b^z{ \ tt{12

¡at)ßz/ t11)r Q ( hÓ1'I Gt+ . VRttS I LA SEVA UlSrÒRlR . 1tÞL

DrnrcrpR prn Lluís NRvRnno I Snnrtnco Roourn

VOLUM II

PREHISTORIA IHISTORIAANTIGA

Coonor¡rAr pER Josrp M. VrncÈs BoscH t Jonol Lopez Vlmn

r=l=l= ]ICACA lnslitul Català d'Arqu6ologiå Clàss¡ca Cen(.e de documentacrô Aquest llibre ha estat editat per:

Amb el patrocinide: 'æ

t.2,,.ì: \,, Aiunloment de Volls

Amb la col.laboració de:

E z4¡l\f.l ïìl'f =4ffi Generalitat de Catalunya Consell Comarcal Departament de Cultura ioïJî;3*"j de l'Alt Camp

EDITA

I n stitut d'Esfudrs Va I I e n cs Antic Hospital de Sant Roc C/ Jaume Huguet, 1 43800 Valls Tel. i fax: 977 600660 [email protected] www.iev.cat

COMPOSICIO IMUNTATGE lmatge-9, SL

IMPRESSIO Gràfiques Moncunill, SL

DIPOSIT LEGAL T-1.565-2008

/SBN 84-86083-51 -6 (obra completa) 84-86083-62-1 (volum tt) AUTORS DEL VOLUM II "PREHrsrÒnn r HrsrÒnrA ANTIGA"

Maria Adserias Sans Josep M. Palet N. Iartínez Llicenciada en Història Doctor en Història

Ethel Allué Martí Maribel Panosa Domingo Doctora en Història Doctora en Història

Samuel Burguete Recasens Lluís Piñol Masgoret Membre de la CAIEV Llicenciat en Història

Francesc Burjachs Casas Marta Portillo Ramírez Doctor en Història Doctora en Història lsabel Cáceres Cuello de Oro Ester Ramon Sariñena Doctora en Història Llicenciada en Història

Judit Ciurana Prast Xosé Pedro Rodríguez fJuarcz Llicenciada en Història Doctor en Història

Ester Fabra Salvat Aleiandro Ros Mateos Llicenciada en Història Llicenciat en Història

Marta Fontanals Torroja Joan Sanmartí Grego Llicenciada en Història Doctor en Història

Emili Junyent Sánchez Carles Sentís Carazo Doctor en Història Llicenciat en Història

Jordi LópezYilar Domingo Solé Folch Doctor en Història Doctor enginyer industrial

Josep M. Macias Solé Manuel Vaquero Rodríguez Doctor en Història Doctor en Història

M' Teresa Miró Alaix Josep M. Vergès Bosch Doctora en Història Doctor en Història

Andreu Ollé Cañellas Goretti Vila Fàbregas Doctor en Història Llicenciada en Història

F. Xavier Oms Arias EnricVilalta Ribé Llicenciat en Història Llicenciat en Història

Pedro Otiña Flermoso Llicenciat en Història LLISTAT D'AUTORS DE LES IL.LUSTRACIONS

