Homenatge ak fundadors de CATALUNYA CRISTIANA mgmescmtrak) Talunysetmanari popular d'informació i de culturaa religiose s

Dijous, 8 d'octubre de 1992 •§ Edita: Fundació Catalunya Cristiana, de l'Arquebisbat de Barcelona •• Director: Manuel Valls i Serra Hi Any XIV - Núm. 681 175 ptes.

Després de tants anys d'etnissió

Aín. Joaquim • Ai. Martínez Roura, iniciador de la missa televisiva en català, acompanyat durant nou anys del diaca mossèn Urdeix. Des del passat febrer el responsable i celebrant habitual és el la missa director de CC. Aín. Aianuel VaUs de TVE La noticia ja ha causat alarma. El pla de reducció dé les mateix canal... Quina serà suprimida? Qualsevol decisió programes religiosos en castellà. També nosaltres trobem despeses de TVE —^aquest és el pretext, si més no — ha que es prengui serà lamehtable i lamentada per un seaor lamentable aquesta situació que incideix sobre una oferta comportat el desplaçament de la Missa emesa per a tot de telespectadors, sobretot els de parla catalana, ja que, televisiva religiosa ja prou migrada. Pel que fa a la Espanya al segon canal. Però a Catalunya el segon canal a part de l'espai "El dia del Senor" Oa Missa), hi ha tres Televisió _de Caulunya, el seu únic programa religiós emetia la Missa en llengua catalana... Ara no poden, "Signes dels temps", si bé ha millorat una mica l'horari naturalment, ser presentades dues celebracions en un d'emissió, també ha estat desplaçat de TV-3 al canal 33-

LLINDAR Manuel Valls i Serra, Director Constituïda una Associació per la De Vhotnenatge al Compromís beatificació d'Antoni Gaudi S'ha constituït a Barcelona una Associació pro Beatificació n comptes de maleir la fosco^r, encén una petita llum", diu un proverbi africà. Els d'Antoni Gaudí, l'arquitecte del temple de la Sagrada Família, de HiHI fundadors de "Catalunya Cristiana", ara fa 14 anys, en unes circunstàncies gens La Pedrera i de molts altres edificis religiosos i civils d'estil fàcils, en comptes de maleir la foscorvaren decidir d'encendre aquesta petita llum modernista coneguts arreu del món. que és eVnostre setmanari. ' L'Associació, que és indep)endent de Durant tots aquests anys, merüre d'altres continuaven maleint la foscor, ells ens han mantingut les moltes societats d'Amics de Gaudí encesa aquesta llum. Una llum que no és l'única, però que és molt important. Uns quants milers que funcionen en molts països, espe­ de catòlics de Catalunya, ambelseufidelsuporteconòmicimoral, han col-laborat aferpossible, cialment al Japó i als Estats Units, i és cada setmana, que aquesta llum passi de ser una petita flama aser un far resplendent. L'ho­ també distinta, de la Junta d'Obres del menatge retut a Mri.foanjarque i a Mn. Francesc Malgosa el passat dia 29 era, doncs, obligat. Temple, promou entre la generació ac­ tual el coneixement de la persona del Un nou equip pren el relleu. Els temps són uns altres. El setmanari s'ha consolidat. Però les famós arquitecte que va morir santament dificultats són moltes. I alguns reptes són nous. Necessitem nous ajuts. i que và viure, especialment la darrera Nosaltresnomaleiremlafoscorimantindremencesa, amb totes les nostres forces, aquestaflama. etapa de la seva vida, les virtuts cristianes Però no oblidarem que "la nit" existeix. La nit de la descreença i de la descristianització. Là nit dp manera heroica. d'una secularització, explicable i tolerable a uns certs nivells, però quç ens exigeix d'estar alerta De cara a aquest objectiu, l'Associació, perquè no arribi, per la nostra irresponsabilitat col·lectiva, a graus extrems. que està formada perarquitectes, artistes No som, però, pessimistes. Hi ha llums, com la del nostre setmanari, que ens omplen d'esperança. i escriptors de diversos països, acaba de I pel que fa a mi, si no estigués convençut que a aquestesfoscors abans esmentades no hi seguirà publicar en quatre idiomes -català, cas­ una nova albada no em comprometria en aquest projecte. "Vigilants en el crepuscle de l'hora tellà, anglès i japonès—i amb l'aprovació actual iprofetes de l'aurora que ens espera'' exclamava Pau VI. jo crec profundament en aquesta del bisbat de Barcelona, una estampa aurora. ANTONI GAUDI I CORNET amb l'oració per a la devoció privada. L arqu/íecíe de Déu Els que la desitgin, vulguin trametré (1852-19261 ElConcUi Vaticà Uinicià lagran constitució sobre l'Església amb les paraules: "Lumen gentium", donatius per al treball de l'Associació llum dels pobles. La per^)ectiva, ara, d'un Concili Pa^oral per a Catalunya, ens ha de fer sentir pro Beatificació d'Antoni Gaudí, c/ novament l'exigència de difondre aquesta llum i fer-la resplendir eclesialment. Que l'Església Rosselló 340, 4ít., 3a., dr., 08025 Barcelona. Es prega que, els que sigui aque^far lluminós gràcies a les aportaciorts de tots. "Catalunya Cristiana", amb el seu nou puguin escriure testimonis de primera o segona mà sobre la equp, es disposa a treballar de valent per continuar fent-ho possible. .persona de Gaudí, hó diguin.

X Q D'AMICS DE VIATGES í PELEGRINATGES DE 5^rsn-i< L'ASSOCIAGIO D'AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA

Del 9 al 28 de novembre L'ÍNDIA I AL NERAL

DELHI: la vella... la nova... BENARÉS: ciutat santa de l'hinduisme AGRA: antiga capital de l'imperi mogol TAJ-MAHAL: una de les meravelles del món JAIPUR: capitaí del Rajasthan AMBER: per anar-hi amb elefant AURANGABAD: coves sagrades i rfionumentals BOMBAY: la ciutat del pas del temps PANJIM: una colònia del passat GOA: Sant Francesc Xavier

Podeu demanar-ne informació per telèfon, per correu o bé personolnnent a l'associació AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA: -30 -^IQ Pelegrinatges i viatges: Plaça Urquir^aona, 11 3er. A. 08010 Barceloria - Telèfon: OU I 0/ 10 Dijous, 8 d'octubre de 1992

Catalunya Cristiana Opinió

ri els meus anys jovençans de Pacem in Terris) i Joan Pau II (Centesimus EDITORIAL militància a Acció Catòlica, Anrius). Ara, la incomprensió dels polítics l'estudi de la Doctrina Social de d'Europa (no dels polítics europeus,-que l'Església venia a ser com una no és el mateix), arriba a extrems gairebé mena d'."oposició tolerada" al histèrics: El "principi de subsidiarietat" de règim de la dictadura. Els tex­ Maastricht es presenta a l'opinió pública tos i les referències bibliogràfi- ; com la caixa de Pandora de tots els mals ques eren, invariablement, el mariual del que poden afectarà l'estabilitat dels països E signataris (llegeixi's "Estats mennbres"). Concili, Congrés pare Lloyeras, el Codi de Moral Política de Matines, i la col·lecció d'encícliques Tanmateix, aquesta reacció negativa no pontifícies des de Lleó XIII fins a la data ens hauria d'estranyar, si considerem que d'aleshores. Suposo que, encara a .ho­ el leit-motiv de la Doctrina Política de de catequesi, res d'ara, no queda gens clar per als l'Església ha estat sempre la relativització historiadors si aquella relativa permissi- d'allò, que els diferents règims polítics vitat envers les activitats fetes a l'empar intentaven instaurar com a valors absolu­ de les institucions d'Església, tenien res ts. I el "principi de subsidiarietat" és una pla pastoral a veure amb el Concordat vigent entre la autèntica bomba de rellotgeria per fer es­ Santa Seu i el general Franco; però ningú clatar l'absolutesa que encara presideix no podrà negar la importància que va les atribucions de l'Estatjnodem, per més tenir per bastir tot un quadre de dirigents democràtics que puguin semblar els prin­ de Barcelona socials i polítics per al post-franquisme cipis que l'informen. Unes atribucions que amb idees clares fos quina fos la seva l'Estat sap molt bé que poden ser vulnera­ tendència. des no solament en sentit descendent En aquest moment. l'Església a Catalunya té davant Potser el secret rau en la senzillesa (creixement del protagonisme de les re­ dels ulls tres convocatòries importants d'acció gions històriques, dels Lander, de les comunitària. A més llarg termini, el Concili de les "nacionalitats" espanyoles, etc), diòcesis de tota la tarraconense: un projecte encara sinó, sobretot, en sentit ascendent: no ben concretat, però que ja desperta molta espe­ Amb el "principi" a la nrià, l'Estat rança. En fase d'iniciació, el Congrés de catequesi: només és aquell àmbit potser neces­ l'aprofundiment en una tasca fonamental, potser la El principi de sari, però de cap manera suficient, que compta amb més col·laboradors directes. A punt per gestionar allò qúe una Comunitat de ser aprovat, el pla pastoral de Barcelona: un Superior de pobles no pot gestionar. programa concret de treball, d'àivbit més limitat, L'Estat deixa de ser la "Societas per- però que afecta una gran part del país. subsidiarietat ^ fecta" per antonomàsia i esdevé no­ Pot semblar que són massa coses altiora o que l'una més allò que en realitat és: una etapa destorbarà l'altra... En realitat, són tres impulsos històrica provisional en la vida global de les amb què s'exposaven els punts doctri­ complementaris que l'Esperit suscita i que nosaltres comunitats humanes. El "principi de sub­ nals en aquells estranyablesi "cercles hem d'acollir i hem de saber integrar. sidiarietat" fa por als tecnòcrates estatals d'estudi". Una senzillesa que contrasta­ de tot arreu perquè instaura, en un àmbit El Concili té un sentit ampli, globalitzador. Ens farà va, tant amb la retòrica insuportable del adonar que som —rde la muntanya a la mar, del fins ara intocable, el principi de insuficièn­ règim, com amb la demagògica encara cia constitutiva de tota realització humana. poblet al suburbi, de la vila a la ciutat— una mateixa menys creitle de l'oposició exterior. Una Església, enviada a un mateix poble. Aquesta visió El principi de subsidiarietat fa caure del senzillesa que va fer que, conceptes seu altar veneradíssim la deessa Raó augmentarà la nostra responsabilitat. Per damunt com el de "principi de subsidiarietat"^ dels compartiments diocesans, se'ns apareixerà una (d'Estat) que el jacobinisme havia colocat ens fos familiar ja des de bon comença­ en lloc del dret diví del monarca. societat travessada de dalt a baix per una crisi de fe, ment, tot i la dificultat que sembla qui sap si de les més agudes del món catòlic. I ens comportar als exegetes euro-polítics Ignoro de totes totes, si el redactor, o els preguntarem: quines probabilitats reals tenen avui els d'avui.. "Allò que pot fer una societat redactors, del tractat de Maastricht s'han homes i les dones de Catalunya de rebre com cal més petita, que no ho faci una de més inspirat en cap endclica pontifícia. En qual­ l'anunci de l'Evangeli? Quins mitjans tenen,els gran", aquestes, en síntesi, el "principi sevol dels casos, el títol de 'Mare i Mes­ creients per créixer en la fe, l'esperança i la caritat? de subsidiarietat" que Maastricht ha tra" que Joan XXIII va donarà l'Església no D'aquesta reconsideració de la missió, que és la seva proclamat, però que ja abans havien sembla cap exageració. raó de ser. la nostra Església en sortirà rejovehida. proclamat PiusXI (Quadragesimo Anno), El Congrés de catequesi ja prepara cristians i cristia­ Pius XII (Missatges de Nadal, durant la nes per a la comunicació de la fe. Cal que tots els guerra), Joan XXIII (Mater et Magistra i catequistes s'hi incorporin. La primera etapa és I Jordi Bassas i Ribalta reflexiva, formativa, posa les bases per al ministeri catequètic. Aquest Congrés ja fa via cap al Concili. L'arxidiòcesi de Barcelona ha preparat un pla pastoral — RESPIR^ que els consells pastoral i presbiteral aprovaran aquesta setmana, en una reunió conjunta. És el fruit del treball d'un any. És un pla d'acció molt directe, que no es perd en disquisicions. Però està animat tot Ccipsi burr^ets ell per una teologia missionera. L'evangelització n'és l'eix vertebrador. Ara la seva aplicació per tota La frase s'ha.fet popular i s'aplica a situacions molt diverses: tants caps, tants barrets. No es l'Església —amb la complexitat dels ministeris, de les refereix al fet normal i corrent que, en el cas de portar barret, cadascú ha de portar el seu. Per dir institucions, dels corrents d'opinió, de les formes de només això, no s'hauria encunyat la frase. No es refereix a la propietat, sinó a la diversitat de les vida cristiana que conviuen a Barcelona— ha de opinions dels qui discuteixen sobre una mateixa cosa, dels parers diferents dels qui parlen d'un contribuir a assegurar la identitat i la comunió mateix tema. Per a algú, aquesta diversitat és una desgràcia; per auri altre, serà un eíiriquiment. Amb franquesa, tant pot ser l'una cosa com l'altra. Allò que riingú no hauria de fer mai és tirar-lo al foc, eclesials, que són condicions indispensables per a la el barret, és a dir rendir-se, plegar veles, perquè no tots pensem igualment. A mi, no em fa pas cap missió. El pla es titula: Identitat. Comunió. por que cadascú tingui la seva idea, que cada cap es cofi amb el seu barret. Allò que em faria, no por, Evangelització. Serà. sens dubte, una contribució sinó pànic, i-me'n fa, és que cadascú volgués, i vulgui, que tothom portés, i porti, un barret com èl efectiva al futur Concili de tot Catalunya. seu. I enteneu-ho com vulgueu! ' Cal que cada u des del seu lloc contribueixi a fer la nostra Església cada dia més viva i més vivificadora. • Miquel Estradé

Director Manuel Valls i Serra ANDALUSA i SVD D'ESPANYA; Glòria Carrizosa i Guillem Fairé, BARCELONA; Maria Edita: Fundadó Catalunya Cristiana, de l'Arquebisbat de Barcelona , Director ad)unt: Jaume Planar I Pahissa - del PÜar Brault, FRANÇA. Fundadors i membres bcnomris del patronat, . Disseny: Josep Samper. Compaginació: Carlos Aguado Mn. Joan E Jarque i Jutgiar i Mn. Frarxresc Malgosa i Riera Redacdd I col·laboradon: Joan Carrera Planas; Núria Albert; Monlsenat Albert; Josep Redacció, administració, publiciut i autoedidó: President: L'Arquebisbe de Barcelona,.Móns. Ricard M> Carles i Gordó M. Aragonès; Joan d'Arquer; Jordi Bassas; Pilarín Bayés; Pietat Campm^ó; Oriol President dekgai: Móns. Joan Carrera Planas, bisbe auxiliar de Barcelona Camps; Pere Campàs; Salvador Cardús; Rosa ColleO; Francesc Gamissans; Núria Giralt; Edifici de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, c/. Valènda, 244, V. Vlce-president executiu: Ricard Foraster i Ruiz Joan Guiteras; Jordi Jorba; Pau López; Er>ric Graupera; Jaume Mora; Aruoni Munné; Telèfons: 215 27 39 / 215 27 84. Fax 215 28 05 - 08007 BARCELONA. Patrons: Josep-Rafael Carreras, Ramon Casals, Antoni Bascompte, Gaspar Francesc Nicolau; Núria Oriol; Albert Pera; Antoni Plaja; Tomis Punti; Jordi Roigé i Solé; Impresora: Publiagraf, S. A. L. Passatge Valeri Sena, 30, Vilarrúbies, Pere Plandlas, Pere Fàbregues, Marcel Coromines, mossèn Joan Pujol i Joan Salvador; Pere Tena; David Vidal; Pere Vives; Miquel Eslradé; Francesc d'A. Picas; Tels. 45416 30 / 17 77 BARCELONA. D.L B.14.387/79 mossèn Manuel Valls Pere Saumell. SUBSCRIPCIONS ANUALS Secreuri: Jaume Planas Correspoiuab: Leonard Sanlacana, CERVB(A, Carme'Frigola, FIGUERES, M. Caballé, Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra, Gerent Jaume Roigé i Torrenlgenerós GIRONA;-Josep Nadal, IGUALADAi]i\me Montana, LLEIDA; Enric Badosa, ROSES, Joan Gibraltar i Portugal 9.100 Ptes. Boronat, TARRAtXNA^ Norbert Miiacle,7CIRRfiDfiMa«ft4; Antoni Mirabet, SBJ D'URGELL, Resta d'Europa: 17.732 Ptes. G Amèrica: 21.892 Ptes. D Àfrica- 21.892 Ptes. Piíusíó controlada petOJJ>. Joaquim Blanch, TORTOSA; Enric Benavent, WMWOÏ'/l / LA GELTRÚ; Antonio Gil, D Àsia: 30.732 Ptes. i Oceania:-30.732 Ptes MEMBRE DE LA UCIP Dijous, 8 d'octubre de 1992 Opinió Catalunya Cristiana

o fa gaire vaig escriure un article agra-, llengua es pot manifestar enmig del xivarri. Firïs i ARA MATÉIX|- int la delicadesa amb què m'he sentit tot el pot vehicular. La paraula plena —que és la tractat durant la meva estada a que hauria de posar la llengua al servei de la l'hospital en una recent operació. humanitat tot ennoblint el món— no pot formar- Sense treure ni un punt del meu se sense el silenci. agraïment per aquesta delicadesa, he . Però el silenci a les escoles, com a tot arreu, no Nde dir que una cosa que vaig sentir a faltar, pot ser el silenci del cementiri. El silenci verita­ sobretot en el moments que em trobava més blement humà no'és un silenci de mort sinó de malament, va ser el silenci. Els qui em van venir a vida. I la vida, de si mateixa, demana créixer, La fe, del revés... veure saben que els ho vaig comentar i que vaig expandir-se, manifestar-se. Per això el silenci fer el propòsit d'éscriure un article sobre aquest veritablement humà sempre ha d'estar al servei silenci tan poc valorat en el món que vivim. de la paraula. De la paraula sonora o de la paraula Perquè —això és el que penso— si a l'hospital expressada en una mirada, un gest, una actitud, en determinats moments vaig notar l'absència un somrís, un sacrifici per amor, una renúncia la fe, del dret d'aquesta realitat misteriosa és perquè la nostra generosa, una paciència confiada... societat no en vol de realitats misterioses. Vol que Per això jo estic content quan a la meva escola tot sigui palpable, visible, audible. Fins a l'extrem sento el remor dels alumnes que baixen les escales .De vegades tens la impressió que molts es miren la fe que se'ns ha fet confondre la llibertat amb el - parlantambnaturalitat, sense crits, sense xivarri... cristiana no solamerit de lluny estant, sinó també del revés. desordre, amfagelsoroll, amb la negació de tot límit Allò no és soroll. És.la remor musical de la vida. Una lectura així, tot i que parteix de dades reals i que poden (àdhuc l'ètic). Malauradament hi ha força gent que Una altra cosa és quan pugen o baixen mentre semblar versemblants—l'inrevés i el dretes corresponen^ confon el brogit de la xerrameca amb la profundi­ altres companys seus estan fent classe. Alesho­ resulta aberrant. tat de la parla, l'esbojarrament, del soroll- amb res els deuen un silenci rigorós. l'esclat de là joia, l'ofegament de la paraula per Mirar-se la fe del revés és, per exemple, ara que s'anuncia Les vegades que s'han passat de rosca, jo els l'estridència del so amb la companyonia interper- i es mig filtra el nou catecisme catòlic, centrar l'atenció en he dit: A l'escola hi ha d'haver silenci. I els he sonal., detalls—allò que abans en dèiem la casuística—separats afegit: no es tracta del silenci d'una soca. Hauríeu del conjunt, i sobretot, desconeixent l'argument de fons. de guardar el silenci que hi ha als hos­ pitals. Als hospitals no es demana que Quan un no sap gaire de què va la pel·lícula, com ara es diu, ningú no parli, sinó que la gent ho faci difícilment copsarà el sentit, d'una o altra de les seves tenint en compte que el soroll pot mo­ seqüències pescades a l'atzar. Avui, per continuar amb el lestar els malalts. símil cinematogràfic, la via còmica s'ha enriquit amb uns Wlsiíénci Després de la meva experiència, ja no nous gags, consistents en la filmació d'un gest de la els podré dir això. Penso, tanmateix, persona que després és presentat aïlladament i, sovint, que ho hauria de poder dir. El silenci alentit o accelerat o repetit. A tots ens fa gràcia veure a la Evidentment hi ha moltes classes de silenci: el exterior hauria de ser una mostra de respecte a televisió escenes d'aquestes, però tots sabem també que, de la contemplació amorosa i el de l'utilitarisme l'altre, però —cosa molt important— passant pel en rigor, són irreals, perquè la realitat de la persona total no asèptic, el de l'admiració i el de la indiferència, el més profund de la pròpia consciència, on no hi dóna aquesta imatge. Quan, com en el cas de la fe cristiana, -de la plenitud i el de la buidor, el de la conipassió podem arribar més que a través d'aquella solitud no es tracta simplement de separar el gest de la persona, i el de l'egoisme, el de la delicadesa i el de la i d'aquell silenci que ens fa concebre i parir el sinó de voler encabir en la lògica d'una determinada socie­ primarietat, el del nostre interior i el del nostre nostre "sí" a Déu i al proïsme. tat una conseqüència, ni que sigui menor, del que ens ha exterior, el de la fecunditat i el de l'esterilitat, el del Està bé que els nostres governants es preocupin estat revelat per l'Enviat del Pare, la deformació i la dificultat respecte i el del menyspreu... que el soroll festiu faci contents els ciutadans quan de detectar-la augmenten fins a l'extrem. En primer lloc Quan he de donar el condol a algú, em costa estem de festa. Però <; no els hauria de preocupar la perquè en aquella lògica no hi entra que Jesús, alhora que anar més enllà del silenci de la meva presència. pèrdua del sentit del silenci, una pèrdua que pot el fill dè l'home, sigui el Fill de Déu. ^Amb quina paraula puc consolar per la mort d'un afectar —que està afectant— negativament ope- Vista del revés, la fe sempre ha donat lloc a molta fill, d'un pare, d'un amic...? Dues persones que racionstan nobles com pensar, investigar, estimar, brometa: sobre parar l'altra galta quan has rebut una s'estimen, quantes coses es diuen en el silenci respectar, educar, passejar, curar... bufetada... sobre la virginitat per causa del Regne... avui, d'una mirada! I com manifesta el goig pel goig de Fins a les esglésies sembla que hi hagi por al especialment, sobre la fidelitat dels esposos i l'acolliment l'altre una abraçada sense paraules! Qui ha passat silenci. Sovint no se li deixa cap espai. Tot ha generós dels fills... sobre la preferència del treball a per una malaltia greu sap conn s'agraeix una d'estar ocupat per prçgàries i cants en veu alta. l'especulació, de la innocència a la malícia, de la veritat a presència silenciosa. ^Quin poeta,, o actor, o ,;Hem oblidat allò que el Senyor va dir a Marta: l'engany... sobrél'esperançaen una vida eterna... laquests conferenciant, o pare, o professor pot no desitjar "Maria ha triat la part millor"? són, precisament, alguns dels grans cims morals de la que se l'escolti en silenci per tal de poder rebre Jo no sé si són manies meves, però he observat humanitat. Però, com diu l'Evangeli, la carn no serveix per després una resposta realment personal? que, en general,, les persones que parlen cridant a entendre'ls: "és l'esperit el qui fa viure" (Jo. 6,63). A les escoles, el silenci és un veritable proble­ no solen tenir la profunditat humana —i sovint la ma.. Hi ha.gent que no entén la prohibició dels "cultura", en el sentit més noble de la paraula— Una altra conseqüència de mirar-se la fe del revés és auriculars ni a les aules, ni a una excursió al que tenen les persones que parlen baix. defugir-la com si es tractés d'una desgràcia a evitar, en lloc Montseny. I aquest problema escolar és un pro­ ' Torno a donar les gràcies a les persones que em de veure-la com una gran sorta desitjar. Escoltant^ convé blema social greu que, segons em sembla, els. van atendre a l'hospital per la seva delicadesa i per molt fer-ho— les dificultats que moltes persones experi­ polítics mai no han associat a l'elaboració d'un la seva abnegació. Però deixeu-me acabar reivin­ menten per creure, alguna vegada m'ha semblat que futur digne per al seu país, malgrat l'evidència de dicant el silenci, que no solament depèn dels l'interlocutor passava dels problemes als pretextos per no la relació. Perquè el qui-no sap callar no pot saber empleats hospitalaris, sinó, en una part molt im­ fer el pas. Com si encertant un defecte dels creients, escoltar; i el qui no sap escoltar no sabrà parlar portant, dels visitants, que som tots els ciutadans posem per cas, quedés legitimat per restar tranquil·lament amb plenitud. I un'poble sense paraula plena del país. al marge de la fe, és a dir, com si guanyés... Però, de fet, difícilment pot créixer com a poble veritablement encara que el pretext fos real, perdia, restava fora del tren humà, per molt que cultivi la seva llengua. La • Pau López Castellote de la felicitat. Aquell tron on és més iinportant pujar-hi que discutir-ne la qualitat, perquè la seya qualitat decisiva és només la seva destinació final. SABER ESCOLTAR |^ La preocupació dels creients, més que • respondre a aquest detall o a aquell altre —que també serà inevitable fer-ho— és anunciar humilment la fe del dret. amb el seu esperit que és vida, amb la seva novetat. També, sense por, L^avi i él nét amb la seva radical alteritat i, per tant, amb les seves connotacions escandaloses o folles, segons els públics, de Sempre m'ha fèt una impressió especial el parpella de nen, cada almoina de pobre i cada cor què ja parla Sant Pau. "Salm de les coses petites", escrit pel canonge verge i humi). I cada àngel entonarà el glòria mirant el Crist humanat. Viure la fe del dret, comporta tehir-la i testimoniar-la com Carles Cardo. És una bella meditació sobre la una sort. La sort de no haver restat sol, sinó que he estat immensitat de Déu a partir del gran misteri de Dic això a propòsit de sabér-se adonar de la introduït en la gran comunióamb Déu i amb els germans per l'encarnació del Verb en el si de la Verge Maria. presència de Déu. Les seves petjades no ens Jesucrist. Quan el tren passava pel meu costat —o una de La grandesa de la creació, reflex de la del seu manquen. La mateixa creació és revelació. En­ les vegades que ho feia— he rebut la gràcia de pujar-hi. Autor, es referma encara més per l'adveniment cara que la llum clara i segura la tenim en la seva paraula i en la Paraula feta carn. Llavors les Aquest sentit de sort, de gràcia, de felicitat que ens és de l'Esperit dels pobles. criatures manifesten amb més esclat la glòria de oferta, d'experiència personal que només pots conèixer Tot suposa, doncs, la meravella de l'univers Déu. A l'home, ésser de coneixement i de parla, fent-la... hauria de ser el color de la imatge de la fe cristiana creat. L'àngel, l'home, els altres vivents i les li correspon reconèixer-la i cantar-la. davant del món. Ara sovinteja massa la imatge d'una opció coses rebran una llum especial. Sí, sempre han Una anècdota'. L'avi fa al seu nét: "Et dono mil voluntarista... o de com si el creient fes un favor a Déu en parlat de Déu. Ara, però, en parlaran annb major pessetes, si em dius on és Déu". L'infant li lloc de rebre'l... o àdhuc d'un dogal que convé eludir... eloqüència. Cada bri d'herba, cada gorja d'ocell, respon: "Avi, dues mil, si em dius on no hi és". cada volva de neu i cada pètal de rosa cantaran • J. Carrera Planas un càntic nou. També cada gota de pluja, cada • Joan Guiteras Dijous, 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana Opinió

s clar que la religió cristiana no és sola­ I també per això un s'identifica amb la seva que què són. I el desig de rebre'ls, ni que sigui només ment un vague sentiment sinó una adhesió Voluntat i els esdeveniments —i fins i tot els implícit, té la seva eficàcia santificadora. a la persona de Crist i a tot el que ell va que naturalment costaria d'acceptar— se'ns També hi reconeixem la nostra condició de peca­ proposar: allò que s'ha de creure —el apareixen així com a manifestació del que Déu dors: perdoneu-nos les nostres cul pes, així com nosal­ contingutdelafe—, com s'ha de pregar— considera com el que més convé a les persones tres perdonem els nostres deutors. És un acte de l'oració— i el que cal fer —la conducta que estima. contrició, que va acompanyat del propòsit renovat moral. d'evitar les faltes en el futur. Per això Per tal de facilitar l'aprenentatge preguem Déu que no permeti que res­ d'aquestes coses, Jesús ha donat tem com embolicats en la xarxa de la compendis, més llargs o més cur­ temptació. ts, que es troben al'Evangeli. Entre La pregària millor I s'acaba, sol·licitant de Déu que ens ells n'hi ha un al qual s'ha recone­ deslliuri del Maligne, i amb ell, de tot gut serhpre un gran valor com a ' mal —^ja s'entén que és el mal moral— resum de la fe i del que ha de ser la vida cristiana: S'hi fa un acte d'esperança: es demana que perquè les altres coses que en diem mals: els sofri­ el parenostre. vingui el seu Regne. I aquest, que tindrà la seva ments, les malalties, els fracassos, no són pròpiament S'hi troba tot. En les primeres paraules. Pare plenitud al Cel, comença ja d'alguna manera a la mals, si bé amb aquella confiança de fills, preguem a nostre, la condició de l'home, pel que fa a la seva terra: és l'Església, el Poble de Déu, el mitjà Déu que també ens els eviti. relació amb el Creador: és fill de Déu. d'aquesta universal de salvació. Per això, hi ha moltes persones que tenen tant magnífica realitat se'n deriven tots els matisos de Hi recordem que el que tenim o podem tenir d'apreci pel parenostre, tanta confiança en la seva la actitud religiosa i en concret el desig de tractar és seu, ve d'Ell. Per això li denríanem el pa eficàcia. I per aquest motiu, si manquen els auxilis Déu com a Pare. I això és ensems un motiu quotidià. Ens/eferim al material, ben cert, però espirituals complets —cosa que malauradament avui d'exigència —noblesa obliga—, però tmbé de també al de l'esperit. I així, moltes persones, dia succeeix amb tanta freqüència—, moure algú a confiança. àdhuc sense saber-ho, es mostren obertes a resar el parenostre, pot ser el millor ajut a l'hora de la Per aquesta raó hom desitja que, també a la acollir tot allò que Déu té disposat per a alimen­ mort. terra, Déu sigui conegut i amat: que sigui santificat tar la seva vida cristiana: els sagraments, encara el seu Nom. que moltes vegades no sàpiguen quins són ni • Ferran Blasi

