DOCSLIB.ORG

ORDRE ARP/15/2002, De 24 De Gener, Per La Qual Es Declaren Nous Focus

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
ORDRE ARP/15/2002, De 24 De Gener, Per La Qual Es Declaren Nous Focus ORDRE ARP/15/2002, de 24 de gener, per la qual es declaren nous focus de pesta porcina clàssica i s'estableixen les zones de proteccció i de vigilància DOGC núm. 3562, de 28 de gener de 2002, pàg. 1681 Davant l’aparició de dos nous focus de pesta porcina clàssica ubicats, respectivament, en una explotació del terme municipal de Vic (Barcelona) i en una explotació del terme municipal de Malla (Barcelona), cal procedir a la seva declaració, així com establir les zones de protecció i de vigilància. D’acord amb els reials decrets 2459/1996, de 2 de desembre, pel qual s’estableix la llista de malalties d’animals de declaració obligatòria i es dóna la normativa per a la seva notificació, i 2159/1993, de 13 de desembre, pel qual s’estableixen mesures relacionades amb la pesta porcina clàssica; En ús de les atribucions que m’han estat conferides, Ordeno: Article 1 Es declara oficialment la presència de dos focus de pesta porcina clàssica ubicats, respectivament, en una explotació del terme municipal de Vic (Barcelona) i en una explotació del terme municipal de Malla (Barcelona). Article 2 2.1 S’estableix la zona de protecció, amb un radi mínim de 3 quilòmetres, que engloba els focus de la malaltia, la qual es delimita a l’annex 1 d’aquesta disposició. 2.2 L’annex 1 de l’Ordre de 22 de gener de 2002, per la qual es declara un nou focus de pesta porcina clàssica i s’estableixen les zones de protecció i vigilància, queda substituït per l’annex 1 d’aquesta Ordre. Article 3 3.1 S’estableix la zona de vigilància, amb un radi mínim de 10 quilòmetres, al voltant dels focus de la malaltia, la qual es delimita a l’annex 2 d’aquesta disposició. 3.2 L’annex 2 de l’Ordre de 22 de gener de 2002, per la qual es declara un nou focus de pesta porcina clàssica i s’estableixen les zones de protecció i vigilància, queda substituït per l’annex 2 d’aquesta Ordre. Article 4 Als focus declarats, a la zona de protecció i de vigilància i a tot el terme municipal dels municipis afectats parcialment per aquestes zones els són d’aplicació les mesures que estableix l’Ordre de 7 de desembre de 2001, per la qual s’estableixen mesures urgents per a la prevenció i la lluita contra la pesta porcina clàssica. Barcelona, 24 de gener de 2002 Josep Grau i Seris Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Annex 1 Zona de protecció 1 (focus 30/2001, 31/2001, 32/2001, 33/2001, 1/2002, 4/2002 i 5/2002) La zona de protecció 1 comprèn: De la comarca d’Osona, els termes municipals sencers següents: Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, i part dels termes municipals següents: Folgueroles, Gurb, Malla, les Masies de Roda, Muntanyola, Sant Julià de Vilatorta, Taradell, Tavèrnoles, Tona i Vic. 1. S’inicia al Puigsec, al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. 2. Des del Puigsec s’estableix una línia recta, direcció nord, fins a l’ermita de Sant Pere de Savassona, al terme municipal de Tavèrnoles. 3. Des de l’ermita de Sant Pere de Savassona s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a la pedrera situada a l’est de la població de Fontanelles, al terme municipal de les Masies de Roda. 4. Des de la pedrera s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins al Vidal, al terme municipal de Gurb. 5. Des del Vidal s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a la intersecció de la carretera B-522 amb l’autovia que connecta la N-152 amb la N-141. 6. Des d’aquest punt s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins al Mas Galí, al terme municipal de Vic. 7. Des del Mas Galí s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a Gatllepa. 8. Des de Gatllepa s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a Girapells. 9. Des de Girapells s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a l’ermita de Santa Margarida. 10. Des de l’ermita de Santa Margarida s’estableix una línia recta, direcció sud, fins al Vilar de Múnter, al terme municipal de Muntanyola. 11. Des del Vilar de Múnter s’estableix una línia recta, direcció sud-est, fins a Can Febrer. 12. Des de Can Febrer s’estableix una línia recta, direcció sud-est, fins al Colomer, al terme municipal de Taradell. 13. Des del Colomer s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al cementiri situat a l’oest de la població de Taradell. 14. Des d’aquest cementiri s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins a Vilalleons, al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. 15. Des de Vilalleons s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins a Puigsec, punt d’inici de la zona de protecció 1. Zona de protecció 2 (focus 2/2002 i 3/2002) La zona de protecció 2 comprèn: De la comarca d’Osona, el terme municipal sencer de Sant Hipòlit de Voltregà, i part dels termes municipals següents: Gurb, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Torelló. 1. S’inicia a l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà, al terme municipal de Manlleu. 2. Des de l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a les Gambires, al terme municipal de Torelló. 