Butlleti Dels Mtjs Eus D'art De Barcelona

NÚM. 47 ABRIL 1935 VOLUM V

BUTLLETI DELS MTJS EUS D'ART zaA^'ç DE BARCELONA PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

INAUGURACIÓ DE NOVES SALES En la reunió celebrada per la nostra AL MUSEU DE PEDRALBES Junta el dia 28 de maig darrer, el director general va donar compte de les con- ANTECEDENTS tinuades aportacions del senyor Mateu i dels treballs i els propòsits del senyo Entre les sales que varen ésser instal- Rocamora i a conseqüència dels acords lades a 1'ex-palau reial de Pedralbes per presos -en aquesta mateixa reunió i dels a formar amb llur conjunt el Museu de que anteriorment havien estat adoptats les Arts Decoratives, n'hi havia una, amb caràcter general, la presidència va inaugurada amb el Museu, en el mes de disposar que les esmentades aportacions desembre del 1932, que contenia una dels senyors Maten i Rocamora fossin sèrie d'objectes d'art xinès dipositada installades a les sales del Museu de les pel senyor Damià Mateu i denominada Arts Decoratives, de Pedralbes, que llur anib el nom del seu propietari. volum i qualitat exigís i que aquestes El senyor Mateu d'ençà d'aquella data portessin respectivament el nom dels seva anar augmentant contínuament la nyors Damià Mateu i Manuel Rocamora. sèrie fins a l'extrem que la installació de El senyor director general dels Museus, la totalitat dels objectes que la componen en la reunió tinguda per la Junta el dia 3 ha exigit quatre sales més del mateix de gener darrer, va donar compte de l'a- museu. cabament dels treballs d'instal-lació d'a- Poc després de l'esmentada inaugura- questes colleccions. ció, en el mes de juny del 1933, l'asso- Per altra banda, el dia 23 del mateix ciació «Amics dels Museus de Catalu- mes la senyora Carme Artigas-Alart, as- nya» va organitzar una exposició de la sistida del seu espòs el senyor Antoni collecció d'indumentària antiga del se- Costa i davant del notari del collegi de nyor Manuel Rocamora, que va quedar Barcelona senyor Josep Selva, feia lliura- installada a unes sales del pis d'honor del ment a la Junta de Múseus, en la per- repetit Museu i va estar oberta al públic sona del seu president accidental senyor des del dia 2 del dit mes al 15 de juliol Alexandre Soler i March, d'una collec- següent. ció de trenta-dos magnífics mantons de Clausurada aquesta primera manifes- Manila que el seu difunt germà, el dis- tació de l'entitat «Amics dels Museus de tingit «amateur» i intelligent colleccio- Catalunya», el senyor Rocamora va de- nista d'art senyor Joan Artigas -Alart, ha- cidir de regalar al Museu una part de via llegat al Museu. la seva collecció, i en dirigir els treballs És de remarcar que la senyora Artigas de desmuntatge i reincorporació dels desitjant per la seva part contri--Alart, exemplars que havien estat exposats, va buir també a l'obra dels Museus va *sa- anar modificant llur situació i comple- tisfer voluntàriament l'import dels drets tant les sèries i les èpoques de manera reals que per raó d'aquest llegat hauria que n'anés resultant una installació meto- hagut de pagar la Junta. ditzada i de caràcter permanent, la qual El senyor president de la Junta, obrant havia de constituir el dit donatiu. en virtut del vot de confiança que li havia

101 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA estat oportunament atorgat pels seus com- Alexandre Soler i March; el senyor Da- panys, després de posar-se d'acord amb mià Mateu; mossèn Jaume Barrera, en els senyors president de la Generalitat i representació del bisbe i el senyor Pere Alcalde de Barcelona, va disposar que Casas Abarca, president d' «Amics dels la inauguració de les sales Mateu i. Ro- Museus de Catalunya» i representant del camora tingués lloc el dia 17, diumenge, senyor Manuel Rocamora que no pogué a dos quarts de cinc de la tarda i que assistir-hi personalment, per trobar-se alhora fos inaugurada una exposició de indisposat. la collecció de mantons de Manila lle- A més ocupaven diversos llocs a l'en- gada pel senyor Artigas-Alart en una al- trada presidencial els membres de la tra de les sales del mateix Museu. Junta de Museus senyors Joan Antoni de A més, també en mèrits d'aquell vot Güell i López, Pere Mayoral, Jaume de confiança, va proposar a l'Alcaldia Marco, Miquel Farré, Antoni Rubió i que els repetits senyors Damià Mateu i Lluch, Joan Pelegrí i Joaquim Bosch i Manuel Rocamora fossin designats per a els director, secretari i administrador se- formar part de la representació munici- nyors Joaquini Folch i Torres, Joaquini pal a la Junta de Museus, la qual cosa Borralleras i P. B. Tarragó. fou favorablement acollida des del pri- En altres llocs hi havia el senyor Jo- mer moment per l'alcalde senyor Joan sep Puig i Cadafalch, per l'Institut d'Es- Pich i Pon qui el dia 12 de febrer va tudis Catalans; el senyor Francesc Car. signar el corresponent decret. reras Candi, per l'Acadèmia de Bones Decidida la data de la inauguració fo- Lletres; el senyor Josep Clarà, pel Círcol ren tot seguit trameses les oportunes in- Artístic; el senyor Pelegrí Casades i Gra vitacions oficials a les autoritats de la pel Centre Excursionista de Ca--matxes, ciutat i a les entitats culturals i persona- talunya; el senyor Maurici Serrahima, litats de costum. pel Cercle Artístic de Sant Lluc; el senyor P. Bosch Gimpera, pel Museu d'Ar- queologia; el senyor Antoni Costa; el ASSISTENTS A L'ACTE senyor Amadeu Llopart, per l'Associa- Les autoritats i els donadora de les Sa- ció d'Arquitectes; el senyor Merli, per la les que anaven a inaugurar-se foren re. Junta d'Exposicions; i el senyor Boties, bots al despatx del Museu pels membres per l'Institut Català de les Arts del Llibre. de la Junta. Entre els concurrents, ultra els caps de A l'hora anunciada prengueren seient Cerimonial de la Generalitat i l'Ajunta- a l'estrada presidencial de la sala d'actes ment senyors Antoni Rubí i Manuel Ribé del Museu les esmentades autoritats, la i els oficials senyors Emili Puigdomènech Junta de Museus i els representants de i Josep M." 011er, hi havia la senyora diverses entitats culturals. vídua de Santiago Rusiñol, la senyoreta Ocupà la presidència el governador Isabel Llorach i els senyors Renart, general de Catalunya i president de la Añés, Agapit Casas Abarca, Soler i Vila Generalitat senyor Manuel Portela Va- Benet, Valenciano, Pallejà, J. P.-bella, lladares. A la seva dreta prengueren Bosch, Febrer, Marés, Davalillo, etc. seient: la senyora Carme Artigas-Alart de Costa; el general Àngel Sanpedro, que DISCURS DEL PRESIDENT DE LA JUNTA representava el general comandant de la DE MUSEUS quarta divisió; el senyor Santiago Gu- Oberta la sessió, el senyor Portela anun- bern, president del Tribunal de Cassació cià que anava a fer ús de la paraula el de Catalunya; el senyor Àngel Apraiz, president de la Junta de Museus senyor que representava el rector de la Univer- Soler i March, el qual llegí el següent sitat, i l'auditor de Guerra senyor Ricard discurs : Ferrer. A l'esquerra hi havia l'alcalde «Excellentíssims senyors, senyores, se- senyor Joan Pich i Pon, el president ac- nyors: cidental de la Junta de Museus , senyor Una important manifestació de caràc-

102 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA ter artístic ens ha congregat avui en fullejat un llibre indiferentment, sense aquest senyorial Museu de les Arts De- aturar-nos en la descripció o les illustra- coratives. cions referents a un edifici, una estàtua L'art és un sentiment natural en l'ho- o una pintura, i, en canvi, el dia que me; ens fa amable la vida a casa i al car- per atzar coneixem l'obra original ens rer, en el lloc de residència i en els viat- ha frapat intensament! ges per l'estranger. Les persones de sen- La contemplació o l'estudi fàcilment sibilitat artística afinada tenen hores assequible de les escoles d'art sols ho po- d'encís que els altres mortals desconeixen. den proporcionar els museus, amb l'ar- Per a arribar a aquesta fruïció no n'hi replega d'una quantitat d'obres triades ha prou amb l'instint de bellesa, més o i perfectament seriades i amb l'avantat- menys despert, que tots portem a dintre, ge de poder-les examinar en les millors sinó que, a més, precisa una cultura ge- condicions de llum i de distància. neral de l'art amb el coneixement de les Els museus tenen, arreu, l'obligació in-

Acte inaugural de les noves sales «Damià Mateu» i «Manuel Rocamora» i de l'Exposició Artigas-Alart. La presidència seves orientacions en les diferents èpo- eludible de presentar-nos en primer lloc ques i països. Això, que constitueix la l'art pairal: sols el coneixement del valor- història de l'art, a les darreries del se- particular de cada país enclou un signe gle passat solament era una literatura veritable d'universalitat. Així ho ha fet amena, plena de romanticisme. Avui és la nostra Junta de Museus en recollir i- una ciència; i, com a tal, no divaga: presentar amb la major cura les obres examina, compara, valora, determina les representatives de l'art romànic i gòtic característiques de cada escola i fixa les de Catalunya, el qual cada dia assoleix obres cabdals a tenir en compte. una major estima mundial. Per a assolir els coneixements històrics I un cop complert aquest delire, era de caràcter general serveixen a basta- arribat el moment de donar a conèixer ment els llibres i les biblioteques; però, les arts forasteres en tota l'amplitud que per als de la història de l'art, és, a més, ens fos permesa, a fi d'enfrontar les noves indispensable la visió directa dels objec- generacions a amples horitzons de cultu- tes: les explicacions i els gravats sols ra. Però els cabals de la Junta de Mu- serveixen per a donar una idea prelimi- seus, de moment, eren esgotats; s'havien nar, insuficient, o valen com a record de la esmerçat en l'urgent arreplega de les cosa ja coneguda. ¡Quantes vegades hem obres catalanes que perillaven de passar

103 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Les autoritats, la Junta de Museus i els invitats en la inauguració de les sales «Damià Mateu» la frontera i en les reformes constructi- una de les especialitats preferides, ja ves d'aquest edifici i de l'anomenat Pa- d'anys, pel colleccionista barceloní, és lau Nacional de Montjuïc, per adaptar- l'art extrem oriental de la Xina i el Japó: los a l'exhibició de les nostres colleccions. d"un salt guanyem les platges del Pacífic. Calia un compàs d'espera. Els iniciadors d'aquest corrent són el se- Per fortuna, l'entusiasme d'uns bons nyor Mansana, que formà una magnífica patricis ha permès suplir aquella forçada collecció; en Lluís Masriera, que ha tin- demora. Parallelament a les activitats gut la gentilesa de dipositar bon nombre adquisitives d'art català de la Junta, a la de peces a la sala adjacent que porta el quieta, s'anava despertant l'afició collec- seu nom, i el senyor Fabrés, que féu una cionista en diferents ciutadans. De molt triada arreplega de bronzes i porcellanes. de temps les millors colleccions barcelo- L'artista Josep Porta, després de la nines han anat caient al fons comú del guerra mundial, havia format a Berlín Museu: els vidres d'en Cabot, les teles una important collecció d'art xinès, que d'en Pascó i les importantíssimes i hete- un cop la tingué algun temps per a deco- rogènies arreplegues de Batlló, Plandiu- rar el seu domicili de Barcelona, acabà ra i Bosch i Catarineu. Altres colleccions per oferir-la en venda al nostre Museu. honoren encara els domicilis de llurs pos- Això s'esdevenia abans de la inauguració seïdors: són ben coneguts els vidres de d'aquesta galeria de Pedralbes. La Junta, la senyoreta Amatller i els d'Alfons Ma- amb gran. recança, no pogué acceptar caya, els esmalts de 1'Espona, les minia- l'oferta per manca de mitjans econòmics; tures d'en Gomis, els rellotges de l'Es- la mateixa installació dels objectes li era tany, les rajoles i plats catalans d'en Fa- dificultosa. raudo i encara els excepcionals quadres Aleshores, quan ningú ho imaginava, d'en Cambó i d'altres enamorats de la el senyor Damià Mateu començà a ma- pintura antiga i molts més de la moderna. nifestar-se un ardit mecenas dels nostres A tot això sobresurt la nota curiosa: Museus. Adquirí la collecció Porta i la

