D O C U M E N T D E S I N T E

D O C U M E N T D E S I N T E S I

Desembre 2008

Assistència tècnica:

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Index

INDEX

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS...... 5

1.1 L’AGENDA...... 7 1.1.1 Home, natura, equilibri...... 7 1.1.2 L’Agenda 21, antecedents històrics...... 8 1.1.3 L’elaboració d’una “agenda d’accions” pel canvi ...... 9

1.2 L’AGENDA 21 DELS MUNCIPIS INCLOSOS AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT...... 10 1.2.1 Antecedents locals...... 10 1.2.2 Revisió del model de desenvolupament: la nostra “Agenda”.” ...... 11 1.2.3 El resultat: el Pla d’Acció Local cap a la sostenibilitat ...... 11

2 RESULTATS...... 15

2.1 ELS MUNICIPIS DEL MONTSANT: REALITATS I VISIONS ...... 17 2.1.1 El context territorial ...... 17 2.1.2 El Medi físic ...... 19 2.1.3 Societat i economia ...... 42

3 DIAGNOSI ...... 77

3.1 LA DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL...... 79 3.1.1 Medi ambient ...... 79 3.1.2 Societat, economia i territori ...... 84

3.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA: LES VEUS DELS POBLES ...... 90

- 3 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Index

4 EL PLA D’ACCIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITAT ...... 99

4.1 INTRODUCCIÓ: EL PALS, L’ESTRATÈGIA ...... 101 4.1.1 Definició i concepte...... 101 4.1.2 Origen de les accions ...... 102 4.1.3 Aprovació del PALS...... 103

4.2 ESTRUCTURA I CONTINGUT DEL PALS DEL MONTSANT ...... 104 4.2.1 Estructura general ...... 104 4.2.2 L’estratègia ambiental...... 108 4.2.3 L’estratègia econòmica...... 109 4.2.4 L’estratègia social ...... 110 4.2.5 L’estratègia territorial ...... 110

4.3 EXECUCIÓ I SEGUIMENT DEL PALS ...... 114 4.3.1 Aplicació i pressupostos ...... 114 4.3.2 Execució, seguiment i renovació ...... 114 4.3.3 Vigència ...... 115 4.3.4 Òrgans responsables...... 116 4.3.5 Eines i mecanismes de suport...... 120 4.3.6 Projecció territorial ...... 121

5 ANNEXOS ...... 123

5.1 L’EQUIP DE TREBALL...... 125

- 4 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS

- 5 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

1.1 L’AGENDA

1.1.1 Home, natura, equilibri.

El medi ambient, es defineix com la integració del conjunt de factors físics i biòtics (biològics) que ens envolten. L’aigua, els sòls, les espècies animals (incloent també l’home), les plantes o els diferents paisatges són alguns d’aquests factors. La seva interacció en cada moment, en forma de processos més o menys complexos, determina l’ambient circumdant, el nostre entorn, el medi ambient. La seva evolució al llarg del temps ha configurat la història natural de la Terra, la seva riquesa, i els seus recursos.

Del medi ambient és d’on l’home obté la majoria dels recursos a utilitzar per a les seves activitats. I, certament, només part dels recursos que obtenim del medi són renovables i ho són, únicament, amb unes taxes determinades per sobre de les quals l’activitat humana; l’aprofitament dels recursos no és sostenible, és a dir, no es pot mantenir de manera sostinguda en el temps.

Per tant, i per definició, el màxim aprofitament que es pot fer dels recursos –i d’altra banda, el més intel·ligent–, en termes quantitatius, és aquell que es correspon amb la “taxa de regeneració” de cadascun d’aquests recursos en qüestió, és a dir, la seva capacitat de renovació. Així, la degradació del medi, la desforestació, la sequera, les crisis energètiques, la desaparició de les espècies animals i vegetals, l’erosió o dilució de les cultures minoritàries i tants altres desordres demostren la influència i capacitat de pertorbació de l’home sobre el medi: en definitiva, l’aprofitament abusiu del medi no és sostenible.

No obstant això, hi ha un punt d’equilibri on és possible el desenvolupament de les activitats humanes sense degradar de manera irreversible el medi, sinó, ben al contrari, preservant la seva viabilitat i riquesa sense perjudici del desenvolupament de l’home.

- 7 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

1.1.2 L’Agenda 21, antecedents històrics

La recerca d’aquest punt d’equilibri, on l’home i el medi es conjuguen sense perjudici de l’un o l’altre, és la recerca de la sostenibilitat. I aquesta sostenibilitat del medi ambient i dels pobles es troba ara amenaçada.

És així com l’any 1992 (a Rio de Janeiro) es va celebrar la Cimera pel Medi Ambient i el Desenvolupament promoguda per les Nacions Unides i coneguda com a Cimera de la Terra. Allà va posar-se de manifest la greu crisi ecològica que pateix el planeta i, al mateix temps, va reafirmar-se el fet que aquesta crisi obeïa i era conseqüència dels comportaments i models de desenvolupament de la societat occidental a la qual pertanyem. Els efectes negatius d’aquesta dinàmica són els responsables no només de l’actual degeneració del medi ambient i de l’empobriment dels valors culturals i tradicionals dels nostres pobles i regions, sinó que, més enllà, condemna a la pobresa als països i comunitats més desfavorits, els quals pateixen molt freqüentment les conseqüències més dramàtiques i els costos ambientals i econòmics del nostre desenvolupament.

En aquesta cimera, els caps d’Estat de cent setanta-tres països de tot el món, mitjançant el reconeixement explícit d’aquesta realitat i, per tant, de la nostra responsabilitat, van disposar, entre d’altres acords, l’elaboració d’un “Pla” urgent i compromès que ens permeti dirigir-nos cap a una societat respectuosa amb el planeta i més justa i solidària entre els individus que la conformen. En definitiva, l’elaboració d’una agenda d’accions dirigides a assolir un model de “desenvolupament sostenible”: L’AGENDA 21.

Aquesta necessitat de Q u è é s L ‘ A g e n d a 2 1 ? canvi, la necessitat de O r i g e n que tots els pobles i SOCIETATS regions elaborin la seva pròpia “agenda” d’accions1 Desequilibris: APROFITAMENT per tal que el canvi sigui NATURA Incidència sobre el possible, així com d’altres •Ambientals RECURSOS MEDI AMBIENT compromisos, ha estat •Socials (NATURALS-CULTURALS) •Econòmics reivindicada i subratllada continuadament per ECONOMIA països, pobles i agents (Generació de béns) socials, al llarg de nombroses cimeres; entre

- 8 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

d’altres, Aalborg 1994, Kyoto (1997), Bratislava i Buenos Aires (1998), i Johanesburg (2002).

1.1.3 L’elaboració d’una “agenda d’accions” pel canvi

L’Agenda 21, entesa com a procés durador en el temps, admet diversos àmbits territorials i funcionals d’aplicació. I d’entre els diferents àmbits territorials a considerar s’ha entès, comunament, que l’àmbit local és el més eficaç per la proximitat entre el territori municipal i llur població. Aquest nivell d’interrelació amb el ciutadà, és l’aplicació de la màxima “pensa globalment, actua localment” partint del pressupòsit que un seguit de “petits canvis” comportaran un “canvi global”.

Així doncs, cal elaborar l’Agenda 21 i posar-la en funcionament a tots els nivells i àmbits administratius, però amb especial compromís des dels municipis, veritables gestors del territori i vertebradors de la societat. És evident que on primer ens correspon cercar aquest nou model de desenvolupament és en l’àmbit local. Un model que, amb tota seguretat, permetrà l’avanç econòmic dels municipis inclosos la Parc Natural de la Serra del Montsant, a la vegada que ens consolidarà com un territori més just socialment i ambientalment, amb nosaltres mateixos i amb la resta de pobles i territoris.

- 9 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

1.2 L’AGENDA 21 DELS MUNCIPIS INCLOSOS AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

1.2.1 Antecedents locals

Si bé el procés d’Agenda 21 de Montsant s’inicia, des del punt de vista metodològic, amb el present document, hom ha de destacar que l’adopció de polítiques emmarcades dins la filosofia de la sostenibilitat ha precedit en el temps l’inici dels presents treballs de diagnosi.

La inclusió dels municipis que conformen aquesta Agenda 21 en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant varen determinar un marc idoni perquè aquests municipis prenguessin una postura altament respectuosa envers el seu entorn.

D’altra banda els municipis van adherir-se a la Carta d’Aalborg (Declaració de consens de les Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat) tal com fou aprovada pels participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles a Aalborg, Dinamarca, el 27 de maig de 1994. L’esmentada adhesió va ser consensuada i aprovada pels Plens dels l’Ajuntaments, representant el compromís dels municipis envers la filosofia de la sostenibilitat i les propostes d’acció sorgides de la Cimera de la Terra.

Resulta convenient, recordar que el present estudi, primer de la sèrie de documents que seran elaborats en l’àmbit de l’esmentat programa, representa un pas més, no el primer, tampoc l’últim, dins del conjunt d’iniciatives que caldrà engegar a nivell territorial per tal d’avançar vers un escenari més sostenible. Recordem, per tant, que l’Agenda 21, no és “un procés” ja que no es troba restringida en el temps. Significa això, que la finalització dels treballs aquí presentats, hauran de ser succeïts per altres iniciatives; marcarà doncs l’inici de noves accions que donin continuïtat a la recerca del model de sostenibilitat desitjat. Així, l’adopció de la filosofia de la sostenibilitat, no representa “fer una Agenda 21”, sinó que va més enllà i adopta la proposta de l’Agenda 21 com a actitud vàlida - i indefinida temporalment parlant -, que permetrà dissenyar el futur territorial.

- 10 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

1.2.2 Revisió del model de desenvolupament: la nostra “Agenda”.”

Aquesta revisió del model de desenvolupament dels municipis que formen part del Parc Natural de la Serra de Montsant requeria, en primer lloc, disposar de la informació necessària respecte la situació ambiental, econòmica i social dels municipis. Seguidament, era necessari obrir un ampli debat. Un debat capaç de garantir la presència de tots els discursos possibles i de totes les veus del poble: ciutadans, agents econòmics, associacions i agents socials, administracions i representants polítics. Només així, garantint un debat ple i obert a tothom i que, a més, cerqués el màxim consens, seria possible i legítim escollir el nou model en què el conjunt dels municipis hauria de desenvolupar- se en el futur. L’objectiu últim, havia de ser disposar d’un nou pla per al futur, d’una nova estratègia per poder satisfer els objectius i anhels dels habitants dels municipis com a societat.

En aquest context, la Diputació de Tarragona, des de l’Àrea de Medi Ambient i mitjançant el programa d’Agendes 21 i el Parc Natural de la Serra de Montsant, van promoure aquesta Agenda 21 supramunicipal.

És així, que amb el recolzament tècnic i econòmic de la Diputació de Tarragona, el mes de març del 2008, es va engegar una nova fase d’estudis, debats i sessions participatives, tot plegat amb l’objectiu de poder enllestir el pla de desenvolupament, el “PLA D’ACCIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITAT DELS MUNICIPIS DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT”.

El conjunt d’aquest estudis i treballs varen ser encarregats a les empreses MN, Consultors en Ciències de la Conservació, S.L. i Agro-3, Enginyeria del Medi Rural.

1.2.3 El resultat: el Pla d’Acció Local cap a la sostenibilitat

S’iniciaven així tot un seguit de treballs. El conjunt d’esforços tècnics i participatius engegats pretenien, en termes generals, la recerca d’un model de desenvolupament social i ambiental sostenible. I es pretenia mitjançant la inducció i potenciació de la participació, la reflexió i discussió ciutadana, i la implicació social. També han ajudat, l’aportació de punts de vista tècnics i externs, que han incrementat alhora els coneixements envers el territori i el seu patrimoni. Tot plegat, ha aportat el debat i la informació de base necessària per

- 11 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

tal de prendre les decisions de futur. Aquestes decisions de futur han quedat plasmades, com a fruit del conjunt de treballs i diàlegs desenvolupats, en un “pla de futur”, allò que anomenem “Pla d’Acció Local Cap a la Sostenibilitat dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant”. Un document que recull els objectius dels municipis com a societat, objectius socials, demogràfics, econòmics i ambientals, i que, seguidament, estableix les estratègies a seguir i, per últim, les accions concretes que han de realitzar-se per tal d’avançar vers l’assoliment d’aquests objectius: les accions.

Els mecanismes emprats:

El conjunt de processos i tècniques de participació ciutadana i d’anàlisi sociològica utilitzats, així com els treballs tècnics desenvolupats poden resumir- se en:

ƒ ESTUDIS TÈCNICS DE BASE

D’acord amb la metodologia, quasi bé “clàssica” de l’Agenda 21, o almenys segons aquella que resulta més estesa en l’àmbit de Catalunya, els estudis i anàlisis de base, de caràcter estrictament tècnic, són una de les principals eines de l’Agenda 21 i, freqüentment, esdevenen el motor d’aquest procés.

En el cas de l’Agenda 21 de Montsant, el desplegament d’un ambiciós pla de participació, ha assolit tanta importància des del punt de vista informatiu, com els propis estudis tècnics. No obstant, aquests darrers, basats en el treball i el desplegament de tècniques auditores respecte al funcionament general d’alguns aspectes ambientals del municipi, i analítiques en el camp de l’ordenació territorial i d’aprofitament dels recursos, i duts a terme a través d’un equip pluridisciplinar, aporten una visió objectiva i estrictament tècnica de la situació i problemàtiques dels municipis.

- 12 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

ƒ UN PLA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL (PPS).

El desplegament d’un Pla de Participació pretén garantir la implicació de tota la població durant l’elaboració del seu propi diagnòstic de la situació actual, la selecció d’un model vers el qual evolucionar i el consens de les accions que permetin l’avanç cap aquest model. El disseny, direcció i execució d’aquest pla ha estat dut a terme per un equip de psicòlegs, politòlegs i sociòlegs ambientals especialistes en dinamització social i participació ciutadana.

Les principals eines i mecanismes sobre les quals s’estructura el PPS són:

- Sessions plenàries o fòrums (de presentació de l’Agenda 21 i presentació dels resultats de la diagnosi).

- Anàlisis dels antecedents participatius, de consultes ciutadanes i d’estudis sociològics.

- Entrevistes

- Sondeig d’opinió (enquestes).

- Tallers de Diagnosi.

- Programa de comunicació.

Els resultats

Les conclusions i resultats que d’aquest “procés” de reflexió i treball s’han derivat, han estat recollits en diversos documents. Alguns d’ells, anomenats informatius (recullen informació), pretenen ser testimoni d’aquest diàleg de reflexió del dels municipis del Montsant o bé esdevenir una radiografia de l’estat actual dels municipis; alhora, d’altres, emergeixen com a documents eminentment pràctics i executius (per a ser executats). Aquest és el cas del PALS, una veritable “agenda” d’accions dels municipis per al futur.

Els principals documents de què disposa avui dia el municipis del parc natural per tal d’executar la seva agenda d’accions són:

DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL: document que detecta, tant les problemàtiques i punts febles, com les oportunitats i potencialitats del municipi, fent-ho, no només a nivell ambiental, sinó en relació als models de desenvolupament i els perfils i discursos socials representats localment. Aquesta diagnosi integra, respecte als diferents aspectes objecte de diagnòstic, els coneixements tècnics i objectius obtinguts mitjançant tècniques auditores, juntament amb les opinions, perspectives i voluntats del teixit social de tots els municipis del parc natural.

- 13 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Introducció i antecedents

La diagnosi conclou destacant els aspectes negatius, febleses i “amenaces” detectades al territori, així com els potencials i aspectes positius més ressenyables, tot plegat amb l’objecte de que l’explotació d’aquests sigui optimitzada en el futur; d’altra banda, termina postulant també quines haurien de ser les directrius i criteris de sostenibilitat a incorporar en el futur desenvolupament socioeconòmic dels municipis, i, per últim, exposant el model de territori que els ciutadans i agents locals desitgen i imaginen, sempre d’acord amb els resultats recollits durant el Pla de Participació.

Disseny d’un PLA D’ACCIÓ cap a la sostenibilitat (PALS): És el principal i més important document resultant d’aquest procés. Es tracta d’un pla que recull les estratègies dels municipis per desenvolupar-se com a territori i les accions concretes que li permetran avançar en el camí traçat, amb previsions temporals i pressupostàries per a la seva execució durant els propers anys.

L’elaboració d’aquest pla parteix dels resultats sorgits del diagnòstic. Aquest procés, basat en informació tècnica objectiva i d’origen extern, i en els aspectes consensuats mitjançant la participació ciutadana, legitima plenament l’“executabilitat” del Pla.

Establiment d’un PLA DE SEGUIMENT: Es crearan les estructures i eines necessàries per tal de donar continuïtat i supervisió a l’execució del Pla d’Acció una vegada el procés tècnic hagi finalitzat (comissions mixtes de seguiment, sistemes d’indicadors, etc.).

- 14 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

2 RESULTATS

- 15 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

2.1 ELS MUNICIPIS DEL MONTSANT: REALITATS I VISIONS

La introducció d’aquest primer capítol descriptiu pretén aportar una breu introducció als municipis del Montsant, al seu entorn natural i geogràfic i a les seves gents. Aquesta aproximació al moment històric i el context territorial i socioeconòmic del territori, permet centrar la realitat dels municipis i, per tant, aporta un perfil general de l’escenari, que ens permetrà entendre i contextualitzar el diagnòstic sintètic que segueix.

El contingut d’aquesta breu descripció serveix també per presentar algunes dades que sens dubte resultaran d’interès, alhora que aporta una visió “externa” i, si se’ns permet, més objectiva.

S’ha evadit, intencionadament, introduir extenses i exhaustives exposicions respecte les diferents dimensions i aspectes organitzatius dels municipis, descripcions aquestes que poden trobar-se al document de diagnosi.

2.1.1 El context territorial

L’àmbit territorial de l’Agenda 21 de Montsant aglutina el conjunt de nou municipis que inclouen el Parc Natural de la Serra de Montsant. Es tracta dels municipis de: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Es tracta d’un territori amb 264,08 quilòmetres quadrats de superfície, poc més de 2.800 habitants i una densitat d’uns 11 habitants per quilòmetre quadrat.

El territori de Montsant s’emmarca en el context del Priorat. En bona mesura, l’àmbit de l’Agenda 21 correspondria en gran mesura al sector de la comarca que físicament podem definir com a Alt Priorat. Aquest espai es trobaria definit per la vall superior del riu Montsant i la capçalera del Siurana.

En realitat, existeix un cert desajustament entre els criteris físics i els humans a l’hora de definit les àrees que integren la comarca del Priorat, i cap dels criteris és suficient en ell mateix. Dins aquell context comarcal, la presència física de la serra de Montsant representa un element d’identificació geogràfica evident, motivant la configuració orogràfica i hidrogràfica.

La serra de Montsant és un espai singular i clarament individualitzat des del punt de vista geogràfic. La serra té la forma d’una el·lipse irregular de 20 per 10 quilòmetres, amb l’eix major orientat en direcció OSO-ENE.

- 17 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.1 Municipis de l’àmbit de l’Agenda 21 de Montsant.

Font: elaboració pròpia.

La branca meridional i més llarga és la serra Major, que divideix les conques del Montsant i del Siurana. Els afloraments de sediments paleozoics es troben emmarcats en els aixeaments de conglomerats oligocènics del Montsant i la Llena.

L’orografia del territori ha permès la preservació d’una gran diversitat d’espècies vegetals i animals, moltes protegides. La riquesa es concreta en un paisatge de vegetació mediterrània amb influència submediterrània i eurosiberiana, l’existència d’espais singulars (congostos, coves, avencs), una fauna amb referències singulars i una gran riquesa del patrimoni arqueològic i arquitectònic.

Tant des del punt de vista físic com socioeconòmic, l’àmbit d’anàlisi presenta importants particularitats territorials, definides bàsicament pels vessants nord, sud i occidental. Altres tipologies territorials es poden plantejar a partir de les

- 18 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

pautes de localització dels nuclis de població o la seva dimensió demogràfica i urbanística.

2.1.2 El Medi físic

El clima

El clima del Priorat septentrional, marc de l’àmbit dels nou municipis del Parc Natural de la serra de Montsant, és de tipus mediterrani, amb una clara tendència continental: es troba marcat per estius calents i hiverns freds amb nombrosos dies de gelada, especialment al fons de les valls.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 10º i els 15º. Les més altes es donen a les fondalades sud-occidentals, mentre que les més baixes es produeixen al cim de Montsant.

Període MITJ MITJ Localitat Altitud d’observac GEN FEB MARABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES MITJ MÀX MÍN ió La Vilella Baixa 197 m 1997-2008 5.5 7.0 10.9 13.7 18.0 23.2 25.3 25.1 20.8 15.8 8.6 5.4 14,9 22,2 8,3 Margalef 405 m1997-2008 5.5 6.710.2 12.8 17.2 22.1 24.1 24.0 19.8 15.3 8.7 5.7 14,3 20,6 8,7 Ulldemolins 631 m1997-2008 5.0 6.29.7 12.0 16.4 21.3 23.3 23.1 18.9 14.4 8.0 5.1 13,6 20,5 7,5 Torroja 325 m2004-2008 6.8 7.610.6 13.7 17.9 22.5 24.8 23.8 20.9 16.9 10.0 5.9 15,1 22,0 9,6

Taula 2.1.1. Taula de temperatures mitjanes a diverses localitats de la serra de Montsant (període gener 1997 a abril 2008)

Font:elaboració pròpia a partir de dades del Servei de Meteorologia de Catalunya i dades cedides per R. Pascual.

Hi ha un clar gradient de continentalitat (diferències tèrmiques dia/nit i estiu/hivern) des de l’àrea sud-est, la qual rep una influència marítima més directa, i el sector nord-oest, aïllat de la línia costanera per la serra de Montsant.

