Febrer 2017 Ordinaria

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Febrer 2017 Ordinaria ACTA DE LA SESSIO ORDINARIA DE L’AJUNTAMENT DE LLARDECANS Data.- 28 de febrer de 2017 Horari.- de 21,30 hores a 222,45 hores Al saló d’actes de la Casa Consistorial es reuneixen, sota la presidència de l’Alcaldessa Sra. Carme Pinyol Oró, els següents Regidors Senyors/es: Albert Florensa Masip, Daniel Pardell Mateu, Esther Arqué Mateu i Josep Andreu Vidal Sebastià. Dispensen la seva assistència els Srs. Regidors Lluís Mateu Mateu i Anna Florensa Farré Hi assisteix la Secretària Interventora Sra. Ma Dolors Cebrià Esquerda. Oberta la sessió, declarada pública i un cop comprovada l’existència del quòrum que cal perquè pugui ésser iniciada, es procedeix a conèixer els següents assumptes inclosos a l’ordre del dia. Aprovació si s’escau de l’acta de la sessió anterior.- Atès que amb la convocatòria de la sessió ha estat distribuïda còpia de l’acta, d’acord amb el que disposa l’article 110.3 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, es dóna per llegida l’acta de la darrera sessió que es va dur a terme el dia 19 de desembre. No es proposa cap rectificació ni esmena i l’acta de la sessió s’aprova per unanimitat. Informe de l'Alcaldia: La Sra. Alcaldessa informa dels temes més importants des del darrer Ple: • Del mal estat que es troba l’Arc d’Adà mes concretament l’església de Sant Marc, dient que el proper dilluns vindran els responsables de cultura i patrimoni per fer una valoració i mirar com arreglar-ho. • Dona compte de la proposta de Resolució que ha fet per que es facin les obres pertinents o l’enderroc a la Casa del Carrer Verge de Loreto, 9 de Llardecans. • Que la Presidenta del Consell Comarcal la va trucar informant que de moment i sembla que definitivament l’assumpte de l’abocador de Seròs ha quedat arxivat. Decrets de l’alcaldia.- Els Senyors Regidors per unanimitat acorden Ratificar els següents Decrets: • Aprovar de Padrons (any 2017) i Pla de dates i terminis de cobrança • Sol·licitar a la Diputació de Lleida una subvenció per l’arranjament de camins dins del Pla de Manteniment de camins de titularitat municipal any 2016 • Liquidació del Pressupost 2016. Aprovació de factures.- Per unanimitat dels cinc Regidors assistents a la sessió dels set que composen la Corporació s’acorda: 1.- Ratificar els Decrets de l’Alcaldia 37/2016, 39/2016 i 4/2017 d’aprovació de factures plecs: 19/16, 20/16 i 1/17 2.- Aprovar la relació de factures plec 2/17 Llicencies d’obra.- Per unanimitat dels cinc Regidors assistents a la sessió dels set que composen la Corporació s’acorda: 1.- Ratificar el Decret 3/2017 de llicencies d’obra plec 1/2017 2.- Vist el dictamen emès per la Comissió d’obres en data 28/02/17, i d’acord amb els informes emesos per l’arquitecte municipal s’ha decidit concedir les següents llicències d’obra: Ganados G. SA Modificació camí entre les parcel·les 166/ 177 del polígon 2 Josep P. M. Polígon 3 parcel·la 193 Josep M. C. Polígon 1 parcel·la 47 I donar-se per assabentats dels informes de la Secretària envers els expedients 9/2012 de Joan C. V. O i de Ganados G. SA polígon 2 parcel·la 166. Constitució d’una agrupació de secretaries de jutjats de pau Atès que la secretaria del Jutjat de Pau de Llardecans, donada l’estructura social del municipi i els actuals temps de crisi, pateix una sobrecàrrega de feina molt important, cosa que obliga a reduir la dedicació del seu personal a altres tasques de l’Ajuntament. Atès que es considera que aquesta situació pot ser anàloga en altres municipis del sud del Segrià. Atès que el fet de mancomunar serveis por comportar una reducció de costos i una millor i més