Ruta Pel Barri De Pedralbes La Zona Alta

DEL MONESTIR AL CAMPUS UNIVERSITARI Ruta pel barri de Pedralbes La zona alta

edralbes és un barri de la part alta El topònim Petras Albas, que significa ‘pe- de Barcelona, situat al nord del dres blanques’, documentat per primera P districte de les Corts, que confina vegada l’any 986, fa referència al color clar amb Esplugues de Llobregat, la serra de de la roca que hi predominava. Encara avui Collserola, el districte de Sarrià – Sant Ger- en dia es pot visitar una petita part de la vasi, el barri de la Maternitat i Sant Ramon pedrera original que ha donat nom al barri. i el barri de les Corts. És una zona residen- El nom de Pedralbes va ser adoptat en pri- cial, amb una forta presència de centres es- mera instància pel mas que presidia aques- colars i universitaris de prestigi i amb unes ta àrea i, posteriorment, pel monestir que extenses zones verdes que fan del barri una s’hi va construir al damunt. Durant molts

zona agradable per passejar i fugir de l’en- segles, el monestir va ser el veritable centre Santuari de Santa Maria Reina. © Quim Roser renou urbà. És l’àrea residencial de més alt neuràlgic d’aquesta zona, a més d’un punt nivell econòmic de Barcelona i una de les central de la política i la societat tant de la moni social i urbà de la ciutat de Barcelona. zones menys densificades de la ciutat, amb ciutat com del país. El seu valor artístic és Val a dir, però, que les famílies obreres que 11.864 habitants repartits en 270 hectàrees. inqüestionable: hom el considera la joia del Hi trobem edificis i monuments van habitar-lo al començament van anar gòtic català. que són una referència sent substituïdes per d’altres pertanyents a El paisatge de la zona el componen habi- per a la història de Barcelona les classes més benestants. tatges envoltats de jardins, com a l’entorn El barri disposa d’altres edificis i monu- de l’avinguda de Pearson i del parc de ments que són una referència per a la his- Aquesta ruta és una invitació a recórrer els l’Oreneta, o blocs aïllats, com al voltant tòria de Barcelona, com ara el Palau Reial Riera, la Torre de Santa Caterina i la Font carrers de la zona alta de la ciutat, un passeig de l’avinguda de Pedralbes i de la carretera de Pedralbes, que actualment acull la seu de del Lleó, Santa Maria Reina i la Vil·la Hèlius. ple de petites joies modernistes i noucentis- d’Esplugues. Les cases senyorials definei- la Unió per la Mediterrània, els Pavellons tes que parlen de la burgesia del segle xx, i a xen aquest petit racó de la ciutat que con- Güell, el centre de computació MareNos- A l’extrem occidental es troba el barri de la acostar-se al pulmó de Barcelona: una com- centra un conjunt d’edificacions de gran trum, considerat un dels més importants en Mercè, un projecte d’habitatges socials de binació entre la natura i la tranquil·litat que valor arquitectònic i artístic, que són tes- el camp de la supercomputació, i el parc de l’època franquista i que tenia com a objectiu ofereix la serra de Collserola i la història dels timoni de fins a quin punt el modernisme i Cervantes, on es troba un dels roserars més construir el model d’habitatge ideal d’acord edificis arquitectònics, que ens parlen de les el noucentisme van arrelar amb força a la importants en l’àmbit internacional. Altres amb els valors tradicionals basats en la fa- transformacions urbanístiques del barri i de ciutat de Barcelona. llocs d’interès són el mas Can Canet de la mília. L’indret forma part avui dia del patri- la ciutat de Barcelona.

2 3 1 Planta baixa i primera planta del claustre accessibles per Monestir a persones amb mobilitat reduïda. Cadires de rodes de Pedralbes disponibles per a les persones que en necessitin Any de construcció: 1327 Senyalística i retolació accessibles en relleu

Adreça: baixada del Monestir, 9 Senyalística i retolació accessibles en Braille

Maquetes 3D tàctils del monestir i la tomba de la reina

Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda

Per a més informació, consulteu l’apartat Accessibilitat i Serveis del web del monestir de Pedralbes Consulteu l’apartat Accessibilitat i Serveis del web

