Els municipis actuals com a base de l’administració local Funcions municipals i finançament local a les comarques de Lleida

Diputació de Lleida / Universitat de Lleida

Equip format per:

Ignasi Aldomà Buixadé

Ramon Morell Rosell

Josep Ramon Mòdol Ratés

Montse Guerrero Lladós

Ivan Tarrès Lleida, 19 de novembre de 2012

Els municipis actuals com a base de l’administració local

(Imatge portada: Inscripció a l’entrada al nucli de Tòrrec, Vilanova de Meià)

2 Els municipis actuals com a base de l’administració local

INDEX GENERAL DEL TREBALL

Context i justificació de l’estudi ...... 7 Metodologia i fonts d’informació...... 7 Dimensions municipals adaptades a les tradicions locals...... 9 Legislació de referència sobre administració local ...... 11

1. La caracterització del mapa municipal actual a la demarcació de Lleida...... 13 Origen i caracterització del mapa municipal...... 13 El mapa municipal actual de la demarcació ...... 13 Una magnitud demogràfica i territorial molt desigual...... 13 Formació i evolució del mapa municipal...... 16 Reivindicacions actuals a l’entorn del mapa municipal...... 19 L’adaptació del mapa municipal a la base humana de la demarcació ...... 21 Caracterització municipal en relació a la densitat demogràfica...... 21 El territori municipal en relació als assentaments humans ...... 23 Els nuclis abandonats com a evidència de les dificultats de les àrees de feble densitat 29 Les entitats municipals descentralitzades ...... 31 Els contrastos municipals i el seu reconeixement legal ...... 35 Contrastos municipals; base econòmica i mobilitat...... 35 L’augment de la mobilitat i l’estructura supramunicipal del territori ...... 37 La relació de la dinàmica socioeconòmica amb la magnitud municipal...... 39 El reconeixement de la diversitat socioeconòmica municipal ...... 42

2. Les competències bàsiques i la prestació de serveis dels ajuntaments...... 44 El marc legal de les competències dels ens locals ...... 44 Les competències pròpies dels municipis ...... 44 Els serveis mínims i la relació amb la magnitud dels municipis...... 46 Serveis i equipaments sanitaris, educatius, esportius, socials i culturals...... 48 Els equipaments educatius...... 48 Els equipaments sanitaris...... 54 Els centres socials assistencials ...... 56 Les instal·lacions esportives...... 60 Els equipaments culturals ...... 65

3 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Lluita contra incendis i protecció civil ...... 69 Cementiris i tanatoris ...... 73 Altres equipaments, els escorxadors...... 77 Les infraestructures locals; urbanització, xarxes de comunicació, elèctriques. ... 81 Viari urbà i urbanització ...... 81 La difusió dels parcs i jardins ...... 85 Accessibilitat viària...... 88 L’enllumenat públic ...... 94 Recepció del senyal de televisió ...... 98 La cobertura de telefonia mòbil...... 101 El servei de correus ...... 102 L’accés a Internet ...... 103 Connexió a la xarxa elèctrica i gas natural ...... 104 Infraestructures i serveis mediambientals i altres...... 107 La captació d’aigua per part dels ajuntaments ...... 107 Els dipòsits d’abastament...... 110 La disponibilitat d’aigua potable...... 113 La xarxa de distribució d’aigua urbana...... 117 Disponibilitat i característiques del servei d’aigua ...... 119 Connexió i servei d’aigua a nivell d’habitatges ...... 123 La xarxa de clavegueram...... 125 La implantació de les depuradores...... 129 La difusió del sanejament a nivell d’habitatges ...... 136 La recollida de residus urbans ...... 137 La neteja viària...... 141 Els abocadors de residus ...... 143 Els serveis administratius propis i la seva organització...... 149 Els edificis administratius municipals ...... 149 Els treballadors de l’administració local...... 151 La informatització municipal...... 157 El planejament urbanístic municipal ...... 159

3. La cooperació municipal; comarques, mancomunitats i altres...... 164 Base legal i vies de cooperació i delegació de competències ...... 164 Els municipis i les administracions locals supramunicipals...... 164 Les competències de la comarca...... 164

4 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La província i les vegueries...... 165 Mancomunitats i comunitats de municipis ...... 166 Establiment de convenis o creació de consorcis...... 167 Competències delegades i competències complementàries dels municipis ...... 167 Delegació o assignació de competències als ens locals en general...... 168 Els serveis municipals i la incidència de les comarques...... 170 El suport a la gestió administrativa en els municipis petits ...... 170 Infraestructures locals i territorials; habitatge i urbanisme ...... 173 La prestació de serveis ambientals...... 176 La dinamització socioeconòmica...... 177 La cobertura dels equipaments i activitats en educació i cultura ...... 179 La cobertura dels serveis socials...... 181 Altres serveis municipals i comarcals...... 183 Mancomunitats i altres agrupacions municipals...... 185 Les mancomunitats de municipis ...... 185 Els Consorcis i les seves escomeses...... 187 Els organismes autònoms de gestió...... 189 Les societats públiques participades...... 191 Suport i serveis assumits per les Diputacions i la Generalitat de Catalunya ...... 193 L’acció de la Diputació Provincial de Lleida ...... 193 El suport a l’administració local per part de la Generalitat de Catalunya, el PUOSC.. 197

4. Els municipis base de dinamització local i desenvolupament rural ...... 200 Funcions socials, simbòliques i projecció exterior...... 200 Les activitats culturals i la seva promoció...... 200 Les fires a la demarcació...... 202 L’exercici del poder local; participació i vida política...... 204 La participació dels votants a les eleccions municipals...... 204 La participació municipal a través dels regidors...... 205 El municipi base de la política de desenvolupament rural...... 208 Una dinàmica demogràfica generalment positiva, però amb deficiències als petits municipis...... 208 De societat agrària endarrerida a societat rica de serveis; però amb algunes limitacions ...... 211 Els municipis rurals com a sinònim de feble dotació de serveis públics i privats ...... 214 El desenvolupament rural com a eix de la política agrícola i regional comunitària .... 216

5 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Un programa de desenvolupament integrat per les àrees rurals, els Leader ...... 218 El reconeixement de les desigualtats territorials i la política de muntanya...... 221 L’objectiu de les polítiques de desenvolupament rural i la preservació dels petits municipis...... 225

5. Anàlisi econòmico-financer de les hisendes municipals ...... 227 Anàlisi de les principals magnituds pressupostàries...... 233 Ingressos corrents ...... 234 Despeses corrents ...... 236 Estalvi brut...... 238 Passius financers (despeses) ...... 240 Estalvi net ...... 242 Ingressos de capital no financers ...... 244 Autofinançament ...... 246 Despeses de capital no financeres...... 248 Capacitat/necessitat de finançament extern...... 250 Variació neta en actius financers...... 251 Endeutament...... 253 Saldo financer...... 256 Dèficit o superàvit pressupostari ...... 258 Deute viu ...... 259 Ràtio d’endeutament ...... 261 La formació bruta de capital municipal ...... 262 El compte financer municipal...... 263

ANNEX. Municipis integrants dels grups anlitzats segons la població municipal...... 267

Bibliografia ...... 271

Índex quadres ...... 273

Índex mapes ...... 281

Índex gràfics...... 283

6 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Context i justificació de l’estudi

Les condicions generals de la crisi han portat a plantejaments i missatges des de responsables i/o institucions públiques que posen en dubte l’organització actual de les administracions locals. Tot seguint una proposta que s’ha acabat duent a la pràctica en alguns estats afectats per la crisi (Grècia, Irlanda), es planteja concretament un aprimament notable del mapa municipal i la reorganització de les competències i funcions dels ajuntaments en aquest nivell.

Com a institució representativa d’uns ajuntaments que en la seva totalitat (amb una major o menor intensitat) es veuran afectats per les anteriors propostes la Diputació de Lleida es planteja una reflexió sobre l’organització de les institucions locals dins de la seva demarcació. En principi, la institució municipal està molt arrelada en el territori i acompleix múltiples funcions a escala local, tant les de prestació de serveis bàsics, com funcions simbòliques, de cohesió de la col·lectivitat, dinamització socioeconòmica local i fixació de la població. Es tracta tant d’assenyalar aquestes funcions, com de veure l’organització real de les competències que actualment acompleixen els ajuntaments, i valorar-ne el seu finançament.

En aquest context es plantegen com a objectius del treball:

• Destacar el paper vertebrador de la societat i de l’economia que avui representen els ajuntaments.

• Posar de relleu els múltiples serveis i les múltiples facetes que actualment assumeix la institució municipal.

• Posar de relleu l’estat financer de les hisendes locals, que no té massa a veure amb la seva magnitud demogràfica.

• Posar de manifest les diverses vies per a la prestació de serveis compartits.

• Entreveure possibles vies d’adaptació de l’organització local en un context de crisi econòmica.

Metodologia i fonts d’informació

Existeix una àmplia bibliografia sobre l’organització de les administracions locals i les qüestions d’hisenda que s’hi relacionen. En l’estudi que es planteja es tracta, en qualsevol cas, de realitzar un treball de documentació ampli que permeti un retrat fidel de l’administració local a la demarcació de Lleida. Els resultats obtinguts seran comparats i avaluats, tot tenint en compte els treballs comentats.

L’anàlisi estadístic de la informació se centrarà en la comparació de les diferències que es produeixen segons la magnitud demogràfica dels municipis, a banda de tenir en compte d’altres diferències que es puguin posar de relleu a través de la

7 Els municipis actuals com a base de l’administració local cartografia municipal. Es proposa com a intervals habituals; <250 habitants, 250 a 500 habitants, 500 a 1.000, 1.000 a 2.500, 2.500 a 5.000, 5.000 a 20.000, Lleida.

Per tal d’efectuar les anàlisis plantejades el treball de documentació requereix disposar d’informació detallada dels 231 municipis de la província de Lleida:

• La informació demogràfica i econòmica municipal es troba perfectament documentada i actualitzada pels organismes estadístics oficials corresponents, Idescat i Ine, i és de fàcil obtenció.

• La situació dels serveis locals disposa d’una font d’informació, la Encuesta de Infraestructura y Equipamientos Locales, EIEL, que es promou des del Ministeri competent (Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques), que recau oficialment en les Diputacions i que vehicula el Departament de Governació i relacions institucionals. És important aconseguir els resultats digitals de l’enquesta per l’elaboració del treball que es planteja.

• La Enquesta anterior no conté, amb tot, algunes dades importants que caldria obtenir a través de la realització d’una enquesta pròpia. Es tracta en particular de dades sobre: personal a càrrec de l’administració local i les seves funcions, participació municipal en activitats de dinamització econòmica, turística, cultural, ambiental. Per les pròpies dificultats d’obtenció es pot efectuar un mostreig significatiu.

• Per altra part, en relació als serveis mancomunats o delegats, s’ha disposat d’informació directa a través de la Generalitat de Catalunya, dels Consells Comarcals i de les Mancomunitats municipals actualment existents sobre els serveis que actualment es presten, el seu funcionament i el seu finançament.

• Les dades referides a les hisendes locals es recullen a través de les administracions de la Generalitat i de l’Estat. Des de la Generalitat “les dades que es posen a disposició de les persones estudioses i interessades en la hisenda local catalana són el producte final del treball de gravació, depuració i explotació estadística de les dades dels qüestionaris de pressupostos i liquidacions tramesos mitjançant la plataforma eaCat per les diferents corporacions locals al Departament de Governació”.

8 Els municipis actuals com a base de l’administració local Dimensions municipals adaptades a les tradicions locals

Tot i les diferències de noms i de pràctiques, a l’hora d’organitzar les institucions administratives locals, els diversos països europeus presenten coincidències interessants en les escales territorials utilitzades. Concretament, els tres nivells presents en l’administració local pròpia, el municipi, la comarca i la vegueria/província es repeteixen amb diferents noms en la resta de països europeus. Per davall del municipi quedaria un nivell més desdibuixat, indiferenciat o simplement inexistent en alguns països que coincidiria amb els petits nuclis de població o parròquia i que es corresponen bé amb les Freguesias portugueses o les Parròquies britàniques.

Es tracta, en definitiva d’uns nivells administratius que es troben força d’acord amb una organització territorial que es repeteix i que té unes arrels econòmiques i socials:

• Pobles que constitueixen la unitat bàsica de convivència i prestació de serveis comunitaris elementals, els quals es doten de la institució municipal. Quan les formes de l’hàbitat coincideixen amb pobles molt petits o poblament disseminat aquesta regla acostuma a trencar-se.

• Àmbits d’influència de les ciutats centres de mercat, que en l’actualitat constitueixen també centres de treball i centres de prestació de serveis especialitzat. La seva trasllació institucional ve representada per la comarca.

• Àmbits d’influència de centres comercials d’una escala superior (petita regió) que tant o més que la seva potència comercial o de prestació de serveis, venen estimulats per les seves funcions històriques de centres delegats del poder central. Venen a coincidir amb la vegueria o institució provincial i representen un paper privilegiat de pont entre l’administració central i la local.

• Els centres més potents i d’una escala més pròpiament regional (amb el seu àmbit territorial d’influència), per la seva banda, rarament acompleixen funcions d’administració local i més aviat actuen com a centres de delegació o poder compartit amb les administracions estatals; això quan no es constitueixen administrativament en estats federats.

Tal com es pot seguir en el quadre adjunt, en algun dels països queda algun dels tres nivells locals sense una representació institucional. En algun país com Noruega o Suècia l’absència d’escala municipal és deguda simplement a la manca d’una estructura territorial real equivalent; les concentracions humanes mínimes abasten grans extensions i una població dispersa i, al cap i a la fi, important. En d’altres països la mancança pot deures a una simple mancança de reconeixement institucional.

El que varia especialment són les competències i el pes administratiu, en definitiva, de cada nivell territorial. Així, mentre uns estats, la majoria, carreguen les tintes sobre els municipis com a unitat administrativa local de base, d’altres estats les carreguen sobre una escala més aviat comarcal. I si l’escala comarcal és important, la provincial no ho acostuma a ser.

9 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Sense que la frontera sigui estrictament nítida, els països llatins i de l’est carreguen les tintes sobre l’administració local en la petita escala local i la província, mentre els anglosaxons prefereixen una administració forta a l’escala comarcal. Seria la conseqüència tant o més d’unes determinades formes d’hàbitat, que no d’una tradició político-administrativa diferenciada.

Quadre 1: Comparació dels nivells administratius en diferents estats europeus i Catalunya Nivells administratius (escala territorial) Municipi Comarca Província/vegueria Estat federal/regió Alemanya 16068 426 Kreise 16 Lander Gemeinden/Städte Àustria 2301 Gemeinden 9 Lander Bèlgica 589 Commune 44 Arrondissement 11 Province 3 regió Dinamarca 2148 Sogne 99 Kommuner 14 Amskommuner (comtat) (2 ciutats- comtat) Espanya 8082 Municipios 50 província 17 CCAA Catalunya 946 Municipis 41 Comarca 4/7 Vegueria Finlàndia 460 Kunnat 77 Seutukunnat 20 Maakunnat 5 Suuralueet (1 autònoma) França 36625 Commune 3787 Canton/ 100 Departament 22 regions i 4 ultramar Communauté urbaine Grècia (5382 abans 1997) 900 Dimoi urbans + 54 Nomos 13 Peripheria regions 131 Kinotites rurals Holanda 467 Gemeente 12 Províncies Irlanda 5 borough + 75 town 29 counties & 5 cities 8 Autoritat Regional Itàlia 8101 Communi (Comprensorio) 101 Província 21 regió Polònia 2478 Gminy 380 Poviaty 16 Voivodies Portugal 4260 Freguesias 308Conselho 18 Districte 7 (2 regió autònoma) Noruega 440 Kommune 19 Fylkeskommune (comtats) Regne Unit 12.000 Parishes, 362 County/Unitary 56 Consell 3 regions + Anglaterra Community Councils,... authorities regional/comtat Eslovàquia 2928 Obec 79 Okresy 8 Samospravne Kraje Suècia 286 Kommuner 24 Landsting(Comtat) 8 regions econòmiques Suïssa 2900 Gemeinden 26 Canton Txèquia 6249 Obce 77 Okresy 14 Kraje 8 Oblasti Font: Eurostat (2007). Regions in the European Union Nomenclature of territorial units for statistics, NUTS 2006 /EU- 27. European Communities, 2007; CCRE, CEMR; “Local and regional structures in Europe”, París, 2005; R.Pujadas, J.Font (1998), Ordenación y planificación territorial. França: en l’escala corresponent al Canton cada cop són més importants les Comunitats Urbanes (16) de les grans ciutats i les Comunitats d’Aglomeració ( 181) de les ciutats més petites. En color verd s’han remarcat les unitats que tenen un major pes administratiu en cada país o estat.

Una comparativa entre de l’administració local de base que opera en diferents estats grans europeus (quadre adjunt) remarca les línies anteriorment apuntades. L’organització administrativa estatal, amb el contrast entre països federals, descentralitzats o centralitzats, no té massa a veure amb la magnitud de l’administració local de base. Circumstàncies històriques particulars determinen la preeminència d’una administració de municipis grans (o nivell comarcal) o d’una de municipis petits; pròpiament municipal, diríem.

10 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 2: Estructures de l’estructura administrativa de base (municipi) a diferents països europeus

Grau de descentralització

Dimensió municipal Països descentralitzats Països centralitzats

Minifundistes > 50% de Alemanya (federal) Espanya França (unitari) Irlanda municipis de menys de 5000 (unitari) Finlàndia (unitari) (unitari) Itàlia (unitari) habitants

Latifundistes < 15% de Bèlgica (federal) Dinamarca Regne Unit (unitari) municipis de més de 5.000 (unitari) Suècia (unitari) habitants

Font: M.D.Navarro, 2010, p.11.

Legislació de referència sobre administració local

La legislació bàsica en matèria d’administracions locals és la que emana de l’estat i té dos referents normatius destacats que tenen prop de 30 anys de vigor:

• Llei 7/1985, de 2 d’abril , reguladora de les bases del règim local.

• Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril , pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

La legislació catalana recull i desenvolupa les anteriors disposicions a través de diferents normes. La més recent i que apareix com un compendi de totes les anteriors és el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (DOGC núm.3887 de 20/5/2003).

La llei municipal i de règim local es troba actualment en vies de revisió parlamentària. El text refós anterior continua sent la referència principal, això sí, tot tenint en compte les modificacions introduïdes per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol . Més concretament es tracta de les disposicions sobre Règim Local (títol II, capítols VI i VII, arts. 83-93 i 94; títol VI, capítol III, arts. 217-221), que reforcen especialment el paper de les vegueries i introdueixen petites modificacions en les atribucions de les administracions locals. L’article 83 sobre l’organització del govern local de Catalunya estableix explícitament:

“1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.

2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.

3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis”.

11 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 3: Normes referides a àmbits específics de les administracions locals municipals

Àmbits Marc legal

Obres, activitats i serveis Reglament / Decret 179/1995, de 13 de juny , pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals

Patrimoni Reglament / Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals

Població i demarcació Reglament estatal / Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol territorial

Denominació, símbols i registre Decret 139/2007, de 26 de juny

Constitució i demarcació Decret 244/2007, de 6 de novembre territorial

Organització, funcionament i Reglament estatal/ Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre règim jurídic

Personal al servei dels ens Decret 214/1990, de 30 de juliol , pel qual s’aprova el Reglament del personal al locals servei de les entitats locals

Personal d’habilitació estatal Decret 195/2008, de 7 d’octubre pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya

Font: Direcció General d’Administració Local, Generalitat de Catalunya, http://www.municat.gencat.cat/index.php?page=normativaintereslocal .

12 Els municipis actuals com a base de l’administració local

1. La caracterització del mapa municipal actual a la demarcació de Lleida.

Abans d’entrar a analitzar les competències pròpies dels ajuntaments i l’estat general de la prestació de serveis de les administracions locals, cal fer un estat de la qüestió del mapa municipal de la demarcació i de les característiques tan contrastades dels municipis actuals. Origen i caracterització del mapa municipal

Tot i que els municipis tenen a hores d’ara una existència que s’està apropant als dos-cents anys, les seves característiques han anat canviant amb el temps. La província de Lleida és, en aquest sentit, el reflex d’uns canvis i processos que han estat força generals.

El mapa municipal actual de la demarcació

La Constitució Espanyola de 1978 actualment vigent estableix una organització territorial de l’Estat vertical que s’esglaona en municipis, províncies i comunitats autònomes en la qual es confirma el paper dels municipis com a entitats locals bàsiques.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local (LRBRL) defineix en l’article 11 el municipi com una entitat local bàsica d’organització territorial de l’Estat amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins i interessos. La mateixa llei identifica en el municipi, el territori, la població i l’organització.

Més enllà de la jurisprudència, l’actual mapa dels municipis és fruit d’una evolució històrica. El traçat del terme pren sentit quan s’hi afegeix la història, el relleu i la vida que hi ha. El resultat és una configuració del territori diversificada i rica amb importants heterogeneïtats.

En conjunt la demarcació de Lleida té 231 municipis i suma 442.308 habitants (2.011), dels quals 138.416 es troben empadronats a la ciutat de Lleida. Si s’exclou la ciutat de Lleida representen una mitjana de 1.321 habitants empadronats (2.011) i una superfície mitjana de 52 quilòmetres quadrats. En conjunt en resulta una densitat mitjana relativament baixa, 25,5 habitants per quilòmetre quadrat, que reflecteix les condicions pròpies d’una àrea de característiques rurals. En el seu interior apareixen, però, diferències notables entre uns municipis i uns altres.

Una magnitud demogràfica i territorial molt desigual.

En el cas de la província de Lleida destaquen les diferències municipals en dos dels paràmetres bàsics: la superfície i la població. En aquest sentit, existeixen municipis amb una gran superfície concentrats a la zona pirinenca i municipis de reduïdes dimensions a la plana de Lleida. Pel que al volum de població, la província de Lleida destaca per la presència important de municipis que no superen els 500 habitants.

13 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Un 51.5 % del total de municipis de la província de Lleida tenen una població inferior a 500 habitants, el que suposa que un 48% del territori lleidatà presenta aquesta casuística. Aquests municipis petits representen només un 6,7% de la població.

Certament, la superfície d’un municipi és un valor bàsic que aporta informació vital en l’estudi, però en cap cas és un valor que determini si és suficient o no per un assentament humà. Els municipis mitjans catalans sovint presenten un espai insuficient pel seu desenvolupament urbà. En aquests casos la seva capital s’estén físicament més enllà dels límits de terme amb tot els handicaps de gestió que això implica. També es pot donar el cas que municipis petits tinguin un espai adequat per a la seva respectiva població i activitat econòmica.

A l’hora de fer una diagnosi municipal és vital mantenir-se al marge d’estereotips i fórmules genèriques aplicables a municipis basant-se únicament amb els valors de població i superfície. En els següents apartats analitzarem les característiques pròpies dels municipis de la província de Lleida.

La província de Lleida presenta uns trets identificatius locals propis. D’entrada la part septentrional es caracteritza per una important presència de grans municipis amb escassa població. Aquest fet coincideix amb l’existència de població disseminada o resident en nuclis molt petits. I és freqüent l’existència de diferents nuclis en un mateix municipi, que són reminiscències de fusions municipals històriques.

Per contra, en la zona de la plana de Ponent, al llarg d’eixos importants com la N-II o l’A-2, s’hi troben els municipis amb més volum de població. Les formes de poblament concentrat característiques de la Catalunya Nova encara són ben visibles a la Plana de Ponent (Mapa 1). Malgrat aquesta concentració de població, només el municipi de Lleida supera els 20.000 habitants, que és el llindar d’autosuficiència repetit en les propostes de reordenació de l’administració local avançades en el 2012.

Quadre 4: Població i superfície municipal per municipis segons nombre d’habitants Suma de % sobre Nombre de població població tret Superfície total dels % de la superfície Nombre d’habitants municipis (2011) de Lleida municipis en km2 total dels municipis Menys de 250 65 10.667 3,51 2.457 20,55 De 250 a 499 53 18.939 6,23 3.406 28,49 De 500 a 999 44 32.745 10,78 2.197 18,38 De 1000 a 2499 41 65.712 21,62 2.125 17,77 De 2500 a 4999 12 38.662 12,72 642 5,37 De 5000 a 19999 15 137.167 45,14 1.128 9,44 Total 230 303.892 100,00 11.955 100,00

Font: Elaboració pròpia. L’anàlisi estadístic de la informació es centra en la comparació de les diferències que es produeixen segons la magnitud demogràfica dels municipis. Els intervals proposats són; <250 habitants, 250 a 500 habitants, 500 a 1.000, 1.000 a 2.500, 2.500 a 5.000, 5.000 a 20.000. La ciutat de Lleida es compta a part i s’especifica.

14 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 1. Població per municipis.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE

15 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Formació i evolució del mapa municipal.

L’actual constitució dels termes municipals a Espanya s’inicia amb el desmantellament de l’Antic Règim, més concretament amb la Constitució de Cadis de 1812. Els principis bàsics d’aquest document eren la sobirania nacional, el principi de separació de poders, l’abolició dels privilegis, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i tot un seguit de reformes d’índole econòmica. A partir d’aquell moment es va estendre la figura del municipi com a única unitat bàsica de divisió territorial i com a entitat dotada d’autonomia.

Amb la Constitució de Cadis s’estableixen els principis per a instaurar una divisió del territori espanyol en unitats homogènies seguint el model de govern local francès. D’aquesta manera es consolidaren un seguit de principis que donarien lloc a la proliferació de petits municipis. Concretament, l’article 310 de la Constitució de Cadis diu que “se pondrá ayuntamiento en los pueblos que no lo tengan y en que convenga le haya, no pudiendo dejar de haberle los que sí o con su comarca lleguen a las 1.000 almas, y también se les señalará término correspondiente”.

L’any 1833 el ministre de Foment, Javier de Burgos, aprovava el decret en què s’establia la divisió provincial, pràcticament idèntica a l’actual. Posteriorment s’aprovà la divisió judicial. Per establir els límits d’ambdues divisions s’empraren els límits municipals vigents en aquell moment.

A partir del segle XIX el municipi fou concebut com una àrea territorial amb un òrgan de govern propi anomenat ajuntament que assumí les competències i autonomia, al mateix temps que es reforça en els habitants el sentiment de pertinença al municipi.

Des de la constitució dels municipis, però, s’ha desencadenat reiteradament al llarg de la història intents de variar-ne el nombre. El geògraf Jesús Burgueño documenta en diverses publicacions com hi hagut diversos intents d’establir una reforma del mapa municipal. Burgueño parla d’un etern debat entre els dirigents per aplicar reformes municipals que posteriorment no s’han vist reflectides en el territori.

Certament, la reformes municipals a Espanya han estat més aviat modestes. En aquest sentit disposem de la publicació de les Variaciones de los municipios de España desde 1842 (Ministerio de Administraciones Públicas, 2008) y la digitalització del Boletín Oficial del Estado on es recullen les modificacions executades. Al quadre següent es detalla l’evolució del nombre de municipis espanyols d’ençà del 1900. Sens dubte, va ser amb l’etapa de la segona meitat del franquisme on es va produir una reforma municipal més contundent amb la supressió de 547 municipis que sumats al 633 que van continuar en els anys posteriors va suposar una reducció de 1.180 municipis. Fou llavors que s’arriba al mínim històric espanyol amb 8.022 municipis.

16 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 5: Evolució del nombre de municipis d’Espanya Nombre de municipis Diferències 1900 9.267 - 1950 9.214 -53 1960 9.202 -12 1970 8.655 -547 1981 8.022 -633 1991 8.077 +55 2001 8.108 +31 2010 8.114 +7

Font: Vellascos Murias, L. F., Rodríguez González Román i elaboració pròpia

En aquest punt, és realment important comentar que les polítiques franquistes de fusió de municipis no van tenir el mateix grau d’implantació sobre el territori estatal ni sobre el català. La justificació ve donada per la política d’agregacions municipals, la qual no va tenir un caràcter general sinó que es va deixar a mans dels governs civils. Algunes autoritats com la de Lleida i Girona van respondre positivament a la voluntat de simplificar el mapa municipal i altres com Tarragona o Barcelona es van mantenir al marge. Òbviament, moltes de les fusions que es van produir van ser contraries a la voluntat de la població resident.

El quadre següent mostra el resultat d’agregacions municipals del 1962 al 1977 a Catalunya. Del conjunt de canvis, el 72.8% van produir-se a la província de Lleida i especialment als municipis dels Pirineus. Això justificaria la grandària dels municipis del muntanya en la demarcació i alhora algunes les diferències entre els municipis de la plana i de la muntanya, tal com es segueix en el Mapa 2 adjunt.

Quadre 6. Nombre d’agregacions municipals del 1962 al 1977 per províncies catalanes Nombre d’agregacions municipals Percentatge sobre el total català Barcelona 2 1,6 Girona 30 24,0 Lleida 91 72,8 Tarragona 2 1,6 Catalunya 125 100

Font: Burgueño i Lasso, 2002.

Les agregacions d’aquella etapa també van donar lloc a la formació de noves disfuncions municipals tipificades per llei. Com a conseqüència de la fusió municipal es van generar enclavaments i deficiències d’infraestructures entre els nuclis de població i la seva respectiva nova capital municipal.

17 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 2: Evolució del mapa municipal de Lleida del 1800 al 2001

Font: Burgueño i Lasso, 2002.

18 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Un cop finalitzada la política de fusions municipals de la segona meitat del franquisme i primers anys de la Transició, es va arribar a un mínim històric al 1980 amb 8.020 municipis.

Actualment ens troben en una etapa amb una tendència moderada de creació de nous municipis. D’entrada hom podria pensar que molt d’ells són fruit de segregacions de territoris que volen recuperar la independència perduda en l’etapa franquista com la Canonja o Riu de Cerdanya. D’altres però, responen a causes ben diverses de base econòmica o noves pautes de concentració de la població com en els casos dels nous municipis de Badia o Gimenells i el Pla de la Font.

Reivindicacions actuals a l’entorn del mapa municipal.

El Decret 244/2007, en el capítol III, estableix el procediment d’alteració dels termes municipals des de l’inici de l’expedient fins a l’execució de la resolució, passant per l’elaboració de la memòria justificativa i les fases d’instrucció. Prèviament a la resolució, els expedients d’alteració dels termes necessiten un informe de la Comissió de Delimitació Territorial (CDT) i, posteriorment, el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA). Una bona via per fer un seguiment de les voluntats de modificar el termes municipals per part dels ajuntaments passa per la consulta i seguiment dels dictàmens de la CJA. Val a dir, però, que els dictàmens de la CJA no són vinculants, ja que aquests és un òrgan de consulta. Això comporta que tot i que a vegades s’emeti un informe favorable, es pot donar el cas que el Govern finalment el desestimi. A banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també té la potestat d’anular decrets d’alteració de termes. Tanmateix, els dictàmens són un requisit on s’hi recull informació vital així com el informe de la CDT. El dictàmens junt amb el seguiment del DOGC ens permeten fer un seguiment exhaustiu dels casos d’alteració de temes assolits amb èxit o fracassats.

Per aquest estudi, hem cercat els pronunciaments de la CJA d’ençà del 1998 per valorar les reivindicacions dels municipis. El 1998 és la data a partir de la qual es digitalitzen i publiquen els dictàmens de la CJA i per tant esdevenen més accessibles. També considerem que un període de 14 anys és prou significatiu per establir una valoració. Dels 48 dictàmens publicats per la CJA, 30 d’ells feien referència a expedients per modificar els límits de terme com ara agregar o segregar parts del terme, la resta abordaven revisions de límits de terme. D’aquests 30 casos, tan sols 6 corresponien a la província de Lleida.

A continuació es detallen els dictàmens amb la resolució final de la CJA amb previ informe de la CDT:

- Dictamen 66/99. Segregació d’una part del terme municipal de Puigverd d’Agramunt per a la seva agregació al de Tornabous. La resolució de la CJA fou favorable però una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el Decret 95/1999, de 6 d’abril, pel qual s’aprovava l’alteració dels termes municipals de Puigverd d’Agramunt i de Tornabous.

- Dictamen 437/2001. Segregació d’una part del terme municipal de Naut Aran per constituir el nou municipi d’Arties. La CJA es pronuncià desfavorablement.

19 Els municipis actuals com a base de l’administració local

- Dictamen 464/2001. Alteració de termes entre els municipis de Montoliu de Lleida i Albatàrrec. Aquest cas fou favorable i per Decret 55/2002, de 19 de febrer, s’aprova l’alteració parcial dels termes municipals de Montoliu de Lleida i d’Albatàrrec.

- Dictamen 506/2001. Segregació del poble del Castell de Santa Maria del municipi de Sant Guim de Freixenet, per a la seva agregació al municipi d’Estaràs. La CJA es pronuncià desfavorablement.

- Dictamen 247/2008. Alteració de termes municipals entre la Seu d’Urgell i Montferrer i Castellbó, consistent en la segregació d’una part de cada municipi per agregar-la a l’altre. Cas favorable que mitjançant el decret 41/2009 s’aprova l’alteració parcial dels termes afectats.

- Dictamen 416/2009. Expedient de correcció de disfuncions territorials dels municipis de Biosca, Torà (Segarra) i Llobera (Solsonès). La CJA es pronuncia desfavorablement

De l’anàlisi del dictàmens en podem extreure varies conclusions. D’entrada les propostes de modificació de termes han estat més aviat escasses en els darrers anys. Sembla que impera el status quo en el mapa municipal i únicament es produeixen lleugers canvis de territoris de reduïdes dimensions . Per altra banda, de les sis iniciatives per modificar el terme només han prosperat dues d’elles. En la lectura dels dictàmens d’aquestes dues darreres observem com s’acorda entre els dos ajuntaments implicats una permuta de territori. Aquest punt es realment important per tal que la proposta de modificació prosperi. En els altres dictàmens amb pronunciament desfavorable per part de la CJA observem com hi ha divergències d’interessos entre els municipis.

Així doncs, l’alteració de terme implica una feixuga càrrega administrativa alhora d’iniciar un expedient d’alteració de termes ja que s’hi ha d’incloure una amplia documentació que inclou memòries justificatives, divisions de bens, nous plànols i informes de diferents Ens, alhora que ha de complir amb els requisits legals establerts pel Decret 244/2007. Aquest fet, junt amb les pugnes internes entre ajuntaments dona lloc a la pràctica a pocs canvis en el mapa municipal d’ençà de la instauració de la democràcia.

20 Els municipis actuals com a base de l’administració local

L’adaptació del mapa municipal a la base humana de la demarcació

El primer indicador de l’aptitud del mapa municipal en relació a la funció encomanada als municipis és la seva capacitat de plasmar la distribució territorial de la població en el territori. El mapa municipal ha de passar per un únic sedàs administratiu i de límits unes formes determinades de viure i organitzar-se. Només a la demarcació de Lleida els contrastos en aquestes formes són evidents i això implica tot un seguit de problemàtiques que afecten el grau de cobertura de les funcions encomanades als ajuntaments.

Caracterització municipal en relació a la densitat demogràfica.

L’expressió més sintètica de la intensitat de la presència humana en un territori és probablement el càlcul de la densitat demogràfica. La mesura més universal és la de la població resident per quilòmetre quadrat, que aplicada als municipis és la que ens ofereix la imatge més nítida de les pautes demogràfiques de la província.

En el següent mapa se’ns destaca un zona d’interior poc densa i, en conseqüència, rural, en la qual destaquen illes més denses corresponents a les capitals comarcals d’interior. El mapa de coropletes focalitza la població en el punt central del municipi, a partir del qual s’estableixen radis de densitat coincidents. Destaca el contrast entre la plana, més habitada, i la muntanya, menys densa. En la plana s’hi dibuixa clarament l’eix més poblat que es constitueix entre Cervera i Lleida i que continua fins a Fraga. Per contra, els buits de menor densitat coincideixen amb les parts accidentades del territori, que són òbviament les menys habitades.

Un aspecte interessant que cal tenir present quan es parla de densitats són les diferencies entre la població resident i la població real. En les zones de muntanya, les diferències poden ser substancials i cal tenir-ho present a l’hora de parlar d’ocupació del territori.

21 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 3: Densitat demogràfica

Font: Elaboració pròpia, a partir de la base de dades de l’Idescat

Els Pirineus és l’àrea turística per excel·lència de la província de Lleida. Això és tradueix amb unes variacions importants de residents al llarg de l’any i àdhuc entre

22 Els municipis actuals com a base de l’administració local els dies de festa i els de feina. Tot plegat, fa interessant tenir en compte la densitat en funció de la població màxima potencial d’un territori. Per població resident potencial s’entén la suma de la població resident empadronada, més les places dels diferents tipus d’establiments hotelers, més les places teòriques dels habitatges de segona residència, calculades en funció de la mitjana de 2,3 membre per llar. Si aquesta població potencial residencial la calculem només amb aquella superfície apta per urbanitzar, és a dir amb una pendent inferior al 20%, obtindrem uns càlculs de densitat neta per km.

A continuació s’adjunta mapes comarcals de densitats brutes i netes que emfatitzen els contrastos de densitats. Si comparem els dos mapes observem com en el de densitat neta la ruralitat perd pes, particularment en algunes àrees de muntanya. En aquestes apareix un territori prou més antropitzat i de condicions urbanes.

Mapa 4: Mesures netes i brutes de la densitat comarcal. La població resident per quilòmetre quadrat i la població màxima potencial en sòl planer per comarques.

Font: Elaboració pròpia, a partir de la base de dades de l’Idescat

El territori municipal en relació als assentaments humans

Més enllà de descriure com es relaciona la població amb el seu territori en xifres generals, interessa veure les característiques dels assentaments. Aquestes ens

23 Els municipis actuals com a base de l’administració local afegeixen informació sobre les facilitats que tindran els municipis per a cobrir les escomeses encomanades. En aquest sentit resulta de gran interès veure la distribució en disseminats, així com veure el repartiment dels assentaments a l’interior dels municipis en un o més assentaments. Aquestes circumstàncies determinaran enormement la prestació de serveis per part de l’administració municipal.

Pel que fa a nuclis de població, cal tenir present els que oficialment reconeix l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en el seu nomenclàtor. La proposta de classificar els assentaments de població en nuclis o disseminats d’un terme és a càrrec dels ajuntaments mateixos, però l’avaluació final la fa l’INE, que ha de publicar anualment el nomenclàtor, tal com especifica l’article 76 del Reial decret 2612/1996, de 2 d’abril. L’INE defineix els nuclis de la següent manera:

“Nucleos de población y diseminado

Se considera Núcleo de población a un conjunto de al menos diez edificaciones, que están formando calles, plazas y otras vías urbanas. Por excepción, el número de edificaciones podrà ser inferior a 10, siempre que la población que habita las mismas supere los 50 habitatantes. Se incluyen en el núcleo aquellas edficciones que, estando aisladas, distan menos de 200 metros de los límites exteriores del mencionado conjunto, si bien en la demarcación de dicha distancia han de excluirse los terrenos ocupados por instalaciones industriales o comerciales, parques, jardines, zonas deportivas, cementerios, aparcamientos y otros, así como los canales o ríos que puedan ser cruzados por puentes.

Las edificaciones o viviendas de una entidad singular de población que no pueden ser incluidas en el concepto de núcleo se consideran en diseminado.

Una entidad singular de población puede tener uno o varios núcleos, o incluso ninguno, si toda ella se encuentra en diseminado.

Ninguna vivienda puede pertencer simultáneamente a dos o más núcleos, o a un núcleo y un diseminado.”

El mapa actual de nombre de nuclis per municipis, amb dades del nomenclàtor del 2011, el podem veure en el mapa que s’adjunta a continuació. En aquest s’observa clarament una desigualtat territorial pronunciada fruit de diversos factors comentats en els aparats precedents.

Cal recordar, per exemple com en el cas dels Pirineus lleidatans l’agrupació de municipis va donar lloc a grans municipis que incloïen diversos nuclis de població. El llistat l’encapçalen els municipis de Tremp i Montferrer i Castellbó amb 18 nuclis oficials respectivament. A aquest valor, cal sumar-hi assentaments humans qualificats com a disseminats. Tot plegat, dóna una idea de la situació que es troben bona part dels municipis de Lleida. Com s’observa només els municipis de les Garrigues i dels sud del Segrià i el sud de la Noguera presenten un únic nucli de població per municipi. En el cas del Solsonès, la manca de nuclis de població rau en l’existència de població disseminada.

24 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 5: Nuclis de població per municipis, 2011.

Font: Elaboració pròpia

25 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Actualment, el poblament disseminat és pot identificar com l’hàbitat “rural” per excel·lència. Aquest es comptabilitza a través del Nomenclàtor de població, que considera com a tal els habitatges que no formen una agrupació superior a 9 habitatges i que se situen a una distància mínima superior als 200 metres d’un nucli de població.

El pes dels habitatges en poblament disseminat mostra encara la presència destacada d’aquest a les àrees històriques de difusió de la masia; tota la franja prepirinenca que va del Pallars Jussà i l’alta Noguera al Solsonès. Aquesta zona presenta un relleu relativament trencat on encaixa perfectament la unitat orgànica de residència tradicional de granja, camps i boscos que representa la masia (veure mapa 6).

Per altra part, en la distribució del poblament disseminat a Lleida, el poblament disseminat històric dels masos típic de la Catalunya Vella i les àrees prepirinenques s’acompanya d’un poblament disseminat més contemporani. Es tracta del poblament disseminat “agrícola” de l’Horta de Lleida, que es desenvolupa a partir de les darreries del segle XIX. I es tracta també d’un poblament més recent “urbanita” en urbanitzacions difuses com les de la Cerdanya.

De manera complementaria, s’adjunta el mapa que recull un indicador sintètic que estableix el gruix de concentració de la població municipal en un lloc determinat. Ve a orientar les majors o menors dificultats físiques dels ciutadans per a gaudir dels serveis de proximitat dels ajuntaments i les majors o menors dificultats d’aquests per a satisfer-les. Més de la meitat septentrional de la província hi apareix clarament desafavorida (mapa 7).

L’indicador posa de relleu, en un extrem, per als municipis pròxims al valor 1, aquells municipis en els quals quasi la totalitat de la població empadronada viu en el nucli de població. Mentre, en l’altre extrem, els valors més baixos, els pròxims a 0, són aquells en els quals la població es troba molt repartida sobre el territori municipal, generalment en disseminat, però algun cop també en una gran quantitat de nuclis-entitats de població. Els valors intermedis, per la seva banda acostumen a combinar presència de dispersió en nuclis i/o alguns disseminats. L’indicador morfològic de concentració utilitzat s’obté del sumatori de la població al quadrat de cada entitat de població dividit per la població al quadrat del municipi, tot afegint el supòsit que la població en disseminat s’agrupa en conjunts de 10 habitants.

26 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 6: Distribució territorial dels petits nuclis (habitatges en nuclis de menys de 100 habitatges)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’INE (2001). Nomenclàtor de població.

27 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 7: Caracterització dels municipis de Catalunya segons el predomini dels poblament concentrat en un nucli o del poblament dispers en diferents nuclis i disseminats

Font: Albert Esteve Alòs, “El Nomenclàtor com a font per a l’estudi territorial de la població a Catalunya. Aplicacions 1857-1998”, tesi doctoral UAB, febrer 2003, p. 316.

28 Els municipis actuals com a base de l’administració local Els nuclis abandonats com a evidència de les dificultats de les àrees de feble densitat

Del mapa precedent en resulta una conclusió immediata, precisament l’assentament de la població es fa més dispers en els municipis que tenen menys habitants i una densitat més baixa de població. Si considerem, a més a més, que aquests municipis són els que han experimentat un procés de despoblament més important en els darrers 150 anys, començaren a percebre la gravetat del problema al qual s’enfronten els petits municipis.

La constatació més evident d’aquesta gravetat és, precisament, la desaparició final de la població. Els petits nuclis que caracteritzen els Pirineus i la part segarrenca han anat perdent població fins que alguns d’ells han quedat literalment despoblats. A través de diverses fonts d’informació, es té una plena evidència de l’abandonament de moltes masies, però aquest abandonament es fa difícil de calcular de manera general a través de les estadístiques demogràfiques convencionals. En canvi, hi ha una informació més a l’abast de l’abandonament que han seguit els petits nuclis de població. Per a l’anàlisi dels nuclis abandonats, entenent com a tals els que s’han quedat sense cap resident habitual, s’han emprat dades de dues fonts, l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL) i el Nomenclàtor de l’INE, tots dos de l’any 2009, i que es mostren en el quadre i gràfics següents.

En termes absoluts, el nombre de nuclis abandonats segons el nomenclàtor (42 en el conjunt de la demarcació) és molt superior al present a l’EIEL (19 nuclis). Aquests nuclis abandonats es concentren en bona mesura en els termes municipals amb menor volum de població. Els municipis de menys de 500 habitants concentren 12 dels 19 nuclis abandonats segons l’EIEL (63%) i 24 dels 42 detectats en el Nomenclàtor (57%).

Quadre 7: Nuclis abandonats per municipis segons nombre d’habitants Causa de l’abandó Nuclis Nuclis abandonats abandonats Nombre d’habitants Emigració Expropiació Incomunicació Altres EIEL Nomenclàtor Menys de 250 6 0 0 1 7 11 De 250 a 499 2 1 1 1 5 13 De 500 a 999 2 0 0 2 4 4 De 1000 a 2499 1 0 0 1 2 9 De 2500 a 4999 0 0 0 0 0 4 De 5000 a 19999 0 0 0 1 1 1 Total 11 1 1 6 19 42

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009 i Nomenclàtor 2009.

29 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 1: Nuclis abandonats segons EIEL i Nomenclàtor per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Nomenclator 2009 Menys de 250 EIEL 2009

0 5 10 15

Nuclis abandonats: Dades EIEL i Nomenclator 2009

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009 i Nomenclàtor 2009.

Les dades de l’EIEL ens permeten arribar a dades qualitatives, com ara el motiu d’abandó dels nuclis de població, que en la majoria dels casos es deu als efectes dels successius processos d’emigració (58%). Les dades mostren també un cas d’abandonament per causa de la incomunicació del nucli i un altre cas per motiu de l’expropiació dels terrenys, tots dos casos motivats per la construcció de grans infraestructures “d’interès general”. Hi ha 6 casos en els que no s’especifica el motiu de l’abandó del nucli.

La causa d’abandó per emigració es tant més important com menor és la dimensió poblacional del municipi, mentre que els casos d’abandonament per expropiació i incomunicació es concentren en l’estrat d’entre 250 i 499 habitants.

Cal tenir en compte, per altra part, que l’abandonament dels nuclis es refereix als nuclis que deixen de tenir població empadronada. Molts dels nuclis sense població empadronada continuen tenint residents almenys durant una part de l’any i/o les terres de l’entorn del nucli continuen possiblement treballant-se. Quan deixa d’existir-hi qualsevol tipus de residència o ús, els edificis d’aquests nuclis es deterioren amb una certa rapidesa i el nucli acaba convertit en runes. En aquestes condicions alguns nuclis acaben desapareixent fins i tot del Nomenclàtor.

30 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 2: Nuclis abandonats segons causa de l’abandó per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Emigració

De 250 a 499 Expropiació

Incomunicació

Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Nuclis abandonats: % segons causa de l'abandó

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009 i Nomenclàtor 2009.

Les entitats municipals descentralitzades

Segons la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de regim local de Catalunya (LMRLC), desplegada pel Decret 244/2007, de 6 de novembre, les entitats municipals descentralitzades són una modalitat d’ens local, juntament amb els municipis, les comarques, les províncies, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis. Són figures de l’administració local que tenen ja una certa tradició administrativa i que a nivell d’estat són conegudes com a entitats locals menors.

Les EMD presenten un caràcter inframunicipal, adscrit a un únic municipi, amb personalitat jurídica pública, autonomia de gestió i competències pròpies. A nivell estatal no estan contemplades a nivell constitucional i la seva regulació està en funció de les CCAA.

A Catalunya hi ha actualment un total de 63 entitats municipals descentralitzades i d’aquestes 55 corresponen a la província de Lleida. Així doncs, observem d’entrada una gran desigualtat en quant a la distribució d’EMD a Catalunya i àdhuc dins de la província de Lleida. Si tenim present el nombre d’EMD per comarca, la Vall d’Aran amb 13 EMD ocupa el primer lloc, seguida de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà amb 11 i 10 EMD respectivament. Té una certa lògica perquè són les àrees amb un poblament característic en petits nuclis que han experimentat un procés de fusions i agrupacions municipals intens.

La justificació de l’existència de les EMD rau bàsicament en dos causes principals. Per una banda i especialment en les comarques de muntanya, cal cercar la voluntat

31 Els municipis actuals com a base de l’administració local de dotar de personalitat jurídica unes col·lectivitats amb un patrimoni forestal important. Sovint l’existència d’aquests col·lectius es remunta en molt temps enrere. D’altra banda i com a principal motiu, es tracta d’entitats que tenen la voluntat de gestionar-se autònomament els seus interessos.

Les EMD es corresponen amb nuclis que depenen d’una altre nucli cap de municipi i que busquen el seu tret diferencial i alhora gestionar aquelles competències que marca la llei. A vegades, es tracta de nuclis que antigament havien estat caps de municipi o nous nuclis que amb els anys han adquirit major pes poblacional i econòmic.

Les competències de les EMD segons l’article 79 de la Llei 8/1987 són les següents: a) La vigilància dels béns d’ús públic i dels comunals. b) La conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals. c) L’enllumenat públic i la neteja viària. d) L’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.

A aquestes competències, l’ajuntament al qual pertany l’EMD pot afegir-ne d’altres competències que permeten un exercici descentralitzat.

Si l’EMD es fruit d’una fusió o una agregació de municipis, aquesta pot arribar a prestar els serveis que gestionava anteriorment el municipi extingit.

Podem concloure que la rellevància de les EMD sobre el territori on interactuen és vital en quant tenen assignades algunes de les funcions bàsiques.

Ara bé, l’existència o creació de una EMD no es tradueix directament en dinamisme socioeconòmic, tal com es pot observar a través de l’evolució de la seva població. Com podem observar en la quadre següent, en bona part de les EMD la població ha anat en disminució en els darrers 50 anys. De manera excepcional, hi ha les EMD de la Val d’Aran que han vist augmentar la seva població com a conseqüència de les dinàmiques econòmiques que s’han generat amb la consolidació d’un turisme de muntanya molt lligat a l’esquí.

La distribució d’EMD en el territori es ben desigual tal com hem comentat i podem veure en el mateix quadre adjunt. A banda d’haver-hi una concentració d’EMD en les comarques pirinenques, succeeix reiteradament que alguns municipis de la zona presenten més d’una EMD. Aquesta situació es contraposa als municipis de la Plana de Ponent on són inexistents, a excepció dels tres del Segrià.

32 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 8: Evolució de la població de les Entitats Municipals Descentralitzades

Evolució Evolució Pes de la Població Població Població Població Evolució anual entre anual EMD Non de l’EMD Comarca municipal, EMD EMD EMD anual entre 1981 i entre 1960 sobre el 2011 1960 1981 2011 1960 i 1981 2011 i 2011 municipi Ainet de Besan Pallars Sobirà 305 90 55 42 -1,94 -1,18 -1,05 13,77 Arànser Cerdanya 268 270 59 43 -3,91 -1,36 -1,65 16,04

Araós Pallars Sobirà 305 45 36 47 -1,00 1,53 0,09 15,41 Arcavell i la Farga de Alt Urgell 955 192 108 47 -2,19 -2,82 -1,48 4,92 Moles Arestui Pallars Sobirà 374 52 21 17 -2,98 -0,95 -1,32 4,55

Àreu Pallars Sobirà 305 36 110 97 10,28 -0,59 3,32 31,80

Arró Val d’Aran 242 110 25 26 -3,86 0,20 -1,50 10,74

Arròs e Vila Val d’Aran 5.601 261 84 105 -3,39 1,25 -1,17 1,87

Ars Alt Urgell 956 61 27 34 -2,79 1,30 -0,87 3,56

Arties e Garòs Val d’Aran 1.760 517 499 499 -0,17 0,00 -0,07 28,35

Asnurri Alt Urgell 957 47 32 28 -1,60 -0,63 -0,79 2,93

Aubèrt e Betlan Val d’Aran 5.601 301 130 167 -2,84 1,42 -0,87 2,98

Bagergue Val d’Aran 1.760 73 53 104 -1,37 4,81 0,83 5,91

Baiasca Pallars Sobirà 373 72 15 24 -3,96 3,00 -1,31 6,43

Baldomar de Noguera 3.828 304 174 110 -2,14 -1,84 -1,25 2,87

Bescaran Alt Urgell 958 167 100 89 -2,01 -0,55 -0,92 9,29

Betren Val d’Aran 5.601 137 271 551 4,89 5,17 5,93 9,84

Canalda Solsonès 273 56 56 0 20,51

Casau Val d’Aran 5.601 73 101 75 1,92 -1,29 0,05 1,34

Civís Alt Urgell 959 157 54 38 -3,28 -1,48 -1,49 3,96

Durro i Saraís Alta Ribagorça 1.076 248 99 97 -3,00 -0,10 -1,19 9,01

Escunhau e Casarilh Val d’Aran 5.601 151 116 130 -1,16 0,60 -0,27 2,32

Espui Pallars Jussà 769 123 84 80 -1,59 -0,24 -0,69 10,40

Fontllonga i Ametlla Noguera 949 287 68 18 -3,82 -3,68 -1,84 1,90

Gausac Val d’Aran 5.601 100 245 598 7,25 7,20 9,76 10,68

Gerb Noguera 987 548 361 548 -1,71 2,59 0,00 55,52

Gessa Val d’Aran 1.760 130 92 161 -1,46 3,75 0,47 9,15

Guàrdia d’Ares, la Alt Urgell 953 167 23 22 -4,31 -0,22 -1,70 2,31

Isil i Alós Pallars Sobirà 450 287 82 79 -3,57 -0,18 -1,42 17,56

Josa de Cadí Alt Urgell 136 64 15 29 -3,83 4,67 -1,07 21,32

Manyanet Pallars Jussà 127 60 20 13 -3,33 -1,75 -1,54 10,24

Montenartró Pallars Sobirà 375 61 13 24 -3,93 4,23 -1,19 6,40

Os de Civís Alt Urgell 960 50 42 167 -0,80 14,88 4,59 17,40

Pi Cerdanya 2.260 113 103 133 -0,44 1,46 0,35 5,88

Pla de la Font, el Segrià 1.179 0 446 356 -1,01 30,20

Raimat Segrià 138.416 523 0 495 -5,00 -0,10 0,36

Rocallaura Urgell 264 295 97 91 -3,36 -0,31 -1,36 34,47

Sant Joan Fumat Alt Urgell 961 71 57 37 -0,99 -1,75 -0,94 3,85

Santa Maria de Meià Noguera 422 146 82 91 -2,19 0,55 -0,74 21,56

Seana Urgell 5.000 264 226 143 -0,72 -1,84 -0,90 2,86

Sellui Pallars Sobirà 382 37 10 15 -3,65 2,50 -1,17 3,93

Senet Alta Ribagorça 691 103 172 120 3,35 -1,51 0,32 17,37

33 Els municipis actuals com a base de l’administració local

(continuació)

Evolució Evolució Pes de la Població Població Població Població Evolució anual entre anual EMD Non de l’EMD Comarca municipal, EMD EMD EMD anual entre 1981 i entre 1960 sobre el 2011 1960 1981 2011 1960 i 1981 2011 i 2011 municipi

Sorpe Pallars Sobirà 450 200 33 42 -4,18 1,36 -1,55 9,33 Sossís Pallars Jussà 420 78 45 30 -2,12 -1,67 -1,21 7,14

Sucs Segrià 138.416 667 641 582 -0,19 -0,46 -0,25 0,42

Talladell Urgell 17.129 507 270 223 -2,34 -0,87 -1,10 1,30

Taús Alt Urgell 954 201 46 38 -3,86 -0,87 -1,59 3,98

Tornafort Pallars Sobirà 368 98 31 35 -3,42 0,65 -1,26 9,51

Tredòs Val d’Aran 1.760 119 100 152 -0,80 2,60 0,54 8,64

Unha Val d’Aran 1.760 74 60 124 -0,95 5,33 1,32 7,05

Vila i Vall de Alt Urgell 1.083 540 173 90 -3,40 -2,40 -1,63 8,31 Castellbò

Vilac Val d’Aran 5.601 133 74 201 -2,22 8,58 1,00 3,59

Vilamitjana Pallars Jussà 6.711 467 259 205 -2,23 -1,04 -1,10 3,05

Víllec i Estana Cerdanya 683 93 28 26 -3,49 -0,36 -1,41 3,81

Font: INE i Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya

34 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els contrastos municipals i el seu reconeixement legal

A més dels contrastos demogràfics i els vinculats a les formes dels assentaments, els municipis presenten altres singularitats socioeconòmiques o físiques que condicionen la gestió administrativa. Des d’un punt de vista legal s’han oberts diferents portes al reconeixement d’aquestes diferències per tal d’introduir també mecanismes d’equiparació entre municipis. Però aquest reconeixement no ha anat a la pràctica gaire enllà.

Contrastos municipals; base econòmica i mobilitat.

L’activitat agrària que s’ha identificat històricament en les zones d’interior i de muntanya es troba cada cop més en crisi. Lògicament l’activitat agrària encara hi es present, però en les àrees rurals ja no es viu d’ella. Les petites indústries, el turisme i els serveis públics i privats que existeixen en les ciutats petites i mitjanes del nostre territori garanteixen avui en dia la part predominant de la riquesa i l’ocupació.