Allué (Ethel Allué Martí) Angelucci (Diego Angelucci) A. Ros (Alejandro Ros Mateos) Benages fiaume Benages Olivé) Burguete (Samuel Burguete Recasens) Burjachs (Francesc Burjachs Casas) Cáceres (Isabel Cáceres Cuello de Oro) Català (Pere Català Pic) Ciurana (Judit Ciurana Prast) Cornadó (Ramón Cornadó SerraT D. Solé (Domingo Solé Folch) Fabra (Ester Fabra Salvat) Fort (Agustina Fort Fornás) Gabarró flosep Maria Gabarró Motlló) García (Martín García Pérez) Granell (Manel R. Granell) rh (Emili Sánchez) Junyent Junyent Õ,: López $ordi LópezVilar) Macias (Josep Maria Macias Solé) ollé (Andreu Ollé Cañellas) : Ortí fioan Ortí Royo) Otiña (Pedro Otiña Hermoso) Palet Çosep Maria Palet Martínez) = Panosa (Maribel Panosa Domingo) Portillo (Marta Portillo Ramírez) Puche fosep Maria Puche Fontanilles) Raymond (Ramon Miserachs Vall) Saladié (Palmira Saladié Ballester) Saludes (Albert Saludes Casas) Sanmartí (Joan Sanmartí Grego) Sentís (Carles Sentís Carazo) SerraVilaró (Joan Serra Vilaró) S. Ros (Sergio Ros Montoya) Valentines (Isidre Valentines Llobell) Vaquero (Manuel Vaquero Rodríguez) 5 Vergès $osep Maria Vergès Bosch) Vila (Goretti Vila Fàbregas) Vilalta (Enric Vilalta Ribé) X. Solé (Xavier Solé Palacín) Zaragoza flosep ZaragozaSolé) t_ PROPIETAT DE LES IMATGES

AMV (Arxiu Municipal de Valls)

CAIEV (Comissió d'Arqueologia de I'Institut d'Estudis Vallencs) Codex (Codex Arqueologia i Patrimoni)

ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)

ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)

IEC (Institut d'Estudis Catalans) IGN (Instituto Geográfico Nacional)

IPHES/URV (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social / Universitat Rovira i Virgili)

JTFM Arquitectes MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya)

MAMT (Museu d'Art Modern de Tarragona)

MHT (Museu d'Història de Târragona) .s ! MM (Museu del Montsià) MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Târragona)

t! MSV (Museu Salvador Vilaseca)

= RSÄI (Reial Societat Arqueològica Tarraconense)

Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) ! !

6 INDEX

Introducció ...... '.13 (Josep M. Wrgès Bosch i Jordi López Vilar coordinadors del uolum) r. EL TERzuTORI DE LALT CAMP DURANT EL QUATERNARL...... r7 Levolució geomorfològica del territori (Josep M. Wrgès Bosch) ""...... 19 IJorogènesi alpina i la formació de la Serralada Prelitoral...... '..'....'....i9 La formació de la depressió Valls-Reus .....'...'..20 Les fases de rebliment i la formació de la plana '.'.'..'.."'."21 La instal.lació de la xarxa hidrogràfica actual "-...... "...... '..22 El sistema al.luvional del Francolí.....'...'..'.. ...'."'...."""..'22 El sistema de terrasses fluvials...... --...'...... '..24 Levolució del medi vegetal des de la prehistòria fins a l'antiguitat ...... 27 (Ethel Allué Martí i Francesc Burjacbs Casas) -Þ Introducció ...'...... "..'.."27 h

Evolució del paisatge vegetal ---....'..28 o,: El plistocè "'....-"...... 28 \ Lholocè -"....'.'...".".29 El neolític i el bronze inicial...... "...... "..'...29 Del bronze final a I'antiguitat ...... "...... 31 L (Isabel La fauna de macromamífers durant el plistocè Cáceres Cuello de Oro) ...... '32 è Introducció ....-".'...... "'32 El final del pliocè i el plistocè inferior ...... '..'...33 El plistocè inferior...... '...... '.'...... 33 El trànsit plistocè inferior-plistocè mitjà -"".....34 El plistocè mitjà-plistocè superior ...... '.--...... 35 Les faunes plistocenes a l'Alt Camp...... "'.'....36