del monestir de Pedralbes © Quim Roser Imatge del claustre. © Quim Roser

l monestir de Pedralbes va ser fun- El segle xvi va representar un punt d’in- (com la del Francès o la de Successió) van dat l’any 1327 per la reina Elisenda flexió per a la història del monestir a comportar un deteriorament, que es va E de Montcada, esposa de Jaume II. Va És el monestir urbà femení en causa dels canvis provocats per la unió accentuar a principis del segle xix. L’any ser habitat per monges clarisses, la branca ús més importat d’Europa i està de les corones catalanoaragonesa i caste- 1893, la contribució econòmica d’Eulàlia femenina dels franciscans. Inicialment, hi íntimament lligat a la història llana i la reforma franciscana de l’estricta Anzizu va permetre realitzar reformes i van ingressar un total de catorze monges i de la ciutat i del seu govern observança, dins una reforma general de millores al monestir. El seu treball arxi- quinze novícies, que van triar com a aba- l’Església. D’una banda, per afavorir la vístic, a més, va posar-ne en valor el llegat dessa Sobirana d’Olzet. Si el monestir ha es- cohesió política i religiosa del territori històric i artístic. El 1931, sota el govern tat capaç de resistir més de set segles dem- L’edifici és un dels millors exemples del gò- castellà-aragonès, es va decidir substituir de la Segona República, l’Estat va declarar peus ha estat, en gran part, perquè Elisenda tic català. El conjunt del Museu-monestir les abadesses de llinatges catalans per d’al- el monestir monument historicoartístic de Montcada no va parar fins a aconseguir de Pedralbes comprèn l’església i el mones- tres de llinatges castellans. De l’altra, el nacional i durant la Guerra Civil espanyola que quedés sota la protecció tant de la casa tir, que gira a l’entorn d’un claustre de tres monestir va viure una important reforma va passar a tenir diferents usos segons les reial com del Consell de Cent, un fet que li plantes envoltat de les estances principals: de l’interior que va comportar una proli- vicissituds del moment: dipòsit d’obres va permetre gaudir d’una sèrie de privile- el dormidor, el refetor, la sala capitular, les feració de les cel·les de dia, ja que es volia d’art, arxiu històric, etc. Actualment, una gis. A més, cal afegir que el monestir dels estances de l’abadessa i les cel·les de dia per tendir a una religiositat més intimista i a petita comunitat d’onze monges clarisses primers temps va ser regit pels llinatges al recolliment personal. Completen l’espai un reforç de la clausura. viu a les noves dependències annexes del més destacats de la noblesa i la burgesia ca- la cuina, les procures i la infermeria, un monestir. L’edifici ha esdevingut una icona talanes, com ara els Montcada, els Pinós, els dels edificis hospitalaris més ben conser- Els canvis sociopolítics dels anys següents cultural de la ciutat de Barcelona i acull Cardona, els Cruïlles o els Centelles. vats del Renaixement. també van afectar el monestir. Les guerres activitats culturals de tota mena.

4 5 El punt d’interès permet l’accés complet El punt d’interès permet l’accés complet

El punt d’interès es pot tocar en la seva totalitat El punt d’interès es pot tocar en la seva totalitat Vitralls de la nau central. © Quim Roser de la nau central. Vitralls El sepulcre de la reina. © Quim Roser La capella de Sant Miquel. © Quim Roser

La comunitat cepta única amb la qual va poder obrir un Elisenda de Montcada Dins de les muralles també hi havia la fleca, negoci de matons que es va fer famós a tota La reina Elisenda de Montcada (1292-1364) la carnisseria, el conventet, les dependències la ciutat, fins al punt que, des del segle xix, va ser reina consort de la Corona d’Aragó, El nom de Pedralbes prové del servei i els horts. Aquestes instal·lacions, és tradició pujar a Pedralbes a comprar el dona de Jaume II el Just. Membre d’una de de Petras Albas pel color combinades amb les rendes generades per mató de monja el dia de Sant Josep. les famílies més poderoses de Catalunya, blanc de la pedrera pròxima les possessions i les donacions que rebien, el llinatge dels Montcada, va participar permetien que el monestir s’organitzés com Una altra curiositat diu que si per al dia del d’una manera activa i destacada en la vida una població econòmicament autosuficient casament es preveu pluja, s’ha de pujar al política i cultural del seu temps. Malgrat Per a la construcció del monestir, es va aprofi- de dones aristòcrates, ja que per ingressar-hi monestir amb una cistella d’ous; en rebre-la, que no va prendre mai els hàbits de monja, tar el pendent suau de la muntanya i algunes calia pagar un dot. El monestir va arribar a les monges reciten: “Santa Clara i Sant Pu- va participar de les decisions del monestir estructures del mas Pedralbes. A la part més disposar d’un important patrimoni, un fet que jol, feu una bona escombrada a aquesta nu- des del moment de la seva fundació i va alta, s’hi va ubicar el dormidor; al nivell mit- li va conferir un pes polític i social preponde- volada que tapa el sol”, i d’aquesta manera contribuir decisivament a fer que aquest jà, l’església, i al nivell inferior, els horts. Hi rant en diverses etapes de la seva història. s’evita la pluja. La tradició ha canviat fins al no quedés mai sense finançament ni pro- destaca també la capella de Sant Miquel, joia punt que ja no queda restringida només tecció. Quan va quedar vídua, es va allotjar del Trecento català, amb les magnífiques pin- D’entre els diferents productes que s’hi al dia del casament, sinó que, cada any, al palau que hi havia fet construir al costat, tures de Ferrer Bassa. Després de cinc anys elaboraven, destaca el mató de Pedralbes o ajuntaments com el de Barcelona o Bada- on va viure fins a la seva mort. En el testa- de treballs de restauració, la capella i les pin- mató de monges. Diu la història que al segle lona van fins al monestir a fer peticions de ment va deixar totes les seves possessions a tures tornen a lluir amb tota l’esplendor. Val xv les clarisses que hi vivien van regalar tota mena a les monges clarisses a canvi la comunitat de monges i va demanar que a dir que l’etapa final d’aquests treballs s’ha a la Serafina, l’esposa del jardiner, una re- d’una cistella d’ous. s’enderroqués el palau. finançat amb l’import de la taxa turística.