104 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Les autoritats, la Junta de Museus i els invitats en la inauguració de l'exposició de mantons de Manila d'Artigas-Alart diposità de seguida al costat de la sala amb l'occidental, notarem de seguida re- Masriera, en la forma que ja pogué ad- sultats equivalents: sentiments d'imita- mirar-se en l'acte inaugural. Però allò no ció o de decoració, fluctuacions entre era res més que un començament. D'allí l'art linial i el pintoresc, rigorismes pre- endavant en Mateu no ha parat d'aug- ceptius d'escola o llibertat de treball. mentar el dipòsit inicial amb adquisicions Països situats a enormes distàncies i de fetes aquí i a l'estranger, on el porten so- diferent civilització, vénen informats pel vint els seus afers; avui ja són cine les mateix concepte; sembla com si unes on- sales designades amb el seu nom. A mida des artístiques de diferent amplitud es que compra les peces, en lloc de disfru- propaguin tot rebotant de l'un a l'altre tar-les a casa seva, les envia al Museu continent. Les ceràmiques xineses origi- per no retardar al públic el goig de con- nen a Europa les de Meissen i Saxònia, templar-les i estudiar-les. La susdita col- Sevres i Roan, Sttaford, Capodimonte, lecció Fabrés fa poc que ha seguit aquest Alcora i moltes altres. camí. A partir d'avui, el visitant de la col- Allí veureu una nodrida representació lecció Mateu podrà illustrar-se mitjan- de l'art màgic de l'Extrem Orient: les çant un catàleg detallat d'aquesta. pintures i talles estupendes de l'època Altre distingit colleccionista és en Ma- Sung, d'un natural idealitzat; els gresos nuel Rocamora. L'aportació que ofereix i les porcellanes Ming i Xing de pasta al Museu té el doble sentit de la seva re- i cocció acuradíssimes; els bronzes de llevant personalitat i de la representació caràcter, de fosa immillorable; les la- que ostenta dels «Amics dels Museus de ques brillants i les sedes de la més alta Catalunya», entitat de la qual és vice- qualitat, i les pedres dures, els voris i al- president. No intentaré explicar-vos la tres matèries nobles. fundació i desenvolupament d'aquesta as- Si després d'admirar aquests objectes sociació, els resultats assolits i els plans d'art oriental ens abelleix comparar-lo per a l'esdevenidor. Seria una indelicade-

105 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA sa que prengués aquesta iniciativa al dis- sota les arbredes, recolzant-se suaument. tingit amic Pere Casas Abarca, entusiasta Heus aquí una bella iniciativa que en pocs president i factòtum d'aquella associació, anys probablement donarà la història el qual de seguida us adreçarà la paraula. completa del vestit català en les cinc Només vull rellevar el suport que presta darreres centúries. Tres sales ocupa ac- als nostres museus. Ara té el projecte de tualment la collecció, les quals honoren formar un cos de guies de les nostres col- el nom del donant. leccions públiques, perfectament capaci- No menys exemplar és el gest que tin- tat, amb individus ' que es triaran cada gué en vida un altre ciutadà enamorat any, per concurs, entre els alumnes que de les arts, per desgràcia traspassat en acabin la carrera de Filosofia i Lletres, plena edat, en Joan Artigas-Alart. En le o altres afins, i que prestaran servei els clàusules testamentàries es recordà del

Una de les sales «Damià Mateu» diumenges i els dies de visita de carava- Museu, al qual llegà la notable collecció nes o turistes que ho demanin. Se'ls as- de mantons que durant molts anys havia signarà una gratificació. seleccionat. En Manuel Rocamora ha enfocat les Aquelles sedes pures, tupides i flonges, seves preferències a les indumentàries són un goig de la vista i el tacte. Unes del renaixement i del barroc. Cap indret presenten delicats colors crema, o vori i tan adient per a una collecció d'aquesta dibuixos filigranats, altres vibren en en- naturalesa com l'aristocràtic palau de ceses coloracions verd-granat i porten Pedralbes. Els vestits hi són exposats grans flors brodades, de valenta estilitza- amb un gust tan exquisit que se'ns figura ció. Aquests mantons potser donaran al que cobreixen figures vivents disposades Museu la nota de to més agut. Són par- a dansar un minuet als primers compas- ticularment impressionants els de figures sos de l'orquestra. Els cossets estrets con- xineses amb llurs cares d'ivori policro- trasten amb les folgades faldilles i les mat i els compostos per grans ocells, aus capes arrossegants. Ací i allà ens assalta del paradís, faisans i papagais, de varia- el record de les parelles enamorades dels des i elegants siluetes i riquíssims plo- quadres de .Watteau que tot dient-se pa- matges irisats. raules galanes, a cau d'orella, desfilen La germana del donant, la senyora

-106 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Carme Artigas-Alart de Costa, ha volgut Una altra gran capa va sobreposar-se a completar tan bella acció encarregant-se la sedimentació de fons a partir de la de saldar l'import dels drets reals, que Revolució francesa, en virtut de les ex- han pujat una respectable quantitat, i propiacions de què foren objecte les es- darrerament ha fet d onació d'un magní. glésies i els convents en molts indrets i fic mobiliari xinès. sobretot a la república veïna. Més tard De tot el que hem dit es dedueix una es formaren les grans colleccions Walla- vegada més l'afirmació que els museus ce, Spitzer, Le Caze, Davillier, Camondo, són principalment obra dels colleccio- Staedel, Wallraf, etc. Algunes d'elles han nistes. L'adquisició directa d'obres d'art engruixit els museus i altres, obertes solteres i de diferents branques de la pro- igualment al públic, conserven llur inde- ducció, que pugui fer el patronat d'un pendència. A Espanya sols tenim en

Altra sala «Damià Mateu»

museu, en general, no significarà gran aqueixa darrera forma la del «Conde de cosa al costat de l'ingrés global d'un gran València de don Juan», a Madrid. Paral- nombre de peces homogènies i triades lelament s'anaven formant a Amèrica ar- de molts anys per l'especialista en una replegues equivalents: la del banquer matèria determinada. Morgan, Frick, etc. Així veiem que el fons de les galeries Avui els colleccionistes d'art antic i d'Europa arrenca de les colleccions reials modern abunden arreu; ja no es tenen o principesques. Als Felips dels segles per maniàtica, sinó que comporten el XVI i .XVII d'Espanya, als Lluïsos del xvil prestigi inherent a les obres de cultura. i xviii, de Franca, als Frederics d'Ale- I quan es desprenen dels objectes que manya, als Carles d'Anglaterra, als Mè- amb estudi i sacrifici han reunit en llar- dicis de Florència i als papes de Roma gues anyades i en fan donació al poble, es deuen, en primer terme, el Prado, el aleshores, mereixen . bé de la pàtria i el Louvre, el Kaiser Friedrich, la National seu nom passa a la posteritat. Gallery, els Uffizi i els museus vaticans. . És per això que la nostra Junta de

107 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Museus ha organitzat aquest acte per a re- nyors: Mai com avui voldria que les po- tre homenatge als generosos donants se- ques paraules que he de pronunciar en nyors Mateu i Rocamora i a la memòria aquest acte tinguessin el to solemne que d'Artigas-Alart; i ultra la pregona reco- demanen aquests moments. neixença envers ells que aquí s'expressa Es tracta d'estimular les donacions i per boca del seu president, acordà invi- les aportacions generosament fetes al tar a la festa les autoritats superiors, Museu de les Arts Decoratives. especialment 1'excellentíssim senyor al- Per això avui homenatgem aquestes calde en Joan Pich i Pon i l'excellentís- personalitats, que són uns veritables sim senyor governador general, presi- amics del nostre Museu. dent de la Generalitat, en Manuel Por- Després de l'eloqüent i erudit treball tela, a fi que com a representants de les del president de la Junta de Museus, se,

Altra sala «Damià Mateu» dues corporacions patrones del Museu, nyor Soler i March, res gairebé no podria l'Ajuntament i la Generalitat se servei- afegir que no fos donar les gràcies als xin regraciar a aquells bons patricis en homenatjats. nom de Barcelona i de Catalunya, en Em cal, però, complir un honrós en- forma ostensible i solemne, llur decidida càrrec que he rebut i, contra la meva vo- i valuosa cooperació a l'obra transcen- luntat, he de dilatar el meu discurs per dental dels nostres Museus d'Art.» tal de parlar-vos de Manuel Rocamora. És una veritable i profunda contrarietat DISCURS DEL PRESIDENT D' «AMICS DELS que aquest bon amic no estigui en aquest MusEUS» moment entre nosaltres. No ha pogut concórrer a l'acte que celebrem per causa Seguidament, el senyor president va de trobar-se convalescent dé la grip. cedir l'ús de la paraula al senyor Pere És per això que m'ha conferit l'honor Casas Abarca, president d'«Amics dels de dar-me l'encàrrec de representar-lo Museus de Catalunya» qui va pronunciar i expressar en el seu nom son agraïment el següent discurs: vers les autoritats que ens presideixen, «Excellentíssims senyors, senyores, se- la Junta de Museus, els components que

108 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA integren els «Amics dels Museus de Cata- La Junta vol retre-li tribut d'admiració lunya», l'amic Joaquim Folch i Torres i i agraïment, en la mida que correspon a totes les persones aquí presents. la vàlua de les seves aportacions riquíssi- Manuel Rocamora, pintor d'esperit semes, i a mi m'és grat fer-me'n intèrpret. lecte, quan aquella naixent entitat orga- I ara deixeu-me parlar del meu nebot, nitzà l'exposició de vestits femenins, que més que. nebot, company, Joan Artigas omplí, en un moment, de prestigi la nos- Aquell esperit selecte, que-Alart Casas. tra entitat, vestits que, com ha dit molt cultivava l'art de l'escultura amb un do bé el senyor Soler i March, eren la roba especial, innat en ell, s'honorà en les pomposa de les nostres damiselles àvies. seves disposicions testamentàries fent un Aleshores trobà en la Junta de Museus important llegat de beneficència i a més tot l'entusiasme de la Junta i del senyor realitzant la donació dels mantons de

Altra sala «Damià Mateu» director, i ha correspost amb un gest de Manila als quals s'ha referit el senyor gran senyor; de la importància de la do- Soler i March, en descriure'ls tan bé com nació feta, vostès mateixos millor que jo ho ha fet. pogués aquí expressar-ho, se'n faran ca- Aquesta sala dels mantons de Manila, bal en visitar les sales que li han estat gala de la dona espanyola, constituirà per consagrades. sempre més en aquest Museu una de les Hem de parlar també del senyor Da- coses més interessants. mià Mateu, figura prestigiosa en el món Per a ell demano un tribut, un record dels negocis. Es tracta d'un d'aquells cata- de simpatia. lans de nissaga laboriosa, que sent també Ben aviat aquesta entitat obrirà i pa- l'amor a les arts i que ha tingut la gene- trocinarà una altra sala, amb el nom rositat de fer l'aportació de cinc sales d'una illustre dama catalana: Maria Re- per tal que puguin estudiar i admirar gordosa, que el que fou el seu marit de- l'art xinès tots els que s'hi sentin incli- dica al seu record. nats, i, en general, tots els amants del Barcelona agrairà aquestes aporta- color. cions. La Junta dels «Amics dels Museus

109 BUTLLETí DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Altra sala «Damià Mateu» de Catalunya» recordarà sempre els noms Y al ver esto, al reparar lo que se ha de tan generosos i eminents donants, per conseguido, el pecho se abre a la espe- tal que serveixi d'estímul de patriotisme ranza de lo que ha de ser, de lo que ha i ciutadania.» de conseguir Cataluña en los tiempos futuros, siguiendo por el camino empren- dido hasta ahora. GOVERNADOR GENERAL DISCURS DEL Una vez iniciado el movimiento, es di- A continuació es va aixecar a parlar fícil prever las magnitudes que puede el senyor Portela que digué el que se- alcanzar en su aceleración constante, una gueix: vez que ha venido a aumentarse con las «Señoras y señores: El acto de esta tarde aportaciones valiosas del sentimiento po- invita, aun a aquellos que practiquen con pular, del alma de la ciudad, incorpo- más resolución la «marcha adelante», el rando a ella las actividades individuales, combate con las dificultades de la vida, los depósitos magníficos que en bien del el abrir camino a nuevos cauces y nue- arte han ido siendo atesorados. vas ideas; a los hombres más resueltos, Tiene el arte la sugestión de ofrecernos digo, les invita a hacer un alto en el ea- la belleza, de hacernos detener a ver lo mino, a descansar y a mirar alrededor mejor que puede contemplarse en la para contemplar también la obra ya rea- vida, y de hacernos vibrar con la emoción lizada. de aquellos hombres que supieron tras- Cuando por primera vez vine a Bar- ladar a la materia inerte y parada el tem celona, hace ahora treinta y dos años, -blor del alma, el profundo aliento espi- el arte, el sentimiento del arte que se ritual que dentro de ellos sentían, y lo acentuaba en la ciudad y en Cataluña que es más: el aliento espiritual que a entera vivía ya conco una tradición glo- su alrededor brotaba. riosa, pero no permitía suponer que ha- Una obra de arte no debe considerarse bía de llegar un momento en que estaría como la creación de un día. No. Una constituída esta magnífica muestra de obra de arte, para quien la quiera juzgar sentimiento artístico que aquí se ha lo- serenamente y sepa leer en ella, lleva grado. dentro de sí las ansias, el espíritu, las

