DOCSLIB.ORG

El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavelló Congost De Granollers, Dins

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavelló Congost De Granollers, Dins Comunicat de premsa Les depuradores actives a la comarca d’Osona garanteixen el sanejament de les aigües residuals d’un 93% de la seva població Hi ha en servei 28 depuradores i un pretractament, 90 quilòmetres de col·lectors en alta i 29 estacions de bombament Els sistemes de sanejament actius fan possible la millora mediambiental dels riusTer, Besòs i Llobregat La comarca d’Osona disposa actualment de 28 depuradores en servei i un pretractament, que tracten conjuntament un cabal d’aigües residuals de 44.000 m3/dia (equivalent al sanejament de 136.000 d’habitants). Això significa que les depuradores existents a la comarca garanteixen el sanejament del 93% de la seva població. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa Els sistemes de sanejament actualment en servei són els d’Alpens, Bingrau (Sant Bartomeu del Grau), les Cases Noves (Les Masies de Roda), Centelles, Folgueroles, Fussimanya (Tavèrnoles), Manlleu, Masia Perafita, Muntanyà (Seva), Olost, Can Branques (Orís), Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Boi de Lluçanès, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, l’Esquirol, Sentfores-la Guixa, Serrabonica (Gurb), Seva, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona (a la foto de la pàgina anterior), Vall del Ges-Torelló, Vic, Vidrà i Viladrau. De tots ells n’és administració actuant el Consell Comarcal d’Osona. A més, hi ha habilitats prop de 90 quilòmetres de xarxa de col·lectors en alta i 29 estacions de bombament a la comarca, que fan possible connectar les xarxes de clavegueram amb les estacions depuradores i fer possible el sanejament de les aigües residuals. Totes aquestes depuradores, a més de sanejar les aigües residuals generades en els municipis, també contribueixen a la millora mediambiental del rius Ter, Besòs i Llobregat, així com també dels seus afluents. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 4 Comunicat de premsa Principals dades de les edars en servei Any Any Cabal de Depuradora activació Ampliació disseny ALPENS 1999 - 200 BINGRAU (Sant Bartomeu del Grau) 1996 - 20 CASES NOVES, LES (Les Masies de Roda) 2009 - 84,6 CENTELLES 1993 2001 5333 FOLGUEROLES 1999 2008 1250 FUSSIMANYA 2001 - 30 MANLLEU 1993 2010 14400 MASIA PERAFITA (Seva) 2001 - 50 MUNTANYÀ (Seva) 2001 - 100 OLOST 1999 - 500 CAN BRANQUES (Orís) 2014 - PRATS DEL LLUÇANÈS 1999 2008 875 RODA DE TER 1995 - 1200 SANT BOI DEL LLUÇANÈS 1999 - 375 SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 2001 - 500 SANTA MARIA DE BESORA 2011 - 100,2 L'ESQUIROL 1993 - 500 SENTFORES-LA GUIXA 2000 - 200 SERRABONICA (Gurb) 2003 - 20 SEVA 1980 - 700 TARADELL 1993 - 2000 TAVÈRNOLES 2001 - 80 TAVERTET 2010 - 84 TONA 1993 - 2160 VALL DEL GES-TORELLÓ 1994 - 6000 VIC 1991 1999 34560 VIDRÀ 1999 - 188 VILADRAU 2000 - 1312 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 4 Comunicat de premsa Sanejament a Catalunya El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) inclou les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines. A data d’avui les depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 95,5% de la població catalana. 5 de febrer de 2015 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 4 .
Load more

Recommended publications
  • Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La
    1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • Fons Especial Mon Rural
    Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat..
    [Show full text]
  • Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
    262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona).
