D O C U M E N T D E S I N T E

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

D O C U M E N T D E S I N T E D O C U M E N T D E S I N T E S I Desembre 2008 Assistència tècnica: Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Index INDEX 1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS................................................................ 5 1.1 L’AGENDA............................................................................................. 7 1.1.1 Home, natura, equilibri...................................................................... 7 1.1.2 L’Agenda 21, antecedents històrics.................................................. 8 1.1.3 L’elaboració d’una “agenda d’accions” pel canvi .............................. 9 1.2 L’AGENDA 21 DELS MUNCIPIS INCLOSOS AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT............................................................................ 10 1.2.1 Antecedents locals.......................................................................... 10 1.2.2 Revisió del model de desenvolupament: la nostra “Agenda”.” ....... 11 1.2.3 El resultat: el Pla d’Acció Local cap a la sostenibilitat .................... 11 2 RESULTATS................................................................................................ 15 2.1 ELS MUNICIPIS DEL MONTSANT: REALITATS I VISIONS .............. 17 2.1.1 El context territorial ......................................................................... 17 2.1.2 El Medi físic .................................................................................... 19 2.1.3 Societat i economia ........................................................................ 42 3 DIAGNOSI ................................................................................................... 77 3.1 LA DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL..................................................... 79 3.1.1 Medi ambient .................................................................................. 79 3.1.2 Societat, economia i territori ........................................................... 84 3.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA: LES VEUS DELS POBLES ................ 90 - 3 - Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Index 4 EL PLA D’ACCIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITAT .......................... 99 4.1 INTRODUCCIÓ: EL PALS, L’ESTRATÈGIA ..................................... 101 4.1.1 Definició i concepte....................................................................... 101 4.1.2 Origen de les accions ................................................................... 102 4.1.3 Aprovació del PALS...................................................................... 103 4.2 ESTRUCTURA I CONTINGUT DEL PALS DEL MONTSANT .......... 104 4.2.1 Estructura general ........................................................................ 104 4.2.2 L’estratègia ambiental................................................................... 108 4.2.3 L’estratègia econòmica................................................................. 109 4.2.4 L’estratègia social ......................................................................... 110 4.2.5 L’estratègia territorial .................................................................... 110 4.3 EXECUCIÓ I SEGUIMENT DEL PALS ............................................. 114 4.3.1 Aplicació i pressupostos ............................................................... 114 4.3.2 Execució, seguiment i renovació .................................................. 114 4.3.3 Vigència ........................................................................................ 115 4.3.4 Òrgans responsables.................................................................... 116 4.3.5 Eines i mecanismes de suport...................................................... 120 4.3.6 Projecció territorial ........................................................................ 121 5 ANNEXOS ................................................................................................. 123 5.1 L’EQUIP DE TREBALL...................................................................... 125 - 4 - Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents 1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS - 5 - Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents 1.1 L’AGENDA 1.1.1 Home, natura, equilibri. El medi ambient, es defineix com la integració del conjunt de factors físics i biòtics (biològics) que ens envolten. L’aigua, els sòls, les espècies animals (incloent també l’home), les plantes o els diferents paisatges són alguns d’aquests factors. La seva interacció en cada moment, en forma de processos més o menys complexos, determina l’ambient circumdant, el nostre entorn, el medi ambient. La seva evolució al llarg del temps ha configurat la història natural de la Terra, la seva riquesa, i els seus recursos. Del medi ambient és d’on l’home obté la majoria dels recursos a utilitzar per a les seves activitats. I, certament, només part dels recursos que obtenim del medi són renovables i ho són, únicament, amb unes taxes determinades per sobre de les quals l’activitat humana; l’aprofitament dels recursos no és sostenible, és a dir, no es pot mantenir de manera sostinguda en el temps. Per tant, i per definició, el màxim aprofitament que es pot fer dels recursos –i d’altra banda, el més intel·ligent–, en termes quantitatius, és aquell que es correspon amb la “taxa de regeneració” de cadascun d’aquests recursos en qüestió, és a dir, la seva capacitat de renovació. Així, la