II. EL POBLAMENT PAIE,OLÍTIC ...,,39 Anades, vingudes, evolucions i extincions (Josep M. Wrgès Bosch) '.'...... 41

El poblament paleolític a les conques dels rius Francolí i Gaià 7 (Josep M. Vtrgèt Bosch)...... '...... '48 Història de la recerca...... "'-.'.48 El paleolític inferior ...... 51 El paleolític mitjà...... '-..--'...... '.53 El paleolític superior ....'53 El jaciment de la Cansaladeta: les primeres evidències de poblament a la Catalunya meridional (Andreu Ollé Cañelløs, Xosé Pedro Rodríguez liluarez i Josep M. Wrgès Bosch) ...... 56 Introducció ...... 56 Les intervencions arqueològiques...... 57 La successió estratigràfica...... 58 El registre arqueològic ...... 60 Les eines de pedra ...... 61 La fauna...... 65 El foc ...... 65 Consideracions finals ...... 66 El jaciment del Pont de Goi (ManuelVaquero Rodríguez) ...... 68 Els darrers grups de caçadors-recol.lectors: el jaciment de Picamoixons (Martø Fontanals Torroja i Josep M. Wrgès Bosch) ...... 73 Situació...... 73 Dades historiogràfiques...... 73 =

! Successió estratigràfica ...... 74 Datacions absolutes .....76

L! Les dades paleobotàniques ...... 76 La fauna...... 76 !{ Les eines ...... 78 q Les matèries primeres utilitzades ...... 78 Les tècniques de fabricació de les eines lítiques...... 78 Objectes ornamentals.....,...... 80 Elements mobles amb representacions gràÊques...... 81 La plaqueta pintada ...... 81 Restes humanes...... 82 Caracterització dels darrers grups de caçadors-recol.lectors...... 83

rrr. EL NEOLÍTIC ...... 87 Les primeres comunitats amb economia productora: el neolític a la Catalunya meridional (Xauier Oms Ariat)...... 89 El procés de neolitització...... 90 La cultura material...... 92 La ceràmica...... 92 El material lític...... 92 Los treba11at...... 93 Altres ...... 93 Economia i tipus de jaciments ...... 93 Context paleoambiental...... ,...... 95 Cronologia del neolític a Catalunya...... 96 Neolític antic ...... 96 Neolític mitjà (4000-3400 cal aC) ...... 99 Neolític frnal(3400-2500 cal aC) ...... 100 El neolític a les comarques tarragonines (Xauier Oms AriaÐ ...... 102 El sepulcre de la Balç de Robuster (Valls) (Josep M. Wrgès Bosch i Xauier Oms AriaÐ ...... 104 iv. EL CALCOLÍTrC...... r07 (Xauier Oms Arias)

Vida i mort de les comunitats del III mil.lenni a la Catalunya meridional...... 109 Economia, paloambient i hàbitats del III mil.lenni ....,...109 Cronologia ...... 772 \ Cultura material ...... 712 rl I El calcolític ...... 112 - El campaniforme a la Catalunya meridional...... 113 \ El Cau d'en Serra de Picamoixons...... 115 El jaciment ...... 115 : Les restes humanes...... 116 > Laixovar ....116 è ...... 120 : Conclusions...... q) v LEDAI DEL 8RON2E...... r23 (Pedro Otiña Hermoso) Introducció .....I25 Ledat del bronze a I'Alt Camp ...... 127 Consideracions finals ...... 136

VI. LA PRIMERA EDAI DE,L FERRO ...... 139 (Pedro Otiña Hermoso) I VII. EL MÓN IBÈRIC...... 145 Una breu panoràmica (Joan Sanmartí Grego)...... 147 Ibèria, ibers, cultura ibèrica...... I47 La llengua i l'escriptura dels ibers...... 148 Tiajectòria històrica...... 149 La Cessetània (Joan Sanmartí Grego) ...... 154 La Cessetània a les fonts escrites i numismàtiques. Delimitació del territori .....156 El final de la prehistòria: la primera edat del ferro (700-550 aC) .....156 Linici de la complexitat social: el període ibèric antic (550-400 aC) ...... 157 La formació dels estats arcaics: el període ibèric pIe (400-200 aC)...... 158 La conquestâ romana i I'assimilació aIa cultura llatina: el període ibèric tardà (200-25 aC) .....161 El poblat ibèric del Vilar ...... 163 Situació i història de la investigació (Ester Fabra Saluat) ...... 163 El jaciment i la seva seqüència històrica (Ester Fabra Saluat i Enric Vilaha Ribé)...... 176 Cronologia de I'assentament (Ester Fabra Saluat i Enric Vilaha Ribé) ...... 182 La destrucció del poblat (Ester Fabra Saluat i Enric Vilaha Ribé)...... 183 Cultura material (Ester Fabra Saluat i Enric Vilaha Ribé) ...... 185 La ceràmica àtica (Maite Miró Alaix) ...... 202

