® GRAN TEATRE DEL

Temporada 1994-95

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE 4D MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA lORICA Joyas y Perlas Joies i Perles Òpera en tres actes Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa Música de

(Amb sobretitulat)

Teatre Victòria

Dimarts, 16 de maig, 21 h, funció núm. 24, torn D Divendres, 19 de maig, 21 h, funció núm. 25, torn e Dilluns, 22 de maig, 21 h, funció núm. 26, torn B Dijous, 25 de maig, 21 h, funció núm. 27, torn A Diumenge, 28 ele maig, 17 h, funció núm. 28, torn T Dimecres, 31 de maig, 21 h, funció núm. 29, torn E

Índex

9 Repartiment 10 Resum argumental

24 Que tots els colors siguin per la música 40 «Rinnegata e felice» 53 Biografíes 61 Emegistraments

71 Pròximes funcions •

1 Madama Butterfly

Cio-Cio-San (Madama Butterfly) Catherine Malfitano Suzuki Violeta Urmana Kate Pinkerton Francesca Roig F. P. Pinkerton, tinent de la Marina dels EE.UU. Peter Dvorsky Sharpless, cònsol dels EE.UU. a Nagasaki Vicenç Sardinero Goro Antoni Comas Príncep Yamadori Vicenç Esteve L'oncle Bonzo Joan Tomas Comissari Imperial Cristòfor Viñas Funcionari del registre Antoni Lluch Mare Maria Àngels Sarroca Cosina Conxita Garcia Yakuside Adrià del Castillo Zia Carme Viaplana Nen Ingrid Bjôrnberg

Direcció musical Brian Salesky Escenografia i direcció d'escena Marco Arturo Marelli Realitzada per Sven Müller Vestuari Dagmar Niefind

Director del cor Andrés Máspero

Producció: OPER BONN (1988-89)

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

., Materials musicals G. RICORDI and Co SPA (Milà} Violí concertino Josep Ma. Alpiste Servei de traducció L'Avenç S.L. I� Resum argumental

Un tinent americà que desitja una COlnpany-a durant la seva estada al Japó es casa amb una geisha, coneguda com Madama Butterfly-. Per ella, el casament suposa la renuncia a la seva cultura i a la seva gent. Per ell, es tracta d'una experiència abans de tornar al seu país i casar­ se de debó. Tres any-s més tard d'haver marxat

cie l'estrena al el la noia encara viu només en el Programa Liceu) tinent, pensant la temporada 1909-10. moment de la seva tornada. En comprendre la seus ancestres realitat, Butterfly- retorna als Pàgina següent: Giacomo Puccini) Giuseppe Ciacosa mitjançant el ritual de I'hara-kiri. i Luigi lllica.

ACT E I

jove tinent de la marina nord-americana, ha encarregat a l'alcavot Coro que li organitzi un casa­ Pinkerton,ment circumstancial amb una geisha, Cio-Cio-San, també coneguda com Madama Butterfly. El tinent vol una companya durant la seva estada al Japó, abans de tornar al seu país i casar-se de debò. Arriba la núvia amb els seus Maria Farnetti, i es tot a la cerimònia, es fa amb primera Cio-Cio-San del Liceu. parents prepara per que totes les formalitats i l'assistència del cònsol nord-americà, 12 Il lè H L'II JI Il e L' �I I: :-. T \ L

T.� IIMh'h w.\b ;o. "-••"'·tI� ¡,,'It bol< ... th ...·.", .• "dJ, .",,,,,.1 .to,- "",OI. ,'b,,�� nt ,h._,,,,I.:I,,,,_aIlUrlinnnflh.'Cvllu .01 .,.. 1I,,�.nt3rn>.n, ru",' ¡,..

.¡",,,nb<,,••th,h.. nocl;<)0.4 ti::,. .5.

1""")"" un ..... I",� ""11.'" '-;»'1 lin' .111, Ol' rull"" "nM,.,l¡ln, 'I,," the "hh� ,<)<'1<.. '''-�1, .b.. u,,,,.rll.rmtn,I!i""-ll;l1 "Q. J if li,01., ,,-,- \('".';�1 "uI, " ",.Mlti",,,

""",1 .. ,,,,,t"'¡,'kmoH"u,,d,r Tu' th...,,,b .. r .t,,· ",d,,,¡rth",,,,or,r ••,,¡,,¡,.,.,-,h. .• ,-;"".1> .¡{� 1·1 "III�' und.r .h. 1."",."",1>."""",. bo.t"... T.,. I.ft ':",. 1IId'l'" ,,, ,

«How To \Vear Kimono» (<

Sharpless. L'oncle bonze de Cio-Cio-San irromp en la festa furiós, indignat pel fet que la noia ha renunciat a la seva cul­ tura i a la seva gent per un estranger. Abans de sortir, la maleeix i la deixa en un estat de gran abatiment. Pinkerton consola la noia, l'abraça i la convida a entrar a casa per pas­ sar-hi la nit de noces. Una casa petita davant la badia de Nagasaki. Ha estat adquirida per Goro juntament amb una noia japonesa amb la qual Pinkerton, jove tinent de la marina nord-americana, està a punt de casar-se, Goro ensenya la casa a Pinkerton i li presenta la serventa de la seva futura «esposa», Suzuki, Pinkerton només pretén un casament cir­ cumstancial que li proporcioni una companyia agradable durant la seva estada al Japó, Per la seva banda, Cio-Cio-San (coneguda com Madama Butterfly) ha acceptat la proposta de l'alcavot GOl'O a causa de la situació penosa de la seva família, convençuda que el casament és de debò,

Compareix el cònsol nord-americà de Nagasaki, Sharpless, que a causa de la pujada, Pinkerton el rep amb whisky i li Pàgina següent: esbufega Vestuari oriental. segons els occidentals. exposa amb 1:ranquil cinisme la seva filosofia: córrer món aprofitant 14 I Il I, S r ,II il Il e L ,II E \ r x t, Il E S L' �I ti Il e L' �I E x T ti L 115

els es al Madama B. F. Pinkerton. Es un brindis un plaers que presentin (ària: «Dovunque mondo»). Sharpless G IR A\ N proposa que interromp seu bonze oncle de no comparteix l'entusiasme ni la dubtosa «moral» del compa­ TIEA\TIRO ID>IEIL ILilClEO furiós, Cio-Cia-San, indignat per la renúncia de la

III��HI' .. , '�II_" ... 1 .' .. " ...... , a seva e triota uneix la seva veu a la de Pinkerton noia la i els seus ancestres. L'abandonen els i quan aquest proposa .Jann lI¡'''If"eli Cal"f'f religió MllDAMA BU'I:T�RFr.Y però parents un brindis exaltat per la prosperitat de la pàtria: «America for amics, alguns dels quals la maleeixen. Pinkerton fa fora tothom

ever». L' o H Q u E S T H A I 0: S I x U A, S a T fi L E S DU E S V E U s . L' H I M N E mentre Butterfly cau en un estat de abatiment. Amb ten­ ."._'"... gran gran

, Petri, A �I E HIC A, Q L' E S U B H fi T LLA L A I' H E I' a T I:: N C I A DEL PE H S o N A T C E I dresa' Pinkerton aconsegueix reconfortar-la E N U N DEL S D U O S

Vicent�" , k. DE fI�113 EL LA D'AMOR MÉS SUBLIMS DEL HEPEHTORI ""''''''''� •" EL SEC 1.'\STI0:T SUPERIORITAT, QUAL JUSTIFICA PUCCINIA, «BIMBA, BIMBA. SEVA lvIA0:CA D'ESCH' POLS, NON PIANCERE., IMPHESSIONANT PEH LA SUCCESSiÓ D'ANCOIXA, LA soprano Bau Bonaplara inrerpretà s'interessa núvia i a LIRISME, SEHENITAT I PASSIÓ, EN UN CLIMA HOMANTIC I SEN­ Cio-Cia-San al Liceu la temporada de El cònsul per la jove Gara, sempre l'aguait, de 1913, primavera U A L S s'ofereix a trobar-li una altra de semblant. El fan fora amb el pre­ _t"1I1cióll S U B TI A T LLA l' I' E L CAP V E S I' H E Q U E I� L S E N V A E I x. El tinent

de Gala noia i a text d'ordenar-li d'anar-Ia a buscar i Pinkerton confessa al cònsol abraça la la convida passar dins la casa per passar-hi la nit CU hOllo,' ele no haver resistir l'encant exòtic de la les ales de naces. pogut jove papallona, ss. llIlll. de la no trencar Sense el qual espera per sempre. cap vergonya, DOli Alfonso XIII y ACTE AMANDO PRECKLER tinent evoca el moment en què es casarà «de debó» amb una dona I I J)oñn VictOl·ju COC/VAS I TF.RNOSIfONl?5 I CAU!PACCtO EugellÏla americ an.a. PUCCINI FA COINCIDIH MOME\fT AlvlB EL NF.s1 ESTUFAS I FllNl$TERIA EX OF.NEI1At AQUEST

"macé" CLOT.207 Dc,,,.ch •• BARCELONA DE LES DE S'APROPEN a tres va anar 9_� CA�T LLUNyA AMICUES BUTTEHFLY, QUE Pinkerton se'n i BUUCH. anys que Butterfly L. MA.LMEní. AnIlIOt:dade•• Expolición. Puc_o de 6rnla, 68 fi POC fi POC, l'EH COME\fÇAR A DIBUIXAH EL DESTí THAclC DE encara pensa en el seu retorn. La noia viu gairebé en REPARTO L'HERO'INA, la misèria amb la seva fidel i el fill RiZZA criada, Sukuzi, NuJam" Blltt�"¡ly S"o. DALLA F LUCCI va , Gara anuncia l'arribada de Cio-Cia-San i les seves que tenir amb el tinent. El intenta Kar, PinJlI,rton N,N, amIgues, cònsol, Sharpless,

Pinlcf"·to,, .. Sr. NADAL Il EPA RTO: xerrant un convèncer es casi amb un NORRO la tot animadament Butterfly que ric, que (<

" .. Kate Pinkerton .. sense El tom/,.or'fI ..... GRANOLLERS a una sola­ ROCA Pinkerton no tornarà i si pn.u.1 social de Cio-Cia-San: família benestant, però car-li, aconseguir-ho, que que, pertanyia Gum .. Sr. G/\LLOFIH:: Coro (oc:tI("rul va ho no serà veure-la un ment li queda la mare, que viu en la misèria; el pare és mort: es ��:::�I:;a�::�:ri�. ��OLA! fa, pel' altre cop. Quan les dues dones COlllis."rio Illlperial . CR.\),iÇl.l ERS r a Lo Zio Bonlo... tornen ser se sent una i fer I'hara-kiri, per ordre de l'emperador, amb una espasa que la GIRAl.T soles, canonada des del port reco­ t',\IIHIL\ Ill-: �l.'\HHOQI'I::'iEHL" 1-'1:"1.\ Coeo general neixen un vaixell noia devotament a la seva nova casa. Fins ara, ha fet de i americà. L'alegria esclatant de Butterfly guarda I);rtcei¡in cscéniea : I.. I, ) FI·. Butterfly rebutjar prega per que la 1926-27, temporada dinari encant de la noia i, conscient de la sinceritat profunda dels xen: sense diners ni noves de Pinkerton, Butterfly refusa absoluta­ ment la certitud del seu retorn. ÉS L A F A M O S A sentiments que la porten a trencar amb les seves tradicions, cultura que algú qüestioni Funció cie en honor XIU gala d'Alfons i AHIA ,UN BEL DI, EN i intenta sense sort posar en Pinkerton. Ella matei­ VEDHEMO», LA QUAL LA NOIA TIECOHDA religió, guàrdia Victoria El.Igenia� el 27 cie maig cie 1930. LES DAHHEHÉS DE xa confessa haver anat el dia abans a la Missió i s 'ha convertit al La prolagonista cie Madama Butte/fly fou PARAULES P1NKEHTON pHOMETENT QUE TOH­ Rosetta Parnpanini, una cie les grans NABlA I SOMIA EN EL cristianisme trobar-se en harmonia amb el seu MOMENT QUE TOHNAHA A VEUHE'L, per perfecta espòs. especialisies en el personatge cie Cio-Cia-San, Se celebra la cerimònia de casament, després de la quall'esposa Arriba Sharpless, la salutació del qual corregeix Butterfly: insis­ teix a ser anomenada «Madama Pinkerton». El explica a les seves amigues que ja no es diu Madama Butterfly sinó cònsol, visiblement 161 Il E S U ,l'I A Il e u �1 E :-¡ TAL

�IADA�IF. BV'.['T.[iJRFI,Y ----I KBI',\IotTI\ll:'"

l!lItlonUl Ih,lt.'fUly ¡"an.,\ItIlJ.A.II"" ..... ,,,¡., • I.(,:u ""k 1'101<. .. ,(1,,, l'. I'. I',,,k,,,,,,,, GRAN TEATRO DEL LICEO )'./l·I\�""'-· od,o .. o 2.011 �h"'I,lh" • CCIII."'"