La humitat relativa mitjana anual (62-64%) és lleugerament inferior a la de les estacions de la franja costanera. A diferència del litoral, mostra una oscil·lació anual evident amb valors mínims a l’estiu (52-56%) i valors màxims a finals de tardor i principis d’hivern (74-83%)

- 19 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

La pluviometria oscil·la entre 450 mm a l’extrem nord-oest i els 600 m al sud- est. És probable que sigui una mica més elevada als cims orientals de la serra Major. La distribució estacional de la precipitació, amb uns màxims de primavera i tardor molt equilibrats, fa que el règim s’acosti al propi de les comarques interiors més que no pas a les litorals.

Com en tots els climes de caràcter mediterrani, es produeix una forta sequera estival, amb dèficit de precipitacions entre 3 i 4 mesos. Això porta a un dèficit hídric al voltant de 400 mm anuals a les valls.

Geologia

Geològicament parlant, l’àmbit d’estudi forma part de la Cadena Ibèrica i de la unitat tectònica anomenada Cadena Costanera Catalana. A escala regional, podem dir que la zona d’estudi pertany al braç interior de la Serralada Prelitoral Catalana, prop del punt de bifurcació cap a llevant en que aquesta es divideix en dues branques: una de marítima que s’acaba enfonsant al mar a l’alçada de Vandellòs i una altre de terrestre que s’uneix als contraforts meridionals del Sistema Ibèric (Pàndols, Cavalls i els Ports).

La Cadena Costanera Catalana és el resultat d’una enorme acumulació i compactació de sediments d’origen fluvial que van omplir la cubeta marítima (mar ibèric) present durant l’oligocè. La pressió a que van ser sotmesos aquests materials els va cimentar, i posteriorment, per mitjà d’un episodi orogènic, els va posar al descobert.

En aquesta unitat tectònica hi aflora el sòcol hercinià, recobert per la coberta sedimentària d’edat principalment triàsica. Els materials del Keuper, que formen el nivell de desenganxament, a l’àmbit d’estudi només apareixen a l’extrem sud-occidental (baixant de la Serra de la Figuera i arribant gairebé al riu Montsant) del massís a causa de l’erosió preterciària.

En la major part de la seva extensió, s’hi diferencien tres grans unitats estratigràfiques que són, de baix a dalt:

(i) un sòcol hercinià, format per roques paleozoiques deformades durant l’orogenia alpina,

(ii) materials del Triàsic, en el qual pot distingir-se una part inferior de naturalesa detrítica continental (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper), i

- 20 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

(iii) una cobertora cenozoica formada per dipòsits carbonàtics i detrítics de gruix molt variable.

Un dels trets més característics de la Cadena Costanera Catalana és l’existència de grans falles esglaonades, orientades aproximadament en direcció NE-SW, que afecten la successió estratigràfica tant del sòcol hercinià com de la cobertora mesozoica i cenozoica des de la seva formació (durant la compressió paleògena). Aquestes falles que afecten al sòcol, segueixen l’orientació NE-SW i són aproximadament verticals i d’escala kilomètrica. Les direccions varien de NE a SW i es disposen esglaonadament, de manera que les més septentrionals són, també, les més orientals. També hi són presents plecs monoclinals i encavalcaments paral·lels a les falles seguint el seu traçat, formats com a conseqüència dels moviments de falla durant el Paleogen.

Les estructures de la cobertora, tal i com succeeix al sòcol, són formades per falles direccionals, plecs i encavalcaments d’orientació NE-SW provocats per les grans falles del sòcol.

Zona d’estudi

Figura 2.1.2 Mapa estructural de la Cadena Costera Catalana.

Font: Enciclopèdia d’Història Natural dels Països Catalans, Geologia II.

- 21 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

A escala regional i de forma esquemàtica, els materials que afloren als municipis que formen part del Parc Natural es distribueixen de la forma següent:

- A la zona N i N-W (Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef) els materials predominants són els del Cenozoic formats per conglomerats (P8J), amb gresos i lutites (P8K).

- A la zona S i S-W (la Figuera, Vilella Alta i Vilella Baixa), hi afloren materials del Mesozoic com ara conglomerats de quars, gresos i lutites (T1), dolomies calcàries i margues (T2-3, T1-2), argiles versicolors i evaporites (T3-4) i lutites roges amb guixos (T2), sobretot a la Serra de la Figuera i la Serra de la Calçada.

- Per altra banda, a la zona S-E, tocant a la Serra de Montsant (Cornudella de Montsant, Morera de Montsant i Ulldemolins), afloren materials de la era Paleozoica i Cenozoica com ludites amb nòduls de fosfat, calcàries turbidites, pelites i conglomerats (CaA), calcàries (P1-6B) i lutites roges (P1-6D).

P8K

P8J

Dp CaA

P1-6D

P1-6B

T3-4

T1

T2-3

T1-2

Figura 2.1.3 Mapa geològic de la zona d’estudi.

Font: Mapa geològic de Catalunya 1:250.000. ICC.

- 22 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Pel que fa referència al Patrimoni Geològic i segons l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic publicat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi hi han catalogades quatre geozones1 com a Espais d’Interès Geològic de Catalunya:

Ulldemolins

302

Margalef

la Bisbal de Falset 303 305

Cornudella de Montsant la Morera de Montsant

Cabacés 308

la Vilella Alta

la Vilella Baixa

la Figuera

Figura 2.1.4 Espais d’Interès Geològic dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia disponible al ICC.

(i) Roca Llaurada (Geozona 302), al municipi de Ulldemolins.

(ii) Montsant (Geozona 303), als municipis de Cornudella de Montsant, La Morera de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa i Cabacés.

1 Afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

- 23 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

(iii) Prades Siurana (Geozona 305), també al municipi de Cornudella de Montsant.

(iv) Successió turbidítica paleozoica de Poboleda-Vilella Alta (Geozona 308), als municipis de la Vilella Alta i la Morera de Montsant.

Hidrologia

El Parc Natural del Montsant, situat a la zona més septentrional de la comarca del Priorat, es troba ubicat en una zona de transició entre les àrees prelitorals i la depressió central. A grans trets, es considera que els municipis del Parc Natural queden agrupats en el clima mediterrani prelitoral sud, classificació atorgada seguint criteris termopluviomètrics.

Aquest clima, sense tenir en compte les variacions a escala regional i les variacions a causa de l’orografia abrupte, té una pluviometria mitjana anual de 450-700 mm, repartits en períodes concrets basats en les variacions estacionals.

El règim pluviomètric mediterrani és, no obstant, complex: d’una banda, les pluges causades per fronts atlàntics de característiques suaus amb una resposta fluvial lenta, i d’altra, trobem situacions convectives de curta durada i forta intensitat amb una resposta fluvial ràpida. Aquesta característica, juntament amb l’orografia i el tipus de sòl, conforma unes conques de règim fluvial modestes que, no obstant, poden aportar gran quantitat d’aigua quan es donen pluges torrencials.

Cal destacar, a mode introductori, la importància de l’hidrologia superficial i subterrània a la Serra de Montsant. Les característiques geològiques de la Serra provoquen que l’aigua hi desenvolupi un paper cabdal, formant al seu pas, la morfologia típica i representativa de la Serra del Montsant, modelant els conglomerats calcaris amb gresos existents al capdamunt de la Serra Major, i donant lloc a l’existència de nombroses balmes i coves.

Els municipis de l’àmbit d’estudi estan inclosos pràcticament en la seva totalitat dins de la conca hidrogràfica del riu Ebre, excepte, una part del terme municipal d’Ulldemolins (part nord del municipi, a la serra de Llena) que pertany a la conca hidrogràfica del riu Segre.

- 24 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.5 Conques hidrogràfiques dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia disponible al ICC.

L’orografia del territori ha condicionat l’existència de dues subunitats hidrogràfiques diferenciades d’escolament de les aigües de pluja que configuren la xarxa hidrogràfica superficial principal dels municipis del parc natural. Els cursos d’aigua presents a l’àmbit d’estudi, que tenen el seu naixement a les muntanyes de Prades, queden inclosos a la conca de l’Ebre i se’n diferencien dues subconques:

- Subconca del riu Montsant i conjunt de barrancs que hi drenen.

- Subconca del riu Siurana i conjunt de barrancs que hi drenen.

Tot i estar consierades ambues subconques del mateix grau, el riu Montsant és afluent per la dedreta del riu Siurana, abocant les seves aigües tot just aigües avall del nucli de El Lloar.

No obstant, existeixen dues zones determinades que formen part d’unitats diferenciades, la zona ja esmentada del municipi d’Ulldemolins, que forma part de la subconca del riu Set, conca del Segre, on drenen les aigües de la serra de la Llena cap a les planes de la comarca de les Garrigues, i una àrea del

- 25 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

terme municipal de la Figuera que, a diferència dels altres municipis, vessa una porció de les seves aigües directament a l’Ebre.

La serra Major exerceix de línia divisòria natural de les dues subconques: la zona nord-occidental resta ocupada pel riu Montsant mentre que la sud-oriental hi circulen les aigües del riu Siurana.

Riu Montsant, és el nom que designa el riu de Prades un cop ha rebut les aigües del riu de Teix pel seu marge esquerre, al terme d’Ulldemolins. És en aquest municipi quan el Parc Natural del Montsant és atravessat en la seva part nord-oriental per l’eix principal del riu, en el congost de Fraguerau, mentre que quan entra al municipi de Margalef, aquest ressegueix pràcticament el límit del Parc, fins a allunyar-se’n al terme de Cabacés i apropar-se de nou a La Vilella Baixa per rebre les aigües del riuet d’Escaladei i finalment aigües avall convertir-se en afluent del Siurana. Durant el recorregut, el riu Montsant s’alimenta de gran quantitat de barrancs que degut a les característiques litològiques i morfològiques, acostumen a ser barrancs profunds, encinglerats i amb caràcter torrencial amb possibilitat de fortes avingudes, sobretot a la tardor. Altrament, aquest curs d’aigua veu interceptat el seu cabal circulant per l’embassament de Margalef, en el municipi que porta el mateix nom. Embassament que va ser construït al 1992 per abastir d’aigua de reg a les poblacions situades aigües avall. Seguint riu avall, al municipi de la Vilella Baixa, trobem un segon embassament, que tot i ser de dimensions molt reduïdes ha provocat des de la seva construcció, anys 70, un impacte a la conca. El seu ús actual és d’abastament agrícola pel terme municipal tot i que el destí original de les aigües era l’abastament domèstic.

La Serra Major, vessa majoritàriament les aigües al riu Montsant, mentre que tan sols la part sud-oriental drena al riu Siurana, riu que també ha vist el seu flux regulat a través del pantà de Siurana. Aquest embassament, el més gran dels existents al Montsant, va ser finalitzat al 1974 amb l’objectiu d’aportar aigua a l’embassament de Riudecanyes.

Pel que fa referència a les aigües subterrànies, segons les dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), geogràficament, els municipis integrants del Parc Natural es situen sobre diferents unitats hidrogeològiques2: (i) unitat hidrogeològica Beseit-Montsià; (ii) unitat hidrogeològica Llaberia-

2 Hom entén com a Unitat Hidrogeològica un o varis aqüífers que s’agrupen als efectes d’aconseguir una administració de l’aigua racional i eficaç.

- 26 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Prades, (iii) unitat hidrogeològica de la depressió de Móra d’Ebre i (iv) unitat hidrogeològica de les Garrigues. Actualment, però, i a partir de la Directiva Marc (2000/60/CE), es canvia la delimitació, amb la identificació de les aigües tant superficials com subterrànies a través de masses d’aigua3, així doncs, es va realitzar una nova classificació prenent com a unitat d’anàlisi inicial les unitats hidrogeològiques, i amb l’objectiu de considerar les masses d’aigua com una única unitat de gestió.

Així doncs, a continuació es presenten les principals masses d’aigua subterrànies que engloben el municipis de la Serra del Montsant.

Massa d’aigua Fossa de Móra Codi 51 Municipis compresos parcialment Municipis compresos totalment La Figuera Cabacés La Vilella Baixa Aqüífers Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk inferior de la Fossa de Móra. Aqüífer dels peudemonts quaternaris de la Fossa de Móra. Aqüífers dels al·luvials quaternaris de l'Ebre (sector Llaberia-Prades). Aqüífers dels al·luvials quaternaris de l'Ebre (sector Fossa de Móra). Aqüífer dels conglomerats i sorrenques terciàries de la Fossa de Móra. Aqüífer de les calcàries del cretaci superior de la Fossa de Móra. Aqüífer de les calcàries i dolomies del Juràssic de la Fossa de Móra. Aqüífers de les dolomies i calcàries del Muschelkalk superior de la Fossa de Móra. Aqüífer de la formació sorrenca d'Utrillas de la Fossa de Móra. Taula 2.1.2 Massa d’aigua subterrània de la Fossa de Móra.

Font: elaboració pròpia a partir de la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Massa d’aigua Mesozoic dels Ports i Montsià Codi 31 Municipis compresos parcialment Municipis compresos totalment La Figuera Cabacés Aqüífers Aqüífer de les calcàries mesozoiques dels ports de Tortosa. Aqüífer regional de la Plana de la Galera. Aqüífer de les calcàries Juràssico – Cretàciques del Montsià. Taula 2.1.3 Massa d’aigua subterrània dels Ports del Montsià.

Font: elaboració pròpia a partir de la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua.

3 Volum clarament diferenciat d'aigües subterrànies; part diferenciada i significativa d'aigua superficial, com un llac, un embassament, un corrent, riu o canal, part d'un corrent, riu o canal, unes aigües de transició o un tram d'aigües costaneres.

- 27 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Massa d’aigua del Priorat Codi 50 Municipis compresos parcialment Municipis compresos totalment Morera de Montsant La Vilella Alta Ulldemolins Cornudella de Montsant Cabacés La Vilella Baixa Aqüífers Aqüífer de materials paleozoics del Priorat. Aqüífer dels granits del Priorat. Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk superior del Priorat. Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk inferior del Priorat. Aqüífer de les calcàries de Motllats. Aqüífer de les calcàries i conglomerats terciaris del Priorat. Taula 2.1.4 Massa d’aigua subterrània del Priorat

Font: elaboració pròpia a partir de la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els municipis de Margalef i La Bisbal de Falset no pertanyen a cap de les masses d’aigües citades anteriorment. Aquests termes municipals corresponen a la unitat hidrogeològica de les Garrigues, Margalef parcialment i La Bisbal de Falset totalment. La no caracterització d’aquestes masses d’aigua, atén a l’exigència per part de la Directiva Marc de catalogar tan sols aquelles masses d’aigua utilitzades per abastament (o que es prevegi en un futur) i que de mitjana proporcionin més de 10 m3 diaris o que subministrin a més de 50 persones. Així, les masses d’aigua esmentades no s’inclouen dins d’aquestes característiques amb la possibilitat de poder-se incloure en etapes posteriors.

Biodiversitat

La serra de Montsant forma part de les serres prelitorals Catalanes i exerceix de territori fronterer entre les planes del Priorat al sud, les terres de l’interior de les Garrigues al nord i les de l’oest a la Depressió de l’Ebre, tot caracteritzat per una extraordinària complexitat orogràfica.

En el municipis de l’àmbit d’influència de la serra, també s’inclouen altres zones muntanyoses com la serra de la Llena (NE), les Muntanyes de Prades (E), la serra de Molló (SE), la serra del Tormo (SW), amb ambients típics mediterranis o submediterranis de les serres mitjanes, separades per les valls que formes les conques fluvials dels rius Siurana i Montsant, amb els conreus típics de secà de les terres meridionals del país. A més dels valors intrínsecs respecte la

- 28 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

biodiversitat que manté la zona, s’hi donen certs valors de funcionalitat ecològica que poden resumir-se en els següents:

La inclusió a la serralada Prelitoral d’aquest territori, li confereix un interès des del punt de vista de la connectivitat ecològica amb la resta d’aquesta serralada, especialment respecte la fauna. Exemples recents d’aquesta connexió en l’àmbit terrestre són la presència a la serra de la Figuera i a Montsant de cabres salvatges procedents del Massís del Port, a l’altre costat de l’Ebre, o la presència a diversos indrets de la zona d’estudi de cabirols procedents de les reintroduccions realitzades fa una dècada a les Muntanyes de Prades.

Respecte els ocells cal considerar les serres de Montsant i les Muntanyes de Prades, com a zones de pas migratori per a les espècies que realitzen les migracions pre i postnupcials, en direcció NE-SO. La situació paral·lela a la direcció de la migració de grans elevacions muntanyoses, les fan especialment interessants per la migració. Cal destacar després d’estudis específics a tot el límit oest de la zona d’estudi, l’interès especial de diversos indrets com les zones de Tossal de Ganyes a Margalef, la serra de Sant Pau a la Figuera, o alguns indrets de la serra dels Gorraptes.

Les zones fluvials també representen indrets de gran interès en el flux migratori de les espècies d’ocells aquàtics, o dels quiròpters, i en els moviments de dispersió dels exemplars juvenils de les espècies. En aquest sentit cal citar especialment els problemes de fragmentació que representen les preses (Siurana, Margalef o la Vilella Baixa), provocant problemes de discontinuïtat fluvial, que determinen que siguin infranquejables per a la fauna terrestre (cap disposa de mecanismes d’atenuació d’aquest impacte com les escales de peixos). Aquest impacte representa un dels principals problemes en una de les conques amb uns ecosistemes de ribera força ben conservats. De fet, la existència d’aquestes preses no permet en aquests moments el funcionament normal de les comunitats piscícoles, ni la recuperació de les poblacions d’una espècie emblemàtica a la zona, com la llúdriga.

Respecte l’ornitofauna també cal considerar les parts més altes del terme, com indrets interessants pel fet d’acollir la hivernada d’algunes espècies de caire pirinenc, típicament forestals o d’espais més oberts, entre aquestes el pinsà mec, el cercavores, la merla de pit blanc, la griva cerdana, o el pela-roques.

Finalment, les grans àrees d’espais lliures sense excessives influències antròpiques que representen moltes zones de l’àrea d’estudi, permeten la presència d’espècies que necessiten grans dominis vitals, i que cada cop són

- 29 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

més escasses a Catalunya. Entre aquestes la mateixa cabra salvatge, el gat salvatge o l’àguila daurada.

Alguns dels boscos a la zona d’estudi es podrien incloure en la tipologia de Boscos vells, malgrat seria necessari una prospecció específica, aquests ambients acullen de forma exclusiva alguns tàxons de fauna que precisen arbres de grans dimensions per alimentar-se, forats per reproduir-se o fins i tot suficient matèria morta en descomposició per alimentar-se.

En el mateix sentit funcionen alguns ambients azonals com les coves i avencs o les zones humides i els punts d’aigua, o les joques i dormidors. Els ambients hipogeus de la zona acullen espècies endèmiques d’invertebrats, o representen refugis de cria, d’hivernada, o estacions de pas per un bon nombre d’espècies de quiròpters. Els ambients aquàtics també representen zones de reproducció i refugi per a moltes espècies, especialment d’amfibis, encara que també son un factor limitant per d’altres grups d’invertebrats, ocells o mamífers. Finalment, les fondalades i vessants del riu Montsant que contacten amb les Garrigues s’utilitzen com a joca durant les nits d’hivern per un gran nombre de fringíl·lids que s’alimenten als conreus pròxims.

Els espais oberts (conreus i prats) es troben en retrocés arreu, de la mateixa forma que a l’àrea d’estudi, especialment al Parc natural. El conjunt d’aquests hàbitats exerceixen un paper fonamental per a moltes espècies que no s’hi reprodueixen, ni s’hi refugien, però que les utilitzen com a zones principals d’alimentació.

La suma i la distribució espacial de la totalitat d’hàbitats oberts i tancats, configura un mosaic agroforestal que acull moltes espècies de fauna que necessiten en els seus dominis vitals d’ambdós tipologies per tal de poder realitzar la totalitat de les seves activitats. Per exemple podem citar moltes espècies de vertebrats que es reprodueixen i refugien a les zones forestals de major cobertura i s’alimenten a les zones obertes.

El mosaic d’ecosistemes que mostra en l’actualitat la zona, dista en la major part de la superfície, de la composició que caldria esperar sense la intervenció humana. El 24,03 % dels municipis es destina a l’agricultura, principalment de secà. Les terres menys productives i de difícil accés o treball, han estat abandonades durant el segle XX, essent actualment ocupades per prats secs o brolles calcícoles, en molts casos acompanyades pel pi blanc. Moltes d’aquestes zones han estat cremades per incendis, provocant principalment als pendents inclinats, l’inici de processos erosius.

- 30 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Així, la presència d’ecosistemes “naturals” (espontanis) es troba correlacionada amb la complexitat orogràfica, en la mesura que aquesta ha dificultat les activitats humanes, i en general aquest procés es molt clar a la muntanya.

En termes generals, la zona mostra poques zones intensament agrícoles, només al voltant dels municipis d’Ulldemolins i Cornudella; zones amb un mosaic ecosistèmic agrícola-forestal a la major part dels termes municipals al voltant dels nuclis urbans, al peu de serra; i àrees totalment forestals, principalment ocupades per brolles amb un estrat arbori de pi blanc, garrigues, carrascars o alzinars i algunes rouredes submediterrànies amb pinassa i pi roig.

Espais protegits i catalogacions especials

L’àmbit d’estudi presenta en determinats territoris algunes figures de protecció, d’àmbit europeu, o català, que fixen normes de protecció específiques al territori i incideixen en la regulació dels usos permesos i, a més, n’afavoreixen una gestió dirigida a la preservació i potenciació dels seus valors.

El 86 % de conjunt del territori es troba protegit, encara que sota la figura de protecció especial que representa el Parc natural, només el 35%.