eficaç prestació d’aquells. Atès que el Decret 75/1997, de 18 de març, pel qual es regula el procediment de creació i modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau, estableix que per a la creació de les agrupacions de secretaries de jutjat de pau, s’han de complir els següents requisits: a) Els jutjats de pau han de pertànyer al mateix partit judicial. b) El total de la població de dret dels municipis ha de superar els 7.000 habitants. c) Els municipis han de formar part de la mateixa comarca i han de tenir vies de comunicació adequades entre ells que permetin atendre amb eficàcia tots els jutjats de pau agrupats. Atès que el mateix Decret estableix també que cal redactar una memòria que ha de contenir el següent: · • La determinació dels jutjats de pau integrants de l’agrupació. • La determinació de la seu de l’agrupació. • L’acreditació del compliment dels requisits esmentats • La càrrega de treball previsible que tindrà la secretaria de l’agrupació. • Les necessitats de personal, organització interna i programació dels dies i horari de treball en els diferents jutjats de l’agrupació, així com la previsió dels desplaçaments mensuals. Atès que també cal adoptar un acord de Ple de cadascun dels ajuntaments afectats sobre la constitució de l’agrupació de secretaries de jutjat de pau i sobre l’aprovació total o parcial del contingut de la memòria. Atès que s’ha elaborat una memòria, amb el contingut següent: “MEMÒRIA - ANTECEDENTS Els municipis del sud del Segrià, per la seva proximitat i població conjunta superior als 7.000 habitants, poden mancomunar la secretaria dels respectius jutjats de pau, amb l’objectiu de reduir costos i assolir una millor i més eficaç prestació del servei. Les entitats locals que s’hi adhereixin consideren que aquesta agrupació de les secretaries dels jutjats de pau, a banda de rendibilitzar costos, milloraria en molt la prestació del servei que ara es dóna a la ciutadania dels diferents municipis, donat que la Secretaria seria atesa per funcionaris de l’Administració de Justícia –sense cost per als ajuntaments dels municipis que participin en l’agrupació–, els quals òbviament estan específicament formats en aquesta matèria Atès que es considera que aquesta major qualificació és imprescindible donat l’augment de responsabilitats i complexitat en les matèries que es tracten en els jutjats de pau. - RÈGIM JURÍDIC L’article 50.4 de la Llei de l’Estat 38/1988, de demarcació i de planta judicial, atribueix competència als ajuntaments per promoure les agrupacions i a la Generalitat per efectuar-les. L’article 99.2 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial, estableix la possibilitat que existeixi una oficina judicial única per a diversos jutjats. El Decret 75/1997 regula el procediment de creació i modificació de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau - IDENTIFICACIÓ DE LES SECRETARIES Les secretaries de jutjat de pau que es considera que podrien estar interessades en participar d’aquesta agrupació són les següents: Municipi Poblacio Aitona 2. 523 Seròs 1. 912 La Granja d’Escarp 977 Maials 950 Massalcoreig 571 Llardecans 476 Sarroca de Lleida 374 Almatret 327 TOTAL 8.110 Cal remarcar que la suma total d’habitants de les poblacions assenyalades del Segrià Sud supera el mínim de 7.000 habitants que fixa l’actual normativa. - MUNICIPI ON TINDRIA LA SEU L’AGRUPACIÓ Es proposa que l’agrupació tingui la seu al municipi d’Aitona, per ser el que té més població. Aquest fet, no obstant això, té escassa transcendència, atès que el funcionari que arribi a ocupar el lloc es desplaçarà als altres municipis per atendre els diferents jutjats de pau. - COMPLIMENT DE