. • o,. III .. r ..... , , í;\' ..... ,'., I t e I CI'" a e fi � fi e ..... I .. , _, $ _. 'I, ...... t,. e ,v r W I"'fldl� J."'i,kl,i � P, .. Kh,.u: IU Conni••• .¡" 11111"'""\ • J01f.I>( J�""OI 12 de OI(Ieonb.o de 19� • I�UIA�r Ik,,,,o "101 no Co,�,,,",1 lo.·delHopòedod.,obollO .. �I .... ,,� ,1i1,�I .. ,· J,,..,r �blll"''' jJi,...... w...... '* , ... 2," IOIIda de lo QOIIIoi oflblO cf.l leollO I",penol cH T<*kl TElICa· ICIWA' l,·o.IfIOIobitleno. ES '" ANTONIO CORTIS

d. la J P",CÔÑ Antonio Ccpd� -e1J..""1A 2.. tOQIeloOflOOCJÓfl 01)1'11 en 0001 citi Mlfo. para los afiCIonados MADAMA BUTTERFLY . _. a la tIll¡s;ca LA TRAVIATA ___ CAtIOI.c-"'-IIHD.....;.I-o.iIOl. S' Vd. «MIO O'fO' _ho, 110 .:0.'10<11 Na fondo" . Madame iJuffe.. la .. ô.leo g,o,"ofô"ka .Wctrl�om."t. 1 ... - a...Ioeo .. _.O".. _ .. Io_...,._ !fly p",l.nodo y ,.produdffo•• i no ha «I"'p

.... __ ...... COfI...n.tido. 1M <¡". ua Op'Ugl" oeY.'ico no _ _ ,.,...... !'OW'" c_.., .IIUM 4_ Gb .. oonl :M.dame p .. .,¡. d•• 'Dc;a, con 'odD flôel;da.d la ,..-fudóft d.1 d .. co 'Butlerfly pln"erlan eI.ct,ko 'I (O"...IIClÓO. kI!IIb04" cH q.. II.' I...¡ot d. p'.¡.' ôre. Sr. Civil , ...t." II .. "I "'Ufldo d. lo '.Pf'Odl.OC(� da' '(IIIido Cepsír •• hoy LA NOVIA VENOm.... J"COIIN. '1 lI. PRINceSA MARGARITA PO'D la RodlO·fle(trolo -e' OpotOlO lItÓ' CO,,"P'.'O po,o Scherples q ...... ¡...... 1 ....u _�.I.I • 1_ " ..... 1' ....\1.0:- la ",�oi

D.odeellS do Oici.",b,ool'S Su.u"y,Srto.Saloqaray-'K.leplru.erlon.SrI., !Iloco doE... ro,lodo,o"'plodo.dou,,"do NOVEDADES @oro, Sr, Sr. 'Bo,ton. - Comi­ 10.lI:odlo·EIelo 'Bonro, Sr. AnOllo .. ::: e :::. �I:�:�I��; �� :." Coro çenero¡ .0100 O�V" ol 1ItDd.r.. Cldq'¡.. d" J. OL�VIELLA '10"0<1..,. lo q";'/.It;'¡IIg; 0.1" 1'\Qe�lro Director:

.. ::'�":::::=r:.�::"""I:::::':1 I¡"--,. 01,,,f_CI6 , antonio Copdevíle 'Lo Val d. III A_" o.,olIet.., ho ... • .. I I CI CI I II' � e , ". I o '" ole«Jótld. IIIP'I<'O"O., cfuC'OI 'I '" o .. CI IOl" 1'\ae�tro del Coro: Direcct6n êscéníeœ 'losé Onglado ,. LA VOZ DE' \1i11ovictosa • RADIO • RADI04ELeCT

Temporada 1933-34. Temporada 1935-36, Temporada 1941-42, i Pau Civil. amb Tinay Arel-Lhano i Pau Civil. amb Teika Kiwa i Antonio Cortis. amb Mercè Capsir

atabalat, porta notícies que no sap com explicar. La noia l'inte­ i de bona fe rromp contínuament amb comentaris innocents plens

no tros L'alcavot que demostren que sospita ni de bon la realitat. Goro intenta fer acceptar a Butterfly un matrimoni amb el ric prín­ cep japonès Yamadori, però la noia s'indigna per aquesta proposi­ ció. El mateix Yamadori es presenta per festejar la noia, que el rep amb cortesia però el rebutja. Goro comenta al cònsol, maliciós, que Butterfly encara es creu casada amb el tinent americà. El cònsol decideix desenganyar definitivament la noia tot llegint­ li una carta de Pinkerton, on l'informa que aviat tornarà a

a veure. Ni així no ho aconse­ Nagasaki però que no la vol tornar gueix: la noia l'interromp a cada paraula tot intentant trobar-hi 1 ETE una prova inqüestionable del seu amor (D U o DEL A CARTA. ,s

L' U o M o Ml G L [O RED E L M o N DO - I N C o M I N C I A TE» ). Veient la seva obcecació, el cònsol decideix accelerar les coses i, com a recurs final, preguntar-li descarnadament què farà si Pinkerton no torna mai més. Sense gairebé donar-li temps de contestar, el cònsol Pàgina següent: el retorn de l' aconsella que abandoni tota esperança sobre Imatge occidental d'una geisha i el seu de Yamadori. Profundament «protector». Pinkerton i accepti la proposta ofesa, 18 I Il E S L' ,\1 A Il e L M E x TAL Il E S 1':\1 II Il e r ,\1 I: \ 'r x t, 119

«Puccini, autèntic GRAN TEATRO DEL LICEO MADAMA BVTTERFLY DltfCC/ON ".nsne.. fMMlfSA artista del ARo UVI/I. )uwe segle XX, JUAN MESTRES CALVET JUIVII 6 d. Enero d. 1944, tarde CI leu 5.'5 en punIa sabia que els conflictes S,- d. propi.dod y Abono CI tord •• Uhlm. salid. de socials Mercedes CAP SIR Poblo CIVil Juan GUAL que oposaven Ultima repruen'lclón de 1. ópera en J Icto, delillmortal REPARTO Ntro G. PUCCINI classes socials Álaáaml% diferents l!Iu.tttl'e¿ty J!tID.IAM BUTTERFLY PINKERTON M

mentre la J...... d.. Il LA WALKVRIA A1XGEL �NCLADA disminuir, que .n .nlaya: IDOMINIO y IL CABALLUO DE LA ROSA

entre races Coro, Sr. Conulo ... ZiD BonUl, S,. Riul... Su:ukJ', Sra. Lucci, desigualtat YUtlloJori,Conllllun·u. Sr. Euru-quÎn ... Kat� Piflk�rton, Sn, 'Q:1.ld. començava a convertir­ Coro general se en una de les

. / MUltro del Coro, Jalé Angl.da. .. Direcci6n etcinica, J. Singeob. expresswns mes

importants i agudes de MAESTHO DlRECTOR ANTONIO CAPDEVlLA la conflictiuitat social

occidental d'una «3 la toilette». dels nostres dies. D'aquí Temporades 1943-4'1 i 19'14-45, amb Mercè Capsir i Pau Civil, parella Imat.ge geisha habitual a les representacions cie Madama Butte',fly ciel Liceu cie l'època, el seu interès en Madama A e T E I I I Butterfly» Butterfly acomiada el cònsol però abans crida l'infant que ha tingut RENI: LEIBOWITZ amb el tinent. S'estima més morir que deshonorar-se tornant a fer de la es retira a de geisha. Commogut, el cònsol promet fer tot el possible per assa­ sgot�da llarga vetl�a, Butterfly repo­ bentar Pinkerton de la situació. sar justament quan arriben Pinkerton i Sharpless, i\1 il IIAM" IIIITTERFlY Opcl"tl (!Il tree uct.oa Libreto du ¡lIîen d'una dona americana G. eu al Suzuki i treuen del novament ronda la y GUleo,-", ulSpn'udo lua obras du acompanyats MADAMA BUTTERFLY John L. que s'espera Goro, Duvld .uerasco Butterfly jardí que Lou" y E ::\Iûslcu. de GItlCOU10 PueCJllÎ en .l/ilein, el 17 d� de. ESlrtma1o.. Icbr6TO 1!J04; y en d Liceo, Sukuzi és de el REPARTO: casa, La criada ha sabut l'alcavot el fill de jardí. comprèn que l'esposa Pinkerton, qual que escampa que ��dJn �j:��:!�;�rodCG:;,O:!J':�����'"'¡�o d:r11$lde1Î��:� d�r19�rr: II I: 1',\ 11'1 II se sent seu lUcldama . T,,�llIko de resistir la de i se'n va. Madomo BvtttfAy Pinletton és de del Butterfly l"llU¡(lguwll incapaç ••. ,. presència Pllul' Butterfly !:)'u:;;uky Ton'es Sro. HASSEGAWA Butterfly pare desconegut. Butterfly agafa l'espasa Sr. GAllO I"mkcrtvn .. Corrado O'Urlu vi oS/¡{up!..ctle ...... , ... ;\1un\l(.l1 At;il;emn l\:ale r també ho tot en sortir la seva Schc.ple» mtcert on .. , . PULl" (limo de cambra: i de mort. GOl'O Fubrcgllt Butterfly comprèn (Joro ...... Sr. VANELU pare l'amenaça fuig. ... L"oJ_"I)I' .\IUIlUlIl 1:.:1 Prillcipe l'ul/ludori , Vlccmte HUlU�

11;', üo •.. '.. U(ltl;;O •.• \ ll!lmtin �'\I!lllf'l) no solament li (}<.>wisa,-¡ demanen renunciï al seu sinó Una canonada anuncia l'arribada d'un vaixell les dues 1:.'1 o l mpérial . Rodono .\Jurín que també Suzllky, Sra. ncozz� 1<0'- Plllkmon, Sra. WAlD¡ Goro. Sr, Gontolo que espòs, Coro senel'al liD BOlIto, Sr. Aliago: Yamcdori· ComÎloorio, Sr. ErQUlqvill: Coro QfNlllaJ .)Jac.�(.ro Director: seu JOSI:: SAUA'.n�.H. al fill. declara l'infant serà a dones com l'Abraham Lincoln. És el vaixell de Butterfly que disposició del identifiquen .Iltlc-IIlru eje Coro: .iose A_"'GLAD./\ McMstroDiI'lldOtckOrqufllo VirCce;ün : seu cscënioa hora més tard. Un del NAPOlEONE ANNOVAZZl torna a casa. en en C,..\HDI pare mitja sola, Pinkerton, que Butterfly plora d'alegria pensar xucusro cop agafa l'espasa .\JucbfclI: Mlr6 seu i, d'acomiadar-se del es fa l'hara-kiri. el moment de tornar-lo a abraçar i demana a Suzuki de collir flors pare després fill, Toshiko Hasegawa tornà a inrerpretar torna a la casa, Pinkerton la troba morta. casa. É s E L F A M Ó S D U O DEL E S F L O H s , «T UT T J Quan Temporada 1942-'13, per guarnir tota la Cio-Cia-San al Liceu la l'emparada amb la soprano japonesa Toshiko Hasegawa. 1949-50, al costat cie Manuel Ausensi S'ha fet de dia i Suzuki d'anar a I FIOH?», D'UNA VOLUPTUOSITAT LLUMINOSA, CHAN LLEUCERE­ convenç Butterfly descansar. En (Sharpless), moment arriben i Suzuki amb S A T PUR E S A. Ajudada per Suzuki, Butterfly es torna a posar el aquell Sharpless Pinkerton, que rep La criada els de la i vestit nupcial i vetlla tota la nit esperant el retorn de Pinkerton. E L llàgrimes. explica neguitosa l'espera senyora en el seu retorn. Però de sobte s'adona de la COH ,A BOCCA CHIUSA» EXPOSA AQUESTA ATMOSFEHA D'lMMOBI­ l'esperança presència d'tilla dona americana al i es tracta de LJTAT, DE SUSPENSJÓ DEL TEMPS, A pAHTIH D'UN MOTIU MUSI- jardí comprèn que l'esposa de Pinkerton, CAL EXPOSAT A L'ESCENA DE LA CABTA,

. 20 I 11" S l· ,\1 ti 11 e l .\1 I: '\ T ,\ L

«Para Butterfly, salvado el primer momento de ilusionada fe, el sino se traza en un curso ininterrumpido, inexorable. Ypor encima del exotismo, de la atmósfera pintoresca, lo que resta en nosotros, sin duda, es la impresión que dimana de este sentimiento

auténtico, que considera preferible la muerte, antes que la renuncia del ideal»

AN"'ONIO FEltNÁNDEZ-CIO Imatge occidental d'una geisha a l'escriptori. Puccini. el hombre. la obro. lo es/ela

Sharpless explica a Suzuki que han vingut per tractar de J1A,_DdfflA BlJTTEBFI�l' en •• e.� ) millors condicions. Pinkerton se sent com més va més ,:.. , .... ad..... ltd...... ' I: ,t� ¡"j,,,.tu .1 .. 1"01, Y ft\ .. / f.¡� �I ofegat pels 10 oJ� ,f""'otff,,", ri; 1\109, h.b..... / .....u. .... whi••• 1 119 .... I"�_.