6 7 2 3 Can Canet Santuari de de la Riera Santa Maria Reina Any de construcció: segles xii-xiv (gòtic)

Adreça: carrer de Bosch i Gimpera, 5-13 Any de construcció: 1922-1936

Adreça: carrer de Miret i Sans, 36

Visible des d’un espai totalment accessible Totalment accessible per a persones per a persones amb mobilitat reduïda amb mobilitat reduïda

Espai privat per a persones sòcies © Quim Roser Espai obert al públic amb horaris d’entrada © Quim Roser

an Canet de la Riera senyorejava mar la masia per adaptar-la al nou ús social església de Santa Maria Reina, una finca agrària de més de sis hec- i que va remodelar els camps de conreu per també coneguda com a parròquia C tàrees. Era una masia típica amb fer-los aptes per a la pràctica d’aquest esport. L’ de Santa Maria de Montserrat, va És una de les mostres més planta basilical de tres cossos —el central, ser construïda entre els anys 1922 i 1936 característiques del noucentisme més elevat— que, en el nivell superior, pre- Fundat l’any 1899 com a Barcelona Lawn amb la finalitat d’establir a Barcelona un d’influència italiana sentava unes golfes. La base de l’edificació Tennis Club, el Reial Club de Tennis Barcelo- monestir benedictí filial del de Montserrat. data de l’edat mitjana, època de la qual no- na és el màxim responsable de la implanta- L’edifici va ser sufragat per Josep Nicolau més es conserven unes finestres amb arcs ció de l’esport de la raqueta a la nostra ciutat. d’Olzina i en van ser artífexs Nicolau Maria presbiteri. Adossats a l’església pel costat que descansen damunt uns caps esculpits, Com va passar amb altres esports, el tennis Rubió i Tudurí, que inicià les obres, i Rai- septentrional hi ha els edificis annexos del típiques del gòtic català. va arribar a Barcelona de la mà de ciutadans mon Duran i Reynals, que va ser l’encarre- monestir, que actualment són un col·le- estrangers que s’hi van instal·lar a finals del gat d’enllestir-les quan l’arquitecte original gi major. El pòrtic té forma d’arc de mig L’estructura actual de l’edifici és el resultat segle xix. Als anys vint, el club es consolida va haver de marxar a l’exili. punt, rematat per un frontó triangular, i de diverses ampliacions dutes a terme a par- i organitza els campionats mundials indoor, està decorat amb un conjunt de pintures tir del segle xvii, quan la propietat va pas- disputats al Palau de la Indústria de la Ciuta- El conjunt, que és mostra del noucentis- de Josep Obiols realitzades entre 1950 i sar a mans de la família Canet. Al segle xix, della. I l’any 1953 Carles Godó posa en mar- me d’influència italiana, està format per 1951. La lluneta central està dedicada a l’extensió de la finca es va anar reduint fins xa un torneig, ara batejat com a Barcelona una església en forma de creu llatina amb l’Assumpció de la Verge, mentre que als que, l’any 1947, els Canet se’n van desvincu- Open Banc Sabadell Trofeu Conde de Godó, cúpula sobre el creuer i absis semicircu- laterals hi ha les representacions dels pa- lar. L’any 1954 la va adquirir el Reial Club de que s’ha convertit en un dels esdeveniments lar, dos claustres i un campanar rectangu- trons de Barcelona i Catalunya, Santa Eu- Tennis Barcelona, la institució que va refor- esportius més importants de la ciutat. lar, inspirat en el campanile de Venècia, al làlia i Sant Jordi.

