Butlletí D'informació De L'ampolla

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Març Abril 2016 N. 137

Després de la bona Setmana Santa que vàrem tenir, amb totes les instal·lacions i serveis preparats per rebre als visitants, ara ja estem treballant per començar la temporada estiuenca d’aquest any, amb tot un seguit d’activitats i com no, millorant la qualitat de tots els serveis que es presten des de l’Ajuntament. Informació General · Pàgina 2

T E L È F O N S D ' I N T E R È S AJUNTAMENT SANITAT SERVEI ELÈCTRIC Ajuntament ...... 977 460 018 CAP l'Ampolla...... 977 460 601 Eléctrica del Ebro ...... 977 460 016 FECSA (avaries) ...... 902 536 536 Policia Local ...... 616 448 446 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ...... 977 460 680 Oﬁ cina de Turisme ...... 977 593 011 TRANSPORTS CAP l'Aldea ...... 977 451 213 Centre Cívic ...... 977 460 216 Est. RENFE l'Ampolla...... 977 460 705 Ambulatori ...... 977 501 797 Renfe ...... 902 240 202 Poliesportiu ...... 977 460 882 H. Verge de la Cinta ...... 977 519 100 Autobusos Carrera ...... 977 823 143 Casal de Jubilats ...... 977 460 697 Ambulàncies Baix Ebre ...... 112 Autobusos Hife ...... 902 119 814 Taxi ...... 628 897 462 Creu Roja local ...... 977 593 030 Centre de Dia ...... 977 593 617 677 556 136 SEGURETAT ENSENYAMENT ALTRES Mossos Trànsit ...... 088 CEIP Mediterrani ...... 977 460 151 Correus ...... 977 460 401 Guàrdia Civil ...... 062 Llar d'Infants ...... 977 460 765 Parròquia...... 977 460 057 DNI ...... 902 247 364 Comissaria de Policia ...... 977 440 447 Serveis Funeraris i Avisos Urgents ...... 091 SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Cementiri Municipal ...... 687 965 774 Bombers...... 085 Gestagua ...... 977 593 077 Tanatori Remsa ...... 902 160 438 Gestagua (urgències) ...... 690 634 858 Veterinari ...... 607 084 496

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112 ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ° Tarragona ° Barcelona Barcelona ° Tarragona ° Tortosa Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51 R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6) R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16 (1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes. (3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (1) No circula diumenges i festius. (4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10. (2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (5) No circula diumenges i festius. (6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura ﬁ ns el 06/04. (3) No circula els dissabtes, diumenges i festius. MARINADA Núm. 137 Direcció: Francesc Arasa Editorial: Ernest Plans i Colomé Disseny: Xavier Caballé Col·laboradors habituals: Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló, Edita: Ajuntament de l'Ampolla Guillem Comí, Paco Cabrera, Roser Martí Cid, Dipòsit Legal: T-655/91 Oriol Borrás i Gemma Caballé. Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita Editorial

Tot just a punt de començar la campanya de la renda, apareix en tots els mitjans de comunicació el “Panamà Leak” posant en evidència, un cop més, la postura de governs i institucions internacionals que miren cap un altre lloc, mentre milions de diners són evadits en diferents paradisos ﬁ scals. El que més sobta és que molts d’aquests casos no són pas il·legals, sinó que les diferents legislacions sobre la qüestió fan que es puguin arribar a evadir impostos legalment, això sí, solament està a l’abast de grans fortunes.

Mentre els països més pobres són explotats, aquests diners produïts no són reinvertits en millores socials, molts d’aquests se’n van a paradisos ﬁ scals per tal d’engreixar les butxaques d’uns pocs que, de fet, ja neden en l’abundància; però no en tenen prou i en volen més, i més, i més... Actualment els països pobres perden cada any 170.000 milions de dòlars, mentre 400 milions de persones no tenen accés a assistència sanitària bàsica.

Aquests diners evadits deixen de produir benestar a les persones, impedint invertir en polítiques socials per tal de poder avançar cap a una societat més justa i igualitària. Necessitem urgentment accions adreçades a corregir aquestes irregularitats per tal de poder avançar en la direcció adequada, és a dir, aconseguir disminuir les diferències socials que dia rere dia s’han anat fent més grans entre uns i altres.

Ernest Plans Colomé Acords Municipals · Pàgina 4

Després ho acceptarà o no acceptarà, és una altra cosa Ple de l'Ajuntament però almenys que consti que diem això. Tot això va portar a discutir una bona estona de si és literal o no, si s’agafa el sentit o la idea, però és curiós que a la 23 de desembre de 2015 pàgina 3 de l’acta, quan s’està parlant de la modifi cació de crèdit, allí sí que s’agafa pràcticament literal, és a SRS. ASSISTENTS dir, quan diu que “El Sr. Galve diu que entén les explica- SR. ALCALDE-PRESIDENT cions...”, això és pràcticament calcat del que es va dir. És Francesc Arasa Pascual a dir, si som capaços d’agafar-ho literal a un lloc, almenys siguem capaços d’agafar el sentit de lo altre, no ens hem REGIDORS de deixar res. Després dic que vam aprovar la moció pel Meritxell Jardí Llambrich dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, i on diu “El Sr. Alcalde que no s’ha de sentar José Luis Pitarque Balagué precedent...”, tot això és pràcticament calcat, és literal al Rafel Tomàs Royo que es va dir. Geno Cabrera González És a dir, si a un lloc agafem la literalitat, fem l’esforç de Lluís Cabrera Roch fer-ho sempre. Àlvar Casanova Curto No tinc cap més apreciació a fer i avanço que el nostre Antonio Galve Segarra vot serà contrari. Francisco Ramírez Rodríguez Votem en contra. Andrea Galbe Pastó El Sr. Segarra diu que si no es grava sempre estarem igual. Joan Segarra Piñana El Sr. Alcalde invita al Sr. Galve a portar les intervencions seves vers l’acta que se sotmet aprovació per escrit i es SECRETÀRIA-INTERVENTORA transcriuran literalment, altra cosa és que les seves esmenes Mª Carmen Alcoverro Beltran i consideracions vers l’acta s’acceptin o no. Sense cap intervenció més s’acorda amb el vot a favor dels 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE 7 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC l’acta del L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 23 DE ple del dia 23 de novembre de 2015. NOVEMBRE DE 2015. 2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA DELEGACIÓ DE El Sr. Alcalde sotmet a votació l’esborrany de l’acta de la COMPETÈNCIES DE LA GESTIÓ DE RESIDUS EN EL sessió anterior. CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE. El Sr. Antonio Galve d’ERC diu que torna a dir el que han El Sr. Rafel Tomàs diu que posat en funcionament el nou dit vàries vegades aquí, ell no pretén que s’agafi literalment Consorci COPATE, el Consell Comarcal recupera les el que es diu, però que almenys es transcrigui alguna cosa competències del REBE i del CODE per a passar-les al del que es diu, no no res. Llavors al primer punt, que va COPATE. dir que si el consistori no feia cap observació a les actes, El Sr. Galve diu que no tenen res a dir. l’acta aquella s’aprovaria amb errors. També va dir que El Sr. Segarra diu que si al Consell Comarcal ja va aprovar a no ser que l’acta la faci l’equip de govern, cosa que no aquesta delegació, a l’Ajuntament també, només faltaven crec que ho faci perquè hi ha una persona independent, els ajuntaments de Tortosa, Deltebre i l’Ampolla. que és la Secretària, qui la fa. Això no consta a cap banda. Sense cap intervenció més s’acorda per unanimitat dels 11 Al segon paràgraf, allí on diu “A la pàgina 13 diu que no membres presents dels 11 que legalment composen el Ple: es posa ...”, aquí va preguntar si se’n recordaven que havia PRIMER.- Deixar sense efecte la delegació de competèn- dit això, i van contestar que no ho recordaven. Insisteix a cies en matèria de gestió de residus atorgada per aquest dir que almenys es reculli això, el que està dient. Si després ajuntament al Consorci per a la gestió dels residus de la es va dir o no es va dir, o no “mon” recordem, almenys comarca del Baix Ebre. ara que es deixin fer aquestes observacions. SEGON.- Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre A l’altra pàgina, que comença “la Secretària diu...” al fi nal l’exercici de la competència de la gestió dels residus del del paràgraf que posa “El Sr. Galve diu pos ja que tenim terme municipal de l’Ampolla. TL que es gravin”, dic que això de TL no sé el que és, no 3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA DELEGACIÓ EN vaig dir TV sinó que vaig dir que teníem diners per pagar EL CONSELL COMARCAL DE LA COMPETÈNCIA MU- una gravadora, que es gravi. Això és el que vaig dir jo. NICIPAL DE SALUBRITAT PÚBLICA PER AL CONTROL Perquè això de TV no crec que n’hi hagi per aquí. DEL MOSQUIT. En aquest punt que li va dir al Sr. Alcalde que vostè accepti El Sr. Alcalde diu que es tracta de la delegació al Consell les apreciacions que fem, si no les vol recollir no passa res, Comarcal de la salubritat i del tractament del mosquit, però almenys ens ha de deixar que ho diguem. Després l’ajuntament seguirà pagant la mateixa quota. entrem en la discussió si ho hem dit, no ho hem dit; si ha El Sr. Galve diu que no té res a dir. de ser literal o no ha de ser; si ho hem de portar per escrit Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació o no; almenys ens ha de deixar-nos dir el que creiem. Acords Municipals · Pàgina 5

i s’acorda per unanimitat dels 11 membres presents dels la hi ha. Que tingui interès en el sector turístic diu que no 11 que legalment el composen: ho nega, però que ell personalment estigui relacionat en PRIMER.- Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre la el sector del turisme, pos no l’acabo de vore. competència municipal de salubritat pública per al control La Meritxell Faiges Albiol, la mateixa pregunta. La regidora del mosquit, perquè ho pugui encarregar al COPATE com Jardí li contesta que Meritxell Faiges tenen una empresa de a ens propi instrumental. venda de mobles. El Sr. Galve diu que pregunta si el titular SEGON.- Aprovar el compromís de fi nançament i d’aporta- és ella o és el seu marit. Sent l’home el titular, entendria ció al Consell Comarcal del Baix Ebre amb la corresponent que fossa l’home membre del patronat, perquè és ell qui cessió de drets de cobrament a favor del COPATE d’un explota el negoci i té l’interès turístic, però ella... Torno a import de 14.531,81 € en concepte d’aportació anual de repetir, per ser la dona d’un empresari no et converteix l’Ajuntament de l’Ampolla al fi nançament de la campanya en empresària. del control del mosquit. Finalment, diu que Juani Piñana sí, i Felip Fandos també, 4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL NOMENAMENT i Lluís Maldonado Negre, no sap quina relació té amb MEMBRES DEL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT el sector turístic. La regidora Jardí li contesta que té una MUNICIPAL DE TURISME DE L’AMPOLLA. empresa, és una persona jove i emprenedora. Es proposa al Ple l’adopció del següent acord: Segueix la intervenció el Sr. Galve i diu que, per acabar PRIMER: Nomenar com a vocals del Patronal als Regidors aquest punt, simplement dir que agafant la llista que heu de la Corporació Srs.: presentat aquí, i agafant la llista que s’ha presentat a les Meritxell Jardí Llambrich passades eleccions de maig, per l’ajuntament, la llista de CIU, estan els 10 primers són els 10 que estan aquí. 7 José Luis Pitarque Balagué que evidentment van sortir elegits, i els altres 3 no. Això el Rafel Tomàs Royo que em dóna a entendre que és una gratifi cació per anar Geno Cabrera González a aquesta llista (de CIU), i després quan parlarem del Lluís Cabrera Roch pressupost ja ho ampliarem, perquè es dobla la partida Àlvar Casanova Curto d’assistències al patronat. Natros no podem acceptar això. SEGON: Nomenar com a vocals, elegits pel Ple de I quant a la designació del gerent del patronat, a la Sra. l’Ajuntament entre persones relacionades amb els sectors Neus Ortí, ens agradaria si poden enviar un currículum i turístics i entitats ciutadanes interessades amb el fet turístic, els mèrits que pugui tenir, i demanaria l’explicació de com seleccionades per raó de la seva representativitat i com- passa de ser auxiliar de turisme a tenir, suposo, un contracte petència, als Srs.: d’alta direcció, quin mèrit ha fet d’un dia per un altre saltar Rosina Montero del Amo d’auxiliar de turisme a gerent. Si ens ho poden explicar. Carles Curto Gallimó El Sr. Segarra diu que no és democràtic, que s’hauria de Meritxell Faiges Albiol designar 1 per cada partit, i si algú vol renunciar que ho Juani Piñana Comí faci, era millor com abans; 2 regidors de l’oposició, al Patronat es discuteix temes de festes i altres, i considera Lluís Maldonado Negre que seria millor. Felip Fandos Colomines El Sr. Alcalde contesta que tots els proposats són persones Obert el torn d’intervencions el Sr. Galve d’ERC diu que que tenen interessos al sector, coneixedors de la feina i primer que res, quant a nomenar vocals del patronat, quant si formen part o no d’una llista no els invalida per a res, a regidors, els estranya que no s’hagi tingut en compte a el que pregunta és quins mèrits s’han tingut en compte a cap regidor de l’oposició, tenint en compte que abans ja l’hora de nomenar el Gerent del Consell Comarcal del n’hi havia un. Evidentment ens hem d’oposar a això. Des- Baix Ebre i el Gerent del Viver d’Empreses de Camarles, prés, entre les persones relacionades en el sector turístic també del Consell Comarcal del Baix Ebre perquè no són i entitats ciutadanes interessades amb el fet turístic, aquí de convergència. El Sr. Antonio Galve li diu a l’Alcalde que hi ha 6 persones, que entén algunes que poden estar per- es desvia del tema que no parla de l’Ajuntament sinó del què sí que estan relacionades amb el sector turístic, però Consell Comarcal, i li demana que se centri en el debat. voldria que se’ls expliqués en alguns casos quina relació L’Alcalde li diu que no té la paraula que ara és la seva tenen, que ell no la veu, probablement sí que hi està, però intervenció, que pot dir el que vulgui. Seguidament el Sr. és una explicació del perquè es tria a una persona i no a Alcalde llegeix el currículum de Neus Ortí i demana que una altra i si té relació o no. es transcrigui a l’acta. Començant per la primera, Rosina Montero, si li poden Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació dir quina relació. La regidora Jardí li contesta que treballa i s’acorda aprovar-la amb els 7 vots a favor de CIU, 1 a una immobiliària. També pregunta sobre Carles Curto abstenció del PP i 3 en contra d’ERC. Gallimó, i contesta la regidora Jardí que és una persona 5.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE RESOLUCIÓ PER jove i que tenen un frankfurt, el Sr. Galve diu que és una MUTU ACORD, DE LA CONCESSIÓ PER L’ÚS PRI- persona jove això ja ho sap, que es refereix a què en tot cas VATIU DEL DOMINI PÚBLIC PER L’ESTABLIMENT la propietat del frankfurt no creu que sigui d’ell, és a dir que D’UNA ESCOLA DE GOLF A L’AMPOLLA. un sigui fi ll d’un empresari no el converteix en empresari, per lo tant, no li veu la relació. Si se’ls ho explica, potser El Sr. Alcalde obre el torn de paraules. Acords Municipals · Pàgina 6

Inicia el torn d‘intervencions el Sr. Galve, diu que a la infor- s’ha de buscar algú perquè allò continuï en funcionament mació que se’ls ha donat, creu que fa falta l’informe de la encara que gratis perquè ens aporta valor. Secretària, no sap si és preceptiu o no, la Sra. Secretària El Sr. Paco Ramírez diu que l’ajuntament va donar permís mos ho dirà,... aquest informe no l’ha pogut vore. Se li per a fer aquell pont, que si no veien que era més important ha fet enviar l’informe de l’enginyer, el de l’arquitecte. La fer-lo al poble abans de donar el permís. Secretària li contesta que l’informe està a l’expedient a la El Sr. Alcalde contesta que el pont forma part d’un projecte seva disposició, no obstant, que li farà arribar còpia. El d’urbanització d’una urbanització que paga el promotor i Sr. Galve diu que la pregunta era per a l’alcalde que si les obres es fan al sector, tu no pots imposar-li que et faci cal algun aclariment tècnic ja li donarà la paraula el Sr. un pont fora d’àmbit, en aquest cas al mig del poble com Alcalde. Segueix el Sr. Galve i diu que té algunes preguntes vostès parlen. El Sr. Ramírez li contesta que RENFE és do- a fer, potser es resolen en l’informe de la secretària, no mini públic, l’alcalde li diu; i què?, això només suposa que ho sé. Posa que la concessió es va adjudicar a l’empresa s’ha de demanar permís a RENFE per a fer-ho però res més. Teyco SL, però com arribem a contractar amb la mercantil Acabat el torn d’intervencions se sotmet la proposta a Delta Swing SAU si la concessió es va donar a Teyco? votació i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de Diu que preferiria que si fa una pregunta, es conteste, i CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: pregunta si les contestarà totes seguides. L’Alcalde li respon Resoldre per mutu acord la CONCESSIÓ PER L’ÚS PRIVATIU que en acabar se li contestarà. DEL DOMINI PÚBLIC PER L’ESTABLIMENT D’UNA ESCOLA Diu que tota aquesta operació de retorn de la concessió DE GOLF A L’AMPOLLA, subscrita entre l’Ajuntament de es basa en què hi ha un desequilibri econòmic. Pregunta, l’Ampolla i l’entitat Delta Swing en els termes que consten s’ha justifi cat aquest desequilibri, l’ha justifi cat aquesta a la PROPOSTA D’ACTA de resolució per mutu acord, empresa, o només ens ha dit, escolteu perdem diners i subscrita per ambdues parts. aquí teniu això? 6.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PRESSUPOST I També pregunta quina intenció hi ha, si se seguirà explo- PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT, DEL PRESSUPOST tant per l’ajuntament, s’obrirà un concurs, o com. Si ens DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I DE LA ho poden explicar? PRASAM CORRESPONENT A L’EXERCICI 2016. També diu, perquè ara no crec que ho tinguin aquí, que El regidor d’Hisenda Rafel Tomàs exposa la proposta. Diu vindran a veure l’expedient de la concessió. que els números són estables respecte l’any passat. Això es Per acabar diu que ells, tal com està el pati, de Teyco no deu sobretot a la llei d’estabilitat pressupostària i resta de en volem saber res, i ja avanço que independentment legislació en aquesta matèria que ha convertit el pressupost de l’explicació que ara ens donarà el Sr. Alcalde, no ho tant o més en un document limitatiu de la despesa que en aprovarem. Demana perdó perquè s’havia deixat una cosa instrument de previsió de la mateixa. que està a l’informe de l’enginyer. He vist que per a passar D’acord amb aquesta un augment de la despesa més enllà la via hi ha un pont i un ascensor, si no hi ha la intenció de la previsió de creixement del PIB només seria possible de seguir-ho explotant o si no se cedeix a algú altre, allò en els següents supòsits: tenir-ho parat ens costarà uns diners de manteniment, seria a) Un augment de les transferències procedents d’altres una bona ocasió d’aprofi tar un ascensor per traslladar-lo al administracions, particularment en forma d’inversions lloc a on hauria d’estar, que és l’estació de Renfe. L’estació que és una cosa particularment important en un mu- de Renfe suporta un munt de viatgers diaris i ja sabem tots nicipi com el nostre, trinxat per àmbits de competèn- que han de passar d’una banda a l’altra per unes escales, cies d’altres administracions. Sigui per insufi ciència hi han persones grans amb poca mobilitat amb el que un fi nancera, sigui per absència de voluntat aquestes pont o un ascensor, o les dues coses, un tècnic ens ho diria, inversions estan paralitzades. ens poden anar molt bé. b) La imposició de contribucions especials. Si repassem La Secretària diu que a la licitació es va presentar Teyco els darrers pressupostos s’observa que fa temps que no però en l’oferta deia que en cas que se li adjudiqués es fi nancem grans obres per aquest mètode. Entenem que constituiria una societat participada 100% per Teyco, i en un moment de crisi, i en absència de fi nançament així es va fer, per això el contracte es va signar amb Delta complementari procedent d’altres administracions no Swing. Posteriorment el banc es va quedar la urbanització és un bon moment. i també el 100% de les accions de Teyco, per això, qui ara c) Augmentar els impostos. Malgrat què, com es va fa la petició de resolució per mutu acord és Solvia. poder veure en el reportatge recent del Diari de El Sr. Alcalde contesta que sí que van aportar els comptes. Tarragona ens trobem en la banda baixa de l’IBI –i Antonio li diu que passarà a veure’ls. més si s’incorpora al càlcul l’any de la ponència de El Sr. Alcalde diu que s’intentarà que segueixi funcionant, valors, i encara més si afegim l’impost de vehicles i que s’està parlant amb uns possibles interessats, pel que les escombraries– creiem que en el moment actual el fa a traslladar el pont i l’ascensor que no creu es pugui millor és mantenir-los congelats. De fet tècnicament traslladar a l’estació com diuen. hem baixat l’IBI però a efectes pràctics és més honest El Sr. Segarra diu que ell ja va dir que s’havia de ser valent parlar de congelació. per a fer aquella inversió, que creu ara reverteix a l’ajun- d) Hi hauria una quarta manera que seria incorporar al tament un gran valor, abans de tornar la fi ança tot net, i pressupost el superàvit d’anys anteriors. Això amb la Acords Municipals · Pàgina 7