• ..... " ...... '" Gnut ,'.. ,,, •• / .. ,/,':lI'> d. ,I...... h ... l/" 1\101'1, .,Ió remordiments i comprèn la magnitud de la dissort que s'apropa. EN

"..-1_ B.n .. 'II� . .:1.... 'UZZlEltI LA BHEU ÀHIA dDDIO, FIOHITO ASIL,. PINKEHTON CONFESSA •• ... . .Sor "',. o.. \'il Ti.llUlt:''I

D· U I H L A V A H E P O N S A B I LIT A T i " E H 1 N A A M S E S K.u r .. ��_ .. 1.1 ...... !>I.EII S CAP ç S S dei­

, . fuig, c_.. ", .. 1 .. 1'",1'&1\

1;1 l'ri"",,.,, ).•....J .... ,.. An' 1e OH":-.:'� ntl" B_... o.. /..,¡ S.\I\'TUIARI.\ xant-ho tot en mans dels altres. 1,l1..."'i_I,.¡....;,.¡ h •• RICO Kate Pinkerton jura a Suzuki que educarà l'infant com si fas el seu fill. ha sentit soroll i s'ha llevat corrents. Però en H .. ,..¡..,,'...._, propi Butterfly

Arli C.,I .. ¡\7.].(Il.1l'oE veure la fredor del cònsol, les llàgrimes de la criada i la desconegu­ da dona americana, comprèn que li amaguen alguna cosa. De mica en mica va comprenent que no solament li demanen que renunciï al Pàgina següent: seu espòs, sinó també al seu fill. Butterfly declara que l'infant Elena Hizzieri (Cio-Cio-San) i Manuel Ausensi

a a seu hora més tard. (Sharpless) la temporada 1952-53. estarà disposició del pare mitja Il " S L',I A Il G L' ,I E x T 22 1 Il" S L' ,\1 A Il G L' ,I E " TAL ti L 123

«Em vaig identificar molt amb el personatge de Cio-Cia-San potser perquè en tenia una concepciô diferent. Sempre el vaig veure més com una mare que no pas

com una dona

abandonada. No se suïcida perquè descobreixi l'engany del seú marit sinó perquè en demanar-li elfill, s 'adona que ella no podrà donar­ li elfutur que ellli pot proporcwnar»

IRIS A\)A�II COHHA\)ETTI

Ceisha ci' esquena. r

IlI.\tDÂIJIA �J(J"'TE.Il.l<�.J.)'

o,-.: dt> IUiM "I O. 0_. """'� ,,,.IA,,bn¡, d .. J,*,,, 1� ¡.on¡)' J:lnvwllltiuo'O, "'(\�, do Sola amb deixa anar la seva un (;1""""1<.> PUCCI"'I. Suzuki, Butterfly desesperació f,:IIIt

,(" sacríleg. Itr,pdur .....,..."'; o-.r &\XIDA.SASlfI Suzuki fa entrar llavors l'infant, que corre cap a la seva mare. "111<_ IJAItDIEItI Butterfly l'estreny 'amb punyents paraules de comiat E N L' À R I A ,TU, TU, PICCOLO IDDIO!,. Lidónaunajoguinais'amagadarrera un paravent. L'espasa cau a terra. Pinkerton arriba quan Butterfly Victoria de los Angeles inierprerà cau morta. L'infant continua _ Cio-Cio-San la temporada 1955-56. jugant al costat cie Gianni Haimondi. 24

Que tots els colors siguin per la música

tots els colors la música i als «Que siguin per per �U."I, ... H.d BC/TTEBFLJ-

Ópo.'l'fI en � I�

.. /,,,, neutres» 91," y ...... 'Jr�K"f.u:i6r •• o'llu de 14$ dt {Q prueN'" una de Iii d,IlO d. Uie,embN! d .. 19j' hi contraposarà gamma grisos ''''''p'oro40,

.VUd6'"'' UUlltrfl1l IkllnUt. TEIlALDI

_ Marco Arturo autor de la .$11-:""1/ ...... _. _._ I�, .. OORSI escriu .. Marelli, posada 1\", ¡·' .....'aIOrl ... •.. :\�Ia LATORRE PinJ:alTlft (;l&C:onto PItA.','"OEL1.l

.. BORGONO\'O ::'Iw:rflk- ... Ot 110 GutrO • •• •• Dwt;o ;\IOSJO en escena de Bonn. Per Jean-Michel ::. �::;e!!,�>\RRœnZ l'aper �:� ��:��� .: un ,uaalro I>ir'e<:k>r: no estima A:\CELO Breque «és evident que Butte1ly QUF...sT.A Rt{7idor dt uœNI: DomI'!tu«:I lIESSIN.<\ una mítica. L'absència li sinó d. caro: ésser real, figura .\Iautro (;IM-'Ùlno ltIOCITELLl

.\lnulM IIplllltadQf": . ha permès modelar aquesta figuro. ( .) però Ángel ANCl... \D,\ �iOo. di- .\'dA. de J_ Lópn lIuñœ_, -sün boceto. do! J.u.;�Sc-\"1l1n. aquest somni col-lisionarà amb una realitat que �------� ha esdevingut brutalment resistent. Vist primer Temporada 19.57-58. com uri salvador, Pinkerton esdevé per a una Butte/fly maleïda i bandejada pels seus, l'únic puntal, l 'única raó de ser: tot. Ell és per a ella, Pàgina següent: Escenografia cie Marco Arturo vlarelli Bonn. "l'occhio delfirmamento", és a dir, Déu». l'cr la producció de lOper

adama Butte/fly és una òpera intensa i despietada en la qual l'aparença resplendent amaga, amb una per­ M sistència turmentadora, la mentida o el tràgic engany.) a no intenta encobrir la però que, eles de] primer compàs l'últim, catàstrofe. Es farà palesa la ignorància d'una societat imperia­ una lista que només veu en aquesta cultura estranya joguina

a tota la humiliació es concentra Renata Tcbaldi (Cio-Cio-San) eròtica per l'entreteniment, i al Liceu la temporada 1957-58. en una dona indefensa. 26 () r lé TOT S E L S e () 1_ o Il S S I e r 1."\ P E Il L A �I l· S I e A I Q L· E T () T S E L S e () L o Il S S I e L' 1:\ P lé Il L A �I c- S I e JI 27

«Són .... La música de extremadament cromàtica i gairebé països ¡r_, IJA!tI;f BllTTEH.l-'LJ" Puccini, plena d'una Opere 1:0 tres RCIU"i, libr.;lo (k. Lu!¡i uüca ) Giu�ppe Gla· han cou, in,,,pimoo en 1;1 obra de John L Long Y 1>"J,\'id üelasee, harmonia exòtica, fa melodrama sentimental una conquerits, que mûsJca de Ginccome PUCCiNI. d'aquest gairebé I:.slo ôpl!ra II.: UIr�n6 eJI \liMII, �I 17 d� feb.-ero de 19tH, �. ell d l.iceo el ID lit: dicfel"lfre de 1909; Irabitmlo uao $1/ tragèdia arcaica sobre mortal d'una dona enamorada. IIIUC.� l'equivocació la seva cultura 11)1,' Y l,llima rt:pf('.5CIII4CWII de lU tl.. Iol pr�.stll(C d'adaptar If:!mp'''fI''í1 III dd l/ de Irbr.!1'0 de 1938. Així en Madama abans un drama REPARTO doncs, Butterfly, que de crítica a les de vida PI!A.50M11!S formes I .lfaell/lII(1 o.. Rosella NOU OUf/ufl, social, tan de moda en de la seva hi una �,�:::k�iñï((!;jo�;' ::: ::: . ����A2fJfy' l'època creació, veig tragè­ Pi,rterron ••. 'o. •• Ju." o DA VIU occidental. La civilització Slrmplf!SS o.. JO$<; SU-tORRA Gortl .,. o •• o ••••• o ••••• o.. 01,-"10 MONJO dia i refinada sobre un amor traït. Pr¡"cipe Yumadori ••• Juan RICO antiga El Tio !!!::.'

Resido,. de eJ�'U" AUI!USIO CARDI res no els una sucursals, soldats i Perquè destorbi, el decorat hi contraposarà gamma J111C...flro de roro: Rkôlldo BOTTINO de neutres. missioners intel-lats a tot MaCS/ro UPUllttltfO,.: grisos Anlid ANCLADA MAnco AnTuno MAnELLI el món el seu per imposar OlltJUr::STA SlNFO\lICA Da CRAN TEATR.O LICEO [)e-¡:

CLAUDE LËVI-STnAUSS Una lògica tràgica

se'n una Què pot dir, de l'amor? És paraula que usem i de la qual abusem per designar impulsos i atraccions, la naturalesa exacta, les motivacions, el poder, el grau de sinceritat i de profunditat dels variar a quals poden fins l'infinit. Són ben pocs els que seguint l'exemple de Meursault, l'heroi de Camus, es prohibeixen aquesta facilitat de llenguatge. La seva amiga Marie li pregunta si l'estima quan a penes comença a esbossar-se una relació entre tots dos: «Li

no volia vaig respondre que això dir res, però que em semblava que no» (<

fins un Crécy el dia que s'adona que ha recorregut camí fals, que era la víctima d'una mena de «possessió». Està equivocat no només pel que fa a la veritable personalitat d'Odette, sinó fins i tot quant Renata TebaJdi al Liceu. la temporada 1957-58. la la a la necessitat real ell tenia d'ella femme ne me Era primera vegada que que (<

en una altra il-lusió. Però les aventures «El em que s'empeltava, s'afegia r governador Estats Units sent que assumeix plenament les conseqüències amoroses són curulles mena Ara comunica ha rebut d'aquesta d'il·lusions. bé, aquestes MADAMA BUTTERFLY que d'aquesta unió, dit d'una altra manera, l'occidentalització, i això en trc-, confusions costen cares. Cares en en aero .... Jibreto de Luigi (IIÎçn \ G iuscppc Gi¡1· temps perdut, anys malaguan­ COS:l, musica dl' Giacomo PUCCINr molt més ordres de enllà dels simples detalls de la vida quotidiana. Es con­ proporcionar­ £"'(11 se ct! en sofriments i al i a la fi absurds. Si és encara opera esll'CIIÓ Mi1tÚf, cl 17 dl! ícbrcro de 191)-1, yats, aguts cap que \ en cl Liceo, d /O tic diciembre de! 1909; hnhiendu sido verteix' al cristianisme a la Missió de \11 /0-1." doncs, me )' última represe.uaciou ali/es de Ill.'; dl' 11/ prt'­ Nagasaki. D'amagat, t companyia femenina no costen més cares ... \t:1I1t: empored«, 1(1 del 15 de diciembre de 196(}. però s'acaba sabent, la qual cosa li val la maledicció contundent de al meu gust. Assegura Recordar veritats ben no és inútil RE.PARTO aquestes conegudes potser PUSOH�U l'oncle Bonzo i seva . de la , família. Una família de la de tota , qual, m quan ens al cas de Cio-Cio-San, àlias l'heroï­ Cio-Cio-San Montserrat CABALLE ' que aconsegulra aproximem Butterfly, SIIZlIk)' .. Rena GARAZIOTI manera, està a Kale nI/ker/aIl Al! Teresa CASABELLA disposada allunyar-se. na i cas com en dona d'Illica, Giacosa Puccini. Un clínic de possessió, el Pinkerton Michele MOLESE qualsevol que Sclwrpfc.'ss ... Picris ZARMAS Gero .... , .. MONJO cas En absolut. un cas un cas Diego de l'heroi de Proust? ...... És extrem, Yaniaaori , Juan RICO gai­ Príncipe Feu fora el ... m'agradi» El ilo Bonzo ., ... Gino CALO Japó rebé límit de d'amor. La noia Ull Oficial ,. Rufacl CAMPOS TOWNSEND I-IAIIIIIS ceguesa passió que aquesta japonesa Coro gel/eral: Cònsol americà (1857) sent un oficial americà és tan intensa com manifestament per injus­ Maestro Director: OTTAVIO III NO hem de remarcar Tanmateix, que aque�ta occidentalització, bé que tificada. Es intentar els la Regit/or de escena: Arsenio GJUNTA podria explicar-la per l'edat, antecedents, sincerament és del tot Maestro de cora: Riccardo BOTTINO volguda, superficial. Butterfly atribueix el