8 9 4 5 Torre de Santa Casa Bartomeu Caterina Any de construcció: anterior al 1868

Adreça: carrer de la Rábida, 5 Any de construcció: segles xii-xiv (gòtic)

Adreça: carrers de Panamà, 21, i de Miret i Sans, 9

Hi ha diverses escultures i diferents elements Visible des d’un espai totalment accessible arquitectònics, tant a l’exterior com a l’interior, per a persones amb mobilitat reduïda que es poden tocar

Espai privat, es pot veure des de l’exterior © Quim Roser Espai privat, accessible quan hi ha concert © Quim Roser

ambé coneguda com a Torre de Pe- a Casa Bartomeu és una edifica- coberta plana amb terrat, jardí ordenat per dralbes o del Lleó, es tracta d’una ció noucentista d’estil mediterrani escales, terrasses i estàtues, alçats dominats T masia d’origen medieval que con- A principis del segle xvii la torre L on va viure el mecenes Josep Bar- per arcs de mig punt i balustrades, parets serva alguns elements gòtics i que actual- ja pertanyia als dominicans tomeu fins al 1980. Bartomeu la va con- blanques puntuades ornamentalment per ment és una casa senyorial. Avui hi trobem i es dedicava a produir oli i vi vertir en un centre de vida artística, es- peces de terracota, selecció estètica de la ve- el resultat de les nombroses transforma- per als monjos pecialment pel que fa a la música. Va ser getació i ús de l’aigua per refrescar i omplir cions que ha tingut al llarg del temps. Les l’escenari d’una programació estable, que l’ambient de sons agradables. fonts documentals informen que a principis abraçava des de l’òpera fins a la música de del segle xvii ja pertanyia als dominicans La torre va passar a mans de la família cambra, passant pel cant coral i el lied; la Bartomeu, que era enginyer, va participar i disposava d’una extensió d’unes quaranta Buxó. El 1920 la va adquirir el baró Santiago programació s’allargava durant tot l’any: en la presa de decisions, com ara deixar les hectàrees, dedicades a la producció de vi i Güell i López, que va construir-hi algunes a l’estiu, al Jardí dels Tarongers, i a l’hi- instal·lacions vistes, utilitzar materials sen- oli per al consum dels monjos, a més d’una dependències noves. Cap a finals dels anys vern, en una sala de música decorada amb zills i tradicionals o bé organitzar les peces granja amb bestiar i una horta. vint i en una peça de terra segregada de la tapissos al·legòrics del muralista Antoni interiors al voltant de la Sala de Música, i finca es va construir el famós restaurant La Vila i Arrufat. també va col·laborar en la planificació del Com a conseqüència de la desamortització Font del Lleó, amb uns jardins projectats jardí. Actualment, la Casa Bartomeu conti- dels béns de l’església, l’any 1835 es va en- per Rubió i Tudurí, que va donar vida al lloc La casa és una joia de l’arquitectura nou- nua programant concerts de manera esta- derrocar el convent de Santa Caterina i el durant setanta anys i va suposar l’inici de centista que reivindica els valors mediter- ble, sota la promoció del Consell Català de 1842 les terres i les altres possessions de l’obertura del que seria el futur carrer que ranis i els referents clàssics. L’arquitecte Jo- la Música, amb la qual cosa fa justícia a la la comunitat van ser venudes en subhasta. duu aquest nom. sep M. Martino en va fer un manifest d’estil: memòria del seu antic propietari.

10 11 6 7 Espai natural parcialment accessible per a persones amb mobilitat reduïda

Parc Natural Per a més informació, consulteu el Centre d’Infor- Barri de la Mercè mació del Parc Natural de la Serra de Collserola: de Collserola https://parcs.diba.cat/web/accessibilitat/detall-equi- Espai parcialment accessible per pament/-/contingut/176272/centre-d-informa- Any de construcció: 1946 a persones amb mobilitat reduïda cio-del-parc Adreça: Parc Natural de Collserola Adreça: entre la carretera d’Esplugues i Collserola Espai públic (carretera de les Aigües) Espai públic © Quim Roser © Quim Roser