Des del segle XIX, l’activitat agrària ha anat perdent pes en l’ocupació general de la població i encara més en el pes de generació de riquesa per donar lloc a un creixement continuat de l’activitat en els serveis. Tot i així, encara resten alguns municipis de la província que tenen com a especialització productiva el sector primari. Es tracta dels municipis del sud del Segrià, del Solsonès, de l’est del Pallars Jussà i algun municipi de les Garrigues i la Noguera.

El mapa que adjuntem mostra els sectors predominants per municipis a partir dels afiliats a la Seguretat Social (que es la informació sectorial més recent disponible sobre llocs assignats a un municipi i no a l’activitat de la població resident). L’assignació de sectors per municipis s’ha realitzat a partir de la classificació jeràrquica dels municipis segons el pes de cadascun dels grans sectors d’ocupació. La situació dominant d’un determinat sector es correspon a una proporció d’ocupats superior a la meitat.

Els municipis urbans i de muntanya presenten els percentatges més alts de dedicació al sector terciari. Tot i que quantitativament, la presència d’hotels, càmpings, restaurants, bars i altres establiments afins és major als municipis on hi ha una capital comarcal, el seu pes relatiu és netament superior als municipis pirinencs. Molts d’aquests, superen els 30 establiments censats per 1.000 persones residents, mentre al conjunt de Catalunya presenta un total de 7 establiments per 1.000 residents (dades de l’Idescat per al 2002). Això es un bon indicatiu de la rellevància del sector serveis i de les diferencies importants entre el nombre de població resident i l’ocasional de cap de setmana o de vacances dels municipis dels Pirineus.

Un altre aspecte important a tenir present és la manca d’ocupació en indústria a la província de Lleida. Només la combinació d’indústria i serveis es mínimament representativa, cosa que la distancia de la resta del territori català on aquest és el sector dominant a nivell municipal.

35 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 8: Especialització productiva municipal en grans branques d’activitat, 2008

Font: Elaboració pròpia, a partir de la base de dades de la Seguretat Social, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

36 Els municipis actuals com a base de l’administració local L’augment de la mobilitat i l’estructura supramunicipal del territori

En les darreres dos dècades, les àrees rurals han canviat de manera extraordinària les seves relacions econòmiques i socials. La mobilitat de la població no ha parat de créixer i els patrons urbans de mobilitat s’han imposat arreu del territori. Les estadístiques de mobilitat obligada per motiu d’estudi o de treball posen de relleu com el nombre dels qui es mouen s’ha multiplicat per dos i els desplaçaments són cada vegada més llargs. I a la mobilitat obligada estadísticament més coneguda s’afegeixen els molts altres desplaçaments que es realitzen dins de la mateixa feina per motius professionals, els desplaçaments per compres quotidianes o per requeriments sanitaris i de serveis públics i privats de natura diferent, a més dels desplaçaments per motiu d’oci o per motius familiars.

Hom podria pensar que els habitants de les àrees més urbanes són els qui més es desplacen; però si això havia estat cert en el passat, en l’actualitat ja no és així. La mobilitat a la Catalunya interior ha crescut de manera extraordinària i caldria buscar formes específiques de mobilitat per trobar diferències entre les àrees metropolitanes o urbanes i les àrees més rurals. Potser sí que algunes xifres presenten una mobilitat lleugerament inferior a les àrees rurals, però cal tenir present que en aquestes àrees hi ha col·lectius que no tenen tanta mobilitat com ara els majors de 65 anys o els qui treballen a l’agricultura.

A banda, en el medi rural l’esforç per desplaçar-se és superior com a conseqüència de les particularitats de cada territori. La distància mitjana dels desplaçaments és, lògicament, superior com més dispersa i aïllada viu la població. Les àrees menys poblades i més aïllades és també on l’ús del transport privat pren més rellevància com a conseqüència de la manca d’alternatives.

Certament, la població de les àrees rurals té assumides mentalment les especificitats de la seva mobilitat. Això no treu, naturalment, que s’hagi de millorar la mobilitat de cada territori adequant-la a les característiques pròpies. De la mateixa manera que a les àrees metropolitanes les administracions realitzen importants inversions en transport públic per fer més curt i còmode el desplaçament dels ciutadans, a les àrees rurals s’han de fer inversions importants en infraestructures viàries i fa falta simplement disposar de serveis de transport públic perquè els desplaçaments dels col·lectius amb menor mobilitat siguin possibles.

Les inversions necessàries per aconseguir una bona mobilitat a les àrees rurals són ingents si es refereixen a les inversions necessàries per habitant, i resulta impossible pensar en un nivell de servei equiparable al de les àrees més poblades. Però si es tenen en compte les inversions en mitjans de transports realitzades per les administracions públiques a les àrees rurals queda un bon marge per recórrer i queda, sobretot, un gran camp a recórrer en la integració de les tarifes i els serveis de transport i en el desenvolupament de transports a la demanda utilitzant el transport escolar, taxis privats o compartint els vehicles privats. Es tracta, per altra part, d’una problemàtica que s’estén al conjunt de les infraestructures (comunicacions en general, energètiques, hidràuliques, mediambientals, ...), que requereixen d’una intervenció pública important, per suplir la manca de rendibilitat privada, i solucions pràctiques imaginatives i adaptades a la migradesa i dispersió del poblament.

37 Els municipis actuals com a base de l’administració local

A continuació s’adjunta una mapa que mostra de manera sintètica el desenvolupament territorial del país. El colors de fons dóna idea de l’activitat de base suport del territori, per sobre de la qual se situa la xarxa de ciutats que s’enllaça amb la centralitat territorial de l’àmbit metropolità. Els límits dels sistemes urbans representen línies de fons poc visibles però sens dubte representen contorns de ciutats reals amb nivells d’integració diferents. Certament, el desenvolupament de Catalunya s’organitza de manera concèntrica a l’entorn de Barcelona. Tanmateix, la nova societat de serveis obre noves possibilitats a les comarques interiors.

Mapa 9: Síntesi dels sistemes urbans i l’estructura urbana a Catalunya

Font: Elaboració pròpia

38 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La relació de la dinàmica socioeconòmica amb la magnitud municipal.

El conjunt de la demarcació de Lleida ha experimentat, sobretot en els anys anteriors a l’actual crisi, una dinàmica socioeconòmica positiva, amb un creixement important de la seva població. També s’ha produït una major diversificació de la seva economia, encara que això ha suposat una derivació cada cop més important cap a una terciarització de les activitats desenvolupades en el territori, on el sector primari va perdent pes progressivament i la indústria es troba també en certa regressió.

En la dècada que va de l’any 2001 al 2011, el conjunt de la demarcació de Lleida ha experimentat un creixement de més del 21% de la seva població total, passant de 365.023 a 442.308 habitants, com s’aprecia en el quadre següent.

Aquest creixement, però, no s’ha distribuït de forma homogènia en el territori, donat que els municipis de més de 2.500 habitants comptaven amb creixements superiors al 20%. Un màxim es produeix en els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants, que havien experimentat en aquest període un increment demogràfic de més del 31%.

D’altra banda, els municipis de dimensions reduïdes, de menys de 500 habitants, no només no creixien sinó que presentaven una lleugera pèrdua de la seva població, com queda palès en el gràfic següent. La relació de la magnitud dels municipis amb la dinàmica demogràfica apareix com evident, tot i que no tots els petits municipis van enrere.

Quadre 9: Creixement poblacional i especialització productiva per municipis segons nombre d’habitants % creixement Ocupació per grans sector d’activitat 2012 (%) demogràfic Rang 2001-2011 Agrari Industria Construcció Serveis Menys de 250 -0,21 32,19 8,55 13,47 45,79 De 250 a 499 -1,26 15,30 8,88 12,02 63,80 De 500 a 999 9,24 20,35 14,64 11,85 53,16 De 1000 a 2499 15,65 10,37 18,28 11,05 60,31 De 2500 a 4999 25,49 8,75 19,62 16,71 54,92 De 5000 a 19999 31,25 3,14 27,65 8,11 61,10 Lleida 22,45 0,58 6,97 4,99 87,47 Total 21,17 8,08 14,47 9,00 68,45

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals d’habitants 2001 i 2011 d’IDESCAT i de dades d’Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, Mineria del Carbó i Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya a 30 de juny de 2012.

39 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 3: Creixement de la població en el període 2001 a 2011 per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

-5 0 5 10 15 20 25 30 35

% creixement de la població 2001-2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals d’habitants 2001 i 2011 d’IDESCAT

Pel que fa a l’especialització productiva dels municipis lleidatans, analitzada a partir de la distribució per grans sectors dels treballadors per compte d’altres i els autònoms afiliats a la Seguretat, cal esmentar que en el seu conjunt mostra una concentració de la força de treball en el sector serveis (68,5% del total de treballadors). Aquesta profunda terciarització de l’activitat, que es dóna en el conjunt de les economies occidentals, es veu complementada en el territori que ens ocupa amb una feble implantació industrial (14,5% dels afiliats), un pes relativament important –encara i tot i la crisi- del sector de la construcció (9%), i un protagonisme específic del sector agrari (8%), que en el septuplica el percentatge del sector en el conjunt de Catalunya.

Com es pot veure en el gràfic següent, el sector agrari és més important com menor és la dimensió del municipi. Els municipis de menys de 2.500 habitants compten amb més del 10% dels seus treballadors afiliats dins aquest sector, amb un màxim del 32% de treballadors agraris en els municipis de menys de 250 habitants. En els municipis més grans, el percentatge cau ràpidament, per situar-se per sota de l’1% entre els residents a la ciutat de Lleida.

Pel que fa als ocupats en els sector secundari, s’aprecia un progressiu del seu pes a mida que s’incrementen la dimensió dels municipis, amb valors que no arriben al 9% del total dels treballadors en els municipis de menys de 500 habitants, però que creixen de forma continuada fins representar gairebé el 28% dels treballadors en els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants. Aquesta progressió es talla abruptament

40 Els municipis actuals com a base de l’administració local en el cas de la ciutat de Lleida, que presenta només un 7% de treballadors industrials.

Gràfic 4: Percentatge d’afiliats per grans sector d’activitat (2012) per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

Agrari De 250 a 499 Industria Construcció Menys de 250 Serveis 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ocupació per grans sector d'activitat (2012)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, Mineria del Carbó i Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya a 30 de juny de 2012.

El sector de la construcció presenta una distribució segons la qual els municipis de menys de 5.000 habitants compten amb més del 10% dels seus treballadors ocupats en aquest sector. Aquest valor es redueix força en els municipis de majors dimensions. A la ciutat de Lleida els treballadors de la construcció només representen el 5% del total d’afiliats.

Finalment, el sector terciari concentra la major part de l’ocupació en bona part dels municipis de la demarcació de Lleida. Aquest fet, que ha esdevingut norma comuna a bona part del territori català, es dóna amb menys intensitat en els municipis més petits, de menys de 250 habitants, on el sector serveis “només” representa el 46% dels llocs de treball. En la resta d’agrupacions en funció del nombre d’habitants dels municipis la majoria dels treballadors es troben dins el sector serveis. Els municipis d’entre 250 i 20.000 habitants oscil·len en una graella que va del 53 al 64% de treballadors terciaris, mentre que en el cas de Lleida el ocupats en el sector serveis representen un molt clarificador 87,5% del total de llocs de treball de la ciutat.

41 Els municipis actuals com a base de l’administració local El reconeixement de la diversitat socioeconòmica municipal

Una observació senzilla dels municipis de la demarcació de Lleida posa de relleu la gran diversitat demogràfica i socioeconòmica que presenten els municipis i la dificultat d’encasellar-los a partir d’una única variable demogràfica. La llei obre la porta a un tímid reconeixement de la diversitat municipal (quadre adjunt), però ni tan sols aquestes possibilitats reduïdes de reconeixement de la diversitat han estat desenvolupades.

Només els municipis de muntanya han estat objecte d’una atenció específica, que serà analitzada en detall més endavant. Mentre les figures de municipi turístic, industrial o historicoartístic no han tingut un reconeixement pràctic en les actuacions sectorials, que depenen fonamentalment de la Generalitat.

Quadre 10: Municipis de règim especial previstos per la llei Règim Delimitació Accions específiques Article 73 73.1 Funcionen en règim de consell obert 73.3 En aquests municipis, el govern i l’administració Règim de els municipis de menys de cent habitants i corresponen a un alcalde o alcaldessa elegit d’acord amb consell els municipis que tradicionalment compten el que disposa la legislació electoral i un consell general obert amb aquest règim de govern i format per tots els electors. L’alcalde o alcaldessa ha de administració. designar una comissió integrada per un mínim de dos i un màxim de quatre vocals, que l’han d’assistir en 73.2 Poden també funcionar amb aquest l’exercici de les seves funcions i l’han de substituir, per règim especial els municipis de menys de ordre de designació, en cas d’absència o malaltia. dos-cents cinquanta habitants que gaudeixen d’aprofitaments comunals de 73.4 Correspon a l’alcalde o alcaldessa representar i rendiment igual o superior a la quarta part administrar el municipi i executar els acords adoptats pel dels ingressos ordinaris del seu consell general. pressupost, o que tenen característiques especials que ho fan aconsellable. La 73.5 En defecte d’ús, costum o tradició local, el consell constitució del consell obert requereix, en general s’ha de reunir com a mínim cada tres mesos i aquests casos, la petició de la majoria dels quan ho decideix l’alcalde o alcaldessa o ho sol·licita la veïns, la decisió favorable per majoria de quarta part, com a mínim, dels veïns, per tractar de tots dos terços dels membres de l’ajuntament i els assumptes d’interès del municipi. És aplicable l’aprovació del Govern de la Generalitat. supletòriament, en tot cas, el règim general de funcionament establert per al ple per la legislació de règim local. Article 74 74.1 Els municipis que formen part d’una 74.3 Les bases de selecció del Pla director d’inversions comarca de muntanya queden integrats en locals de Catalunya poden establir criteris prioritaris en Municipis el règim comarcal especial establert per la relació amb les obres i els serveis que sol·licitin aquests de Llei de l’organització comarcal de municipis. Els municipis de muntanya poden tenir muntanya Catalunya, sens perjudici de l’aplicació dels tractament preferencial en les ajudes i les subvencions beneficis que determina l’apartat 3. de caràcter sectorial que són competència de la Generalitat i gaudir dels ajuts tècnics i dels altres 74.2 Tenen la consideració de municipis de beneficis que estableix la legislació específica sobre muntanya els municipis que, sense aquesta matèria. pertànyer a comarques de muntanya, compleixen alguna de les condicions 74.4 Quan diversos municipis limítrofs compleixen les següents: condicions de l’apartat 2, el règim específic que resulta d’aquest article es pot aplicar unitàriament per al conjunt a) Tenir situat el 65%, com a mínim, de la dels municipis afectats. superfície de llur terme en cotes superiors als vuit-cents metres. 74.5 Als municipis de muntanya, els són aplicables les disposicions específiques que estableix la legislació b) Tenir un pendent mitjà superior al 29% i sectorial sobre aquesta matèria. tenir situat el 60%, com a mínim, de la superfície de llur terme en cotes superiors als set-cents metres.

42 Els municipis actuals com a base de l’administració local

(continuació) Règim Delimitació Accions específiques Article 75 75.1 Tenen la consideració de municipis 75.2 Als municipis turístics els són aplicables les turístics els que, d'acord amb la normativa disposicions específiques que estableix la legislació Municipis sectorial que els regula, compleixin sobre aquesta matèria. turístics almenys una de les condicions següents:

a) Que la mitjana ponderada anual de població turística sigui superior al nombre de veïns i el nombre de places d'allotjament turístic i de places de segona residència sigui superior al nombre de veïns. b) Que el terme municipal inclogui una àrea territorial que tingui la qualificació de recurs turístic essencial. Article 76 76.1 Tenen la consideració de municipis 76.3 Els municipis historicoartístics i l'Administració de la historicoartístics els que, d'acord amb la Generalitat poden establir convenis per a determinar: Municipis legislació específica que regula aquesta historicoart matèria: a) Les formes d'assistència i de cooperació tècnica i ístics econòmica per a realitzar i finançar els plans especials de a) Siguin declarats conjunt històric. protecció i els projectes d'obres de conservació, de manteniment, de restauració i de rehabilitació dels b) Tinguin declarat conjunt històric, com a immobles que integren el conjunt o el seu entorn. mínim, el 50% dels immobles del municipi. b) Els sistemes de participació en els òrgans de 76.2 Aquests municipis han de comptar l'Administració de la Generalitat encarregats de la necessàriament amb un òrgan específic conservació i la protecció del patrimoni historicoartístic de d'estudi i de proposta en matèria de Catalunya. conservació, de protecció i de vigilància del patrimoni historicoartístic. c) Els sistemes de coordinació entre les dues administracions.

Article 77 77.1 Tenen la consideració de municipis 77.2 El règim especial del municipi industrial es pot industrials aquells en què l'activitat concretar en els aspectes següents: Municipis econòmica predominant correspon al industrials sector secundari i la seva implantació a) L'establiment d'un servei de protecció del medi adequat a la naturalesa contaminant de les activitats comporta la necessitat d'establir les mesures especials determinades per industrials que radiquen en el terme municipal. aquest article. El Govern de la Generalitat b) L'establiment de condicions tècniques específiques per ha d'establir els criteris generals i els als serveis municipals derivades de llur utilització requisits per a procedir a la qualificació de industrial. municipi industrial. c) La participació del municipi en l'elaboració dels plans econòmics i territorials. Aquesta participació ha de comprendre, en tot cas, l'estimació inicial de les necessitats i els dèficits existents. d) L'audiència del municipi en els expedients de concessió de subvenció, d'estímuls fiscals o d'altres ajuts a les indústries que radiquin en el seu terme. (Segueixen altres possibles mesures sobre col·laboració administrativa, sanejament industrial, planificació i serveis).

Font: DL 2/2003, art. 72-77.

43 Els municipis actuals com a base de l’administració local

2. Les competències bàsiques i la prestació de serveis dels ajuntaments.

L’aptitud dels ajuntaments cara a la prestació de les funcions que els hi són encomanades es posa de relleu a través de l’oferta real de serveis i les dotacions en infraestructures dels municipis. Es tracta, doncs, d’observar l’estrat de les infraestructures i els serveis municipals en els 231 municipis de la demarcació de Lleida. El marc legal de les competències dels ens locals

El desenvolupament de les competències municipals s’insereix en el marc competencial que donen les disposicions bàsiques de l’estat espanyol anteriorment assenyalades. Aquestes disposicions apareixen desenvolupades i precisades des del desenvolupament normatiu establert per la Generalitat de Catalunya.

La Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós del DL 2/2003, de 28 d'abril) afirma en l’article 66 que “el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns”. Tot seguit especifica de manera genèrica que “els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l'autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l'abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva”.

Les competències pròpies dels municipis

El mateix article del Decret Legislatiu 2/2003 fa una enumeració de les competències que són pròpies dels municipis. Però aquesta enumeració ha estat represa de manera molt més detallada en el nou Estatut.

L’article 84 de l’Estatut (LO 6/2006) atribueix als municipis “un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat”. Com a tals competències pròpies l’Estatut estableix

“a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.

44 Els municipis actuals com a base de l’administració local d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.

En relació al text refós, l’Estatut fa èmfasi en alguns temes nous de planificació i dinamització i perd concreció en alguns serveis, en particular els que van de la lletra g a la m del text refós:

“g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. h) La protecció de la salubritat pública. i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. j) Els cementiris i els serveis funeraris. k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.

45 Els municipis actuals com a base de l’administració local l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. m) El transport públic de viatgers”.

Els serveis mínims i la relació amb la magnitud dels municipis

A banda de la relació de les “competències pròpies” dels municipis, la llei estableix els serveis mínims que aquests han de procurar als seus habitants. La llei de bases conté una relació que és la vigent actualment i que probablement s’actualitzi amb la nova Llei d’acord amb les disposicions del nou Estatut de Catalunya i les noves disposicions que vinguin del govern de l’Estat.

Quadre 11: Els serveis mínims segons la magnitud dels municipis. Llindar de població Serveis mínims a) En tots els municipis Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. b) En els municipis amb una A més dels anteriors: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. població superior als cinc mil habitants c) Als municipis amb una A més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i població superior als vint mil instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els habitants plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. d) Als municipis amb una A més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa població superior als trenta de lectura pública. mil habitants e) Als municipis amb una A més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport població superior als adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat cinquanta mil habitants reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca.

Font: article 67, text refós del DL 2/2003, de 28 d'abril.

Els municipis estan obligats a oferir els anteriors serveis mínims als seus ciutadans, de manera que en cas de no poder-los prestar la llei preveu una “dispensa de prestació de serveis”. Segons la llei de bases de règim local vigent, aquesta es produeix (text refós DL 2/2003)

“68.1 Si l'establiment o la prestació de serveis a què es refereix l'article 67 resulta impossible o de molt difícil compliment, els municipis poden sol·licitar al Govern de la Generalitat la dispensa de l'obligació de prestar-los.

68.2 En aquest cas, correspon a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

46 Els municipis actuals com a base de l’administració local

68.3 La intervenció supletòria a què es refereix l'apartat 2 no és necessària quan la dispensa es justifica en la innecessarietat de la prestació del servei, d'acord amb les característiques particulars del municipi. En aquest cas, a la sol·licitud de dispensa s'ha d'ajuntar el resultat de la informació pública que ha de donar prèviament el municipi.

68.4 La sol·licitud de dispensa ha d'ésser objecte d'informe del consell comarcal i de la diputació provincial corresponents.”

Es preveuen també uns supòsits de no-necessitat d'instruir expedient (art. 69, DL 2/2003).

“a) Municipis que, per insuficiència de capacitat financera, per l'especial estructura del territori i dels assentaments de la població o per altres causes tècniques, no poden establir o prestar adequadament o eficientment els serveis mínims de llur competència. b) Municipis en què les partides pressupostàries per a retribuir les funcions públiques necessàries constitueixen més del 50% de llur capacitat financera. c) Municipis de població disseminada o configurats per diversos nuclis de població sempre que cap d'ells no agrupi més de cinquanta habitants”.

La llei de bases vigent atribuïa a la comarca un paper supletori important en la prestació dels serveis mínims municipals, que sembla canviar en l’esperit del nou estatut de Catalunya. Però caldrà veure la plasmació final de la nova llei de bases. Diu l’article 69, DL 2/2003:

“69.2 Correspon a la comarca, sens perjudici de les competències que pertoquen a les diputacions, en relació amb els municipis a què es refereix l'apartat 1, establir els serveis mínims deficitaris o assegurar l'adequada prestació dels que ho requereixen, i també, si escau, exercir les funcions públiques necessàries.

69.3 L'aplicació del que estableix l'apartat 2 requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat a proposta de la comarca corresponent i que el municipi interessat no s'hi oposi en el tràmit de consulta prèvia que se li atorgui pel termini d'un mes”.

47 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Serveis i equipaments sanitaris, educatius, esportius, socials i culturals.

L’administració local juga un paper fonamental en la prestació de serveis bàsics als ciutadans. En alguns àmbits, particularment en els serveis esportius i culturals, la iniciativa municipal es troba clarament per damunt de la resta d’administracions. En d’altres àmbits, com l’ensenyament, la sanitat o els serveis socials, l’administració municipal rarament fa de prestatària directa, però contribueix puntualment en alguns aspectes i juga un paper fonamental en el manteniment de les infraestructures.

Pel que fa a l’anàlisi de la dotació municipal, tant en equipaments com en infraestructures, s’ha emprat com a font fonamental les dades de l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL)1 del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en la seva versió més recent, que en el cas de Lleida és el 2009. Aquestes dades, que provenen de la font estadística més exhaustiva existent en la matèria, han estat contrastades i completades amb d’altres fonts d’informació específiques sempre que ha estat possible.

Els equipaments educatius

Com en bona part dels equipaments, els centres educatius, presenten una gradació en el nivell d’equipaments implantats en cada municipi que és proporcional a la dimensió poblacional del mateix, com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts. Els municipis de menys de 500 habitants compten amb menys d’un centre educatiu per municipi. En els municipis de menys de 250 habitants, dues terceres parts no disposen de cap centre educatiu. Per contra, no hi ha cap municipi de més de 1.000 habitants sense cap centre educatiu, i en els municipis de més de 5.000 habitants trobem gairebé 7 centres per municipi de mitjana.

Quadre 12: Centres educatius: àmbit i titularitat per municipis segons nombre d’habitants Municipis Àmbit Titular Nombre Centres sense % Altres Altres Nombre de centres educatius centre sense Centres centres d'utilitat Centres d’habitants educatius per nucli educatius centre Assignat Comarca Local públics públics pública privats Menys de 250 21 0,32 44 67,69 2 0 19 21 0 0 0 De 250 a 499 42 0,79 14 26,42 5 0 37 42 0 0 0 De 500 a 999 54 1,23 3 6,82 7 4 43 47 4 3 0 De 1000 a 2499 65 1,59 0 0,00 8 7 50 62 2 0 1 De 2500 a 4999 26 2,17 0 0,00 1 10 15 21 3 1 1 De 5000 a 19999 101 6,73 0 0,00 4 58 39 66 7 1 27 Total 309 1,34 61 26,52 27 79 203 259 16 5 29

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

1 Respecte de les dades de l’EIEL, cal esmentar aquí certes limitacions de la font. La província de Lleida és una de les 6 que no disposa de dades actualitzades a data de 2010. A més, l’enquesta només recull els municipis de menys de 50.000 habitants, fet que descarta el municipi de Lleida. Finalment, hi ha sis municipis de l’àrea del Solsonès (Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Guixers, Lladurs, Llobera i Pinós) que no disposen de dades en l’enquesta.

48 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 5: Centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

02468

Centres ensenyament per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Dues terceres parts dels centres educatius tenen àmbit local2, una proporció que és més amplia com menor és la dimensió poblacional del municipi. Per sota dels 500 habitants no hi ha centres educatius que rebin alumnat d’àmbit comarcal en els cicles d’ensenyament superior, mentre que en els municipis de més de 5.000 habitants els centres d’aquesta tipologia superen els d’àmbit local.

La presència de centres d’àmbit assignat, que reben la totalitat de l’alumnat del seu àmbit d’influència (sovint diversos nuclis inclosos en el mateix municipi9 independentment del cicle formatiu, es dóna en la mateixa intensitat (no gaire elevada) tant en municipis petits com en municipis de major grandària.

2 L’EIEL entén com a centres d’àmbit local aquells que atenen només a alumnes de la localitat on es situa l’equipament; com a centres d’àmbit comarcal aquells que a més dels alumnes locals reben alumnes de l’àmbit comarcal en els cursos superiors; i com a centres d’àmbit assignat aquells que dins el seu àmbit designat recullen tots els alumnes, tant de cicles inferiors com superiors.

49 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 6: Centres d’ensenyament segons àmbit per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Comarcal Menys de 250 Local + entorn Local

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres d'ensenyament segons àmbit (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Pel que fa a la titularitat dels centres educatius, gairebé el 84% del presents a la demarcació (sense comptar Lleida) són de titularitat pública directament, tipologia que és la única present en els municipis de menys de 500 habitants.

A aquests caldria sumar tipologies anàlogues com els altres centres públics (creats pels consistoris municipals), que suposen el 5,2% del total i estan presents en municipis de més de 500 habitants, els centres declarats d’utilitat pública (1,6%), i els centres de titularitat privada (9,4%), concentrats en municipis de més de 1.000 habitants, i especialment en aquells que superen els 5.000 habitants.

50 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 7: Titularitat dels centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Centres públics Altres centres públics Menys de 250 Altres d'utilitat pública Centres privats

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres d'ensenyament segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Si ens fixem en els nivells educatius impartits en aquests centres, veurem que la major part imparteixen educació infantil i primària, mentre que el nombre de centres que imparteixen ensenyaments secundaris es força inferior, com es pot apreciar en el quadre i gràfics següents.

Pel que fa a la distribució de nivells segons grandària del municipi, podem apreciar com en els municipis petits, de menys de 500 habitants, la pràctica totalitat de centre imparteixen educació primària i/o infantil. Els ensenyaments secundaris comencen a aparèixer en els municipis de més de 500 habitants, però no tenen un paper rellevant fins els municipis de més de 2.500 habitants, on es concentren els instituts i escoles d’ensenyaments secundaris on han d’acabar anant els alumnes dels municipis petits per continuar els seus estudis.

51 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 13: Centres educatius per municipis segons nombre d’habitants Nombre Nivell impartit de FP Nombre centres Educació grau FP grau Altres no d’habitants educatius Batxillerat Secundària especial mig superior universitaris Primària Infantil Menys de 250 21 0 0 0 0 0 0 21 13 De 250 a 499 42 2 0 0 0 0 0 39 26 De 500 a 999 54 1 1 1 0 1 0 43 36 De 1000 a 2499 65 3 5 1 4 1 0 50 35 De 2500 a 4999 26 5 3 3 4 3 5 14 8 De 5000 a 19999 101 24 20 7 15 13 19 41 45 Total 309 35 29 12 23 18 24 208 163

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 8: Centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Batxillerat De 500 a 999 Secundària Educació especial

De 250 a 499 FP grau mig FP grau superior Altres no universitaris Menys de 250 Primària Infantil 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres d'ensenyament segons nivell impartit (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Pel que fa al volum d’alumnat present en aquests centres educatius, com era de suposar, mostra una gradació en que els municipis de major rang presenten també un major nombre d’alumnes. Aquesta gradació és fins i tot més que proporcional, donat que els municipis de dimensions reduïdes presenten sovint també una manca de població en edat escolar, com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts.

Això es dóna de forma recurrent en indicadors com el nombre d’alumnes i aules per municipi. Un indicador que de forma sintètica ens pot donar una idea clara de quin és el nivell dels centres educatius segons el volum de població del municipi és l’indicador d’alumnes per aula.

52 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 14: Centres educatius i alumnes per municipis segons nombre d’habitants Nombre de centres Nombre Alumnes per Nombre Aules per Alumnes / Rang d'ensenyament alumnes municipi d’aules municipi aula Menys de 250 21 321 4,94 50 0,77 6,42 De 250 a 499 42 777 14,66 100 1,89 7,77 De 500 a 999 54 2030 46,14 183 4,16 11,09 De 1000 a 2499 65 6038 147,27 444 10,83 13,60 De 2500 a 4999 26 4602 383,50 250 20,83 18,41 De 5000 a 19999 101 27650 1843,33 1628 108,53 16,98 Total 309 41418 180,08 2655 11,54 15,60

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

En aquest cas la gradació present entre municipis petits i municipis grans no es tant marcada, però ens indica com en els municipis petits les aules compten amb una ocupació reduïda (6,4 alumnes per aula en municipis de menys de 250 habitants; 7,8 en municipis de 250 a 499 habitants). Les aules es van omplint a mida que el municipi compta amb més població, fins arribar a un màxim de més de 18 alumnes per aula en els municipis de 2.500 a 4.999 habitants, on trobem les aules més “massificades”. La xifra es redueix en el darrer interval per sota del 17 alumnes per aula.

Gràfic 9: Nombre d’alumnes a les aules per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 5 10 15 20

Alumnes per aula

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

53 Els municipis actuals com a base de l’administració local Els equipaments sanitaris

El centres sanitaris, com es pot apreciar en el quadre i gràfics següents, es troben distribuïts en el territori lleidatà seguint una pauta de concentració en els municipis de major volum poblacional. En els municipis de menys de 250 habitants, hi ha de mitjana 0,8 centres sanitaris per municipi, xifra que es situa entre 1 i 2 centres en els municipis d’entre 250 i 4.999 habitants, i que salta fins els 5,3 centres per municipi en el rang de més de 5.000 habitants.

Quadre 15: Centres sanitaris segons presència en el territori i tipologia per municipis segons nombre d’habitants Nombre Municipi Hospital de Centres s sense geriàtric Nombre centres sanitaris centre % sense Ambu- Centres Consulto Centres Hospital i llarga d’habitants sanitaris per nucli sanitari centre latoris de salut ris locals d'urgència general estada Altres Menys de 250 52 0,80 21 32,31 0 0 50 0 0 0 2 De 250 a 499 65 1,23 6 11,32 0 0 60 0 0 0 5 De 500 a 999 66 1,50 2 4,55 1 0 63 1 0 0 1 De 1000 a 2499 60 1,46 0 0,00 1 1 47 1 0 0 10 De 2500 a 4999 21 1,75 0 0,00 4 0 15 0 0 0 2 De 5000 a 19999 80 5,33 0 0,00 13 6 16 4 2 1 38 Total 344 1,50 29 12,61 19 7 251 6 2 1 58

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 10: Centres sanitaris per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0123456

Centres sanitaris per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

54 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El volum de dotació no només és menor en els municipis petits, sinó que la tipologia de centre sanitari també és mes bàsic en els municipis petits, que sovint només disposen d’un consultori local, molt cops amb un horari de servei reduït. En els municipis de menys de 1.000 habitants, el percentatge de centres que són consultoris locals supera el 90%. La presència de centres sanitaris de major dimensió i capacitat de servei es dona sobretot en municipis de més de 2.500 habitants, i és sobretot en els municipis de més de 5.000 habitants on es concentren els grans equipaments sanitaris (hospitals, centres de salut, centres d’urgències).

Gràfic 11: Centre sanitaris segons tipologia i rangs de població

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Ambulatoris Centres de salut Consultoris locals De 250 a 499 Centres d'urgència Hospital general

Menys de 250 Hospital geriàtric Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres sanitaris segons tipologia (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Pel que fa a la titularitat d’aquests centres sanitaris, bona part són de titularitat municipal (bàsicament els consultoris locals), especialment en els municipis petits, com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts.

El pes d’altres tipus de titularitat (Generalitat i altres entitats públiques, iniciatives privades de tipus benèfic o no benèfic) es fa més important a partir del miler d’habitants, però és especialment en els municipis de més de 5.000 habitants on hi ha una clara diversitat d’actors en els equipaments sanitaris.

55 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 16: Centres sanitaris segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants Ministeri Altres Altres Mútues Altres Altres Nombre de Comunitat Diputació entitats orga- Creu d'acci- privats no privats d’habitants Defensa Autònoma provincial Municipi públiques nismes Església Roja dents benèfics benèfics Altres

Menys de 250 0 5 0 43 0 0 0 0 4 0 0 0

De 250 a 499 0 14 1 50 0 0 0 0 0 0 0 0

De 500 a 999 1 3 0 59 0 0 0 0 1 0 0 2

De 1000 a 2499 1 6 1 44 0 2 0 2 1 3 0 0

De 2500 a 4999 1 6 0 11 0 0 0 0 1 1 0 1

De 5000 a 19999 0 11 0 18 1 1 1 5 2 19 18 4

Total 3 45 2 225 1 3 1 7 9 23 18 7

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 12: Centres sanitaris segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Diputació provincial Municipi De 250 a 499 Altres entitats públiques Altres privats no benèfics Menys de 250 Altres privats benèfics Altres organismes 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres sanitaris segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Els centres socials assistencials

Una dinàmica similar la trobem en els centres assistencials, com es pot apreciar en el quadre i gràfics següents. La seva presència és gairebé testimonial en els municipis de menys de 500 habitants i va augmentant progressivament a mida que el volum de població del municipi augmenta, fins superar els 4 centres assistencials per municipi en aquells que superen els 5.000 habitants.

56 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 17: Centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants

Nombre de centres Centres assistencials Municipis sense centre % municipis sense Nombre d’habitants assistencials per municipi assistencial centre Menys de 250 2 0,03 63 96,92 De 250 a 499 12 0,23 44 83,02 De 500 a 999 32 0,73 21 47,73 De 1000 a 2499 55 1,34 5 12,20 De 2500 a 4999 34 2,83 0 0,00 De 5000 a 19999 61 4,07 0 0,00 Total 196 0,85 133 57,83

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 13: Centres assistencials per municipi segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

012345

Centres assistencials per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Pel que fa a la tipologia d’aquests centres assistencials, en termes generals el mes present a la demarcació són les escoles bressol (83 equipaments), seguides de residències per a la gent gran (54), centres d’assistència social (29), altres centres existencials externs (11), albergs municipals (10) i altres centres assistencials amb internament (9).

D’aquests, els únics presents en tots els rangs de població són les residències per a gent gran i els centres d’assistència social. Les escoles bressol són el centre més

57 Els municipis actuals com a base de l’administració local comú en els municipis de més de 500 habitants, i majoritàries en els municipis d’entre 500 i 2.499 habitants.

Un cop més es detecta que a major dimensió poblacional del municipi s’hi dona tant una major dotació d’equipaments com una major diversitat i especialització funcional dels mateixos. En el cas dels equipaments socials, que constitueixen l’àmbit més nou de desenvolupament de l’estat del benestar, les mancances dels petits municipis resulten, però, particularment remarcables.

Quadre 18: Nombre i tipus de centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants Centre Albergs d'assistència Escoles Residències de Nombre d’habitants municipals social bressol gent gran Altres externs Altres interns Menys de 250 0 1 0 1 0 0 De 250 a 499 1 4 3 3 1 0 De 500 a 999 3 3 17 7 0 2 De 1000 a 2499 1 2 31 16 5 0 De 2500 a 4999 0 4 11 10 3 6 De 5000 a 19999 5 15 21 17 2 1 Total 10 29 83 54 11 9

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 14: Centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Albergs municipals Centre d'assistència social De 250 a 499 Escoles bressol Residències de gent gran

Menys de 250 Altres externs Altres interns

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres assistencials segons tipologia (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

58 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El quadre i gràfics següents mostren com en el cas de la titularitat d’aquests centres assistencials tornem a trobar un predomini important de la titularitat municipal (altre cop fonamentada en serveis bàsics com les escoles bressol o els centres d’assistència social), que es dóna sobretot en els municipis de menys de 2.500 habitants.

Quadre 19: Centres assistencials segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants Empresa Comunitat publica no Nombre d’habitants autònoma Provincial Municipal municipal Consorci Privada Altres Menys de 250 0 0 1 0 0 1 0 De 250 a 499 0 0 8 0 0 3 1 De 500 a 999 0 1 23 0 0 6 2 De 1000 a 2499 2 0 35 0 0 7 11 De 2500 a 4999 7 0 14 0 0 9 4 De 5000 a 19999 10 0 25 1 1 10 13 Total 19 1 106 1 1 36 31

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Hi destaca també un fort pes de la iniciativa privada (36 equipaments) i d’altres tipus de titularitat (31), mentre que la Generalitat (19 equipaments) és present només en municipis de més de 1.000 habitants, coincidint amb els centres assistencials de major capacitat de servei i especialització.

Gràfic 15: Centres assistencials segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Provincial Municipal De 250 a 499 Empresa publica no municipal Consorci Menys de 250 Privada Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres assistencials segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

59 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Les instal·lacions esportives

Les instal·lacions esportives responen majoritàriament a la iniciativa dels ajuntaments, particularment quan es tracta dels petits ajuntaments. L’Enquesta d’Infraestructures (EIEL) ens permet la seva valoració general. També s’han emprat dades d’Idescat3 referents a les instal·lacions esportives.

Pel que fa al volum d’instal·lacions esportives presents en els diferents municipis, es pot apreciar clarament en el quadre i gràfics adjunts com el grau de dotació és proporcional a la dimensió del municipi en qüestió

Així, els municipis de més de 500 habitants compten tots amb algun tipus d’instal·lació esportiva, mentre que ens els municipis de menors dimensions, tot i tenir una àmplia presència, el percentatge de municipis amb instal·lacions esportives baixa al 94% (entre 250 i 499 habitants) i al 80% (en els municipis de menys de 250 habitants).

Si entrem més en profunditat, els municipis de menys de 250 habitants compten amb poc més de 4 instal·lacions esportives per municipi; xifra que puja a gairebé 8 equipaments en els municipis d’entre 250 i 499 habitants; es situa prop de la desena d’instal·lacions en els consistori d’entre 500 i 999 habitants; i a partir d’aquí, s’incrementa exponencialment en els municipis d’entre 1.000 i 2.499 habitants (17 equipaments esportius); en els d’entre 2.500 i 4.999 habitants arriba gairebé al llindar de 20 espais per a la pràctica de l’esport; i en els de més de 5.000 habitants es torna a disparar fins prop de la cinquantena d’instal·lacions per municipi.

Quadre 20: Instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants % amb Nombre Amb instal·lacions instal·lacions d'instal·lacions Instal·lacions per Rang Municipis esportives esportives esportives municipi Menys de 250 65 52 80,00 282 4,34 De 250 a 499 53 50 94,34 413 7,79 De 500 a 999 44 44 100,00 436 9,91 De 1000 a 2499 41 41 100,00 706 17,22 De 2500 a 4999 12 12 100,00 235 19,58 De 5000 a 19999 15 15 100,00 724 48,27 Total 230 214 93,04 2796 12,16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat 2011.

3 Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de 2011 a partir de dades del Consell Català de l’Esport.

60 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 16: Percentatge de municipis amb instal·lacions esportives segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

% municipis amb instal·lacions esportives

Font: Elaboració pròpia a partir dades d’Idescat 2011

Gràfic 17: Instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 1020304050

Instal·lacions esportives per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir dades d’Idescat 2011

61 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa a la tipologia d’aquests equipaments esportius, en el gràfic següent es pot destacar, com era d’esperar, una menor diversitat en els municipis més petits, amb un comportament específic en els municipis de menys de 250 habitants, que manquen en alguns casos d’equipaments i que tenen una tipologia d’equipaments molt al·legatòria. Sinó, els municipis petits acostumen a tenir una menor varietat dels mateixos, i hi destaca una presència important de les piscines a l’aire lliure i espais d’ús indeterminat, i una menor presència de gran equipaments polivalents.

Per contra, en els municipis de major grandària, trobem progressivament una major diversitat d’espais per a la pràctica esportiva, així com un pes menor d’espais indeterminats. Hi ha també una presència important dels equipaments polivalents, com ara pavellons, pistes, camps i sales poliesportives.

Gràfic 18: Tipologia d’instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999 Pavellons Pistes poliesportives De 2500 a 4999 Camps poliesportius Sales poliesportives Frontons De 1000 a 2499 Pistes de tennis Pistes d'esquaix De 500 a 999 Pistes de pàdel Piscines a l'aire lliure Piscines cobertes De 250 a 499 Pistes d'atletisme Pistes de petanca

Menys de 250 Espais singulars Altres espais

0% 20% 40% 60% 80% 100% Instal·lacions esportives segons tipologia (%)

Font: Elaboració pròpia a partir dades d’Idescat 2011

Les dades corresponents a la titularitat i gestió de les instal·lacions esportives presents a la demarcació, extretes de la base de dades de l’EIEL de 2009, ens mostren que en el cas d’aquesta tipologia d’equipaments el pes de la titularitat municipal és molt majoritari en tots els segments de població, però de forma més marcada en els municipis de menor dimensió, com queda palès en el quadre i gràfic adjunts.

62 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 21: Entitat titular de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants i titularitat Empresa Nombre Comunitat publica no Manco- d’habitants Municipis autònoma Municipal municipal munitat Veïnal Privada Altres Menys de 250 65 0 90 0 0 2 4 4 De 250 a 499 53 0 107 0 0 0 3 13 De 500 a 999 44 0 129 0 0 2 7 12 De 1000 a 2499 41 3 167 0 0 0 2 19 De 2500 a 4999 12 1 65 0 0 0 1 9 De 5000 a 19999 15 3 104 1 1 0 30 14 Total 230 7 662 1 1 4 47 71

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

També és interessant observar com en el cas com els equipaments de titularitat veïnal es concentren en els municipis de menys de 1.000 habitants, mentre que per contra la presència (minoritària també) d’equipaments d’ens públics de major nivell (Generalitat, mancomunitats) es concentren en els municipis de major dimensió. També passa el mateix amb les instal·lacions esportives de titularitat privada.

Gràfic 19: Titularitat de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Municipal Empresa publica no municipal De 250 a 499 Mancomunitat Veïnal

Menys de 250 Privada Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Instal·lacions esportives segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la gestió d’aquests equipaments esportius, com es pot apreciar en el quadre i gràfics següents, es manté a grans trets la dinàmica observada en la

63 Els municipis actuals com a base de l’administració local titularitat, amb un pes molt important dels consistoris municipals com a ens gestors de la major part d’aquestes instal·lacions, encara que amb lleugeres variacions.

Quadre 22: Entitat de gestió de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants Empresa Comunitat Empresa publica no Nombre d’habitants autònoma Provincial Municipal municipal municipal Mancomunitat Consorci Veïnal Privada Altres Menys de 250 0 1 84 0 0 0 0 2 4 9 De 250 a 499 1 5 81 1 0 1 0 0 3 31 De 500 a 999 1 1 118 0 0 7 0 1 6 16 De 1000 a 2499 1 4 145 0 0 4 0 0 1 36 De 2500 a 4999 1 0 54 0 0 11 0 0 2 8 De 5000 a 19999 4 0 79 0 3 1 1 3 31 31 Total 8 11 561 1 3 24 1 6 47 131

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

El pes específic dels municipis en la gestió d’espais esportius cau 10 punts respecte al que tenien com a titulars dels mateixos espais. Aquests davallada es supleix bàsicament per un major varietat de noves tipologies d’entitats com a gestors (apareixen com a gestors les diputacions, els consorcis i les empreses públiques municipals, que no eren titulars de cap espai) i una major presència d’aquells ens que ja apareixien com a titulars minoritaris.

Gràfic 20: Entitat de gestió de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

Comunitat autònoma De 1000 a 2499 Provincial Municipal De 500 a 999 Empresa municipal Empresa publica no municipal Mancomunitat De 250 a 499 Consorci Veïnal Privada Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Instal·lacions esportives segons ens gestor (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

64 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els equipaments culturals

En el cas dels centres culturals i d’esbarjo, com posen de manifest el quadre i gràfic adjunt, tornem a apreciar una dinàmica que entra dins de la lògica comuna en la majoria de serveis i equipaments esportius presents en el territori. Els municipis de menors dimensions compten amb una menor presència i diversitat d’equipaments, així com una presència sobretot d’equipaments bàsics i multifuncionals, mentre que els equipaments més especialitzats es situen preferentment en els municipis més poblats (capitals de comarca, etc...).

Quadre 23: Centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants Nombre de Centres Municipis Total centres culturals per sense centre % sense Nombre d’habitants municipis culturals nucli cultural centre Menys de 250 65 149 2,29 5 7,69 De 250 a 499 53 140 2,64 3 5,66 De 500 a 999 44 180 4,09 0 0,00 De 1000 a 2499 41 207 5,05 0 0,00 De 2500 a 4999 12 74 6,17 0 0,00 De 5000 a 19999 15 158 10,53 0 0,00 Total 230 908 3,95 8 3,48

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Els municipis de menys de 500 habitants presenten una mitjana que es situa entre el 2 i els 3 equipaments culturals per municipi, xifra que es troba força per sota de la mitjana de la demarcació (4 equipaments per municipi) i que com es pot apreciar presenta un increment proporcional a mida que la dimensió del municipi es fa més gran.

També són els municipis de menys de 500 habitants els únics que presenten manca absoluta d’equipaments culturals; 5 que no arriben a 250 habitants i 3 que es troben entre 250 i 499 habitants.

65 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 21: Centres culturals per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

024681012

Centres culturals per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La tipologia d’equipament cultural més present en el territori, com es pot apreciar en el següent gràfic, són els centres cívics i socials (475 a la demarcació, sense comptar Lleida), que suposen l’amplia majoria dels equipaments culturals en municipis petits.

La segona tipologia en volum d’equipaments (137) es situaria en una indefinida categoria d’altres equipaments culturals, i com a equipament específic el més present al territori lleidatà son les biblioteques (83). A un nivell inferior trobem les llars de gent gran (48 equipaments), els museus (46), les cases de cultura (44), els teatres i cinemes (34) i els arxius (32).

D’aquests, els equipaments d’àmbit supramunicipal (auditoris, teatres i cinemes, museus) es concentren primordialment en els municipis grans.

66 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 22: Tipologia de centres culturals per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999 Arxiu Auditori

De 1000 a 2499 Biblioteca Casa de cultura Centre cívic/social De 500 a 999 Llar gent gran Quiosc de música Ludoteca De 250 a 499 Museu Societat

Menys de 250 Teatre o cine Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres culturals segons tipologia (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Bona part dels equipaments culturals i d’esbarjo són de titularitat municipal; un 83 % a la demarcació. Els valors es situen entorn el 90 % en els municipis de menys de 2.500 habitants.

La diversitat d’entitats titulars d’equipaments culturals (Generalitat, consorcis, propietat privada) és major en els municipis més grans. Tal com s’ha esmentat, coincideix amb la presència d’equipaments especialitzats de gran capacitat i àmbit supramunicipal.

Quadre 24: Titularitat dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants Nombre de Nombre centres Comunitat d’habitants culturals autònoma Municipal Consorci Veïnal Privada Altres Menys de 250 149 0 131 0 5 2 4 De 250 a 499 140 1 129 0 1 2 5 De 500 a 999 180 4 158 0 0 4 14 De 1000 a 2499 207 0 185 0 0 2 20 De 2500 a 4999 74 2 53 1 0 11 7 De 5000 a 19999 158 8 101 1 0 20 28 Total 908 15 757 2 6 41 78

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

67 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 23: Titularitat dels centres culturals per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Municipal De 250 a 499 Consorci Veïnal

Menys de 250 Privada Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres culturals segons titular (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Com ja havíem vist en el cas dels equipaments esportius i com queda palès en el quadre i gràfic adjunts, la tipologia d’entitat gestora dels equipaments culturals, tot i mantenir una preponderància dels consistoris municipals, presenta un descens del seu pes respecte el que presentava en el cas de la titularitat de les instal·lacions. Es dóna una major varietat d’ens que afecten sobretot als municipis de dimensions més grans, on els ajuntaments cedeixen la gestió a ens municipals específics o d’altres.

Quadre 25: Ens gestor dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants Nombre de Nombre centres Comunitat Manco- d’habitants culturals autònoma Provincial Municipal munitat Consorci Veïnal Privada Altres Menys de 250 149 1 1 122 0 0 5 2 11 De 250 a 499 140 0 2 117 0 0 0 1 18 De 500 a 999 180 1 5 133 8 0 0 7 26 De 1000 a 2499 207 0 9 159 11 0 0 2 26 De 2500 a 4999 74 2 0 47 9 0 2 10 4 De 5000 a 19999 158 11 0 77 0 1 5 19 45 Total 908 15 17 655 28 1 12 41 130

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

68 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Entre els ens gestors minoritaris, destaca el fet que mentre en els municipis petits trobem una certa importància de la gestió veïnal; i en els municipis de dimensions mitjanes el fet diferencial és una certa incidència de la Diputació i les mancomunitats; en els municipis de grans dimensions destaquen per tenir un pes mes important de la Generalitat i les entitats privades.

Gràfic 24: Ens gestor dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Comunitat autònoma De 500 a 999 Provincial Municipal Mancomunitat De 250 a 499 Consorci Veïnal

Menys de 250 Privada Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centres culturals segons gestio (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Lluita contra incendis i protecció civil

En el cas dels equipaments de lluita contra incendis i protecció en situacions de risc es dóna una distribució territorial determinada per les característiques pròpies de cada tipus d’equipament, com es pot apreciar en el quadre i gràfics adjunts.

Tot i mantenir-se la tendència segons la qual a major dimensió poblacional del municipi, major nombre d’equipaments, cal esmentar aquí que els valors són força homogenis en els municipis de menys de 2.500 habitants; entre 0,3 i 0,4 equipaments per municipi. Aquests valors pugen fins a 0,75 equipaments en municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants, i a més d’1,5 equipaments per municipi de més de 5.000 habitants. Això es deu a l’especificitat i menor presència d’aquest tipus de serveis en relació als analitzats anteriorment.

El fet que el nombre ponderat d’equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipi sigui inferior no treu, però, que els municipis de menys de 250 habitants siguin el segment amb major nombre d’aquests equipaments. Es troben fins i tot per sobre dels municipis de més de 5.000 habitants.

69 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 26: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants Equipaments Tipus d'equipament de lluita Municipis contra sense Centre de Centre de Nombre incendis i Equipaments equipa- Parc de salvament i protecció Altres (ADF, d’habitants protecció per municipi ments bombers socorrisme civil etc…) Menys de 250 25 0,38 41 2 1 0 22 De 250 a 499 20 0,38 36 4 0 1 15 De 500 a 999 17 0,39 30 5 0 0 12 De 1000 a 2499 13 0,32 31 10 1 0 2 De 2500 a 4999 9 0,75 7 5 0 0 4 De 5000 a 19999 23 1,53 3 13 3 0 7 Total 107 0,47 148 39 5 1 62

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 26: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 Equipaments de protecció civil per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

El que si varia força segons el volum del municipi és la tipologia d’aquests equipaments, donat que en els municipis de menor població predominen els equipaments inclosos en la tipologia d’altres. En aquest cas fan referència bàsicament a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), molt presents en els territoris rurals i de muntanya on es situen els municipis de dimensions poblacionals més reduïdes.

70 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Per contra, els equipaments de tipus més convencional, com ara els parcs de bombers, tendeixen a concentrar-se en nuclis de major població, especialment per sobre del miler d’habitants. Altres tipus de centres, com els de salvament i socorrisme o els centres pròpiament de protecció civil, són més aviat escassos a la demarcació.

Gràfic 27 Tipus d’equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Parc de bombers Centre de salvament i socorrisme Menys de 250 Centre de protecció civil Altres (Adf, etc…)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tipus d'equipament de protecció civil (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

En el quadre i gràfic següents es pot apreciar com la titularitat dels equipaments de lluita contra incendis i protecció presenta un predomini de l’administració autonòmica, en aquest cas el Departament d’Interior, que compta amb 63 equipaments (un 59% del total). Hi ha també un pes força rellevant de les mancomunitats (25 equipaments, un 23%) i un pes poc important del consistoris municipals (només 7 equipaments, un 6,5%). Amb una presència residual trobem altres organismes públics, organitzacions com la Creu Roja, i la iniciativa privada.

71 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 27: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants i titularitat Equipaments Titular de lluita contra Altres Nombre incendis i Comunitat organismes Creu d’habitants protecció autònoma Municipal públics Mancomunitat Roja Privada Altres Menys de 250 25 16 0 0 9 0 0 0 De 250 a 499 20 8 2 0 10 0 0 0 De 500 a 999 17 11 1 0 5 0 0 0 De 1000 a 2499 13 9 0 3 0 1 0 0 De 2500 a 4999 9 4 2 0 1 0 1 1 De 5000 a 19999 23 15 2 1 0 4 0 1 Total 107 63 7 4 25 5 1 2

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

El pes de la Generalitat com a principal entitat titular d’equipaments de lluita contra incendis i protecció es manté força estable i no presenta variacions importants en funció de la dimensió dels municipis. El que si es detecta es una concentració de la titularitat per part de mancomunitats en municipis de menys de 1.000 habitants, i una major diversitat d’agents a partir d’aquesta xifra de població.

Gràfic 28: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants i titularitat

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Municipal Altres organismes públics De 250 a 499 Mancomunitat Creu Roja

Menys de 250 Privada Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tipus d'equipament de protecció civil segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

72 Els municipis actuals com a base de l’administració local Cementiris i tanatoris

Els cementiris són un tipus d’equipament que per les seves característiques es troben tot el territori i en cada municipi. En definitiva, els cementiris s’associen a la presència d’un nucli de població i/o d’un centre de referència parroquial.

Com es pot apreciar en el quadre i gràfics següents, cal tenir en compte que, a més a més, la seva presència no depèn del volum poblacional del municipi, sinó que respon a la ubicació històrica de nuclis de població, tot i que aquest hagin estat posteriorment assimilats dins un terme municipal més ampli.

Els cementiris són majoritàriament de titularitat municipal (580, un 87%) del total. N’hi ha una part (67, un 10%) que pertanyen a confessions religioses (propietat de l’església catòlica bàsicament), i una minoria que tenen una titularitat no definida (17, un 3%).

Quadre 28: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat Nombre de Cementiris per Confessions Nombre d’habitants cementiris municipi religioses Municipal Altres Menys de 250 176 2,71 18 149 9 De 250 a 499 172 3,25 39 131 2 De 500 a 999 131 2,98 4 124 3 De 1000 a 2499 100 2,44 1 95 4 De 2500 a 4999 33 2,75 5 28 0 De 5000 a 19999 53 3,53 0 53 0 Total 665 2,89 67 580 18

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 29: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0

Cementiris per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

73 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 30: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Confesions religioses Municipal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Cementiris segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Tot i ser presents en tot el territori, val a dir que bona part dels cementiris són força bàsics pel que fa al grau d’equipament. Només un 22% dels cementiris compten tant amb capella com amb dipòsit de cadàvers en el conjunt de la demarcació, mentre que no n’hi ha cap que disposi de crematori.

Quadre 29: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i grau d’equipaments Amb Nombre de dipòsit de Amb % Nombre d’habitants cementiris Amb capella % capella cadàvers % dipòsit crematori crematori Menys de 250 176 31 17,61 40 22,73 0 0,00 De 250 a 499 172 47 27,33 36 20,93 0 0,00 De 500 a 999 131 27 20,61 38 29,01 0 0,00 De 1000 a 2499 100 24 24,00 17 17,00 0 0,00 De 2500 a 4999 33 7 21,21 6 18,18 0 0,00 De 5000 a 19999 53 12 22,64 11 20,75 0 0,00 Total 665 148 22,26 148 22,26 0 0,00

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La distribució segons rang de població tampoc presenta variacions importants pel que fa al grau d’equipament. Els municipis de menys de 250 habitants presenten el percentatge més baix de cementiris amb capella (17,6%), però el percentatge més elevat (27,3%) el trobem en el interval immediatament superior, de 250 a 499 habitants. Pel que fa a la presència cementiris amb dipòsits de cadàvers, els municipis d’entre 1.000 i 4.999 habitants es troben per sota del 20%, i el percentatge més elevat (29%) el trobem en els municipis d’entre 500 i 999 habitants.