legislació actual és impossible perquè només es pot que tots entenem, en col·laboració amb proveïdors locals. dedicar a reduir deute. Aquest és un error que des És per això que la dotació econòmica d’aquest programa de la bona fe comet molta gent; començant per Ada pilot prové de la partida de promoció econòmica. Òb- Colau que ho va anunciar en premsa i el secretari via ment si fos necessari dedicar més recursos a combatre de l’Ajuntament de Barcelona li va haver d’explicar l’exclusió social els diners estaran allí on es necessiten. el que hi havia. Igualment a primers d’any entrarà en funcionament portal Poden observar també l’impacte que en el pressupost té a web d’Ajuntament per buscar i oferir feina. No podem la reforma dels estatuts del Patronat que per primer cop té tancar el capítol dels serveis socials sense destacar l’esforç incorporat en el seu pressupost les despeses de funciona- de l’Ajuntament en aquest àmbit fonamental. Serveixi a títol ment que, per tant, deixen de formar part del pressupost d’exemple que disposem d’un centre de dia en funciona- general de l’Ajuntament. El creixement en el seu pressu- ment mentre municipis que ens doblen en població no el post que no ve d’aquí s’origina amb un nou impuls de les tenen o el tenen buit; o tenim una llar d’infants municipal polítiques turístiques. Pel que fa a la PRASAM presenta un pública, servei del que no disposa la capital de les Terres pressupost inicial equilibrat tal com marca la llei. Finalment de l’Ebre. en aquesta visió general només afegir que endeutament La inversió se situa en aquest pressupost entorn el 10%. caurà al 22% del pressupost ordinari el que ens situa entre Són inversions fi nançades al 100% per l’Ajuntament. El els municipis més sanejats del país especialment si passem volum total es veu afectat per fi PUOSC, retard del PAM, i per alt micromunicipis o municipis amb ingressos especials nul·la voluntat inversora de l’Estat que a efectes d’inversió com els nuclears. ja fa anys que ens ha concedit la independència. Tot i No puc acabar la referència al pressupost d’ingressos de amb això cal destacar programa de millora de platges, la corporació sense assenyalar un cop més que aquests els programes de promoció turística de viles marineres i estan molt taxats per la legislació vigent. Això suposa un l’ostró, la inversió en camins i senyalització turística per context d’ingressos estables i despeses creixents fruit princi- posar en valor l’interior del terme, així com les obres de palment de la retirada d’altres administracions en despesa millora de carrers entre la que destaca la urbanització social i manteniment d’infraestructures, que recauen en del passeig Lluís Companys que es dotarà defi nitivament l’administració local. A això cal sumar la tendència de les quan es procedeixi a incorporar els romanents del 2015 administracions superiors a fi nançar-se cada cop a través en la liquidació del pressupost 2015 per temes relacionats dels serveis públics municipals. Així més de la meitat del amb la nova legislació pressupostària i situaran el nivell preu del rebut de l’aigua és per aquests conceptes i es d’inversió en el 17-18% del pressupost. preveu en cinc anys triplicar el cànon de les escombraries. Són les inversions pressupostàries les úniques de 2016? Ni Tot plegat fa que la situació fi nancera de la corporació de bon tros. Per aquest 2016 estan previstes dues inversions sigui tan bona –tipus impositius baixos, cadastre del 95, privades importants en matèria d’allotjaments turístics en les pagament a 22 dies, endeutament del 22%– com de bases quals l’Ajuntament ha jugat un important paper promotor, delicades. Per tant, qui ignori aquesta realitat i confongui la l’elaboració d’un pla de dinamització econòmica per al despesa municipal amb una carta als reis mags pot posar període 2017-2025 tutelat per la URV, se sabrà si se’ns en perill la paleta de serveis públics de l’Ajuntament que adjudiquen fons europeus del programa INTERREG MED només es pot mantenir econòmica i legalment en base sobre turisme sostenible i que és un projecte internacional l’equilibri fi nancer general de la corporació. Perquè amb liderat per les universitats de Venècia i la UAB i on estem els serveis socials que presta l’Ajuntament passa el mateix amb socis com l’Ajuntament de la Valetta (capital de Mal- que amb el bonica que és l’Ampolla. Que de veure-ho cada ta), l’illa de Santorini, l’ajuntament de Sibenik a Dalmàcia dia ens sembla normal. I no és normal, ni el bonica que o el govern central italià i fi nalment es duran a terme les és l’Ampolla ni els serveis socials que presta l’Ajuntament. primeres accions per a la creació d’una àrea industrial Pel que fa a les despeses podem apreciar una clara conten- d’ocupació immediata i on es puguin instal·lar petites ció de la despesa corrent i de funcionament, bo i seguint empreses sense afrontar costos d’urbanització inviables. la tendència dels darrers anys. Sí voldria parar esment Tasca, aquesta darrera que –com el pla de dinamització i assenyalar per què aquest pressupost no inclou plans econòmica– es començarà a fi nançar a través de la partida d’ocupació propis. Cal recordar que aquest Ajuntament de promoció econòmica fi ns que sigui necessari traspassar ja en va fer un la passada legislatura sota el format de la gestió i la despesa a la PRASAM. curs de cuina. Ara bé, en l’actualitat no té sentit discutir Aquest és a grans trets el pressupost per al 2016. Resto a si tornar-ne a fer o no perquè la legislació vigent només la seva disposició per al que necessitin. permet ocupar una sèrie taxada de places. Segueix el torn d’intervencions i pren la paraula el Sr. Gal- Assistim a un clar potencialment de les polítiques socials ve portaveu d’ERC. Diu que després de la màster clas del amb la millora de l’efi ciència energètica del centre de dia, senyor regidor d’Hisenda; sembla el començament d’una la reforma de la biblioteca o l’augment de les ajudes socials classe d’hisenda pública a la universitat, però ja que no no tant per combatre exclusió social què econòmicament hem participat en l’elaboració d’aquest pressupost, perquè –gràcies a la col·laboració de les entitats tercer sector i no els correspon, perquè no tenen aquesta responsabilitat, treballadors socials– està sufi cientment dotada, sinó que discurs d’inici de curs està molt bé, voldria anar partida durant el 2016 mirarem d’embastar un programa pilot per per partida i formular preguntes. “ajudar arribar a fi n de mes”, si se’m permet l’expressió El Sr. Galve fa tot un seguit de preguntes, al voltant d’un Acords Municipals · Pàgina 8

centenar, relacionades amb el pressupost. un cartell a l’entrada del carrer amb el nom “Sant Pere”, El Sr. Segarra diu que ell acaba aviat que el pressupost és sota el cartell d’ “Ecoherbes Parc Botànic”, s’acorda per continuista i felicita a qui l’hagi fet perquè està molt ben unanimitat CONCEDIR L’AUTORITZACIÓ SOL·LICITADA. detallat, però que troba que 25.000 € per la Marinada Societat de Caçadors Sant Joan de l’Ampolla. és excessiu, si es rebaixés 10 mil es podrien donar més La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: subvencions per llibres, si és així, ell hi donarà suport. Comunicar a la Societat de Caçadors Sant Joan de l’Am- Pren la paraula el regidor d’Hisenda Rafel Tomàs. Al Sr. polla que els agents del Servei de Vigilància municipal Joan Segarra agrair-li la seva voluntat de col·laboració com s’encarregaran de portar a terme la captura de gossos ho demostra el fet que ens hem reunit ﬁ ns a tres vegades ensalvatgits del terme municipal de l’Ampolla, amb la per analitzar aquests pressupostos i esperem que aquesta col·laboració del Sr. Eduard C. I., com a persona entesa col·laboració continuï durant l’aplicació dels mateixos. Par- i amb suﬁ cient experiència designada per la Societat de ticularment en el desenvolupament de l’àrea industrial; en Caçadors. el qual portem treballant colze a colze des del primer dia. Amanda Vallcanera Massa. Pel que fa a la intervenció d’ERC –i continuant amb la La Junta de Govern acorda per unanimitat: metàfora educativa– li diu que no pot pretendre el mal Comunicar a la peticionària que no consta a l’Ajuntament alumne que no ha vingut a classe en tot el curs que el dia que el local estigui insonoritzat, pel qual l’autorització res- de l’examen el professor li expliqui la lliçó. Als plens es ve tarà condicionada a que no es faci de forma permanent ensenyat i això és particularment cert al ple de pressupos- com ella sol·licita –tots els divendres a partir del 19 de tos on es debaten les propostes i alternatives per al poble febrer– sinó únicament de forma esporàdica i excepcional durant el proper any. I això és particularment greu en el seu en determinades dates que haurà de proposar a l’Ajunta- cas. Amb vostès hem fet el que no havíem fet amb ningú. ment per valorar-ho prèviament, i s’autoritzarà, si s’escau, Cridar-los més de dos mesos abans per començar a expli- mentre que no hi hagi cap queixa per sorolls pels veïns de car-los el pressupost de despesa corrent i arribar a avui en l’establiment o en general. condicions de debatre alternatives. No van voler vindre. Eusebio Capera Franch. El Sr. Alcalde diu que s’accepta la proposta del PP, diu S’acorda per unanimitat: també que el ple ha sigut divertit, però que la prudència Concedir al Sr. EUSEBIO CAPERA FRANCH, la targeta és una virtut. d’aparcament per a persones amb disminució en la mo- El Sr. Antonio Galve diu que quedi constància que no els dalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que responen les seves preguntes. la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 Finalment se sotmet la proposta a votació i s’aprova amb anys des de la seva concessió. els 7 vots a favor de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES Aprovar el pressupost general per a l’exercici 2016, el Gas natural distribución SDG S.A. Concedida qual, resumit per capítols i per a cadascun dels correspo- Obra: nents organismes i empreses que l’integren. Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 3 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous Junta de Govern abonats. Av. Ramon Pous, núm. 7 (Pescadors). 15 de febrer de 2016 Gas natural distribución SDG S.A. Denegada Obra: INSTÀNCIES I PETICIONS. Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 8 x Teresa Serra Callau. 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 S’acorda per unanimitat: ramal per a subministrar gas natural a nous INFORMAR favorablement per part de l’Ajuntament la abonats. petició presentada per la Sra. Serra amb la limitació que Av. Ramon Pous, núm. 8 la tela o material desplegable per a fer l’ombra no podrà Expt. 06/16. Raül G.R. Ajornada projectar-se més de l’àmbit d’ocupació de la terrassa que Expt. 7/2016. Emilio V.G. Concedida és de 84 m2. Expt. 9/2016. Ana I.G. Concedida Carlos Santos Carneiro. ASSUMPTES ECONÒMICS La Junta de Govern acorda per unanimitat: Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del DESESTIMAR la petició presentada pel Sr. Carlos Santos servei “Manteniment de les zones de jocs infantils ja que no s’encabiria dins dels supòsits d’autoritzacions del municipi per al 2016”. l’ocupació de la via pública indicats. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Michel Neuffer. Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE Donat compte a la Junta de Govern de la petició presen- JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2016, mitjançant tada pel Sr. Michel Neuffer demanant permís per a posar el procediment del contracte menor, per a portar a terme Acords Municipals · Pàgina 9

els esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, per Aprovació, si escau, contracte d’obres “bancs de un import de 6.051,96 euros i 1.270,91 euros d’IVA. fusta, viseres i reparar forats canyes als Miradors Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de de la Bassa de les Olles”. serveis per a la realització de la calibració dels La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: desfi bril·ladors. ADJUDICAR el contracte d’obres de manteniment i repa- Atès que l’Ajuntament de l’Ampolla disposa de desfi bril- ració dels miradors de la Bassa de les Olles consistint en ladors a diferents instal·lacions municipals (Camp de col·locació de bancs de fusta, fer viseres de contraxapat futbol, Pavelló esportiu i Escola Mediterrani) i aquest tipus i reparar forats canyes, segons el pressupost que consta d’aparells requereix d’un manteniment. a l’expedient a ENRIC TOMÀS VILANOVA pel preu de La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: 1.795,35 € ADJUDICAR el contracte de serveis per a la calibració dels ALTRES. desfi bril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., con- Acceptació inclusió “PROJECTE MILLORES DE LES forme la proposta d’honoraris presentada que ascendeix INSTAL·LACIONS CAMP DE FUTBOL” al PEIM 2015. a 210,54 € (IVA inclòs). En acord de la Junta de Govern del dia 21 de desembre Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les de 2015 es va acordar sol·licitar a la Diputació de Tar- obres del “Projecte senyalització de la ruta de ragona el CANVI D’ACTUACIÓ DEL PEIM 2015 del les Basses”. “Projecte pavimentació perimetral del camp de futbol” pel Ofertes de les empreses: “PROJECTE MILLORES DE LES INSTAL·LACIONS -Bioma Facilities S.L. amb un pressupost de 16.988,34 € CAMP DE FUTBOL”. (IVA inclòs). Nou objecte de subvenció: “Execució millores de les instal- -RULL SPR S.L. amb un pressupost de 16.923,40 € (IVA lacions camp de futbol”. inclòs). Pressupost elegible: 44.913,03 € -Frank Il·lustració & Disseny S.L. amb un pressupost de % concedit: 85,52 18.258,42 € (IVA inclòs). Import concedit: 38.411,60 € S’ACORDA, per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “Pro- Donar-se’n per assabentats del canvi de destinació de la jecte de senyalització de la ruta de les Basses”, a la mer- subvenció del PEIM 2015. cantil RULL SPR S.L. pel preu de SETZE MIL NOU-CENTS Expt. 6/2015. HUMBERT CONTI MARTÍ (Règim VINT-I-TRES EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS, IVA inclòs de comunicació activitat CENTRE DE PRODUCCIÓ (16.923,40 € IVA inclòs). ARTESANAL DE SAKE) Aprovació, si escau, contracte d’obres per a col- La Junta de Govern, amb l’abstenció de la regidora Me- locació de pladur amb sostre a la Sala Polivalent. ritxell Jardí i amb el vot favorable dels tres membres restants, La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ACORDA: ADJUDICAR el contracte d’obres per a la creació d’un Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ a espai delimitat consistint en un tancament amb pladur de 5 què fa referència el títol IV de la Llei 20/2009, de 4 de x 3 x 2,7 m amb una porta de pas a la Sala Polivalent de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l’Ampolla, segons el pressupost que consta a l’expedient en relació a l’activitat de centre de producció arte- a CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de sanal de sake a la Masia Valldepérez del Barranc de 2.274,80 € Sant Pere de l’Ampolla, sol·licitada per HUMBERT CONTI Aprovació, si escau, contracte d’obres per a crea- MARTÍ, d’acord amb la documentació tècnica, autoritzant- ció d’un gual al carrer Tarragona de l’Ampolla. ne el seu funcionament, i salvat el dret de propietat i sense La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: perjudici de tercers, i supedita a les consideracions fetes ADJUDICAR el contracte d’obres per a la creació d’un gual en els informes emesos segons disposa la CUTT: per a l’accés a l’edifi ci del carrer Tarragona, núm. 2 de Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi- l’Ampolla, segons el pressupost que consta a l’expedient nistratives particulars i prescripcions tècniques a CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de que han de regir la contractació de la prestació 659,45 € del servei de neteja de platges i de l’itinerari de Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del la Bassa de les Olles, mitjançant procediment servei “integració de l’aplicació de Gestió de obert i tramitació ordinària. Comptabilitat TAO (SICAP) amb la plataforma La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: eFact de l’AOC”. Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR- La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: TICULARS I PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE Contractar el servei d’integració de l’aplicació de Gestió REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI de Comptabilitat TAO (SICAP) amb la plataforma eFact DE NETEJA DE PLATGES I DE L’ITINERARI DE LA BASSA DE de l’AOC, mitjançant el procediment del contracte menor, LES OLLES, mitjançant procediment obert i tramitació ordi- € € per a portar a terme els esmentats treballs a SYSTEMS ITC nària, per import de 69.000,00 /anuals i 6.900,00 en Iberia SAU., per un import de 4.053,50 € concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 10%. Acords Municipals · Pàgina 10

Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi- La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: nistratives particulars i prescripcions tècniques Aprovar l’Annex per al 2016 al Conveni marc per a la pres- que han de regir la contractació de la posta a tació del servei social d’atenció primària entre el Consell disposició de maquinària pesada de construcció Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, essent i obres públiques amb conductor, mitjançant l’aportació de l’Ajuntament de 16.052,82 €. procediment obert i tramitació ordinària. APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI DE La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR- L’AMPOLLA I EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX TICULARS I PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE EBRE PER AL FUNCIONAMENT DEL SERVEI REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA POSTA A DISPOSICIÓ D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES. DE MAQUINÀRIA PESADA DE CONSTRUCCIÓ I OBRES S’ACORDA, per unanimitat: PÚBLIQUES AMB CONDUCTOR, mitjançant procediment APROVAR el conveni entre L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA € obert i tramitació ordinària, per import de 44.000,00 / i el CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE per al funciona- € anuals i 9.240,00 en concepte d’impost sobre el valor ment del servei d’informació i atenció a les dones durant afegit al tipus del 21%. el 2016 essent l’aportació prevista de l’Ajuntament de Expt. 5/2016. Canvi de Titularitat Bar-Restaurant. 1.307,35€, segons document que consta a l’expedient. La Junta de Govern, ACORDA: Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pin- Fer constar davant els interessats que l’Ajuntament de tar el Passeig Marítim de fusta. l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 15 La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: de febrer de 2016 en endavant, ALAIN SCIORA, consta ADJUDICAR el contracte d’obres per a fer els treballs de com a nou titular del BAR-RESTAURANT ubicat al carrer conservació i regeneració (aplicació de pintura) del Passeig Tarragona, núm. 1 baixos, subrogant-se com a nou titular Marítim de fusta i l’esplanada del Barranc de Sant Pere, en els drets i les obligacions derivats de la llicència o au- segons el pressupost que consta a l’expedient a FACO torització, en virtut de la comunicació prèvia presentada PINTORS S.L. pel preu de 5.898,75 € en el seu dia davant aquesta corporació local. Aprovació, si escau, contracte de subministrament per a l’adquisició de mobiliari per a la Biblioteca municipal. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Junta de Govern ADJUDICAR el contracte de subministrament de mobiliari (prestatgeries, expositor de llibres de sobretaula, carret portallibres de fusta) per a la Biblioteca municipal, a la 22 de febrer de 2016 mercantil METALUNDIA S.L. pel preu de 4.423,78 € Aprovació, si escau, contracte de subministra- DESPATX OFICIAL. ment per a l’adquisició de la bústia de retorn de Departament d’Interior. llibres per a la Biblioteca municipal. Director dels Serveis Territorials d’Interior a TTEE. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: El Sr. Joan Juan Aixa, nou Director dels Serveis Territorials ADJUDICAR el contracte de subministrament de la bústia de a Terres de l’Ebre del Departament d’Interior es posa a retorn de llibres per a la Biblioteca municipal, a la mercantil disposició de l’Ajuntament per qualsevol tema que pugui ABDUL CREATIVOS S.L. pel preu de 1.318,90 € ser d’interès municipal i dins la seva competència. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES servei de poda i tractament d’eucaliptus del car- Gas natural distribución SDG S.A. Concedida rer Baix Ebre de l’Ampolla. Obra: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x Contractar el servei de poda i tractament dels eucaliptus 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 del carrer Baix Ebre de l’Ampolla a ISARN MORENO ramal per a subministrar gas natural a nous ROMERO, per un import de 939,08 € abonats. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del Carrer Ventura Gassols, núm. 29 servei “Manteniment de les zones verdes del Expt. 11/2016. Pedro Manuel B.S. Concedida municipi per al 2016” Expt. 12/2016. Cinta C.C. Concedida La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Expt. 13/2016. Àlvar B.S. Concedida Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES Expt. 15/16. Kurt R. Ajornada VERDES DEL MUNICIPI PER AL 2016 de, mitjançant el ASSUMPTES ECONÒMICS procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs a GERMÁN BRULL BRULL, per un import Annex per al 2016 al conveni marc per a la pres- € tació del servei social d’atenció primària entre de 16.814,00 el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament ALTRES. de l’Ampolla. Expt. 6/2016. Canvi de Titularitat Bar-Restaurant. Acords Municipals · Pàgina 11

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: de Govern acorda comunicar-li que els tècnics municipals Fer constar davant els interessats que l’Ajuntament de estan fent un estudi d’aquest punt de la via pública per a l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 22 poder evitar el perill. de febrer de 2016 en endavant, ANNA AIXA SANJUAN, LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES consta com a nou titular del BAR-RESTAURANT ubicat al Gas natural distribución SDG S.A. Concedides carrer Palangre, núm. 8, subrogant-se com a nou titular en Obres: els drets i les obligacions derivats de la llicència o autorit- Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x zació, en virtut de la comunicació prèvia presentada en el 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 seu dia davant aquesta corporació local. ramal per a subministrar gas natural a nous Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi- abonats. nistratives particulars i condicions tècniques que Carrer Banys, núm. 13 han de regir la contractació de la prestació del Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 8 x servei de neteja de diverses dependències muni- 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 cipals, mitjançant procediment obert i tramitació ramal per a subministrar gas natural a nous ordinària. abonats. La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: Carrer Pescadors. Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR- Expt. 14/2016. Kurt R. Concedida TICULARS I CONDICIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE Expt. 15/2016. Ramon V.G. Concedida REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI Expedient 16/2016. Murtom Inversions S.L. DE DIVERSES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, mitjançant Concedida procediment obert i tramitació ordinària, per import de Expt. 17/2016. Jordi Juan B.P. Concedida 95.000,00 €/anuals i 19.950,00 €/IVA. ASSUMPTES ECONÒMICS Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei d’elaboració d’una proposta de planifi ca- ció estratègica sòcio-econòmica de l’Ampolla per Junta de Govern al període 2016-2025. La Regidoria de Promoció Econòmica ha estimat necessari 29 de febrer de 2016 encarregar l’estudi i redacció d’una proposta de planifi - cació estratègica sòcio-econòmica del poble, i ha estimat DESPATX OFICIAL. convenient efectuar l’encàrrec a la Fundació Universitat Fundació Esclerosi Múltiple. Rovira Virgili, qui ha de formular una oferta de treball la Demanen una ajuda econòmica de 100 € per a destinar-la qual consta a l’expedient. a la campanya Mulla’t de lluita contra l’esclerosi múltiple i El preu del contracte ascendeix a la quantitat 9.600,00 els seus efectes socials. La Junta acorda aprovar l’aportació euros i 2.016,00 euros d’IVA, per al qual, mitjançant expe- econòmica demanada, i donar trasllat a intervenció per dient per la qual cosa s’ha de disposar de la corresponent al seu pagament. consignació pressupostària en import adequat i sufi cient. INSTÀNCIES I PETICIONS. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Coordinador Ampolla per la Independència. Contractar amb la FUNDACIÓ UNIVERSITAT ROVIRA El Sr. Guillaumet diu que l’Ampolla per la Independència ha VIRGILI el servei d’elaboració d’una proposta de acordat organitzar el mes de març vinent una programació planifi cació estratègica de l’Ampolla. per recuperar la memòria del veí Jaume Ballesté, que va Aprovació, si escau, contracte d’obres per a l’ar- sofrir la persecució del nazisme i va estar confi nat al camp ranjament lateral de la pujada al camí del Roqué. d’extermini de Dachau. Per això demanen permís per a fer La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: el Concert vermut i l’acte de descobriment d’una placa al ADJUDICAR el contracte d’obres per a la neteja de brossa carrer Sol núm. 9 casa natal de Jaume Ballesté, per això i matolls així com l’estesa i remolinat d’una capa de formi- diu caldrà tallar la circulació i privar d’aparcar davant gó del lateral del camí del Roqué de l’Ampolla, segons el d’aquesta casa entre les 11:30 i les 14 h del dissabte dia pressupost que consta a l’expedient a CONSTRUCCIONS 19 de març. La Junta acorda concedir el permís que se 3 G SA (CONTREGISA), pel preu de 2.634,17 € sol·licita, i comunicar-ho a la Guàrdia Urbana per a tallar el trànsit el dia i hora indicat. Tatjana Wellen. Es dóna compte a la Junta de Govern de l’escrit que pre- Junta de Govern senta Tatjana Wellen, amb domicili al C/ Ventura Gasol núm. 24, dient que l’entrada i sortida de casa seva i dels 7 de març de 2016 veïns que es troben a la rotonda, és molt perillosa perquè no es veu sufi cient i es creen situacions perilloses, demana DESPATX OFICIAL. que s’acabi la vorera per a poder sortir de casa a peu Serveis Territorials. sense perill ni haver de creuar sempre la vorera. La Junta Trameten notifi cació de la resolució d’arxiu d’expedient Acords Municipals · Pàgina 12

informatiu ja que no s’han trobat elements fàctics ni jurídics ta a l’expedient a RULL SPR S.L. pel preu de 4.360,38 € sufi cients que puguin determinar l’obertura d’un expedient Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del sancionador, en relació a la denúncia presentada per servei de transport de l’Ampolla a l’Hotel les l’entitat AnimaNaturals per presumpte incompliment que Oliveres. regula les festes tradicionals amb bous durant la celebració Per tal d’impulsar la promoció turística i econòmica dels d’un espectacle taurí a la localitat de l’Ampolla el dia 22 establiments de comerç i restauració del municipi de l’Am- de juny de 2015. polla durant els mesos de temporada baixa, l’Ajuntament Associació Sersatrans. ha acordat amb l’Hotel Les Oliveres gestionar el transport Informen que des dels dies 3 al 12 de març de 2016, per diari dels usuaris de l’hotel provinents de l’operativa de motius d’avaria del vehicle, desenvoluparà el servei de taxi l’INSERSO. amb un vehicle matrícula 7729 DPP. Considerant que és convenient la contractació d’una em- La Junta se’n dóna per assabentada. presa per tal de portar a terme la contractació del servei INSTÀNCIES I PETICIONS. de transport des del dia 18 d’abril de 2016 fi ns al dia Evelín Cardona Cid. 20 de maig de 2016, i que s’ha demanat pressupost a Donat compte a la Junta de la instància presentada per l’empresa AUTOCARES NIKA. Evelín Cardona Cid, en representació del Patronat de les La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Palmes de Càritas, sol·licitant autorització per posar una Contractar el servei de transport diari dels clients de l’Hotel parada per a vendre palmes el dia 16 de maç de 2016 les Oliveres que formen part de l’operativa INSERSO des al mercat, S’ACORDA: del dia 18 d’abril de 2016 fi ns al dia 20 de maig de AUTORITZAR A EVELÍN CARDONA CID per a posar una 2016, mitjançant el procediment del contracte menor, a parada al mercat setmanal per vendre palmes. AUTOCARES NIKA, per un import de 4.000,00 euros. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES Aprovació, si escau, contracte de subministra- Expt. 8/2016. José B.C. Concedida ment per a l’adquisició dels productes de protec- ció per al manteniment de la terrassa de fusta Expt. 10/2016. Jean F.P. del Barranc de Sant Pere. Expt. 18/2016. Llesporman S.L. Concedida La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Expt. 19/2016. Comunitat de Veïns Pl. González ADJUDICAR el contracte de subministrament dels produc- Isla. Concedida tes de protecció per al manteniment i conservació de la Expt. 21/2016. Joan P.C. Concedida terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere de l’Ampolla, Expt. 22/2016. Joaquín Ll.S. Ajornada a la mercantil FERRETERIA I ELECTRODOMÈSTICS S.L. pel Expt. 22/2016. Carlos S.C. Concedida preu unitari de 67,50 euros/unitat del protector i 29,45 ASSUMPTES ECONÒMICS euros/unitat del disolvent. Aprovació, si escau, contracte de subministrament per a l’adquisició de mobiliari d’ofi cina per a les dependències socials de l’edifi ci de Junta de Govern l’Ajuntament. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisi- 15 de març de 2016 ció d’arxivadors i prestatges metàl·lic per a les dependèn- INSTÀNCIES I PETICIONS. cies socials de l’edifi ci de l’Ajuntament segons el pressupost Albert Orduña Gallego. que consta a l’expedient a JOSÉ LUIS ABELLAN YUSTE pel preu de 1.212,38 € S’acorda, per unanimitat: Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pin- Autoritzar a Albert Orduña Gallego a portar a terme tar la terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere. l’esmentat curs de formació, en càrrec a la partida degudament acreditada del pressupost. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ADJUDICAR el contracte d’obres per a fer els treballs de conservació i regeneració (aplicació de pintura) de la Expt. 124/2015. Luzia M. Concedida terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere, segons el pres- ASSUMPTES ECONÒMICS supost que consta a l’expedient a ANTONIO MARTÍNEZ Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del CARBONELL pel preu de 2.625,70 € servei de manteniment de la piscina municipal Aprovació, si escau, contracte de subministra- per a l’any 2016. ment per a l’adquisició de plaques per la senya- La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: lització de carrers. Contractar el servei de MANTENIMENT DE LA PISCINA La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: MUNICIPAL PER A L’ANY 2016, mitjançant el procediment ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisi- del contracte menor, per a portar a terme els esmentats ció plaques per la senyalització de carrer amb els noms de treballs a MULTISERVEIS BENET S.L. per un import de la xarxa viària de l’Ampolla, segons el pressupost que cons- 12.051,60 € Acords Municipals · Pàgina 13

ALTRES. Aprovació, si escau, Plec de clàusules admi- Junta de Govern nis tratives particulars i prescripcions tècniques per a la contractació en procediment obert amb publicitat, i en tramitació ordinària, dels 21 de març de 2016 serveis de vigilància, salvament i socorrisme a DESPATX OFICIAL. les platges del municipi de l’Ampolla i la piscina municipal, i servei d’ambulància i socorrisme Consorci d’aigües de Tarragona. durant la celebració dels correbous en festes i Comuniquem que el CAT, en Consell d’Administració del de l’IRONCAT. Consorci va aprovar col·laborar amb una aportació eco- € La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: nòmica de 8.200,00 en el Patrocini de la XXVI Diada de l’Ostró. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i prescripcions tècniques per a l’adjudicació en procediment Fundació Esclerosi Múltiple. obert amb publicitat i en tramitació ordinària dels serveis de El Patronat de la Fundació dóna les gràcies per l’ajut eco- vigilància, salvament i socorrisme a les platges del municipi nòmic de l’Ajuntament. de l’Ampolla i la piscina municipal, i servei d’ambulància INSTÀNCIES I PETICIONS. i socorrisme durant la celebració dels correbous en festes i Agustí Royo Sorribes. de l’IRONCAT, mitjançant procediment obert i tramitació or- S’ACORDA, per unanimitat: € dinària, per import de 102.000,00 /anuals i 21.420,00 AUTORITZAR A AGUSTÍ ROYO SORRIBES per ocupar una € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del plaça d’aparcament al davant del seu immoble ubicat al 21% (o el que resulti del nou tipus legal vigent). carrer Banys, núm. 29 de l’Ampolla, durant l’execució de

Estany platejat. Mireia Curto Perelló Acords Municipals · Pàgina 14

les esmentades obres. Signifi car-li que haurà de delimitar - Coserella S.L. amb un pressupost de 37.118,21 € (més l’espai ocupat per tal de garantir la seguretat del trànsit l’IVA). rodat. S’ACORDA, per unanimitat: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres Expt. 25/2016. Agustí R.S. Concedida “Projecte millores de les instal·lacions camp de futbol”, a Expt. 626/2016. Roland T. Concedida la mercantil CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. ASSUMPTES ECONÒMICS pel preu de TRENTA-QUATRE MIL VUIT-CENTS NORANTA CÈNTIMS, més l’IVA corresponent (34.890,00 € més Aprovació, si escau, d’incautar per prescripció, l’IVA corresponent). les fi ances dipositades per garantir la correcta gestió de residus. ALTRES. La Junta de Govern acorda per unanimitat: Autoritzacions de les Terrasses dins serveis temporada a les platges per a la temporada 2016. DECLARAR la prescripció pel transcurs de 4 anys, del dret a sol·licitar la devolució de les garanties metàl·lic RESOLUCIÓ. dipositades per garantir la correcta gestió de residus AUTORITZAR les instal·lacions de les terrasses EN ZONA dels següents promotors d’obres i en pels imports que DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIMOTERRESTRE, següents: s’indiquen, i procedir a la seva incautació per part de - La instal·lació de la terrassa TE-1 de 21,00 m2 en zona l’Ajuntament: de domini públic marítimoterrestre, durant el període VORAMAR HABITATGES S.L. Exp. Llicències urbanístiques del 19 de març de 2016 al 30 de setembre de 2016, 154/06, 202/06 i 63/07. Per import de 312,52, al Passeig Marítim de la platja de l’Arenal a Mª LUISA 432,72 i 1.258,13 €, respectivament. RAMÍREZ RODRÍGUEZ. CONSTRUCCIONS PAQUIMI S.L. Exp. Llicència urbanís- - La instal·lació de la terrassa TE-8 de 90,00 m2 en zona de tica 137/06. Import 776,66 €. domini públic marítimoterrestre, durant el període del 15 OLBEPROM S.L. Llicència urbanística exp. 62/07. de juny de 2016 al 15 de setembre de 2016, al Passeig Import 1.000,67 €. Llicència urbanística exp. 87/07. Marítim de la platja de l’Arenal a NOVA DEVIMAR S.L. Import 2.167,81. - La instal·lació de la terrassa TE-2 de 84,00 m2 en zona Aprovació, si escau, d’incautar per prescripció, de domini públic marítimoterrestre, durant el període de les fi ances dipositades per garantir la correcta l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de 2016, al reposició dels serveis i instal·lacions urbanes Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a TERESA afectades arran de l’execució d’obres per par- SERRA CALLAU. ticulars. - La instal·lació de la terrassa TE-3 de 30,00 m2 en zona La Junta de Govern acorda per unanimitat: de domini públic marítimoterrestre, durant el període del 19 de març de 2016 al 30 de novembre de 2016, al DECLARAR la prescripció pel transcurs de 4 anys, del Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a AMANDA dret a sol·licitar la devolució de les garanties metàl·lic VALLCANERA MASSA. dipositades per garantir la correcta reposició dels serveis 2 i instal·lacions urbanes afectades dels següents promotors - La instal·lació de la terrassa TE-4 de 23,00 m en zona d’obres i en pels imports que s’indiquen, i procedir a la de domini públic marítimoterrestre, durant el període del seva incautació per part de l’Ajuntament: 19 de març de 2016 al 15 de setembre de 2016, Pas- seig Marítim de la platja de les Avellanes a ALFONSO OLBEPROM S.L. exp. 62/07, per import de 2.061,65 €. COLOMA RAMOS. CONSTRUCCIONS PAQUIMI S.L. exp. 137/06, per AUTORITZAR les instal·lacions de les terrasses EN ZONA import de 2.011,53 €. DE SERVITUD DE PROTECCIÓ, següents: PORT L’AMPOLLA. Exp. 40/07, per import de 1.200,00 - La instal·lació de la terrassa TE-6 de 39,00 m2 en zona €. de servitud de protecció, banda muntanya, durant el VORAMAR HABITATGES, exp. 154/06 i 202/06 per període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de € im port de 1.887,48 , i 3.231,42, respectivament. 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a DERTOSOL S.L. exp. 34/07, per import de 1.623,86 €. TERESA SERRA CALLAU. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les - La instal·lació de la terrassa TE-5 de 29,00 m2 en zona obres del “Projecte millores de les instal·lacions de servitud de protecció, banda muntanya, durant el camp de futbol”. període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de Pressupostos presentats: 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes - Construccions Sentis Navarro S.L. amb un pressupost de a AZARA C.B. 34.890,00 € (més l’IVA). - La instal·lació de la terrassa TE-7 de 50,00 m2 en zona - Construccions Curto Aixa S.L. amb un pressupost de de servitud de protecció, durant el període de l’1 de febrer 36.004,66 € (més l’IVA). de 2016 al 31 de desembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de l’Arenal a RAFEL CABRERA ARASA. Ajuntament Informa · Pàgina 15