CARTES • CARTES ^ CARTES • CARTES • CAIOTS • CAïrris • CARTES • CARTES • CARTES

^ Al Sr. Jordi Bassas i avui a mans de la Comunitat de cia, que si en altres llocs està que més i anhelem per ella que que va dir que "és una contra­ Ribalta les Benaurances. Sí, realment donant el seu fruit, de segur sia rica i plena com cantem amb dicció permetre l'avortament i m'ha sorprès llegir aquests dos que també en donaria aquí. el nostre himne i que els seus condemnar que es mati per al­ Sr. Director: articles dos dies després que el prelats, sacerdots, religiosos i tres raons". Aquestes altres El Sr. Jordi Bassas i Ribalta Vicari Episcopal de la Zona del MN. LLUÍS BONET RIERA laics portin la llavor de l'Evangeli raons, que poden ser moltes, sempre encerta els temes que Penedès-Garraf em cridés per Sant Pere de Riudebitlles arreu del món. aquest senyor les interpreta comunicar-me la decisió'del (Alt Penedès) com als crims d'ETA, quan el toca. Ell sap que alguna vegada LL FOLCH i CAMARASA Consell de Govern de là nostra Dr. Setién no va mencionar ni l'he felicitat, si bé no tinc cap Barcelona comprovant que hagi rebut la Diòcesi de no donar entrada a un sol cop, mentre que meva carta. Però aquesta vega­ aquesta comunitat, sense es­ l'esmentat col·laborador de da —"Teologia de l'èxit", pecificar cap raó en concret que l'AVUI anomena ETA, explícita­ 2.4.92—l'ha vessada, car ha justifiqués la negativa. I m'ho va ^ Declaracions ment, tres vegades i implícita­ confós el fer bé cara a Déu els comunicar a mi, com a encarre­ desafortunades ^ Tergiversació d'unes ment tot l'article en va ple, de­ deures que comporta el treball gat de la Casa de Colònies de paraules del bisbe mostrant així, que sap desviar Mediona, —actualment tanca­ Sr. Director: l'atenció de l'assumpte que professional amb cercar l'èxit José Maria Setién terrenal com a finalitat. da com a casa de colònies—, El nostre bisbe de Solsona, actualment més ens inquieta perquè des de fa més de dos El cristià, com tot altre home, desplaçat a Praga, ha recone­ Sr. Director: als que anem a favoí' de la vida, anys, i amb el consentiment del ha de donar glòria a Déu fent gut que no és el moment de Un col·laborador habitual del fins i tot dels no-nats. Per tant, Sr. Cardenal, la vaig oferir a sempre el bé, però ha de saber sol·licitar la Conferència Epis­ diari AVUI ens obsequiava, el no em veig amb cor d'aportar aquesta comunitat perquè hi que el seu èxit a la terra pot ben copal Catalana. És propi dia 10 d'aquest mes de setem­ raonaments vàlids a un senyor fundessin un monestir de pre­ bé ser el fracàs humà. Cal que d'homes savis, canviar de pa­ bre passat amb un escrit que que sap dur tant subtilment gària i d'acolliment. Fins ara em accepti sempre aquesta possibi­ rer. A veure, doncs, si amb el pas portava per títol "Setién" i trac­ l'aigua al seu molí i que palesa feien passar amb raons. *Ara la litat, amb l'esperança però que, del temps reconeixerà, també, tava, òbviament, del Bisbe de una llunyania absoluta de la negativa ja és total. després de la creu, ve la resur­ com là Conferència Episcopal Sant Sebastià. José Maria Se­ nostra sintonia. Em permeto, recció. Els sants, que varen sa­ Es veu que no és de fiar una Espanyola pot ser eficaçment tién i de les seves declaracions això sí, fer-li un suggeriment: ber abraçar-se generosament a comunitat que reuneix més de dirigida, en cas de ser elegit, que feien referència a una nova Llegeixi, si us plau un a.rtiple de la creu de Crist, i tantes vega­ 5.000 persones "peraprofundir per un fill de Catalunya. regulació de l'avortament que Miguel Delibes que trobarà a la des varen sufrir la calúmnia i la l'experiència de la santa carme­ Tenim valors positius i de gran amplia la llibertat d'aquest acte tercera pàgina del número 677 persecució, un dia són glorifica­ litana". Es veu que no és prou solvència eclesial que farien davant de casos com és ara; de CATALUNYA CRISTIANA, ts. Al cel, sempre; i a vegades recomanable una comunitat molt bon paper. Això fóra un que la dona se senti angoixada, setmana del 10 de setembre també a la terra: quan la jerar­ que: "en el seu si acull tots els gran bé per la nostra terra. Si a deprimida o- que l'envaeíxi d'aquest any, 1992. quia de l'Església universal, que estats de vida, és a dir, ger­ ell li desplau, com diu a les l'ansietat, etc'. Aquest senyor JOSEP M'SANS i MANRESA sempre fila molt prim, acaba mans, germanes, i sacerdots seves declaraciorrs, serien criticava el bisbe perquè, diu Barcelona aprovant la devoció que el poble que fan els seus vots en mans molts i molts els que som cata­ els tenia ja de molt abans. del bisbe, i també famílies i se- lans fins al moll de l'os, que ACUDIT glars solters. La vocació princi­ aplaudiríem la seva elecció i en Ben afectuosament, pal de la comunitat és la vida faríem gran festa. Catalunya es Dr. IGNASI SEGARRA. contemplativa, i el seu treball Va obrint cada dia més, traspas­ pvre. entès com a fruit de la contem­ sem fronteres i acudim, per Barcelona plació i coma servei a l'Església". evangelitzar, a totes les parts L DÍMOMI í:>£LÍ "PAÇTóTiErs" I Sento que una experiència de la terra. ** * nascuda a França fa divuit anys, L'Església és universal, no té i que actualment té 50 cases fronteres; l'Esperit alena allà on ^ Una negativa encara per Europa, Amèrica, Àfrica i vol i tota potestat ve de Déu. Si no justificada Pròxim Orient, no pugui tenir Móns. Deix no sap fer declara­ entrada a la nostra diòcesi, pri­ cions més convincents, millor Sr. Director: vant així que l'alenada de que ens deixi tranquils i no en­ M'ha sorprès llegirà Catalunya l'Esperit pugui airejar el pensa­ redi la troca. Quan llegeixo els Cristiana, núm. 679, amb data de ment i el cor de moltes perso­ seus aspectes, recordo amb 24 de setembre, dos articles: nes que a vegades no troben en nostàlgia el nostre gran prelat "La Comunitat de les Be­ les nostres parròquies, ni en els monsenyor Miquel Moncadas." naurances aplega 5.000 perso­ moviments evangelitzadors, el No és bonica i f lairpsa la nos­ nes en el segon Fòrum Liseux seu lloc i l'aliment de la seva fe. tra C.C: que fa tant de bé edi­ 92". 1 "l'Abadia de Sant Martídel SentO; també, que s'hagi negat tant-se i adaptant-se a territoris Canigó recull tradició i moderni­ a aquest Penedès la possibilitat no catalans? tat. Mil anys d'espiritualitat", de ser pioners d'una experièn­ Estimem Catalunya com el Dijous, 8 d'octubre de 1992 Mare i mestra Catalunya Cristiana

El cardenal Martínez Somalo, a la clausura dels Congressos Marians Internacionals "Trobar Maria és trobar Crist" ciem en la majoria de les nacio­ HUELVA.— L'enyiat especiardel Papa, cardenal ns com moltes persones obli­ Eduardo Martínez Somalo va clausurar els Congressos den que tots estem en camí per Marians amb la presència dels Rels d'Espanya i d'una les vies del món vers els nostre destí final. Per aquesta raó, res immensa multitud de fidels a població d'Almonte del com l'actitud interior de sentir- Rocío. nos pelegrins pot donar-nos el sentit profund de la nostra vida L'Enviat Especial, en les pa­ digma per a tots els que pelegri­ terrena". raules pronunciades dos dies nen en la fe vers la pàtria ce- " La devoció a la Verge del abans de la solennne clausura, íest". Rocío —digué— tan arrelada va ressaltar el protagonisme Va acabar agraint la tasca i entre la gent d'Andalusia, éns d'Espanya i de Huelva a la gesta col·laboració de les persones i recorda que Maria és l'Estrella colonnbina que connnnennora els institucions que han treballat en de l'Evangelització. La Verge seus 500 anys, dient que en elsCongressos, a les autoritats condueix sempre a Jesús. Una haver enrimarcat aquest Con­ civils, a les jerarquies eclesiàsti­ trobada amb E-IJa és necessària­ grés en el V Centenari del Des­ ques, a la Pontifícia Acadèmia ment una trobada amb Crist, i per cobriment i Evangelització Mariana Internacional, a les So­ mitjà d'Ell, amb el Déu U i Tri. d'Amèrica ratifica "el camí pera cietats Mariològiques, a la Co­ El cardenal Martínez Somalo una nova evangelització que missió Diocesana de Huelva i va concloure la seva homilia de­ postula el món d'avui, sota el "a tots els que d'una manera o manant a la Mare de Déu que signe de Maria". altra han participat en els actes protegeixi i inspiri "als pares i culturals i religiosos". mares d'aquesta la teva terra La Mariologia és perquè siguin sempre exemples doctrina i vida Solemníssima Eucaristia de rectitud", que il·lumini i tin­ gui cura dels joves "perquè es­ Així mateix, explicà que la El diumenge, 27 de setem­ timin i difonguin la veritat", ve­ Mariologia és doctrina i vida, bre, el cardenal Eduardo Martí­ tlli sobre les famílies necessitats "és concepte i reflexió de la fe, nez Somalo, va clausurar els i ens ensenyi "la fidelitat a la fe cristiana, la constància per que cerca alhora llurri, culte i Congressos Marians Interna­ Ses Majestats els Reis, saluden el poble després de la clausura devoció". La Mariologia, digué, cionals a la població d'Almonte dels Congressos a la població del Rocío l'honestat i la justícia perquè ha trobat el seu fonament, es­ del Rocío,, en un acte que fou regnin de veritat l'amor i la pau". tructura i configuració teològica presenciat per desenes de mi­ quan accediren al lloc de la clau­ gressistes i organitzadors. El Nunci del Papa a Espanya, en la Paraula de Déu "seguint lers de pelegrins i congressistes sura, situat prop de l'ermita, Monsenyor Martínez Somalo, Mario Tagliaferri, va llegir, una les orientacions del Vaticà II i que fou presidit per SS.MM. acompanyats per autoritats lo­ que va presidir la Missa de Clau­ vegada finalitzada l'eucaristia, il- luminades pel magisteri de Pau els Reis d'Espanya. cals, regionals i nacionals. sura, va expressar en l'homilia el missatge de Joan Pau II als VI i Joan Pau 11". Aquesta Parau­ Els pelegrins, acompanyats El bisbe de Huelva, monsen­ el seu agraïment "a Déu perquè Congressos, en què el Summe la "transmesa* en el missatge pels congressistes i les Ger­ yor Rafael Gonzàlez Moralejo, en aquest dies ens hagi permès Pontífex es felicita per la cele­ doctrinal dels Sants Pares i feta mandats del Rocío arribades va començar l'acte de clausura d'aprofundir en les meravelles bració dels Congressos Marians vida en el cor de l'Església, en el d'arreu d'Espanya, esperaven destacant el bon desenvolupa­ obrades per la seva gràcia a la de Huelva i convida a tothom a seu culte diví i en la devoció dels des de primeres hores del matí ment dels Congressos Mariolò- Dona beneïda entre totes les revitatlitzar els valors cristians fidels... és alhora un misteri i un l'arribada dels monarques, que gic i Marià i agraint el seu treball dones". Explicà, tanmateix, que per impulsar una Nova Evange­ model per als cristians, un para­ foren rebuts amb aplaudiments i esforç a les autoritats, coor "desafortunadament, presen­ lització.

Ha mort el cardenal Jacques FILTRANT LA NOTÍCIA Martin, col·laborador de sis Papes Rússia^ un vesper de confessions i sectes religioses

"Darrera la caiguda de l'ateisme a Rússia, hi ha creuen en curanderos místics i estranys, que un creixent interès per la fe cristiana, però també proliferen per totes bandes. s'observa la proliferació de sectes i de grups Pel que fa a la nova presència de l'Església esotèrics en una situació de buit espiritual", ha catòlica, els jerarques ortodoxos s'han alarmat, informat l'agència "Aceprensa". manifesta també "Newsweek". "Nosaltres Un reportatge de "Newsweek" publicat el esperàvem de l'Església catòlica que ens ajudés passat agost, declara que no solament floreixen a restaurar la nostra presència aquí, però en lès confessions religioses tradicionals, sinó tam­ comptes d'això, ens està prenent els nostres bé els "Hare Krisna", els adeptes a la màgia negra fidels", ha manifestat Peter Gerasimov, encarregat i a l'astrologia. "Ara que tenim llibertat, Déu ha de les relacions dels ortodoxos amb les altres començat a actuar, però també actua el diable", confessions cristianes. De fet, preocupa a diu un pastor adventista a propòsit de la creixent l'Església ortodoxa l'acció de l'Església catòlica, popularitat dels grups ocultistes. que ha reobert ja tres parròquies a Moscou. Els Per a molts russos,.l'Església ortodoxa no ha jerarques ortodoxos se sentiren ja ofesos quan el aconseguit omplir el buit moral. S'han obert molts Vaticà va nomenar un arquebisbe a Moscou. temples, i milions de persones tornen a la seva fe Tampoc no s'ha vist amb bons ulls l'anada dels tradicional, peròtambé és una avinentesa perquè jesuïtes. I pel que fa als franciscans, el nou general els baptistes americans llencin "croades" des de de l'orde, Hermann Schalück ha anunciat un viatge Moscou a les ex-repúbliques soviètiques. a Rússia per entrevistar-seambel patriarca ortodox Sectes clandestines antigues de l'Església or­ rus amb l'intent de mantenir relacions amistoses todoxa, sovint més místiques i dogmàtiques que i de mútua cooperació i respecte, quan els fills de El cardeanl francès, Jacques Martin, estret col·laboracor de sis Papes, l'Església tradicional, atreuen tambégent cansada sant Francesc arribin a l'antiga URSS. va morir a Roma als vuitanta-quatre anys d'edat. Després d'haver i desencisada de la corrupció i del materialisme. treballat en la secció francesa de la Secretaria d'Estat durant el Pontificat. Com pot veure's, no serà gens fàcil la tasca de Així els Hàre Krisria, que diu tenir 700.000 de Pius XI, monsenyor Martin es va convertir en el seu responsable amb l'Església catòlica en aquest nou camp Pius XII, Joan XXIII i Pau VI. El prelat gal fpu també prefecte-de la Casa seguidors a Rússia, és un dels grups que creix d'evangelització. Pontifícia de Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II, a qui ha acompanyat en tots més ràpidament. Cal dir també que en front de la els seus viatges apostòlics i amb qui eren grans amics. mancança de serveis socials i assistencials, molts • Francesc Gamissans Dijous. 8 d'octubre de 1992

Catalunya Cristiana Mare i mestra 7

L'ESGLÉSIA EN EL MóNf^ La Bíblia del pelegrí ropa. Subratllant la importànciad'un imatgestràgiques eloqüents que nou catecisme de l'Església catòli­ arriben d'aquella república, recor­ Edicions "Mensajero" i Editorial "Ega" publicaran ca per aquesta obra d'evangelit- den la Segona Guerfa Mundial". una nova traducció de la Bíblia. El seu autor és el :A: zació, ha afegit que la catequesi té El Pontífex es va tornar a referir a jesuïta, pare Lu is Alfonso Schòkel, professor de Sagrada una prioritat absoluta, procurantque la guerra de Bòsnia després Escriptura i de Teologia en el Pontifici Institut Bíblic de el servei a l'Església a favor de la d'afirmar que Europa viu "una hora Roma. D pau, d'un desenvolupament au­ tràgica en la qual els durs i aspres En unes declaracions als mitjans informatius, Schòkel tèntic i dels drets de l'home man­ combatscontinuensèmbrantdol' ha explicat el seu projecte: tinguin tot el seu valor. (APIC) i ruïna" en aquella república. ALEMAIWA Mentrestant, l'Església Catòli­ ca ha decidit, prendre part en el Manifest de juristes debat, sobre la cantonització de contra la nova llei Bòsnia-Hercegovina, refusant la d'avortament divisió d'aquesta república en uni­ tats territorials amb components ètnics.únics. Això ha produït un BERLÍN.—Seixanta professors refredament en les relacions en­ i magistrats alemanys han fet pú­ tre el cardenal de Zàgreb, Franjo blica una declaració contra el pro­ Kuharic, iel president croat, Franjo jecte de nova llei de l'avortament »RA^t Tudjman, és a dir, entre l'Església aprovat pel Parlament. La propos­ El pareLuia i el Govern croat. Però ha jDermès ta legislativa, que permet l'avor­ Alonao d'arrabassar el monopoli polític i tament en el primer trimestre Capítol general dels Schòkel, militar mantingut a Hercegovina sense més requisit que una con­ agustins autor de la pel partit del president. (ICIA) 'Bíblia del sulta no vinculant, ha esta recorre­ peregrino' guda davant el Tribunal Constitu­ SAO PAULO.— L'orde dels cional, que l'ha deixat en suspens agustins ha tingut a Sao Paulo, al fins que dicti sentència. El mani­ Brasil, el seu capítol general. En el fest afirma que qualsevol llei de progranna figurava especialment terminis és inconstitucional, per la renovació del concepte de tre­ oposar-se al deure de l'Estat de ball d'uns 3.500 membres de ' protegir el no nascut. Els signants l'orde. La trobada, que ha durat . són deu magistrats que van per­ fins el 17 de setembre, s'ha ce­ tànyer al Tribunal Constitucional i lebrat al Brasil amb motiu del 500 cinquanta profesorsde Dret cons­ aniversari de l'evangelització titucional de diverses universitats d'Amèrica, va explicar el primer L| FRAraçA -J alemanyes. (ACEPRENSA) general Miguel Àngel Orcasitas Gómez. L'orde dels agustins és La dansa en la litúrgia; La Bíblia és una i ha estat clausuradafa segles. Es tracta d'una present a 400 cases en 44 països. nova traducció i edició realitzada per al" pelegrí". Per al viatger, ha de ser més petita, gairebé de butxaca, lleugera, que no afeixugi Els agustins treballen en els camps LYON.^' Les-balladores van la marxa, ben llegible en condicions adverses. de missió, de les parròquies, de sortir davant l'altar major amb llar­ A casa cal deixar la Bíblia grossa i bonica, potser il·lustrada, però l'educació i dels mitjans de comu­ gues túniques negres, peus nus per al viatge cal tenir-ne una de petita: que càpiga a la maleta o la nicació. (CIC) sobre les lloses -sagrades. Amb rriotxilla, amb les guies, o a la guantera del cotxe al costat del un fons sonor la puresa d'una veu mapa de carreteres, o a la bossa de viatge en prendre l'avió. a capella, van escenificar amb els El turista també necessita una "Bíblia del Peregrí' per obrir un seus gestos l'esperançà de cel de transcendència sobre els llocs que visita, els passatges qúe l'ofertori, mans esteses vers el contempla 0 l'art que assaboreix: Platja o: muntanya, boscos'ò ÍTAUA cel. A Lyon, el diumenge 20 de llacs, ciutats o pobles. Contemplant el paisatge, la nostra Bíblia ho setembre, a la catedral de Sant il·luminarà amb la llum deia glòria de Déu, de Jesucrist ressuscitat. Joan, la dansa es va fer en el cor En visitar una església o un museu, la nostra Bíblia li dóna la clau El Papa encoratja els de l'església. En el marc de la narrativa de vitralls, retaules, estàtues, tapissos, quadres, relleus, bisbes per Biennal lionesa consagrada a miniatures. La nostra Bíblia ofereixia lletra i l'esperit que animà els aquest art, Philippe Jeannin, de­ l'evangelització d'Europa artistes del nostre passat. L- lüOOSLAVIA -" legat diocesà pels artistes, va op­ La vida del cristià és tota ella un pelegrinatge espiritual i en ella ROMA.—El Papa, adreçant-sea tar per no deixar que es fes la hi ha moments en què volem resar. La Bíblia del Pelegrí a l'abast uns cinquanta bisbes europeus El Papa compara el setge dansa a l'atri. I la companyia Mary- de la mà ofereix un interessant repertori de salms i unes altres consagrats en aquests darrers cinc de Bòsnia amb la n se Valete també va acompanyar oracions disperses pel Nou Testament. També ens subministra anys i que participen actualment Guerra Mundial molts dels temps forts de la litúr­ textos i temes per la meditació. en una trobada organitzada a Roma gia. "L'art de l'animació del cos, En tota la nostra vida som pelegrins. Una Bíblia és necessària pel Consell de les Conferències BÒSNIA-HERCEGOVINA.— ha dit el P. Jeannin, transporta per al cristià que viu la seva vocació com a pelegrí vers la casa episcopals europees (CCEE), els Joan Pau II va tornar a recordaria l'esperit i l'ànima. La dansa encar­ del Pare. ha demanat de col·laborar intensi­ greu situació que pateix Bòsnia- na la nostra pregària, ella és trans­ vament per l'evangelització d'Eu­ Hercegovina en afirmar que "les figuració". (La Croix)

El secret de la seva vida L'abbé Pierre lia fet 80 anys

Amb motiu dels 80 anys del cèlebre "Abat Pierre", l'Arquebisbe de Lyon, cardenal Decourtray, ha dit: "Hom coneix i admira el capellà d'aparença fràgil, cara blanca, emmarcada amb una barba de caputxí, miraba amb dos ulls de foc, coronada d'una boina sempre portada de la mateixa manera sobre el front ample i clar. I hom el grava per la posteritat enmig dels companys d'Emaus, aquests miserables abandonats i menyspreats, que l'han seguit pel camí de l'alliberament i del servei als homes. El que hom ignora, quasi sempre, és la font. No es remarca res o s'oblida que l'Abbé Pierre és un creient, un creient, que amb una - pregària insistent, es lliura a l'acció d'aquells a qui s'ha consagrat, una mena de monjo énjoiant el cor del rnón en el cor a cor amb el seu Senyor, un capellà eclipsat en el sacrifici d'Amor del Salvador universal. Després de la crisi cardíaca que va sofrir el desembre passat, ha decidit de viure d'una manera més exclusiva amb els seus germans monjos. Això no m'ha sorprès. El conec força aquest home gran per saber.que l'acolliment de l'angoixa humana és inseparable de l'acolliment del Déu de l'annor, com la Mare Teresa, Sor Emmanuelle, el Pare Roger, i tants d'altres que el-món ignora però que el Senyor coneix. Donem gràcies a Déu, de Abbé Pierre." Dijous, 8 cfoctubre de 1992

8 Avisos i Comunicaís Catalunya Cristiana

• FACULTAT DE TEOLOGIA I h., al Col·legi de les Escolàpies, cl. ECLESIÀSTICA DE IJÍLOSOFIA Aragó, xamfrà Roger de Llúria. Hi DE CATALUNYA.— Acte inau­ pronunciarà una conferència, el gural de curs, a Barcelona, di­ - bisbe auxiliar. Móns. Joan Carre­ mecres 14, a les 10.00 h. (euca­ ra i Planas. És un acte reglamentari ESCOLA DE PREGÀRIA ristia), i d'una exposició de^itera- per als membres de Vida Crei­ tura teològica llatinoamericana xent. (1968-1992). • Vlllè CENTENARI DEL DELS JOVES AMB L'ARQUEBISBE NAIXEMENT DE SANTA CLA­ RA.—5a. trobada de preparació, BARCELONA diumenge 18 d'octubre, a les 5 de la tarda a les franciscanes de la "Llar Bressola" del c. Montcada, • DIÀLEGS EN LA FE— Cada 18. Tema: "Clara d'Assís,. dona dilluns, al C.i.C. (Via Augusta, de pau i reconciliació". Pregària 205), de les 17 a les 18.30 h., "en l'esperit d'Assís", tot recor- x?=assíftits pel P. Massana, caputxí, 'dant la trobada ecumènica que annb celebració eucarística. organitzada per Joan Pau II, tingué • DIADA ARAGONESA DEL PI­ lloc a Assís ara fa sis anys. La LAR.— Celebració per part dels jornada és oberta a tots els col·lectius aragonesos, dilluns germans i simpatitzants de Sant 12, a les 10.00 h., a Santa Maria Francesc. del Mar, annb cors i rondalles. • INSTÍTUT DE LJTÚRGIA DE • LA PREPARACIÓ A LA JUBI­ BARCELONA.— La inauguradó LACIÓ.— Cada dimarts, de 19 a oficial del curs tindrà lloc el dia 14 21.00 h., curs de fornnació, orga­ d'octubre, a les 7 de la tarda, a la nitzat per l'àmbit de 3a. edat de seu de l'Institut, Facultat de Teo­ l'Escola de l'Esplai de Barcelona, logia de Catalunya, cl. Diputació, (C/. Numància, 149-151, 08029 231. L'acte serà presidit pel Gran Barcelona, teL 410 16 02). Canceller de la Facultat i del ma­ • AMÈRICA LLATINA, 500 teix Institut, l'Excm. i Rvdm. ANYS DESPRÉS.— Cicle d'inici Móns. Ricard M. Carles, Arque­ de curs, amb conferència d'Àngel bisbe de Barcelona. Pronundarà Bentué, dimarts 13, a les 20.00 la lliçó inaugural l'Excm. i Rvdm. h., del Centre Cristià dels Uni­ Móns. Ramon Buxarrais, bisbe versitaris (CCU: cl. Villarroel, 81, emèrit de Màlaga. El tema serà: 08011 Barcelona, tel. 323 33 68). " Pot sentir-se satisfeta l'Església • CURSOS PER A JOVES.— de la Refornna Litúrgica?". L'acte Sobre coneixement d'un mateix és públic i obert a tothom. personalitat integrada, en di­ LES ACTITUDS DE JESÚS marts, a partir del 13, de 18 a ler DIJOUS, 1«0CTUBRE - Jn 13,3 les arrels" 19.30h.,acàrrecdePilarSubrana; GIRONA ler DIJOUS, 4 MARÇ — Jn 19.26 'Els seus sentinnents' sobre tècniques d'estudi, en di­ ler " 5 NOVEMBRE'- Jn 5.30-EI seu pensar- 1er - 1 ABRIL — Jn 4.34 -£1 seu voler-

mecres, a partir del 14; sobre ler " -3 DESEMBRE - Jn 8.26'El seu parlar- 1er ' 6 MAIG — Jn 16.33 'La seva pau- psicologia, en dilluns, a partir del •TROBADA DE BRANCADIERS 2on - 14 GENER — Jn 8.21 -El seu actuar' ler • 3 JUNY — Jn.21.27 "La seva església- 19, de 19.30 a 21.00 h., a càrrec- I INFERMERES.— De l'Hospi­ ler • 4 FEBRER — Jn 15.15 -La seva amistat' de Josep-Maria Quintana, i talitat de la Mare de Déu de d'altires, a la Institució Xayeriana Lourdes, dilluns 12, a partir de (Av. Francesc Cambó, 12, 2n., les 10.30 h., a Sant Feliu de 3 D ABRIL VIGÍLIA DE RAMS VIII JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 08003 Barcéona, tel.3191700). Guíxols. • ADORACIÓ AL SANTÍSSIM SAGRAMENT (ARPU).— Inici 22 DE MAIG III ROMIATGE DE CONFIRMACIÓ decurs, dijou$15,a les 17.00h., LLEIDA a la parròquia de Sant Isidor (c/. Comte d'Urgell, 178). 28 de NOVEMBRE- i 27 de FEBRER. RECESSOS • CURSOS DE FORMACIÓ RE­ • CERTAMEN MARIÀ.— En LIGIOSA.— Sobre "Conflictes, honor de les Verges d'Hispano­ perspectives i riquesa del matri­ amèrica, diumenge 11, a les ARQUEBISBAT DE BARCELONA./ DELEGACIÓ DIOCESANA DE JOVENTUT moni i dé la família cristiana", 12.00 h., al teatre Principal, orga­ comença dijous 15, i sobre "Vida nitzat per l'Acàdèmia Mariana de religiosa, societat i nova evange- Lleida. lització", dilluns 19; continua els divendres el curs sobre els sa­ graments, a Instituto de Teologia y Humanisnno, sala Penyafort (cl. Bailèn, 10,08010 Barcelona, tel. 24633 00). •'CONÈIXER L'ESGLÉSIAQUE GERMANOR AMB ELS NOSTRES MISSIONERS ÉSAAMÈRICA".-Conferència inicial d'aquest cicle, dijous15,a Ja són més de 500 les missioneres i missioners que reben Catalunya Cristiana les 19.30 h.,a càrrec d'Antoni Bentué, a la Facultat de Teologia gràcies a les persones que "apadrinen" la seva subscripció. de Catalunya (cl. Diputació, 231). • ASSEMBLEA DE VIDA "Moltíssimes gràcies: Continueu donant matèria dlnfonnació i de reflexió per tants cristians que viuen la preocupació d'una Església rejovenida. Falta tanta esperança! Calen CREIXENT.— Oberta a tothom, profetes d'esperança. I Cataluí^ Cristiana ho pot ser." P. Bonifiíci Tordera. COLÒMBIA dissabte17,deles10ales 13.30 MISSIONERS QUE ESPEREN PADRÍ; BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ HOWEL CASTRO. KBRO. WALTER Nom 1 cognoms :.... '. I PARRÒQUIA DE S. MIGUEL ARCANG. Direcció .Tel. ESCAZU.APDO. 157-1250 SAN JOSÉ Població ...D.P. Província COSTA RICA. 21.892 Ptas. subscriu a "CATALUNYA CRlSnANA"el missioner CENTRE DE REUCIO (nom 1 cognoms) JOSEP RUBIO L'Import el fart efecdu mitjantant: CAJA POSTAL 1227-CANMPINAS Q taló que adjunto Q gir postal SOCIAL! MATRIMONIAL 024 CEP 09300 MAVA SAO PAULO D domiciliació segons l'adjunta autorització: SI es troba sola o sol, cerqui BRASIL 21.892 Ptes. Domiciïació: Banc /Caixa. la seva parella seriosament. MARGARITA RIBAS I PADRÓS Sucursal n* Servei de psicologia, ordina­ COL M.SALVATORI N». compte corrent CARACAS PoUació Provincià. dor i vídeo, dirigit per psi­ VENEZUELA 21.892 Ptes. Prego al Banc / Caixa que considerí aquesta butlleta com la meva autorizadó per còloga col·legiada. aquest pagament ^ ' SOC BNF "ROSALIA DE CASTRO" Població ...Data. '. COSM. Bolmes, 64.3^ 2». RUA GIL EANES. 154. AP. 21 Si^atura: - Tels. 487 71 80-487 71 18 04601 SAO PAULO "CATALUNYA CRISTIANA' c/. València, 244. 2». - 08007 Barcelona - Tel.: 215 27 39 Pref. Concertar entrevista. BRASIL .-. 21.892 Ptes. Dijous, 8 (foctubre de 1992

Catalunya Cristiana Catalunya

Han treballat de temporers als camps del Segrià FETS I CRITERIS |^ 25 joves donen els seus guanys Citnera eclesial a _í • • - ' . - VAtnèrica Llatina per ajudar el Tercer Món Joan Pau II inaugura el dia 12 d'aquest mes la IV Conferència General d'Amèrica Llatina, que se celebra a Santo Domingo. El Consell Episcopal d'Amèrica Llatina, (C.E.L.A.M.) agrupa participants. Conferències, esto­ nitzadora del Camp s'entorna per les Conferències episcopals d'Amèrica del Sud i d'Amèrica LLEIDA nes de pregària, perquè els nois i un temps llarg a Nicaragua. Central. ' • -^.^^ noies són creients i fan el Camp El CELAMfou aprovat per Pius XII l'any 1955.~Èïs^^tuts Joves estudiants i treballadors en resposta a l'exigència de la La convivència, una riquesa que determinen la naturalesa, la composició i la finalitat els va s'han dedicat aquest estiu a la seva fe. També tenen especial aprovar Pau VI l'any 1974. Aquest organisme és signe i cura de la relació amb els vilatans recollida de fruita per tal de recap­ La convivència entre els partici­ instrument de col·legialitat episcopal per mitjà dels contactes, tar, diners a favor de projectes del poble que els acull,'fan alguna pants al Camp, estudiants-profes- d'ajut i promoció social en països que altra acció lúdica pels nensj sio.nals i treballadors, és una altra de la col·laboració i del servei a les Conferències Episcopals del Tercer Món. Aquest no és un per a tots en general. Dins les de les riqueses d'aquests dies de d'Amèrica Llatina. fet nou a Lleida, que es va repetint possibilitats, cerquen integrar-se treball. L'última assemblea general es va celebrarà Puebla (Mèxic) cada campanya de recollida de amb la gent. L'organització del Camp ha es­ l'any 1978, i el lema era "Comunió i participació". El fruita des de ^ 13 anys. Les conferències i trobades són tat a càrrec del Comitè Óscar Ro­ document preparatori de l'actual assemblea s'àhomena Un total de 25 joves de Lleida i al vespre, acabat el treball i així mero de Lleida, participant-hi el "Nova evangelització, promoció humana i cultura cristiana". provinenfs d'arreu de Catalunya i aquest any han tingut el testimoni MUEC, MÓN 3 (moviment d'uni­ El document té tres parts: Mirada pastoral de la realitat del Pafs Basc, han estat recollint de Josema Rodríguez, pare blanc, versitaris, de Barcelona) i gent fruita del 9 d'agost al 23 del ma­ missioner a Mall —Àifrica—. La d'altres moviments apostòlics. d'Amèrica Llatina, il·luminació teològico-pastoral i propostes teix mes a Alcoletge, com un tem­ Dra. Cristina Alvarez, cooperant Una subvenció de la Generalitat i pastorals. Aquesta presentació ja indica que s'aplica la porer més amb la diferència que voluntària de Ameríndia, organit­ les pròpies aportacions serveixen metodologia del veure, jutjar i actuar esmentada per la el guany el posen en un fons comú zació no governamental que tre­ per cobrir les despeses que "Mater et magistra" i que fou emprada pels Sínodes dels que, acabat el Camp de Treball, balla a favor dels indis de l'Amazò­ s'oríginen. Comptantamb aquests Bisbes. destinen al finançament de pro­ nia, en concret la Dra. Alvarez ajuts la quasi totalitat dels guanys La mirada pastoral a la realitat comprèn la situació econòmica, jectes de promoció social i huma­ està treballant .en un projecte de poden ser destinats al finança­ política, cultural i eclesial. En la realitat eclesial es considera el na en països del Tercer Món. salut. En Ferran Kaum, periodista, ment dels projectes que s'aproven Les 750.000 pessetes obtingu-. bon coneixedor de la realitat de sempre el darrer dia, abans de profetisme, la comunió, la celebració i la "Koinonia". des aquest any serviran per fi­ Centreamèrica, parlà sobre "La tornar-se'n cadascú a casa seva. Pel que es refereix a la il·luminació teològica i pastoral, el nançar un projecte a l'Amazònia, a solidaritat, què". Finalment, sobre Amb els diners d'aquest any nucli és el fet salvífic centrat en la persona de Jesucrist, Nicaragua i a Màli. La destinació l'experiència de treball amb els rebran ajuda una tribu Tete, a segons el desig manifestat personalment pel papa Joan Pau dels diners es pren segons deci­ immigrants, s'explicà Immacula­ l'Amazònia brasilera, una coope­ II. La reflexió teològica sobre la realització del fet salvífic sió dels participants al Camp. da Morè, del Departament de rativa artesana de Masaya (Nica­ pretén aprofundir d'una manera més sistemàtica el que Migracions de Caritas-Lleida. ragua), i les missioneresTeligio- s'entén per '!noya evangelització, promoció humana i cultura Voluntat de ser solidaris Alcoletge que va rebre simpàti- ses conegudes com les Germa­ cristiana". „ cament a aquests nois i noies,' nes Blanques podran condicionar Aquesta activitat estiuenca del ' facilità la celebració de les con­ millor l'escola de les seves mis­ El tema de la cultura cristiana té en compte les dues Camp de Treball de recollida de ferències cedint un saló munici­ sions a Mali (Àfrica). vessants-la inculturació de la fe i l'evangelització de les . fruita a favor del Tercer Món, a pal, essent nombrosa la participa­ Els Camps realitzats anterior­ cultures. més dels diners dóna testimoni ció de gent del poble a aquests ment s'han fet a l'Albagés (2), L'última part, les propostes pastorals, comprèn quatre temes: de la voluntat d'uns joves de ser actes. Mn. Antoni Porta, rector Aitona, Bellvís, Sudanell (3), To- l'esperit que ens ha d'animar, els grans reptes,-les opcions- d'Alcoletge, els facilità' l'estada solidaris, amb els nrienys afavorits rresserona (2), Zaidin (2), i Fraga. preferencials —encara vigerits de Medellín i Puebla— / les i és una oportunitat enyers la jus­ posant a la seva disposició la Casa El comitè Óscar Romero es re­ noves opcions. tícia social i solidaritat universal. Parroquial. uneix cada quinze dies al Casal És una altra manera de fer l'estiu Alguns dels participants han es­ "Francesc Castelló" dels Joves Aquesta sintètica descripció ja dóna a conèixer la gran i jugar-se les vacances. tat anteriorment cooperants vo­ Cristians de Lleida. importància d'aquesta Assemblea per a l'acció pastoral Les activitats que acompanyen luntaris en països d'Amèrica i de d'Arrièrica Llatina. S'ha fet tot un esforç de preparació i de el Camp són importants per l'Àfrica. L'Adela Fernàndez, pro­ revisió. El document de consulta fou refet, després de rebre l'aprofitament i creixement dels fessora d'EGB, participant i orga­ Jaume Montana les respostes de lesyespectives Conferències episcopals, en una trobada de la Presidència i els Secretaris de les Conferències. En él període de preparació no hi han mancat crítiques ni r m^ceiített tensions. Sembla, però, que ha estat més intens l'interès i la V. j consciència creixent de participació constructiva en aquest moment històric d'Amèrica Llatina. Heus ací una bona notícia: el senyor Àngel Puypl i Cogulés va complir'cent anys el proppassat El Papa s'hi fa present en el context del V Centenari del dia 23 de setembre. Al·leluia! És certament innportant arribarà aquesta edat, i és natural qué la fannília i els amics ho hagin descobriment i de l'evangelització d'Amèrica per potenciar els celebrat amb tot l'amor que mereix. esforços pastorals que es fan en el Continent de l'esperança. I entre els amics ens plau comptar-nos-hi; ja que el senyor Puyol és un assidu lector del nostre • t Ramon Tomelia i Cascante Arzobispo de Tarragona y Primado setmanari, com pot constatar-se en la fotografia que publiquem.

