de la seva zona de cria. - Durant la fase de construcció, caldrà tenir especial cura en totes les mesures relacionades amb el risc d’incendi forestal, sobretot durant els mesos d’estiu. - També és important que es restaurin, un cop acabada la fase de construcció, les comunitats vegetals més afectades pel recreixement, sobretot el bosc de ribera, donada la seva importància com a ecosistema i també per la fauna que hi té associada. - Pel que fa al patrimoni cultural: - Cal que es desviï el traçat del camí del Barranc de la Taverna que dóna accés a la Serra i que actualment és l’entrada a la Cova de la Taverna, que quedarà sota les aigües, perquè es pugui accedir des del pont penjat fins a la Serra. - Per la conservació del gravat de la Cova de la Taverna, estem d’acord amb el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura en el sentit que s’ha de fer un estudi de viabilitat d’un nou accés a la sala del gravat en unes condicions d’equilibri amb el medi en que es troba. Aquest nou accés ha de permetre garantir la protecció del gravat davant potencials visites incontrolades que es realitzin a la cova. Si les obres i/o posterior explotació de la presa posen en perill el gravat caldrà que es realitzin les mesures adients per assegurar la seva conservació. També considerem adequat fer un motlle de la figura, tal com suggereix el Sr. Josep Mª Fullola i Pericot, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, perquè es pugui mostrar als vilatans i visitants adequadament. - Qualsevol mostra del patrimoni cultural, com el forn que hi ha al camí abans esmentat de la Cova de la Taverna, barraca de pedra seca,..., que hagi de quedar negat amb el recreixement de la presa es traslladarà de forma adient per tal que no quedi sota el pantà.

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

- Que el seguiment ambiental de les obres del recreixement es realitzi mitjançant l’òrgan gestor del parc.

En data 15 de novembre de 2006 la Subdirecció general de Protecció de la Biodiversitat realitza l’informe on destaca els següents aspectes: - El projecte està condicionat a l’expedient d’ocupació de la forests anomenada Terra de la Visa, Sant Salvador i Torm del Gall (CUP T-79) - El projecte suposa una pèrdua d’hàbitats, la qual s’ha de compensar amb la revegetació amb una superfície equivalent a la que actualment ocupi, d’acord amb l’òrgan gestor del Parc Natural. - Es necessari disposar de la documentació sobre la portada d’aigua des de l’embassament fins a la Palma d’Ebre.

En data 14 de novembre de 2006 el Servei de Protecció de la fauna, flora i animals de companyia realitza l’informe on destaca que de les espècies considerades com amenaçades segons el Catàleg d’Espècies Amenaçades creuen que són insuficients les mesures especials de protecció exposades a l’estudi d’impacte ambiental. Pel què fa a aquestes espècies caldria realitzar un estudi que analitzés el s possibles efectes del projecte sobre les mateixes i que establís mesures correctores i/o compensatòries en els casos necessaris. Aquest estudi ha d’incloure com a mínim els següents aspectes: - Considerar quina afectació pot causar el projecte sobre la recolonització de la llúdriga. - Tenir en consideració la connectivitat de totes les espècies afectades, tenint en compte que això pot afectar també a la dispersió d’espècies invasores, com és el cas del cranc roig. - Considerar els ocells aquàtics com a elements bàsics dins dels ecosistemes. Tenir en compte tant les afeccions directes sobre aquestes espècies com les indirectes (preses potencials, zones de nidificació i altres). - Revisar els efectes que pugui tenir aquest projecte sobre els territoris de caça de l’àguila cuabarrada i de l’àguila daurada. - Revisar els efectes que pot tenir sobre les espècies autòctones com la madrilla i replantejar les mesures compensatòries a les espècies autòctones. Convindria no centralitzar aquestes actuacions als salmònids i altres espècies al·lòctones que no contribueixen a mantenir els valors faunístics de l’ecosistema fluvial. Així mateix evitar les repoblacions piscícoles d’espècies al·lòctones.