3. Des de les Gambires s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a la Miranda, al terme municipal de les Masies de Voltregà 4. Des de la Miranda s’estableix una línia recta, direcció sud-oest, fins a Puigpelat, al terme municipal de Santa Cecília de Voltregà. 5. Des de Puigpelat, s’estableix una línia recta, direcció sud, fins a la Teuleria de Serramitja, al terme municipal de Gurb. 6. Des de la Teuleria de Serramitja s’estableix una línia recta, direcció sud-est, fins a la Coromina. 7. Des de la Coromina s’estableix una línia recta, direcció sud-est, fins a l’Argila. 8. Des de l’Argila s’estableix una línia recta, direcció est, fins als Perers. 9. Des dels Perers s’estableix una línia recta, direcció est, fins a la Pineda Vella. 10. Des de la Pineda Vella s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins a Sobre-riba. 11. Des de Sobre-riba s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al Serradal. 12. Des del Serradal s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al cementiri situat al sud de Sant Miquel de la Guàrdia, al terme municipal de les Masies de Roda. 13. Des d’aquest cementiri s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a la intersecció de les carreteres B-522 i BV-5222, a l’interior de la població de Manlleu. 14. Des d’aquest punt s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà, punt d’inici de la zona de protecció 2. Annex 2 Zona de vigilància 1 (focus 30/2001, 31/2001, 32/2001, 33/2001, 1/2002, 2/2002, 3/2002, 4/2002 i 5/2002) La zona de vigilància 1 comprèn: De la comarca d’Osona, els termes municipals sencers següents: Roda de Ter, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer i Sobremunt i part dels termes municipals següents: el Brull, Centelles, Collsuspina, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Balenyà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Cecília de Voltregà, Santa Maria de Corcó, Seva, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Viladrau i Vilanova de Sau. De la comarca del Bages, part dels termes municipals següents: Moià i Santa Maria d’Oló. 1. S’inicia al pic Puig Castellar, al terme municipal del Brull. 2. Des del pic Puig Castellar s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al pic Matagalls Xic, al mateix terme municipal. 3. Des del pic Matagalls Xic s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al Turó de la Solella, al terme municipal de Viladrau. 4. Des del Turó de la Solella s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al Turó dels Bassots, al terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort. 5. Des del Turó dels Bassots s’estableix una línia recta, direcció nord-est, fins al cementiri de Sant Pere de Castanyedell, al terme municipal de Vilanova de Sau. 6. Des del cementiri de Sant Pere de Castanyedell s’estableix una línia recta, direcció nord, fins a les Alberedes, al mateix terme municipal. 7. Des de les Alberedes s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a l’ermita de Tresserra, al terme municipal de Tavertet. 8. Des de l’ermita de Tresserra s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a Puigborriana, al terme municipal de Santa Maria de Corcó. 9. Des de Puigborriana s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins al Serrat de la Cavorca, al límit dels termes municipals de Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló. 10. Des del Serrat de la Cavorca s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a les Comes, al terme municipal de Sant Pere de Torelló. 11. Des de les Comes s’estableix una línia recta, direcció nord-oest, fins a les Valls, al terme municipal d’Orís.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Premi Porc D'or 2005 Explotacions Nominades
    Premi Porc d’Or 2005 Explotacions nominades CRITERIO EMPRESA NOMBRE POBLACIÓN PROVINCIA 1ª Cat. Pn Coop. Plana de Vic Granja La Riera Vilanova de Sau Barcelona 1ª Cat. Pn Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Pn Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Pn Gitxezel Lesmes Belaunzarán Berrobi Guipúzcoa 1ª Cat. Pn I.T.G.Ganadero Explotación Agropecuaria Atondo Iruñela Navarra 1ª Cat. Pn Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1ª Cat. Pn Piensos Bagà Santesmases Vilanova de L’Aguda Lleida 1ª Cat. Nv Coop. Plana De Vic Granja El Tei Malla Barcelona 1ª Cat. Nv Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Nv Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Roberto Crespo Morentin Azuelo Navarra 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Jose Maria Iribarren Etxegia Hurtos Navarra 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Begoña Sanzberro Iturriria Almandoz Navarra 1ª Cat. Nv Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1ª Cat. Tp Coop. Plana De Vic Granja El Tei Malla Barcelona 1ª Cat. Tp Coop. Plana De Vic Granja La Riera Vilanova de Sau Barcelona 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Alfonso Gene Benavent de Lleida Lleida 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Tp Gitxezel Lesmes Belaunzaran Berrobi Guipúzcoa 1ª Cat. Tp I.T.G.Ganadero Explotación Agropecuaria Atondo Iruñela Navarra 1ª Cat. Tp Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1 CRITERIO EMPRESA NOMBRE POBLACIÓN PROVINCIA 2ª Cat. Pn Pinsos Baucells Alimentació Corminons Tona Barcelona 2ª Cat.