La Comunitat de Religioses SERVENTES DE MARIA Ministres dels Malalts de Sarrià, amb motiu de celebrar el seu primer centenari de fundació, celebraran si Deu vol els 14, 15 i 16 d'octubre un tridu d'Acció de gràcies. Els dies 14 i 15 presidiran l'Eucaristia en la seva Capella (Clos de Sant Francesc, 15) a les 7 de la tarda, Mn. Felip Casai^as rector de Sant Vicenç de Sarrià i P. Miguel Carabias Inspector Provincial dels Pares Salesians. El dia 16 a las 8 del vespre a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, presidirà l'Eucaristia Móns. Carles Soler, Bisbe Auxiliar de Barcelona. Dijous, 8 (foctubre de 1992 10 Catalunya Catalunya Cristiana

Amb "El seglar i el testimoniatge de la fe" com a tema Trobada d'orientació Xin Trobada Interdiocesana vocacional VIC.-^ Precisament per a pal·liar la manca de vocacions, la Comissió diocesana de Pastoral Vocacional organitza de tant en tant alguna trobada per a nois de BUP i FP d'Exercitants Vic-Solsona per tal de reflexionar sobre una pregunta molt concreta: "T'agradariadeser capellà?". Claret. canonge; a 2/4 d'l, celebració de Ara, aviat, pel 23 i 24 d'aquest rries VIC Són organitzades per l'Obra d'Exercicis l'eucaristia. I a la tarda, després de dinar, d'octubre, n'ha preparat una ajtra, que es Parroquials i s'insereixen en el pla pastora! a les 4, desenvolupament de la segona farà a la Casa d'Espiritualitat de la Gleva' Per tretzena vegada consecutiva els diocesà per tal d'avivar i potenciar el part del tenrw esmentat, i a 2/4 de 6, (Comarca d'Osona), de les set del vespre que han practicat exercicis espirituals compromís apostòlic dels laics dins les pregària final i comiat. del divendres a les quatre de la tarda del dels bisbats de Vic i Solsona es reuniran parròquies i en les tasques arxiprestals i Per a més informació i inscripcions, dissabte. el proper dia 12 d'octubre, festa de la diocesanes. hom pot fer servir un d'aquests tres A aquestes trobades d'orientació voca­ cional hi solen assistir un bon grup de nois Mare de Déu del Pilar, per tenir una El programa que centrarà aquesta XIII telèfons: (93) 872 04 22 (La Cova de de tot el bisbat. Si n'hi ha algun d'interessat, jornada d'aprofundiment religiós i de Trobada Interdiocesana és el següent: a Manresa):885Ó544(CasaSt. A.M. Claret es pot demanar més informadó o inscriure's convivència. Aquestes trobades es fan les 10, arribada i acolliment; a 2/4 d'l 1, de Vic); (973) 48 00 45 (El Miracle de al telèfon del Seminari de Vic, 889 23 18. un any en el bisbat de Solsona i un altre en desenvolupament de la primera part del Solsona) el de Vic. La d'enguany té lloc a Vic/a la - tema "El seglar i el testimoniatge de la Casa d'Espiritualitat de Sant Antoni M. fe", a càrrec del doctor Rafel Portús, • M.C.V. • M.C.V. Ordenació ú^\xt\ nou prevere SANT HILARI SACALM.— La diòcesi de Vic torna a estar de festa. El dia 12 del perdó; catequesi, pastoral de la salut, etc). En una entrevista que publica el d'octubre, en Joaquim Fàbregas i Navarra serà ordenat prevere pel bisbe Josep FULL DIOCESÀ el dia 11 d'octubre, Mn. Joaquim declara que "amb l'ordenació M. Guix a l'església parroquial dé Sant Hilari Sacalm, a les cinc de la tarda. presbiteral començarà pera ell una nova etapa, plena de joia i d'esperança. Vull ser- Nascut l'any 1950 en aquesta població de íes Guilleries, Joaquim Fàbregas va sacerdot —diu ell— per a estar prop de les persones i de les seves necessitats entrar al Seminari Major —ara Seminari Interdiocesà— quan tenia dinou anys. estimar-les i comprendre-les". Després de fer els cursos eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya, és En els deu darrers anys, al bisbat de Vic només hi ha hagut sis ordenacions de ordenat de diaca el 20 d'octubre de l'any passat, a S,anta Maria d'Igualada, prevere; l'última va ser l'any passat. Això vol dir que la diòcesi viu una gran sequera precisament a la parròquia on exercirà el ministeri sacerdotal una vegada hagi vocacional i que, quan s'ordena algú, es refaci l'esperança. rebut l'ordenació. Durant aquest últim curs ha estat a Prats de Lluçanès, exercint el ministeri diaconal (administració dels sagraments, llevat de célebrarl'eucaristia iel sagrament M.C.V.

"Els Seminaristes de Missions també són Seminaristes nostres" OBRA DEL CLERGAT NADIU AL TERCER MÓN, prop de 82.0(X) seminaristes joves es preparen, en els Seminaris, per servir els seus pobles, ajudats per les OBRES MISSIONALS PONTIFÍCIES. També s'ajuda els noviciants femenins i masculins de Missions. Enguany els nostres donatius van dirigits especialment als seminaris mdjors; "Bon Pastor" de ^Bengela (Angola); "Esperit Sant" d'Antioquia (Colòmbia); "Sant Josep" de Rangoon (Birmània) i "Nostra Senyora de Kondy" (Sri Lanka). Està comprovat que l'ajuda als Seminaris és la millor inversió en favor del TERCER MÓN.

UÍ4A SíCA <íe 300.000 píos. íacüitú m

PER A INFORMACIÓ I DONATIUS: Dirigiu-vos a les Delegacions diocesanes de Missions de Catalunya:

08C)02 Barcelona 25280Solsona Bisbat C/. Obispo Irurita, 5 17004 Girona 43003 Tarragona C/. Albaredd, 15 Pla del Palau,2

25002 Lleida 43500 Tortosa Plaza de San José, 2» 12 Bisbat 25007 Seu d'Urge" 08500 Vic Bisbat C/. Santa Maria, 1 Dijous. 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana 11

Es venera al temple parroquial de VaUvidrera alta -\ CARTA DOMINICAL\ Santa Maria de Collserola, una Viure el temps a cor)dició humana ens obliga a tenir consciència cada dia del temps que vivim i de "com" el vivim, amb una certa nova advocació mariana reflexió. Hem de protegir dels remolins que imposa a la vida el ritme actual, un cert temps pera la maduració personal, BARCELONA Goigs a llaor de Santa que tantes realitza en solitud com en conversa, sempre Maria de Collserola L que—iunt amb altres condicions—aquesta passi de l'anècdota a la El diumenge 20 de categoria. SANTA MARIA DE COLLSEROLA setembre, tingué lloc al AQUESTA SERRA FEU ESTIMAR. I hem de salvar de l'enuig de les urgències successives i del temple parroquial de desgastd'una vida que es presenta com un conjunt de superficialitats, PREUADA PENYORA VaUvidrera alta la bene­ encara que siguin galopants. el sentit de la transcendència de les dicció solemne de la SEMPRE TAN VERDA nostres vides. imatge de la Mare de CAL CONSERVAR. TORXA D'ESPERANÇA Un personatge adolescent de Gabriel Marcel expressa aixía un Déu que havia estat do­ DAMUNT DEL PLA. nada a la parròquia.' oncle seu aquesta necessitat: 'Huhas viscut. No sé gaire bé com ha És una talla de fusta I Per la banda assoléiada estat la teva existència, però. en fi. l·ias escrit, has estimat, 'has daurada i policromada de . Barcelona tens als peus cregut èn coses'...: en aquestes condicions, la paraula futur no té. no Per la banda més boscana cal dir-ho, el mateix sentit que per a nosaltres. Tu tens. si més no. metre i mig d'alçada, l'horitzó ben lluny s'estén. d'estil barroc. Oficià Tibidabo, Magarola, el sentiment d'haver realitzat.alguna vocació." Móns. Carles Soler, Bis­ Els turons de Can Pasqual... "L'animal té pocs records —diu Robert Clarke—. i es projecta poc be Auxiliar de Barcelona i Miradors guaitant per sempre cap al futur. Viu intensament el moment present." L'home també encarregat de la Demar­ Nostra terra, el cel i el mar. l'ha de viure amb intensitat, però la intensitat més gran la hi dóna. no cació. Pastoral delVallès, '*°'l^í^ *• SANTA MARIA DE COLLSEROLA ' pas el present coma tal. sinó eisdos punts focals, que en realitat són de la qual forma part AQUESTA SERRA FEU ESTIMAR. un i donen un sentit ple a la vida: venim de Déu i a ell retornem. l'arxiprestat de Sant Cu- gat-Les Planes, al qual II Protegiu-nos dels incendis És important que, com a conseqüència d'aquest sentit de la vida, pertany actualment la De les cremes inconscients l'home en tingui un projecte que l'il·lusiona, i que no depèn pas Doneu seny atot el poble d'aquelles coses que valen menys que l'home: salut, economia, parròquia de VaUvidrera •Jj-i..:'.-:- alta. Aquesta era desig­ L.a muntanya respectem! poder... Ensenyeu-nos la puresa. nada com de Santa Ma­ Estimem-la de tot cor: "El temps de la consciència de l'home —

Llavors valia unes 50pessetes, ara unes 20.000.. Des de 1908, Figueres peregrina a Lourdes

que des del 1878 i durant 105 culada sota d'una gruta sem­ GIRONA anys formaren, i instruïren en blant à la de Lourdes, però im­ la fe i en la cultura centenars de mediatament es feren mans i FIGUERES.— La càfSrtal de noies figuerenques. mànigues perquè la imatge fos l'Alt Empordà és la primera retirada deí pati de les escoles ciutat de Catalunya que dès del Una retirada trista i ensorrada la Gruta. 1908 organitza romiatges amb malalts a Lourdes de França. El Quan la direcció de les reli­ Manquen 300.000 pessetes viatge es feia i es fa en tren via gioses provincials decidiren per agençar el pati Portbou i Toul.ouse, Llavors vendre el col·legi de Figueres a parroquial costava 50 pessetes, actual­ la Generalitat, el 1983, per falta ment en val unes 20.000. de vocacions de religioses- Felicitem sincerament els Mossèn Pere Font, consiliari mestres, a les ex-alumnes els "Amics dels Malalts" que de l'Hospitalitat, ensexplicaque produí un profund dolor. Aque­ recolliren la imatge de la Mare estan vinculats a la diòcesi i el lles parets impregnades de de Déu de Lourdes, arraconada senyor bisbe, Jaume Campro­ bons records, d'avemaries i de del pati del Col,legi, exiliada per don, acompanya els pelegrinat­ cultura eren casa seva. No hi un fals criteri democràtic (?), i ges. hauria hagut una altra solució?, avui volen donar-li culte al redós També ens notifica mossèn es preguntaven. de la parròquia de la Sagrada Fotit que els "Amics dels Persones amb responsabilitat Família. que necessiten per agençar ses Dominiques de la Presen­ Malalts" han recuperat la en el món de l'ensenyament La imatge, deteriorada pel l'entorn del pati parroquial. tació que realitzaren una imatge abandonada de la Mare públic, van pronrietre que cada bandeig sofert, ha estat repara­ Creiem que l'Ajuntament immensa labor ciutadana du­ de Déu de Lourdes que presidí any el Col·legi obriria les portes da en un taller d'Olot i.estem hauria de col·locar un marbre rant més de cent anys d'ense­ durant moltsanysel Col·legi de a l'Hospitalitat de Lourdes segurs de la generositat dels que recordés la procedència nyament a Figueres. les Dominiques de la Presen­ perquè poguessin continuar figuerencs que farà possible de la imatge i que expressés tació, conegudes popularment fent la seva festa anyal en el recollir les 300.000 pessetes l'homenatge de la ciutat a per "Les Franceses", col·legi pati que, presidia Maria Imma­ que mossèn Font ens informa aquelles sàvies i santes religio­ Francesc A. Pícas Les religioses adoratrius fa t*Ajuntament de la pita li dedica unapUtca a la casa on pa véixer cent anys que són a Girona El frare Cosme Brun, fill de Santa Coloma de GIRONA.— Les religioses Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat han celebrat la seva arribada a la ciutat de Girona fa cent anys Farners, serà beatificat el 25 d'aquest mes amb un programa d'actes que es va iniciar el diumenge, dia 6 de setembre, amb una missa celebrada per un pare salesià, i un concert, SANTA COLOMA DE FARNERS.— L'Ajun­ col·legi del Collell. Poc després el bisbe de i van continuar el dilluns i el dimarts amb la celebració de dues tament de Santa Coloma de Farners posarà una Girona, doctor Pol, se'l va endur a casa seva Eucaristies més, presidides respectivament pels bisbes de Castelló- placa a la casa on va néixer el frare de Sant Joan fins a la seva mort. Llavors el jove Brun va entrar Sogorb, doctor Josep Maria Casas, i el de Girona, doctor Jaume de Déu, Cosmè Brun i Ararà que va morir màrtir al convent dels Santjoanistes de Barcelona. A Camprodon.' També al final d'aquestes dues misses hi hagué un de la fe el setembre del 1936 i serà proclamat més, va estar als convents de Granada, Sevilla, concert dins la mateixa església i un piscolabis després. El convent beat a Roma el dia 25 d'aquest mes d'octubre. Gibraltar, Palència i Madrid. Aquí el va sorprendre de les Adoratrius va ser primer escola per a noies treballadores, més L'Ajuntament ha acordat, a més, enviar una la guerra civil del 36;/ou detingut i afusellat a tard casa d'exercicis espirituals i durant la guerra civil les autoritats el representació oficial per assistir a la cerimònia Bobadilla del Monte. Sis anys després es va van utilitzar com a caserna, presó i reformatori. Actualment és del Vaticà. trobar el seu cos incorrupte. residència per un centenar d'estudiantsuniversitàries.. Cosme Brun havia nascut a Santa Coloma de Farners el 12 de novembre de 1894 al si d'una ~ •M.C. família humil, i als dotze anys va anar de criat al M.Caballé

INSTITUT DE LITÚRGIA DE Ha mort el canonge i cronista oficial de BARCELONA la ciutat, Dr. Jaume Marquès GIRONA.- El passat dia 11 de va ingressar a Casa Missió de continuada investigació dels La Inauguració oficial del curs setembre va morir d'un atac de Banyoles i acabada la guerra civil pergamins i documents.que s'hi 1992-1993 tindrà lloc el dia 14 cor el doctor Jaume Marquès i va ser nomenat canonge de la guarden. Aquesta tasca li va d'octubre, a les 19 h. a la seu de Casanovas, canonge mestre- seu i professor del seminari. A permetre de publicar una qua­ Institut, Facultat de Teologia de escola de la catedral de Girona i més, li van encarregar la direcció rantena de llibres sobre la ciutat Catalunya, c. Diputació 231. cronista oficial de la ciuta't. El de l'Arxiu i del Museu Diocesà i de Girona i també sobre altres poblacions com Maçanet de la L'acte serà presidit pel Gran doctor Marquès havia nascutfeia defensor del vincle per les cau­ Selva, Sant Gregori o Navata. A Canceller de la Facultat I del , 86 anys ala vila empordanesa de ses matrimonials. També va ser més, va publicar prop dè dos mil mateix Institut, l'Excm. I Rvdm. Dr. Sant Martí Vell i, després consiliari de la Confraria dels articles en diaris i revistes. Ricard M. Carles, I Rvdm. Móns. d'estudiar la carrera sacerdotal al Dolors que té capella pròpia i un Ramon Buxarrals, bisbe emèrit seminari de Girona, va ser pas erï la processó del divendres Fa una vintena d'ariys va tenir de Màlaga. ordenat prevere i vicari de sant i consiliari del Reial Estament • una crisi cardíaca que es va Fornells de la Selva. Un any més Militar de Catalunya. Fa deu anys resoldre amb la implantació d'un El tema serà: ^Pot sentlr-se tard va anar de vicari a Llançà i l'Ajuntament de Girona el va marcapassos fins que una nova satisfeta l'Església de la Reforma poc després es traslladava a nomenar Cronista Oficial de la crisi més greu va acabar definiti­ Utúrgica? Tarragona per fer els estudis de Ciutat. vament amb la seva vida. dret canònic en aquella univer­ El doctor Marquès va aprofitar L'acte és públic i obert a tottiom. sitat pontifícia.. el seu càrrec de director de l'arxiu En tornar a la diòcesi de Girona diocesà per realitzar una llarga i M.C. Dijous, 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana Món 13

Més de 400franciscans en una trobada a Taizé "Volem ser instruments de pau"

Roger. TAIZÉ.— La comunitat No hi faltaren tampoc les es­ de monjos de taizé tones d'esbargiment i de con­ invità a tota la família vivència fraternal. Fou interes­ sant una rotllana, en la qual el franciscana del món a pare Hermann Schalück, gene­ participar activament ral dels franciscans, contestà en una de les trobades diverses preguntes i informà juvenils que es duen a sobre esdeveniments puntuals. Pel que fa a les experiències, terme al redós del seu cal posar en relleu, entre altres monestir. L'encontre la de dos caputxins italians que tingué lloc del 30 actuen en un circ; la de dos d'agost al 6 de franciscans a París que viuen en un barri de marginació, i la setembre. d'una jove—de l'orde franciscà seglar^a Filipines. Angoixants Més de 400 membres de les foren les declaracions i distintes branques masculines experiències dels framenors a i femenines del franciscanisme, la antiga Iugoslàvia. més un grup de laics —^joves Cal dir, finalment, que de Ca­ sobretot— que segueixen el talunya hi eren presents tres mateix esperit del PobrissÒ Representació franciscano-catalana a Taizé franciscans, tres caputxins, d'Assís, es reuniren al cèlebre dues religioses clarisses del monestir de Taizé (França). Cal la família franciscana amb motiu internacional, intercontinental i en el món. monestir de Vilobí (Girona) i dir que s'hi afegí una delegació del V Centenari dé l'Evangelit- interfranciscà, els objectius . Durant aquells dies, cal des­ tres joves del grup "Amics de dels franciscans anglicans. zació d'Amèrica. Les aporta­ principals de la trobada foren, tacar el "pelegrinatge" de tots sant Francesc" de la fraternitat Els participants havien vi ngut cions foren variades i algunes compartir la pregària i les ex­ els participants amb la comuni­ franciscana càputxina de la de distints països. En petits molt interessants. periències, així com reflexionar tat monàstica de Taizé a la ca­ Mare de Déu de l'Ajuda de grups de treball es féu una re­ en comú sobre la dimensió del Barcelona. La dimensió del carisma pella de "La Font", prop del flexió sobre la "Carta de Fili­ carisma franciscà, cercant franciscà > monestir. La ruta'fou presidida pines" del germà Roger i el Do­ pistes per esdevenir instru­ pel pare general "dels fran­ cument dels pares generals de Conscients de ser un grup ments de pau i de reconciliació ciscans i el prior de Taizé, germà Josep M. Segarra

»

jTL·.^jxL· lyyD

Us oferim des d'ara, com cada any, el Calendari litúrgic corresponent a l'any nou que aviat iniciarem. Ho fem amb la certesa de la seva acceptació per part de tots els fidels — sacerdots, religiosos i laics— i amb el propòsit àe fer més profitosa i accessible la litúrgia a tots els qui hi participen. Presentem també, altra vegada, el Calendari mural, millorat de disposició i contingut, per tal que continuï essent present i sigui més útil encara, tant per poder-hi fer anotacions com pel missatge permanent que comporta. El fet que l'any 1993 tingui unes especials connotacions europees, i ateses les arrels cristianes dels països que s'hi troben involucrats, el fil conductor d'enguany és una certa atenció pels sants de la vella Europa. Tots dos calendaris compten, a més, amb el suport gràfic d'algúnes il·lustracions de còdex medievals.

Per tant, encomaneu-los i adquiriu-los a temps, abans no s'exhaureixin! Són publicats per 1< AMICS DE «CATALUNYA CRIS'TIANA» PI. Urquinaona, 11, 3r. 3a. A !$l 08010 BARCELONA Tel. (93) 301 37 18 - Fax 302 32 64 CATALUNYAU Dijous, 8 d'octubre de 1992 14 Món Cultural Catalunya Cristiana "Institut de Teologia" i "Institut de Teologia Espiritual"

A Barcelona hi ha diverses instàncies de docència teològica. Entre les quals n'hi ha dues que tenen aparentment s'assemblen molt: I'"Institut de Teologia de Barcelona" i r"lnstitut de Teologia Espiritual". Aquestes dues Entrevista amb el Dr. Pere Farnés institucions, en efecte, estan ubicades eh el mateix edifici, totes dues presenten caràcter universitari, ambdues tenen com a finalitat els estudis teològics i ambdues tenen un nom semblant. Això crea a voltes una certa —A Barcelona hi ha actual­ resposta no sigui prou clara per desorientació ja que n'hi ha que no distingeixen quines són les ment dos Instituts teològics als qui encara no s'han iniciat universitaris, un de 'teolo­ en els. estudis teològics i no característiques pròpies de cada un d'aquests dos centres universitaris. gia", un altre de 'teologia acaben de veure com orientar Per clarificar tota possible'ambigüitat éns hem adreçat al Director del més espiritual". Quina diferència hi els seus estudis. Els qui se recent d'aquests Instituts per formular-li unes preguntes al respecte. ha entre ambdues docèndes?" senten indecisos davant la do­ —La resposta objectivament ble oferta els donaria un con­ és senzilla: la teologia és una sell: consulteu els programes difereixen entre Institut i Institut. tica la diferència entre 'teo­ bé, les matèries relacionades ciència amb diverses branques d'ambdós Instituts, veuran les —Però per a un estudiant logia" i 'teologia espiritual"? amb Déu són múltiples i en i la "teologia espiritual és una diferències entre les discipli­ que es plantegí llnici dels —La teologia és sempre un cada un d'aquestes matèries de les branques d'aquesta nes d'aquests Instituts i compro­ seus estudis de teologia, tractat sobre Déu o sobre co­ correspon un estudi amb pers­ ciència. Però potser aquesta varan com la majoria de matèries quina diria que és en la pràc­ ses relacionades amb Déu. Ara pectives diferents. La teologia abraça un canpp molt ampli — si consulta el programa de l'Institut de Teologia veurà quantes assignatures hi ha— mentre que la teologia espiri­ tual és només una de les bran­ ques d'aquesta temàtica pre­ sentada amb diverses perspec­ tives com pot veure si consulta el programa de l'Institut de Teologia Espiritual. —Podria indicar-nos, - per tant, quin és l'àmbit concret de la teologia espiritual? —Això és una mica difícil de dir en poques paraules. Miraré amb tot de dpnar-ii unes pistes que li suggereixin si més no en què consisteix la branca teolò­ gica concreta que avui anome­ nem "teologiaespiritual". Déu, que és un ésser incomprensi­ ble a l'home limitat, ha volgut amb tot donar de si mateix alguna aproximació captable a

El Gran Canceller de la Universitat Es consolida a l'arxidiòcesi l'Institut Pontifícia de Salamanca, de Teologia Espiritual de Barcelona Móns Fernando Sehastiàn

Efemèride del líurs 1391/82 Dictarà la lliçó inaugural

El curs passat 1991-92 va iniciar les seves activitats acadèmiques el nou Institut de Teologia del curs 1992-93 Espiritual de Barcelona erigit canònicament per Móns. Ricard Maria Carles, arquebisbe de Barcelona el 10 de desembre de 1990. ~ . El dimarts 3 de novembre a les 19 hores tindrà lloc, en L'Institut va iniciar el seu camí amb una remarcable lliçó inaugural dictaba pel Degà de Facultat el saló d'actes del Seminari diocesà de Barcelona (Dipu­ de Teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Dr. Olegario Gonzàlez de Cardedal que tació, 231), la inauguració solemne dèi curs 1992-93 (les versà sobre" Mística i futur d'EunDpa "'.-Aquesta lliçó va tenir ressonància per part dels assistents classes ordinàries de la qual es cursaran a partir del 5 primer idesprés per part de la premsa tant local com fins i tot d'altres.autonomies de l'Estat d'octubre). espanyol. La inauguració solemne del curs 1992-93 serà presidida El progressiu interès que suscitaren les lliçons professades a l'Institut va quedar palès per per l'Arquebisbe de Barcelona, Móns. Ricard Maria Car­ l'atenció amb què foren seguides pels assistents i sobretot pel ràpid creixement d'alurnnes que les, i per les autoritats acadèmiques de l'Institut. ja en el primer any d'existència de l'Institut superà inesperadament e| centenar. Pronunicarà la lliçó inaugural l'Excm. i Rvdm. Sr. Fernan­ L'auge continu de matriculació durant el curs passat augura un creixement encara més gran do Sebastiàn, C.M.F., Gran Canceller de la Pontifícia d'alumnes per 1992-93i ja que, a un més gran coneixement de l'Institut correspondrà un major Universitat de Salamanca. nombre d'alumnes cada vegada més atrets per unes matèries que difícilment es professen en La lliçó inaugural versarà sobre el tema "Un esforç altres centres d'ensenyament teològic i pel prestigi dels professors que imparteixen les teològic adient per impulsar una pastoral de l'evan- respectives matèries. gelització". Dijous, 8 d'octubre de 1992

Catalunya Cristiana Món Cultural 15

guir la comunió amb Déu, no podria anomenar-se també la nostra dèbil intel·ligència. Així —i potser seria més intel·li­ ha dit per exemple que ell és Parlen de Tlnstitut de Teologia gible la seva finalitat— "Ins­ Amor (1 Jo 4,16), que ell és titut d'Espiritualitat"? Esperit (Jo 4,24). Doncs bé —Anomenar el nostre Insti­ Espiritual de Barcelona l'àmbit en què es mou la teolo­ tut "Centre o Institut d'Espiri­ gia espiritual podem dir que és tualitat" tindria sens dubte "Déu-Amor en la mesura que El President de l'Institut, Móns. Ricard Maria Carles l'avantatge de distingir-lo mi­ es comunica a l'home" o si es L'Institut de Teologia Espiritual de Barcelona es presenta a tota la comunitat diocesana amb llor de I'" Institut de Teologia". vol "el camí que segueix Déu el propòsit de brindar tant als laics com als prevers i religiosos, la possibilitat d'un estudi Però aquesta denominació in­ per comunicar-se a l'home" i sistemàtic de la teologia espiritual a nivell i amb mètode universitaris i respondre d'aquesta clouria també un equívoc. El també "el camí que segueix manera al renovat interès que es manifesta en molts ambients de la nostra Arxidiòcesi, nostre Institut és i vol ser un l'home per arribar a Déu". especialment entre els joves, per un coneixement més profund, teològic i vital de la rica tradició centre d'estudis, no una insti­ espiritual cristiana. —Perquè l'estudi d'aquest tució per al progrés de la vida camí de l'home vers Déu i de espiritual. Posem un exemple: El Director de l'Institut, Dr. Pere Farnés Scherer: Déu vers l'home vostè ho una cosa és l'estudi de la medi­ L'Institut de Teologia Espiritual de Barcelona vol ajudar els seus alumnes a sobrepassar els anomena precisament "teo­ cina, una altra l'estudi detallat horitzons del petit saber limitat al que toquen les pròpies mans òbrint-lo a un coneixement logia espiritual"? de l'estructuració i funciona­ transcendent i autènticament cristià del sentit de la vida de comunió amb Déu. Vol arrencar-los —Jo diria que l'adjectiu "es­ ment de l'estómac i una altra del mer àmbit del món material i conduir-lo a una més clara percepció d'aquell eco que ressona piritual" aplicat a aquesta part tercera el seguiment dels amb força en el fons de l'esperit humà. Vol treure'l de la vida mediocre i confinada a l'univers visible de la teologia és especialment mètodes perquè l'estómac faci d'una tècnica freqüentment sense ànima i dur-lo al coneixement profund i substanciós dels camins adient sobretot per dues raons. bé la digestió. Doncs bé, la de Déu i a l'escolta amorosa dels gemecs de l'Esperit que habita en l'interior de l'home. Perquè el camí que segueix teologia és aproximadament Déu en lliurar-se a l'home és com l'estudi de la medicina, la Una alumna religiosa, Ana Franciscà de Haro Palomar: l'Amor i l'Amor de Déu és pre­ teologia espiritual l'estudi d'un Ser alumna de l'Institut de Teologia Espiritual és per a mi: a) un gran mitjà de formació, b) un cisament l'Esperit Sant; ano- dels seus òrgans (el camí vers sentir-me Església junt amb els altres alumnes: laics i consagrats; catequistes voluntaris i nienar per tant aquesta part de la comunió amb Déu), l'espi­ professionals; joves i adults; c) un aprofundiment en el meu ésser de consagrada; d) un ajut per la teologia "espiritual" conté ritualitat el seguiment en la vida complir millor la missió que m'encomanin a cada moment per l'extensió del Regne. una evocació a l'Esperit Sant. dels camins que ha estudiat la Perquè en el camí de l'home teologia (la fidelitat pràctica a Un alumne laic, Miquel Morell, catequista, pare de família, llicenciat en química: vers Déu hem d'avançar vers l'itinerari estudiat en la teologia L'Institut m'ha aportat una bona base i m'ha donat la seguretat que el que ensenyo és I'"Ésser espiritual" per anto­ espiritual). L'Institut de Teolo­ correcte. Crec que en aquest sentit una informació tal és important i necessària per ai laic. nomàsia, per això també a la gia Espiritual és una instància L'objetiu general de I"Institut de Teologia Espiritual és donar uns sòlids coneixements teologia que estudia aquest iti­ d'estudi i reflexió, no d'entre­ espirituals tant al laic com als altres estaments de la comunitat cristiana, sobretot als nerari el qualificatiu "espiritual" nament pràctic. responsables del creixement espiritual dels seus germans. L'Institut, conjumina l'estudi li quadra especialment bé. intel·lectual-científic amb una vessant de vivència amorosa amb Déu que té el seu important —Si l'Institut de Teologia pes específic. Crec que és molt interessant matricular-se en aquest centre. A més és difícil Espiritual té cura del camí V avançar en les realitats espirituals si no es tenen bases on poder-se recolzar. que es recorre per aconse­ C.C.