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

El Pla d’Espais d’Interès Natural és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, elaborat per tal de garantir la conservació del patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. D'una banda, el PEIN estableix una xarxa d'espais naturals representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya. D'altra banda, es dóna una protecció bàsica a aquestes zones mitjançant les normes del PEIN, que estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. El Pla va ser aprovat, mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. A l’àmbit d’estudi hi ha tres espais inclosos en aquest pla:

ƒ L’EIN de la serra de Montsant té una superfície de 11.762 ha, que ocupa part de les comarques del Priorat i les Garrigues. Pel que fa a l’àmbit d’estudi, afecta als municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Entre les actuacions de desplegament previstes en el Pla es trobava la declaració de la serra

- 31 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

del Montsant com a parc natural. Aquest espai es va incloure en el pla per la gran singularitat morfològica i el seu baix grau d’artificialització a causa del seu relleu particular i la complexitat orogràfica.

ƒ L’EIN del Pas de l'Ase amb una superfície de 7.769 ha, que ocupa una part de les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre. Els municipis de l’àmbit d’estudi que pertanyen a aquest espai són la Figuera, Cabacés i la Vilella Baixa. Espai inclòs inicialment com a espai de la Xarxa natura 2000, va ser incorporat posteriorment com EIN.

ƒ L’EIN de Muntanyes de Prades amb una superfície de 30.726 ha, que ocupa part de les comarques del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i les Garrigues. Els municipis de l’àmbit d’estudi que pertanyen a aquest espai són Ulldemolins i Cornudella de Montsant. El seu interès rau en la coexistència de paisatges, flora i fauna mediterranis amb d’altres de centreeuropeus, i fins i tot de boreals

Refugi de fauna salvatge

Els refugis de fauna salvatge són espais on és prohibit qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies que no siguin autòctones. A l’àmbit d’estudi només hi ha un refugi de fauna salvatge, que per l’Ordre MAH/269/2004, de 6 de juliol, es declara el Refugi de Fauna Salvatge del Congost de Fraguerau, al terme municipal d’Ulldemolins. Actualment aquest espai es propietat de la Fundació Territori i Paisatge, que en gestiona la totalitat d’un espai amb una superfície de 183 ha.

Parc Natural

L’any 2002, es va declarar el Parc Natural de la Serra de Montsant, mitjançant el Decret 131/2002, de 30 d'abril, pel seu particular relleu, la complicada orografia, l’elevada diversitat biològica i l’escàs grau d’artificialització, que configura un paisatge singular i de gran valor amb espècies vegetals d’interès, a més de per ser una important reserva de la fauna típica de les serralades litorals mediterrànies. L’objectiu de declaració de la Serra de Montsant com a

- 32 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

parc natural és protegir els seus valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments.

La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, amb importants cingles i barrancs que vessen al riu, amb existència de microclimes depenent de les alçades i orientacions, tot i que el clima predominant és el mediterrani temperat sec. Aquestes peculiaritats determinen un gran diversitat de vegetació i fauna.

No obstant, la naturalitat descrita, la serra sempre ha mantingut una intensa relació amb l’home que n’ha extret diversos recursos.

Zones humides

Les dues úniques zones humides de l’àmbit d’estudi, incloses al Inventari de Zones Humides de Catalunya (2001), es troben al terme municipal de Cornudella de Montsant:

ƒ Assut de la venta del Pubill (codi 1901900), situat aigües avall del pantà de Siurana, és un tram fluvial amb un parell de represes que permet l’assentament d’un extens i ben constituït bosc de ribera, amb una elevada diversitat biològica.

ƒ Herbassars del barranc dels Enllossats (codi 1921900), situats a la zona dels Segalassos, concretament a la capçalera del barranc dels Enllossats, on es formen un tolls i patamolls amb petits herbassars humits que destaquen pel seu caràcter natural i pel fet de situar-se en una zona de gran valor natural i paisatgístic.

Xarxa Natura 2000

La Directiva d'hàbitats (92/43/CEE, de 21 de maig), preveu la creació de la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa d’espais té per objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Aquesta xarxa està formada per dos tipus d’espais: Les ZEC, o zones especials de conservació, i les ZEPA, o zones d'especial protecció per a les aus.

- 33 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Les ZEC són designades pels estats membres previa designació de l’autoritat europea com a llocs d’importància comunitària (LIC). Quan un espai es designa com a ZEC passa a formar part del PEIN.

A continuació s’enumeren les zones incloses a la Xarxa Natura 2000 (setembre de 2007). Les zones que formen part d’aquesta xarxa són lloc d’interès comunitari (LIC), i alhora també són zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

ƒ Serra de Montsant-Pas de l'Ase (codi ES5140017). Aquest espai amb una superfície de 19.531,5 ha, té 15 hàbitats d’interès comunitari, 3 dels quals són prioritaris. A més, hi són presents 29 espècies d’interès comunitari, 22 de les quals són aus i 7 mamífers.

ƒ Riu Siurana i planes del Priorat (codi ES5140015). La superfície d’aquest espai és de 2.879,2 ha, amb 14 hàbitats d’interès comunitari, 2 dels quals són prioritaris. A més, hi són presents 20 espècies d’interès comunitari, 1 de les quals es un rèptil, 17 ocells i 2 mamífers.

ƒ Muntanyes de Prades (codi ES5140008). Aquest espai amb una superfície de 30.726,4 ha, té 20 hàbitats d’interès comunitari, 3 dels quals són prioritaris. A més hi són presents 20 espècies d’interès comunitari, 4 de les quals són invertebrats, 10 ocells i 6 mamífers.

Arees d’Importància per a les Aus (IBA)

Les Àrees d’Importància per a les Aus (Important Bird Areas, IBA en anglès), és un inventari europeu de les àrees que s’han de conservar per tal d’assegurar preservar l’hàbitat de les d’espècies de les aus més amenaçades. Aquest inventari classifica les àrees segons diversos criteris com la mida de les poblacions, la diversitat i l’estat d’amenaça de les espècies.

Les serres de Montsant i Prades (IBA 145), amb 80.000 ha. és l’única Àrea Important per a les Aus de l’àmbit d’estudi, classificada amb la categoria III dels criteris de selecció, que segons aquest inventari, és una àrea amb espècies amb un estat de conservació desfavorable a Europa i com a zona important per l’Àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’Àliga daurada (Aquila chrysaetos), l’Àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el Falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el Duc (Bubo bubo).

- 34 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Espais de gestió segons la UICN

La Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN), estableix diferents categories de maneig d’àrees protegides segons el grau de protecció d’aquestes i la finalitat perquè han estat protegides. De les 6 categories de gestió que estableix la UICN, a l’àmbit d’estudi trobem catalogat la serra del Montsant, en la categoria V (Paisatge protegit). Aquesta categoria, defineix un espai on la interrelació entre les persones i el medi a través del temps ha produït una àrea de gran valor estètic, ecològic o cultural. El manteniment d’aquesta interacció tradicional és considera vital en la gestió vers la protecció i el futur.

Arbres monumentals

Tot i no ser una espai, es creu convenient citar, els arbres catalogats monumentals, catalogats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya amb els Decrets 214/1987 de declaració d’arbres monumentals, i el Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local. En aquests catàlegs hi consten 4 arbres monumentals repartits als municipis de Cornudella de Montsant, Margalef i Ulldemolins.

Espècie Nom Municipi Quercus ilex Alzina de Mas de la Barba Cornudella de Montsant Quercus suber Surera del Mas de les Moreres Cornudella de Montsant Taxus baccata Teix de la Cova Margalef Sambucus nigra Saüquer de Ulldemolins Ulldemolins Taula 2.1.5 Relació d’arbres monumentals de l’àmbit d’estudi.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades publicades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els hàbitats de Montsant

Després d’una anàlisi dels 70 hàbitats de Catalunya descrits als 9 municipis de l’àmbit d’influència de la serra de Montsant, a efectes simplificadors s’han agrupat en 33 hàbitats anomenats Hàbitats Montsant, segons criteris de proximitat ecològica o en la distribució espacial.

- 35 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

codi Hàbitat Montsant

M15 Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata)

M22 Embassaments, basses i llits i marges de rius sense vegetació llenyosa densa

M31O Matollars xerocàntics d'eriçó calcícoles, de carenes i vessants ventosos M31Q32AX Bosquines i matollars muntanyencs de sòls pedregosos Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra M31Y baixa (i de l'estatge montà) M32I Murtars (garrigues de Myrtus communis) M32NU Matollars i brolles

Estepars d'estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i Lavandula pedunculata, M32O acidòfils, de la muntanya mitjana del territori catalanídic central

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, M32T d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà

Prats amb abundància de Bromus erectus i Cirsium tuberosum..., calcícoles i M34C mesoxeròfils, de la muntanya mitjana poc seca M34GK Fenassars i prats sabanoides Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles o M34HP subnitròfils

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes M34NO associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i pradells terofítics silicícoles, M35 mediterranis Comunitats graminoides i junciformes de sòls humits, particulament de les M3753 riberes i els fondals humits de barrancs Comunitats forestals i subforestals caducifòlies, mesòfiles o mesoxeròfiles, M41KN31AC muntanyenques M42AE Teixedes M42AX Pinedes de terra baixa M42OSU Pinedes de muntanya mitjana M42VX83F Repoblacions de pinassa, pinastre o coníferes M44 Boscos i bosquines de ribera M45CEF32A Alzinars i carrascars Boscos i màquies mixts d'alzina (Quercus ilex) o carrasca (Q. rotundifolia) amb M45D32B roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà M60 Coves i avencs M61BC62AB Ambients rupícoles Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi M61F nus Roques calcàries humides i degotalls, amb falzia (Adiantum capillus-veneris), de M62F les contrades mediterrànies M82 Conreus herbacis M83A Fruiters de secà (oliveres i ametllers)

- 36 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

codi Hàbitat Montsant

M83B Fruiters de regadiu M83D Vinyes M83E Camps d'avellaners (Corylus avellana) M86 Àrees urbanes i pedreres Taula 2.1.6 Hàbitats dels municipis d’influència de la serra de Montsant.

Font: elaboració pròpia.

Aquests hàbitats, alhora, han estat agrupats en 8 grans tipologies: hàbitats arboris, arbustius, herbacis, rupícoles, acuàtics, de conreu, rupícoles i antròpics.

Respecte la tipologia dels ambients de major interès per acollir espècies el conjunt d’hàbitats on apareixen un major nombre d’espècies són els forestals de tipologia herbàcia, però difereixen respecte l’interès d’altres.

Els llistonars o prats secs calcícoles (M34HP) presenten el major nombre d’espècies de flora, juntament amb els fenassars i prats sabanoides (M34GK) i els prats secs de terrenys silícics (M35). El segon hàbitat pel nombre d’espècies que acull són els ambients rupícoles (M61BC62AB). A la resta d’hàbitats el número de tàxons presents es molt menor.

Els vertebrats ocupen en general espais més amplis i la mobilitat els permet l’aparició i la utilització de molts hàbitats, raó per la que, en general, se’ls ha assignat grups d’hàbitats de tipologia similar. Els hàbitats que acullen més espècies d’interès són tots els herbacis (M15, M35, M34HP, M61F, M34G, M34NO), seguits pels arbustius. En proporció similar apareixen els arboris i algun conreu com els herbacis (M82). Aquest conreu acull algunes espècies de flora ruderal que s’hi troben quan es manté una explotació poc mecanitzada i intensiva, i representa un recurs d’alimentació per moltes espècies vertebrades d’insectívors i granívors.

- 37 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

70

60 54

50

40

30 21 22 21 20 16

9 9 10

0 ARBORIS HÀBITATS HÀBITATS HERBACIS HÀBITATS AQUÀTICS HÀBITATS CONREU HÀBITATS ARBUSTIUS ANTRÒPICS HÀBITATS DE HÀBITATS HÀBITATS DE HÀBITATS ROQUISSARS Figura 2.1.6 Tipologies d’hàbitat que acullen espècies de la flora d’interès.

Font: elaboració pròpia.

30

25

20 18

14 15 12

10 8 8 5 5 0 0 ARBORIS HÀBITATS HÀBITATS HERBACIS HÀBITATS AQUÀTICS HÀBITATS CONREU HÀBITATS ARBUSTIUS ANTRÒPICS HÀBITATS DE HÀBITATS DE HÀBITATS ROQUISSARS Figura 2.1.7 Tipologies d’hàbitat que acullen espècies de vertebrats d’interès.

Font: elaboració pròpia.

- 38 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Espècies protegides o d’interès de conservació

Per a realitzar l’anàlisi de la biodiversitat del Montsant, a més dels hàbitats, s’han utilitzat les espècies protegides i d’interès, ja siguin espècies de flora vascular, invertebrats i vertebrats.

Pel que fa al paisatge vegetal de Montsant es compon de vegetació mediterrània, amb la presència d’espècies amb distribució continental i eurosiberiana.

Cal destacar la presència de 82 espècies de flora vascular amb una sola localitat a l’àmbit d’estudi, 6 espècies amb la única localitat de Catalunya a Montsant, i finalment, 25 espècies amb menys de 5 localitats a Catalunya. En quant als tàxons en que la seva població constitueix un límit biogeogràfic, 10 espècies hi tenen el límit de distribució meridional de les seves poblacions a Catalunya i 4 espècies hi tenen el límit de distribució septentrional. Dels 22 tàxons endèmics citats a la zona, 14 ho són del nord-est Ibèric o del Ibero- Magribins i 8 són endemisme exclusiu de Catalunya. També es citen 6 espècies que estan emparades per alguna norma legal.

Els hàbitats en que són presents aquestes espècies, un part important es troben en hàbitats herbacis, mentre que la resta es distribueix de forma pràcticament similar entre els restants, excepte en els habitats antròpics i en els estrictament arboris, on apareixen una menor quantitat d’espècies considerades d’interès.

Pel que fa referència a la fauna invertebrada, a mode exemplificatiu de l’interès entomològic de la zona, s’han considerat les espècies d’especial rellevància dels grups més estudiats al territori: ortòpters, heteròpters, coleòpters, col·lèmbols i lepidòpters.

Dels ortòpters destaquen per la seva raresa al conjunt de Catalunya, Steropleurus panteli, espècie endèmica de la Serra de Montsant que es creia extingida i que ocupa boscos de pinedes seques, i Melanogryllus desertus, que és present a jonqueres, herbassars de riba, salicornars herbacis i prats humits d’aiguamolls.

Els heteròpters d’interès cal destacar, a Ulldemolins, l’endemisme ibèric Dictyla lithospermi, un heteròpter que viu a les brolles calcícoles i que ha estat inclòs a l’informe dels Invertebrats que requereixen mesures de conservació de Catalunya (2008), per la seva vulnerabilitat a l’alteració de l’hàbitat i per tenir la població més meridional de l’àrea de distribució de l’espècie a Catalunya.

- 39 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Dels coleòpters destaca que a l’àmbit d’estudi hi ha una única localitat de Dendarus schusteri (a la Morera de Montsant), un endemisme del nord-est ibèric, protegit en altres espais naturals de Catalunya, però no a Montsant (Decret 328/1992 PEIN, Annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides al cap de Santes Creus i al Delta de l’Ebre). Segons l’informe dels Invertebrats que requereixen mesures de conservació de Catalunya (2008), aquesta espècie és considerada vulnerable (VU), per la seva fragilitat a l’alteració de l’hàbitat, ja que la seva presència es troba condicionada a les zones muntanyoses d’altitud mitjana i de vegetació escassa. Per altra banda, Paranillochlamys catalonicus (Jeannel 1913), és un coleòpter leidòdid, de vida troglodita, possiblement endèmic de Tarragona: ha estat trobat tan sols en tres localitats, totes elles ubicades dins la província de Tarragona i dos d’aquestes en l’àmbit del Montsant. És també una espècie cavernícola i endèmica de la província de Tarragona Duvalius berthae berthae (Jeannel 1910), que pot trobar-se habitant els relleus calcaris de Montsant i les serres prelitorals veines.

També dins el grup dels col·lèmbos es coneix una subespècie endèmica de la província de Tarragona. Pseudosinella tarraconensis tarraconensis (Bonet 1929) ha estat citada en diverses coves i formacios subterrànies de Tarragona entre les quals es troben citacions dins l’àmbit del Montsant.

En resum, els hàbitats que ocupen aquests ortòpters, heteròpters, col·lembols i coleòpters, són els cavernícoles, aquàtics, les roquissars, els arboris, els arbustius i els de coves i avencs.

Per últim, cal destacar que pel que fa referència als lepidòpters, de les 62 espècies de lepidòpters seleccionades, 57 ho son pel seu interès biogeogràfic, 1 per trobar-se amenaçada que correspon a Artimelia latreillei, catalogada com a vulnerable (VU), i 3 per estar protegides. Cal dir que pel que fa a la raresa, a la zona d’estudi hi són presents 18 espècies amb menys de cinc localitats conegudes a Catalunya i 3 espècies només citades a Montsant dins Catalunya.

El fet de que una part de la zona d’estudi s’han realitzat estudis complerts de lepidòpters, s’ha pogut relacionar cada espècie amb el hàbitat o hàbitats concrets on és present. Aquestes dades han de relativitzar-se respecte l’esforç de mostreig realitzat sobre cada tipus d’hàbitat, i per tant no son indicatius de quins son els més interessants per tal d’acollir lepidòpters d’interès. A tall d’exemple cal considerar els hàbitats forestals com els més representats en les estacions de mostreig.

- 40 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

En quant a les espècies de fauna vertebrada d’interès, a l’àmbit d’estudi les espècies vertebrades considerades d’interès agrupen 29 taxons que estan protegits per diferents normes legals i 12 que es consideren rars als municipis del Parc Natural.

Les espècies amenaçades inclouen 77 taxons, 4 considerats en perill d’extinció (EN), 21 considerades vulnerables (VU), 52 quasi amenaçades (NT).

80 70

60 52 50 40 29 30 21 20 12 10 4 0 Espècies Espècies Espècies Espècies Espècies rares protegides amenaçades com amenaçades com amenaçades com a EN a VU a NT Figura 2.1.8 Nombre d’espècies de vertebrats d’interès a l’àmbit d’estudi.

Font: elaboració pròpia.

Ja per acabar aquest apartat cal destacar que, les especificitats ecologiques i ambientals d’algunes espècies presents a l’àmbit d’estudi determina que alguns dels hàbitats presents al Montsant, són essencials per la conservació d’espècies d’interès elevat com són els quiròpters, que necessiten les coves i avencs utilitzats com a refugi i indret de reproducció per la majoria d’aquestes espècies, i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), que és l’única espècie d’ocell considerada espècie d’interès prioritari dins la preservació dels ecosistemes mediterranis de la Xarxa natura 2000. A més, en aquesta espècie, de les directrius generals de gestió, s’hi han proposat directrius específiques de gestió de les poblacions, i de forma aproximada s’estableixen els sectors més crítics per a la seva conservació. L’àliga cuabarrada es pràcticament l’únic rapinyaire en regressió a les comarques Tarragonines, de la que han desaparegut parelles durant els darrers anys. De fet, a l’àrea d’estudi on avui encara es conserven 5 parelles, es coneix la desaparició d’altres tres territoris o parelles en els darrers vint anys.

- 41 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

2.1.3 Societat i economia

La zona de Montsant es caracteritza per un reduït volum històric de població, ateses les condicions físiques i els factors de localització de l’activitat econòmica i dels assentaments humans. Tot i que ha existit un declivi important des de finals del segle XIX, cal recordar que la zona havia aglutinat gairebé 10.000 habitants, abans de la dinàmica accentuada d’emigració que va representar la fil·loxera. La Figuera i les dues Vilelles han experimentat les reduccions històriques més significatives.

1719 1787 1857 1900 1940 1960 Bisbal de Falset, la 5 233 643 749 684 547 Cabacés 314 644 1.089 885 611 523 Cornudella de Montsant 642 2.386 2.777 2.519 1.507 1.202 Figuera, la 90 590 706 519 425 293 Margalef 38 174 560 591 514 277 Morera de Montsant, la 121 292 746 547 356 249 Ulldemolins 263 894 1.506 1.424 936 763 Vilella Alta, la 110 396 561 477 286 235 Vilella Baixa, la 87 232 1.059 725 460 301 Total 1.670 5.841 9.647 8.436 5.779 4.390 Taula 2.1.7 Evolució històrica de la població per municipis.

Font: Gran Geografia Comarcal de Catalunya.

Els municipis del Montsant van experimentar un creixement poblacional negatiu en el període 1995-2001 (-2,69%), superior en xifres relatives al prioratí (- 1,70%). Aquest fet contrasta amb l’augment demogràfic existent al conjunt del Camp de Tarragona i del Principat.

- 42 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.9 Percentatge de creixement poblacional per municipis, 2001- 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

L’evolució quinquennal permet estendre en el temps aquestes dinàmiques diferenciades segons els municipis i comprovar l’evolució de la situació econòmica i social en aquests diferents períodes.

Aquesta evolució mostra pautes diferenciades segons les diferents etapes, atenent a l’evolució econòmica i social del territori i a factors com la conjuntura agrària, l’evolució en els nivells d’accessibilitat o dinàmiques de canvi social en general.

- 43 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Var % var 1981 1986 1991 1996 2001 2006 81-06 81-06 Bisbal de Falset, la 328 311 266 245 248 266 -62 -18,90 Cabacés 366 367 353 340 343 342 -24 -6,56 Cornudella de 980 951 859 881 859 979 -1 -0,10 Montsant Figuera, la 146 141 135 123 124 165 19 13,01 Margalef 167 165 148 132 133 128 -39 -23,35 Morera de 180 188 187 184 148 165 -15 -8,33 Montsant, la Ulldemolins 583 557 523 494 495 508 -75 -12,86 Vilella Alta, la 147 140 136 133 132 121 -26 -17,69 Vilella Baixa, la 194 194 163 169 177 198 4 2,06 Total 3.091 3.014 2.770 2.701 2.659 2.872 -219 -7,09 *La població de 2006 correspon a l’actualització del padró.

Taula 2.1.8 Variació de la població intercensal.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

En conjunt, es manté un tamany molt reduït pel fet de tractar-se de nuclis rurals de muntanya, no superant els 500 habitants a excepció de Cornudella de Montsant. Es pot establir –complementàriament als nivells definits prèviament- una tipologia dels municipis de Montsant segons el volum:

ƒ Municipis de fins a 150 habitants (Margalef i la Vilella Alta, amb el 8,32% del total).