REQUISITS Cal posar de manifest que els diferents jutjats de pau pertanyen al mateix partit judicial, el de Lleida, i la mateixa comarca, el Segrià. Com ja s’ha dit, la suma total d’habitants dels dos municipis supera els 7.000 que estableix la normativa actual. Tots els municipis són confrontants i disposen de bones comunicacions (LP- 7041 i N-230, unides per la C-45), cosa que evidencia que es podria atendre a tots els jutjats de pau amb eficàcia i eficiència. - MATERIAL I CÀRREGA DE TREBALL Actualment els jutjats de pau disposen d’un espai propi dins dels ajuntaments, amb personal idoni nomenat per aquests i aprovat pel Departament de Justícia, i amb maquinari informàtic específic, atès que atenen també el Registre Civil. Cal recordar que amb l’agrupació de secretaries del Jutjat de Pau, el Registre Civil de cada municipi no es veuria agrupat. La càrrega de treball l’any 2015, específica del Jutjat de Pau De Llardecans, ha estat la següent: Àmbit civil Exhorts 22 Judicis verbals 0 Actes de conciliació 1 Altres actuacions 0 Àmbit penal Exhorts 6 Judicis de faltes 0 Diligències Prèvies 0 Altres actuacions 0 PROGRAMACIÓ INTERNA Com ja s’ha esmentat, cada jutjat de pau disposa del seu local dintre de les dependències municipals, amb el seu personal i aquells mitjans materials pel correcte funcionament dels respectius jutjats. La programació d’atenció al públic dels jutjats de pau dependrà, en general, de la població del municipi. Això comportaria el següent nombre d’hores de dedicació. Municipi Població Dedicació Hores Minuts TOTAL setm Aitona 2.523 31,11% 11 H. 40 Seròs 1.912 23,58% 8 H. 50 HORES La Granja 977 12,05% 4 H 31 SETMAN d’Escarp Maials 950 11,71% 4 H 23 ENTRE Massalcoreig 571 7,04% 2 H 38 ELS Llardecans 476 5,87% 2 H 12 VUIT Sarroca de 374 4,61% 1 H 44 MUNICIPIS Lleida Almatret 327 4,03% 1 H 31 TOTAL 8.110 100,00% 33 H 269 M 37,5 H La dedicació proposada per Llardecans seria: els dimarts de 9,44 a 11:56 Els desplaçaments es computarien, quant a dedicació horària, per meitats entre el municipi d’origen i el de destí.
Recommended publications
  • 2021-02-16 Quadriptic Express E3
    6 20 5 11 3 10 2 9 1 8 7 Estació d'autobusos Estació (Av. de Madrid-Cos Gayó) Madrid-Cos de (Av. La Generalitat de Catalunya millora el servei d’autobús a la Av. de Madrid, 54 Madrid, de Av. línia La Granja d’Escarp -Alcarràs – Lleida, que forma part (Instituts/Camí de Rufea 2) Rufea de (Instituts/Camí de la xarxa , amb la implantació d’una nova Tarifes vigents 2021 Alcarràs Ctra. N-II, PK 460,6 460,6 PK N-II, Ctra. parada a Alcarràs, a l’avinguda de Valmanya, 80 i ajusta Preu de les targetes integrades (€) Lleida els horaris per tal d’adaptar-los a les necessitats dels Ctra. N-II, PK 458 (Camí de Butsènit/Torre Llavaneres) Butsènit/Torre de (Camí 458 PK N-II, Ctra. 3 (Instituts/Camí de Rufea) de (Instituts/Camí Ctra. N-II, PK 460,5 460,5 PK N-II, Ctra. Cost targeta anònima: 2,30 € Lleida usuaris. Pla de Gensana de Pla 1 zona 2 zones Millora de l’oferta actual: 15 expedicions de dilluns a Cost targeta personalitzada: 3,40 € Horaris actualitzats Ctra. N-II, PK 454 (Polígon) 454 PK N-II, Ctra. Ctra. N-II, PK 458,5 458,5 PK N-II, Ctra. divendres feiners per sentit entre Alcarràs i Lleida i 2 Av. de Valmanya, 80 Valmanya, de Av. a 2 de novembre de 2020 Av. de Valmanya, 8 Valmanya, de Av. expedicions per sentit els dissabtes no festius. T-10 10,00 € 15,55 € Av. de la Devesa / Pg. de Vallverdú de Pg.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • VILA T|) Compostos Amb Mots O Desinències D'origen PRON.: Biléla a Massalcoreig, Faió, Corbins, Saidí Problemàtic. (Xvi, 87