Una bona aportació per aproximar-se al coneixement de Déu.

11. Pare, Fill i Esperit Sant Dibuixos: Rita Culla Descripció del misteri trinitari: Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Descripció de la panoràmica penitencia! 12. La pregària acompanyada de molts exemples. Dibuixos: Rita Culla Un plantejament completi realista 6. Signes de vida dels fonaments Dibuixos: Consol S. Marquilles ' personalistes del La Unció dels malalts, els Ordes sagrats i diàleg entre Déu el Matrimoni. i l'home. Dijous, 8 (foctubre de 1992 16 Catalunya Cristiana Repo

Mn.JoanJarque: "S'ha demostrat que CC era possible i que pot ser ren­ dible. CC ens dóna el goig d'haver pogut constatar que era útil, que era esperada, que era llegida "

l passat dia 29, a l'Hotel ció, traducció i correcció de CC, el Majèstic, l'homenatge als qual féu un recordatori dels mo­ fundadors de CC congregà ments méSNSignifícatius viscuts al un centenar de persones. llarg d'aquests anys. "Les dates Prèviament a l'acte, anun­ punta: aquell 23 F que ens astorà i ciat per a les 7 de la tarda, ens omplí d'incertesa...l'atemptat es constituí el nou Patro­ contra el Sant Pare que ens glaçà la nat de la Fundació. S'adherí sang. La visita de Joan Pau II a a r acte Mn. Joan Pujol des Barcelona...i més ençà, iqui no de Madrid amb un text enviat per recorda que'CC va ser l'ànima del fax, atès que no pogué desplaçar- pelegrinatge del Mil·lenari a Roma.' see a Barcelona. Constituït el Patro­ Qui no recorda l'epíleg que fou la nat, sota la presidència del Sr. Bis­ greu malaltia de Mn. Joan que, a be Auxiliar de Barcelona, en nom tots sense excepció, tant ens va d'expressió de la nostra fe. Ale­ del Si-, Arquebisbe, s'obrí el tom de angoixar?" L'Oriol Camps acabà gria, perquè es veia clar que no JI paraules. Cèlia Pujol, una jove de . donant gràcies als "intrèpids" fun­ portaven un formulari en el qual l'oficina d'administració del setma­ dadors de CC. Mous. Joan Carrera, en l'acte d'homenatgel nari, fou l'encarregada de donar haguessin de fer passar tothom, pas a cadascuna de les interven­ Dos sacerdots amb sinó que anaven a omplir-se a la cions. realitat viva, a la üispiració de "fusta de pioners" l'Esperit, al coneixement d'allò que En primer lloc, paria el Sr. Ricard cada circumstància-de la vida ens Foraster i Ruiz, Vice-president exe­ La tercera intervenció corres­ demana. Certament que l'empresa cutiu entrant del Patronat i també pongué al Sr. Jaume Roigé, gerent era difícil. Aquests dies, a Sevilla, de l'Associació d'Amics de CC, el de CC, el qual es referí als funda­ mostrant-me la catedral, el guia em qual digué que "les coses que es dors de CC com dos sacerdots deia: "Els que varen acordar de fan amb fe i tenen raó de ser, amb "fusta de pioners". Enumerà "Mn. ]í construir-la pensaren: fem-la tan sempre tiren endavant...i dic això algunes de les dificultats passades: per aquesta i d'altres experiències "Una època en què s'havia de enorme que els que vinguin des­ viscudes". treure pa de les pedres, una època prés pensin que estàvem bojos". Jo en què els fundadors no dic que Mn. Joan i Mn. Francesc van lluitar, espe­ estiguessin bojos, però han fet una rançats, contra pro­ "Catalunya Cristiana" enorme. nòstics adversos i, so­ En segon lloc, un mot com a vint, contra la deses­ coLlaborador. Fa exactament nou perança. Referint-se a anys que sóc col·laborador fix de Mn. Mal| la nova etapa que ara CC. i he de dir-vos que aquesta comença assegurà la col·laboració és una de les coses continuïtat pel camí que m'han fet més feliç en tots traçat, assumint ca­ aquests últims anys. He trobat lec­ dascú l'àmbit de la seva tors generosíssims, fidels, ,que pròpia activitat i res­ m'han estimulat, que m'han ajudat ponsabilitat. a continuar. I he trobat una direc­ ció tan acollidora i tan flexible, que Fou el nou Director, fet una mai no m'he sentit limitat. Mai no Mn. Manel Valls i Ser­ em vaig sentir obligat a canviar el, ra, qui a continuació prengué la paraula. que tenia ganes de fer. Sempre em Mn. Valls glossà el va estimular. Dóna gust de treba­ proverbi africà que diu: llar d'aquesta manera. "En comptes de maleir la foscor, encén una Agraïment de Arquebisbat de Barcelona petita llum" i l'aplicà servei de tot als fundadors de CÇ... Finalment -continuà dient Móns La seva intervenció la Carrera-, un níot com a bisbe: em podeu llegir, íntegra, correspon també en aquest mo­ en la versió adaptada ment, sobretot en la nova estructu­ per al "llindar" de pri­ confortats per un ampli i creixent col·laborat en la realit2ació del ra, com a President Delegat de la mera pàgina d'avui. sector que ha copsat què és CC. setmanari, en homenatge al seu Fundació en nom del Sr. Arquebis­ Ens equivocaríem si glossàvem fundador", director i sots-director A continuació va be. Aquí tothom ha donat les grà­ massa les dificultats. L'important respectivament. intervenir Móns. Joan cies, molt emotivament, els treba­ és els que han entès CC i l'han feta Carrera, En facilitem ei lladors, els col·laboradors, amics, possible. Una realitat que venia a A continuació parlà el Sr. Josep text íntegre: de tota la família de CC. Jo he de omplir un buit Sàmper, cap de taller jde CC, el "Diré primer un mot com a ca­ donar les gràcies a Mn. Jaique i a Dono gràcies, doncs, pel do de qual, molt emotivament, es referí pellà. Els bisbes també som cape­ Mn. Malgosa en nom de l'Ar­ Déu que és el setmanari CC i prego Prengué aleshores la paraula Mn. al setmanari del qual tots els treba- llans: Vaig conèixer CC. quan jo quebisbat de Barcelona. És en nom també pel seu fíitur. El que ha de Malgosa: . lladors del taller "estem orgullosos venir és nx)lt més interessant enca­ era rector de Sant Isidre. I en vaig de tota la nostra comunitat diocesana "Us voldria fer una confidència, de fei". Agraí el fet que amb moltes ra que el que hem viscut Els tenir una gran alegria, perquè fí- que vull manifestar la gratitud pro­ però abans de la confidència m'heu dificultats i incomprensions els fonaments estan ben posats. És ara , nalment Catalunya trobava un òr­ funda perquè han fet una obra al de permetre fer una breu història. mossens haguessin creat uns tren­ gan d'expressió i d'informació cris­ • servei de l'Església de Barcelona, l'hora d'emprendre la segona gran Mn. Joan i jo vàrem entrar plegats ta llocs de treball, aguantant i mi­ tià. Alegria també perquè CC ma­ una obra al servei de 1' etapa de CC. Moltes gràcies!" al seminari, avu'i precisament fa 53 llorant una empresa en la qual es nifestava ja en el seu naixement Església de Catalunya, una obra Acabada la seva intervenció, el anys. Ens vam avenir de seguida. guanyen el pa moltes famílies. una vocació d'anar no a minories, simplement de tota l'Església. I han Sr. Bisbe Auxiliar lliurà a Mn. Joam Això ens va portar ja de joves a fer Després intervingué el Sr. Oriol sinó una vocació de poble, una fet aquesta obra, sovint en solitari, i a Mn. Francesc una placa de plata moltes coses junts. Ara us dic la Camps, en representació de totes vocació de majories, una vocació sovint amb dificultats, sovint amb amb la següent inscripció: "Cata­ confidència: una persona em va les persones que treballen a redac­ d'integració de totes les formes marginació. Però ho han fet també lunya Cristiana. Tots els qui han dir seriosament un dia: "Mn. Joan i Dijous, 8 (foctubre de 1992 ítatge Catalunya Cristiana 17

Mn. Francesc Malgosa: "Dono gràcies a Déu, perquè deixem CC en bones mans. Els demano que facin una CC que río tingui cap complex d'inferioritat, coratjosa, valenta"

cap mena de silenci vergonyant, la a delegat, per Ricard Foraster, com nostra fe en Jesucrist. Moltes grà­ a Vice-presidentexecutiu, que serà cies a tots!" l'home sobre qui recau, sobretot, la responsabilitat empresarial i fi­ Catalunya Cristiana s'ha nancera de la Fundació. fet resant Una obra que era possible Finalment, l'esperada al·locució de Mn. Jarque, el qual s'expréssà Potser no s'ha dit, però, que en els següents termes: lliurem una cosa que s'ha demos­ "A la Cúria Romana vaig apren­ trat que era possible. Aquests 14 dre allò del savi costum de donar anys han demostrat que CC. es pot al començament la paraula als més fer, es pot vendre, es pot difondre. totes les coses, tot allò que és bo, joves i acabar amb els més vells. Tant de bo ara es demostri que és L ver, just, formós de la nostra vida Això feia que els més vells no rendible. I ho podria ser. \als fundadors de CATALUNYA CRISTIANA tampoc no passa. Als cristians allò haguessin ja de dir reis. Jo em trobo CC. vol ser una eina pastoral, vol que més ens importa no és pas amb aquesta situació. Ja s'ha dit tot ser l'eina perquè els pastors de l'element quantitatiu del temps, i no us ho repetiré. Estic d'acord l'Església, els preveres, els qui els sinó l'element qualitatiu. amb tot el que s'ha dit i només ein ajuden, facin arribar la seva veu al toca "afinar-ho". Ho dic sincera- poble cristià. Si pensem la xifra de Mn. Joan i jo estem contents rhent i no és un recurs, que liem de persones que van a. Missa a Cata­ d'haver viscut i d'haver patit i llui­ donar gràcies a Déu. No és una lunya cada diumenge, només que tat per una cosa que val la pena. frase, això. CC. s'ha fet resant CC. de cada cinc famílies una adquirís Deixem, doncs, el nostre passat en no l'hem feta nosaltres. Jo deia en CC. això significaria 50.000 exem­ les mans de la misericòrdia de broma que cada vegada que sortia plars. El dia que arribem aquí, CC. irque i Déu. I deixem el fiítur en les mans CC. era com una "aparició" de la guanyarà diners fins i tot per fer de la seva providència. Dono grà­ Mare de Déu de Fàtima. Era un moltes altres coses. CC. és, doncs, cies a totes aquelles persones que miracle. N' hi ha hagut més de sis- possible i potser rendible. CC. ens amb el seu treball han fet possible cents d'aquests "miracles". CC. s'ha dona el goig d' haver pogut cons­ CC. al llarg d'aquests anys. Dono fet perquè de dalt ens han ajudat, tatar que era útil, que era esperada, gràcies a Déu també, perquè la ens han il.luminat. Déu ens ha que era llegida. CC. ha fet un servei deixem en bones mans. Em vénen donat unes forces que lio teníem. no solament a l'Església sinó a ara a la memòria aquelles paraules Aquest és el meu "afinant". Catalunya. I ho hem fet sense que que el pare de la núvia, enxxrionat, se'ns hagi donat cap ajut des de les ïosa dia al gendre el dia del casament No és un adéu ei nostre relleu. El . institucions públiques. de la filla. "Noi, estima-la aquesta relleu és olímpic. El passem amb noia, que nosaltres hem fet i hem empenta i amb confiança. Tenim Moltes gràcies patit molt per ella!" Ho dic des de tota la confiança en el nou equip per tot!" la certesa que està, repeteixo, en que ens segueix, envies persones bones mans. Els demano només de Mn. Manel Valls i en Jaume L'acte es clogué amb un piscola­ que facin una CC. que no tingui Planas, en el nou Patronat, presidit bis. Entre els assistents a I' acte hi cap complex d'inferiositat, coratjo­ pel Sr. Arquebisbe de manera ofi­ havia el Sr. Vicari General de Bar­ obra al sa, valenta, que proclami, sense cial i per Móns. Joan Carrera com celona, Mn.JaumeTraserra, Móns. Pere Tena, Sots-Se- cretari de la Congre­ gació peral Culte Diví, els canonges Drs. Francesc Munoz, No­ guera, Guiteras i Martí Bonet, Mn. Foraster, a l'Església" el delegat Episcopal de Mitjans de Comu­ nicació Mn. Jaume Aymar, Mn. Francesc Vergés i Vives, Mn. tu us aveniu bé?" Sí, vaig respon­ dutxa!) em sorprengué amb la pro­ Josep Mariajuncà, Mn. dre. Molt bé. Fixa't si ens avenim posta de crear un setmanari cristià, Josep M'Aragonès els • —li vaig fer— que si mai la vida em d'àmbit nacional català, com una Srs. Jordi Bassas i Pau portés a haver de ser secretari seu, eina al servei de la pastoral de López, l'arquitecte no hi tindria cap inconvenient A l'Església. Jo vaig dir sí immediata­ Jordi Bonet, entre vora seu sempre s'aprèn nxjlt La, ment, perquè es tractava d'una molts d'altres. seva companyia és gratifícant Ens realitat que venia a omplir un buit coneixem tan bé les mútues limita­ cions que ens suportem pacient­ Des d'aleshores s'ha fet una bona >c.c. ment i esportivament-Així he po­ feina. El temps passa volant Tot gut ser durant 14 anys vice-presi- comença i tot acaba, és veritat dent i sots-director de CC, fent fins Però la nostra fe ens diu que la Mans. Joan Carrera: "És en nom de tota la nostra comunitat diocesana a on ell ha volgut i m'ha deixat ,i jo nostra existència personal trans­ he sabut cendeix les fronteres de l'espai i que els vull manifestar la gratitud profunda perquè han fet una obra del temps, i per tant de la mort Tot Un dia, al pis de les Corts, quan passa, però Crist ressuscitat no al servei de l'Església de Barcelona, una obra al servei de l'Església de emdisposavaaesnx5rzar,Mn.Jc)an, passa mai sinó que roman com Catalunya, una obra simplement de tota l'Església. Han fet aquesta en sortir de la dutxa, vestit encara l'alfa i l'omega, com el centre de la amb el barnús (ell sempre diu que història de la humanitat. Ell és la obra sovint en solitari, sovint amb dificultats, sovint amb marginació". les grans idees li vénen quan es gran esperança. I en Ell i per Ell Dijous, 8 d'octubre de 1992 18 Crònica de Tdies Catalunya Cristiana

g'tW"!

f ^1

i *

*' y '• - • H

• *»..—' 1

?-V 1 ^ X -J b £/ multimilionari texà Ross Perot que s'ha reincorporat El poble brasiler es manifesta en conèixer la destitució El ministre d'Afers Estrangers israelià, Shimon Peres, ala cursa vers la Casa Blanca, de la qual s'havia retirat del president Collor de Mello saluda l'arquebisbe de Nova York, cardenal John ei passat mes de juny Ú'Connor, durant la recepció oferta per l'ambaixador d'Israel a les Nacions Unides 29, dimarts 30, dimecres 1, dijous 2, divendres Londres: el Congrés del Londres: el procés de París: no a l'Europa de Washington: <:qui Partit Laborista i el ratificació de Maastricht dues velocitats arribarà a la Casa

Tractat de Maastricht Avui el primer ministre britànic En la trobada que François Mitterrand Blanca? començarà els contactes amb els seus i John Major tingueren ahir coincidiren en Ahir es vainaugurar el congrés del Partit col·legues europeus per preparar la cimera la necessitat de continuar el procés de Les eleccions nord-americanes s'han Laborista a Blackpool, i ja el primer dia de Birmingham. A París s'entrevistarà construcció europea amb els Dotze complicat. El milionari texà Ross Perot es posà en evidència la diferència d'opinions amb Mitterrand. També tindrà un sopar membres, i descartaren la idea d'una Eu­ que semblava haver-se retirat de la contesa sobre el Tractat de Maastricht. El nou lí­ de treball amb el premier danès a ropa de dues velocitats. Eri el comunicat electoral per la presidència USA, ha anunciat der del laborísme anglès, John Smlth va Downlng Street. John Major té moltes oficial de l'entrevista se subratlla "la oficialment la seva candidatura. Aquest fet aconseguir que una majoria es decantés dificultats per superar l'acció dels necessitat que la Comunitat avanci amb representarà un munt de problemes p)els ja per la ratificació del Tractat al Parlament. euroescèptics del seu propi partit, els els dotze, respectant els interessos de cada candidats, Clinton, demòcrata, i Bush, Smlth és partidari de la ratificació a la quals d'acord amb la premsa sensacionalis­ Estat membre" i també que "estan republicà. L'especulació sobre quin dels Cambra dels Comuns i no en referèndum. ta del país insisteixen (jer minar l'entesa convençuts de la importància d'expressar dos candidats serà més {perjudicat pels vots que pugui captar Ross Perot, Cal tenir en comunitària. També són importants els millor les conseqüències positives de la compte que darrerament les enquestes comentaris de contingut antialemany que Comunitat i del Tractat de Maastricht i donaven avantatge de dotze punts a ressonen amb contundència a Londres. fer-la arribar a la vida de cada ciutadà". Clinton sobre Bush. La recta final es pre­ Bucarest: els resultats senta molt interessant. definitius de les Brasília: des d'avui Brussel·les: eleccions romaneses Brasil té nou president federàlització total de Praga: <;se salvarà la Els resultats de les eleccions celebrades E>esprés que el Senat brasiler ha destituït diumenge passat, no han donat la majoria Bèlgica oficialment Collor de Mello, es farà el unitat txecoslovaca? absoluta a cap dels partits. El resultat traspàs de pxxlers al vice-president Itamar definitiu encara no s'ha proclamat jjerò les Él govern ha aconseguit mantenir-se en Franco. S'espera que el p>eríode de transi­ El Parlament federal txecoslovac va dades confirmen que el Front Democràtic el poder, i ha pogut salvar la crisi provoca­ ció no s'allargui excessivament, i que el pronunciar-se en contra de la dissolució de deSalvacló Nacionalésel que ha obtingut da per les divisions nacionalistes entre les nou president pugui constituir un nou l'Estat txecoslovac, proposant, al mateix més vots. El seu líder lOn Iliescu té les comunitats valona i flamenca. El preu ha govern dintre de dues o tres setmanes. La temps, una solució a la crisi: transformar la màximes possibilitats de continuar a la estat la federàlització de l'Estat. L'acord notícia de la destitució de Collor ha Federació actual en una nova "Unió txeco- presidència del país, ja que obtingué el aconseguit pel primer ministre belga Jean- transformat en una festa tot el país. eslovaca". Aquesta mena de confederació, ~ 47% dels vots, i pot mirar força Luc Dehaene, soluciona parcialment el sorprenentment té el suport del partit tranquil·liament la segona volta electoral principal conflicte que ervfronta les dues governant a Eslovàquia, fins ara absolu- que tindrà lloc l'il d'octubre. Els comunitats lingüístiques del país en el tarnent partidari de la total indef>endència observadors europeus de les eleccions procés de federàlització iniciat l'any 1970, Berlín: deu anys de del seu país. La nova Unió es constituiria romaneses preparen un informe detallat centratsobretoten les minories francòfones "conforme amb el Tractat de Maastricht" que presentaran al ConseU d'Estrasburg. que habiten en províncies flamenques. canceller i s'extingiria automàticament quan txecs i Romania té sol·licitada l'adhesió al Consell eslovacs entressin a la Comunitat Euro­ d'Europa. Avui es compleixen deu anys des que pea Helmut Kohl va prendre possessió com a canceller d'Alemanya. Durant aquest Brasília: el president periode, Kohl ha aconseguit la reunificació d'Alemanya, alliberant la RDA del domini Washington: \2L cursa ha estat destituït soviètic, i ha col·laborat intensament en la Moscou: vers la formació de la Comunitat Europea. per la Casa Blanca s'ha El Congrés brasiler ha jutjat el president privatització d'empreses complicat del Brasil, Fernando Collor de Mello, en una sessió transmesa televisivament en Les autoritats russes han fet arribar a les directe a tot el país. Per una gran majoria el Viena: la Conferència caixes d'estalvi de tot el país els primers 40 L'ànunci de Ross Perot de reprendre la Congrés va acordar obrir un procediment milions de bons de privatització d'empreses. seva participació en la cursa electoral per la de destitució contra Collor, i les seves internacional per a Són els primers que es posen en circulació - Presidència USA, ha donat més animació funcions seran transferides al vice-president ja qüe abans de fi d'any se n'han de a la campanya electoral. Demòcrates i Iugoslàvia Itamar Franco. Dels 503 diputats que distribuir 152 milions. El govern presidit republicans es reuniren separadament amb formen la Cambra, 465 votaren contra el els representants de Perot, que reben el Lord Owen, copresident amb Cyrus p>er Boris leltsin pretén aconseguir la president. Itamar Franco assumirà nom de voluntaris. Ross Perot va mani­ Vance de la Conferència per a Iugoslàvia desnacionalització de prop del 30 per cent provisonalment les funcions de president, festar que la seva reentrada a la campanya ha manifestat que s'inicien les negociacio­ de les empreses estatals. ^ fins que el Senat aprovi la destitució de electoral depenia dels seus voluntaris ns per a la desmilitarització de Sarajevo. Collor de Mello; aleshores serà proclamat repartits en els cinquanta Estats de la Unió. Per altra banda, s'anuncia que els serbis Tot plegat una complicació més tant per president definitivament. han acceptat restituir a Croada l'estratègica Bush com per Clinton. península de Prevlaka. Dijous, 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana Crònica de y dies 19

Efectes de l'explosió d'un avió de transport israelià, que El vice-p>resident del Brasil, Itamar Franco, quedesprés Moment de la detenció de l'agressor de l'emperador del' es precipità sobre un barri d 'Amsterdam de la destitució de Collor de Mello ha estat proclamat Japó Aki Hito constitucionalment nou piresident

3, dissabte 4, diumenge 5, dilluns Filtracions París: elecció de nou Nova York: per aclarir Amsterdam: un avió Explica la història que durant la seva president del Senat els crims de guerra a israelià explota sobre la campanya a Pèrsia, el segle quart D.C , l'emp>erador Julià August, va rebre una l'ex-Iugoslàvia ciutat ambaixada secreta enviada per Sapor, el Ja una mica enrera l'enrariment produït gran rei p>ersa. pel referèndum sobre el Tractat de Les Nacions Unides es proposen crear Les cohorts romanes havien sortit de Maastiicht, ahir el Senat francès va elegir Un Boeing 747, de la companyia l'imperi feiarnesos. Tot i el cansament i nou president. L'elecció va recaure en una comissió internacional de juristes, per ' israeliana El Al. que transportava càrrega la inferioritat numèrica, van vèncer els René Monory el qual substitueix Alaln tal que estudiï les denúncies presentades de Nova York a Tel Aviv es va estavellar perses a les muralles de la ciutat de Poher que ha presidit la Cambra Alta per crims de guerra perpetrats a l'antiga contra uns apartaments d'Amsterdam Qesifont. ininterrompudament des de l'any 1969 i ha Iugoslàvia per tal de determinar-ne els incendiant-se i causant prop de 200 morts. El rei p>ersa va enviar una ambaixada decidit retirar-se als seus 83 anys. L'elecció autors. L'objectiu d'aquesta mesura sense Segons informen des de l'aeroport secreta per proposar un pla de rendició del nou president ha estat una mica dificul­ precedents en la història de l'ONU, seria d'Amsterdam, l'avió s'havia.aixecat sense a l'emperador Julià. A l'August li van evitar, amb el seu efecte dissuasori, que es novetat, però al poc temps el pilot va semblar insuficients els termes del tractat, tosa, ja que han calgut dues votacions i la i va decidir de continuar la conquesta retirada de Charles Pasqua del repeteixin les atrocitats comeses a Bòsnla comunicar que els motors estaven amb per annexionar-se tot el regnat i no Reagrupament per la República (RPR) i Hercegovina. Per altra part, es confirma avaria. En iiitentar retornar a l'aeroport renunciar a res.. el partit de la dreta. Monory pertany a la la represa del pont aei;i d'ajut humaiíitari. l'aparell va explotar per l'aire i s'estaveílà Però els generals romans creien que Unió perlaDemocràciaFrancesaClJDF) contra uns edificis d'apartaments. amb una annexió parcial de Pèrsia la que lidera Glscard d'Estalng. Aquesta campanya militar ja era un èxit. Anar elecció ha demostrat que és possible una més enllà, com es va denxjstrar, posava entesa entre els dos partits de centre dreta, en perill el territori conquerit. de cara a les properes eleccions legislatives. Bonm el canceller Doncs bé, Julià August va negar que Tòquio: atemptat contra hi hagués hagut cap contacte ainb Sapor Helmut Kohl és agredit Però ni el gran emperador romà va l'emperador poder evitar les filtracions. La cort im­ Durant la celebració del segon aniversari perial viatjava amb l'August durant les Nova York: el . campanyes militars, i tot i que ningú no de la reunificació alemanya, un individu va Un individu va intentar llançar una bom­ s'atrevia apariarobertament, tots sabien dèsbloqueig dels béns aconseguir burlar la cadena de seguritat i ba incendiària contra l'emf>erador japonès que Julià havia tingut una oferta persa i va agredir amb un cop de puny a l'estómac Aki Hito, mentre aquest assistia a la que la va rebutjar: Per tant, les tropes iraquians a l'estranger al cancell Helmut Kohl. El canceller sortia inauguració del Campionat Nacional cansades i. desmoralitzades, encara no d'una església de là ciutat de Schwerin, on d'Atletisme a Téndo, al nord del país. p>odien tomar a casa. El Consell de Seguretat de les Nacions es commemorava l'efemèride, quan ün L'artefacte no va arribar fins on es trobava Aquella filtració va ser-suficient per Unides estudia la possibilitat de nombrós grup de joves van llançar-li ous Aki Hito, i no va causar cap víctima. alimentar una conspiració contra desbloquejar els béns iraquians a prof)osta mentre l'increpaven. En un missatge L'autor de l'intent va ser detingut imme­ l'emperador que ja venia de lluny. L'afer dels Estats Units, França i Anglaterra televisat, Kohl va declarar que el racisme es va acabar amb l'assassinat de Julià diatament. August. per pagar les despeses originades per la i l'antisemitísme són una "vergonya" per Una història per reflexionar sobre les Guerra del Golf. Si bé la proposta no ha Alemanya, i que els extremistes han filtracions. És impossible mantenir en estat gaire ben rebuda per altres nacions "d'assumiria duresa de la llei". secret les grans informacions. És per perquè es creu que podria servir de prece­ això que qui s'avanci a obtenir o a donar dent en altres casos que es poguessin Washington: la cursa aquella informació té una batalla produir, també es creu que és l'única vers la Casa Blanca guanyada. manera que Bagdad compleixi les seves En aquests moguts temps de la vida obligacions derivades del conflicte originat Rio de Janeiro: ahir se de la Comunitat Europea seria bò de per la seva invasió de Kuwait. Ara que ja es pot dir que les eleccions plantejar-se de crear una brigada de celebraren eleccions han arribat a la recta final, la reaparició del lampistes amb l'objectiu de tapar els multimilionari texà Ross Perot com a ter­ mil-i-un forats per on es filtren municipals informacions a la premsa. És un espwrt cer en la discòrdia ha emboirat el panora­ Un diari alemany assegurava que hi ha Sarajevo: el pont aeri ma dels fins ara únics candidats. La Prop de 90 triilions d'electors acudiren un pla firanco-alemany per constituir preocupació és precisament de qui restarà unaMinieuropa. L'ambaixador alemany ahir a les urnes per elegir els alcaldes dels humanitari tornarà a vots el nou candidat. De Clinton? De Bush? a Londres, fa pública una correspon­ més de 4.500 municipis del país. Però Sembla que aquesta sobtada reaparició dència discretíssima entre el Bundes­ funcionar avui després de la destitució de Collor de Me­ resultarà en definitiva força favorable a bank i el tresor britànic per demanar-li llo de la presidència, aquestes eleccions la devaluació de la lliura esterlina. l'actual president. Però cal tenir preserit El pont aeri d'ajut humanitari a Sarajevo han perdut interès, ja que pel fet que Pocs dies després, la gran agència de que l'electorat no es manifesta fins l'últim i Bòsfüa tornarà a funcionar des d'avui, alguns diputats haurien estat elegits alcal­ notícies britànica fa públic un pla secret dia, èl de lès eleccions, i que tot el que ara després que fa inés d'un mes que es va de, els seus enemics s'haurien reduïten fjer limitar el (x>der de la Comissió pugui dir-se no té fiabilitat. suspendre a causa d'haver estat abatut un nombre a la Cambra. El nou president Europea de Brussel·les. Les filtracions són. tantes que els avió italià d'ajuda que es dirigia a la capital Itamar Franco no tindrà completada la -governs i les institucions comunitàries de Bòsnla. L'alt comissionat de les Nacions llista del seu govern fins dimarts vinent. semblen un gran formatge de "gruyère" Unides per als Refií^ts (ACNÜR) ha Esfjerem que aquestes frivolitats no noliejat dos avions, un Hércules-C-30, comportin les conseqüències tràgiques americà, i un l-l60-Transàll, francès, els que van tenir pel bon Julià August. quals faran avui cinc viatges entre Zàgreb, capital de Croada, i Sarajevo. M, Jordi Roigé i Solé Dijous, 8 d'octubre de 1992 20 Cultura científica Catalunya Cristiana 2 - ESTRELLES I GALÀXIES El cel parla deia glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet t^—v les seves mans. as-QSTFes-l·l·QwisiGg (Salm 18) L'incansable William Herschel va donar Així pensaren molts astrònoms. L'angle 0,75 segons, corresponent a 4,3 anys de una emjjenta mojt gran a l'astronomia que fan les visuals dirigides a dues estrelles Un alemany aconsegueix superar llum; ara sabem que aquesta (que és triple) estel·lar. És molt el que va fer. Però era molt què en (perspectiva semblin pròximes, però la dificultat és la més pròxima al nostre Sol de tot el més, moltíssim més el que quedava per fer. estiguin separades en la realitat, haurà de FriedrichW. Bessel (1784-1846), natu­ firmament. Ni tan sols va aconseguir mesurar la distàn­ variar de juny a desembre. Un cop mesurat ral de Minden (Prussià) va coriençar essent I amb p)enes i treballs van anar seguint cia de cap estrella. Això no es va fer fins l6 aquest angle ja serà fàcil deduir-ne la un simple comptable, però estudià més mesures. Que lluny que tenim els anys després de la seva mott, i no pas d'una paral'laxi (que és l'angle imaginari que astronornia pel seu compte. El 1804 va estels! NOmés n'hi ha vuit que es trobin a mane-ra fàcil. Les estrelles es troberi tan farien dues rectes visuals des de Téstel al recalcular l'òrbita del cometa Halley i envià menys de 10 anys de llum de nosaltres. N'hi immensament lluny que hi cal una finor Sol i a la Terra) i després, sabent la distància el resultat a Olbers, de l'observatori de ha que semblen estrelles pròximes, com d'instruments molt delicada per mesurar els de la Terra al Sol, per trigonometria ele­ Bremen, el qual en quedà tan gratament per exemple Artur, que és de les més petitíssims valors dels angles de variació que mental se'n calcularà la distància. impressionat que li oferí uria plaça a aquell brillants del cel, i encara la tenim a 41 anys piesentin. Explicarem com es va aconseguir: Aplicaren lacosaFlainsteed(l646-17Í9), observatori. I el 1810 Bessel va fer de de llum. Però la majoria són a centenars i Casslni (1714-1784), Roemer(l644-1710) superintendent de la construcció de l'ob­ a rhilérs d'anys de llum de la Terra; i les que Primeres temptatives sense èxit i Bradley (1692-1762), tots elis abans que servatori de Kònigsberg, del qual n'es­ veiem són només les de la "nostra" Ga­ devingué director fins a la mort. Es va làxia... dedicar a refinar molts càlculs astròmics, i Més enllà dels 150 anys de llum ja no és el 1818 publicava un magnífic catàleg possible de mesurar la distància per mètodes d'estrelles. Trigà encara vint anys a resoldre trigonomètrics. L'heliòmetre, per precís que 57. Distàncies de les estrelles 'el problema de les distàncies estel·lars, sigui, ja no çol precisar angles tan petits. però ho aconseguí. Se li ocorregué dissenyar Cal fer-ho indirectament: un cop coneguda i fer construir un aparell que batejà amb el la distància de les més pròximes actualment La qüestió de la distància dels estels ja se Herschel i tots fracassaren. Però Bradley eij nom d"'hellòmetre", capaç de mesurar amb ja es pot calcular la seva grandària, i la plantejà Copèmic (1473-1543). Va haver els seus intents va fer una important des- » molta precisió petits desplaçaments dels considerant que tindran pràcticament la de dir que havia de ser molt gran perquè, coberta: la del fenomen anomenat estels. Va ser el cèlebre òptic ifisicjosephvon mateixa grandària les que, més llunyanes, a simple vista, presenta el cel durant tot "aberració de la llum": totes les estrelles, en Fraunhofer(1787-1826) qui li va construir. presenten les mateixes característiques l'any el mateix aspecte, i si la Terra gira al. bloc, varien una mica de pxjsició aparent en Quin estel triar per determinar-li la paral·laxi? espectrals, se'n dedueix la grandària per la voltant del Sol, l'aspecte global de les el cel a causa de la velocitat de translació Bessel es fixà en l'anomenat 6l-Cigni: era seva brillantor, que disminueix pro­ estrelles no podria pas ser el mateix al juny de la Terra, que és d'uns 30 km/s. A la llum una estrella poc brillant però que tenia un porcionalment al quadrat de la distàn­ que al desembre, si no estiguessin molt que ens arriba dels estels li passa com a les moviment força ràpid respecte de les altres cia. lluny. En efecte, si un hom gira al voltant gotes d'aigua de la pluja quan anem en per la volta del cel. Bessel pensà: si es I la immensitat de la nostra Galàxia, i més d'un arbre en un bosc, veurà que els altres tren; en el vidre de la finestreta es veuen desplaça ràpid vol dir que no pot ser gaire encara la de l'univers, ultrapassa tota arbres van canviant de mica en mica de inclinades encara que caiguin verticals; i lluny; provarem amb l'heliòmetre de calcu­ imaginació: si dibuixem la Terra com el pxDsició aparent: un arbre que no ens en això és també el que passa amb les estre­ lar-ne l'angle de variació en mig any. I així punt d'una 1 d'aquesta plana de CATALU­ deixés veure un altre, posem per cas, quan lles : els seus raigs lluminosos van modificant ho féu el 1838. Amb tot l'èxit! Va resultar NYA CRISTIANA, el Sol proporcionalment som a la dreta del de referència, ens el un xic la seva inclinació al compàs de com que la 6l-Cygni tenia una paral·laxi de 0,3 serà com una piloteta de ping-pong i es deixaria veure bé si passéssim a la seva gira la Terra a l'entorn del SoL Aquesta segons, corresponent a una distància de trobarà a 5 metres, Júpiter el tindrem a 26 esquerra. Només si un guaita el bosc des de troballa va ser notable perquè demostrava 625.500 unitats astronòmiques, p sigui 10,7 m del Sol, Plutó a 196 m i l'estrella més molt lluny no hi arriba a veure diferència si clarament la teoria de Copèmic. anys de llum: projíera, la "Pròxima Centauri", com se sol es fxjsa a la dreta o a l'esquerra d'un arbre L'èxit de Bessel va ser aviat seguit p>els " anomenar també,, a 1.200 km! i Caldria del seu costat. Ara bé, sabent que la distàn­ Esperonats f)el descobriment van provar d'altres astrònoms: Otto Struve, que havia posar pilotetes de ping-pong a 1.200 km les cia Terra-Sol és de prop de 150 milions de fortuna altres astrònoms. Com vam dir fracassat en l'intent de 1820, ara el 1839 unes de les altres per tenir una imatge de km, tenim que els estels es veuen des de Herschel també ho intentà el 1790, i obtenia la paral·laxi de l'estrella Vega (de la com es troben allunyades les estrelles dins dos punts distants uns 300 milions de km fracassà però va descobrir les estrelles constel·lació de la Lira) que resultà ser de de la Galàxia... si són observants el juny i el desembre, i no dobles. Després s'hi posà Piazzi, el 1803', 0,12 segons, o sigui que es troba a 27 anys s'hi nota cap canvi de perspectiva entre Brlnkley el 1812, Aragó amb Mathie, el de llum. I al mateix anys Thomas Hen- elles! Però el telescopi ha de veure per mateix any, Lindeman el 1813, Struve el derson des de Captown" (Sud-àfrica) • Francesc Nicolau força la diferència que l'ull no aprecia... 1920,... tots ells sense èxit. mesuxava la paral·laxi de l'Alfa dél Centaure, Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