74 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 31: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i grau d’equipaments

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

% crematori

Menys de 250 % dipòsit % capella

0 5 10 15 20 25 30

Cementiris segons nivell d'equipament (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts, els tanatoris, per contra, són força més escassos a la demarcació de Lleida, donat que només n’hi ha 62 (0,27 tanatoris per municipi). Els tanatoris són equipaments fortament concentrats en els municipis de majors dimensions. Els municipis de més de 5.000 habitants compten amb un tanatori per municipi, mentre que el de menys de 500 habitants no arriben al tanatori per cada 20 municipis. També és destacable l’absència de tanatoris a les comarques pirinenques

Quadre 30: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants, titularitat i gestió

Titularitat Gestió Nombre altre altre Nombre de Tanatoris Titularitat organisme Titularitat Gestió organisme Gestió d’habitants Municipis tanatoris per nucli municipal públic privada municipal públic privada Menys de 250 65 2 0,03 1 0 1 0 0 2 De 250 a 499 53 2 0,04 2 0 0 0 0 2 De 500 a 999 44 13 0,30 5 0 8 4 0 9 De 1000 a 2499 41 22 0,54 4 0 18 4 0 18 De 2500 a 4999 12 8 0,67 2 0 6 1 0 7 De 5000 a 19999 15 15 1,00 4 1 10 3 1 11 Total 230 62 0,27 18 1 43 12 1 49

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

75 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 32: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,00 0,25 0,50 0,75 1,00 1,25

Tanatoris per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

La major part dels tanatoris són de titularitat privada (43, un 69%), mentre que n’hi ha 19 de titularitat pública: 18 de municipals i 1 d’altres organismes públics. La titularitat municipal és present sobretot en els petits municipis.

Gràfic 33: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Municipal Organismo público Menys de 250 Privado

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tanatoris segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

76 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa a la gestió, la que fan ens privats puja fins al 49 tanatoris (79%), a costa de la gestió municipal (12 tanatoris). En els municipis de menys de 500 habitants la gestió és privada en tots els casos.

Gràfic 34: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants i ens de gestió

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Municipal

Menys de 250 Organismo público Privado

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tanatoris segons ens gestor (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Altres equipaments, els escorxadors

Segons les dades de l’EIEL de 2009, a la demarcació de Lleida hi ha un total de 40 escorxadors, però cap d’ells es troba en municipis de menys de 250 habitants, com es pot apreciar en el quadre i gràfics adjunts. Fa uns anys, quan es donava servei als carnissers locals, era habitual la presència d’escorxadors a les poblacions una mica grans, però les normatives sanitàries els han clausurat progressivament.

Quadre 31: Abast d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants Nombre Nombre Escorxadors Abast Abast d’habitants escorxadors per municipi comarcal municipal Altres Menys de 250 0 0,00 0 0 0 De 250 a 499 9 0,17 0 6 3 De 500 a 999 7 0,16 0 6 1 De 1000 a 2499 8 0,20 2 6 0 De 2500 a 4999 5 0,42 0 5 0 De 5000 a 19999 11 0,73 1 5 5 Total 40 0,17 3 28 9

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

77 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Es tracta d’una tipologia d’equipament poc habitual en un territori, que d’altra banda compta amb un fort component agrícola, donat que la mitjana no arriba a 0,2 escorxadors per municipi. S’aprecia també una concentració d’escorxadors en els municipis més grans; 0,7 escorxadors en municipis de més de 5.000 habitants.

Gràfic 35: Escorxadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,0 0,3 0,5 0,8 1,0

Escorxadors per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

L’abast d’aquest escorxadors és també força limitat, donat que dels 40 que n’hi ha, 28 tenen abast municipal, 3 tenen abast comarcal i 9 tenen un abast superior però indeterminat. El escorxadors d’abast comarcal es concentren en municipis de més de 1.000 habitants, encara que per sota d’aquesta xifra trobem escorxadors d’abast indeterminat.

78 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 36: Abast d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Comarcal

Menys de 250 Municipal Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Escorxadors segons abast (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Pel que fa a la titularitat d’aquest escorxadors, n’hi ha 27 que tenen titularitat municipal, una xifra gairebé idèntica als qui comptaven amb un àmbit d’influència municipal. N’hi ha 12 que són de titularitat privada, i un que té una titularitat no definida.

Quadre 32: Titularitat d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants Municipis sense % sense Nombre d’habitants escorxador escorxador Municipal Privat Altres Menys de 250 65 100,00 0 0 0 De 250 a 499 44 83,02 6 3 0 De 500 a 999 37 84,09 6 1 0 De 1000 a 2499 33 80,49 6 1 1 De 2500 a 4999 7 58,33 4 1 0 De 5000 a 19999 7 46,67 5 6 0 Total 193 83,91 27 12 1

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

79 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 37: Titularitat dels escorxadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Municipal

Menys de 250 Privat Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Escorxadors segons titularitat (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

80 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Les infraestructures locals; urbanització, xarxes de comunicació, elèctriques.

En els darrers trenta anys s’ha difós i millorat substancialment el grau de dotació del territori. Els dèficits en matèria d’infraestructures físiques dels nuclis o de les xarxes que els comuniquen o abasteixen rarament representen una mancança flagrant. Això no vol que no existeixin possibilitats de millora en el conjunt del territori.

Viari urbà i urbanització

La xarxa de carrers dels municipis de la demarcació de Lleida presenta per regla general unes bones condiciones, però encara hi ha més de 2.000 habitatges que no tenen l’accés principal pavimentat, el que suposa un 1,5% del total del parc de la província.

Com es pot veure en el quadre i gràfic següents, com menor és el rang del municipi, major és el pes específic dels habitatges sense accés pavimentat. Així, els municipis de més de 2.500 habitants no arriben a l’1% d’habitatges sense pavimentar, mentre que els que es situen entre els 250 i els 2.500 habitants es situen entre el 2 i el 3% habitatges amb carrer no pavimentat, i en el cas dels municipis més petits, de menys de 250 habitants, aquest percentatge arriba gairebé al 5%.

Per contra, com es pot apreciar en la Quadre i en el Gràfic X, a major grandària de població del municipi, major nombre absolut d’habitatges sense pavimentar trobem, passant dels 5 habitatges per municipi en els menors de 250 habitants fins el 16 habitatges per municipi en els majors de 5.000 habitants.

Tot plegat ens ve a indicar el caràcter puntual de les mancances i dóna a entendre el context particular en el qual aquestes també es mouen; habitatges relativament allunyats del nucli, indrets amb problemàtiques urbanitzadores singulars,...

Quadre 33: Habitatges sense accés pavimentat per municipis segons nombre d’habitants Habitatges sense Municipis segons nombre Habitatges sense % sense accés pavimentar per d’habitants Habitatges total accés pavimentat pavimentat municipi Menys de 250 7.187 335 4,66 5,15 De 250 a 499 12.306 343 2,79 6,47 De 500 a 999 16.563 360 2,17 8,18 De 1000 a 2499 31.141 635 2,04 15,49 De 2500 a 4999 15.442 146 0,95 12,17 De 5000 a 19999 54.367 247 0,45 16,47 Total 137.006 2.066 1,51 8,98

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

81 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 38: Habitatges sense accés pavimentat sobre total d’habitatges per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

012345

Habitatges sense acces pavimentat: % sobre habitatges totals

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 39: Habitatges sense accés pavimentat per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 5 10 15 20

Habitatges sense acces pavimentat: habitatges per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

82 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El fet anterior no és, en definitiva, contradictori, perquè a major volum poblacional també trobem lligat un parc d’habitatges major. Per tant, tot i la presència de més edificis amb accés sense pavimentar, en nombre relatius el seu pes específic és inferior al que es troba en municipis petits que compten amb un parc d’habitatges més reduït.

Com es pot apreciar en el mapa següent, al presència d’habitatges sense accés pavimentat també mostra algunes peculiaritats territorials.

Els percentatges més elevats (per sobre del 10%) de habitatges sense accés pavimentat es situen en les comarques pirinenques, especialment en el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. En aquestes comarques cal anar a buscar els petits nuclis de població que encara no han completat una urbanització. En qualsevol cas, la presència abundant de segona residència determina també una casuística particular.

Els casos situats al pla de Lleida es troben segurament lligats a la presència de urbanitzacions residencials “espontànies” encara sense urbanitzar i a la presència també d’algun raval.

83 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 10: Percentatge d’habitatges sense accés pavimentat per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EIEL 2009.

84 Els municipis actuals com a base de l’administració local La difusió dels parcs i jardins

Pel que fa al volum i tipologia dels parcs i jardins presents a la demarcació de Lleida, es torna a apreciar en el quadre i gràfic següent la norma segons la qual a major magnitud poblacional del municipi trobem un major volum d’equipaments, amb valors que van des d’un únic espai dedicat a parcs i jardins de mitjana en els municipis de menys de 250 habitants i els més de 5 parcs per municipi de més de 5.000 habitants.

Quadre 34: Tipologia de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants Refugi Parcs Area Parc de Nombre N per de Campa- Parc no Parc caça i Zona d’habitants Municipis parcs municipi natura ment Jardí infantil urbà urbà pesca recreativa Altres Menys de 250 65 73 1,12 0 1 8 15 3 24 6 11 5 De 250 a 499 53 78 1,47 4 1 12 26 5 11 1 9 9 De 500 a 999 44 87 1,98 4 0 7 25 9 14 2 14 12 De 1000 a 2499 41 82 2,00 3 1 3 27 3 26 3 9 7 De 2500 a 4999 12 29 2,42 2 0 2 9 1 8 0 4 3 De 5000 a 19999 15 79 5,27 1 0 3 32 3 33 1 1 5 Total 230 428 1,86 14 3 35 134 24 116 13 48 41

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 40: Parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0123456

Parcs i jardins: Parcs per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

85 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Aquest gradient no es pas homogeni, donat que podem apreciar que mentre els municipis menors de 5.000 habitants presenten valors inferiors als 2,5 parcs i jardins per municipi, els municipis de més de 5.000 habitants dupliquen aquesta xifra.

Pel que fa a la tipologia d’aquests parcs i jardins, trobem que al contrari que passava amb altres tipus d’equipaments, aquí no s’aprecia una major diversitat de tipologies en els municipis grans, sinó que al contrari, són els petits els que presenten una major diversitat d’espais. Aquests municipis no segueixen, en definitiva, una pauta sistemàtica en la creació i arranjament d’àrees de lleure.

Les tipologies més comunes són els parcs infantils i els parcs urbans, espais que en tots dos casos presenten una presència important en tots els rangs de població, però de forma més acusada en els municipis de dimensions més grans.

Gràfic 41: Tipologia de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Arees de natura Campaments De 500 a 999 Jardins Parc infantil Parc no urbà De 250 a 499 Parc urbà Refugis de caça i pesca Menys de 250 Zones recreatives Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Parcs i jardins segons tipus (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Tal i com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts, si en la majoria d’equipaments predominava clarament la titularitat municipal, en el cas dels parcs i jardins això encara és més clar, donat que 400 dels 428 parcs (un 93 %) d’aquests espais a la demarcació de Lleida tenen com a titular el propi consistori municipal.

86 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 35: Titularitat dels parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants

Nombre Comunitat d’habitants Municipis Nº parcs autònoma Municipal Consorci Privada Veïnal Altres Menys de 250 65 73 0 66 0 3 1 3 De 250 a 499 53 78 1 72 0 2 0 3 De 500 a 999 44 87 0 81 1 1 2 2 De 1000 a 2499 41 82 1 77 1 1 0 2 De 2500 a 4999 12 29 0 26 0 1 2 0 De 5000 a 19999 15 79 0 78 0 1 0 0 Total 230 428 2 400 2 9 5 10

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Aquest predomini de la titularitat municipal presenta una pauta molt homogènia en tot el territori i sense que se’n puguin establir relacions causa/efecte en funció de la dimensió dels municipis.

Entre la resta de casos, destaca el fet que pràcticament no hi ha presència com a titular d’altres administracions públiques (hi ha dos espais sota titularitat de la Generalitat), i la resta de casos es reparteixen principalment entre titularitat privada, veïnal i altres formes de titularitat.

Gràfic 42: Titularitat de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Comunitat autònoma Municipal De 250 a 499 Consorci Privada Veinal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Parcs i jardins segons titular (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

87 Els municipis actuals com a base de l’administració local Accessibilitat viària

Pel que fa a la xarxa de carreteres, en el conjunt de la demarcació l’EIEL de 2009 computava un total de més de 6.700 quilòmetres, dels quals la major part (un 58%) eren de titularitat municipal, mentre que un 21% eren de titularitat autonòmica, un 13% eren de titularitat provincial i només un 8% eren de titularitat estatal.

Aquesta distribució presentava només diferències de detall segons la grandària de la població. Les carreteres de titularitat estatal, que corresponen majoritàriament a la xarxa bàsica, representen un percentatge més alt en els municipis de més de 2.500 habitants, el creixement del quals ve marcat alhora per la seva proximitat a les grans vies de comunicació.

Quadre 36: Titularitat de carreteres per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants % estatal % autonòmica % provincial % municipal Menys de 250 5,14 16,64 10,49 67,73 De 250 a 499 8,11 22,94 19,66 49,29 De 500 a 999 3,94 23,91 10,81 61,35 De 1000 a 2499 8,85 18,20 13,85 59,11 De 2500 a 4999 18,21 19,72 8,45 53,63 De 5000 a 19999 11,20 25,61 9,72 53,48 Total 7,99 21,07 13,00 57,94

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 43: Titularitat de carreteres per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Estatal

De 250 a 499 Autonòmica

Provincial

Menys de 250 Municipal

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Carreteres segons titularitat: % sobre total quilòmetres

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Les carreteres de titularitat autonòmica, que podríem associar a bona part de la xarxa secundària, presenten un distribució similar en tots els rangs de població,

88 Els municipis actuals com a base de l’administració local oscil·lant entre el 17% dels municipis de menys de 250 habitants i el 26% dels que superen els 5.000 habitants.

La xarxa provincial, fonamentalment eixos terciaris que connecten les dues xarxes anteriors amb nuclis de poblacions o trajectes intermunicipals entre diferents nuclis no connectats per vies de major rang, són més presents en els nuclis de menys de 2.500 habitants, destacant els que tenen entre 250 i 500 habitants, on representen gairebé el 20% del total.

La xarxa de titularitat municipal, que en la majoria dels casos correspon a vials de connexió inter i intramunicipal entre nuclis de població, suposen en la majoria de rangs més de la meitat de la xarxa global, encara que on són més importants son en els municipis de menys de 250 habitants, on suposen més de 2/3 del total de la xarxa.

Com es pot apreciar en el mapa següent, els municipis amb més quilòmetres de xarxa son per regla general aquells que compten amb una superfície territorial considerable, i a la vegada es troben ubicats en les valls de penetració des de la plana de Lleida al Pirineus.

En la zona pirinenca i prepirinenca els vials de titularitat municipal tenen un pes específic més important per norma general que a la plana, on en canvi s’hi dóna una major presència de vies estatals i/o autonòmiques.

89 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 11: Carreteres segons titularitat

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EIEL 2009.

90 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa al tipus de ferm emprat en aquests vials, en el conjunt de la província predomina la barreja botuminosa, amb més del 51% del total de la xarxa. En segon lloc, amb un 24% trobem les pistes de terra, i en tercer lloc, les vies fetes de reg asfàltic (17%). Entre tots tres tipus de ferm suposen més del 92% del total de carreteres lleidatanes.

Quadre 37: Carreteres segons tipus de ferm per municipis segons nombre d’habitants % barreja % % reg Nombre d’habitants % formigó botuminosa macadam asfàltic % terra % tot-u % altres Menys de 250 0,41 42,39 0,39 19,81 23,59 12,11 1,31 De 250 a 499 1,00 55,50 0,59 21,41 17,15 4,36 0,00 De 500 a 999 0,32 52,59 0,00 14,87 26,58 4,14 1,50 De 1000 a 2499 0,00 51,64 0,00 14,66 27,08 2,93 3,70 De 2500 a 4999 0,31 61,72 0,00 13,39 24,18 0,00 0,39 De 5000 a 19999 0,00 50,64 0,00 12,89 27,93 2,00 6,54 Total 0,38 51,51 0,20 16,86 24,03 4,90 2,11

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Entre els ferms que són escassament presents en el territori, trobem el tot-u estabilitzat, que ocupa prop del 5% de les carreteres. La resta de tipus de paviment, com ara el formigó i el macadam, no arriben ni al 0,5% del ferm provincial, mentre que hi ha un 2% de vies que tenen un tipus de ferm no especificat.

Gràfic 44: Carreteres segons tipus de ferm per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Formigó Barreja botuminosa Macadam De 250 a 499 Reg asfàltic Terra Tot-u Menys de 250 Altes

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Carreteres segons tipus de ferm: % sobre total quilòmetres

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

91 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Com es pot apreciar en el gràfic anterior i en el mapa següent, les diferències segons rang de la població tornen a ser de detall, encara que cal destacar el fet que els municipis de menys de 250 habitants són els únics que no arriben ni de lluny del 50% de carreteres amb barreja botuminosa, mentre que per contra presenten un valor molt superior a la mitjana en vials fets amb tot-u estabilitzat, a més de comptar amb valors importants de vials de terra i reg asfàltic.

92 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 12: Carreteres segons tipus de ferm

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EIEL 2009.

93 Els municipis actuals com a base de l’administració local L’enllumenat públic

Les mancances principals s’haurien de situar en el nombre d’habitatges que no compten amb enllumenat. El seu nombre és reduït, però es tracta d’una problemàtica present sobretot en municipis petits, com s’aprecia en el gràfic següent. Les xifres són, en qualsevol cas, molt reduïdes, fet que indica una problemàtica molt limitada i centrada en casos molt puntuals.

Els municipis de menys de 250 habitants tenen gairebé 1,5 habitatges sense enllumenat públic per municipi, i els que es troben entre 250 i 499 habitants es situen prop de 1 habitatge per municipi sense llum al carrer. La resta de municipis es situen per sota de 0,5 habitatges sense enllumenat públic, amb valors gairebé inapreciables en els municipis d’entre 1.000 i 4.999 habitants.

Gràfic 45: Habitatges sense enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,00,51,01,52,0 Percentatge d'habitatges sense enllumenat públic sobre total d'habitatges

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Com mostren el quadre i el gràfic següent, la qualitat del servei d’enllumenat públic és bona en més del 60% dels nuclis de població de la demarcació. L’enllumenat de qualitat regular el trobem en 205 nuclis (un 28% dels casos), mentre que el que té una qualitat dolenta es present en 78 nuclis (un 11%). Hi ha 7 nuclis on el servei es troba en procés d’execució.

94 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 38 Enllumenat públic: qualitat del servei en els nuclis de població per municipis segons nombre d’habitants Rang Bona Regular Dolenta En execució Menys de 250 127 28 18 4 De 250 a 499 73 85 11 0 De 500 a 999 110 23 3 1 De 1000 a 2499 66 49 12 1 De 2500 a 4999 29 3 8 0 De 5000 a 19999 43 17 26 1 Total 448 205 78 7

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Els municipis d’entre 250 i 499 habitants presenten el percentatge més elevat d’enllumenat de qualitat regular (un 50%), però no es pot afirmar que en termes generals la qualitat de l’enllumenat públic sigui pitjor en els municipis petits que en els de grans dimensions. Es més, els percentatges més elevats de nuclis amb servei d’enllumenat dolent es troben en els municipis de més de 2.500 habitants.

Gràfic 46: Enllumenat públic segons qualitat del servei per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Bona Regular Menys de 250 Dolenta En execució 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Enllumenat públic: % nuclis segons qualitat del servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La potència instal·lada en l’enllumenat públic presenta una clara gradació en funció del volum de població present en cada municipi. Si la mitjana es troba en uns 25 KW de potència, els municipis de menys de 500 habitants no arriben als 9 KW, i els de

95 Els municipis actuals com a base de l’administració local

500 a 999 habitants es troben també per sota de la mitjana (17,7 KW). Els municipis d’entre 1.000 i 4.999 presenten valors lleugerament superiors a la mitjana, mentre que els de més de 5.000 habitants tenen una potència instal·lada 3,5 vegades per sobre de la mitjana (92,9 KW).

Quadre 39: Enllumenat públic: potència instal·lada i punts de llum per municipis segons nombre d’habitants Potencia instal·lada Punts de llum per Nombre d’habitants mitjana (KW) Punts de llum(*) municipi Menys de 250 8,6 7148 110 De 250 a 499 8,9 8683 164 De 500 a 999 17,7 11666 265 De 1000 a 2499 28,4 21460 523 De 2500 a 4999 33,6 6342 529 De 5000 a 19999 92,9 23943 1596 Total 24,9 79242 345

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 47: Potència instal·lada en l’enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Enllumenat públic: potència instal·lada (KW)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa al nombre de punts de llum presents en la demarcació, n’hi ha gairebé 80.000, el que suposa 345 lluminàries per municipi.

96 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La distribució territorial d’aquests punts de llum, com es pot veure en el gràfic adjunt, mostra una forta concentració en els municipis de més de 5.000 habitants, que compten de mitjana amb gairebé 1.600 punts de llum per municipi. Els municipis d’entre 1.000 i 4.999 habitants es situen ja molt per sota, amb poc més de 500 punts de llum per municipi. Ja per sota de la mitjana, els municipis d’entre 500 i 999 habitants tenen 265 punts de llum per municipi, i els que es troben per sota de 500 habitants es situen entre 100 i 200 punts de llum per municipi.

Gràfic 48: Punts de llum per municipi segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600

Enllumenat públic: Mitjana de punts de llum per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Com queda palés en el quadre i gràfic següents, l’enllumenat públic dels municipis de la demarcació presenta encara una escassa implantació de mesures d’estalvi energètic, que es troben només en 69 municipis (un 30% del total).

Els municipis de menys de mil habitants presenten una implantació per sota de la mitjana, mentre els que es troben per sobre d’aquesta xifra presenten una implantació superior a la mitjana, però sense arribar en cap cas a suposar el 50% de municipis amb estalvi energètic.

97 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 40: Enllumenat públic: estalvi energètic i habitatges sense servei per municipis segons nombre d’habitants Amb estalvi Sense estalvi Habitatges sense % sobre total Nombre d’habitants energètic energètic enllumenat públic habitatges Menys de 250 19 46 121 1,47 De 250 a 499 15 38 144 0,95 De 500 a 999 10 34 99 0,45 De 1000 a 2499 15 26 5 0,01 De 2500 a 4999 5 7 12 0,05 De 5000 a 19999 5 10 310 0,43 Total 69 161 691 0,38

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 49: Mesures d’estalvi energètic en l’enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Amb estalvi energètic Menys de 250 Sense estalvi energètic

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Enllumenat públic: % municipis amb i sense mesures d'estalvi energètic

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Recepció del senyal de televisió

La qualitat de la recepció del senyal de televisió per antena és bona en un 65% dels nuclis de població de la demarcació, segons es pot apreciar en el quadre i el gràfic adjunts. La qualitat és regular en un 23% dels nuclis, i en un 7% més la qualitat de la senyal és dolenta. Hi ha un total de 31 nuclis (un 4% del total) on no hi ha servei de televisió per antena.

Els municipis de menys de 250 habitants són els que presenten una pitjor qualitat del servei, tot i que la major part dels nuclis de població que els conformen compten

98 Els municipis actuals com a base de l’administració local amb una senyal de bona qualitat. Pel que fa als municipis sense servei, tot i ser relativament presents en els municipis petits, són més importants en els municipis de més de 5.000 habitants, on un 20% dels nuclis (agregats rurals a municipis més importants) no tenen servei de televisió per antena.

Quadre 41: Recepció de televisió d’antena per municipis segons nombre d’habitants Nuclis sense Nombre d’habitants servei Bona qualitat Qualitat regular Qualitat dolenta Menys de 250 8 103 39 31 De 250 a 499 1 121 36 19 De 500 a 999 1 94 42 0 De 1000 a 2499 2 84 42 0 De 2500 a 4999 1 37 1 0 De 5000 a 19999 18 52 14 5 Total 31 491 174 55

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 50: Qualitat del senyal de televisió d’antena per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Nuclis sense servei Bona qualitat

Menys de 250 Qualitat regular Qualitat dolenta

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Televisió per antena: % nuclis segons qualitat del servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

En el quadre i gràfic següents podem apreciar que la difusió de la televisió per cable és força inferior, donat que més del 70% de nuclis de la demarcació no disposen d’aquest servei, que per les necessitats tècniques que requereix (instal·lació de cablejat) resta força limitat als principals nuclis urbans.

99 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 42: Recepció de televisió per cable per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Nuclis sense servei Bona qualitat Qualitat regular Qualitat dolenta Menys de 250 127 47 5 2 De 250 a 499 112 65 0 0 De 500 a 999 120 16 0 1 De 1000 a 2499 74 52 2 0 De 2500 a 4999 27 10 2 0 De 5000 a 19999 69 20 0 0 Total 529 210 9 3

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La qualitat d’aquest tipus de servei, en canvi, és força bona, donat que només el 4% dels nuclis que compten amb televisió per cable diuen que la qualitat del mateix és regular i només poc més de l’1% diuen que la qualitat és dolenta.

La qualitat del servei no presenta diferències substancials en funció de la dimensió poblacional dels municipis, essent el segment d’entre 1.000 i 2.499 habitants els que mostra una major implantació, amb més del 40% dels seus nuclis amb servei de televisió per cable.

Gràfic 51: Qualitat del senyal de televisió de cable per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Nuclis sense servei Bona qualitat

Menys de 250 Qualitat regular Qualitat dolenta

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Televisió per cable: % nuclis segons qualitat del servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

100 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La cobertura de telefonia mòbil

Les dades d’EIEL de 2009 ens mostren que hi ha 57 nuclis de població de 17 municipis diferents que no tenen cobertura de telefonia mòbil. D’aquests, 20 es troben en municipis de menys de 250 habitants, i 19 en municipis de més de 5.000 habitants (nucli rurals agregats a nuclis de població de major rang). Pel que fa al nombre de municipis afectats, 13 dels 17 municipis amb nuclis sense cobertura no arriben al miler d’habitants.

Quadre 43: Cobertura de telefonia mòbil per municipis segons nombre d’habitants n. nuclis mòbil per sistema GSM n. nuclis mòbil per sistema UMTS (tipus) (tipus) Municipis amb Nuclis nuclis Nuclis Nuclis sense sense Nombre sense Bona Qualitat Qualitat sense Bona Qualitat Qualitat telefonia telefonia d’habitants servei qualitat regular dolenta servei qualitat regular dolenta mòbil mòbil Menys de 250 20 106 12 38 150 7 1 18 20 6 De 250 a 499 9 126 25 16 153 2 7 14 9 4 De 500 a 999 4 92 30 11 127 6 2 2 4 3 De 1000 a 2499 4 96 9 19 97 10 4 17 4 1 De 2500 a 4999 1 34 2 2 34 5 0 0 1 1 De 5000 a 19999 19 49 17 4 70 6 9 4 19 2 Total 57 503 95 90 631 36 23 55 57 17

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 52: Cobertura de telefonia mòbil per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Municipis amb nuclis sense telefonia mobil Nuclis sense Menys de 250 telefonia mobil

0 5 10 15 20 25 Telefonia mòbil: nuclis i municipis sense cobertura

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

101 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El sistema més emprat i que presenta una millor qualitat de servei a la demarcació de Lleida és el GSM (de segona generació), mentre que el sistema UTMS (de tercera generació) encara es trobava poc implantat en el territori lleidatà.

Cal fer esment aquí que les dades mostrades en aquest apartat, sobretot pel que fa a l’expansió de la cobertura mòbil de tercera generació, es troben una mica descontextualitzades donat que en els darrers anys s’ha produït un esforç important per part de l’administració i les operadores per dotar el conjunt del territori català d’una bona connectivitat en telefonia mòbil.

El servei de correus

Com s’aprecia en el quadre i el gràfics adjunts, la disponibilitat del servei de correus en els diferents nuclis urbans que conformen cada municipi és dels pocs que presenten una presència inversament proporcional a la dimensió poblacional del municipi on s’ubiquen.

Així, en el conjunt de la demarcació, més de la meitat dels nuclis de població compta amb una oficina de correus completa, mentre que en un 27% dels nuclis es compta amb una oficina de carteria per a la distribució del correu, i en un 22% dels nuclis no hi ha oficina de correus.

En parlar de nuclis de població i d’un servei que per les seves característiques s’acostuma a centralitzar força en el cap de municipi, trobem que els percentatges més elevats de nuclis sense oficina de correus es troben en els municipis de més de 2.500 habitants, on hi ha diversos municipis que compten amb un ampli ventall de petits nuclis agregats que tenen centralitzat el servei en la capital.

Quadre 44: Servei de correus segons nuclis urbans i nombre d’habitants del municipi Oficina de No hi ha Oficina de correus Nombre d’habitants oficina distribució completa Menys de 250 22 60 99 De 250 a 499 45 48 84 De 500 a 999 43 33 61 De 1000 a 2499 4 45 79 De 2500 a 4999 15 3 21 De 5000 a 19999 35 17 37 Total 164 206 381

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

102 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 53: Correus segons nivell de serveis per grandària de municipis

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

No hi ha oficina De 250 a 499 Oficina de distribució Menys de 250 Oficina de correus completa

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Servei de correus: % nuclis segons nivell de servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

L’accés a Internet

Segons les dades presentades en el quadre i gràfics següents, el servei d’Internet de banda ampla comptava al 2009 encara amb una implantació deficient en el territori lleidatà, on el 54% dels nuclis de població no disposaven encara d’aquest servei. El 40% dels municipis de la demarcació comptaven amb algun nucli sense servei de banda ampla.

Quadre 45: Servei d’Internet de Banda Ampla per municipis segons nombre d’habitants Nuclis amb banda ampla segons tipus Nuclis Municipis Associat sense amb nuclis Accés Accés a TV Accés via banda sense banda Nombre d’habitants RDSI asimètric inalàmbric cable REDBT satèl·lit ampla ampla Menys de 250 11 15 61 0 0 12 104 28 De 250 a 499 18 29 33 2 0 27 110 24 De 500 a 999 19 34 48 1 0 19 58 19 De 1000 a 2499 37 53 25 6 2 37 54 11 De 2500 a 4999 5 13 6 1 0 6 21 4 De 5000 a 19999 21 23 13 3 3 5 59 7 Total 111 167 186 13 5 106 406 93

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

103 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Més de la meitat dels nuclis sense servei de banda ampla es concentraven en els municipis de menys de 500 habitants, on 52 municipis (el 44%) tenien algun nucli sense accés a Internet per banda ampla.

Aquesta manca de servei no és exclusiva, però, dels municipis petits, donat que gairebé la meitat dels municipis de més de 5.000 habitants i un total de 59 nuclis de població ubicats en aquests municipis no tenen accés a la banda ampla.

Pel que fa a la tipologia dels serveis de banda ampla, cal esmentar que en alguns casos poden cohabitar en alguns nuclis. Les tipologies més corrents són la de l’accés inalàmbric (186 nuclis), seguida de l’accés asimètric (167 nuclis), l’accés a través d’una xarxa digital de serveis integrats –RDSI- (111 nuclis) i l’accés via satèl·lit (106 nuclis).

Amb una escassa implantació, trobem 13 nuclis que es connecten a la banda ampla a partir de serveis associats a la TV per cable, i 5 que es connecten a través de serveis associats a la xarxa elèctrica domèstica de baixa tensió –REDBT-.

Gràfic 54: Municipis i nuclis sense servei d’Internet de Banda Ampla per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Municipis amb nuclis sense banda ampla

Menys de 250 Nuclis sense banda ampla

0 20 40 60 80 100 120 Internet de Banda Ampla: Nombre municipis i nuclis sense servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Connexió a la xarxa elèctrica i gas natural

Les dades exposades al quadre i gràfic següents ens informen que el servei d’energia elèctrica als municipi de la demarcació és majoritàriament de bona qualitat. El 66% dels nuclis de la demarcació compten amb un servei de bona qualitat, mentre que en

104 Els municipis actuals com a base de l’administració local un 26% el servei és regular, i només en un 4% dels nuclis la qualitat del servei d’energia elèctrica es considera dolent. Cal esmentar, però, que en 26 nuclis (un 3,5%) no hi arriba l’electricitat.

Aquests nuclis es concentren en 6 municipis, tres dels quals (amb 6 nuclis afectats) no arriben a 250 habitants. El gruix de nuclis sense energia elèctrica es concentra però en un únic municipi de més de 5.000 habitants (Tremp), amb 18 nuclis sense servei. S’ha d’entendre aquí que aquests són petits nuclis i que el cap de municipi si que compta amb accés a la xarxa elèctrica.

Quadre 46: Qualitat del servei d’energia elèctrica per municipis segons nombre d’habitants Municipis amb Bona Qualitat Qualitat Nuclis sense nuclis sense Nombre d’habitants qualitat regular dolenta En execució servei servei Menys de 250 121 49 4 1 6 3 De 250 a 499 102 70 4 0 1 1 De 500 a 999 101 33 3 0 0 0 De 1000 a 2499 97 22 9 0 0 0 De 2500 a 4999 22 12 4 0 1 1 De 5000 a 19999 54 12 5 0 18 1 Total 497 198 29 1 26 6

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 55: Qualitat del servei d’energia elèctrica per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Bona qualitat

Qualitat regular De 250 a 499 Qualitat dolenta

En execució Menys de 250 Nuclis sense servei

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Servei d'energia elèctrica: % segons qualitat del servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

105 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El servei de gas natural, en canvi, presenta una escassa implantació a la demarcació, com mostren el quadre i el gràfic adjunts. El 89% dels nuclis de població i el 87% dels municipis no compten amb servei de gas natural.

Quadre 47: Qualitat del servei de gas natural per municipis segons nombre d’habitants Municipis Bona Qualitat Qualitat Nuclis sense amb nuclis Nombre d’habitants qualitat regular dolenta En execució servei sense servei Menys de 250 2 0 0 0 179 63 De 250 a 499 7 0 0 0 170 50 De 500 a 999 7 0 0 2 128 41 De 1000 a 2499 18 1 1 9 99 31 De 2500 a 4999 17 0 0 0 22 5 De 5000 a 19999 18 1 0 1 69 11 Total 69 2 1 12 667 201

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Aquí si que trobem una forta interrelació entre magnitud en termes de població del municipi i nivell de prestació del servei. En els municipis de menys de 1.000 habitants, el percentatge de nuclis amb servei no arriba al 7%, mentre que en els municipis que superen aquest llindar es supera el 20% d’implantació en els nuclis de població, especialment entre els municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants, que s’arriba al 44% de nuclis amb servei.

Gràfic 56: Qualitat del servei de gas per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Bona qualitat

Qualitat regular De 250 a 499 Qualitat dolenta

En execució Menys de 250 Nuclis sense servei

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Servei de gas: % segons qualitat del servei

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

106 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Infraestructures i serveis mediambientals i altres.

Les infraestructures i serveis ambientals han experimentat un gran desenvolupament en els darrers trenta. Inicialment i durant tot el segle XX s’ha anat difonent l’abastament domiciliari d’aigua. En els darrers decennis han estat les actuacions de gestió general del cicle de l’aigua i de gestió dels residus, les quals tenen un ampli camí per millorar.

La captació d’aigua per part dels ajuntaments

Pel que fa les conduccions d’aigua per a l’abastament dels nuclis de població, en el conjunt de la província podem apreciar com gairebé ¾ parts de la xarxa són de titularitat municipal (73,5%). Pel que fa a la resta de la xarxa, destaca amb un 20% la que pertany a una mancomunitat, mentre que un 4% correspon a empreses públiques no municipals, un 1% a entitats veïnals, un 0,2% a empreses privades i un 0,7% a altres institucions.

Aquesta distribució on predomina marcadament la titularitat municipal en la distribució d’aigua es especialment important en els municipis de més de 1.000 habitants, amb percentatges superiors al 88% del conjunt de la xarxa.

Per contra, els municipis de menys de 250 habitants són els únics on la titularitat municipal representa menys de la meitat de la xarxa (46%), mentre que hi ha els percentatges més elevats en titularitat per part de mancomunitats (41%) i empreses públiques no municipals (9%). Té a veure amb la connexió amb les xarxes territorials d’abastament gestionades per aquest tipus d’entitats.

En els municipis de 250 a 1.000 habitants trobem també un pes important, superior al 20% de titularitat per part de mancomunitats, i un pes important també de les empreses públiques no municipals.

Quadre 48: Titularitat de les conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants % empresa pública no Nombre d’habitants municipal % mancomunitat % municipal % privada % veïnal % altres Menys de 250 9,43 41,42 46,40 0,00 1,48 1,26 De 250 a 499 3,37 24,52 71,04 0,00 1,07 0,00 De 500 a 999 6,79 23,48 68,07 0,80 0,86 0,00 De 1000 a 2499 0,00 0,00 96,26 0,39 0,00 3,35 De 2500 a 4999 0,00 1,58 98,42 0,00 0,00 0,00 De 5000 a 19999 0,48 8,70 88,26 0,00 2,57 0,00 Total 4,22 20,27 73,50 0,23 1,05 0,73

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

107 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 57: Titularitat de conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

% empresa pública no De 500 a 999 municipal % mancomunitat

% municipal De 250 a 499 % privada

% veïnal Menys de 250 % altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Conduccions segons titularitat: % sobre total de la xarxa

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la gestió d’aquestes conduccions d’aigua, com es pot apreciar en el quadre i el gràfic següents, el fet més destacable és l’entrada en escena d’altres tipus d’entitats, com ara els consorcis i les empreses públiques municipals, no presents com a titulars, i una distribució sensiblement diferent de la xarxa.

Tot i amb això, la major part de la xarxa provincial és de gestió municipal (60%), encara que amb un percentatge força inferior al que tenia en tant que titularitat. Per sota, trobem la gestió en mancomunitat (20%), la gestió privada (9%), la gestió per part d’empreses públiques no municipals (5%), la gestió en consorci (2%), la gestió veïnal (gairebé l’1%) i la gestió en empresa pública municipal (0,4%), mentre un 3,3% corresponent a altres ens de gestió.

Quadre 49: Gestió de les conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants % empresa % empresa % pública pública no % % % % % Nombre d’habitants consorci municipal municipal mancomunitat municipal privada veïnal altres Menys de 250 0,00 0,00 9,43 38,38 43,02 4,05 1,48 3,63 De 250 a 499 0,00 0,20 4,75 24,52 66,45 0,00 1,07 3,01 De 500 a 999 0,00 0,00 6,79 23,48 64,54 1,94 1,20 2,05 De 1000 a 2499 0,00 0,00 0,00 2,42 89,88 4,35 0,00 3,35 De 2500 a 4999 0,00 0,00 0,00 0,00 36,06 63,94 0,00 0,00 De 5000 a 19999 16,77 2,59 0,48 10,18 49,28 12,54 0,39 7,77 Total 2,12 0,37 4,53 20,04 59,74 9,05 0,85 3,31

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

108 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Si baixem el nivell d’anàlisi als grups en funció de la grandària de la població, veiem com la distribució de l’Ens de gestió difereix poc del de l’Ens titular de la conducció en els municipis de menys de 2.500 habitants, amb un increment en aquests casos molt minsa de la gestió privada i encara menor en empreses públiques municipals.

Per contra, els municipis entre 2.500 i 5.000 habitants presenten una entrada massiva de la gestió privada (66%) en una xarxa que majoritàriament era de titularitat municipal.

En els municipis de més de 5.000 habitants, en canvi, el que s’aprecia es una introducció més important de formes de gestió més complexes. Tot i que la gestió municipal hi és la més important (49%), però entren amb força la gestió en consorci (18%) i la privada (13%), i en menor mesura (3%) la gestió per part d’empreses públiques municipals.

Gràfic 58: Gestió de conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

Consorci De 1000 a 2499 Empresa pública municipal Empresa pública De 500 a 999 no municipal Mancomunitat

Municipal De 250 a 499 Privada

Veïnal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Conduccions segons gestió: % sobre total de la xarxa

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

109 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els dipòsits d’abastament

Del conjunt dels municipis de la demarcació de Lleida, n’hi ha 219 que compten amb dipòsit d’abastament d’aigua, amb un còmput total de capacitat de gairebé 775.000 m3. Com es pot apreciar en el quadre i el gràfic següents, la capacitat d’aquests dipòsits en cada municipi depèn en gran mesura de la seva dimensió demogràfica.

Tret del cas dels municipis de més de 5.000 habitants (amb gairebé 6.000 m3 per municipi de mitjana), la capacitat d’emmagatzematge d’aigua tendeix a disminuir a mida que disminueix també la dimensió poblacional del municipi, passant dels més de 8.500 m3 per municipi d’entre 2.500 a 5.000 habitants, fins als municipis de menys de 250 habitants, que no arriben 1.000 m3 de capacitat mitjana.

En canvi, si el que tenim en compte és la població a la qual donen servei aquest dipòsits, la progressió és la inversa. Així, els municipis de menys de 500 habitants superen els 6 m3 per habitant, i des d’aquí es va baixant fins arribar als municipis de més de 5.000 habitants, amb només 0,6 m3 per habitant.

Com es pot apreciar en el mapa següent, bona part dels municipis amb dipòsit d’escassa capacitat, o directament sense dipòsit, es troben situats en àmbits muntanyencs, especialment en comarques com el Pallars Sobirà, el Solsonès, la Cerdanya i l’Alt Urgell, encara que també trobem una situació semblant en municipis de la zona perifèrica del Pla de Lleida. La mancança representa, però, molt rarament un dèficit perquè els municipis es troben connectats a xarxes generals.

Per contra, els municipis amb major capacitat d’emmagatzematge d’aigua es concentren en la zona central del Pla de Lleida, coincidint amb la zona de major concentració poblacional i a la vegada també la zona climàticament més seca i amb major influència del regadiu en l’abastament d’aigua per a les mes variades necessitats, de les activitats ramaderes i industrials fins al consum de boca.

Quadre 50: Dipòsits d’abastament d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

Municipis sense Capacitat (m3) dels Capacitat (m3) per Capacitat (m3) per habitant Nombre d’habitants dipòsit4 dipòsits municipi amb dipòsit en municipis amb dipòsit Menys de 250 1 58.862 997,7 6,15 De 250 a 499 3 117.723 2402,5 6,71 De 500 a 999 0 178.071 4047,1 5,44 De 1000 a 2499 1 231.729 5793,2 3,60 De 2500 a 4999 0 102.521 8543,4 2,65 De 5000 a 19999 0 85.634 5708,9 0,62 Total 5 774.540 3536,7 2,58

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

4 A banda dels 6 municipis solsonencs, hi ha 5 municipis més de la demarcación de Lleida que no compten amb dipòsit d’abastament d’aigua.

110 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 59: Capacitat (m3) dels dipòsits d’abastament d’aigua segons magnitud municipal.

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000

Dipòsits per a l'abastament d'aigua: m3 per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 60: Capacitat en m3/habitant dels dipòsits d’abastament d’aigua per habitant i per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

01234567

Dipòsits per a l'abastament d'aigua: m3 per habitant

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

111 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 13: Capacitat (m3) dels dipòsits d’abastament d’aigua

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EIEL 2009.

112 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La disponibilitat d’aigua potable

Pel que fa a les dades de l’EIEL sobre plantes potabilitzadores venen condicionades per la manca d’informació sobre el conjunt de municipis del Segrià. En realitat no existeixen municipis que no disposen d’aigua potable. Altrament, per bé que alguns municipis no disposin de potabilitzadora, la seva connexió en xarxa la fa innecessària.

Com a resultat de tot plegat només el 80% del conjunt dels municipis de la demarcació compten amb potabilitzadora, percentatge que arriba a un màxim del 88% en els municipis menors de 250 habitants i a un mínim del 50% en municipis de 2.500 a 4999 habitants (amb incidència clara de municipis del Segrià). També es pot apreciar com la immensa majoria de plantes (96%) són de tipus automàtic.

Quadre 51: Tipus de plantes potabilitzadores per municipis segons nombre d’habitants Municipis sense Nombre de Nombre de planta potabilitzadores potabilitzadores % municipis amb Nombre d’habitants potabilitzadora automàtiques manuals potabilitzadora Menys de 250 7 132 5 88,33 De 250 a 499 8 127 1 84,62 De 500 a 999 9 112 4 79,55 De 1000 a 2499 12 77 12 70,73 De 2500 a 4999 6 27 1 50,00 De 5000 a 19999 3 70 1 80,00 Total 45 545 24 79,91

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 61: Percentatge de municipis amb potabilitzadora per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Plantes potabilitzadores d'aigua: % municipis amb potabilitzadora

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

113 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Més de la meitat de les 582 plantes potabilitzadores de la demarcació no compten amb cap procés de desinfecció. Entre les que si realitzen aquest procés, com es pot apreciar en el quadre i gràfic adjunts, destaca com a mètode de desinfecció l’ús de hipoclorit de sodi (present en el 45% de les potabilitzadores). La resta de mètodes són poc presents en el territori. Només la nanofiltració té una certa implantació (2,2%). La distribució per rangs de població mostra unes característiques similars indistintament de la grandària de la població.

Quadre 52: Plantes potabilitzadores segons tipus de desinfecció per municipis segons nombre d’habitants

Nombre No es fa d’habitants Clor Gas Cloramines Diòxid de Clor Hipoclorit Microfiltració Nanofiltració desinfecció Menys de 250 1 0 0 59 1 5 77 De 250 a 499 0 1 0 61 0 0 67 De 500 a 999 0 1 1 66 0 0 50 De 1000 a 2499 1 0 0 32 1 2 55 De 2500 a 4999 0 0 0 21 0 0 7 De 5000 a 19999 0 0 0 24 0 6 43 Total 2 2 1 263 2 13 299

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 62: Potabilitzadores segons tipus de desinfecció per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Clor Gas

Cloraminas

De 500 a 999 Diòxid de Clor

Hipoclòrit De 250 a 499 Microfiltració

Nanofiltració Menys de 250 No es fa desinfecció

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Plantes potabilitzadores d'aigua: % segons tipus de desinfecció

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

114 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa a la periodicitat de control de les plantes potabilitzadores, gairebé la meitat tenen una periodicitat mensual (48%), mentre que un 15% realitzen el control diàriament, un 13% tenen periodicitat de control alterna, un 13% la tenen setmanal i un 3% la duen a terme de forma quinzenal.

Quadre 53: Plantes potabilitzadores segons periodicitat de control per municipis segons nombre d’habitants

Rang Diària Alterna Setmanal Quinzenal Mensual Altres Sense periodicitat Menys de 250 11 14 14 12 73 13 0 De 250 a 499 20 19 23 4 58 2 2 De 500 a 999 22 20 0 0 71 2 1 De 1000 a 2499 18 2 34 3 25 6 1 De 2500 a 4999 8 17 0 0 2 0 1 De 5000 a 19999 9 3 6 1 51 1 0 Total 88 75 77 20 280 24 5

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 63: Potabilitzadores segons periodicitat de control per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Diària De 500 a 999 Alterna Setmanal De 250 a 499 Quinzenal Mensual Altres Menys de 250 Sense periodicitat

0% 20% 40% 60% 80% 100% Plantes potabilitzadores d'aigua: % segons periodicitat de control

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la comparativa entre municipis en funció de la seva població, es pot apreciar una certa gradació en la qual els municipis de major rang tendeixen a una reducció del temps entre controls, mentre que ens els municipis de menys d’un miler

115 Els municipis actuals com a base de l’administració local d’habitants predominen els controls mensuals. Tot i amb això, cal tenir en compte que en els municipis de més de 5.000 habitants aquesta tendència es trenca i son l’estrat amb una periodicitat més llarga entre controls.

Com es pot veure en el quadre següent, entre els organismes que es fan càrrec d’aquest control destaquen els serveis propis municipals, que s’ocupen d’un 33% de les plantes potabilitzadores de la demarcació, els serveis de la comunitat autònoma (31%), i altres organismes no especificats (24%). Amb una repercussió menor, trobem els serveis de mancomunitats (7%) i els de tipus provincial (3%). Hi ha dues plantes que no tenen organisme de control.

Es pot apreciar com en el gràfic adjunt que a major grandària poblacional del municipi, major és la presència dels serveis municipals en el control de la potabilització de l’aigua de consum. També es detecta que la presència de mancomunitats en aquesta tasca només és present en municipis de menys de 1.000 habitants.

Quadre 54: Plantes potabilitzadores segons organisme de control per municipis segons nombre d’habitants Serveis Sense Serveis Serveis Serveis comunitat organisme de Nombre d’habitants municipals mancomunitat provincials autònoma Altres control Menys de 250 30 11 2 54 40 0 De 250 a 499 41 6 2 42 37 0 De 500 a 999 35 22 9 42 7 1 De 1000 a 2499 32 0 6 21 30 0 De 2500 a 4999 15 0 0 2 10 1 De 5000 a 19999 38 0 0 17 16 0 Total 191 39 19 178 140 2

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

116 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 64: Potabilitzadores segons organisme de control per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Serveis municipals De 500 a 999 Serveis mancomunitat

Serveis provincials De 250 a 499 Serveis comunitat autònoma Altres Menys de 250 Sense organisme

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Plantes potabilitzadores d'aigua: % segons organisme de control

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La xarxa de distribució d’aigua urbana

La xarxa de distribució d’aigua és gairebé tota de titularitat municipal. Dels 2,15 milions de metres de xarxa, gairebé 2 milions (un 92%) són de titularitat municipal. En un 1,6 % de la xarxa la titularitat correspon a una mancomunitat, mentre que un 0,8% són d’empreses privades, un 0,2% d’empreses públiques no municipals, un 0,2% d’entitats veïnals i un 0,1% d’empreses municipals. Hi ha un 5% de la xarxa que compta amb un altre organisme sense definir com a titular.

Quadre 55: Titularitat de la xarxa de distribució d’aigua per municipis segons nombre d’habitants % % empresa empresa pública no % % Nombre d’habitants municipal municipal mancomunitat municipal % privada % veïnal % altres Menys de 250 1,12 0,00 5,82 92,80 0,13 0,00 1,25 De 250 a 499 0,00 0,40 1,39 84,70 0,00 0,76 12,75 De 500 a 999 0,00 0,00 5,52 88,82 0,00 0,08 5,57 De 1000 a 2499 0,00 0,72 0,00 90,77 0,66 0,00 7,84 De 2500 a 4999 0,00 0,00 0,00 100,00 0,00 0,00 0,00 De 5000 a 19999 0,00 0,00 0,02 95,76 2,08 0,24 1,90 Total 0,09 0,21 1,59 92,24 0,81 0,18 4,98

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

117 Els municipis actuals com a base de l’administració local

En el gràfic següent s’aprecia com la titularitat municipal domina de forma molt majoritària en tots els segments de població. També s’hi aprecia que el pes de les mancomunitats en la distribució té una certa incidència només en municipis de menys de 1.000 habitants.

Gràfic 65: Titularitat de la xarxa de distribució d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Empresa municipal

Empresa pública no municipal De 500 a 999 Mancomunitat

Municipal

De 250 a 499 Privada

Veïnal

Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Xarxa de distribució segons titularitat: % sobre total de la xarxa

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la gestió d’aquesta xarxa de distribució, tot i que es continua mantenint un predomini de la gestió municipal (67%), hi ha diverses tipologies de gestió que prenen cert relleu: la gestió per part d’empreses privades puja fins un 14%, apareix la fórmula del consorci (8%) que no constava com a titular en cap tram de distribució, i augmenta el pes dels altres organismes de gestió (8%). La resta de tipologies no arriben a l’1% d’incidència, destacant el descens de la figura de les mancomunitats en les tasques de gestió.

Com s’aprecia en el gràfic següent, la introducció de l’empresa privada s’ha donat en tots els estrats de població, però especialment en els municipis de més de 2.500 habitants. La fórmula del consorci té un pes força important en els municipis de més de 5.000 habitants.

118 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 56: Xarxa de distribució d’aigua segons organisme de gestió per municipis segons nombre d’habitants % % empresa Nombre % empresa pública no % manco- % d’habitants consorci municipal municipal munitat municipal % privada % veïnal % altres Menys de 250 0,00 0,40 0,00 4,54 77,62 8,04 1,24 8,16 De 250 a 499 1,70 1,19 1,63 1,39 73,61 2,42 0,76 17,31 De 500 a 999 0,00 0,00 0,00 0,24 82,21 2,22 0,25 15,09 De 1000 a 2499 4,25 0,00 0,72 0,00 75,91 8,87 0,00 10,25 De 2500 a 4999 0,00 0,00 0,00 0,00 51,68 48,32 0,00 0 De 5000 a 19999 21,19 0,20 0,00 0,00 56,12 20,53 0,06 1,90 Total 7,74 0,23 0,36 0,56 68,61 13,99 0,25 8,27

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 66: Xarxa de distribució d’aigua segons ens gestor per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999 Consorci

De 1000 a 2499 Empresa municipal

Empresa pública no municipal De 500 a 999 Mancomunitat

Municipal De 250 a 499 Privada

Veïnal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Xarxa de distribució segons gestió: % sobre total de la xarxa

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Disponibilitat i característiques del servei d’aigua

La manca de servei d’aigua segons les dades de l’EIEL no es pas un problema cabdal en els petits municipis de la demarcació de Lleida. Només tres municipis de la demarcació compten amb algun nucli de població sense servei d’aigua, i només un d’aquests nuclis correspon a municipis de menys de 250 habitants (els altres dos són en nuclis ubicats en municipis de més de 2.500 habitants).

Les dades no indiquen el mateix pel que fa al nivell d’aquest servei entès en termes de suficiència de la disponibilitat d’aigua, donat que gairebé una tercera part dels

119 Els municipis actuals com a base de l’administració local municipis presenten dèficits en alguns dels seus nuclis de població. Els percentatges més elevats d’afectació els trobem en municipis d’entre 500 i 2.499 habitants, on més del 34% dels municipis compten amb algun nucli amb disponibilitat insuficient d’aigua.

Quadre 57: Disponibilitat de servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants Municipis amb Municipis amb nuclis amb nuclis amb % Nombre disponibilitat % disponibilitat disponibilitat disponibilitat Municipis % sense d’habitants suficient suficient insuficient insuficient sense servei servei Menys de 250 57 87,69 19 29,23 1 1,54 De 250 a 499 44 83,02 17 32,08 0 0,00 De 500 a 999 40 90,91 15 34,09 0 0,00 De 1000 a 2499 31 75,61 14 34,15 0 0,00 De 2500 a 4999 12 100,00 2 16,67 1 8,33 De 5000 a 19999 15 100,00 4 26,67 1 6,67 Total 199 86,52 71 30,87 3 1,30

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 67: Nivell de disponibilitat del servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

Sense servei De 250 a 499 Disponibilitat insuficient Menys de 250 Disponibilitat suficient

0 20406080100

Disponibilitat servei d'aigua: % segons nivell de dotació

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Un indicador significatiu respecte el servei d’aigua és l’existència o no de comptadors que en certifiquin el consum, i aquí si que hi trobem que per regla general els municipis més petits presenten una menor presència d’aquests dispositius que no pas els de major rang, com es pot apreciar en el quadre i el gràfic adjunts.

120 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 58: Presència de comptadors d’aigua per municipis segons nombre d’habitants Municipis amb % nuclis Municipis amb % nuclis Municipis % municipis nuclis amb amb nuclis sense sense sense sense Nombre d’habitants comptador comptador comptador comptador comptador comptador Menys de 250 49 75,38 22 33,85 21 32,31 De 250 a 499 46 86,79 18 33,96 8 15,09 De 500 a 999 40 90,91 13 29,55 4 9,09 De 1000 a 2499 32 78,05 13 31,71 9 21,95 De 2500 a 4999 11 91,67 3 25,00 1 8,33 De 5000 a 19999 13 86,67 3 20,00 2 13,33 Total 191 83,04 72 31,30 45 19,57

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Així, prop d’un 34% dels municipis de menys de 500 habitants compten amb algun nucli que no té comptadors d’aigua, mentre que aquest percentatge baixa al 20% en els municipis de més de 5.000 habitants. La dada es encara més rellevants si tenim en compte els municipis on cap nucli disposa de comptadors, que arriba al 32% en els municipis de menys de 250 habitants, xifra que supera en molt la present en la resta de rangs, amb el conseqüent impacte en la capacitat de control i gestió per part dels consistoris d’aquest servei.

Gràfic 68: Disponibilitat de comptadors d’aigua per nuclis i municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Municipis amb nuclis sense comptador

De 250 a 499 Nuclis sense comptador

Menys de 250 Nuclis amb comptador

0 20406080100 Disponibilitat servei d'aigua per nuclis: Existència/Inexistència de comptadors (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Tot i que bona part dels municipis de la demarcació compten amb una taxa que grava la disponibilitat d’aigua, encara hi ha un nombre important de municipis que no l’han

121 Els municipis actuals com a base de l’administració local instaurat en algun o en la totalitat dels nuclis de població que els componen, i això es dóna especialment en municipis de dimensió reduïda.

Quadre 59: Presència de taxes en el servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants

Nombre Municipis amb % nuclis Municipis amb % nuclis Municipis % municipis d’habitants nuclis amb taxa amb taxa nuclis sense taxa sense taxa sense taxa sense taxa Menys de 250 53 81,54 18 27,69 16 24,62 De 250 a 499 47 88,68 16 30,19 7 13,21 De 500 a 999 42 95,45 9 20,45 2 4,55 De 1000 a 2499 35 85,37 10 24,39 6 14,63 De 2500 a 4999 12 100,00 3 25,00 0 0,00 De 5000 a 19999 15 100,00 2 13,33 0 0,00 Total 204 88,70 58 25,22 31 13,48

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa als municipis que compten amb algun nucli sense taxa, els valors més destacats els trobem en els municipis d’entre 250 i 499 habitants, on més del 30% dels consistoris no apliquen taxa d’aigua en alguns dels seus nuclis. Si prenem com a indicador els municipis que no apliquen taxa d’aigua en cap dels seus nuclis, trobem que el percentatge més elevat, de prop d’1/4 part dels municipis, es troba en aquells que no arriben a 250 habitants.

