Primer. Aprovació Del “Projecte De

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Primer. Aprovació Del “Projecte De Ajuntament d’Estaràs ACTA NÚM. 4 ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’ESTARÀS. Dia: 8 de setembre de 2020 Lloc: Saló de sessions Hora inici: 18.30 h. Hora fi: 18:59 Alcalde: Jaume Trilla Torné Assistents: Maria Carme Diví López Jordi Duocastella Falip Montserrat Farrera Gras Regidors absents que s’han excusat: Montserrat Coberó Farrés Secretari-Interventor: Yasmina Masana Castón (SAT) que fa constar que el Ple es constitueix vàlidament per existir el quòrum d’assistència legal establert a l’article 90.1 del Reglament d’organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals ( R.D. 2568/86, de novembre). Desenvolupament de la Sessió Oberta la sessió, la Presidència demana a la Secretaria que llegeixi l’ordre del dia, passant, tot seguit a tractar l’únic punt de l’ordre del dia: PRIMER. APROVACIÓ DEL “PROJECTE DE CONDICIONAMENT I MILLORA DEL SISTEMA DE BARREJA DE CABALS I TRACTAMENT D’AIGUA DELS NUCLIS D’ALTA-RIBA, ESTARÀS, FERRAN, GÀVER I VEGÓS GUERREJAT, (T.M.ESTARÀS, LLEIDA)” AMB UN PRESSUPOST DE 30.851,37€. L’alcalde proposa al ple l’adopció del següent acord: ACORD Primer.- Aprovar el “PROJECTE DE CONDICIONAMENT I MILLORA DEL SISTEMA DE BARREJA DE CABALS I TRACTAMENT D’AIGUA DELS NUCLIS D’ALTA-RIBA, ESTARÀS, FERRAN, GÀVER I VEGÓS GUERREJAT, (T.M.ESTARÀS, LLEIDA)” Segon.- Sotmetre a informació pública per termini de 30 dies naturals, completats des del dia següent al de la darrera de la publicació del present anunci en el BOP de Lleida, al taulell d’edictes de l’Ajuntament i a la seu electrònica de l’ens d’acord amb allò que determina l’article 37.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny. Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències municipals, situades a Plaça església, 1 Estaràs, en horari d’atenció al públic per tal què es formulin les al·legacions que s’estimin pertinents. Plaça de l’Església, 6 25214 ESTARÀS (Lleida) Tel / Fax 973 556 340 Ajuntament d’Estaràs S’aprova per unanimitat dels assistents. SEGON. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL PROTOCOL DE COMPROMÍS PEL DESENVOLUPAMENT LA RUTA VERDA DE LA VALL DEL RIU SIÓ Antecedents.- 1. Justificació de la proposta El Riu Sió travessa de est a oest quasi tota la plana de ponent. Com tots els cursos d’aigua, presenta un seguit d’assentaments històrics de diverses èpoques que ens recorden permanentment el nostre passat. Castells, torres de guaita, nuclis fortificats, esglésies, ponts de la més alta tecnologia pròpia del segle XIX, arquitectura rural de pedra seca, paisatges de pinedes, d’arbrat d’oliveres i d’ametllers, cultius extensius de secà i de regadiu, fruiters, etc. Un passeig seguint el curs del Riu Sió suposa la descoberta d’una de les planes de Ponent amb més atractius naturals, paisatgístics i patrimonials. El riu Sió és de fet un corredor biològic que enllaça les serres que el veuen néixer amb el riu Segre. Actualment, ja presenta alguns trams amb un valor natural immens que cal preservar. Un dels objectius és la millora de la qualitat del riu, tant de la seva aigua com de la seva vegetació i fauna. Una actuació ambiental imprescindible si es vol dotar de valor el propi nom del projecte: Ruta verda de la Vall del Riu Sió. A lo llarg del riu Sió permet gaudir d’unes vistes extraordinàries, alhora que observar alguns punts de gran interès geològic. Algunes espècies d’aus estepàries úniques a Catalunya que trobem en les zones protegides de Xarxa Natura així com un ampli ventall de tipus de vegetació: garriga, brolla de romaní i maleïda, llistonar, interessants poblaments d’espartar, la brolla de trincola i ruac, les timonedes gipsícoles, orquídies, ... Hem de ser conscients de que si volem establir mecanismes de conservació d’aquest paisatge i patrimoni natural, també serem capaços de mantenir una cultura i un estil, i un determinat sistema de vida que creiem que val la pena de mantenir. Per tant no podem deslligar paisatge de cultura i tradició, i més quan es tracta d’espais com aquests mollejats per l’home. Per altra banda el fet de conservar, valorar i divulgar tot aquest patrimoni natural, històric i cultural, fa que per una banda la gent del mateix territori s’hi senti més a gust, li doni més valor i en tingui més cura, i per altra que es converteixi en un element de creixement econòmic sostenible del territori, doncs aquest patrimoni està considerat com un dels principals valors turístics per a les zones rurals. Es tractaria d’un turisme familiar, cultural, ornitològic, fotogràfic, gastronòmic, cicloturisme, prioritzant l’ecoturisme. Un espai privilegiat per estudiar la transformació del paisatge i visitar el patrimoni que ens deixa’t la construcció del Canal