Planificació Definitiva PAS 2016
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Dos Episodios De Brujería En La Seu D'urgell. Primer Tercio Del Siglo XVII
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB Manuscrits. Revista d’Història Moderna 34, 2016 63-86 Dos episodios de brujería en la Seu d’Urgell. Primer tercio del siglo xvii Carmen Xam-mar Alonso Centre d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell [email protected] Recibido: noviembre de 2016 Aceptado: enero de 2017 Resumen En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d’Urgell, juris- dicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc. Palabras clave: bruja; ponzoña; disciplinamiento social; maleficio; la Seu d’Urgell; Andorra; siglo xvii; justicia Resum. Dos episodis de bruixeria a la Seu d’Urgell. Primer terç del segle XVII En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d’Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d’Urgell i el Consell de la ciutat. -
Los Escolares De Lleida Recuerdan a Los Refugiados En El Dia De La Pau Critican La Actitud Que Tiene Europa De “Cerrar Las Fronteras”
MIÉRCOLES 31 DE ENERO DE 2018 | LOCAL 17 Los escolares de Lleida recuerdan a los refugiados en el Dia de la Pau Critican la actitud que tiene Europa de “cerrar las fronteras” La demarcación conmemoró ayer el Dia de la Pau en la calle recordando la situación de los refugiados. En Lleida el acto tuvo lugar en Ricard Vinyes y en Alpicat representaron un campo de refugiados. Lleida J. M. / H. H. El Dia Escolar de la No-violència i la Pau salió ayer a la calle para denunciar la situación en la que se encuentran los refugiados. Alumnos de primaria, ESO, ba- chillerato y ciclos formativos del Col·legi Espiscopal, Escola Pràc- FOTO: Selena García / Maristes tiques II, Institut Ronda, Institut / Los alumnos de los centros de Sant Jaume Les Heures, Escola Lleida conmemoraron ayer el Joan XXIII y Escola Josep de Calas- Dia de la Pau con diversos actos sanç se concentraron en la plaza recordando especialmente a los Ricard Vinyes mostrando viñetas refugiados de la muestra de humor gráfico Humoràlia, que reflejan esta pro- blemática, acompañadas de pa- labras reivindicativas. Durante el acto criticaron a las instituciones gubernamentales y europeas por incumplir los tratados internacio- nales y cerrar las fronteras a los “nómadas del siglo XXI”. Por su lado, el representante de la expo- sición Humoràlia, Paco Ermengol, explicó que la muestra represen- ta muy bien la frase de “una ima- gen vale más que mil palabras”. En el Col·legi Maristes Monserrat también hicieron un acto. L’Escola Dr. Serés d’Alpicat también celebro la jornada recor- dando a los refugiados, en un ac- to conjunto con Alpicat Solidari y FOTO: El Frederic Godàs, a la izquierda. -
Butlletí De L'associació D'història Rural Espècies De Cereals; 2
Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 1 any XX núm. 43 juny 2018 mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural espècies de cereals; 2. conjunt mhomogeni de coses diverses es tall L'aigua deLs secans: sortida a torrebesses, 18 de novembre de 2017 De primer, les paraules: cadolles, àrida —el registre actual de precipitació mit - ginys, seclots, aineres, espones, bollons, jana és de 388 mm anuals—, però ha tin - aigüeres, patamolls, aljubs, estelladors... gut, almenys fins temps relativament Un devessall de termes que posen en evi - recents, una certa dotació de recursos dència, no només un lèxic ric, sinó també hídrics i, sobretot, un sistema de gestió que formes elaborades i complexes de gestió els optimitzava. La memòria oral dels torre - de l’aigua i de construcció del territori. bessins, sorprenentment, no accentua Aquest fou el primer impacte de gaire l’escassedat d’aigua. El poble es Torrebesses a la quinzena de socis i amics troba a la part baixa de la Vall Major, just en sumari que havíem arribat des d’una Catalunya el punt on conflueix amb la Vall dels oriental més humida, segurament més des - Siscars, abans de continuar en direcció al Portada preocupada per l’aigua. Després vingueren Segre. Les conques de recepció d’aquestes L’aigua dels secans: sor - les restes que perviuen de les antigues valls han proporcionat i concentrat en el tida a torrebesses, 18 de infraestructures hidràuliques, que els veïns fons de vall un cert volum d’aigua de pluja novembre de 2017 d’aquest municipi s’esforcen a conservar i que ha alimentat tant les sèquies com un Notes en guaret patrimonialitzar. -
Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social . -
13 Vinaixa 2009
Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes. -
P Ro Jecte Co N Stru Ctiu
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Secretaria General u i ct ACTUACIÓ u SEGRIÀ SUD str TÍTOL n PROJECTE DE REGULACIÓ DEL SEGRIÀ SUD o XARXA DE REGULACIÓ i DISTRIBUCIÓ. FASE 3B CONQUES COMARQUES EBRE SEGRIÀ ecte c j o TERMES MUNICIPALS r ALMATRET – LLARDECANS – MAIALS p TORREBESSES – SERÓS CONSULTOR DATA DE REDACCIÓ DOCUMENTS JUNY 2007 JOAN CREIXANS DANÉS RESUM IOLANDA HUGUET HUGUET CLAU: EXEMPLAR NÚM. ER-00942.3B A ÍNDICE DEL RESUMEN • Índice del proyecto • Memoria • Planos • Resumen del presupuesto ÍNDICE DEL PROYECTO Projecte de regulació del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució Fase 3B. Clau: ER-00942.3B DOCUMENTO Nº 1: MEMORIA Y ANEJOS DOCUMENTO Nº 2 PLANOS MEMORIA ANEJOS Anejo nº 1. Reportaje fotográfico Anejo nº 2. Principales características del proyecto DOCUMENTO Nº 3: PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS Anejo nº 3. Topografía Anejo nº 4. Trazado Anejo nº 5. Geología y geotecnia Anejo nº 6. Parámetros básicos de riego y dotaciones Anejo nº 7. Cálculos estructurales Anejo nº 8. Cálculos hidráulicos DOCUMENTO Nº 4: PRESUPUESTO Anejo nº 9. Balsas de regulación Mediciones Anejo nº 10. Análisis del riesgo y propuesta de clasificación Cuadro de Precios nº 1 Anejo nº 11. Equipos de filtración Cuadro de Precios nº 2 Presupuesto Anejo nº 12. Equipos hidráulicos Resumen Presupuesto Anejo nº 13. Cálculos eléctricos de Media y Baja tensión Presupuesto de Ejecución por Contrata Anejo nº 14. Anejo Medioambiental Anejo nº 15. Servicios afectados Anejo nº 16. Expropiaciones y servidumbres Anejo nº 17. Estudio de Seguridad y Salud Anejo nº 18. Plan de obra Anejo nº 19. -
Rankings Municipality of Torrebesses
9/25/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / TORREBESSES Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA -
Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii
de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII Josep Pla Puig 1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic. -
Horaris Vàlids Desde 12/09/18
Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb. -
Sabors Del Segrià
46 Jardineria Arrullat 53 Artesania de la Llet Herbes aromàtiques, plantes ornamentals, Casa Sibilló L’Hort de Ca La Bàrbara verdures, hortalisses i bolets Formatges, iogurts, llet C/ Baró de Maials, 89 Carretera de Sucs, km.1 Torre Roquet, partida 14 25005 Lleida 25100 Almacelles 25114 Pla de la Font Tel.: 658 880 677 Tel.: 606 752 680 Tel.: 630 421 976 www.hortdecalabarbara.com [email protected] [email protected] www.casasibillo.com Fundació Privada Obra Tutelar 47 Horticultura i jardineria Agrària les Planes C/ Lleida, 18 Herbes aromàtiques, plantes ornamentals XOCOLATES 25112 Gimenells Ctra. L-800 km. 2 Tel.: 973 748 139 25180 Alcarràs 54 Pangea chocolate www.obratutelaragraria.org Tel.: 646 267 166 Xocolata orgànica [email protected] C/ 27 de Gener, 5 www.horticulturalesplanes.com 25182 Aitona Tel.: 690 319 248 MERCATS SETMANALS [email protected] FRUITES SEQUES www.pangeachocolate.com MERCAT DEL BARRIS NORD Dissabte 48 Mas d’en Nogués Pavelló Barris Nord (Lleida) Elaboració artesana de fruites seques, PUNT DE VENDA DE ecològiques i sense gluten PRODUCTES LOCALS MERCAT MUNICIPAL C/ d’Orient, 21 DE TORREFARRERA 25179 Maials Ara Proximitat Diumenge Tel.: 973 130 359 / 626 188 958 C/ Alcalde Rovira Roure, 24 Polígon Industrial de Torrefarrera [email protected] 25006 Lleida www.masdenogues.com Tel.: 973 238 646 MERCAT DE L'HORT A TAULA www.araproximitat.cat Primer dissabte de mes 49 Foment Agrícola Plaça St. Joan (Lleida) de Les Garrigues L’Agrobotiga Fruits de Ponent Vigilant el paisatge de Josep Ma. Peñalver - 1r premi del VIè Concurs de Fotografia de la Pedra Seca celebrat l’any 2014 per l’Ajuntament de Torrebesses i el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses Elaboració artesana de fruites seques Carretera de Vallmanya, km. -