    [Show full text]
  • VÍDEO El Pavelló Convertit En Un Taller De Bates Sanitàries Gurb Aconsegueix Produir Fins a 2.000 Bates D'un Sol Ús Per Satisfer La Demanda De Tota La Comarca
    Economia | Osona.com | Actualitzat el 17/04/2020 a les 18:37 VÍDEO El pavelló convertit en un taller de bates sanitàries Gurb aconsegueix produir fins a 2.000 bates d'un sol ús per satisfer la demanda de tota la comarca Fabricació de bates sanitàries al pavelló de Gurb | Adrià Costa El pavelló de Gurb (Osona) s'han convertit des de fa unes dues setmanes en un taller per fabricar bates sanitàries per a hospitals, CAP, residències i altres centres de la comarca. Tal com explica l'alcalde, Josep Casassas, és una bata de plàstic que protegeix el material homologat que porten els sanitaris i així permet perllongar-ne la durabilitat. "Un cop han fet servir aquesta bata, la llencen", apunta. [youtube1x1]https://www.youtube.com/watch?v=dXIZnBBoc84[/youtube1x1] La iniciativa va sorgir de l'empresa Casa Tarradellas (https://www.naciodigital.cat/noticia/196377/casa/tarradellas/pizzes/empresari/nomes/es/pages) , que dona bovines de plàstic i ha aportat maquinària per fer les bates. De fet, des de l'inici de la pandèmia, la companyia amb seu a Gurb va començar a fabricar mascaretes amb l'envàs de les pizzes (https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/62787/casa/tarradellas/fabrica/mascaretes/amb/envas/ pizzes) . [noticiadiari]1/62787[/noticiadiari] De 200 a 2.000 "La demanda inicial a Osona era entre 1.500 i 2.000 unitats diàries i amb voluntaris en podíem https://www.naciodigital.cat/noticia/200702/video-pavello-convertit-taller-bates-sanitaries Pagina 1 de 3 arribar a fer unes 200", explica l'alcalde. De fet, les bates es van començar a idear en un petit taller de Perafita.
    [Show full text]
  • La Nova Ruta Del Gurri Connecta Vic, Gurb, Les Masies De Roda I Roda De Ter El Traçat Enllaça Amb La Ruta Del Ter, Té 12 Quilòmetres I Es Pot Fer a Peu O En Bicicleta
    Societat | Redacció Osona.com | Actualitzat el 03/06/2013 a les 13:55 La nova Ruta del Gurri connecta Vic, Gurb, Les Masies de Roda i Roda de Ter El traçat enllaça amb la Ruta del Ter, té 12 quilòmetres i es pot fer a peu o en bicicleta. La inauguració de la Ruta del Gurri es va fer el passat dissabte. Foto: Consorci del Ter El Consorci del Ter ha inaugurat aquest dissabte 1 de juny els treballs d'adequació de la Ruta del Gurri, una actuació inclosa en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) pel període 2008- 2012. El traçat de 12 quilòmetres i mig uneix Vic i Roda de Ter, passant per Gurb i les Masies de Roda, i es pot fer tant a peu com en bicicleta. El projecte ha tingut un cost de 77.211,42 euros (IVAexclòs), un 95% finançat pel PUOSC i la resta pels ajuntaments implicats, i les obres les ha realitzat l'empresa Associació Sant Tomàs P.A.R.M.O.-TAC OSONA. El nou recorregut, bidireccional, està pensat com a complement de la Ruta del Ter, amb la qual enllaça a 500 metres de la desembocadura del Gurri amb el riu Ter, en terme municipal de les Masies de Roda. El traçat que s'ha prioritzat ressegueix el curs del Gurri a través de camins existents propers a l'espai fluvial del riu. Els treballs han consistit en adequar i senyalitzar la ruta des del nucli urbà de Roda de Ter fins al centre de Vic mitjançant la millora de camins existents, l'obertura d'un tram de camí nou i la construcció d'infraestructures de consolidació, estabilització i millora d'aquests camins.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]
  • VIC+ OSONA Guía Del Visitante >> Español
