<<

FFloralora

CALES DE CAPDEPERA CALA RAJADA • FONT DE SA CALA • CALA MESQUIDA • CANYAMEL La flora del Mallorquí i plantes cultivades La flora del Levante Mallorquín y plantas cultivadas

• Editat per: • Editado por: PATRONAT MUNICIPAL PATRONAT MUNICIPAL INDEX INDICE “CALES DE CAPDEPERA” “CALES DE CAPDEPERA” • Producció: LEVON, Cala • Producción: LEVON, Cala • Introducció 2 • Introducción 2 Rajada, tel: 56 40 83 Rajada, tel: 56 40 83 • Les dunes 3 • Las dunas 3 • Textos: Cati Artigues i • Textos: Cati Artigues y • Les zones humides 6 • Las zonas humedas 6 Toni Muñoz Toni Muñoz • La costa rocosa 9 • La costa rocosa 9 • Traduccions: Francesc • Traducciones: Francesc • Cims i penyals 12 • Cimas y acantilados 12 Vives Garau, Linda Hesse i Vives Garau, Linda Hesse y • Alzinars 16 • Los encinares 16 Lingua Plus Lingua Plus • Garrigues 19 • La maquia 19 • Fotografia: Cati Artigues , • Fotografía: Cati Artigues, • Camps i camins 26 • Campos y caminos 26 Toni Muñoz i Linda Hesse Toni Muñoz y Linda Hesse • Alguns consells finals 31 • Algunos consejos finales 31 • Maquetación i fotomecànica: • Maquetación y fotomecánica: • Calendari de floració 32 • Calendario de floración 32 LEVON LEVON • Plantes cultivades 34 • Plantas cultivadas 34 • Fotolits: FCS S.L. • Impresión: Jorvich s.l. • Fassers 34 • Palmeras 34 • Impressió: Jorvich s.l. • Fotolitos: FCS S.L. • Arbres 35 • Árboles 35 • Col·laboren: Ajuntament de • Colaboran: Ayuntamiento de • Arbusts 38 • Arbustos 38 Capdepera, G.O.B., Ibatur i Capdepera, G.O.B., Ibatur y • Plantes aquàtiques • Plantas acuáticas y Patronat de Turisme “Cales Patronato de Turisme “Cales i bulbs 41 bulbos 41 de Capdepera”. de Capdepera”. • Cactàcees 42 • Cactáceas 42 • Calendari de floració • Calendario de floración de plantes cultivades 44 de plantas cultivadas 44

1 INTRODUCCIÓ INTRODUCCIóN La variada geografia de les La variada geografía de las Balears possibilita el desenvo- Baleares posibilita el desarrollo lupament d’un nombre impor- de un número importante de tant de comunitats biològiques. comunidades biológicas. Arenals i zones humides, Arenales y zonas húme- cims i penyals es localitzen das, cimas y acantilados se sovint dins àrees geogràfi- encuentran a menudo en ques d’extensió relativament áreas geográficas de extensión reduïda. Aquest és el cas del relativamente reducidas. Este Llevant mallorquí, que amb es el caso del Levante mallor- pocs quilòmetres de separació quín, que en pocos kilómetros ens de extensión, nos ofrece una ofereix una bona representa- buena representación de los ció dels diferents hàbitats que diferentes hábitats que pode- podem trobar a Balears. mos encontrar en nuestras La vegetació és un component islas. clau del paisatge, i sobre ella La vegetación es un compo- es fonamenten les comuni- nente clave del paisaje y sobre tats faunístiques. Donat que ella se fundamentan las comu- les plantes sovint presenten nidades faunísticas. Debido a adaptacions com a resposta que las plantas presentan a a les condicions característi- menudo adaptaciones como ques dels llocs on viuen, una respuesta a las condiciones observació més acurada de la características de los lugares nostra vegetació ens pot ajudar donde viven, una observación a comprendre millor la realitat más precisa de nuestra vege- natural de les Balears. tación nos puede ayudar a comprender mejor la realidad natural de las Islas Baleares. LES DUNES LAS DUNAS La vida sobre l’arena no és La vida en las zonas arenosas gens fàcil. Excés de sal, vents no es nada fácil. Exceso de constants, poca capacitat del sal, vientos constantes, poca sòl per retenir l’aigua, dificul- capacidad del suelo para rete- tats en la germinació ... fan ner el agua, dificultades para que les plantes del litoral la germinación, .... hacen que arenós hagin desenvolupat las plantas del litoral arenoso unes característiques ben hayan desarrollado unas carac- especials per a sobreviure. terísticas muy especiales para La xarxa d’arrels d’aquestes sobrevivir. plantes s’estén al màxim sota El sistema radicular, carac- la superfície de l’arena, per tal terístico de estas plantas, se de captar l’aigua que es filtra extiende al máximo por debajo