d’Urgell i recentment el Canal Segarra-Garrigues que rau en tot el seu conjunt, que fa a tot lo llarg de la Ribera del Sió hom pot observar el paisatge de reg i el se secà. Un xoc impactant i ple de contrastos. Aquesta tasca serà més efectiva i tindrà més sentit si es fa des d’una acció de cooperació, de tots els agents del territori, bàsicament els Ajuntaments amb el suport del consells Comarcal a nivell turístic, la Diputació de Lleida a nivell tècnic, i econòmic i sobretot el Govern de Plaça de l’Església, 6 25214 ESTARÀS (Lleida) Tel / Fax 973 556 340 Ajuntament d’Estaràs Catalunya que aposta per aquest tipus de referència turística de qualitat, proximitat i sensibilitat rural. Saber posar-ho en relleu i fer-ne promoció d’una forma efectiva i, aquesta, només serà possible amb actuacions conjuntes. Cal respondre a necessitats i propostes que superen divisions municipals, i la sinergia entre els pobles que comparteixen la Ribera del riu Sió la i les experiències que tots hi puguin aportar segurament farà que reverteixi en molts aspectes, com el seu desenvolupament i la seva activitat econòmica, fixació de la població en el territori, qualitat de vida, ... 2. Àmbit geogràfic Es proposa iniciar la Ruta, per l’est a la capçalera del riu Sió a Sant Guim de Freixenet, concretament a la seua estació de ferrocarril, per poder facilitar a traves d’aquest mitjà l’arribada sortida dels habitants de la Catalunya Central, especialment de l’Àrea metropolita de Barcelona. La ruta seguiria el curs del riu Sió a traves dels diferents municipis, fins l’oest a Balaguer, on finalitzaria la Ruta a la desembocadura de les aigües del Sió en el Riu Segre. Des de Balaguer, mitjançant la línia de ferrocarril, ho pot connectar la Ruta amb la ciutat de Lleida, i amb els Pallars, mitjançant el Trenc dels Llacs. 3. Qui el formaria? Tots els municipis inclosos dintre de la Ribera del riu Sió . Sant Guim de Freixenet Estaràs Les Oluges Cervera Plaça de l’Església, 6 25214 ESTARÀS (Lleida) Tel / Fax 973 556 340 Ajuntament d’Estaràs Tarroja Torrefeta i Florejacs Els Plans de Sió Ossó de Sió Puigverd Agramunt Preixens Montgai Cubells La Sentiu Balaguer 4. Capacitat El Protocol de funcionament ha de tenir caràcter voluntari i respectar la independència dels municipis que en formarien part en les seves activitats i projectes de caràcter local. La forma legal podria estar formada per una associació amb una administració de caràcter superior que li donés totes les cobertures legals, o en cas que fos possible i així es decidís, per una entitat futura de naturalesa administrativa i personalitat jurídica pròpia. En aquests cas, podria realitzar actes d’administració i activitats d’interès comú, així com les actuacions necessàries per assolir, d’acord amb la legislació aplicable, i els acords que es cregui oportú establir en els estatuts de forma autònoma. 5. Objectius Els objectius generals del Protocol serien: El desenvolupament econòmic i social del territori. La preservació, estudi i divulgació dels valors a lo llarg del riu Sió. Posar en valor i promocionar aquest espai d’una manera conjunta com a valor afegit Amb aquesta finalitat, els objectius específics serien: Gestionar i obtenir recursos i ajuts per portar a terme aquest ruta verda del riu Sió. Actuar com a òrgan de representació i defensa dels interessos comuns dels ens que integren el Protocol en relació a la Ruta verda del riu Sió. Desenvolupar les activitats necessàries per tal de ficar en valor el model agrícola i ramader que es desenvolupa en aquest espai geogràfic, de manera que sigui econòmicament viable i ambientalment sostenible, permetent la continuïtat de l’activitat al camp i el manteniment del patrimoni natural. Coordinar polítiques actives per consolidar la població en els municipis, tant dirigides a gent gran, com a gent jove dels municipis. Vetllar per la conservació i la millora dels valors naturals, paisatgístics, històrics i culturals. Inventariar i catalogar els principals elements i indrets d’interès natural, paisatgístic històric i cultural de l’àmbit. Fomentar el coneixement dins el mateix territori. Fomentar la recuperació i manteniment d’activitats tradicionals enfocades al turisme, la gastronomia i al comerç a petita escala. Posar en comú i intercanviar experiències de gestió i ordenació de l’ús públic amb altres rutes turístiques. Plaça de l’Església, 6 25214 ESTARÀS (Lleida) Tel / Fax 973 556 340 Ajuntament d’Estaràs Coordinar i executar iniciatives de promoció conjunta per al foment del turisme de natura, cicloturisme, gastronomia i de paisatge. Fomentar la participació activa d’ens locals, associacions i agents econòmics en el manteniment i promoció de la Ruta verda del riu Sió. Atenent tot l’exposat, l’alcalde proposa al ple l’adopció del següent acord: ACORD Primer.
Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • CCS Tríptic Rutessegarra
    Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • Linyola Supera Els 160 Casos I Ja Hi Ha Quinze Hospitalitzats
    r- I ~ ~ SEGRE 6 I ES NOTICIA Dimarts, 22 de desembre del 2020 ---------------------------C-O_R_O_N_A-VI-R-US-~-C-0-M_A_R_Q_U_E_S__________________________ _ ......................................... - ....... Linyola supera els 160 casos i ja hi ha quinze hospitalitzats Quatre d'ells són a l'U CI i 400 veïns estan confinats li El consistori demana a bars i restaurants tancar fins demà dimecres J.G.M. lectiu que dona prioritat a les infantils i instaHacions esporti­ I LINYOLA I Continua el degoteig persones que són contactes es­ ves. Tampoc no hi haurà oficis de nous contagis a Linyola, on el trets de positius i persones amb religiosos excepte els funerals. brot de Covid ha provocat fins símptomes. En els sepelis es permetrà l'en­ ara 160 casos positius, segons va Durant la jornada d'ahir, trada fins a quaranta persones informar ahir el consistori. Són l'ajuntament va publicar a les de l'àmbit familiar a l'església. Una ambulància la setmana passada a la residència de Tremp. deu més que en cap de setmana seues xarxes un comunicat en el El brot en aquest municipi del i hi ha 15 persones que estan qual demana als bars, cafeteries Pla també afecta les activitats hospitalitzades actualment, de i restaurants locals que continu­ del programa nadalenc. les quals 4 són a l'UCI. Més de ïn tancats fins demà dimecres. Així, s'anuHa la cantada de Fiscalia rep l'informe de la 400 persones es troben confi­ També aconsella oferir el servei nadales prevista per al dia 25 nades a les seues cases. de menjar per endur a porta tan­ així com la projecció d'un au­ Respecte al cribratge que es cada i a partir de dijous obrir de diovisual de grans dimensions residència de Tremp 12 dies va dur a terme la passada set­ nou seguint els protocols de la davant de la façana de l'església mana al col·legi de Primària El Generalitat.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Deliverable X
    WP7: ECONOMY Assessing and predicting effects on water quantity and quality in Iberian rivers caused by global change (2009-2014). Consolider-Ingenio 2010 CSD2009-00065 DELIVERABLE 7.1 Document 1. Report ANALYSIS OF THE PRESENT CONTRIBUTION OF WATER RELATED ECOSYSTEM SERVICES TO THE HUMAN WELL-BEING AT THE WATER BODY SCALE TECHNICAL DETAILS Description: Report corresponding to the deliverable 7.1 of the Work Package 7: ECONOMY (Consolider-Ingenio 2010 CSD2009-00065) Elaboration: Francesc La Roca, Graciela Ferrer, Miquel Gual, Sherman Farhad (led by the University of Valencia) Contact: Francesc La Roca ([email protected]) Delivery date: July 18th, 2011 / Revised version: December, 2011 Department for Applied Economics, University of Valencia. Campus dels Tarongers, Av. dels Tarongers s/n, 46022 València. Tel. 34 963828418- Fax. 34 963828415 1 WP7: ECONOMY Assessing and predicting effects on water quantity and quality in Iberian rivers caused by global change (2009-2014). Consolider-Ingenio 2010 CSD2009-00065 Department for Applied Economics, University of Valencia. Campus dels Tarongers, Av. dels Tarongers s/n, 46022 València. Tel. 34 963828418- Fax. 34 963828415 2 WP7: ECONOMY Assessing and predicting effects on water quantity and quality in Iberian rivers caused by global change (2009-2014). Consolider-Ingenio 2010 CSD2009-00065 INDEX Figure captions ……………………………………………………………………………… 11 Table captions ………………………………………………………………………………. 15 EXECUTIVE SUMMARY …………………………………………………………………... 17 1 INTRODUCTION ................................................................................................
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]