ƒ Municipis d’entre 150 i 300 habitants: en aquest grup s’identifica la major part de municipis: la Bisbal de Falset, la Figuera, la Morera de Montsant i la Vilella Baixa. Representen el 26,97% del total.

ƒ Municipis d’entre 300 i 500 habitants: englobaria els municipis de Cabacés i Ulldemolins. Aquests representen el 29,36% del total.

ƒ Municipis de més de 500 habitants: inclou la singularitat de Cornudella de Montsant (1.006 habitants el 2007). Significa més del 35% d’habitants totals.

La importància de l’activitat turística i de lleure de la zona és definida en bona mesura per l’important volum de població estacional registrat en els mesos d’estiu –de fet, en el retorn temporal dels antics residents hi ha part de la gènesi d’aquest fenomen. Amb tot, cal apuntar a l’entorn d’aquest fet demogràfic dues realitats evidents:

- 44 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

a) Els increments tendeixen a atenuar-se en general. Entre altres factors, cal tenir en compte que una part dels residents que fins ara han comptat com a estacionals s’han convertit en permanents.

b) Les dinàmiques d’estacionalitat són cada cop més centrades en unes determinades dates, bàsicament finals de juliol i primera meïtat d’agost, per raons sociològiques com l’entrada de la dona al mercat de treball i la fragmentació de les vacances al llarg de l’any.

El conjunt de municipis es caracteritza per presentar una estructura de la població marcada per un clar envelliment demogràfic, típic dels municipis rurals de petites dimensions situats en àmbits de muntanya.

La població en edat avançada, de 65 i més anys, representa el 27 % del total (2007), mentre que la població jove de 0 a 14 anys únicament significa el 10%.

Tot i el descens, en els darrers anys, del percentatge de la població de 65 i més anys en benefici de la població d’entre 15 i 64 anys –que es pot simplificar com a població adulta-, cal significar doncs aquesta tònica general d’envelliment.

10% 27%

63%

0 a 14 15 a 64 65 i + Figura 2.1.10 Pes relatiu dels diferents grups d’edat del Montsant, 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

Per municipis, es constata de forma particular l’envelliment demogràfic esmentat. Els municipis d’Ulldemolins (34,48%) i Margalef (33,61%) són els que presenten en xifres relatives un major percentatge de població en edat avançada i alhora els que presenten un menor percentatge de població jove.

- 45 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

La piràmide de població del conjunt dels municipis del Montsant reflecteix l’envelliment demogràfic comentat, amb una base de població jove molt reduïda i una cúspide de població gran força ample.

Els grups d’edat que presenten major població en el conjunt són els compresos entre els 30 i 44 anys que amb 644 habitants aglutinen el 22,62% del total de la població. Aquests col·lectius constitueixen el motor econòmic del conjunt, ja que són alhora aquells que aporten un major nombre d’actius.

80 a 84

70 a 74

60 a 64

50 a 54

40 a 44

30 a 34

20 a 24

10 a 14

0a 4 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%

Homes Dones

Figura 2.1.11 Piràmide de població del conjunt dels municipis del Montsant, 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

Posteriorment, els grups d’edat que presenten major població es situen en edat avançades, entre els 60 i 64 anys (6,91% del total) i els 75 i 79 anys (6,81%). Contràriament, el grup d’edat que presenta un menor nombre de població es el comprès entre els 15 i els 19 anys (2,88%).

Per municipis, i en relació al darrer any disponible (2006), s’observa que únicament la Morera de Montsant i la Vilella Baixa presenten un creixement vegetatiu positiu. La resta ho bé presenten un creixement nul o negatiu. Cal mencionar de manera particular el municipi de la Figuera, que no havia experimentat naixements entre 2003 i 2007.

- 46 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Taxa Taxa Taxa Municipi Creixement Natalitat ‰ Mortalitat ‰ vegetatiu ‰ Bisbal de Falset, la 3,76 18,80 -15,04 Cabacés 2,92 2,92 0,00 Cornudella de Montsant 10,21 10,21 0,00 Figuera, la 0,00 6,06 -6,06 Margalef 7,81 7,81 0,00 Morera de Montsant, la 6,06 0,00 6,06 Ulldemolins 1,97 17,72 -15,75 Vilella Alta, la 16,53 8,26 8,26 Vilella Baixa, la 5,05 10,10 -5,05 Total 6,04 9,10 -3,06 Taula 2.1.9 Creixement vegetatiu dels municipis del Montsant, 2006.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Pel que fa als municipis, i a partir de les darreres dades disponibles de 2006, s’observa que tots els municipis del Montsant presenten un saldo migratori intern –insistim que es refereix a la vinculació entre territoris dins l’Estat- negatiu, a excepció dels municipis de Cornudella de Montsant, amb un important saldo migratori positiu, i la Vilella Baixa.

Les pautes locals tenen a veure amb una determinada realitat econòmica i social. En aquest sentit, qualsevol variació empresarial o familiar té una incidència evident en les dades totals.

Resta de la Resta de Resta Municipi Priorat Total província Catalunya d'Espanya Bisbal de Falset, la -9 -9 -1 0 -19 Cabacés 3 -4 2 -2 -1 Cornudella de Montsant 4 0 15 2 21 Figuera, la 1 1 -6 -2 -6 Margalef 1 -6 0 0 -5 Morera de Montsant, la -3 -3 1 1 -4 Ulldemolins 1 -9 2 0 -6 Vilella Alta, la -2 0 -2 0 -4 Vilella Baixa, la 2 1 0 -1 2 Total -2 -29 11 -2 -22

Taula 2.1.10 Migracions internes: saldo destinació- procedència, 2006.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

- 47 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Amb tot, allò que realment fa que el saldo migratori total o general sigui positiu, compensant alhora el creixement natural negatiu i contribuint al creixement poblacional, és la immigració exterior o estrangera. Aquesta ha tendit a incrementar-se en aquests últims anys, i es pot considerar força considerable d’acord amb les magnituds demogràfiques de la zona.

Saldo Any Immigracions* Emigracions** migratori 2006 32 1 31 2005 56 0 56 2004 43 0 43 2003 3 1 2 2002 21 1 20 2001 2 0 2 */**Persones arribades de fora de l’Estat/que marxen fora de l’Estat.

Taula 2.1.11 Saldo migracions externes, destinació – procedència, 2001- 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Tots els municipis presenten saldo extern positiu o, si més no, equilibrat. Cornudella de Montsant constitueix el municipi que ha rebut un major nombre d’immigrants, els quals han tendit a incrementar-se recentment.

L’alt nombre d’immigrants en proporció a la magnitud demogràfica, conjuntament amb un saldo migratori intern favorable expliquen el creixement demogràfic del municipi, clau per a les dades totals del territori.

Saldo Municipi Immigracions Emigracions migratori Bisbal de Falset, la 1 0 1 Cabacés 1 0 1 Cornudella de Montsant 16 1 15 Figuera, la 7 0 7 Margalef 0 0 0 Morera de Montsant, la 1 0 1 Ulldemolins 2 0 2 Vilella Alta, la 0 0 0 Vilella Baixa, la 3 0 3 Total 31 1 30 Taula 2.1.12 Migracions externes saldo destinació-procedència per municipis, 2006.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

- 48 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

La major part dels immigrants recents procedeix dels països de l’actual Unió Europea, tenint una especial significació el col·lectiu de romanesos i destacant també els italians i francesos.

Total Total Total % estrangers Total Total Total Total Municipi resta població estrangers sobre total UE Àfrica Amèrica Àsia Europa Bisbal de Falset, la 245 17 6,93 16 0 0 0 0 Cabacés 343 8 2,33 4 1 3 0 0 Cornudella de M. 1.006 99 9,84 70 8 8 11 2 Figuera, la 164 23 14,02 20 0 0 3 0 Margalef 122 4 3,27 2 0 0 2 0 Morera de Montsant 157 15 9,55 9 0 6 0 0 Ulldemolins 493 21 4,25 12 3 3 3 0 Viella Alta, la 115 1 0,86 1 0 0 0 0 Vilella Baixa, la 202 32 15,84 13 0 15 4 0 Total 2.683 197 7,34 127 12 35 20 2 Taula 2.1.13 Població estrangera dels municipis del Montsant per nacionalitat, 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

En l’evolució del nivell formatiu fins el 2001 es comença ja a detectar la transformació de les característiques humanes i econòmiques del conjunt dels municipis del Montsant. Es constata una tendència generalitzada d’increment del nivell formatiu, especialment en l’ensenyament secundari (ESO, FP i Batxillerat) però també en les titulacions universitàries.

Paral·lelament a l’increment del nivell formatiu, es constata un increment moderat en el nombre de persones que no tenen estudis, com a resultat de l’atracció d’immigració exterior. En canvi, baixa el nombre de persones que només tenen estudis de primària realitzats.

- 49 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

2000 1885 1800 1600 1400 1267 1200 1000 782 800 600 nomre de persones 319 400 261 186 171 160 200 0 sense titulació primer grau segon grau ensenyament universitari 1996 2001

Figura 2.1.12 Evolució de les categories formatives, 1996-2001.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Com a reflexions sintètics sobre l’apartat demogràfic, es poden apuntar les següents:

ƒ El territori mostra una tendència a l’equilibri –lleugerament a l’alça- del volum de població, però existeix una gran disparitat entre els vessants occidental i oriental i entre les diferents dimensions de nuclis.

ƒ S’incrementa el pes del component demogràfic, tot i que difícilment aconsegueix atenuar la dinàmica d’envelliment. Novament les pautes internes són diferenciades.

ƒ Es detecta l’afluència de diferents perfils de nous residents: jubilats i retornats, immigrants exteriors, persones de procedència urbana. Paral·lelament, es conserva una dinàmica d’emigració selectiva dels joves autòctons i una tendència a la configuració de pobles dormitori.

ƒ La dimensió demogràfica i les característiques del territori dificulten l’adequació de la formació al mercat de treball, el qual té cada cop unes dimensions més àmplies.

- 50 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Els municipis de Montsant es caracteritzen en el seu conjunt per presentar una taxa d’activitat inferior al conjunt del Priorat i de Catalunya, amb menys del 50% de la població (48,95%) de 16 i més anys activa (treballant o buscant ocupació) el 2001.

Població Població Població de Total Àmbit territorial Any Activa Activa Total Activa 16 anys i Inactiva ocupada desoc. més

Municipis 2001 1.099 72 1.171 1.221 2.392 Montsant 1996 861 156 1.017 1.379 2.405 2001 3.769 340 4.109 4.002 8.111 Priorat 1996 3.034 535 3.569 4.466 8.069 2001 2.815.126 318.935 3.134.061 2.236.888 5.370.949 Catalunya 1996 2.204.652 527.020 2.731.672 2.359.715 5.115.879

Taula 2.1.14 Població per relació amb l’activitat, 1996-2001.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Per altra banda, la zona presenta una taxa d’ocupació sobre la població activa major que el Priorat i Catalunya, amb un 93,85 % dels actius ocupats (2001). Aquest fet es pot vincular amb la reduïda dimensió de l’atur rural per la incidència agroalimentària i de l’activitat turística, a banda de la possibilitat creixent d’accés a llocs de treball en zones immediates. La taxa d’ocupació destaca a Cornudella de Montsant (93,98%), la Bisbal de Falset (96,00%), i Ulldemolins (98,11%). Aquest darrer, al mateix temps, constitueix el municipi que presenta una menor desocupació en xifres relatives.

Des del punt de vista de l’ocupació, l’estructura econòmica de la zona es basa pel predomini del sector primari (de base tradicional a la zona) i agroalimentari, complementant-se amb el sector terciari com a generador creixent de llocs de treball.

Els sectors de la indústria –deixant de banda els vinculats a l’activitat agroalimentària- i de la construcció presenten en conjunt un paper subsidiari en relació a la base econòmica dels respectius municipis, tot i que la construcció ha experimentat un creixement conjuntural significatiu.

En els darrers anys hi ha hagut un increment de la població ocupada en el sector serveis, amb l’obertura de noves empreses de serveis i d’allotjaments turístics.

- 51 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

En conjunt, per tant, es detecta un clar procés de terciarització, tot i que allunyat de les magnituds del conjunt de Catalunya.

500 1991 1996 2001 450 400 350 300 250 200 150 nombre d'ocupats 100 50 0 agricultura industria construcció serveis

Figura 2.1.13 Evolució de la població ocupada resident del conjunt dels municipis del Montsant per grans sectors d’activitat, 1996-2001.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

En el període més recent, a excepció dels municipis d’Ulldemolins i de la Morera de Montsant, la resta han tendit a incrementar l’atur. Un cas significatiu –és necessari tenir en compte en tots els casos el reduït valor demogràfic absolut, és Cornudella de Montsant, que ha passat dels 10 aturats registrats el 2003 als 36 de 2007 (influït pel creixement demogràfic).

- 52 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

70 Montsant Priorat Catalunya

60

50

40

30

nombre d'ocupats 20

10

0 agricultura industria construcció serveis

Figura 2.1.14 Població ocupada per sectors d’activitat econòmica, 2001 (%).

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Novament és necessari considerar la dimensió demogràfica dels municipis de la zona, per apuntar que els volums d’activitat empresarial són força diversos.

La irrupció progressiva d’activitats empresarials associades al turisme i, especialment, a la valorització agroalimentària, constitueix un element evident de modernització del mercat de treball i, per extensió, del teixit econòmic de la zona. Tot i això, aquestes dinàmiques de transformació tenen lloc a ritmes inferiors als detectats en altres àrees, incloent les rurals.

- 53 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Serveis, Comerç Professionals Empreses Municipi Indústria Construcció llevat Total al detall i artistes /1.000 h. c. detall Bisbal Falset, la 4 1 5 5 2 17 68,00 Cabacés 5 5 5 6 1 22 64,33 Cornudella M. 15 18 15 40 9 97 111,11 Figuera, la 1 4 2 6 1 14 112,90 Margalef 0 1 3 9 0 13 101,56 Morera M., la 4 4 3 12 1 24 142,86 Ulldemolins 4 12 9 16 5 46 93,12 Vilella Alta, la 4 3 1 2 1 11 94,83 Vilella Baixa, la 5 10 2 7 1 25 139,66 Priorat 138 189 162 320 67 876 94,00 Camp Tarragona 3.037 7.382 8.468 17.943 4.981 41.811 89,10 Catalunya 58.778 78.893 115.640 260.138 91.368 604.817 92,96 Taula 2.1.15 Empreses i professionals per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

És evident la incidència de l’activitat agrària en l’economia i en l’ocupació, tot i que és de preveure una major redistribució relativa en el futur.

500 450 400 350 300 250 200 150 nombre d'ocupats 100 50 0 1991 1996 2001

Figura 2.1.15 Evolució dels ocupats en el sector primari del conjunt de Montsant.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

El sector primari, tot i perdre importància en les darreres dècades seguint una tendència generalitzada, segueix constituint un motor econòmic per al conjunt

- 54 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

de Montsant, especialment si considerem la seva vinculació amb la transformació agroalimentària i amb els serveis associats. És per aquest plantejament que es fa una anàlisi conjunta de l’activitat pròpiament agrícola i les activitats agroalimentàries en el seu conjunt, de cara a considerar la seva significació en el conjunt.

El conjunt dels municipis de Montsant han seguit en aquests darrers anys una tendència similar a l’experimentada al conjunt del Priorat respecte a l’evolució dels ocupats en el sector, situació que contrasta amb l’evolució regressiva en el context català.

Àmbit 1991 1996 2001 % Var. 91/96 % Var. 96/01 territorial Montsant 465 330 348 -29,04 5,45 Priorat 1.104 782 829 -29,17 6,01 Catalunya 82.959 70.890 69.287 -14,45 -2.26 Taula 2.1.16 Evolució dels ocupats en el sector primari per diferents àmbits territorials.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Per municipis, i en relació al darrer període disponible (1996-2001), es constata les diferències en l’evolució de la població ocupada en el sector.

Var. 96 - % Var. Municipi 1996 2001 01 96-01 Bisbal de Falset, la 60 60 0 0,00 Cabacés 47 50 3 6,38 Cornudella de Montsant 64 77 13 20,31 Figuera, la 22 13 -9 -40,90 Margalef 15 26 11 73,33 Morera de Montsant, la 16 15 -1 -6,25 Ulldemolins 72 70 -2 -2,77 Vilella Alta, la 17 26 9 52,94 Vilella Baixa, la 17 11 -6 -35,29 Total 330 348 18 5,45 Taula 2.1.17 Evolució dels ocupats en el sector primari per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Han registrat una pèrdua d’ocupats la Figuera (-40,90%), la Morera de Montsant (-6,25%) i la Vilella Baixa (-35,29%).

- 55 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Pel que fa a la distribució general de la superfície agrària, al conjunt de Montsant hi ha un predomini de les pastures naturals permanents de tipus arbustiu, representant el 48,55% del territori. També són significatives les importants masses forestals, que representen el 30,20% de la superfície.

Respecte a la superfície agrària conreada, destaquen els conreus llenyosos (15,87%), mentre que els conreus herbacis són molt poc significatius (1,81%). La resta de la superfície existent, improductiva i no agrícola, representa el 3,48% de la superfície total.

Figura 2.1.16 Superfície predominant per municipis.

Font: elab. pròpia a partir del Fons Espanyol de Garanties Agràries, MAPYA, 2007.

Els conreus agrícoles existents presenten una diversitat relativament important. En el context general destaca l’olivera, la qual ha tendit a incrementar la superfície de conreu en els darrers anys. La vinya, de tradició històrica al conjunt de la comarca, manté una presència important.

- 56 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Olivers Fruiters Fruits secs Vinya Municipi % % % % ha. ha. ha. ha. total total total total Bisbal de Falset, la 434,00 79,34 91,80 16,78 21,20 3,88 -- -- Cabacés 486,20 82,90 59,20 10,09 41,10 7,01 39,70 6,77 Cornudella Montsant 71,70 6,29 663,10 58,16 293,70 25,76 111,60 9,79 Figuera, la 90,90 41,39 54,10 24,64 24,80 11,29 49,80 22,68 Margalef 278,20 71,33 63,10 16,18 38,90 9,97 9,80 2,51 Morera de Montsant, 33,80 10,98 78,60 25,54 27,10 8,81 168,20 54,66 la Ulldemolins 179,70 28,14 121,20 18,98 308,10 48,25 29,60 4,64 Vilella Alta, la 67,30 53,71 8,10 6,46 8,70 6,94 41,20 32,88 Vilella Baixa, la 58,00 34,12 33,80 19,88 22,20 13,06 56,00 32,94 Total 1.699,80 40,82 1.173,00 28,17 785,80 18,87 505,90 12,15 Taula 2.1.18 Evolució de la superfície agrícola i forestal dels municipis de Montsant..

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Fons Espanyol de Garanties Agràries, MAPYA (2007) i del DAR.

En general el sector presenta un component tradicional en l’estructuració social i la vertebració dels seus agents dinamitzadors, tot i que progressivament es detecta la introducció de components d’innovació. Gairebé tots els pagesos són agrupats en la cooperativa del municipi respectiu, mentre que en l’àmbit dels cellers predomina un lògic plantejament individualista. També és important el paper de les comunitats de regants, que vetllen per un bon ús de l’aigua, el compliment de normes, la reparació d’avaries i una bona gestió de l’aigua en general. D’altra banda, es detecta en l’àmbit dels sindicats agraris una certa pèrdua de participació dels joves. Finalment, també és fonamental el paper dels Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen i la presència d’alguna entitat destacada com l’Associació d’Oleïcultors del Priorat i la Vinícola del Priorat.

El potencial a l’entorn dels productes agroalimentaris de qualitat associats a un perfil específic de territori ha de permetre encara l’optimització econòmica en el futur, tot i les particularitats internes evidents i les dificultats de manteniment de la base territorial i laboral del sector.

Les orientacions de futur del sector agroalimentari, seguint i ordenant tendències ja detectades els darrers anys, han d’anar vers la consolidació de la

- 57 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

qualitat, de l’especificitat territorial i de producte –a partir de la diferenciació i la traçabilitat- i la generació de valor afegit.

ƒ En general s’ha de vincular part de l’activitat a la gestió dels espais forestals, donades les dinàmiques d’abandonament d’explotacions. ƒ Resten pendents de concreció o finalització iniciatives de caràcter innovador, com el foment del conreu de la tòfona a Ulldemolins, on anys enrere ja es van sembrar avellaners i alzines. ƒ En general moltes iniciatives continuen vinculades a l’existència de subvencions o bé a un mimetisme entre productors.

ƒ Es detecta una tímida introducció dels conreus ecològics.

ƒ Hi ha un potencial de vinculació de determinades explotacions de l’àmbit del Parc a modalitats de producció diferents, tot i que és una opció complexa en el cas de la vinya.

Taula 2.1.19 Altres aspectes de modernització i competitivitat del sector.

Font: elaboració pròpia.

En el conjunt del territori de Montsant, i fent en part excepció de l’activitat agroalimentària, la indústria és poc significativa des d’un punt de vista de localització de la pròpia activitat. A més, no es pot parlar d’un context agroindustrial propiament dit, donats especialment els volums absoluts de producció.

145 140 135 130

125 120 Nombre d'ocupats 115 110 1991 1996 2001

Figura 2.1.17 Evolució dels ocupats en el sector industrial al conjunt de Montsant.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

- 58 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

L’evolució dels ocupats reflecteix la dinàmica que ha experimentat el sector, caracteritzant-se per una dinàmica d’estancament, només atenuada per l’obertura d’activitats vinculades al vi i l’oli, amb caràcter emergent a la zona.

Àmbit 1991 1996 2001 % Var. 91/96 % Var. 96/01 territorial Montsant 139 122 128 -12,23 4,91 Priorat 817 707 662 -13,46 -6,36 Catalunya 813.269 707.313 708.921 -13,02 0,22 Taula 2.1.20 Evolució dels ocupats en el sector primari per diferents àmbits territorials.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Per municipis, i dins aquesta tònica d’estabilització global, l’evolució de l’esmentat període ha estat diversa, tot i que evidentment cal considerar el volum reduït de les dades absolutes.