2 3 ràpidament cap al fons, i juga de la superficie con el fin de • Calystegia soldanella un paper fonamental en la captar el agua que se filtra • Campaneta de mar fixació de les dunes. El deli- rapidamente hacia el fondo, y • Berza marina cat equilibri entre vegetació juega un papel fundamental i substrat converteix aquests en la fijación de las dunas. El sistemes naturals en extrema- delicado equilibrio entre vege- dament fràgils davant qualsevol tación y sustrato convierten a alteració. estos sistemas naturales en El desenvolupament urbanístic extremadamente frágiles ante incontrolat del litoral ha cualquier alteración. suposat la destrucció o la El desarrollo urbanístico incon- forta degradació dels sistemes trolado del litoral ha supuesto • Lotus cytisoides dunars que en el passat exis- la destrucción de la mayoría de • Corona de rei tien a Balears. Per això cal evi- los sistemas dunares que en • Cuernecillo tar la degradació dels pocs que el pasado existían en nuestras han aconseguit mantenir-se en playas. Por este motivo es • Ammophila arenaria subsp. • Medicago marina bones condicions fins avui. necesario evitar la degradación arundinacea • Alfalç marí Les dunes de Cala Mesquida de los pocos reductos que han • Borró • Mielga marina es troben relativament ben conseguido mantenerse en • Barrón conservades, si bé la vegetació buenas condiciones. pateix importants danys degut Las dunas de Cala Mesquida al trànsit de persones, cavalls i se encuentran relativamente vehicles motoritzats. bien conservadas, si bien la vegetación padece importantes daños debido al tránsito de personas, caballos y vehículos motorizados.

• Mattiola sinuata

• Pancratium maritimum • Juniperus phoenicea • Lliri blanc de marines subsp. macrocarpa • Nardo marino • Sivina • Sabina

• Eryngium maritimum • Juniperus oxycedrus • Card marí • Ginebró • Cardo marino • Enebro

4 5 LES ZONES HUMIDES propiamente dichas, también A la Mediterrània l’aigua dolça en algunas fuentes, pozos y és un bé escàs. És per això otros lugares con un mínimo que a les nostres petites grado de humedad se encuen- zones humides es concentren tran plantas especializadas, una sèrie d’espècies molt como por ejemplo, los hele- característiques, que enlloc chos. més trobarem donada la seva dependència de la humitat per a sobreviure. El nostre règim de pluges, mar- cadament estacional, es • Arundo donax caracteritza per uns estius • Canya extremadament secs. És per • Caña això que a no comp- tam amb rius, i les aigües de • Scirpus holoschoenus pluja es canalitzen pels torrents • Jonc fins a la mar. Així i tot a les • Junco desembocadures d’alguns torrents l’aigua resta embassa- da durant tot l’any, fent possi- ble la supervivència de plantes especialment adaptades a viure en aquestes condicions. Un bon exemple d’aquest cas és el torrent de Canyamel. Apart de les zones humides pròpiament dites, també a • Calystegia sepium fonts, pous i altres llocs amb • Corritjola blanca un cert grau d’humitat hi troba- • Correhuela mayor rem plantes especialitzades, com les falgueres. LAS ZONAS HÚMEDAS ello que en Mallorca no hay • Potentilla reptans En los paises mediterráneos rios y las aguas pluviales se • Peu de Crist el agua es un bien escaso, canalizan por los torrentes para • Pie de Cristo de tal forma que en nuestras desembocar en el mar. Sin pequeñas zonas húmedas se embargo, en algunas desem- concentran una serie de espe- bocaduras el agua permanece cies muy características que estancada durante todo el año, no encontramos en ningún otro permitiendo la supervivencia de lugar debido a su dependencia algunas especies adaptadas de la humedad para sobrevivir. de una forma especial a estas Nuestro régimen de lluvias, condiciones. Un buen ejem- marcadamente estacional, se plo de ello es el Torrente de caracteriza por unos veranos Canyamel. extremadamente secos. Es por Además de las zonas húmedas