110 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA aspiraciones todas del pueblo y de la vida al pueblo más grande que hay sobre época en que fué creada. Y nada nos en- la tierra. seña mejor lo que ha sido el pasado Y bien. Ya os he molestado demasiado. como esa parte inaprehensible, imponde- Hemos oído los concienzudos discursos, rable, que no se puede estudiar por la las magníficas peroraciones de Soler y vaguedad en que se envuelve, esa parte March y Casas Abarca. Ellos han dicho sutil que se encuentra recogida en las lo que se ha hecho en Barcelona sobre obras de arte que los pintores, que los arte, mucho mejor que yo pudiera de- músicos, que los escultores, que los artis- círoslo. A mí sólo me resta en este mo- tas todos nos han legado. mento, en nombre de las autoridades Y claro es que el arte, expresión suma que aquí estamos, del señor Alcalde de de la idealidad, refleja y proyecta en la Barcelona, primero que . todos, en nom vida de los pueblos un carácter que sería nom-bre de estas autoridades, 'repito, en perfectamente inútil buscar por otros ca- -bre del pueblo de Barcelona, que aquí minos que los que el arte ofrece. está presente, ofrendándonos lo mejor de Nos encontramos, ninguno de los pre- su espíritu para alentarnos a seguir tras sentes lo ignora, en momentos que carac- la obra que este acto representa, en nom terizan a nuestra época como época de -bre de todos estos elementos significa- lucha, de oposición de fuerzas materiales dos, yo me dirijo a todos los señores de que se disputan llevarnos en esta direc- que antes he hablado, a todos los donan- ción o en la otra, abrir un porvenir tes, para ofrecerles, con la mayor volun- u otro diametralmente opuesto. Y pre- tad, el tributo de nuestro respeto, de cisamente por este hecho de que nos nuestra consideración, y para señalar en encontramos sobre esta vorágine de lu- el futuro con estos nombres la ruta que chas, he de sustentar con más ahinco deben seguir todos los que amen, todos que es un error, a mi juicio, tratar de los que tengan voluntad de crear, de re- poner vallas a la pugna de intereses. Por hacer, de fructificar y de llevar adelante encima de todos los antagonismos, para los grandes destinos de Cataluña.» sostener a los pueblos están los grandes valores del espíritu, están las fuerzas in- ternas, los impulsos del alma, eso que nos OBERTURA DE LES SALES arrastra a prescindir de lo que nos aco- moda o de lo que nos interesa, para en- Després del discurs del senyor Presi.. tregarnos a un ideal, sea éste el que fuere, dent de la Generalitat va donar-se per que si es sincero es respetable siempre, acabada la sessió i la comitiva oficial se- pero que nos haga posponer las apeten- guida dels invitats va visitar les cinc sa- cias particulares, los particulares deseos, les Mateu, situades a la planta baixa de a algo más alto, más inmaterial, más l'edifici, les tres sales Rocamora del pis sublime. d'honor i la de l'exposició de mantons Si miramos hoy alrededor del mundo, de Manila llegats per J. Artigas-Alart veremos que el pueblo que mejor ha re- també situada en aquest darrer pis, les sistido la crisis actual y ha salido mejor quals varen quedar des d'aquell moment de ella es el pueblo inglés, no por la vir- obertes al públic. tud de los estadistas que lo guían, no por En arribar a la sala de l'exposició Ar- su constitución, que es máquina que ha tigas-Alart el senyor Portela va diposi- resistido el paso de los siglos, no por la tar un ram de flors al peu del retrat del grandeza del imperio británico: el pue- donador, el mateix va fer l'alcalde senyor blo inglés se ha salvado de esta gran cri- Joan Pich, el president de la nostra Junta sis por el sentimiento que radica en cada senyor Soler i March i el dels «Amics súbdito inglés de que ha de concurrir a dels Museus» senyor Pere Casas Abarca. salvar a su patria, sacrificándole, si es El mateix dia de la inauguració foren preciso, su propia vida. Un impulso pura- publicats els catàlegs de les sales Mateu mente espiritual es, pues, el que ha dado i Rocamora i un fulletó relatiu al llegat

111 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

Artigas-Alart amb una biografia del le- plantat de grans arbres, ami) ponts, llacs, gador. barques, etc. —, o bé incrustats de jades, ambres, nacres i voris la policromia dels quals compon moments de la vida d'algun LES SALES DAMIÀ MATEU sant anacoreta o els pètals d'una flor, La collecció Damià Mateu està actual- palesant a bastament els productes de les ment composta per un miler d'objectes imperials manufactures de Canton i Fut. que han estat distribuïts en cinc sales de xeu en els segles xvli i xvlii; un passatge variada capacitat, situades a la planta de llegenda japonesa executada en or so- baixa davantera del cos central de l'edi- bre negre pot veure's en una safata la- fici del palau-museu. Aquestes sales — sala cada que centra la sala. VI, VI bis, VIII, vestíbul central i IX, La secció de voris està agrupada en de l'ordre geñeral — han estat també una vitrina. Són figurines d'immort :ls, numerades en un ordre particular de sa- sacerdots o divinitats tallades en puntes les destinades als objectes de la collecció, de defensa elefantina, alguna de les quals portant cada una d'elles el nom del dipo- conserva entera la corba natural; en el gè- sitari, i convenientment entapissades i de- nere buidat, meravella de tècnica si no corades per a donar un marc i fons adient d'art, hi ha una composició de jardí ainb a cada una de les seccions que s'hi exhi- profusió de petits personatges. Els objec- beixen, les quals s'han agrupat per ordre tes d'aquesta secció són datables en els de sèries artístiques i, dins elles i en el segles xvili i xlx. possible, seguint l'ordre cronològic de En altra vitrina hi ha reunits els les dinasties imperials. Molts dels objec- exemplars, ja més nombrosos, d'objectes tes s'exposen dins de vitrines illuminades, en pedra dura — calcedònies, àgates, ja- quan ho necessiten les seves dimensions des, ametistes, etc. — i en cristall de roca, o la seva fragilitat, i tots ells han estat que són una veritable exposició d'aquells inventariats, fotografiats, numerats i re- bibelots a què tan aficionats foren els tolats amb finalitats de servei tècnic i per xinesos per allà la segona meitat del se- a donar facilitats al visitant interessat. gle xvüi i dels quals ben aviat els europeus Sala I. — En aquesta sala s'han reunit feren producte d'importació. Cavalls, els conjunts de talles, laques, voris i pe- gossos, simis, elefants, tortugues, ocells, dres dures de la collecció. tota una fauna treballada penosament en Les talles, totes elles policromades i la resistència d'una pedra dura però àdhuc lacades i daurades, són genuïns es- suau i delicada després de vençuda. pècimens de la imatgeria del panteó ex- A la mateixa vitrina s'hi exposen dues tremo-oriental: budes en les seves clàssi- imatges de Kuan-yin tallades en dos grans ques actituds i rituals gestos de malaba- trossos d'ambre, altres dues esculpides en rista, sempre asseguts en la immaculada alabastre i un batent d'esmalt «cloisonné» flor de lotus, divinitats taoïstes de pere- d'indiscutible factura Ming. grina història i atributs precisos, i dra- I per últim, penjant de la paret i con- gons monstruosos i decoratius; tots ells venientment emmarcades, setze proves es daten des de la meitat del segle xvit a xilogràfiques del seglè XVIII copiant la la meitat del segle xlx. Tres entrades de sèrie dels setze lo-hans búdics que per llits-fumadora d'opi, amb frisos tallats, allà el segle x pintà el bonze Kuan-Hsiu, lacats i daurats, els motius dels quals són el més famós dels creadors de la figura escenes de la vida privada xinesa, com- del lo-han. Aquests anacoretes estan re- pleten aquesta secció. presentats dins la seva lletjor grotesca, La branca industrial dels objectes la- monstruosa i tradicional, pregant o medi- cats està representada pels paravents, ba- tant dins les coves o sota els arbres de tents i una arqueta. Executats en or de les muntanyes. diverses maneres sobre laca negra — amb Sala II. — Ha estat destinada a la sec- els sabuts motius d'habitacions, pave- ció de bronzes — la qual generalment llons i pagodes repartides en un jardí valora una collecció d'art xinès — els

112 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

La sala I «Manuel Rocamora» excinplars de la qual es troben distri- Sala III. — S'hi comença l'exhibició de buïts dins de sis vitrines centrades pel la secció ceràmica. En una gran vitrina grup d'una Kuan-yin-Shó escoltada per han estat disposats els exemplars Inés dos dels reis guardians de la muntanya antics de la collecció: les teules-acroteris Meru i dels punts cardinals, d'evident del 1500, els ko-ina-inu de Fó, d'aspecte fosa del segle XVII. terrorífic, que tant plaïen en l'època dels En tres de les vitrines s'han agrupat emperadors Ming, els gerros de super- els vasos tsun (vasos de vi), els yi (vasos fície solcada i policromada a tres colors, per a ofrena de menjars) — dels que tan característics del segle xvi i les figu- rasés tard es conseqüenciaren els pebeters rines de bescuit policromat del segle xvii. — i les campanes txong. Tots ella són re- En altra vitrina ha estat agrupada marcables per llurs formes d'una singu- la sèrie de la porcellana «blau sobre lar beutat plàstica, llur noblesa i gravetat blanc», el conjunt de la qual conté exem- de línies i llur antiguitat. Cal també fer plars des dels darrers Ming fins als co- esment d'un segell imperial en forma de mençaments del segle xix. Es fa remarcar gripau, fet amb aliatge d'or. d'entre ells una formosa peixera de En les altres vitrines s'exhibeixen els «blau-mahometà». exemplars d'imatgeria búdica i taoïs- La porcellana policroma de les darre- ta. Els més antics són daurats i, amb ells, res dècades Ming, la de ressalt verd que poden veure's tractades cada una de les caracteritza la manufactura Kang-Hi formes de l'immutable Fó i de la deliciosa (1662-1772) i alguns bells exemplars de Kuan-yin; d'entre els moderns, algunes la rosada i daurada de la Kien-Long de les més principals divinitats del pan- (1736-1795), s'exhibeix en altres dues teó taoïsta i una sèrie d'animals ense- grans vitrines. nyant a bastament el grau de perfecció a Centra la sala un candeler de terra què arribà la tècnica dels xinesos en la cuita vidriada, de factura Ming, i una fosa del bronze. stuppa tibetana d'aram daurat cronolo- Els objectes d'aquesta sala es crono- gada en el segle XVII. loguen des de les dinasties Han (947- A les parets s'estenen espècimens de 1280) i Song (1280.1368). tapits brodats amb figures de sen-nin

113 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA taoïstes i algunes mostres de teixits amb ble festa per als ulls, així com l'esguard de els tan genuïns motius del dragó, el fènix, les flors i ocells ho és per a l'esperit; els el ki-lin i el ko-ma-inu, tan característics de la sèrie anomenada dels «mandarina», dels segles XVII i XVIII. la decoració dels quals, destacada en re- Sala IV. — S'ha destinat a la sèrie de serves enquadrades per mosaics i filigra. testes búdiques i bodisàtwiques esculpi- nes, consisteix principalment en personat- des en pedres dures, tallades en fusta i ges xinesos ricament abillats, de rostres foses en ferro, cronologades a partir ombrejats a mitges tintes i executats com del segle v, que, collocades damunt pe- una miniatura, i els de la fina filigrana de- destal, formen un dels conjunts arqueolò- corativa tan característica de la manu- gics i artístics més interessants de la col- factura de Canton en el segle xix. lecció. També cal esmentar la sèrie d'exe7n. Sala V. — S'hi continua la secció de plars manufacturats per a exportació, •ls