Municipi 1996 2001 var. 96/01 % var. 96/01 Bisbal de Falset, la 14 8 -6 -42,85 Cabacés 10 18 8 80 Cornudella de Montsant 40 40 0 0 Figuera, la 4 4 0 0 Margalef 4 3 -1 -25 Morera de Montsant, la 8 5 -3 -37,5 Ulldemolins 25 26 1 4 Vilella Alta, la 10 12 2 20 Vilella Baixa, la 7 12 5 71,42 Total 122 128 6 4,91 Taula 2.1.21 Evolució dels ocupats en el sector secundari per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Malgrat les variacions anuals es constata en aquests darrers anys un lleuger increment en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, la qual cosa contribueix a reflectir una certa estabilització i fins hi tot creixement del sector a la zona de Montsant. Cal insistir que es tracta del registre dels treballadors i empreses a la mateixa zona.

- 59 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Any Afiliats en règim Afiliats règim Total general d’autònoms 2007 88 25 113 2006 80 25 105 2005 79 29 108 Taula 2.1.22 Evolució dels treballadors inscrits a la Seguretat Social en el sector primari.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

El mapa adjacent reflecteix la distribució d’establiments pels municipis de la zona, manifestant-se una certa pauta de concentració, sempre dins magnituds molt reduïdes.

Figura 2.1.18 Nombre d’establiments industrials dels municipis de Montsant i nivell de representativitat d’aquests sobre el conjunt (2002) .

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (IAE).

Tot i que evidentment les dimensions són força diverses, existeixen en el conjunt de la zona 46 empreses per cada mil habitants. Al mateix temps, el promig se situa en poc més de 14 empreses per municipi, fet que demostra la

- 60 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

concentració territorial relativas o, en altres paraules, la seva distribució irregular.

Més concretament, cal indicar que tots els treballadors afilitats a la Seguretat Social s’agrupen en empreses de menys de 50 treballadors, fet demostratiu del teixit industrial-empresarial existent a la zona. De fet, la major part de les empreses engloba menys de sis treballadors, i únicament se n’identifica, segons el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya, 5 que superen els cinc treballadors (sense arribar en cap cas als vint.

Municipi seu Capital Nom de l’empresa Plantilla Activitat empresarial social social € Aluminis Montsant S.L. Cornudella M. - - Construccions prefabricades de metall Coop. Del Camp Bisbal Bisbal de F., la 6.912,00 6 Obtenció d'oli d’oliva sense refinar de Falset SCCL Agrícola i Secció de Altres tipus de dipòsit i Margalef 5.096,58 7 Crèdit Margalef, SCCL emmagatzematge Mas Perinet SL Morera M., la 7.500,48 17 Elaboració i criança de vins Palmes Vilaplana, SL Vilella Baixa - 7 Fabricació de producte de suro Taula 2.1.23 Empreses inscrites al Registre d’Establiments Industrials de Catalunya.

Font: Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC).

A més de les especificitats de l’activitat associada al vi i a l’oli –i ja tractades prèviament en l’àmbit de l’activitat agroalimentària- cal apuntar fets com la reduïda significació actual de la confecció, la importància relativa de la fusta i el moble, considerant especialment el cas de Cornudella de Montsant, i la dinàmica de modernització d’altres activitats d’arrel tradicional.

Entre aquestes es poden destacar dos casos significatius, com són el taller de palmes i l’obrador d’embotits existents a la Vilella Baixa.

Per la seva banda, l’activitat constructiva té un clar component familiar, amb un marc de treball en part condicionat per les dinàmiques de construcció i rehabilitació d’habitatges, així com per la necessitat de treballar en un context territorial més ampli.

Tot i continuar com un sector subsidiari de la resta, ha tendit a incrementar els centres i llocs de treball, així com la seva aportació al Producte Interior Brut (PIB). De manera orientativa, el 2004 aquest sector va representar el 43,9% del PIB del conjunt de la comarca del Priorat. Paral·lelament a l’evolució econòmica, s’ha detectat en els darrers anys un increment progressiu en el nombre d’ocupats.

- 61 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

160

140

120

100

80

60

Nombre d'ocupats Nombre 40

20

0 1991 1996 2001 Figura 2.1.19 Evolució dels ocupats en el sector de la construcció al conjunt de Montsant.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Tot i la reflexió prèvia, l’increment d’ocupats ha estat similar al del Priorat però inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. No es pot perdre de vista una menor incidència dels fenòmens cíclics del sector a la zona, caracteritzada per exemple per una dinàmica tradicional de rehabilitació.

Àmbit territorial 1991 1996 2001 % Var. 91/96 % Var. 96/01 Montsant 95 96 140 1,05 45,83 Priorat 368 363 522 -1,35 43,80 Catalunya 185.681 153.625 291.482 -17,26 89,73 Taula 2.1.24 Evolució dels ocupats en el sector de la construcció per àmbits territorials.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

El fet de que hi hagi un major nombre d’afiliats a la Seguretat en règim d’autònoms que en règim general indica que la majoria dels treballadors treballen a compte propi, no existint empreses constructives de certa magnitud.

L’augment en el nombre d’ocupats al sector ha tingut lloc gràcies a l’increment de les activitats empresarials lligades a aquesta activitat. En general, es confirma una tendència ascendent, lenta però progressiva, en el nombre

- 62 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

d’empreses vinculades al sector. Aquestes es troben situades actualment en 20,71 per cada mil habitants.

El nombre de treballadors per empresa, considerant la suma entre règim general i règim d’autònoms, es troba a l’entorn dels 2,20, demostrant la seva reduïda dimensió en general. De fet, cal insistir que el predomini dels autònoms en relació a la resta de treballadors és orientador del perfil de l’activitat que té lloc majoritàriament a la zona.

Els municipis que tendeixen a concentrar les empreses de la construcció, són en general aquells més activitat constructiva presenten dins del conjunt, com és el cas de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i la Vilella Baixa. Aquests tres municipis agrupen el 68,96% del total d’empreses de la construcció de la zona.

En els darrers anys ha existit un important increment de la dinàmica constructiva, donat que a la rehabilitació s’ha afegit la construcció d’habitatges nous. Aquest fet es troba a hores d’ara en plena reducció.

El desenvolupament terciari es troba essencialment limitat per la reduïda massa crítica del territori, però presenta clares oportunitats lligades a alguns filons d’ocupació. Els serveis i el comerç existents consisteixen bàsicament en petits comerços de caràcter polivalent –exceptuant potser el cas de Cornudella de Montsant-, altres establiments més especialitzats, lligats a poblacions d’una certa dinàmica turística, cas de la Vilella Baixa, i tècnics o professionals lligats a l’administració, la sanitat i altres activitats liberals.

Malgrat el creixement experimentat en els darrers anys en el context de la terciarització global, encara es tracta d’un sector amb un desenvolupament relativament baix. Tot i això, és evident que s’ha registrat un increment de l’ocupació en el sector, especialment com a resultat de la creació de noves activitats turístiques i l’ampliació de les existents.

- 63 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

600

500

400

300

200

Nombre d'ocupats Nombre 100

0 1991 1996 2001 Figura 2.1.20 Evolució dels ocupats en el sector terciari del conjunt de municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

A tall orientatiu, en el període 1996-2001 aquesta dinàmica de terciarització en l’ocupació de la població resident a la zona va ser extensiva a la pràctica totalitat dels municipis, amb increments relatius significatius a Cabacés i la Figuera. Les dades absolutes més significatives corresponen novament a Cornudella de Montsant i Ulldemolins, tot i que cal insistir que qualsevol variació té efectes relatius importants.

- 64 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Var. 96 - % Var. Municipi 1996 2001 01 96-01 Bisbal de Falset, la 10 19 9 90,00 Cabacés 22 46 24 109,09 Cornudella de Montsant 122 205 83 68,03 Figuera, la 8 17 9 112,50 Margalef 15 19 4 26,66 Morera de Montsant, la 45 42 -3 -6,66 Ulldemolins 57 84 27 47,36 Vilella Alta, la 13 18 5 38,46 Vilella Baixa, la 21 33 12 57,14 Total 313 483 170 54,31 Taula 2.1.25 Evolució dels ocupats en el sector terciari per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

S’observa darrerament un cert increment en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el règim general, mentre que els afiliats en règim d’autònoms és mantenen força estables. Aquest increment indica una tendència d’aparició de nous establiments i empreses de serveis amb una certa dimensió dins del context de l’àmbit d’estudi, motivant l’aparició de nous assalariats.

Afiliats en règim Afiliats règim Any Total general d’autònoms 2007 106 114 220 2006 78 114 192 2005 87 116 203 Taula 2.1.26 Evolució dels treballadors inscrits a la Seguretat Social en el sector terciari.

Font: Departament de Treball.

Per municipis, destaca més clarament encara la significació de Cornudella de Montsant, donat que en aquest municipi conflueixen el caràcter turístic- residencial i el corresponent a petit centre de serveis d’abast subcomarcal. Concretament, aglutina gairebé la meïtat d’afiliats.

- 65 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Municipi Règim general Règim autònoms

Bisbal de Falset, la 10 5 Cabacés 5 9 Cornudella de Montsant 49 55 Figuera, la 5 6 Margalef 3 4 Morera de Montsant, la 8 6 Ulldemolins 18 18 Vilella Alta, la 0 2 Vilella Baixa, la 8 9 Total 106 114 Taula 2.1.27 Treballadors inscrits a la S. Social en el sector i per municipis, des. 2007.

Font: Departament de Treball.

Els establiments de serveis han tendit a augmentar els darrers anys de manera moderada però constant, passant de 77 empreses el 1998 –sense comptar el comerç al detall- a les 103 de 2002. Per tant, es tracta d’un increment proper al 34%.

No hi ha hagut variacions significatives en el perfil de les empreses terciàries a excepció dels establiments vinculats a l’hostaleria, els quals s’han incrementat significativament en els últims anys. Algunes de les tendències observades són:

ƒ Un predomini dels establiments d’hostaleria vinculats al desenvolupament del sector turístic experimentat al conjunt del Priorat. Destaca sobretot la presència de bars-restaurants, restaurants i allotjaments rurals.

ƒ Una creixent dinàmica dels serveis personals, passant dels 11 establiments del 1998 als 17 del 2002.

ƒ Una certa estabilització en la resta de serveis. D’aquests destaquen les empreses de transports i comunicacions, mentre que cal destacar la baixa presència d’empreses de mediació financera i de serveis a altres empreses, la qual cosa evidencia el baix dinamisme empresarial existent a la zona.

- 66 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Immobl. i altres

Serveis personals

Serveis empresa

Mediació financera

Transport comunic.

Hostaleria

Comerç a l'engròs

0 102030405060% 1998 1999 2000 2001 2002

Figura 2.1.21 Evolució d’empreses de serveis llevat del comerç al detall (1998-2002).

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Si atenem a la distribució territorial de les activitats, les empreses es concentren a Cornudella de Montsant, que engloba concretament el 38,83% del total d’activitats (sense tenir un efecte d’atracció sobre el conjunt de municipis). Al mateix temps, gairebé el 40% d’aquestes activitats situades en el municipi de major població correspon a establiments vinculats a l’oferta turística, incloent els nuclis de Siurana i Albarca. En els municipis menor dimensió, el nombre d’establiments de serveis és molt escàs, limitant-se pràcticament l’oferta a equipaments bàsics en els àmbits turístic i comercial.

- 67 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.22 Nombre d’establiments de serveis llevat del comerç al detall dels municipis i nivell de representativitat d’aquests sobre el conjunt (2002).

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (IAE).

En general, l’oferta comercial és reduïda i poc diversa, motivant freqüents desplaçaments de la població a centres especialitzats amb respectiva proximitat (Falset, Móra, Lleida, Reus, Tarragona).

El conjunt d’oportunitats de terciarització es vinculen a les possibilitats i oportunitats envers una població cada cop més diversa i l’ampliació geogràfica dels mercats amb la millora de la mobilitat. En tot cas, aquestes opcions aniran vinculades a una dinamització empresarial específica.

En el context del sector terciari, el turisme presenta un evident potencial associat a les característiques singulars del territori, però presenta menor dinamisme empresarial que en la zona central del Priorat i una gran disparitat entre les modalitats d’oferta i també entre els perfils de demanda.

El potencial del territori és evident, donat que el patrimoni es manifesta en modalitats força diverses i té uns eixos centrals i uns recursos principals definits –des del món del vi i el món de l’oli a la Cartoixa o a Siurana-. Al mateix temps, les modalitats de turisme que es poden desplegar en el territori són al

- 68 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

mateix temps diverses i complementàries (turisme cultural, de natura, turisme gastronòmic, turisme actiu, etc).

Dificulta aquest potencial, novament, la manca de recursos econòmics i humans –tant emprenedors i inversors autòctons com treballadors preparats-. En el primer àmbit, per exemple, les administracions locals disposen de pocs recursos per a la configuració de nodes d’atracció competitius i amb capacitat de vertebrar l’oferta i canalitzar la demanda.

Tot i la reflexió prèvia, es tracta d’una activitat econòmica singular i diferenciada, a més de singular en el territori. A més, és evident que l’activitat turística és generadora d’altres valors diversos, com són les dinàmiques de recuperació de patrimoni, les pautes d’ordenació i vertebració territorial que tendeix a introduir i l’increment de l’autoestima que representa en molts casos.

El conjunt dels nou municipis de Montsant es caracteritza per una oferta d’allotjament reduïda en termes absoluts, amb aquestes particularitats segons les modalitats principals:

ƒ Una oferta hotelera molt reduïda, en la qual les noves actuacions presenten un clar contrast amb el perfil d’allotjament tradicional que representen les fondes.

ƒ Una oferta d’allotjaments rurals que en els darrers anys ha presentat una forta dinàmica de creixement, destacant el predomini dels Allotjaments Rurals Independents (ARI).

ƒ L’existència d’altres modalitats diverses que responen al perfil de territori, com poden ser càmpings i refugis.

4% 4% Hotels 18% 18% Hostals i pensions

RCP

Cases de poble

Càmpings 56%

Figura 2.1.23 Nombre d’allotjaments turístics a Montsant per tipus.

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Oficina Comarcal de Turisme.

- 69 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

En aquests darrers anys es constata un increment global de l’oferta d’allotjament turístic, principalment en el nombre d’allotjaments rurals en les seves diferents modalitats (Residències Casa de Pagès, ARI, Cases de Poble). Ha tingut a veure en aquesta progressió l’existència dels ajuts vinculats a la iniciativa comunitària Leader Plus (2001-2006), a l’igual que anys abans ho va ser el Leader II (1995-1999). Cal indicar que el conjunt de la comarca del Priorat ha passat dels 5 establiments de 1990 als prop de 40 actuals.

Hostals i Hotels RCP Cases de poble Càmpings Municipi pensions Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places 2006 1 12 5 74 16 120 5 56 2 475 2004 1 6 4 55 9 66 5 56 2 475 2002 1 6 4 55 5 40 3 33 2 475 2000 1 6 4 55 1 10 2 22 2 475 Taula 2.1.28 Evolució del nombre d’allotjaments turístics per modalitats.

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Consell Comarcal i l’Idescat.

Pel que fa a la distribució territorial, Cornudella de Montsant, amb 12 allotjaments turístics, constitueix el municipi de Montsant que presenta una major oferta d’allotjament, representant el 41,37% del total. Té a veure en aquesta realitat tant la seva localització estratègica en el conjunt i la seva dimensió, com la presència de Siurana com a nucli singular.

- 70 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.24 Oferta d’allotjament rural per municipis (n. establiments).

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Priorat.

Pel que fa a la resta d’allotjaments turístics, cal indicar que hi ha un hotel al nucli de Siurana (l’hotel-restaurant la Siuranella) i la previsió d’un establiment amb Spa a la Conreria d’Escaladei.

Conviuen amb aquesta oferta de nova creació els tradicionals hostals i fondes –en diversos nivells de renovació-, que es localitzen als municipis de la Morera de Montsant (2), i de Margalef, Cornudella, Ulldemolins i la Vilella Baixa (1 respectivament).

- 71 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Figura 2.1.25 Altres ofertes d’allotjament per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Priorat.

L’agroturisme és una modalitat infrarepresentada i, per tant, es perden opcions de recolzament afegit o complementari a l’activitat agrària. Els establiments existents sí representen en realitat un ingrès complementari per als propietaris.

Poblacions com Siurana i Escaladei constitueixen nodes singulars per la concentració d’activitats diverses que tenen a veure amb el turisme.

Pel que fa a l’oferta de restauració, es constata també en els darrers anys el seu increment a la zona, novament en un context de clara diversitat entre els establiments.

La taula de distribució territorial de restaurants no engloba aquest perfil d’establiments per orientar clarament sobre l’oferta real de restauració existent, sense constar oficialment cap establiment a la Bisbal de Falset. Cal indicar, però, que l’oferta d’allotjament rural, a banda dels esmentats bars-restaurants, ofereix també de manera habitual servei de menjars, amb utilització de treballadors i gent de pas.

- 72 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Municipi Restaurants Cornudella de Montsant 7 Morera del Montsant, la 5 Ulldemolins 3 Figuera, la 2 Margalef 2 Vilella Baixa, la 2 Cabacés 1 Vilella Alta, la 1 Total 21 Taula 2.1.29 Distribució dels restaurants per municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal.

Tot i l’observació prèvia, és evident que s’incrementa l’oferta de restauració pròpiament dita, allunyada d’aquest perfil d’establiments tradicionals.

ƒ Poca oferta de places en allotjament rural i hotels de bona relació qualitat-preu (entre 50 i 80 euros). Actualment la nova oferta es vincula excessivament amb els preus dels vins de major qualitat.

ƒ Descompensació general entre modalitats d’oferta, extensiva a la restauració.

ƒ Càmpings amb una vinculació insuficient amb la resta de l’oferta i amb baix efecte sobre l’activitat turística en general (a banda d’un funcionament molt estacional).

ƒ Dinàmica en general inferior a la registrada al Priorat Històric, paral·lelament a l’activitat vitivinícola.

ƒ Disparitat en l’oferta generada en les diferents Denominacions d’Origen pel que fa a la qualitat.

ƒ Reduïda oferta comercial i de serveis com a factor limitador afegit a l’allargament de l’estada i la generació d’efecte econòmic en el territori.

ƒ Manca de serveis turístics associats al món del vi i, per extensió, a la resta de productes de qualitat (en el context de la manca de serveis i producte en general).

Taula 2.1.30 Síntesi de mancances detectades en l’oferta turística bàsica.

Font: elaboració pròpia, a partir de l’aportació dels agents entrevistats.

En els darrers anys, de manera específica, s’impulsa l’enoturisme com un dels elements de vertebració de l’oferta i de creació de producte. És fonamental, en aquest context, la creació de rutes de cellers visitables en cada DO. En els propers anys cal estendre els beneficis del foment de la Cultura del Vi a un àmbit fonamental com és la Cultura de l’Oli. En aquest àmbit existeix ja algun

- 73 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

itinerari senyalitzat, però cal avançar en la visita dels llocs de producció i la vinculació amb altres activitats i recursos amb la forma de paquet turístic.

El turisme actiu, bàsicament a partir del potencial senderista, i altres modalitats més específiques, constitueixen elements de potencial vertebració territorial i de producte. S’emmarquen en aquest potencial els continguts vinculats al Parc Natural.

ƒ Una part dels allotjaments ofereix directament les activitats. Cal emmarcar la viabilitat de les mateixes en aquest context.

ƒ El sector es veu limitat per la reduïda cultura turística (que es manifesta p.ex. en determinats horaris d’obertura).

ƒ Ulldemolins i la Morera de Montsant tenen especial potencial com a punts de contractació d’activitats de contacte amb el territori. Poblacions com la Bisbal de Falset tenen un accés més dificultós en relació al Parc.

ƒ La creació d’empreses de turisme actiu no ha estat reeixida per factors com la manca de distribució temporal de demanda i serveis de suport.

ƒ Des del punt de vista institucional, no s’aposta pel foment de l’escalada, malgrat la constatació des de fa anys d’una demanda a Siurana i Margalef. S’aposta més aviat per la creació d’uns serveis bàsics i l’ordenació.

ƒ Existeixen limitacions legals per a la realització d’activitats de navegació o rem a l’embassament de Margalef, que tindria potencial de complementarietat amb altres activitats (pesca, escalada, excursionisme, etc).

ƒ Els factors físics incideixen en les limitacions (p.ex. corrents d’aire a la Figuera, en relació al parapent).

ƒ L’adequació de camins implica diferents agents, incloent el Parc Natural, i tendeix a un model en xarxa (unint itineraris circulars).

Taula 2.1.31 Oportunitats de foment del turisme actiu.

Font: elaboració pròpia, a partir de l’aportació dels agents entrevistats.

La vertebració territorial dels recursos –tant els ja posats en valor com aquells que es poden considerar emergents- té un caràcter estratègic en l’orientació del sector turístic i un paper fonamental en l’ordenació del territori. En aquest sentit, es poden fer diverses observacions:

ƒ Cal compatibilitzar el turisme amb l’activitat agrària.

- 74 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

ƒ Les potencialitats turístiques vinculades al Parc són més àmplies per ara en el vessant oriental.

ƒ Cal racionalitzar rutes i itineraris.

ƒ És necessari orientar les oficines de turisme com a punts de contractació d’activitats i productes.

ƒ Resulta fonamental racionalitzar la senyalització.

ƒ És evident el potencial del territori per a la creació de referències temàtiques, siguin o no centres d’interpretació.

ƒ La vinculació de recursos amb comarques de l’entorn (p.ex. zona dels Ports, muntanyes de Prades, o Conca de Barberà) incrementa el potencial d’atracció del conjunt del territori

Referències concretes com la Cartoixa d’Escaladei o el nucli de Siurana són elements d’atracció sobre el territori que motiven per ells mateixos una afluència també significativa.