6 7 • Vinca difformis • Proenga • Hierba lechera

• Adiantum capillus-veneris • Falzia • Adianto

• Ceterach officinarum • Dauradella • Doradilla

• Ulmus minor LA COSTA ROCOSA LA COSTA ROCOSA • Om Adaptades a conviure amb els Adaptadas a convivir con los • Olmo forts vents marins carregats fuertes vientos marinos que de sal, les plantes que troba- transportan grandes cantidades rem sobre les roques de vora de sal, las plantas que encon- la mar són, juntament amb les tramos sobre las rocas junto de les nostres muntanyes, les al mar son, juntamente con més interessants botànicament las de las montañas, las más parlant, ja que moltes d’elles interesantes desde el punto de viuen només a Mallorca o a les vista botánico, ya que muchas Balears. de ellas solo viven en Mallorca • Tamarix gallica Totes elles presenten adapta- o en las Baleares. • Tamarell cions per tal de combatre els Todas ellas presentan adapta- • Tamarisco efectes deshidratants del vent i ciones para combatir los efec-

8 9 • Limonium sp. • Crithmum maritimum. • Siempreviva azul • Fonoll marí • Hinojo marino

• Launaea cervicornis • Eriçó la sal, adoptant formes baixes tos deshidratantes del viento y • Glaucium flavum amb fulles petites, gruixadetes i la sal: formas bajas con hojas • Cascall de mar sovint peludes. pequeñas, carnosas y, muy a Algunes són fortament menudo, peludas. Algunas son aromàtiques, i sovint són uti- muy aromáticas y suelen utili- litzades zarse como plantas medicina- com a plantes medicinals o en les o como condimentos en la la cuina tradicional mallorquina. cocina tradicional mallorquina. En certs casos, com el de la Su recogida abusiva ha hecho camamil·la i el fonoll marí, disminuir, en algunos casos, la seva recollida abusiva ha las poblaciones de algunas fet minvar les poblacions especies ( manzanilla, hinojo d’algunes localitats. marino ). Encara que més propi de Aunque más propio de las • Senecio leucanthemifolius zones humides, cal citar com zonas húmedas, cabe mencio- subsp. rodriguezii • Asteriscus maritimus a arbre millor adaptat a viure nar como árbol mejor adaptado en aquestes zones el tama- a vivir en estos lugares al • Santolina chamaecyparis- rell, del qual es poden trobar tamarindo, del cual podemos sus subsp. magonica bells exemplars al llarg de la encontrar bellos ejemplares a • Camamil.la de muntanya costa (Font de Sa Cala, Es lo largo de la costa (Font de • Abrótano hembra Carregador, Cala Gat). Sa Cala, Es Carregador y Cala Una passejada sobre les Gat). roques de vora la mar (Cala Un paseo por las rocas junto Agulla, Es Carregador, Cala al mar, (Cala Agulla, Es Mesquida) ens proporcionarà Carregador, Cala Mesquida) una visió prou il·lustrativa de nos proporcionará una visión les comunitats botàniques que muy ilustrativa de las comuni- ocupen aquests indrets. dades botánicas que ocupan estos lugares.

10 11 • Hypericum balearicum • Estepa joana

• Pastinaca lucida • Herba pudenta

de semiesfera, rebent el nom tadas para ofrecer la menor popular de coixinet. Per altra resistencia aerodinámica posi- banda també són freqüents ble. El diseño más frecuente es les espines, que eviten que les el de semiesfera, que recibe el plantes siguin devorades pels nombre de “coixinet” (pequeña animals herbívors. almohada). En contrast, als penyals i Por otra parte, también son sobretot a les cares ombrívoles frecuentes las espinas, que d’aquests hi trobam una vege- evitan que las plantas sean tació ben diferent, amb fulles devoradas por los animales grans i lluentes i flors de bells herbívoros. colors. Encara que les nostres En contraste con las cimas, en muntanyes presenten poca los acantilados (principalmente altura, en elles hi trobam espè- en sus caras más sombrias) cies pròpies de la Serra de crece una vegetación muy

CIMS I PENYALS CIMAS Y • Viola arborescens Encara que englobades aquí • Violeta dins el mateix apartat per ACANTILADOS • Violeta trobar-se sovint una vora l’altra, Aunque englobadas en este les vegetacions de cims i mismo apartado por encon- penyals presenten trets prou trarse en muchas ocasiones diferents. una junto a la otra, las vegeta- Dalt dels cims el factor domi- ciones de cimas y acantilados nant és el vent, pel que presentan rasgos bastante trobarem una vegetació amb diferenciados. formes adaptades per tal En lo alto de las cimas el fac- d’oferir la menor resistència tor dominante es el viento, de • Paeonia cambessedesii aerodinàmica possible. El forma que se desarrolla una • Palònia disseny més freqüent és el vegetación con formas adap- • Peonia