a serra de Collserola és avui un parc que en faciliten l’accés. La serra deixa de l barri de la Mercè va néixer com un natural extensament boscós, però ser barrera i es converteix en lloc d’aplecs poble aïllat enmig de la muntanya L històricament no sempre ha estat i excursions. Durant les dues primeres E per tal d’oferir habitatge de protecció Va ser una de les primeres així. A finals del segle xix bona part del dècades del segle xx, amb la construcció oficial en temps de postguerra. ’ObraL Sindi- iniciatives d’habitatge territori estava ocupat per masies i àrees dels funiculars, els tramvies, els carrilets cal del Hogar va ser la responsable de dur a social del franquisme, agrícoles que es dedicaven principalment al i els ferrocarrils i l’ampliació de la xarxa terme el projecte, que preveia l’edificació de i cercava trobar el model conreu de la vinya. Al segle xx, es va iniciar de carreteres, es produeix un increment 123 habitatges. Es tractava de cases blanques d’habitatge ideal un procés d’expansió urbanística i d’aban- de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. unifamiliars amb uns baixos que, més tard, donament agrícola que, lligat a un creixent L’anomenat “pulmó verd” de la ciutat es- van ser utilitzats per establir petits comer- ús del lleure, va anar transformant el pai- devé una zona ideal per practicar esport, ços per abastir el veïnat amb productes de Un dels elements més destacables del satge. Per això es diu que Collserola ha estat passejar i estar en contacte amb la natura. primera necessitat. El projecte pretenia fugir barri és la seva festa major, que es va ce- escenari i suport de l’activitat humana i que de models republicans més comunitaristes, lebrar per primer cop l’any 1955 i que de el seu paisatge actual és fruit d’aquesta in- De les gairebé onze mil hectàrees de la com els del GATCPAC o la Casa Bloc. Volia, seguida va convertir-se en un acte veïnal teracció històrica. serra de Collserola, vuit mil van conver- en canvi, representar la nova ideologia im- rellevant que encara avui és ben viu. Ac- tir-se en el parc de Collserola el 1987 i, el perant, que tenia com a eix vertebrador la tualment, el barri de la Mercè es manté A mitjans del segle xix Collserola comença 2010, van ser declarades parc natural per institució de la família. Així, originalment, un espai singular dins de Pedralbes, amb a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen tal de garantir-ne la preservació. La zona totes les cases estaven pensades per oferir una arquitectura que ens fa pensar més les primeres cases d’estiueig a les carenes protegida està gestionada pel Consorci del un espai per al matrimoni, un per als fills i en un petit poble de muntanya que no pas barcelonines de la serra i noves carreteres Parc de Collserola. un per a les filles, a més d’una zona comuna. en un barri d’una gran ciutat.

12 13 8 9 Parc de Cervantes Pavellons Güell

Any d’inauguració: 1965 Any de construcció: 1884-1887

Adreça: avinguda Diagonal, 706 Adreça: avinguda de Pedralbes, 15

Espai parcialment accessible per a persones amb mobilitat reduïda; camins de terra, La reixa de l’entrada es pot tocar pujades i escales Espai visitable amb entrada de pagament; Espai públic amb horaris d’obertura © Quim Roser actualment tancat per obres de reforma © Quim Roser

l parc de Cervantes és un espai verd usebi Güell va encarregar a Antoni on hi ha les quadres dels cavalls, i un se- amb grans àrees de gespa, camins am- Gaudí el disseny dels jardins del gon cos, de planta circular, amb una volta E ples i un terreny de pendent suau que És un dels parcs especialitzats en E seu palau d’estiueig i la construc- esfèrica que cobreix l’espai conegut com destaca per la nombrosa presència de rosers. roses més importants d’Europa ció de les portes d’entrada del perímetre a picador. Tant la coberta de la casa del Duu el nom de l’escriptor Miguel de Cervan- i dels dos pavellons d’accés destinats a la porter com la del picador estan revestides tes, al qual es va dedicar una placa comme- casa del porter i a les cavallerisses. És el amb la innovadora tècnica del trencadís. morativa dissenyada per Carme Hosta en el concurs es va celebrar prop del Teatre Grec. primer gran treball de Gaudí i s’hi poden El conjunt és una síntesi entre innovació i quart centenari de l’edició d’El Quixot. Finalment, l’any 1965 el roserar es traslladà apreciar algunes constants de la seva ar- treball artesanal decoratiu que troba el seu a l’actual parc de Cervantes. Encara ara s’hi quitectura: els arcs, les voltes en paràbola màxim exponent en la porta de ferro for- Dins de les quatre hectàrees que ocupa tro- celebra cada primavera el Concurs Interna- o les cúpules hiperbòliques. jada que representa el drac Lladó del Jardí bem una col·lecció excepcional de més de cional de Roses Noves de Barcelona. de les Hespèrides. deu mil roserars d’unes dues mil espècies i La casa del porter està formada per dues varietats diferents que, en el millor moment Hi trobem també arbres fruiters, com el plantes rematades per una cúpula amb En passar a mans de la Universitat de de floració, entre el maig i el juny, poden ar- cirerer o el caqui, i una gran quantitat de llanterna. Gaudí fa servir la tàpia de fang Barcelona, els pavellons es van readaptar ribar a presentar prop de cent cinquanta mil plantes aromàtiques. El parc també destaca cru com a mur i opta per les totxanes de i l’any 1969 van ser declarats monument roses obertes. La idea de crear un roserar per les escultures, com ara l’obra Rombes colors a les cantonades i a les zones de les historicoartístic de caràcter nacional. Ac- a Barcelona neix l’any 1929, quan Nicolau bessons (1977), una peça de caràcter geomè- parets més exposades als esforços de càr- tualment, s’ha cedit l’ús a l’Institut Mu- Maria Rubió i Tudurí organitzà un concurs tric d’Andreu Alfaro, i un nu femení, Sereni- rega. El pavelló de les cavallerisses també nicipal del Paisatge Urbà, que du a terme internacional de roses noves. L’any 1931, el tat (1964), d’Eulàlia Fàbrega de Sentmenat. té una composició doble: un cos principal, una restauració integral de l’espai.