Sala II «Manuel Rocainora» porcellanes. En una gran vitrina hi ha motius dels quals són de tipus europeu; agrupada la sèrie de divinitats, immortals, la de la porcellana feta per encàrrec de lleons búdics i vasos en «blanc de Xina», la neerlandesa «Companyia de les Ín- manufacturats a Te-hoa, al Fu-kien, la dies», executada a Canton amb dibuixos, més formosa per l'elegància de les for- xifres i blasons segons models o croquis mes, la finor de llur matèria i la quanti- portats d'Europa i les peces que els ho- tat d'exemplars exposats, entre els quals landesos importaven en blanc per a de- es poden fàcilment distingir els blancs corar-les a Delft. voris dels Ming, els blancs esclatants de Dues vitrines contenen el conjunt de Kang-Hi i els blanc blavosos de Kien- tasses per a cafè i te, que tan de moda Long. han estat a Europa des de les darreries Altres cinc vitrines contenen exemplars del segle XVIII. de la porcellana policroma ami) decoració Un gran tapit brodat amb sedes i or Yung-Txing (1723-1736), Kien-Long (1736- representant un banquet propiciatori, 1796) i Tao-Kuang (1821-1851), els vius i obra del segle xvili, serveix de fons a la llampants colors dels quals són una venta- sala i a l'enseins a una espléndida Kwan-

114 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA on esculpida en un bloc de marbre de ria de seda de l'època Lluís XIV; dos ca- dos metres; dos kakemonos tibetans del pells barcelonins de l'època romàntica; segle xvi, posats damunt dos grans gerros una variada sèrie de vuit gorretes infan- d'esmalt «cloisonné» en els quals uns tils dels segles xviii i xix; tres gandalles peixos virolats evolucionen dins les ai- catalanes del segle XVIII; una toca de ve- gües ondulades, flanquegen el gran tapit, llut negre de l'època Lluís Felip; cinc i uns plafons teixits en seda imperial pintes d'ornament femení, del segle xix; amb els signes de llarga vida, i un da- vuit parells de guants, d'entre els quals vanter d'altar familiar brodat en seda i n'hi ha dos de l'època romàntica, mar- or, completen la decoració de la sala V i cats par la casa barcelonina Félix Rovira; darrera de les destinades a l'exhibició dels un parell de mitenes de punt, de mitjan objectes que formen la collecció del se- segle xviii i procedent de Les Guille- nyor Damià Mateu, el qual es complau ries, i un altre parell de mitenes de

Sala III «Manuel Rocamora»

a dir com vol augmentar-la i millorar seda negra ainb ' dibuix de sedes de l'obra cultural i-la a fi de contribuir a colors, de 1860; deu parells de mitges pedagògica empresa per la Junta de Mu- dels segles xvli, XVIII i xix; unes lligaca- seus de Barcelona. mes del temps isabelí; una cartereta mas- culina, de seda, decorada amb ramatges d'argent, del segle xvili; un bergansí d'ar- LES SALES MANUEL ROCAMORA gent, també set-centista; un necesser ami) Les sales on és exposat el donatiu Ma- llimes, pinces i punxons, en estoig de car nuel Rocamora corresponen als números recobert de pell gofrada, procedent-tró L, LI i LII dintre l'ordenació del Museu de Les Guilleries i d'època Lluís XV; de les Arts Decoratives. cinc capsetes, entre les quals n'hi ha una Els objectes que figuren en la sala L de metall amb gravats, de manufactura són els següents: un vestit femení set- holandesa sis-centista i una altra de ca- centista d'otomà de seda blanca, teixit talana set-centista de fusta policromada; amb ramatges, que procedeix de la co- dos bons exemplars espanyols, del segle marca del Vallès; dos gipons de tapisse- xvii, de ninetes ami) cap de cera, i altres

115 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA nou nines del segle xix; -una petaca isa- • d1 segle xvüi; una torera de setí blanc, belina d'argent laminat i dos essenciers de primeries del segle xix; una armillc: del mateix període històric; i uns bino- de tissú daurat i rosadenc, de la primer..,. cles de metall cisellat i banya, de manu- meitat del segle XVIII; dos gipons de te• factura francesa de mitjan segle xix. pisseria set-centista; un fragment de ciii Els objectes que figuren en la sala LI ta del segle XVIII i un altre de cinta d< són els següents: un vestit femení de ba- la primera meitat del vuit-cents; un pen tista blanca brodada a punt de cadeneta, joll d'esmalt blau i grans d'acer, de L. de darreries del segle XVIII; un vestit de segona meitat del segle XVIII; una bonic¿ majo, de cotó lilà amb passamaneria, del sèrie de quaranta-tres exemplars, entra primer quart del segle xix; un vestit fe- bosses, portamonedes, targeters, petaques. mení de seda groc-clar, amb mànegues carteres, agullers i estoigs per a tisores. de gasa i ami) cos i fris terminal de la dels segles XVIII i xlx; vint-i-sis parells faldilla de setí, confeccionat a Catalu- tres exemplars desaparellats de sabates. nya en 1818; un vestit masculí de vellut xinelles, botes i sandàlies dels segles. solcat, del segle xvüi; una capa femenina XVIII i xix; uns esclops de fusta i cuiro. de llana vermella, labor espanyola del de caràcter popular; cinc lligacames vuit.• segle xvii; un vestit femení, de seda ne- centistes i tretze sivelles dels segles XVII: gra, amb fris damasquinat, de darreries i XIX. del segle xviii i procedent de Vic; una Els objectes que figuren en la sala LIx capa femenina de setí bláu i seda rosa, són els següents: un vestit femení de ba- de la primera meitat del segle XIX i pro- tista estampada, de la primera meitat del cedent de Les Guilleries; un vestit feme- segle xix; un pitral de seda blava broda- ní, de teixit de seda rosa, de 1820; un da, de la primera meitat del segle XVIII; vestit de bolquers de domàs blau, ornat un vestit de caçador, de camussa tenyida ami) tul blanc, confecció catalana de mit- d'ocre i folrada de fil, de darreries del jan segle xviii; un vestit femení, de nit, segle xviii; un vestit de nena de tul negre de gasa verd-fosc, amb aplicacions de brodat, confecció barcelonina de gust setí i llustrins, de gust Imperi; una casa- Imperi; un vestit femení, també de tul ca curta, de seda rosa, de la primera i de la mateixa època; un altre vestit fe- meitat del segle XVIII; un vestit femení mení, coetani, de blondes rosa sobre fons de gasa morada amb brodats, sobre fons del mateix color; una capeta d'infant, en de seda blanca, labor catalana del segle moaré rosa ramejat, del segle XVIII; un XIX, època Imperi; dues sobrefaldilles vestit femení de batista blanca brodada, del segle XVIII; un vestit femení de seda d'època Imperi; una casaca de seda ne- blanca, ami) teixit de flors en fil d'argent gra, confeccionada a Barcelona a prime- i sedes policromes, confecció catalana de ries del segle xlx; ' un vestit femení de l'època Lluís XV; una casaca de teixit seda morada, labor catalana de l'època de llana brodat, de darreries del segle romàntica; un vestit estival femení, de XVIII i procedent de Madrid; un luxós cotó blanc estampat amb franges de flors, vestit de pubilla, d'otomà de seda mo- també de l'època romàntica; un vestit rada, amb decoració policroma, de mit- isabelí, de seda negra amb teixit acarmi- jan segle XVIII; un vestit femení de dol, nat de brancatges; un xal de gasa blanca en moaré negre damasquinat, confecció i un altre de seda negra i fris brodat en catalana també de mitjan segle XVIII; una verd, ambdós de vers mitjan segle xix; capa femenina de seda blanca ornada un vestit femení en seda irisada en verd ami) sedes policromes i fil d'or, de la ma- i groc, teixida amb llistes i franges de teixa època; una faldilla de seda blanca flora en negre, del 1855; un vestit femení amb ornamentació floral pintada a mà, de seda formant dibuix escocès, confec- procedent de Mataró i datant de la se- cionat el 1850; una écharpe de tul blanc, gona meitat del segle XVIII; quatre parells brodat, vuit-centista; un vestit femení de de mitges, tres mocadors de pit i una ar- seda verda ami) cos i sobrefaldilla de milla brodada, del segle xix; tres cotilles gasa, d'època isabelina; un vestit femení

116 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

L'exposició de la collecció de mantons de Manila del senyor Artigas•Alart de teixit d'alpaca rosa-pàllid florejada, amb ramatges de fil i llustrins d'or i vi- confeccionat a Barcelona el 1890; un drets afacetats, datant del primer quart vestit femení, de carrer, de seda llisa tor- del segle xix; quatre ombrelles vuitcen- nassolada, amb aplicacions de puntes, tul tistes; una parella de guants i una altra i vellut, segons la moda del 1898; un al- de mitenes propis per a vestits femenins tre vestit femeni, de nit, coetani; un ves- de nit de darreries del - segle xlx; una tit femení, també de nit, de seda rosa franja de vestit brodada amb fil i llus- guarnida amb tul blanc, confeccionat a trins d'argent, de l'època Imperi, i un Barcelona el 1900; un vestit femení gris mantell gran, de malla negra, de l'època clar, teixit amb temes florals sèpia, del isabelina. 1860; una capota de seda groc-pàllid amb tres volants, confecció catalana de l'època L'EXPosICIó ARTIGAS-ALART isabelina; quatre armilles brodades, dels segles xviii i xix; dos elàstics i unes cintes d'elàstics de la primera meitat del se- La collecció de mantons de Manila lle- gle xix; un mocador gran d'igual època; gada als Museus pel senyor Joan Artigas un davanter d'armilla de seda carmesí està exposada amb caràcter pro--Alart amb trama de fulles de vellut negre, visional, mentre es procedeix a la seva també de la primera meitat del segle XIX; installació definitiva en el mateix Museu uns guants masculins, de pell blanca; dos de les Arts Decoratives, a la sala que ha- gipons i un davanter de gipó del segle via estat el boudoir de la reina, quan XVIII; quinze cintes dels segles XVIII i XIX; l'edifici de Pedralbes era palau reial. un coll de blondes, de seda blanca, vuit A la mateixa sala hi ha un retrat del dues agulles de pit isabelines;-centista; senyor Artigas-Alart fet pel malaguanyat una cartera, per a home, de teixit flamat artista Ricard Canals i un petit bust, fos d'or i flors en sedes policromes, labor ca- en bronze, original del mateix senyor Ar- talana de la primera meitat del segle tigas, que era un bon aficionat a l'escul- XVIII; un cosset popular de setí morat, tura. Dita collecció amorosament i cons-

117 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA cienciosament formada pel final, consta matemàtica de la insuperable tècnica, de trenta-dos valuosos exemplars dels se- donen a conèixer un aspecte de l'art xi- gles XVIII i XIX, entre els quals figuren els nès que plasma en aquestes obres el ca- diversos tipus que els xinesos han produït ràcter pacient i amant de vèncer dificul- per fer ressaltar la gràcia i atracció de la tats dels habitants del Celest Imperi. dona espanyola, ja * que el mantó de Ma- nila és la peça clàssica que llueixen ss^ principal- les dones de la nostra pàtria, El dia 24 els senyors Josep Gibert i Ma- andaluses, en les ment les madrilenyes i nuel Rocamora donaren conferències al festes populars de gran gala. Museu de les Arts Decoratives acompa- a Xan- Malgrat llur denominació, és nyant als socis de l'Associació «Amics dels gai i Canton on es manufacturaven en Museus de Catalunya», que visitaren col- que bona part aquella època, però com lectivament les sales Mateu i Rocamora de la del comerç de Manila, en temps i l'exposició Artigas-Alart, recentment Filipines, estava dominació espanyola a inaugurades a aquell Museu. en mans dels xinesos, a Manila s'importaven els famosos mantons, on els adqui- rien els espanyols que els introduïren a la Península, i els donaren el nom del Ha estat disposat que el mobiliari xi- lloc d'adquisició per comptes del de pro- nès donat, com anuncia en el seu discurs cedència, que segurament ignoraven. el president senyor Soler i March, per la La riquesa d'aquests brodats multico- senyora Carme Artigas-Alars de Costa en lors, la vàlua del material emprat en atenció al bon acolliment ofert per la l'execució, la fantasiosa i tradicional de- Junta al llegat del seu difunt germà, pas- coració, en la que els elements de flora, si al Museu de les Arts Decoratives on fauna i figura humana es combinen en serà installat formant una cambra com- complicada composició, i la perfecció pleta.