Cal indicar que la tradicional afluència de visitants a la zona septentrional del Priorat no ha motivat fins ara una dinàmica empresarial en el sector com la registrada en el Priorat històric o geològic.

La dinàmica dels darrers anys ha tendit en certa mesura a la recuperació i diversificació de visitants a la zona, de manera vinculada a factors com l’efecte mediàtic del vi, la recuperació del patrimoni i l’afluència de nous operadors externs. També hi tenen a veure les dinàmiques pròpies de vertebració del sector i la creació del Parc Natural.

A grans trets, el perfil majoritari de turistes i/o visitants al Montsant correspon a famílies amb nens petits i excursionistes.

Una altra pauta diferenciada és la que correspon a la segona residència, fenomen de llarga tradició en bona part dels municipis de la zona, però que experimenta canvis com una tendència a la concentració al llarg de finals de juliol i les dues primeres setmanes d’agost.

- 75 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Resultats

Pel que fa a les orientacions de futur de la demanda, és evident que una part d’aquesta, així com de l’orientació en el context dels productes de qualitat i en el model territorial en general, depèn del model de gestió del Parc Natural. En aquest sentit, predomina en els agents territorials la voluntat d’equilibri entre els factors de conservació-pedagogia i d’una determinada dinamització econòmica, tot i fent prevaldre els primers. Es tracta evidentment de no posar en risc els valors del propi territori.

Les orientacions de vertebració del sector, de creació de producte i de promoció de l’oferta han estat vinculades darrerament a l’impuls d’un Pla de Foment Turístic per al conjunt de la comarca del Priorat.

Alguns dels punts d’actuació immediata han de ser l’optimització dels canals de promoció, i la coordinació de l’oferta, detectant-se mancances significatives en àmbits com:

ƒ La presència exterior de la denominació o concepte Montsant.

ƒ La coordinació d’horaris en referències com punts d’informació, cellers i cooperatives, agrobotigues.

ƒ La disponibilitat de punts informatius en determinades poblacions.

ƒ La denominació “Montsant”, la qual no té a l’exterior una repercussió equivalent a la que pot tenir el Priorat.

ƒ La disponibilitat d’un Pla d’Orientació per a la canalització de fluxes i la prevenció d’impactes territorials.

ƒ L’aplicació dels projectes locals de dinamització turística.

ƒ L’adaptació d’estructures municipals a la promoció.

De cara al futur immediat, apareixen com a reptes fonamentals, des del punt de vista de vertebració de l’oferta:

a) La tendència a la vertebració de l’espai que han de configurar els Parcs Naturals de la Serra de Montsant i de Muntanyes de Prades i Poblet.

b) La consideració de les especificitats de cada zona envers el conjunt.

c) La clarificació de l’entramat institucional i la tendència a la cooperació pública-privada.

- 76 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

3 DIAGNOSI

- 77 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

3.1 LA DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL

Es presenten en aquest apartat, mitjançant quadres resum, les conclusions dels diferents factors analitzats.

3.1.1 Medi ambient

Climatologia

El clima del Priorat septentrional, marc de l’àmbit dels nou municipis del Parc Natural de la serra de Montsant, és de tipus mediterrani amb una clara tendència continental: estius calents i hiverns freds amb nombrosos dies de gelada, especialment al fons de les valls.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 10º i els 15º. Les més altes es donen a les fondalades sud-occidentals, mentre que les més baixes es produeixen al cim de Montsant.

Hi ha un clar gradient de continentalitat (diferències tèrmiques dia/nit i estiu/hivern) des de l’àrea sud-est, la que rep una influència marítima més directa, i el sector nord-oest, aïllat de la línia costanera per la serra de Montsant.

La humitat relativa mitjana anual (62-64%) és lleugerament inferior a la de les estacions de la franja costanera i, a diferència d’aquesta mostra una oscil·lació anual evident amb valors mínims a l’estiu (52-56%) i valors màxims a finals de tardor i principis d’hivern (74-83%).

La pluviometria oscil·la entre 450 mm a l’extrem nord-oest i els 600 m al sud- est. És probable que sigui una mica més elevada als cims orientals de la serra Major. La distribució estacional de la precipitació, amb uns màxims de primavera i tardor molt equilibrats, s’acosta més al règim de les terres interiors que no pas al de les planes litorals.

Com en tots els climes mediterranis, es produeix una forta sequera estival, amb dèficit de precipitacions entre 3 i 4 mesos, que resulta en un dèficit hídric al voltant de 400 mm anuals a les valls.

- 79 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Geologia

Els municipis del Parc Natural presenten elements catalogats d’interès geològic que determinen la necessitat de conservar aquests espais.

Les peculiaritats geomorfològics de l’àmbit d’estudi són elements d’interès científic i didàctic.

La riquesa geomorfològica de l’àmbit d’estudi és un element potenciador del turisme natural i historico-cultural i un possible impuls socioeconòmic per a la zona.

Hidrologia

El règim de precipitacions, la geologia del sòl i l’orografia del territori han condicionat la formació de la xarxa hidrològica superficial del municipi, caracteritzada per barrancs típicament mediterranis, que alhora, condiciona la formació i desenvolupament dels sistemes naturals.

Organització ecosistèmica i funcionalitat ecològica

El mosaic d’ecosistemes que mostren en l’actualitat els 9 municipis de Montsant, dista en la major part de la superfície, de la composició que caldria esperar sense la intervenció humana.

Els ambients agroforestals acullen la major diversitat d’espècies i hàbitats.

Els hàbitats més interessants des del punt de vista de la conservació d’espècies rares i amenaçades són els ambients oberts.

L’estructura actual de la vegetació es producte d’esdeveniments històrics com l’explotació de les mases forestals, els aprofitaments agrícoles o els incendis forestals, i avui tendeix a l’abandonament de certs conreus.

El territori de Montsant presenta un conjunt molt divers de funcions ecològiques.

La integritat física i la naturalitat de Montsant són elements claus en el passat i futur de la conservació del territori.

- 80 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Etratègia de conservació de la biodiversitat

L’estratègia de conservació dissenyada a Europa guia la conservació a Catalunya.

El 86 % del territori es troba protegit per la Xarxa Natura 2000, i el Parc natural en representa el 35%.

El territori de Montsant, és una de les principals reserves de biodiversitat de Catalunya.

Els treballs de gestió d’espècies i hàbitats iniciats pel Parc natural, haurien d’ampliar-se a altres elements d’interès.

La zona d’estudi manté un conjunt d’usos i aprofitaments, en general respectuosos amb els recursos naturals, encara que es detecten impactes que obliguen necessariament a revertir alguns procesos i gestionar-ne d’altres.

El Parc Natural, garantia de preservació dels valors naturals.

Es detecten unes infraestructures i mitjans materials i humans quantitativament insuficients per a la gestió del Parc.

Els sistemes naturals presenten poques amenaces, encara que cal gestionar- les activament.

Cicle de l’aigua

Els recursos hídrics de Montsant són suficients pel seu desenvolupament social i econòmic però de difícil accés.

El consum de boca per càpita es reduït però els sistemes de distribució ineficients.

L’explotació fora del territori de part dels recursos de les conques del riu Siurana i Montsant, juntament amb un ús agrícola de l’aigua poc optimitzat, condiciona una explotació dels recursos sobredimensionada i ineficient.

Els ecosistemes fluvials es troben greument amenaçats con a causa de l’alteració del règim hidrològic.

Els sistemes de sanejament dels pobles de Montsant millorarà pròximament però l’impacte sobre el medi natural es mantindrà a falta de cabals suficients per diluir els efluents abocats.

- 81 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Consums energètics

Els MPNSM són importadors de la pràctica totalitat de l’energia que consumeixen.

Les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques atorguen al territori un altíssim potencial per a generar energies renovable (solar, eòlica, biomassa, etc.). Això no obstant, la generació actual d’aquesta tipologia d’energies continua essent residual i d’iniciativa majorment privada, si bé les experiències implementades resulten d’interès exemplificatiu i demostratiu.

Resta per esser dissenyat un model de desenvolupament d’energies renovables per a millorar l’eficiència energètica del territori dels MPNSM i, si és possible, assolir un escenari d’autosuficiència. Aquest model és necessari però no urgent.

La possibilitat d’implementar un nou sector econòmic basat en la generació i exportació d’energia renovable requereix d’un ampli consens territorial i, en tot cas hauria, de ser harmònic amb la conservació i explotació del principals valors del territori: paisatge i patrimoni natural i humà.

La baixa densitat de població del territori ha determinat una deficiència històrica en la qualitat i suficiència de les infraestructures de subministrament. Aquesta resulta palesa tant en el subministrament elèctric com en el de carburants.

L’arribada del propà a alguns dels municipis del Parc és un element positiu que permet millorar la seva eficiència energètica. Seria desitjable la seva extensió d’aquest subministrament a la resta del territori.

La baixa població i el seu caràcter rural fa que, encara que en augment, el impacte dels consums energètics domèstic (i afins) sigui molt baix pel que fa a les emissions, i alt pel que fa a les infraestructures de transport d’energia.

El model de mobilitat dels MPNSM fa que el consum de carburants (vinculats al transport) per habitant sigui molt superior al de la mitjana catalana.

Les administracions del territori haurien d’esser pioneres en la implementació de polítiques de gestió energètiques municipals exemplificants que serveixin com a referent per a la població de Montsant.

- 82 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Atmosfera

Una qualitat atmosfèrica molt destacable respecte a la contaminació acústica, lumínica o per partícules.

El transport i la mobilitat motoritzada constitueixen un dels principal focus de contaminants atmosfèrics del territori.

Tots els municipis disposen d’un Pla d’Adequació de la Il·luminació Exterior i molts d’ells ja han iniciat la seva implantació.

La contaminació acústica no és rellevant a excepció de la produïda pels vehicles amb motor d’explosió, principalment els quads i les motos.

Els municipis de Montsant, malgrat haver assumit part de les competències que els hi pertoquen, no donen compliment íntegre a les normatives sobre contaminació lumínica i de sorolls vigents.

Residus

Els municipis de Montsant en conjunt exhibeixen una taxa de generació de residus municipals considerablement per sota de la mitjana catalana tot i que al llarg dels últims anys aquesta ha augmentat.

Existeix una marcada estacionalitat en la producció de residus molt lligada a les èpoques vacacionals.

Els habitants dels municipis de Montsant reciclen una part important dels residus que generen, sent aquesta proporció superior a la del percentatge de reciclatge del conjunt dels habitants de Catalunya.

Els municipis de major tamany, Cornudella de Montsant i Ulldemolins, han implantat el sistema de recollida de la fracció orgànica amb uns resultats excepcionals.

Existeix una problemàtica greu lligada als abocaments il·legals, tot i així, darrerament i gràcies a la coordinació entre administracions aquesta es comença a solucionar.

Tot i que la relació del nombre de contenidors per habitant és elevada la població esta descontenta amb el servei de recollida de residus.

Cal desenvolupar un sistema de recollida de residus especials i dotar a la població de major informació sobre bones pràctiques respecte els residus en general.

Un dels aspectes més negatius en referència als residus municipals cal

- 83 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

cercar-lo en les actituds d’alguns dels habitants de Montsant.

Riscos naturals i d’origen antròpic

Els municipis de Montsant presenten un alt risc d’incendis.

Els incendis originats a Montsant poden evolucionar cap a Grans Incendis Forestals amb l’impacte que això pot suposar per dos dels elements més destacables del territori: el paisatge i els valors naturals.

Cal dissenyar un pla de prevenció d’incendis a nivell de Montsant que ha de ser coherent amb els objectius de conservació del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Per donar satisfactori compliment a la normativa d’aplicació, els municipis haurien de desenvolupar els Manuals d’Emergència per als riscos detectats als seus territoris.

A excepció dels incendis forestals l’afectació per altres riscos a Montsant es baixa.

3.1.2 Societat, economia i territori

Context històric i vertebració del Montsant i del Priorat

L’àmbit de Montsant presenta una personalitat pròpia en el context comarcal del Priorat, tot i les disparitats funcionals internes.

El Parc Natural constitueix un element de clar potencial vertebrador per al territori.

Demografia

El territori es caracteritza per una tendència d’equilibri –lleugerament a l’alça- del volum total de la població, així com per una dinàmica de concentració relativa de la mateixa.

El component migratori té una significació cada cop més important en l’evolució global de la població.

Es detecta l’afluència al territori de perfils de nous residents cada cop més diversos, que constitueixen un element potencial de desenvolupament i que

- 84 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

motiven una major necessitat de cohesió social.

La dimensió demogràfica del territori motiva especials dificultats d’adequació de la formació i la preparació dels recursos humans vers les necessitats i orientacions del mercat de treball.

Recursos i serveis a les persones

Les incidències sobre la salut de les persones es troben motivades en bona part per l’envelliment estructural de la població.

Tot i que diversos indicadors socioeconòmics apunten a un baix nivell de dinamisme del territori, la baixa incidència del consum i altres elements com la disponibilitat d’habitatge i la qualitat de l’entorn són elements favorables per al benestar de les persones.

Les característiques del territori, lligades a les limitacions normatives generals, dificulten la cobertura de les necessitats socials actuals i les que es tendeixen a detectar de cara al futur immediat.

Es pot apuntar l’existència d’importants dèficits en la dotació d’equipaments col·lectius, situació afavorida pel reduït marge d’actuació dels municipis des del punt de vista tècnic i financer.

L’oferta d’ensenyament presenta limitacions associades novament al perfil demogràfic, social i territorial de la zona, però es detecta una qualitat molt elevada des del punt de vista pedagògic per les opcions d’oferir una atenció personalitzada.

Les dinàmiques d’educació i sensibilització ambiental s’han accentuat en els darrers temps, però les activitats vinculades a les mateixes es troben molt lligades al desplegament de les opcions de gestió del Parc Natural.

És destacable la dinàmica associativa en relació al volum de població – especialment en els àmbits cultural i esportiu-, tot i que hi ha limitacions de participació lligades tant a la diferent motivació dels col·lectius que integren la població com a les pautes d’envelliment o altres factors externs.

Existeix un creixent sentit d’autoestima de la població envers el propi territori, que se superposa a una valoració en general favorable del mateix, malgrat l’existència de dèficits importants en àmbits sectorials cada cop més localitzats.

- 85 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Activitats econòmiques

La irrupció progressiva d’activitats empresarials associades al turisme i, especialment, a la valorització agroalimentària, constitueix un element evident de modernització del mercat de treball i, per extensió, del teixit econòmic de la zona.

Els nivells d’activitat i ocupació són baixos en general, tot i que s’apunten indicis de major dinamisme, en part lligats a algunes professions i activitats emergents en el territori.

Tot i les tradicionals mancances en l’àmbit de la dinamització econòmica, no existeix una incidència significativa de l’atur, i aquest es troba restringit a uns perfils de població cada cop més definits socialment i geogràficament.

És evident la incidència de l’activitat agrària en l’economia i en l’ocupació, tot i que és de preveure una major redistribució relativa en el futur.

El potencial a l’entorn dels productes agroalimentaris de qualitat associats a un perfil específic de territori ha de permetre encara l’optimització econòmica en el futur, tot i les particularitats internes evidents i les dificultats de manteniment de la base territorial i laboral del sector.

L’activitat industrial al marge del complex agroalimentari és força limitada, però és evident que hi ha opcions de localització de petita indústria específica i altres microempreses associades a l’artesania.

L’activitat constructiva té un component familiar evident, amb un marc de treball en part condicionat per les dinàmiques de construcció i rehabilitació d’habitatges, així com per la necessitat de treballar en un context territorial més ampli.

El desenvolupament terciari es troba essencialment limitat per la reduïda massa crítica del territori, però presenta clares oportunitats lligades a alguns filons d’ocupació.

El turisme presenta un evident potencial associat a les característiques singulars del territori, però presenta menor dinamisme empresarial que en la zona central del Priorat i una gran disparitat entre les modalitats d’oferta i també entre els perfils de demanda.

Les orientacions per al desenvolupament econòmic de Montsant es fonamenten sobretot en una trajectòria àmplia de la comarca del Priorat en l’aplicació de programes de desenvolupament fonamentats en el concepte del desenvolupament rural integrat.

- 86 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Organització i estructura del territori

La configuració longitudinal del territori determina vinculacions externes molt diverses, detectant-se l’atracció de ciutats mitjanes i altres caps de comarca exteriors.

La vertebració interna del territori és difícil pels mateixos factors de configuració, tot i que hi ha clares opcions en poblacions que presenten proximitat entre elles.

Les pautes de mobilitat laboral es van tornant cada cop més complexes, tendint a vincular novament els municipis de la zona més aviat amb l’exterior.

La configuració de la xarxa viària, tot i les seves evidents limitacions, constitueix un element fonamental de vertebració territorial, i ha de tenir en el futur una configuració adaptada a l’entorn però també a les necessitats bàsiques dels seus habitants.

Entorn urbà

La localització i la configuració dels nuclis de població són elements de singularitat del territori i constitueixen un element de patrimoni cultural i arquitectònic en ell mateix.

Les poblacions de la zona han experimentat en general pautes de creixement poc expansives, que de manera molt recent comencen a modificar-se en alguns casos.

El procés d’adequació de la normativa urbanística dels municipis és recent i encara es troba pendent de finalització.

Les actuacions de millora de la cobertura territorial en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són insuficients i poc adequades a les necessitats d’una zona rural de baixa densitat com és el Montsant.

Es detecten encara dèficits significatius en la renovació de xarxes de serveis, incloent àmbits com l’abastament i la distribució, el sanejament o el subministrament energètic.

- 87 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Mobilitat, trànsit i transport

La dependència del vehicle privat és creixent, i superior comparativament a la que es pot registrar en àrees de major densitat.

L’oferta de transport públic no presenta una adequació suficient a les necessitats actuals de la societat i, concretament, dels municipis de la zona.

Les característiques socials i demogràfiques i les lleis i normatives vigents motiven dificultats afegides per a la mobilitat de determinats col·lectius.

Factors tècnics, econòmics i paisatgístics limiten les opcions d’actuació en la xarxa viària.

La xarxa de camins i senders té un paper funcional i d’ordenació evident en el context del territori.

Les pautes de desplaçament a peu són afavorides en general per la dimensió dels nuclis.

Paisatge

Els municipis de Montsant mantenen un, arquetip del paisatge de muntanya mediterrània. D’acord amb diversos estudis i enquestes els elements més valorats d’aquest paisatge pels visitants són la naturalitat (o manca d’artificialització) i la tranquil·litat.

L’àrea central de l’àmbit considerat, que coincideix de forma bastant estreta amb la delimitació del Parc Natural, mostra un domini gairebé complet de. la vegetació natural i el rocam.

Les àrees perifèriques, on convergeixen la major part de nuclis de població exhibeixen un desenvolupament agrícola al seu entorn que genera paisatges en mosaic. Des del punt de vista de biodiversitat, aquestes últimes són les que n’aporten més al conjunt del territori.

Els pobles de Montsant són elements que no només integren el paisatge, sinó que, a més, n’esdevenen referències importants. En aquest sentit, es preocupant cert tipus d’actuacions públiques o privades que estan tendint a desfigurar el paisatge urbà (a curta i llarga distància).

El paisatge de Montsant és un element revaloritzador dels productes i els serveis dels seus municipis, així com un element atractor en ell mateix. Té, per tant, un valor socioeconòmic inqüestionable.

La societat prioratina i, molt en particular, la dels municipis de Montsant està canviant la percepció del paisatge des del d’un escenari fix on es

- 88 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

desenvolupen les activitats humanes a la d’un protagonista més d’aquestes activitats, que pot ser agredit o utilitzat per realçar les accions sobre el territori.

La correcta gestió dels paisatges de Montsant s’ha de basar en l’ordenació dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables dels municpis que integren el Parc. Per a això és necessari coordinar llurs figures de planejament urbanístic d’acord amb les directrius dels documents de referència, com poden ser el PTPCT, el Document Informatiu de la Carta del Paisatge i el futur Document Normatiu de la mateixa, a través d’un Pla Director Urbanístic que integri aquests municipis o la totalitat del Priorat.

Organització municipal, marc competencial i capacitat de gestió

L’estructura d’organització municipal dificulta afrontar reptes de futur en àmbits diversos, incloent l’orientació a la sostenibilitat, i respondre a les necessitats actuals dels propis municipis.

No existeix en general una adequació de bona part de la població i dels ajuntaments al concepte del desenvolupament sostenible.

Es tendeix a generar en el territori un entramat per a la cooperació i la mancomunació de serveis locals, tot i que es plantegen dubtes perquè existeix poca clarificació sobre la coordinació de tasques entre els agents públics.

En el context del Consell Comarcal es van vertebrant equips de treball i polítiques cada cop més orientades a les necessitats reals del territori (p.ex. en els àmbits de serveis socials i de joventut).

La tasca de la Diputació de Tarragona és fonamental i ben valorada des dels ajuntaments, atesa la consideració de les especificitats de la zona.

L’actuació de la Generalitat de Catalunya no es troba totalment adaptada a les especificitats d’un territori com Montsant.

Es detecta un creixent entramat social afavoridor d’una orientació al desenvolupament sostenible.

- 89 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

3.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA: LES VEUS DELS POBLES

El Pla de Participació Social consta de dues fases diferenciades, el Diagnòstic i el Pla d’Acció, en cadascuna d’elles per a l’obtenció de la informació s’utilitzen diverses tècniques.

En la fase de Diagnosi, l’objectiu és conèixer els discursos i posicions dels diversos actors socials i les relacions entre ells, així com els problemes i conflictes més significatius i mobilitzadors, i els aspectes positius i potencialitats dels municipis.

En la fase de Pla d’Acció s’integra la recollida d’informació amb la planificació. En aquesta fase, l’aspecte propositiu i actiu dels agents socials té una importància cabdal en tant que ens permet recollir i prioritzar les opinions de tots els sectors de la població i dibuixar, d’una forma eficaç, línies de treball a llarg termini.