o : condició social el caràcter de l'heroïna, el es com­ Maestro apunuuior Angel ANGLADA però problema sentit del no a la Creu o a la sinó més aviat a les ORQUESTA SINFONIDA DEL ORAN TEATRO DEL LICEO sagrat, Trinitat, factors tradicionals actuen dins el marc aquests Decorados de «Vda. de J. bocetos plica perquè aquí López Muñoz_, según estatuetes ella tot excusant-se a la seva nova casa de J. López Sevilla petites que porta,

d'una situació de les més inèdites casament és un vestuario de Peris Hermanos Muebles: Miró (un que pseudo­ les ànimes dels diu amb una Materiales de Orquesta de G. Ricordi & Cia., de Milán (representen avantpassats, estranya enfrontament de dues en ella mateixa és la casament, cultures) que o solemnitat de to), encara al punyal amb què es va suïcidar el seu «Els del coronació d'un destí fora de l'habitual. juncionaris pare: «cosa sacra e mia». La maledicció del seu oncle Bonzo li arri­

recomanen als ba al més del seu ésser i en el govern profund desenllaç podrem veure que Una noia estima que ella ha conservat joves estrangers de intacta la moral i l'honor del seu país. Finalment i sobretot, en el matrimoni amb un occidental ella tota la sub­ cercar una concubina aporta Com la de les heroïnes és molt major part d'òpera, Butterfly jove, missió, fins i tot l'alienació, de la dona asiàtica. Una alienació de la durant la seva estada a anys al acte i divuit als altres dos. Quinze anys, quinze primer qual donarà mil proves, la més decisiva, el lliurament del seu fill al Yokohama. De i l'edat dels -i dels tal com els dos ame­ fet, fins jocs caramels!, remarquen seu «espòs» (<

BISBE GEOIIGE SMITII com nens ... un representacions amb Bernabé Marti. (1860) luta , són sovint els En casar-se amb ciutadà dels tants fins al morir. Ara com punt de bé, és ben sabut, aquells que 30 I Q l' E TOT S E L S e o L o Il S S I G U 1;\ P E Il L II M Ú S I G A

tenen una sensibilitat i una emotivitat particularment intenses no MADAMA BUTTERFLY són generalment uns grans sensuals (vegeu Jean-Jacques Rousseau i tres netos. Opera en libreto de luigl Illien y Giuseppe Giacosa. música de Gincomo PUCCINI altres) . REPARTO

I"T�

CioCio.Sau o . lEAN! Vírgioin Heu dit un home? Suzuki o., •. Clara BETNER

«ate Pinkerton ... M! Teresa CASABELLA Pinkerton Jaime ARAGALL

Sharpless o" Manuel AUSENSI Garo o" ,., o •• 0'0 •• o., Diego MONJO Ella no ha volgut veure la inconsistència, l'egoisme i el cinisme d'un PrlrlcÎpe Yomodori Juan RICO El Bonzo ... O"... Gino CALO en absolut interessant, sense cap que el El comisario imperial...... Rafael CAMPOS personatge escrúpol repri­

Coro meixi. Ell ha cent iens com si fos un o general comprat Butterfly per objecte

Maestro Director FRANCO FERRARIS una als bons oficis de l'alcavot Goro. Vol apro­ Director de Escena: Frans BOERLAGE prostituta, gràcies Maestro del Cora: Riccardo BOTTINO encara això li Maestro Apumador: Angel ANGLADA piar-se d'aquesta papallona fascinadora, que per hagi Ayudante del Director de ESC6I1Q: Diego MONJa de trencar les ales (és ell qui ho diu). I per això es «casa», però ben Orquesta Sinfónico del Gran Teatro del Liceo decidit a una altra: la referència a la seva futura Decorados de López Sevllln esposar-ne esposa

Vest undo Perís Hnos. Muebles: Miró : americana el matí mateix del seu casament fa venir una de ta dcl Grnn Teatro japonès AlrCZlO y armeria propiedad Emprcsa del Liceo mica de nàusees. Serà covard fins al de en el cònsol els Materiales de Orquesta. de C. Riccrdi & Cf:I., di! Milán punt delegar tràmits més molestos, anunciar el seu nou casament, per exemple, o l'emparament del seu fill (acte d'un egoisme monstruós). No presta cap atenció quan el seu amic, que sí que ho ha comprès tot, l'avisa que Butterfly no juga, que ella «hi creu». Perquè ell no té cap inten­ ció de conèixer-la. És indiferent a la seva ànima, al seu ésser, al seu jo. Romandrà a agasaki el temps que duri una escala, per no dir una bordada, i no és precisament aquesta mena de coneixement allò que l'interessa. En aquest respecte, una frase del duo del pri­ mer acte ens comunica un malestar singular, el de Butterfly quan s'inquieta pel costum d'ultramar que consisteix a clavar les papa­ llones amb una agulla sobre una planxa. Aquesta imatge de sentit hi clarament del mascle i el suïcidi Manuel Ausensi (Sharpless) doble, ja que llegim l'abraçada i Jaume Aragall (Pinkerton) final, denuncia el masclisme primari i brutal de l'americà alhora al Liceu la temporada 1965-66. que subratlla el caràcter de víctima de l'heroïna.

Una voluntat feroç d'encegament

Víctima, sens dubte, pero una víctima que consenteix, que «col-labora», gairebé podríem dir, que tem confusamènt una sortida funesta ho fa com si no se Pàgina següent: (la imatge precedent prova) i, tanmateix, Manuel Auscnsi (Sharpless) n'adonés. Butterfly camina cap a l'abisme amb els ulls tancats, es i Virginia Zeani (Cio-Cia-San) al Liceu la temporada 1965-66. llança de cap dins la gola del llop. No intenta conèixer Pinkerton, 32 o I' E TOT S E L S e O L O H S S I e L' 1.\ P E H L ti ,I ( S I e ti I) l lé TOT S E I. S e o Il L o S S I e l I \ P E Il L ,\ \1 (, S I e ,\ 33

ell no es de conèixer-la a ella «No s 'ha intentat igual que preocupa (veritablement, ma un ésser sinó una mítica real, figura elaborada de cap a peus. són una ben Les seves cosines oves no senten la cultura parella estranya!). j L'absència li ha modelar al seu comprendre permès aquesta figura aire, ja que . . / mena d'il·lusió en el moment del en el cap casament, què evoquen durant tres anys la realitat no li ha desmentit Japonesa, sino oposat cap categòric. divorci. Ella es a Sembla té de Pinkerton una nega pensar-hi. que Però no hi haurà res de més la col-lisió incloure el perillós que d'aquest somni simplement a bastida a indicis DE GIACOMO PUCCINI imatge priori, partir d'alguns elementals, pura­ massa massa una exaltat, precís, amb realitat que ha esdevingut dins de les ment immutable. Japó doncs, però REPARTO, hrutalment resistent. En gratuïta.) gloriosament poques paraules, l'alienació de Butterfly és

envers i contra tot -i I .. ; ...... occidentals. Ella defensarà estimada p, total. províncies aquesta imatge L'home menys de ser estimat ha una Cre-Cie San digne ATZUKQ AZUMA esdevingut imatge Su:rukl tothom- donant amb això la mesura del seu i alhora la LICIA GAL VANO '1 heroisme, �Ie PlnkerlQn M.' L'eurocentrisme DEL CARMEN CUBELLS adorada, venerada, divinitzada. F B Plnu.rlon GIORGIO MERICHI . de la seva alienació. fa tres Pinkerton ha Sharpl," LORENZO SACCOMANI �I Ja Goro anys que desaparegut, DIEGO MONJO el més mínim , El YlI.m,doll Principe ENRIQUE SERRA impedeix TJo El Bcnec sense la més sense enviar seva ANTONIO BO"AS donar mínima diners. La fe El Comisado La notícia, Imperial RAFAE!.. i j' necessitat d'un i CAMPOS pare respecte comprensio continua intacta. el cònsol amh una carta a la mà i llavors Coro general Apareix "I MAESTRO DIRECTOR ADOLfO CAMOZZO les cultures alienes» DIRECTOR DE per s'instaura el més dels Ella al visitant ESCENA DARlO DALLA CORTE que 1! MAESTRO DE CORO I' Per veneració? mena singular diàlegs. impedeix RICCAWO BOTTINO què aquesta Sense de la clau rau MAESTRO APUNTADOR cap dubte, o I ETH I e II K II U S e II E ANGEL ANGLADA reacciona sistemàticament a l'inrevés de com ell espera, en la i u nd der flies/eli, Die parli, s íníénice necessitat, inconscient d'un nou lapau Enropaische I O�_ ••, Gren 'Ï'eafm de, Liceo aguda alhora, pare, apropiat acaba els de frase ell i s'escarrassa a 1 Perspektire (1973) començaments ! la que pronuncia per pal-liar frustració afectiva que patia la noia tot aportant-li tot en l'únic sentit l'afavoreix. Sembla ella capgirar-ho que que encara molt seu r seguretat. Butterfly, jove, ha perdut el pare, forçat amb ell com un gat amb un ratolí, que es a posar­ a fer-se l'hara-kiri ordre del jugui complagui per mikado. Ara bé, ella el retroba en és es com en lo incòmode quan ella, el ratolí, la que debat pot Pinkerton. Com a pobre mínim, ellIi doble l'edat. És un adult, un home una no les mandíbules de la es tan­ trampa que ja pot ignorar qual fet, mentre que ella encara és gairebé una nena. Per la maduresa, quen. El seu inconscient cap a comportament des­ i la ell l'empeny aquest l'alçada força, representa la protecció, la seguretat: «Siete concertant i I com a últim recurs ella a patètic. apel·la arguments alto, forte». Fins i tot la seva manera de riure la sedueix pel que frenèticament sense adonar-se de la seva minsa vali­ que esgrimeix representa d'autoritat, de benestar: «Ridete con modi si palesi». desa. el cònsol, tot el li de li assesta Ella li demana Quan aplegant que queda valor, que l'estimi «com s'estima un nen», amb una ten­ finalment el fatal: faríeu si sabéssiu no ha de tornar dresa cop «Què que pròpiament paternal: «Vogliatemi bene, un bene da bambino, mai més?» ella roman un I'illurnina terroritzada, després, llampec quale a me si conviene». Les seves relacions amb ell s'estableixen de sobte i fa sortir el seu fill. Pinkerton en coneix l'existència? No, d'entrada no en peu d'igualtat, sinó de respecte i d'obediència: en doncs De ho tornarà! I l'entrada la societat el precisament! seguida que sàpiga, japonesa pare ho és tot; per tant, Butterfly es dirigeix de l'Abraham. Lincoln al de és com si fos el retorn. al seu com port Nagasaki marit al seu amo i senyor (vegeu el «Tornerete Signar» «Tothom ha mentit. El meu amor triomfa. Ell torna, i m'estimal » I del I segon acte). Pinkerton, estimat com un pare des del seu casa­ per dues la música es torna un esclat, subratllant amb els ment, assumeix ben aviat vegades aquesta condició esdevenint el pare del seus tutti metàl·lics el més dels actes de fe. seu superbs gratuït fill. Des d'aquest punt de vista -i només des d'aquest- la «Un bel di la famosa ària de no res de somniada i vedremo», l'òpera, afegeix imatge la imatge real coincideixen. Pel: tal com decisiu al nostre coneixement de l'heroïna. en confirma Simplement encara és més sentit com Pinkerton, absent, pare (qualitat que no trets com «en els fent-nos assistir directe» al intens de se li la ·deI seu fillla principals joc Arzuko Azuma (Cio-Ciu-Sali) pot negar, presència testimonia) que com marit la seva una milers de ha fet i Diego Moujo (Coro) o arnant imaginació, imaginació que vegades (qualitat més dubtosa, ja que precisament és Si al Liceu la leJJ1pol'"da 1968-69, absent). desfilar seu la de la retrobada: una del pel cap pellicula pellicula tres anys d'absència no ban entelat la fe conjugal de Butterfly, sens tot la fe, el fervor, i una sensibilitat es dubte hi té molt a veure precisa, confegida per que aquest nen, imatge vi va del seu pare, igual extremadament novel-Iesca. evident no esti- revela És que la fidelitat d'Andròmaca a Hèctor era Butterfly que mantinguda per la 34 I () I lè TOT S E L S e o L o Il S S I GI' I -" I' E Il L il .1'1 e s I e il

presència d'Astianax. I la devoció de Butterfly pel seu fill repro­ I Segunda representación al el seu fill és el de dueix la veneració que ella té per pare: «piccolo MADAMA IIITTEIfly Iddio» . Davant ella és mare una OPI" tn tr .. IctO' d'ell, menys que criada, simple Llbrttod. lUJOI lLUCA II GIUSEPPE davant la divinitat, GIACOSA MADAMA RUTlERFL y criatura agenollada MOllu ". GIACOMO PUCCINI II [P A" T O