Una de les obres de les sales «Damià Mateu»

118 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

ribà sol; alla, en la Ville Lumière, deixà la llar encesa i el taller amb un cert des- ordre del treball. Havia d'entornar-se'n aviat al seu París, on conquerí prestigi, i abans de la crisi actual, prestigi i fortuna. Estava escrit que Gargallo tenia de venir a morir en la terra on es formà, que era a fi de comptes, la seva pàtria. L'escultor Pau Gargallo, nasqué a Maella l'any 1881. Aquesta vila d'ascen- dència històrica, en la .qual el rei Martí havia celebrat Corts, pertany oficialment a la província de Saragossa i d'antic a Aragó, tot i que els seus habitants parlen en bell catalanesc. La família de Gargallo s'installà a Barcelona quan l'escultor era un noi de set anys. Ací residí fins l'any 1904 que féu el seu primer viatge a Pa- rís, després d'haver guanyat una borsa de viatge en les classes nocturnes de Pau Gargallo Llotja. Eusebi Arnau guià també l'artista en els seus primers passos barcelonins, ja que de dies entrà en el taller d'aquest PAU GARGALLO I CATALAN escultor. La primera estada de l'artista a París fou breu; de retorn a Barcelona hi (1881 - 1934) feu la primera exposició en el Saló Pa- rés, exhibint uns relleus de Les set vir- El dia 28 del passat desembre, a la tuts i Els set pecats capitals. Treballà tarda, moria a l'Hotel de Londres de molt de temps en la fundició de Juli Vall Reus, l'escultor Pau Gargallo i Catalan. seva traça re--mitjana i collaborà ami) la En el Centre de Lectura d'aquella ciutat marcable en obres arquitectòniques de tenia oberta una exposició amb algunes Domènec i Muntaner i Guàrdia. Les fan- de les seves obres. Pocs foren els qui amb tàstiques walkíries del fantàstic Palau anterioritat al dolorós desenllaç, tingue- de la Música Catalana i algunes escultu- ren esment de la malaltia de l'artista, car res modern style de la façana del Teatre aquesta fou ràpida i traïdora. Una bron- Principal de Terrassa, són de Gargallo. copneumònia en tres dies posà fi a una En una de les antigues Exposicions In- vida d'enèrgic lluitador. La trista nova ternacionals d'Art exhibí La diablesa de la seva mort causà veritable estupor, blanca que fou adquirida amb destí al ja que els amics i admiradors de l'artista nostre Museu d'Art Contemporani. En l'havien vist darrerament entre les seves 1909 es traslladà novament a París, escultures a la Sala Parés, on celebrà la fixant-hi la residència fins que la darrera millor exposició barcelonina de la seva gran guerra, l'obligà a retornar a la nos- vida. Tothom era assabentat de l'èxit as- tra ciutat. Treballà aleshores amb vistes solit per Gargallo: hom tenia present el a l'orfebreria, i adquirí fama merescuda sopar d'homenatge, el qual, oberta en- en el bell ofici del repussat. Exposà en cara l'exposició de la Sala Parés, li havia aquella temps els seus treballs a la casa estat ofert a l'Hotel Colón. Valentí i a les Galeries Laietanes. Te- Pau Gargallo vingué a Barcelona uns nint en compte el mestratge de l'artista, dies abans de l'obertura de la seva gran se li encomanaren els repussats de les co- exposició; havia arribat, una mica feixuc bertes de l'àlbum que, en 1921, els ar- de la glòria conquerida pel món, de Pa- tistes i intellectuals catalans ofrenaren al rís, on residia. Una mica envellit. Ar- mariscal Joffre. En aquells temps l'art

119 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

terrabastall i gairebé al mateix temps que l'escultor Duchamp-Villon exposa la seva casa cubista (Salon d'Automne de 1912), executa les seves primeres màscares de metall tallat i repussat. Pau Gargallo s'enamora tant com de les formes pròpia. ment cubistes, de les configuracions ovoi- des, i elíptiques, tan ben polides per Brancusi. Brancusi, com Picasso, s'avança als temps, és un veritable pionnier de l'estètica nova, algunes de les seves obres típicament oviformes són datades al 1908 i al 1909. Els altres escultors diem-ne cubistes, no donen imatges de volums des- compostos fins al 1912-13, quan Picasso ja ha arribat a la fórmula més típica del seu cubisme. Veiem, doncs, Gargallo seguir la gran corrent cubista, deformant i escamote- jant ami) gràcia de primer ordre. El veiem al costat de Jacques Lipchitz, d'Os -sip Zadkine, d'Henri Laurens, de Ru- Pau Gargallo. — «Noia de Casp» dolf Belling, d'Alexander Archipenko (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona) de Chana Orloff; des del 1912-13 fent un de Gargallo havia adquirit intensa ro- bustesa. L'estil de l'artista havia esde- vingut polit i vivent, deixant endarrera les genialitats deligúescents al Menardo Rosso i els deformismes al Carles Mani. El cubisme i l'art negre juguen un gran paper en la formació de la personalitat de Pau Gargallo. El París que el nostre artista conegué abans de la guerra havia formulat l'art novíssim: Picasso, Modigliani, Braque, havien sembrat la gran inquietud. Els teoritzadors, Apolli- naire, Gleizes i Metzinger, havien embu- llat la troca de l'estètica. Gargallo, havia viscut el moment heroic del cubisme: quan encara l'especulació dels rnarxands havia de néixer i els arquitectes i deco- radors encara no havien extret de les teles de Picasso llurs construccions, llurs mobiliaris i llurs motius ornamentals. L'a- mor a la simplicitat — a la geometria — al primari i al rústec conduïa els artistes a l'adoració del fetitxe negre. Pi- casso, Matisse, Derain, Modigliani, entre molts altres pintors, cultivaven una escultura molt emparentada amb l'africana i la polinèsica. Pau Gargallo. — Retrat del senyor Segura Gargallo viu d'aprop tot aquell gran (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona)

120 BUTLLETI DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

art en aquell temps tant o més radical que el dels seus companys. Aleshores l'artista viu la seva joventut esperançada amb un optimisme somrient. Així el co- negueren alguns amics meus de pobles llunyans, avui figures de l'Escola de Pa- rís. Era l'hora de l'avantguarda, de la recerca, de la «sorpresa». Gargallo con- fia en ell i en la nova estètica amb la qual podrà conquerir un nom interna- cional. És més tard que comencen per a Gargallo les profundes inquietuds i que s'inicia el gran pessimisme, que fou el tret més sobresortint de la seva personalitat en aquests darrers temps — i cal dir-ho — el tret més acusat del caràc- ter de tots els apassionats de l'avantguarda. La gran guerra el portà novament a Barcelona en guanyà la càtedra de la cèlebre i efímera Escola Superior de Bells Oficis, càtedra que desempenyà amb coratge, fins que aquella institució de la Mancomunitat de Catalunya fou dissolta Pau Gargallo. — Retrat de R. Picasso pels homes de la passada Dictadura. La (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona)

seva sort fou noblement lligada en 1924 a la dels cent trenta professors de les escoles instituïdes per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, els quals se solidaritza. ren amb el professor Dwelshovers tot afir- mant llur fe en els destins espirituals de Catalunya. Durant aquesta nova estada a la nostra terra, l'artista compartí el seu esforç entre l'escultura abstracta i deformada, i l'escultura de tipus tradicional: entre l'escultura de metalls retallats, foradats, cor negació aparent del vo--bats i rissats — lum — i les terres cuites i el marbre, de deformisme contorsionat i estilitzat, i l'escultura d'aparença greco-romana. Són d'aquests temps, dintre la tendència tradicional, les admirables obres següents: l'estàtua tombal per al panteó de la fa- mília Pidelasserra (1918), el vivent retrat de Santiago Segura (Museu d'Art de Ca- talunya) i )'.espiritual del crític Maurice Raynal (1921), el conegut tors de gitanet (1924) (Museu d'Art de Catalunya) i l'e- quilibrat retrat del gravador i pintor Xa- vier Nogués (1924) . Pau Gargallo. — Màscara d'Isidre Nonell (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona) Però en totes aquestes escultures,

121 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA diem-ne normals, l'artista no està tan més dúctil que plàstica, més enfebrada lluny com pugui semblar de les seves que aplomada. màscares canibalesques o del seus trosos Jo vaig conèixer Gargallo — l'home de faunesa (1913) .— del seu expressio- sempre segur dels seus mitjans — ple de nisme deformador. I és que en l'esperit dubtes estètics. No s'acontentà mai del de Gargallo hi hagué sempre latent el seu charme, amb el qual havia realitzat, gust ibèric i el gust morisc, més que el a més del seu retrat caricatural de Pi- gust grec. Ja he dit en un altre lloc, que casso, que presideix la sala dedicada a el nostre escultor s'havia girat d'espatlles aquest mestre en el nostre museu d'es- a Grècia i que els seus ulls es consumien cultura i pintura, delicades troballes d'ar- en les visions apocalíptiques del pòrtic lequins i dansarines — epigramàtics bibe- de Saint-Pierre de Moissac. Els seus ulls lots gairebé tributaris de l'art decora- i el seu cor. El cubisme el conduí per tiu —. Gargallo volia enfondir ami) la aquests viaranys de la deformació i de la seva gran passió, en els misteris de la geometria, considerant la seva geometria plàstica expressiva. Un comú amic de Pa- rís, que m'escriu el seu dolor per la pèr- r _. dua irreparable, cm diu que la inquietud ha traït la vida de l'artista. Gargallo, no sabé separar-se sense pena de les tortures estètiques d'avant-guerre. Sovint pagà el seu tribut a la teoria fugissera amb una tossuderia, una sinceritat i un talent únics. Si Gargallo hagués sabut trencar amb el seu passat a temps — diu l'amic alludit — hauria realitzat una obra molt més considerable. I d'aquesta actitud vacillant de l'escultor va néixer, ben segur, el seu gran pessimisme. Perquè Gargallo fou un assede- gat de veritat, que no restà satisfet del triomf en el món del seu temps. Per a la seva obra volia la immortalitat — la universalitat —, no la glòria efímera àdhuc i haver-la conquerida internacio- nalment. Aquest pessimisme s'inicià a Barcelona durant la llarga estada que hi féu des de 1914 a 1924, i àdhuc considerant que les honors merescudes ací el consolaren una miqueta, no pogueren arrencar-li la tristesa del seu cor, sinó que aquesta anà envaint-lo ami) els anys. Una d'aquestes honors fou la que li conferí la Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, concedint-li una sala especial en l'Exposició de Primavera de l'any 1921. Algunes de les obres que foren exhibides en aquella ocasió figuren juntament ami) altres, adquirides abans i després, en el Museu d'Art de Catalunya. Des del 1924, Pau Gargallo ha residit a Pau Gargallo. — «E1 gitanes» París on, com ja ha estat dit, la seva obra (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona) ha obtingut: èxits francs. Dir que com

122 BUTLLETI DELS MUSEUS DART DE BARCELONA escultor estigué constantment relacionat (1915) ; Josep M." Junoy, en «Revista amb la important galeria dels Bernheim- Nova» (1916) ; Romà Jori, en «La Publi- Jeune del Faubourg Saint-Honoré, és fer cidad» (desembre 1917) ; J. Llorens i Ar- constar ben clarament que l'èxit artístic tigas, en «La Veu de Catalunya» (27 abril i econòmic de Gargallo fou absolut. 1918 i 29 maig 1921),. «Vell i Nou» Durant aquest temps, deixà París al- (1920), «Gaseta de les Arts» (primer no- guns estius, per a venir a Espanya a repo- vembre 1924) i en «L'E f f ort Moderne» sar, al Cantàbric o a la Mediterrània. (febrer 1923) ; Rafael Benet, en «La Pu- La crítica estrangera en els millors ro- blicidad» (abril 1921) i «La Veu de Ca- tatius i en les revistes més prestigioses, talunya» (agost 1924) ; Lluís Folch, en ha prestat una atenció particularíssima a «Diario de Barcelona» (abril 1921) ; Ra- l'art de Gargallo. Florent Fels signa l'any mon Reventós, en «El Liberal» de Bar- 1925 un article a «Deutsche Kunst und celona (abril 1922) ; Manuel Alcántara Dekoration» sobre l'art del nostre escul- Gusart, en «El Día Gráfico» (maig 1924) tor; E. Teriade, a «Cahiers d'Art» núms. i «La Noche» (agost 1925) ; Alfons Mase- 7 i 8 de 1927; el mateix crític estudia l'art ras, en «La Veu de Catalunya» (1925) ; del mestre en els famosos fascicles «L'Art Martí Martell, en «La Veu de Catalunya» d'Aujourd'hui» número d'hivern del 1926 (agost 1927), i el Marius Gifreda, en la i en la Gaseta de les Arts (segona època) revista «Art» (núm. 6, vol. 1). Deixant agost del 1927; Paül Fierens, li dedicà un a part les cròniques anònimes aparegu- article al «Montparnasse», del juliol, des tan sovint en tots els diaris barcelo- agost del 1928; Francis Paül, a Le Fígaro nins. artistique (1926) ; L. Pacheco, a La Razón A l'estranger algunes d'aquestes cròni- de Buenos Aires (agost del 1926) ; Valo- taire, li prestà delicada atenció en The Studio (març 1927) ; S. Ibero, a «Art and archeology» de Nova-York (gener del 1928) ; Christian Zervos, al «Deutsche Kunst und Dekoration» (novembre del 1929); Pierre Courthion, estudia l'art de Gargallo a Art et décoration (gener 1930) , i Nino Frank, a «L'art vivant» (abril del 1930) . I, sobretot, com a testimoni de l'estima que li tingué la crítica estrangera, resta el número 10 de Sélection d'Anvers, quadern enterament dedicat a Gargallo, el qual conté estudis inèdits de Pierre Reverdy, de Maurice Raynal, Pierre Courthion, Christian Zervos i de Teriade. Tant aquest número monogràfic de Sélection, com tots els altres estudis publicats en les revistes anteriorment enumerades, són profusament illustrades amb reproduccions d'obres del gran escultor De la crítica catalana que, naturalment s'ha ocupat amb molta atenció de l'art de Gargallo, tinc presents en aquest moment els articles següents, ultra els publicats quan la darrera exposició barcelonina i a l'hora del traspàs: Manuel Rodríguez Codolà, en «La Vanguardia» (3 març Pau Gargallo. — «Dansarina» 1906) ; Joan Sacs, en «Revista Nova» (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona)