Inauguració de comissaria de Mossos de l’Ametlla de Mar

El passat 29 de gener, el nostre Alcalde va assistir a la inauguració de la nova comissaria de Mossos de l’Ametlla de Mar, que donarà també servei, al Perelló, L’Ampolla i Camarles. Tots quatre alcaldes van acompanyar al President de la Generalitat, en la visita que es va fer a l’interior de les instal·lacions. Medi Ambient · Pàgina 16

L’Ampolla neta

Ja som a prop de l’estiu i no ens anirà gens malament recordar alguns consells per mantenir l’Ampolla neta i permetre’ns prendre consciència de la importància d’adoptar una conducta ciutadana dirigida a prevenir i evitar que les illes de contenidors s’embrutin, a respectar la resta de veïns i a utilitzar de forma correcta els espais públics, perquè sabem que és cosa de tots el poder aconseguir-ho. – Per garantir el bon funcionament de la recollida de les escombraries, el manteniment de les illes en un estat net i mantenir l’Ampolla neta, volem recordar-vos que és necessari que seguiu aquests consells: Utilitzar les papereres. – No abocar la brossa a les papereres; s’ha de dipositar als contenidors. – Fer un bon ús dels contenidors: . cada tipus de brossa al seu contenidor. . lligar bé les bosses. . llençar la brossa (resta i orgànica) a la nit. – No deixar les bosses fora dels contenidors. – Portar els voluminosos (mobles, electrodomèstics, matalassos…) i les restes vegetals (amb grans quantitats) a la deixalleria. – Si sortiu a passejar els gossos, recolliu les seves deposicions. També volem recordar que aquestes normes estan incloses a l’ORDENANÇA núm. 25 MUNICIPAL DE BON GOVERN DE L’AMPOLLA i l’incompliment d’aquestes us poden ocasionar les següents sancions: Faltes lleus: multa de 150 a 300 euros. Faltes greus: multa de 300 a 1.500 euros. Faltes molt greus: multa de 1.500 a 3.000 euros. Des de l’Ajuntament comptem amb la vostra col·laboració per mantenir el nivell de qualitat que L’Ampolla es mereix. L’Ampolla és de tots i per a tots i si ens respectem tots hi guanyem. Geno Cabrera Regidoria de Serveis Obres · Pàgina 17

Treballant per tu

Des de l’àrea de governació i via pública, hem dut a terme durant el 2015, obres per millorar l’accessibilitat a la gent amb problemes de mobilitat, així com per als ciutadans en general. Per aquest 2016, tenim previst continuar en aquesta línia de treball, per donar una major qualitat de vida als nostres ciutadans. Obres · Pàgina 18

Noves instal·lacions i millores a les Urbanitzacions

Des de l’àrea del Medi rural i urbanitzacions de l’Ajuntament, hem dut a terme la instal·lació i millores d’equipament urbà per a l’oci dels infants i la pràctica de l’esport, també hem condicionat i netejat algunes zones, així com la instal·lació de mobiliari urbà. El regidor de l’àrea En Lluís Cabrera, està treballant per dur a terme una sèrie de millores en l’accés a Cap Roig i en altres camins de la població. Seguim treballant per a què el benestar de tots els veïns i veïnes, dia a dia, es vegi incrementat. Obres · Pàgina 19 Medi Ambient · Pàgina 20

"Per un Delta Net" abordem la problemàtica de la brossa a la natura

Els envasos i bosses de plàstic deambulen sense control protegit que a més ha estat declarat Reserva de la Biosfera. per tot el planeta. Prop de 7 milions de tones van a parar El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha estat el promotor al mar i a les costes cada any. El sol, el vent i les onades de la campanya “Per un Delta Net” amb la col·laboració van trencant el plàstic en porcions petites, convertint-lo dels Ajuntaments d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Sant en microplàstic no degradable. Les seves conseqüències Jaume, Amposta, Camarles, Deltebre i L’Ampolla. sobre la costa, fauna i sobre la nostra salut pot arribar a Al nostre municipi van participar 55 voluntaris de diferents ser devastadora. edats i nacionalitats. Els caçadors van netejar la Bassa de El 90 % dels ocells marins vius han menjat plàstic d’algun les Olles recollint 700 kg de brossa i els altres voluntaris tipus. Es calcula que un milió d’aus i 100 mil mamífers i la platja de l’Arenal amb 400 kg. Va ser una jornada molt tortugues moren cada any a causa dels plàstics llençats al satisfactòria. mar (segons dades facilitades pel Parc). Volem donar les gràcies a tots els voluntaris per haver El diumenge 13 de març, set municipis del Delta van realit- participat i haver-se fet propi el projecte i al President de zar una neteja simultània a diferents platges amb l’objectiu Voluntaris de L’Ampolla, Paco Cabrera, pel temps dedicat de conscienciar a tothom la necessitat de no embrutar els en aquesta Campanya. espais naturals. Hem de recordar que vivim en un espai Meritxell Jardí Medi Ambient · Pàgina 21 Entitats · Pàgina 22

L’Associació Cultural Sant Jordi informa

Cinquenes Jornades per la Pau Federico Ma- yor Zaragoza. El passat dissabte 5 de març vam celebrar un any més V Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza. Amb el títol “La crisi humanitària i les seves víctimes”, vam compartir un matí amb xerrades i amb interpel·lacions entre els ponents i els participants a la mateixa. Estem contents de complir cinc anys de jornades per on han passat 26 ponents que ens han aportat una mica més de llum a totes aquestes qüestions relacionades amb la justícia social, els drets humans, la solidaritat, el desenvolupament, les relacions nord-sud i l’educació. Aquest any hem comptat amb la participació de l’Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social; Fran- cesc Mateu director d'Oxfam Intermon a Catalunya i Jordi Virgili, tècnic del Comitè Operatiu d'Ajut als Re- Curs de cuina macrobiòtica. fugiats de la Generalitat de Catalunya. Tots tres van Durant aquesta Setmana Santa vam realitzar un curs de realitzar interessants aportacions pel que fa a la pro- cuina macrobiòtica al Saló Parroquial a càrrec de la blemàtica dels refugiats tractada des de diferents pers- nostra compa- pectives. nya Lluïsa i Volem aprofi tar per que va comptar agrair el recolza- amb una bona ment que un any participació més l’Ajuntament de persones in- de l’Ampolla ens teressades en ha donat, també aquesta manera recordar a les en- de cuinar que titats que ens do- es basa en el nen suport com principi fi losòfi c l’Institut Català d'equilibri del per la Pau i la yin i el yang. Càtedra Unesco Donat l’èxit del de Filosofi a per curs, possible- la Pau de la Uni- ment en torna- versitat Jaume I, rem a realitzar al Club de Jubi- un altre més lats de l’Ampolla endavant. que ens han aco- llit a les seves instal·lacions i de Monogràfi c de Federico Mayor Zaragoza. manera especial Aquest 15 de març vam rebre una carta de Federico al Xavier Caballé Mayor Zaragoza acompanyada d’un monogràfi c de la Fosch que ens ha revista literària Ànfora Nova que porta per títol “Federi- dissenyat el cartell de les V Jornades per la Pau. co Mayor Zaragoza. La luz infi nita de la palabra”, està a la vostra disposició a la biblioteca municipal. Entitats · Pàgina 23

Comunicació de Federico Mayor Zaragoza. FM/16/0212 Sr. D. Ernest Plans Colomé Coordinador. Jornades per la Pau. L’Ampolla Benvolgut amic, Alcalde, Autoritats, sobretot, habi- tants de L’Ampolla, Que bé que, una vegada més, ce- lebreu una jornada per la pau, en esta ocasió per a abordar “la crisi humanitària i les seves víctimes”! Per la qualitat rellevant dels intervi- nents, estic segur que moltes cons- ciències s’hauran il·luminat per contribuir a fer front a esta vergonya. Us adjunto l’enllaç i el “blog” que he publicat avui mateix sobre este tema (http://federico- mayor.blogspot.com.es/search/ label/Refugiados%3B%20 Me complace mucho anunciaros que el día 19 de fe- Inmigraci%C3%B3n%3B%20Cambio%20 brero se suscribió un convenio con la Universidad Au- clim%C3%A1tico%3B%20Contaminaci%C3%B3n) tónoma de Madrid por el que se crea el Instituto de De mi “egoteca” os envío el libro que ha publicado Án- Derechos Humanos, Democracia y Cultura de Paz y no fora Nova. Aunque con cierto rubor, pienso que con- Violencia (DEMOS-PAZ). Representa la institucionaliza- tiene algunos poemas interesantes y oportunos en los ción de la Fundación Cultura de Paz, cuya misión es tiempos que vivimos. más importante que nunca. ¿Podríais decirme cuales son los libros míos que tenéis, Un gran abrazo para todos, para que pueda enviar otros más? Federico Mayor Zaragoza Muchas gracias por tenerme al corriente de estas jorna- Presidente das. Estoy a vuestra disposición. Fundación Cultura de Paz

Club de Pensionistes de l'Ampolla

Notícies de la Junta Una vegada més volem recordar als socis, que a les oﬁ cines del club, tenen a la seva disposició els rebuts de la quota corresponent a l'any 2016. Estem a la vostra disposició de 5 a 7 de la tarda de dilluns a divendres. Fets socials Com cada any al mes de febrer, s'ha tornat a anar de calçotada a l'Alamo d'Alcover, on cinquanta-una persones vam xalar d'un bon dinar i d'una tarda de ball. Al mes d'abril quaranta-vuit persones ens vam desplaçar a la Manga del Mar Menor durant tres dies, i des d'allà vam fer un recorregut visitant Múrcia i Cartagena on entre altres coses, ens van dur a fer una visita guiada, al Museu Naval, i vam poder admirar el submarí d'Isaac Peral, quedant tots molt contents i satisfets del viatge. Entitats · Pàgina 24

Campanya contra la Fam 2016

El passat dotze de març, al Casal del poble, es va solidari i col·labora. A la Confraria de Pescadors i celebrar el tradicional “Sopar de Germanor” a be- d’altres persones particulars que han fet donatius. nefi ci de Mans Unides, Campanya contra la Fam. Agraïm també la col·laboració de la Coral Decibels, Aprofi tem aquest mitjà per agrair a totes aquelles que com cada any, amenitzà la vetllada i posà el seu persones que, un any més, han fet possible que es toc especial d’alegria en aquest acte de solidaritat i pogués fer aquest acte benèfi c. esperança. Prop de 135 persones ens vàrem aplegar a aquesta Gràcies al nostre ajuntament per la seva disponibili- taula de la solidaritat per compartir un àpat senzill, tat i, especialment, per col·laborar des de fa anys en amb l’esperança de fer realitat els projectes de Mans els projectes de Mans Unides. Unides. Gràcies a la vostra generositat s’han recollit, entre el Des d’aquí donem les gràcies als col·laboradors: res- Sopar, la Rifa, les Samarretes i Donatius va- taurants, bars, carnisseries, supermercats, fl eques, ris: 2178 € , que serviran, juntament amb pastisseries, pizzeries, botigues de begudes, cafete- d’altres pobles de la nostra diòcesi, per a ries, etc., que van aportar el menjar i el beure, tam- fer realitat 2 projectes de sanejament i sa- bé a les persones particulars que venien amb el seu lut bàsica: un a la República Dominicana i menjar per compartir-lo. Gràcies als establiments l’altre a Rwanda. que van donar els seus regals i els vals d’obsequi per En nom de totes aquestes persones que, des de fa 57 la RIFA: botigues de roba, de regals, joieria, bijute- anys, Mans Unides està ajudant a tenir un futur i una ries, llibreries, perruqueries, esteticiens, farmàcies, dignitat us donem les gràcies. Com diu el lema de fl oristeries, alumnes de pintura, ferreteries, electro- la campanya d’aquest any: “PLANTA-LI CARA A domèstics, bazars, peixateries, marisqueries, a les FAM: SEMBRA”; sembrem esperança! caixes i bancs, etc., pràcticament tot el poble se sent E.F. Equip Mans Unides Entitats · Pàgina 25

Recuperar la memòria, per ser justos. Una tasca col·lectiva per superar l’amnèsia induïda

Recuperar la memòria del que es va viure a Catalunya i A risc d’algun oblit imperdonable, i per confi rmar aquest a Europa sota les dictadures feixistes, ens ha d’ajudar a argument participatiu, és just d’agrair públicament la con- superar l’amnèsia induïda pels interessos socioeconòmics tribució al cicle “Fem memòria perquè no es repeteixi” a: dels hereus del franquisme, per perpetuar el seu poder a Tots els membres de la família de Jaume Ballesté i molt l’Estat espanyol. També cal estar amatents a la persistent especialment el seu fi ll Robert, a tots els membres i sim- retallada de llibertats que ja donàvem per consolidades, i patitzants de l’Ampolla per la Independència pel seu al ressorgiment d’actituds i moviments feixistes. suport, a tots els grups municipals que van aprovar la No ha estat un homenatge seva col·laboració per unanimitat, a l’equip de govern i Amb el fi ll de Jaume Ballesté, en Robert, vàrem coincidir l’alcalde de l’Ajuntament de l’Ampolla per la seva bona que no faríem un homenatge convencional al seu pare, predisposició i col·laboració, al Museu d’Història de sinó que recuperaríem la seva memòria, perquè servís per Catalunya especialment a la Isabel Fuensanta, al cos de a refl exionar sobre els drets humans i les llibertats en el Mossos d’Esquadra, a la Policia local, al dissenyador gràfi c moment actual. David Garcia, a la Brigada municipal per la seva feina al Si en repassar la cronologia biogràfi ca d’en Jaume Ballesté muntar, desmuntar i transportar l’exposició, al personal de penseu que és història passada, us estareu equivocant, Jau- les biblioteques de l’Ampolla i de Tortosa especialment a me Ballesté i milers de catalans van arribar com a refugiats la M. José Ferré, al Forn Bru especialment a Leonardo Bru a França fugint de la guerra, igual que milers d’homes, Martí per autoritzar la col·locació de la placa que recor- dones i nens estan arribant avui mateix, si no moren pel da el naixement de Jaume Ballesté, a tots els establiments camí, a la nostra Europa, i els ciutadans europeus fem igual que han penjat els cartells del cicle, a l’escultor Rainer que varen fer el 1939, callem i no volem veure. G. Shumacher per cedir desinteressadament l’exposició de la seva obra Crida i Eco, a la Teresa-Marta Batalla, a Complicitats imprescindibles l’Associació Cultural Sant Jordi, als ponents Rosa Vendrell, Feia anys que dormia en algun calaix, una proposta de Daniel Arasa i Jordi Borràs, a Mario i Íngrid Pons pels seus Guillem Comí per fer un reconeixement a Jaume Ballesté, reportatges gràfi cs dels actes, al Forn Cabrera, a l’Ernest a l’Ampolla per la Independència li vàrem treure la pols a Plans, a l’Alícia Almendros imprescindible per contactar aquesta idea, i gràcies a la complicitat imprescindible de amb els informadors alemanys, a la Isabel Quadrat per moltes voluntats l’hem fet realitat. la seva correcció dels textos, a Distribucions Colomines, La col·laboració desinteressada i més enllà de les maneres a Jaume Buigues de l’Ajuntament de Teulada, a Joan Cal- de pensar personals o de les obligacions professionals, són vo de l’Amical Mauthausen, al rector de la Parròquia de el motor d’allò que se’n diu fer poble. Sant Joan Mn. Eduard Falcó per aixoplugar el concert de La cultura en la seva concepció més àmplia, només pot so- La Jueva de Tortosa a l’església, a les llibreries Avelina i breviure amb la voluntat de ser d’un poble, i això val en Secrets L’A, i a totes les persones que han vist l’exposició una petita comunitat com la nostra o per tot un país. No Mauthausen crònica gràfi ca, i han omplert la sala de la hem d’esperar que les administracions ho facin tot, els biblioteca en els actes programats. ciutadans, en el concepte republicà del mot, podem i hem Joan-Esteve Guillaumet de ser els protagonistes de la nostra història, de la nostra Coordinador de l’Ampolla per la Independència vida i del nostre futur. Entitats · Pàgina 26 Entitats · Pàgina 27