§<-

-Catalunya ítlBSeRIVltl-V0SA€AlAH)NmtRISTIANAh iv^crisnana Nom '. Adreça ...... Població D.P., .Tel València 244,2n. Se subscriu a exemplar (s) tSíaia del setmanari Catalunya Cristiana. 08007 Barcelona L'import ariuol, 9.100,- ptes. es liquidarà dé la forma següent: domiciliació bancària I I xec nominatiu qüe adjunto (En aquest cas vulgueu emplenar l'ordre de dornlclllació) I I Ottra formo de pagament (jnúiqueu-ló) Data. Signatura

. ORDRE DE DOMICILIACIÓ Banc/Caixa Agència. Adreço Senyors, Els prego que d'aro endavant, fins nou avís, paguin els rebuts que els presentarà FUNDACIÓ CATALUNYA CRIS­ compte cofrenf TIANA, amb càrrec al meu llibreta Entitat OficirK} u,Compte Doto. Signatura Dijous, 8 d'octubre de 1992

Catalunya Cristiana Cultura científica 21

El 1888 els equips de tres 90,05% del que és la mitja­ laboratoris (Arizona, Oxford na: sortiria un resultat de i Zuric) van fixar l'antiguitat 867 anys d'antiguitat en lloc del llençol sant que es con­ dels 1.950 reals (corba "s" serva a Torí, a base del És vàlida la datació del de la fig. 2). romanent de C-l4 (isòtop 3) Que l'organisme s'ha­ radioactiu del caboni) que gués format tres anys més amb el temps va desaparei­ tard de quan hi havia la xent en els materials orgà­ mitjana dé CÍ-14, aleshores nics. Llençol Sant de Torí només en conservaria un Per a fer-ho prengueren 67,93% del valor mitjà, i una petita mostra del teixit resultaria que, aplicant el de lli del llençol i el sotme­ gràfic sense correcció, mos­ teren, un cop preparat, als feta pel carboni-14? traria una edat de 3.197 anys aparells que determinaren (corba "i" de la fig. 2). el percentatge de C-14 que ——— ^^^^^ Per tant, es poden donar contenia. Després aplica­ resultats compresos entre ren la llei del decaïment del residu una pissarra. Després, èl 1989, a la arqueològics dependrà de la quantitat 867 i 3.197 anys, aplicant la radiodatació radioactiu, llei que trobem en qualsevol revista Nature exposaren el procés cien­ de C-l4 existent en l'atmosfera quan es per C-l4, per a una resta orgànica de tractat de física actual. Aquest decaï­ tífic de la datació i hi firmaven 21 cien­ formà la matèria orgànica que es vol 1.950 anys. Això ens diu que ho té valor ment segueix una corba exponencial i tífics. La publicació representava una datar. Si es tracta d'organismes que vis­ significatiu el que resulti dé mesurar una per al cas del C-l4 el període de semi- falta de respecte envers els treballs ante­ queren més d'onze anys, és clar que no resta de planta anual, com és el cas del desintegració és de 5.730 anys. La data­ riors dels arqueòlegs i aviat sorgiren hi haurà error en la mesura que se'n faci: lli del llençol sant, amb aquest mètode. ció és fa pressuposant que el contingut veus de protesta, com la de E. Nitowski hauran assimilat el C-l4 tant en el màxim Una altra cosa-seria amb fusta d'un arbre deC-l4 de l'atmosfera ha estat sempre el que digué: "Si hi ha 10 proves, una de les com en el mínim i en tindran el valor que de llarga vida o amb restes humanes, mateix. A la fig. 1 es mostra com es passa quals és la del C-l4,' i es troba en es considera normal i constant per als que correspondrien a assimilacions de del percentatge de C-14 residual a l'an­ conflicte amb les altres nou, l'arqueòleg càlculs; però si es tracta de plantes C-l4 de durant més del període solar tiguitat de la resta orgànica. Per exem­ té dret a dubtar i rebutjar la prova del C- anyals (o parts de la planta d'un any) pot dels 11 anys. ple, a 75% de C-14 corresponen 2.378 14". contenir un 14% més o un 14% menys de Ara bé, com que el llençol sant de . anys. Ara bé el gener, de 1992 el professor la mitjana, com mostra la fig. 2.'Fixem- Torí és un objecte arqueològic de La datació arqueològica del llençol Cornelius Kelles, investigador nuclear nos que a més, la variació entre els fibres de lli, i el lli és una planta feta amb altres mitjans donava una con­ de Karlsruhe, publicà a la revista "Bild extrems es fa en una diferència de no­ anual, podem afirmar que la datació de còrdia d'uns 1.950 anys: anàlisi tèxtil de der Wissenschaft" una comunicació més 6 anys. 1988 no té validesa. les fibres (G. Raes, 1970), anàlisi del "Zeiger del Zeit", relativa al C-l4.com Suposem, doncs, el cas d'un objecte No creiem que cap dels 21 científics pol·len (M. Frei, 1976), identificació nu­ indicador del temps, afirmant i demos­ arqueològic fet de matèria orgànica de que firmaren la radiodatació d'uns 700 mismàtica (R. Halarik i F. Filas, 1979)... trant que "la producció de C-14 està vida o creixement anual (com és el cas anys, iii tampoc el mateix Keller a la llum Però es volgué una altra comprovació: la estretament relacionada amb l'activitat del cotó, deMli,...). Si s'aplica la radioda- del seu propi treball, puguin ara mante­ del C-l4. Només tres laboratoris van ser solar", i mostra un gràfic on es quantifi- tació segons la baixada exponencial que nir públicament que el resultat d'aquells admesos a fer la prova. M. Tite del quen'les oscil·lacions irregulars del C-14 els científics tenen per correcta, si hi tres laboratoris és inqüestionable. Museu Britànic en va ser el coordinador atmosfèric en un ±l4% en períodes afegim la possible correcció de Keller, i Hem de dir, doncs, encara que sembli i garant. Hi va haver laboratoris que van d'uns 11 i 12 anys (corresponents als si el període de desintegració és de 5.730 paradoxal, que.el procediment de datació períodes de l'activitat solar, com hom protestar per haver estat exclosos. anys, podem examinar tres casos: del llençol sant que aquells laboratoris sap). . A l'octubre de • 1988 es publicà el 1) Que el contingut de C-l4 hagi estat consideraren resolutiu i definitiu, per ser resultat dels tres laboratoris:·el llençol va Aquest descobriment és molt impor­ efectivament el valor de la mitjana que hi el de més precisió matemàtica, ha resultat ser teixit entre 1260 i 1390, ja que tenia tant per a la tecnologia de la datació pel ha a l'atmosfera" Per a 1.950 anys resulta ser l'únic no fiable, certament invàlid. tan sols uns 700 anys d'antiguitat. M. residu de C-l4, i sembla que ni el mateix el 78,99% (corba "n" de fig. 2). Tite, E. Hall i R. Edges ho exposaren en Keller s'adonà d'aquesta importància 2) Que el material orgànic s'hagués • Francesc Xavier una conferència de premsa el 14 d'octubre perquè no ho aplica al cas del llençol format tres anys abans i hauria tingut un Mora i Mas i p'osaren la data amb xifres ben grans en. sant. És evident que la datació d'objectes l4% més de C-l4, i en conservaria un Doctor Enginyer Industrial

Weyia M. Lichtrein /^VCursos de Balmesiana (1992-1993) Ó R P LI D. El confín del tiempo • G E R H A R D. Las palabras del Arcàngel %k/i^ Coda dimarts (19.30-21,00) des del 20 d'octubre oi C/ Duran i Bas, 9 . Dues novel·les representatives d'una nova con­ ^CEVv (prop del Portal del'Àngel); tels. 302 68 40-317 72 84 cepció de la narrativa ronnàntica Aquest any: Introducció a la Sagrada Escriptura i Fonaments de Filosofia cristiana Poden trobar-les ò: "La Formiga d'Or". Portal de Conferència inaugural el dimecres 21 d'octubre del P. Josep O'Calloghan sobre l'Àngel 5,08002-Barcelona "L'estat actual de la identificació de Me al Qumrón" Dijous, e d'octubre de 1992 22 Miscer-íània Catalunya Cristiana

Monsenyor Komarica ha visitat els territoris de guerra a Bòsnia "Els catòlics sofreixen t vexacions, arrestos i tortures"

ser catòlics. Els sacerdots són Aquests últims dies, el bisbe catòlic de Baja'Luka, segrestats i les cases parroquials monsenyor Franjo Komarica, ha tingut l'oportunitat de són saquejades. Les esglésies han visitar les seves comunitats en les proximitats de la estat completament, destruïdes, ciutat dominada pels serbis en el nord-est de Bòsnia. En 20 de les quals han sofert danys el transcurs d'una entrevista telefònica amb l'Agència importants, d'altres menys. He Catòlica Notícies (KNA), descriu la situació de la manera pogut treure un sacerdot de la presó i un altre d'un camp mit­ següent: jançant algunes converses. —Això significa que hi ha —On I com pot vostè pren­ al nord i a l'oest de la ciutat. Ara camps de concentració? dre contacte amb les comu­ conec finalment la veritat sobre —És clar que hi ha camps de Un refugiat tnusubnà es refugia en un convent antic nitats de la seva diòcesi? el que passa, encara que no ho concentració. Hi ha tants preso­ —Després d'haver estat se­ "de d'explicar tot per telèfon. ners que ni tan sols em varen -r-Sap vostè quants catòlics han estat segrestats. Comparati­ grestat fa unes setmanes enrere —Què passa amb els liabí- poder dir qui ha allà dalL En els han fugit de las seva diòcesi vament, a Banja Luka, les neces­ i després que em volguessin tants de la zona rural? camps passen coses terribles. fins ara? sitats són menys greus. Amb el matar, les autoritats, s'han disi- —Hi ha molta por i pànic. Els Lamentablement no els puc dir — Calculo que fins ara han bisbe ortodox serbi i el muftí, culpat. El general.de l'exèrcit catòlics són perseguits com a res més. fugituns 25.000 fidels. Esperem intentem fer quelcom tots junts serbi a Banja Luka m'ha donat conills. Sofreixen vexacions, —Qui són els culpables de que tornin algun dia. Aquí enca­ a favor de la pau i de la una escorta militar. Em trobava arrestos i tortures. Han d'aban­ les persecucions? ra hi ha un nombre semblant de tranquil·litat. El general de 1' en un radi de 50 a 70 kms a l'est, donar les seves llars pel fet de —Hi ha molts petits grups persones.- _ exèrcit serbi m'ha promès el seu militars. En un poble per exem­ —Com va el proveïment de suport. No obstant, gairebé tots ple, 2.000 catòlics foren obligats la població i com van les co­ els catòlics han estat acomiadats a marxar per culpa de les ame­ ses a Banja Lulca? dels seus llocs de treball però Organitzacions Pro-Tercer Món, naces. Varen haver de sortir —La situació del proveïment això, de moment, no és massa malgrat que l'alcalde i d'altres és terrible. No tenim més possi­ greu perquè la producció in­ contra el retall pressuspostari del homes polítics diguessin que bilitats de rebre farina, sucre, dustrial ha quedat de totes ma­ això no seria bo. No obstant, es oli, detergents i medicaments neres paralitzada. govern en cooperació internacional du a terme una persecució siste­ del servei de Caritas, de Zàgreb. màtica dels catòlics. He enviat, vuit camions però La Coordinadora d'Organitzacions no Governamentals de Coopera­ • C.G. ció p)er al Desenvolujjament (ONGD) s'ha manifestat.^a través d'un comunicat fet públic.en contra dels retalls pressupostaris anunciats en el ministeri d'Afers Exteriors que afectaran els programes d'ajuda i cooperació internacional que executa l'agència espanyola de Coope- La meva experiència d'Església amb el poble -ració Internacional. "Fa més de 25 anys que vaig arribar a l'Uruguai. antiga de les seves Universitats, Amèrica té "la seva" Per a la ONGD, "la Cooperació Espanyola està encara lluny de la Eren temps d'un cert esplendor per al país: teologia. Però per damunt d'aquesta rica diversitat, mitjana comunitària i dels pjaïsos del Comitè d'Ajut al Desenvolupa­ l'economia relativament forta, la societat democrà­ ens agermana una mateixa fe en el Pare; per la seva ment, de les quals organitzacions fonna part. Entenem que la con­ fidelitat, la sang dels màrtirs fecunda i reuneix, els vergència amb Europa ha de donar-se no solament en equilibris macro­ tica, la mentalitat laïcista, la política bipartista... El . economies, sinó també en les p)olítiques que, com la de la cooperació poble tenia la coiivicció que els vendavals que ja dos continents. pex al desenvolupament, estan aplicant els altres països del nostre s'insinuaven en d'altres nacions d'Amèrica, no arri­ Vull dir: à Amèrica no "s'assagen" teologies; entorn". ^ • barien a les npstres platges. Això no obstant, s'intenta buscar la teologia per a l'home d'aquí i Segons la Coordinadora, la mitjana governamental "és d'una obso- arribaren. S'implantaren les dictadures militars o d'ara. Aquest esforç mereix atenció i valoració. Seria luta inhumanitat si considerem que els esmentats programes d'ajuda i governs que ho eren "de facto". Tot Amèrica va convenient —almenys prudent— revisar coojseració són destinats la majoria a accions per pal·liar els efectes de passar a dependre del "nord". En els anys vuitanta, "l'espiritualitat" que hi ha al fons d'alguns nxjvi- les catàstrofes i de les situacions d'emergència en les zones més p)obres recuperació de les denxjcràcies. Les economies ments catòlics europeus que hi ha a Amèrica. del nostre planeta". . estaven, malgrat tot, exhaustes. I ara, en la dècada la "nova evangelització" —en profunda comunió _ • E.P. dels noranta, cal dir que "el cost social" del desen­ amb la jerarquia— concedeix primacia a la Paraula volupament gravita sobre el poble, cosa que crea de Déu que descobreix a l'home, el mateix home, grans interrogants sobre les seves possibilitats de el dignifica en l'amor del pare, l'agermana a Jesús i futur i la seva legalitat nwral'. - l'invita a lliurar-se dels "materials denigrants". Enmig de tot això, l'Església —i és bonic— amb No vull parlar dels pobres. Ni n'hi ha; i molts. Però el poble. Amèrica es redescobreix a si mateixa. el que és important és deixar-se evangelitzar per També com a Església. Com les velles Esglésies ells. A ells els dec el fet de veure la vida d'una altra HIlilRIíntlRGICCATM d'Europa, també 4a d'Amèrica ha tingut la seva manera, entendre i estimar profundament la bíblia, època constantiniana; com aquelles que tingueren valorar els sagraments coin a "signes eficaços". I, en Repertori d'himnes per a la celebració els seus fundadors i reformadors, la d'Amèrica ha la fe en Jesucrist, viure la unitat de l'Església. cantada de la Litúrgia de les Hores tingut els seus "profetes"; com les d'Europa tingue­ ren els seus "concilis", la d'Amèrica té les seves • Juan Masnou Cornet Aquest nou llibre que tenim el goig d'oferlr-vos conté els "Conferències"; i com aquelles tingueren la saviesa Sacerdot de la OÇSHA. Uruguai himnes del Dlumal I d'altres de nova creació, tots ells musicats de manera digna i lloable per coneguts autors musicals. Aquests himnes constitueixen un ampli I enriquidor repertori per tots els temps litúrgics, per les celebracions solenmes o festives del santoral, així com per C.A.F. la litúrgia ferlal. Avgda. Universitat, 27, pral. Estem a Horta, en una torre De venda a les llibreries. Tel. 317 10 52 amb jardí, alimentació ade­ Format: 14x20 cmis. 408 pàgines - Imprès a dues tintes. OFEREIX grups d'animació de la FE i a més, quada , calefacció, ascensor, Enquadernació Guaflex, amb dues tintes. sala repòs, control sanitari i guitsara, excursions i convivències. teràpia humana. Estades per P.V.P; (amb rVA): 2.350 ptes. Pera NOIS i NOIES de 7 a 22 anys sempre, i per convalescèn­ EDITORIAL REGINA, S. A. cies. Poques places. Tel. 427 Mallorca, 87 - 89 --08029 Barcelona , Cado DISSABTE ÍVIATÍ 44 53. Dijous, 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana Miscel·lània 23

Homenatge popular al cardenal Jubany

Han passat dos anys del relleu del cardenal: es prepararia una l'acte del Palau i allí mateix del cardenal Jubany al front de miscel·lània que recollís el podran retirar el volum co­ l'arquebisbat de Barcelona. pensament d'una colla de dio­ rresponent contra lliurament Rellevat de les seves responsa­ cesans, principalrnent laics, so­ del tiquet que en fer la bilitats pastorals com a arque­ bre temes d'actualitat de la nostra subscripció se'ls va lliurar. bisbe, el cardenal ha seguit cultura, que un cop editada es Qui desitgi adquirir aquest residint al seu domicili habitual lliuraria al cardenal Jubany en llibre —que sols es distri­ de la Residència de Sant Camil i un acte popular d'homenatge. bueix per subscripció— de la Santa Creu, d'Horta. No Es constituí una comissió que poden omplir la butlleta s'ha allunyat de Barcelona sinó posà mans a l'obra. adjunta i remetre-la a la se­ que ha volgut ser un diocesà Ara el volum d'unes 700 cretaria de la comissió: més entre nosaltres. Aquesta pàgines, aplegant articles i Diputació, 231 - 08007 circumstància va deixar sense estudis d'una setantena d'autors, BARCELONA. També podrà adquirir-se la Miscel·lània Fa dos anys que va ser rellevat de les seves responsabilitats sentit un possible acte d'home­ encapçalats pel Molt Honorable pastorals natge de comiat. Certament no president de la Generalitat i pel —cas que n'hi hagi exem­ calia acomiadar el qui seguia Rvdm. Sr. Arquebisbe de Bar­ plars disponibles— a la sortida cloenda el violoncel·lista Lluís poble tributarà al cardenal Narcís ací. Però va restar en el cor i en celona, és a punt de sortir. Ha de l'acte del Palau de la Música Claret interpretarà "El cant dels Jubany. la consciència del poble el desig arribat l'hora, doncs, de fer Catalana del dia 29 d'octubre. ocells". de dir-li públicament gràcies pels presentació de la Miscel·lània al El programa de l'acte d'home­ És amb molta il·lusió que diem divuit anys passats regint la. cardenal Jubany, qüe un cop natge al cardenal Jubany ofereix a tots: Sou pregats d'assistir a I ComissióProlVliscél.lània comunitat diocesana. assabentat de la realització del dues parts que es complemen­ l'acte d'homenatge que el nostre Cardenal Jubany A totes les temptatives d'orga­ projecte ha accedit a acceptar- ten. La primera part serà de nitzar aquest acte —l'arquebisbe ne el que per, altra part, era cosa concert del Cor de Cambra del r Carles ho havia proposat més irreversible. Palau de la Música • Catalana, BUTLLETA DE COMANDA n. d'una vegada— el cardenal L'acte de lliurament de la dirigit pel mestre Jordi Casas. Là Jubany sempre havia respost MISCEL·LÀNIA EN HONOR DEL segona part serà un acte Miscel·lània en bonor del Cardenal Narcís declinant-ne la celebració per CARDENAL NARCÍS JUBANY I acadèmic en el curs del qual es Jubany i Arnau les possibles connotacions que ARNAU, tindrà lloc, si a Déu farà lliurament al cardenal Jubany del primer exemplar de pogués tenir de comiat, quan plau, al Palau de la Música Ca­ Nom i cognoms. :..'. ..-. ell, a un nivell diferent certament, talana, el proper dia 29 d'octubre, la Miscel·lània. Hi haurà parla­ però real, continuava al servei festa de Sant Narcís i onomàstica ments de Mn. Josep M. Aragonès, Adreça ; de l'Església diocesana i entre del cardenal, a un quart de vuit en nom de la Comissió, del nosaltres. Finalment va trobar- del vespre. Tothom hi és Rvdm. Sr. Arquebisbe Ricard M, Població C.P. se el camí que fes possible alhora convidat. Els subscriptors de la Carles, del Molt-Honorable Sr. donar compliment a la voluntat Miscel·lània rebran dues invita­ President de la Generalitat i del Telèfon : popular i aconseguir l'acceptació cions numerades per assistir a Cardenal Narcís Jubany. Com a Preu de l'obra: Data 3.000 ptes (IVA inclòs) Signatura: Forma de pagament Celebració de la Festa de I I Xec bancari adjunt

Adquiriu la "Miscel·lània en honor del Cardenal Narcís la Mare de Déu del Pilar Jubany i Arnau". L J Des de fa vuit anys els aragonesos residents a Barcelona celebren la festa de la seva Patrona, la Mare de Déu del Pilar, en la gran basílica de Santa Maria del Mar. GURS DE CREIXEMENT El dia 12 d'octubre, a les 10 del matí, nombrosos gruf» d'aragonesos i simpatitzants omplenel magnífic cep temple perseguir amb fe i amor la solemne Eucaristia PERSONAL en honor de las seva Patrona. Aquest acte és el més És un procés de recerca interior per descobrir quins mecanis­ important de l'any, organitzat per aquest col·lectiu mes, quines defenses, quines manipulacions, conscients o tan arrelat a Catalunya. inconscients, utilitzem en la relació amb nosaltres mateixos i L'Eucaristia és gojosament concelebrada per tots amb els altres. Quan ho descobrim podrem desenvolupar noves els sacerdots aragonesos residents a Barcelona que actituds i noves formes de relació que ens ajudaran a viure una hi poden assistir. vjda més autèntica, més plena de sentit, més feliç. Dins de la cerimònia es fa la bonica i emotiva Dirigit per Ana M. Pujol, A.T.S., formadaen l'àrea del Compor­ ofrena de flors a la Mare de Déu. tament Humà i Relacions interpersonals. Estudis de Teologia a Els cants litúrgics són magistralment interpretats la Facultat de Teologia de Catalunya. pels cors de les cases aragoneses de -Barcelona, DIES: Una sessió setmanal, des de novembre fins a juny. Per a acompanyats per les seves magnífiques rondalles. més informació, truqueu-nos per telèfon o demaneu-nos una Aquest any una vegada més, les cases d'Aragó amb entrevista. seu a Barcelona inviten a tots els seus veïns aragonesos i a tots els devots de la Mare de Déu del Pilar, a SESSIONS INFORMATIVES: Dimarts, 29 dé setembre a les 11, participar amb fervor i alegria en aquesta solemne 16 i 19 hores. Truqueu abans. Eucaristia, per així testimoniar el seu arrelament cristià CENTRE DE CREIXEMENT PERSONAL , i l'amor indestructible dels seus cors a la Santíssima Gran Via, 690, pral. 2a. 08010 BARCELONA Mare de Déu del PTlar, la seva Patrona. Tel. 265 02 47 de 10 al LXXXII Viatge Cultural

25 d'octubre de 1992 r-fi

VISITAREM: Castellterçol, Moià, Vic, Folgueroles i i Viladrau fv

'í s IJ

Campanar romànic de la catedral de Vic

s ï*||^» H'S

5

^.' I L'esjj^ésia de i/ Folgueroles 1 el monument a Jacint Verdaguer Viladrau

DINAREM Preguem als participantsen els viatges culturals Fr€u: 3.50» ptfest., comprenent TFÍatgtó, visites^ Restaurante de CATALUNYA CRISTIANA, <|ue assisteixin propidé$, sorteig de llibres iditi^ tà restaurant. CORTALS DEL MIG a la missa vespertina del dissabte, en els seus Sortida a les 8 m punt. Carrer de Balmes- Tel. 972 - 868795 llocs de costum, Ja «ïue no podem ^rantir la Vali^cia. Per reserves de pia«fe$ tru^^^ueu al tel. (Carretera de Sant Hilari tomada, en hora hàbil per complir el precepte 215 27 84 Sra. Roser. Sacalm) dominical.