Figura 3.2.1 Esquema del proces de l’Agenda 21

Font:elaboració pròpia.

A partir dels tallers de participació ciutadana es van recollir les següents percepcions dels ciutadans dels municipis que integren el Parc Natural de la Serra de Montsant:

- 90 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

SÍNTESI DELS PUNTS FORTS I FEBLES CONSENSUATS DELS TALLERS DE PARTICIPACIÓ DE DIAGNOSI

Primer taller: Territori, Margalef, 14 d’abril de 2008

Grans temàtiques tractades: Parc Natural, paisatge, patrimoni, ocupació del sòl, demografia, mobilitat, urbanisme, habitatge).

GRUP 1

Punts forts Punts febles

- Patrimoni natural, paisatgístic, cultural - Manca de població resident i històric envejables, a conèixer i (envelliment). respectar. - Mobilitat deficient: cal millorar les - El Parc Natural pot donar prestigi al carreteres –sense variacions territori. importants de traçat- i una xarxa de - El Parc Natural pot ser un element transport públic. vertebrador entre els municipis del - Hi ha una manca de criteris d’actuació territori. conjunta entre el Parc Natural i els - Bona qualitat de vida: manca de municipis. massificació i contaminació. Aspecte - Abandonament urbanístic i manca positiu des del punt de vista d’habitatge, lligada a una manca de demogràfic i econòmic. model econòmic de futur (especialment agrari). - Manca de comunicació entre l’administració local i els ciutadans.

GRUP 2

Punts forts Punts febles

- Conservació del caràcter rural des del - Insuficient control del territori en punt de vista de configuració general. urbanística. - Insuficient recuperació del patrimoni - Dinàmiques de creixement rural (masies, marges). controlades. - Manca de carreteres més segures, - La figura del Parc Natural com a amb menys revolts i una mica més element positiu en ell mateix. àmplies. - El paisatge com a valor natural i - Manca de neteja i gestió dels boscos arquitectònic. en general. - Indicis de recuperació dels antics - Població envellida. camins del territori. - Existència de desequilibris interns: uns pobles són progressius i altres continuen baixant. - Multiplicitat d’institucions que incideixen en la regulació del territori (Parc, Medi Ambient, ACA).

- 91 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

GRUP 3

Punts forts Punts febles

- Riquesa de l’entorn natural, - Envelliment de la població. paisatgístic i cultural. - Abandonament del patrimoni rural - El Parc Natural com a oportunitat de lligat a les activitats tradicionals. conservació i desenvolupament, - Manca de transport públic. sempre que es dugui a terme una - Estat poc adient de les carreteres. bona gestió. - Manca d’habitatge assequible per als - Manteniment dels nuclis de població joves. tradicionals. - Insuficient control del Parc sobre - L’estructura dels habitatges també es determinades activitats (quads, manté en general favorablement. motos, acampada). - Baixa industrialització i predomini agrari. - Manca de problemes de mobilitat als nuclis. - Bona acollida i hospitalitat de la gent dels pobles.

Segon taller: Economia, la Vilella Alta, 22 d’abril de 2008

Grans temàtiques tractades: Agricultura, Ramaderia, Silvicultura, Indústria, Serveis, Comerç, Turisme, Altres.

GRUP 1

Punts forts Punts febles

- L’agricultura a la zona ofereix - Manca d’abastiment hídric. productes de molt bona qualitat. - Manca de serveis, allotjament i oferta - No hi ha indústries contaminants. d’activitats. - Existeix una alta potencialitat turística - Existència d’un comerç amb poc del territori. assortiment, preu elevat i pocs - Hi ha poblacions que tenen un prestigi beneficis. turístic que es podria aprofitar per - Manca de gent per dedicar-se a la difondre turisme a altres poblacions. ramaderia. - Hi ha productes de bona qualitat com l’oli que estan poc valorats. - Mancança de telecomunicacions ( manca cobertura de diferents companyies telefòniques) - Manca d’un Pla de Desenvolupament Turístic per treure profit dels recursos existents.

- 92 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

GRUP 2

Punts forts Punts febles

- Existència de productes de qualitat - Abandonament de conreus com l’oli ecològic, el préssec ecològic tradicionals. o la mel. - Manca de relleu generacional al sector - Presència de ramats de bestiar que primari. permeten mantenir el bosc. - Existència de ramats de bestiar massa - S’han dut a terme actuacions grans i descontrolats. encaminades a la reforestació de - Absència en l’ordenació de la l’alzina trufera i a la neteja del ramaderia i en l’aprofitament de les sotabosc. seves opcions. - Hi ha un turisme respectuós amb el - Manca de gestió d’aigua per suport a medi. l’activitat agrària. - Insuficiència d’infraestructures per donar suport a les activitats econòmiques. - Falta de serveis turístics adaptats a l’entorn. - Manca de suport (formació i assessorament) per crear activitats empresarials. - Inexistència d’indústries o tallers artesanals.

GRUP 3

Punts forts Punts febles

- Bona qualitat de vida existent - Manca d’un nou plantejament de (tranquil·litat i vida saludable). l’agricultura on s’aposti pels conreus - Presència d’un paisatge que dóna alternatius, l’obertura de nous mercats valor afegit al producte. i l’assessorament permanent al - L’agricultura és un bon puntal per sector. potenciar la zona, a través del foment - Absència de transport públic i de dels conreus alternatius. serveis bàsics (manca adequar el - El turisme és una bona oportunitat per transport públic als serveis sanitaris). fomentar el desenvolupament del - Falta de botigues i de comercialització conjunt de Montsant. de productes. - Baixa presència de serveis d’hostaleria sobretot a nivell d’allotjament.

- 93 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Tercer taller: Medi Ambient, la Vilella Baixa, 29 d’abril de 2008

Grans temàtiques tractades: gestió i actuacions del Parc Natural, conservació del medi natural, residus, aigua, energia, sorolls, sensibilitat de la població, activitats d’educació ambiental.

GRUP 1

Punts forts Punts febles

- Tot i les mancances encara existents, - Mal aprofitament de recursos hídric, hi ha una dinàmica de millora de manteniment de xarxes de reg, falta camins. d’aigua de reg en general. - En general i tot els casos singulars - Manca de normativa arquitectònica com les motos, inexistència de sostenible (estètica i materials contaminació acústica. utilitzats). - Dinàmica de recuperació de patrimoni - Freqüència poc adient de recollida cultural (marges, masos, aljubs, etc). selectiva d’escombraries, vinculada a - Existència d’abocadors com a suport la falta de conscienciació de la a la recollida selectiva (Falset i població (cartutxos de caçadors, Cornudella). frigorífics, etc). - Abocaments de runa en general. - Insuficiència de depuradores i d’un sistema de gestió associat (excessiva despesa energètica per la població existent).

GRUP 2

Punts forts Punts febles

- Manca de contaminació acústica en - Manca d’educació ambiental i general. conscienciació. - Recurs hídric de qualitat, tot i la minsa - Derivació d’aigua a l’exterior del disponibilitat. territori. - Dinàmica de recuperació de senders. - Manca d’infraestructures i gestió dels - Conservació de l’entorn i el paisatge residus sòlids i líquids. en general. - Manca de pla de gestió i recursos del Parc Natural. - Existència d’impactes puntuals significatius: accés motoritzat, pastura de cabres incontrolades, senyalització poc racionalitzada, etc.

- 94 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

GRUP 3

Punts forts Punts febles

- Inclusió dins l’àmbit del Parc Natural. - Manca de concreció de la Carta del - Existència d’una gran biodiversitat. Paisatge. - Tranquilitat i manca de contaminació - Manca de campanyes d’informació i acústica. sensibilització sobre el Medi Natural. - Disponibilitat de recursos energètics - Manca de planificació, gestió i singulars: disponiblitat d’hores conservació dels recursos hídrics. d’insolació, biomassa. - Manca d’autoabastiment natural a tots - Manca d’activitats industrials com a els nivells. element de potenciació ordenada de - Afectació de motos i quads sobre els cara al futur. camins. - Manca de contenidors de residus diversos (residus especials). - Falta de criteris en les noves infraestructures ambientals.

Quart taller, Benestar Social (la Figuera, 6 de maig de 2008)

Grans temàtiques tractades: sanitat, educació, gent jove, tercera edat, dones, immigrants, associacions, activitats culturals i festes.

GRUP 1

Punts forts Punts febles

- Disponibilitat d’espais públics per - Dèficit en transport sanitari realitzar activitats. d’urgència. - Integració dels immigrants residents - Manca d’atenció sanitària als pobles en general elevada. d’especialistes mèdics (p.ex. - Menor despesa econòmica en la vida pediatria). diària. - Manca de recursos econòmics i - Disponibilitat de transport escolar. personals per cobrir l’atenció social a - Existència d’atenció social bàsica les persones que ho necessiten. primària. - Falta de dinamització per orientar les activitats dels joves dels pobles. - Manca de polítiques específiques per una dona. - Manca de coordinació entre municipis per activitats socials, educatives i lúdiques. - Pensions reduïdes de la gent gran.

- 95 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

GRUP 2

Punts forts Punts febles

- Habitualment els fills cuiden als pares - Hi ha equipaments i horaris i gent gran en general. millorables en sanitat, mancances - Tracte individualitzat als centres extensives al servei de farmàcia. escolars, amb suficients equipaments. - Manca de facilitats pels serveis - Recepció d’ajuts per als joves que els adreçats a la gent gran. demanen. - Manca de cursos formatius de - Immigració adaptada a les tasques del caràcter no formal. camp i als pobles en general (són - Realització de tasques no desitjades bàsicament gent jove). pels autòctons a càrrec dels immigrants. - Manca d’activitats socioculturals en general.

GRUP 3

Punts forts Punts febles

- Hi ha poca immigració que s’integra i - Excessiva centralització de serveis a s’adapta sense dificultats. la capital de la comarca. - Interès en la creació d’associacions - Manca de centres de dia i activitats en general. per a la gent gran. - Interès en l’oferiment d’activitats que - Falta de centres de dia i activitats per contribueixin a que els joves es a la gent gran, que puguin oferir lleure quedin als pobles. i alleujar la càrrega familiar. - Entorn adient per a la residència de - Manca d’activitats culturals per dones, gent gran, sempre que es disposi dels joves i nens (així com serveis tipus serveis adients. biblioteca, esports, reforç escolar). - Detecció de la necessitat de - Manca d’associacionisme perquè no preservar els centres escolars. hi ha coincidència d’interessos entre - Riquesa en l’oferta de festes persones ni coordinació entre pobles. tradicionals. - Poca freqüència del servei mèdic i d’infermeria i canvi constant d’horaris (sense visites d’especialitats als pobles). - Tancament d’escoles per manca de nens, fet que es nota també en l’absència de llars d’infants i en la problemàtica del transport escolar. - Manca de serveis i activitats de lleure i esports, així com de formació que permeti als joves viure a la zona.

- 96 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Un altre dels mitjans emprats per copsar l’opinió dels habitants sobre el seu municipi va ser la realització d’enquestes. D’entre els diversos àmbits treballats, el nivell de satisfacció dels ciutadans i ciutadanes del territori és positiu entre els següents aspectes:

• Les possibilitats d’accedir a un habitatge.

• El teixit associatiu.

• La qualitat de l’entorn natural.

• La qualitat de l’entorn urbà.

• Els serveis educatius.

• Els processos de participació ciutadana

I el balanç és negatiu en els àmbits:

• Els serveis de transport públic.

• Els serveis sanitaris.

La valoració general dels municipis va ser positiva, ja que gairebé més del 95% dels enquestats estan satisfets o molt satisfets amb el municipi com a lloc per viure. Pel que fa a la qualitat i les possibilitats d’aconseguir i disposar d’un habitatge un 69% dels enquestats en fan una valoració positiva enfront a un 26% de valoració negativa.

- 97 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Diagnosi

Molt o força satisfet Molt o força insatisfet

Amb la qualitat de l'entorn urbà Amb la qualitat de l'entorn natural Amb els processos de participació ciutadana Amb els serveis de transport públic Amb el comerç Amb el teixit associatiu. Amb la integració de la immigració Amb els serveis educatius Amb els seveis i oferta cultural i d'oci Amb els serveis socials Amb els serveis sanitaris Amb les oportunitats laborals Amb les possibilitats de dispossar d'un habitatge Amb el municipi com a lloc per viure-hi

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Figura 3.2.2 Nivell de satisfacció dels ciutadans amb la seva comunitat local

Font:elaboració pròpia a partir de les enquestes.

- 98 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4 EL PLA D’ACCIÓ LOCAL CAP A LA

SOSTENIBILITAT

- 99 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.1 INTRODUCCIÓ: EL PALS, L’ESTRATÈGIA

4.1.1 Definició i concepte

El Pla d’Acció Local Cap a la Sostenibilitat (endavant PALS) és el veritable fruit d’aquest procés. És l’ “AGENDA” d’accions que els municipis de Montsant s’han marcat a si mateixos per tal d’avançar vers el nou model de desenvolupament que desitgen, un escenari de futur basat en l’equilibri i el respecte al medi ambient i en la consolidació d’una societat més justa respecte als individus que la conformen i en la seva relació amb els altres pobles i regions. Es tracta, en definitiva, d’assolir un nou equilibri socioambiental, que comporti, prioritàriament, l’estructuració d’un teixit econòmic sòlid i divers i l’estabilització demogràfica essent, alhora, fidels als principis, al caràcter i a la identitat de Montsant. El Pla d’Acció, conseqüentment, servirà per modificar la dinàmica d’utilització dels recursos naturals i per millorar l’estat social, demogràfic, econòmic i ambiental del territori.

L’objectiu principal del Pla d’Acció és ser una eina amb finalitat pràctica, un pla estratègic que assenyali de forma concreta les actuacions a desenvolupar en el camí cap a la sostenibilitat.

Aquest Pla, ha estat dissenyat i elaborat a través dels resultats derivats dels diferents diàlegs i sessions participatives, i dels estudis i anàlisis tècniques desenvolupades paral·lelament. Així, no només parteix d’un exhaustiu substrat informatiu aportat pels esmentats estudis, sinó que sorgeix del consens i la participació del conjunt de ciutadans i ciutadanes, agents socials i econòmics, representants polítics i administracions.

Durant aquest procés han estat traçades les “línies estratègiques” dins les quals haurà de desenvolupar-se el territori de Montsant durant els propers anys. Alhora, cada una d’aquestes “estratègies” es troba estructurada a través d’allò que anomenem “programes d’actuació”, que consisteixen en els àmbits concrets on actua el Pla. Àmbits d’actuació que es concreten (inclouen) alhora en diferents “accions” a executar. I és així, i atès que cada acció comprèn una termini d’execució, una valoració pressupostària, una relació d’agents i administracions implicats en la seva execució, etc., que el Pla esdevé un veritable compromís, una “agenda” per l’avanç del territori.

La responsabilitat de la seva execució, no recau únicament en l’administració local, ben al contrari, implica també a d’altres administracions que es veuen

- 101 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

implicades en el suport tècnic i el finançament de les diferents accions. Requereix també dels agents i associacions, que hauran de col·laborar necessàriament en el manteniment i millora del Pla i, molt especialment, del conjunt de la ciutadania de qui dependrà l’actualització i renovació del document, així com la reivindicació de la seva execució.

En qualsevol cas, és d’observar com aquest Pla representa el mode més intel·ligent i legítim en què un poble pot escollir el seu futur. En primer lloc, perquè el Pla ha comportat un veritable exercici de planificació, ens referim, a que implica parar-se, analitzar la situació, detectar les problemàtiques i les amenaces, conèixer les potencialitats i les avantatges amb què es pot contar i, endavant, planificar. D’aquesta manera es redueix el marge per a la “improvisació”, prioritzant-se així la “programació”. En segon lloc, per que integra tot tipus d’informació, des d’aquella purament tècnica fins a l’altra, purament perceptual (la percepció dels ciutadans). I és que una circumstància, és o no un problema, en base a com és percebuda la realitat.

4.1.2 Origen de les accions

La metodologia utilitzada per portar a terme el PALS, es basa principalment, en el treball de les diferents propostes sorgides durant la primera fase d’Agenda 21 –la fase de diagnosi–, així com del conjunt d’aportacions recollides al llarg de les diferents sessions que han constituït el Pla de Participació. Per tant, les propostes, accions i iniciatives incorporades al pla tenen el seu origen en:

(i) Les propostes dels ajuntaments dels municipis de Montsant

(ii) Les propostes del Parc Natural de la Sera de Montsant

(iii) Les propostes de la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant..

(iv) Les propostes de la Diputació de Tarragona.

(v) L’equip tècnic de les empreses Agro-3 i MN, format per professionals que han assolit un coneixement significatiu del territori al llarg de la fase de diagnosi. Aprofitant d’altres experiències i el seu punt de vista extern, aquest conjunt d’especialistes aporta una visió alternativa, pràctica i, si més no objectiva, al procés d’elaboració del PALS. Tot això sense descuidar la complexitat inherent a la realitat social d’un territori com el Montsant i, per tant, tenint en compte i considerant la realitat i

- 102 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

visions municipals aportades pels diferents mecanismes de consulta i participació.

(vi) Els processos participatius i de consulta:

a. L’enquesta difosa entre la població en la fase de diagnosi, la qual proposava diverses qüestions respecte a les millores a realitzar a nivell municipal i territorial sobre: mobilitat, economia, etc.

b. Els Tallers de Diagnosi, tot i que han estat desenvolupat durant la fase de diagnosi, han generat propostes aportades pels seus participants relacionades amb diferents actuacions a realitzar al territori. Però ha estat en els Tallers de Pla d’Acció, desenvolupats durant els mesos de setembre i octubre de 2008, on s’han concretat al màxim, per part de la població local, les diferents propostes per al futur desenvolupament sostenible de Montsant.

4.1.3 Aprovació del PALS

Els Ajuntaments dels municpis pertanyents al Parc Natural de la Serra de Monsant han d’ésser les entitats encarregada de portar a terme i vetllar per l’aplicació del Pla d’Acció, així com pel seu correcte seguiment. D’acord amb això, el tràmit seguit per tal d’elaborar el document de PALS definitiu ha estat la presentació prèvia al Consistori Municipal d’un document de treball preliminar per tal de consensuar les diferent línies estratègiques, projectes i accions a incloure al pla. D’aquesta manera s’aconsegueix que el PALS, sorgit a partir de la diagnosi i del pla de participació social, un cop consensuat amb els ajuntaments, adquireixi un caràcter pràctic, que estigui plenament legitimat per tal de ser executat, i que permeti prioritzar les actuacions a portar a terme. Ha correspost, doncs, als Ajuntaments la revisió de les línies estratègiques, així com dels projectes i accions proposades a través del document previ de treball, excloent i incorporant les accions que es considerin oportunes (d'acord amb els objectius, la viabilitat econòmica i tècnica, etc.).

Per últim, convé considerar que l’execució d’aquest pla serà garantida mitjançant el disseny i la implementació de tot un seguit d’eines i mecanismes de seguiment, el conjunt dels quals permeti (i) dinamitzar la execució del pla, (ii) avaluar-ne el seu compliment, (iii) valorar el grau d’assoliment dels diferents objectius fixats per a cada acció i programa iniciat, (iv) vetllar per la seva renovació, correcció i millora, etc.

- 103 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.2 ESTRUCTURA I CONTINGUT DEL PALS DEL MONTSANT

4.2.1 Estructura general

L’estructura bàsica del Pla d’Acció Local de Montsant es basa en la jerarquització de les diferents propostes a tres nivells, les línies estratègiques, els programes d’actuació i finalment les accions. Es descriuen a continuació cadascun d’aquests nivells:

4.2.1.1 Línies estratègiques

Són els grans eixos que han de regir les actuacions dirigides a la consecució i l’assoliment del model de desenvolupament sostenible. Aquestes han de posseir una nomenclatura curta, clara i accessible a tothom, a més de gaudir d’una marcada transversalitat, això és, treballar l’àmbit territorial per així evitar la sectorització excessiva d’aquestes. En el cas de Montsant es proposen 7 línies estratègiques.

Figura 4.2.1Estructura de l’Agenda 21

Font:elaboració pròpia

4.2.1.2 Programes d’actuació

Són els diferents objectius o vies de desenvolupament de les línies estratègiques, les àrees d’actuació en què es divideixen aquestes. Les característiques principals d’aquest programes d’actuació han de ser la seva polivalència i el seu caràcter complementari i exemplificador. Al Montsant es proposen 30 programes d’actuació.

4.2.1.3 Accions

Són el tercer nivell de desenvolupament del pla d’acció local: les propostes pràctiques i concretes d’actuació local. El format de desenvolupament de les

- 104 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

diferents accions és la fitxa d’actuació, la qual ha de facilitar la seva incorporació en les polítiques i gestió municipals. En el cas del Montsant es proposen un total de 109 accions.

Figura 4.2.2 Estructura del Pla d’Acció de l’Agenda 21 de Montsant.

Font: elaboració pròpia.

El format de desenvolupament de les diferents accions és la “fitxa d’actuació”, un document que recull la informació necessària per a la seva execució:

- Línia Estratègica a la qual pertany l’acció.

- Programa d’actuació, el programa dins cada línia estratègica al qual pertany l’acció.

- Acció, títol de cada acció o iniciativa proposada per avançar dins la línia estratègica de que es tracti.

- Descripció, breu, de l’acció o proposta.

- Objectius, la finalitat perseguida mitjançant l’aplicació de cada acció.

- Agents implicats, administracions, entitats i sectors involucrats en l’execució de l’acció.

- Valoració econòmica, quan es possible s’incorpora l’estimació del cost aproximat que pot comportar el desenvolupament de l’acció.

- Finançament, possibles fonts econòmiques o línies de subvenció.

- Prioritat, urgència o preferència en la realització (aquesta pot ser màxima, mitja, o bé baixa o menor).

- 105 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

- Termini, període de temps aproximat per portar a terme l’acció; pot ser a curt termini (de 0 a 2 anys), mig termini (de 3 a 5 anys) o llarg termini (de 6 a 10 anys).