12 13 Tramuntana i d’altres sistemes diferente, con hojas grandes • Helichrysum ambiguum muntanyencs europeus. y brillantes, y flores de bellos Les plantes dels cims i penyals colores. presenten, però, una important Aunque nuestras montañas coincidència: són les comuni- presentan poca altura, en ellas tats més interessants botànica- podemos encontrar espe- ment, ja que entre les plantes cies propias de la Serra de que les formen hi trobam un Tramuntana y de otros siste- gran nombre d’espècies que mas montañosos europeos. en tot el món només viuen a Las plantas de las cimas y Mallorca o a les Balears. Són los acantilados presentan, sin els anomenats endemismes. embargo, una importante coin- Gairebé tots ells es troben pro- cidencia: son las comunidades tegits per la llei, pel que no es más interesantes botánica- • Crepis triasii poden arrabassar, ni recollir les mente hablando, ya que entre seves flors i fruits. las plantas que las forman • Teucrium marum subsp. • Hippocrepis balearica encontramos un gran número occidentale • Violeta de penyal de especies que sólo viven en • Eixorba-rates blanc Mallorca o en las Baleares. Son los denominados ende- mismos. Casi todos ellos estan protegidos por la ley, por lo que no debemos arrancarlos ni recoger sus flores ni sus frutos.

• Erodium reichardii

• Phlomis italica • Croccus cambessedesii • Estepa blenera • Safrà bord • Azafrán

• Helleborus lividus subsp. • Digitalis minor lividus • Didalera • Palònia borda • Digital • Eléboro

14 15 • Arbutus unedo • Arbocera • Madroño

només es troba ben represen- gran parte de Mallorca, actual- tat a la Serra de Tramuntana, mente sólo se encuentra bien degut a l’excessiu aprofitament representado en la Sierra de per l’home i a la seva lentitud Tramuntana debido al exce- per créixer. A la península de sivo aprovechamiento por Llevant hi podem trobar encara parte del hombre y a su lento alguns redols més o manco crecimiento. En la Península representatius, especialment de Levante existen todavía prop d’Artà. algunos reductos más o menos representativos, especialmente cerca de Artá.

• Quercus ilex • Alzina • Encina

ALZINARS LOS ENCINARES • Lonicera implexa A Balears no es poden desen- En Baleares no se pueden • Rotaboc volupar selves tropicals com a desarrollar selvas tropicales • Madreselva Brasil, ni boscos d’avets com como en Brasil, ni bosques de a Suècia. Aquestes són les abetos como en Suecia. Estas vegetacions més desenvolu- son las vegetaciones más com- pades que es poden assolir en plejas que se pueden dar en aquells països, i en el nostre estos paises. En nuestro terri- cas l’alzinar és la comunitat torio insular el encinar es la for- vegetal més important que es mación vegetal más importante pot formar amb les nostres que , de acuerdo con nuestras condicions de sòl i clima. condiciones de suelo y clima, Encara que en el passat ocupà puede subsistir. gran part de Mallorca, avui Si bien en el pasado ocupó

16 17 • Euphorbia characias • Lletrera visquera

• Ruscus aculeatus • Cirerer de betlem • Arrayán morisco

• Smilax aspera •Aritja • Zarzaparrila.

• Cyclamen balearicum • Pa porcí • Ciclamen

• Polypodium cambricum GARRIGUES LA MAQUIA • Polipodi Amb el nom de garriga eng- Con esta denominación, más • Polipodium lobam un gran nombre de conocida localmente como comunitats vegetals resultants garriga, englobamos un gran gairebé sempre de la degra- número de comunidades vege- dació de l’alzinar. Aquesta és tales resultantes casi siempre la formació vegetal més repre- de la degradación del encinar. sentativa de les Balears, i una Esta es la formación vegetal de les millor adaptades a les más representativa de las condicions típiques del clima Baleares y una de las mejor mediterrani. Per combatre la adaptadas a las condiciones forta insolació i transpiració, propias del clima mediterráneo. la pobresa de les pluges i la Para combatir la fuerte insola- pressió dels animals herbívors ción y transpiración, la escasez

18 19 • Erica multiflora • Cistus salvifolius • Xiprell • Estepa negra • Brezo • Jaguarzo morisco