Gràfic 69: Aplicació de taxa en el servei d’aigua per nuclis i municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Municipis amb nuclis sense taxa De 250 a 499 Nuclis sense taxa

Menys de 250 Nuclis amb taxa

0 20406080100

Disponibilitat servei d'aigua per nuclis: Existència/Inexistència de taxes (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

122 Els municipis actuals com a base de l’administració local Connexió i servei d’aigua a nivell d’habitatges

L’abastament d’aigua porta a porta en els municipis de la demarcació, com es pot apreciar en el quadre següent, és un problema de dimensions reduïdes, almenys pel que fa al percentatge d’habitatges que encara es troben sense connexió a la xarxa de distribució (menys d’un 1%) i als que tenen problemes de dèficits de pressió (un 1%). El percentatge dels que tenen problemes per excés de pressió (0,2%) encara és més reduït.

Pel que fa a la manca de connectivitat a la xarxa de distribució en relació a la grandària del municipi, hi detectem un major pes en els municipis petits, però en cap cas es superen el 3,5% d’habitatges sense connexió.

Quadre 60: Abastament d’aigua als habitatges. Dificultats de connexió per municipis segons nombre d’habitants No connectats Sense Total Excés Dèficit % % manca Nombre d’habitants Connectats voluntàriament connexió habitatges pressió pressió connectats pressió Menys de 250 6.845 78 24 6.947 1 15 98,53 0,22 De 250 a 499 11.832 411 11 12.254 226 267 96,56 2,18 De 500 a 999 16.278 122 1 16.401 77 64 99,25 0,39 De 1000 a 2499 30.819 118 1 30.938 8 596 99,62 1,93 De 2500 a 4999 15.337 0 0 15.337 0 422 100,00 2,75 De 5000 a 19999 53.736 508 8 54.252 0 4 99,05 0,01 Total 134.847 1.237 45 136.129 312 1.368 99,06 1,00

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

El problema de la manca de pressió presenta una distribució menys homogènia en funció de la població, però els únics segments que superen lleugerament el 2% d’habitatges amb dèficit de pressió són els municipis d’entre 250 i 499 habitants i els d’entre 2.500 i 4.999 habitants. Aquesta problemàtica és pràcticament inexistent en els municipis de menys de 250 habitants, els que tenen entre 500 i 999 habitants i els de més de 5.000 habitants.

Encara són més reduïts el nombre d’habitatges que s’abasteixen d’aigua de forma autònoma. En el conjunt de la demarcació suposen menys del 0,2% del total d’habitatges, i fins i tot en els municipis més petits, per sota dels 250 habitants, no s’arriba al 0,6% d’habitatges amb abastament autònom.

123 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 61: Abastament autònom d’aigua als habitatges i població afectada per municipis segons nombre d’habitants Habitatges amb Total Població % habitatges Població afectada Nombre d’habitants abastament autònom habitatges afectada afectats per habitatge Menys de 250 40 6.947 21 0,58 0,53 De 250 a 499 9 12.254 5 0,07 0,56 De 500 a 999 76 16.401 100 0,46 1,32 De 1000 a 2499 7 30.938 27 0,02 3,86 De 2500 a 4999 5 15.337 2 0,03 0,40 De 5000 a 19999 113 54.252 58 0,21 0,51 Total 250 136.129 213 0,18 0,85

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 70: Habitatges amb abastament d’aigua autònom per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6

Abastament autònom: % habitatges afectats

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la població afectada per aquest tipus d’abastament, en el conjunt de la demarcació són 213, i es pot afirmar que bona part dels habitatges afectats són segones residències, donat que el valor mitjà d’ocupació dels habitatges afectats és de 0,85 persones, una xifra molt baixa. Només en el tram de població d’entre 1.000 a 2.499 habitants la xifra de persones residents en el habitatges afectats (3,86) presenta valors indicatius de residència habitual.

124 Els municipis actuals com a base de l’administració local La xarxa de clavegueram

La xarxa de clavegueram, com es pot apreciar en el quadre i el gràfic adjunts, presenta una distribució i extensió d’acord amb la dimensió poblacional de cada municipi.

La gradació va dels 1.676 metres de xarxa de clavegueram per municipi en els ens locals de menys de 250 habitants, fins els més de 25 quilòmetres de xarxa presents en els municipis de més de 5.000 habitants.

Quadre 62: Estat de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants Xarxa per Nombre d’habitants Xarxa (metres) municipi (metres) % bo % regular % dolent Menys de 250 108.949 1.676 56,18 37,01 6,04 De 250 a 499 168.024 3.170 54,53 38,81 6,38 De 500 a 999 285.769 6.495 60,54 33,08 6,32 De 1000 a 2499 378.949 9.243 40,82 54,61 4,29 De 2500 a 4999 134.900 11.242 61,21 34,69 4,11 De 5000 a 19999 379.107 25.274 58,63 40,60 0,24 Total 1.455.698 6.329 53,95 41,75 3,99

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 71: Longitud de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

Xarxa de clavegueram: Metres per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

125 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La qualitat de la xarxa de clavegueram, que no és pot afirmar que sigui òptima, presenta poques variacions en funció de la grandària dels municipis. Més de la meitat de la xarxa (54%) està en bon estat, però gairebé el 42% presenta un estat regular i un 4% es troba en mal estat.

Només hi ha un segment de municipis (els que estan entre 1.000 i 2.499) que compten amb menys de la meitat de la xarxa en bon estat (41%). Aquest mateix segment també compta amb el percentatge més elevat de xarxa en estat regular (55%). Per contra, els municipis per sota del miler d’habitants són els que compten amb un major percentatge de xarxa en mal estat (per sobre del 6%).

Gràfic 72: Qualitat de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

% bo

Menys de 250 % regular % dolent

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Xarxa de clavegueram: Estat de la xarxa

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa a la zona d’emissió de la xarxa de clavegueram, es pot apreciar que en la demarcació de Lleida aquest no es dóna en zones sensibles a processos d’eutrofització de l’aigua, i només en un dels casos la emissió es dóna en un indret que entraria en la categoria de “menys sensible”.

126 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 63: Emissors de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants Nombre N. de zones de En zona En zona menys En zona Distància mitjana al d’habitants vessament sensible sensible normal nucli (metres) Menys de 250 129 0 0 129 265,14 De 250 a 499 134 0 0 134 309,04 De 500 a 999 137 0 0 137 367,57 De 1000 a 2499 87 0 0 87 416,93 De 2500 a 4999 33 0 1 32 739,30 De 5000 a 19999 40 0 0 40 711,85 Total 560 0 1 559 384,13

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La distància de la zona d’emissió respecte el nucli urbà més proper varia entre els 265 metres de mitjana en municipis de menys de 250 habitants fins els més de 700 metres dels municipis de més de 2.500 habitants. S’ha de tenir aquí en compte també que a major dimensió dels nuclis urbans, major serà l’impacta de les emissions de la xarxa de clavegueram.

Gràfic 73: Emissors de la xarxa de clavegueram segons distància al nucli urbà per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800

Emissor de la xarxa de clavegueram: Distància mitjana al nucli urbà (metres)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La manca de connexió dels habitatges a la xarxa de clavegueram, com s’aprecia en el quadre adjunt, és un problema “menor” a la demarcació de Lleida, on només l’1,2%

127 Els municipis actuals com a base de l’administració local dels habitatges no es troben connectats a la xarxa ja sigui de forma voluntària, o més usualment, per deficiències en la pròpia xarxa.

Quadre 64: Habitatges connectats i no connectats a la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants No connectats per Habitatges Connectats a No connectats deficiències del Nombre d’habitants totals clavegueram voluntàriament clavegueram % sense connexió Menys de 250 7.129 6.729 53 347 5,61 De 250 a 499 12.073 11.916 35 122 1,30 De 500 a 999 16.378 16.060 13 305 1,94 De 1000 a 2499 30.952 30.914 0 38 0,12 De 2500 a 4999 15.436 15.332 7 97 0,67 De 5000 a 19999 54.193 53.521 162 510 1,24 Total 136.161 134.472 270 1.419 1,24

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 74: Habitatges sense connexió a la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0123456

Xarxa de clavegueram: % habitatges sense connexió

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Si bé aquest valor no supera el 2% en la resta de trams de població, en els municipis més petits, de menys de 250 habitants, la manca de connexió ja representa un volum important del parc d’habitatges (5,6%).

128 Els municipis actuals com a base de l’administració local La implantació de les depuradores

Com es pot veure en el quadre següent, poc més d’una tercera part dels municipis de la demarcació de Lleida (85, un 37%) compten amb depuradora. Aquest percentatge es situa per sota del 40% en els municipis d’entre 250 i 2.500 habitants, però supera aquest llindar en els municipis més petits, de menys de 250 habitants. Amb tot, són els municipis més grans de 5.000 habitants els que presenten un percentatge més elevat de municipis amb depuradora (73%).

Quadre 65: Presència de depuradores d’aigua per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Amb depuradora % amb depuradora n. depuradores Depuradores/municipi Menys de 250 27 41,54 33 0,51 De 250 a 499 13 24,53 30 0,57 De 500 a 999 12 27,27 23 0,52 De 1000 a 2499 16 39,02 25 0,61 De 2500 a 4999 6 50,00 6 0,50 De 5000 a 19999 11 73,33 12 0,80 Total 85 36,96 129 0,56

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 75: Municipis amb depuradora per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

020406080

Depuradores: % de municipis amb depuradora

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

129 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa a la tipologia del tractament primari emprat en aquestes depuradores, si descompten els que no expliciten el tipus de tractament, el més emprat és l’ús de decantadors, ja sigui exclusivament o combinant el procés amb digestors. També es força present, sobretot en els municipis de menors dimensions, l’ús de foses sèptiques, mentre que l’ús de llacs anaeròbics i de processos fisicoquímics es troba força menys estès.

Quadre 66: Tipologia de tractament primari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants Tractaments primaris Decantador/ Fisicoqu Fosa Llac Total tractaments Nombre d’habitants Decantador digestor ímic sèptica anaeròbia Altres primaris Menys de 250 6 8 2 7 1 16 40 De 250 a 499 13 1 0 8 3 6 31 De 500 a 999 16 1 1 5 1 7 31 De 1000 a 2499 6 3 0 2 1 24 36 De 2500 a 4999 5 2 0 0 1 5 13 De 5000 a 19999 8 1 1 0 2 4 16 Total 54 16 4 22 9 62 167

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 76: Tipologia de tractament primari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Decantador Decantador/digestor

De 250 a 499 Fisic-químic Fosa séptica

Menys de 250 Llac anaerobia Altres 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Depuradores: Tractament primari segons tipus

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

130 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els tractaments de tipus secundari són bastant menys corrents, com es pot apreciar en el quadre i el gràfic adjunts. Entre aquests, el més comú és l’ús de fangs activats, tipologia que només és present en municipis de més de 500 habitants.

Quadre 67: Tipologia de tractament secundari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants Tractaments secundaris Total Contac- Fangs Infiltració Sistemes de Llits Plantes tractaments Nombre d’habitants tors bio activats ràpida llacunatge bacterians Altres emergents secundaris Menys de 250 0 0 1 0 2 2 0 5 De 250 a 499 0 0 0 0 0 0 1 1 De 500 a 999 0 3 0 1 1 0 0 5 De 1000 a 2499 3 12 0 1 2 0 0 18 De 2500 a 4999 5 5 0 0 1 0 0 11 De 5000 a 19999 2 3 0 1 1 0 0 7 Total 10 23 1 3 7 2 1 47

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La segueix en ordre d’importància els contactors biològics, que només es troben en depuradores de municipis de més de 1.000 habitants. Els llits bacterians són presents en gairebé tots els segments de població, mentre que la resta de tipus de tractaments (infiltració ràpida, sistemes de llacunatge, plantes emergents, etc...) tenen una presència escassa.

Gràfic 77: Tipus de tractament secundari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Contactors bio Fangs activats De 500 a 999 Infiltració ràpida Sistemes de llacunatge De 250 a 499 Llits bacterians Altres Menys de 250 Plantes emergents

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Depuradores: Tractament secundari segons tipus

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

131 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Encara és menys comú trobar en les depuradores de la demarcació tractaments de tipus avançat i procediments complementaris de tractament de les aigües residuals.

De les 7 depuradores que fan servir tractaments avançats, 4 fan servir filtres d’arena, dues efectuen cloracions i una practica l’eliminació de nutrients. Hi ha 3 depuradores que practiquen també procediments complementaris de desodorització de les aigües. En tots dos casos, aquest processos es donen principalment en depuradores de municipis amb més d’un miler d’habitants.

Quadre 68: Tipologia de tractament secundari en depuradores i procediments complementaris per municipis segons nombre d’habitants Tractament avançats Procediments Eliminació de Total tractaments complementaris Nombre d’habitants Cloració Filtre arena nutrients avançats (desodorització) Menys de 250 0 0 0 0 0 De 250 a 499 0 0 1 1 0 De 500 a 999 0 0 0 0 0 De 1000 a 2499 1 1 0 2 1 De 2500 a 4999 0 1 0 1 1 De 5000 a 19999 1 2 0 3 1 Total 2 4 1 7 3

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Pel que fa al tractament de fangs, es duen a terme en 32 processos, el més corrent dels quals és el de compostatge, mentre que altres tipus de tractaments, com ara les digestions aeròbiques i anaeròbiques són menys comuns. 25 dels 32 processos es duen a terme en depuradores presents en municipis de més de 1.000 habitants.

Quadre 69: Tipus de tractament del fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants Tractament de fangs Digestió Digestió Nombre d’habitants Compostatge aeròbia anaeròbia Altres Total tractament de fangs Menys de 250 1 0 0 0 1 De 250 a 499 0 0 2 1 3 De 500 a 999 3 0 0 0 3 De 1000 a 2499 14 1 0 1 16 De 2500 a 4999 4 0 0 3 7 De 5000 a 19999 1 0 1 0 2 Total 23 1 3 5 32

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

132 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 78: Tipus de tractament del fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Compostatge Digestió aerobia Digestió anaerobia Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100% Depuradores: Tractament de fangs segons tipus

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009

Bona part de les depuradores són de titularitat municipal, sobretot en els municipis de menys de 1.000 habitants. En aquest segment de població es donen també tres casos de titularitat veïnal de la depuradora, i l’únic cas de titularitat per part d’una mancomunitat. Les depuradores en mans d’altres empreses de tipus públics i les que són propietat de consorcis, per contra, es troben en municipis de més de 500 habitants. Hi ha un pes important de depuradores que no tenen definit l’entitat propietària de la instal·lació.

Quadre 70: Titularitat de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants Altres empreses Nombre d’habitants Consorci públiques Mancomunitat Municipal Veïnal Altres Menys de 250 0 0 1 27 1 4 De 250 a 499 0 0 0 27 1 2 De 500 a 999 0 2 0 18 1 2 De 1000 a 2499 0 1 0 12 0 12 De 2500 a 4999 0 1 0 2 0 3 De 5000 a 19999 1 1 0 6 0 4 Total 1 5 1 92 3 27

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

133 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 79: Titularitat de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Consorci

De 500 a 999 Altres empreses públiques Mancomunitat

De 250 a 499 Municipal

Veïnal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Depuradores: Titularitat de l'equipament

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Com ja hem vist en altres tipus d’equipaments, l’arc d’entitats gestores és força més divers que no pas el de la titularitat, fet que queda palès en el quadre següent.

Quadre 71: Ens de gestió de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants Altres Empresa empreses Rang Consorci municipal públiques Mancomunitat Municipal Privada Veïnal Altres Menys de 250 1 0 0 0 25 0 1 6 De 250 a 499 0 0 0 0 22 0 1 7 De 500 a 999 0 0 2 0 16 0 2 3 De 1000 a 2499 4 0 1 2 4 2 0 12 De 2500 a 4999 1 0 0 1 1 1 0 2 De 5000 a 19999 5 1 1 0 0 1 0 4 Total 11 1 4 3 68 4 4 34

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Tot i amb això es manté un pes important del paper dels consistoris municipals com a gestors (68 depuradores), però creix el paper dels consorcis (11 instal·lacions), les mancomunitats (3 instal·lacions) i apareixen fórmules noves com la gestió privada (4 equipaments) i les empreses municipals (un cas). També hi ha depuradores sota gestió d’altres empreses públiques i sota control veïnal (4 en cada cas).

134 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 80: Ens de gestió de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Consorci

De 500 a 999 Altres empreses públiques Mancomunitat

De 250 a 499 Municipal

Veïnal Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Depuradores: Titularitat de l'equipament

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Les principals entitats gestores del tractament de fangs són la iniciativa privada (6 depuradores), els consistoris municipals i les mancomunitats (5 depuradores en cada cas). Hi ha una depuradora on el tractament de fangs el gestiona un consorci, una altra que ho fa una empresa pública, i tres que no tenen definida l’entitat de gestió.

Quadre 72: Ens de gestió del tractament de fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants Altres empreses Nombre d’habitants Consorci públiques Mancomunitat Municipal Privada Altres Menys de 250 0 0 0 2 0 2 De 250 a 499 0 0 5 0 0 0 De 500 a 999 0 0 0 0 1 0 De 1000 a 2499 0 0 0 2 4 0 De 2500 a 4999 0 0 0 1 1 1 De 5000 a 19999 1 1 0 0 0 0 Total 1 1 5 5 6 3

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

135 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La difusió del sanejament a nivell d’habitatges

Les dades d’habitatges amb sanejament autònom exposades en el quadre adjunt cal tenir en compte que fan referència a llars en les què, a manca d'altres formes de sanejament, recorren com a únic mode de tractament d’aigües residuals al sanejament autònom. Aquesta situació afecta a un 20% dels municipis de la demarcació, encara que el volum total d’habitatges afectats només és de 1.104, amb un total de 994 residents afectats.

Els municipis de menys de 2.500 habitants presenten nivells d’afectació similars a la mitjana, amb valors que volten el 20% de municipis afectats. Aquesta afectació baixa en els municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants fins el 8%, però es dispara fins afectar un terç dels municipis de més de 5.000 habitants.

En el cas de les vivendes deficients de sanejament autònom, ens referim a aquelles que a manca d'accés a altres modes de sanejament, s'haurien d'adequar sistemes de sanejament autònom però o be no en tenen o el que tenen presenta deficiències (pous negres i altres). El seu volum en el conjunt de la demarcació és de 833, amb 799 residents afectats.

Si mirem l’afectació en nombre d’habitatges amb sanejament autònom per municipi, els municipis de menys de 2.500 habitants oscil·len entre els 4 i 5 habitatges afectats, mentre que en els municipis de 2.500 a 4.999 habitants els habitatges afectats no arriben a un per terme municipal, i en els de més de 5.000 habitants el valor es dispara fins gairebé les 13 llars per municipi.

La presència d’habitatges que no tenen sanejament o bé tenen un sanejament autònom deficient presenta una distribució similar, amb valors d’entre 4 i 5 habitatges per municipi en aquells que es troben entre 250 i 2.499 habitants; valors per sota de l’1% en els municipis de 2.500 a 4.999 habitants, però també en els municipis més petits, de menys de 250 habitants; i gairebé 12 habitatges afectats en els municipis de més de 5.000 habitants.

Quadre 73: Habitatges amb sanejament autònom per municipis segons nombre d’habitants Municipis amb Habitatges Població necessitat Habitatges Població amb amb Habitatges de % de amb amb sanejament sanejament sanejament Nombre sanejament municipis sanejament sanejament autònom autònom autònom/ d’habitants autònom afectats autònom autònom deficient deficient municipi Menys de 250 12 18,46 269 168 58 63 4,14 De 250 a 499 11 20,75 235 288 221 284 4,43 De 500 a 999 7 15,91 190 138 185 135 4,32 De 1000 a 2499 9 21,95 209 162 189 153 5,10 De 2500 a 4999 1 8,33 8 4 6 4 0,67 De 5000 a 19999 5 33,33 193 234 174 160 12,87 Total 45 19,57 1104 994 833 799 4,80

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

136 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 81: Llars que empren sanejament autònom per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

02040

Sanejament autònom: % municipis afectats

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La recollida de residus urbans

La recollida de residus és una servei present en tots els municipis de la demarcació de Lleida, encara que no a tot arreu es donen les mateixes possibilitats a l’hora de separar-los. Així, si tenim en compte els punts de recollida per tipologies, el contenidor més comú és el de la recollida no selectiva, que representen prop del 27% del total del contenidors de la demarcació.

Aquesta tipologia, i els tres contenidors específics més comuns (paper i cartró, envasos i plàstics i vidre), que superen els 400 punts de recollida, són presents en tots els municipis.

Pel que fa als contenidors de residus orgànics, tot i que presenten una distribució força generalitzada (310 contenidors), encara hi ha municipis petits, de menys de 250 habitants, que no tenien possibilitat de fer aquest triatge de residus.

Altres recollides selectives, com ara les de piles, tenen força menys implantació (només 64 contenidors).

137 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 74: Tipologia dels punts de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants Altra Residus Paper i Envasos i recollida No Nombre d’habitants orgànics cartró plàstics Vidre Piles selectiva selectiva Menys de 250 53 91 89 95 18 4 144 De 250 a 499 62 83 78 96 12 8 134 De 500 a 999 55 96 96 96 15 10 127 De 1000 a 2499 70 79 79 90 12 15 102 De 2500 a 4999 35 34 34 37 2 2 38 De 5000 a 19999 35 40 39 49 5 1 77 Total 310 423 415 463 64 40 622

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 82: Tipologia dels punts de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Residus orgànics Paper i cartró Embasos i plàstics De 250 a 499 Vidre Piles

Menys de 250 Altra recollida selectiva No selectiva

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tipologia de recollida de residus

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Per les seves característiques, la recollida de servei presenta una gestió majoritàriament mancomunada, com mostren el quadre i el gràfic adjunts. Dels 2313 punts de recollida de la demarcació, 913 (un 39,5%) es gestionen de forma mancomunada per contracte, mentre que 310 (un13,4%) es gestionen de forma mancomunada directa. A aquests cal sumar els 485 contenidors (un 21%) que es gestionen per consorci.

138 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els consorcis municipals només gestionen (per contracte o de forma directa) 44 contenidors (un 2%) del total. Gairebé una quarta part dels contenidors (561) es gestionen per altres tipus de fórmules no explicitades.

Si fem un anàlisi per grandària dels municipis, veiem com les fórmules de gestió pública de la recollida de residus, tant si es mancomunada, en consorci, com si se n’encarrega el propi consistori, són més presents com menor és el municipi en volum de població. Per sota del miler d’habitants aquestes tipologies sumades suposen entorn del 80% dels casos.

Per contra, en els municipis de dimensions més grans s’hi detecta un increment d’altres formes (no explicitades) de gestió dels residus.

Quadre 75: Gestió de la recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants

Mancomunada Mancomunada Municipal Municipal Nombre d’habitants Consorci per contrata directa per contrata directa Altres tipus Menys de 250 136 195 70 2 0 71 De 250 a 499 79 209 73 8 0 100 De 500 a 999 129 211 77 5 0 73 De 1000 a 2499 61 199 36 15 0 136 De 2500 a 4999 0 80 12 0 0 90 De 5000 a 19999 80 19 42 13 1 91 Total 485 913 310 43 1 561

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

139 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 83: Gestió de la recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Consorci

Mancomunada per De 500 a 999 contrata Mancomunada directa

De 250 a 499 Municipal per contrata

Municipal directa

Menys de 250 Altres tipus

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Recollida de residus segons gestió

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La qualitat del servei de recollida de residus es considerat adequat en la immensa majoria de casos. Dels 2.300 punts de recollida analitzats, només 13 (un 0,6%) es considera que són inadequats. Només hi ha un tram de població, els municipis de més de 5.000 habitants, que presenti un grau d’incidència de punts de recollida inadequats superior al 1%.

Hi ha, però, un bon nombre d’habitatges que -principalment per la seva dispersió o perquè el nucli que conformen no compta amb contenidors- no disposen de servei de recollida de residus, segons queda palès en el quadre següent. En el conjunt de la demarcació aquesta situació es dóna en més de 7.000 habitatges, i afecta més de 14.000 persones residents en els mateixos.

L’afectació, però, no és igual a tot arreu. Més de la meitat dels habitatges sense servei de recollida es troben en els municipis de dimensions més grans de 5.000 habitants, que de mitjana compten amb 256 llars sense servei i 568 residents afectats per municipi. En els municipis de menys d’un miler d’habitants, les xifres es situen per sota dels 15 habitatges i 25 afectats per municipi, xifra que puja fins a 43 habitatges i 81 residents en els municipis de 1.000 a 2.499 habitants. Cal destacar també que els municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants pràcticament no presenten aquesta problemàtica: només 3 habitatges, amb un únic resident, no compten amb recollida de residus.

140 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 76: Habitatges sense servei de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants Habitatges Habitatges sense Població resident Afectats per Nombre d’habitants sense servei servei per municipi afectada municipi Menys de 250 498 7,66 512 7,88 De 250 a 499 762 14,38 1216 22,94 De 500 a 999 518 11,77 722 16,41 De 1000 a 2499 1757 42,85 3311 80,76 De 2500 a 4999 3 0,25 1 0,08 De 5000 a 19999 3847 256,47 8521 568,07 Total 7385 32,11 14283 62,10

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La neteja viària

La meitat dels municipis de la demarcació compten amb servei municipal de neteja de carrers, com mostra el quadre següent, tot i que també mostra l’existència de diferències molt marcades en funció de la dimensió dels municipis.

La neteja viària és un servei mínim que han de donar els ajuntaments, però no tots hi arriben. En els de menys de 250 habitants menys d’1/4 part tenen servei de neteja de carrers, xifra que puja a gairebé 1/3 dels municipis d’entre 250 i 499 habitants, més de la meitat dels que tenen entre 500 i 999 habitants, 4/5 parts dels que tenen entre 1.000 i 2.499 habitants, i la pràctica totalitat dels municipis de més de 2.500 habitants.

Aquest servei, però, sovint es circumscriu només al nucli principal de cada municipi. Poc més d’1/4 dels nuclis de la demarcació compten amb servei de neteja. En els municipis de menys de 500 habitants aquest percentatge encara és inferior, mentre que en la resta de segments es donen valors d’entre el 30 i el 40% dels nuclis amb servei de neteja.

Quadre 77: Neteja de carrers per municipis segons nombre d’habitants Nombre Amb neteja % amb neteja Nuclis amb neteja Nuclis sense Plantilla de Treballadors d’habitants de carrers de carrers de carrers neteja de carrers neteja per municipi Menys de 250 15 23,08 21 160 16 0,25 De 250 a 499 17 32,08 37 140 69 1,30 De 500 a 999 24 54,55 45 92 48 1,09 De 1000 a 2499 33 80,49 48 80 52 1,27 De 2500 a 4999 12 100,00 15 24 23 1,92 De 5000 a 19999 14 93,33 28 61 86 5,73 Total 115 50,00 194 557 294 1,28

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

141 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 84: Servei de neteja de carrers per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20 40 60 80 100

Municipis amb neteja de carrers: % sobre total de municipis

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 85: Nombre de treballadors de neteja per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0123456

Plantilla de neteja de carrers: Treballadors per municipi

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

142 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Pel que fa al volum de la plantilla d’aquest servei, el gràfic adjunt mostra que és força reduïda en els municipis d’entre 250 habitants i 4.999 habitants, amb valors que es situen entre 1 i 2 treballadors. Per contra, trobem dos pics contraposats, amb només 0,25 treballadors per municipi en els que tenen menys de 250 habitants i brigades de més de 5 treballadors per municipi en els que superen els 5.000 habitants.

Els abocadors de residus

Els abocadors, en tant que equipament que sovint dóna servei a diversos municipis del seu entorn, és poc present a la demarcació, i a més, presenta una clara concentració en els municipis de dimensions més grans.

En els municipis de menys de 250 habitants, menys del 10% compten amb un abocador en el seu terme municipal. El percentatge es situa entre el 10 i el 20% en els municipis d’entre 250 i 2.499 habitants, mentre que puja fins afectar un terç dels que tenen entre 2.500 i 4.999 habitants.

Els municipis de més de 5.000 habitants tenen abocadors en el 60% dels casos, i concentren gairebé la meitat d’aquests equipaments, essent l’únic segment amb més d’un abocador per municipi.

Amb tot, cal tenir present que els abocadors realitzen majoritàriament un servei supramunicipal, de manera que la seva ubicació municipal i la magnitud del municipi d’ubicació perd importància.

Quadre 78: Nombre d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants

Nombre d’habitants Municipis Amb abocador % amb abocador n. d'abocadors Menys de 250 65 6 9,23 6 De 250 a 499 53 10 18,87 10 De 500 a 999 44 7 15,91 7 De 1000 a 2499 41 6 14,63 6 De 2500 a 4999 12 4 33,33 4 De 5000 a 19999 15 9 60,00 27 Total 230 42 18,26 60

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

143 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 86: Municipis amb abocador per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Municipis amb abocador: % sobre total de municipis

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La meitat dels abocadors, com es pot veure en el quadre següent, són estacions de transferència, llocs on es descarreguen i emmagatzemen els residus abans de transportar-los a un altre equipament per al seu tractament o eliminació. En els municipis de menys de 500 habitants gairebé tots els abocadors corresponen a aquesta tipologia.

Els abocadors controlats sense aprofitament constitueixen el segon grup d’abocadors més comuns a la demarcació (25%), i compten amb una presència important en els municipis de més de 500 habitants.

Quadre 79: Tipologia d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants Abocador Planta de controlat Nombre Estació de Punts nets o Planta de tractament sense Abocador Altres d’habitants transferència ecoparcs compostatge integral aprofitament incontrolat tipus Menys de 250 5 0 0 0 0 0 1 De 250 a 499 10 0 0 0 0 0 0 De 500 a 999 2 0 0 0 3 1 1 De 1000 a 2499 3 1 0 0 2 0 0 De 2500 a 4999 1 2 0 0 1 0 0 De 5000 a 19999 9 6 2 1 9 0 0 Total 30 9 2 1 15 1 2

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

144 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 87: Tipologia d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499 Estació de transferencia Punts nets o ecoparcs De 500 a 999 Planta de compostatge

Planta de tractament De 250 a 499 integral Abocador controlat sense aprofitament Abocador incontrolat Menys de 250 Altres tipus

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Abocadors segons tipologia

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La tipologia d’abocador amb aprofitament més comuna a la demarcació són els punts nets o ecoparcs, amb 9 equipaments (15% del total), ubicats en municipis de més de 1.000 habitants.

Altres tipologies d’abocadors amb aprofitament dels residus, com les plantes de compostatge i les plantes de tractament integral són menys freqüents i s’ubiquen en municipis de més de 5.000 habitants.

Només hi ha un abocador incontrolat (no adequat a la normativa vigent)detectat en les dades de l’EIEL, ubicat en un municipis d’entre 500 i 999 habitants.

Bona part dels abocadors (27, un 45%) es troben sota la tipologia de titularitat “altres tipus” que amaga el fet que una part important dels abocadors de la demarcació són de titularitat privada. Aquesta tipologia és la més comuna en els municipis de menys de 2.500 habitants.

145 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 80: Titularitat d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants

Mancomunada Mancomunada Municipal Municipal Nombre d’habitants Consorci per contrata directa per contrata directa Altres tipus Menys de 250 0 0 1 0 1 4 De 250 a 499 0 0 0 0 2 8 De 500 a 999 0 1 0 0 0 6 De 1000 a 2499 0 2 1 0 0 3 De 2500 a 4999 0 1 1 1 0 1 De 5000 a 19999 10 4 7 1 0 5 Total 10 8 10 2 3 27

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 88: Titularitat d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Consorci De 500 a 999 Mancomunada per contrata Mancomunada directa De 250 a 499 Municipal per contrata

Municipal directa Menys de 250 Altres tipus

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Abocadors segons titularitat

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Els abocadors de titularitat pública es distribueixen entre fórmules com el consorci (10 unitats, un 17%), titularitat mancomunada directa (10 equipaments) o per contrata (8 equipaments), i amb un pes inferior, la titularitat municipal, ja sigui directa (3 abocadors) o per contrata (2).

La titularitat per part d’un consorci es troba concentrada exclusivament en els municipis de més de 5.000 habitants, mentre que la titularitat mancomunada es present sobretot en municipis de més de 500 habitants. La tipologia de titularitat municipal directa només es present en els municipis de menys de 500 habitants, mentre que la de titularitat municipal per contrata es dóna només en municipis de més de 2.500 habitants.

146 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Les dades respecte a la tipologia de la gestió d’aquests abocadors no mostren gairebé diferències respecte les de la titularitat, amb un pes important de la gestió privada. En el cas de la gestió “pública”, la fórmula del consorci roman amb el mateix pes (10 equipaments), i la gestió municipal manté els cinc abocadors però donant més relleu a la gestió directa (4) que no pas a la efectuada per contrata (1). Per contra, la gestió mancomunada mostra una concentració de la gestió per contrata (14) front a la gestió mancomunada directa (4 equipaments).

Quadre 81: Gestió d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants

Mancomunada Mancomunada Municipal per Municipal Nombre d’habitants Consorci per contrata directa contrata directa Altres tipus Menys de 250 0 0 0 0 1 5 De 250 a 499 0 0 0 0 2 8 De 500 a 999 0 2 0 0 0 5 De 1000 a 2499 0 1 1 0 1 3 De 2500 a 4999 0 1 1 0 0 2 De 5000 a 19999 10 10 2 1 0 4 Total 10 14 4 1 4 27

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

La tipologia més freqüent d’abocadors segons la categoria de residus que rep és la de mixt sense residus perillosos, que amb 40 abocadors suposa 2/3 del total d’equipaments de tractament i emmagatzematge de residus de la demarcació. La segona tipologia en ordre d’importància són els residus específic no perillosos, amb 10 casos, seguits dels abocadors per a residus inerts (6 abocadors).

Els abocadors que reben residus de tipus mixt amb residus perillosos són 2 (un 3% del total), mentre que hi ha dos abocadors que no especifiquen el tipus de residus que reben.

En els municipis de dimensions reduïdes en volum de població la majoria d’abocadors són del tipus mixt sense residus perillosos, mentre que a mida que es va incrementant el volum de població dels municipis s’aprecia també una presència més variada de tipologies, amb la introducció dels abocadors per a residus inerts o els que tracten residus específics no perillosos, que apareixen a partir dels 500 habitants, i els que toleren materials perillosos, que s’ubiquen en municipis de més de 2.500 habitants.

147 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 82: Categoria dels residus que reben els abocadors per municipis segons nombre d’habitants Mixt sense Mixt amb Per a residus residus residus Per a residus no Nombre d’habitants inerts perillosos perillosos perillosos Altres tipus Menys de 250 0 5 0 0 1 De 250 a 499 0 10 0 0 0 De 500 a 999 1 3 0 2 1 De 1000 a 2499 0 5 0 1 0 De 2500 a 4999 1 2 1 0 0 De 5000 a 19999 4 15 1 7 0 Total 6 40 2 10 2

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Gràfic 89: Categoria dels residus que reben els abocadors per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

Per a residus inerts De 500 a 999

Mixte sense residus perillosos De 250 a 499 Mixte amb residus perillosos Per a residus no Menys de 250 perillosos Altres tipus

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Abocadors segons categoria

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

De la seixantena d’abocadors de la demarcació, n’hi ha 58 que es troben en actiu, i només 2 estan segellats, un gestionat i l’altre no. En tots dos casos, els abocadors segellats es troben en municipis de més de 5.000 habitants.

148 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els serveis administratius propis i la seva organització.

Els ajuntaments desenvolupen les seves funcions a partir d’una estructura administrativa pròpia i d’unes infraestructures que acullen els serveis municipals.

Els edificis administratius municipals

El quadre i el gràfic següents mostren com en el conjunt de la demarcació hi ha un total de 612 edificis administratius de titularitat municipal. La mitjana del nombre d’edificis per municipi va creixent a mida que s’incrementa el volum de població del mateix, passant dels 1,8 edificis en municipis de menys de 250 habitants, fins els 6,2 dels municipis de més de 5.000 habitants.

Quadre 83: Titularitat i tipologia d’edificis administratius per municipis segons nombre d’habitants Edificis segons tipus Altres Nombre Edificis per Casa Antigues edificis d'ús Habitatges Nombre d’habitants d'edificis municipi consistorial escoles administratiu municipals Altres Menys de 250 117 1,80 68 12 15 5 17 De 250 a 499 136 2,57 57 17 34 13 15 De 500 a 999 114 2,59 58 10 6 12 28 De 1000 a 2499 112 2,73 48 7 23 14 20 De 2500 a 4999 40 3,33 15 7 7 2 9 De 5000 a 19999 93 6,20 29 2 48 5 9 Total 612 2,66 275 55 133 51 98

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Si ens fixem en la tipologia d’aquests edificis municipals, que mostra el gràfic següent, veiem com un 45% corresponen a l’edifici o edificis on radica l’ajuntament, un 22% corresponen a altres edificis d’ús administratiu, un 9% són antigues escoles, un 8% són habitatges municipals i un 16% són edificis sense ús definit.

Es pot apreciar com en els municipis petits la varietat de tipologies és menor i hi trobem un fort predomini del edificis consistorials, mentre que a major grandària poblacional del municipi aquests darrers van perdent per en favor d’una major diversitat de casuístiques.

149 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 90: Tipologia d’edificis públics administratius per municipis segons nombre d’habitants

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Casa consistorial

Antigues escoles De 250 a 499 Altres edificis d'ús administratiu Habitatges municipals Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Edificis públics administratius segons tipus (%)

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

L’ús a que es destinen aquests edificis municipals pot ser variat, i en molts casos un mateix edifici compta amb usos diversos. Els més freqüent són els usos administratius municipals (266 edificis), seguits dels usos de magatzem (180 edificis), centres civicosocials (160 edificis), usos d’habitatge (109 edificis), usos sanitaris (92 edificis) i altres usos administratius (76 edificis). També hi ha 244 que tenen altres usos no definits.

Quadre 84: Usos dels edificis administratius de titularitat municipal per municipis segons nombre d’habitants Oci i Altres Admin. Magat- Assis- Biblio- cafete- Cine o usos Llar Cívico- Habi- Rang municipal zem tencial teca ria teatre Museu admin. jubilats Sanitari social tatge Altres Menys de 250 64 41 4 131412129 25 2049 De 250 a 499 53 41 10 04119423 37 2567 De 500 a 999 61 33 8 651412420 44 2134 De 1000 a 2499 46 35 6 400013111 22 2237 De 2500 a 4999 15 12 0 11011106 14 1019 De 5000 a 19999 27 18 2 01011903 18 1138 Total 266 180 30 12 14 3 11 76 10 92 160 109 244

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

150 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Entre les tipologies menys corrents, trobem 14 edificis on hi ha us d’oci i cafeteria, 12 on hi ha biblioteca, 11 on hi ha un museu, 10 que actuen com a llars de jubilats, i tres que actuen com a teatre i/o cinema.

Com s’aprecia en el quadre adjunt, en el conjunt de la demarcació hi ha un total de 228 edificis públics sense ús, dels quals gairebé la meitat es concentren en municipis de menys de 500 habitants.

Quadre 85: Edificis públics sense ús per municipis segons nombre d’habitants Nombre Superfície coberta Mitjana sup. coberta per Nombre d’habitants d'edificis (m2) municipi (m2) Menys de 250 32 6945 106,8 De 250 a 499 77 11163 210,6 De 500 a 999 34 4435 100,8 De 1000 a 2499 42 8435 205,7 De 2500 a 4999 12 2611 217,6 De 5000 a 19999 31 11663 777,5 Total 228 45252 196,7

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

Els treballadors de l’administració local

Pel que fa a la plantilla de treballadors públics municipals, s’ha emprat com a font d’informació el Banc de dades d'ocupació pública: personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, per a l’any 2011.

Segons aquestes dades, el volum total de treballadors en l’administració local lleidatana supera els 5.800 efectius. Les dades generals ens parlen d’un concentració molt important de treballadors en els municipis de més de 5.000 habitants. Entre aquest i el municipi de Lleida concentren més de 2/3 del conjunt de treballadors públics municipals de la demarcació.

Quadre 86: Gènere dels treballadors públics municipals per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Dona Home Total % feminitat Treballadors per 1000 habitants Menys de 250 86 38 124 69,4 11,62 De 250 a 499 147 74 221 66,5 11,67 De 500 a 999 214 115 329 65,0 10,05 De 1000 a 2499 488 241 729 66,9 11,09 De 2500 a 4999 306 130 436 70,2 11,28 De 5000 a 19999 1181 928 2109 56,0 15,38 Lleida 876 997 1873 46,8 13,53 Total 3298 2523 5821 56,7 13,16

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

151 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Cal esmentar però que, si aquest volum de treballadors públics es tracta de forma comparada sobre la població resident en aquests municipis, es pot parlar d’un certa homogeneïtat de les plantilles a nivell municipal. En el conjunt de la demarcació hi ha de mitjana 13,2 treballadors públics municipals per cada 1.000 habitants.

Aquesta xifra només la superen els municipis d’entre 5.000 i 19.999 habitants (15,4) i la ciutat de Lleida (13,5), però la resta de municipis presenten nivell de servei que no es troben gaire allunyats de la mitjana, amb valors que van dels 10 als 12 treballadors públics per cada 1.000 habitants.

Gràfic 91: Treballadors municipals per cada 1.000 habitants per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 5 10 15 20

Treballadors públics municipals per cada 1.000 habitants

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

Pel que fa a la composició d’aquestes plantilles de treballadors públics segons el sexe, s’aprecia un predomini general de les treballadores, que suposen el 57% del total de les plantilles de la demarcació; i a la vegada, una tendència a major feminització de les plantilles com menor és la dimensió del municipi. En els municipis de menys de 5.000 habitants, entre el 65 i el 70% de la plantilla són dones, mentre que aquest percentatge baixa al 56% en els municipis d’entre 5.000 i 19.999 habitants i al 47% en el municipi de Lleida.

152 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 92: Grau de feminitat dels treballadors municipals per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Treballadors públics municipals segons grau de feminitat

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

Pel que fa a l’entitat on presten servei aquests treballadors, prop d’un 78% ho fan directament en el consistori municipal, un 14% desenvolupen les seves tasques en altres organismes públics de gestió, i un 8% ho fan en empreses públiques.

En els municipis de menys d’un miler d’habitants la immensa majoria dels treballadors desenvolupen les seves tasques directament en el consistori local, i només un petit percentatge està destinat a empreses municipals. Els treballadors destinats a altres organismes públics comencem a trobar-los a partir del miler d’habitants, però sobretot en municipis de més de 2.500 habitants, on hi ha també una presència de treballadors en empreses públiques.

Quadre 87: Treballadors públics per ens i municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Administració local Ens públics Empreses públiques Total Menys de 250 115 0 9 124 De 250 a 499 218 0 3 221 De 500 a 999 326 0 3 329 De 1000 a 2499 646 40 43 729 De 2500 a 4999 320 109 7 436 De 5000 a 19999 1501 229 379 2109 Lleida 1392 448 33 1873 Total 4518 826 477 5821

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

153 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Com mostra el quadre següent, bona part dels treballadors públics locals s’emmarquen dins el col·lectiu d’administració i serveis, que concentren el 86% del total de les plantilles dels diferents ens. El col·lectiu de seguretat pública suposa el 7% dels treballadors, i el col·lectiu docent un 6%. El col·lectiu sanitari i assistencial suposa menys de l’1% dels treballadors públics locals.

Quadre 88: Treballadors públics municipals per col·lectius i municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Administració i serveis Seguretat Docents Sanitaris Total Menys de 250 123 1 0 0 124 De 250 a 499 211 4 4 1 221 De 500 a 999 305 2 22 0 329 De 1000 a 2499 667 14 43 5 729 De 2500 a 4999 381 12 35 7 436 De 5000 a 19999 1816 123 118 13 2109 Lleida 1489 233 144 7 1873 Total 4992 389 366 33 5821

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

El pes del col·lectiu d’administració i serveis és tant més important com menor és la dimensió del municipi, fet que ens parla també d’una menor diversitat dels treballadors i les tasques que es poden cobrir segons la grandària en població dels termes municipals. La resta de col·lectius, per contra, tendeixen a una major presència com major és el municipi on treballen.

154 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 93: Treballadors públics municipals per col·lectius i municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 Administració i serveis Seguretat Docents Menys de 250 Sanitaris

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Treballadors públics municipals segons col·lectiu (%)

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

Pel que fa a la vinculació contractual d’aquests treballadors públics, el 57% són personal laboral, un 41% són funcionaris i un 2% són càrrecs directius. El subgrup més nombrós és el del personal laboral indefinit (37% dels treballadors), seguit dels funcionaris amb plaça (32%), els laborals temporals (20%), els funcionaris interins (9%), els càrrecs directius intermedis (2%) i els càrrecs directius eventuals (menys de l’1%). En el conjunt de la demarcació no hi ha alts càrrecs directius entre els personals de l’administració local.

Quadre 89: Treballadors públics municipals per vinculació i municipis segons nombre d’habitants Nombre Alts Altres Laborals Laborals d’habitants càrrecs directius Eventuals Funcionaris Interins indefinits temporals Total Menys de 250 0 8 0 27 12 38 39 124 De 250 a 499 0 2 0 53 5 117 43 221 De 500 a 999 0 2 3 59 15 170 79 329 De 1000 a 2499 0 5 3 106 29 334 252 729 De 2500 a 4999 0 6 0 51 14 146 219 436 De 5000 a 19999 0 19 19 316 189 1110 456 2109 Lleida 0 55 13 1254 261 224 66 1873 Total 0 97 38 1867 525 2139 1154 5821

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

155 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La distribució de la tipologia contractual en funció de la dimensió poblacional dels municipis presenta una tendència inicial de major pes del personal laboral a mida que s’incrementa la població municipal en els municipis de menys de 5.000 habitants, passant del 62% dels municipis de menys de 250 habitants fins el 84% dels municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants, i a partir d’aquí una disminució del pes dels laborals en favor principalment dels funcionaris, que en el cas del municipi de Lleida passen a ser clarament la tipologia dominant, amb el 81% del total dels treballadors.

Gràfic 94: Treballadors municipals per vinculació contractual i municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499 % directius

Menys de 250 % funcionaris % laborals

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Treballadors públics municipals segons vinculació (%)

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

Pel que fa al grup o categoria professional dels treballadors públics, adequats a la classificació per escales pròpia de la funció pública, es pot detectar un predomini dels grups baixos. El més freqüent és el grup C2 (1550 treballadors), anteriorment grup D, que requereix només tenir acabada la educació secundària obligatòria. El segon grup en nombre de treballadors és el C1 (1302), corresponent a l’anterior grup C, i que compta com a requisit mínim el batxillerat. El tercer grup és el de les agrupacions professionals (1222), antic grup E, que només requereix de certificat d’escolarització. El quart grup és l’A2, antic grup B, amb 1025 treballadors, i que precisen de titulació universitària de grau mig, mentre que el grup A1 (antic grup A de titulats universitaris de grau superior) compta amb només 624 treballadors.

Si tenim en compte aquestes dades, el 70% dels treballadors públics municipals es troben en nivells que no requereixen titulació universitària.

156 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 90: Treballadors públics municipals per grup i municipis segons nombre d’habitants Agrupacions Nombre d’habitants A1 A2 C1 C2 professionals Altres Total Menys de 250 12 7 29 37 30 9 124 De 250 a 499 18 26 38 53 84 2 221 De 500 a 999 23 46 38 92 128 2 329 De 1000 a 2499 47 118 114 204 241 5 729 De 2500 a 4999 17 74 48 172 119 6 436 De 5000 a 19999 270 453 463 506 398 19 2109 Lleida 237 301 572 486 222 55 1873 Total 624 1025 1302 1550 1222 98 5821

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

Gràfic 95: Treballadors municipals per grup o categoria professional i municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 A1 A2

De 250 a 499 C1 C2 Agrupacions professionals Menys de 250 Altres

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Treballadors públics municipals segons grup (%)

Font: Elaboració pròpia a partir del Banc de dades d'ocupació pública, Generalitat de Catalunya, 2011.

En els municipis de menys de 5.000 habitants més de la meitat dels treballadors es troben en els grups més baixos (C2 i agrupacions professionals), mentre que en els municipis de que superen aquest llindar de població s’hi detecten els percentatges més elevats de treballadors dels grups A2, i sobretot, A1.

La informatització municipal

En el cas de la presència de pàgines web en els ajuntaments de la província, com mostra el quadre següent, es pot apreciar que es tracta d’un element present en

157 Els municipis actuals com a base de l’administració local bona part dels municipis lleidatans, tant pel que fa a les webs d’informació general sobre el municipi com les que aporten informació turística del mateix, mentre que les pàgines web amb aplicatius de govern electrònic, que permeten la interacció directa per via telemàtica dels ciutadans amb el seus consistori en el moment de dur a terme certs tràmits, són molt menys comuns.

Si veiem les dades per trams de població, veurem com el percentatge de municipis que no disposen de web municipal d’informació general es va reduint a mida que es redueix també la grandària poblacional del municipi. Aquesta tendència és encara més gran en les webs amb informació turística i, sobretot, en aquelles que compten amb aplicatius de govern electrònic, que són pocs presents en el territori en els municipis per sota dels 2.500 habitants.

Les pàgines web són, per tant, un element present de forma molt corrent en el conjunt de municipis de la demarcació de Lleida, tant en municipis petits com en municipis de major grandària, en bona part pel paper de la Diputació de Lleida, que ha desenvolupat un domini propi (el “ddl.net”) al qual s’han acollit bona part dels ajuntaments, per tal de desenvolupar, a vegades de forma molt mínima, la seva pròpia pàgina web.

Aquestes dades, però, tenen una validesa relativa; la totalitat dels municipis de la Val d’Aran i bona part dels del Solsonès declaraven que no disposen de web, fet que es pot atribuir a irregularitats concretes en la realització de l’EIEL5. Les dades globals també contrasten amb un informe anterior de la Universitat Pompeu Fabra6 que situava la demarcació de Lleida com la que comptava amb més webs municipals (97% d’ajuntaments amb web).

Quadre 91: Presència de pàgines webs per municipis segons nombre d’habitants Amb web % web Amb web % web Amb aplicatius Nombre d'informació d'informació d'informació d'informació de govern % aplicatius de d’habitants general general turística turística electrònic govern electrònic Menys de 250 53 81,54 43 66,15 12 18,46 De 250 a 499 49 92,45 41 77,36 7 13,21 De 500 a 999 43 97,73 40 90,91 6 13,64 De 1000 a 2499 38 92,68 37 90,24 6 14,63 De 2500 a 4999 12 100,00 12 100,00 4 33,33 De 5000 a 19999 14 93,33 14 93,33 7 46,67 Total 209 90,87 187 81,30 42 18,26

Font: Elaboració pròpia a partir d’EIEL 2009.

5 S’ha constatat que alguns municipis que apareixen sense web, com el de Vielha, si que en disposen. A més, l’Ajuntament de Mollerussa, que apareix a l’EIEL sense aplicatius de govern electrònic, si que en té en la seva web actual.

6 Salvador, M.; Cortés, R.; Sánchez, R.; Ferrer, Ll. (2004): Els ajuntaments de Catalunya a Internet: Un estudi comparat de les pàgines web (2000-2003), Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

158 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El planejament urbanístic municipal

Les dades sobre el planejament vigent a data de 2010, procedents de la base de dades de la Direcció General d’Urbanisme, en mostren clarament com a major grandària del municipi s’ha optat per una figura de planejament de major complexitat.

Així, podem apreciar com les Normes de planejament urbanístic, un instrument de planejament general desenvolupat per la Generalitat que afecta a tots aquells municipis de Catalunya que no disposaven prèviament de cap mena de planejament o que només tenien establerta la delimitació de sòl urbà, representen gairebé la meitat dels municipis de menys de 500 habitants, però suposen només un terç dels municipis de 500 a 1000 habitants i no en trobem cap cas de més de 2500 habitants.

Les Normes Subsidiàries (NNSS) de Planejament, figura procedent d’un marc legislatiu anterior, són la tipologia més present en la demarcació de Lleida. En sentit estricte es tractava d’uns instruments de planejament força menys complexos i limitats que no pas les figura de Planejament General d’Ordenació Urbana vigent en la seva època, i es distingien pel fet que les de tipus “b” permetien la delimitació de sòl apte per urbanitzar (i per tant, un cert creixement urbanístic), mentre que les de tipus “a” només establien normativa sobre sòl urbà, amb la finalitat de preservar-lo.

Les NNSS de tipus a són poc freqüents i es troben principalment en municipis petits, mentre que les NNSS de tipus b són majoritàries en els municipis de més de 1000 habitants, i tenen un pes relativament important en el municipis petits.

Pel que fa al planejament general de més complexitat, els Plans Generals d’Ordenació Urbanística (PGOU), figura procedent també de normativa urbanística ja superada, només es troben presents en tres municipis: Lleida, la Seu d’Urgell i Naut Aran. D’aquests tres, els dos primers han estat revisats al voltant de l’any 2000, i el del municipi aranès és la figura de planejament més antic de la província.

La legislació actualment vigent estableix de manera general la figura del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest instrument de planejament s’ha anat incorporant darrerament als municipis que no disposaven de cap planejament. Actualment l’han adoptat entorn 1/5 part dels municipis lleidatans, amb escassa variació en la seva implantació en funció de la seva dimensió demogràfica.

Pel que fa a la distribució temporal de la data definitiva d’aprovació del planejament vigent, es pot veure en el quadre següent com a banda del cas de Naut Aran ja comentat, la resta de planejament es posterior al 1980. Una tercera part dels instruments de planejament vigent és anterior a l’any 2000, incloent bona part de les NNSS que encara no s’han adequat als canvis successius en la normativa urbanística.

159 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 92: Tipologia de planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants Nombre Normes de Normes Normes subsidiàries d’habitants planejament subsidiàries tipus b POUM PGOU Menys de 250 30 4 16 15 0 De 250 a 499 27 3 12 11 0 De 500 a 999 14 6 15 9 0 De 1000 a 2499 6 3 26 5 1 De 2500 a 4999 0 0 8 4 0 De 5000 a 19999 0 0 9 5 1 Lleida 0 0 0 0 1 Total 77 16 86 49 3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

Gràfic 96: Tipus de planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 Normes de planejament Normes subsidiàries De 250 a 499 Normes subsidiàries b POUM Menys de 250 PGOU

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tipus de planejament vigent (2010)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

Quadre 93: Any d’aprovació definitiva del planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants < 1980 1980 - 1989 1990 - 1999 2000 - 2009 2010 Menys de 250 0 6 9 12 38 De 250 a 499 0 2 9 9 33 De 500 a 999 0 7 6 14 17 De 1000 a 2499 1 10 12 12 6 De 2500 a 4999 0 3 5 4 0 De 5000 a 19999 0 6 1 8 0 Lleida 0 0 1 0 0 Total 1 34 43 59 94

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

160 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Entorn d’1/4 part dels instruments de planejament són de la primera dècada del segle XXI, i en bona part corresponen a la proliferació de POUM durant aquest període, lligat en part als efectes del “boom” immobiliari. Un 40% dels instruments es van aprovar durant l’any 2010, corresponent en la seva majoria al grup de municipis que varen adoptar la nova figura de les normes de planejament urbanístic per a municipis sense planejament previ.

Com es pot apreciar en el Gràfic X, la dimensió demogràfica si que ha influït en el grau d’actualització del planejament vigent, donat que els municipis de menor dimensió són també els que fa menys temps que han aprovat definitivament el seu instrument de planejament vigent.

Gràfic 97: Planejament vigent segons any d’aprovació per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999 < 1980 1980 - 1989 De 250 a 499 1990 - 1999 2000 - 2009 Menys de 250 2010 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Any d'aprovació definitiva del planejament vigent

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

161 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 14: Planejament vigent segons tipologia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

162 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 15: Planejament vigent segons any d’aprovació

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DG d’Urbanisme.

163 Els municipis actuals com a base de l’administració local

3. La cooperació municipal; comarques, mancomunitats i altres.

Tal com s’ha vist en analitzar l’estat dels serveis i les dotacions a escala municipal, la prestació dels serveis municipals no solament depèn dels ajuntaments. D’altres administracions intervenen en el territori municipal, sigui de manera directa, sigui a través i/o en col·laboració amb els mateixos ajuntaments. Base legal i vies de cooperació i delegació de competències

Les disposicions legals que regulen el funcionament de les administracions locals regulen perfectament el marc de prestació de serveis a escala municipal i l’acompliment en general de les necessitats col·lectives existents en aquesta escala. Allí on no poden arribar els ajuntaments per ells mateixos, hi arriben en col·laboració o amb el suport d’altres administracions.

Els municipis i les administracions locals supramunicipals

La Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós del DL 2/2003, de 28 d'abril) estableix en el seu article 9 els principis de la delegació o col·laboració entre els ens locals i la Generalitat cara a l’exercici de les seves competències.

“9.1 Les competències pròpies dels ens locals són les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.

9.2 La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la Generalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.

9.3 Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens d'àmbit territorial inferior, en els termes establerts per aquesta Llei.

9.4 Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis.