AVÍS La direcció del Viatge Cultural es reserva el dret d'anul·lar l'excursió i de modificar l'itinerari anunciat, durant el viatge, si les circumstàncies ho aconsellen. Vi.. - '^ Dijous, 8 d'octúbre de 1992 Catalunya Cristiana Miscel·lània 25

n transatlàntic que na- tum en moltes famílies protestants. vida fent de teixidora, se n'alegrà vegaba pel canal de Al cap de poc temps, Mary era en saber la fundació de l'entitat - Suez aixecà un onatge capaç de recitar textos de l'Antic i londinenca i la distribució de. bí­ tan fort i seguit, que va del Nou Testament, i que ella re­ blies a Gal les .'Thomas Lewis jove esclafaria llanxa "Mary cordava mentre treballava. Els pri­ ben plantat que també • feia de Jones" contra el moll i mers versicles que memoritzà foren teixidor, li anà al darrera i... es van la va fer naufragar. Du rant vint anys, sant Mateu 7,1-12. Era una manera casar. Se'n van anar a viure a els seus tripulants havien repartit "d'endur-se'n la Bíblia a casa seva", Brynerug, prop de Towyn, un bíblies als navegants i als passat­ com ella acostumava a dir. poble no gaire lluny de la casa dels gers que esperaven entrar o sortir Aleshores li vingué la dèria de pares de Mary. La nova, situació per Port Sa'id, rumb a tots els ports. teniruna Bíblia en llengua gal·lesa, familiar comportà canvis i noves Dos anys després de l'accident, la com aquella que li deixaven llegir. responsabilitats. Foren pares de Societat Bíblica de Londres dedicà Per tal de guanyar uns diners i vuit fills encara que no tots arriba­ una altra embarcació, el 28 de poder adquirir^ne una, feia petites ren a grans, però la nova família setembre de 1955. Quan el "col- , feines: recollia llenya, rentava roba seguí fidel a -Déu. El matrimoni portor" Kaoustos encarregat de la de les veïnes i feia de "cangur".\ estigué sempre amatent al desen­ volupament i a les activitats de la nova llanxa acabà de parlar, una Un bon dia, la senyora Evans li Societat, amb els seus estalvis nena passà al davant i digué: "En va regalar dues gallines i un po­ contribuïren a finançar les activi­ aquest dia solemne, he vingut per llastre. Així la Mary podria vendre tats bíbliques. Ella donava tots els representar la nena gal·lesa Mary ous que després la mateixa senyo­ diners que guanyava de la venda Jones, perquè a. causa -del seu desig ra Evans li comprava! Un altre dia de la mel i la cera que produïen les irresistible de tenir una Bíblia, ella trobà una bossa de cuir plena de seves abelles i encara hi afegia va ser l'originadora de la nostra monedes, al camí. Al cap d'una . algunmodestestalvi. El marit deixà Societat Bíblica, ja/a més de cent- estona va veure com un home de fumar en pipa i la despesa cinquanta anys." molt angoixat cercava quelcom en diària de tabac era donada a la Societat. 1 també els fillets s'estaven d'alguna il·lusió per contribuir-hi voluritàriament! Quan el 1854, la Societat Bíblica va fer una recapta especial per imprimir un milió de nous testaments en xinès, hom La noieta trobà una moneda d'argent a la borsa... una fortuna! Era una joiosa donació d'aquella nena que ja era mare i que va voler tenir una Bíblia i la va voler en llengua gal·lesa! No bi ba cap fot€>grafla ni dibuix que representi Mary Jones. Aquesta Joveneta abillada amb el vestit típic de Gal·les amb una Ei 28 de desembre de 1866, edició moderna de la Bíblia gal·lesa a les seves mans i una casa nostre Senyor amorosament la.va que pròpia del país, al darrera, podria donar-nos una idea acostada cridar a la Casa i la Mary s'adormí del nostre personatge (Britisb and Poreing Bible Society, Londres) dolçament, a l'edat de vuitanta- dos anys. Abans però, donà la "seva Bíblia gal·lesa", la qual es Una cabana a la muntanya pot veure en una vitrina a l'oficina central de la Societat Bíblica. Una Pels voltants de l'any 1790, la nota manuscríta diu que la va família Jacob i Molly Jones I la seva adquirir l'any 1800, és a dir, quan filleta Mary de sis anys, vivien en tenia setze anys. En un sepulcre una cabana de,Llanfihagel-y-Pen- tenir una Bíblia del petit cementiri de Brynerug uns matolls. Ella li preguntà si havia edicions de la Bíblia? Escoles Dominicals (=CatequesD. nat, un llogaret voltat de muntan­ una làpida escrita en gal·lès i an­ f>eidut aquella borsa. Aquell home ' Charles Thcxnas però, va quedar Era la versió dirigida pel bisbe yes, al peu del majestuós Cadair- glès recorda que Mary Jones fou la era el cunyat del senyor Evans i a la anglicà William Moigan (Í588), la Idris, del preciós País de Gal·les. tan commogut pek plois, el sacrifi­ p)edra fundacional de la Societat bossa duia l'import d'una impor­ qual havia unificat els pailars del nord Els pares feien de teixidors de ci enorme i els coneixements bí­ Bíblica de Londres. "Després de tant operació comercial! De segui­ i el sud de Gal·les, i que havia repre- llana, feina molt generalitzada en blics de la noieta que, "Va despullar morta encara parla." aquella contrada. La menuda do­ da l'obsequià amb ona moneda un sant f>er vestir-ne un altre" i li va sentatunelementsalvadorde l'idioma. nava menjarà les gallines, recollia que anà a parar a la guardiola de fer avinent una Bíblia en llengua Tan aviat com el carro que por- els ous, i la mel i la cera del rusc fusta que el seu p>are li havia fet. gal·lesa. uva els llibres s'aturà a Bala (1806), que hi havia a la petita granja Així, durant sis anys. tot el poble s'abocà entusiasmat i Joan Gonzàlez i casolana. Tot els ajudava a viure Tot just havia fet setze anys quan Neix la Societat Bíblica de no en quedà ni un sol exemplar. Pastor austerament i sempre agraïts a li va semblar que ja tenia prou Londres Els camperols podien adquirir Déu. A la vora del foc, el pare l'Escriptura molt bé de preu i se diners per a comprar una Bíblia (*) La Societat de Tractats Reli­ explicava les històries de coneguts gal·lesa. Però les coses no eren tan Malgrat la situació de pre-gue- l'enduien per llegir-la en el temps giosos, fou fundada per un grup personatges bíblics: els patriarques, fàcils com semblaven. Primer, va rra, Thomas es va atrevir a propo­ de lleure. Tanmateix, hom podia d'uns quaranta homes, convocats Moisès l'alliberador d'Israel, el rei anara veure el pastor William Huw sar als seus amics de la Religious veu re els joves reu nits llegint dele­ pel pastor George Burder, al Cafè i poeta David, Jesús el Senyor, sant el qual vivia a Llenchweld. El clergue - Tract SocietyC), la creació d'una rosament l'Escriptura. Saint Paul, de Londres, el? de maig Pau testimoni de la fe... Puntual­ li digué, no gaire convençut, que societat destinada a editar bíblies del 799. L'objectiu era oferir litera­ ment, anaven a una esglesiola si­ p)otser podria tenir-ne alguna el per al País de Gal·les. Mentre FideUtat. tura centrada en la.Bíblia, presen­ tuada a la vessant d'un pujol, a pastor Charles Thomas, que vivia a Thomas pariava amb la força que tada en forma d'opuscles, llibrets i vegades, fent camí a la llum d'una Bala. Mary Jones no s'ho pensà dóna l'entúsiasme, el secretari de Mary que llavors es guanyava la revistes, en diversos idiomes. •llanterna. Una cosa però, els dues vegades. Caminà sola i des­ l'entitat londinenca Joseph Hu- amoïnava: la Mary no sabia de calça 30 quilòmetres des de la seva gues encara va anar més lluny: lletra i, ella volia saber-ne per caseta a Llanfihagel-y-Pennat, pas­ suggerí què la nova societat tingués poder llegir la Sagrada Escriptura, sant pel rústec pas del Cadair Idris abast mundial, i que el preu dels que taint li agradava. fins a Bala. Seguint tot el que li va llibres estigués per dessota del Residència oberta a Un parell d'anys més tard, el dir Huw, aquella nit es va hosta^ar cost real. Era el desembre de 1802. pastor anglicà Charles Thomas a la llar de David Edwards, predica­ Al cap de dos anys d'estudi, persones amb esperit influït pel "revival" metodista i dor metodista, a Bala. preparació i recapta de diners, es ajudat p>er uns' col·laboradors i A trerK de l'albada del dia se­ constituí formalment la Societat mestres, entre altres activitats cul­ güent, Thomas va rebre amable­ BíbUcaBritànicaiEstrangera.al'històric cristià de la 3a. Edat turals i socials, es dedicà a endegar ment Mary acorhf>anyada pel pre­ carrer Bishopgate, núm. 123, de Lorl· les famoses escoles itinerants. dicador. La resposta va ser decebe­ dres, el 7 de març de 1804. El primer A. PALLEJÀ N'organitzà una a Abergyriolwyn, dora: les poquíssimès bíblies de acord fou l'estamptació de la Bíblia a tres quilòmetres i mig de la casa què disposava en aquells moments, ^ en llengua gal·lesa per a ús de les Prov. de Barcelona on vivien els Jones. Mary ja havia les tenia totes compromeses feia A 20 minuts de Barcelona la RESIDÈNCIA DE LA MARE fet deu anys, i a partir de llavors, temps i de cap manera no podia DE DÉU DE LA MERCÈ i SANT FRANCESC, us ofereix: dia rera dia seguí les lliçons que fer-se enrera. Tanmateix, el país Un ambient confessional catòlic Capella. Assistència impartia el seu mestre John Ellis. vivia una situació molt delicada: els S'OFEREIX Quan va saber llegir, acceptà religiosa permanent. soldats de Napoleó estaven prepa­ A.T.S. l'oferiment de la veïna, la senyora rats per envair Anglaterra. Les fra­ • Control mèdic. Zona enjardinada. Habitacions Evans, d'anar cada dissabte a llegir gates britàniques navegaven pel Per consulta inèciica, individuals i dobles.' Calefacció. la Bíblia, i a prendre una tassa de Per a informació: Tel. 668 55 52. canal i en tota la costa de Kent es extraccions i te a casa seva. Els Evans eren treballava per defensar-se de Donem i demanem tota classe de referències. pagesos benestants que tenien el l'enemic. En tot el Regne Unit es laboratori Places limitades. costum de llegir i comentar respirava ambient de guerra. Com Tel. 674 68 12 Informeu-vos a la vostra parròquia. l'Escriptura cada dia, com es cos- es podia fsensar a estampar noves Dijous, 8 d'octubre de 1992 26 Cultura Catalunya Cristiana

— LA SARDANA I LA DANSA j— Una iniciativa de l'Escola de l'Esplai Represa d'activitats Programa de formació Després dels mesos d'estiu, tomen a regular-se els cicles de ballades de sardanes que durant l'any es fan a Barcelona. Així els dissabtes al matí, tomem a gaudir del cicle "Ballem Sardanes", que organitza l'Ajuntament barceloní, amb la finalitat de en Educació Ambiental portar la sardana a. punts on és poc coneguda. Pensant en el Una nova Educació Ambien­ desconeixement que puguin tenir de la dansa els sectors de públic on nes que estiguin interessades a del Pirineu francès, que perme­ tal, base de la formació d'infants, es fan les ballades, una colla sardanista, prèviament a les interpre­ dedicar-se a aquestes tasques. trà als alumnes entrar en contacte joves i adults, per tal que esde­ tacions de la cobla, dóna classes pràctiques de com ballar la sardana. L'oferta del Programa d'Edu­ amb una experiència capdavan­ vinguin persones capaces de Un altre cicle reprès, és el de l'Obra Sardanista "Violetes del Bosc", cació Ambiental de l'Escola de tera à Europa en temes d'Edu­ reflexionar, analitzar i resoldre , dels dissabtes a la tarda, al Pla de la Catedral. El dia 19, aquest cicle- l'Esplai de Barcelona, força cació Ambiental. va presentar una ballada extraordinària, amb dues cobles, com totes les qüestions ambientals oberta i flexible, permet Es tracta doncs, de contribuir homenatge pòstum al que va ser entusiasta sardanista i col·laborador que es plantegin: aquesta és l'adaptació a les necessitats es­ a la formació de persones capa­ de les "Violetes", Emilià Serres i Dilme. l'opció del Programa d'Educació pecífiques de cadascú, per la ces d'entendre el seu paper i la Tomant als dissabtes al matí, hi ha també un cicle al Portal de Ambiental que l'Escola de seva estructuració en forma de seva funció a la terra, integrades l'Àngel, que promou la firma Galerías Preciados, amb la cobla l'Esplài presenta de nou des­ mòduls i monogràfics que po­ én el medi i que vetllin pel seu Mediterrània. Interromput en els mesos d'estiu es va reprendre el dia prés de l'èxit de la convocatòria den cursar-se independentment. coneixement, millora i protecció. ^' 26 de setembre. de la primera part del programa Les 250 hores de formació del La realització del Programa Les ballades del diunnenge a la tarda, a la plaça de Sant Jaume, i dels realitzada el curs passat. Programa complet incorporen dóna dret al lliurament d'un divendres al vespre, al Parc de l'Espanya Industrial, també han "tingut El Programa vol ser una res­ continguts com ara Conceptes Certificat d'Educació Ambien­ alteracions els mesos d'estiu, però ara ja es desenvolupen'amb tota posta a la manca de capacitat de Bàsics d'Ecologia, els Equipa­ tal, i està en tràmit d'obtenció normalitat. l'home per aprendre a mirar el ments i Recursos d'Educació d'un Diploma atorgat per Com a compensació a les interrupcions dels cicles, Barcelona ha seu entorn, a la dificultat Ambiental, la Pedagogia Am­ rinstitut Català de Noves comptat amb audicions de sardanes pi-esentades per les festes majors d'extendre la realitat que biental, l'Home i el Medi; i es Professions de la Generalitat de Gràcia, Sants i Poblenou. De manera que, a la pràctica, el l'envolta, i a la complexitat completen amb monogràfics com de Catalunya. sardanista ha pogut gaudir la dansa catalana, a l'estiu i a Barcelona, creixent de les problemàtiques els de Geografia de Catalunya, Per à més informació i inscrip­ sense interrupcions o, en tot cas, només amb canvis d'ubicació. ambientals, i s'adreça a mestres, Ecosistemes al Nostre Abast, Ac­ cions cal adreçar-se a l'Escola monitors, persones que treba­ tivitats Esportives a la Natura, un de l'Esplai de Barcelona, c/. • Josep Ventura llen en equipaments o accions curs Bàsic d'Excursionisme, i una Numància 149-151. 08029 Bar­ d'educació ambiental o perso­ estada de formació en un C.P.LE. celona. Tel (93) 410 16 02. Atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans XII Premi "Josep CUINfí Puig i Cadafalch" Escalopes de vedella a la

Convoca: Institut d'Estudis Catalans Lliurament dels treballs; Institut d'Estudis Catalans. C/. del bolonyesa Carmei 47. Tel. C>3) 318 55 l6. 08001 Barcelona. Resum de les bases: Aquest premi s'atorgarà a un treball (quatre persones) d'investigació o a una tesi doctoral sobre arqueologia b història de l'art de les terres catalanes. ^i Podran optar-hi obres inèdites o bé publicades durant els ilifcr" .«.--••'• darrers cinc anys, que no hagin estat premiades en concursos JBS»— anteriors o subvencionades per l'Institüt.o per una altra institució. Les obres inèdites, d'extensió no inferior a 50 folis; es presentaran enquadernades i mecanografiades a doble espai. y^ Els treballs es lliuraran per triplicat, amb les indicacions V** i "? -'^ ÍA següents: nom, adreça i telèfon de l'autor,-i premi a què aspira l'obra. Jurat: L'Institut d'Estudis Catalans farà l'adjudicació del premi a proposta d'una ponència formada per tres membres designats per la Secció Històrico-Arqueològicà. Termini de presentació de treballs: 31.12.92. Veredicte: 15.03.93. >- Lliurament dels premis: 22.04.93. Dotació: 500.000 Ptes. ·*wi)í'^

iíi>. El Beato Josemarío INGREDIENTS: 4 filet de vedella no molt grans 4 talls de pernil dolç de la mateixa mida que els filets Escrivà de Balaguer y 4 talls de formatge emmental, 1 ou, sal, pebre 4 cullerades de salsa de.tomàquet, 50 gr. de farina el Padre Vailet 50 gr. de farina de galeta, oli per fregir, Idl. de vi blanc sec Una greu calumnia basada en tres mentides ELABORACIÓ: (semblarien el somni d'un malaít, convertit en Salpebreu els filets de vedella, enfarineu-los, espolseu perquè salti l'excés de farina, passeu-los per ou batut i després pel pa ratllat, pressionat amb la palma de la mà perquè quedi ben adherit. "nnemòries") i divulgada en FÓLLETOS PALABRA; n^ Escalfeu l'oli en una paella antiadherent, daurar els filets de vedella, lentament, per ambdós costats. 6, desfà el Pare Antoni Sospedra y Buyé amb Retireu-los i deixeu-los escórrer sobre paper-absorbent. Col·loqueu-los en una plata que pugui anar l'equilibri de la història vertadera. al for, poseu a sobre de cada filet un tall de pernil dolç i una de formatge, sobre el formatge una Col·lecció "Documentes de Historia CP. CR" - IV cullerada de puré de tomàquet, regueu-ho tot amb vi blanc, tapeu la plata i poseu-la al forn preescalfat 28 pàgines; format 17 per 24 cms. - Preu 265 ptes,, a 170°C fins que es fongui el formatge. IVA inclòs Serviu els filets acompanyats d'una guarnició de verdures cuites o d'amanida. DISTRIBUÏDORA BALMES. Wk Maria Teresa Dachs Dijous, 8 d'octubre de 1992- Catalunya Cristiana Cultura 27

Recull d'articles Acaba de sortir "Un pessic d'utopia", el tercer dels llibres de Ferran Blasi i Birbe publicats per Edicions Rondes, que recull articles apareguts en català a diversos José Ramon Pérez Arangüena. diaris i revistes del nostre país, que ofereixen un ventall complet de consideracions Curso breve sobre la Iglesia. sobre els aspectes ètics de la convivència humana. Ed. Palabra Dels altres dos de la trilogia —El temps d'una pausa i Al pas dels dies— va dir un crític gironí: "El seu mètode és aplicar el seu objectius una insignificança, la fotografiazmh precisió, i l'analitza des d'una saviesa inusual, passejant-se damunt la notícia, amb uns comentaris que, partint d'un aparent no-res, fan que s'esbadelli el cor de l'home en un xequeig d'humanisme, de. fe i de sentir somrient i serè de la vida". Aquestes paraules valen també per a "Un pessic d'utopia", tant si es tracta d'insignificances com de temes de La doctrina de l'Església pes específic major, que sempre són tractats, però, amb l'agilitat de perio­ "Estima Déu qui estima l'Església". stions per als cristians actuals eni dóna dista, quan pren el pols a l'actualitat Aquesta rotunda frase del comú patri­ excel·lent prova la- insistent reiteració més viva. moni cristià expressa una fina saviesa, amb què han estat tractats, tant pel Concili una veritat de fe. Però estimar l'Església El llibre s'obre amb un Pròleg de Vaticà II com pel papa Joan Pau n. també implica sempre entre d'altres Sebastià Auger, que destaca dues de Adreçat als fidels corrents, aquest coses, preocupar-se per conèixer la les facetes de la personalitat de l'autor, llibre és Curs, i Curs breu, perquè va seva doctrina. I el repte de la recristia- les de jurista i de periodista, i les sorgir de la necessitat sentida d'exposar nització de la societat augmenta la ur­ aquells temes doctrinals de forma me­ relaciona amb un dels "fets diferen­ gència que aquesta preocupació pene­ tòdica, ordenada i clara, a la vegada- cials" de Catalunya: la llengua, tot tri en el cor de tots els catòlics. Doncs que sense excessius tecnicismes ni recordant que per a Duran i Bas, bé, la idea de facilitar-los tan saludable prolixitats. És així com aconsegueixen l'essència d'un poble es manifesta en inquietud ha presidit l'elaboració ser assequibles a una gran part dels la Llengua i el Dret. També hi remarca d'aquest llibre. cristians i contribueixen a la seva forma que el títol del llibre "Un pessic d'utopia" li evoca "Blanquema", l'obra optimista L'Església, els Sagraments i la Doctrina i utòpica de Ramon UuU, que contempla com un viu paradigma de. les tasques ció. Entenem que el ràpid esgotament social—^^ com declara el seu títol—són els de les dues primeres edicions corrobo­ vitals de Blasi. tres grans blocs que s'hi aborden, esco­ ra d'alguna manera la correcció • E.R! llits del riquíssim dipòsit doctrinal que d'aquests plantejaments. Crist va deixar a la seva Església. De . Ferran Blasi i Birbe. "Ün pessic d'utopia". Edicions Rondes. l'actualitat i importància d'aquestes qüe­ • E.P.

Xkt recerca en Mumanitats i n

CADIZ, 0 - OVIEDO, 2 II PRIMERA DIVISIÓ Camp: Raimon de Carranza. Alrededor de 8.000 espeaadores. SEGONA DIVISIÓ"A Àrbitre: Riera Morro (Balear). D. CORUNA, 3 - REAL MADRID, 2 Càdlz: BarbodiQ Raúl (Milanko, 65 m.); Carmelo; Stimac; Oliva; LLEIDA, 3 -PALAMÓS, 0 Mateos; Quino; Barla; Arteaga; Fali y Kiko. Camp: Riazor. 23.000 espeaadores. Oviedo: Viti; Cristóbal; Gorriaràn; Luis Manuel; Jerkan; Rivas; Vinyals; Camp: Camp d'Esports. Alrededor de 3.000 espectadores. Àrbitre: Marín López (Riojano) Gracan; Pirri; Làcatus Oankovic, 83 m.) y Carlos (Berto, 83 m.). Àrbitre: Hemàndez Velasco (Castellano-leonés). Coru&a: Liano; López Recarte; Djukic; Ribera (Aldana, 31 m.); Lleida: Ravnic; Jaime; VirgUio; Benhalima; Txema (David tras el Albistegui; Nando; Fran; Mauro Silva; Mariano. Claudio (Mújika, 86 descanso); Gonzalo; Palau; Rubio; Banolo (Bernal, 64 m.); Gracia; m.) y Bebeto. ALBACETE, 1 - TENERIFE, 0 Sigüenza. Resil Madrid: Jaro; Sanchís (Alfonso, 66 m.); Rocha; Nando; Lasa; Camp: Carlos Belmonte. Unos 10.000 espectadores. Palamós: Raúl; Horcajada; Núfiez (Hidalgo, 60 m.); Manchado (Lima,. Michel; Hierro; Prosinecki; Villarroya; Zamorano y Luis Enrique. Àrbitre: García Aranda (Madrileno). 55 m.); Luis Martín; Vílches; Jordi; Orejuela; Ballina; Mijic y Alfaro Albacete: Unanua; Coco; Santi; Geli; Oliete; Catali; Pinilla; Chesa Moreno. SPORTING GIJÓN, 1 - BARCELONA, 1 (Antonio Carlos, 77 m.); Rommel (Antonio, 65 m.); Zlazar y Menéndez. Tenerife: Manolo; Toni; Paqui; TorrecUla; Redondo; Del Solar; Alexis MÉRIDA, 1 - BARCELONA "B", 3 Camp: El Molinón. 30.500 espectadores. (Berges, 86 m.); Chano; Pizzi; Felipe y Estebaranz (Pier, 75 m.). Camp: Estadio Municipal. Unos 5.000 espectadores. Àrbitre: Jiménez Moreno (Las Palmas) Àrbitre: Alfonso Alvarez (Andaluz). Sporting Gljòn: Ablanedo; Arturo; Abelardo; Muniz; Pablo; Ivan; Mérida: Férez; Femàndez Cuestó; Echevarría (Quero, 76 m.); Tamayo; lordanov (Scotto, 87 m.); Oscar; Emilio; Cela y Manjarín. ATHLETIC DE BILBAO, 2 - SEVILLA, 1 Salguero; Pascual Sanz; "Màgico" D'iaz; Parada; Naixes (Paquito, tras Barcelona: Zubizarreta; Ferrer; Guardiola; Koeman; Nadal; Bakero Camp: San Mamés. Alrededor de 41.000 espeaadores. el descanso); José Àngel y Aquino. Ouan Carlos 54 m.); Goikoetxea; Stoichkov; Laudrup, Amor y Àrbitre: Soriano Aladrén (Madrileüo). Barcelona "B":Angoy;Àlex; Juli; Delgado; Tomàs; Vucevic; Maqueda; Begiristain (Eusebio, 62 m.). Ath. Bilbao: Valencià; Lacabeg; Andrinúa; Tabuenca (Luke, 60 m.); Sergi; Ekulen; Carreras (Nacho Castro, 76 m.) y Christiansen. Larrazibal; Estíbariz; Urrutia; Guerrero; Mendiguien; Valverde y ESPANOL, 2 - RAYO VALLECANO, 2 Ciganda. SABADELL, 0 - COMPOSTELA, 1 Camp: Sarrià. Alrededor de 25.000 espectadores. Sevilla: Unzue; Diego; Prieto; Martagón; Rafa Paz; Marcos; Simeone; Camp: Nova Creu Alta. Alrededor de 4.500 espectadores. Àrbitre: Ramos Marco (Castilla-León). Bango; Monchu; Maradona (Cortijo, 72 m.) y Conte (Miguelo, 83 m.). Àrbitre: Pardo del Burgo (Navarro). EspaAol: Emilio; Kuznetsov (Komeiev, 30 m.); Cuesta; Galiamin, Sabadell: N'Kono; Manolo Garda; Andrés; Anón; Uceda (Tarsi, 80 Moj; Mino; Eloy, Escaich (Lardin 70 m.); Fonseca; Francisco y Urbano. m.); Priego (Moragues, 81 m.); Masnou; Ricardo; Bàrbara; Borge y Kayo Vallecano: Toni; Cota; Momparlet; Miguel; Paco; Josete; Riesco Tudor. (Argenta, 80 m.); Pablo, Polster; Calderón Oayi, 54 m.) y Vlsjnic. Compostela: Docobo; Juan (Víctor, 80 m.); Tocomal; Modesto; Beliido; Tono; Nacho; Fabiano; Bodelón; Maure (Cortés, 67 m.) y LOGRONÉS, 1 - OSASUNA, 1 RESULTATS PRIMERA DIVISIÓ . Maric. Camp: las Gaunas. Alrededor de 6.500 espectadores. Àrbitre: Gómez López. (Murciano). Càdiz-Oviedo 0-2 FIGUERES, 1 - SESTAO, 2 logfoüíst Lopetegui; Itunino; Gutiénrez; Qeber; Dulc^ Abadia; Manin; Espanol- R. Vallecano 2-2 Camp: Estadi MunicipaJ. Unos 3.500 espectadores. Poyatos; Moreno Quanma 65 m.); Garcia Pitarch (prana, 78 m.) y Linde Zaragoza-Celta 0-0 Àrbitre: Miró Pastor (Valenciano). Figueres: Ferrer; Comas; Alejo; Graucós; De Quintana (Edel, tras el Osasuna: Robeito; Arozarena; Pepín; Larrainzar II; Spasic; Merino Ath. Bilbao-Sevilla 2-1 Oosé Mari,- 87 m.); Martín Gonzàlez; Pascual; Sinchez Jara, Urban y descanso); Mirquez; Valentín; López (Marín, 55 m.); Stajodinovic;. Kosecki (Aguilà, 33 m.). Logronés-Osasuna 1 -1 Urbieta y Vera. Valençia-R. Sociedad 1 -0 Sestao: Andonegui; Eleder; Mújica; Bustlnza; Izaguirre; Fuentes; ATL MADRID, 2 - BURGOS^O D. Coruna-R. Madrid 3-2 Carmoru (Ibarrondo, 60 m.); Azpiazu; Aitor II; Yuste (Ballastegui, 82 m.) y Mosca. Camp: Vicente Calderón. Unos 19.0(X) espectadores^ Albacete-Tenerife ,...^..1 -0 Àrbitre: Rodríguez Martel (Canario). AtL Madrid: Abel; Alfiredo; López; Juanito; Solozibal; Toni; Manolo; Sp. Gijón-Barcelona ..1 -1 ATLÉTICO MARBELLA, 1 - MALLORCA, 0 Schuster; Vizcainp (Aguilera, 58 m. y Donato 69 m.); Sabas y Luis García. Atl. Madrid-Burgos 2-0 Camp: EsUdio Mtmicipal. Alrededor de 7.000 espectadores. Burgos: Elduayeh; Bengoechea; Boerenbach; Olaizola; Lito; Luis Àrbitre: Puerues Leira (Gallego). Fernando; Limperger; Del Val; Edu; Balint y Fenoll (Loren, 45 m.). Marbella: Leal; Esteban; Armando; Loren; Olías; Chupi Qaime, 58 m.); Tilico; Chaparro; Juric (Chirri, 70 m.); Villa y Pacheta. VALENCIÀ, 1 - REAL SOCIEDAD, 0 Mallorca: Stelea: Serer; Chema (Sicares, 55 m.): Fiadera.-Juliin; Sala; PRÒXIMA JORNADA Stisic; Pedraza (Soler, 39 m.); Gilvez; Milojevic y Vidal. Camp: Luis Casanovas. Alrededor de 40.000 espectadores. Àrbitre: Pajares Paz (ExtremeAo). OVIEDO - ATL. MADRID Valenda: Gonzilez; Quique; Boro; Roberto; Camarasa; Leonardo; R. VALLECANO - CADIZ RESULTATS SEGONA DIVISIÓ Arroyo; IbiAez; Fernando; Eloy (Alvaro, 88 m.) y Penev. CELTA-ESPANOL R. Sodedàd: Yubero; Fuentes; Océano; LarraAaga (Pikabea, 67 m.); SEVILLÀ - ZARAGOZA Castellón-Badajoz 2-1 Alaba; Lumbreras; Imaz (Uría, 54 m.); Aguirre; Guruceta; Carlos Sabadell-Compostela 0-1 Xavier y Kodro. OSASUNA - ATH. BILBAO R. SOCIEDAD - LOGRONÉS Figueres-Sestao 1 -2 REAL ZARAGOZA, 0 - CELTA DE VIGO, 0 R. MADRID - VALENCIÀ Marbella-Mallorca 1 -0 Camp: La Romareda. Alrededor de 18.000 espectadores. TENERIFE - D. CORUfíA Ràcing^Lugo 3-2 Àrbitre: Núíiez (Madrilei^o). BARCELONA - ALBACETE Betis-Athlétic 1 -1 Zaragoza: Cedrún; Belsué; Aguado; Sergi; Esteban; García Sanjuan Eibar-Valladolid 1-2 (Poyet, 68 m.); Franco, Brehme; Mateut Qvl'ií, 45 m.); Pardeza y BURGOS - SP. GIJÓN Moisès. Lleida-Palamós 3-0 Celta: Canizares; Otero; Salinas; Juric; Gil; Vicente; Engonga; Ratkovic; Mérida-Barcelona 1 -3 Aguirrechu (SalUlas, 46 m.); Gudelj y Salva (Vilanova, 62 m.). R. Madrid-Villarreal.. 1 - 0 PRÒXIMA JORNADA GOLEJADORS BADAJOZ - R. MADRID GOLEJADORS Amb 5 gols: Stoichkov (Barcelona). Suker COMPOSTELA - CASTELLÓN Amb 6 gols: Christiansen (Barcelona) Sevilla) y Bebeto (Coruna) SESTAO - SABADELL Anib4gols: Maqueda (Sarce/ona), PunisicfCaste/Zón^ Amb 3 gols: Futre (At. Madrid), Begiristain (Barcelo­ MALLORCA - FIGUERES Amb 3 gols: Gracia (LLeida), Suances (Bilbao) y na). Ciganda (Bilbao), Carlos (Oviedo), LUGO - MARBELLA Alcaniz (\/illarreal) Zamorano (Real Madrid) Balint (Burgos) y ATHLETIC - RACING Amb 2 gols: Sergi y Vucevic (Barcelona), Màrquez Claudio fCofu/ia^ VALLADOLID - BETIS (Figueres). Ballina (Palamós). Amb 2 gols: Baquero (Barcelona). Escaich, Fonseca y PALAMÓS - EIBAR Borge (Sabadell). Kukieta y Gabino Korneiev (EspahoOt Zaiazar (Albacete), BARCELONA "B" -LLEIDA (Betis), Broochin (Badajoz), Fabiano Luis García y Manolo (At. Madrid) VILLARREAL - MÉRIDA (Compostela)

PRIMERA DIVISIÓ SEGONA DIVISIÓ " A" CASA FUERA PTOS. CLASSIFICACIÓ CASA FUERA PTOS. C L A SS 1 FICA C lò E P G GF GC GEP GF GC FC J G E P GF GC P EP G GF GC G E P GF GC F C j G E P GF GC P D. Coruna 0 0 3 7 3 2 0 0 5 1 1 1 5 50 0 12 4 10 +4 Castellón 0 0 3 7 2 1 1 0 2 1 0 0 5 4 1 0 9 3 9 +3 Barcelona 0 0 2 6 ? 1 2 0 6 3 0 3 5 3 2 0 12 5 8 +4 Lleida 1 0 2 6 2 1 1 0 1 0 1 0 5 3 2 0 7 2 8 +2 Sp. GIJ6n 3 0 0 1 1 2 0 0 4 1 1 1 5 2 3 0 5 2 7 +1 Marbella 1 0 2 4 2 1 1 0 3 2 0 1 5 3 2 0 7 4 8 +2 Zaragoza . 1 0 2 ^ 1 0 2 0 1 1 1 2 5 2 3 0 4 2. 7 +1 Ràdng 0 0 3 6 2 1 0 1 1 2 1 0 5 4 0 1 7 4 8 +2 Valencià 1 0 2 1 1 0 2 0 2 2 0 0 5 2 3 0 5 3 7 +1 Barcelona B .1 0 1 9 2 2 0 1 6 3 0 1 5 3 1 1 15 5 /' +3 Ad. Madrid 0 1 2 6 6 1 1 0 4 2 0 1 5 3 1 1 10 8 7 +1 Mallorca 0 0 2 3 0 1 1 1 4 4 1 0 5 3 1 1 7 4 / +3 Ath. Bilbao 0 0,3 R 4 0 0 2 0 2 0 1 5 3 0 2 8 6 6 Betis 1 1 1 5 3 1 1 0 2 0 1 0 5 2 2 1 7 3 b Celta 1 0 1 1 0 1 1 1 1 2 2 1 5 2 2 1 2 2 6 +2 Mérida 1 1 1 2 3 1 0 1 3 2 2 0 5 2 1 2 5 5 b- -1 Real Madrid 0 0 2 6 0 0 1 2 3 5 2 0. 5 2 1 2 9 5 5 •i-l R. Madrid 1 0 2 4 2 0 0 2 1 3 0 0 . 5 2 1 2 5 5 b -1 Osasuna 1 0 1 S 2 0 2 1 2 3 0 0 5 1 3 1 7 5 • 5 +1 Valladolid 1 1 0 0 1 1 2 0 3 2 0 0 5 1 3 1 3 3 b +1 Oviedo 1 0 1 ^ 2 1 0 2 2 2 2 0 5 2 1 2 5 4 .5 +1 Sabadell . 0 2 1 2 3 • 1 0 1 2 3 0 0 5 2 0 3 4 6 4 -2 Sevilla 0 1 1 4 3 1 1 1 6 6 1 0 5 2 1 2 10 9 5 +1 Sestao 0 2 0 1 4 ' 2 0 1 3 2 0 1 5 2 0 3 4 6 .4 Càdiz 2 1 0 7 4 1 0 1 3 3 1 1 5 1 2 2 5 7 4 -2 Compostela 0 1 1 1 1 1 0 2 2 5 1 1 5 2 0 3 3 6 4 R. Vallecano 1 0 1 ? 1 0 1 2 4 7 1 2 5 1 2 2 6 8 4 . Palamós 0 1 1 1 2 0 2 1 2 5 0 0 5 1 2 2 3 7 4 Tenerife 1 'i 0 1 3 10 2 5 4 1 0 5 1 1 3 6 7 3 -1 Viliarreal .1 0 1 3 2 0 1 2 1 9 1 1 5 1 2 2 4 11 ' 4 Logroftés i 1 1 2 2 0 0 2 1 5 1 0 5 1 -1 3 3 7 3 -3 Atlilétic 0 1 1 5 3 0 1 2 2 4 1 2 5 1 1 3 7 7 3 -1 Espanol 1 2 0 4 7 0 1 1 3 4 2 3 5 0 2 3 7 11 2 -4 Badajoz 1 1 0 1 3 1 0 2 4 5 1 0 b 1 1 3 b 8 3 - 1 Albacete 0 2 1 S 6 0 0 2 0 6 0 2 5 1 0 4 5 12 2 -4 Lugo 2 0 0 0 0 0 0 3 3 6 0 2 b 0 2 3 i 6 2 -2 Burgos 0 1 1 4 3 0 0 3 1 9 1 0 5. 1 0 4 5 12 . 2 -2 Rgueres 0 2 1 5 5 0 0 2 1 5 0 1 5 1 0 4 6 10 2 -4 R. Sociedad 0 2 0 1 4 1 0 2 2 6 1 0 5 1 0 4 3 10 2 -2 Eibar 0 2 1 3 4 0 0 2 0 5 1 1 5 1 0 4 3 9 2 -4 Proeramació de Tll al 17 d'octubre de 1992