• Rosmarinus officinalis • Romaní • Romero han desenvolupat una sèrie de lluvias y la presión de los • Genista tricuspidata subsp. d’adaptacions característiques, animales herbívoros han desa- lucida com la reducció i enduriment rrollado una serie de adapta- • Gatova de les fulles o el desenvolupa- ciones características, como ment d’espines. por ejemplo son la reducción y Però contrastant amb aquesta endurecimiento de las hojas o austeritat, és aquí on trobarem el desarrollo de espinas. algunes de les espècies més En contraste con esta austeri- belles de les nostres illes. Més dad, es en estas zonas donde de trenta espècies d’orquídies se localizan algunas de las mediterrànies es donen cita a especies más bellas. Más de les nostres garrigues. 30 especies de orquídeas se A la zona litoral es poden loca- dan cita en nuestro monte bajo. • Cistus albidus litzar associacions botàniques En la zona litoral se localizan • Estepa blanca ben interessants, com és el cas asociaciones botánicas muy • Jarilla de la garriga d’ullastre i garba- interesantes, como es el caso lló coberta per pinar i sivinar de la maquia de acebuche y • Cistus monspeliensis que podem localitzar a la palmito, cubierta por pinar y • Estepa llimonenca zona de Cala Agulla - Cala sabinar ( Zona de Cala Agulla • Jaguarzo negro Mesquida. y Cala Mesquida). Moltes de les espècies de Muchas de las especies pro- garriga són fortament aromàti- pias de esta zona son muy ques, riques en reines i olis aromáticas, ricas en resinas essencials. En part és degut y aceites esenciales. Debido a això que són aquestes les a ello son plantas altamente formacions vegetals més afec- combustibles y, por tanto, son tades pels incendis forestals, las formaciones vegetales más ja que presenten una alta com- afectadas por los incendios • Arisarum vulgare bustibilitat. forestales. • Frare bec • Frailillos

20 21 • Pistacia lentiscus • Ceratonia siliqua • Mata • Garrover • Lentisco • Algarrobo

• Chamaerops humilis • Garballó • Palmito

• Clematis cirrhosa var. • Asphodelus aestivus balearica • Porrasa • Vidalba • Asfódelo

• Arum italicum • Pinus halepensis • Rapa • Pi • Yaro • Pino carrasco

•  Olea europaea subsp. syl- vestris • Ullastre • Ophrys vernixia • Acebuche • Sabateta del Bon Jesús

22 23 • Ampelodesmos mauritanica • Orchis italica • Càrritx • Carrizo

• Limodorum abortivum

• Myrtus communis • Calicotome spinosa • Murta • Argelaga • Mirto • Retama espinosa

• Ophrys tenthredinifera • Serapias lingua • Mosques vermelles

• Ophrys fusca • Ophrys balearica

24 25 • Chrysanthemum coronarium • Margarides • Crisantemo

• Inula viscosa • Olivarda • Olivarda

Entre els arbres hi trobarem vamente grandes de nuestros algunes de les espècies que campos, de tal forma que son formen part indiscutible de la consideradas como “malas identitat paisatgística de les hierbas” por los agricultores. Balears, com les oliveres, les Entre los árboles destacan figueres, els garrovers i, molt algunas de las especies que especialment, els ametlers. forman parte indiscutible de la identidad paisajística de las Baleares, como son los olivos, las higueras, los algarrobos y, de forma muy especial, los almendros.

CAMPS I CAMINS CAMPOS Y • Rosa sempervirens En arribar la primavera els • Gavarrera camps i camins esclaten en CAMINOS colors: vermells, blancs, liles, Al llegar la primavera los cam- grocs, ... formant catifes homo- pos y caminos suelen cubrirse gènies o bé una amalgama de multitud de colores, blancos, de tots ells. Aquestes plantes rojos, lilas, amarillos... forman- presenten una elevada capaci- do alfombras homogéneas o tat reproductiva, pel que poden una amalgama de todos ellos. cobrir completament els camps Estas plantas poseen una en pocs anys. És per això que capacidad reproductiva muy moltes d’elles són considera- elevada, por lo que en pocos • Borago officinalis des com a “males herbes” pels años pueden llegar a cubrir por • Borraja agricultors. completo extensiones relati- • Borraja

26 27 • Calendula arvensis • Papaver rhoeas • Llevamà • Roella • Maravilla silvestre • Amapola

• Daucus carota • Fonollassa • Zanahoria

• Oxalis pes-caprae • Bellardia trixago • Vinagrella • Papoles • Flor del sueño

• Convolvulus arvensis • Corriola • Galactites tomentosa • Correhuela • Card blanc

• Gladiolus bizantinus • Crataegus monogyna • Gladiol • Garganyer • Gladiolo • Espino albar

• Papaver somniferum • Eriobotrya japonica • Cascall • Nisprer • Adormidera • Nispero