123 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA ques periodístiques han aparegut signa- la casa Espasa, dóna un primer resum de des per Maurice Raynal, René Jean, Wal- dades biogràfiques en el volum correspo- demar George, Stanislas Fumet, André nent, dades que s'amplien en el lloc ade. Salmon, Guillaume Janneau, Robert Rey, cuat de l'apèndix. No es pot pas dir que Charensol, etc. .Altres han estat inserides, la bibliografia sobre l'art de Gargallo, anònimes, en les revistes illustrades «Va- no sigui força important. nity Fair» (Nova-York, setembre 1924) ; El nom del nostre escultor brilla pel seu talent i per l'activitat exposicionista desplegada arreu del món. A més de les seves exposicions particulars exhibí amb constància a París, en els Salons de Tar- dor, de les Tulleries i dels Independents. Fou allà, considerat com un dels grans noms de l'escultura contemporània, figu- rant les seves obres en la seleccionadís- sima exposició d'escultura, a la qual foren invitats un reduidissim nombre d'artistes. Gargallo obtingué aquest assenyalat ho- nor que hauria deixat satisfet a molts escultors. Ell estigué content, però no hi donà importància ejcessiva. Les obres de Gargallo figuraren al costat de les de Mai altres d'autors. tots-llol i Despiau, entre gloriosos. Ultra les seves grans exposicions es- trangeres de Brusselles i Nova-York havia exhibit a Estocolm, Venècia i Darmstadt. El nom de Gargallo figura també en el catàleg d'alguns museus estrangers: en els dels Metropolitan i Modern, de Nova- York. Durant la seva darrera llarga etapa pa- risenca, el seu art metallístic ha culminat en la . plasmació de «El profeta», obra central de la passada exposició barcelo- i nina, on tot el patètic caríssim del nostre L escultor ha trobat una adequada forma expressiva, en les suggerències del volum Pau Gargallo. — «E1 prof eta» produïdes, ací com en tantes obres seves darrera exposició d'obres de l'autor) (De la plenes de trepats, pels buits i les con- cavitats. És del 1926 l'estudi de la The Arts (Nova-York, 1925) i The Sphere testa d'aquesta figura, testa en la qual (Londres, maig 1926) . culmina l'art expressiu i apassionat del De l'obra de l'escultor Gargallo se n'o- forjador. Vers aquest camí de força i cupen els dos llibres següents: L'escultura profunditat cal colocar també «Bacant» catalana moderna (segon volum), Edito- (coure, 1926), «Espagnole» (coure, rial Barcino, 1928 i «Facetas Post-rode- 1929, obres que segueixen la trajectòria nianas» (llibre segon de La Escultura del «Crist» (coure, 1933), realitzat en els moderna y contemporánea, d'Alexander darrers temps de l'etapa barcelonina. Tor- Heilmeyer), Editorial Labor, S. A., Bar- tura, passió, hi ha ací talment com en celona, 1928; el primer degut a Joan les seves primeres màscares; talment com Sachs i el segon al signant d'aquest arti- en el seu Tors de dona de 1915. Tortura, cle. També el Diccionari Enciclopèdic de passió, contra ductilitat i charmne. La duc-

124 BUTLLETI DELS MUSEUS DART DE BARCELONA tilitat elegant del Violinista del Museu i alhora tan unitari, de l'obra de Gar- d'Art de Catalunya (plom) , de les dan- gallo. Podem dir que quan realitzà les seuses (1924) , tan mal imitades per tots seves escultures en forma normal ho féu, els bibelotaires internacionals, dels seus gairebé sempre sense arqueologismes. Tin- arlequins gentils, de les testes de les stars gué, doncs, el nostre escultor en aquests de cinema (1928 i següents) . Pau Gar- cassos una idea viva de la tradició. No gallo, en aquests darrers temps havia es- «féu» grec, ni romà, ni egipci, ni mesopo- guardat amb emoció totèmica, els bisonts de la cova d'Altamira. El seu estil metal- lístic era ben idoni per a recrear l'art prehistòric, per això el seu «Bou basc» (1930, col. G. Bernheim) fou com una mena de Renaixement de l'art animalier dels homes caçadors. Les arts rupestres per Gargallo,.foren les seves humanitats inspiradores, sublims. Però al costat de les obres d'art metallístic, les quals per l'arabesc on dominen els buits sobre els massissos, són considerades com roses de catedrals futures; l'escultor continua donant el seu art en pera, oe els volums foren establerts d'una manera diem-ne realista, . però, deformats nerviosament o módulats a vegades anió suavitats inefa- bles. En aquest darrer' sentit, hom pot admirar Dona dormida (1924, col. Vay- reda), i en l'aspecte d'abrupta intensitat hom admira «Tors de dona» (1932) ; .«Aigu[dores» (1926, col. F. Cambó) ; Ma- ternitat (1927), i l'admirable petit nu fe- inení en marbre negre, exhibit en- la dar-. rera i memorable exposició barcelonina. Aquest nu és una demostració eloqüent de com el mestratge del nostre escultor, sempre de primera qualitat, havia asso- lit un grau que gosaria qualificar d'insuperable. Nerviositat, i grandesa en el conjunt i grandesa en la minuciositat: plas- Pau Gargallo. — «El violinista» (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona) ticitat, objectivitat i expressió, tot fou as- solit en aquesta petita obra mestra de tots els temps. tàmic: féu, simplement, escultura. Més Però, al costat d'aquesta figura de ten- aviat el mal de Museu es fa patent dència tradicional de la darrera època, en l'obra metallística de l'escultor — en l'artista no sabent trencar amb els com- aquella que té unes aparences més mo- promisos d'un passat d'inquietud, es lliu- dernes. Un mal de Museu etnogràfic, que rà àdhuc amb més o menys encert al és el que han patit tants artistes des de sobrerealisme, amb els seus cavalls da- qué Picasso descobrí l'art negre. Un art munt núvols barrocs, amb àngels barrocs negre a la moda, sense sagrat. Ja vaig es- damunt la gropa, els quals semblen res- criure en altre lloc que «per això algunes sucitar, en forma més esquerpa, els seus vegades, hom troba en l'obra per tants cavalls del Palau de la Música Catalana. conceptes admirable de Gargallo, el No és pas hora de pronunciar la dar- charme una mica passat de tots els morera paraula sobre el conjunt, tan divers dernismes. Però que hi fa si sota aparen-

125 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

No cal dir com el nom de Pau Gargallo és ben considerat pels nostres artistes i amateurs. El Museu d'Art de Catalunya és el primer colleccionista de l'obra de Gargallo. Gargallo, que fou un dels components de Les Arts i els Artistes, fou un dels membres fundadors del Saló de Montjuic. En el primer Saló d'aquesta darrera entitat, concorregué amb obres de les últi- mes etapes, una de les quals passà a enri- quir el nostre Museu. La mort de l'artista fou molt sentida arreu de Catalunya, escampant-se la trista nova i rebent la família testimonis d'a- fecte de totes les parts del món, especialment de París, on Gargallo havia deixat una estela d'amistats. La premsa de Bar- celona i de París dedicà al traspàs de Ves. cultor, condolgudes cròniques. L'enterrament tingué lloc a Barcelona el dia 29, a dos quarts de quatre de la tarda. Sortí el fèretre de la casa número 49 del Passeig de Gràcia, domicili dels germans de l'eximi traspassat. Les despulles mortals de Pau Gargallo, havien estat Pau Gargallo. — Retrat de Xavier Nogués traslladades de Reus a Barcelona en un (Museu d'Art de Catalunya. Barcelona) furgó de la Casa de Caritat. A l'hora de l'enterrament es congregà davant del sus- ces efímeres la substància escultòrica resta dit domicili, una munió devota d'amics neta, vivent, incorruptible?" i admiradors. La fúnebre comitiva era precedida per la clerecia de la parròquia de Nostra Dona dels Àngels, amb creu alçada. I finalment fem constar que Barcelona En la presidència del dol veiérem, els no oblidà el seu fill espiritual i predilecte, germans del finat senyors Lluís i Fran- exiliat més o menys voluntariament en el cesc, acompanyats d'altres familiars. seu París. Ja abans de la partença del Entre les nombroses personalitats que 1924, havia realitzat ací el monument a assistiren al piadós acte, recordo les se- Lleó Fontova, erigit en el Parc de la Ciuta- güents: Josep Puig i Cadafalch, Soler de della i el monument a Iscle Soler, en la Sojo, Joaquim Folch i Torres, Carles Plaça de la Igualtat. Quan els preparatius Riba, Josep Clarà, Enric Casanovas, Ra- de l'Exposició de 1929, Gargallo fou dels mon Borràs, qui portava també la repre- qui collaboraren en la decoració escultò- sentació del doctor Apraiz; Enrie Monjo, rica de la Plaça de Catalunya. En la balus- J. F. Ràfols, Marçal Olivar, Lluís Mer- trada de la terrassa de davant de l'Hotel cadé, Jaume Mercadé, Enrie C. Ricart, Colom, resta una de les figures executades Lladó i Figueres, Miquel Utrillo, Modest per ell, la de l'adolescent tocador de Sabaté, Josep Granyer, Joan Mirambell, flauta; l'altra, la femenina, fou traslla- Pere Créixarns, Joan Cortés i Vidal, Martí dada quan la reforma de la Plaça, als Llauradó, Rafael Llimona, Lluís Plan- jardins de Miramar. També són de Gar- diura, Alexandre Riera, Olaguer Junyent, gallo els atletes eqüestres que enjoien Apelles. Fenosa, Josep Dunyac, Otero, l'interior de l'Estadi de Montjuïc. Añés, Ricard Crespo, Planas-Dòria, Car-