Cio Cio s.n l'ASUKO HAUSHI LICIA GALVANO .MEUA YUGJ. Misèria material i deshonor JAIME AI\AGALL hlpJ.,.. "ARCO mCCHI GOto DL(GO MOfOO El Pr¡nci� Y...... :Io/1 'fROID DE SALAS (Ilk> 8onro JUA" I'ON$ (I ComI.... 1O 1�,LtI IIAfAU CAMPOS Pinkerton encarna una cultura i una civilització de les quals

JUEVES M.ntro OI'ector MICHELANGELO VELTRI té només una idea molt i ella es veu 21 DE DICIEMBRE 1912 OI�lor dtt hu,.. mEGO MOtUO Butterfly vaga però prestigiosa, NOCHE Deco,*"» GlAWRl(;Q lECHEA MNWO do CofO RICCARDO 8OmHO a a la seva li ha 1$°llaptOp,w.dy'boJIo MaeSj.o Apuntldor JO"" DOIINEMAHN preferir-la pròpia perquè calgut suportar .�".t temptada

Mueble.! MIIÓ. _ O.n"'81.Val', IUlnoS bpale,i. � ptlllqUldl: LI a tJep.,.... -Vutu"loyI.rlUOplopledado:la Empre.. la ferocitat d'aquesta darrera, El suïcidi del seu pare -per un fIOftr·o· OAOUEStA I1Nf'OHICA DEl aUN TEATRO DEl UCEO ...... , ..... u.! va uns r¡,... fo_ .. , un fer viure u._ nen, dels esdeveniments més traumàtics- li .a..b.... «1 dies horribles, Aquesta desaparició la va obligar ben aviat a esdeve­ Temporada 1972-73. la cosa ha sofert molt. abans era umh Yasuko Havashi (Cio-Cia-San) nir geisha, per qual Perquè rica, i Iauruc Aragall (Pinkerton). vivia amb benestar, La seva mare era una «nobile dama», el seu

pare, un alt dignatari nipó, Per tant, per a ella la condició de geisha era una desgràcia, Però llavors és quan apareix Pinkerton, Com el podria veure, sinó com un salvador, un enviat gairebé providencial? Es comprèn perfectament el seu reconeixement, la seva gratitud infinita envers ell: aquest home li torna el benestar, l'honorabilitat, «Or son contenta», pot dir. I per això l'amenaça de la seva desapa­ rició definitiva no és només una catàstrofe afectiva: la condemna a

tornar a ser geisha per alimentar el seu fill, una perspectiva que ella rebutja amb horror, El dilema que rosega la dona i la mare ens val en aquest instant el més admirablement patètic dels ariosos, que acaba amb aquests crits colpidors: «I Butterfly, horrible destí, dan­

a No sarà per tu. Ah no, no! Mai! Aquest ofici porta al deshonor. dansaré mai més. Abans em mataré!» Més enllà del desclassament

social, allò que sotja ara aquesta dona jove és la davallada moral, ja

a tota mena de sol·licitacions i que les geishas estan exposades pres­

sions.

Així doncs, tenim la mesura exacta de l'aspecte de seguretat que ha el matrimoni ha tingut per a Butterfly. La ceguesa que demos­ trat tenir durant tres anys és el rebuig inconscient no només del sofriment del cor sinó també de la misèria i el deshonor. Les consi­

deracions que influeixen en el lliurament del fill són probablement PilginH scgiicI11: evocat a l'acte II la con- Noies japoneses. del mateix ordre: no oblidem que GOl'O ha li': TOT S I: L S e o L O 1\ S S I r: l I \ I' I: 1\ II s .1 36 () l I: TOT S lé L S e o I. () n s s I e l 1.\ PEn L A II (' S I e A () L.I l I e 37

fins a la mort. En el .i en tres ocasions. les seves dició difícil dels fills naturals a Amèrica. Però hi hem d'afegir tot yarà primer acte, declaracions d'amor més vibrants són tema seguit que veure en Butterfly un ésser interessat, donar als motius contrapuntejades pel maledicció: d'un d'una mala que acabem d'esmentar un paper primordial o exclusiu seria ben d'aquesta prova esqueixament íntim, consciència de em absurd, igual que ho seria també ignorar-los. Perquè aquests impossible foragitar. Aquí teniu, «rinnegata» a no diu Pinkerton. No, no és realment «felice». Un ésser motius només són de I'ordre de l'informulat, sinó que la passió però «felice», maleït i exclòs seus no sentir una felicitat sense MADAMA que ha contribuït a suscitar-los els recobreix, els impedeix sortir renegat, pels pot màcula. Infidel a la seva al seu BUTTERFLY clarament a la llum. D'altra banda, si només importés l'interès, família, país, Butterfly expia, pateix

REPARTO el de l'absènc.ia de l'ésser i el la Butterfly només hauria d'acceptar les proposicions del ric càstig estimat, també de solitud, Cia Cia San MIWAKO MATSUMOTO està exiliada en el seu et deia Suzuki FLORA RAFANELLI Yamadori. Ara bé, ni una sola a les perquè propi país (<

Vestuario: Gran Teatro del ucec. Zopoteria y peluque­ acte consentirà a obrir-li de nou els ria: Així no es reconstituir l'itinerari de de Florn Rufancll¡ i d'aquest braços. üameret-vnlldeperaas. Atrezzo y arrnerfa propiedad doncs, pot Butterfly, família (Sllzuki) de lo Empresa. Miwako MalslllllolO (Cio-Cia-San) LO. plMoa utlllztldOI por loa mllloSlfDlI ,on do .lnSlrumenlOI MUllcal"s naixement orfe de més endavant a dotze o AtTAO • per pare i, ANTONIO COll CA.SA SORS. patrícia però al Liceu la l'emparada 1977-78. i tretze anys potser, si no més aviat, obligada a aprendre a cantar, a Tragèdia dignitat

Tcmporar!a 1977-78. dansar, a declamar, a servir el te segons els rites ... : una vida per a la Tot és en el destí de des de Ia mort del qual no havia nascut. D'aquí la seva revolta. Qualsevol cosa abans tràgic, doncs, Butterfly, pare fins a la catàstrofe l'ostracisme dels seus que aquesta horrible condició de geisha! Fugida desesperada, que personal, passant per parents, la solitud i la frustració, els remordiments esmorteïts la llança als braços, podríem dir, del primer vingut. L'atzar fa que però seva un tenaços. I haurà viscut la vida dins d'una sigui americà. Molt millor, tant és l'horror que sent pel Japó. Butterfly d'esposa il·lusió dins de la de les dades exactes de la seva Adopta la tradició cristiana i trenca així amb la seva família. Un funesta, ignorància situació, com herois del teatre els ulls dels no es rosari de decisions precipitades, imprudents, esbojarrades, en les aquells grec quals desclouen fins al Com es buida quals es traeixen els seus quinze anys, la seva inexperiència, la seva desenllaç. Èdip.) per exemple, que els ulls quan s'assabenta de tot. la seva banda, s'obre immaduresa profunda. Amb aquesta actuació fa les postes més Butterfly, per el ventre. arriscades, crema els seus vaixells, es tanca totes les sortides per Té la de l'heroi en lloc la d'assumir la tornar si fracassa. Però no sense experimentar l'obscur pressenti­ dignitat tràgic, primer seva mort, sense frases ni a l'alba d'una nit ment que està bastint la seva catàstrofe. Sinó, per què la persegui­ queixes. Desenganyada de vetlla, es retroba destronada dall'alto ria la imatge de la papallona clavada, per què hauria conservat ben degradada, (<

una maleïda i l'únic l'única qualsevol mena de gelosia: «Cap dona no és més feliç que vos. Butterfly bandejada pels seus, puntal, en l'única raó de ser en és el mateix dir: Sigueu-ho sempre». Ccnerositat propera a la sublimitat. Però familia, aquest món, que que

no en manera com tot. la tendència de la noia a embellir i a un Butterfly la dignitat és permanent: només la D'aquí transfigurar sense tantes virtuts. Ell és a assumeix la pobresa o en la de fer despatxar un visitant força inde­ ésser investit, que ell ho sàpiga, de per en ella ella «I'occhio del és a cent per aconsellar-li que es casi amb Yamadori, sinó en general (és l'expressió que utilitza), firmamento», la seva manera dactuar, dexpressar-se, de ser plenarnent ella dir, Déu. a és amor mateixa en el més mínim dels seus actes. Es pot dir que ha comés El que Butterfly consagra Pinkerton, doncs, menys

seva un veritable culte. Ella creu l'estima: ella l'estima efectiva­ l'equivocació de ser cega i ingènua. Potser sí. Però la sinceri­ que que

seva amorosa com s'estima una divinitat: amb una tendresa humil. i tat, la seva rectitud. la puixança de la fe són tals que ment, però a els ulls sobre el seu I la la justifiquen, la consumeixen, i finalment són els altres els que respectuosa que penes gosa alçar objecte. seva devoció concorda amb els del s 'han equivocat, o la vida, aquesta vida q li e massa gustosament principis patriarcat nipó que dóna la darrera paraula als enganyadors bergants, als covards, als requereix de la dona, amb relació al pare-Déu, submissió i sacrifici. L'absència fa de Pinkerton un ésser infinitament com Déu. aprofitats. Per la set d'absolut i el rebuig dels compromises, aques­ llunyà, Davallat mític són els Estats només �l ta noia acaba tenint una actitud de ens a admi­ d'aquest imperi que Units, grandiositat, força Imatge occidental d'una geisha i i la seva serventa. haurà estat visible en terra durant el d'una breu [rnalge or-r-idr-ntu! duna gcisll<:l. rar-la respectar-la. japonesa temps encarnació. Un pas fulgurant marcat per la concepció d'un fill, el en veneració al L'amor de és L'adoració a un fals déu «piccolo Iddio», adorat pare. Butterfly pregària, oblació, passió dolorosa. La és s 'ha i Pinkerton no Una estranya odissea conjugal, la de Butterfly, un amor ben desgràcia que Butterfly equivocat que té res d'un ni tan sols és un home. Com a només estrany. Però es tracta realment d'amor? «De l'amor -escrivia déu; molt, podria un amb el déu els nens. I Camus fent de moralista-e- només conec aquesta barreja de desig, terrir parentiu Moloch, que menja aquest error marca la dificultat de lúcidament la de tendresa i d'intelligència que em lliga a un ésser deterrninat. Butterfly per percebre ella la alhora sent la seva a Aquest compost no és el mateix per a una altra persona. No tinc el realitat, perquè rebutja que propensió utilitzar-ne els elements Al i a la és dret d'abraçar totes aquestes experiències amb el mateix nom» (<

«Rinnegata e felice»

Madama Butterfly es va estrenar a de Milà el 17 de febrer de 1904. Va arribar al Liceu ell0 de desembre de 1909 i des de llavors s 'ha representat cent-trenta-sis vegades amb protagonistes de la talla de Maria Farnetti, Rosina Storchio, Gilda dalla Rizza, Rosetta Pampanini, Mercè Capsir, Victoria de los lrnarge occidental cI'L111a geisha «a la toilette». Angeles, Renata Tebaldi, Montserrat Caballé, Pàgi na segiicut: Virginia Zeani, Yasuko Hayashi i Teresa Kubiak. Noies japoneses.

o és la primera vegada que un comentari sobre Madama Butterfly és encapçalat per aquesta frase que la petita N japonesa diu en el decurs de l'esplèndid duo que clou Pacte primer: «Rinnegata e felice». Però la temptació de fer-ho una vegada més és sempre forta, perquè la dita frase facilita considera­ Occidentals amb geishes. cions ben diverses. En primer lloc, «Hinnegata e felice» ens recorda la Cio-Cio-San enamorada, innocent i feliç de l'acte primer, abans de la maduració 42 • I \ \ \ Il " r: ,\ T I': F I" I. I e I': • .HI\\Ee\T\ I': FELICI:. 4:3