9.5 En tot cas, l'atribució de competències als ens locals s'ha de fer d'acord amb la naturalesa i les característiques d'aquests ens i les necessitats d'eficàcia o d'economia a satisfer, d'acord amb el principi de subsidiarietat, i procurant, de manera general, que l'exercici de les competències correspongui, de manera preferent, a les autoritats més pròximes als ciutadans. “

Les competències de la comarca

En el primer estatut, la comarca es plantejava com una administració local bàsica al costat dels municipis. En aquest context, la Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós del DL 2/2003, de 28 d'abril en el seu article 85 establia que

164 Els municipis actuals com a base de l’administració local

“correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics d'interès supramunicipal. Li correspon també assegurar l'establiment i l'adequada prestació dels serveis municipals en el territori de la comarca i l'exercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local”.

La comarca es planteja en la llei de bases encara no renovada com una administració directament en competència i/o substitutòria de les diputacions, amb les quals comparteix la funció bàsica d’assistència i cooperació comarcal “Les funcions d'assistència i cooperació (de les diputacions) es poden complir també a favor de la comarca, si aquesta exerceix competències municipals… D'acord amb els criteris de coordinació a què es refereix l'article 185 i, si escau, per mitjà de convenis entre les diputacions i els consells comarcals, s'han d'establir els mecanismes de suport que siguin necessaris perquè la comarca pugui desplegar les competències que li atribueix la Llei de l'organització comarcal de Catalunya en matèria d'assistència i cooperació i d'exercici de les funcions públiques necessàries en l'àmbit municipal”. (DL 2/2003, art. 93).

La província i les vegueries

La Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós del DL 2/2003, de 28 d'abril) establia en el seu article 91 com a competències de les províncies:

“a) Coordinar els serveis municipals entre si, per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori de la província. b) Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment els que tenen menys capacitat econòmica i de gestió. c) Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal. d) Fomentar i administrar els interessos peculiars de la província.”

Les funcions d'assistència i de cooperació jurídica i tècnica atribuïdes a les diputacions s’han d’exercir mitjançant:

“a) L'orientació i l'assessorament jurídic, econòmic i tècnic. b) L'assistència administrativa. c) Les ajudes tècniques en la redacció d'estudis i projectes. d) Qualsevol altra fórmula anàloga que determini la mateixa diputació provincial.”

Tal com la llei disposa, les diputacions provincials “poden cooperar també en l'efectivitat dels serveis municipals, mitjançant l'atorgament de subvencions i altres ajuts econòmics, dels quals poden ésser beneficiaris els municipis i les comarques… Correspon també a les diputacions provincials garantir l'exercici efectiu dins els municipis de les funcions públiques necessàries a què es refereix l'article 92.3 de la Llei reguladora de les bases del règim local…. Les funcions d'assistència i cooperació municipal s'han d'exercir especialment per a l'establiment i la prestació dels serveis

165 Els municipis actuals com a base de l’administració local públics mínims, i s'entenen sens perjudici de les que corresponen també a la comarca, d'acord amb la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.” (DL 2/2003, art. 92)

Mancomunitats i comunitats de municipis

Si les comarques i més escadusserament les províncies constitueixen una via relativament institucionalitzada i encaixonada de compartir serveis de base municipal, existeixen altres vies més flexibles, que les darreres disposicions legals tendeixen a reforçar. Una de les més comuns i amb més tradició són les mancomunitats de municipis; però n’hi ha d’altres que són encara més flexibles i a la carta.

En relació a les mancomunitats diu la llei de règim local (DL 2/2003, art. 115) que “els municipis tenen dret a associar-se en mancomunitats de municipis per a establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus”.

La mateixa normativa estableix algunes condicions per a la constitució de mancomunitats, que tenen una incidència més aviat reduïda:

“L'àmbit d'actuació de les mancomunitats no pot comprendre totes les competències assignades als municipis que les integren. Entre les potestats que se'ls assignin, s'hi pot incloure la sancionadora en les matèries sobre les quals tinguin competència.

Poden mancomunar-se municipis entre els quals no hi hagi continuïtat territorial, si aquesta no es requereix per a la naturalesa de les finalitats de la mancomunitat.

Els municipis d'una comarca no es poden associar amb altres d'una comarca diferent si la mancomunitat té per objecte obres i serveis compresos en el programa d'actuació comarcal.

Poden constituir-se mancomunitats amb municipis que pertanyin a altres comunitats autònomes, sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació vigent.” (DL 2/2003, art. 115)

Amb una dimensió institucional menor que les mancomunitats de municipis, la llei preveu una figura similar i alternativa; les comunitats de municipis. “Els municipis, per a gestionar i executar tasques i funcions comunes, poden associar-se amb altres municipis i crear una comunitat de municipis, la qual pot tenir caràcter temporal o bé indefinit. Les comunitats de municipis no tenen personalitat jurídica pròpia. No obstant això, els acords que adopten vinculen tots els municipis agrupats i tenen eficàcia davant tercers, com si fossin adoptats per tots i cadascun dels municipis que integren la comunitat. Les comunitats de municipis es regeixen pel que estableix aquesta Llei, pels convenis respectius i, supletòriament, per la normativa de règim local.” (DL 2/2003, art. 123)

166 Els municipis actuals com a base de l’administració local Establiment de convenis o creació de consorcis

Les figures de cooperació entre administracions locals són molt diverses i es disposen tant a nivell horitzontal, entre administracions d’un mateix rang, com entre administracions de nivells diferents. Els convenis i els consorcis són algunes de les fórmules utilitzades més habituals.

Tal com estableix el DL 2/2003 en els articles 150 i 191, les possibilitats de convenis o consorcis entre els ajuntaments i els consells comarcals, diputacions o la Generalitat de Catalunya, poden afectar els temes més diversos i són subjectes a molts pocs condicionaments.

Competències delegades i competències complementàries dels municipis

D’acord amb el principi de subsidiarietat que regeix la pràctica administrativa, els municipis poden exercir competències que són pròpies d’altres administracions superiors, en particular competències de la Generalitat de Catalunya. I aquest pot ser un cas freqüent en municipis més grans que tenen majors disponibilitats financeres i capacitat d’intervenció pública. L’exercici d’aquestes competències pot exercir-se a través d’una via reglada, mitjançant delegació, o simplement a través d’una simple assumpció competencial autoritzada per la llei.

En relació a les competències delegades de la Generalitat als municipis, el DL 2/2003 (art. 70) fa referència a dues situacions específiques:

• “Els municipis de més de cinquanta mil habitants, els municipis turístics que assoleixen aquesta població en sumar la mitjana ponderada anual de població turística i els altres municipis amb una població inferior que ho sol·licitin i que justifiquin una capacitat suficient de gestió tècnica, poden exercir per delegació del Govern les competències sancionadores i les establertes pels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.”

• “El Govern pot delegar les competències sancionadores establertes per la Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, als ajuntaments que ho sol·licitin.”

La possibilitat de delegació competencial per part de la Generalitat és, però, prou més àmplia i comprèn diferents nivells d’administració.

L’article 71 del DL 2/2003 obre la porta, per la seva banda, a un exercici competencial prou més ampli i divers d’”activitats complementàries” a les que exerceixen d’altres administracions:

“a) L'educació. b) La cultura, la joventut i l'esport. c) La promoció de la dona.

167 Els municipis actuals com a base de l’administració local d) L'habitatge. e) La sanitat. f) La protecció del medi. g) L'ocupació i la lluita contra l'atur. h) Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts. i) El foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d'interès públic agrari.”

Aclareix el decret legislatiu que “per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització dels serveis corresponents”.

Delegació o assignació de competències als ens locals en general

Els articles 137 a 141 del DL 2/2003 estableixen les vies per les quals l'Administració de la Generalitat pot delegar o assignar l'exercici de competències pròpies als ens locals de Catalunya. S’especifica que “la delegació o l'assignació és general. No obstant això, pot ésser específica per a un o diversos ens per motius de capacitat econòmica i de gestió, pel nombre d'habitants, per la naturalesa o les característiques del servei, o si hi concorren altres circumstàncies objectives que ho justifiquen.”

Les condicions de la delegació són regulades i precisades per la mateixa llei de bases de règim local (DL 2/2003, art. 138):

“La delegació d'una competència comporta que l'ens local ha d'exercir les potestats inherents a aquesta competència sense que, no obstant això, se n'alteri la titularitat.

Les delegacions s'efectuen a la instància territorial més idònia, d'acord amb els principis de més proximitat als ciutadans, participació i eficàcia en la prestació dels serveis, i atenent sempre els interessos propis dels ens locals.

L'efectivitat de la delegació requereix que aquesta sigui acceptada per l'ens local. No obstant això, la delegació és obligatòria si així es determina per llei, amb audiència prèvia dels ens locals afectats; en aquest cas, la delegació ha d'anar acompanyada de la dotació o de l'increment de mitjans econòmics necessaris per a realitzar-la.

La delegació ha de respectar la potestat de l'ens local per a reglamentar l'organització dels serveis corresponents.”

Més tou i amb menor implicacions institucionals és el procediment d’”assignació de competències”, que traspassa fonamentalment la gestió. “Són competències assignades les que comporten la realització de la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la Generalitat pels ens locals de caràcter supramunicipal” (DL 2/2003, art. 141.1).

168 Els municipis actuals com a base de l’administració local

“L'acord d'assignació ha d'ésser adoptat pel Govern de la Generalitat i ha de concretar les facultats de direcció i control que es reserva l'Administració de la Generalitat, les quals han d'incloure, en tots els casos: a) La potestat reglamentària sobre la matèria. b) L'establiment de recursos d'alçada i la facultat de revisió d'ofici en els termes que resulten de l'article 139.b) i 139.c). c) La fixació de mòduls de funcionament i finançament i de nivells de rendiment mínim. d) Les establertes per l'article 139.d), 139.e), 139.f) i 139.g).”

“L'acord d'assignació pot reservar també la facultat de reglamentar totalment o parcialment l'organització del servei assignat…. Els ens locals poden millorar els mòduls i els nivells a què es refereix l'apartat c anterior utilitzant les pròpies disponibilitats pressupostàries.”

169 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els serveis municipals i la incidència de les comarques.

La creació de la comarca a partir de les Lleis d’Organització Territorial de 1987 ha obert la porta a una nova estructura administrativa local que ha tingut un gran desenvolupament en el temps, particularment a la demarcació de Lleida. Les comarques apareixen com una administració local mixta que d’una banda recull funcions delegades per la Generalitat de Catalunya i actua en col·laboració amb la Diputació i per una altra banda assumeix funcions o competències que els ajuntaments més petits tenen dificultats per prestar i assumeix també noves funcions que per la seva escala territorial i humana són més escaients al nivell comarcal. L’anàlisi de les competències actuals de les comarques i la seva relació amb els municipis ajuda molt a entendre la situació de les competències municipals a la demarcació.

D’acord amb les anteriors observacions, per la realització de l’estudi s’ha realitzat una basta enquesta comarcal que ha establert un retrat complet de les competències comarcals i, en particular, de la prestació de serveis comarcals en relació als municipis. Els comentaris que segueixen són el resultat de l’explotació de l’enquesta.

El suport a la gestió administrativa en els municipis petits

La gestió administrativa municipal va guanyant complexitat amb el temps al mateix temps que canvien les tecnologies i els procediments administratius. Els ajuntaments petits han de fer els mateixos tràmits administratius que els municipis més grans i això ha complicat la seva feina administrativa. Altrament, els recursos econòmics disponibles en els ajuntaments més petits fan difícil la sola contractació d’un secretari a temps complert. Compartir recursos amb d’altres ajuntaments esdevé la solució ideal, a banda d’altres arranjaments singulars que es poden donar sense sortir del municipi.

L’enquesta comarcal posa de manifest la importància dels serveis administratius compartits. La comarca juga en aquest un paper més aviat d’intermediació en els serveis administratius, que es pot convertir en suport directe quan es tracta d’assessorament o gestió administrativa més tècnica i/o específica.

En aquest com en els altres apartats cal remarcar la decisió presa pels tres ajuntaments de l’Alta Ribagorça que han decidit optimitzar la prestació de tots els seus serveis posant-los en comú en tots aquells aspectes que representin una millora de la seva eficiència. El Consell Comarcal es converteix en aquest cas en l’instrument central de gestió. El baix nombre de municipis i d’habitants de l’Alta Ribagorça facilita que es doni aquest pas; però no es pot deixar de banda l’interès de l’experiència per a d’altres àmbits territorials.

En conjunt, els serveis administratius compartits i/o exercits des dels Consells Comarcals són els que es recullen en el quadre adjunt. Així com els altres serveis que s’analitzaran, varien d’unes comarques a unes altres. La llista dels serveis de caire administratiu és la que segueix:

1. Secretaria i intervenció municipal. Conveni de la Diputació amb els Consells Comarcals per prestar els Servei d’Assistència Tècnica per a la contractació de

170 Els municipis actuals com a base de l’administració local secretaris-interventors pels municipis. Es tradueix en un delegació de funcions dels ajuntaments petits als Consells Comarcals, que aquests exerceixen gràcies a la subvenció de la Diputació.

El Consell Comarcal presta el servei d'assistència als municipis inclosa la prestació de les funcions reservades a funcionaris amb habilitació estatal. En aquest marc i tal com contemplen els convenis signats amb els ajuntaments receptors del servei, el Consell realitza les funcions de:

- Funció de fe pública

- Funció d'assessorament legal preceptiu

- Funció de control i fiscalització interna de la gestió econòmicofinancera i pressupostària i funció de comptabilitat

2. Intervenció en protecció civil a través de l’elaboració de plans d’emergència. Des dels consells s’intervé només en l’elaboració de plans d’emergència municipals (plans bàsics d'emergència, els plans d'actuació i els plans específics) i la seva actualització. Els pocs consells que hi ha intervingut ho han fer per delegació municipal. Per la seva banda la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat posa a disposició dels ens supramunicipals com les comarques un document guia per ajudar-los en les tasques de redacció del Pla d'assistència i suport, que és un pla d'ajuda i suport als municipis, abans, durant o després d'una emergència. Aquest Pla no substitueix els plans municipals, sinó que estipula com es portarà a terme l'ajut i el suport als municipis que l'integren.

3. Administració electrònica. Correspon al foment de l’ús i la millora de les tecnologies de la informació i la comunicació que es promou des del Consorci Administració Oberta de Catalunya impulsat des de la Generalitat. Conveni AOC- Consell que permet disposar d’un tècnic per difondre l’administració electrònica als ajuntaments. Es tracta, doncs, d’una iniciativa Consell Comarcal a partir de la delegació de la Generalitat.

4. La gestió de recursos humans (dels ajuntaments), prevenció de riscos laborals (dels ajuntaments) i selecció de recursos humans (dels ajuntaments) s’ha de considerar una funció que es realitza en paral·lel a les funcions de secretària i intervenció municipal. Rarament existeix una intervenció específica des del Consell Comarcal.

5. Seguretat viària, que comprèn els temes de mobilitat, accessibilitat i seguretat viària. Es centra de fet en l’elaboració dels plans de mobilitat municipals definits en la Llei 9/2003 de mobilitat. Les poques intervencions han estat a demanda dels ajuntaments.

Les comarques col·laboren també en d’altres funcions administratives de l’administració local que tenen un caràcter més sectorial i relacionat amb àmbits d’actuació que s’analitzen tot seguit.

171 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 94: Assistència tècnica i administrativa a ajuntaments i EMD

Secretaria i intervenció municipal. Cartografia Funció fedatària i assessorament Suport Tècnic als Ajuntaments municipal. SIG juridicoadministratiu (informes, projectes, direcció d’obres) municipal Percentatge Percentatge Nombre de d’ajuntaments d’ajuntaments Comarca municipis Ajuntaments assistits EMD Ajuntaments assistits EMD Ajuntaments

Alt Urgell 19 11 57,9 18 94,7 18 Alta Ribagorça 3 3 100,0 3 100,0 3 Garrigues 24 11 45,8 24 100,0 NO Noguera 30 12 40,0 14 46,7 3 14 Pallars Jussà 14 3 21,4 14 100,0 NO Pallars Sobirà 15 5 33,3 2 15 100,0 15 Pla d'Urgell 16 NO 14 87,5 14 Segarra 21 10 47,6 21 100,0 21 Segrià 38 NO 37 97,4 37 Solsonès 15 6 40,0 14 93,3 9 Urgell 21 6 28,6 9 42,9 9 Val d'Aran 9 1 11,1 9 100,0 9

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

Quadre 95: Síntesi de les competències administratives dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Administratives

Secretaria i intervenció municipal. Funció fedatària i assessorament juridicoadministratiu Protecció civil. Elaboració de plans d’emergència.

Administració electrònica. Foment de l’ús i la millora de les tecnologies de la informació i la comunicació Gestió de recursos humans (dels ajuntaments) Prevenció de riscos laborals (dels ajuntaments)

Selecció de recursos humans (dels ajuntaments) Seguretat viària. Mobilitat, accessibilitat i seguretat viària

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals. El color groc correspon als serveis ofertats pels consells comarcals. Per contra, el marró són serveis no ofertats. El color entremig, el beix clar, indica que el consell comarcal ofereix el servei parcialment.

172 Els municipis actuals com a base de l’administració local Infraestructures locals i territorials; habitatge i urbanisme

Dins de l’àmbit de les infraestructures i l’habitatge es diferencien dos grans apartats o funcions; en primer lloc el que es refereix a la planificació i la realització de projectes i en segon lloc el que es refereix a l’execució dels mateixos projectes. En el primer apartat els Consells Comarcals s’han dotat de manera generalitzada d’oficines tècniques que reuneixen una competència que els petits ajuntaments no pot oferir i que progressivament han assumit les labors de tramitació, supervisió i/o redacció dels projectes d’obres municipals. Els municipis més grans conserven aquestes competències, però comença a donar-se el cas d’algun ajuntament gran, com el de Mollerussa, que ha delegat el seus serveis tècnics en el Consell amb l’objectiu d’estalvi de despesa.

1. Gestió Tècnica del Pla Unificat d’Obres i Serveis de Catalunya, PUOSC. Col·laboració dels Consells en la gestió administrativa dels Plans de suport a la inversió dels ajuntaments que endega la Generalitat destinats als ajuntaments i entitats que acompleixen competències municipals. Tal com es detalla més endavant, els Consells Comarcals poden acollir-se al Pla en el cas de les competències pròpies dels ajuntaments que s’exerceixen per delegació. Aquí es tracta d’una competència de tramitació d’expedients delegada per la Generalitat

2. La gestió tècnica dels plans específics de la Diputació de Lleida, el Pla d’Inversions Local. Col·laboració dels Consells en la gestió administrativa dels Plans que endega la Diputació destinats als ajuntaments. Tal com s’explica més endavant aquests plans es troben inclosos administrativament en el PUOSC.

3. Millora de les infraestructures urbanes de serveis municipals. Es refereix a l’elaboració dels projectes de millora urbana, que comprenen les inversions en diferents infraestructures i serveis, els quals són sovint presentades al PUOSC per al seu finançament. La redacció tècnica dels projectes és assumida pels serveis tècnics dels Consells, que en el cas dels municipis adherits cobreix la totalitat dels projectes i per a la resta de municipis de la comarca pot limitar-se a encàrrecs puntuals.

4. Urbanisme. Planificació d’habitatge i realització de plans d’urbanisme i de millora urbana. Assumida pels serveis tècnics dels Consells en relació als municipis adherits. La intervenció dels serveis tècnics del Consell en l’elaboració de plans és molt desigual, tal com figura en el quadre adjunt.

5. Millora dels equipaments i de l’espai públic. Es refereix a les instal·lacions i mobiliari de l’espai públic i mereix els mateixos comentaris del punt 1 anterior.

6. Promoció i gestió d’habitatge. Es refereix a la tramitació de la cèdula d’habitabilitat, que fan els Consells com a competència delegada Generalitat.

7. Gestió del patrimoni arquitectònic municipal. Els Consells fan la tramitació d’un Bé Cultural d’Interès en exercici d’una competència delegada de la Generalitat.

Quant a les competències referides a la realització d’obres, la intervenció dels Consells Comarcals és molt desigual segons les comarques (quadre adjunt). Han tingut, almenys fins ara, una intervenció important i destacable en la millora dels

173 Els municipis actuals com a base de l’administració local camins rurals o camins de competència municipal, la qual implica una cessió de competència.

1. Realització del pla de camins (municipals) i elaboració de projectes i realització d’arranjaments de camins. Segons els anys, es combinen ajuts de la UE vehiculats a través dels Departaments de la Generalitat, ajuts específics de Departaments de la Generalitat, ajuts del PUOSC i pressupostos dels ajuntaments. Impliquen la cessió de les competències municipals. Els Consells elaboraven i executaven un pla de camins que ha mancat de finançament en els darrers anys.

2. Neteja de neu i prevenció i actuacions en cas de gelades. D’una banda, hi ha la neteja de la xarxa viària que es fa des dels ajuntaments o els Consells Comarcals segons s’especifica en el quadre adjunt. La Diputació i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques han proporcionat suport financer als ajuntaments i consells comarcals, si aquests tenen delegada la competència, per a la compra d’equips i actuacions de neteja i manteniment de les vies de titularitat municipal afectades per les nevades. Per una altra banda, el Pla Neucat de la Generalitat comporta “l’elaboració dels plans d'actuació dels grups actuants (PAG), dels Plans d’Actuació Municipals (PAM), dels Plans de les entitats involucrades al Pla i dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions i activitats vulnerables, així com dels protocols que d’ells se’n puguin derivar” i que han estat assumits pels serveis tècnics dels Consells.

3. Programa d’abastament d’aigua a nuclis de població. Inclou actuacions de millora de l’abastament urbà i/o de millora de l’estalvi i eficiència vinculats a aquest que ha combinat finançament de diversos Departaments de la Generalitat (DPTOP, DARP, Governació), la mateixa Diputació i els ajuntaments. En aquests cas intervenen alguns consells o les mancomunitats de municipis constituïdes amb la finalitat d’abastament municipal en xarxa.

4. Gestió de transports públics i transport a la demanda. A les comarques de la plana les comarques participen en l’Autoritat Territorial de Mobilitat pròpia, que és la quina regula els transports. Els Consells tenen per la seva banda una responsabilitat directa en la gestió del transport escola i el transport adaptat.

5. Intervencions en l’àmbit de l’energia. Des dels serveis tècnics dels Consells s’han fet uns pocs estudis relacionats amb el Pla d’Estalvi energètic per tal d’aplicar-los als equipaments municipals.

174 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 96: Síntesi de les competències en la gestió d’infraestructures locals i territorials dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Intervenció nuclis i obres municipals.

Suport Tècnic als Ajuntaments

(informes, projectes, direcció d’obres)

Cartografia municipal. SIG municipal

Oficina de Rehabilitació d’habitatges (tramitació cèdules d’habitabilitat, ajuts habitatges de protecció oficial)

Gestió Tècnica del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya

Gestió tècnica dels plans específics de la Diputació de Lleida, Pla d’Inversions Local

Millora de les infraestructures urbanes de serveis municipals

Urbanisme. Planificació d’habitatge i millora urbana

Millora dels equipaments i de l’espai públic. Mobiliari de l’espai públic

Promoció i gestió d’habitatge

Gestió del patrimoni arquitectònic municipal

Infraestructures i transports

Realització del pla de camins (municipals) i elaboració de projectes i realització d’arranjaments de camins.

Neteja de neu i prevenció i actuacions en cas de gelades

Programa d’abastament d’aigua a nuclis de població

Gestió de transports públics i transport a la demanda

Intervencions en l’àmbit de l’energia

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

175 Els municipis actuals com a base de l’administració local

La prestació de serveis ambientals

En matèria ambiental els darrers trenta anys han vist un desenvolupament important de les actuacions i serveis públics. Moltes d’elles superen el quadre i les capacitats d’actuació dels petits ajuntaments i han estat assumides pels Consells.

En conjunt, els serveis compartits i/o exercits des dels Consells Comarcals són els que es recullen en el quadre adjunt. Així com els altres serveis que s’analitzaran, varien d’unes comarques a unes altres. La llista dels serveis de caire administratiu és la que segueix:

1. La Ponència tècnica d’activitats classificades, que es dedicada a l’avaluació i gestió ambiental de projectes i activitats, ha estat incorporada en els Consells com a competència delegada Generalitat

2. La gestió i control dels abocadors (residus urbans i runes) ha estat assumida de manera força generalitzada pels Consells Comarcals o Mancomunitats que aprofiten també serveis dels Consells. Es tracta en tots els casos d’una cessió municipal de competència.

3. Recollida i tractament de residus sòlids urbans. Presenta pràcticament la mateixa casuística que l’anterior i implica també la cessió municipal de competència, amb la taxa corresponent.

4. Recollida selectiva i Servei de Deixalleria. S’emmarquen en les disposicions en matèria de residus de la Generalitat. La recollida selectiva és inherent a l’organització de la recollida i acostuma a fer-se en coordinació. Els ajuntaments de més de 10.000 tenen la pròpia Deixalleria que dóna també servei a municipis veïns. Els Consells Comarcals s’encarreguen de les Deixalleries per cessió de competència i/o en les comarques sense servei dels municipis grans.

5. Control i gestió de residus ramaders. En un moment hi hagué intervenció dels Consells a les àrees de més densitat ramadera (porcina). L’actuació ha passat a mans de les plantes de tractament de purins.

6. Anàlisi i gestió d’impactes i contaminació agrària. Estudis i projectes de finques que s’han realitzat des d’algun Consell Comarcal.

7. Gestió d’estació depuradora. Alguns Consells apareixen com a administració actuant en el cas de depuradores supramunicipals. Iniciativa responsabilitat de l’ACA que passa als ajuntaments o a l’escala supramunicipal. Implica la cessió municipal de competència

8. Suport a les Agrupacions de Defensa Forestal, que es relaciona amb la prevenció d’incendis forestals. En matèria d’incendis forestals es dóna un grau d’intervenció molt divers dels Consells. El suport a les ADF ha anat més aviat a la baixa.

9. Canvi climàtic i sostenibilitat. Alguns Consells realitzen directament actuacions de sensibilització, participació i divulgació ambiental.

176 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 97: Síntesi de la prestació de serveis ambientals dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Ponència tècnica d’activitats classificades Avaluació i gestió ambiental

Gestió i control dels abocadors (residus urbans i runes)

Recollida i tractament de residus sòlids urbans

Recollida selectiva i Servei de Deixalleria

Control i gestió de residus ramaders

Anàlisi i gestió d’impactes i contaminació agrària

Gestió estació depuradora

Suport a les Agrupacions de Defensa Forestal. Prevenció d’incendis forestals

Canvi climàtic i sostenibilitat. Sensibilització, participació i divulgació ambiental

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

La dinamització socioeconòmica

Els Consells Comarcals juguen un paper destacat en la dinamització econòmica en tant que oficina-servei delegat dels diversos Departaments de la Generalitat implicats en la matèria. En aquest cas, la intervenció municipal en el conjunt de la demarcació és molt reduïda i es fa de manera més aviat indirecta a través de l’organització de fires, les previsions o desenvolupament de sòl industrial i, més rarament, la contractació d’algun dinamitzador local.

Un àmbit una mica diferent i particular és el del desenvolupament i promoció del turisme en el qual intervenen els Consells i també els ajuntaments una mica més grans.

Les activitats de dinamització econòmica, que es troben la majoria de Consells, comprenen:

1. Cursos de formació ocupacional (directament o suport als centres col·laboradors).

2. Servei d’Autoempresa (punt d’informació per a noves empreses). Vinculades i finançades per la Generalitat (Departament de Treball) juntament amb Diputació de Lleida.

177 Els municipis actuals com a base de l’administració local

3. Servei català de Col·locació, que consisteix en introduir nous usuaris i intermediació amb el Servei.

4. Ajuts a la creació de noves empreses i de cooperatives i SAL.

5. Informació empresarial del CIDEM i realització de cursos.

6. Gestió d’iniciatives comunitàries (Leader, Interreg, Programa Proder...). Els Consells han impulsat i acullen físicament Els Grups Local que fan la gestió dels fons de la UE amb cofinançament estatal i de la Generalitat.

7. Estratègies per al desenvolupament econòmic local . Alguna comarca ha realitzat plans estratègics i planificat la seva actuació.

8. Coneixement i eines estratègiques comercials. Dinamització del teixit comercial. Cursos per comerciants, control rebaixes com a competència delegada Generalitat

9. Fires locals, mercats de venda no sedentària i mercats municipals. Són activitats estrictament municipals en les quals els Consells només intervenen en el tràmit de subvencions com a competència delegada Generalitat

10. Oficina d’informació turística. En disposen la majoria de Consells amb els tècnics corresponents.

11. Promoció turística a través de materials, presència en fires, jornades,... La realitzen tots els Consells

12. Disseny i senyalització de rutes turístiques. La realitzen gairebé tots els Consells.

13. Condicionament del patrimoni, promoció i activitats afins. És un camp d’intervenció més municipal en el qual alguns Consells poden col·laborar en funció de la possible captació d’ajuts exteriors de procedència diversa.

178 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 98: Síntesi dels serveis de dinamització socioeconòmica dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Cursos de formació ocupacional (directament o suport als centres col·laboradors)

Servei d’Autoempresa (punt d’informació per a noves empreses)

Servei català de Col·locació (introduir nous usuaris i intermediació amb el Servei)

Ajuts creació de noves empreses i de cooperatives i SAL

Informació empresarial del CIDEM i realització de cursos

Gestió d’iniciatives comunitàries (Leader, Interreg, Programa Proder...)

Estratègies per al desenvolupament econòmic local

Coneixement i eines estratègiques comercials. Dinamització del teixit comercial

Fires locals. Mercats de venda no sedentària. Mercats municipals

Oficina d’informació turística

Promoció turística (materials, presència en fires, jornades,..)

Disseny i senyalització de rutes turístiques

Condicionament del patrimoni, promoció i activitats afins

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

La cobertura dels equipaments i activitats en educació i cultura

Per delegació de funcions de la Generalitat de Catalunya els Consells Comarcals intervenen sistemàticament en determinats àmbits molt concrets de la gestió educativa, en particular la gestió i organització del transport escolar o la tramitació dels ajuts als alumnes per desplaçaments, transport escolar o servei d’escola- llar. De la mateixa manera, els Consells actuen d’intermediaris en els ajuts del Departament de Cultura i disposen d’una oficina de normalització lingüística.

179 Els municipis actuals com a base de l’administració local

En d’altres aspectes de l’educació i la cultura la participació dels Consells Comarcals és més puntual i variable. Tenen una participació destacada en els Museus i Arxius de capitalitat comarcal, mentre en d’altres aspectes els Consells efectuen en algun pas un paper de substitució de la manca d’iniciativa municipal. No acostumen a ocupar la plaça de la promoció cultural que habitualment és reservada als ajuntaments, per bé que es presenten coincidències amb les capitals comarcals.

En conjunt, els serveis compartits i/o exercits des dels Consells Comarcals són els que es recullen en el quadre adjunt. Així com els altres serveis que s’analitzaran, varien d’unes comarques a unes altres. La llista dels serveis és la que segueix:

1. Organització d’actes culturals, que es fa directament o en suport a ajuntaments i entitats. Els Consells comarcals participen en la concessió de subvencions de la Generalitat. Organitzen també actes culturals , com concursos literaris o similars, de ressò comarcal.

2. Promoció d’equipaments. Museus i patrimoni cultural moble. Els Consells Comarcals gestionen directament alguns museus comarcals o participen en el Patronat de d’altres junt als Ajuntaments. També tenen atribuïda la gestió dels Arxius Comarcals en conveni amb el Departament de Cultura i amb la participació o no de la capital comarcal.

3. Estudi i divulgació del patrimoni cultural. Els Consells actuen d’intermediaris de les subvencions de la Generalitat i participen en iniciatives divulgadores d’aquest, com pot ser, per exemple, l’activitat del Memorial Democràtic.

4. Servei Comarcal del Català (assessorament i dinamització lingüística, cursos,..). Conveni entre Consells i Consorci de Normalització Lingüística. Competència delegada Generalitat.

5. Organització i gestió del transport escolar Generalitat, d’acord amb el Departament d’Ensenyament. Competència delegada Generalitat.

6. Tramitació d’ajuts als alumnes (desplaçaments, menjador, escola llar...). Competència delegada Generalitat.

7. Organització de colònies escolars, convivències. S’havien organitzat en el passat en connexió amb la Generalitat; però ara pràcticament ja no queda cap Consell.

8. Escoles bressol. S’introduí la pregunta en el qüestionari, però apareix com una actuació reservada als ajuntaments.

9. Transició escola-treball. A través de l’Oficina Jove i convenis amb el Departament de treball alguns Consells participen en activitats de pràctiques en empreses.

10. Participació educativa. El Consell Comarcal es troba representat en el Consell Escolar i també en la Comissió de Matriculació.

11. Servei d’educació d’adults. Només algun Consell intervé directament en la formació d’adults, a través d’un conveni de col·laboració amb el Departament

180 Els municipis actuals com a base de l’administració local d’Ensenyament. Alguns Consells participen en l’organització de les Aules d’Extensió Universitària per a la gent gran.

12. Escoles de Música. Només hi ha una intervenció directa en el cas d’un Consell. En la esta de casos es tracta d’una activitat municipal.

13. Delegació de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Els Consells i de vegades la capital comarcal disposen d’una oficina d’extensió de la UOC.

Quadre 99: Síntesi de la cobertura dels equipaments educatius i esportius dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Organització d’actes culturals (directament o suport a ajuntaments i entitats)

Promoció d’equipaments (museus) Museus i patrimoni cultural moble

Estudi i divulgació del patrimoni cultural

Servei Comarcal del Català (assessorament i dinamització lingüística, cursos,..)

Organització i gestió del transport escolar

Tramitació d’ajuts als alumnes (desplaçaments, menjador, escola llar...)

Organització de colònies escolars, convivències

Escoles bressol

Transició escola-treball

Participació educativa

Servei d’educació d’adults

Escoles de Música

Delegació Universitat Oberta de Catalunya

La cobertura dels serveis socials

D’una manera semblant a la dinamització econòmica, els Consells Comarcals cobreixen per delegació del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat els diferents àmbits de l’atenció social. És un servei que ofereixen sistemàticament els Consells i en el qual coincideixen generalment amb les capitals comarcals més grans, que ofereixen els serveis en l’àmbit municipal respectiu.

181 Els municipis actuals com a base de l’administració local

En la relació de serveis oferts es troba:

1. Serveis Socials Bàsics. Comprenen la detecció, estudi i seguiment de la gent gran, discapacitats i infants i joves en alt risc... S’inscriuen en un contracte programa amb Departament Benestar Social i família.

2. Envelliment actiu. Consell Consultiu de la Gent Gran. Suport a les activitats.

3. Inclusió social i lluita contra la pobresa. Comprèn ajuts d’urgència. Pla d’Inclusió Social que pot ser d’àmbit local.

4. Atenció domiciliària. Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), Teleassistència, suport a persones amb dependència...

5. Centre d’atenció a la primera infància. Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).

6. Atenció a l’adolescència. Equip d’atenció a la infància i la adolescència (EAIA). Concertat amb Generalitat. Pla de Prevenció de Drogodependències.

7. Servei de Transport Adaptat. Servei a les persones amb problemes de mobilitat que pot ser prestat per tercers.

8. Oficina comarcal de serveis a la joventut.

9. Diversitat i convivència (Immigració). Acollida i convivència, cursos. Pla de Ciutadania i Immigració.

10. Igualtat de gènere. Oficina comarcal de la dona, realització de cursos formatius. Incidència en maltractaments, violència de gènere. Pla Comarcal per a la Igualtat.

11. Atenció discapacitats. Integració Laboral de persones discapacitades que pot ser proporcionat per tercers.

182 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 100: Síntesi de la cobertura dels equipaments socials dels Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Serveis Socials Bàsics. Detecció, estudi i seguiment de la gent gran, discapacitats i infants i joves en alt risc...

Envelliment actiu

Inclusió social i lluita contra la pobresa

Atenció domiciliària

Centre d’atenció a la primera infància

Atenció a l’adolescència.

Servei de Transport Adaptat

Oficina comarcal de serveis a la joventut

Diversitat i convivència (Immigració)

Igualtat de gènere. Oficina comarcal de la dona (cursos formatius

Atenció discapacitats

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

Altres serveis municipals i comarcals

Queden finalment un seguit de serveis que no encaixen estrictament en els àmbits anteriorment analitzats. La intervenció dels Consells i les característiques de la prestació d’aquests serveis són també molt variables:

1. Participació ciutadana i acció comunitària. En aquest concepte apareixen iniciatives aïllades de difícil. Des d’alguns Consells es participava en activitats de sensibilització en participació ciutadana i drets humans a la ciutat, que eren subvencionades des del Departament d’Interior. S’apunten iniciatives singulars com un banc del temps al Solsonès i un Servei de Comunicació i Premsa en Conveni amb els ajuntaments a la Segarra.

2. Oficina d’Informació al Consumidor i l’Usuari. En disposen tots els Consells i es troba lligada i en conveni amb la Generalitat (Agència Catalana de Consum).

3. Polítiques locals de salut pública. A banda de la Val d’Aran, que és un cas singular i exerceix un important paquet de competències transferides en diverses matèries com sanitat, el Consell Comarcal del Solsonès participa també en la gestió d’un centre sanitari. Altrament diversos Consells col·laboren en projectes i activitats de promoció de la salut.

183 Els municipis actuals com a base de l’administració local

4. Activitats de vigilància i control d’establiments alimentaris. Són els ajuntaments els que realitzen les inspeccions als establiments de venda d'aliments i als restaurants Puntualment s’intervé en el control d’alimentació als menjadors escolars i en la promoció d’alimentació sana.

5. Control sanitari de l’aigua de consum humà. Alguns Consells de l’alt Pirineus porten el control de l’aigua potabilitzada, però no el control de les piscines d’ús públic.

6. Animals de companyia. Quatre Consells tenen serveis d’acollida d’animals, en particular canera, que constitueix un servei únic per l’àmbit comarcal.

7. Polítiques locals de cooperació al desenvolupament. Entre els Consells es donen col·laboracions puntuals amb ONG locals.

8. Serveis esportius. Els Consells participen en el Consell Esportiu comarcal, que depèn de la Direcció General de l’Esport. Un cas singular és el del Pallars Jussà, on es fa gestió dels forfaits d’esquí i horaris de la piscina dels militars per la tarda.

Quadre 101: Síntesi d’altres serveis municipals i comarcals duts a terme per Consells Comarcals Alta Alta Urgell Urgell Segrià Sobirà Pallars Pallars Segarra Segarra Noguera Solsonès Alt Urgell Urgell Alt Garrigues Ribagorça Val d'Aran Val d'Aran Pla d'Urgell Pallars Jussà Pallars

Participació ciutadana i acció comunitària

Oficina d’Informació al Consumidor i l’Usuari

Polítiques locals de salut pública Projectes i activitats de promoció de la salut

Activitats de vigilància i control d’establiments alimentaris. Projectes de seguretat alimentària

Control sanitari de l’aigua de consum humà. Control sanitari de piscines d’ús públic

Animals de companyia

Polítiques locals de cooperació al desenvolupament

Serveis esportius

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta realitzada als gerents dels Consells Comarcals

184 Els municipis actuals com a base de l’administració local Mancomunitats i altres agrupacions municipals.

Mentre les comarques representen un nivell d’administració que força i alhora propicia la col·laboració municipal, els ajuntament disposen d’altres fórmules col·laboratives menys encaixonades i que s’utilitzen per a funcions més “ad hoc”. Són figures que, per altra part, neixen a l’escalf dels mateixos Consells Comarcals i aprofiten les seves infraestructures.

Les mancomunitats de municipis

La informació relativa als diversos ens què, més enllà dels ajuntaments, s’encarreguen de la gestió de serveis diversos de forma substitutòria s’ha extret de les dades de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya recollides pel MUNICAT a data de juliol de 2012.

Gràfic 98: Mancomunitats per tipus d’activitat a la que es dediquen

8% 15%

Administració local Cicle de l'aigua Infraestructura esportiva 23% Gestió ambiental Promoció turística i cultural

46%

8% Mancomunitats per activitat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT, 2012.

La primera tipologia d’entitats a analitzar són les mancomunitats, que són estructures creades a partir de la unió de diversos ajuntaments per a dur a terme la gestió d’un o diversos serveis de forma mancomunada. En el conjunt de la demarcació de Lleida trobem 13 mancomunitats, de les quals el 46% es dediquen a la gestió del cicle de l’aigua (abastament d’aigua a municipis, etc...), el 23% són de gestió ambiental (residus), el 15% es dediquen a tasques de promoció turístic i/o

185 Els municipis actuals com a base de l’administració local cultural, mentre que amb un cas per tipologia trobem les que es dediquen a la gestió dels serveis bàsics de l’administració local i les que es dediquen a la gestió d’infraestructures i activitats esportives.

Mapa 16: Distribució territorial i tipologia de les mancomunitats de la demarcació de Lleida

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT.

186 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els Consorcis i les seves escomeses

Els consorcis, en tant que agrupacions de diversos organismes, tant públics com privats, per a la realització d’uns objectius determinats, són força més comuns a la demarcació de Lleida, on n’hi ha 58, dels quals 25 en comarques de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i 33 a la Plana de Lleida. La seu central dels consorcis es situa sovint (76% dels casos) a les capitals comarcals i té relació amb el Consell Comarcal.

Pel que fa a la tipologia d’aquests consorcis, el grup més abundant són els que es dediquen a tasques de desenvolupament local (39%), seguits pels que estan destinats a la gestió ambiental i a la intervenció cultural (14% cadascuna), els que es dediquen a la promoció turística i/o cultural (12%), i els que es dediquen a la gestió de serveis socials (7%). Hi ha una amplia diversitat de tipologies menys freqüents: trobem 2 consorcis dedicats a l’activitat agrària o la gestió de les telecomunicacions, i amb només un consorci les tipologies d’estudis i projectes, infraestructura esportiva, obres públiques i urbanisme.

Gràfic 99: Consorcis per tipus d’activitat a la que es dediquen

3% 2% 3%

7% Activitat agrària

Desenvolupament local

Estudis i projectes

12% Gestió ambiental

Infraestructura esportiva

39% Intervenció cultural 2% Obres públiques

Promoció turística i cultural Serveis socials

14% Telecomunicacions

Urbanisme

2% Consorcis per activitat 2% 14%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT, 2012.

187 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 17: Distribució territorial i tipologia dels consorcis de la demarcació de Lleida

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT.

188 Els municipis actuals com a base de l’administració local Els organismes autònoms de gestió

Els organismes autònoms de gestió, com a ens de dret públic que donen sortida a algun dels serveis que ha de cobrir l’administració local, són estructures que tenen una àmplia implantació a la demarcació. Sumen 107 casos, dels quals 60 es troben a la Plana de Lleida i 47 a l’àmbit de muntanya. La seva distribució territorial no és tant concentrada com la de les mancomunitats i els consorcis, donat que el 45% dels organismes autònoms tenen la seva seu en municipis que no són capitals comarcals.

Els sectors d’implantació d’aquesta modalitat de gestió de serveis és molt diversa. Les tipologies més abundants d’organismes autònoms es trobem en activitats d’intervenció cultural (23%), seguida de les dedicades a urbanisme (15%), les que es dediquen a la promoció turística i/o cultural (14%), les que s’ocupen del desenvolupament local (13%) o les que efectuen tasques de distribució i/o producció d’energia (10%). Es tracta, doncs, d’una figura adaptada a la promoció econòmica o cultural, que permet una flexibilitat que sovint no dóna l’estructura administrativa local.

Per sota del 10% trobem altres serveis coberts per organismes autònoms de gestió, com els serveis socials, la gestió d’infraestructures esportives, els serveis sanitaris, l’administració local, el cicle de l’aigua, la gestió ambiental i les telecomunicacions.

Gràfic 100: Organismes autònoms de gestió per tipus d’activitat a la que es dediquen

2% 2% Administració local 15% 13% Cicle de l'aigua

Desenvolupament local 2% Energia

Gestió ambiental 7% 10% Infraestructura esportiva

Intervenció cultural 4% Promoció turística i 2% cultural Sanitari

6% Serveis socials

14% Telecomunicacions

Urbanisme

Organismes autònoms de gestió 23% per activitat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT, 2012.

189 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 18: Distribució territorial i tipologia dels organismes autònoms de gestió de la demarcació de Lleida

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT.

190 Els municipis actuals com a base de l’administració local Les societats públiques participades

Les societats públiques participades constitueixen ens on participen tant l’administració pública com entitats privades. Sumen només 11 casos en el conjunt de la demarcació, dels quals 9 tenen la seu ubicada en una capital comarcal, amb una presència similar a la plana (6) i a la muntanya (5).

Tres d’aquestes societats (27%) es troben incloses en el sector de les activitats agràries, tres més es dediquen a tasques de promoció del turisme i/o la cultura, dos s’ocupen d’iniciatives de desenvolupament local. El sectors del cicle de l’aigua, la gestió d’infraestructures esportives i la gestió ambiental compten amb una societat pública per categoria.

Gràfic 101: Societats participades per tipus d’activitat a la que es dediquen

27% 27%

Activitats agràries

Cicle de l'aigua

Desenvolupament local

Infraestructura esportiva

Gestió ambiental

Promoció turística i 9% 9% cultural

9% Societats participades per activitat 19%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT, 2012.

191 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 19: Distribució territorial i tipologia de les societats participades de la demarcació de Lleida

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MUNICAT.

192 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Suport i serveis assumits per les Diputacions i la Generalitat de Catalunya

Les Diputacions Provincials constitueixen el nivell superior de l’administració local, el qual té precisament com a funció principal el suport als ajuntaments. Les Diputacions són institucions que s’apropen als 200 anys i tenen, doncs, una llarga trajectòria. En el nou autonòmic nascut de la Constitució de 1978, la seva acció ha quedat una mica en segon terme en relació a l’àmbit administratiu pròpiament estatal que són les CCAA. La Generalitat de Catalunya, per exemple, a banda de col·laborar amb la Diputació de Lleida en diversos camps, presenta un llarg ventall d’actuacions i col·laboracions directes amb el món local.

L’acció de la Diputació Provincial de Lleida

La Llei de Bases de Règim Local (Llei 7/1985, art.36) preveu que la legislació sectorial reconegui competències pròpies a les províncies; però el llistat de possibles àmbits competencials es limita a assenyalar possibles funcions o definicions genèriques:

a. La coordinació dels serveis municipals entre si per a la garantia de la prestació integral i adequada (dels serveis atribuïts als municipis).

b. L’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment els que tinguin menys capacitat econòmica i de gestió.

c. La prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal i, si s’escau, supracomarcal.

d. En general, el foment i l’administració dels interessos peculiars de la província.

En relació als punts a i b anteriors es precisa:

a) Aprova anualment un pla provincial de cooperació a les obres i serveis de competència municipal, en l’elaboració del qual han de participar els municipis de la província... es pot finançar amb mitjans propis de la diputació, les aportacions municipals i les subvencions que acordin la comunitat autònoma i l’Estat amb càrrec als seus pressupostos respectius.

b) Assegura l’accés de la població de la província al conjunt dels serveis mínims de competència municipal i la màxima eficàcia i economicitat en la prestació d’aquests serveis mitjançant qualsevol fórmula d’assistència i cooperació amb els municipis.

La Llei també preveu la delegació de competències per part de la CCAA, així com la delegació de competències estrictament executives per part de l’estat. Però per la mateixa configuració instrumental que la Llei atorga a les Diputacions, aquestes delegacions han estat pràcticament inexistents en l’àmbit del conjunt de l’estat

193 Els municipis actuals com a base de l’administració local espanyol. Com a molt s’ha enunciat una previsió de possibles transferències a les Diputacions en el cas de la CCAA de Castella i Lleó o de delegació a través de legislació sectorial en el cas d’Andalusia (Fundación Democracia y Gobierno Local, 2011, p. 102)

A la pràctica l’activitat de les diputacions s’ha centrat en tres àmbits que es troben reproduïts a la Diputació de Lleida:

1. L’assistència i la cooperació als municipis (i altres entitats locals) per a la prestació de serveis, especialment els serveis mínims. En aquest apartat es diferencien bàsicament els plans o programes de suport a les inversions de les entitats locals i els altres plans d’ajut de característiques sectorials, que tenen una especial incidència en l’àmbit de la sanitat o salubritat pública entesa en un sentit força ampli. Tal com es recull en el quadre de subvencions adjunt, els destinataris de les subvencions són de manera preferent els ajuntaments i els organismes relacionats, però alguns ajuts s’estenen també als consells comarcals i organismes afins a les administracions locals.

Dins els plans anteriors apareix com a peça destacada el que s’anomena Pla d’Inversions Locals, que vindria a ser el corresponent al pla provincial de cooperació a les obres i serveis que determina la Llei i que troba el seu encaix en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya que elabora la Generalitat de Catalunya. Les entitats municipals descentralitzades i les mancomunitats de municipis poden acollir-se explícitament a la convocatòria del PUOSC per a la realització d’aquelles obres que són de la seva competència.

2. Garantir l’exercici municipal efectiu de les funcions d’assessorament, intervenció i comptabilitat. La Diputació les exerceix fonamentalment a través de conveni amb els Consells Comarcals per a la cooperació i assistència als municipis. Aquest conveni inclou dos vessants; la més nodrida econòmicament contempla la prestació de serveis de cooperació i d’assistència als municipis des del Consell Comarcal. L’altra línia contempla la col·laboració econòmica de la corporació amb els consells comarcals per la contractació de secretaris-interventors del Servei d’Assistència Tècnica (SAT). Tal com s’explica en l’apartat corresponent a les comarques, per al 2012 acollia una trentena de secretaris i interventors, l’acció dels quals abasta un centenar de municipis de la demarcació.

Per la seva banda, la Diputació disposa de serveis propis d’assistència als municipis, l’Àrea d’Assistència i Cooperació Municipal, i realitza també programes de formació contínua destinats als funcionaris municipals.

3. El manteniment dels serveis que són titularitat de les pròpies Diputacions. En els darrers trenta anys hi ha hagut un procés de traspàs de funcions anteriorment exercides per les diputacions cap a la Generalitat, mentre els ajuntaments assumien la responsabilitat des serveis locals i les diputacions reduïen les seves funcions a les de suport. Amb tot, la complexitat dels traspassos i la disponibilitat de pressupost han fet que les diputacions conservin alguns serveis. La destinació de les inversions de la Diputació de Lleida presenta, en aquest sentit, unes característiques força similars a les de les diputacions de règim comú del conjunt de l’estat (Fundación Democracia y Gobierno Local, 2011, p. 123-124):

194 Els municipis actuals com a base de l’administració local

• Juga un paper destacat el manteniment i la renovació de les vies públiques que són titularitat de les mateixes diputacions.

• Les actuacions culturals constitueixen un altre capítol nodrit que respon a la presència d’equipaments culturals propis, en particular l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que centralitza les subvencions i activitats culturals, o a la participació en projectes territorials.

• La promoció econòmica disposa per la seva banda d’organismes propis d’intervenció, amb actuacions específiques i línies d’ajut a les administracions locals i, fins i tot, entitats i privats. L’actuació es fa a través del Patronat de Promoció Econòmica i del Patronat de Turisme.

• Un servei propi que s’ha desenvolupat i consolidat en els darrers anys és el cobrament dels tributs municipals (fonamentalment l’Impost sobre Béns Immobles, Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, Impost sobre Activitats Econòmiques) que es realitza a través de l’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida. Els ajuntaments han delegat a la Diputació la gestió, la recaptació i, molt rarament, la inspecció en relació als tributs locals anteriors.

• Equipaments i serveis sanitaris i equipaments socials han constituït un altre gran àmbit d’actuació de les Diputacions. La Diputació de Lleida fou hereva d’equipaments propis que anà transferint a la Generalitat de Catalunya.

Quadre 102: Línies d’ajut de la Diputació de Lleida a les administracions locals (setembre 2012). Mesura Contingut Suport genèric als ajuntaments Pla d'inversions locals de la diputació de La línia destacada de la inversió en la cooperació econòmica de la Lleida, anualitats 2008-2012 Diputació de Lleida en la realització d'obres i la prestació de serveis de competència municipal. Comprèn també una línia de crèdit complementària per a la realització de les inversions. Pla d'inversions supramunicipals 2009-2011 Les obres destinades a l’establiment, reforma o gran reparació d’equipaments municipals i l’adquisició de bens d’interès supramunicipal. Subvencions a les entitats locals per al Subvenció pel període anual que es sol·liciti dels interessos acreditats finançament d'interessos derivats de la en els préstecs destinats a l'adquisició de béns mobles o immobles i a concertació de préstecs per inversions la inversió en obres d'establiment, millora o ampliació de serveis de competència municipal. Pla de finançament local de la Diputació de Subvencions als municipis del territori de Lleida amb població igual o Lleida, anualitat 2010 inferior a 3.000 habitants no inclosos en el Pla d’Inversions Supramunicipals de la Diputació, 2009-2011, amb la finalitat d’ajudar a finançar part de l’aportació municipal de les seves actuacions d’inversió ja programades Suport sectorial als ajuntaments Ajuts per als ajuntaments per a espais Implicarà el subministrament i instal·lació dels elements que lúdics i de salut per a la gent gran conformaran l’espai lúdic i de salut per a la gent gran.

195 Els municipis actuals com a base de l’administració local

(continuació) Mesura Contingut Subvencions a les entitats locals que Són beneficiaris els ajuntaments i consells comarcals seleccionats per formen part de la Xarxa d’Agents Locals formar part de la Xarxa relacionats en la Resolució de la Presidència d’Igualtat de la Diputació de Lleida número 163, de 26 de gener de 2009 Ajuts directes als ajuntaments per a Subvencions per a la construcció i manteniment dels immobles inversions en tanatoris i sales de vetlla destinats a ser tanatoris i/o sales de vetlla municipals així com també per al seu equipament. Ajuts directes als ajuntaments per a Subvencions per a la construcció, ampliació dels immobles destinats a equipaments sociosanitaris locals ser equipaments sanitaris així com també per al seu equipament. Aquesta línia complementa l'ajuda que doni el Departament de Salut Ajuts directes als ajuntaments per al Definició i implementació de programes destinats a facilitar i fomentar Programa per a la promoció d’hàbits hàbits saludables prioritzant els municipis que estant portant o posaran saludables en marxa a la nostra demarcació programes dirigits a adults amb factors de risc cardiovascular i programes dirigits a nens/es i joves amb sobrepès o obesitat i/o altres. Ajuts als ajuntaments per al manteniment i Als ens locals per a actuacions de manteniment i millora dels la gestió dels consultoris mèdics consultoris mèdics així com també per a la seva òptima gestió. Subvencions als ajuntaments per a la Ajuts directes als ajuntaments de la demarcació de Lleida amb l’objecte contractació de personal per al servei de d’ajudar a finançar la contractació per al servei de salvament i salvament i socorrisme de les piscines socorrisme de les piscines municipals municipals Subvencions a entitats locals per a la Subvenció les fires de temàtica general o sectorial, d'àmbit comarcal o realització d'activitats firals local que es desenvolupin a les comarques de Lleida. Ajuts per a aigües Ajuts a municipis amb deficiències d'aigua de boca. Ajuts culturals realitzats des de l’IEI Ajuts per a equipaments culturals des de Ajuts per a béns mobles i per a béns immobles destinats a l’IEI ajuntaments, els consells comarcals i altres institucions públiques. Ajuts per a publicacions d'interès local i Destinats tant els ajuntaments, consells comarcals i altres institucions comarcal de les Terres de Lleida i també públiques, com les associacions culturals de les comarques per a publicacions periòdiques de caràcter lleidatanes. local o comarcal Ajuts per a la producció musical, teatral, Tant els ajuntaments, consells comarcals, i altres institucions d'arts plàstiques i audiovisuals. públiques, com els grups, els artistes, les productores o les associacions artístiques i culturals, sempre que disposin de seu social o delegació a les comarques de Lleida. Ajuts per a la realització de projectes Tant els ajuntaments, consells comarcals i altres institucions públiques, culturals com és ara conferències, premis, com les entitats i associacions culturals sense ànim de lucre, sempre exposicions, cicles de concerts, festes de que disposin de seu social o delegació a les comarques de Lleida. cultura popular, tradicional, etc. Ajuts per a emissores de ràdio municipal. Per al funcionament de les emissores municipals. Ajuts per a conservatoris i escoles de Ajuts per als centres que imparteixen ensenyaments musicals, ja siguin música conservatoris, escoles de música, aules associades i escoles de dansa (autoritzades) Ajuts per a la promoció econòmica Subvencions per a la realització de Col∙laboració del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de projectes de Promoció Econòmica i Lleida amb les entitats locals en la realització d’actuacions per a la desenvolupament local promoció econòmica i desenvolupament local de les Terres de Lleida Subvencions als ens locals per a Promoure l’Aran, els Pirineus i les Terres de Lleida, creació de programes i activitats de promoció turística productes turístics, accions per a la segmentació de la demanda, des del Patronat de Turisme mesures i accions per a l’especialització de l’oferta, actuacions per a la introducció en nous mercat i mesures i accions per atenuar l’estacionalitat de les destinacions i els productes.

Font: elaboració pròpia a partir dades Diputació de Lleida i http://www.diputaciolleida.es/

196 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El suport a l’administració local per part de la Generalitat de Catalunya, el PUOSC

A través de l’anàlisi dels serveis municipals i, en particular, de les observacions precedents de com les diferents administracions locals contribueixen a la gestió i els serveis municipals, s’ha anat descobrint el paper important de la Generalitat de Catalunya en el món. La Generalitat correspon pròpiament al nivell d’administració estatal; però exerceix un gran nombre de funcions en relació al món local.

• Regula i tutela la prestació dels serveis i les finances municipals i locals en general.