La ceràmica de vernís negre del segle III aC (Alejandro Ros Mateos)...... 205 El vernís roig ilerget (Emili Junyent Sánchez) ...... 212 Les ceràmiques d'importació: comunes i àmfores (Enric Vilaba Ribé)...... 214 Repertori decoratiu de la ceràmica ibèrica (Doruingo Solé Folch)...... 218 Els càlats del Vilar i Fontscaldes (Samuel Burguete Recasens) ...... 224 Els timiateris (Maite Miró Alaix) ...... 227 Els pesos de teler (SamuelBurguete Recasens) ...... 229 Fusaiola amb inscripció ibèrica (Maribel Panosa Domingo) ...... 233 Els molins rotatius (Marta Portillo Ramírez)...... 236 Lentorn del poblat ibèric del Vilar (Ester Ramon Sariñena) ...... 238 Fontscaldes ...... 242 Situació i història de la investigació (Ester Fabra SaluaÐ ...... 242 Els testers (Ester Fabra Saluat) ...... 254 La Coma...... 255 La Fonteta ...... 256 El Serral ...... 256 Cronologia de producció dels tallers de Fontscaldes (Ester Fabra Saluat)...... 262 Les produccions: característiques i tipologia (Ester Fabra Saluat) .....264 Objectes per al transport...... 265 Atuells d'emmagatzematge ...... 268 Parament de taula ...... 27I Vaixella de tocador...... 277 Atuells amb funcions específiques...... 278 Vasos rituals .""...... 278 Vaixella de cuina ....280 Produccions reductores...... 280 Importacions ...... 281 El repertori decoratiu. Estudi temàtic (Domingo Solé Folch) ...... 282 Decoracions lineals i a bandes ...... 282 Decoracions geomètriques simples .....'.'.'.286 Decoracions geomètriques-simbòliques complexes...... '...286 Decoracions mixtes riques. Fitomòrfiques-geomètriques ...... 292 Decoracions riques, exclusivament fitomòrfiques ...... 299 Decoracions zoomòrfiques...... 309 Grafits i senyals d'identificació...... 309 El forn de la Coma (Dorningo Solë Folch) ...... 311

La documentació existent...... 3 1 1 El disseny del forn de la Coma ...... 315 Dubtes i aclariments sobre la identitat del forn de la Coma ...... 317 -Þ rl

s,: VIII. EL MÓN ROMA...... 319 Lagricultura romana (Jordi LópezVilar) ...'....'....32I Les fonts clàssiques .....321 Õ: Els treballadors...... ".324 È La tècnica ...... 324 =ì Els conreus ...... 328 q)