14 15 10 11 Jardins Palau Reial de Torre Girona de Pedralbes

Any de construcció: 1860 Any de construcció: 1919

Adreça: carrer de Jordi Girona, 31 Adreça: avinguda Diagonal, 686

Espai parcialment accessible Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda; per a persones amb mobilitat reduïda camins de sorra i pujades

l recinte de Torre Girona data del 1860; mb 7,28 hectàrees, és un dels jar- on es conserva un interessant conjunt es- era la finca privada d’estiueig del ban- dins històrics més extensos de la cultòric amb obres d’Antoni Gaudí, Eulàlia E quer i alcalde Manuel Girona, conegut El conjunt consta d’una casa A ciutat. La història dels jardins i Fàbregas, Enric Casanovas i Josep Llimona, perquè va finançar la remodelació de la façana d’estil neoclàssic i uns jardins l’actual Palau Reial de Pedralbes està ínti- entre d’altres. de la catedral de Barcelona. El conjunt cons- romàntics a imatge de l’estil mament lligada a l’esdevenir polític de la ta d’una casa d’estil neoclàssic i d’uns jardins de moda a Europa ciutat. Els jardins i el palau pertanyien a Els usos del Palau Reial i de la gran zona romàntics, reflex dels que es feien a Europa la família Güell, però després de la mort verda que l’envolta després d’expropiar- en aquells moments. L’encarregat de construir d’Eusebi Güell els hereus van cedir, el 1918, ne la casa reial han estat diversos: amb la la torre va ser l’arquitecte Oriol Mestres, que Als jardins que l’envolten, propietat de la part de la finca a la ciutat perquè aquesta li proclamació de la República, l’espai va ser també fou el responsable de la reforma del UPC, s’hi desenvolupa un projecte per mi- regalés al rei Alfons XIII com a residència cedit a l’Ajuntament, que va convertir els Gran Teatre del Liceu; és per això que es tro- rar de recuperar la biodiversitat. Així, se reial. Aquest gest suposadament altruista jardins en un parc públic i va instal·lar el ben paral·lelismes entre totes dues construc- n’ha reforçat la cobertura arbustiva, s’hi ha amagava la voluntat d’urbanitzar la zona Museu d’Arts Decoratives al palau. Durant cions. Als anys quaranta s’hi va construir la construït un espai d’herbes aromàtiques i se que connectava la plaça de Francesc Macià la dictadura, l’edifici va ser la residència ofi- capella, dessacralitzada més tard per poder-la n’han naturalitzat les basses. I encara es pre- amb el Palau Reial i, així, revaloritzar el cial de Franco a Barcelona. I amb l’arribada dedicar a usos no religiosos. Amb els anys, el tén anar més enllà creant-hi un jardí de pa- preu dels terrenys. Les obres per convertir de la democràcia, els jardins tornaren a ser recinte va anar canviant d’usos, i avui dia és la pallones, instal·lant-hi caixes niu per a ocells la finca Güell i la seva masia en el palau d’ús públic. El palau és actualment la seu seu del rectorat de la Universitat Politècnica i ratpenats, promovent-hi la conservació dels per al rei van ser dirigides per Eusebi Bona de la Secretaria General de la Unió per al de Catalunya (UPC). A la capella, hi ha instal· esquirols o eliminant-ne espècies exòtiques i i Francesc de Paula Nebot. Nicolau Maria Mediterrani. A l’estiu els jardins acullen un lat el superordinador MareNostrum. invasores, entre altres accions. Rubió i Tudurí en va dissenyar els jardins, festival de música.

