Les Poblacions De Peixos De La Tordera
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LES POBLACIONS DE PEIXOS DE LA TORDERA LES POBLACIONS DE PEIXOS DE LA TORDERA LLUÍS BENEJAM*, **, JOAQUIM CAROL **, JOSEP BENITO GRANELL** I EMILI GARCÍA-BERTHOU*, ** * Observatori de la Tordera. ** Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona, 17071 Girona. 327 ELS SISTEMES SOCIOECOLÒGICS DE LA CONCA DE LA TORDERA BENEJAM, LL., CAROL, J., BENITO, J. I GARCÍA-BERTHOU, E. (2008). «Les poblacions de peixos de la Tordera». A: BOADA, M., MAYO, S. & MANEJA, R. [Cur.]. Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, p. 327-344. ISBN: 978-84-7283-983-0 Resum En el present treball es resumeixen els resultats obtinguts durant cinc anys de seguiment (2001-2005) de la comunitat de peixos a la Tordera i es revisen els treballs de peixos a la conca de la Tordera. Tot i que la Tordera pateix uns estiatges molt importants, la qual cosa afecta negativament certes poblacions de peixos, el fet de no tenir cap embassament important a la conca i que regularment hi hagi avingudes naturals provoca que la comunitat de peixos estigui en bon estat de conservació en comparació amb la resta de rius de Catalunya. Tot i així, hi ha alguna espècie introduïda, com el barb roig (Phoxinus phoxinus), que està augmentant en distribució i abundància. El seguiment de la comunitat de peixos a la Tordera ens permetrà conèixer l’estat ecològic del riu i la seva evolució, ja que els peixos són uns bons indicadors de la qualitat de l’ecosistema. PARAULES CLAU: Tordera, peixos, parasitologia, estat ecològic, espècies introduïdes. Resumen En el presente trabajo se resumen los resultados de cinco años de seguimiento (2001-2005) de la comunidad de peces del río Tordera y se revisan los trabajos de peces en la cuenca del Tordera. Pese a que el Tordera sufre unos estiajes muy importantes, lo cual afecta negativamente ciertas poblaciones de peces, el hecho de no tener ningún embalse importante en la cuenca y que regularmente sufra avenidas naturales provoca que la comunidad de peces esté en buen estado de conservación en comparación con el resto de ríos de Cataluña. Sin embargo, hay alguna especie exótica, como el piscardo (Phoxinus phoxinus), que está aumentando en distribución y abundancia. El seguimiento de la comunidad de peces en el Tordera nos permitirá conocer la evolución de su estado ecológico, ya que los peces son unos buenos indicadores de la calidad del ecosistema. PALABRAS CLAVE: Tordera, peces, parasitología, estado ecológico, especies introducidas. Abstract In the present paper, we summarize the survey of the fish assemblage of River Tordera (NE Spain) of five years (2001-2005). A review of fish studies in Tordera basin was also carried out. Although River Tordera suffered from se- vere drought periods, which affected negatively certain fish populations, the fact that it has no important reservoirs and the frequent natural avenues pro- duce a fish assemblage in good conservation status compared to most other Catalan rivers. However, there are some exotic species, such as Phoxinus phoxinus, that are increasing their distribution and abundance. Monitoring the fish assemblage of the Tordera basin will allow evaluating its ecological state, because fishes are good indicators of ecosystem quality. KEYWORDS: Tordera, fish, parasites, ecological state, exotic species. 328 LES POBLACIONS DE PEIXOS DE LA TORDERA 1. INTRODUCCIÓ El coneixement de la comunitat de peixos a la conca de la Tordera prové dels tre- balls sobre aspectes de la distribució de les espècies (Doadrio et al., 1985; Doadrio et al., 1988; Sostoa et al., 1990) i el seu estat de conservació (Doadrio et al., 1991; Aparicio et al., 1996; Sostoa et al., 2003; Carol et al., 2006). L’any 2001 es crea una lí- nia de recerca dins l’Observatori de la Tordera que iniciarà un mostreig regular, sistemà- tic i prolongat en el temps que permetrà conèixer amb més profunditat les poblacions de peixos de la Tordera i llur evolució. Aquest seguiment s’inicià al llarg del curs principal (amb set transsectes) i és l’any 2004 quan s’hi incorpora, a més, la riera d’Arbúcies (amb tres transsectes). La Tordera, a diferència de la majoria de rius de Catalunya, no té un embassament que en reguli el cabal; d’aquesta manera la dinàmica del riu pot seguir el règim pluvio- mètric, encara que les grans extraccions d’aigua que es fan a la conca intensifiquen els períodes de sequera (Mas, 2003). Tot i que hi ha alguna petita presa a cotes altes a la seva conca (Santa Fe i Fuirosos), aquestes no en regulen el règim natural ni trenquen la continuïtat del sistema fluvial. Aquestes petites rescloses no arriben a ser un lloc d’atracció per a la pesca esportiva, la qual cosa redueix la possibilitat d’introduccions de noves espècies (Clavero i