28 29 • Olea europaea ALGUNS ALGUNOS • Olivera • Olivo CONSELLS FINALS CONSEJOS La forta pressió urbanística i turística que ha sofert el FINALES nostre territori al llarg de les La fuerte presión urbanística y darreres dècades, a més a turística que ha experimentado més dels incendis forestals nuestro territorio a lo largo de las que cada any devasten grans últimas décadas, además de los extensions de bosc i garriga, incendios forestales que cada fan indispensable la necessi- año devastan grandes exten- • Ficus carica tat de protegir i respectar les siones de bosque y monte bajo, • Figuera riqueses naturals que encara hacen indispensable y urgente • Higuera conserva el nostre entorn. Per la necesidad de proteger y res- garantir aquesta conservació petar las riquezas naturales que • Prunus dulcis serà necessari que tots todavía poseen nuestras islas. • Ametller nosaltres adoptem una sèrie de También es muy importante que • Almendro mesures bàsiques: todos nosotros adoptemos una - No sortir mai dels camins, per serie de normas básicas como tal de no obrir noves vies de son, entre otras: penetració. - No salirse nunca de los cami- - Baix cap concepte arrabas- nos, evitando de esta manera sar ni tallar plantes ni parts abrir nuevas vias de penetración d’elles, ni tan sols en aquells o acceso. casos en què semblin abun- - Bajo ningún concepto arrancar dants. Amb una fotografia o cortar plantas o parte de ellas, gaudirem i permetrem gaudir ni siquiera en aquellos casos en a altres persones sense fer que parezcan abundantes. (De malbè la natura. todas formas en unos dias se - No llençar cap tipus de fems. marchitan; una foto puede ser un Dipositau-lo als seus respectius buen recuerdo más duradero.) • Opuntia ficus-indica contenidors per tal de reciclar- -No tirar ningún tipo de basura. • Figuera de moro los. Depositarla en sus respectivos • Chumbera - Mai encendre foc. El risc contenedores para poder reci- d’incendi és extremadament alt clarla. als mesos d’estiu, i tota pre- - No encender fuego bajo ningún caució és poca. concepto. El riesgo de incendio - Evitar els crits i els renous es extremadamente alto durante innecessaris, que a més de los meses de verano y toda pre- molestar la fauna també poden caución es poca. fer-ho amb altres persones que - Evitar los ruidos y gritos inne- desitgin atracar-se a la natura. cesarios ya que además de • Punica granatum molestar a la fauna, también • Magraner pueden hacerlo con otras perso- • Granado nas que deseen disfrutar de la naturaleza. 30 31 CALENDARI DE FLORACIÓ - CALENDARIO DE FLORACIÓN

GFMAMJJASOND GFMAMJJASOND EFMAMJJASOND EFMAMJJASOND Ammophila arenaria ...... Juniperus phoenicea ...... Ampelodesmos mauritanica ...... Launaea cervicornis ...... Arbutus unedo ...... Limodorum abortivum ...... Arisarum vulgare ...... Limonium sp...... Arum italicum ...... Lonicera implexa ...... Arundo donax ...... Lotus cytisoides ...... Asphodelus aestivus ...... Medicago marina ...... Astragalus balearicus ...... Myrtus communis ...... Calendula arvensis ...... Olea europaea ...... Calicotome spinosa ...... Ophrys fusca ...... Calystegia soldanella ...... Ophrys tenthredinifera ...... Calystegia sepium ...... Ophrys balearica ...... Cichorium intybus ...... Ophrys verxinia ...... Cistus monspeliensis ...... Opuntia ficus-indica ...... Cistus albidus ...... Orchis tridentata ...... Cistus salvifolius ...... Oxalis pes-caprae ...... Clematis cirrhosa ...... Paeonia cambessedesii ...... Convolvulus arvensis ...... Pancratium maritimum ...... Crepis triasii ...... Papaver rhoeas ...... Crithmum maritimum ...... Papaver somniferum ...... Croccus cambessedesii ...... Pastinaca lucida ...... Crucianella maritima ...... Phlomis italica ...... Cyclamen balearicum ...... Phragmites australis ...... Chamaerops humilis ...... Pinus halepensis ...... Chrysanthemum coronarium ...... Pistacia lentiscus ...... Daucus carota ...... Posidonia oceanica ...... Digitalis minor ...... Prunus dulcis ...... Ephedra fragilis ...... Punica granatum ...... Erica multiflora ...... Quercus ilex ...... Erodium reichardii ...... Rosmarinus officinalis ...... Eryngium maritimum ...... Ruscus aculeatus ...... Ficus carica ...... Santolina chamaecyparissus ...... Foeniculum vulgare ...... Senecio rodriguezii ...... Genista tricuspidata ...... Serapias lingua ...... Gladiolus bizantinus ...... Smilax aspera ...... Helichrysum ambiguum ...... Tamarix gallica ...... Helleborus lividus ...... Teucrium asiaticum ...... Hippocrepis balearica ...... Teucrium marum ...... Hypericum balearicus ...... Typha latifolia ...... Inula viscosa ...... Urginea maritima ...... Juniperus oxycedrus ...... Vinca difformis ......