- Estat d’execució de l’acció, indica si aquesta ja s’ha iniciat, està per redactar, per executar, en projecte, avantprojecte, en execució, en curs d’execució, etc.

- Indicador de seguiment, relació dels possibles indicadors que mostrin l’assoliment dels objectius marcats per l’acció proposada. La descripció de l’indicador es troba en el document del Pla d’Organització i Seguiment.

- Observacions, altres aspectes que es considerin d’interès: sinèrgies, justificacions, etc.

A continuació segueix un exemple de fitxa d’actuació on es pot apreciar a nivell de precisió al qual planifica el PALS del Montsant.

- 106 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

LÍNIA ESTRATÈGICA 4:

MILLORA DE LA SOSTENIBILITAT URBANA I INDUSTRIAL

PROGRAMA 4.3. Millora en la gestió energètica

ACCIÓ 4.3.1. Realitzar auditories energètiques municipals

Les restes orgàniques provinents de la cuina i del jardí representen aproximadament un 40% dels residus que es generen a nivell domèstic a Catalunya. El reciclatge de les restes de matèria orgànica ha estat una pràctica habitual tradicionalment. No obstant, aquest hàbit s’ha anat perdent al llarg de les darreres dècades. La utilització de compostadores Descripció domèstiques permet reprendre aquesta pràctica tradicional gaudint dels avantatges actuals: poc espai, sense olors, bon aspecte exterior , etc.

La distribució de compostadores ha d’anar acompanyada de jornades formatives per tal de conèixer les instruccions bàsiques per al seu bon funcionament. Altrament, pot ser convenient el pagament d’una petita fiança a retornar quan es comprovi que es composta de forma habitual.

Reduir els residus orgànics produïts a nivell domèstic.

Objectius Conscienciació de la ciutadania en pràctiques ambientalment correctes en matèria de residus.

Agents implicats AJ i ARC

Agent responsable AJ

Variable en funció del nombre de compostadors a distribuir Valoració econòmica (aproximadament 100 € per compostador)

Finançament AJ i ARC

Estat Prioritat Mitja Termini Curt Per executar execució

Indicador de Producció de residus municipals (codi 04.01.07) seguiment

- 107 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.2.2 L’estratègia ambiental

D’entrada cal posar de relleu la primera línia estratègica, la qual engloba múltiples accions encaminades a dotar els Ajuntaments de Montsant d’una Regidoria de medi ambient ben estructurada, coordinada i amb suficients recursos, la qual haurà d’encapçalar la materialització de la major part d’accions que proposa el present document del PALS.

La següent línia estratègica, de manera complementària a la primera, es presenta amb voluntat d’aplicar accions que facin més transparent, democràtica i participativa l’acció política i la gestió pública de l’Administració local. Igualment, s’insta als Consistoris a fer públic l’accés a la informació ambiental, creant els òrgans i mecanismes necessaris per a tal fi.

Finalment, les estratègies 3 i 4 emmarquen un seguit d’accions amb una aplicació més real i palpable sobre el territori, les quals seran responsables de la transformació directa del municipi vers l’objectiu final del desenvolupament sostenible. Així, aquestes línies estratègiques introdueixen mesures per a la gestió del medi natural i la sostenibilitat urbana.

A continuació s’enumeren les 4 línies estratègiques que formen part de l’estratègia ambiental del present PALS del Montsant:

LÍNIA ESTRATÈGICA 1: ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I EXECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA I INFORMACIÓ AMBIENTAL

LÍNIA ESTRATÈGICA 3: MILLORA DE LA GESTIÓ I LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI NATURAL

LÍNIA ESTRATÈGICA 4: MILLORA DE LA SOSTENIBILITAT URBANA

Tal i com s’ha esmentat amb anterioritat, els programes d’actuació són una expressió més concreta de les línies estratègiques. D’aquesta manera cada línia d’actuació es desenvolupa mitjançant diversos programes d’actuació, els quals emmarquen les diferents accions del PALS.

A continuació es detallen els diferents programes d’actuació per a cadascuna de les quatre línies estratègiques:

- 108 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.2.3 L’estratègia econòmica

L’estratègia econòmica s’ha desenvolupat a través de la següent línia estratègica:

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FOMENT DE LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA PER A LA FIXACIÓ DE LA POBLACIÓ I LA MILLORA DE LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL. En la mateixa s’hi inclouen un seguit de mesures que tenen com a objectiu comú continuar impulsant i revitalitzant els diferents sectors econòmics que sostenen l’economia del territori. Així també es dona una especial preponderància per les activitats menys desenvolupades actualment, com el turisme, les quals aporten, més enllà d’un benefici econòmic directe, plusvàlues derivades de la diversificació de l’economia territorial.

En general, es fa especial incidència a la consolidació de les dinàmiques de modernització en els sectors motrius del territori, com són el sector agrari/agroalimentari i l’activitat turística. En aquest sentit, resulta fonamental la definició de nous vincles entre ambdós sectors i entre aquests i la resta de l’activitat econòmica.

L’objectiu final de les accions ha de ser contribuir a la diversificació del teixit econòmic, la generació d’ocupació i la fixació de la població en el territori.

- 109 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.2.4 L’estratègia social

Pel que fa a la dimensió social totes les actuacions s’engloben dins d’una única línia estratègica. L’estratègia social engloba un conjunt d’accions encaminades a facilitar els serveis i l’atenció als sectors socials del territori més desfavorits, és a dir, els joves –amb problemàtiques associades a l’accés a l’habitatge, a determinades feines qualificades i amb manques d’espais d’oci de qualitat– i a la gent gran –amb requeriments d’assistència social i sanitària propers al ciutadà–.

LÍNIA ESTRATÈGICA 6: MILLORA DEL BENESTAR DE LA CIUTADANIA I FOMENT DE LA COHEXIÓ SOCIAL

4.2.5 L’estratègia territorial

Les accions dins de la línia territorial cerquen la millora de l’estat dels nuclis de població, la recuperació i potenciació del patrimoni històric i cultural, l’implementació de mesures de prevenció i protecció envers als possibles riscos per a la població i la valorització de l’activitat agrícola com a eina de gestió i ordenació del territori.

LÍNIA ESTRATÈGICA 7: MILLORA DE L’ORDENACIÓ TERRITORIAL PER A LA PRESERVACIÓ DE LA IDENTITAT I LA QUALITAT DE VIDA DE MONTSANT

- 110 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Figura 4.2.3 La priorització d’accions com a necessitat estratègica

Font: elaboració pròpia

Cal insistir en la importància d’una priorització adient de les accions per tal d’assolir el nivell desitjat d’èxit. És fonamental, concretament, que en el període inicial (aproximadament dos anys) es pugui impulsar alguna de les accions de màxima prioritat estratègica –amb capacitat de transformació i arrossegament- però també components d’altres accions amb un alt nivell de viabilitat.

En aquest contex de priorització, és fonamental considerar el nivell de màxima prioritat estratègica pel fet que inclou precisament aquelles accions amb capacitat de transformació positiva del territori i la societat i també d’orientació global de Montsant vers el concepte del desenvolupament sostenible.

Aquestes accions de màxima prioritat estratègica s’agrupen en les grans temàtiques que afecten aquesta orientació de Montsant, com són economia, medi ambient, societat i territori. Per tant, afecten cadascun dels àmbits en els quals s’inclouen les línies estratègiques del PALS.

- 111 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

En tots els casos cal que aquestes accions siguin impulsades en la mesura de les possibilitats i la viabilitat tècnica i econòmica. Cal recordar que impliquen sovint la cooperació entre els principals agents.

Figura 4.2.4 Accions de màxima prioritat estratègica

Font: elaboració pròpia

Entre aquestes accions de màxima prioritat estratègica cal destacar molt específicament la proposta d’estructurar un servei de dinamització econòmica i empresarial adaptat a les característiques del territori. Es tracta de facilitar un acostament a la zona de serveis que en diferents àrees rurals constitueixen elements concrets de dinamització. No es pot oblidar la necessitat evident que el territori té de diversificar el teixit econòmic i empresarial per tal d’ampliar les fonts de treball i facilitar la fixació de la població –especialment col·lectius com les dones i els joves- en el territori.

Actualment existeixen les opcions per a disposar de tècnics que puguin realitzar funcions d’assessorament i suport a la dinàmica empresarial privada i al foment de la inversió en el territori en general. Es tracta de concretar aquestes opcions i disposar d’un equip bàsic però de la màxima flexibilitat i funcionalitat en els objectius esmentats.

- 112 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Figura 4.2.5 Estructura de dinamització empresarial com a nucli estratègic del PALS.

Font: elaboració pròpia.

- 113 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.3 EXECUCIÓ I SEGUIMENT DEL PALS

4.3.1 Aplicació i pressupostos

L’aplicació del PALS depèn en darrer terme de l’execució de les accions recollides en aquest. Les accions constitueixen, doncs, la part executable del Pla, mentre que les línies estratègiques i els programes d’actuació li atorguen ordre i li aporten coherència.

La planificació i l’execució de les accions es durà a terme mitjançant les “fitxes d’actuació”. És d’observar com aquestes ja preveuen, entre d’altres informacions, el pressupost aproximat de l’acció, les possibles fonts de finançament, els agents que es veuran implicats i els terminis previstos pel seu desenvolupament. En qualsevol cas, la fitxa és un document actualitzable que haurà de concretar-se a mesura que sigui enllestida l’execució de cada acció, i conté, mentrestant, informació de caràcter provisional.

Evidentment, el PALS, pel seu caràcter obert i actualitzable, mai disposarà d’un pressupost tancat: el seu contingut haurà de ser revisat i el número i abast de les accions es poden veure modificades freqüentment. En idèntic sentit, la valoració del cost de l’acció que conté cada fitxa, de caràcter estrictament orientatiu, haurà de ser substituït per veritables pressupostos.

4.3.2 Execució, seguiment i renovació

L’Agenda 21 no és un procés lineal i tancat, ans al contrari, es tracta d’una actitud alternativa davant el desenvolupament, d’una nova “manera de fer”, la de la sostenibilitat. És en aquest sentit que el Pla d’Acció tampoc pot ser considerat un projecte que s’esgota amb la seva execució. Per tal que el PALS sigui també “una actitud”, és necessari que sigui cíclic, que es renovi continuadament i que esdevingui un document “viu”.

Ja hem apuntat com, el PALS, precisament per ser un pla de futur que recull les voluntats dels pobles de Montsant i que emana del consens de la seva gent, gaudeix de la màxima legitimitat. Més enllà, la seva elaboració parteix d’un compromís i consens polític de respecte vers el seu contingut i la seva aplicació.

- 114 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Resulta necessari doncs, definir i identificar els responsables del compliment del PALS, així com estructurar els organismes i establir els mecanismes que garanteixin la seva millora, perfeccionament i renovació. És així, que el PALS, ha estat acompanyat d’un segon document denominat “PLA DE SEGUIMENT”.

L’objectiu principal d’aquest és, doncs, “garantir l’aplicació i l’èxit del Pla d’Acció”, ja no tan sols respecte a l’“excepcionalitat” del seu contingut i de les accions proposades, sinó especialment, respecte la seva executabilitat i practicitat, l’operativitat, i l’actualitat (renovació), així com respecte al realisme, la funcionalitat i la viabilitat econòmica del seu desplegament.

El pla de seguiment del PALS de Montsant s’estructura bàsicament mitjançant:

- un seguit d’òrgans amb diferents funcions i,

- un paquet de mecanismes dissenyats per tal de dotar d’eines de seguiment i renovació als esmentat òrgans que hauran de vetllar pel desenvolupament del contingut del pla d’acció.

4.3.3 Vigència

Es preveu que el PALS disposi d’una vigència d’aproximadament 10 anys. Transcorregut aquest període, o abans en cas de considerar-se necessari, el PALS hauria de sotmetre’s a una revisió íntegra dels seus continguts i pressupòsits.

No obstant, resulta ressenyable el fet que el Pla d’acció no és un document tancat. Es preveu, tal i com s’exposarà seguidament, que aquest estigui sotmès a una millora i renovació continuada.

El Pla, d’altra banda, programa les seves accions per a ser executades en diferents “terminis” en base a la seva prioritat:

Curt termini de 0 a 2 anys Mig termini de 3 a 5 anys Llarg termini de 6 a 10 anys

- 115 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.3.4 Òrgans responsables

Els òrgans han estat agrupats a dos nivells.

Els ÒRGANS DE DRET:

Els òrgans de dret els constitueixen els Plens dels l’Ajuntaments, i les Juntes de Govern. Són els òrgans als quals, d’acord amb les atribucions que confereix el conjunt de normativa reguladora de les administracions públiques locals, correspondrà l’aprovació del PALS i l’execució de les diferents accions que el constitueixen, així com la seva renovació. Sobre ells, efectivament, i molt especialment sobre l’equip de govern, recau la responsabilitat última del desenvolupament del PALS així com de l’Agenda 21.

No obstant, poden recolzar-se en diferents òrgans, comissions i d’altres instruments, amb l’objecte de garantir la participació ciutadana, d’incorporar criteris tècnics o especialitzats, de potenciar els mecanismes de dinamització, de delegar determinades funcions, així com per supeditar determinades decisions a àmbits més plurals i representatius. Precisament amb aquest objectiu poden constituir-se “ad hoc” (específicament), òrgans “no de dret”, que donaran suport al seguiment i renovació del pla.

- 116 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Figura 4.3.1 Diagrama mostrant l’estructura organitzativa del Pla de Seguiment i les característiques essencials de cada òrgan

Font: elaboració pròpia

Els ÒRGANS NO DE DRET:

ELS ÒRGANS DE SEGUIMENT I RENOVACIÓ CONSTITUÏTS “AD HOC”.(Òrgans consultius no de dret). El Pla de seguiment proposa la constitució dos òrgans amb diferents funcions i grau d’implicació. Dos d’ells es constitueixen per tal de donar suport de manera continuada als Plens dels Ajuntaments i a les Juntes de Govern en l’execució de l’Agenda 21. Aquests òrgans seran anomenats, eventualment, “Comissió Municipal de Seguiment “ i “Consell de Sostenibilitat”. El primer òrgan seria una comissió de treball responsable de les tasques i funcions ordinàries i quotidianes de dinamització i execució del pla i d’avaluació del grau d’assoliment dels objectius perseguits. El segon, el Consell de Sostenibilitat, de major representativitat social, vetllaria a través de jornades de reflexió i debat, per la millora i renovació periòdica del pla, tant del seu contingut (estratègies, programes i accions), com del les eines i mitjans de que es disposa per a la seva execució, i, molt especialment, dels mecanismes de participació ciutadana.

- 117 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Caldrà dissenyar el conjunt de mecanismes de participació necessaris per tal de garantir que la renovació i actualització del pla gaudeixi i sorgeixi del consens ciutadà. D’entre aquest mecanismes, es proposa com a principal escenari de debat la convocatòria periòdica d’un fòrum. Aquest Fòrum 21, que ordinàriament serà obert a tota la població de Montsant, si bé no hauria de ser l’única eina de participació, si haurà d’esdevenir l’espai de debat central. És en aquest sentit, que malgrat no posseir una constitució de membres permanent ni estar sotmès a dinàmiques i protocols de treball prefixats, podria ser considerat com un tercer òrgan de treball per a la renovació i millora del pla, en aquest cas, a nivell de la ciutadania.

L’estructura organitzativa es defineix de manera sintètica en l’esquema següent, on es reflecteix la importància d’un treball tècnic coordinat entre la Mancomunitat de Municipis i la Diputació de Tarragona, aquesta tant de manera directa com mitjançant el nou òrgan de suport als municipis que disposen d’Agenda 21.

Plenaris Mancomunitat i Parc Natural

ÒRGANS POLÍTICS Comissió de Govern dels ajuntaments

Diputació de Tarragona

CODAT /xarxa de municipis A21 ÒRGAN TÈCNIC Serveis tècnics Mancomunitat (AODL)

Fòrum 21 (ciutadania)

Comissió municipal de seguiment ÒRGANS PARTICIPATIUS CODAT /xarxa de municipis A21

Consell de Medi Ambient Mancomunitat

Figura 4.3.2 Estructura organitzativa.

Font: elaboració pròpia.

- 118 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Dins l’entramat organitzatiu i de gestió, la Mancomunitat de Municipis ha de constituir un motor fonamental. En alguns casos l’organisme ha de ser principal responsable de les accions, mentre que en altres casos apareix com a coresponsable. La proposta del PALS ha de ser alhora un contingut per a la consolidació de l’ens.

Figura 4.3.3 Mancomunitat de Municipis com a motor d’iniciatives.

Font: elaboració pròpia.

D’altra banda, és important que en l’entramat de seguiment existeixi una correcta coordinació dels agents implicats, amb la Mancomunitat, el Parc Natural, els Ajuntaments de la zona i la Diputació de Tarragona com a peces fonamentals.

La iniciativa privada ha de ser també un element fonamental de concreció d’una part de les accions del PALS, sovint amb el recolzament públic que representen elements concrets com la nova iniciativa LEADER.

És fonamental, dins aquest sistema, escatir les accions en les quals cadascun dels esmentats agents ha de tenir un paper de realització o execució directa, així com aquelles altres en les quals han de tenir un paper més complementari.

- 119 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

Figura 4.3.4 La implicació dels agents com a element fonamental per a l’èxit.

Font: elaboració pròpia

4.3.5 Eines i mecanismes de suport

D’altra banda, els mecanismes a crear per tal d’assistir al conjunt d’òrgans esmentats, seran:

- Un Pla de Participació que garanteixi la incorporació de la veu ciutadana en la renovació i execució del pla estratègic municipal (PALS).

- Una Estratègia o Pla de Comunicació per tal de sensibilitzar i promoure la cultura de la sostenibilitat, retornar la informació als ciutadans i promoure la participació.

- El Sistema d’Indicadors. Representa el control o seguiment de tot un seguit de valors, la mesura dels quals ens informi respecte l’evolució en el temps de determinats aspectes, i per tant, del grau de compliment dels objectius fitxats per a cada línia estratègica o programa del PALS.

- 120 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

4.3.6 Projecció territorial

És important i necessari articular l’execució del PALS amb polítiques i instruments de planificació d’àmbit supramunicipal, per tant, de procurar la coherència i coordinació interadministrativa entre administracions. Així, resulta evident que aquesta responsabilitat político-administrativa cal atribuir-la als òrgans de dret, que hauran d’esmerçar els esforços que siguin necessaris per tal de fer efectiva l’esmentada articulació.

Figura 4.3.5 Diagrama mostrant l’estructura general del Pla de Seguiment.

Font: elaboració pròpia.

En idèntic sentit, caldrà cercar i establir vincles i col·laboracions amb d’altres mecanismes i eines de potenciació de la sostenibilitat als diferents nivells territorials, per exemple, amb la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat, o amb el conjunt de municipis de les comarques de Tarragona que hagin engegat Agendes 21 (a través de la Diputació de Tarragona).

Al gràfic anterior es diferencien els dos nivells de planificació (municipal, per al qual el document guia de planificació i desenvolupament serà el PALS, i el

- 121 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant El Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat

supramunicipal). A nivell local, l’execució i renovació del PALS depèn d’un seguit d’òrgans (color blau), els quals es classifiquen segons siguin “de dret” o “no de dret”. Aquest disposen de determinats mitjans i recursos, físics i humans, així com de certs mecanismes (color taronja) creats específicament per garantir la correcta dinamització del PALS: el Pla de Comunicació, els Mecanismes de Participació i el Sistema d’Indicadors.

- 122 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Els annexos

5 ANNEXOS

- 123 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Els annexos

5.1 L’EQUIP DE TREBALL

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA: SUPORT TÈCNIC

Sra. Misericòrdia Montlleó. Diputada de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona.

Sr. Gabriel Sanz. Cap de la unitat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona.

Sra. Sílvia Arroyo. Tècnica de la unitat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona.

Sr. Ernest Gatell. Tècnic de la unitat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona.

PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT: SUPORT TÈCNIC

Sra. Neus Miró. Directora del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Sr. Ricard Passanau. President del Parc Natural de la Serra de Montsant.

AJUNTAMENTS DE MONTSANT: SUPORT TÈCNIC

Sr. Lluís Massip. Alcalde de la Bisbal de Falset.

Sr. Josep Antoni Robles. Alcalde de Cabacés.

Sr. Josep Maria Castán. Alcalde de Cornudella de Montsant.

Sra. Cristina Ghiorghiu. Alcaldessa de la Figuera.

Sr. Ramon Vila. Alcalde de Margalef.

Sra. Núria Crivillé. Alcaldessa de la Morera de Montsant.

Sr. Josep Maria Rebull. Alcalde de la Vilella Alta.

Sr. Jordi Sabaté. Alcalde de la Vilella Baixa.

Sra. Misericòrdia Monlleó. Alcaldessa d’Ulldemolins.

- 125 -

Agenda 21 dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant Els annexos

MN CONSULTORS I AGRO-3: COORDINACIÓ TÈCNICA DE L’EQUIP.

Sr. Jaume Solé, llicenciat en Biologia.

Sr. Francesc Primé, Enginyer agrònom.

MN CONSULTORS i AGRO-3: TÈCNICS RESPONSABLES DE LA DIAGNOSI EN LES SEVES CORRESPONENTS DISCIPLINES.

David Rocamora, Advocat.

Roger Pascual, Doctor en Biología.

Guillermo García, llicendciat en Biologia.

Margarita Manzano, Enginyera d’Obres Públiques.

Jaume Solé, llicenciat en Biologia.

Mercè Carod, llicenciada en Ciències Ambientals.

Núria Calaf, llicenciada en Ciències Ambientals

Jordi Pasalaigua, llicenciat en Ciències Ambientals.

Josep Maria Piñol, llicenciat en Història General i Geografia.

Montserrat Butillé, llicenciada en Geografia.

Marc Mestres, llicenciat en Geografia.

Jordi Gebellí, Tècnic superior en Desenvolupament de Projectes de Construcció.

- 126 -