El Domini Senyorial a Alguayre (1301- 1310), a Través Dels Seus Documents
Araceli Coll i Sanabra El domini senyorial a Alguayre (1301- 1310), a través dels seus documents Araceli Coll i Sanabra Membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Evolució del domini senyorial a Alguaire i les possessions del seu monestir santjoanista des de 1301 a 1310. De la possessió i domini de la terra al domini jurisdiccional o exercici de la justícia de part de la casa de l’Hospital d’Alguaire de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Paraules clau: Alguaire, la Portella, la Cirera, Orde santjoanista, comanador, priora, hospitalers/templers. Resumen: Evolución del dominio señorial de Alguaire y de las posesiones de su monasterio sanjoanista desde 1301 a 1310. De la posesión y del dominio de la tierra al control jurisdiccional o ejercicio de la jus- ticia por parte de la casa del Hospital de Alguaire de la Orden de San Juan de Jerusalén. Palabras Clave: Alguaire, la Portella, la Cirera, Orde santjoanista, comanador, priora, hospitalarios/tem- plarios. Abstract: Evolution of the lordly domain of Alguaire and of the possessions of his monastery sanjoanista from 1301 to 1310. From the possession and of the domain of the land to the jurisdictional control or ex- ercise of the justice on the part of the house of Alguaire’s Hospital of the Order of San Juan of Jerusalem. Key Words: Alguaire, the Portella, the Cirera, Orde santjoanista, comanador, prioress, hospitalarios/tem- plarios. Résumé: Une évolution du domaine seigneurial d’Alguaire et des possessions de son monastère sanjoanista de 1301 à 1310. De la possession et du domaine de la terre au contrôle juridictionnel ou l’exercice de la justice de la part de la maison de l’Hôpital d’Alguaire de l’Ordre du San Juan de Jérusalem. -
Horaris Covid19
Avís! Incidències COVID-19 Última actualització: 9 de setembre Operador Serveis 313 Vallfogona de Riucorb - Tàrrega Autocars Agramunt No circula 113 Els Alamús - Lleida (Transport a la demanda) Autocars Agramunt Serveis habituals sota demanda Alsina Graells - Alsa Serveis habituals a partir del 14 de setembre Autobusos de Lleida Vegeu les següents pàgines Cots Alsina Serveis habituals 111 Lleida - Barbens Autocars del Pla serveis habituals e2 / 101 Alfarràs - Lleida Gamon serveis habituals 126 Massalcoreig - La Granja d'Escarp - Lleida Gamon serveis habituals e3 Alcarràs - Lleida Gamon serveis habituals 102 Albesa - Lleida Gamon serveis habituals 201 Almenar - Balaguer Gamon serveis habituals 203 Albesa - Balaguer Gamon serveis habituals NL2 Lleida - Alfarràs (Servei nocturn) Gamon serveis habituals 129 Almacelles - Lleida Lax Vegeu les següents pàgines 122 Lleida - Torres de Segre Marfina - Moventis 120 Lleida - Albagés Vegeu les següents pàgines e4 Alpicat - Lleida Morell Serveis habituals 128 Santa Maria de Gimenells - Lleida Morell Serveis habituals 301 Bellvís - Mollerussa Salvia Serveis habituals 303 Mollerussa - Sidamon Salvia Serveis habituals 112 Vila-Sana - Lleida Salvia Serveis habituals Juncosa - Lleida: Solé-Seró Serveis habituals Lleida - La Pobla de Segur Serveis habituals Entre les estacions de Lleida-Pirineus i Balaguer, el servei de trens serà l’habitual, excepte les següents circulacions , les quals s’efectuaran íntegrament amb autobús: - de dilluns a dijous, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 19.46 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida - els divendres, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 21.46h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida FGC - els diumenges, tren de les 19.00 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida El servei de trens entre les estacions de Balaguer i La Pobla de Segur es realitzarà amb autobús.