MARC NORMATIU

El projecte s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental de conformitat al previst a l’Annex 2.II del Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural on al punt 11 estableix ( “...dics i altres instal·lacions destinades a retenir les aigües o emmagatzemar-les de manera permanent, quan no estiguin incloses a l’apartat I, excepte quan es tracti d’instal·lacions d’ús agrícola- ramader, de prevenció d’incendis o similar.” ).

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte planteja el recreixement de la presa de Margalef en 4 metres, i permetrà augmentar el volum d’aigua embassada de 2,8 Hm³ a 3,77 Hm³, amb l’objectiu de poder fer front a les noves demandes sol·licitades de reg i consum d’aigua de boca. Es preveu

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

que les obres del procés constructiu tinguin una durada de les obres de 9 mesos que es poden dividir en trimestres segons les activitats principals que es duguin a terme:

- primer trimestre: preparació de les instal·lacions necessàries per l’obra, així com l’inici del picat de la part superior del sobreixidor. - Segon trimestre: encofrat i formigonat per tal de construir el recreixement. - Tercer trimestre: operacions de restauració, i adequació de la zona d’influència.

- El projecte i l’estudi d’impacte ambiental plantegen 3 alternatives • Alternativa 0: no fer cap actuació, • Alternativa 1: recreixer la presa de Margalef • Alternativa 2: construcció d’una altra presa.

Per poder realment realitzar un estudi precís de l’alternativa 2, s’hauria d’haver localitzat un punt concret del riu enlloc d’intentar fer una anàlisi de caràcter genèric, tot i que lògicament la creació d’una nova barrera en un riu sempre serà un afecció important. Com a resultat de l’estudi d’alternatives es conclou que l’alternativa de recreixer l’actual presa no provoca cap impacte crític, només afecta a la vegetació, fauna i patrimoni cultural a la zona afectada pel recreixement directament i provoca un impacte positiu important sobre la economia dels municipis que es regaran.

L’estudi d’impacte ambiental del projecte recull les determinacions que estableix l’article 2 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, i proposa, entre altres, les següents mesures correctores:

- Respecte a la qualitat de l’aire: Establir regs periòdics, revisió dels vehicles de l’obra i adequació dels horaris i calendari dels treballs de les activitats sorolloses quan menys s’afecti a la fauna de la zona, sobretot èpoques de nidificació i cria. - Respecte a la geologia i geomorfologia: Extracció i abassegament de la terra vegetal, encintat del perímetre, determinació de parc de maquinària, restauració morfològica i vegetal de les superfícies d’abocador, transport dels restes de formigó a abocador controlat. - Respecte a l’hidrologia: Control de l’estanqueïtat de la instal·lació de raig de sorra, basses de decantació i regulador de pH amb CO2, per tractar l’aigua del rentat de les cubes i del parc de maquinària, establiment d’un cabal mínim durant les obres de 50 l/s als mesos humits i de 10 l/s als secs, establir un nivell mínim d’aigua embassada en èpoques de sequera, eliminació de la terra vegetal del vas amb més matèria orgànica, programació del procés adequat per omplir l’embassament per tal de mantenir o millorar la qualitat de l’aigua, esbrossada i tala de la vegetació de la zona anegar i triturarà i es barrejaran amb la terra vegetal abassegada.

- Respecte a la vegetació: Trasplantaments d’espècies protegides o peus que siguin exemplars, encintat de la vegetació a protegir, treballs de restauració amb hidrosembra i plantació de les zones afectades i0 elaboració d’un projecte de restauració ambiental.

- Respecte a la fauna: Treballs amb llum de dia, obres més molestes per la fauna fora de l’època de nidificació, febrer a juny, creació d’una bassa a la cua de l’embassament, control físico-químic de l’aigua per tal de posar en funcionament

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

mesures en cas de detectar una alteració no desitjada en la seva qualitat, campanyes de repoblació amb espècies piscícoles a l’embassament, estudi de l’ocupació de passos de fauna en les noves zones inundables i establir mesures correctores, creació d’escala de peixos al nou aforador.

- Respecte al paisatge: Restauració de les zones afectades, construcció de la bassa de cua..