El Camp de Tarragona en temps dels roman s (Jordi López Vilar) ...... 329 Larribada dels romans i la primera organització del territori ...... 329 Lèpoca de Cèsar i August...... '.332 LAlt Imperi ...... 336 La crisi del segle 1II...... 340 El Baix Imperi...... 342 Lèpoca visigoda ...... 348 Formes de paisatge i estructuració del territori a I'Alt Camp (Josep M. Palet Martínn)...... 352 Centuriacions i formes del paisatge: la irrupció dels estudis 11 arqueomorfològics" rlògics ....352 Les recerques en arqueomorfologia a Catalunya i les centuriacions al'øger Tarcaconensis...... 354 Formes del paisatge i organització territorial a I'AII Camp...... 356 Materials de treball ...... 357 Formes naturals i xarxa viària ..'.'...... ""'357 Formes històriques del paisatge .'...'..."..."358 Descripció de les traces de la centuriació Tarraco IIi...... "'...... "361 Locupació del territori i la cronologia de les trames centuriades ...... 362 Laqüeducte del Gaià (Jordi López Vilar) .'.."...... 365 La vil.la romana del Vilar (Maria Adserias Sans i Ester Ramon Sariñena)...'....'.."..'369 Evolució de la vil'la. ""369 Conclusions...... ""...... """"376 La vil.la del Torrent de les Voltes de Puigpelar (Carles Sentis Carazo) "..377 El jaciment de Masia Figueras (Valls) ]rd.it Ciurana Prast) ...... '..380 El material arqueològic ...."'..."""380 lJn enterrament amb aixovar...... "...'...... '.382 conclusions...... 383 La vil.la de Masmol ets (Enric Vilatta Ribé) ....."' ...."'."....."'384 { La vil.la de la Bòbila d'en Piteu, (Goretti Vila Fàbregas) ...""'385 ,o ....'.'.'...... '..387 Ê Els materia1s...... Darreres consideracions ...... "388 (Alcover) (Josep Cañellas Alcoué, L! La necròpolis de Mas de Gassol M. Lluís Piñol Masgoret iJosep M. Wrgès Bosch)...... '..'.389 <= Els sepu1cres...... '...... """"389 Conclusió ."'."...'...'...'392 ! El mausoleu romà de les Roques Roges (Alcover) (Carles Sentis Carøzo) .'...... '..'...393

La vil.la de les Cavalleries (Vallmoll) (Josep M. Macias Solé)..."...... """394 El sarcòfag de Vallmoll (Iordi LópezVilar)...... ' ...... """"396 La gemma de Capricorn (Judit Ciurana Pras).'...." .'..""398

El poblament romà a l'oest de I'Alt Camp (fudit Ciurøna Prast) ...... 400

IX. BIBLIOGRAFIA...... ",413

12 Fig. 245:Sege// deltaller de Rasinius Fig. 246:Sege// deltaller de lucundus (terra sigillata itàlica). (Ollé) (terra sigillata sud-gàl'lica). (Ollé).

La delimitació arqueològica es completà amb la realívació d'una rasa en la part supe- rior de I'elevació i a la banda dreta de la variant, en direcció a Valls, exactament al mateix indret en què l'equip britànic havia efectuat les prospeccions intensives. Fou una actuació breu, però suficient per constatar la presència d'una fase arquitectònica posterior a les es- tances pavimentadrcs en zpus signinurn. Aquest tercer moment d'ocupació, testimoniat per { murs de pedra irregular lligada amb argila, va ß,nalitzar aproximadament entre la segona

! meitat del segle IV i el segle V. la històrica i patrimonial t És obvi que amb les dades actuals és difícil valorar rellevància d'aquest assentament. No obstant això, els escassos indicis de què disposem ens assenyalen UJ I'existència d'una important i extensa vil.la romana ben conservada en ambdós costats de a es mostra coherent amb el que actualment sabem sobre ! la circumval'lació i que, priori, el poblament rural enl'agerTarraconensis (Macias, 2005). Podem aprecia¡ o hipotetitza¡ tardorepublicana amb evidències arqui- ! I'existència d'un primer nucli indefinit d'època < = tectòniques de poca entitat. Les escasses evidències documentades s'emplacen a prop del barranc mentre que les estrllctures cronològicament posteriors s'allunyen d'aquest curs. Les estructures visibles al tall de la carretera-oPus caementiciurn t signinum- encara no han esrat darades, però reflecteixen un nivell tècnic més desenvolupat que, teòrica- menr, podria respondre a paràmetres més propis del període d'eclosió de les uíllae del territoriumdeTârraco. Aquest és un fenomen cronològicament més tardà i que actualment situem, de manera progressiva, a partir de l'època augustal. Finalment, les restes arqui- tecròniques localitzades sobre d'un dels paviments i colgades al Baix Imperi ens mostren una altra dinàmica constructiva en què, de forma genèrica, decau en I'arquitectura rural l'ús del morrer de calç i es retorna a tècniques i materials més propis de I'etapa ibèrica o dels primers segles d'ocupació romana. Desconeixem en quin moment es va abandonar el jaciment, però hem de tenir present que les restes ceràmiques fins ara documentades no van més enllà del seele V dC. 396 El sarcòfag de Vallmoll