16 17 Universitari Campus Nord del Gran Capità iavinguda de l’Exèrcit Güell, carrer deSor Eulàlia de Anzizu, carrer Girona, carrer deDulcet, plaça d’Eusebi avinguda dePedralbes, carrer deJordi del Doctor Marañón, avinguda deJoanXXIII, Adreça: Any deconstrucció: inicial 1953 E pública després delaGuerra Civil.L’edifici és un exemple del canvi de l’arquitectura 1957 i premi FAD d’Arquitectura el 1958, L’edifici de la Facultat deDret, construït el derch, del’Escolad’Arquitectura. i l’ampliació, acàrrecdeJosepAntoni Co d’Economia i Empresa, la Facultat de Dret caràcter modern. EndestaquenlaFacultat per lessevesinnovacions formalsielseu obres d’arquitectes derenompremiades bar-hi edificacionsmés avantguardistes, franquisme, però tambééspossibletro un estilafíal’arquitectura prototípica del Barcelona. Moltsdelsedificispresenten concentració d’universitats de la ciutat de 12 Espai públicambhoraris d’oberturaEspai http://www.ub.edu/integracio/presentacio.html https://inclusio.upc.edu/ca/compromis-upc Per a mésinformació, consulteu: d’integració per a estudiantsambdiscapacitat Universitat deBarcelona disposa deprogrames físics i virtuals, ienelsserveis iprocessos. La l’aplicació del disseny universal enelsseusespais, La Universitat Politècnica deCatalunya garanteix zona delimitada per avinguda Sarrià, avui hitrobemlamajor cola delmunicipidelesCorts n elqueera unanticterrenyagrí-

- - 18 és unaexcel·lent mostra d’arquitectura Xavier Carvajal i Rafael García de Castro, Facultat d’Economia iEmpresa,obra de Universitària d’Empresarials, actualment L’Escola d’Alts EstudisMercantilsiEscola Subi taules delallei,l’escultor Josep Maria sobre laportaprincipalde facultat (Les gren altresarts, commostra elmural situat que imperava enelpaís. Amés, s’hi inte que rebutjal’academicisme monumental un llenguatgearquitectòniccontemporani tectura racionalista ifuncionalistautilitza na. L’edifici exemplifica clarament l’arqui- l’administració, labibliotecail’aula mag- dels seminaris, ambcincplantes, ielde mitjançant unvestíbulipatisinteriors;el tres cossos:eldelesaules, ques’organitza va suposar una innovació formalitzadaen rachs i elceramista AntoniCumella). - Facultat de Dret. © Quim Roser vidrieres externesenformes geomètriques. color sobreelformigónuoladivisiódeles pis constructiusmoderns, comlamancade neorealista ifagalad’una sèriedeprinci- dors, iésundelscampus més prestigiosos docents i investiga i mésdemilcinc-cents nica. Actualment, tésetmilestudiants tecnologia desdelaUniversitat Politèc Campus Nordperpotenciar la ciènciai Entre el1984i1996es construeix el edificis escampatsentre jardins Impulsat durant el franquisme, el conjunt té uncert caràcter monumental, ambdiversos - -

19 Edifici Nexus I. © Quim Roser cions sobrelaproducció d’energia defusió. radiació contra elcànceritambé ensimula vacuna contra lasida,lesnovesteràpies de el canviclimàtic,lesonesgravitacionals, la MareNostrum, implicatenrecerques sobre lona, dinselqualestrobasuperordinador és elCentredeSupercomputació deBarce peu. Unaltreelement destacat delcampus recerca tecnològicadinsdel’àmbit euro Barcelona comaciutatcapdavantera enla cional d’HidrologiaSubterrània, quesituen i InformàticaIndustrialelCentreInterna de basetecnològica,l’InstitutRobòtica destinat aacollirempresesiinstitucions II, dissenyat perl’estudi deRicardBofilli màtica ilamatemàticaaplicada,Nexus com elsedificisNexusI,dedicatalainfor tats, estàenvoltat decentresd’investigació, de l’Estatespanyol. Amésdelestresfacul ------Edifici Nexus II. © Quim Roser Facultat d’Economia i Empresa. © Quim Roser Un barriperdescobrir banització delbarri dePedralbes va íntima Tal coms’ha explicat alllargdelaruta,ur fins alsegle tit nuclidepoblacióautònoma.Tanmateix, i alseuvoltantescomençaacrearunpe consolida elseudominiparroquialalazona Al primer terç del segle tat delbarridelazonaaltaBarcelona. perdurat al llarg dels segles com a singulari del seu origen, un caràcter privilegiat que ha polític ieconòmic.Elmonestirva tenir, des dins delpladeBarcelonacomacentresocial, mençar aadquiririmportànciaisituar-se A nisme ielnoucentismecatalà. ons, esdevenenveritablesjoiesdelmoder - dievals que,desprésd’intensesremodelaci - casalots s’edifiquen sobre antics masos me zona habitadadelaciutat.Molts d’aquests Pedralbes espotcomençaraconsiderar una cen aproliferar lescasesd’estiueig i,perfi, partir demitjansdelseglexxquancomen- tir ocomprar matóaCalaSerafina. Ésa per fer-hiexcursions ivisitar-neelmones- del monestirdePedralbes quelazonava co de pedra blanca.Va ser amblaconstrucció era bàsicamentconegudaperlaseva pedrera àrea de Barcelona que fins al segle resseguir elbarridePedralbes, una l llargd’aquesta rutas’ha pogut xix , al barri, només s’hi pujava xiv, el monestir xi ------20