Representaciones com a Maria Farnctti havia estat «¡-falló en La j Ja febrero 1980 Francesco director. Bohème Enamorada estarà tarde, 12 y 16 noche ho sempre, però 10 Spettrino �l'�gressiv,a ,tragè�ia final.. l'estrena de l'obra a Roma. un éxito feliç nomes ho es en l acte el Bonzo i tota també la de indiscutible, primer, malgrat que la MADAMA protagonista de Madama no deixà mai el família han d'ella haver-se «casat» amb un Des de la data l'estrena, Butte/fly halagando el gusto de renegat per estranger. BU1TERFLY e felice» també del Liceu. Durant anys, certes renegaven «Rinnegata perquè l'estrena de l'obra fou un repertori alguns opinions públicos fáciles; en logró en tres actos continuava sent molt Les gran fracàs, el convenciment del mateix i Opera la relació amb el públic feliç. malgrat Puccini, Ubrelo de Giuseppe Gracosa y LUigi lIlica d'ella, però perquè en La Tosca un nuevo :segÚ¡l el drama de David Belasco. basado una historia de el John Luther Long} de Maria Farnett i. foren Livia triomf fou immediat. Hom ha dit raons protagonistes, primer gairebé que les de MUsica de GIACOMO PUCCINI primeres després 1919 l'esmentat fracàs rame en REPARTO Berlendi i Adelina L'any triunfo porparecidos poden el fet que Puccini era un triom­ (1911-12) Agostinelli (1915-16). ja Cio Cio San MIWAKO MATSUMOTO fador i Suzuki MO,,-rsERRAT APARICI al Liceu una Cio-Cio-San Rosi na Storchio, que Bohème Tosca havien un èxit FRANCISCA ROIG arribà històrica, procedimientos, y ahora (La ja tingut i críti­ Kale Pinkerton esclatant) F B. Pmkertcn GAETANO SCANO ALBERT NOU a La Storchio ca i el Sharpless havia estat la de l'estrena absoluta Milà. en la ha públic, sempre entès, però puntós, públic milanès, van voler Gafa DIEGO MONJO protagonista Butterfly El Prtncrpe Yamacor¡ MANUEL GARRI 00 El Tia Bonzo JOSE LUIS BARRERA estrenat La Bohème. fer-li car era del del Liceu, on havia pagar èxits. ni el mestre El Comisario Imperial R.-\FAEL CAMPOS públic seguido el aquests Total, que Cleofonte ja coneguda explotando seva creació de La 1920- ni els tres Maestro GERARDO L' 1922 la temporada Campanini, magnífics Director PEREZ BUSQUIER any repetí Butterfly. intèrprets principals (Rosina Director de Escena DIEGO MONJO .. El filón (. ). público ya Maestro dt: Cora RICCARDO BOTTINO el de orientals amb les Giovanni Zenatello i xtaestro JAIME TRIBO Miura encetà soprano� Storchio, Giuseppe De Luca) van poder fer Apuntador 21, Tarnaky seguit ha tornado Coro General a la costumbre res. Hom va dir hom donar trets d'autenticitat l'interpreta­ que Puccini era o les no pretenia alguns repetitiu que proporcions Dcccradcv CONSTANCIO ANGUERA quals Petuqucra DAMARET condicions vocals de le eren les ideals. el erme de «Il ció del no sempre acompanyats per aplaudirle, y tot, Corriere della LA personatge, Malgrat sera», VESTUARIO, /\ rREZZO y ARMERIA PROPIEDAD DE EMPRESA Giovanni va ser tot adients. ben clarivident va ORQUESTA SINFONICA del sin Pozza, quan dir: • aplaude, aunque «L'òpera, DEL GRAr-. TEATRO DEL UCEO no de 1924 moria Puccini i el Liceu, com a doncs, la insisteixo en vioun Conccruno Nestor EIDLER El novembre homenatge entusiasmo, sin superà prova. Malgrat tot, jo creure que, i Madama 1'1 de de 1925 amb abreujada es referà. Conté massa belles representà Butterjly gener alleugerida, l'òpera pàgi­ '1979-80. pòstum, esfuerzo» TClllporacla La 1925-26 fou nes, la seva factura és de massa És millor abans Carlota Dahmen com a protagonista. temporada MAlleus JESUS IlEIlTIlAN elegància. esperar, de l'última la Jovita Fuentes, i en les dues «La Vallgllill'dia» pronunciar paraula, LUl judici més tranquil i ponderat». intèrpret principal soprano filipina "10 cie Desembre dr 1909. dalla .> �----I------. l'obra va tenir una Gilda que van seguir, protagonista il-lustre, de del veris­ «Aquesta resurrecció esdevindrà ben aviat» Rizza, una de les millors sopranos l'època d'esplendor Cio-Cio-San Teiko i el 1930 cantà me. L'a.ny 1929 interpretà Kiva, Rosetta Dos dies de una altra de les en aquesta obra, després l'estrena, Puccini escrivia al seu cunyat grans especialistes de la van assistir-hi Massimo De Carlo i li deia MADAMA BUTTERFLY en una de les representacions qual «Estimat, estigues tranquil, que jo ho Pampanini, Arel- Lhano i Teiko estic. La em reis Alfons XIII i Victoria colla innoble torturà però no m'aterrí. viurà els Eugenia. Tinay Butterfly (Clo,Cio-San): Madama Bunerfly de l'obra al Liceu abans de la la seva i ressurrecció Kiva foren les darreres intèrprets propia vida, gemada; aquesta esdevindrà ben Suwkl: Hlroko Snho

ho Kote Pinkerton: Civil. aviat, veuràs!». Tenia raó Puccini. Només tres mesos i onze Guerra ¡ja CC":lti" FQlldc\'lln en F, p, Pinkerton: finir conflicte i amb dificultats l'activitat Madama seu Píc..:ru vtcccm¡ En el belie, especials després, Butte/fly aconseguia el primer gran èxit Sharples.: aldi�� fou una fonamental del Ieatre Grande de Brescia. El director i el eren del teatre, Madama Butte/fly pedra reper­ els mateixos. Coro: Piero de Patrna durant vuit de 1939 a La ara El Yamadorl: tori i fou seguides, protagonista havia canviat i era Salomea Krusceniski. En Príncep representada temporades Vicen, E. .. reve com a breu SOmo: amb la barcelonina Mercè Capsir aquest espai de temps, Puccini havia fet algun tall i, malgrat 1946, sempre gran soprano Comissari: alternà la Toshiko havia en Vicenç C:.ll'\'\' amb la només japonesa ell, distribuit l'obra tres actes en lloc de dos. En qualsevol protagonista, qual Director d'orquestra: Gtuur ranco Rivoli Coscnrtno cas, no feu era Dlree10r d'escen.: Fausto Buttedly ja renegada, ja feliç. - Hasegawa. Decorat.: Tilo vartscc. I'calitZ:HS per Sorm:mi Mile.. Milà seva activrtat al Liceu de Vestuerl: _Arrigo. de la L'empresa Arquer­ Després Brescia, l'obra inicià la seva carrera de triomfs arreu .Quan començà Ja del món. Al ORQUESTRA SIMFONICA 1 COR DEL es deixà descansar durant dos anys Cio-Cio-San, qual Gran Teatre del on va ha estat DEL LICEU Pàmias, Liceu, representada ORAN TEATRE. MOlilscrral Apar¡r¡ (Suzuki) amb Toshiko cent-trenta-sis tornà la 1949-50, una altra vegada i fou estrenada ell0 de desembre de temporada 1\li\\">lko MalslllllOlo (Cia-Cia-Sail) vegades, l'any al Liceu la Elena Rizzieri la molt temporada 1979-80. amb Maria Farnetti i com (1952-53).) 1909, Giacomo Pintucci a protagonistes i Temporada 1981-82. Hasegawa. Després vingueren . I 44 Il .\ .\ I': e A T il I: F" L I c: E •

• • Il I .\ " I: e cl T ,\ " F E L I c: E 45

«Passar del Tristany a la Madama Butterfly es

un contrast massa

violent; es passar de la llum a la fosca, del art veritable al soroll més a

menys falaguer al oit. hem dit Per que, ja ha altres vegades, ¿quina sígn�ficació tindràri en l'historia de la música les òperes de Puccini, com no sigui potser la de representarper medi dels sons tata la falsa apariencia, tata la buydor y superficialitat en la qu 'arreu regna societat moderna?»

«Revista Musical Catalana»

N,lin. 72. Desembre 1909. Sorlida de Cio-Cio-San (Acle I) al Liceu la temporada 1981-82.

esperada reaparició, envoltada d'una expectació extraordinària, de Victoria de los Angeles (1955-56), i la primera incorporació del personatge en la carrera de Renata Tebaldi (1957-58). Rosetta Noli (1960-61) donà pas a Montserrat Caballé (1963- en unes ben 64), representacions significatives per als records senti­ mentals de la nostra Zeani soprano. Virginia fou també una gran protagonista (1965-66 L seguida de la sensible Atzuko Azuma (1968-69), una japonesa de veu important, Yasuko Hayashi (1972- la Teresa 73), polonesa Kubiak (1975) i un tercet de protagonistes japoneses: Miwako Matsumoto (1977-78), Akiko Kuroda (1979- Yasuko Havashi (Cio-Cio-San) i una altra Yasuko 80) vegada Hayashi (1981-82). La darrera i Vicenç Sardinero (Sharpless) al Liceu la temporada 1981-82. • \ • 46 11 I \ E e ti T ti E F E L I r: E • • Il I \ \ I,: e \ T \ I,: F I: 1. I e E 47

«La Butterfly es una «L'altra dia'm van barreja de Massenet, de clonar Madama Butterfly, de Frigola, Coberna, de a can Liceu, tan mudada Borràs de Palau de .y Ji ben habillada que'ls Narcisa Freixes, però radicals tot seguit molt més bona. l'haurien presa per una L'argument, sembla del cleesa republicana; però d'en Urgell Ji Clapés. En jo vaig compendre que cambi, la Farnetti Ji en allí hi havia molta Pintucci, son dos barnilla, que'l decorat á artistes, la italiana, era lo més y el menys la

però de primerai Les part de Nyigo-Nyigo ( .. ). decoracions son d'en L'elecció entre la

Comeleràn, d'Itàlia, es a Madama y el Tristany, Inés dolentes dir; que que han habitat aquella passadores. El moblet, casa la clarrera setmana, que va deixar l'Olivella, vaigferla desseguida: adequat» papereta a favor den cPapiltu -',íll1.55. 15 de desembre 1009. Wagner» «Cil-CUL:» Núm. 395. 16 de desembre 1909. Joan POllS i Ilona Takach- (Cio-Cio-San) Joan Pons (Sharpless). Antonio Ordóñcz {Pinkerrou] i (Sharpless) al Liceu la 198+8.5. llana Takach- (Cia-Cia-Sail) al Liceu la temporada 198+85. temporada

Gino Madama Tallien, Luigi Ceresol, Pau Vidal, Luigi Borgonovo., Vanelli, vegada que Butte/fly fou representada al Liceu, la tempo­ Joan Gual, Antoni Cabanes. Manuel Ausensi, Otello rada 1984-85.) fou protagonitzada per llona Tokody. Angel Anglada, Simorra, Pieris Zarmas, Lorenzo Saccomani. Entre els intèrprets de Pinkerton i Sharpless més importants de Borgonovo, Josep Marco Stecchi, Cesare Bardelli, Vicenç Sardi nero. Arturo Testa, la història del Liceu destaquen els segiients: Giacomo Pintucci, Alberto Noli i Joan Pons entre els barítons. Emilio Perea, Miquel Mulleras, Theodor Ritch, Roberto D'Alessio, de tants i tants triomfs, encara h i ha alguns que Joan Nadal, Filippo Santagostino, Pau Civil, Gustavo Gallo, Després anys de Madama Butterfly: Cio-Cio-San, però, segueix feliç Corrado D')Otavi, Giuseppe Campera, Gianni Raimondi, Giacinto reneguen Ilona Takach, (Cia-Cia-San) amb el seu tall com ho era amb Pinkerton a la fi de l'acte Aldo Joan Bta. Michele públic, Prandelli, Bertocci, Daviu, Moiese, Bernabé \' i Raquel Pierotti (Suzuki) 1984-85. Marti, Jaume Aragall, Nicola Nicolov, Giorgio Merighi, Gaetano al Liceu la temporada primer. PAL NADAL Scano, Beniamino Prior, Pietro Visconti j Antonio Ordóñez entre els ; Federici, Ernesto Badini, Víctor Damiani, José Segura- 48 • Il I \ \ Ie r: A T A Ie F I': L I r: E •

Catherine Ma1jïtano (Cio- Cia-San) a les produccions de la Lyric Opera of Chicago (¡-larold Prince, 1991- 92) i la Scottish Opera (Núria Espert; Royal Opera House Covent Garden, 1988-89) 50 • Il I \ \ I': e \ T ,\ Ie F E L I c: I,: •

Vicenç Sardinera [Sharpless) al Gran Teatre del Liceu la temporada 1981-82.