EI2 de març de I'any 1920 es reunia la Comisión Provincial de Monumentos i el Sr. J. Molas feia saber que a Vallmoll, al costat de la carretera de Valls, hi havia un sarcòfag romà que servia d'abeurador. Es va decidir que el canonge A. Balcells fes un informe, però no sabem què va passar perquè en les actes posteriors de la comissió no torna a esmen- tar-se fins al 1950. A principis d'aquell an¡ el professor José Sánchez Real va proposar a l'Ajuntament de Vallmoll la construcció d'un nou abeurador i el trasllat de I'element arqueològic a un lloc més protegit de la mateixa població, però no va rebre resposta. El setembre el sarcòfag havia estat desplaçat i dipositat al costat de la carretera, preparat per ser carregat. Segons sembla, havia estat objecte d'una "operació comercial" servir el -faig mateix eufemisme que J. Sánchez Real- amb algú de Barcelona. Sortosament, en aquesta ocasió es va poder salvar la peça i s'evità la venda i la seva dispersió fora de terres tarrago- nines. AI cap d'un mes, la Comisión Provincial de Monumentos va organitzar el trasllat, en el qual hi participà també I'Ajuntament de Tärragona, de manera que el gener de l'any següent ja havia ingressat al Museu Arqueològic amb el número d'inventari 45.4I3.152 Hom desconeix d'on prové el sarcòfag, però I'elevat grau de desgast que presenta és indicatiu d'haver estat molt de temps a I'aire lliure, probablement complint Ia funció d'abeurador abans referida. En un treball anterior vaig plantejar la hipòtesi que procedís de la maltractada vil.la romana de les Cavalleries, situada a molt poca distància i que cronològicament coincideix. A més, tenint en compte la gran extensió d'aquest jaciment i la seva importància, és possible que la seva àrea d'enterraments comptés amb elements sumptuaris com aquest (López i Piñol, 1995). Es pot descriure com una caixa de sarcòfag angular en què hi manca la tapa, amb el front decorat per una successió ininterrompuda d'estrigils. Les restes d'una ranura al vol- -Þ à tant del camp estrigil.lat semblen indicar la formació d'un llistó ample i llis que ernmarca rt les vores del frontal. És de pedra calcària i les dimensions són: 63 cm d'alçada, 213 crn de I longitud i77 cm d'amplada. Respecte a l'estat de conservació, apart del desgast esmentat, presenta trencats en la part central dreta de la caixa, en la meitat superior deL lateral dret i manca el lateral esquerre. El forat en el centre del frontal indica la seva funció com a abeurador. La seva cronologia és del segle III (Claveria, 2007:38-39 i74-75). s,

!

! :è

!

397

Fig. 247: Sarcòfag de Vallmoll. (MNAT)

I52 La història del sarcòfag es pot seguir en els arricles de Sánchez Real, 1951 i 2000: 134-140. Per últim, cal destacar que la presència d'un sarcòfag en una vil.la romana és un fet molt poc habitual en les nostres terres i un fet indicatiu de la riquesa del jaciment. Al Camp de Tärragona només han estat trobats altres sarcòfags a les Borges del Camp, la Nou de Gaià i potser alazona de Vila-seca i Salou.