126 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA dona, Frederic Marés, de Soto, Manuel nostra terra, i que cada vegada que ha Humbert, Francesc Labarta, Francesc Ca- estat exposada al públic ha merescut la nyellas, Enric Morera, Joan Vila (d'Ivori), general admiració i l'elogi més calorós Francesc Domingo, Bosch-Roger, Jaume dels entesos en la matèria. Llongueras, Joan Merli, Martrús, Joa- Fou, a més, aprofitat amateur del quim Ventalló, Josep Viladomat, Alexan- dibuix, illustrant-se ell mateix moltes de dre de Cabanyes, J. Duran, Joaquim Bor les seves produccions literàries. -ralleres i J. M. Nonell. Nasqué a Sitges l'any 1881. Era fill del Darrera la comitiva seguien alguns cot- pintor Joan Roig i Soler. xes amb corones ofrenades per familiars, amics i entitats, destacant-se la del Centre de Lectura de Reus i la del Saló de Mont ERNEST SOLER DE LES CASES -juic. El dia 17 del darrer mes de febrer va L'acomiadament del dol durà llarga morir a la nostra ciutat el conegut artista estona. Alguns amics volgueren retre el pintor i autor dramàtic Ernest Soler de darrer tribut al finat acompanyant les se- les Cases, fill del famós dramaturg Fre ves despulles fins al cementiri. -deric Soler (Pitarra) . L'acte de l'enterrament constituí la Soler de les Cases havia cultivat les prova de com Gargallo era estimat i ad- lletres, la pintura i la música. Fruit de mirat entre nosaltres. Aquesta admiració les seves facultats literàries són innom- cristallitzarà en un homenatge pòstum. brables les poesies publicades en periò- Tot seguit es parlà de reunir a Barcelona dics catalans o premiades en diferents tota l'obra del gran escultor. Idea amo- certàmens i un crescut nombre d'obres rosa i justa que s'haurà realitzat ja a la de teatre. D'aquestes algunes foren estre- sortida d'aquest número del Butlletí. nades i altres, potser la majoria, han restat inèdites. RAFAEL BENET Com a pintor havia concorregut a diverses exposicions oficials d'art i una de les seves produccions fou adquirida per EMERENCIÀ ROIG I RAVENTÓS l'Ajuntament de Barcelona, i figura avui en una de les sales del nostre Museu El dia 16 del darrer mes de febrer d'Art de Catalunya. deixà d'existir en aquesta ciutat el cone- Fou un bon aficionat a l'escultura i un gut colleccionista i distingit literat Eme- bon intèrpret musical. rencià Roig i Raventós. Havia nascut a Barcelona el 14 de ge- Fou un de tants benemèrits catalans ner del 1864. que emportats per una noble fallera han contribuït directament al valor de la cultura de Catalunya. BIBLIOTECA D'ART DE LA JUNTA S'havia distingit pels seus estudis sobre DE MUSEUS la marina catalana, arreplegant amorosament interessants dades de la seva his- Obres ingressades durant el segon semes- de la vida tòria contemporània i aspectes tre de l'any 1934 marinera de la nostra terra. La tècnica de l'ofici de constructor DONATIUS d'embarcacions i el vocabulari de la gent (Continuació) de mar, tingueren en ell un acurat recer salvades d'un oblit en-cador que les ha DE PARTICULARS inserir-les en els seus treballs literaris. Fruit del seu amor a les coses de la FAMILIARS D'ANDREU ALEU: «L'esciil- mar és una valuosíssima collecció de vai- tor Andreu Aleu i Teixidó», 1 fase. • ells en miniatura, probablement una de BODE-PANZER A-G (GELDSCHRANFABRI- les més interessants que existeixen a la KEN) : «Armarios para Museos», 1 fasc.

127 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

DEOGRÀCIES CIVIT: «Compendi de doc- CÍA LLANSO: «La primera Exposición trina cristiana, precedit d'un abecedari Universal Española», 1 vol. — MUNICIPA- i un sillabari (illustracions en el text) », LITÉ DE BARCELONE: «Exposition d'Art 1 fase. Français 1817, Catalogue illustré», 1 vol. SALVADOR DALÍ: René Crevel, «Dalí — CATALOGO DELLA REGIA PINACOTECA DI ou l'anti-obscurantisme », 1 fase. — «Le TORINO (1899), 1 vol.—G. SIDLER: «Ca- clavecin de Diderot», 1 vol. — J. CORTI: talogue officiel du Musée de l'Ariana (Ge «Livres et publications surréalistes» (re- 1905) », 1 vol. = NoUVEAU PARÍS-nève, cull de catàlegs de llibreria), 3 fases. MONUMENTAL: «Vista panoràmica, ple. M. FORTUNY I MADRAZO: «Mariano gada i relligada». — RICORDO DI ROMA: Fortuny y Madrazo», per Miguel Zania- «Àlbum compost de 12 làmines amb vis- cois, 1 fase. tes», 1 fasc. — SOUVENIR DU CIMTIERE DE KOEHLER UND VOLCKMAR (Leipzig-Stut- GENES: «Àlbum compost de 30 làmines gart-Berlín) : «Àlbum que conté la his- ami) vistes». — JOSÉ DE MARTÍ Y DE CARDE, tòria d'aquesta casa editorial», 1 fase. ÑAS: «El arte en la sociedad», 1 vol.— S. OLSCHKI (Librairie ancienne-Flo- JUAN DE ZAFONT Y DE FERRER: «Breve rence) : «Livres a portraits, Catalogue historia de la vida de los filósofos.., que 112», 1 fase. se hallan en el Museo que D... ha for- JOSEP PORTER, llibrer: «Iconografia de mado en San Pablo de Barcelona...», 1 la Verge Maria (gravats, litografies, foto- fascicle. —PATRICK MURDOCH: «The grafies antigues), Llista núm. 128», 1 fase. works of James Thomson», 1 vol. — RA- — «Dibuixos i aquarelles d'artistes cata- MON VINYES: «Al florir els pomers», 1 lans, espanyols i estrangers». Catàleg de fascicle. — M. SANJUÁN Y MORENO: «San- venda, núm. 88 (1), 1 fase. tisteban del Puerto y su comarca», 1 JOSEP-F. RÀFOLS: «Primera exposició volum. —ANDRÉ TUCHIN: «Nimes de dibuix i realitzacions». Grup escolar (guia)», 1 fase. del carrer de Casp, juny de MCMXXXIV, FRANCESC URIACH : «Forma», revista 1 fase. d'art barcelonina. Collecció completa P. B. TARRAGÓ: «Almanach de la Cam- (1904-1907), 2 vols. i 2 fases. — HUGO L. pana de Gràcia» (anys 1874, 1880, 1885, BRAUNE: «Der Ring des Nibelungen von 1889, 1890 i 1891), 6 fases. Richard Wagner», 1 vol. — A. RoSEN- JOAN TERRADES: «Paris Exposition DERG: «P. P. Rubens (De la sèrie «Des 1900, Guide pratique du visiteur...», 1 vol. meisters gem lde», així com les 4 obres — EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE PARÍS 1900: següents) », 1 vol. -- «Relnbrandt», 1 vol. «Sèrie de 30 tarjes amb vistes acolorides », — EMIL SCHAEFER: «Van Dyck», 1 vol. 1 fasc. — PARÍS. ExPOSITION 1900: «Àl- — WALTER GENSEL: «Velázquez», 1 vol. bum compost de 18 làmines amb vistes», — AUGUST L. MAYER: «Murillo », 1 Vol. — 1 fase. — «Guide illustré du Bon Marché, E. H. ZIMMERMANN: «Watteau» (De la L'Exposition 1900 et París au xx.é" siè- sèrie «Des meisters werke») , 1 vol. — H. ele», 1 vol. —JOAN ESPINA 1 CAPO: «Pri- W. SINGER: «Rembrandt» (De la sèrie mer Congreso de Bellas Artes organizado «Des meisters radierungen») , 1 vol. - por la Asociación de Pintores y Esculto- Un autògraf d'Hermen Anglada Cama- res (1919), Memoria de Secretaría», 1 vol. rasa. — «Katalog der Ersten Internationalen PERE YNGLADA, Albrecht Dürer: «Nie- Kunst-Ausstellung im Künstlerhause, derländisches reiseskizzenbuch», 1 fase. 1882», 1 Vol. — UNION CENTRALE DES THE METROPOLIAN MUSEUM OF ART, THE ARTS DÉCORATIFS: «Exposition Rétros- CLOISTERS: Sèrie de 15 postals. pective de 1882, 3.""'" fase., Le papier», DONANTS DIVERSOS: Números de re- 1 vol. — ASOCIACIÓN ARTÍSTICO-ARQUEO- vistes, on es contenen els següents es- LóGICA BARCELONESA: «Álbum de la Sec- tudis adients al caràcter monogràfic de ción Arqueológica y de las instalaciones la Biblioteca: J. M. DíAZ SERRANO: de la Real Casa, en la Eposición Univer- «El botafumeiro y la catedral de San- sal de Barcelona 1888», 1 vol. — A. GAR- tiago». — E. ESTÉVANEZ-ORTEGA: «Espa-

128 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA

ña fuera de España, La Exposición de per manament d'aquesta, d'un mosaic, a Oslo (1931) ». — JOSÉ DE FIGUEIREDO: la qual va adherida una tarja gravada «Metsys et le Portugal». — JACQUES MA amb el nom i adreça del mosaïsta. -ROGER : «La restauration scientifique des J. GIBERT: Un lot de 3 cartes geogrà- tableaux anciens». — BARCELONA: Nú- fiques, 2 plànols, 1 reproducció en colors mero extraordinari de la revista «Medi i 1 fotografia, en el següent ordre: «Geo- SANT FELIU DE GUÍXOLS:-terráneo». — logical map of Egypt, Surwey Dept. Número extraordinari de la revista així Egypt 1910. Mid.: 672 x 684 m/m». - intitulada, dedicat a aquesta vila em- «Reconnaissance de l'Amm.ontide, exe- pordanesa. A la llista de marxants i cuté en Novembre 1863 par Mr. Gelis... experts en numismática que trameten (Voyage d'exploration de Mr. de Saulcy), llurs catàlegs, publicats en el número de Gravé par Herhard, París, Impr. Lemer- març darrer, cal afegir els dos següents: cier. Mid.: 315 x 421 m/m». — «Mapa J. Schulman (Amsterdam) i Münzhand- de la Isla de Cuba, trazado expresamente lung Basel (Basilea) . Pertany a aquest para «El Imparcial» por el topógrafo mateix grup, un arreplec d'invitacions i don José Méndez. Mid.: 406 x 635 m/m». catàlegs de totes les exposicions celebra- — Palestina actual arqueológica. Mid.: des durant l'any corrent en els salons par- 472 x 310 m/m. — «Nivellement da Jéru- ticulars de Barcelona. salemn, executé par... Gelis et gravé par Herhard, París, Impr. Lemercier. Mid.: ANUALITAT DE LES REVISTES REBUDES 358 x 485 m/m». — «Our Lady of the COM A DONATIU O INTERCANVI Sports. A unique chriselephantine figu- rine of the Minoan Mother Goddes from A la llista publicada en el número de Crete (The Illustrated London New, July març de l'any proppassat, cal afegir les se- 25, 1931) . Mid.: 201 x 143 m/m». - güents: D'Ací i d'Allà, Revista Musical «Catedrale de Strabourg. Mid.: 265 x Catalana, Arquitectura i Urbanisme, Arts 204 m/m». de la Fusta i Revista Ford, de Barcelona. ALFONS MASERAS: Una invitació vuit- — Agrupació Excursionista Badalona i centista de hall de disfresses, litografiada Cataluña Textil, de Badalona. — Boletín en colors, segons disseny d'Eusebi Planas. Arqueológico, de Tarragona. JOAQUIM PENA: Fotografia d'un retrat, obra de Fortuny, dedicat per la vídua a l'artista senyor Tapiró. DEPARTAMENTS ANEXOS JOAN TERRADES: Onze diminutes aquarelles, 2 dissenys a la ploma i 1 al llapis. (Dibuixos, gravats, foto grafies...) plom, de valor decoratiu. — Un altre disseny al llapis-plom d'un fragment de por- DONATIUS talada romànica. — Una sèrie completa, de 4 unitats, gravada al hurí per Geof- OFICINES TÈCNIQUES DEL POBLE ESPA- froy, segons dibuix de Bouchet, intitu- NYOL: Un recull de tots els dissenys de lada «Camille ou le souterrain». — Un valor arquitectònic, en nombre de més gravat a la talla dolça, per J. Furnó, amb de 300, que han estat utilitzats per a la la llegenda «Interior de una basílica ro- construcció d'aquest poble, dit espanyol mana». — Un recull de vistes de Poblet, per antonomàsia. al boix d'interpretació. — Un altre de 4 JOAQUIM BORRALLERAS: Reproducció a gravats, segons el mateix procediment, 1'heliogravat d'una pintura de Simó Es- de valor documental en relació a les cobedo, que representa una llar humil Belles Arts. — Un altre de 6 fotografies devastada per la misèria i el dolor. relatives a l'Escorial. — Una sèrie de 12 GABY GIBERT: Lletra del segle XVIII, fotografies d'una edició ilustrada del adreçada a la comtessa de Peñafiel per Quixot. — Un recull de 8 reproduccions una dama del servei de la comtessa de fotomecániques, de les quals 4 en colors, Fernan Núñez, anunciant-li la tramesa, la majoria d'elles de carácter decoratiu.