• Disposa d’equipaments i presta directament serveis que són bàsics per a la comunitat, en particular els equipaments i serveis sanitaris i educatius. I intervé també, encara que de manera més localitzada i/o en col·laboració amb d’altres administracions en els socials, culturals i ambientals.

• Regula, coordina i intervé directament en els plans de suport a les inversions dels ajuntaments i de les administracions locals subsidiàries en col·laboració amb les diputacions a través del PUOSC.

• A través del mateix PUOSC i de les actuacions dels diferents Departaments contribueix també al finançament de les inversions i activitats dels ajuntaments en sectors específics com la cultura, les telecomunicacions, l’estalvi energètic, la promoció econòmica, l’ocupació i d’altres.

Una atenció especial mereix el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) com a font de finançament de l’activitat inversora municipal. El PUOSC 2008-2012 actualment vigent (Decret 245/2007, de 6 de novembre, art. 1) s’adreça a subvencionar les “inversions reals” municipals referides a: a) Les obres de primer establiment i les actuacions destinades a la implantació de serveis públics municipals. b) Les obres de rehabilitació. c) L'ampliació d'obres i serveis que representi una extensió del seu àmbit o del seu nombre d'usuaris o beneficiaris. d) Les adquisicions d'actius patrimonials inventariables, ja sigui mitjançant la compravenda o per expropiació forçosa. e) Les obres de suport a infraestructures de telecomunicacions.

El PUOSC va adreçat preferentment als ajuntaments i també les entitats municipals descentralitzades. Però poden acudir-hi també les administracions locals o afins que exerceixen competències municipals; les mancomunitats de municipis, les comarques, les entitats metropolitanes i els consorcis .

197 Els municipis actuals com a base de l’administració local

El PUOSC s'estructura en set grans àmbits o programes, les quantitats assignades als quals pel 2012 a la demarcació de Lleida es poden seguir al quadre adjunt. El més ben dotat és el Programa General de la mateixa Generalitat. Segueixen el Programa Específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa intensitat, el Programa específic de dinamització i equilibri territorial, els programes específics de les diputacions de Lleida (abans comentat), Girona, (afecta la part corresponent de la Cerdanya) i Tarragona i el Programa de Biblioteques. Per la seva orientació territorial específica, cal posar de relleu el contingut de dos dels Plans Específics.

El Programa específic de dinamització i equilibri territorial dóna prioritat a les actuacions adreçades a incorporació de noves tecnologies o de tècniques que suposin la utilització d'energies alternatives o de tècniques d'estalvi energètic, l'accés al servei universal de telecomunicacions, suport a noves iniciatives de caràcter econòmic o actuacions de renovació urbana i la construcció d'edificis de serveis públics en barris degradats. Des d’un punt de vista municipal s’estableix una prioritat pels municipis de menys de 10.000 habitants i, entre aquests, els que són capitals de comarca i vertebren socialment i econòmicament el territori o tenen una alta concentració d’immigrants.

El Programa específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa densitat. En aquest programa es dóna “prioritat a serveis bàsics, com l'enllumenat públic; l'abastament domiciliari d'aigua potable; el clavegueram; l'accés als nuclis de població i la pavimentació de vies públiques, així com les obres de suport a les telecomunicacions. També s'ha de donar prioritat a l'habilitació de locals i edificis municipals al servei de la comunitat veïnal” (Decret 245/2007, art. 26).

En la línia anterior és interessant també la modulació que introdueix el criteri de magnitud municipal en els criteris de selecció de projectes, en la proporció de la inversió subvencionada i en l’establiment de línies específiques d’ajut.

• El percentatge de finançament varia en el “programa general”, des d’un 90% màxim de la inversió en municipis de menys de 1.001 habitants fins a un 50% en municipis de més de 20.000 habitants.

• En el “Programa específic de biblioteques”, per exemple, la subvenció màxima prevista passa d’un 50% a un 75% del cost total previst del projecte “en el cas de municipis de menys de 5.000 habitants i de municipis situats en comarques d'alta muntanya” (Decret 245/2007, art. 32).

• En el mateix “programa general” s’estableix una subvenció mínima garantida que es modula en funció del nombre de nuclis existents dins d’una municipi i la magnitud global d’aquest. Una modulació similar s’estableix segons el nombre d’habitants de les entitats municipals descentralitzades.

• El PUOSC inclou, tal com s’ha apuntat, un “Programa específic de municipis petits, nuclis i àrees residencials de baixa densitat” que s’adreça als municipis o les entitats municipals descentralitzades amb una població de 1.000 o menys habitants i als municipis de menys de 2.000 amb més d’un nucli o uns ingressos per càpita molt baixos.

198 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Tot plegat explica els percentatges de subvenció superiors que en conjunt reben les comarques pirinenques i també les de la plana en relació al conjunt de Catalunya. Les quantitats subvencionades per actuació segueixen, tanmateix, una regla inversa que s’explica per la relació directa entre magnitud municipal i volum econòmic dels projectes.

Quadre 103: Subvencions del PUOSC 2012 segons programes i àmbits territorials (en euros). Alt Pirineu i Aran Terres de Lleida Total Catalunya Programa general 6.461.520 12.755.658 91.566.187 PE de dinamització i equilibri territorial 2.598.792 3.847.381 36.394.143 PE municipis petits, nuclis i àrees residencials 3.617.081 2.596.537 15.664.514 PE cooperació municipal de la Dip. de Girona 120.000 0 2.990.470 PE cooperació municipal de la Dip. de Lleida 2.034.921 3.042.494 5.318.261 PE de biblioteques 0 0 5.901.945 Total subvencionat 14.832.313 22.242.070 157.835.520 Nombre d'actuacions 207 231 1.193 Subvenció rebuda per actuació 71.654 96.286 132.301 Inversió total 22.138.523 42.576.044 439.869.498 % inversió total subvencionada 67 52 36

Font: Departament de Governació i Relacions Institucionals, Generalitat de Catalunya.

199 Els municipis actuals com a base de l’administració local

4. Els municipis base de dinamització local i desenvolupament rural

Més enllà del món de les competències pròpies de les administracions locals i de la satisfacció de determinades necessitats bàsiques, els pobles constitueixen un marc de convivència i sociabilitat en el qual els ajuntaments representen una palanca de participació i projecció. Els petits municipis que, en particular, caracteritzen la demarcació de Lleida mostren una rica participació social i política i constitueixen un referent indispensable de les polítiques de desenvolupament rural que guien la política europea. Funcions socials, simbòliques i projecció exterior.

L’administració local no solament desenvolupa i té cura dels serveis i les infraestructures que cobreixen les necessitats dels ciutadans. L’administració local procura també que les instal·lacions i edificis es dotin de les activitats que fan efectiva la cobertura de les necessitats. I, més enllà, es preocupen i sovint tiren endavant directament activitats que potser no cobreixen necessitats individuals peremptòries, però que sí satisfan i mantenen expressions comunitàries que formen part de la naturalesa social pròpia de l’individu i que es fonamenten en la comunitat natural que constitueix un poble o grup de pobles i masies propers.

Les activitats culturals i la seva promoció

Una de les maneres d’avaluar l’activitat cultural municipal es sumar els esdeveniments culturals que es duen a terme al llarg de l’any. El recompte total pot ser un indicador directe de l’estat cultural i d’oci en que es troba el municipi i transversalment pot aportar informació sobre el grau de cohesió socioeconòmica o la projecció del municipi envers l’exterior per posar alguns exemples. És un fet obvi que les activitats culturals d’un poble van dirigides als seus veïns, però alhora són una bona manera d’atraure visitants i repercutir sobre l’activitat econòmica del municipi. Així doncs, els esdeveniments culturals tenen uns efectes multiplicadors; donen a conèixer el poble a l’exterior i alhora que alimenten i mantenen la vida cultura pròpia dels conciutadans.

Per tal de projectar i obrir les activitats culturals que es duen a terme en un municipi al públic en general, una de les vies més emprades són les pròpies pàgines d’Internet dels respectius ajuntaments. Per aquest estudi hem fet una recerca de l’oferta cultural que hi ha publicitada a les pàgines oficials dels ajuntaments i s’ha complementat amb la informació de la Diputació de Lleida i d’EIEL.

De l’anàlisi de la informació d’Internet s’observa unes substancials diferències entre municipis, independentment de la grandària en població. Sigui per la tradició o per la inquietud d’alguns ajuntaments, el cert es que hi ha municipis especialment actius enfront d’altres que tenen poca activitat cultural.

200 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Aquest estudi agrupa les activitats culturals en sis grans blocs d’esdeveniments; les festes singulars, les festes religioses, les fires, les setmanes culturals, els esdeveniments esportius i les festes socials.

• Per festes singulars entenem aquelles que són pròpies de cada ajuntament i que giren entorn a una temàtica concreta, si bé es pot donar el cas que hi pot haver més d’un ajuntament que organitzi una festa similar com per exemple les festes de l’Oli a les Garrigues o del Raiers al Pallars.

• Les festes religioses són festes de llarga tradició que s’han mantingut fins al present i que en determinats pobles són obertes a forans com romeries o festes en honor alguna verge o sant.

• Pel que fa les fires, la Diputació disposa d’un exhaustiva llistat on s’hi recull informació del lloc, dates i temàtica. És tracta d’una activitat cultural susceptible de rebre subvencions per part de la Diputació i per aquest motiu existeix un bon inventari a diferencia del que succeeix amb les festes . A banda, és evident la rellevància de les fires sobre l’economia local del lloc de celebració.

• Pel que fa a les setmanes culturals hi ha alguns ajuntaments que concentren activitats culturals al llarg d’una setmana molt orientades a la població local. Els esdeveniments esportius per contra, procuren atreure el màxim nombre possible de participants. Es tracta d’activitats a l’aire lliure com duatlons, caminades, pedalades...

• Finalment, per festes socials entenem aquelles que s’ofereixen a grups determinats de la població local com ara a la gent gran, a les dones com són les festes de santa Àgata o les festes amb temàtica infantil.

En aquesta llista no hi ha incloses les festes majors dels pobles perquè poc o molt tots ells en celebren. Aquí el que ens interessava remarcar era els esdeveniments culturals particulars dels pobles.

El recompte d’activitats culturals anunciades als portals d’Internet dels ajuntaments es recull en la quadre següent. En total, s’han censat 507 esdeveniments a la província de Lleida, dels quals 190 són festes singulars pròpies. Seguidament hi ha les festes religioses a sants o aplecs amb connotacions religioses i fires.

Quadre 104: Nombre d’activitats culturals publicades a les pàgines d’Internet Tipus Nombre Festes singulars 190 Festes religioses 115 Fires 87 Setmanes culturals 43 Esdeveniments esportius 21 Festes socials (dones, jubilats) 51 Total 507

Font: Elaboració pròpia a partir del portals d’Internet dels ajuntaments de la província de Lleida

201 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Si prescindim de les capitals comarcals per ordre ascendent trobem entre els pobles més actius, els recollits en la quadre següent. Com podem observar, pobles ben petits com la Baronia de Rialb, Òden o el Poal presenten comparativament una bona activitat cultural.

En sentit contrari, hi ha 85 municipis que no oferten cap mena d’esdeveniment als seus portals d’Internet.

Quadre 105: Municipis amb més esdeveniments culturals a la província de Lleida segons la informació anunciada als portals d’Internet (excloses les capitals comarcals) Municipi Nombre Almacelles 6 Artesa de Lleida 6 Baronia de Rialb, la 6 Corbins 6 Guissona 6 Odèn 6 Os de Balaguer 6 Poal, el 6 Sant Martí de Riucorb 6 Torms, els 6 Vilaller 6 Vilanova de l'Aguda 6 Gósol 7 Guixers 7 Montferrer i Castellbó 7 Pobla de Segur, la 7 Puigverd de Lleida 7 Alfarràs 8 Esterri d'Àneu 11 Naut Aran 11 Torà 11 Torrefarrera 12 Alpicat 13

Font: Elaboració pròpia a partir del portals d’Internet dels ajuntaments de la província de Lleida

Les fires a la demarcació

Les fires constitueixen una manifestació cultural amb una implicació econòmica i una projecció exterior particularment remarcables. El món de les fires ha viscut una renovació important en els darrers anys i han esdevingut una expressió del dinamisme i l’adaptació local als nous temps. Les fires han crescut i s’han escampat per tot el territori i el seu contingut s’ha diversificat de manera extraordinària (quadre adjunt).

A les pàgines web dels municipis es troben anunciades 87 fires. Mentre, la Diputació de Lleida en té inventariades 145, que són les que s’han adoptat com a referència.

202 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 106: Nombre de fires a la província de Lleida agrupades per grans temàtiques (2012). Temàtica de la fira Nombre Agrícola/ramadera 19 Alimentària/gastronòmica 30 Artesania/art 32 Automòbil 11 Comerç i serveis 13 Decoració/col·leccionisme/Jardineria 9 Esports 1 Mediambiental 3 Multisectorial 9 Recreació històrica/tradicions 8 Altres 10 Total 145

Font: Diputació de Lleida

203 Els municipis actuals com a base de l’administració local

L’exercici del poder local; participació i vida política.

Els serveis que gaudeixen els pobles petits s’han apropat als de les ciutats i quan un poble no satisfà determinades necessitats, la mobilitat permet satisfer-la a la ciutat propera. Els pobles presenten, amb tot, una socialització diferent de la ciutat. La proximitat física i l’interconeixement facilita la participació i això s’expressa en la vida política local, particularment a través dels ajuntaments.

La participació dels votants a les eleccions municipals

Hom té la sensació d’una relació de proporcionalitat entre la dimensió dels municipis i la intensitat de la implicació de la població d’aquests en la vida política. El coneixement personal i la proximitat dels individus als mecanismes d’exercici del poder local és més gran en els nuclis petits que no pas en les grans ciutats. En aquest sentit, la seva participació en la presa de decisions que afecten el dia a dia i el futur del municipi és mes intensa en el municipis de dimensió reduïda que no pas en els de grans dimensions.

A manera d’exemple empíric d’aquest nivell d’implicació en la vida política local, podem observar com en les dades de les eleccions municipals de 2011 els municipis de menys de 500 habitants presentaven un percentatge de participació de gairebé un 80% dels votants potencials, mentre que el grau de participació anava decreixent a mida que la dimensió dels municipis s’incrementava (quadre i gràfic adjunts). Així, els municipis d’entre 500 i 999 habitants es situen entorn el 75% de participació, els d’entre 1.000 i 2.499 habitants en el 73%, els d’entre 2.500 i 4.999 baixen ja al 66%, els que es situen entre 5.000 i 19.999 tot just comptaven amb un 60%, mentre que en la ciutat de Lleida aquesta participació no arribava ni a la meitat dels votants potencials.

Quadre 107: Eleccions municipals 2011. Electors, votants i % de participació per municipis segons nombre d’habitants Nombre d’habitants Electors Votants % participació Electors/Municipi Menys de 250 9.104 7.162 78,67 140,06 De 250 a 499 15.663 12.145 77,54 295,53 De 500 a 999 25.451 18.958 74,49 578,43 De 1000 a 2499 48.289 35.072 72,63 1.177,78 De 2500 a 4999 27.372 18.105 66,14 2.281,00 De 5000 a 19999 88.574 53.177 60,04 5.904,93 Lleida 91.471 45.565 49,81 91.471,00 Total 305.924 190.184 62,17 1.324,35

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

204 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic102: Percentatge de participació en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

020406080100

% de participació en les eleccion municipals 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

La participació municipal a través dels regidors

Un altre exemple del nivell d’implicació política dels municipis catalans la trobem, seguint també les dades de les eleccions municipals de 2011, en el nombre de regidors i candidatures presentades. Curiosament, els municipis més petits no són els qui presenten menys candidatures, sinó a l’inrevés.

D’entrada, el nombre de regidors presenta una distribució en la qual els municipis de menor dimensió poblacional compten amb menys regidors que no pas els municipis de grans dimensions, com es pot apreciar en la quadre que segueix. Aquest fet es fonamenta en la legislació vigent en matèria d’eleccions7 que estableix el nombre de regidors en 3 per als municipis de fins a 100 habitants, 5 per als municipis d’entre 101 i 250 habitants, 7 per als municipis d’entre 251 i 1.000 habitants, 9 per als municipis de 1.001 a 2.000 habitants, 11 per als de 2.001 a 5.000 habitants, 13 per als de 5.001 a 10.000 habitants, 17 per als de 10.001 a 20.000 habitants, 21 per als de 20.001 a 50.000 habitants, 25 per als de 50.001 a 100.000 habitants, i a partir

7 La Llei orgànica 5/1985, del règim electoral general, i la Llei orgànica 2/2011, que modifica l’anterior.

205 Els municipis actuals com a base de l’administració local d’aquí, dos regidors més per cada 100.000 habitants o fracció (el que suposa en la nostra demarcació que el municipi de Lleida compti amb 27 regidors).

Quadre 108: Eleccions municipals 2011. Candidatures i regidors per municipis segons nombre d’habitants

Candidatures/ Regidors/ Candidatures/ Nombre d’habitants Candidatures Regidors Municipi Municipi Regidor Menys de 250 204 313 3,14 4,82 0,65 De 250 a 499 117 369 2,21 6,96 0,32 De 500 a 999 107 310 2,43 7,05 0,35 De 1000 a 2499 120 385 2,93 9,39 0,31 De 2500 a 4999 48 132 4,00 11,00 0,36 De 5000 a 19999 90 209 6,00 13,93 0,43 Lleida 15 27 15,00 27,00 0,56 Total 701 1745 3,03 7,55 0,40

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 103: Candidatures i regidors per municipi en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Regidors/Municipi Menys de 250 Candidatures/Municipi

0 5 10 15 20 25 30

Candidatures i regidors per municipi en les eleccions municipals 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

206 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Al contrari que en el cas del regidors, marcades per llei, el nombre de candidatures que es presenten a unes eleccions com les municipals depèn d’altres factors, tant interns, referents al grau de dinamisme i voluntat de participació política per part dels propis ciutadans residents en els diferents municipis, com externs, propis de la dinàmica de partits i la seva estratègia territorial, fet que a vegades acaba generant les anomenades candidatures “fantasma”8.

En aquest sentit, destaca el fet que, tot i que es pugui entendre com a lògic que un major dimensionament municipal pogués afavorir una major presència de candidatures diverses a les eleccions municipals, en els municipis de menys de 250 habitants s’havien presentat de mitjana 3,1 candidatures a les darreres municipals. Aquesta xifra superava la que es presenta en municipis de major rang, el municipis d’entre 250 i 2.499 habitants, que es situen per sota de les 3 candidatures. En els municipis d’entre 2.500 i 4.999 habitants la xifra puja fins a les 4 candidatures, en els que tenen entre 5.000 i 19.999 habitants trobem 6 alternatives polítiques, i en el cas de la ciutat de Lleida les possibilitats de tria pugen fins a les 15 candidatures.

Gràfic 104: Nombre de candidatures presentades per cada regidor municipal en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0

Candidatures per regidor en les eleccions municipals 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

8 Candidatures de partits polítics amb persones amb escassa o nul·la vinculació amb el municipi en el que es presenten. Un exemple d’això el trobem en el cas de l’alcaldessa de Tiurana del PP resident a Palencia.

207 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Hi ha una dada que encara remarca aquesta participació local. Si es pondera el nombre de candidatures presentades amb el nombre de regidors a elegir, trobem que el rang de població amb un valor major de candidatures presentades per regidor són els de menys de 250 habitants (0,65 candidatures per regidor). De la resta de rangs, només la ciutat de Lleida, amb 0,56 candidatures per regidor, presenta una proporció similar, mentre que la resta es situen força per sota.

El municipi base de la política de desenvolupament rural

Tal com convenen els diferents autors en la matèria, l’organització administrativa d’un territori no és indiferent al seu desenvolupament econòmic i social. El fet de disposar d’un cert nivell d’administració implica llocs de treball i activitat econòmica vinculada a aquest nivell i implica, encara més, sinergies positives amb la societat i l’economia de la zona a través de les demandes de serveis de proximitat, de l’animació de l’activitat econòmica i social, de l’impuls per la millora dels nivells de benestar,... Tractant-se d’una institució bàsica com el municipi, que en una bona part del territori constitueix l’única organització administrativa, la seva incidència en el desenvolupament resulta especialment remarcable, tal com es desprèn dels capítols anteriors.

Si en algun aspecte xoca frontalment la política d’eliminació o de restriccions competencials dels municipis amb d’altres polítiques de les administracions és en matèria de desenvolupament rural. Ens podem trobar que mentre la política regional i la política agrària del conjunt de països de la Unió Europea insisteix en el desenvolupament rural i hi posa els recursos corresponents, els canvis en l’organització administrativa pròpia d’un territori estiguin soscavant un dels pilars fonamentals d’aquest desenvolupament rural

Una dinàmica demogràfica generalment positiva, però amb deficiències als petits municipis

Com és norma general en els països occidentals, en els darrers decennis les ciutats i els entorns metropolitans han anat concentrant la major part de la població, mentre les àrees de característiques rurals s’anaven despoblant. L’escletxa que separava unes àrees i les altres s’aprofundí en els quinze anys de gran desenvolupament econòmic que van de 1960 a 1975, en els quals s’amplifica el despoblament rural fins al punt de la quasi desertificació d’algunes àrees dels Pirineus i es consolida la concentració metropolitana de Barcelona. Aquestes tendències eren encara ben perceptibles en el quinquenni 1975-1981 a Catalunya; però a partir d’aleshores s’han anat produint uns canvis que han alterat progressivament els patrons establerts: A partir de 1981 començà a davallar la població de les ciutats més grans de manera generalitzada. És un fenomen que es concentra inicialment als municipis del Barcelonès, els quals es considera aleshores que tenen exhaurides les possibilitats de creixement i expulsen una part dels seus habitants cap a les corones metropolitanes més exteriors. La davallada o, millor, un relatiu estancament demogràfic s’estendran també cap a les altres ciutats més grans del territori, en un context demogràfic general d’estancament.

208 Els municipis actuals com a base de l’administració local

També a partir de 1981 les àrees rurals que havien estat perdent població estronquen la seva davallada demogràfica i passaran progressivament a guanyar població. La recuperació demogràfica que havia començat a apuntar en alguns petits municipis turístics es va estenent i es generalitza en els anys 1990 a la majoria d’àrees rurals, per bé que encara en l’actualitat no arribarà a tots els racons del territori. Ja arribant al canvi de mil·lenni apareix un fet nou i serà la represa d’un creixement demogràfic quasi equiparable al del gran salt demogràfic dels anys 1960. Si en aquells anys fou la immigració procedent del sud d’Espanya la quina nodrí el gran creixement, en aquests darrers anys ha estat, com es veurà, la immigració procedent de països allunyats amb un nivell inferior de desenvolupament. Aquesta immigració torna a portar el creixement a les ciutats més grans, que aposten decididament per la densificació; però, al mateix temps, el creixement no s’atura en aquestes i s’escampa per tot el territori, fins i tot les àrees més allunyades anteriorment víctimes del despoblament.

El creixement municipal mostra una gran relació amb la magnitud demogràfica del municipi. A través del temps la població resident en ciutats no deixa d’augmentar i va guanyant pes específic, fins al punt que actualment només un 5% de la població catalana resideix en municipis de menys de 2.000 habitants i també perden pes específic els municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants.

En xifres absolutes l’evolució dels municipis petites no es tan negativa, sobretot en els darrers quaranta anys, per bé que amb matisos importants. En els darrers decennis en el conjunt de Catalunya els municipis de menys de 2000 habitants mostren una línia de creixement constant; però, com més petit és el municipi, menys dinàmica és la seva demografia. Fins al punt que a la demarcació de Lleida l’evolució d’aquests municipis petits esdevé negativa (mapa adjunt).

El procés d'abandonament experimentat en el passat per les àrees rurals del país marca, per altra part, la composició generacional d'aquestes àrees i haurà de pesar encara per uns quants anys en el seu dinamisme. En definitiva i de manera esquemàtica, el fenomen més comú és que els joves emigrants deixen en els llocs de partida uns grups generacionals sensiblement reduïts que romanen així durant mitja centúria, i al mateix temps incideixen també en la disminució del gruix de les generacions posteriors en disminuir el nombre de naixements dels mateixos grups.

El pes de la població major d'edat en el conjunt de la població marca un dels contrastos més notoris entre els municipis rurals petits i les seves capitals urbanes. El pes de la població major d'edat, de 65 i més anys, no ha parat de créixer i en quatre comarques interiors els jubilats representen globalment més de la quarta part de la població. Des dels anys 1980 el nombre de vells supera el de joves, de menys de 15 anys, a la majoria de les comarques interiors i el fet condiciona el dinamisme econòmic i social d'aquestes àrees, a més de traduir-se globalment en problemàtiques socials específiques relacionades amb la tercera edat.

La població de més de 65 anys destaca sobretot en els municipis més petits de Catalunya, és a dir, aquells que tenen menys de 500 habitants. Alhora és on també hi ha un menor nombre de població jove o de menys de 15 anys. Les tendències seguides a mesura que els municipis presenten una major xifra de població són l’augment de població jove i la reducció de població envellida. A banda, hi hauria el

209 Els municipis actuals com a base de l’administració local cas de Barcelona, que presenta les característiques d’una ciutat madura amb poca població jove i una abundant població de més de 65 anys.

Quadre 109: Evolució de la població per grans àmbits territorials, 1960-2010.

Taxa de creixement acumulatiu anual

Àmbits Pla Territorial 1960 1981 2001 2010 1960-1981 1981-2010 2001-2007

Àmbit Metropolità 2566733 4 238 876 4 390 413 5 012 961 2,42 0,18 1,58

Comarques Gironines 341890 456 888 567 552 738 352 1,39 1,09 3,34

Camp de Tarragona 213007 358 809 453 289 616 852 2,51 1,18 4,01

Terres de l'Ebre 149672 154 241 158 797 191 568 0,14 0,15 2,29

Àmbit de Ponent 253721 289 799 300 686 363 900 0,64 0,18 2,34

Comarques Centrals 324764 396 399 426 561 512 086 0,95 0,37 2,23

Alt Pirineu i Aran 75992 61 402 64 067 76 662 -1,01 0,21 2,18

Total Catalunya 3925779 5 956 414 6 361 365 7 514 391 2,01 0,33 2,01

Els ritmes de creixement demogràfic anual en el darrer decenni superen els de les èpoques de gran creixement demogràfic dels anys 1960 i es reparteixen per tots els grans àmbits territorials. Les comarques gironines i del Camp de Tarragona són les de major creixement. Font: Base de dades Idescat.

Quadre 110: Les pèrdues demogràfiques a les comarques catalanes en els darrers 150 anys, població 2007 i moment de màxim poblacional a les comarques recessives. Població en el màxim poblacional Població Evolució (màxim

Comarca Any Habitants 2007 poblacional=100)

Barcelonès 1981 2511592 2212658 88,1

Conca de Barberà 1887 30106 20714 68,8

Priorat 1887 27958 9785 35,0

Ribera d’Ebre 1920 30349 23319 76,8

Terra Alta 1920 23365 12719 54,4

Ripollès 1960 34468 26576 77,1

Berguedà 1960 47953 40479 84,4

Solsonès 1857 16670 13401 80,4

Garrigues 1920 32062 19979 62,3

Noguera 1920 50727 38596 76,1

Segarra 1857 25418 21703 85,4

Urgell 1936 38472 35015 91,0

Alt Urgell 1960 28578 21566 75,5

Pallars Jussà 1860 29265 13467 46,0

Pallars Sobirà 1860 20430 7191 35,2

Alta Ribagorça 1960 6512 4123 63,3

Vall d'Aran 1860 11272 9815 87,1

Font: Base de dades Idescat.

210 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 20: La dinàmica demogràfica municipal en el període 2001-2008 (població 2001=100)

Font: Base de dades Idescat.

De societat agrària endarrerida a societat rica de serveis; però amb algunes limitacions

Darrera de l’evolució demogràfica dels municipis i comarques dels darrers anys es troba un procés de difusió generalitzada de l’activitat econòmica pel territori que afecta també els municipis petits. Aquest procés de difusió es correspon, en certa manera, a un procés de difusió de l’economia i els comportaments urbans que es descobreix a través de diferents indicadors econòmics i socials. La generalització de l’ocupació terciària, de les pautes socials urbanes, l’activitat i socialització a escala supramunicipal,... en són expressions evidents.

Des de finals del segle XIX l’activitat agrària ha anat perdent pes, tant en termes absoluts com en termes relatius, en l’ocupació general de la població. Avui dia, per exemple, l’ocupació en el sector no arriba al 3% de l’ocupació catalana i el seu pes

211 Els municipis actuals com a base de l’administració local en la generació de riquesa és encara més reduït, i tot apunta a que aquests percentatges encara es reduiran més. La disminució del nombre d’ocupats en el sector agrari no serà en termes absoluts tan important com en el passat; però els guanys de productivitat encara poden fer prescindible mà d’obra agrària i en la mesura que creixin la resta d’activitats, el sector agrari s’anirà empetitint.

I allò que és vàlid per al conjunt de Catalunya ho és també per a les comarques interiors i per als petits municipis en general. Les activitats agràries es veuen reduïdes a un paper relativament marginal i les oportunitats d’ocupacions alternatives en el conjunt del territori guanyen pes. A més a més, les millores de l’accessibilitat i la mobilitat creixent de la població permeten ja avui dia que empreses i treballadors de pràcticament tot Catalunya es desplacin quotidianament als centres d’activitat metropolitans o costaners i fonamentin bona part de la seva activitat i riquesa en la satisfacció de les necessitats generades a la metròpoli.

En bona part dels municipis rurals de l’interior de Catalunya el percentatge d’afiliats agraris supera l’any 2008 el 25 % del total d’afiliats a la Seguretat Social, mentre que la franja costanera de Catalunya, bona part de les comarques barcelonines, alguns municipis pirinenques de base turística, i els municipis urbans de base terciària presenten valors molt baixos, inferiors al 5 % d’afiliats agraris. L’ocupació industrial també ha baixat arreu i en el 2008 el percentatge de treballadors industrials a Catalunya en un conjunt no arriba al 18 %, i en aquest cas i tal com és tradició, els municipis lleidatans es queden bastant enrere.

Gràfic 105: Percentatge de treballadors afiliats en el sector serveis per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

% treballadors afiliats al sector serveis sobre afiliats totals (RGSS+RETA) (2012)

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades d’afiliació de treballadors de la Seguretat Social, Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya (Juny de 2012).

212 Els municipis actuals com a base de l’administració local

En el conjunt de Catalunya es detecta ja una forta concentració de població ocupada en el sector serveis, donat que més del 70 % dels treballadors es dediquen a aquesta activitat. Els municipis urbans, la franja costanera i els municipis pirinencs són els qui presenten percentatges més alts de dedicació al sector terciari. A la província de Lleida trobem 20 municipis on pràcticament la totalitat dels treballadors es dedica al sector serveis (més del 75 % d’afiliats del total).

Mapa 21: Percentatge de població afiliada (RGSS+RETA) al sector serveis, 2012

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades de la Seguretat Social, Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya.

Els canvis sectorials anteriors aniran acompanyats també d’uns canvis en el benestar dels territoris. Les estimacions dels anys 1970 i 1980 presentaven unes comarques interiors amb una renda per càpita significativament inferior a la de les comarques industrials o turístiques més pròximes a la costa (prop o per davall del llindar fatídic

213 Els municipis actuals com a base de l’administració local del 75% de la renda per càpita mitjana de Catalunya), unes comarques interiors que al mateix temps perdien població a marxes forçades. Però, a partir dels anys 1980, com s'ha vist, l'evolució demogràfica començaria a canviar de sentit a les comarques interiors, com també canviaria la seva riquesa i el nivell de benestar. Actualment i amb excepcions puntuals i conjunturals, ha perdut l'afirmació d'una “Catalunya pobra” rural que s'havia publicitat en els anys 1970.

Els càlculs de la renda familiar disponible per càpita a Catalunya en els últims anys no mostren cap contrast especial entre l'interior i la costa; més aviat són comarques interiors les qui ocupen els primers llocs de la classificació. Però el fet més significatiu és segurament la poca diferència entre les rendes d'unes comarques i unes altres, que no varien massa de la mitjana del conjunt i que es poden considerar diferències ben normals atesa l'especialització econòmica d'algunes d'elles. Ni el nombre de turismes per habitant, ni altres indicadors de benestar disponibles indiquen tampoc contrastos significatius; com a molt endarreriments en la difusió d'alguns aparells i noves tecnologies relacionats amb les dificultats d'arribar a un medi humanament poc dens.

Vist en perspectiva, les àrees rurals interiors s'han apropat i equiparat en els seus nivells i, fins i tot, formes de benestar a les comarques més urbanes de la costa i l'àrea metropolitana, i aquesta equiparació no solament es pot explicar com el producte d'una diversificació i desenvolupament de l'activitat econòmica, sinó com el resultat d'una societat i una economia amb uns vasos comunicants cada cop més amplis. Si les comarques interiors són més riques i s'assimilen a la resta és perquè les persones, els béns, els serveis i el diner es mouen cada cop amb més intensitat d'un lloc cap a un altre i en un espai relativament reduït com Catalunya no hi ha lloc per grans diferències econòmiques i socials, com no sigui les que genera la pròpia jerarquia social i que es poden experimentar en passar d'un carrer a un altre.

Tot i amb això, els municipis lleidatans presenten alguns handicaps destacables i difícils de superar. Són els que deriven de la pròpia migradesa del poblament, afegida de vegades a d’altres limitacions físiques difícils de superar.

Els municipis rurals com a sinònim de feble dotació de serveis públics i privats

La revisió dels diferents indicadors econòmics i socials situa el nucli dur contemporani de la ruralitat i de la majoria de municipis de la demarcació de Lleida en les seves condicions d’espai feblement poblat, el qual es troba subjecte a les limitacions directament relacionades amb la feblesa del poblament. Això significa dèficits en serveis bàsics com l’escola o l’atenció mèdica, absència o poca disponibilitat d’equipaments esportius, socials i culturals, inexistència o mala dotació en comerços i serveis privats, retards en l’arribada de les noves tecnologies,....

Un fet que es considera decisiu en l’emigració de les zones rurals durant tot el segle XX i que encara continua pesant a les àrees poc habitades és la manca d’uns serveis de proximitat que es consideren bàsics i dels quals la població no en pot passar. Tal com es veu en aquest treball en destaquen les infraestructures de comunicació, més la connexió a la xarxa elèctrica i l’abastament d’aigua, més determinats

214 Els municipis actuals com a base de l’administració local equipaments com són l’escola, el consultori mèdic o la pista poliesportiva. A tots aquestes serveis públics en bona part responsabilitat dels ajuntaments s’hi hauria d’afegir encara serveis de tipus més privat com la farmàcia, el bar, la botiga d’alimentació o l’estanc. Els habitants de les masies i petites poblacions solucionen aquestes mancances desplaçant-se a les poblacions veïnes que disposen de tots aquests serveis; però no tothom té facilitats per desplaçar-se i la distància planteja sempre incomoditats.

Naturalment, les masies i els nuclis més petits són els més desproveïts de serveis i no és estrany, tampoc, que hagin estat els més perjudicats per l’emigració. En els anys 1980 la manca de serveis elementals, com aigua, llum o telèfon, era, per exemple, encara general a les àrees de poblament disseminat, i el mateix es podia afirmar dels nuclis situats per davall dels 20 habitants, que eren i són molts als Pirineus. També als Pirineus era habitual que per davall els 50 habitants es presentessin dèficits freqüents en infraestructures locals com carrers pavimentats, sanejament i abastament d’aigua potable, mentre que per davall els 200 habitants era habitual no disposar d’escola i altres equipaments públics tant als Pirineus com a la resta del territori (I. Aldomà, 1999).

En els darrers vint anys ha millorat notablement la implantació de serveis directament relacionats amb infraestructures físiques, com ara l’accés viari, estat dels carrers, electrificació, abastament d’aigua potable o el mateix telèfon; però els relacionats amb les infraestructures de tipus social, com ara la presència d’escola, l’atenció mèdica local i els serveis culturals i socials en general han variat poc per una qüestió lògica de manca de gruix de la demanda existent als petits municipis.

No es pot perdre de vista, tampoc, que la satisfacció de les necessitats de la població rural planteja una mena de carrera de fons que mai s’acaba de guanyar, perquè mentre s’aconsegueixen millorar determinats serveis a base de notables esforços inversors, contínuament es creen noves necessitats que requereixen d’esforços suplementaris d’implantació de nous i millors serveis a les àrees rurals. És, per exemple, el cas de la impartició de les especialitats a les escoles primàries, que s’ha resolt de manera força reeixida a través de la creació de les Zones Escolars Rurals, ZER. En el cas paral·lel de la sanitat esdevé, en canvi, molt complicat de portar els especialistes als consultoris locals i un es pot donar per satisfet que existeixi una bona oferta d’especialitats i serveis mèdics al Centre d’Atenció Primària de la ciutat més pròxima.

Tampoc es pot passar per alt que mentre determinats serveis milloren, altres poden entrar en crisi i això no es deu estrictament al fet que perdin interès. La privatització del servei de correus ha comportat i comporta, per exemple, una disminució significativa de l’abast i de la qualitat del servei, i en determinats indrets la pèrdua del servei públic de telefonia pot haver tingut un impacte similar. Mentre, els serveis de caràcter més privat (la botiga, l’estanc, el forn, el ferrer, el fuster,...) es troben immersos de ple i de fa temps en aquesta dinàmica que fa que vagin desapareixent dels nuclis més petits per concentrar-se en els més grans.

215 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 22: Índex dotacional territorial de Catalunya a partir dels serveis existents a escala municipal.

A partir de l’addició de les variables municipals de nombre de centres escolars, comerços, serveis no comercials, ocupats en l’administració pública (exclòs ensenyament i sanitat) i establiments industrials (inclouen mecànics, ferres i similars) s’ha obtingut un indicador sintètic de dotació municipal que mostra una imatge força nítida de la ruralitat. Fora de l’àrea metropolitana i la costa la dotació de serveis es concentra en determinades capitals interiors que ofereixen, també, un nivell dotacional molt diferent. Cap als Pirineus i comarques meridionals interiors l’oferta de les capitals resulta particularment limitada i a l’entorn d’aquestes tampoc existeixen nuclis amb una força suficient. Font: I. Aldomà. Atlas de la nova ruralitat.

El desenvolupament rural com a eix de la política agrícola i regional comunitària

Les activitats agràries per elles mateixes ja no serveixen per assegurar el manteniment de la població en els territoris menys poblats des països occidentals. Cal afavorir la diversificació de l’activitat de les explotacions agràries i cal, al mateix

216 Els municipis actuals com a base de l’administració local temps, recolzar aquells altres sectors d’activitat presents i amb un potencial de creixement en aquestes àrees menys poblades. D’aquí neixen les polítiques de desenvolupament rural. Tal com posa de relleu l’evolució dels ajuts estructurals, a finals dels anys 1980 adquireix relleu com a guia de la política comunitària el concepte de desenvolupament rural.

L'emergència de la política de desenvolupament rural de la UE es concreta en la reforma dels Fons estructurals de 1988, en la qual el desenvolupament rural destacarà com el segon pilar de la PAC. Amb el Reglament 2052/88 es concreta la reforma dels fons estructurals (Feoga, Feder, FSE) en les vies que encara guien la política regional i que comprenen:

• Objectius prioritaris. En el cas concret de la Catalunya rural tindrà incidència l’objectiu 5b per a fomentar el desenvolupament de les zones rurals amb un baix nivell de desenvolupament econòmic i també problemes de despoblament i renda agrícola baixa. Aquest objectiu té una dotació molt inferior a la de l'Objectiu 1 (desenvolupament i ajust estructural regional) i fins i tot l'Objectiu 2 (Reconversió de regions en declivi industrial).

• Iniciatives comunitàries. La més important és la Leader, destinada al foment d'experiències innovadores en el medi rural. També Interreg tindrà incidència en zones de muntanya que accedeixen a aquests programes transfronterers.

La declaració de Cork de 1996 resultat de la Conferència Europea sobre desenvolupament rural representa un nou salt. Es traduirà en els nous plantejaments de la Agenda 2000, que a nivell teòric i amb una traducció desigual a la pràctica reconeix la multifuncionalitat de l'agricultura, un punt de vista multisectorial i integrat de la “nova ruralitat”, que comporta diversificar les activitats, a més a més d’aprofundir en la subsidiarietat que implica atribuir un major paper a les regions.

D'acord amb aquests principis, la reforma dels fons estructurals es concreta en el Reglament CE 1260/1999, que es tradueix en la política regional per al període 2000- 2006. Amb la reforma en profunditat de la PAC del 2003, els ministres europeus reforcen encara més la política de desenvolupament rural, que es concretarà en el Reglament 1698/05 i el PDR vigent per al període 2007-2013. Tres en són els eixos:

1. Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal, on s'inclouen els habituals ajuts a la modernització, indústries agràries i joves, en els quals es reforça la condicionalitat ambiental.

2. La millora del medi ambient i l'entorn rural, dins la qual apareixen intervencions en espais naturals i també infraestructures agràries.

3. La qualitat de vida i la diversificació de l'economia a les àrees rurals, dins el qual es troben ajudes a l'artesania i turisme i el programa Leader. En el moment de concretar les actuacions el Leader apareixerà desglossat en un quart eix.

217 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 111: Directius i contingut del Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea (2007-2013) Eixos Finançament Línies d’ajut Prioritats 1. Augment de Mínim del 10% de la A les estructures de producció: Transferència de coneixements i la competitivitat dotació nacional incorporació de joves, cessament innovacions a la branca de l’agricultura i Cofinançament UE de l’activitat, formació, plans de alimentària i en sectors silvicultura 50% millora. prioritaris d’inversió en capital A les indústries agràries de fix i humà transformació Realització d’infraestructures Innovació, millora de la qualitat 2. Millora del Mínim del 25 de la Indemnitzacions compensatòries de Biodiversitat i preservació dels medi ambient i dotació nacional muntanya i zones desafavorides. sistemes agraris i forestals de l’entorn rural Cofinançament UE: Ajudes agroambientals. gran valor mediambiental, aigua i canvi climàtic (Xarxa Natura 55% Compensació pels espais Xarxa 2000) Natura 2000. Reforestació i millores forestals. 3. Qualitat de Mínim del 10% de la Per a la diversificació: agroturisme, Crear oportunitats d’ocupació vida a les zones dotació nacional artesanies i altres (programa (Manteniment Proder: rurals i Cofinançament UE Proder). incorporació dones, formació de diversificació 50% Infraestructures comunitàries i joves, aplicació de les TIC;..) econòmica conservació del patrimoni. Formació dels agents econòmics. 4. Eix Mínim del 5% de la Estratègies de desenvolupament Millorar la complementarietat i transversal dotació nacional per part de grups d’acció local. la coordinació i mobilitzar el programa Cofinançament UE: Cooperació interterritorial i creació potencial de desenvolupament Leader 55% de xarxes endogen

Font: Elaboració pròpia a partir de la Decisió del Consell sobre les directrius estratègiques comunitàries de desenvolupament rural. (COM 2005/304 final). Malgrat tots els enunciats, cal tenir en compte que la meitat del pressupost públic per al desenvolupament rural, se l’enduen en el període 2000-2006 els ajuts a la indústria agrària.

Un programa de desenvolupament integrat per les àrees rurals, els Leader

Tal com ha estat assenyalat, el programa Leader apareix des dels seus inicis, 1991, com una peça central de l'acció de desenvolupament rural de la UE. Es tracta d'un programa per estimular les accions de desenvolupament local que es plantegen a una escala microregional o comarcal, que és planteja com l'àmbit ideal d'una acció de desenvolupament rural integrada. Des dels seus inicis el programa Leader segueix una línia similar d'estímul de la participació local i es fixa de manera especial en l'estímul de l'activitat empresarial (no estrictament agrària) en el medi rural. A través dels anys d'implantació apareixen, tanmateix, algunes transformacions remarcables:

• La participació de les administracions locals, que fou important en els primers Leaders, ha anat perdent pes. Això es nota tant en la seva presència en els Grups d'Acció Local, com en el finançament d'infraestructures i iniciatives públiques, que han estat arraconades per les disposicions comunitàries. Amb tot, les administracions locals i en particular els Consells Comarcals

218 Els municipis actuals com a base de l’administració local

garanteixen a l'hora de la veritat la infraestructura i la organització dels GAL i són les promotores reals d'algunes iniciatives.

• Mentre disminueix la presència d'accions i organismes públics, augmenta els pes i les intervencions d'iniciativa privada i de les associacions civils.

• Els programes Leader adquireixen cada cop més un perfil exemplaritzant en el sentit que les accions reforcen les iniciatives innovadores que poden donar pistes al conjunt dels territoris rurals.

• En el sentit anterior, el mateix programa reforça les accions de col·laboració i els intercanvis entre els grups de desenvolupament local.

• En el mateix sentit d'innovació es dóna especial relleu a la participació i l'emprenedoria de les dones i els joves amb la intenció de moure tots els recursos humans disponibles en el medi rural i contribuir a un objectiu cada cop més destacat de generació de nova ocupació.

El programa Leader+ 2000-2006 presenta moltes similituds amb el plantejament inicial del programa PRODER del mateix període, per bé que mentre el PRODER es financia pel FEOGA Garantia i a la pràctica funciona com una línia de subvencions, el Leader ho és pel FEOGA Orientació i manté l’esperit de seguir una estratègia de desenvolupament local específica. 1. El programa Leader+ remarca la importància dels particulars i les seves associacions com a agents locals, que hauran de representar com a mínim la meitat dels presents en els òrgans de decisió. 2. Les subvencions es destinen expressament a l’activitat i s’exclouen les inversions en infraestructures i també les activitats d’adquisició de capacitats (formació, estudis,..) quan ja ha existit un Leader precedent. 3. En relació al programa Leader anterior, tal com remarca la Comunicació de la Comissió als Estats membres de 14 d’abril de 2000, el nou Leader fa un incís en les estratègies territorials de desenvolupament rural integrat, de caràcter pilot.

Per al període 2007-2013 el Leader fa incidència en la iniciativa dels Grups d'Acció Local, que han de ser grups ja amb experiència i/o que incloguin una àmplia representació de la diversitat de sectors econòmics locals, al mateix temps de demostrar la seva capacitat de definir i tirar endavant un programa de desenvolupament integrat de l'àrea. La Comissió assenyala unes zones d'aplicació ideals per al programa d'entre 5.000 i 150.000 i apunta la priorització dels projectes que incloguin la cooperació entre diversos GAL.

D'acord amb les propostes de la Comissió els ajuts s'han de destinar a accions que comprenguin: • L'aplicació d'estratègies de desenvolupament local en el marc dels tres eixos de desenvolupament assenyalats o en algun d'ells. • L'execució dels projectes de cooperació relacionats amb els objectius anteriors. • Garantir el propi funcionament dels GAL, l'adquisició de capacitats i la promoció territorial.

219 Els municipis actuals com a base de l’administració local

En el cas de Catalunya es fa un incís en:

“-Millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i agrobotigues. Creació, millora i/o ampliació de microempreses o petites i mitjanes empreses (en endavant, pime) agroalimentàries o agrobotigues.

- Creació i desenvolupament de microempreses. Creació, millora i/o ampliació de microempreses, per diversificar i potenciar el teixit econòmic en els territoris rurals.

- Foment d'activitats turístiques. Creació, millora i/o ampliació d'establiments turístics de capacitat reduïda o d'empreses d'activitats d'oci o desenvolupament i comercialització de serveis turístics.

-Conservació i millora del patrimoni rural. Projectes d'inversió superiors a 300.000 euros per a l'embelliment de nuclis antics, recuperació de la arquitectura tradicional i actuacions no productives que constitueixin elements de dinamització, generin una atracció cap a la zona d'actuació i creïn sinergies amb els projectes productius de l'àmbit territorial Leader”.

Pel que fa a les àrees incloses en el programa Leader, els mapes adjunts ens recorden la inclusió del conjunt de la demarcació de Lleida, amb poques excepcions. Únicament els municipis de la Vall d’Aran i els de Lleida ciutat i entorn immediat en queden exclosos en les dues darreres convocatòries, mentre en el període 2000-2006 ho havien estat a més a més els municipis cerdans.

220 Mapa 23: Comarques i municipis subjectes d’un programa Leader en el període 2007-2013.

Font: PDR Catalunya. 2007-2013. Els diferents colors diferencien els diferents grups Leader constituïts, que no segueixen estrictament els límits comarcals.

El reconeixement de les desigualtats territorials i la política de muntanya

El desplegament de la política d'estructures comunitària en els anys 1970 portarà aparellada des dels seus inicis l'atenció per les zones on l'agricultura pateix uns handicaps específics. En un començament es parlava preferentment de polítiques de muntanya, segurament per la relació directa amb les polítiques que aplicava l'estat francès i altres estats europeus en la matèria. Amb el temps, el terme muntanya ha perdut pes darrera el concepte de “zones desafavorides”, que s'adiu millor a la diversitat de handicaps agrícoles que presenten els estats europeus.

En el seu dia la Directiva 75/268, que fonamenta la política de muntanya de la comunitat europea, introduïa ja el concepte de zones desafavorides per a referir-se a aquelles àrees amb problemes de despoblament susceptibles de determinades Els municipis actuals com a base de l’administració local accions i ajuts de suport. En el marc de la reforma de la PAC que arrenca amb els treballs de l’agenda 2000, el Reglament (CE) 1257/1999 situa formalment les zones de muntanya sota el paraigües genèric de les zones desafavorides. Aquest Reglament encara en vigor planteja, doncs, tres tipus de zones desafavorides:

• Les zones de muntanya. Són les que pateixen limitacions degudes a un període vegetatiu sensiblement curt en raó de l'altitud, degudes a forts pendents en altituds menors o a una combinació dels dos factors. Es consideren també com aitals les regions situades per damunt el paral·lel 62.

• Les zones desafavorides intermediàries són les que es troben amenaçades d'abandonament i necessiten, doncs, la preservació del seu espai rural. S'hi troben terres poc productives, rendiments notablement inferiors als mitjans, baixa densitat i recessió demogràfica en un context molt agrari.

• Les zones afectades per handicaps específics, que són les que necessiten el manteniment de l'agricultura per tal de mantenir el medi ambient, els espais naturals, el potencial turístic i els espais costaners.

Aquestes delimitacions es troben actualment en discussió i la Comunitat voldria reduir un tant la discrecionalitat amb la qual els estats estableixen les seves zones desafavorides. Es tracta fonamentalment d'eliminar els aspectes demogràfics i centrar-se en les limitacions físiques. No canviarà massa el mapa resultant a la demarcació de Lleida, en el qual apareixen una majoria de municipis que presenten les limitacions característiques de les àrees de muntanya (mapa adjunt). La qualificació inclou no solament tots els municipis de la meitat nord pirinenca, sinó també tots els municipis que envolten la plana i que comencen a presentar condicions d’accidentament i altitud respectables.

De les mesures de suport a les zones desafavorides destaca la Indemnització Compensatòria de Muntanya. Aquestes mesura més altres bonificacions en mesures de suport agrari tenen en conjunt 1,4 milions de beneficiaris. Representen un 18% del finançament comunitari per al desenvolupament rural (2000-2006).

En alguns estats europeus la política de muntanya manté, en tot cas, un perfil propi també de política de desenvolupament rural. Aquesta té també una trajectòria que es remunta als anys 1970 i amb el temps ha anat perdent pes per unes circumstàncies que es retroben també en el cas de Catalunya.

La Llei 2/1983 CAT d'Alta Muntanya s’aprovà el 2 de març de 1983 i a partir d’aleshores començà el seu desplegament normatiu a través diversos decrets i el desenvolupament de les mesures contingudes a la Llei. La implantació d’un nou esglaó administratiu, la comarca, i la natura dels treballs necessaris per a la confecció d’un Pla Comarcal de Muntanya, feu que la primera generació de plans no s’aprovés fins l’1 d’agost de 1989, moment en el qual entraren en vigor els Plans Comarcals del Ripollès, Berguedà, Alt Urgell, Pallars Sobirà i la Garrotxa. L’octubre del mateix any s’aprovaren el de la Cerdanya i Solsonès i l’octubre de l’any següent, la resta; Pallars Jussà, Vall d’Aran i Alta Ribagorça, aquesta darrera la nova comarca creada per la Llei 5/1988 de 28 de març.

222 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els Plans Comarcals eren concebuts per la Llei 2/1983 com un instrument de planificació integral amb voluntat d’aprofundir en l’anàlisi del territori i de cobrir tots els camps i agents d’intervenció pública. A l’hora de la veritat alguns dels seus aspectes no han estat de fàcil aplicació. Encara més difícils han estats les intervencions en els municipis de muntanya que no es trobaven dins de les comarques de muntanya. Avui en dia continuen elaborant-se els plans, però la política de muntanya a Catalunya ha quedat molt en segon lloc davant dels canvis experimentats per la mateixa muntanya (quadre adjunt).

Quadre 112: Superfície i població de comarques i zones de muntanya segons Llei 2/1983. Comarca Municipis Superfície (km2) Població 2010 Densitat (hab/km2) Alt Urgell 19 1446,8 22.008 15,2 Alta Ribagorça 3 426,8 4.284 10,0 Berguedà 31 1186,3 41.540 35,0 Cerdanya 17 547,4 18.783 34,3 Garrotxa 21 734,2 55.597 75,7 Pallars Jussà 14 1290,2 14.374 11,1 Pallars Sobirà 15 1355,2 7.548 5,6 Ripollès 19 955,5 26.393 27,6 Solsonès 15 998,7 13.808 13,8 Val d'Aran 9 620,5 10192 16,4

Total comarques de muntanya 163 9561,6 214.527 22,4 Zones de muntanya 135 5121,1 123.445 24,1 Total muntanya 298 14682,7 337972 23,0 Total Catalunya 946 31894,9 7.539.618 236,4 % muntanya 31,5 46 4,482614371 9,7

Font: Elaboració pròpia a partir base de dades IEC i l’INE.

Quadre 113: Variació de les problemàtiques de la àrees de muntanya i desafavorides des dels anys 1975 (Catalunya) Presentació Llei 2/1983 Situació actual La muntanya destaca entre les “àrees geogràfiques Els desequilibris han minvat i es concentren a les que no han assolit el mateix grau de comarques meridionals. desenvolupament que la resta del Principat” Problemes específics de la muntanya: La recessió demogràfica i l’endarreriment s’han despoblament, baix nivell de renda, empobriment reduït sensiblement en bona part de les àrees de humà i cultural muntanya, per bé que es donen contrastos significatius entre comarques i municipis. Recursos potencials no explotats: ramaderia, Mentre a partir del turisme es redescobreixen molts forests, turisme. recursos, en l’activitat ramadera, forestal i agrària en general es donen iniciatives interessants, però es troben clarament en recessió. Funcions d’interès col·lectiu: productives La muntanya conserva i és cada cop més (agricultura, ramaderia, energia), mediambientals apreciada per aquestes funcions d’interès col·lectiu, (aigua, espais naturals), culturals (patrimoni). en particular les mediambientals i patrimonials. Compensació pels desavantatges derivats del clima Mentre s’han donat millores substancials en rigorós, l’altitud, el relleu, l’aïllament i el dèficit infraestructures i serveis, els desavantatges d'infraestructures i serveis. naturals continuen pesant.

Font: Elaboració pròpia.

223 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 24: Municipis pertanyents a comarques i municipis de muntanya a Catalunya (Llei 2/1983 Generalitat i Reglament 1257/1999 CE)

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Servei d’Acció Comarcal. En el marc de la reforma de la PAC que arrenca amb els treballs de l’agenda 2000, el Reglament (CE) 1257/1999 situa formalment les zones de muntanya sota el paraigües genèric de les zones desafavorides, dins les quals es contemplen “altres zones desafavorides” i les “zones amb dificultats específiques”, tal com es veu més endavant. A través de l’Ordre de 23 de febrer de 2003 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca desenvolupa el Reglament anterior i proposa un nou llistat de municipis de zones desafavorides, incloent-hi la muntanya, que canvia i contradiu, en part, la llista derivada de la Llei 2/1983.

224 Els municipis actuals com a base de l’administració local

L’objectiu de les polítiques de desenvolupament rural i la preservació dels petits municipis

El desenvolupament de l'estat del benestar en els països occidentals a partir dels anys 1950 posà damunt la Quadre els desequilibris a nivell de renda i nivell de desenvolupament en general que es produïen en el seu interior. Aquestes diferencials en el desenvolupament regional posaran a la llum les dificultats que passaven les àrees rurals. Aquestes certament no eren noves, ni molt menys; però esdevenien visibles en un moment que els estats incorporaven les polítiques d’igualtat i benestar en el seu ideari. Tot plegat comportarà l'aparició a l'interior dels estats occidentals de polítiques específiques de suport a les àrees rurals més endarrerides.

Més endavant, als anys 1970, serà la Comunitat Europea qui incorporarà bona part d’aquestes polítiques dins de la Política Agrícola Comuna i la política regional, i els estats membres adaptaran o encaixaran les seves actuacions a les directives comunitàries. Tal com s’ha assenyalat, les actuacions de la Unió Europea en matèria de desenvolupament rural constitueixen una resposta a l'anàlisi genèrica de les problemàtiques de desenvolupament rural, que presenten grans contrastos entre els estats membres. Com ha estat dit, les actuacions en matèria de promoció del desenvolupament rural es poden agrupar en dos grans blocs, que responen a aproximacions diferents de la problemàtica del desenvolupament rural.

Tal com es recull en el quadre adjunt, la realitat socioeconòmica evoluciona i es plantegen algunes adaptacions a les polítiques de desenvolupament rural. No és previsible, en qualsevol cas, que les dues grans orientacions canviïn a mig termini i els canvis s’hauran de notar més aviat en la seva definició. Què han representat aquestes mesures i què poden representar a escala municipal o, senzillament, a escala de les petites comunitats rurals ?.