degradació del medi, la desforestació, la sequera, les crisis energètiques, la desaparició de les espècies animals i vegetals, l’erosió o dilució de les cultures minoritàries i tants altres desordres demostren la influència i capacitat de pertorbació de l’home sobre el medi: en definitiva, l’aprofitament abusiu del medi no és sostenible. No obstant això, hi ha un punt d’equilibri on és possible el desenvolupament de les activitats humanes sense degradar de manera irreversible el medi, sinó, ben al contrari, preservant la seva viabilitat i riquesa sense perjudici del desenvolupament de l’home. - 7 - Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents 1.1.2 L’Agenda 21, antecedents històrics La recerca d’aquest punt d’equilibri, on l’home i el medi es conjuguen sense perjudici de l’un o l’altre, és la recerca de la sostenibilitat. I aquesta sostenibilitat del medi ambient i dels pobles es troba ara amenaçada. És així com l’any 1992 (a Rio de Janeiro) es va celebrar la Cimera pel Medi Ambient i el Desenvolupament promoguda per les Nacions Unides i coneguda com a Cimera de la Terra. Allà va posar-se de manifest la greu crisi ecològica que pateix el planeta i, al mateix temps, va reafirmar-se el fet que aquesta crisi obeïa i era conseqüència dels comportaments i models de desenvolupament de la societat occidental a la qual pertanyem. Els efectes negatius d’aquesta dinàmica són els responsables no només de l’actual degeneració del medi ambient i de l’empobriment dels valors culturals i tradicionals dels nostres pobles i regions, sinó que, més enllà, condemna a la pobresa als països i comunitats més desfavorits, els quals pateixen molt freqüentment les conseqüències més dramàtiques i els costos ambientals i econòmics del nostre desenvolupament. En aquesta cimera, els caps d’Estat de cent setanta-tres països de tot el món, mitjançant el reconeixement explícit d’aquesta realitat i, per tant, de la nostra responsabilitat, van disposar, entre d’altres acords, l’elaboració d’un “Pla” urgent i compromès que ens permeti dirigir-nos cap a una societat respectuosa amb el planeta i més justa i solidària entre els individus que la conformen. En definitiva, l’elaboració d’una agenda d’accions dirigides a assolir un model de “desenvolupament sostenible”: L’AGENDA 21. Aquesta necessitat de Q u è é s L ‘ A g e n d a 2 1 ? canvi, la necessitat de O r i g e n que tots els pobles i SOCIETATS regions elaborin la seva pròpia “agenda” d’accions1 Desequilibris: APROFITAMENT per tal que el canvi sigui NATURA Incidència sobre el possible, així com d’altres •Ambientals RECURSOS MEDI AMBIENT compromisos, ha estat •Socials (NATURALS-CULTURALS) •Econòmics reivindicada i subratllada continuadament per ECONOMIA països, pobles i agents (Generació de béns) socials, al llarg de nombroses cimeres; entre - 8 - Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents d’altres, Aalborg 1994, Kyoto (1997), Bratislava i Buenos Aires (1998), i Johanesburg (2002). 1.1.3 L’elaboració d’una “agenda d’accions” pel canvi L’Agenda 21, entesa com a procés durador en el temps, admet diversos àmbits territorials i funcionals d’aplicació. I d’entre els diferents àmbits territorials a considerar s’ha entès, comunament, que l’àmbit local és el més eficaç per la proximitat entre el territori municipal i llur població. Aquest nivell d’interrelació amb el ciutadà, és l’aplicació de la màxima “pensa globalment, actua localment” partint del pressupòsit que un seguit de “petits canvis” comportaran un “canvi global”. Així doncs, cal elaborar l’Agenda 21 i posar-la en funcionament a tots els nivells i àmbits administratius, però amb especial compromís des dels municipis, veritables gestors del territori i vertebradors de la societat. És evident que on primer ens correspon cercar aquest nou model de desenvolupament és en l’àmbit local. Un model que, amb tota seguretat, permetrà l’avanç econòmic dels municipis inclosos la Parc Natural de la Serra del Montsant, a la vegada que ens consolidarà com un territori més just socialment i ambientalment,
Recommended publications
  • SERRA DE MONTSANT (El Priorat) Ascensió a La Roca Corbatera (1.163 M) Pel Grau Gran O Pel Grau Dels Tres Esglaons
    A.E. Talaia GMF20150222_044 SERRA DE MONTSANT (el Priorat) Ascensió a la Roca Corbatera (1.163 m) pel Grau Gran o pel Grau dels Tres Esglaons Data: DIUMENGE 22 DE FEBRER DE 2015 Hora de sortida: ¼ de 9 (8.15) DEL MATÍ Desplaçament: AMB COTXES PARTICULARS Lloc de sortida: APARCAMENT DEL PARC DEL GARRAF Coordinadors de la sortida: Anna-Llibertat Garcia (686571880), Blai Poch (607845854), Joan Raventós (696373454) i Xavier Caba (600210199) Horaris previstos: 08.00 h - Trobada a l’aparcament del Parc del Garraf. 08.15 h - Sortida amb els cotxes des de Vilanova. 09.30 h - Arribada a Cornudella de Montsant. Esmorzar (hi ha un parc infantil i diversos bars). 10.15 h - Sortida de Cornudella (amb els cotxes) en direcció al poble d’Albarca. 10.30 h - Arribada a Albarca. Aparcament dels vehicles. 10.45 h - Inici de l’excursió des d’Albarca. 11.30 h - Pla del Grau Gran 11.45 h - Ermita de la Mare de Déu de Montsant. 12.45 h - Cim de Roca Corbatera (1.163 m). 14.15 h - Arribada a Albarca (dinar). 15.30 h - Tornada cap a Vilanova (amb aturada voluntària per a “fer un cafè” a Cornudella). 17.00 h - Arribada a Vilanova (sense fer “cafè”). Resum de l’itinerari: Albarca (815 m) - Refugi Montsant (C.E.T.) - Collet Roig - GR 171 - Collet de les Forques - Collet de Miraguelos (946 m) - Grau Gran - Pla del Grau Gran (1.045 m) - Ermita Mare de Déu de Montsant (1.027 m) - Racó del Sastre - Roca Corbatera (1.163 m) - Pla del Grau - GR 171 - Collet Roig - Albarca.