/ IÍKtS6ÍSÍIÍ^E^03^^^m^^^ 19.20 Dequèvasl 00.20 Brigada mòbil de Xicago 19.50 Ruma total IZ.SO Club súper 3 \ 09.15 Sardanes 21.00 Telenotides - El temps , 20.20 Bona cuina 20.20 Bona cuina 1 Ma «« /"^™ «»^«> •»• 21.10 JuUe 21.00 Polèmic - 12.30 ElShowdeJerryLewis »muvm4U 10.25 Nenabomca 21.30 Cinema 3: «Moscou- 22.55 PeUcula: <£quus) 13.00 Amor a primera vista 10.25 Nenabomca Nova York» 01.18 Telenotldes nit TV 14.30 Telenotiàes - El temps 11.50 Acorobert , ififlif^jMMgjr,'^ "'"' 23.35 Telenotldes nit 01,20 CSnemaden:4aat<£l 15.00 B trànsit 13.35 Vems P) 24.00 Portaavions ocBlacte» 15.00 James BondJúnior 15.25 Desitja'm sort §i^^^^^Hf^HH^-^ ^•^HHpBP^HjHjrTl '] 15.35 Tardadeclne:«ElCid» 16.10 • meu carrer (D) mt 15.20 Califòrnia 14.30 Telenotldes-B temps Vi^ 21.48 PerryMason 23.45 Telenotldes nit ii^WfeWrf 16.05 B meu carrer P) 15.00 Bona cuina 23.15 Mò, allòt 00.10 Canall2(D) . 1Z.15 Roseanne 15.05 ClupSuper3 S3.40 T/N Ultima hora RIE^^VIKÍ IZ.SO ChibsuperS , 15,35 Tarda de dne: «L'orca >3.4S Polòniic ÀtMJiintt.» 19.80 RUba total Namú» ' 10.25 Nenabomca ^K'-"' MmÈ^ 20.20 Bona cuina 1Z.15 Betes i films ESPAIS nxos 11.50 A cort obert 21.10 Ouico 18.00 Mira què diu el nen i^Piil /^K 18.25 Simón i Simón DE DIL·LDIfS & DIVENDRES: 13.35 VèInsP) ^^^^^^^Ev'swts JF i j^^^^^H 21.40 Bjocdelseç^e 09.18 Harmonia 14.25 • medi ambient 23,18 Actual 19.15 KattsigosP) 09.30 Planeta terra 15.20 Desitja'm sort 00.05 Telenoddesnit 19.40 L'espantaocells i la Sra. 11.10 La guerra dels sexes 16.05 El meu carrer (D) IIHHI^^SS'·'-HSA..* jwt Jt •^A'ï'H^H 00.30 Hotel Fawlty King{D)) 1S.35 EI meu carrer 1Z.15 Roseanne .,._._...._..,...,, 20.30 Telenotlaes 13.08 La successora P) 12.50 CIubsi9>er3 11.50 A cort obert lÉ^ïlillQHBSt 16 21.08 B sorteig lotoshow 14.00 T/M comarques 19.50 Ruma total 13.35 vems p) 1Ò.2ÍS Nena bonica 21.15 Això és massa 14.08 TelenoUdes Migdia-Q 20.20 Bona cuina 14.25 B medi ambient 11.80 A cort obert 22.05 One nit ten^ 21.10 MisterBean 15.25 Desitja'm sort 13.38 Véms p) • 18.18 Bona cuina 21.35 Amor a primera vista' 16.05 B meu carrer P) 14.25 B medi ambient 00.20 Cinema de mitjanit: «Els 16.38 Paradise 23.05 A dreta llei P) 1Z.15 Roseanne 15.20 CaUfemia secrets de 1 Cosa ^ 1Z.S8 Cli9>8i9>er3 23.50 Telenotldes nit 1Z.50 Clubsiq>er3 16.05 El meu carrer P) Nostra» J

[ fi^iiiísttoisi^ii maflana 20.30 B mejor d^x>rte 15.00 Cifirasyletras 12.00 B mejor d^iorte 08.00 Cadena de las Améncas 12.30 Pasedos 22.00 LaLeydelosAngeles 15.30 El àngel 15.00 Cifirasyletras 1 08.45 TESTIMONIO 13.30 Dibujos animados 23.00 Treintaytantos 16.25 La isla del tesoro . 15.30 B àngel 09.00 ConàeitodelaONEen 14.30 Atac i gol 00.00 Redacdón informativa 16.30 Perlas del melodrama - 16.25 La isla del tesoro TV las NadoBes Unidas 15.00 Ci&asyletras 01.00 Cine club 18.00 Mundodefieras 16.30 Cineparaiso 10.30 TIEMPO DE CREER 15.30 B àngel 02.30 Telediario 20.00 B mejor deporte 18.30 Belleza y Poder 11.00 LA BOSSA 16.25 La isla del tesoro internacional 22.00 Jueves dne 12.10 El mejor dqjorte 16.30 Perlas del Melodrama 00.00 Redacción informativa , - ,- 1 ^"^ ^ 15.00 Documéntos:V 18.00 Muododefieras SIMECIIB»I4 00.30 MetropoUs ^ \ ' VrfwJ Centenario 19'. 30 B mejor deporte 08.00 Cadena de las améncas 01.00 CSnedub m ' '. ' \ • y J 16.00 Documental: E^qx) 92 20.30 La barberia 11.00 La pelicula de la 03.00 Telediario K 1 ' IZ.OO Tendido cero: toros 21.00 Aquellos maraviUosos maflana internacional i m • .' " ' 1 ^Müy__^ 20.00 L'informatiu cap de aflos 13.00 Tendido Cero . setmana 21.30 Los Simpson 13.30 Dibuos animados DIVENURB, 16 ; M^ ·;0^^-.^Sk'-^ 20.18 Lfnea 900 22.00 La estrella es'.. Amèrica 14.30 Portes de Catalunya 08.00 Cadena de las améncas 20.45 VCeotenario 00.00 Redacdón informativa 15.00 C&asyletras 11.00 La pelicula de la maflana 21.45 Uamadas a medianoche 00.30 Nosebailar 15.30 B àngel 12.30 TodotenresK) ^•^«f '^ ^*ÍÉi^Ss«^ 22.30 Gran conderto de Puerto 01.00 Cine club 16.25 La isla del tesoro 13.00 Màs vale prevenir jK^^^ a^Bjji^^^^^^ ' i Rico: Homenaje a Ra&el 16.30 La2encorto 13.30 Dibujos animados .tf^lKfa. ^^^?^4t*^ Hemandez DIMARTS,» 20.00 B méjor d^x>rte 14,30 135 escons 01.00 Especial dne:<4uego 08,00 Cadenasdelas 11.45 Conèixer Europa 18.30 B àngel ÉÉ^K^Bl^^^i^HÉ ' para doa» — «Cabeza américas 23.00 Estudio estadio 16.25 la isla del tesoro ^_^_ -,^_ppp^^^_ de Vaca» 11.00 Lapellculadela 00.00 Redacción informativa 16.30 Perlas del melodrama ^^^^^ i^^ ^^H mafiana 00.30 Alida 18.00 Mundo de fieréis ^^^ A'^H Espjusnzos 12.30 Línea 900 01.15 One dub . 20.30 Atac i gol ^^^^^^K jO% ^^H DE DIUÀNS A DIVENDRES: 13.30 Dibujos animados 02.30 Telediario 22.00 Otf dnema •IIHHÍI^HMR£^& ^^^H 1 14.00 Ciudad fronterlza 14.30 Barcelona retalls intemadonal 02.00 Telediario 19.00 Falcón Crest 15.00 Estudio estadio ' intemadonal 20.00 L'informatiu cap de 20.00 Linformatiu vespre 18.30 B àngel D^om^ift setmana 16.25 La isla del tesoro 08.00 Cadina de las américas DZHSBTEftZ 20.20 Promodons 'wíMion%,t% 16.30 La2encorto 11.00 La pelicula de la 08.00 Cadena de las 22.00 Programa espedal 07.30 Cadena de las améncas IZ.OO Tendido cero: mafiana améncas 00.30 NodiedefaumoT ^ 11.00 Lapellculadela Toros 14.30 Contrapunt ' 11.00 Parlamento 01.18 Opera J

f WmmoK,n PSUiarattli 19.55 Ciènda J>lVmP9V»,i9 20.50 Futbol94 ^ 12.08 SIGNES DELS TEMPS 16.50 Informaaó agràna 20.05 Personal i intransferible! 16.80 Informaaó agràna 21.43 Mil paraules 13.00 Esports 21.00 Cent per. cent futbol 20.50 Esports Show 19.00 Planeu terra 22.15 LimpesdibleParlaeLewis "ZZ. ^^. 19.55 StarTrelclanova 22.30 B temps 21.38 Sorteig Loot 6/49 19.88 SIGNES DELS TEMPS 22.40 Sputniic total generació 22.50 Em cridava, el senyor? 21.43 Mil paraules •• 23.35 S^utnikCl9>tobròquil 20.45 llialassa 23.45 Anys de tendresa - 22.15 60 minuts HHHHHHII 00.05 MisterEd 9^ 21.30 Gola gol 00.25 La dimensi desconeguda 23,10 MaxHeadroom ^^^^^^^^^^^^^H C «, 1 23.30 SputnQc concert 00.35 Una caseta al camp ^^^^^•^^g^^^^^a 00.28 Elscliptoman jnOMQURIS, )ï ^iiiililillilliilB^12.00 Els cúptoman (E). ^ ^^ 00.30 blbaxae mundial CNN ' 16.50 Informadó agrària imoitt*tVi •^^^^^^^^•p|^^^^^^^^^H^I^^^HH 12.20 ZonaV üQ 19.00 Planta terra 16.50 Informaaó agràna ^^^m^^^^BP^H^ 12.50 ^utnik total •^ ESPAIS nxos 19.55 Més enllà del 2000 19,00 Planeta tenra . 13.50 Sputnik Cedha . DE DILUCNS A DIVENDRES: 20.50 Bàsquetmania 19.55 VIbria ^^^^m^^^H^^H 14.20 Perfils de la natura ^^%. ^J IZ.OO Graduí's, ara pot 21.38 Sorteigsi^ier 10 20.05 Personal i intransferible. ^^H^^^^^^^^^^H 15.10 Més enllà del 2000 1Z.30 Universitat oberta 21.45 Mil paraules 20.80 Motora fons 15.55 Esports 12.55 Victor 22.15 Scahner 21.38 Sorteig Súper 10 ^M^BH^M 20.00 Futbol 18.10 vems 23.10 Tres catorze setze 21.43 Mil paraules ^^^H^^H^^^^^I 22,00 Flash noOdes 33 19.00 Hoquei patins 23.55 Estudia 22.15 La nit del cinema al canal ' ^^^^^^^^H^flHH 22.05 Temporada de teaire: 20.30 Tot l'esport 33-Informatiu dnema (OperaÜoaFw) ^ 22.00 Les noikàesdd 33^ 1»D«BCRES<14 22.40 Lanitdeldneroaaícanal33: ^*^- '-"'s^^RBt *^^^ 23.30 Jazz & Co temps 16.50 Informaaó agràna <£a]vingL^ aUs AngEleB» • -•'^•^^|k^ 1 00.25 Elscliptoman 00.45 Els chDtoman 19.00 Planeta terra 00.35 Curt metratae ..-.^^.^ \-vHIHIi^^jwi^^Rlkh^ i 00.35 Informe Muiidial CNN V y 10.00 Avance telediario 20.25 SinvengOenza 19.25 'n:as la pista del crtsen 03.30 Infonne semanal 10.05 Generadones 09.35 Avance telediario 21.30 Cine etiqueta negra 20.25 Sinverguenza 08.30 Paranosotros 12.10 Avance telediario 11.30 Taller mecànico 00.10 Telediario-3 21.30 Un, dos, tres. 09.45 La corona màgica 12.10 Cristal 12.05 Cristal 23.35 Elhijodelaisla 00.00 Qronicasdelmal 12.05 Un, dos, tres 13.05 Magazine territoríal 14.25 No te lias que es pecar 00.30 Patrimcniocuturaldela 00.30 Télediario-3 14.25 Mira que bonítas 13.30 El menú de cada dia de 16.25 Pasalavida 00.45 Ona de medianoche 15.00 Telediario-1 Karlos Arguifiano - 17.45 Paranosotros 01.25 ai»92 02.38 OneaZ 15.3S Elpiinqpevalieile 14.00 Llnformatiu migdia 20.00 Tíempo diflcües para el 16.00 Seisión de tarde: 15.00 Telediario-1 planeta tierra liïilliSlÈiÉiiiiiiiiiii^ ÍSïi|ii|pii|ii|iÉiRÍiiiÍil «Grandes amigos» 15.30 AbigaU 20.25 Sinverguenza 09.35 Avance telediario 07.30 Graodes músicos 17.45 LahoraWamer 20.25 Sinverguenza 21.30 Objetivo indiscreto 11.30 Taller mecànico 08.30 Paranosotros 18.50 Ahoraonunca 21.00 Telediario-2 22.10 Sesi6n de noche 12.05 Cristal 09.00 CLTIZIIUUFHEGIINTJIS 19.55 Compafleros de clase - 23.45 EI autoestopista 14.25 No te rias que es peor 11.30 HoraRaSaella 20.25 Menoslobos 00.10 Telediario-3 16.25 Pasalavida 14.10 Qsàbadocodnoyo 21.00 Telediario-2 09.35 Avance telediario 00.30 TESTIMOinO 17.50 Paranosotros 14.30 Los priDaeros de la 1* 21.30 La pellcula de la semana 11.30 Taller mecànico 00.35 Grandes músicos 19.30 TÍQi^x>difIcflespaFaél 14.30 Las cbicas de oro 23.30 En portada 14.25 No te rias que es peor 01.35 One 92 planetatiora 15.00 Telediario-1 00.00 Notidas 15.00 Tdediario 03.30 Cine de medianoche 20.25 Sin verçrQenza 15.30 Delfy y sus amigos 00.05 Qdteylaaadd 16.25 Pasalavida 22.15 Qprimi-juego 16.00 Sesite de tarde y aventura 17.45 Para nosotros iPliiiJiplilïplilil^ll 00.50 Semblanzas 17.25 Club Disney 01.00 Lagiangaleria 19.30 Tien^K» difldles en el 09.35 Avance tdediario 01.45 Cine92 19.35 Telecomedia 02.00 Patiimonio cultural de la planeta tierra 11.30 Taller mecànico 20.10 Bhijodelaisla bumanidad 20.25 Sin vergQenza .12.05 Cristal 21.00 Telediario-2 21.30 Hfaredojusto 14.25 Noteiiàsqueespeoar 09.35 Avai>ce telediano 21.20 Informe Semanal Espjusnzos 23.20 Brigada central n 16.25 Pasalavida 12.05 Cristal 22.20 Vksadax» DE DUJjmS A DIVENDBES: 00.30 Telediario 17.50 Paranosotros 14.25 No te rias que es peor 00.00 Notidas 0Z.35 Paranosotros 00.50 lagrangaloia 19.30 Tiempo diflcües para el 16.25 Pasalavida 00.05 Ahidne 09.45 Destino 01.50 Cine 92. planeta tierra 17.50 Paranosotros 01.35 Bpredojusto

20.30 Notidas 21.00 La pellcula del lunes 23.00 La escena del crimen 19.30 La rul^a de la fortuna 08.00 LaDamadadeloeste 23.00 Nuevo programa 00.30 Notidas 20.00 MibermanaSam 08.30 Funa 00.30 Notidas 00.30 Debaté 21.00 Ouédate con la copia 08.50 C^itàn Power 07.00 Notidas 01.00 Cine para el recuerdo: 01.00 Ciaedemadrugada-<ergordo 00.45 Notidas 22.00 Fannada de guardià 14.00 Jeans and rock and roll 21.00 Notidas 01.15 Qifrentadooonialey 22.30 De tu a tu 14.30 Salvados por la campana 21.30 LaidentídaddeBoume 02.00 Cinedemadrugada:«£l 00.00 Notidas 15.00 Notidas 22.30 Nochedelobos perro de Satan» 00.30 En el calor de la nocbe 15.30 )Mdget 01.30 Qne de martnrjada: cbe:<&hambie 13.30 St9>ermarkBt 19.30 La rul^a de la fortuna 17.30 Ac[uellos maravillosos detaspelEulas 15.00 Notidas 20.00 MibermanaSam afios 01.45 CSnedemadrugada

20.15 Sumedianaranga 22.00 \^92 00.30 Entre boy y maflana 00.30 Entre boy yinafiana 07.10 Entre boyymafiana 22.00 Vivan los novios 00.20 Endre boy y mafiana 00.55 Nodiedemiecfo 00.45 PressingBoxeo 07 JO Laextra&apareja 22.45 Todo por dinero 00.45 HabianÈseedicodelagecÉe 02.30 Paseporcaja 01.55 Dos contra el crimesLcdba 08.00 Si9>erguay domingo 23.30 Caoqpeones 01.45 Mammc vez màs oon energia» 10.30 Presingcatcb 00.30 Entire boy y maflana 11.00 Vïvan los compis 00.55 Madrugadadedne illIiïiiiiiES, 14 10.50 CSnsocrazúa DZVZaCDKES» lA ^ 11.30 \Apguay 10.50 Cinecorazòn 13.50 LosRopper 10.50 Cmecorazón. 12.00 Matinal de dne iiiiiii]in,ii 13.30 LosRopper 16.20 Se acabo la fiesta 13.50 LosRopper 14.00 Canf>eones previos 10.50 Cmecorazón 16.20 Se acabo la fiesta 19.40 HattadoseedíEndelabssca 16.20 Seacabólafiesta 15.00 Entireboyymafiana 16.20 Se acabo làfiesta 19.45 HaüandoseprtiPiTlBhhasca 20.15 Su media naranja 19.45 Hablandoseentiendela 15.30 Cinefiesta 19.45 HaUsdoaeediaxialabasca 20.15 Su media naranja 22.00 Amor, bumor y música basca 17.30 Tarzàn 20.15 Su media naranja 22.00 OneSestaeSas 23.45 Huinor dnco estirellas 20.15 Su media naranja 18.00 Xuxapark 22.00 Sensadón de vivir 19.00 Gran pantalla TV 22.55 Melroseplace 20.45 Vivianlosnovios 23.50 Hooperman 21.30 QuoidaCoQcba 00.20 Entire boy^ mafiana 00.15 Entre boyymafiana EMISSIONS REUGIOSES 00.45 Hablandb se entiende 00.40 Candón tiriste de Hill la gente Street 01.45 Starsky y Hutcb 01.30 MadrugadaPop 02.35 FB.I 02.15 Peürocem •í TVl Dissabte Espjusnxos 07.10 Entre boy y mafiana 09.00 Ultimas preguntas 07.30 Laextrafiapareja DE DlU^Um Jl DIVENDRES: 07.45 Telebuten 07.10 Entire boyymafiana 10.30 Presingcatcb 07.30 Laextrafiapareja • 11.00 Vivan los compis 08.00 Desayuna con alegria TV2 11.30 Vipguay 09.30 Vacadoneseneimar Diumenge 12.00 Lacpjihlamardia 10.20 ErtreplaiQsaadadjuego , 08.45 Testtmonio 13.00 Telednco, J^igame? 12.35 «Maria de Nadie» 15.00 Sandokan (dibujos 13.20 «...Amediodia alegria» 10.30 Tiempo de creer 13.50 lYes son mogoQon 11.00 La Missa: amb la participació de l'Schola Gregoriana de animades) 14.20 Oueridospadres Barcelona, dirigida per Joan-Maria Aragonès. 15.30 Cinefiesta 15.00 Entre boyymafiana 17.30 Tarzan: «Cuevas 15.30 LasdòsDianas sagritdas» 17.45 Súper Guay OxVXsiVL ^^ 18.00 Afuerzadecariflo 20.58 Telecif>ón 19.00 Gran pantalla TV 21.05 Laiobaberida Divendres 20.30 Laiobaberida 19.55 Signes dels temps: amb un reportatge d'aproximació a la 22.00 Nocbe de acdón presència dels catalans en l'evangelització d'Amèrica, i el 00.00 El millonario 10.50 Cmecorazún 00.45 Entire boy y mafiana 16.20 Se acabo làfiesta comentari evangèlic d'Armand Puig, a més de l'entrevista, el 02.25 Q gran Chaparral: «El 19.45 l·Èttedoseeriüaxlebbasca recull informatiu i la conversa. león duerme» Diumenge 12.05 Signes dels temps (repetició)

Donarem notícia de les altres emissions religioses, tant de ràdio com per televisió, que ens siguin comunicades Dijous, 8 d'octubre de 199Í2 Petits anuncis Passatemps 31 d VARIS 3 ENCREUATS per Rosa Collell S'OFEREIX Sr. culte de 53 anys per ES VEN plano vertical de part. a dur comptabilitat o administració a port. Preu o convenir. Interessats V LA SERP particulars. Do de gents per encar­ truqueu ai tel.31547 40 de 22a 23 ti. ' regat de comerç. També acom­ . panyaria Sr. gran. Ref. 1 exp. Tel. 212 Cercar la paraula de la li-, 54 75 Sr. Alfonso de 14 a 17 h. o de S'OFEREIX expert comptable temps ^4 2 nia vertical, segons de­ 21a24h. parcial Tel. 417 94 39 de 19 d 21 h. finició i en forma de serp enrodlada, anar fent els BUSCO noies per compartir pis a LUCENCIAT en Història amb expe­ Barcelona. Tel. 882 01 71. Imma riència s'ofèrelx a centres per fer 4 5 altres mots, segons la nu­ classes òrea de Socials I Anglès. Tel. meració i coincidir tots amb 412 1163 la lletra de la vertical.- 6 S'OFEREIX Sro. 43 anys per atendre SRA. ofereix tiab. a Srta. Tel. 457 53 5 I acompanyar persona sola ancia­ 63 nit. informes na o malalta, tardes. Experiència I seriositat, amb referències. Tel. 212 54 75 SRA. S'ofereix per hores de 10 a 14. 8 7 Tel. 336 61 98. Trucar a oartir 9 h.

S'OFEREIX persona amb experièn­ cia l.bona presència per consultori SRTA. busco cosa de lloguer de 20 9 10 mèdic, recepció i relacions a 25.000 ptes.- oi mes a Mataró o 1 1 públiques. Tel. ó74 68 12 rodalies. Tel. 79893 50 12 1 11 ^<- —\ Si voleu anunciar, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIÓ a base d'una lletra per quadrat, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho junt amb un taló nominatiu de l'import total dei 13 1 1 vostre anunci a CATALU NYA CRISTIANA carrer València, 244.2". 1 08007 Barcelona. LA VERTICAL· Tractament de malalties mitjançant peces 6- Punt cardinal.-

NOM ;.. de metall sobre la pell.- 7- Reduir a trossos més p>etits una matèria sòlida.- 8- Emcte.- ADRKÇA. _ 1- Pronom.- 9- Comunitatve^etal iritegrada priíxripalmentfjertamarius.- POBLACIÓ TEL. 2- Flor heràldica.- • 10- Aquell qui poseeix molta riquesa.- 3- Natural de Siam.- FRKU LINEA SBTVANBS 11- Llançar una catapultada.- 4- Líquid de les plantes, fruits.- 12- Pedra.- 5- Peça de vestir externa, usada per les dones en la 13- Antropofàgia habitual com a característica etnoiògica DDDDnDDD DDDDD DDDDD^^p^- Roma Imperial.- d'una societat determinada.- DnnnnDDD DDDDD DDDDD "«> p*»- DDDDDDDD DDnaa DDDDD^"»'"- -•sujsneqiuBD -Çi -Doa -31 -JEiindBiBO -u -óia -Ql -iBSuBtuBi "6 -IOH -g •DDDnDDD DDDDn DDDDD»~ p»»- •jBjniui-Z. -jsg -9 -apBpD-^ -Dns -], -S^UIEIS -Ç -sn-z -113-1 -•Bïdçjajoi.iBjaiv .TK>PJ3A BI nnDDDDDD DDDDD DDDDD «»»p'·· DDDDD DDDDD7'»<>pf· DnnDDDDD DDDDD"" p^ SOPA DE LLETRES II JEROGLÍFIC FILATÈLIA DGDDDDDD DDDDD per Montserrat Albert Calculeu l'import que haureu d'abonar, multiplicant el preu de per NúriaAlbert per Enric Graupera l'anunci pel nombre d'insercions. I a més de plàtans i palmeres, Com podràs pescar-ho? <^"<íCHs\nr/iïK"-! Ad/unteu un taló o gir postal a nom de 8 carrers ens diuen que també CATALUNYA CRISTIANA c/. València, 244. 2». 08007 Barcelona tenen altres aitnts. Pots L. _l buscar-los? S R E F O R R A 6 P Z E_C I S O ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL L i OF DE COOPERACIÓ SANITÀRIA A NTR A T S AUOG ALBERT SCHWEIT2ER Lojrs I L LVT s Pv_D A l_E'A Metge, pensador, músic i fi­ MÈDIC US MUNDI VZ I A lantrop, nascut a Kaysersberg, amb 1_ÉB Ò_N 1 A P E N el 1875, i mort a Lambarene BURKINA FASO SURCEI COP i (Gabon), el 1965. El seu pare A L_R O U 1 U/\ i-Z era vicari del poblet de L É À L LI E SCL Günsbach. Estudià a la Univer­ 5 R È N À L LÉVÀ sitat d'Estrasburg; doctor en Fi­ losofia i Teologia ais 24 anys. Organista. Després començà la carrera de Medicina. EI 1912 es casà amb Elena Breslau, que fou la seva gran col·laboradora. Després marxà a l'Àfrica, Solució al 680 dedicant la seva vida als pro­ blemes d'aquest continent. CAMPANYA •jsjon BUIZjV - JSUOpan - !d - SJ3UE113AV Un insecte en fado s L'any 1953, li fou concedit el DE LLUITA SJ3JOÍJEO - aJOUEiioa - sapçDV un insecte enfadós Premi Nobel de la Pau.

MNTRAEL ESCACS per Jaume Mora

DÈFICIT DE DIAGRAMA 450 lODE Blanques juguen i guanyen per a més informació: A ulls clus. MEDICUS MUNDI Solució al diagrama 449 c/ Elisa 14, baixos • 08023 Barcelona 1 Tc4-c8+ Tc3xc8, .2Cb5-a7 Tc8-cl, 3 Cc7-c6+ Tclxc6+, 4 Rb6xc6 161.418 47 62*418 48 66 Rb8-a7, 5 Rc6-c7 1-0 GENERALITAT DE CATALUNYA

Cap a Europa

La Generalitat és conscient que els ciutadans de Catalunya no tenen prou informació sobre el procés d'uni­ ficació europea i el Tractat de Maastricht, i es proposa millorar aquest coneixement. LA FEINA BEN FETA NO TÉ FRONTERES

L'entrada en vigor del mercat inte­ capitals estrangers, de fomentar rior europeu posa a l'abast de les la implantació de tecnologia adequada nostres empreses el primer mercat i d'assessorar sobre la normativa internacional. europea (Eurofinestreta). Els nostres professionals podran • El COPCA, orientat especialment establir-se i exercir la seva professió a la promoció de les exportacions, en tota la CEE, i els nostres univer­ arreu del món i especialment a Europa, sitaris i investigadors tindran més on ja hi ha 10 oficines de representació oportunitats. Però al mateix temps de Catalunya. les empreses i els professionals, els • El Consorci de Promoció Turística, serveis i els productes de la resta de que té per missió la promoció arreu països comunitaris podran entrar d'aquest important capítol de l'économia lliurement a Espanya. catalana. Per tant, la nova situació exigeix • El Patronat Català pro-Europa, un esforç de formació i de qualitat, . que informa i treballa per l'adequació , tant per part de les empreses com per de Catalunya a Europa i defensa part dels professionals. els interessos catalans a Brusel les. Per facilitar aquest esforç, la • L'Oficina de Cooperació Científica Generalitat ha posat en funcionament, i Educativa amb la CEE, del Departament, ja.fa anys, un conjunt d'organismes d'Ensenyament. ' que hi donen suport: Per progressar, Catalunya ho • El CIDEM, que té cura de captar haurà de fer amb Europa.