La resposta de la Unió Europea al respecte és força clara. No solament una part important de la política regional, sinó també el conjunt de la Política Agrícola Comunitària troben la seva justificació en la pervivència de les petites comunitats rurals. Ha estat així i ho serà en el futur tal com explicita la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu “The CAP towards 2020: Meeting the food, natural resources and territorial challenges of the future” (CE, COM(2010) 672 final). Segons el document, tres són els elements que justifiquen i guien la pervivència de la PAC i els seus dos pilars històrics:

1. La preservació del potencial productiu d’aliments de la UE, tant com a garantia per als ciutadans europeus, com per a contribuir a solucionar les demandes mundials.

2. El suport dels pagesos productors d’aliments de qualitat, valuosos i variats en un context de respecte mediambiental.

3. El manteniment de les comunitats rurals, que troben en l’agricultura una base important d’ocupació i d’altres avantatges funcionals.

225 Els municipis actuals com a base de l’administració local

L’activitat agrària és el destí fonamental de la PAC i les seves ajudes; d’aquí la seva importància en la definició dels objectius de futur. Tanmateix el segon pilar continua acollint mesures que no van destinades exclusivament a l’agricultura. En aquest sentit, i dins del tercer gran supòsit de manteniment de les comunitats rurals que justifica i ha de guiar la PAC fins al 2.020, la Comunicació de la Comissió detalla concretament tres objectius (CE, COM(2010) 672 final, p. 8):

1. Mantenir l’ocupació i preservar el teixit social de les àrees rurals.

2. Millorar les condicions econòmiques i promoure la diversificació.

3. Garantir la diversitat del sistemes agraris de producció, tot apuntalant les petites estructures i donant suport als mercats locals.

La Comunicació de la Comissió insisteix sobre la paraula clau del tercer gran objectiu de la PAC comunitària; “equilibri territorial”. El suport a l’activitat agrària serveix per a consolidar aquest equilibri. Però també hi serveix el seguit de mesures destinades a d’altres sectors econòmics presents a les àrees rurals (l’anomenada diversificació de l’activitat), així com les mesures destinades concretament al medi ambient.

Les propostes de futur de la Comissió no diuen gairebé res, explícitament, del manteniment de les infraestructures i serveis públics i privats a les àrees rurals. Aquestes propostes es mouen en el quadre estricte de la PAC. Amb tot, i com no pot ser d’altre manera, són prou reconegudes en els documents; “les mesures destinades a explotar el potencial de les àrees rurals haurien d’integrar millor les idees innovadores en matèria de comerç i de governança local” (CE, COM(2010) 672 final, p. 12). Quadre 114: Tendències de canvi en les polítiques de desenvolupament rural comunitàries Línies de la política de desenvolupament rural Perspectives de canvi i adaptació comunitària Intervencions que aborden la problemàtica general Les necessitats d’infraestructures i serveis, que del desenvolupament de les àrees rurals. guien inversions del PDR vigent, han esdevingut S'inscriuen fonamentalment dins els “objectius” més selectives. Mentre es presenten necessitats generals de la política regional, a través puntuals en infraestructures viàries, es decisiu d’actuacions o ajuts genèrics de les l’accés a les modernes telecomunicacions. administracions en el desplegament Com a objectiu genèric es manté i augmenta d’infraestructures agràries i el desenvolupament l’atenció a les problemàtiques ambientals. La d’activitats alternatives a l’agricultura o a través de sensibilitat per aquest objectiu ha augmentat amb programes més específics com el Leader. Les el temps, fins al punt de plantejar-se majors àrees rurals concretes afectades varien amb el precisions i un major desglossament, amb la temps i segons les mesures, depenent molt de la important incorporació d’actuacions en els espais discrecionalitat dels estats o les regions. Xarxa Natura 2000. Intervencions relacionades amb les problemàtiques A l’hora de la veritat només el turisme sembla oferir específiques del sector agrari. Constitueixen una alternativa econòmica clara, però no es poden mesures de suport al sector agrari destinades a perdre de vista tampoc la resta d’activitats. compensar els handicaps específics de L’objectiu d’atendre les zones en despoblament es determinades àrees rurals, les anomenades àrees posa en dubte a nivell comunitari. Però continua desafavorides o de muntanya. Els estats membres sent vàlid per a determinades àrees de la elaboren la relació de municipis acollits a aquestes muntanya, en particular la zona prepirinenca, i polítiques, que es recollida per la UE i que manté especialment cap a les comarques meridionals una certa vigència en el temps. interiors.

Font: Elaboració pròpia.

226 Els municipis actuals com a base de l’administració local

5. Anàlisi econòmico-financer de les hisendes municipals 9

Abans d’entrar en l’anàlisi econòmico-financera dels ingressos o drets reconeguts nets i despeses o obligacions reconegudes netes municipals, considerem adient fer una introducció sobre dificultats intrínseques a les que els ajuntaments petits han de fer front diàriament. L’estructura econòmica i de costos dels ajuntaments petits implica considerar, prèviament, unes qüestions amb una forta rigidesa per canviar o modificar. Hi ha un component important de costos fixos municipals que es donen en tots els municipis, sigui quina sigui la seva grandària. Hi ha una sèrie de despeses que es generen pel sol fet d’obrir la porta de l’ajuntament. Hi ha actes administratius reglats, procediments i tràmits administratius perfectament normalitzats, genèrics, universals, a tots els ajuntaments. Les sessions plenàries estan reglamentades i s’ha d’aixecar una acta de cadascuna d’elles, els acords s’han d’executar i els tràmits procedimentals apareixen en funció, del tot lògic i coherent, de la dimensió del consistori. També la comptabilitat pública, en aquest cas la d’Hisendes Locals, és obligada per a tots, i de la seva complexitat no en queda exempt cap ajuntament.

Succeeix, però, que la major part de la nostra legislació no distingeix entre municipis grans i petits. La Llei de bases del Règim Local, la Llei de Contractes de l’Estat, la Llei reguladora de les Hisendes Locals, la Llei d’Urbanisme, el Reglament d’obres, activitats i serveis, per posar només uns pocs exemples, encara que deixen la porta oberta a possibles diferències (més endavant insistirem en el tema), uniformitzen tots els municipis, implícitament els hi atorguen a tots la mateixa capacitat de gestió i igual qualitat en els seus serveis oficials per resoldre qualsevol mena de problema o dificultat. Aquesta hipòtesi seria vàlida, i, per tant, estaria bé no distingir entre municipis, si hi hagués una correlació directa entre municipis grans i petits en funció del cost d’un servei. Per exemple, que el tràmit d’una llicència d’obres en un municipi mil vegades més petit que un altre el cost que suposa la tramitació d’una llicència d’obres majors autoritzant la construcció d’un magatzem ordinari en sòl urbà fos també mil vegades menor. Això no és pas així i la diferència (per molts costos indirectes que volguessis sumar-li en el cas del municipi gran) seria molt més petita pel que fa al cost que no pel que fa al cens de població de cadascun dels dos municipis.

Hem assenyalat que hi ha normativa que obre portes a possibles diferències a tractaments discriminats. Quina és aquesta? La llei de bases del Règim Local preveu els règims municipals especials i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 88, Principi de diferenciació) es reconeix el principi de diferenciació a nivell municipal. Finalment la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya parla a més, dels règims

(9) No hem pogut disposar d’altra informació pressupostària que la disponible en la pàgina web del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Això fa que l’anàlisi que segueix no sigui complert i algunes de les consideracions i conclusions tinguin certa provisionalitat. Tanmateix, considerem que com a primera referència era important tirar endavant l’anàlisi i prioritari a no fer-lo.

227 Els municipis actuals com a base de l’administració local municipals especials, de tractaments diferenciats per a determinats municipis. Malgrat que aquestes ambigües excepcions estan pensades, segons exemplifica la història, pels grans municipis i, com hem dit, no hi ha cap referència específica als petits municipis, sí que des de la perspectiva legal suposa el poder introduir canvis normatius que tinguin en compte, precisament, l’especificitat del petit poble.

Tanmateix, avui per avui, la realitat és que els petits suporten, d’aquesta manera, uns costos estructurals majors degut, precisament, a la seva petita dimensió, i el considerar-los, des de la perspectiva legal, fifty-fifty amb la resta de municipis, al marge de la seva població o de la magnitud del seu pressupost ordinari, els perjudica notablement. S’agreuja l’anàlisi si tenim en compte que més important que l’existència d’aquests costos ho és la seva proporció respecte a la totalitat. La poca activitat d’un ajuntament d’un petit poble, respecte a la d’un més gran, implica una proporció entre costos fixos i circulants, variables (aquests són les despeses que estan en funció de l’activitat, com més activitat més costos), totalment diferent. Això fa que la proporció entre costos fixos i variables sigui radicalment diferent a la d’un intermedi o gran municipi. En un petit hi ha un percentatge més gran dels fixos, la qual cosa suposa la impossibilitat d’assumir economies d’escala (s’aconsegueixen economies d’escala quan augmenta la producció proporcionalment més que els factors de producció que s’utilitzen, és a dir s’incrementa la producció i no els costos, això comporta, per tant, una disminució del cost unitari o mitjà) derivades d’augmentar l’activitat. En un municipi gran, amb una més gran proporció de la despesa variable, per poca activitat que tingui els costos fixos ja queden coberts, en canvi, en un petit el cobrir únicament els costos fixos requereix molta activitat. En definitiva, el punt mort o llindar de la rendibilitat és en un ajuntament petit molt més alt, en proporció, que en un de gran.

Aquesta anàlisi és la mateixa que es fa en el món de les empreses. No hi ha dubte que la dimensió d’aquestes marca la productivitat a assolir. D’entrada, una empresa gran té moltes més possibilitats d’aconseguir economies d’escala que una de petita, la seva capacitat de finançament és també superior i els seus costos de producció més baixos. Com es busca per exemple, en aquests moments, la recuperació de les caixes d’estalvi?. Doncs, a partir de guanyar dimensió.

S’ha de constatar també que aquest component de costos s’origina per una impossibilitat d’aplicar una mínima divisió del treball, el que se n’anomena com especialització en les feines municipals. En aquesta categoria de pobles i encara que el Secretari/a compti amb la col·laboració d’un o dos auxiliars administratius i, ocasionalment, amb la de tècnics del Consell Comarcal i/o de la Diputació, la realitat és que acaba fent totes les feines, cobrint els forats que en quan a plantilla tenen els ajuntaments més petit i actuant, molts cops, com a solució per a uns imprevistos, dissortadament, massa intermitents. Un ajuntament petit no és cap sistema organitzat, però no perquè no es vulgui, sinó perquè no hi ha elements per constituir- lo. Això, com hem precisat, desemboca en un pluritreball del personal amb més responsabilitat, fenomen que agreuja aquesta importància dels costos fixos ja que no es poden incorporar tècniques de treball especialitzades que millorin, sobretot econòmicament, la gestió municipal.

Però aquestes dificultats estructurals no són monopoli dels costos, de les despeses internes de l’ajuntament, sinó que també apareixen, sorgeixen, quan els petits

228 Els municipis actuals com a base de l’administració local pobles utilitzen la via ordinària dels impostos per finançar-los. En les comunitats petites no hi ha una cultura fiscal com si que hi ha (o almenys hi hauria d’haver) en les comunitats més grans. Al veí, veïna, d’un municipi petit li és difícil assumir el pagament d’un impost, que suposa un pagament sense rebre, en el moment de satisfer aquest, cap tipus de contraprestació. En els mercats tothom sap i, per tant, tots i totes estan acostumats/des, que quan pagues quelcom t’emportes o algun servei reps. El fet diferencial de pagar obligatòriament i de forma captiva sense comprar res, quan fem efectiu un impost, genera, d’entrada, un fort rebuig. Hom podria argumentar que això passa arreu i no es específic dels de menys població, però en aquests identificar a la persona de l’Alcalde o Alcaldessa amb l’impost és total. L’autoritat municipal és la persona coneguda per tothom i amiga de molts i moltes i aquesta proximitat, aquesta confiança, no ajuda gens, sinó tot el contrari, crea barreres per aplicar una fiscalitat justa i equitativa.

És imprescindible que en el finançament dels petits ajuntaments, degut a aquesta dificultat, tinguin un paper important les transferències tant les corrents com les de capital, les primeres per finançar tot un segment de despeses que queden sense cobrir per no poder apurar al màxim una política fiscal i les segones per atendre les necessitats de l’obra pública, que encara que petita s’ha d’executar. Aquesta importància de les transferències s’hauria de traduir en l’establiment d’un mínim de subsistència que haurien de rebre directament de la Generalitat i/o Estat.

En l’actual estructura fiscal dels pobles amb poca població no es pot mantenir que aquests tinguin una actitud laxa pel que fa a l’aplicació dels impostos que preveu la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Un cosa és que no puguin arribar a uns màxims i una altra molt diferent que estiguin de braços creuats. Bona prova del que estem dient és que, pràcticament, tots apliquen l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), impost, segons la normativa, de no obligada aplicació, i la meitat ho fan també mantenint la Taxa de Llicència d’Obres. Menor és el nombre d’ajuntaments de poca dimensió que tenen en vigor l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de naturalesa urbana (IVTU), però s’ha de dir que hi ha una tendència manifesta a aplicar-lo, malgrat que la seva incidència és més aviat poca perquè la gran majoria de transaccions són de sòl de naturalesa rústica, transaccions que no suposen fet imposable a efectes d’aquest impost.

A la vegada un bon grapat d’ajuntaments tenen fixat, via ordenança, un coeficient superior a 1, que la llei preveu com a potestatiu, en les tarifes de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). La discriminació de carrers en categories fiscals pel que fa a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) també s’aplica a un bon nombre. En alguns casos aquesta categoria de carrers es manté per diferenciar el que és el municipi d’alguns dels seus nuclis.

En el que si que hi ha cert endarreriment és en la revisió del cadastre, tant pel que fa a la categoria d’immobles urbans com rústics. Es pot estimar en només una quarta part els ajuntaments que han revisat la seva qualificació urbana o rústica durant aquest segle XXI. Malgrat no tenir aquests pobles un mercat immobiliari explosiu (excepte aquells que per la seva situació, propers a un nucli important, o per la seva activitat turística) el no adaptar o fer-ho amb molta menys intermitència, els valors cadastrals als de mercat incideix negativament en el nivell de recaptació, i no hem

229 Els municipis actuals com a base de l’administració local d’oblidar que el capítol més important en la recaptació d’impostos i taxes és, precisament, el de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI)

Es pot mantenir, de totes maneres, que l’actual Llei reguladora de les Hisendes Locals preveu l’aplicació de moltes taxes per molts serveis que es prestin o usos del domini públic que es facin, tants que pràcticament tot servei municipal queda cobert. Però hem de desfer un equívoc que sovint s’arrossega quan es parla de les taxes com a recursos de finançament. Hi ha una diferència fonamental entre impost i taxa: aquell és genèric, universal, i aquesta és finalista, està lligada a un servei o autorització precisa, si no hi ha servei o autorització no hi pot haver taxa, en canvi l’impost s’exigeix al marge de cap servei o autorització, és més, quan pagues una taxa immediatament tu ets beneficiari/a de quelcom públic, quan pagues un impost no (directament, clar).

Què volem significar amb això? Doncs, que les taxes, per moltes que n’hi hagi, per moltes que en tingui aprovades l’ajuntament, no financen aquest, cobreixen el cost del servei pel qual s’ha creat la taxa i res més. No cal recordar que és la mateixa Llei reguladora de les Hisendes Locals la que estableix que en cap cas els ingressos que es recaptin per una taxa han de ser superiors al cost del servei pel qual han estat creades i aprovades. La realitat és que la totalitat dels municipis utilitzen taxes per la prestació dels serveis públics però amb tendència a no cobrar res o poc per serveis com el de casals o altres de la mateixa naturalesa. La gran majoria però, del que es recapta està molt per sota del cost del servei que es presta o del valor de l’aprofitament del domini públic que s’utilitza.

És incontestable que els recursos que financen els ajuntaments venen dels impostos no de les taxes, però, tal com hem assenyalat, la cultura fiscal en els pobles petits és inexistent i la dificultat d’aplicar una política d’aquest tipus pràcticament inviable. Un simple cop d’ull a qualsevol liquidació pressupostària d’aquests és suficient per a comprovar l’especificitat financera en aquests municipis: la importància de les transferències corrents és gran, igualant en casos i superant en molts, a l’import que es recapta via impostos.

Hem de comentar també de la uniformitat normativa de la que parlàvem abans i, a més, amb la complexitat i problemàtica que presenta l’impost principal, IBI, degut a la laboriositat de les Ponències de valors i al poc accés, per molt que la llei consideri la participació municipal, dels ajuntaments en aquesta elaboració. Encara que els municipis no assumeixin directament la gestió fiscal dels impostos i, per tant, de l’IBI, la distancia que hi ha entre el Cadastre i els municipis dificulta la tasca fiscal d’aquests. L’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 221, El cadastre) preveu la instauració d’un Consorci per tal de guanyar operativitat en aquest impost, caldrà ser àgils i ràpids en la formació d’aquest.

Un altre problema greu que venen ja afrontant els municipis amb menys demografia i que anirà creixent en el futur de forma exponencial, és el que es deriva de l’expulsió d’activitats de les àrees metropolitanes pel seu caràcter contaminant, residual o de conflictes socials, i que acaben situant-se en un territori gens congestionat, amb alta disponibilitat de sòl i, sobretot, a un preu molt inferior.

230 Els municipis actuals com a base de l’administració local

D’entrada no és que els termes municipals no puguin acollir aquestes activitats. El problema radica molts cops, en què sobrepassa la seva capacitat tècnica el saber els efectes que pot comportar pels veïns i veïnes l’autorització d’aquelles noves plantes que supera, en algunes ocasions, fins i tot, l’ajuda dels Consells Comarcals o de la Diputació. Això passa, per exemple, amb la instal·lació de plantes d’energies renovables com poden ser l’eòlica o les de biomassa a través d’aprofitar els purins de les granges, sense entrar aquí en l’anàlisi de la proliferació de plaques fotovoltaiques per generació d’energia solar que estan ja hipotecant una part considerable del territori. La impotència que estan vivint al respecte els ajuntaments és gran i el que hauria de ser un procediment més o menys complicat, administratiu per la concessió de la pertinent llicència d’obres i activitat, s’acaba convertint en una penosa via de conflictes i problemes. En síntesi, la diferència que hi ha entre el projecte privat i la possibilitat de regulació i control per part de l’ajuntament petit és del tot insalvable.

És evident que el mercat el que fa és expulsar de les àrees més congestionades tot allò que d’alguna manera genera deseconomies o bé, com hem dit, planteja problemes socials que suposarien costos alts de mantenir la instal·lació en el mateix lloc. És llavors, quan s’expulsa l’activitat cap a un territori molt menys dens i de preu del sòl molt més econòmic. Un altre dels problemes existents és el dels abocadors i gestió de residus.

S’està vivint, i farem referència només als abocadors privats, una expansió en aquests últims anys d’instal·lacions d’abocadors, plantes de compostatge i gestió de residus urbans generats en les àrees més congestionades i que és transporten a aquestes noves plantes en territori de molts petits pobles. Malgrat que des de la mateixa Unió Europea (UE) es recomana el tractament del residu en un lloc el més proper possible al que es genera, el que és un fet irreversible és que estan proliferant aquestes iniciatives, el negoci de les quals no està tant en la gestió i tractament del residu, sinó en el simple transport.

L’existència d’abocadors i plantes de gestió de residus, tant urbans com industrials, és necessària i imprescindible, sempre i quan les instal·lacions pertinents compleixin amb les normes tècniques mediambientals establertes, així com de la resta que els puguin arribar a afectar. Tanmateix, el que aquí volem fer palès és que també aquests tipus de plantes desborden la capacitat de gestió que té un ajuntament i la seva ubicació pot generar molts més problemes que beneficis. Ja hem assenyalat que l’existència d’aquests abocadors és necessària, la qual cosa pot fer pensar a algú que és bona la seva implantació en un petit poble pel que pot generar d’ingressos municipals i de demanda de treball creant nous llocs d’ocupació. Però és que aquesta no és la qüestió, l’inconvenient radica en què a l’ajuntament se li’n va de les mans el control i la regulació d’aquestes instal·lacions (tal com hem assenyalat en la pàgina anterior), i ha de gestionar una demanda d’autorització per la que no està preparat, des d’una perspectiva estructural seria com si li arribés quelcom de fora que no està en consonància amb el que ell necessita per la seva reproducció i subsistència, un vestit d’una talla molt superior a la seva.

Per una part d’aquests municipis, els situats en o a prop de les zones turístiques, sigui platja o muntanya, la seva disponibilitat de territori actua també com a reclam important per la ubicació d’urbanitzacions de segona residència. També hem de parlar, ara, de la possibilitat d’alguns pobles situats a prop d’una concentració

231 Els municipis actuals com a base de l’administració local urbana important que acullen habitatges unifamiliars adossats de ciutadans i ciutadanes que opten per anar a viure fora de la congestió urbana.

És evident, que la problemàtica d’aquestes urbanitzacions, de primera o segona residència, no és la mateixa que la que causa les activitats de les que hem parlat en els paràgrafs anteriors, però si que provoquen, especialment quan aquestes noves residències no s’ubiquen al costat del que és el nucli històric, un sobrecost de manteniment derivat d’aquest creixement dispers.

Pel que fa a demandes urbanes és evident que els propietaris/es d’aquests segons i primers habitatges fan exactament les mateixes que els residents en el nucli urbà del poble i l’ajuntament es veu incapaç de cobrir-les. És cert que des de la Generalitat s’han impulsat accions per intentar pal·liar aquest problema i alleujar la situació de l’ajuntament però aquestes tenen poca viabilitat d’aplicar-se. Un exemple del que estem dient és la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. A través d’aquest text normatiu s’intenta adaptar, als textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, les urbanitzacions que avui dia presenten dèficits urbanístics, és a dir mancança total o parcial de serveis com llum, aigua, clavegueram i enllumenat públic. Perquè aquesta regularització no resulti costosa pels ajuntaments es crea el Fons per a la regularització d’urbanitzacions (article 16), amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, sent els ajuntaments els destinataris finals d’aquest Fons. Es prioritzaran, article 18, en les adjudicacions dels ajuts del Fons les urbanitzacions situades en municipis de menys de 1.000 habitants. I quina és la dificultat del municipi no gran? Doncs, les dificultades originades per a poder complimentar la documentació que es demana segons el que assenyala l’article 19. Aquí és quan, novament, hauríem de parlar de les relacions entre municipis i Consells Comarcals i Diputació, respectivament.

Des d’aquesta perspectiva de consum de sòl que genera una ocupació del territori més centrífuga que centrípeta, hem de parlar també d’un problema que tenen una part important d’aquests pobles i que no és altre que la dispersió dels seus pocs residents. En aquests municipis on imperen i dominen explotacions agràries de grans dimensions els habitants residents viuen en les seves respectives masies o en les seves cases de pagès, i el que és el nucli urbà del municipi a penes si existeix. És el que passa, per exemple, en alguns pobles del Solsonès. Aquests ajuntaments suporten un sobre cost pel manteniment de molts camins, la longitud sumada dels quals és molt considerable.

Una altra qüestió a considerar que no és genèrica a tots els municipis però si a una bona part dels mateixos, és l’existència de nuclis agregats que encara que en aquesta categoria de municipis la seva existència no és tan prolífica com en els de major dimensió, si que aquells que les tenen suporten una pressió afegida molt més forta ja que en números relatius, en percentatges, la població que viu en aquestes nuclis respecte al total de la població del municipi és més gran en els municipis petits que no en els mitjans i grans, i pot arribar a passar, en algunes ocasions, que dins d’un mateix municipi hi hagi més d’un poble, (poca diferència de població entre els varis assentaments, nuclis, que integren el municipi). L’atenció a certs serveis municipals, com per exemple les escombraries, impliquen un cost molt alt, difícil de cobrir amb la simple taxa, a causa d’aquesta disseminació urbana.

232 Els municipis actuals com a base de l’administració local Anàlisi de les principals magnituds pressupostàries

Dedicarem aquesta part del capítol a analitzar la situació econòmico-financera dels ajuntaments de la demarcació territorial de Lleida. Dividirem l’anàlisi en dues parts, una primera on es veurà l’evolució de les partides pressupostàries més importants i una segona en el que s’analitzarà el seu compte financer. Els 231 municipis s’han agrupat per intervals en funció de la seva població a 1 de gener de 2011. Els grups dels ajuntaments són els que el treball considera i han estat exposats en l’apartat de medotologia.

La decisió d’incloure en l’anàlisi tots els municipis es justifica perquè excepte un, la seva capital, tots els ajuntaments tenen menys de 20.000 habitants, la qual cosa suposa que 230 es veuran afectats, en major o menor intensitat, pel conjunt de reformes que ha anunciat tirar endavant el govern central. Les dades que s’utilitzen son les publicades, en la seva pàgina web, pel Ministeri d’Economia i Administracions Públiques. S’ha treballat, doncs, amb els capítols d’ingressos i despeses liquidats, assenyalant que les dades de 2011 son les pressupostades i no les liquidades ja que en el moment de començar aquest treball no hi havia dades de les liquidacions. Les diferències que aquesta no homogeneïtzació poden originar queden corregides per utilitzar com a índex comparatiu entre ajuntaments el d’habitant/any per cadascuna de les magnituds que s’obté al dividir la mitjana aritmètica de tota la sèrie de la magnitud pel nombre d’habitants del 2011. També hem d’assenyalar que les xifres del 2011 no inclouen tots els municipis perquè alguns, uns pocs, no havien presentat encara, en el moment de fer aquest treball, els seus pressupostos.

233 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Ingressos corrents

Els ingressos corrents dels ajuntaments, capítols 1 a 5 dels ingressos pressupostaris, integrats per impostos, taxes, preus públics, transferències i ingressos patrimonials (Quadre 115) han estat fent front als efectes de la crisi fins, pràcticament, el 2011. Efectivament, va ser l’any passat quan la davallada va ser genèrica a tots els rangs. De totes maneres la resistència ha estat superior als municipis petits que a la resta de grups si considerem tot l’interval dels cinc anys. Tant el grup dels més petits com els de 250 a 499 habitants presenten les taxes de creixement més altes, tant la que compara els dos extrems de la sèrie, 2007 i 20011 (vuitena columna del quadre) com la anual acumulativa (novena columna), la qual cosa ens indica que fins ara i pel que fa a ingressos corrents en els municipis petits és on la gestió d’aquests ha estat millor front les conseqüències de la crisi.

Evidentment, una millor gestió dels ingressos suposa una ràtio d’ingressos per habitant mes gran, tal qual s’observa en l’última columna del quadre 115. Es podria pensar que això suposa l’existència d’una major pressió fiscal en els municipis petits que en la resta, però no es del tot així ja que dins dels ingressos corrents el pes de les transferències és més gran en els petits municipis que no en els mitjans i grans, tal com hem esmentat. A ningú se li escapa la dificultat de fer una política fiscal agressiva en els ajuntaments amb menys població censada, raó per la qual, tal com hem posat de manifest, les transferències tenen una rellevància superior.

Quadre 115: Evolució dels ingressos corrents en euros per municipis segons el nombre d’habitants Taxa anual acumulativa Ingressos Taxa de corrents Nombre Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants municipis 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1)

Menys de 250 65 11.076.272 11.768.614 12.817.350 13.870.740 12.125.379 9,47% 2,288% 1.156,06

De 250 a 499 53 17.177.618 20.209.005 21.547.913 21.059.365 19.071.393 11,02% 2,649% 1.046,15

De 500 a 999 44 27.095.205 29.192.829 31.997.680 32.591.000 29.105.818 7,42% 1,806% 916,16

De 1000 a 2499 41 59.892.084 54.145.982 59.591.766 59.683.722 54.183.583 -9,53% -2,473% 875,02

De 2500 a 4999 12 32.910.848 31.419.836 31.775.967 32.044.774 29.310.322 -10,94% -2,855% 814,56

De 5000 a 19999 15 115.218.809 118.650.993 121.411.894 119.743.798 116.052.494 0,72% 0,180% 861,84

Lleida 1 140.390.700 144.947.185 144.777.904 152.614.218 147.941.745 5,38% 1,318% 1.055,76

Total 231 403.761.536 410.334.445 423.920.474 431.607.616 407.790.734 1,01% 0,249% 939,35

Font: Ministeri d'Economia i Administracions Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades (1) Els ingressos corrents per habitant/any s'obtenen dividint la mitjana aritmètica d'aquests per la població de 2011

234 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 106: Ingressos corrents per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000 1200

Ingressos corrents: Mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 107: Evolució dels ingressos corrents per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20 40 60 80 100 120

Ingressos corrents: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

235 Els municipis actuals com a base de l’administració local Despeses corrents

Les despeses corrents estan formades per totes aquelles comptabilitzades en els capítols 1 a 4 del pressupost municipal. Les més importants, capítol 1, son les de personal abastant els altres capítols necessitats també importants com lloguers, manteniment d’aquells béns necessaris per desenvolupar les activitats municipals i les transferències corrents que han d’efectuar els ajuntaments. Aquí (veure quadre 116) si que el creixement més gran ha estat en els petits municipis que quasi han igualat (entre tots) l’augment de l’ajuntament de Lleida. Tanmateix, però, és important fer dues observacions: 1) Aquest major increment de les despeses queda, en part, compensat pel major augment (comentari anterior corresponent al quadre 115) en els ingressos, si fem una anàlisi comparativa amb els altres grups de municipis. Es tracta, fonamentalment, d’analitzar la despesa en comparació amb les altres magnituds (endeutament, dèficit) no quedar-nos en el valor absolut d’aquesta. Si aquesta despesa, encara que hagi anat a l’alça, no ha empitjorat la ràtio d’endeutament o el dèficit pressupostari (estats que veurem més endavant)no és motiu de preocupació i significa que l’ajuntament pot fer front a aquest nivell de despeses. 2) Els ajuntaments petits tenen un cost unitari fix més alt que els ajuntaments grans, és a dir, la gestió dels expedients municipals, actes, notificacions, exposicions al públic, etc. tenen un procediment reglat igual per uns que per altres, la qual cosa farà que el cost unitari de la seva gestió, el nombre d’expedients és bastant més petit, sigui més alt. A la vegada molts serveis que han de contractar moltes vegades i alguns béns d’equip, els han de pagar també al mateix preu que el que paga un ajuntament gran. Per tant, en aquest augment important de les despeses hi juga el tenir aquest cost unitari fix més alt i també, com és evident, la consolidació de les tasques locals en els municipis petis.

Quadre 116. Evolució de les despeses corrents en euros per municipis segons nombre d’habitants

Taxa anual Despeses Taxa acumulativa corrents per Nombre creixement de creixement habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 7.956.997 9.815.288 10.904.658 11.149.267 10.297.990 29,42% 6,660% 939,80 De 250 a 499 13.013.450 16.418.546 17.183.377 17.687.388 16.298.294 25,24% 5,788% 851,16 De 500 a 999 21.966.331 24.526.406 25.657.099 27.254.586 24.204.506 10,19% 2,455% 754,98 De 1000 a 2499 40.881.327 46.466.386 50.792.867 52.404.410 49.009.461 19,88% 4,638% 729,10 De 2500 a 4999 23.426.413 25.210.594 27.403.692 26.737.040 25.936.482 10,71% 2,577% 665,84 De 5000 a 19999 96.723.462 101.538.546 105.369.130 104.541.958 103.179.151 6,67% 1,628% 745,59 Lleida 121.003.389 126.856.044 140.554.814 136.419.781 138.372.591 14,35% 3,410% 958,28 Total 324.971.370 350.831.811 377.865.637 376.194.430 367.298.475 13,02% 3,108% 812,63

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) La despesa corrent per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de despeses corrents per la població de 2011

236 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 108: Despeses corrents anuals per habitant i any segons grandària de municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000

Despeses corrents: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 109: Evolució de les despeses corrents per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150

Despeses corrents: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

237 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Estalvi brut

La diferencia entre els ingressos corrents (quadre 115) i les despeses corrents (quadre 116) és el que s’anomena l’estalvi brut (quadre 117) i és una primera aproximació a la disponibilitat de recursos interns un cop s’ha fet front a les despeses de manteniment generades. Doncs bé, pel que fa a aquesta magnitud comptable la situació dels municipis petits és la més positiva del tots els grups. És curiós, a més, observar com l’estalvi brut per habitant (última columna del quadre 117) va decreixent a mesura que els ajuntaments guanyen població. Evidentment, que l’estalvi brut ha vingut empitjorant en aquest últims anys, per un lloc o altre s’han de notar, s’han de veure, els efectes de la crisi i si en les economies familiars l’estalvi ha caigut lògic és que també en l’administració, en aquest cas concret els ajuntaments de la província de Lleida, presentin la situació que presenten.

De totes maneres i encara que no hem passat a analitzar encara l’estalvi net (ho farem immediatament) no deixa ser important que els municipis presentin les xifres que reflecteixen el quadre 117 i que sigui el grup dels ajuntaments més petits, tal com hem ja assenyalat, el que els presenti millor. Clar que si es perllonga per molt temps la reforma financera municipal que des de fa temps es ve reclamant i les polítiques d’austeritat continuen endarrerint l’inici de la recuperació, aquesta situació no podrà continuar i es podria passar a xifres d’estalvi brut negatiu.

Quadre 117 - Evolució estalvi brut en euros per municipis segons nombre d’habitants Taxa anual acumulativa Estalvi brut Taxa de per Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2001-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 3.119.275 1.953.326 1.912.692 2.721.472 1.827.389 -41,41% -12,513% 216,26 De 250 a 499 4.164.168 3.790.459 4.364.536 3.371.977 2.773.099 -33,41% -9,664% 194,99 De 500 a 999 5.128.874 4.666.423 6.340.581 5.336.413 4.901.312 -4,44% -1,128% 161,08 De 1000 a 2499 19.010.757 7.679.596 8.798.899 7.279.312 5.174.121 -72,78% -27,771% 145,92 De 2500 a 4999 9.664.435 6.209.242 4.372.275 5.307.734 3.373.840 -64,43% -27,771% 148,71 De 5000 a 19999 18.495.347 17.112.447 16.042.764 15.201.840 12.873.343 -30,40% -8,661% 116,25 Lleida 19.387.311 18.091.141 4.223.090 16.194.437 9.569.154 -50,64% -16,182% 97,48 Total 78.790.166 59.502.634 46.054.837 55.413.185 40.492.259 -48,61% -15,331% 126,72

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) L'estalvi brut per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cincs anys de l'estalvi brut per la població de 2011

238 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 110: Estalvi brut anual per habitant i any segons els la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150 200 250

Estalvi brut: Estalvi anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 111: Evolució de l’estalvi brut anual per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Estalvi brut: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

239 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Passius financers (despeses)

Inclou aquest capítol la despesa destinada a amortització dels préstecs dels ajuntaments tant a curt com a mig i llarg termini (veure quadre 118) i, indistintament, si el crèdit és interior, espanyol, o contret amb alguna entitat financera estrangera (molt probablement en el cas dels 231 municipis de la província totes aquestes despeses corresponen a crèdits interiors, en tot cas el dubte pot estar a la capital o a algun dels ajuntaments de 5.000 a 19.999 habitants).

Tots els grups de municipis presenten un increment d’aquestes amortitzacions al llarg del període considerat, malgrat que és de destacar el comportament dels municipis més petits, amb uns percentatges d’augment de els amortitzacions superior als més grans. Es podria pensar, en un principi, que això és degut al major endeutament (més endeutament més amortització), però no és pas així (veure els apartats d’endeutament, deute viu i ràtio d’endeutament), el que realment signifiquen aquestes dades és que als ajuntaments petits, en percentatge, es destinen més diners dels seus ingressos a amortitzar els crèdits contrets que no en els grans. Evidentment, que això és així perquè els ajuntaments petits tenen pràcticament impossible refinançar els seus deutes, la qual cosa els porta ja, d’entrada, a ajustar molt el seu apalancament.

Quadre 118: Evolució de les despeses de passius financers en euros per municipis segons nombre d’habitants Taxa anual Despesa Taxa de acumulativa de passius Nombre creixement creixement financers d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 habitant/any (1) Menys de 250 287.584 221.578 385.050 265.202 529.597 84,15% 16,492% 31,67 De 250 a 499 501.830 666.306 707.673 602.235 965.388 92,37% 17,770% 36,36 De 500 a 999 733.362 651.811 816.007 796.324 934.242 27,39% 6,239% 24,01 De 1000 a 2499 1.287.796 1.831.257 3.878.466 1.857.379 3.705.382 187,73% 30,241% 38,23 De 2500 a 4999 1.348.959 1.221.476 1.666.017 1.449.956 1.647.406 22,12% 5,124% 37,94 De 5000 a 19999 5.640.321 5.767.796 6.472.820 7.905.863 9.481.705 68,11% 13,866% 51,42 Lleida 4.962.192 4.938.038 5.911.339 6.439.033 7.177.966 44,65% 9,669% 42,52 Total 14.762.045 15.298.262 19.837.372 19.315.990 24.441.687 65,57% 13,435% 42,35

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) La despesa de passius financers per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica de la despesa passius financers per la població 2011

240 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 112: Despeses de passius financers per habitant i any segons grandària de municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 102030405060708090100

Despesa i passius financers: Passiu per habitant 2011 (euros)

Gràfic 113: Evolució de les despeses de passius financers per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

100 120 140 160 180 200 220 240 260 280

Despesa i passius financers: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

241 Els municipis actuals com a base de l’administració local Estalvi net

L’estalvi net (quadre 119) l’obtenim de restar a l’estalvi brut (quadre 117) l’import de les despeses en passius financers (quadre 118). La baixada d’aquesta magnitud és general a tots els grups de municipis, evidència significativa dels efectes directes de la crisi econòmica financera. Es fa molt difícil, en les actuals circumstàncies a l’espera urgent d’una nova llei de finançament municipal, fer una política fiscal per intentar minvar aquests efectes. Els serveis municipals creixent i el seu manteniment es cada cop més car i encara que els impostos censals (IBI, IAE i Impost de Vehicles de Tracció Mecànica) tinguin any rere any un creixement positiu sense augmentar la pressió fiscal al ciutadà local és gairebé inviable fer front a les obligacions ordinàries del municipi.

De totes maneres, un cop més en aquest apartat de l’estalvi net el millor comportament és el dels municipis més petits, si que és cert que tots els grups presenten unes taxes de creixement negatives, però les més petites, dins d’aquesta generalitat negativa, són les dels grups amb demografia més baixa. És de destacar aquest comportament millor de l’estalvi net en els municipis petits front els més grans perquè d’entrada els situa en una posició més favorable de cara a un autofinançament o a un finançament menys dependent dels agents externs. També es veritat que la capacitat d’endeutament dels municipis petits és inferior a la dels més grans i això els porta a obtenir més recursos interns per fer front a les despeses tan ordinàries com més irregulars. L’actual situació econòmica, però, obliga a canviar radicalment la gestió financera municipal i l’autofinançament (estalvi) passa a tenir un protagonisme superior. Els ajuntaments hauran de tenir cura d’aquesta nova forma de gestió.

Quadre 119: Evolució de l’estalvi net en euros per municipis segons nombre d’habitants Taxa anual Taxa de acumulativa de Estalvi net per Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 2.831.691 1.733.756 1.529.651 2.458.281 1.297.792 -54,13% -17,704% 184,59 De 250 a 499 3.662.338 3.124.153 3.656.863 2.769.742 1.807.711 -50,64% -16,181% 158,62 De 500 a 999 4.395.512 4.014.612 5.524.574 4.540.090 3.967.070 -9,75% -2,531% 137,07 De 1000 a 2499 17.722.961 5.848.340 4.920.433 5.421.933 1.468.739 -91,71% -46,346% 107,69 De 2500 a 4999 8.135.476 4.987.766 2.706.258 3.857.779 1.726.434 -78,78% -32,128% 110,77 De 5000 a 19999 12.855.026 11.344.651 9.569.943 7.295.977 3.391.638 -73,62% -28,331% 64,82 Lleida 14.425.119 13.153.103 -1.688.249 9.755.404 2.391.187 -83,42% -36,192% 54,96 Total 64.030.129 44.206.380 26.219.473 36.099.205 16.052.583 -74,93% -29,240% 84,38

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) L'estalvi net per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de l'estalvi net per la població de 2011

242 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 114: Estalvi net anual per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150 200 250

Estalvi net: Estalvi anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 115: Evolució de l’estalvi net per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Estalvi net: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

243 Els municipis actuals com a base de l’administració local Ingressos de capital no financers

Els ingressos de capital no financers (quadre 120) estan formats pels capítols 6 i 7 dels ingressos. El capítol 6 engloba aquells ingressos provinents de la venta de actius reals propietat de l’ajuntament i el capítol 7 el formen els ingressos de caràcter no tributari que les entitats locals perceben (regularment d’altres administracions), sense contraprestació de cap mena, destinats a finançar operacions de capital. Per operacions de capital s’entenen, per exemple, tot el que és urbanització del municipi, per tant, totes les subvencions que als ajuntaments els hi arriben via Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) es comptabilitzen en aquest capítol. La situació dels petits municipis també és bona en aquest apartat malgrat que aquí si que hem de fer una obligada precisió. Els grans beneficiaris del PUOSC són els municipis petits més que els grans, donat que normalment les obres d’urbanització no regulades per la Llei d’urbanisme es financen via expedient de Contribucions Especials. Això suposa un comportament molt millor del capítol 7 en els municipis amb menys població que en la resta. No hem pogut obtenir informació de l’evolució en els anys que estem considerant de les Contribucions Especials per tal de constatar molt millor aquesta diferència que estem descrivint, d’una major participació d’aquestes contribucions en els ajuntaments grans per tal de compensar la seva menor participació en els ingressos per transferències de capital.

Quadre 120: Ingressos de capital no financers en euros per municipis segons nombre d’habitants Ingressos de Taxa anual capital no Taxa acumulativa financers per creixement creixement habitant/any Nombre d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 9.447.011 9.791.950 13.595.066 16.094.701 11.826.734 25,19% 5,777% 1139,13 De 250 a 499 9.547.652 11.787.690 15.070.752 18.578.122 16.712.186 75,04% 15,023% 757,13 De 500 a 999 10.182.069 13.589.178 20.110.395 21.304.377 13.296.778 30,59% 6,900% 479,36 De 1000 a 2499 16.360.204 17.800.805 27.820.906 24.478.043 22.258.574 36,05% 8,001% 330,89 De 2500 a 4999 3.166.090 3.611.852 15.028.668 13.751.928 7.091.471 123,98% 22,336% 220,63 De 5000 a 19999 18.897.390 15.279.600 47.218.656 33.497.860 8.980.855 -52,48% -16,971% 180,62 Lleida 24.001.034 21.048.722 44.621.366 23.327.452 12.704.774 -47,07% -14,703% 181,63 Total 91.601.449 92.909.798 183.465.807 151.032.483 92.871.372 1,39% 0,345% 276,68

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) La xifra d'ingressos de capital no financers no financers habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels ingressos dels cinc anys per la població de 2011

244 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 116: Ingressos no financers per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000 1200

Ingressos no financers: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 117: Evolució dels ingressos no financers per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150 200 250

Ingressos no financers: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

245 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Autofinançament

L’autofinançament (quadre 121) suposa la capacitat que té un ajuntament per poder finançar les seves obligacions amb recursos propis sense tenir que anar a comprar (crèdit) diner en el mercat monetari, bancs i caixes, i està format per la suma de l’estalvi net (quadre 119) més els ingressos de capital no financers (quadre 120). Una ullada al quadre núm. 7 confirma el que havíem anticipat al parlar de l’estalvi net, encara que en l’últim exercici de 2011 hi ha una baixada de l’autofinançament en tots els grups els tres amb població més petita són els que conserven una taxa positiva d’increment, tant interanual com acumulativa, de l’autofinançament. És natural que un millor estalvi net comporti, al mateix temps, una més gran capacitat d’autofinançar-se.

Més tard, tant al parlar de l’endeutament com en el capítol de les conclusions finals, encara que insistirem sobre aquest punt, si que anticipem que aquest millor autofinançament dels més petits, acompanyat d’un menor endeutament, tal com veurem en els apartats pertinents, palesa que en cap moment ells tenen algun tipus de responsabilitat en els dos grans desequilibris de l’economia espanyola i que han provocat l’anunciada reforma de la Llei de bases de Règim Local. Pel que fa al dèficit i al deute públic, el comportament pressupostari d’aquests petits ajuntaments és excel·lent.

Quadre 121: Evolució autofinançament en euros per municipis segons nombre d’habitants Auto- Taxa anual finançament Taxa de acumulativa de per Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 12.280.709 11.525.706 15.124.716 18.552.981 13.126.538 6,89% 1,679% 1.323,91 De 250 a 499 13.209.990 14.911.842 18.727.614 21.347.864 18.519.897 40,20% 8,814% 915,75 De 500 a 999 14.577.580 17.603.790 25.634.968 25.844.466 17.263.848 18,43% 4,319% 616,43 De 1000 a 2499 34.083.165 23.649.145 32.741.340 29.899.976 23.727.313 -30,38% -8,657% 438,58 De 2500 a 4999 11.301.565 8.599.619 17.734.926 17.609.707 8.817.904 -21,98% -6,015% 331,40 De 5000 a 19999 31.752.416 26.624.252 56.788.599 40.793.837 12.372.494 -61,03% -20,992% 245,44 Lleida 38.426.153 34.201.825 42.933.117 33.082.856 15.095.961 -60,71% -20,830% 236,59 Total 155.631.578 137.116.178 209.685.281 187.131.688 108.923.955 -30,01% -8,535% 361,06

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) L'autofinançament per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de l'autofinançament per la població de 2011

246 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 118: Autofinançament per habitant i any segons grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Autofinançament: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 119: Evolució de l’autofinançament per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 25 50 75 100 125 150

Autofinançament: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

247 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Despeses de capital no financeres

Integren aquest apartat les despeses en inversions reals, és a dir, creació d’infraestructures i adquisició de béns de naturalesa inventariable, i les transferències de capital fetes pels mateixos ajuntaments, recursos destinats a finançar operacions de capital (quadre 122). Són sorprenents los resultats, també en aquest capítol els millors són els dels ajuntaments petits. Observant l’última columna del quadre 122 es constata que a mesura que els municipis guanyen en població va empitjorant la ràtio per habitant/any. No cal insistir que es tracta d’una despesa d’inversió, no d’una despesa corrent o consumptiva, és a dir diners destinats a la creació de capital bàsic pel municipi.

Cal relacionar aquesta despesa amb la de l’endeutament, perquè es pot pensar que aquesta més bona situació de la inversió en els municipis petits és degut al seu major grau d’endeutament, però no és pas així, la qual cosa fa encara més destacable els resultats del quadre 122. Evidentment, que caldria tenir tota la informació de les diferents partides que configuren aquest dos capítols pressupostaris, però d’entrada no hem pas de silenciar els números que surten d’analitzar el total dels capítols.

Quadre 122: Evolució despeses capital no financeres en euros per municipis segons nombre d’habitants

Taxa anual Despeses acumulativa capital no Taxa de de financeres creixement creixement habitant/any Nombre d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 20007-2011 (1) Menys de 250 13.174.504 11.757.386 15.068.278 19.094.720 13.471.382 2,25% 0,559% 1.360,58 De 250 a 499 12.834.882 15.398.263 18.475.072 22.899.342 19.185.778 49,48% 10,572% 937,68 De 500 a 999 16.861.367 18.158.277 26.361.922 28.598.507 18.648.741 10,60% 2,551% 663,48 De 1000 a 2499 34.877.914 30.230.609 38.905.061 33.349.530 28.670.780 -17,80% -4,781% 505,34 De 2500 a 4999 11.993.992 8.550.342 20.811.967 17.482.481 10.164.216 -15,26% -4,054% 356,96 De 5000 a 19999 57.197.622 42.673.898 62.902.504 52.730.159 13.448.532 -76,49% -30,366% 333,83 Lleida 40.867.419 21.745.981 65.846.555 37.591.005 15.185.961 -62,84% -21,924% 261,87 Total 187.807.701 148.514.756 248.371.360 211.745.744 118.775.391 -36,76% -10,823% 413,84

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) Les xifres de despeses de capital no financeres habitant/any s'obtè de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de despeses per població 2011

248 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 120: Les despeses de capital no financer per habitant segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Despeses capital no financer: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 121: Evolució de les despeses de capital no financer per municipi segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150

Despeses capital no financer: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

249 Els municipis actuals com a base de l’administració local Capacitat/necessitat de finançament extern

Mesura aquesta dada si l’ajuntament pot finançar-se amb els seus propis recursos o té que acudir al finançament extern (quadre 123) i en quina quantitat o fa si és necessària aquesta compra (crèdit) de diner en el mercat monetari. S’obté de restar a l’autofinançament (quadre 121) les despeses en capital no financer (quadre 122). Aquí els resultats són més desiguals i els millors resultat es donen en els extrems dels grups de municipis observats.

Hi ha una millora, encara que en tots els casos hi ha necessitat de finançament extern, en els municipis de menys de 250 habitants, els més petits, i en els de 5.000 a 19.999 i a Lleida capital. Una observació, de totes maneres, cal fer en aquest apartat. És evident que és pràcticament impossible que un ajuntament pugui fer front a les despeses corrents i d’inversió només amb els recursos propis, forçosament s’ha d’acudir sempre al finançament via crèdit, la qual cosa significa que el perill no està en aquesta necessitat de finançament extern, sinó en el nivell d’aquest, en l’endeutament (veure apartats d’endeutament, deute viu i ràtio d’endeutament) que ha de guardar relació amb el nivell pressupostari dels ajuntaments. És per aquest motiu, tal qual analitzarem més endavant, que la limitació que s’estableix reglamentàriament no és en relació al volum d’aquest finançament extern, sinó al percentatge que el deute viu municipal representa sobre el total d’ingressos corrents (capítols 1 a 5 d’ingressos).

Quadre 123: Evolució de la capacitat/necessitat de finançament extern en euros per municipis segons nombre d’habitants Capacitat/necessitat Taxa de de finançament Nombre variació extern habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 (1) Menys de 250 -893.796 -231.680 56.438 -541.738 -344.844 61,42% -36,67 De 250 a 499 375.108 -486.421 252.542 -1.551.479 -665.881 -277,50% -21,92 De 500 a 999 -2.283.788 -554.487 -726.953 -2.754.041 -1.384.893 -39,36% -47,06 De 1000 a 2499 -794.749 -6.581.465 -6.163.722 -3.449.553 -4.943.467 -52,20% -66,75 De 2500 a 4999 -692.427 49.277 -3.077.041 127.226 -1.346.312 -94,43% -25,55 De 5000 a 19999 -25.445.205 -16.049.647 -6.113.905 -11.936.322 -1.076.038 95,77% -88,39 Lleida -2.441.266 12.455.844 -22.913.438 -4.508.149 -90.000 96,31% -25,28 Total -32.176.123 -11.398.578 -38.686.079 -24.614.056 -9.851.436 0,01 -52,78

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) La capacitat/necessitat de finançament habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cincs anys per la població de 2011

250 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 122: Capacitat o necessitat de finançament extern per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

-100 -80 -60 -40 -20 0 Capacitat o necessitat de finançament extern: mitjana anual per habitant 2007- 2011(euros)

Variació neta en actius financers

Aquesta variació neta d’actius financers s’obté de restar els ingressos per aquest concepte (capítol 8 d’ingressos) de les despeses del mateix ordre (capítol 8 de despeses). En els ingressos es comptabilitzen els obtinguts per la venda de títols de deute, accions i obligacions, així com també els ingressos procedents de reintegraments de préstecs concedits i els de dipòsits i fiances constituïts, mentre que en les despeses el que es comptabilitza són les realitzades per la compra d’actius financers (títols de renda fixa i variable), així com la constitució de dipòsits i fiances que els hi siguin exigits a les Entitats locals i també, si és el cas, les bestretes i préstecs al personal municipal. Per la naturalesa d’aquestes operacions no ens ha d’estranyar que en alguns casos la data sigui zero (quadre 124) i és molt significativa la baixa ràtio per habitant i any, en tots els grups, d’aquesta variació neta d’actius financers. Tanmateix, i pel que fa a la finalitat del treball, el comportament comparatiu dels petits municipis, no tenen aquests una situació ni diferent ni pitjor que als de la resta, sinó millor, encara que sigui per poques dècimes, degut, com hem comentat, a la naturalesa pròpia d’aquestes operacions.

251 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 124: Evolució de la variació neta en actius financers en euros per municipis segons el nombre d’habitants

Taxa de Variació neta millora 2007- actiu habitant/any Nombre d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2011 (1) Menys de 250 -7.984,72 2.741,69 25.560,95 -8.000,00 6,00 100,08% 0,23 De 250 a 499 1.059,13 -3.100,00 -2.346,58 151.403,45 162.391,17 15232,51% 3,27 De 500 a 999 864,76 -9.398,03 0,00 0,00 -215.500,00 -25020,21% -1,37 De 1000 a 2499 0,00 0,00 207,36 0,00 0,03 ______0,00 De 2500 a 4999 0,00 -36.000,00 0,00 0,00 0,00 ______-0,19 De 5000 a 19999 45.996,58 236,80 1.353,16 116,78 1.889,00 -95,89% 0,07 Lleida 4.927,36 8.873,14 2.955,25 -125.119,55 90.000,00 1726,54% -0,03 Total 44.863 -36.646 27.730 18.401 38.786 -13,55% 0,04

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) Les xifres de la variació neta actius habitant/any s'obtenen de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de les variacions per la població de 2011

Gràfic 123: Variació neta dels actius per habitant segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variació neta d'actius: disponibilitat mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

252 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Endeutament

El quadre 125 mostra l’evolució de l’endeutament en tots els grups municipals en el període de temps que venim considerant, concretament el capítol 9 de l’estat d’ingressos derivats de préstecs rebuts, tant d’entitats financeres de l’interior com de l’exterior. També es comptabilitzen en aquest capítol els ingressos que es poden obtenir per l’emissió de títols de deute públic, via de finançament legalment permesa per als ajuntaments però que en el cas de la província de Lleida no n’hi ha cap que fins ara hagi utilitzat aquest mecanisme per finançar-se, per tant, aquest endeutament reflexa, exclusivament, el crèdit anual que han subscrit els municipis. Insistim en aquesta precisió del crèdit anual perquè no hem d’oblidar que estem analitzant els ingressos y les despeses liquidades pressupostàriament cada any, la qual cosa significa que aquestes xifres no són el total d’endeutament que tenien els ajuntaments a 31 de desembre de cada anualitat considerada (més endavant si que al parlar de deute viu farem referència al total de deute financer).

Els resultats d’aquest quadre són del tot coherents també amb una millor situació, del total de municipis, dels més petits. Hem d’explicar, ràpidament, els números de l’ajuntament de Lleida sobretot els de l’any 2011 on resulta que durant l’esmentat exercici no va subscriure cap crèdit, és a dir, no va acudir al finançament extern via crèdit. Això és així perquè el govern central va establir que els ajuntaments amb una ràtio d’endeutament superior al 75% (qüestió que s’analitza amb detall a l’apartat de la ràtio d’endeutament) no podien subscriure cap crèdit. Possiblement algun ajuntament de 1.000 fins a 19.999 habitants (els trams tercer, quart i cinquè) es troba amb la mateixa prohibició per superar aquesta barrera del 75%. Naturalment, el fet de no poder-se endeutar fa que la ràtio per habitant/any millori, sigui baixa, però si tenim en compte el que hem assenyalat aquesta millora no es pot identificar amb una millora automàtica de la gestió, sinó a una prohibició legal per no fer més gran l’endeutament.

Un cop més la millor situació la presenten els ajuntaments petits i és important destacar aquest fet perquè no els fa per res culpables del fort endeutament públic i, del seu derivat, del dèficit públic. Per res ells són protagonistes dels desequilibris més importants que mostra l’economia espanyola i en aquest aspecte no és pot dir que la negligència ha presidit la seva gestió. Si que es pot dir que com que la capacitat d’un ajuntament petit per endeutar-se és inferior a la d’un ajuntament mitjà o gran no corren el perill d’afeccionar-se a anar a comprar diner, però l’evidència és la que és i sense considerar la capacitat el seu endeutament anual és el més petit de tots.

253 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 125: Evolució de l’endeutament en euros per municipis segons nombre d’habitants Taxa anual Taxa de acumulativa de Endeutament Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-1011 (1) Menys de 250 405.600 278.448 162.339 550.465 424.363 4,63% 1,137% 34,15 De 250 a 499 415.702 646.913 339.163 2.746.812 1.184.824 185,02% 29,933% 56,32 De 500 a 999 944.715 505.673 1.109.403 4.113.370 1.604.140 69,80% 14,153% 50,56 De 1000 a 2499 1.769.224 4.829.187 8.046.601 7.423.719 5.243.468 196,37% 31,208% 83,13 De 2500 a 4999 943.876 1.928.740 4.893.810 1.014.194 1.346.312 42,64% 9,284% 52,39 De 5000 a 19999 16.647.023 17.190.844 16.060.260 9.114.882 6.487.336 -61,03% -20,990% 95,50 Lleida 4.800.000 4.937.000 18.563.000 6.000.000 0,00 -100,00% _____ 40,89 Total 25.926.140 30.316.806 49.174.576 30.963.441 16.290.444 -37,17% -10,967% 69,03

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres del 2011 són les pressupostades. (1) Les xifres de l'endeutament per habitant/anys s'obtenen de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys d'endeutament per la població 2011

Gràfic 124: Endeutament per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

020406080100

Endeutament: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

254 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 125: Evolució de l’endeutament per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300

Endeuament: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

255 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Saldo financer

El saldo financer (quadre 126) s’obté de sumar l’endeutament i la variació neta d’actius financers i representa els recursos de procedència financera que l’ajuntament té conjuntament amb les monetaris procedents dels impostos per finançar-se. Si en aquest saldo financer hi entra l’endeutament, és lògic que les ràtios més grans estiguin en els municipis també més grans que són, tal qual hem vist en l’apartat anterior, els que tenen un endeutament més gran. Les ràtios que mostren l’última columna del quadre 126 es mouen dins d’una forquilla que podem considerar com a plenament normal sobretot tenint en compte el que hem assenyalat en l’apartat de l’estalvi net.