Paraules llegides pel ﬁ ll de Jaume Ballesté el dia de l'homenatge al seu pare

Buenos días a todos, Estas últimas semanas he pensado mucho en la conmemoración. La placa dedicada a mi padre representa un gran honor para él y su familia. También honora a todas las mujeres y a los hombres que han luchado para que hoy, las ideas odiosas no se perpetuen. El odio lleva una inestabilidad política, emocional, económica que nunca ha servido a la población. Doy las gracias con fuerza a las personas dinámicas y valerosas que, por sus acciones, nos ofrecen mo- deración y dignidad humana, utilizando por eso la prevención y la educación, para que no se repitan los horrores vividos por nuestros ancianos. Por ﬁ n doy las gracias con mucha sinceridad a don ARASA, Alcalde de AMPOLLA y a sus Consejos Muni- cipales para esta ceremonia. Otra vez, gracias a todos, vuestra presencia da sentido a este momento. Robert Balleste-Antich

Reportatge fotogràﬁ c: Íngrid Pons Notícies · Pàgina 28

Ampolla activa Un portal per la recerca de feina

Una de les principals preocupacions de l’Ajuntament de l’Ebre ordenades per proximitat a L’Ampolla. Igualment és L’Ampolla ha estat sempre facilitar el contacte entre aquells possible accedir a la resta de serveis que ofereix el SOC. que busquen feina i els que l’ofereixen. I això amb un matís Aquest portal serà igualment el lloc per deixar currículums important; aconseguir que el treballador de L’Ampolla es i ofertes de feina a L’Ajuntament, així com tota mena de quede a L’Ampolla o, en el seu defecte, s’hagi de desplaçar suggeriments que permetin anar enriquint aquesta eina. el mínim possible. Tot això de manera fàcil i intuïtiva i gestionat des del Per això a la pàgina Centre Cívic. web de l’Ajuntament Així doncs, i per aca- hem creat un portal de bar, és evident que cerca de feina, que és aquest portal serà un enllaç directe amb útil en la mesura que el servei d’ocupació sigui utilitzat per de- de Catalunya (SOC). mandants i oferents de Aquest portal –AMPO- feina. L’Ajuntament ha LLA ACTIVA– té com a creat la infraestructura principal novetat que però a partir d’aquí apareixen de manera l’èxit depèn de tots. automàtica i directa AMPOLLA ACTIVA és totes les ofertes de feina una bona eina, apro- existents a les Terres de ﬁ tem-la. Notícies · Pàgina 29

En Nic i en Jordi visiten l’Ampolla

El cambrilenc Jordi Moretó va engegar un innovador projecte que uneix tres de les seves grans passions: l’aventura, l’esport i el sentiment de país. Ha volgut re- córrer Catalunya a peu al costat del Nic, un ruc català de nou anys que s’ha convertit en el seu company de viatge. Aquesta tardor passada van començar la ruta, passant, sobretot, per camins i senders. L’itinerari previst tenia 1.235 quilòmetres i uns 35.000 metres de desnivell positiu acumulat. En Jordi s’ho va prendre com un repte. Aquest veí de Cambrils va conèixer el Nic un mes abans de començar l’aventura. Es va desplaçar ﬁ ns al Centre Mundial del Ruc Català que hi ha a Fuives, i el seu propietari li va cedir per a la causa. Des de llavors, el Nic va estar allotjat al Club Hípic Castells de Vinyols i els Arcs, des d’on van ajudar i animar l’aventurer cambrilenc a emprendre aquesta vivència. "Anar amb ell és una manera de vincular-hi també la qüestió de país, perquè el ruc català és tot un símbol". A primers d’aquest mes d’abril, hem tingut l’ocasió de veure’ls i de saludar-los; bé, amb el Jordi, perquè en Nic... poca cosa podia dir! En Nic va passar la nit a l’Ampolla, va ser possible gràcies a la gentilesa del Club Hípic Conrad Costes, que va cedir les seves instal·lacions de forma gratuïta.

El nostre Alcalde Paco Arasa i Conrad van anar a rebre’l al passeig de l’Arenal, un poc abans el propietari de l’hípica, Conrad Costes, va haver d’ajudar-lo a creuar la passarel·la de fusta del Golero, cosa que no va ser gens fàcil. Desitgem que acabin la seva aventura amb èxit i que el Jordi hagi pogut complir els seus objectius. Fins sempre!! Col·laboracions · Pàgina 30

Històries de L’Ampolla per recordar

Per Javier Curto Llambrich

Durant els primers mesos de l’any 1999, a l’Ampolla hi en res concret, però sí amb la il·lusió de fer alguna cosa quedaven una dotzena, mal comptats, de cavalls, entre de pel nostre poble que ens identifi qués amb la nostra afi ció. treball i sella; però molt pocs per organitzar uns Tres Tombs. Venien noves eleccions al maig i l’alcalde, en aquell mo- Els propietaris dels quals eren en Juan Curto Llambrich, Ja- ment el Sr. Francesc Sancho Serena, estava enfeinat en la vier Curto Llambrich i el seu fi ll Xavier Curto Callau, Hilario llista electoral, i no va estar molt per la nostra idea, encara de Pablo Prades, Amadeo Prades Bonancia, Mateu Piñana que això no volia dir que no li agradés. Curto (“lo Ros”), José Sabater Prades, José Ramón Sancho En Paco Cabrera, no continuaria en la nova legislatura i ho Fabregat (“lo Joier”) i potser algun altre més que no recordo. vam deixar fi ns passades les eleccions, ja havíem donat el En aquelles dates Paco Cabrera Curto era regidor de primer pas, ho proposaríem tots dos al nou regidor. l’Ajuntament del nostre poble, i estant en una conversa, Tant és així, que el primer cop que es va dur a terme vam proposar-nos d’organitzar uns Tres Tombs a l’Ampolla, l’esdeveniment, va ser al setembre del mateix any, essent ja que a mi la idea ja em rondava pel cap, tenia certa regidor de Cultura, en David Escrivà Cabrera, i l’assistència experiència per haver anat vàries vegades a Valls, i també de l’esdeveniment s’ha anat incrementant successivament a altres com ara Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca any darrera any. del Penedès, etc. i aquí al Baix Ebre i al Montsià no se’n feia cap d’aquestes característiques. La proposta em va Hem d’estar orgullosos de ser els pioners en aquestes terres agradar venint d’un regidor del nostre Ajuntament. Vam en organitzar una festa tradicional d’aquesta magnitud, quedar que jo me n’encarregaria de parlar amb tots els reconeguda arreu de Catalunya, i també d’haver estat la propietaris abans referenciats i fer una reunió amb tots. font d’inspiració per a més pobles dels nostres voltants. Quan varen estar tots avisats, es va acordar una data i hora Gràcies a tots els ampolleros i ampolleres per fer que aquest al nostre Ajuntament; en principi vam ser pocs a la reunió, any sigui, ja i encara, la divuitena edició. però es va allargar un parell d’hores, on es van exposar Gràcies també al regidor Paco Cabrera per la iniciativa que els inconvenients i els desavantatges d’organitzar-los al va tenir, al regidor David Escriva i a l’Alcalde del moment nostre municipi. Que si hi havia pocs animals, si s’hauria de Paco Sancho, per recolzar aquesta iniciativa, i tots junts comprar un Sant Antoni, i molts més assumptes a concretar. fer-ho possible, un cop més fent poble. Encara que fou una reunió força llarga, no vam sortir-ne Col·laboracions · Pàgina 31

L’AMPOLLA UN POBLE ON ES VIU MÉS D’UN SEGLE

MOR LA CENTENÀRIA ASSUMPCIÓ CHULVI Guillem Comí

Assumpció Chulvi Gil no podrà bufar les 101 veles el Els 100 anys a l’Ampolla proper mes de juliol, data en la que cada any celebrava el seu aniversari amb els seus familiars. La centenària As- és una barrera franquejable sumpció, coneguda com la iaia de l’Ampolla per la seva L’evolució del número de centenaris al nostre poble és la longevitat, va morir a la ciutat d’Amposta el passat 21 de imatge d’una corba ascendent. Si fem un repàs retrospec- març. El sepeli es va celebrar a l’endemà a l’església par- tiu, més enllà de prediccions futures, la realitat indica que roquial de l’Ampolla, el seu poble adoptiu, on també va l’Ampolla és un poble amb cotes d’edat avançada poc rebre sepultura per voluntat expressa. usual, la qual cosa ens ve a ratifi car la curiositat que un La difunta havia nascut al poble valencià de Sollana el 29 poble tan petit com el nostre tingui un percentatge de lon- de juliol de 1915, a la comarca valenciana de la Ribera gevitat tan avançada. En els darrers 150 anys el padró Baixa. El 1921, a l’edat de 6 anys, va traslladar-se a municipal té registrades fi ns a 15 persones que han ar- l’Ampolla amb els seus pares i germans per motius labo- ribat al segle d’existència. Algunes de les quals donarem rals. Va patir la Guerra Civil i la mort de dos germans. En a conèixer als nostres lectors a continuació seguint un or- acabar el confl icte es va casar i va portar al món dos fi lls. dre cronològic, és a dir classifi cat per dates de naixement. Assumpció va viure la seva major festa al juliol de l’any passat just el dia que es convertí en centenària. Tot un Càndia Segarra Casanova segle de vida que fou reconegut en un homenatge institu- Al març de 1966 moria als 103 anys d’edat la dona més cional que li va brindar la Generalitat i l’Ajuntament de vella de l’Ampolla i una de les més longeves de la nostra l’Ampolla. En aquella ocasió vam escriure un article recor- comarca. Càndia Segarra Casanova, va nàixer el dant el seu historial de vida i l’emotiu homenatge en que 1863 a Tortosa i va establir-se al nostre poble en con- se li va lliurar la Medalla Centenària de la Generalitat. traure matrimoni. “L’abuela Càndia”, com era coneguda Aquest acte de testimoniatge va comptar amb la presèn- popularment, va tenir 4 fi lls i un número incomptable de cia de la cap de Serveis de la Generalitat Manolita Cid néts i besnéts. i de l’alcalde de la localitat Francesc Arasa. Assumpció també va rebre la felicitació de familiars i amics. Els arguments d’Assumpció per a explicar aquesta inusual extensió de la vida coincidien amb els que raona la cièn- cia: hàbits de vida saludable, dieta i relació social. Amb els seus 100 anys, Assumpció era una de les 14.487 persones centenàries que viuen a Espanya d’una llista que a nivell d’Estat lidera Ana María Vela amb 114 anys, segons l’últim padró de l’Institut Nacional d’Estadística.

Càndia Segarra en una foto familiar rebent l’estima d’algunes de les seves nétes i besnéts.

La peripècia vital de Càndia va ser molt dura. Va haver de passar pel trauma de la mort d’una germaneta i del seu ﬁ ll Víctor. També va ser testimoni viu dels horrors de la Tercera Guerra Carlista i de la Guerra Civil espanyola. Assumpció Chulvi homenatjada per l’Ajuntament i la En aquest últim conﬂ icte van participar els seus néts al Generalitat. A la imatge l’alcalde Francesc Arasa, As- front de batalla i molts d’ells van estar internats en camps sumpció Chulvi i la representant de la Generalitat Mano- de concentració franquistes pel mer fet d’haver estat ex- lita Cid. Col·laboracions · Pàgina 32

combatents republicans. Tanmateix la carga genètica de En acabar la guerra Francisco Vila es va enamorar del Càndia era de ferro i va poder suportar amb temple i nostre poble i va acabar establint la residència a partir serenitat aquestes tràgiques adversitats de la vida. de 1940. Amb el temps van comprar una garriga per a A banda de l’energia potencial heretada, l’alimentació dedicar-se a la pagesia. Tots els que van tenir l’oportunitat era la panacea de la seva longevitat: la sempiterna dieta de tractar-lo coincideixen que “Cisquet lo Bello” era per- incloïa a més dels cereals i llegums, el peix, verdures i sona honrada, treballadora i molt apreciada. La mort li fruites. El dormir també va ser clau per a superar el segle va sobrevenir l’any 1996 a l’edat de 101 anys. El seu cos d’existència. Càndia anava a descansar a posta de sol i reposa en pau al cementiri de la nostra localitat. es llevava a trenc d’alba. Va ser una dona d’enorme de- Cinta Llambrich Labòria voció i religiositat. Totes les nits abans de dormir resava incomptables parenostres dirigits a Déu suplicant-li salut i Just el dia i any que el Premi Nobel de Física Conrad benestar per als seus descendents. Roengent va revolucionar el món de la medicina desco- Càndia Colomines ﬁ ns als 97 anys va viure sola perquè brint els “Raigs X” naixia a l’Ampolla la centenària Cinta gràcies a les seves facultats vitals no tenia cap necessitat Llambrich Labòria. Cent anys després, el 3 de novem- de dependre de ningú. En aquesta avançada edat puc bre de 1995, va poder celebrar el seu centenari envolta- testimoniar -–jo era un dels seus incomptables besnéts– da de familiars i amics. L’homenatge pels seus 100 anys li que es pouava ella sola l’aigua de la cisterna, escurava, va rendir l’Ajuntament del nostre poble i el Consell Comar- fregava, es feia el llit i cuinava una memorable delícia cal. L’alcalde Francesc Sancho li va fer entrega d’un culinària omnipresent en la seva dieta: un perolet d’arròs regal que l’homenatjada va acceptar plena d’emoció i bullit amb una tomateta de penjar rostida. alegria. Pocs dies després, el 20 de novembre, ens va deixar per sempre a causa de mort natural. Francisco Vila Fosch Per la seua manera d’ésser i obrar Cinta tenia un conjunt Un altre centenari molt popular de l’Ampolla ha estat de qualitats que la distingien dels altres. Es tractava de Francisco Vila Fosch, conegut carinyosament amb l’apel·latiu de “Cisquet lo Bello”. Francisco Vila va nàixer a La Cava el 23 de maig de 1895. En aquelles dates es lliurava la guerra entre Espanya i Cuba. Va venir al món en el si d’una família de pagesos i era el cinquè dels sis germans de “Ca’l Bello”.

Cinta Llambrich va rebre l’homenatge a la casa familiar envoltada dels seus ﬁ lls.

persona bona, valenta i amb vitalitat que va saber criar en aquells temps complicats els quatre fi lls que va tenir fruit del matrimoni amb Joan Curto. La seva dilatada vida la convertí en un pou de saviesa dels costumismes locals d’aquella llunyana època. La nostra protagonista Francisco Vila Fosch el dia que va ser honorat amb la era culta tradicional que conservava els llaços amb el pas- placa commemorativa del seu centenari al seu domicili familiar. sat i dotada de memòria privilegiada. Endemés de lectora infatigable de diaris i afi cionada a l’escriptura, fi ns que Segons ens explica la seva besnéta, Francisco Vila de la vista li va fallar, Cinta es dedicava a obres de pietat i jove va ser camàlic de la Cooperativa de l’arròs de La religió. El dia del seu homenatge, va manifestar al Diari Cava. Com que “sabia de lletra” va exercir de president de Tarragona la seva fervorosa devoció per Sant Joan, de la Societat de Caçadors de La Cava. Durant la Guerra patró de la nostra localitat. Civil va estar al bàndol republicà i va ser designat res- Durant la Guerra Civil va tenir un paper destacat ajudant ponsable de distribuir i proveir el menjar a la tropa. En moltes dones i famílies de l’Ampolla llegint-los i escrivint aquells temps tan durs de necessitats, fam i penúries la cartes per als homes que estaven al front de guerra. En seva besnéta ens recorda que “ell sempre va procu- aquella època no tothom sabia llegir o escriure, però ella rar, sense mirar de quin color venien, ajudar a va ser una dona avançada al seu temps i dotada de molta tota la gent que bonament podia”. sensibilitat per la cultura i la societat. Tot aquest bagatge Col·laboracions · Pàgina 33

intel·lectual li va servir de gran utilitat per a saber desen- que els hàbits de vida del seu pare eren “treballar molt volupar-se en els moments crucials al llarg de la seva vida. i menjar de tot”. Com a bona ampollera, en el seu àlbum de records no podien faltar les dos grans efemèrides de la història del Joan Galve Alucha nostre poble: la independència municipal de 1937 abo- Un altre centenari molt conegut a la població i encara lida pel règim del general Franco i el renaixement del avui recordat era Joan Galve Alucha, que morí a nostre municipi el 15 de novembre de 1989 per resolució les portes dels 104 anys a l’abril de 2014. Joan Galve, judicial deﬁ nitiva del Tribunal Suprem.2 conegut amb el sobrenom de “Maset”, era un vell llop de

mar que tenia grans coneixements dels caladors del Port José Franch Miró del Fangar i un mestre en l’art d’anar a batre. El 1996 José Franch Miró liderava amb els seus 100 Amb motiu del seu aniversari secular, la Generalitat de anys el col·lectiu de la tercera edat del nostre poble. Ha- Catalunya i l’Ajuntament de l’Ampolla li van rendir un via nascut a la ciutat d’Amposta el 19 de març de 1906, emotiu homenatge. L’acte honorífi c va celebrar-se al seu just el mateix dia que a França es va produir la major domicili de l’Ampolla envoltat de familiars i amics. Joan tragèdia minera d’Europa amb la mort de 1.099 obrers Galve nasqué a l’Ametlla de Mar el 25 de juny de 1910, i també coincidint amb la devastació de Nàpols per una just la mateixa data que va venir al món un altre llop virulenta erupció del Vesubi. Segons ens ha descobert de mar: el científi c i oceanògraf francès Jacques Cous- la seva fi lla Carme, Josep Franch va arribar a l’Ampolla a l’edat de 13 anys i ja es va lligar per vida al poble d’adopció. Amb el pas del temps es va casar i va tenir cinc fi lls, dels quals quatre d’ells van morir en edat pre- matura.

CELEBRANT L’ANIVERSARI AMB UN DINAR FAMILIAR. Joan Galve també va rebre la placa commemorativa del seu centenari de mans del representant de la Generalitat.