Peter Dvorsky (Pinkerton) al Teatro alla Scala de Milà (Keita Asm-i) la temporada 1985-86. Il IOC Il ¡\ F I E S I 53

Biografies BRI A N S A L E S K y (Director Komische Oper de Berlín i Òpera musical) Va estudiar a la In­ d'Estocolm.

diana University, a la New York Com a director d'escena ha destacat City's High School of Music and en òperes com ara Art i a la Iuilliard School, amb (Hamburg, Volksoper de Viena), mestres com Cianfranco Masini. Cosi fan tutte (Hamburg, Mann­ La seva carrera inclou òpera, heim, Volksoper de Viena), Fals­ opereta, música simfònica i de taff (Oper Bonn), Cardillac de cambra, ballet i dansa moderna. El Hindemith (Staatsoper de Viena), seu debut europeu fou al Gran Capriccio (Sâchsische Staatsoper Teatre del Liceu el juny de 19-85; de Dresden), (Òpera Brian Salesky en unes representacions de L'elisir de París), Semele de Haendel d'amare protagonitzades per Al­ (Ludwigsburger Festspiele), Le fredo Kraus i Sonia Ghazarian. Va grand macabre de Ligeti (Opern­ ser convidat immediatament a di­ haus Zürich) i Der Prinz van rigir l'Orquesta de Radiotelevisión Homburg de Henze (Oper Koln}. Española, l'Orquestra Simfònica de Perú i les orquestres de San Diego, Winnipeg, Denver, Sira­ CATHERINE MALFITANO cusa, Greensboro i South Bend, a (Cio-Cio-San) Va néixer a Nova més de les de cambra orquestres de York i els seus primers papers van Los Angeles i Indianapolis. ser Susanna (Le nozze di Figaro), Del 1973 al 1983, va dirigir a la New Lulu, Violetta (La Traviata), els

York City Opera obres com ara tres papers femenins de Les contes , La Cenerentola i la d'Hoffmann, Konstanze (Die primera producció mundial de la Entfùhrung aus dem Serail), Catherine Malfitano versió operística de Candide de Nedda (I Pagliacci), Margherite Leonard Bernstein. (Faust), Mimi (La Bohème), Amelia (Simon Boccanegra), Thais, Suor Angelica, Daphne, MARCO ARTURO MARELLI Poppea (L'incoronazione di Pop­ (Director d'escena) Va néixer a pea), Juliette (Romeo et Juliette), IJ E N D Zuric i començà a treballar com a Marie (Wozzeck) i moltes òperes escenògraf i figurinista a la Ham­ americanes, algunes de les quals va burgische Sttatsoper, Oper Frank- estrenar.

furt, Oper Kôln, Royal Opera Va interpretar molts d'aquests papers House Covent Garden de Londres, a teatres com ara el Metropolitan 54 I Il IOC Il A F I E S

de Nova York, la Lyric Opera de Sq/eLio de Verdi, Salome de Chicago, Teatro alla Scala de Milà, Strauss, Anthon)' and Cleopatra Covent Garden, Teatro Comunale de Barber i Tosca de Puccini a de Florència, Opéra de París, Roma amb Plácido Domingo, Staatsoper de Viena, Bayerische Ruggero Raimondi i Zubin Mehta. Staatsoper de Munie, Festival de Per aquest darrer enregistrament Salzburg, Theatre Royal de La ha estat guardonada amb el Premi Monnaie de Brussel-les, Grand Emmy (<

Canta sovint a totes les temporades i Manon Lescout; entre d'altres. El perfume operístiques espanyoles: Oviedo, L' any 1977 debutà al Metropoli­ La Coruña, Tenerife, Madrid, Bil­ tan de Nova York amb La Tra­ del que están bao (Adriana Lecouvreur, Die viata i poc després actuà a Mun�b,� Walkúre), Baroelona, etc. Al Tea­ al Covent Garden de Londres i a la

tro Lírico Nacional La Zarzuela Scala Milà. Des vestidos de d'aleshores debutà l'any 1988 amb Ermione i canta de manera regular a tots els al Gran Teatre del Liceu ha inter­ grans teatres d'òpera del món i Peler Dvorsky los sueños. en vingut moltes representacions enregistra discs per diversos se­ d'òperes com ara Ele/ara, Pikooa­ gells. L'any 1984 hom li concedí el ya Dama, Madama Butterfly; títol de «Artista Nacional» al seu Manon Lescaut, La Fiamma, Lo­ país i el 1986 fou nomenat «Kam­ hengrin, La gazza ladra i un mersanger» per l'Òpera de Viena. recitallíric (1993), entre d'altres. Debutà al Gran Teatre del Liceu la Entre les seves darreres actuacions temporada 1986-87 amb Lucia di destaca el Stabat Mater de Lammermoor. Pergolesi al Teatro Arriaga (Bilbao) i la Passió segons Sant Mateu. a Pamplona i Santander. V I e E N ç S A H o I N E H O (Shar­ pless) Nascut a Barcelona, estu­ dià al Conservatori Superior Muni­ PET E Il. O V OR S K y (F. P. cipal de Música i continuà els estu­ Pinkerton) Neix a Bratislava dis de cant amb Mercè Capsir i a (Eslovàquia). Acabats els seus es­ Itàlia amb Vladimiro Badiali. El tudis de música i cant quan només 1964 signà el seu primer contrac­ tenia vint anys, fou contractat pel te amb el Liceu i més tard passà al Sardinero Vicenç Teatre Nacional de Bratislava. Teatro de la Zarzuela de Madrid

L'any 1974 guanyà el primer pre­ com a primer baríton estable, du­ mi al Concurs Txaikovski de Mos­ l'ant dos rulyS. El 1965 obtingué el cou, i continuà els estudis a Milà. primer premi al Concurs Interna­ L'any 1975 fou contractat per cional «Francesc Viñas" i la tem- l'Òpera de Viena, on els seus èxits porada 1967-68 tornà al Liceu el feren un dels artistes predilectes amb el papel' d'Enrico de Lucia di del públic en el repertori italià, Lammermoor. El mateix any gua­ destacant en obres com L'elisir nyà el primer premi del Concurs' d'amare, Lucia di Lammermoor, de Bussetto; això li permeté La Bohème, La Traviata, debutar a La Scala, també amb Perfume Carolina Herrera

New York 58 I Il IOC Il JI F 1 I; s

Lucia di Lammermoor. Poc des­ Ha cantat a Madrid, Bilbao, Córdoba. prés actuà per primera vegada a Málaga, La Coruña, etc. Al Teatro l'Òpera de Viena i al Metropolitan de La Zarzuela va estrenar EL se­ de Nova York (La Bohème), tot creto enamorado de Balboa i a començant una carrera interna- I'Olimpiada Cultural 1992 va es- cional ben brillant. trenar Asdrúbila de Carles Santos. -)E:­ Al Liceu ha intervingut en cent cin- En el seu repertori destaquen papers quanta representacions amh pa- mozartians com ara Ferrando /\IIIUlli CUIlIas EBEL pers molt diversos, entre els quals (COsl fan tutte) i Tamino (Die destaquen Figaro (Il barbiere di Zauberjiôte¡ i papers rossinians en SivigLia), Severo (Poliuto), Azzo les òperes La Cenerentola; L'oc- • • e (Parisina d'Este), Giorgio Ger­ casione fa il Ladro, IL b arbiere di los arquitectos d I tiempo mont (La Traviata), Francesco SivigLia i La cambiaLe di matri- Foscari (I due Foscari), Rodrigo di moruo, Posa (Don Carlo), Marcello (La Bohème) i Sharpless (Madama ButterfiyíN« intervenir a la gala V I e E N ç E S T E V E (Príncep Les millors veus deL món a benefi­ Yamadori) Va néixer i estudià a ci del Liceu (Palau Sant Jordi, 17 Barcelona amb els mestres Jaume de març de 1994). Francisco Puig i Pura Gómez de Ribó, i al Conservatori Superior Municipal. Debutà al Gran Teatre A N T O N I e O M A S (Goro) Nas­ del Liceu l'any 1978, després de qué a Barcelona. Cursà estudis de participar en el Certamen d'Os­ piano, harmonia i composició a tende (Bèlgica). Ha actuat a Bar­ l'Acadèmia Marshall de Barcelona, celona, Madrid, Bilbao, Oviedo, -1911- on també féu els estudis de cant etc. i també a París, Niça, Monte­ amb Montserrat Aparici. Debutà al Carlo, Sicília i Alemanya. L'any Liceu la 1983 -84 amb 1981 els al temporada aconseguí premis Para información y Hérodiade i ha intervingut ja en millor cantant espanyol i al millor relación de concesionarios més de cent representacions. Entre intèrpret de Mozart al Concurs dirigirse a FARLABO RELOJERIA S.A. les seves interpretacions més desta­ Internacional «Francesc ViJ"O"laS». El Isla de Java, 33 2834 Madrid cades cal citar el paper de cantant 1981 va cantar el de paper Figaro - Tels. (91) 358 12 88 358 10 20 italià de Capriccio (1990-91) i el (IL barbiere eli SivigLia) al Teatre de Pang a la representació de Tu­ Grec de Barcelona, en una posada

randat del Palau Sant Jordi des­ en escena de Mario Gas. Vicenç Esteve prés de l'incendi del Liceu. I 61

Enregistraments S'inclou una selecció de les versions Eleanor Steber (C), Madeira (S), Ri­ íntegres. Els personatges principals chard Tucker (P), Valdengo (Sh). són esmentats en l'ordre següent: Orquestra i cordel Metropolitan de I Cio-Cio-San (C), Suzuki (S), Nova York. CBS, 1949. -h Pinkerton (P), Sharpless (Sh). A continuació l'orquestra, el cor, el Elizaveta Sumskaia (C), Elizaveta director musical, el director d'es­ Gribova (S), Ivan Kozlovskij (P), cena (si s'escau), el segell disco­ P. Selivanov (Sh). Orquestra Fil­ gràfic i l'any de l'emegistrament. harmònicadeMoscou. Cordel Tea­

tre Bolshoi. Dir.: P. Bron. Melodi­

Versions en disc ya, 1950 (cantat en rus)

Rosina Buckman (C), Walker/Peel (S), Renata Tebalcli (C), Nell Rankin (S), Davies (P), Ranalow (Sh). Dir.: Giuseppe Campora (P), Giovanni Goossens. Claremont, 1924 (can­ Inghilleri (Sh). Orquestra i cor de tat en anglès) l'Academia Santa Cecilia de Roma. Dir.: Alberto Erede. Decca, 1951 Hosetta.Pampanini (C), Velazquez (S),) (CD) Alessandro Granda (P), Vanelli (Sh). Orquestra i cor de la Scala de Danica Ilitsch (C), Hilde Hossi-Maj­ Milà. Dir.: Molajoli. Col, 1928. dan (S), Radko Delorko (P). Or­ questra Simfònica Austríaca. Dir.: Margaret Sheridan (C), Mannarini (S), Wilhelm Loibner. Hemington, Cecil (P), Weinberg (Sh). Orques­ 1951.

tra i cor de la Scala de Milà. Dir.: Sabajno. HMV, 1931. Clara Petrella (C), Mafalda Masini (S), Ferruccio Tagliavini (P), Giu­ Toti dal Monte (C), Palombini (S), seppe Taddei (Sh). Orquestra i cor Beniamino Gigli (P), Basiola (Sh). de la HAl de Torí. DiT.: Angelo Orquestrai cor de l'Òpera de Roma. Questa. Cerra, 1954. Dir.: Oliviero de Fabritiis. EMI, 1939 (CD) Victoria de los Angeles (C), Anna Maria Canali (S), Giuseppe di Stefano Licia Albanese (C), Browning (S), (P), Tito Gobbi (Sh). Orquestra i Melton (Pj.Brownlee (Sh). Orques­ cor de l'Òpera de Roma. Dir.: Gia­ tra i cor del Metropolitan de Nova nandrea Gavazzeni. EM!, 1954 York. 1940. (CD) 62 I "N Il E e I s T Il ti NI E N T S