El total disponible pel finançament i, per tant, per poder fer front a tot tipus de despesa, l’integren l’estalvi net i aquest saldo financer i si es comparen les ràtios del quadre 126 amb les de l’estalvi net, quadre 119, constatarem que aquestes últimes són bastant superiors a les del saldo financer, la qual cosa significa que malgrat l’endeutament dels municipis més grans el percentatge més alt que es disposa per cobrir totes les despeses té el seu origen més en els ingressos ordinaris que no en els recursos externs. Aquesta diferència entre les xifres del quadre de l’estalvi net, quadre 119, i les del quadre 126 són més grans en els municipis petits que en els més grans, la qual cosa parla, un cop més, d’una salut més bona en aquells que no en aquests.

Quadre 126: Evolució del saldo financer en euros per municipis segons nombre d’habitants Taxa anual Saldo Taxa de acumulativa de financer Nombre creixement creixement habitant/any d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2007-2011 (1) Menys de 250 397.615 281.190 187.900 542.465 424.369 6,73% 1,641% 34,38 De 250 a 499 416.761 643.813 336.816 2.898.215 1.347.216 223,26% 34,087% 59,59 De 500 a 999 945.580 496.275 1.109.403 4.113.370 1.388.640 46,86% 10,084% 49,19 De 1000 a 2499 1.769.224 4.829.187 8.046.808 7.423.719 5.243.468 196,37% 31,208% 83,13 De 2500 a 4999 943.876 1.892.740 4.893.810 1.014.194 1.346.312 42,64% 9,284% 52,20 De 5000 a 19999 16.693.020 17.191.081 16.061.613 9.114.999 6.489.225 -61,13% -21,049% 95,58 Lleida 4.804.927 4.945.873 18.565.955 5.874.880 90.000 -98,13% -63,005% 40,86 Total 25.971.003 30.280.160 49.202.306 30.981.842 16.329.230 -37,13% -11,853% 69,08

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) La despesa corrent per habitant/any s'obté de dividir la mitjana aritmètica dels cinc anys de despeses corrents per la població de 2011

256 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 126: Saldo financer per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20406080100

Saldo financer: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

Gràfic 127: Evolució del saldo financer per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 50 100 150 200 250 300 350

Saldo financer: Evolució 2007 a 2011 (2007=base 100)

257 Els municipis actuals com a base de l’administració local Dèficit o superàvit pressupostari

És aquesta l’última partida del que s’anomena compte financer i s’obté de sumar la capacitat/necessitat de finançament extern i el saldo financer. Una dada positiva d’aquesta suma assenyala que aquell any el pressupost s’ha tancat amb superàvit i una suma negativa, al contrari, ens indica un tancament amb dèficit. Aquí sí que la situació més dolenta és la presenten els municipis més petits. Malgrat tot, si se observa l’evolució que aquesta ha tingut en els 5 anys observarem que s’ha entrat, i no s’ha deixat, en una dinàmica positiva que ha suposat arribar a una taxa de variació positiva superior al 100%. En l’últim any d’ingressos liquidats, 2010, només el grup d’ajuntaments de 5.000 a 19.999 habitants, van tancar l’exercici amb dèficit.

Quadre 127: Dèficit o superàvit pressupostari per municipis segons nombre d’habitants(€)

Nombre Taxa de variació Dèficit (-) superàvit d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 (+) habitant/any (1) Menys de 250 -496.180 49.510 244.338 726 79.519 116,03% -2,29 De 250 a 499 791.869 157.392 589.358 1.346.736 681.335 13,96% 37,67 De 500 a 999 -1.338.208 -58.212 382.449 1.359.329 3.747 100,28% 2,13 De 1000 a 2499 974.474 -1.752.278 1.883.086 3.974.165 300.001 69,21% 16,37 De 2500 a 4999 251.449 1.942.017 1.816.769 1.141.420 0 -100% 26,65 De 5000 a 19999 -8.752.186 1.141.435 9.947.708 -2.821.323 5.413.187 161,85% 7,19 Lleida 2.363.661 17.401.718 -4.347.483 1.366.731 0 -100% 15,58 Total -6.205.120 18.881.581 10.516.226 6.367.786 6.477.794 204,39% 16,30

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) Les xifres del dèficit o superàvit habitant/any són el resultat de dividir la mitjana aritmètica d'aquells pel nombre d'habitants de 2011

Gràfic 128: El dèficit/superàvit públic per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

-20 0 20 40 60 80 100

Dèficit/Superavit públic: mitjana anual per habitant 2007-2011(euros)

258 Els municipis actuals com a base de l’administració local Deute viu

Per deute viu municipal hem d’entendre només el financer, no el deute total, per saber aquest últim hauríem de sumar al financer el deute a proveïdors, és a dir el deute comercial, totes les factures pendents de pagar. La informació de la que és disposa és la que publica el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i fa referència exclusivament al deute financer; el primer any del que s’han publicat dades és el 2008.

Les dades del quadre 129 no presenten particularitats a destacar, excepte el petit salt a la baixa que hi ha entre els grups de 1.000 a 2.499 respecte del que va de 2.500 a 4.999, a mesura que anem avançant en grandària d’ajuntament creix el deute viu. Tanmateix, si que hem de fer com una mena de crit d’atenció al fort endeutament financer dels grups d’ajuntaments intermedis, dels que van dels 500 habitants als 4.999. Entenem que pot haver-hi el perill que de no canviar l’actual normativa de permetre un màxim endeutament financer del 75% dels ingressos ordinaris, alguns d’aquests municipis arribin ràpidament a aquest límit. El que és més important és dir que els ajuntaments més petits venen tenint un comportament, pel que fa a aquesta magnitud del deute viu, del tot correcta comparada amb la resta d’ajuntaments.

Quadre 128: El deute viu en milers d’euros Taxa anual acumulativa Rang municipis Taxa creixement creixement Deute viu per per població 2008 2009 2010 2011 2008-2011 2008-2011 habitant/any 2011 Menys de 250 1.805 1.870 2.041 2.149 19,03% 4,452% 201,42 De 250 a 499 6.451 6.047 7.293 6.975 8,12% 1,970% 268,27 De 500 a 999 7.637 7.958 10.019 11.067 44,92% 9,719% 337,99 De 1000 a 2499 18.622 22.305 28.089 28.291 51,92% 11,021% 430,53 De 2500 a 4999 9.052 12.772 12.680 15.122 67,06% 13,689% 391,14 De 5000 a 19999 98.201 108.971 107.932 106.566 8,52% 2,065% 776,90 Lleida 112.742 130.587 130.231 127.816 13,37% 3,187% 923,42 Total 254.510 290.510 298.285 297.985 17,08% 4,021% 673,71

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són provisionals.

259 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 129: Deute viu per habitant i any segons la grandària dels municipis

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000

Deute viu: Deute per habitant 2011

Gràfic 130: Evolució del deute viu per municipis segons nombre d’habitants

Lleida

De 5000 a 19999

De 2500 a 4999

De 1000 a 2499

De 500 a 999

De 250 a 499

Menys de 250

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Deute viu: Evolució 2008 a 2011 (2008=base 100)

260 Els municipis actuals com a base de l’administració local Ràtio d’endeutament

L’article 53.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, determina que el nou endeutament anual màxim contret, sumat al volum total de capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i a llarg termini, no podrà generar en cap cas una ràtio d’endeutament municipal respecte a ingressos corrents liquidats l’any anterior major del 110%. S’ha de tenir en compte, però, que la Disposició Addicional Catorzena del Reial Decret-llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i financera per a la correcció del dèficit públic preveu la pròrroga per a l’any 2012 de l’article 14.2 del Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, en la redacció feta per la disposició final quinzena de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2011. Això significa que, per criteris de prudència, en l’exercici econòmic 2012, les entitats locals i les seves entitats dependents classificades en el sector administracions públiques podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per al finançament d’inversions, quan el volum total del capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i llarg termini no excedeixi del 75% dels ingressos corrents liquidats o meritats, segons la liquidació del pressupost de l’exercici 2011 i, si s’escau, les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats, amb subjecció, si es procedent, al text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a la normativa d’estabilitat pressupostària.

El primer que hem de destacar del quadre 128 és que any rere any la millor ràtio la tenen els ajuntaments petits (fins als grup de municipis de 5.000 habitants tots els anteriors amb menys població tenen una ràtio d’endeutament molt inferior al 75 % permès), amb la qual cosa tornem a repetir que ells no poden ser els principals castigats per les polítiques d’austeritat i de manca de despesa pública. No només les seves ràtios són les més petites, sinó que la seva volatilitat, diferència anual de la ràtio, és també molt minsa. Els ajuntaments petits, en definitiva, no estan endeutats.

Quadre 129: Ràtio d’endeutament per municipis segons nombre d’habitants Percentatge que el deute Percentatge que el deute Percentatge que el deute Percentatge que el deute viu 2008 representa sobre viu 2009 representa sobre viu 2010 representa sobre viu 2011 representa sobre Nombre els ingressos corrents els ingressos corrents els ingressos corrents els ingressos corrents d’habitants 2007 2008 2009 2010 Menys de 250 16,30 15,89 15,92 15,49 De 250 a 499 37,55 29,92 33,85 33,12 De 500 a 999 28,19 27,26 31,31 33,96 De 1000 a 2499 31,09 41,19 47,14 47,40 De 2500 a 4999 27,50 40,65 39,90 47,19 De 5000 a 19999 85,23 91,84 88,90 88,99 Lleida 80,31 90,09 89,95 83,75 Total 63,03 70,80 70,36 69,04

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques

261 Els municipis actuals com a base de l’administració local La formació bruta de capital municipal

Determinant del tot és el resultat de l’anàlisi de la informació del quadre 130 que posa de manifest la formació bruta municipal i que és el resultat de restar als ingressos procedents de la venda de béns de capital (solars, finques rústiques, habitatges, locals de negoci, immobles en general) les despeses ocasionades per la creació d’infraestructures i adquisició de béns de naturalesa inventariable i que van des de la despesa en reposició, manteniment i formació de nous béns de capital fins a les despeses en inversions de caràcter immaterial.

El comportament dels municipis petits es positiu, és a dir, l’evolució de la formació bruta de capital en els cinc anys estudiats ha estat positiva, ha augmentat aquesta, tot el contrari dels municipis a partir dels mil habitants on ha caigut. S’ha de tenir en compte que un saldo negatiu d’aquesta magnitud significa que no només baixa la formació de capital – es redueix l’estoc de capital- sinó que perden patrimoni municipal, ja sigui en forma de solars ja sigui en forma de construccions. Es podria mantenir que la desinversió és una forma de finançar-se, més en aquest anys de turbulències econòmiques i financeres, però no és cert aquest argument ja que la liquiditat que s’obté al passar d’un actiu real a un altre monetari és puntual i com que no és per fer front a una despesa de nova inversió sinó a una necessitat de pagament o de consum la descapitalització de l’ajuntament és més que evident. A més, és cau en una mena de vici, en lloc de finançar-se via estalvi net és fa a través d’aquests ingressos obtinguts per la venda de patrimoni, la qual cosa significa que l’estalvi acaba perdent el que són el que és la seva principal funció.

El que els ajuntaments petits presentin un component inversionista molt millor que els ajuntaments grans, i això és fa amb un més petit endeutament, avala encara més la tesi que estem mantenint d’una situació econòmica financera millor dels municipis amb menys població respecte als de més i no resulta ni just ni equitatiu carregar sobre ells els costos de l’austeritat i l’ajustament tant del deute públic com del dèficit.

Quadre 130: La formació bruta municipal en euros Taxa anual Taxa de acumulativa de Formació bruta de Nombre creixement creixement 2007- capital per d’habitants 2007 2008 2009 2010 2011 2007-2011 2011 habitant/any (1)

Menys de 250 12.908.087 11.564.894 14.760.111 18.860.657 13.247.669 2,63 0,651 248,39

De 250 a 499 12.279.474 14.785.371 17.903.615 22.741.989 18.319.694 49,19 10,519 193,46

De 500 a 999 16.123.400 16.806.809 25.679.230 28.421.649 17.824.445 10,55 2,540 108,87

De 1000 a 2499 32.923.450 28.865.488 36.497.649 32.472.424 27.270.879 -17,17 -4,600 83,00

De 2500 a 4999 11.299.726 8.008.590 19.907.023 16.910.891 8.227.393 -27,19 -7,626 42,56

De 5000 a 19999 50.980.770 41.292.676 55.916.165 51.002.495 11.879.509 -76,70 -30,522 17,32

Lleida 30.503.558 15.738.425 65.450.022 35.454.196 6.206.729 -79,65 -32,837 8,97

Total 167.018.465 137.062.253 236.113.815 205.864.301 102.976.317 -38,34 -11,39 46,56

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Economia i Administració Públiques. Les xifres de 2011 són les pressupostades. (1) Les xifres de la formació bruta de capital per habitant/any s'obtenen de dividir la mitjana aritmètica de la inversió bruta per la població de 2011

262 Els municipis actuals com a base de l’administració local El compte financer municipal

Després d’analitzar l’evolució de les principals partides del pressupost dels ajuntaments, s’han elaborat els comptes financers de cadascun dels grups que es venen considerant. El resum s’exposa en els quadres que segueixen.

Quadre 131: El compte financer per als municipis de menys de 250 habitants (65 municipis)

Any 2007 2011 ∑ 5 anys Per habitant i any en euros

Ingressos Corrents 11.076.272 12.125.379 61.658.355 1.156,06

Despeses corrents (-) 7.956.997 10.297.990 50.124.200 939,8

Estalvi brut 3.119.275 1.827.389 11.534.155 216,26

Passius financers (-) 287.584 529.597 1.689.011 31,67

Estalvi net 2.831.691 1.297.792 9.845.144 184,59

Ingressos capital no financers (+) 9.447.011 11.826.734 60.755.462 1.139,13

Autofinançament 12.280.709 13.126.538 70.610.651 1.323,91

Despeses de capital no financeres (-) 13.174.504 13.471.382 72.566.270 1.360,58

Capacitat/necessitat de finançament extern -893.795 -344.844 -1.955.619 -36,67

Variació neta d'actius -7.984,72 6 12.324 0,23

Endeutament (+) 405.600 424.363 1.821.215 34,15

Saldo financer 397.615 424.363 1.833.539 34,38

Capacitat o necessitat de finançament (+) -893.795 -344.844 -1.955.619 -36,67

dèficit o superàvit públic -496.180 79.519 -122.080 -2,29

263 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 132: El compte financer per als municipis de 250 a 499 habitants (53 municipis)

Per habitant i Any 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 17.177.618 19.071.393 99.065.294 1.046,15 Despeses corrents (-) 13.013.450 16.298.294 80.601.055 851,16

Estalvi brut 4.164.168 2.773.099 18.464.239 194,99 Passius financers (-) 501.830 965.388 3.443.433 36,36

Estalvi net 3.662.338 1.807.711 15.020.806 158,63 Ingressos capital no financers (+) 9.547.652 16.712.186 71.696.401 757,13

Autofinançament 13.209.990 18.519.987 86.717.206 915,76 Despeses de capital no financeres (-) 12.834.882 19.185.778 88.793.337 937,68

Capacitat/necessitat de finançament

extern 375.108 -665.881 -2.076.130 -21,92 Variació neta d'actius 1.059 162.391 309.407 3,27 Endeutament (+) 415.702 1.184.824 5.333.414 56,32

Saldo financer 416.761 1.347.216 5.642.821 59,59 Capacitat o necessitat de finançament (+) 375.108 -665.881 -2.076.130 -21,92

Dèficit o superàvit públic 791.869 681.335 3.566.691 37,67

Quadre 133: El compte financer per als municipis de 500 a 999 habitants (44 municipis)

Per habitant i Any 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 27.095.205 29.105.818 149.982.532 916,06 Despeses corrents (-) 21.966.331 24.204.506 123.608.930 754,98

Estalvi brut 5.128.874 4.901.312 26.373.602 161,08 Passius financers (-) 733.362 934.242 3.931.746 24,01

Estalvi net 4.395.512 3.967.070 22.441.856 137,07 Ingressos capital no financers (+) 10.182.069 13.296.778 78.482.796 479,36

Autofinançament 14.577.580 17.263.848 100.924.652 616,43 Despeses de capital no financeres (-) 16.861.367 18.648.741 108.628.815 663,48

Capacitat/necessitat de finançament

extern -2.283.786 -1.384.893 -7.704.163 -47,05 Variació neta d'actius 865 -215.500 -224.033 -1,37 Endeutament (+) 944.715 1.604.140 8.277.301 50,56

Saldo financer 945.580 1.388.640 8.053.267 49,19 Capacitat o necessitat de finançament (+) -2.283.786 -1.384.893 -7.704.163 -47,05

Dèficit o superàvit públic -1.338.206 3.747 349.104 2,14

264 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 134: El compte financer per als municipis de 1.000 a 2.499 habitants (41 municipis)

Per habitant i 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 59.892.084 54.183.583 287.497.137 875,02 Despeses corrents (-) 40.881.327 49.009.461 239.554.451 729,10

Estalvi brut 19.010.757 5.174.122 47.942.686 145,92 Passius financers (-) 1.287.796 3.705.383 12.560.280 38,23

Estalvi net 17.722.961 1.468.739 35.382.406 107,69 Ingressos capital no financers (+) 16.360.204 22.258.574 108.718.532 331

Autofinançament 34.083.165 23.727.313 144.100.938 435,58 Despeses de capital no financeres (-) 34.877.914 28.670.780 166.033.895 505,34

Capacitat/necessitat de finançament

extern -794.749 -4.943.467 -21.932.957 66,75 Variació neta d'actius 0,00 0,03 207,00 0,00 Endeutament (+) 1.769.224 5.243.468 27.312.198 83,13

Saldo financer 1.769.224 5.243.468 27.312.405 83,13 Capacitat o necessitat de finançament (+) -794.749 -4.943.467 -21.932.957 66,31

Dèficit o superàvit públic 974.475 300.001 5.379.448 16,82

Quadre 135: El compte financer per als municipis de 2.500 a 4.999 habitants (12 municipis)

Per habitant i 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 32.910.848 29.310.322 157.461.748 814,56 Despeses corrents (-) 23.246.413 25.936.482 128.714.222 665,84

Estalvi brut 9.664.435 3.373.840 28.747.526 148,72 Passius financers (-) 1.348.959 1.647.406 7.333.813 37,94

Estalvi net 8.135.476 1.726.434 21.413.713 110,78 Ingressos capital no financers (+) 3.166.090 7.091.471 42.650.008 220,63

Autofinançament 11.301.566 8.817.905 64.063.721 331,41 Despeses de capital no financeres (-) 11.993.992 10.164.216 69.002.998 356,96

Capacitat/necessitat de finançament

extern -692.426 -1.346.311 -4.939.277 -25,55 Variació neta d'actius 0,00 0,00 -36.000,00 -0,19 Endeutament (+) 943.876 1.346.312 10.126.933 52,39

Saldo financer 943.876 1.346.312 10.090.933 52,20 Capacitat o necessitat de finançament (+) -692.427 -1.346.311 -4.939.277 -25,55

Dèficit o superàvit públic 251.449 1 5.151.656 26,65

265 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 136: El compte financer per als municipis de 5.000 a 19.999 habitants (15 municipis)

Per habitant i 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 115.218.809 116.052.494 591.077.988 861,84 Despeses corrents (-) 96.723.462 103.179.151 511.352.246 745,59

Estalvi brut 18.495.347 12.873.343 79.725.742 116,25 Passius financers (-) 5.640.321 9.481.705 35.268.505 51,42

Estalvi net 12.855.026 3.391.638 44.457.237 64,82 Ingressos capital no financers (+) 18.897.390 8.980.855 123.874.361 180,62

Autofinançament 31.572.416 12.372.493 168.331.598 245,44 Despeses de capital no financeres (-) 57.197.622 13.448.532 228.952.715 333,83

Capacitat/necessitat de finançament

extern -25.445.206 -1.076.039 -60.621.117 -88,39 Variació neta d'actius 45.997 1.889 49.592 0,07 Endeutament (+) 16.647.023 6.487.336 65.500.346 95,51

Saldo financer 16.693.020 6.489.225 65.549.938 95,58 Capacitat o necessitat de finançament (+) -25.445.206 -1.076.039 -60.621.117 -88,39

Dèficit o superàvit públic -8.752.186 5.413.187 4.928.821 7,19

Quadre 137: El compte financer municipis de més de 20.000 habitants (1 municipi)

Per habitant i 2007 2011 ∑ 5 anys any en euros Ingressos Corrents 140.390.700 147.941.745 730.671.751 1.055,76 Despeses corrents (-) 121.003.389 138.372.591 663.206.619 958,28

Estalvi brut 19.387.311 9.569.154 67.465.132 97,48 Passius financers (-) 4.962.192 7.177.966 29.428.568 42,52

Estalvi net 14.425.119 2.391.188 38.036.564 54,96 Ingressos capital no financers (+) 24.001.034 12.704.773 125.703.349 181,63

Autofinançament 38.426.153 15.095.961 163.739.913 236,59 Despeses de capital no financeres (-) 40.867.419 15.185.961 181.236.922 261,87

Capacitat/necessitat de finançament

extern -2.441.266 -90.000 -17.497.010 -25,28 Variació neta d'actius 4.927 90.000 -18.634 -0,03 Endeutament (+) 4.800.000 0,00 28.300.000 40,89

Saldo financer 4.804.927 90.000 28.281.366 40,86 Capacitat o necessitat de finançament (+) -2.441.266 -90.000 -17.497.010 -25,28

Dèficit o superàvit públic 2.363.661 0,00 10.784.356 15,58

266 Els municipis actuals com a base de l’administració local

ANNEX. Municipis integrants dels grups anlitzats segons la població municipal.

Grup de municipis de menys de 250 habitants , padró 2011

Municipi Població Municipi Població Abella de la Conca 181 Lladorre 244 Alcanó 233 Lladurs 197 Alòs de Balaguer 138 Llimiana 183 Arres 64 Llobera 210 Arsèguel 100 Massoteres 205 Aspa 224 Molsosa, La 116 Bausen 59 Montoliu de Segarra 196 Bellmunt d'Urgell 202 Montornès de Segarra 98 Biosca 222 Nalec 99 Bòrdes, Es 242 Oliola 230 Cabanabona 112 Oluges, Les 174 Cabó 94 Omellons, Els 241 Canejan 104 Omells de na Gaia, Els 146 Castell de Mur 186 Ossó de Sió 218 Castellar de la Ribera 156 Pinell de Solsonès 217 Cava 61 Pobla de Cérvoles, La 245 Ciutadilla 210 Pont de Bar, El 190 Clariana de Cardener 157 Prullans 234 Cogul, El 188 Riu de Cerdanya 113 Estamariu 123 Sant Esteve de la Sarga 138 Estaràs 170 Sant Guim de la Plana 195 Esterri de Cardós 77 Sarroca de Bellera 127 Farrera 140 Senterada 135 Floresta, La 168 Tarrés 108 Foradada 183 Tarroja de Segarra 175 Fulleda 105 Tírvia 160 Gósol 230 Tiurana 83 Granyanella 149 Torms, Els 171 Granyena de les Garrigues 172 Vansa i Fórnols, La 214 Granyena de Segarra 137 Vilamòs 189 Guixers 134 Vilanova de l'Aguda 236 Ivorra 120 Vilosell, El 203 Josa i Tuixén 136

267 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Grup de municipis de 250 a 499 habitants, padró 2011

Municipi Població Municipi Població Alàs i Cerc 366 Navès 277 Albagés, L' 449 Odèn 273 Alfés 331 Peramola 384 Algerri 450 Pinós 307 Alins 305 Prats i Sansor 284 Almatret 378 Preixana 426 Alt Àneu 450 Preixens 477 Avellanes i Santa Linya, Les 470 Puiggròs 314 Baix Pallars 382 Puigverd d'Agramunt 281 Baronia de Rialb, La 257 Ribera d'Ondara 459 Bassella 255 Riner 283 Bellaguarda 325 Salàs de Pallars 353 Bovera 332 Sanaüja 460 Coma i la Pedra, La 275 Sarroca de Lleida 433 Conca de Dalt 420 Sentiu de Sió, La 488 Cubells 400 Soleràs, El 369 Espluga Calba, L' 430 Soriguera 368 Espot 350 Sunyer 305 Fígols i Alinyà 282 Talavera 290 Gavet de la Conca 302 Torrebesses 300 Guimerà 320 Torre-serona 348 Guingueta d'Àneu, La 347 Vall de Cardós 404 Ivars de Noguera 357 Vallbona de les Monges 264 Juncosa 470 Valls d'Aguilar, Les 305 Llavorsí 373 Vilagrassa 471 Lles de Cerdanya 268 Vilanova de Meià 422

268 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Grup de municipis de 500 a 999 habitants, padró 2011

Municipi Població Municipi Població Àger 590 Organyà 929 Alamús, Els 748 Os de Balaguer 987 Albi, L' 860 Penelles 505 Barbens 896 Plans de Sió, Els 559 Belianes 578 Poal, El 645 Camarasa 949 Portella, La 754 Castellnou de Seana 745 Rialp 664 Castelló de Farfanya 559 Ribera d'Urgellet 975 Cervià de les Garrigues 808 Sant Martí de Riucorb 683 Coll de Nargó 607 Sant Ramon 552 Esterri d'Àneu 924 Sidamon 739 Fondarella 834 Sudanell 885 Granadella, La 759 Talarn 523 Granja d'Escarp, La 968 Tornabous 871 Llardecans 515 Torre de Cabdella, La 769 Maials 969 Torrefeta i Florejacs 634 Massalcoreig 581 Torrelameu 714 Menàrguens 903 Valls de Valira, Les 953 Montellà i Martinet 683 Vilaller 691 Montgai 720 Vilanova de Segrià 870 Montoliu de Lleida 505 Vila-sana 698 Olius 870 Vinaixa 574

Grup de municipis de 1000 a 2500 habitants, padró 2011

Municipi Població Municipi Població Aitona 2405 Miralcamp 1429 Albatàrrec 2040 Montferrer i Castellbò 1083 Albesa 1656 Naut Aran 1760 Anglesola 1389 Oliana 1942 Arbeca 2493 Palau d'Anglesola, El 2172 Artesa de Lleida 1524 Puigverd de Lleida 1422 Bellcaire d'Urgell 1356 Sant Guim de Freixenet 1111 Bell-lloc d'Urgell 2446 Sant Llorenç de Morunys 1032 Bellver de Cerdanya 2260 Seròs 1910 Bellvís 2404 Sort 2360 Benavent de Segrià 1553 Soses 1764 Bossòst 1168 Térmens 1521 Castelldans 1006 Torà 1343 Castellserà 1116 Torregrossa 2241 Corbins 1377 Torres de Segre 2146 Fuliola, La 1286 Vall de Boí, La 1076 Gimenells i el Pla de la Font 1179 Vallfogona de Balaguer 1847 Golmés 1691 Verdú 1006 Isona i Conca Dellà 1100 Vilanova de Bellpuig 1206 Ivars d'Urgell 1702 Vilanova de la Barca 1185 Les 1005

269 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Grup de municipis de 2.500 a 4.999 habitants, padró 2011

Municipi Població Alcoletge 3015 Alfarràs 3107 Alguaire 3097 Almenar 3605 Artesa de Segre 3828 Juneda 3482 Linyola 2712 Pobla de Segur, La 3246 Pont de Suert, El 2517 Ponts 2714 Rosselló 3030 Torrefarrera 4309

Grup de municipis de 5.000 a 19.999 habitants, padró 2011

Municipi Població Agramunt 5653 Alcarràs 8350 Almacelles 6662 Alpicat 6190 Balaguer 16877 Bellpuig 5000 Borges Blanques, Les 6034 Cervera 9390 Guissona 6552 Mollerussa 14705 Seu d'Urgell, La 13009 Solsona 9304 Tàrrega 17129 Tremp 6711 Vielha e Mijaran 5601

270 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Bibliografia

Alabert López, Marc (2011). Innovació, proximitat i serveis al municipi : el model Dipsalut. Girona : Documenta Universitaria : Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, 2011

Alberich González, Joan (2004). Construcció i anàlisi comparativa d'indicadors d'accessibilitat per als municipis de Catalunya / Joan Alberich González ; director: Juan António Módenes Cabrerizo. Treball de recerca, UAB.

Bosch, Jaume (2003). Territori, municipis i conflicte polític a Catalunya : 1995-2003. Barcelona : Fundació Nous Horitzons.

Buenaventura i Puig, Núria (2006). Municipis en acció cap a la sostenibilitat : informe balanç 2004/2006. Girona : Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran (2002): Història del mapa municipal de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, Barcelona.

Cid i Grau, Francesc (2011). L'Administració supramunicipal com a prestadora bàsica de serveis als municipis, en particular els de menys població : especial referència al Servei d'Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona / realitzada per Francisco Cid i Grau ; dirigit per Josep Ramon Fuentes i Gasó. Tesi UAB

Competències municipals en matèria d'immigració i la incidència de la legislació d'estrangeria sobre els municipis: informe, Les (2005). Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Ciutadania. Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania.

Ferran i Mèlich, Antoni director i coordinador (2008). Una Iniciativa innovadora en l'ordenació del territori, el Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès / ; [edició a cura de: Xavier Cazorla i Clarisó i Joan-Maria Romaní Olivé]. Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible.

Fundación Democracia y Gobierno Local (2011). Libro Verde. Los Gobiernos locales intermedios en España (Diagnóstico y propuestas para reforzar el valor institucional de las diputaciones provinciales y de los demás Gobiernos locales intermedios en el Estado autonómico). Madrid: Fundación Democracia y Gobierno Local.

Galán Galán, Alfredo; Esteve Pardo, María Luisa (2010). Estudi del régim especial dels municipis rurals de Catalunya. Lleida : Fundació del Món Rural.

Hinojosa Fresno, Alberto (2008). Estudi estadístic dels municipis de L'Alt Urgell [Recurs electrònic] / Alberto Hinojosa Fresno ; director: Joan Carles Gil. Projecte Final de Carrera, UPC.

La Implantació de les xarxes sense fils als municipis. Barcelona : Localret, 2008

271 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Els Municipis i la reforma de l'Estatut : document de treball : Manresa, 18 de juny de 2004 / Federació de Municipis de Catalunya. Barcelona : Federació de Municipis de Catalunya, DL 2004.

Navarro Bergas, Maria Dolors (2010). Les competències dels governs locals: una anàlisi comparativa i debat sobre el futur del món local a Catalunya. Papers, num. 9. Barcelona: Departament d’Economia i Finances, Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica.

Navarro Yáñez, Clemente J. (2011). Comunidades locales y participación política en España. Madrid: CIS; Colección Monografías 273. 214 págs.

Pellisé de Urquiza, Cristina (2006). 10 preguntes i respostes sobre el paper dels municipis a la Unió Europea. Barcelona : Consell Català del Moviment Europeu.

Pujol Furriols, Pilar (2007). La Participació de les dones en els municipis. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Ruiz Garcia, Ernest (2011). Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans [Recurs electrònic] [Girona] : Universitat de Girona, tesi doctoral.

Serra Monté, Agustí coord. (2010). Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Tort Donada, Joan. (1993) Les entitats municipals descentralitzades:una alternativa al microfundisme municipal?. Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N° 33- 34 - vol. VII.

I Jornada de Petits Municipis : Ponències i conclusions : Mediona, 18 de setembre de 2004. Barcelona : Federació de Municipis de Catalunya, DL 2004.

2n Congrés de Municipis de Catalunya : una aposta de futur. Congrés de Municipis de Catalunya (2n : 2001 : Tarragona). Barcelona : Associació del 2n Congrés de Municipis de Catalunya, 2003.

272 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Índex quadres

Quadre 1: Comparació dels nivells administratius en diferents estats europeus i Catalunya ...... 10

Quadre 2: Estructures de l’estructura administrativa de base (municipi) a diferents països europeus ...... 11

Quadre 3: Normes referides a àmbits específics de les administracions locals municipals ...... 12

Quadre 4: Població i superfície municipal per municipis segons nombre d’habitants 14

Quadre 5: Evolució del nombre de municipis d’Espanya ...... 17

Quadre 6. Nombre d’agregacions municipals del 1962 al 1977 per províncies catalanes ...... 17

Quadre 7: Nuclis abandonats per municipis segons nombre d’habitants ...... 29

Quadre 8: Evolució de la població de les Entitats Municipals Descentralitzades...... 33

Quadre 9: Creixement poblacional i especialització productiva per municipis segons nombre d’habitants ...... 39

Quadre 10: Municipis de règim especial previstos per la llei...... 42

Quadre 11: Els serveis mínims segons la magnitud dels municipis...... 46

Quadre 12: Centres educatius: àmbit i titularitat per municipis segons nombre d’habitants ...... 48

Quadre 13: Centres educatius per municipis segons nombre d’habitants ...... 52

Quadre 14: Centres educatius i alumnes per municipis segons nombre d’habitants . 53

Quadre 15: Centres sanitaris segons presència en el territori i tipologia per municipis segons nombre d’habitants ...... 54

Quadre 16: Centres sanitaris segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants ...... 56

Quadre 17: Centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants...... 57

Quadre 18: Nombre i tipus de centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants ...... 58

Quadre 19: Centres assistencials segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants ...... 59

273 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 20: Instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants ...... 60

Quadre 21: Entitat titular de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants i titularitat...... 63

Quadre 22: Entitat de gestió de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants ...... 64

Quadre 23: Centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants . 65

Quadre 24: Titularitat dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants ...... 67

Quadre 25: Ens gestor dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants ...... 68

Quadre 26: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants ...... 70

Quadre 27: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants i titularitat...... 72

Quadre 28: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat ...... 73

Quadre 29: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i grau d’equipaments ...... 74

Quadre 30: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants, titularitat i gestió. 75

Quadre 31: Abast d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 77

Quadre 32: Titularitat d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants ..... 79

Quadre 33: Habitatges sense accés pavimentat per municipis segons nombre d’habitants ...... 81

Quadre 34: Tipologia de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants... 85

Quadre 35: Titularitat dels parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants 87

Quadre 36: Titularitat de carreteres per municipis segons nombre d’habitants ...... 88

Quadre 37: Carreteres segons tipus de ferm per municipis segons nombre d’habitants ...... 91

Quadre 38 Enllumenat públic: qualitat del servei en els nuclis de població per municipis segons nombre d’habitants ...... 95

Quadre 39: Enllumenat públic: potència instal·lada i punts de llum per municipis segons nombre d’habitants ...... 96

274 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 40: Enllumenat públic: estalvi energètic i habitatges sense servei per municipis segons nombre d’habitants ...... 98

Quadre 41: Recepció de televisió d’antena per municipis segons nombre d’habitants ...... 99

Quadre 42: Recepció de televisió per cable per municipis segons nombre d’habitants ...... 100

Quadre 43: Cobertura de telefonia mòbil per municipis segons nombre d’habitants101

Quadre 44: Servei de correus segons nuclis urbans i nombre d’habitants del municipi ...... 102

Quadre 45: Servei d’Internet de Banda Ampla per municipis segons nombre d’habitants ...... 103

Quadre 46: Qualitat del servei d’energia elèctrica per municipis segons nombre d’habitants ...... 105

Quadre 47: Qualitat del servei de gas natural per municipis segons nombre d’habitants ...... 106

Quadre 48: Titularitat de les conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 107

Quadre 49: Gestió de les conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 108

Quadre 50: Dipòsits d’abastament d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 110

Quadre 51: Tipus de plantes potabilitzadores per municipis segons nombre d’habitants ...... 113

Quadre 52: Plantes potabilitzadores segons tipus de desinfecció per municipis segons nombre d’habitants ...... 114

Quadre 53: Plantes potabilitzadores segons periodicitat de control per municipis segons nombre d’habitants ...... 115

Quadre 54: Plantes potabilitzadores segons organisme de control per municipis segons nombre d’habitants ...... 116

Quadre 55: Titularitat de la xarxa de distribució d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 117

Quadre 56: Xarxa de distribució d’aigua segons organisme de gestió per municipis segons nombre d’habitants ...... 119

Quadre 57: Disponibilitat de servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 120

275 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 58: Presència de comptadors d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 121

Quadre 59: Presència de taxes en el servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 122

Quadre 60: Abastament d’aigua als habitatges. Dificultats de connexió per municipis segons nombre d’habitants ...... 123

Quadre 61: Abastament autònom d’aigua als habitatges i població afectada per municipis segons nombre d’habitants ...... 124

Quadre 62: Estat de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 125

Quadre 63: Emissors de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 127

Quadre 64: Habitatges connectats i no connectats a la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 128

Quadre 65: Presència de depuradores d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 129

Quadre 66: Tipologia de tractament primari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 130

Quadre 67: Tipologia de tractament secundari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 131

Quadre 68: Tipologia de tractament secundari en depuradores i procediments complementaris per municipis segons nombre d’habitants...... 132

Quadre 69: Tipus de tractament del fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 132

Quadre 70: Titularitat de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 133

Quadre 71: Ens de gestió de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 134

Quadre 72: Ens de gestió del tractament de fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 135

Quadre 73: Habitatges amb sanejament autònom per municipis segons nombre d’habitants ...... 136

Quadre 74: Tipologia dels punts de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants ...... 138

276 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 75: Gestió de la recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants ...... 139

Quadre 76: Habitatges sense servei de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants ...... 141

Quadre 77: Neteja de carrers per municipis segons nombre d’habitants ...... 141

Quadre 78: Nombre d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants...... 143

Quadre 79: Tipologia d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 144

Quadre 80: Titularitat d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 146

Quadre 81: Gestió d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 147

Quadre 82: Categoria dels residus que reben els abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 148

Quadre 83: Titularitat i tipologia d’edificis administratius per municipis segons nombre d’habitants ...... 149

Quadre 84: Usos dels edificis administratius de titularitat municipal per municipis segons nombre d’habitants ...... 150

Quadre 85: Edificis públics sense ús per municipis segons nombre d’habitants...... 151

Quadre 86: Gènere dels treballadors públics municipals per municipis segons nombre d’habitants ...... 151

Quadre 87: Treballadors públics per ens i municipis segons nombre d’habitants... 153

Quadre 88: Treballadors públics municipals per col·lectius i municipis segons nombre d’habitants ...... 154

Quadre 89: Treballadors públics municipals per vinculació i municipis segons nombre d’habitants ...... 155

Quadre 90: Treballadors públics municipals per grup i municipis segons nombre d’habitants ...... 157

Quadre 91: Presència de pàgines webs per municipis segons nombre d’habitants .. 158

Quadre 92: Tipologia de planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants ...... 160

Quadre 93: Any d’aprovació definitiva del planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants ...... 160

Quadre 94: Assistència tècnica i administrativa a ajuntaments i EMD...... 172

Quadre 95: Síntesi de les competències administratives dels Consells Comarcals... 172

277 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 96: Síntesi de les competències en la gestió d’infraestructures locals i territorials dels Consells Comarcals ...... 175

Quadre 97: Síntesi de la prestació de serveis ambientals dels Consells Comarcals.. 177

Quadre 98: Síntesi dels serveis de dinamització socioeconòmica dels Consells Comarcals...... 179

Quadre 99: Síntesi de la cobertura dels equipaments educatius i esportius dels Consells Comarcals ...... 181

Quadre 100: Síntesi de la cobertura dels equipaments socials dels Consells Comarcals ...... 183

Quadre 101: Síntesi d’altres serveis municipals i comarcals duts a terme per Consells Comarcals...... 184

Quadre 102: Línies d’ajut de la Diputació de Lleida a les administracions locals (setembre 2012)...... 195

Quadre 103: Subvencions del PUOSC 2012 segons programes i àmbits territorials (en euros)...... 199

Quadre 104: Nombre d’activitats culturals publicades a les pàgines d’Internet ..... 201

Quadre 105: Municipis amb més esdeveniments culturals a la província de Lleida segons la informació anunciada als portals d’Internet (excloses les capitals comarcals) ...... 202

Quadre 106: Nombre de fires a la província de Lleida agrupades per grans temàtiques (2012)...... 203

Quadre 107: Eleccions municipals 2011. Electors, votants i % de participació per municipis segons nombre d’habitants ...... 204

Quadre 108: Eleccions municipals 2011. Candidatures i regidors per municipis segons nombre d’habitants ...... 206

Quadre 109: Evolució de la població per grans àmbits territorials, 1960-2010...... 210

Quadre 110: Les pèrdues demogràfiques a les comarques catalanes en els darrers 150 anys, població 2007 i moment de màxim poblacional a les comarques recessives. . 210

Quadre 111: Directius i contingut del Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea (2007-2013) ...... 218

Quadre 112: Superfície i població de comarques i zones de muntanya segons Llei 2/1983...... 223

Quadre 113: Variació de les problemàtiques de la àrees de muntanya i desafavorides des dels anys 1975 (Catalunya)...... 223

278 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 114: Tendències de canvi en les polítiques de desenvolupament rural comunitàries...... 226

Quadre 115: Evolució dels ingressos corrents en euros per municipis segons el nombre d’habitants ...... 234

Quadre 116. Evolució de les despeses corrents en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 236

Quadre 117 - Evolució estalvi brut en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 238

Quadre 118: Evolució de les despeses de passius financers en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 240

Quadre 119: Evolució de l’estalvi net en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 242

Quadre 120: Ingressos de capital no financers en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 244

Quadre 121: Evolució autofinançament en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 246

Quadre 122: Evolució despeses capital no financeres en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 248

Quadre 123: Evolució de la capacitat/necessitat de finançament extern en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 250

Quadre 124: Evolució de la variació neta en actius financers en euros per municipis segons el nombre d’habitants ...... 252

Quadre 125: Evolució de l’endeutament en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 254

Quadre 126: Evolució del saldo financer en euros per municipis segons nombre d’habitants ...... 256

Quadre 127: Dèficit o superàvit pressupostari per municipis segons nombre d’habitants(€) ...... 258

Quadre 128: El deute viu en milers d’euros...... 259

Quadre 129: Ràtio d’endeutament per municipis segons nombre d’habitants ...... 261

Quadre 130: La formació bruta municipal en euros...... 262

Quadre 131: El compte financer per als municipis de menys de 250 habitants (65 municipis)...... 263

279 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Quadre 132: El compte financer per als municipis de 250 a 499 habitants (53 municipis)...... 264

Quadre 133: El compte financer per als municipis de 500 a 999 habitants (44 municipis)...... 264

Quadre 134: El compte financer per als municipis de 1.000 a 2.499 habitants (41 municipis)...... 265

Quadre 135: El compte financer per als municipis de 2.500 a 4.999 habitants (12 municipis)...... 265

Quadre 136: El compte financer per als municipis de 5.000 a 19.999 habitants (15 municipis)...... 266

Quadre 137: El compte financer municipis de més de 20.000 habitants (1 municipi) ...... 266

280 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Índex mapes

Mapa 1. Població per municipis...... 15

Mapa 2: Evolució del mapa municipal de Lleida del 1800 al 2001 ...... 18

Mapa 3: Densitat demogràfica...... 22

Mapa 4: Mesures netes i brutes de la densitat comarcal. La població resident per quilòmetre quadrat i la població màxima potencial en sòl planer per comarques. .. 23

Mapa 5: Nuclis de població per municipis, 2011...... 25

Mapa 6: Distribució territorial dels petits nuclis (habitatges en nuclis de menys de 27

100 habitatges) ...... 27

Mapa 7: Caracterització dels municipis de Catalunya segons el predomini dels poblament concentrat en un nucli o del poblament dispers en diferents nuclis i disseminats ...... 28

Mapa 8: Especialització productiva municipal en grans branques d’activitat, 2008.. 36

Mapa 9: Síntesi dels sistemes urbans i l’estructura urbana a Catalunya ...... 38

Mapa 10: Percentatge d’habitatges sense accés pavimentat per municipi ...... 84

Mapa 11: Carreteres segons titularitat...... 90

Mapa 12: Carreteres segons tipus de ferm ...... 93

Mapa 13: Capacitat (m3) dels dipòsits d’abastament d’aigua ...... 112

Mapa 14: Planejament vigent segons tipologia ...... 162

Mapa 15: Planejament vigent segons any d’aprovació ...... 163

Mapa 16: Distribució territorial i tipologia de les mancomunitats de la demarcació de Lleida ...... 186

Mapa 17: Distribució territorial i tipologia dels consorcis de la demarcació de Lleida ...... 188

Mapa 18: Distribució territorial i tipologia dels organismes autònoms de gestió de la demarcació de Lleida ...... 190

Mapa 19: Distribució territorial i tipologia de les societats participades de la demarcació de Lleida ...... 192

281 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Mapa 20: La dinàmica demogràfica municipal en el període 2001-2008 (població 2001=100) ...... 211

Mapa 21: Percentatge de població afiliada (RGSS+RETA) al sector serveis, 2012.... 213

Mapa 22: Índex dotacional territorial de Catalunya a partir dels serveis existents a escala municipal...... 216

Mapa 23: Comarques i municipis subjectes d’un programa Leader en el període 2007- 2013...... 221

Mapa 24: Municipis pertanyents a comarques i municipis de muntanya a Catalunya (Llei 2/1983 Generalitat i Reglament 1257/1999 CE) ...... 224

282 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Índex gràfics

Gràfic 1: Nuclis abandonats segons EIEL i Nomenclàtor per municipis segons nombre d’habitants ...... 30

Gràfic 2: Nuclis abandonats segons causa de l’abandó per municipis segons nombre d’habitants ...... 31

Gràfic 3: Creixement de la població en el període 2001 a 2011 per municipis segons nombre d’habitants ...... 40

Gràfic 4: Percentatge d’afiliats per grans sector d’activitat (2012) per municipis segons nombre d’habitants ...... 41

Gràfic 5: Centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants...... 49

Gràfic 6: Centres d’ensenyament segons àmbit per municipis segons nombre d’habitants ...... 50

Gràfic 7: Titularitat dels centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants ...... 51

Gràfic 8: Centres d’ensenyament per municipis segons nombre d’habitants ...... 52

Gràfic 9: Nombre d’alumnes a les aules per municipis segons nombre d’habitants .. 53

Gràfic 10: Centres sanitaris per municipis segons nombre d’habitants...... 54

Gràfic 11: Centre sanitaris segons tipologia i rangs de població...... 55

Gràfic 12: Centres sanitaris segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants ...... 56

Gràfic 13: Centres assistencials per municipi segons nombre d’habitants ...... 57

Gràfic 14: Centres assistencials per municipis segons nombre d’habitants ...... 58

Gràfic 15: Centres assistencials segons titularitat per municipis segons nombre d’habitants ...... 59

Gràfic 16: Percentatge de municipis amb instal·lacions esportives segons nombre d’habitants ...... 61

Gràfic 17: Instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants...... 61

Gràfic 18: Tipologia d’instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants ...... 62

283 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 19: Titularitat de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants ...... 63

Gràfic 20: Entitat de gestió de les instal·lacions esportives per municipis segons nombre d’habitants ...... 64

Gràfic 21: Centres culturals per municipis segons nombre d’habitants ...... 66

Gràfic 22: Tipologia de centres culturals per municipis segons nombre d’habitants. 67

Gràfic 23: Titularitat dels centres culturals per municipis segons nombre d’habitants ...... 68

Gràfic 24: Ens gestor dels centres culturals i d’esbarjo per municipis segons nombre d’habitants ...... 69

Gràfic 26: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants ...... 70

Gràfic 27 Tipus d’equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants ...... 71

Gràfic 28: Equipaments de lluita contra incendis i protecció per municipis segons nombre d’habitants i titularitat...... 72

Gràfic 29: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants ...... 73

Gràfic 30: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat ...... 74

Gràfic 31: Cementiris per municipis segons nombre d’habitants i grau d’equipaments ...... 75

Gràfic 32: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants...... 76

Gràfic 33: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants i titularitat ...... 76

Gràfic 34: Tanatoris per municipis segons nombre d’habitants i ens de gestió ...... 77

Gràfic 35: Escorxadors per municipis segons nombre d’habitants...... 78

Gràfic 36: Abast d’escorxadors per municipis segons nombre d’habitants...... 79

Gràfic 37: Titularitat dels escorxadors per municipis segons nombre d’habitants.... 80

Gràfic 38: Habitatges sense accés pavimentat sobre total d’habitatges per municipis segons nombre d’habitants ...... 82

Gràfic 39: Habitatges sense accés pavimentat per municipis segons nombre d’habitants ...... 82

Gràfic 40: Parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants ...... 85

Gràfic 41: Tipologia de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants .... 86

284 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 42: Titularitat de parcs i jardins per municipis segons nombre d’habitants... 87

Gràfic 43: Titularitat de carreteres per municipis segons nombre d’habitants ...... 88

Gràfic 44: Carreteres segons tipus de ferm per municipis segons nombre d’habitants ...... 91

Gràfic 45: Habitatges sense enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants ...... 94

Gràfic 46: Enllumenat públic segons qualitat del servei per municipis segons nombre d’habitants ...... 95

Gràfic 47: Potència instal·lada en l’enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants ...... 96

Gràfic 48: Punts de llum per municipi segons nombre d’habitants...... 97

Gràfic 49: Mesures d’estalvi energètic en l’enllumenat públic per municipis segons nombre d’habitants ...... 98

Gràfic 50: Qualitat del senyal de televisió d’antena per municipis segons nombre d’habitants ...... 99

Gràfic 51: Qualitat del senyal de televisió de cable per municipis segons nombre d’habitants ...... 100

Gràfic 52: Cobertura de telefonia mòbil per municipis segons nombre d’habitants. 101

Gràfic 53: Correus segons nivell de serveis per grandària de municipis ...... 103

Gràfic 54: Municipis i nuclis sense servei d’Internet de Banda Ampla per municipis segons nombre d’habitants ...... 104

Gràfic 55: Qualitat del servei d’energia elèctrica per municipis segons nombre d’habitants ...... 105

Gràfic 56: Qualitat del servei de gas per municipis segons nombre d’habitants ..... 106

Gràfic 57: Titularitat de conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 108

Gràfic 58: Gestió de conduccions d’aigua per municipis segons nombre d’habitants109

Gràfic 59: Capacitat (m3) dels dipòsits d’abastament d’aigua segons magnitud municipal...... 111

Gràfic 60: Capacitat en m3/habitant dels dipòsits d’abastament d’aigua per habitant i per municipis segons nombre d’habitants ...... 111

Gràfic 61: Percentatge de municipis amb potabilitzadora per municipis segons nombre d’habitants ...... 113

285 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 62: Potabilitzadores segons tipus de desinfecció per municipis segons nombre d’habitants ...... 114

Gràfic 63: Potabilitzadores segons periodicitat de control per municipis segons nombre d’habitants ...... 115

Gràfic 64: Potabilitzadores segons organisme de control per municipis segons nombre d’habitants ...... 117

Gràfic 65: Titularitat de la xarxa de distribució d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 118

Gràfic 66: Xarxa de distribució d’aigua segons ens gestor per municipis segons nombre d’habitants ...... 119

Gràfic 67: Nivell de disponibilitat del servei d’aigua per municipis segons nombre d’habitants ...... 120

Gràfic 68: Disponibilitat de comptadors d’aigua per nuclis i municipis segons nombre d’habitants ...... 121

Gràfic 69: Aplicació de taxa en el servei d’aigua per nuclis i municipis segons nombre d’habitants ...... 122

Gràfic 70: Habitatges amb abastament d’aigua autònom per municipis segons nombre d’habitants ...... 124

Gràfic 71: Longitud de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 125

Gràfic 72: Qualitat de la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 126

Gràfic 73: Emissors de la xarxa de clavegueram segons distància al nucli urbà per municipis segons nombre d’habitants ...... 127

Gràfic 74: Habitatges sense connexió a la xarxa de clavegueram per municipis segons nombre d’habitants ...... 128

Gràfic 75: Municipis amb depuradora per municipis segons nombre d’habitants .... 129

Gràfic 76: Tipologia de tractament primari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 130

Gràfic 77: Tipus de tractament secundari en depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 131

Gràfic 78: Tipus de tractament del fangs de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 133

Gràfic 79: Titularitat de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants 134

286 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 80: Ens de gestió de les depuradores per municipis segons nombre d’habitants ...... 135

Gràfic 81: Llars que empren sanejament autònom per municipis segons nombre d’habitants ...... 137

Gràfic 82: Tipologia dels punts de recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants ...... 138

Gràfic 83: Gestió de la recollida de residus per municipis segons nombre d’habitants ...... 140

Gràfic 84: Servei de neteja de carrers per municipis segons nombre d’habitants... 142

Gràfic 85: Nombre de treballadors de neteja per municipis segons nombre d’habitants ...... 142

Gràfic 86: Municipis amb abocador per municipis segons nombre d’habitants...... 144

Gràfic 87: Tipologia d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 145

Gràfic 88: Titularitat d’abocadors per municipis segons nombre d’habitants...... 146

Gràfic 89: Categoria dels residus que reben els abocadors per municipis segons nombre d’habitants ...... 148

Gràfic 90: Tipologia d’edificis públics administratius per municipis segons nombre d’habitants ...... 150

Gràfic 91: Treballadors municipals per cada 1.000 habitants per municipis segons nombre d’habitants ...... 152

Gràfic 92: Grau de feminitat dels treballadors municipals per municipis segons nombre d’habitants ...... 153

Gràfic 93: Treballadors públics municipals per col·lectius i municipis segons nombre d’habitants ...... 155

Gràfic 94: Treballadors municipals per vinculació contractual i municipis segons nombre d’habitants ...... 156

Gràfic 95: Treballadors municipals per grup o categoria professional i municipis segons nombre d’habitants ...... 157

Gràfic 96: Tipus de planejament vigent per municipis segons nombre d’habitants . 160

Gràfic 97: Planejament vigent segons any d’aprovació per municipis segons nombre d’habitants ...... 161

Gràfic 98: Mancomunitats per tipus d’activitat a la que es dediquen ...... 185

Gràfic 99: Consorcis per tipus d’activitat a la que es dediquen ...... 187

287 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 100: Organismes autònoms de gestió per tipus d’activitat a la que es dediquen ...... 189

Gràfic 101: Societats participades per tipus d’activitat a la que es dediquen ...... 191

Gràfic102: Percentatge de participació en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants ...... 205

Gràfic 103: Candidatures i regidors per municipi en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants ...... 206

Gràfic 104: Nombre de candidatures presentades per cada regidor municipal en les eleccions municipals 2011 per municipis segons nombre d’habitants ...... 207

Gràfic 105: Percentatge de treballadors afiliats en el sector serveis per municipis segons nombre d’habitants ...... 212

Gràfic 106: Ingressos corrents per habitant i any segons la grandària dels municipis ...... 235

Gràfic 107: Evolució dels ingressos corrents per municipis segons nombre d’habitants ...... 235

Gràfic 108: Despeses corrents anuals per habitant i any segons grandària de municipis ...... 237

Gràfic 109: Evolució de les despeses corrents per municipis segons nombre d’habitants ...... 237

Gràfic 110: Estalvi brut anual per habitant i any segons els la grandària dels municipis...... 239

Gràfic 111: Evolució de l’estalvi brut anual per municipis segons nombre d’habitants ...... 239

Gràfic 112: Despeses de passius financers per habitant i any segons grandària de municipis...... 241

Gràfic 113: Evolució de les despeses de passius financers per municipis segons nombre d’habitants ...... 241

Gràfic 114: Estalvi net anual per habitant i any segons la grandària dels municipis 243

Gràfic 115: Evolució de l’estalvi net per municipis segons nombre d’habitants ..... 243

Gràfic 116: Ingressos no financers per habitant i any segons la grandària dels municipis...... 245

Gràfic 117: Evolució dels ingressos no financers per municipis segons nombre d’habitants ...... 245

Gràfic 118: Autofinançament per habitant i any segons grandària dels municipis... 247

288 Els municipis actuals com a base de l’administració local

Gràfic 119: Evolució de l’autofinançament per municipis segons nombre d’habitants ...... 247

Gràfic 120: Les despeses de capital no financer per habitant segons la grandària dels municipis...... 249

Gràfic 121: Evolució de les despeses de capital no financer per municipi segons nombre d’habitants ...... 249

Gràfic 122: Capacitat o necessitat de finançament extern per habitant i any segons la grandària dels municipis...... 251

Gràfic 123: Variació neta dels actius per habitant segons la grandària dels municipis ...... 252

Gràfic 124: Endeutament per habitant i any segons la grandària dels municipis .... 254

Gràfic 125: Evolució de l’endeutament per municipis segons nombre d’habitants.. 255

Gràfic 126: Saldo financer per habitant i any segons la grandària dels municipis ... 257

Gràfic 127: Evolució del saldo financer per municipis segons nombre d’habitants.. 257

Gràfic 128: El dèficit/superàvit públic per municipis segons nombre d’habitants... 258

Gràfic 129: Deute viu per habitant i any segons la grandària dels municipis ...... 260

Gràfic 130: Evolució del deute viu per municipis segons nombre d’habitants...... 260

289