podeu endinsar amblamirada d’un turista. Per conèixer de mésapropelbarri,ushi (16) olacasernadelBruc(17) . (14) com laVil·laHèlius(13),CasaHurtado ofereix altresindretsd’interès patrimonial, de lesedificacionsquelaruta hapresentat, neixen el barri de Pedralbes, que, més enllà ambient tranquil dezonaresidencial defi- medievals, pocadensitatdepoblacióiun nic edificadessobreantiguesconstruccions senyorials d’alt valor artísticiarquitectò Grans espais verdsd’ús públiciprivat, cases no nomésdelbarri,sinódetotalaciutat. gada d’aquests fets, quemarquenlahistòria tura delaDiagonal nopotexplicar-sedeslli l’àrea dePedralbes. Nohihadubtequel’ober comportà unaurbanitzaciódefinitiva detota nalment, la creació del Campus Universitari ció molt més sòlida de totaaquesta zona. Fi de Pius XII, que va impulsar una urbanitza la celebració delCongrésEucarísticalaplaça Macià finsal’esmentada finca.Ensegonlloc, la Diagonaldesdel’actual plaçadeFrancesc el motiupelqualesva urbanitzarlapartde de lafamíliaGüellareialesa,queva ser 1929, queva comportarladonaciódelpalau la celebració del’ExposicióUniversal,l’any ment lligadaatresesdeveniments. Elprimer, , laCasaCarreras (15),laTorre Moré - - - - - ● ● gran ajuda: Consultar elssegüentsrecursosusserà de ● ● 13 17 Itineraris. LesCorts2.Elpasalamoderni na, 2005. tat, tat, ment deBarcelona,2005. val finsalseglexx,deLluísBou.Ajunta- Itineraris. LesCorts.Desdel’època medie- de LluísBou. Ajuntament de Barcelo - -

21 Vil·la Hèlius. © Quim Roser ● ● ● ● 14 Barcelona, 2001. ment deBarcelona,Institut Cultura Montcada (1326-1673). Catàleg . Ajunta- Petras Albas.ElmonestirdePedralbes iels les Corts, 1993. Ajuntament deBarcelona,Districte de Masies delesCorts,d’ImmaNavarro.

Caserna del Bruc. © Quim Roser Casa Hurtado. © Quim Roser 1. Monestir de Pedralbes 10. Jardins de Torre Girona DEL MONESTIR (baixada del Monestir, 9) (carrer de Jordi Girona, 31) 2. Can Canet de la Riera 11. Palau Reial AL CAMPUS UNIVERSITARI (carrer de Bosch i Gimpera, 5-13) (avinguda Diagonal, 686) 3. Santuari de Santa Maria Reina 12. Campus Universitari (carrer de Miret i Sans, 36) 13. Vil·la Hèlius Barri de Pedralbes 4. Torre de Santa Caterina (carrer de Panamà, 13) (carrers de Panamà, 21, i de Miret i Sans, 9) 14. Casa Hurtado 5. Casa Bartomeu (avinguda de Pedralbes, 46 - 48) (carrer de la Rábida, 5) 15. Casa Carreras 6. Parc de Collserola (avinguda Pearson, 14-16) 7. Barri de la Mercè 16. Torre Moré (entre la carretera d’Esplugues i Collserola) (carrer de Miret i Sans, 2) 8. Parc de Cervantes 17. Caserna del Bruc (avinguda Diagonal, 706) (carrer de l’Exèrcit, 7) 9. Pavellons Güell 13 5 (avinguda de Pedralbes, 15)

s 1 e

g i

15 s

e 4

d Av. de Pearson

r 14 Av. de Pedralbes t C

6 Ronda de Dalt 3 Pl. Pg. de Manuel Girona 16 d’Eusebi C. d’Entença Güell Av. Diagonal Av. d’Esplugues Pl. de la 9 Reina Maria Cristina 7 10 11 M Pl. de Maria Jardins Pius XII Cristina de Pedralbes 8 17 12 Parc de M Cervantes Palau Reial Gran Via de Carles III Pl. de C. de Numància Comas Travessera de les Corts Av. Diagonal M M Zona Les Corts Universitària Jardins Distància: 7 km (entre els punts 1 i 12) de la Temps estimat: 3 h Maternitat C. de Berlín