- Respecte al risc d’incendi forestal: mesures de protecció que estableix el Decret 64/1995 i elaboració d’un Pla d’autoprotecció contra incendis.

- Respecte al medi antròpic: expropiació dels propietaris afectats, reposició dels trams de camí existent al marge esquerre, adequació del gual.

- Respecte al patrimoni cultural: adequació accés a la Cova de la Taverna, elaboració d’un motlle del gravat, programa de prospeccions arqueològiques a la Cova de l’Auferi.

Un cop aplicades les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l’estudi d’impacte ambiental el projecte de recreixement de la Presa de Margalef es considera, d’acord amb el document, Compatible.

CAPACITAT DEL MEDI RECEPTOR

D’acord amb l’estudi d’impacte, l’impacte ocasionat pels següents actuacions, és considerat sever abans d’aplicar les mesures correctores, detallades al punt anterior: - Risc de disminució de la qualitat de l’aigua embassada per eutrofització, principalment al començament de la fase d’explotació. - Disminució del cabal del riu Montsant aigües avall de la presa, per necessitats de regulació de cabal per les obres. - Afecció a la fauna piscícola per disminució excessiva de l’aigua embassada, per necessitats de l’obra. - Accés a la cova de la Taverna - Inundació definitiva de la Cova de l’Auferí. - L’efecte barrera per l’augment de cota de l’embassament en llocs molt puntuals, ho avalua com que és necessari realitzar estudis complementaris o de detall.

AVALUACIÓ

La declaració d’impacte ambiental acordada per la Comissió Central d’Indústries i Activitats Classificades en data de 3 de març de 1992 amb caràcter favorable, qualifica l’impacte del projecte de sever pel que fa als ecosistemes fluvials i compatible amb la protecció del medi, amb una sèrie de mesures complementàries establertes en la Declaració. Aquesta declaració en la valoració de les diferent alternatives considera que una presa de 33,7 metres d'alçada i 2,8 hm3 de capacitat, situada 300 metres amunt de la confluència del riu Montsant amb el barranc de Taverna suposa unes afeccions ambientals crítiques i irreversibles, incompatible amb l'entorn especialment el congost de Fraguerau que es el tram més singular ecològicament i paisatgísticament del riu Montsant.

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

D’acord amb l’anterior aquesta nova modificació del projecte inicial no pot obviar els efectes ambientals de les fases anteriors. En aquest sentit la normativa d’avaluació ambiental es molt precisa i estableix que s’han de analitzar el impactes sinergics i acumulatius, es a dir que l’avaluació d’aquest nou recreixement s’ha de realitzar de manera global és a dir, des de la Fase I.

Aquest fet motiva que l’existència de impactes crítics i irreversibles generats pel projecte inicial s’hagin de incorporar en l’anàlisi ambiental del recreixement, i si a aquest fet tenim en compte que des de l’acord de govern de 28 de setembre de 1993 la zona on s’ubica l’actual embassament de Margalef, s’han modificat els nivells de protecció legal, destacant:

• Declaració del Parc Natural de la mitjançant el Decret 131/2002 que té per objecte la protecció dels valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals respectant-ne el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments. L’embassament queda dins els límits del Parc en la zona de la cua i actua com a límit en el seu marge esquerra • Xarxa Natura 2000: actualment inclou la superfície ocupada pel Parc i s’ha ampliat amb el codi ES5140017 Serra de Montsant – Pas de l’Ase que es situa a la part corresponent al marge dret de l’embassament, com a LIC i com a ZEPA. D’acord amb la Llei 12/2006 de 27 de juliol, que modifica entre altres la llei 12/1985 d’espais naturals, té la protecció establerta per la xarxa d’espais d’interès natural. es constata la incompatibilitat del recreixement en la preservació dels valors naturals de la zona.

Així doncs, atès que es consoliden i s’incrementen els efectes crítics, irreversibles i permanents sobre els valors naturals del riu Montsant i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental amb els vots en contra dels representants de la Direcció General de Desenvolupament Rural i de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Innovació, del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter desfavorable.

D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’ha de trametre a la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.”

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30