Homenatge ak fundadors de CATALUNYA CRISTIANA mgmescmtrak) Talunysetmanari popular d'informació i de culturaa religiose s Dijous, 8 d'octubre de 1992 •§ Edita: Fundació Catalunya Cristiana, de l'Arquebisbat de Barcelona •• Director: Manuel Valls i Serra Hi Any XIV - Núm. 681 175 ptes. Després de tants anys d'etnissió Aín. Joaquim • Ai. Martínez Roura, iniciador de la missa televisiva en català, acompanyat durant nou anys del diaca mossèn Urdeix. Des del passat febrer el responsable i celebrant habitual és el la missa director de CC. Aín. Aianuel VaUs de TVE La noticia ja ha causat alarma. El pla de reducció dé les mateix canal... Quina serà suprimida? Qualsevol decisió programes religiosos en castellà. També nosaltres trobem despeses de TVE —^aquest és el pretext, si més no — ha que es prengui serà lamehtable i lamentada per un seaor lamentable aquesta situació que incideix sobre una oferta comportat el desplaçament de la Missa emesa per a tot de telespectadors, sobretot els de parla catalana, ja que, televisiva religiosa ja prou migrada. Pel que fa a la Espanya al segon canal. Però a Catalunya el segon canal a part de l'espai "El dia del Senor" Oa Missa), hi ha tres Televisió _de Caulunya, el seu únic programa religiós emetia la Missa en llengua catalana... Ara no poden, "Signes dels temps", si bé ha millorat una mica l'horari naturalment, ser presentades dues celebracions en un d'emissió, també ha estat desplaçat de TV-3 al canal 33- LLINDAR Manuel Valls i Serra, Director Constituïda una Associació per la De Vhotnenatge al Compromís beatificació d'Antoni Gaudi S'ha constituït a Barcelona una Associació pro Beatificació n comptes de maleir la fosco^r, encén una petita llum", diu un proverbi africà. Els d'Antoni Gaudí, l'arquitecte del temple de la Sagrada Família, de HiHI fundadors de "Catalunya Cristiana", ara fa 14 anys, en unes circunstàncies gens La Pedrera i de molts altres edificis religiosos i civils d'estil fàcils, en comptes de maleir la foscorvaren decidir d'encendre aquesta petita llum modernista coneguts arreu del món. que és eVnostre setmanari. ' L'Associació, que és indep)endent de Durant tots aquests anys, merüre d'altres continuaven maleint la foscor, ells ens han mantingut les moltes societats d'Amics de Gaudí encesa aquesta llum. Una llum que no és l'única, però que és molt important. Uns quants milers que funcionen en molts països, espe­ de catòlics de Catalunya, ambelseufidelsuporteconòmicimoral, han col-laborat aferpossible, cialment al Japó i als Estats Units, i és cada setmana, que aquesta llum passi de ser una petita flama aser un far resplendent. L'ho­ també distinta, de la Junta d'Obres del menatge retut a Mri.foanjarque i a Mn. Francesc Malgosa el passat dia 29 era, doncs, obligat. Temple, promou entre la generació ac­ tual el coneixement de la persona del Un nou equip pren el relleu. Els temps són uns altres. El setmanari s'ha consolidat. Però les famós arquitecte que va morir santament dificultats són moltes. I alguns reptes són nous. Necessitem nous ajuts. i que và viure, especialment la darrera Nosaltresnomaleiremlafoscorimantindremencesa, amb totes les nostres forces, aquestaflama. etapa de la seva vida, les virtuts cristianes Però no oblidarem que "la nit" existeix. La nit de la descreença i de la descristianització. Là nit dp manera heroica. d'una secularització, explicable i tolerable a uns certs nivells, però quç ens exigeix d'estar alerta De cara a aquest objectiu, l'Associació, perquè no arribi, per la nostra irresponsabilitat col·lectiva, a graus extrems. que està formada perarquitectes, artistes No som, però, pessimistes. Hi ha llums, com la del nostre setmanari, que ens omplen d'esperança. i escriptors de diversos països, acaba de I pel que fa a mi, si no estigués convençut que a aquestesfoscors abans esmentades no hi seguirà publicar en quatre idiomes -català, cas­ una nova albada no em comprometria en aquest projecte. "Vigilants en el crepuscle de l'hora tellà, anglès i japonès—i amb l'aprovació actual iprofetes de l'aurora que ens espera'' exclamava Pau VI. jo crec profundament en aquesta del bisbat de Barcelona, una estampa aurora. ANTONI GAUDI I CORNET amb l'oració per a la devoció privada. L arqu/íecíe de Déu Els que la desitgin, vulguin trametré (1852-19261 ElConcUi Vaticà Uinicià lagran constitució sobre l'Església amb les paraules: "Lumen gentium", donatius per al treball de l'Associació llum dels pobles. La per^)ectiva, ara, d'un Concili Pa^oral per a Catalunya, ens ha de fer sentir pro Beatificació d'Antoni Gaudí, c/ novament l'exigència de difondre aquesta llum i fer-la resplendir eclesialment. Que l'Església Rosselló 340, 4ít., 3a., dr., 08025 Barcelona. Es prega que, els que sigui aque^far lluminós gràcies a les aportaciorts de tots. "Catalunya Cristiana", amb