La gemma de Gapricorn

La gemma de Capricorn, procedent de la vil.la de les Cavalleries, és una àgata semi- transparent de forma ovalada i molt allargada, amb les cares totalment planes i uns perfils rectes i inclinats, tallats cap al revers per permetre el seu engalç amb un anell, braçalet, collaret, etc. Té 2,35 cm de llargada,I,32 cm d'ampladai2,2 mm de gruix. Tècnicamenr, la gemma del Capricorn presenta unes incisions molt fines i no massa profundes, cosa que descarta el seu ús com a segell. Pel que fa a la iconografia, el protagonista de I'escena és un Capricorn, mirant cap a I'esquerra, amb un trident en segon pla disposat diagonalment. La Êgura està traçada amb delicadesa i elegància. Les banyes del monstre esran disposades cap endavant, així com les potes davanteres. La cua apareix en part cargolada i l'artista, a través de l'orientació de les incisions, insinua la disposició de les escates i les aletes que la conformen. Existeixen nombrosos paral.lels iconogràfics. Dins de la col.lecció de glíptica del Museu Arqueològic Nacional de Madrid hi ha una gemma amb un Capricorn amb una palma sobre el llom (Casal, 1990: 91). Tânmateix, els exemples més nombrosos de ! la gemma de Capricorn els trobem situats sobretot en terres gal.les. Una de les peces que hi guarda més semblances és una gemma trobada a Pouillé (Loir i Cher), que forma part q d'una col.lecció particular (Guiraud, 1988, núm. 864). Apareix un Capricorn miranr cap a la dreta acompanyat d'un trident també situat darrere seu, un dofí i un globus. Altres exemples de Capricorns en gemmes els trobem al Museu Arqueològic de Nimes (Gui- raud, 1988, núm. 872), a Doulezon (Gironda) (Guiraud, 1988, núm. 813) o Charaix ! ! (Finisterre) (Guiraud 1988, núm. 882), també en col.leccions particulars.'Iotes aquesres peces han estat datades entre el segle I i II de la nosrra era. A I'hora de datar la gemma que ens ocupa, podem prendre com a eixos de referència la temàtica decorativa o el seu estil artístic. La gemma de Capricorn s'inscriu dins del correnr estilístic anomenat clàssic lineal (segle I-II dC), on es posa l'accenr del treball en incisions fines que pretenen donar sensació de volum a la figura. Cal tenir present que les carac- terístiques dels diferents estils es basen en estudis compararius. Malauradament, només disposem d'una peça i, a més a més, totalment descontextualitzada. Amb certes reserves i prudència, donem una datació àmplia dels segles I i II dC a la gemma de Capricorn de la vil.la de les Cavalleries de Vallmoll. Però, quin significat amaga la gemma de Capricorn? Què representava aquesr sím- bol zodiacal per al seu propietarl? La resposta és complexa i múltiple. Les funcions que s'atribuïen a les gemmes en època romana eren diverses: ornamental, profilàctica... Les figures representades estaven molt sovint carregades de diversos sentits i revestides d'un 398 simbolisme críptic o àmpliament reconegut o suposat. En nombroses ocasions, les gem- mes eren amulets. En les seves superfïcies apareixien divinitats, animals mitològics, sím- bols màgics o inscripcions. El Capricorn era símbol de prosperitat, perquè havia estat lligat a la iconografia política del primer emperado¡ August. Lescriptor Suetoni relata que quan August encara era el desconegut Gai Octavià i residia a Apol.lònia (Il'lír:ia), l'astròleg Têògenes s'havia agenollat davant del futur sobirà de I'univers al conèixer la sin- gular constel.lació del seu naixement: "D'aleshores ençà, August tingué tanta confiança en