L’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho i el President teau. De jove es va establir a l’Ampolla per a tota la del Consell Comarcal Ferran Bel, van honorar a Josep vida. Va contraure matrimoni amb Enrica Homedes Franch Miró el dia 19 de març de 2006, data en la donant origen a una àmplia descendència. que complia 100 anys. La popularitat del “tio Maso” era notòria per la seva bon- homia i endemés pels profunds coneixements que tenia Josep era considerat l’exemple viu d’una persona vincu- del món de la pesca. La seva celebritat va transcendir de lada a la vida social de l’Ampolla i al sacrifi ci del treball l’anècdota local. L’escriptora empordanesa Lurdes Boix del camp a les fi nques de la família Estorach i al molí va escollir Joan Galve, quan rondava el centenari, com d’oli de “Vària”, fi ns que li va arribar l’edat de jubilació. un referent del sud català al seu llibre “Arts i Ormeigs de Sempre va portar una vida laboriosa, de treball, doncs Pesca”. En aquesta obra Lurdes Boix homenatja el món el camp no donava jornals estables i havia d’alternar-ho amb l’activitat del molí. En els intervals entre collites en dels vells pescadors catalans i el tio “Maso”, per mig de que l’activitat agrària era escassa es desplaçava amb co- la transmissió oral contribueix aportant al llibre els seus lles d’ampolleros a treballar de temporer a les campanyes coneixements dels aparells i instruments ancestrals dels de l’arròs de Monsó i Mequinensa. pescadors del delta de l’Ebre. Carme Franch, la seva fi lla, ens ha confessat embargada Malgrat l’inexorable pas del temps encara avui el tio per l’emoció que malgrat el cop brutal de la pèrdua de “Maso” és un personatge que en l’àmbit de la mar no hi tres fi lls el seu pare gaudia d’una salut de ferro i ha volgut hagi pescador de l’Ampolla que no el recordi. El 25 de destacar entre les moltes virtuts humanes que posseïa el juny de 2010, amb motiu del seu centenari, va rebre un bon tracte i l’amor que sempre va dispensar en l’educació homenatge institucional a la llar familiar. La Generalitat li dels seus fi lls. A la pregunta de qual era el secret de la va fer entrega de la Medalla Centenària en presència de seva longevitat, Carme ens ha contestat, breu i concisa, l’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho. Col·laboracions · Pàgina 34

Capítulo 4 Un barco llamado Medjerda

Jesús Martínez Curto [email protected]

JESÚS MARTÍNEZ CURTO és un escriptor vinculat per ancestres familiars i sentimentals a l'Ampolla i autor del llibre "Darrera del Medjerdà". En una sèrie per capítols ens narrarà a través de la Marinada detalls del terrible naufragi d'aquell vapor francès que va tenir com a protagonista solidari el poble de l'Ampolla.

Seguiremos en este capítulo con las noticias que tienen pero la conclusión fue que no iba a reportar más pasajeros relación con el Medjerda, que trascribimos, incluso con hacia Port Vendres y que, la clientela se iba a conservar los mismos errores en nombres, y que relacionamos por durante mucho tiempo, sobre todo si el Medjerda continua orden cronológico. llegando a su destino a las 7 de la tarde. 30 abril 1909 « Le Rappel » Oran. Compas enregistreur. Noticia luctuosa a bordo del vapor. Aprovechando la presencia en Oran de Mr Heït, 7 octubre 1913. La Correspondencia de España. comandante del paquebote Medjerda, Mr Trouin, que es Se informaba del “fallecimiento a bordo del vapor francés miembro de la Comisión de Investigación de la Marina, lo Medjerda del súbdito español José Guasque y Lacruz”. convocó para preguntarle sobre las aplicaciones prácticas 16 noviembre 1913. La Vanguardia. Motín a bordo. del compás del que es el inventor. Perpiñan, 15.- Dicennos que durante su última travesía La importancia de esta noticia para nosotros es saber el desde Port Vendres a Argel, estalló a bordo del vapor correo nombre de otro de los capitanes del barco. Medjerda un motín entre los presos militares que llevaba Otro rescate del Medjerda. y que eran conducidos a Argelia; seis de éstos lograron 1910 « L’Aurore » París 1910. La Tempestad en el mar. romper sus cadenas y se arrojaron sobre la tripulación y Se encontró ayer, después del mediodía, a 10 millas al pasajeros; pero, después de una vivísima lucha, pudieron este de Agde, la goleta noruega de tres palos Man-Zu, ser dominados y al llegar a Argel entregados a la autoridad completamente desamparada y haciendo señales de militar. estar en apuros. A pesar del mal tiempo, el paquebote Medjerda pudo, después de grandes esfuerzos, amarrar a este velero y conducirlo al puerto de Cette. También las autoridades eclesiásticas utilizaron este barco en sus traslados… 28 mayo 1911. Le Semeur Algerien. Nuevo obispo. El sábado por la tarde, por el vapor Medjerda, llegó Monseñor Capmartin nuevo obispo de Oran. 28 junio 1911. Sémaphore Algériene. Con el título de Nuevo servicio Oran-Barcelona, se opinaba sobre la opción de hacer escala en el puerto de Barcelona,

Un accidente a bordo: 1 febrero 1914. « Le Semeur Algérien ». Accidente mor tal. Un marinero del Medjerda de la Compagnie de Navigation Mixte llamado Ramoni se partió el cráneo cayendo desde la bodega. La muerte fue instantánea. Las tripulaciones de numerosos navíos que estaban en ese momento en Bône asistieron a las honras fúnebres del desafortunado. 3 mayo 1914. Sémaphore Algériene. El paquebote Medjerda que asegura el servicio regular Col·laboracions · Pàgina 35

está dotado de todo el confort moderno. Su longitud total La Vanguardia, que hablan de sus llegadas y salidas del es de 90,90 m.; su anchura es de 11,07 m.; su calado puerto de Barcelona, donde aparece el apellido de Clerc de 7,83 m. Posee certifi cado de insumergibilidad y está como capitán del Medjerda. provisto de cinco compartimentos estancos. Capacidad de bodegas de carga de 2.000 metros cúbicos. Las calderas tienes una potencia de 3.400 caballos efectivos. La velocidad de prueba ha sido de 16 nudos y cuarto. Los aposentos para los pasajeros son de primer orden. Los camarotes de primera clase tienen 44 camas no superpuestas; están situadas en el centro del navío. Comedor sobre el puente superior. Sala de fumadores en el castillo central. Los aposentos de segunda clase se componen de 40 camas y los de tercera 58. Comedor de segunda clase en el puente superior. Hay calefacción de vapor a bordo. El Medjerda está provisto de aparatos de telefonía sin hilos. Menú del día 23 de noviembre de 1905. 9 mayo 1914. Le Progrès. Los servicios marítimos En esa época era el capitán Clerc quien daba las postales. órdenes en el barco. Las compañías han realizado mejoras incontestables. En la foto superior derecha se ve el comedor de primera Al Medjerda, incomodo, muy estrecho, con olores, a clase. menudo nauseabundos, la Compañía Touache lo ha sustituido por el Teodoro Mante, de gran velocidad y una En una noticia del 30 de abril de 1909, fi gura el nombre estabilidad perfecta, y de un confort perfecto. de otro capitán, Mr. Heit como comandante del barco. Curiosa oposición de criterios entre ambas noticias En la revista Annales du Sauvetage, con fecha 17 agosto publicadas con un día de diferencia y que suponen de 1909, se publicó el extracto relativo a un rescate por dos visiones muy opuestas de un mismo navío. parte del Medjerda, siendo en ese momento su capitán Mr. Oddou, que luego pasó al vapor Touareg. El periódico Sémaphore Algérien del día 28 de septiembre 5 juin 1914 « Les Annales Africaines ». de 1913 publicó, bajo el título de “Hombres de mar” la Después del primero de junio, la Compagnie de Navigation biografía del capitán Sizes, que en esa época debía ser el Mixte ha inaugurado, con su paquebote Medjerda, su comandante del La Marsa, y en la relación de los barcos servicio de verano, que es muy apreciado por numerosos por los que pasó cita textualmente: tomó en 1889 el argelinos que se desplazan a Francia. Salida de Argel mando del Medjerda. Obviamente se trataba de un error, el sábado a mediodía, llegada a Marsella el domingo a ya que el vapor se botó en 1898. las 16´00 horas; salida de Argel el jueves a mediodía, En ninguno de los tres casos sabemos nada más que el llegada a Marsella el viernes a las 16´00. Salida de apellido. Marsella el jueves a mediodía y llegada a Argel el viernes a las 16´00. Otro tripulante que también estuvo de servicio en el Medjerda fue el teniente, M. Azibert, que fue mencionado Estas son la mayor parte de las noticias que hablan del por el capitán Oddou como uno de los hombres que se Medjerda durante la que podemos llamar su vida civil, subió a un bote para rescatar a un náufrago español el en tiempos de paz, extraídas periódicos tanto franceses día 17 de agosto de 1909, como ya hemos visto. como españoles. Citamos a continuación a miembros de la tripulación Estos viajes son los últimos de los que ha quedado anteriores al naufragio y, éstos son de los pocos que constancia, ya que a fi nales de 1913, presumiblemente hemos encontrado. en diciembre, la NM, tomó la decisión de darlo de baja y que fuese el Théodore Mante el encargado de sustituirle Maurice Rivel era en el año 1908 el ofi cial de máquinas. en su ruta de enlace de Oran con Port Vendres y Cette, Este escribió y envió esta misma postal a su primo que era con lo que se modernizaría la fl ota. enfermero en el hospital de Sidi-Bel-Abbes indicándole su El Medjerda debió continuar, temporalmente, haciendo cargo en el barco. su ruta, a tenor de las noticias aparecidas hasta que Uno de los miembros de la tripulación que despierta fue trasladado al puerto de Philippeville, donde fue curiosidad es M. P. Canal, que fue el jefe de comedor. arrinconado a la espera de su desguace, del que se salvó En un tratado sobre el mareo publicado en una revista por el estallido de la Gran Guerra, a la que ayudó con el francesa, Canal, aconsejaba que dedicarse a sus traslado de tropas de Oran a Francia. menesteres evitaba sufrir el mareo durante los trayectos LOS CAPITANES Y OTROS TRIPULANTES en barco. El Medjerda tuvo, durante su vida operativa anterior a la Esta referencia al jefe de comedor nos hace recordar que Gran Guerra, varios capitanes, y el primero de ellos, el después del naufragio, el vapor Battenhall recogió a un que comandó el barco en el viaje inaugural, fue el capitán superviviente de apellido Canal, que fue registrado en Clerc. De ello dan fe las primeras noticias aparecidas en una segunda lista como Sanal, con el empleo de marinero. Col·laboracions · Pàgina 36

L'ENTREVISTA Joan Juan Aixa, nou director dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre

“Haver estat regidor de l’Ajuntament de l’Am- polla m’ha permès contribuir a donar servei a la meva gent, al meu poble” Joan Juan Aixa és, des del 25 de gener, el nou director dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre. Nascut a l’Ampolla, va cursar Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Durant els anys que va estar cursant la llicenciatura, com ha confessat durant l’entrevista, li va anar calant a poc a poc la vocació de servidor públic fi ns que es va adonar que volia encarrilar la carrera professional en el marc de l’Administració, això el va portar a estudiar el Postgrau Universitari en Gestió i Administració Local a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a presentar-se a les oposicions del Cos Superior de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Ampolla durant dues legislatures consecutives (2003- 2007 i 2007-2011) i membre del Patronat de Turisme durant vuit anys. Des de 2011 fi ns al gener de 2016, ha estat director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre. De 2006 a 2011, cap del Servei Territorial del Joc i d’Espectacles a les Terres de l’Ebre i de 2001 a 2006, funcionari del cos superior d’administració general de la Generalitat de Catalunya. Actualment també és formador durant aquests darrers anys no es van poder cobrir degut intern, adscrit a l’Escola d’Administració Pública de Cata- a les restriccions pressupostàries. D’aquesta manera, fa lunya, en Dret Administratiu. poc que s’ha convocat una oposició d’accés al cos de – En què consisteix el càrrec de director dels Ser- Bombers i es preveu convocar-ne una de Mossos d’Esqua- veis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre? dra properament. • Entre les tasques que tinc assignades està, principalment, – En aquesta mateixa vessant, i a títol personal, la de coordinar les funcions, els serveis i els procediments quins àmbits creus que s’haurien de treballar administratius que són competències del Departament d’In- més des del Departament d’Interior? terior en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. També em • Un tema que té molta repercussió al nostre territori i que correspon la representació, des del punt de vista institucio- és específi c de les nostres terres són els espectacles taurins nal, d’aquest mateix Departament al territori. o correbous. Aquests espectacles tenen una regulació legal A més, als Serveis Territorials vetllem pel compliment de les que genera fortes controvèrsies entre els ajuntaments orga- disposicions legals vigents relatives a les competències del nitzadors d’aquests espectacles i la pròpia administració Departament. Em correspon també impulsar i coordinar el reguladora. Per evitar aquestes controvèrsies s’haurien funcionament dels serveis que en depenen, així com exercir d’acotar més determinats aspectes que actualment la norma el comandament del personal dels Serveis Territorials i la no detalla. gestió ordinària dels recursos humans, materials i econò- – Has estat Cap del Servei Territorial del Joc i mics assignats a l’àmbit territorial. d’Espectacles a les Terres de l’Ebre. A primer – Quins punts teniu marcats com a principals per cop d’ull sembla un càrrec més distès respecte treballar en els propers anys? els altres dels quals n’has estat responsable. • El Departament està apostant per tal de recuperar, mit- Ara bé, continua sent un càrrec propi de la teva jançant les corresponents convocatòries d’oferta pública, formació jurídica. Explica’ns quina importància les plantilles de Bombers i de Mossos d’Esquadra, que té aquest servei i quins van ser els principals Col·laboracions · Pàgina 37

eixos de treball realitzats durant els anys que llarga durada que va suposar la tramitació, l’elaboració en vas ser cap. del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, ja que va es- • La veritat que l’únic distès que té aquest lloc de feina és tar afectat per molts canvis normatius superiors i això va el nom, ja que la realitat és una altra. En aquest Servei es suposar que els treballs dels redactors s’hagués d’adaptar realitzen inspeccions per part dels Mossos d’Esquadra a diverses vegades a aquestes modiﬁ cacions. locals de pública concurrència i d’espectacles (restaurants, No cal ni dir que, a nivell personal, haver estat regidor de bars, discoteques, cinemes...) i s’inicien, en cas d’incompli- l’Ampolla és una de les coses que més em satisfà; tinc la ment de la normativa vigent, els corresponents expedients complaença d’haver contribuït, ni que sigui minsament, a sancionadors. donar un servei a la meva gent, al meu poble. Per aquest També es realitza la tramitació d’expedients d’autorització motiu es viu aquesta tasca amb tanta intensitat, però al d’espectacles i activitats recreatives i el corresponent control mateix temps també és la que més desgasta personalment, d’aquestes activitats. Dintre d’aquests expedients estan els ja que el regidor està treballant les 24 hores del dia, i espectacles taurins, és a dir els correbous, que generen la gent té accés a tu directament a qualsevol lloc, i això molta feina durant tot l’estiu. suposa que sempre estàs exposat a resoldre un problema de feina a qualsevol moment del dia. Ara bé, el balanç – També ets formador intern adscrit a l’Escola amb el pas del temps és molt positiu. És una tasca que cal d’Administració Pública de Catalunya, en Dret emprendre des d’una vessant constructiva, de contribució Administratiu. En què consisteix exactament? entre tots, per fer un poble millor, una millor gestió pública • L’Escola d’Administració Pública de Catalunya és un i una bona convivència i entesa. organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al – De tots els càrrecs que has tingut a l’Admi- Departament de Governació, Administracions Públiques i nistració Pública, ja sigui a la Generalitat com Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La seva principal en l’àmbit municipal, quin t’agradaria tornar a funció és millorar i innovar les administracions públiques repetir? catalanes mitjançant la formació i la recerca en matèria de gestió pública, per promoure una cultura i uns valors • És difícil dir quin m’agradaria tornar a repetir, tots ells compartits de servei públic que ajudin a les Institucions a m’han servit per aprendre i per millorar personalment i integrar els nous membres en el seu entorn de treball, a professional, i tots tenen una part bona i alguns aspectes millorar els resultats de les persones que hi treballen en el que són negatius. desenvolupament de les seves responsabilitats i a preparar No obstant això, tinc un molt bon record dels cinc anys els integrants de l’organització per als futurs canvis. que vaig ser director dels Serveis Territorials de Justícia, ja Des de 2009 que formo part del professorat que es dedica que gestionar els recursos materials i humans dels jutjats a la formació de funcionaris en Dret Administratiu. La tasca de la nostra demarcació em va servir per aprendre molt de docent m’agrada, me motiva i em fa estar al dia de tota del món judicial, que és el que, atesa la meva formació, la normativa administrativa que es va aprovant. D’aquesta més m’atreu. manera, des de l’Escola es dóna a conèixer la normativa – Quan vas escollir estudiar dret ja sabies que existent i la més recent, de forma que sigui entesa i aplicada volies enfocar la carrera professional en el marc correctament per tots els funcionaris per tal d’oferir el millor de l’Administració? Què et va fer decantar per servei possible al ciutadà. aquesta vessant? – Durant les dues legislatures continues (2003- • De de sempre vaig voler estudiar Dret, era una idea 2007 i 2007-2011) que vas estar com a regidor que sempre havia tingut molt clara. Ja a la facultat, de a l’Ajuntament de l’Ampolla, quina és la tasca les assignatures cursades, la que més m’atreia era el dret que titlles com a més rellevant que es va dur a administratiu. Suposo que poc a poc em va anar calant la terme des de la teva Regidoria? meva vocació de servidor públic. En acabar la carrera, la • Una de les primeres tasques que vaig assumir com a satisfacció més gran a nivell professional, ha estat aprovar regidor de l’Ampolla va ser la de Governació, i recordo les oposicions del Cos Superior de l’Administració de la que vam elaborar una renovació de les ordenances que hi Generalitat de Catalunya i integrar-me dins d’aquesta gran havia, que eren bastant antigues i poc adaptades al context estructura de servei públic, amb independència dels llocs actual. També vam promoure els primers treballs perquè els que he anat ocupant. A nivell personal, m’ha enriquit el contenidors de l’Ampolla fossin soterrats i vam fer front a la contacte amb els companys que he tingut, amb qui m’he diﬁ cultat per fer entendre els avantatges d’aquest sistema format i amb qui he compartit grans moments. que ara ja ningú discuteix. No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells També recordo el difícil que és la gestió de l’estiu a l’Ampo- amb qui he tingut el plaer de treballar, ja sigui a l’adminis- lla, ja que en un període de temps molt curt hi ha un aug- tració local o autonòmica, perquè tots han aportat alguna ment molt important de la població, amb els corresponents cosa, encara que ells no en siguin conscients. Hi ha grans problemes de trànsit, horaris de les obres, i la difícil tasca servidors i treballadors públics que, lluny dels tòpics, com- de compaginar els drets dels que vénen a descansar i els pleixen amb la seva feina d’una forma escrupolosa i molt que volen divertir-se, i aquells que passen l’estiu treballant professional. i fent funcionar el seu negoci. Mireia Curto Perello Tinc present d’una manera especial, per la complexitat i la Col·laboracions · Pàgina 38