32 33 PLANTES CULTIVADES • Cycas revoluta / A la segona part del fulletó pre- Cycadaceae sentam plantes cultivades pro- • Palmera chica cedents dels tròpics, subtròpics i del Mediterrani. Les aquí citades creixen a parcs i jardins, i necessiten d´una cura contínua que inclo- gui un rec adequat. Són fas- sers, arbres, arbusts, plantes enfiladisses tropicals, cactus, bulbs i plantes aquàtiques. •  Howeia forsterina / Arecoideae • Kentia Fassers Els fassers pertanyen tots Todas las palmeras per- a la mateixa familia de les PLANTAS CULTIVADAS tenecen a la misma fami- Arbres Árboles Palmà-cies i estan dividits en En la segunda parte del folleto lia- de las Palmáceas En aquest apartat s´inclouen En este apartado se incluyen sis subfamilies. Coryhoidees, presentamos plantas cultivadas - y están divididas en seis tant algunes espècies d´arbres tanto árboles de flor tropical Calamoidees, Nypoidees, procedentes de los trópicos, subfamilias. Coryhoideas, tropicals com d´altres proce- como otros procedentes del Ceroxyloidees, Arecoidees i subtrópicos y del Mediterráneo. Calamoideas, Nypoideas, dents del Mediterrani, com Mediterráneo, como el olivo y Phytelephantoidees. Las aquí citadas crecen en Ceroxyloideas, Arecoideas y l´olivera i el xiprer. el ciprés. parques y jardines. Necesitan Phytelephantoideas. cuidados especiales que inclu- yen un riego adecuado. Son palmeras, arboles, arbus- tos , trepadoras tropicales, cac- tus, bulbos y plantas acuáticas. • Strelitzia nicolai / Musaceae • Strelitzia Palmeras

• Phoenix canariensis / • Strelitzia nicolai / Musaceae Coryphoideae • Strelitzia • Fasser-Palmera • Palmera de Canarias

•  Phytolacca americana / •  Washingtonia sp. / Phytolaccaceae Coryhoideae •  Rem de moro; Arbre de tinta • Washingtonia • Buena Sombra

34 35 • Ficus sp. / Moraceas • Magnolia grandiflora / • Ficus Magnoliaceae • Magnolia

•  Jacaranda mimosifolia / • Ficus sp. / Moraceae Bignoniaceae • Ficus • Jacaranda

• Schinus molle / • Tipuana tipu / Leguminosae Anacardiaceae • Tipuana • Falso Pimiento

•  Grevillea robusta / Proteaceae • Tipuana tipu / Leguminosae • Grevillea • Tipuana

• Lagerstroemia indica / • Cupressus sempervirens L. Lythraceae / Cupressaceae • Lagerstroemia • Xiprer • Ciprés

•  Lagerstroemia indica / Lythraceae • Lagerstroemia

36 37 Arbusts Arbustos • Hibiscus rosa-sinensis / Els arbusts i les plantes enfila- Los arbustos y las trepadoras Malvaceae disses tropicals s’aclimaten bé tropicales se aclimatan bien en • Hibiscus o Malva arbórea en un entorn que no és el seu. un entorno que no es el suyo. Hem inclòs aquí també alguns Incluimos aquí también algunos arbusts mediterranis. arbustos mediterráneos.

•  Bougainvillea spectabilis / Nyctaginaceae •  Tecomaria capensis / • Buganvília Bignoniaceae • Bougainvillea • Bignonia

• Lantana sp. / Verbenaceae • Tecomaria capensis / • Lantana Bignoniaceae • Bignonia

•  Caesalpinia gilliesii / •  Podranea ricasoliana / Leguminosae Bignoniaceae • Poinciana • Bignonia

• Hibiscus rosa-sinensis / • Pandorea sp. / Malvaceae Bignoniaceae • Hibiscus o Malva arbórea • Bignonia

•  Nerium oleander / •  Hibiscus rosa-sinensis / Apocynaceae Malvaceae • Baladre • Hibiscus o Malva arbórea • Adelfa