García-Berthou, 2006). A més, en no existir embassaments que regulin el cabal, té avingudes periòdiques que, probablement, són els principals fac- tors que limiten les poblacions de les espècies introduïdes, com s’ha posat de manifest a molts rius de diferents regions del món (Schultz et al., 2003). En el marc global de pro- funda regressió de la ictiofauna continental autòctona de Catalunya (Aparicio et al., 2000; Benejam et al., 2005; Carol et al., 2006; Clavero i García-Berthou, 2006), l’estat de les comunitats de peixos de la conca de la Tordera destaca positivament sobre la resta de rius. En aquesta conca es van situar vuit de les trenta-quatre localitats que Aparicio et al. (1996) consideren d’elevat valor per a la conservació de la ictiofauna a les conques internes de Catalunya. No obstant això, els impactes ambientals que ha sofert el riu han estat i encara són prou importants. L’extracció d’aigua directa del riu i la sobre- explotació dels aqüífers, la contaminació i la destrucció de l’hàbitat (eliminació de la vegetació de ribera i extracció de graves) són les principals amenaces per a la ictiofauna. Diverses actuacions durant els últims anys han millorat les condicions del riu, especialment la contaminació urbana i industrial, un problema crònic de la Tordera que limitava de forma important les poblacions de peixos (Aparicio et al., 1996). La utilització dels peixos per tal de conèixer la qualitat de l’aigua i dels ecosiste- mes aquàtics està molt estesa als Estats Units (Fausch et al., 1984; Angermeier i Schlosser, 1987; Karr et al., 1987; Bramblett i Fausch, 1991; Yoder i Smith, 1999) i menys a Europa: fins fa poc només a França i Bèlgica (Hughes i Oberdorff, 1999; Kestemont et al., 2000; Oberdorff et al., 2002; Pont et al., 2006). Els avantatges de con- siderar els peixos com una mesura de l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics són (Simon, 1999): – Acurada informació ambiental. La seva longevitat i domini vital més grans fan que, en comparació amb els invertebrats, siguin menys indicadors de diferències de microhàbitat i que integrin més les degradacions ambientals. – Visibilitat. Els peixos són probablement els organismes més «visibles» per al públic. 329 ELS SISTEMES SOCIOECOLÒGICS DE LA CONCA DE LA TORDERA – Facilitat d’ús i interpretació. El mostreig no necessita ser tan freqüent; la seva taxo- nomia està més resolta i és fàcil d’aplicar; els peixos responen a nombrosos tipus de contaminació i l’ecologia i la tolerància ambiental de les espècies de peixos es co- neix millor. Les dades que es presenten en aquest capítol són fruit de cinc anys de seguiment (2001-2005) de la comunitat de peixos de la Tordera i dos anys de la riera d’Arbúcies (2004-2005). Les dades fins al 2003 provenen de l’informe efectuat pel grup que va ini- ciar els treballs en peixos a l’Observatori de la Tordera (Aparicio i Vargas, 2003). Els objectius del seguiment de la comunitat de peixos a la Tordera són: – Determinar la diversitat i distribució de les espècies als diferents trams. – Detectar canvis en el temps i en l’espai de la composició de la comunitat de peixos. – Determinar l’estat ecològic de la conca de la Tordera. 2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. ZONES DE MOSTREIG En cadascun dels trams de l’Observatori de la Tordera es realitza un transsecte de pesca elèctrica per estudiar la comunitat de peixos. Els transsectes de mostreig estan distribuïts al llarg del curs principal de la Tordera i a la riera d’Arbúcies (figura 1). FIGURA 1. Localització dels transsectes de pesca elèctrica a la Tordera: 0, Llavina; 1, Sant Esteve de Palautordera; 2, Santa Maria de Palautordera; 3, Sant Celoni; 4, Can Perxistor; 5, Estació d’aforament; 6, Tordera; 7, els Vinyets; 8, el Rieral; 9, Grions. 330 LES POBLACIONS DE PEIXOS DE LA TORDERA 2.2. METODOLOGIA DE MOSTREIG DE PEIXOS Es fan tres campanyes de mostreig al llarg de l’any, a la primavera, a l’estiu i a la tardor. La campanya de mostreig es realitza en els menors dies possibles per tal d’evitar que es produeixi una pertorbació (per exemple una riuada) al mig de la campanya. Així mateix, els mostrejos no es realitzen al cap de poc de riuades per tal que la pesca sigui més efectiva (menys terbolesa). FIGURA 2. Pesca elèctrica a Sant Celoni. (Autor de la fotografia: Lluís Zamora). La monitorització de les poblacions de peixos es porta a terme usant com a tècnica de captura la pesca elèctrica (figura 2). La pesca elèctrica consisteix a submergir dos elèctrodes a l’aigua per produir un camp elèctric al qual els peixos responen amb nata- ció involuntària en direcció a l’ànode (electrotaxi), que està connectat a un salabre. Els peixos queden paralitzats quan s’aproximen al salabre (electronarcosi), però es recupe- ren ràpidament quan són traslladats fora del camp elèctric.