    [Show full text]
  • La Cacera Al Collsacabra Conversaamb Josep Roquer I Jofré Detavertet
    ECINGLES DE COLLSACABRA LA CACERA AL COLLSACABRA CONVERSAAMB JOSEP ROQUER I JOFRÉ DETAVERTET En Josep Roquer és el president de la So­ i no podríem controlar bé la cacera. Als pro­ cietat de Caçadors de Tavertet, i ha tingut pietaris de les finques se'ls fa un carnet gra­ l'amabilitat de concedir-nos uns minuts per tuït per caça, després els que viuen al poble parlar de la cacera al Collsacabra. o hi tenen una casa, se' ls fa el carnet de soci - Senyor Roquer, quants anys fa que es va i han de pagar com a soci, i als de fora se'ls constituir la Societat de Caçadors de fa un carnet dinvitació per tota la tempora­ Tavertet i quina és la seva organització? da; a més, si un soci vol portar un amic se li L'Associació de Caçadors de Tavertet es fa una invitació per un dia. Cada soci té dret va fundar l'any 1977. Es va fer una junta a dues o tres invitacions l'any per a amics. amb la gent del poble i es va agafar gent de fora, se'ls feia un carnet d'invitació en ser - Quants caçadors la componen i quina poca gent aquí i així poder cobrir despeses. mitjana d'edat es pot calcular? El vedat no costa diners ja que els propieta­ Entre els tres municipis soms entre qua­ ris dels terrenys ens els deixen sense cobrar ranta o cinquanta, però el dia de caçar no hi res , els pagaments s' han de fer a la Gene­ soms tots, sempre hi ha a qui no li va bé; ralitat pels permisos, cada any.
    [Show full text]
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal
    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
    [Show full text]
  • Tesina Sobre Els Parcets
    Història genealògica dels Gaju - Duran de Rubí Tesina sobre els Parcets Josep Climent Parcet Doctor Enginyer Industrial. Membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Resum: Continuació de l’estudi de la nissaga Parcet d’Espinelves (Osona) i de les seves diferents branques, des de finals del s. XIX fins avui dia. Paraules clau: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Resumen: Continuación del estudio del linaje Parcet de Espinelves (Osona) y de sus diversas ramas, desde finales del s. XIX hasta nuestros dias. Palabras clave: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Abstract: Continuing the work on Parcet d’Espinelves lineage (Osona) and its various branches, from the end of the 19th century until present times. Key words: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Resumé: Suite de l’étude du lignage Parcet d’Espinelves (Osona) et de ses branches, depuis la fin du XIXe S TUDI S siècle jusqu’aujourd’hui. E Mots-clés: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. 25 • PARATGE 24 25 Tesina sobre els Parcets Josep Climent Parcet Post Scriptum sobre la nissaga Parcet 1.- Introducció En el present article, a més de fer un resum de la tesina original, “Una nissaga de més de 700 anys: els Parcet” lliurat a la SCGHSVN el mes de març de 2012, dins del Curs Superior de Genealogia, i presentat públicament el passat mes de febrer del 2013, s’amplia la investigació feta anteriorment en base a noves informacions trobades després de l’entrega de l’estudi, completant d’aquesta manera algun dels buits que havien quedat en algunes branques.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]