• • CATALUNYA^UN PAÍS^D'EUROPA

Ú j^ ^ SUPLEMENT DE CATALUNYA CRISTIANA

L'ESGLÉSIA CELEBRA CALENDARI >-a cura de PIETAT CAMPMAJÓ Diumenge, 11 d'octubre. XXVIII de durant l'any. La Mare de Déu del Remei. Stes. Soledat Torres Acosta, fdra. i Plàcida, 11 d'octubre. Diumenge XXVin de durant l'any. Lectures: vgs. Primera 2R 5:14-17; Salm 97; segona 2 Tm 2:8-13; tercera Lc El sol surt a les 5.58 i es pon a les 5.17. —Hora solar. 17:11-19. Festa major a Flaçà. 12 d'octubre. Dilluns. La Mare de Déu del Pilar. Lectures: Dilluns, 12 d'octubre. La Mare de Déu del Pilar. St. Serafí, Primera 1 Cr 15:3-4.15-16; 1-2 (obé: Fets 1:12-14); Salm 26; cfr. i Sta. Domnina, mr. segona Lc 11:27-28. Festa major a Cistella, Rosselló, St. Feliu de Llobregat, i 13 d'octubre. Dimarts de la setmana XXVIII de durant Vilaplana del Camp. l'any. Lectures: Primera Ga 5:1-6; Salm 118; segona Lc Dimarts, 13 d'octubre. Sis. Eduard, rei; Gener, Marçal i 11:3741. Florenci, mrs. 14 d'octubre. Dimecres de la setmana XXVIII de durant Dimecres, 14 d'octubre. Sts. Calixt I, p. mr.; Evarist, mr. Sta. l'any. Lectures: Primera Ga 5:18-25; Salm 1; segona Lc Fortunata, mr. Íl:42-46. Dijous, 15 d'octubre. Sta. Teresa de Jesús, dra. fundadora i St. 15 d'octubre. Dijous. Sta. Teresa de Jesús. Lectures: Pri­ Bní, b. mr. mera Sir 15:1-6; Salm 88; segona Mt 11:25-30. Festa major a Avinyonet del Penedès i Sta. Llogaia de Terri. 16 d'octubre. Divendres de la setmana XXVni de durant Divendres, 16 d'octubre. Stes. Eduvigis, vda.; Margarida M. l'any. Lectures: Primera Ef 1:11-14; Salm 32; segona Lc 12:1-7. Alacoque, vg. Sts. Florentí, b. i Galderic, llaurador. 17 d'octubre. Dissabte de/la setmana XXVIII de durant Dissabte, 17 d'octubre. Sts. Ignasi d'Antioquia, b. mr.; Víctor, l'any. Lectures: PrimeraEf 1:15-23; Salm 8; segona Lc 12:8-12. mr. i St. Rodolfo, mjo. 18 d'octubre. Diumenge XXIX de durant l'any. Lectures: Diumenge, 18 d'octubre. XXIX de durant l'any. La Mare de Primera Ex 17:8-13; Salm 120; segona 2Tm 3:14-4:2; tercera Déu de la Bonanova, Sts. Lluc, evangelista; Just, nen, mr. i Sta. Lc 18:1-8. Trifònia. Festa major a Alàs i Ulldecona. Litúrgia de les Hores Setmana 4 D'ACI I DALLA Diumenge: Tot propi. Dilluns: La Mare de Déu del Pilar. Festa. Dimarts: De feria. / si rajudéssim Dimecres: De feria. Dijous: Sta. Teresa de Jesús, verge i dra. dè l'Església. Festa. Divendres: De feria. una mica? Dissabte: St. Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir. Memòria obligatòria. >- PERE CAMPÀS BONAY Monesúr de L'Estany Diumenge: Tot propi. Una catequista deia a un grup d'infants allò que l'Esperit Sant fa al cor de les persones: —L'Esperit sant fa que estimem el pare i la mare; ens fa estimar també els qui no ens estimen; fa que preguem el Pare del cel. Quan jo us parlo de Jesús, EditàiFuttíL·cié Catalunya Cristiana l'Esperit m'ajuda". Una nena que restava calladeta i captava la lliçó, digué: —^"Veig que l'Esperit Sant té molta feina i,voleu dir que no l'hauríem 8 d'octubre de 1992 d'ajudar nosaltres una mica? imJ, SI HOMES I INSTITUCIONS ei 1 B %( 01^

Maria Santpere i Hefnàez

ra alta, ben sovint volava alt i ocurrents, feien la distracció del públic a catalana —la seva veu arrossegava un en ple vol de Barcelona a qui transmetien un sa optimisme.. fort accent català— i amb el seu caràcter Madrid, a mig camí del cel, La Maiy va ser una artista genial, plena viu, agut —si cal pxmyent— va fer mentre dormia, va de naturalitat, de sensibilitat, de emmudir públicament més d'una llengua acomiadar-se de la vida. Fou comunicació vers el proïsme, de servei a maliciosa. el passat dia 23 de setembre. l'alegria del viure, però també dins Llegeixo que davant la seva mort, totes EAmb el nom artístic de Mary Sant()ere, l'artista habitava la dona forta, la catalana les reaccions d'amics, coneguts i aconseguí ser una artista molt popular, sempre treballadora, la persona que mai admiradors de l'artista finada, han estat alternant les actuacions artístiques en - no va refusar d'actuar -r-fins i tot sense unànimes en destacar que "era una teatre, revistes, comèdies, varietats, estipendis— en asils, hospitals i llocs de persona d'una total grandesa humana per espectacles musicals, cine, ràdio i gent desvalguda on la seva presència era la seva bondat i generositat". televisió ,a Catalunya, arreu de l'Estat i tothora molt estimada. I és que Mary Santpere també tenia el l'estranger. Va fer també els seus "gags" en el Circo seu cor, la seva ànima. Sempre Mary Santpere tenia a la sang l'ambient Price, dels empresaris Feijoo i Castilla^, espontània, gosadament natural, de la faràndula, sentia vivament adaptant-se perfectament a les feines de fàcilment comunicativa, d'unes l'escénari, ambdues condicions heretades la pista amb personalitat i domini dé les • ocurrències vitals, tot la feiaser molt dels seus pares, els actors Josep Santpere tècniques circenques. Passà quasi vint persona. i Rosa Hemàez que formaren en el anys amb les exitoses revistes de Damunt de l'artista malgirbada, Paral·lel barcelom' una companyia de Joaquim Gasa, amb alternances a Madrid, excèntrica, loquaç, planava tanmateix la revista de llarga projecció. Barcelona i altres ciutats. Al cinema dona que, en dies delleure i fent camí Rere els anys també ella aconseguí fer-se potser va fer papers secundaris, però el per la seva estimada Barcelona, sabia ' im lloc en el Paral·lel junt amb el seu físic i la seva expressivitat recollir-se dins l'església de Santa Maria conegudíssim Alady, amb qui va.formar dominaven, de bon tros, qualsevol del Pi i>er resar a Déu, per gaudir del ima parella còmica insuperable. escena. silenci i la pau, per retrobar-se amb el seu Com tants i tants conciutadants nostres, Passada la contesa civil del 36, quan amb esperit que, confiem. Déu voldrà acollir jo els havia vist representant la el país, derrotat la nostra parla fou etemarnent. tradicional farsa del "Tenorio", pel temps objecte d'hostilitat, menyspreu i de Tots Sants, i l'enginy improvisat, els 'acaçament, Mary Santpere fou sempre acudits plens de gràcia i les paròdies una enèrgica defensora de la identitat >* Pere Vives i Sarri 1 diumenge 11 d'octubre, aquesta frase que l'autor adreçava entrarem, si Déu vol, per literàriament als Pares conciliars que enèsima vegada a la VIURE EN L'ESGLESIA entraven a la basílica de Sant Pere':.

basílica de Sant Pere del "Gràcies al vostre treball, dòcil al •í» Vaticà, i trepitjarem les lEsperit Sant, en el Concili que I lloses de marbre on hi ha inaugureu, els infants que naixeran ^~^~' escrites aquestes dades: avui podran ser més sants". | "Joan XXIII. 11 d'octubre de 1962". Això no ho va dir solament el i

és el record de la llarga comitiva de periodista. Ho va dir solemnement •m bisbes, revestits amb el pluvial i la el Concili en el primer article del mitra, que entraven aquell dia a Sant primer document promulgat, la Pere, precedint el Papa Joan, recollit Constitució sore la Litúrgia: "Ja que en pregària, en un dels moments més el sacrosant Concili es proposa de decisius de la història dè l'Església: fer créixer contmuament la vida la inauguració del concili Vaticà II. ucunidclDr. PKRP:TENA cristiana entre les fidels...". | Enguany fa trenta anys. La vida cristiana dels nostres dies trenta anys després d'aquella «Els qui hi érem assemblea, és doncs el text de qualitat de l'aplicació del treball del No em refereixo simplement als qui Ara fa Concili. "Encara que d'encà del personalment estaven aleshores a Concili hi hagi hagut grans fruitS; al Roma, sinó a tots els qui, en aquell mateix temps hem reconegut -deien • moment, visquérem intensament el trenta anys els Pares Sinodals reunits a Roma fet en la seva dimensió eclesial. La l'any 1985- amb molta sinceritat, TV ens va fer el gran servei de que hi ha hagut defectes i dificultats poder q)ropar-nos en la recepció del Concili. Durant el contemporàniament a laics, sobre les quals el mestratge de temps postconciliar certament hi ha l'esdeveniment, de ser testimonis de Pius XII havia projectat -gairebé en hagut també ombres, què han vingut la professió de fe del Papa com a tots els camps- una llum orientado­ en part d'una comprensió i d'una primer acte conciliar, i escoltar el ra. aplicació defectuosa del concili, i en seu discurs memorable: llibertat de Per això la sintonia amb el Concili part d'altres causes. Però de cap lEsglésia, mirada esperançada Vaticà II se'ns feia espontània, com manera es pot afirmar que tot el què enfront dels profetes de calamitats, en una mena de continuïtat i ha passat després del Concili hagi actitud de proposta renovada de la fe confirmació d'unes línies d'acció que passat a causa del Concili". en comptes de condemnes i ja existien en l'Església, i que ara anatemes, dimensió profundament rebien el segell de "plaure a l'Esperit • Els qui. hi som avui pastoral del Concili... Sant i al Concili". El Concili Vaticà No em sembla equivocar-me si dic II no fou una "llum després de les "Tant de bo que que avui sentíssiu la que la nostra generació sentia en tenebres" sinó un "migdia d'un dia seva veu...". Com diu la carta dels aquella circumstància una vibració clar". hebreus, aquest "avui" ressona particularment intensa. El Concili constantment per als membres del Vaticà II representava la cuhriinació * Els qui no hi eren poble de Déu. L'aniversari que " autèntica d'una colla dé moviments • commemorem és una crida a que, des del segle passat, havien Els qui ara tenen trenta anys o renovar en nosaltres, personalment i estat impulsats en l'Església i que menys, no hi eren aleshores. Si hi comunitàriament, les grans s'havien desplegat amb força durant afegim els qui aleshores no havien intencions del Concili Vaticà II, en la primera meitat del nostre segle ' arribat encara als deu anys, com a ordre al progrés de la vida cristiana. XX. Havia estat un crescendo de mínim dè capacitat per adonar-se de Sant Pau avisava els fidels de Roma: reflexions i realitzacions, de recerca la importància de l'esdeveniment, "No estigueu massa satisfets de teològica i d'experiències pastorals, resulta que per a la meitat vosaltres mateixos" (Rom 12,16). . d'aprofundiment del sentit de pràcticament dels contemporanis, el Però alhora deia als de Filips: l'Església i de valoració en la fe de, Concili Vaticà II és un fet de la "Aquell qui ha començat en les realitats terrenes... El moviment història explicada però no viscuda. vosaltres aquesta obra bona, la durà bíblic, el moviment litúrgic, el I, tanmateix, és per a ells que es va a terme fins el dia de Crist" moviment ecumènic, l'estudi dels fer. Des del dia que vaig llegir-la, en (Filipencs 1,6). A prop del sepulcre' Pares de l'Çsglésia, els moviments la primera crònica del Concili feta a de Pere, i de les tombes de Joan apostòlics, la reflexió sobre els la desapareguda revista " XXIII i de Pau VI, personalment o problemes socials..., eren aleshores "Informaitions catholiques espiritualment presents, pregarem les grans àrees d'acció de clergues i intemationales", em va colpir perquè sigui així. JiL LECTURES BÍBLIQUES (Cicle litúrgic "C" /DIUMENGE XXVffl DURANT UANf Primera lectura Segona lectura ^»9 "Naaman se'n tornà cap a l'home de Déu i confessà que el Senyor és l'únic Déu" "Si som constants en les proves també regnarem amb el Crist" It Tota la història del pagà Naaman és una filigrana sobre la pedagogia de Déu envers els homes: l'obediència de la fe, la Les exhortacions de l'apòstol es fan a partir d'una profunda mediació del profeta, l'acceptació dels mitjans que Déuproposa convicció: la comunió de vida entre Crist i els seus fidels. La ni que siguin, humanament, ben pobres... El text d'avui, però, vida cristiana és, per això, una vida "pasqual": morir per destaca la conclusió de la història: el reconeixement del Senyor viure... amb Crist. , com a únic Déu per part d'un pagà. Podríem parlar de la "conversió " de Naaman, d'una manera semblant a com parlem, LECTURA DE LA SEGONA CARTA DE SANT PAU A en el Nou Testament, de la conversió de la casa Corneli... TIMOTEU (2:8-13) LECTURA DEL SEGON LLIBRE DELS REIS (5:14-17) Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge^de David, ha • En aquells dies, Naaman de Síria baixàal Jordà i s'hi banyà ressuscitat'd'entre els morts.'Aquesta és la Bona Nova que jo set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat li tomà com la d'una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se'n com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar tomà amb tot el seu seguici cap a l'home de Déu, entrà a casa la Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, d'ell i, dret al seu davat^t. li digué: "Ara sé ben bé que, fora perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, que Déu ens dóna en Jesucrist. accepta un present del teu servidor". Eliseu li digué: "No Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem acceptaré res. T'ho juro per la vida del Senyor, davant del qual amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb estic sempre, a punt per servir-lo". Naaman insistia que admetés ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot el present, però Eliseu s'hi negà. Llavors Naaman digué: negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som "^Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra fidels. d'aquest país? És que d'ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor". Tercera lectura

Salm responsorial "Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?" "El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació" Per terceravegada sant Lluc remarca que Jesús fa camí cap L'universalisme de la salvació, que sant Pau proclamarà a Jerusalem. És ja, segons la narració evangèlica, la tercera amb tanta vehemència, i que sant Lluc accentua en el ministerietapa d'aquest camí. Altra vegada els samaritans —re­ i el misteri de Jesús, és l'objecte del salm de lloança: "Tothom ligiosament separats dels jueus— són presentats com a ha vist..." Es un salm que cantem sovint durant el temps de "exemple", per tal de destacar l'universalisme de la salvació, Nadal. I amb raó. Perquè ha estat el fet de l'encarnació del Fill que no està pas reservada a una raça oaun poble. El que cal dè Déu, i el seu naixement com a home entre els homes', el que és un cor obert a la fe—"Jesús, mestre...!"— i prou senzill per ha permès a tots els pobles "contemplar la salvació de Déu". saber prosternar-se als peus de Jesús i donar-li gràcies. Nos­ altres, ien sabem de donar gràcies, és a dir, de celebrar SALM 97: l,2-3ab,3cd -4 (R.: 2) l'eucaristia? Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, LECTURA DE L'EVANGELISEGONS SANT LLUC la seva dreta i el seu braç sagrat (17:11-19) • han sortit victoriosos. Un dia, Jesús tot anant a Jerusalem, passava entre Samaría i R.: El Senyor ha revelat la seva ajuda, 1 els pobles Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu contemplen la salvació. leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: "Jesús, mestre, El Senyor ha revelat la seva ajuda, apiadeu-vos de nosaltres!". En veure'ls Jesús els digué: "Aneu i els pobles contemplen la salvació. a presentar-vos als sacerdots". L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan a la casa d'Israel. R.' s'adonà que estava bo, tomà enrera donant glòria a Déu amb grans crits, es prostemà als peus de Jesús amb elfront fins a terra Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra, i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: ".^No eren deu la salvació del nostre Déu. els qui han estat pürificats? ^On són els altres nou? ^Només Aclameu el Senyor arreu de la terra, aquest estranger ha tomat per donar glòria a Déu?" Llavors li esclateu en cants i en crits d'alegria. R. digué: "Aixeca't i vés-te'n. La teva fe s'ha salvat". - ÜI LA BÍBLIA A L'ABAST

El samarità que trobà la salvació (Lc 17:11-19) e de Jesús és una exhortació a obeir la Llei: Aneu a presentar-vos als sacerdots (14a). No pronuncia cap fórmula sobre el mal, no UtíKoatíii fa.cap gest, simplement diu que compleixin el que mana la Llei en 'aquests casos. És mentre obeeixen l'ordre de Jesús que ^ s'esdevingué en el caminar cap a Jerusalem, retroben la salut. L'actitud obedient dels deu és ja un principi de també ell—Jesús—travessa va per entre Samaria i Galilea (v. fe. El qui segons la fama té poder sobre el mal els ha donat una 11). És la tercera vegada que sant Lluc ens presenta Jesús fent ordre, i ells hi creuen i l'obeeixen. Per altra part respon a la camí cap a Jerusalem. En el relat que llegíem diumenge passat el necessitat que tenen de reintegrar-se a la societat que els ha sentíem ensenyant els deixebles-apòstols. Arael trobem travessant marginat. L'obediència dels leprosos suposa en ells un bon grau el país d'ima manera insòlita: entre Samaria i Galilea! És potser de confiança en Jesi^ i una bona disposició a fer el que els digui. la mostra més típica de l'anomenada "ineptitud geogràfica" de És seguint aquest camí de disponibilitat a la paraula de Jesús que Lluc. I és que la del tercer evangeli és més Una geografia els ve la guarició. Així com és en el trobament dels dos camins "teològica" que física. Jerusalem és el centre que xucla Jesús. En ^-el de Jesús i el dels leprosos— que neix l'esperança en el grup la ciutat santa, no sols serà sacrificat Jesús i es realitzarà la de malalts, també ara troben la salut en la marxa pel mateix camí: salvació de la humanitat, sinó que d'allí s'irradiarà arreu aquesta Jesús va cap a Jerusalem a obeir la voluntat del Pare, i ells, anant salvació. Un cop començada la missió de Jesús, el seu ministeri a complir la voluntat de Jesús, es troben fent camí cap a • està perfectament enquadrat: Galilea —4:14-9:50—, Samaria Jerusalem, per presentar-se als sacerdots. Dels deu, j)crò, sols un —9:51-17:11—, Judea i Jerusalem —17:11-21:38—. El viatge és capaç de mirar el seu guariment des de la fe i descobrir que es cap a Jerusalem, per altra part, no sols és l'acostament de Jesús al tracta d'un favor de Déu. És el que es converteix: tornà enrera moment —a "l'hora"— de la redempció, sinó que és una mena de donant glòria a Déu amb grans crits (v. 15). Malalt, pregava seminari peripatètic en el qual els deixebles —els futurs missio- cridant, recobrada la salut, crida la manifestació de la glòria —la neis-testimonis: els apòstols— són instruïts i entrenats perquè, presència poderosa— de Déu, que s'ha revelat per mediació de quan arribi el moment de ser enviats al món, puguin complir la Jesús. Per això " li" donava gràcies (v. 16b). Jesús és reconegut inissió que se'ls encomani amb garantia sòlida de veritat anib com el Déu-amb-nosaltres. l'assistència de l'Esperit Sant. Aquesta és la gran panoràmica de la secció principal de l'ensenyament Llucà: el viatge de Jesús a Jerusalem. Aquest viatge havia començat amb l'anècdota d'uns samaritans que no volen allotjar Jesús en el seu poblet (9; S2ss.). Avui veurem com fins i tot els samaritans són capaços d'acceptar i rebre Jesús un cop l'han descobert com el qui fa present la bondat n aquest relat hi ha com un itinerari que Va de Déu. El do de Déu de la fe fa meravelles entre els "estrangers", del mal del cos a la salvació de tota lapersona. Un camí que passa perquè'la salvació és per a tot el món. La fe arrenca de l'encontre pel reconeixement del propi mal, per la confiança en Jesús, per —^la descoberta— amb Jesús. Ell, Jesús, fa via cap a l'acompUment la pregària angoixada, per la joia de la guarició i per l'acció de de l'obra que el Pare li ha encomanat. Els pobres fan camí cap a gràcies. És un camí de pregària existencial que posa en joc totes la felicitat somniada i mai no assolida. I vet aquí que els dos les forces de la persona humana: des de les purament materials camins es troben. Al moment que entrava en un poblet li fins a les espirituals. En el curs d'aquest camí apareix el do de la sortiren deu leprosos —literalment: deu homes leprosos—, un grup de malalts, marginats de la societat, que s'aturaren un tros fe que l'il·lumina i li dóna sentit de transcendència. En Jesús la lluny i cridaren: Jesús, mestre, apiàdeu-vos de nosaltres (vy. humanitat es troba airib Déu. Millor: Déu surt a l'encontre de 12-13). L'encontre, aparentment fortuït, s'havia produït. Fent l'home —de l'home total, cos i esperit— i el salva també camí pel món, Jesús es troba' cara a cara amb el mal. Més totalment. I és la força de l'agraïment —l'acció de gràcies— que exactament: l'escena se centra amb Jesús, portador de la fa que l'home es converteixi. Així que adquireix consciència del misericòrdia de Déu, que té al davant uns homes atrapats pel mal. bé que Déu li ha fet, toma enrere —es converteix— i proclama Pel mal físic ^a malaltia— i el mal social —són rebutjats per la la glòria de Déu. I ho sols la reconeix en el seu interior, o en el societat, abandonats a la seva dissort—. El mal no prega, els cercle íntim de parents i amics, sinó que la proclama amb grans homes sí. I aculats contra el mur de la desesperació, aquells crits. El convertit es fa alhora evangelista de l'amor misericordiós homes preguen a crits, demanant misericòrdia. de Déu. El "seu" evangeli, experimental, se centra en Jesús. Així assoleix lasalvació: Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat (v. 19). Aquest salvat hauriapogutserun jueu. Peròera un samarità (v. 16b). Hi ha im deix d'ironia en aquesta constatació de l'evangelista. Un conü-a nou. Un grup de deixebles enfront del gran poble .escollit que no reconeix i persegueix Jesús. La gran Salut «ofjporaH fe lliçó d'aquest estranger és la de saber descobrir que la salvació a pregària dels marginats és ambigua. de Déu ateny tot l'home i no únicament la materialitat del cos i Coiieixedors de Jesús per l'anomenada que d'ell els ha arribat, que l'actitud de l'autèntic deixeble és la de donar gràcies a Déu l'interpel·len en un pla natural: Jesús, mestre—literalment: per Jesucrist. cabdill—. Cadascú prega des de la seva realitat, la seva cultura. Jesús és reconegvt com el qui té poder sobre el mal. L'a resposta 2^ JOSEP M. ARAGONÈS M 28. DE LA SANTEDAT

a feia nou dies que era a Sant —Per què, xicot? Val més parlar de les senzilles! No (-] Miquel de Turbiàns. et sembla? I Al matí vaig arribar-me fins a Vaig assentir. Coll de Bauma. Tant a l'anada • —Doncs n'hi ha moltes, però no les sé pas totes. com a la tomada, vaig pensar Tu ja saps que Sant Agustí ho resumia dient: "Estima molt en l'ús que cal fer de la i fes el que vulguis!" llibertat per ser sant. Com més Santa Teresina deia: "És confiar en Déu, fins a } ho pensava, més difícil ho trobava. Això féu que jo l'audàcia". comencés la conversa vespertina dient: A mi, la que més m'agrada és la és la que practicava —Ser sant és complicat, oi? Jesús: "Faig sempre allò que al Pare més li agrada". —Complicat no, home! Pots dir difícil... però Ho veus com dé complicades no en tenen res? Per a complicat, no! nosaltres tenen la seva dificultat, però de complicació... Mira, se n'han dites moltes coses de la santedat, cap! algunes de molt senzilles i altres de molt complicades. ^Sí, és veritat; però com es pot conèixer allò que al

Lès senzilles quasi totes són bones. Les que parien de Pare més li agrada? , fer-se sant per camins complicats... totes són falses! —De vegades, és fàcil; de vegades, no tant. • .—Digueu-mé'n alguna de complicada. Triar entre dues coses, una de bona i un de dolenta... La mirada que em féu, era per llogar-hi cadires. no costa gens. Però, si t'has de decidir entre dues de I Encara la veig ara. bones..'. ja no és tan fàcil de discernir. L^expressió de la meva cara li va fer dir: de dir, mentre observava l'efecte que m'havien produït JiL —^Però, no t'espantís! Déu sempre parla en el nostre les seves darreres paraules. Segur que esperava el meu interior... Parla baixet... però parla molt clar! Si el comentari, però jo no reia, ans li vaig dir: 5! volem escoltar, i no endurim els nostres cors^KX)m diu —Sé on voleu anar a parar i sé que deveu tenir raó, s el Salm 94—, sentirem la seva veu! però això és molt nou per a mi. Sempre tinc por que el UI Es girà cap a mi i, amb un gest ampli de la mà, afirmà: fet d'esperar que Déu faci les coses m'afluixi l'esforç BIO —Veus? Ja tomem a ser amb la pregària... Sempre personal, i això no seria bo, oi? & ha de ser la pregària la que creï en nosaltres el silenci —No. No seria bo. Però tampoc és bo caure en D. suficient per "sentir" la veu de Déu que, baixet, baixet l'error de creure que som nosaltres qui ens salvem. I m i molt clar, ens diu a cada moment allò que a Ell més li que per les "coses bones" que hem fet... ens guanyem M plau! un passaport per al Cel. -^També hem de pregar perquè ens ajudi a fer-nos Fixa-t'hi bé! Es tracta més de SER, que no pas de sants, no? , FER. La cara de l'ermità s'il·luminà amb un somriure molt Ser caritatiu, ser generós, ser creient, ser confiat, ser expressiu. bo, ser sincer, ser pietós, ser humil...

Tardà bastant a contestar, com si s'ho rumiés, i a la fi Jesüs fou un Mestre molt original; entre d'altres digué: coses perquè no va donar una llista de coses bones que —Sí, noi, sí, és bo de demanar-ho... Però, per la calgués fer, ni una llista de coses dolentes que calgués meva part, ja fa temps que veig les coses d'una altra evitar... Ell va venir adir: "Sigueu bons! Ja en fareu de manera. , •-" coses bones!". Recordo qüe abans li deia a Nostre Senyor: "Senyor, Si ewcaritatiu.ja en faràs de caritat; si eíí creient, Ja vull ser sant, ajudeu-me!". viuràs segons là Fe; si ets pietós, ja et comportaràs com En canvi, ara li dic: "Senyor, feu-me sant, que ja un fill de Déu; si ets humil, ja en faràs d'actes procuraré no enredar-vos gaire!". d'humihtat... L'ermità, quasi reia de la frase enginyosa que acabava En canvi, els qui posen l'esforç sols en cl Fer... JSL poden fer molts actes d'humilitat, però que els poden paternal, digué, mirant-me directament: portar a l'orguU de la complaença pròpia. —Sàpigues que és el mateix Esperit Sant qui ens fa Així, també, podrien/er moltes caritats, sense gens avançar per aquest camí de Veritat. de caritat, sols per egoisme de guanyar-se el Cel, o Per tant, tranquil! l'aplaudiment dels homes... etc. Ja arribaràs quan Ell et trobi a punt! I L'ermità del Gresolet —digué somrient—t'hauria Jo no voldria pas enredar-te, amb el que t'he dit. dit: "Al Cel tenen unes balances per pesar els desigs i la Tu, vés continuant com ara, buscant-lo amb un cor bona voluntat... Però de balances per pesar 'obres net i decidit i... ja el trobaràs...! Ja el trobaràs! bones que guanyin el Cel'... no en tenen cap!". Creient que tot havia sortit molt espès, em digué: —Això que dieu ho trobo molt revolucionari! —L'ermità del Gresolet, que era un gran mestre, '&• —No ho crec pas! t'hauria explicat tot això amb exemples dels seus, i tot Però certament que cal tenir ben clar que la Salvació hauria estat més agradable. depèn més de les meravelles que Déu ha fet i fa per a —^No, ja m'està bé tal com vós ho expliqueu, però no nosaltres, que no pas de les misèries que nosaltres diuen també que "de bons desigs l'infern n'és ple"? ÍX)dem fer per a Ell. Com si ja s'esperés la pregunta, sense deixar-me I, per tant, ia Salvació, la Santedat, la Vida eterna, acabar, em digué, molt enèrgicament: l'Amistat amb Déu... 'Tot és Gràcia", i gràcia ve de —No és veritat! S'hauria de dir: "De bons desigs el gratis, paraula llatina que vol dir de franc... Són un do Cel n'és ple!". del Senyor. Que no hem pogut ni podrem merèixer mai! No mirava les muntanyes, em mirava a mi. El nostre esforç personal ha de Consistir a treure els —Com que això és molt important, després, a poc a obstacles a la Gràcia, que Déu no ens negarà mai. poc, en parlarem. No et sembla? I en perseverar en 1' Amor del Senyor. Però... Vàrem anar a Vespres i a sopar. S'aturà una bona estona i, amb un to cordial, quasi

CDel llibre "Converses amb l'enhüà de Sant Miquel de Turhians" de.Mn. Francesc Cinta i Garrigó)

continuarà Suplement Infantil de Cofalunyà Cristiana N.^ 637

:ii

Encara que estimo tothom, em sembla que no és ben bé igual un company que un amic. Per exemple: amb tots els nois i noies de' la classe som "companys"; però allò que se'n diu amics, amics... amb dos otres.Tinctresamicsmés: un veíidos a la catequesi., Amb tots els companys com­ partim les angúnies de la classe, les lliçons, les proves, excursions d'escola, visites als museus, els deures, etc, que no és pas poca cosa. Amb la colla dels amics, però, ensexpliquem méscoses,ens veiem els caps de setmaria, durant les vacances, organitzem sortides, les famílies es coneixen... Jo quqri estic preocupat i trist, tinc necessitat de veure i parlar amb els amics; i quan estic content, encara més. La veritat, el "tenir amics" i el "ser amics", és una gran cosa. Él pare i la mare encara en tenen de quan eren com jo. Es veuen, sopen plegats, s'ajuden... i jo veig, encara que no em diguin res, que tornen contents. Quan es mori l'avi, em va fer molta impressió la visita del Sr. Albert que ara té 86 anys. Va venir a donar-nos el condol. Totfent girar la gorra entre les seves mans, li queien unes llàgrimes com cigrons. La mare li deia: "No ploreu, Ramon". Eli SJ^ contestava: "ÉREIVI TAN AMICS!". H'^5 OOAN L'Eixerit Avet Sal e/líp/ per o nene/ i nen/ EN JPiTu CA.LSj^rEU

DE. uc$-riu.

6eLAT pe. LA Te-MPOPAOA D'ÍKrEi.-ü<2íèiK!C>A "TAMETe

6ei-AT5 A u'-Hiye-Rrív

' \

1 QüAl·l

A.'6UAP. pe VAi-EKT

perOAÜ Busquem l'evangeli del diumenge: Evangeli segons Sant Uuc, capftol 17, versets de i'l 1 cl 19 (Lc 17:11-19). mi Reflexionem: 1. Jesús, oi llarg de la seva vida pública, va fer "miracles", és a dir, algunes accions que mostraven clarament que el poder de Déu era amb ell. Jesús volia que la gent veges dar que Déu ens estima i que el poder de Déu és més gran que el poder del mal i de la mort. • 2. La lepra, en aquell temps, era un mal incurable. Per això els qui la patien, pensaven: m "només la força dé Déu ens pot guarir". Per això cridaren: 'Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltresl". Jesús els digué que anessin a presentar-se als sacerdots del temple, encarregats de donar el certificat mèdic conforme s'havien guarit. "Mentre hi anaven quedaren purs de la lepra". Cregueren i es curaren. 3. Un dels deu leprosos tomà a donar gràcies a Jesús. Només un, i encara era samarità, que d'entrada no podien veureels jueus. Jesús li diu: "Latevafet'hasalvdf. Sí, és el do de lasalvació de Jesucrbt que nosaltres acollim humilment per la fe, allò que ens salva. Donem-ne gràcies a Déu. Sguem agraïts. ' H El mossèn ç

EL PRIMER PENAULT ^898

Sembla que el pare de Louis Renault es desesjDerava pels repetits fracassos escolars del seu noi: no n'aprovava ni una. Tenia, però, una vertadera dèria per la mecànica i deia que volia ser inventor. Tarit va Insistir que finalment el seu pare va decidir de provar a veure què passava I el va autoritzar a fer servir un vell barracó que hi havia al Jardí de la casa de la família a Billancourt, població on encdra hi ha la central de les fàbriques I?erx3ult. Allí, amb l'ajuda dels seus germans, que va saber entusiasmar amb els seus projectes, va fabricar el seu primer automòbil mogut per un vell motor DIon-Boutoh comprat de saldo. Així va néixer el primer cotxe de la que seria la més Important rriarca d'automòbils francesa. Aleshores el va treure alcarrer I el va deixar conduir per amics I coneguts. L'èxit va ser rotund I Immediat, tant que al cap de dues hores d'haver-lo passejat Ja tenia més d'una dotzena de comandes pagades al comptat. Aquesta barraca la "Regle Renault' la conserva com una relíquia i és la que he dibuixat al darrera del Sr. Renault I el seu cotxe. Avet Sak - Avet Sak - p^ Anna

dysleom moll ssp#elcal

Diu que al principi dels temps Déu va bastir el cionés més a poc a poc, o més ràpid, que el de món d'un munt de coses, i entre elles va crear les l'altragent, que les seves cames fossin mandroses ostres. D'ostres en va fer una pila^ però totes eren o qüe els seus dits no poguessin jugar a fer ben iguals/Heus ací que un dia una d'aquestes puntes. Sovint aquestes persones necessiten l'ajut ostres li va demanar al Senyor que la fes diferent de la gent que.les envolta per poder tirdr en-^ a les altres> i Nostre Senyor li va posar dintre seu davant. Però sovint també, són aquestes perso­ un petit granét de sorra. A partir d'aquest granet nes les més capaces de donar-nos una lliçó, i de sorra, amb molt d'esforç i voluntat, la nqstra demostrar-nos que amb esforç i'voluntat es ostra va aconseguir fer quelcom molt especial, poden superar totes les traves. quelcom que ara tothiom valora I admira: una D'això n'hem tingut unclar exemple.en els perla. Jocs Paralímpics de Barcelona. Aquelles perso­ Déu també va voler que algunes persones nes que nosaltres veiem diferents ens han donat fossin diferents, que els seus ulls miressin cqp quelcom molt especial, ens han donat espe­ endins i no cap enfora, que el seu ceryell fun­ rança. . Avet Sak - Avet Sak - ba^:>clenieísfe/i'yytu:dx^cA£aL· fen''iex3AvíJjajuAj&ntd& BounRx»^

BABAR TORNA DE LA MAD'EDIÇIONS BEASCOA í-^/i'^iV S«?%!• ! • • .V. H@CS/'· DA\

c-ty\ \e.vv\o que vn Ke |e+ MK\

eFnbolic a. \'v\o\^c\ de posa>* &s vef'itat que tots aques+s el v\oyy\ o\ cos+cif de caota oniïTACiIs sói^ prekisfÒKÍcs?. ele^nenf. l·-'odt^ies donai^-pne un cop de n\à?

SCANNER DISQUET? 1/2 IMPRESSORA

8

DISQUET DE 5 1/4 DISQUETERA EXTERNA LlAPlS ÒPTIC >^

Ket* on passat^à &\/\e.j ;AIessQndv*o A^QCQ>*k'oni pe>* «•••'ic>a>' pns als aliir\en+s?

SOLUCZJOMS -

•sa oV| ou 5 ^u ip 3/1-ei3>icsca·s •v^à.oss^^Hd.wc•u IMlAii@iA EN ROC per JOAN ANDREU VAUVi

Avet Sal e/lip/per o nene/í nen/