La propietat temporal i la propietat compartida

Des del juliol del 2015 que al Codi Civil de Catalunya ha d’anar a estudiar i treballar a Barcelona i s’estima s’han incorporat les anomenades “tinences intermè- que estarà durant 30 anys en aquesta ciutat. Les inten- dies”, que són la propietat temporal (art. 547-1) i la cions són tornar al seu poble d’origen quan sigui el propietat compartida (art. 556-1). Com el seu nom moment de retirar-se, ja que allí tindrà l’habitatge dels indica, són dues noves formes de propietat que, per seus pares i una millor qualitat de vida. De manera les seves característiques, faciliten ser propietari d’un que, té l’opció de comprar un habitatge a Barcelona bé, especialment d’un habitatge. únicament pel temps que el necessitarà. El preu resul- La raó de la incorporació d’aquestes fi gures al nostre tarà notablement inferior que si comprés l’habitatge ordenament jurídic és ben senzilla. Arran de l’esclat de la forma tradicional ja que serà proporcional al de la “bombolla immobiliària”, el creixent nombre temps comprat. d’execucions hipotecàries durant els últims anys, l’ele- La propietat compartida facilita el “camí” per vat nombre de divorcis i separacions i la inseguretat esdevenir propietari. Consisteix en anar adquirint per actual del mercat laboral, ha provocat una creixent quotes la propietat de forma progressiva. Per exemple, difi cultat d’accés i manteniment de l’habitatge, així en el cas d’un habitatge, l’adquirent començaria pa- com també ha fet que les entitats fi nanceres, fruit gant un 5% del preu del bé al venedor, s’hipotecaria també dels mandats provinents de la Unió Europea, per un 20% de la resta (ja no és una hipoteca del cada vegada siguin més exigents a l’hora de con- 80% o fi ns i tot més tal com s’ha fet durant el període cedir préstecs hipotecaris destinats a l’adquisició de la bombolla immobiliària) i el 75% restant el pa- d’habitatges. De fet, al 2014 la Directiva Europea garia mensualment al venedor com si es tractés d’un 2014/17/UE per primer cop, i a conseqüència de lloguer. Així, es van “escalant” quotes de propietat les males pràctiques bancàries realitzades abans de fi ns arribar al 100% i esdevenir propietari absolut del la crisi, obliga a les entitats fi nanceres a assegurar-se bé de la mateixa manera que la forma tradicional. La de la solvència dels interessats abans de concedir-los principal diferència amb aquesta última és que en lloc un préstec hipotecari. Amb una frase: qui no pugui d’hipotecar-te de gairebé tot el valor del bé, únicament retornar el préstec, no podrà tenir accés al crèdit. es fa d’una part, evitant doncs, un sobreendeutament. Amb aquesta mesura, es redueix considerablement el Aquestes noves formes de propietat permeten ampliar nombre de benefi ciaris de fi nançament per accedir a el ventall d’opcions a l’hora d’adquirir un habitatge la propietat d’un habitatge, sobretot entre els joves i o qualsevol altre bé, donant l’oportunitat de ser les famílies amb ingressos mitjans i baixos. propietari a tothom i no únicament a les altes rendes Per altra banda, els lloguers tampoc resulten ser del obligant a les baixes o mitjanes a viure de lloguer tot convincents si tenim en compte que la majoria de quan no volen (el 80% dels actuals llogaters voldrien llogaters preferiren no estar durant tota la seva vida ser propietaris si poguessin). La tradicional dualitat de lloguer i la taxa d’habitatge en propietat al 2013 “propietat o lloguer” ara es trenca amb aquestes dues a Espanya estava al 77’7%. De manera que, és noves formes de tinença que recullen els avantatges innegable l’existència de la “cultura de la propietat” de les dues modalitats oferint seguretat, fl exibilitat i arrelada al nostre país que també hi és present a la estabilitat a l’accés a l’habitatge. major part d’Europa. La Càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili La propietat temporal consisteix en adquirir un (http://housing.urv.cat) ha estat impulsora d’aquestes determinat bé per un temps cert i determinat. Durant formes de propietat a Catalunya, que, gràcies a molts aquest temps l’adquirent té totes les facultats domini- anys d’estudi i investigació en països on ja s’apliquen, cals d’un propietari tradicional, és a dir, pot fer tot com per exemple a Anglaterra, han sortit a la llum el que la propietat implica (el pot llogar, vendre, fer a través de la incorporació de les mateixes al Codi obres...). Passat aquest temps, la propietat revertirà Civil Català. automàticament al propietari original. Fiquem un Gemma Caballé Fabra exemple. Imaginem un jove que els seus pares tenen en propietat l’habitatge on viuen. No obstant, el jove Càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili Col·laboracions · Pàgina 39

COSES NOSTRES És l’Ampolla un poble net...? Els gestors municipals, Veiem, com xiquets llencen els embolcalls de llepolies fan el suficient perquè ho sia...? Els ciutadans hi o altres restes de menjar i adults, paquets buits de les col·laborem...? Els visitants hi contribueixen...? cigarretes i les burilles. Tocant ja el tema contenidors Repasso el fulletó editat per l’Ajuntament titulat de les escombraries, no tan sols no es fa la selecció, “Ordenança Municipal de Bon Govern a l’Ampolla”..., sinó que massa sovint hom les diposita al primer que li sí, sí, existeix encara que per molts ciutadans sembla va al pas, o el que és pitjor, les deixa a terra, per no que no. molestar-se a obrir la tapa. Hi discorren varis capítols: la recollida de deixalles El veritable fl agell de les nostres costes, certs pescadors urbanes, de les obres, neteja de la via pública, de solars, de canya, que deixen les capsetes dels cucs i fi ns i tot habitatges i establiments i neteja i tinença d’animals a les bosses de plàstic de l’establiment on han realitzat les la via pública. compres i els envasos de les begudes consumides, tot tirat tant pel camí de Ronda, com pels indrets rocosos. Any darrera any, es millora el contracte amb l’empresa concessionària de la neteja de la via pública, ampliant Resumint, l’Ampolla és un Poble net...?, dissortadament el radi d’actuació i la implantació de nova maquinària. crec que no ho és el sufi cient, tampoc és un poble dels Quant a les deixalles de la ciutadania gaudim de més bruts, ja que eixos problemes hi són arreu encara contenidors tant subterranis de gran cabuda, com de que això no sigui un consol, però no és el net que hi superfície i una empresa efectua la recollida directa als podria ser, si es conscienciés tota la ciutadania. comerços. No s’ha d’embrutar i s’ha de col·laborar en la neteja, i els Però, n’hi ha prou amb la gestió municipal..., doncs gestors municipals, han de fer complir eixa Ordenança no, la ciutadania també hi hem de col·laborar i Municipal al peu de la lletra, i no els ha de tremolar la generalitzant, si som sincers, crec que no és pas així. mà sancionant a qui sia, tal qual preveu la mateixa, ja Ens molestem a recollir les deposicions dels animals?, o siguin ciutadans, industrials o visitants o, altrament seria els deixem que pasturin al seu aire, eix és veritablement eixa, només una publicació per adornar un prestatge. un dels principals motius de descontent dels que hem de Lluís Bultó i Antolin –ciutadà de l’Ampolla– sofrir la pudor i la mala visió prop de les nostres llars. Col·laboracions · Pàgina 40

Estructures d'Estat (II) Manel Aguilar i Vallcorba CATALUNYA no ha de marxar pas d'Espanya. És molt d'apartat de Brussel·les, Berlín i Estrasburg, llocs de co- senzill d'entendre: només es pot marxar d'un lloc quan, mandament on els rampells d'uns poderosos de merda abans, l'has envaït. Però aquest no és el cas de CATA- fan i desfan els que els hi surt dels dallonses. LUNYA. A les costes gregues, a Macedònia, a Turquia i a d'altres CATALUNYA no ha de marxar pas d'Espanya... és Es- llocs, hi ha milers de refugiats que fugen de l'horror de les panya qui ha de fotre el camp de CATALUNYA. És així guerres. Són uns ciutadans... en funcions! Els desventurats de simple. Sense donar-hi més voltes. És l'invasor qui, es desplacen travessant diferents països, creuant mars i tard o d'hora, sempre surt de casa l'envaït. La història rius, pelant-se de fred, sota la pluja, ofegant-se si la pas- ens ho recorda: tant a l'antiguitat com en els temps mo- tera se'ls bolca. derns. Costarà poc o molt –això no ho sap ningú, a hores Quan ens haguem espolsat del damunt els qui ara ens d'ara, però no ens ha de preocupar gens ni mica– però roben, ens insulten i ens volen humiliar, tot serà una al- un dia els espanyols se n'aniran de la nostra terra, com tra cosa. Mentrestant –i en l'interval de temps que falta tanmateix s'anaren en temps pretèrits d'altres països per perquè això succeeixi– haurem pogut constatar si Europa ells envaïts, com els territoris centreamericans d'ultramar segueix fent barrabassades o bé ha retrobat el bon camí. saquejats fi ns l'extenuació. Igual que se'n van anar els De moment, el que fan aquests fastigosos capitans manai- anglesos de l'Índia, els francesos del Vietnam i els italians res és senzillament vergonyós, escandalós. d'Abissínia. Resulta indignant veure com a CATALUNYA hem dispo- Un cop Espanya hagi fotut el camp de les nostres terres, sat d'un bon grapat de llars d'acollida i, en canvi, hem arribarà el moment de plantejar-nos d'altres decisions: de contemplar horroritzats, amb estupefacció, impotència mentre l'actual estatus de comandament d'Europa no i incredulitat com l'Estat espanyol –amb un govern en fun- canviï de tarannà, actitud i perverses intencions envers cions, però que en realitat està emmarronit i en disfun- els pobles que pateixen penalitats, misèria i opressió CA- cions– impedeix que aquests necessitats de la mà de Déu TALUNYA hauria d'allunyar-se d'aquestes pràctiques entrin al nostre país i rebin la clau dels pisos que els tenim xenòfobes, classistes i, fi ns i tot, nazis. Hauria de no vo- preparats. Famílies, amb nens petits (i, fi ns i tot, amb be- ler-ne saber res dels que tramen i orquestren miserables bès al coll), que demanen poder estar-se en un lloc. acords de fi nançament on hi campen els inversionistes, Coses com aquestes i moltes més, fan adonar-me que la els voltors capitalistes que ofeguen, estrenyen i esclafen societat catalana i l'espanyola no s'assemblen en res. Són els pobles oprimits. El boom fi nancer que han fornit, la totalment diferents. Els nostres veïns tenen capgirats els bombolla que han preconcebut, els esclatarà als nassos: conceptes d'humanisme i solidaritat i, per tot plegat, tard s'ho tindran ben merescut. o d'hora, algun ésser superior, de rang diví, els passarà On se's vist que ara mateix –març de 2016– Bèlgica com- comptes. pri armes de foc, avions de combat, bombes a dojo, i es Europa està immersa a les portes de l'Holocaust-2. Els disposi a bombardejar Síria? O és que, tal vegada, Euro- drets humans i el dret d'asil brillen per la seva absència. pa –que està completament desarmada de valors morals Europa i els seus còmplices –les màfi es internacionals i al- i ètics– pretén solucionar un confl icte fotent bombes a tort gunes multinacionals– pul·lulen i venen la carn de persona i a dret? humana a 1.000 euros els 75 kg. És a dir, DEPORTEN Per tant, fi ns que Europa no recobri el seny... ens hem refugiats, pagant diners a Turquia perquè se'ls quedi. Col·laboracions · Pàgina 41

Lo dit a l'ull Manel Aguilar i Vallcorba Mi mirada irradiaba una deslumbradora ilusión cuando rea, nace en el cerebro de cada uno de nosotros y brota llegué a Catalunya en 1947, procedente de Huércal- en lo más hondo del corazón. Y no se compra ni se vende Overa (Almería). Cargaba con dos pesadas y desven- ni con todo el oro del mundo. cijadas maletas, atadas con cordeles medio deshilacha- Como en un espejo, me veo a mí mismo refl ejado en la dos pero, aún así, el larguísimo apeadero de la estación propia mirada de mis hijos y nietos y no puedo por menos se me hizo de lo más breve y placentero. que sumarme a ellos en sus demandas de independencia Avistaba un gran futuro. Llegaba con enormes ganas de para esta tierra que trepitgem cada día y que los ha visto trabajar. Y de ganar dinero. Y de no pasar más hambre, nacer y hacerse mayores. Lo mejor que pude hacer a los como me sucedía en el pueblo. No sabía hacer nada de 23 años fue marcharme de mi pueblo –mejor dicho, el nada pero eso, entonces, no importaba: arribaba con la alcalde me expulsó de allí para que me fuera a vendimiar ilusión por las nubes, sin un real en el bolsillo pero con la a Francia y enviara lo ganado al ayuntamiento–, y echar percepción de hallarme ante un espejismo arrebatador. raíces en Catalunya. Recién llegado, con veintitrés años, me puse a trabajar, Mi voto será para los independentistas. Hay quien, con al día siguiente mismo, en un edifi cio en construcción sito alevosía, los tacha de separatistas, pero no hay separa- en la calle Pedro IV (muchos años después, pasaría a tistas si antes no hay separadores. Separadores como el llamarse Pere Quart). alcalde de mi pueblo, que me echó como a tantos otros. Y Faenaba de peón, cargando racholas sobre los hombros quien aún tenga alguna duda que lo medite bien, que re- y subiendo los cubos repletos de agua de dos en dos. Tra- cuerde el pasado reciente y no tan reciente, y que apueste bajé de sol a sol en una colla gracias a un pariente lejano decididamente por el futuro de hijos y nietos. que ya vivía en Catalunya y que, además, me había Con mi voto soberanista completaré mi tarea, un trabajo cedido una habitación de su diminuto piso del extrarra- que inicié en 1947 como peón albañil. Con el pequeñí- dio. En la obra se construía a destajo –a preu fet, decían simo granito de arena que aporté contribuí a que Cata- los que ya hablaban algo de catalán– y pude ganar una lunya (un exquisito país, único en el mundo, tierra de pequeña fortuna. Fue el inicio de un charnego más. acogida como ningún otro), se engrandeciera gracias al Ahora, en 2016, veo la misma deslumbradora ilusión que talento y esfuerzo colectivo de todos. Ya sólo me resta irradiaba mi mirada cuando llegué centelleando en el votar –hace muchísimo tiempo que estoy jubilado– y así semblante de mis hijos y nietos cuando asisten a las monu- culminaré mi parte de lo mío marchándome de este mun- mentales manifestaciones del 11 de septiembre, y exigen do con la conciencia bien tranquila. a gritos el derecho a decidir junto con vivas y proclamas a Refl exiones de Benito S. favor de la independencia de Catalunya. La ilusión por (Santa Coloma de Gramenet) algo no puede ni debe reprimirse. Es intangible, incorpó-

Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat Fotograﬁ a apareguda a "La Vanguardia" el 12 de gener de 2016

Us haig de revelar que jo, mo- destament, parlo amb Déu cada nit, abans d'adormir-me. Escacs · Pàgina 42

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Daniel Garcia (2296) – Llàtzer Bru (2323) 1. d4!? {Em va sorprendre aquesta sortida ja que sempre havia sortit de rei (e4), de fet la meva preparació la nit abans Comés es va centrar amb e4.} Cf6!? {normalment acostumo a jugar d5 però vaig intuir algunes preparacions per part del meu rival així que vaig decidir canviar i, com es veurà, va ser una bona decisió.} 2. c4 e6 3. Cf3 b6 {Per evitar sistemes Ortodoxos amb d5 vaig decidir jugar una Índia de Dama pensant que l’enganxaria.} 4. Ag5?! {Fluixa, la jugada bona és a3.} Ab7 5. e3 h6 6. Ah4 Ab4+ 7. Cc3 (7. Cbd2?? g5 8. Ag3 g4 9. Ch4 Ce4 {Guanyant peça.}) 7... Axc3+ 8. bxc3 d6 9. Ae2 Cbd7 10. O-O De7 11. Db3 g5 12. Ag3 {Les peces blanques comencen a tenir problemes de coordinació.} h5 13. h4! Ce4 14. hxg5 Cxg5 15. Ah4 f6 {Jugada única.} 16. Tfd1 O-O-O 17. Rf1 Cf8 {Molt bona! El cavall comença un llarg camí cap a l’atac.} 18. Ce1 Cg6 19. Ag3 Ce4 20. Ah2 f5 21. Af3 Dh4 22. Ag1 Dh1!! {Limitant la sortida del rei i diverses possibilitats de l’adversari.} 23. Dc2 Ch4 24. d5 exd5 25. cxd5 Cg5 26. Re2 Rb8! {Proﬁ laxis. Evitant l’escac si en algun moment la dama menja a f5.} (26... Dxg1?? 27. Cd3 Dh2 28. Th1! {Guanyant dama.}) 27. c4 Thg8 28. Cd3 Chxf3 29. gxf3 Cxf3 30. Ah2! Dg2 31. Af4 (31. Ag3 Txg3 32. Cf4 Dh2 33. Th1 Cd4+ 34. exd4 Te8+ 35. Ce6 Txe6+ 36. dxe6 Af3+) 31... Dg4 32. Rf1 Tde8 {Amenaçant Cd4.} 33. c5 Cd4 {Les blanques aban- Posició després de 22... Dh1!! donen. Si capturen el cavall, Dg2 escac i mat.} 0-1 Subcampió de Catalunya Juvenil