129 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

RENOVACIONS DE LA NOSTRA el senyor Manuel Portela Valladares, al qual va correspondre des d'aquell mo- JUNTA ment la primera presidència honorària de la nostra Junta. A conseqüència dels esdeveniments del El dia següent fou nomenat alcalde dia 6 d'octubre darrer, la composició de de Barcelona el senyor Joan Pich i Pon, la Junta de Museus ha sofert algunes qui va prendre possessió del càrrec tot modificacions. seguit, passant de la mateixa manera a Des del dia 8, en virtut d'haver quedat ocupar la segona presidència honorària. suspesos la Generalitat i l'Ajuntament, El dia 9 de febrer el senyor president quedà també sense efecte la representació de la Generalitat va signar el següent que aquestes dues corporacions tenien a decret: pels següents la Junta i que era ostentada «Atès que segons les Bases de consti. senyors: tució i funcionament de la Junta de Mu- De la Generalitat: senyor Lluís Com- seus la Generalitat de Catalunya hi està de la Generali- panys i Jover, president representada pel seu President, el qual Co- tat, president d'honor; senyor Pere ocupa una de les presidències honoràries, romines i Muntanya, president efectiu; i per quatre diputats i dos tècnics de. senyor Ventura Gassol i Rovira, conseller signats per la mateixa Generalitat en president; senyor Pere de Cultura, vice- cada una de les seves renovacions; Comas i Calvet, tresorer, i senyors Jaume Atès que pel present règim transitori Puig i Ferrater, Te- Serra Hunter, Joan de Catalunya la representació d'aquesta resa Amatller i Cros i Joan Rebull i Tor- Corporació que corresponia als quatre roja, vocals. diputats no pot ésser exercida en la De l'Ajuntament: senyor Carles Pi i forma indicada i que correspon al presi- Sunyer, alcalde, president d'honor; se- dent de la Generalitat la facultat de de- nyor Cristià Cortès i Lladó, conseller-re- signar els tècnics d'aquesta mateixa repre- gidor de Cultura, vice-president; senyors sentació; Estanislau Duran i Reynals i Josep M. Atès que, en el moment actual, inte- Massip i Izábal, consellers-regidors, vo- ressa el funcionament legal de la Junta cals; senyors Francesc Carbonell i Vila i la resolució de les qüestions, principal- i Octavi Saltor i Solé, consellers, vocals ment de caràcter econòmico-administra- i senyors Joan Baptista Atcher i Ricard tiu, produïdes per la recent inauguració Opisso i Sala, vocals. de les noves installacions dels museus De moment aquestes representacions d'art i que per tant és útil que la repre- varen quedar vinculades respectivament sentació que dintre de la Junta hi ostenta en el coronel senyor Francesc Giménez aquesta Presidència tingui l'assessora- Arenas i el tinent coronel senyor Josep ment dels funcionaris de la Generalitat Martínez Herrera, designats pel general més indicats per al cas; cap de la quarta Divisió per a ocupar amb carácter accidental, el primer el Decreto: càrrec de President de la Generalitat i Primer. — La el segon l'Alcaldia de Barcelona. representació de la Ge- neralitat de Catalunya a la Junta de Mu- La presidència efectiva va• recaure seus durant l'actual règim polític a Ca- automàticament en el membre de la talunya està formada per aquesta Presi- mesa que no havia estat desposseït del dència i pels tècnics que ella mateixa càrrec, que resultà ésser el comptador senyor Alexandre Soler i March. designi. El dia 10 de gener, en virtut del règim Segon. — Formaran part de la Junta, transitori acordat per les Corts de la Re- en qualitat d'assessors de la Presidència pública, va prendre possessió del càrrec de la Generalitat, el senyor cap de la Sec- de governador general de Catalunya, i ció d'Hisenda i el senyor interventor de per tant, de president de la Generalitat cabals de la Generalitat.

130 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Tercer. — Són nomenats per als càrrecs el Museu de les Arts Decoratives anió de tècnics representants de la Generali- l'aportació valuosa de llurs colleccions tat, la senyora Teresa Amatller i el senyor d'art xinès i d'indumentària, respectiva- Jaume Espona, en mèrits de la impor- ment.» tància de llurs respectives colleccions par- El dia 27 del mateix mes de gener va ticulars i de l'interès que han demostrat reunir-se la Junta al despatx del senyor per l'augment de les dels Museus.» president de la Generalitat sota la seva El dia 12 del mateix mes el senyor al- presidència, i en virtut de les designacions calde va signar el decret que segueix: anteriorment esmentades i dels acords presos en la mateixa reunió la Junta va «Atenent que segons les Bases de cons- quedar constituïda com segueix: funcionament de la Junta de titució i Presidents honoraris, senyors presi- Museus l'Ajuntament de Barcelona hi dent de la Generalitat i alcalde de Bar- està representat per l'alcalde, qui ocupa celona; president efectiu, senyor Alexan- una presidència honorària, i per quatre dre Soler i March; vice-presidents, se- regidors i dos tècnics designats pel propi nyors president de la Generalitat i al- Ajuntament a cada una de les seves reno- calde de Barcelona; tresorer, senyor Jau- vacions ; me Espona Brunet; comptador, senyor Atenent que pel present règim transi- Jaume Marco i Urrutia; vocals, senyors tori de Catalunya la representació muni- president de la Generalitat, senyora cipal que corresponia als regidors no es Teresa Amatller Cros, alcalde de Barce- pot exercir en la forma indicada i que lona, Damià Mateu, Manuel Rocamora, correspon al senyor alcalde la facultat Eduard Toda i Güell, Joan Antoni de (le designar els tècnics d'aquesta mateixa Güell i López, Antoni Rubió i Lluch, representació; Pere Mayoral i Parracia, Pere Casas i Atenent que en el moment actual inte- Abarca i Miquel Farré i Albages; vocals ressa el funcionament legal de la Junta assessors, senyors Joan Pelegrí i Nicolau, i la resolució de les qüestions principal- Joaquim Bosch Feliu, Josep M. Pi i Su- iiient de caràcter econòmico-administra- nyer i Víctor Valls i Vago; vocal hono- tiu produïdes per la recent inauguració rari, senyor Carles Pirozzini i Martí; di- (le les noves installacions dels museus rector general, senyor Joaquim Folch i d'art i que per tant és útil que la repre- Torres; secretari, senyor Joaquim Borra- sentació que dins de la Junta ostenta el lleras i Gras; administrador general, se- senyor alcalde tingui l'assessorament dels nyor Pere Bohigas Tarragó. funcionaris municipals més adients per Delegat al Patronat del Museu, d'Ar- al cas; queologia: senyor Joan Antoni de Güell Decreto: i López. Delegats al Patronat del «Cau Ferrat»: Primer. — La representació municipal senyors Pere Casas Abarca, Miquel Farré a la Junta de Museus durant l'actual rè- i Manuel Rocamora. gim polític de Catalunya està formada En donar compte d'aquestes modifica- per la persona del senyor alcalde i pels cions de la nostra Junta, hem d'adreçar tècnics que el propi senyor alcalde de- una salutació ben afectuosa a les distin- signi. gides personalitats que formaven part de l'anterior i que per les circumstàncies Segon. — Formaran part de la Junta abans esmentades ara han cessat en llurs en qualitat d'assessors de l'Alcaldia el càrrecs. senyor secretari de l'Ajuntament i el se- Tots ells prestaren sempre entusiasta nyor interventor de fons municipals. i intelligent collaboració a l'obra de la Tercer. — Són nomenats per als càrrecs Junta de Museus, que els és deutora de de tècnics representants de l'Ajuntament valuosos beneficis. els senyors Damià Mateu i Manuel Roca- Molt especialment cal remarcar la ges- mora, els quals han enriquit darrerament tió de Pere Coromines en la presidència

131 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

de la Junta, que es desenvolupà en una Dia 21. - Escola Municipal de Co- atenció constant per a les múltiples qües- mérç, de Granollers. tions que la Junta tenia plantejades en Dia 27. - Escola Municipal núm. 1, aquells moments i amb cooperació inin- de nois d'Hospitalet; Escola Municipal terrompuda als treballs d'installació del número 2, de nois d'Hospitalet. nou Museu, que havia d'ésser inaugurat Dia 31. - Orfelinat Ribas. sota la seva presidència. Al «Cau Ferrat» de Sitges

CONFERÈNCIES 'Dia 19. - Professors de Burgos. Dia 20. - Collegi del Sagrat Cor, d. Sitges. El dia 6 dé febrer el senyor Pelegrí Casades i Gramatxes va dissertar en el GENER 1935 «Centre Excursionista de Catalunya» so- hre el nostre Museu de les Arts Decora- tives. Museu d'Art de Catalunya El dia 16 va començar una sèrie de quatre conferències des del micròfon de Dia 5. - Escola Municipal de Música, Ràdio Associació de Catalunya, el nostre Escoles Sagrada Família. director senyor Joaquim Folch i Torres. Dia 12. - Escola Municipal de Música. La primera versà sobre l'obra de la Dia 15. - Institucions de Cultura Fran- Junta de Museus i les tres restants esti- cese Macià, Grup núm. 1. gueren dedicades respectivament a les Dia 16. - Escola de Bibliotecàries. tres seccions del contingut del Museu Dia 20. - Joan Munné Sabaté i Alum- d'Art de Catalunya. nes, Escola de Labors i Oficis de la Dona. Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona. Dia 24. - Institucions de Cultura Fran- VISITES COL.LECTIVES cese Macià, Grup núm. 4. Dia 27. - Institucions de Cultura Fran- ALS MUSEUS cese Macià, Grup núm. 4. Dia 29. - Institucions de Cultura Fran- cesc Macià, Grup núm. 4. DESEMBRE 1934 Dia 31. - Escola Catalana Mossèn Cin- to, Institucions de Cultura Francesc Ma- Al Museu de les Arts Decoratives cià, Grup núni. 2, Institucions de Cultura de Pedralbes Francesc Macià, Grup núm. 3.

Dia 8. - Grup Escolar Masnou. Museu de les Arts Decoratives Dia 9. - Federació de Joves Cristians de Catalunya. Dia 15. - Escoles del Patronat Do- Dia 19. - Professors de Burgos. mènech. Dia 21. - Escola Municipal de Co- Dia 20. - Club d'Esports de Muntanya. inerç, de Granollers. Dia 26. - Institucions de Cultura Fran- Dia 28. - Collegi Acadèmia Barcelona. cese Macià, Grup núm. 4. Dia 27. - Institucions de Cultura Fran- Al «Poble Espanyol» de Montjuïc cese Macià, Federació d'Alumnes i Ex- Alumnes dels Grups Escolars, Minyons Dia 1. - Collegi Acadèmia Olímpia. de Muntanya. Dia 4. - Grup Escolar Ramon Llull. Dia 8. - Grup Escolar de Masnou. Poble Espanyol de Montjuïc Dia 16. - Grup Escolar Ramon Llull. Dia 20. - Grup Escolar Ramon Llull. Dia 26. - Escola de Sant Jordi.

132 PINTURA... PAPER...

DECORACIÓ .. . .1 I)EI

A. VIXTAN

C411CO/t%I A CONSTRUCCIÓ .DOBRES EN GENERAL 1 REFORMA DEDIFICIS TELÈFON N.° 73252

TRAVESSIA DE SANT ANTONI, 33 1 CARRER DE ASTÚRIES, 14 Portal Nou, 52 BARCELONA-VIIIÈ Telèfon 21455

REPRODUCCIONS DART ESCULTÒRIC • 11:111 NIKI AMB DIVERSOS TOTA MENA MATERIALS DE PATINES

TALL 1 COL LOCACIÓ

DE CATIFES

ESTORES - PERSIANES ARTICLES DE NETEJA

Carrer de València, 273 ! ENÁ, S. A. (entre Claris i Llúria) Tallers i estudis: Carrer Girona, 153 Telèfon 77926 - BARCELONA Telèfon 70321 - BARCELONA

F111'1c Tal1adj1Í NI/,J11/ FUSTER Especialitzat en treballs per a Museus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTA • DECORACIÓ 1 MENA DOBJECTES DART RESTAURACIÓ DE TOTA MENA DE PINTURES 6®

Consell de Cent, núm. 283 CARRER DE LA LLUNA, N. 23 Telèfon 25534 Telèfon 14345 BARCELONA

ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA

PUBLICACIONS ESCOLARS

ACABEN DE PUBLICAR-SE Llibre de la Natura PRIMER GRAU PER S. MALUQUERNICOLAU i A. PARRAMON TUBAU Histórta de Catalunya PRIi'IERES LECTURES PER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES PER • i. G. Scix i Barral Germans, S. A. . Provcnça, 219 - BARCELONA - Telèfon 71671 Indústries Gràfiques Seix i Barral Germans S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboració d'artistes especialitzats en tota obra gràfica i el muntatge industrial modern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està al servei de l'Art, de la Indústria i del Comerç i la seva consulta serà molt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671 .JM 1c e s t:a uu i ;i uu t LIA)VtT M1l%MMMAR FOTOGRAVADOR ESPECIALITAT EN NOCES

1 BANQUETS

Parc de Montjuïc : Telèfon 21222 BARCELONA

Carrer Casanova, núms. 157 i 159 BARCELONA SALA II PIARCIIIO iit Y. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓ PERMANENT dobres dArt Modern deis millors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29 Telèfon 15677