el seu nou puguin escriure testimonis de primera o segona mà sobre la equp, es disposa a treballar de valent per continuar fent-ho possible. .persona de Gaudí, hó diguin. X Q D'AMICS DE VIATGES í PELEGRINATGES DE 5^rsn-i< L'ASSOCIAGIO D'AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA Del 9 al 28 de novembre L'ÍNDIA I AL NERAL DELHI: la vella... la nova... BENARÉS: ciutat santa de l'hinduisme AGRA: antiga capital de l'imperi mogol TAJ-MAHAL: una de les meravelles del món JAIPUR: capitaí del Rajasthan AMBER: per anar-hi amb elefant AURANGABAD: coves sagrades i rfionumentals BOMBAY: la ciutat del pas del temps PANJIM: una colònia del passat GOA: Sant Francesc Xavier Podeu demanar-ne informació per telèfon, per correu o bé personolnnent a l'associació AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA: -30 -^IQ Pelegrinatges i viatges: Plaça Urquir^aona, 11 3er. A. 08010 Barceloria - Telèfon: OU I 0/ 10 Dijous, 8 d'octubre de 1992 Catalunya Cristiana Opinió ri els meus anys jovençans de Pacem in Terris) i Joan Pau II (Centesimus EDITORIAL militància a Acció Catòlica, Anrius). Ara, la incomprensió dels polítics l'estudi de la Doctrina Social de d'Europa (no dels polítics europeus,-que l'Església venia a ser com una no és el mateix), arriba a extrems gairebé mena d'."oposició tolerada" al histèrics: El "principi de subsidiarietat" de règim de la dictadura. Els tex­ Maastricht es presenta a l'opinió pública tos i les referències bibliogràfi- ; com la caixa de Pandora de tots els mals ques eren, invariablement, el mariual del que poden afectarà l'estabilitat dels països E signataris (llegeixi's "Estats mennbres"). Concili, Congrés pare Lloyeras, el Codi de Moral Política de Matines, i la col·lecció d'encícliques Tanmateix, aquesta reacció negativa no pontifícies des de Lleó XIII fins a la data ens hauria d'estranyar, si considerem que d'aleshores. Suposo que, encara a .ho­ el leit-motiv de la Doctrina Política de de catequesi, res d'ara, no queda gens clar per als l'Església ha estat sempre la relativització historiadors si aquella relativa permissi- d'allò, que els diferents règims polítics vitat envers les activitats fetes a l'empar intentaven instaurar com a valors absolu­ de les institucions d'Església, tenien res ts. I el "principi de subsidiarietat" és una pla pastoral a veure amb el Concordat vigent entre la autèntica bomba de rellotgeria per fer es­ Santa Seu i el general Franco; però ningú clatar l'absolutesa que encara presideix no podrà negar la importància que va les atribucions de l'Estatjnodem, per més tenir per bastir tot un quadre de dirigents democràtics que puguin semblar els prin­ de Barcelona socials i polítics per al post-franquisme cipis que l'informen. Unes atribucions que amb idees clares fos quina fos la seva l'Estat sap molt bé que poden ser vulnera­ tendència. des no solament en sentit descendent En aquest moment. l'Església a Catalunya té davant Potser el secret rau en la senzillesa (creixement del protagonisme de les re­ dels ulls tres convocatòries importants d'acció gions històriques, dels Lander, de les comunitària. A més llarg termini, el Concili de les "nacionalitats" espanyoles, etc), diòcesis de tota la tarraconense: un projecte encara sinó, sobretot, en sentit ascendent: no ben concretat, però que ja desperta molta espe­ Amb el "principi" a la nrià, l'Estat rança. En fase d'iniciació, el Congrés de catequesi: només és aquell àmbit potser neces­ l'aprofundiment en una tasca fonamental, potser la El principi de sari, però de cap manera suficient, que compta amb més col·laboradors directes. A punt per gestionar allò qúe una Comunitat de ser aprovat, el pla pastoral de Barcelona: un Superior de pobles no pot gestionar. programa concret de treball, d'àivbit més limitat, L'Estat deixa de ser la "Societas per- però que afecta una gran part del país. subsidiarietat ^ fecta" per antonomàsia i esdevé no­ Pot semblar que són massa coses altiora o que l'una més allò que en realitat és: una etapa destorbarà l'altra... En realitat, són tres impulsos històrica provisional en la vida global de les amb què s'exposaven els punts doctri­ complementaris que l'Esperit suscita i que nosaltres comunitats humanes. El "principi de sub­ nals en aquells estranyablesi "cercles hem d'acollir i hem de saber integrar. sidiarietat" fa por als tecnòcrates estatals d'estudi". Una senzillesa que contrasta­ de tot arreu perquè instaura, en un àmbit El Concili té un sentit ampli, globalitzador. Ens farà va, tant amb la retòrica insuportable del adonar que som —rde la muntanya a la mar, del fins ara intocable, el principi de insuficièn­ règim, com amb la demagògica encara cia constitutiva de tota realització humana. poblet al suburbi, de la vila a la ciutat— una mateixa menys creitle de l'oposició exterior.