    VIC + OSONA Guía del Visitante >> Español www.victurisme.cat vic_turisme vic.turismeres vic_turisme Anunci.indd 2 10/4/19 11:25 Vic. Guia del Visitante 2 / 3 Edición: Ayuntamiento de Vic VIC Año: 2019 - 2020 Redacción: Oficina de Turismo de Vic QUÉ SE PUEDE VISITAR 4 - 11 Diseño y maquetación: GS-crea.com Fotografías: Ivan Raga, Toni Anguera, Miquel Coll, Oriol Molas, Guillem Sol- QUÉ SE PUEDE HACER 12 - 23 / 33 - 35 devila, Eulàlia Grau (Archivo obispado de Vic), Archivo Ayuntamient o de Vic, Archivo Oficina de Turismo de Vic, MAPA DEL CENTRO DE LA CIUDAD 24 - 25 Archivo Museo Episcopal de Vic, Archivo Osona Turismo. Depósito Legal: DL B 20289-2018 DÓNDE SE PUEDE COMER 26 - 32 DÓNDE SE PUEDE COMPRAR 36 - 37 DÓNDE SE PUEDE DORMIR 38 - 39 LA COMARCA DE OSONA 42 - 47 Oficina de Turismo. Plaça del Pes (edificio ayuntamiento). Tel. 93 886 20 91 N - 41º 55’ 47” CÓMO LLEGAR E - 2º 15’ 18” Por carretera: www.victurisme.cat C17 ( Puigcerdà-Barcelona) Eje transversal C-25 ( Gerona- Lérida), enllaza con la autopista Ap-7 dirección a Francia C-37 Eje Vic-Olot. En Tren (R3): Desde Barcelona dirección Vic, Ripoll, Puigcerdà, La Tour de Carol DIRECCIONES DE INTERÉS Desde la Tour de Carol dirección Vic - L’Hospitalet Ayuntamiento de Vic. En autobús: Pl. Major, 1. Tel. 93 886 21 00 Sagalés: desde Barcelona, C/Casp-Pau Clarís (Plaza Catalunya) (directo) Consejo Comarcal de Osona. Teisa: servicio desde Olot - Vic C/ Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5. Eixbus: Lérida - Gerona Tel. 93 883 22 12 Guardia Urbana.
    [Show full text]
  • The Turtles from the Upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): New Material and Its Faunistic and Environmental Context
    Foss. Rec., 21, 237–284, 2018 https://doi.org/10.5194/fr-21-237-2018 © Author(s) 2018. This work is distributed under the Creative Commons Attribution 4.0 License. The turtles from the upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): new material and its faunistic and environmental context France de Lapparent de Broin1, Xabier Murelaga2, Adán Pérez-García3, Francesc Farrés4, and Jacint Altimiras4 1Centre de Recherches sur la Paléobiodiversité et les Paléoenvironnements (CR2P: MNHN, CNRS, UPMC-Paris 6), Muséum national d’Histoire naturelle, Sorbonne Université, 57 rue Cuvier, CP 38, 75231 Paris CEDEX 5, France 2Departamento de Estratigrafía y Paleontología, Facultad de Ciencia y Tecnología, UPV/EHU, Sarrienea s/n, 48940 Leioa, Spain 3Grupo de Biología Evolutiva, Facultad de Ciencias, UNED, Paseo de la Senda del Rey 9, 28040 Madrid, Spain 4Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Diputacio 231, 08007 Barcelona – Geolab Vic, Spain Correspondence: France de Lapparent de Broin ([email protected]) Received: 8 November 2017 – Revised: 9 August 2018 – Accepted: 16 August 2018 – Published: 28 September 2018 Abstract. Eochelone voltregana n. sp. is a new marine 1 Introduction cryptodiran cheloniid found at the Priabonian levels (latest Eocene) of the Vespella marls member of the Vic–Manlleu 1.1 The cycle of Osona turtle study marls formation. It is the second cheloniid from Santa Cecília de Voltregà (Osona County, Spain), the first one being Os- The present examination closes a study cycle of turtle ma- onachelus decorata from the same formation. Shell parame- terial from the upper Eocene sediments of the area of Vic ters indicate that the new species belongs to a branch of sea in the Osona comarca (county) (Barcelona province, Catalo- turtles including the Eocene Anglo–Franco–Belgian forms nia, Spain) (Fig.
    [Show full text]