    [Show full text]
  • EL LLOAR Priorat
    EL LLOAR Priorat Annex: Estudi geològic NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014 Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà del municipi del Lloar (Priorat) ICC/AR-142-02 4 de desembre de 2002 Jordi Pujadas ÍNDEX 1. Introducció i Metodologia a l’estudi Preliminar de Perillositat............................................... 1 1.1. Introducció.................................................................................................................... 1 1.2. Objectius ...................................................................................................................... 1 1.3. Metodologia.................................................................................................................. 2 1.4. Marc Territorial ............................................................................................................. 3 1.4.1. Situació geogràfica .............................................................................................. 3 1.4.2. Característiques del municipi............................................................................... 3 1.5. Hidrologia Superficial I Climatologia ............................................................................. 4 1.5.1. Hidrologia superficial ........................................................................................... 4 1.5.2. Climatologia........................................................................................................
    [Show full text]
  • Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
    Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • EL LLOAR Priorat
    EL LLOAR Priorat Memòria i normativa específica NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014 Normes de planejament urbanístic. Municipis del Camp de Tarragona El Lloar PRIORAT _INFORMACIÓ Territori Situat a la dreta del riu Montsant, el terme municipal del Lloar es troba a la zona de ponent de la comarca del Priorat, limitant pel nord amb la Vilella Baixa, amb Gratallops a l'est, el Molar al sud i la Figuera a l'oest. El terme s'estén fins poc abans de la unió del Montsant al riu Siurana, al peu dels singles del tossal del Guixar, amb una superfície de 7 km2. Es troba en un territori accidentat amb estribacions muntanyoses que arriben a quasi 500m. El territori el drenen diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla. La principal via de comunicació dins el terme és la carretera T-712 que porta fins a Gratallops al nord-est i al Molar al sud-oest. A Gratallops es connecta amb la T-710 que porta a Falset on comunica amb la N-420 de Tarragona a Gandesa. Aquest municipi compta amb un sol nucli, el poble del Lloar (219 m d’altitud) emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu de Montsant, en un extrem del terme. L’edifici més notable és l’església parroquial d’estil neoclàssic de Sant Miquel (1777-79), amb tres naus, cor, cimbori i campanar. A uns 2 km del poble, es localitzen les coves de Rogerals, conjunt de diverses balmes i petites coves de gres que denoten la presència d’un poblament prehistòric considerable.
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Viña Y Vinos En El Priorat
    VIÑA Y VINOS EN EL PRIORAT ANNA FIGUERAS do la dinámica de la colectividad. Este, sin duda, es el caso del Priorato Efectivamente, la coyun tura en que se ha encontrado en cada momento el sector vitivinícola cata­ lán ha tenido una repercusión direc­ ta en el desarrollo socioeconómico del Priorato El objetivo de este artícu• lo es ofrecer una visión de la evolu­ ción histórica del Priorat articulándo­ la con las dinámicas externas de la producción viti vinícola. La última parte intenta reflexionar como los espacios de trabajo, o sea las bode­ gas, se han adaptado en cada momento a las necesidades de la producción y a las demandas del mercado. Priorat era el nombre que recibían las tierras que formaban parte de la jurisdicción señorial del prior de la Cartuja de Escaladei formada por se is pob lac iones -Gratallops, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta- a las cuales se le añadieron los municipios de Bellmunt del Priorat, la Vilella Baixa, el L10a y parte de los de Falset y el Molar para formar la Grabado de la leyenda de Escaladei. actual Denominac ió n de Origen Calificada Priora to La producción vinícola de pueblos restantes de la El vino ha sido y es mucho más que a un paisaje donde los viñedos for­ comarca administrativa del Priorat el resultado de la fermentación del man parte de la identidad de un terri­ está protegida bajo la Denominación mosto, más que una simple bebida o torio. de Origen Montsant. una mercancía. Se trata de un pro­ Hay regiones donde el vino ha En este artículo nos ocuparemos ducto de consumo que a la vez nos sido la principal fuente generadora de los territorios de la Denominación aporta una experiencia para los sen­ de riqueza y por tanto la economía de Origen Calificada Priorato Las tidos, es signo de distinción social y ha girado casi exclusivamente alre­ razones de delimitar el ámbito de un elemento simbólico presente en dedor de su producción y comercia­ estudio responden a la evidencia, rituales y liturgias diversas.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]