Maria Callas (C), Lucia Danieli (S), Michèle Le Bris (C), Janet Berbié (S), Nicolai Gedda (P), Mario Borriello José Luccioni (P), Robert Massard (Sh). Orquestra i cor de la Scala de (Sh). Dir.: Hartemann. Vega, 1960 Milà. Dir.: Herbert von Karajan. (cantat en francès) EMI, 1955 (CD) Marie Collier (C), Charles Craig (P). Martha Angelici (C), Janine Collard Orquestra i cor del Sacller's Wells. (S), Albert Lance (P), Julien Gio­ HMV, 1960. vanetti (Sh). Orquestra i cor de l'Opéra-Comique de París. Dir.: Anny Schlemm (C), Hetty Plümacher Albert Wolff. Pathe, 1956 (cantat (S), Sandor Konya (P), Kim Borg en francès) (Sh). Orquestra i cor de Wurtem­ berg. Dir.: Ferdinand Leitner. Dorothy Kirsten (C), Mildred Miller Deutsche Grammophon, 1960 (S), Daniele Barioni (P), Clifford (cantat en alemany) Harvont (Sh). Orquestra i cor del Metropolitan de Nova York. Dir.: Victoria de los Angeles (C), Miriam Dimitri Mitropoulos. 1957 (CD) Pirazzini (S), [ussi Bjôrling (P), Mario Sereni (Sh). Orquestra i cor Anna Moffo (C), Rosalind Elias (S), de l'Òpera de Roma. Dir.: Gabriele Cesare Valletti (P), R. Cesari (Sh). Santini. EMI, 1960 (CD) Orquestra i cor de l'Òpera de Roma. Dir.: Erich Leinsdorf. RCA, 1958. Leontyne Price (C), Rosalind Elias (CD) (S), Richard Tucker (P), Philip Maero (Sh).Orquestra i cor de la Renata Tebaldi (C), Fiorenza Cosso­ RCA Italiana. Dir.: Erich Leins­ tto (S), Carlo Bergonzi (P), Enzo dorf. RCA, 1962 (CD) Sordello (Sh). Orquestra i cor de l'Academia Santa Cecilia de Roma. Renata Scotto (C), Anna di Stasio (S), Dir.: Tullio Serafin. Decca, 1958 Carlo Bergonzi (P),RolandoPane- (CD) rai (Sh). Orquestra i cor de l'Òpera de Roma. Dir.: JohnBarbirolli. EMI, Magda Olivero (C), Fernanda Cadoni 1966 (CD) (S), Renato Cioni (P), Mario Zana- si (Sh). Orquestra i cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Dir.: Nicola Rescigno. HRE, 1961 (CD) E L'I Il E e I s T Il il �I E N T S I 65

Virginia Gordoni (C), Nedda Casei Renata Scotto (C), Gillian Knight (S), (S), Michele MoIese (P), Valerio PlácidoDorningo(P),IngvarWixell Meucci (Sh). Orquestra Simfònica (Sh). Orquestra Philharmonia. de Viena. Cor del'ÒperaEstatal de Ambrosian Opera Chorus. Dir.:

Viena. Dir.: ella Santi .. Orpheus, Lorin Maazel. CBS, 1978 (CD) 1966.

Veronica Kineses (C), Klara Takacs Raina Kabaivanska (C), Mirella Mar­ (S), Peter Dvorsky (P), Miller (Sh). cossi (S), Gino Taddei (P), Gianni Orquestra i cor de l'Òpera d'Hun­ Maffeo (Sh). Orquestra Filharmò­ gria.Dir.: Giuseppe Patané. Hun­ nica de Nàpols i Academia Coral garoton, 1981. Napolitana. Dir.: Ugo Rapalo. Basf, 1969. Raina Kabaivanska (C), Alexandrina Milcheva (S), Nazzareno Antinori Maria Chiara (C), Trudeliese Schmidt (P),NelsonPortella (Sh). Orquestra (S), James King (P), Hermann Prey Filharmònica de Sofia. Dir.: (Sh). Orquestra i cor de la Ràdio de Gabriele Bellini. Frequenz, 1982 Baviera. Dir.: Giuseppe Patané. (CD) Eurodisc, 1971. Mirella Freni (C), Teresa Berganza Mirella Freni (C), Christa Ludwig (S), (S), Josep Carreras (P), Joan Pons Luciano Pavarotti (P), Robert Ker­ (Sh). Orquestra Philharmonia. Dir.: ns (Sh). Orquestra Filharmònica Giuseppe Sinopoli. Deutsche Gra­ de Viena. Cor de l'Òpera de l'Estat mmophon, 1987 (CD)

de Viena. Dir.: Herbert van Kara­ jan. Decca, 1974 (CD) Anna Tomowa-Sintow (C), S. Mineva (S), Jaume Aragall (P), Alberto Montserrat Caballé (C), Silvana Ma­ Rinaldi (Sh). Orquestra de l'Òpera zzieri (S), Bernabé Martí (P), Fran­ de Sofia. Dir.: R. Raichev. Capric­ co Bordoni (Sh). Orquestra Simfò­ cio, 1987 (CD) nica de Barcelona. Cor del Gran

Teatre del Liceu. Dir.: Armando Gatto. Decca, 1978.

ABSOLUMENT

PARIS E .'i Il E e I s T Il ti �I I:: N T S I 67

Versions en video Tot i no ser una intèpret molt imaginativa, el de la Tebaldi ha Mirella Freni (C), Christa Ludwig (S), estat un dels instruments de soprano Plácido Domingo (P), Robert Ker- més admirats de les darreres ns (Sh). Orquestra Filharmònica dècades, i Butterfly ha estat un dels de Viena. Cor de l'Òpera de l'Estat millors papers amb què demostrar- de Viena. Dir.: Herbert von Kara- ho. En el primer enregistrament

jan. Directord'escena: Jean-Pierre per a Decca, el 1951, i amb Ponnelle. Unitel, 1974 (CDV) l'excel·lent Pinkerton de Giuseppe Camp ora, la veu sona radiant, però Yasuko Hayashi (C), Hak-Nam Kim encara és més recomanable la versió (S), Peter Dvorsky (P), Giorgio de 1958, en la qualla soprano és Zancanaro (Sh). Orquestra i cor igualment sumptuosa i està del Teatro alla Scala de Milà. Dir.: acompanyada, en un emocionant Lorin Maazel. Director d'escena: duet de les flors, per una principiant Keita Asari. Pioneer, 1985 (CDV, Fiorenza Cossotto; a més, s 'hi troba amb subtítols opcionals per el Pinkerton impecable de Carlo teletext). Bergonzi. La direcció de Tullio Serafin, amb un ofici que avui ja sembla desaparegut, és també remarcable. La Butterfly de Victoria de los Angeles Comentari emociona per la seva fragilitat i lirisme, servida amb una veu de La discografia de Madama Butte/fly gran puresa, exposada al màxim en és abundant, lògicament, si con­ la gravació de 1954, on és dirigida de un xic siderem l' extraordinària popu- forma prosaica, però Gavazzeni. Di Stefano 1aritat que han assolit les desven­ ferma, per tures de Cio-Cio-San, però està és un Pinkerton d'un entusiasme i Gobbi dóna la mida dominada per quatre sopranos que desarmant

al seu En la versió han abordat per duplicat en els justa Sharpless. estudis de gravació el rol de de 1960, la veu de la soprano l'heroïna pucciniana. Aquestes són catalana sembla menys impressio­ Renata Tebaldi, Victoria de los nant, però la concepció continua Angeles, Renata Scotto i Mirella essent antològica. En un dels seus Freni. darrers emegistraments, Bjôrling

Major de Sarrià, 57 PI. de Sarrià, 9 ¡ 10 Tel. 2030714 Tel. 2030473 08017 Barcelona 08017 Barcelona 68 I I: N Il E e I s T Il A M E N T S

encara exhibeix una veu de gran Freni, per la seva banda, és una

la direcció en bellesa, però de Santini modèlica Butterfly ambdós Prima voce. és grisament funcional. registres, mes madura amb Renata Scotto, a diferència de les Sinopoli, d'una dolçor exquisida sopranos anteriors, enregistrà les amb Karajan. Aquí compta amb Î seves dues aportacions a l'òpera de un Pavarotti que fa simpàtic el

Puccini amb força anys de dife­ paper de Pinkerton i amb una

rència. Amb la direcció intensa i luxosa Suzuki en la veu de Christa

apassionant de Barbirolli, la in­ Ludwig. A la segona edició, tèrpret encara està poc feta, però Carreras i Pons fan més que justícia amb Maazel, tot i certes febleses a la seva reputació, mentre que vocals, la caracterització dramàtica Teresa Berganza es llueix en una està pensada fins al darrer detall. part inusual per a ella. Bergonzi i Panerai són àmpliament No es pot acabarunrepàs ales edicions superiors a Domingo i Wixell, de Madama Butterfly sense parlar mentre que la direcció de Maazel, de l'aportació de Maria Callas; la

més simfònica que teatral, evita seva d'acolorir la veu capacitat CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. caure en qualsevol excés senti­ segons les necessitats del personatge mentalista. i el seu inigualat instint dramàtic Oro Rolex. El metal más precioso y el reloj Mirella Freni ha les dues troben en protagonitzat plena resposta l'ardent más preciso. Al unísono, en una joya que va versions orquestralment més batuta de Karajan, menys am­ más allá del tiempo. Una forma única de impactants de la discografia, les de pullós que anys després. Llàstima brillar. Ellatido más exclusivo.

i Tots dos Gedda un Pinkerton de Karajan Sinopoli. que sigui Música para quienes entienden compten amb orquestres d'un so limitat interès, com la resta de el idioma de los símbolos. ROLEX a/Geneva fascinant i extreuen, amb algun cantants, però queda l'especial temps esllanguit, tot el fruit de la química que van saber trobar la

rica paleta sonora pucciniana. La soprano i el director.

Xavier Cester

J. QOCÂ Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA BOlUJttiiqlUJ(! Diagonal, 580. BARCELONA I 71

Pròximes funcions Festival de Cultura Nòrdica en solidaritat amb el Gran Teatre del Liceu

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Christian Eggen Solistes: Rannveig Braga-Postl; Elisabeth Meyer-Topse, sopranos

Obres de Ceirr Tveitt, Sigfus Einarsson, Sigurdur Thordarsson, Ture Rangstrèim, Jean Sibelius i Eduard Toldrà.

Palau de la Música Catalana Divendres, 2 de juny, 21 h.

«Higoletto» de Barry Anderson / Joan Pons, Alessandra Ruffini / Alida Ferrarini, Fernando de la Mora / Salvatore Fisichella, Laura Polverelli, Stefano Palatchi, Cristobal Viñas, Manel Garrido, Alfred Heilbron, María Uriz, Rosa Maria Conesa, Vicenç Esteve, Carme Viaplana, Antoni Lluch.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Giuliano Carella Direcció d'escena: Joan Lluís Bozzo Escenografia i vestuari: Isidre Prunés Coreografia: Ramon Oller Nova Producció: Consorci del Gran Teatre del Liceu

Teatre Victòria Dilluns, 19 de juny, 21 h, funció núm. 30, tom B Dijous, 22 de juny, 21 h, funció núm. 31, tom A Diumenge, 25 de juny, 17 h, funció núm. 32, tom T 27 de 21 funció núm. tom D . Dimarts, juny, h, 33, Dimecres, 28 de juny, 21 h, funció núm. 34, tom E Dijous, 29 de juny, 21 h, funció núm. 37, fora d'abonament Divendres, 30 de juny, 21 h, funció núm. 35, tom C COOBDINACIÓ: JOAN MATABOSCH

DIBECCIÓ D'ABT I DISSENY CBÀFIC: JOSEP BAcA FOTOCBAFIES: ANDREW ECCLES (FOTOCIlAFIA CATHERINE MALFITANO), DOMINIC PHOTOCIlAPHY (ROYAL OPEIlA HOUSE COVENT ·CAHDEN), TONY HOMANO (LYHIC OPEHA OF CHICACO), LELLI & MASOn'l (TEATIlO ALLA SCALA DE MILÀ), ANTONI BOFILL (CHAN TEATRE DEL LICEU), ANTONI RAS­ RICAU (CIlAN TEATRE DEL LICEU), MARTí (CHAN TEATilE DEL LICEU), CHRISTIAN STEINEH (FOTOCIlAFlA BRIAN SALESKY), ESTUDIO CAPDEVILA (FOTOCIlAFIA FilA CESCA ROIC), NAN MELVILLE (FOTOCIlAFIA VICENÇ SARDINEHO).

IMPBESSIÓ: ICOL DL B - 40449 - 1994

EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/200o TEL (93) 268 35 00 COL·LAIlOBACIONS I AGBAïMENTS: EDITIONS PREMlIlRIlS LOGES «

Banco Atlàntico Fundado en 1901 A toda vela. p 111 ...... _ �s