38 39 • Nerium oleander / Plantes aquátiques i bulbs. Plantas acuáticas y Bulbos Apocynaceae Algunes de les plantes aquàti- Algunas de las plantas • Baladre ques, com és el papir estan acúaticas tal como el papiro • Adelfa relacionades des de fa milenis están unidas desde hace amb la humanitat (recordem la milenios a la cultura humana. història de l´Egipte faraònic). Recordemos por ejemplo la Altres poseeixen un significat historia del Egipto faraónico. mític com la flor de lotus, rela- Otras poseen un significado cionada amb el budisme. mítico como la flor de loto Les tuberoses resten durant que está relacionada con el •  Datura suaveolens / l´hivern dins la terra que les Solanaceae protegeix, cosa que no és •  Agapanthus africanus / • Trompeters necessària als Tròpics. Liliaceae • Datura • Agapanto

• Jasminum officinale / • Canna indica / Cannaceae Oleaceae • Canna • Gessamí • Jazmin

Budismo. Las tuberosas descansan durante el invierno bajo la tierra que las protege, lo qual no es necesario en los trópicos.

•  Plumbago auriculata / Plumbaginaceae •  Acanthus mollis / • Malvesc Acanthaceae •Plumbago • Acantos

• Pittosporum tobira / • Nymphaea sp. / Pittosporaceae Nymphaeaceae • Pitosporos • Flor d´En Nyofà • Nenúfar

•  Cyperus papyrus / •  Pittosporum tobira / Cyperaceae Pittosporaceae • Papir • Pitosporos • Papiro

40 41 Cactàcees. Cactáceas Estan dividides en tres subfa- Están divididas en tres subfa- mílies: Pereska, Opuntia, i milias, que son la Pereska, Cereus. Les dues darreres Opuntia y Cereus. Las dos últi- creixen a l´illa. mas crecen en la Isla. En l’apartat de les cactàcies En el apartado de las cactá- hem inclòs també els Aloes, ceas hemos incluido también plantes suculentes molt fre- las Aloës, plantas suculentas qüents en els jardins i parcs, muy frecuentes en los jardines que pertanyen a la familia de y parques, que pertenecen a la les Liliàcees. familia de las Liliaceas.

• Dracaena draco / • Opuntia sp. / Cactaceae Agavaceae • Figuera de moro • Drago • Chumbera

•  Yucca filamentosa / Agavaceae • Iuca • Yuca

• Opuntia sp. / Cactaceae • Agave sp. / Amaryllidaceae • Figuera de Moro • Pita, Donarda, Atzavara • Chumbera • Agave

•  Yucca filamentosa / • Aloë sp. / Liliaceae Agavaceae •  Vera, Vulgaris flava, • Iuca Atzavara • Yuca • Aloe

42 43 CALENDARI DE FLORACIÓ - CALENDARIO DE FLORACIÓN

Phonenix canariensis ...... Washingtonia sp...... GFMAMJJASOND Cycas revoluta ...... EFMAMJJASOND Howeia forsterina ...... Strelitzia nicolai ...... Phytolacca americana ...... Ficus sp...... Schinus molle ...... Grevillea robusta ...... Lagerstroemia indica ...... Magnolia grandiflora ...... Jacaranda mimosifolia ...... Tipuana tipu ...... Cupressus sempervirens L...... Bougainvillea spectabilis ...... Lantana sp...... Caesalpinia gilliesii ...... Hibiscus rosa-sinensis ...... Tecomaria capensis ...... Podranea ricasoliana ...... Pandorea sp...... Nerum oleander ...... Datura suaveolens ...... Jasminum officinale ......

Plumbago auriculata ...... Pittosporum tobira ...... Agapanthus africanus ...... Canna indica ...... Acanthus mollis ......

Nymphaea sp...... Cyperus papyrus ...... Dracaena draco * ...... Yucca filamentosa ...... Opuntia sp...... Aloë sp......

Agave sp*...... Opuntia sp......

* La seva floració tarda molts d’anys ./ * Tardan muchos años en florecer.

44 45 Mallorca, , Mallorca, Menorca, , Eivissa, Formentera Compromeses amb Comprometidas la naturalesa con la Naturaleza

Aquí, a les Illes Balears, Aqui, en las Islas Baleares, la naturalesa sequeix el seu curs. la naturaleza sigue su curso

El nostre compromís és preservar la nostra Nuestro compromiso es preservar nuestra major riquesa, “ La Naturalesa”. Per això, més mayor riqueza, “ la naturaleza”. Por ello, más d’un terç del nostre territori ha estat especial- de un tercio de nuestro territorio ha sido espe- ment protegit. cialmente protegido. Un esforç constant encaminat a conservar, Un esfuerzo constante encaminado a con- cuidar i embellir el nostre entorn turístic, per servar, cuidar y embellecer nuestro entorno garantir la tranquil·litat i el descans als nostres turístico, para garantizar la tranquilidad y el visitants. descanso a nuestros visitantes.