El passat 19 de març vaig començar el que seria el meu últim campionat de Catalunya d’edats, en aquest cas a la categoria S-18. Tot i algunes baixes importants, partia com a número dos del rating i, després de realitzar una sòlida i confortable lliga amb el meu equip PEC Cerdanyola del Vallès, em trobava amb conﬁ ança per competir. Un campionat amb pocs participants (34) feia que des d’un primer moment i ja en les primeres rondes fos difícil treure el punt. Amb un bon joc em vaig plantar amb 4/4 el dilluns. Aquella tarda, tot i tenir algunes opcions durant la partida, vaig perdre amb el fort jugador MF Pere Garriga que s’acabaria convertint amb guanyador del torneig. La ronda següent, quan pareixia que ja tenia la victòria, el meu company de club Adrián Jiménez em va treure unes taules que, sota el meu punt de vista, una mica injustes pel que s’havia vist al tauler. Faltaven tres rondes per acabar el campionat, era segon a la classiﬁ cació i m’havia d’enfrontar amb negres a Àlex Ventura, jugador molt tàctic amb qui no acabo de jugar bé. Una partida desastrosa va portar-me a la derrota així, han estat anys d’alegries i anys de fracàs. Tot i això, sempre fent que les possibilitats de pòdium es compliquessin. Havia de li he donat poca importància a aquest torneig potser aquest ha guanyar les dos restants i esperar a veure què feien els altres. estat el problema, qui sap. Els arguments són més que clars, en Vaig complir per la tarda, amb una més que acceptable partida, primer lloc un noi de 14 anys, per exemple, no està preparat i tocava esperar a veure l’emparellament de l’última partida. La per jugar 9 partides amb 5 dies. En segon lloc, crec que durant veritat és que no vaig tenir sort amb el rival, Daniel Garcia Ramos l’any hi ha campionats molt més importants on participo com és del Peona i Peó que últimament jo no havia aconseguit guanyar-lo. l’Internacional de Badalona, entre altres. Segurament hi ha altres Errors per part seva i precisió per part meva van portar-me cap a raonaments però aquests són els més clars pels quals diria que el la victòria. Afortunadament, vaig tenir la sort que altres jugadors Campionat de Catalunya d’Edats no és tan important. Si hagués van fallar i acabar el torneig amb un merescut segon lloc. de donar algun consell als que jugaran els pròxims anys seria Personalment, és evident que em satisfà aquest subcampionat, que juguessin el torneig però que independentment del resultat però també penso que el Campionat de Catalunya d’Edats està seguiran sent els mateixos. Aquesta és la meva opinió, respecto més que sobrevalorat. Jo ja he acabat i estic content d’haver-ho fet d’altres però no les comparteixo. Natura i Fauna · Pàgina 43

La Cotxa fumada o cul roja (Phoenicurus ochruros)

Castellà: Colirojo tizón, Euskera: Buztangorri illum, Gallec: Curruxo comú, Portuguès: Rabirruivo-preto, Francès: Rougequeue noir, Italià: Codirosso spaz- zacamino, Anglès: Black Redstart, Alemany: Haus- rotschwanz. Com la podem identifi car? La cotxa fumada és un ocellet d’uns 12 cm de llargària, se’l pot identifi car fàcil- ment pel seu aspecte grisenc (la femella) i la cua de color ataronjat igual que el mascle que la mouen amunt i avall amb moviments constants. El mascle té les ales i el cap negre, el casquet gris com la resta del cos i a les ales té taques de color blanc, característica que es fa patent en les aus més velles. Una notable característica podria ser que, sent fosc encara pel matí, se’ls sent cantar i desplaçar-se d’un lloc a l’altre buscant menjar. Això els fa fàcilment observables en llocs alts, des dels que poden vigilar el seu territori i cantar per aconseguir una femella. De què s’alimenta? S’alimenta fonamentalment d’insectes, cucs, aràcnids i baies que troba saltant entre la vegetació terrestre o per les rames dels arbres. El mascle és molt territorial en aquest aspecte i sempre està a l’aguait, vigilant si un ocell d’una altra espècie o un mascle de la mateixa espècie entra en els seus dominis i poder-lo fer fora amb rapidesa. Femella Com es reprodueix? Sol criar a l’Europa Central; encara que hivernarà a l’Àfrica del Nord o el Sud d’Eu- ropa; encara que es va trobar una parella que va criar a la Creueta del Coll (Montjuïc). Solen nidifi car en els nuclis urbans, en les escletxes dels murs o als forats de les roques; construeixen un niu amb herbes, molsa i amb petites arrels perfecte per que la femella pongui de 4 a 6 ous. La cria es produeix entre els mesos d’abril i juliol, i la femella incubarà els ous durant uns 13 o 14 dies, mentre el mascle l’alimenta. Passades aquestes dues setmanes, els pollets sortiran de l’ou i no serà fi ns passats uns 20 dies més, que els pollets abandonaran el niu. On viuen? L’hivern el passen a prop de les nostres terres, i solen establir-se tant en roques dels cims com en construccions en ruïnes o abandonades. Com a curiositat, per aquestes temporades hivernals, tots els anys n’acudeix un al solar d’enfront de la casa meva, i vull pensar que sempre és el mateix. Finalment, a mitjans de març migren cap a països europeus centrals per passar a llí l’estiu. Oh! Estols d’ocells de pas! Deixeu el vostre rastre en les meves paraules...

Paco Cabrera Curto Mascle Retalls de Premsa · Pàgina 44 Temps per la nostàlgia Guillem Comí

DIARIO DE TARRAGONA - 8 Marzo de 1873 locales, que previamente habían sido invitadas por dichos El diputado provincial Esteban Torredemé se hallaba en Pe- señores a tan solemne ofi cio. relló el día que los carlistas entraron en dicho pueblo. En los Durante todo el día reinó gran regocijo en el pueblo. Por primeros momentos se escapó por los tejados, pero al llegar la mañana, la expresada banda de música, recorriendo a las afueras dos pelotones de carlistas le tiraron varias des- las principales calles de la población y tocando alegres cargas, de las que salió ileso, pudiendo llegar a la estación dianas, anunció al vecindario el comienzo de la fi esta. de la Ampolla, en donde telegrafi ó a las autoridades de la Después de la misa mayor la banda se dedicó a obsequiar provincia. a los “Pepes” con serenatas, siendo los músicos, a la vez, correspondidos por éstos con varios regalos. LA OPINION - 31 Marzo de 1900 La «Sociedad Colombófi la de Tortosa» el día 28 del co- La biblioteca de la Unión Cultural se va poblando poco a rriente efectuó en Ampolla una suelta, en la que fi guraron poco de volúmenes: hasta ahora se han recibido libros de 121 palomas. El resultado fue muy satisfactorio a pesar los señores donantes don Anselmo Guasch, de Tarragona; del mal tiempo que hacía, pues la mayor parte de ellas don Luis Ferré, de Amposta; Padres Jesuitas de la redac- llegaron todas mojadas. Por las escasas pérdidas y por la ción de «Ibérica», de Barcelona: don Federico Mayor, de buena y pronta orientación, se comprende lo seleccionada Tortosa y de Ampolla don Juan Gavaldá, don Ismael Fusté, que está la raza que tienen los socios del Correo Alado, por don Salvador Almela y don Joaquín Llaó. lo que se espera obtendrán un buen resultado en los futuros La semana pasada estuvieron en Ampolla los distinguidos concursos da Mataró y Portbou. señores propietarios de la Eléctrica del Ebro, Don Anselmo Guasch y Don Víctor Lillo. DIARIO DE TARRAGONA - 4 Abril de 1917 El día 21 en la iglesia parroquial de Ampolla contrajo ma- Ayer se hizo un disparo al tren núm. 786 en el trayecto de trimonio con la agraciada joven Teresa Gilabert Gisbert Ampolla a Amposta, atravesando el proyectil los cristales don José Juan Cabrera. Deseamos a los recién casados de ambas ventanillas de un coche, lesionando levemente en muchas felicidades. la cabeza al viajero D. Manuel Rendé, de Tortosa. LA VANGUARDIA - 7 Marzo de 1930 DIARIO DE TARRAGONA -16 Abril de 1922 Ha sido nombrado alcalde pedáneo del barrio marítimo de El día 28 el agente ejecutivo de Perelló venderá una casa Ampolla, don Enrique Prades Caballé, que goza de muchas del barrio de Ampolla, embargada a D. Julio Cabrera So- simpatías en aquella población. rribes. LA VANGUARDIA - 31 Marzo de 1931 LA TARDE - 11 Abril de 1927 En el barrio marítimo de Ampolla, cuando estaba pescando Dado de alta, abandonó ayer el Hospital del Jesús, Pedro en una pequeña embarcación, frente al caserío de aquella López Moreno, de Archena, que resultó herido de gravedad barriada el vecino Pedro Curto, de 32 años de edad, cayó en la catástrofe ferroviaria ocurrida el 1º del pasado Sep- al agua, pereciendo ahogado. La víctima padecía ataques tiembre en Ampolla en la que contabilizaron 18 muertos y Epilépticos. cerca de un centenar de heridos de diversa consideración. DIARIO DE TARRAGONA - 13 Marzo de 1932 LA VANGUARDIA - 7 Abril de 1928 Audiencia Provincial A medida que el tiempo pasa, la acción de nuestra Unión Cultural se hace más evidente; así tenemos, que el día de Se han trasmitido las órdenes para celebrar en Tortosa la San José fue una gran festividad en Ampolla, gracias a vista de la causa instruida con motivo de la catástrofe fe- la iniciativa de los miembros de dicha sociedad, que or- rroviaria, ocurrida a dos kilómetros de Ampolla, donde mu- ganizaron una serie de actos para celebrar la fi esta del rieron 18 pasajeros, falleciendo otros cinco en el Hospital y glorioso santo, con todo el esplendor, como así, felizmente, resultando más de sesenta heridos de más o menos grave- lo consiguieron. dad. En este accidente resultó ileso el maestro de Ampolla, quien se dirigió a la Estación para dar aviso, mientras un Las funciones religiosas celebradas en nuestro templo parro- empleado se dirigía a Perelló con el mismo objeto. quial en honor de San José, estuvieron muy concurridas. La misa mayor fue solemne, siendo el celebrante nuestro ama- La vista está señalada para los días 7 al 12 de Abril y do mosén Francisco Espuny y fue amenizada por la banda asistirán como abogados, además del tribunal de esta Au- de música de la Unión Cultural, dirigida por su subdirector diencia, los señores Foraster, Mullerat, Perelló y Batlle, y los Enrique Prades Caballé. A la misma asistió una comisión procuradores señores Alfonso, Sabaté, Peñarrubia y Llebe- de socios de la citada entidad con su digno presidente don ria, además de los abogados de Tortosa señores Berenguer Joaquín Páfi la Monllaó, en compañía de las autoridades y Faura. Retalls del Poble · Pàgina 45

Festa de les Caramelles. Foto cedida per Salvador Faiges

Teatre al Centre Cultural i Recreatiu. Foto cedida per Salvador Faiges Viatges · Pàgina 46

La Marinada volta el Món

Neus Català, la viva imatge de la dignitat

Estíbaliz, Núria, Esther, Marga i Eva amb Neus Català Guiamets

La Marinada al Museu Naval de Cartagena Nutrició · Pàgina 47

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietètica www.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

Les vitamines Les vitamines són substàncies orgàniques que el nostre or- ens pot ajudar a combatre els refredats i grips. ganisme necessita en quantitats molt petites i que en gene- Els aliments més rics en vitamina C són les fruites i les ral no les pot formar per ell mateix, per tant cal ingerir-les verdures. Les fruites més riques en aquesta vitamina són a través dels aliments. Tot i així, existeixen situacions en les varietats cítriques i tropicals i en el cas de les verdures les que els requeriments vitamínics no queden són la família de les cols, les verdures de fulla verda i els coberts i el seu dèfi cit pot ocasionar certes ma- pebrots. lal ties. Algunes d’aquestes situacions en què pot aparèixer un dèfi cit són: No obstant, aquesta vitamina és molt sensible a les reac- cions d’oxidació, als medis alcalins i a la calor. Com a 1. Dietes desequilibrades: abús d’aliments refi nats, conseqüència, en la manipulació i el procés dels aliments manca de verdura, fruita i llegums a la dieta. es pot destruir de manera important. 2. Errors en la manipulació d’aliments: determinats tipus de cocció o accions tant casolanes com rentar Així doncs si volem conservar la vitamina C, serà neces- les verdures amb gran quantitat d’aigua o tallar-les a sari que tinguem en compte aquestes recomanacions: mida molt petita poden alterar la quantitat de vitamina 1. Talleu el vegetal en porcions grans per disminuir d’aquell aliment. la superfície vegetal que estarà en contacte amb 3. Aportació insufi cient o determinades etapes de la l’aire. vida i situacions en les que els requeriments estan aug- 2. Eviteu pelar les peces de fruita amb antelació per mentats, com per exemple: l’embaràs, la lactància, la disminuir el temps de contacte amb l’aire. infància, en persones fumadores o alcohòliques, en 3. Utilitzeu mètodes de cocció que requereixin poc ai- esportistes, en situacions d’estrès o bé en malalties in- gua com el vapor o el microones. feccioses. 4. Cobriu les olles amb la tapa per reduir el temps de 4. Mala absorció per trastorns digestius, interaccions cocció. amb medicaments o intervencions quirúrgiques. 5. Eviteu utilitzar utensilis de coure ja que destrueixen 5. Dietes d’aprimament massa agressives. la vitamina. Una de les més conegudes i importants és la vitami- 6. Procureu introduir la verdura a l’olla quan l’aigua na C (àcid ascòrbic) cal dir que és una vitamina que ja estigui bullint. participa en moltes funcions del nostre organisme. Al- 7. Eviteu posar les verdures amb remull. gunes d’aquestes funcions són entre d’altres, síntesis de col·lagen i carnitina, acció antioxidant, participa en 8. Aprofi teu el caldo de les verdures per a elaborar l’absorció del ferro i reforça el sistema immunològic. És altres plats. per aquesta última funció que és tant impor- 9. Intenteu prendre els aliments rics en aquesta vitami- tant en les èpoques més fredes de l’any ja que na el més aviat possible després de la seva cocció.

En la taula següent en teniu el llistat dels aliments principals: Cultura · Pàgina 48

"El Arcoiris Fractal (Más allá de Nuestro Universo)"

“Un llibre que pot revolucionar el futur de la Física Cosmològica: Aristòtil, Newton, Einstein,...” El passat mes de març, David Piñana, va publicar aquest llibre a AMAZON. “El Arcoiris Fractal (Más allá de Nuestro Universo)”. Es disposa d’un exemplar a la Biblioteca per a aquells a qui els pugui interessar. David ha elaborat i escrit aquest llibre durant els últims 3 anys que ha estat vivint a L´Ampolla, i ha tingut la col·laboració de Jaume Escrivà i Enric Galera als quals agraeix el seu suport. L’autor presenta una visió de l’Univers des d’un punt de vista totalment diferent, i d’una manera divulgativa, i molt fàcil d’entendre. És un viatge des del més petit (la dimensió de Planck) al més gran (la frontera del Nostre Univers). Presentant també, d’una manera clara, què pot haver-hi més enllà d’aquests límits. Les noves propostes sobre els Paisatges Escalars i la Relativitat Escalar plantejats en el llibre, podrien ser un gran avanç en l’actual “estat de l’art” de la cosmologia, mostrant una nova perspectiva per a una millor comprensió de l’Univers. Aquest llibre canviarà la nostra concepció sobre alguns conceptes habituals (Energia, Matèria, Temps, Buit,...), així com, altres conceptes més desconeguts (Matèria i Energia cosmològica, per conèixer una proposta innovadora, així Fosca, Fluctuacions Quàntiques, Principi d’Incertesa, com per al públic en general que només vulgui conèixer Dualitat Ona-Partícula,...), basant-se en els últims estudis i millor l’Univers des d’un punt de vista diferent i original. teories (Emergència, Fractal, Relativitat Escalar, Holograﬁ a, David Piñana Cordes-Branas, Gravetat Quàntica,...). +34 629 10 63 95 De lectura obligatòria per a tots dos: experts en física http://matryoshka-dimension.blogspot.com.es/ Turisme · Pàgina 49

El Patronat Municipal de Turisme es promociona a Sète

Des del passat 22 al 28 de març el Patronat Muni- cipal de Turisme de l’Ampolla es va promocionar a Sète, sud de França situada al departament de l’Erau. Aquesta promoció es va dur a terme conjuntament amb l’Ametlla de Mar, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita sota el lema Viles Marineres – Villages de Pêcheurs – de les Terres de l’Ebre i sota la coor- dinació del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Aquesta promoció va coincidir amb el Festival Marítim Escale a Sète, on Catalunya va ser el país convidat i on es va recuperar una travessia històrica La Travessa Santa Eulàlia – Ruta dels Cítrics. Aquest esdeveniment marítim va aplegar unes 250.000 persones, destacant tant l’aﬂ uència de públic com l’interès mostrat dels assistents per la positiva ja que és un mercat prioritari degut al fet destinació essent per tant la valoració totalment de la proximitat que hi ha entre tots dos territoris. Turisme · Pàgina 50

Article aparegut a la revista:

Club Nàutic "Casa Montero", a l'Ampolla, aposta per l'ostra cuinada del Delta

Taula amb vistes Carme i Jesús

Mariscada

Adreça: Av. Marítima Ramon Pous, s/n 43895 L'Ampolla. Tel. 977 59 33 36. Tanca dilluns a l'hivern. Master Card, 6000 i Visa. Serveis: Aire condicionat, terrassa, menjador privat per ﬁ ns a 100 persones. Esports · Pàgina 51

Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià L’Ampolla

Les cinquenes Jornades de Formació Futbolística organit- zades per l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià han tingut lloc des del 21 al 24 de març. Aquestes Jornades s’han realitzat al camp de futbol de l’Ampolla i han estat adreçades a joves esportistes que volen aprendre, millorar i consolidar les seves habilitats futbolístiques a l’hora de practicar el seu esport preferit, el futbol. Cada sessió ha estat encapçalada per dos o més entrenadors amb una alta qualifi cació esportiva i s’ha treballat el marcatge, l’amplitud, creació i ocupació d’espais, supe- rioritat numèrica, cobertures, recolzament i desmarcatge, conservació i profunditat. Els entrenadors i professionals de l’esport que han participat en aquesta cinquena edició han estat: Jordi Abella (Expre- parador Físic Nàstic, Sabadell, Reus i Pobla de Mafumet), Carlos Blanch (Professor del col·legi d’entrenadors de les TE), Albert Virgili (Coordinador del CF Pobla de Mafumet i actual davanter del FC Ascó), Ivan López (Coordinador del CF Pobla de Mafumet), Ivan Castillo (Actual entrenador de porters del CF Reus Deportiu), Ferran Simó (Director del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a les TE), Joel Roig (Entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona al Tarragonès), Pau Cecilia (Professor de CAFE a EUSES TE), Josep Becerra (davanter del CF Amposta i entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a TE), David Sangrà (Exjugador de la UE Tàrrega, Rapitenca, CF Reus Deportiu, FC Ascó, entre d’altres) i Narcís Labòria (Entre- nador i coordinador del CE Perelló i entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a TE). En aquesta última edició de les Jornades, l’Associació Es- portiva Jordi Pitarque Ceprià ha col·laborat amb un donatiu de 5 euros amb la Fundació Noelia. Aquests s’han extret de cada inscripció dels participants de les Jornades, tal com apareixia en el tríptic d’inscripció. 7 vegades gràcies per ajudar-nos a mantenir viva la fl am a de Jordi! Entitats · Pàgina 52