    VILA T|) Compostos amb mots o desinències d'origen PRON.: biléla a Massalcoreig, Faió, Corbins, Saidí problemàtic. (xvi, 87, xvii, 97,131)- Malnom ètnic: caparresa Saidí, 0) Vilar i els seus compostos i derivats. (/. c. i E. T. C. n, 13); en aragonés: Velilla i alguns, mesclant amb el nom cat., diuen biléla etc. 5 MENC. ANT. 1103: «Senior Fortunio Dat., in Calasanz et in Villella» (Cart, de Fanlo, 94.28). a) VILA II. En el Priorat, dos pobles bessons: La Vilella Selecció de NLL no compostos que contenen aquest Alta i L. V. Baixa uns 12 k- al NO. de Falset. mot o els seus derivats. io PRON. lez biléks a Vinebre i Riba-roja (Casac. 1920). En particular la vilelálta a Falset, Vinebre i Vilella (Casac. 1920); la vilép bátsd, en els mateixos llocs VILA (Casac.) amb gentilici vilellencs (ib.). «La carrerada de la viléla»: la que condueix a a V. Baixa, oït al Poblé de la Valí d'Aran, avui agre, al mun. d'Arrôs, 15 Lloar (xiii, 41.14). perô tant o més prôxim a Mont, Betlan, Aubert i MENCIÓ ANT., aplicable a qualsevol de les dues: Montcorbau: com que aquests tres es deuen a NPP 1182: Vilella, cit. junt amb Tivissa (MiretS., Tempi., germànics, denominacions per tant relativament mo- p. 209; BABL il, 416). dernes, imaginem que un temps en què només hi havia Vila i Mont, aquests foren anomenats per con- 20 III. Lloc desaparegut a Confient, agre, a Rigardà. trast: 'la vila' i 'la muntanya': car Monté s força més MENC. ANT. 982: «Villella in valle Confluente» alt que Vila, i molt més que Arrôs, Aubert i Betlan.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Internet I Ofimàtica
    Benvinguts als QUÈ US OFERIM? Gener Febrer Bibliobusos de Lleida Internet i DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE Els bibliobusos de Lleida són un servei de Contes infantils, ofimàtica 1 1 2 3 4 5 biblioteca pública mòbil gratuït. llibres d’història, Informació i MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE Disposen d’un fons constantment renovat de 2 3 4 5 6 7 8 LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE biografies, novel·les, LLEIDA (T) LLEIDA llibres, revistes i material audiovisual (Cd´s i assessorament còmics, guies de 9 10 11 12 13 14 15 6 7 8 9 10 11 12 DVD’s). bibliogràfic MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) EL PLA DE LA ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) BELLAGUARDA (T) FONT (M) MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L’ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE Els dos bibliobusos atenen amb freqüència viatges… ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE quinzenal o mensual a 38 pobles petits de Visites formatives a LLEIDA Revistes de cuina, de 16 17 18 19 20 21 22 les comarques de les Garrigues i el Segrià escoles o entitats 13 14 15 16 17 18 19 SUDANELL (M) VILANOVA DE MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE labors, d’actualitat, SUDANELL (M) VILANOVA DE MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE (Bibliobús Garrigues Segrià); el Pallars Sobirà, VILANOVA DE LA SEGRIÀ (M) LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE VILANOVA DE LA SEGRIÀ (M) LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE PRÉSTEC DE LLIBRES ELECTRÒNICS BARCA (T) LLEIDA (T) LLEIDA el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça (Bibliobús d’història, de viatges… BARCA (T) LLEIDA (T) LLEIDA Pere Quart).
    [Show full text]
  • Fullet Busnit Ok.Fh11
    C M Y CM MY CY CMY K Corbins - Lleida - Almacelles NL3 Lleida - La Granja d’Escarp NL1 Corbins – 00:10 02:15 04:20 Lleida - Sanitat 22:45 00:45 02:45 04:45 Vilanova de la Barca – 00:18 02:23 04:28 Lleida - Cardenal Cisneros 22:47 00:47 02:47 04:47 Alcoletge – 00:25 02:30 04:35 Disco Wonder 22:50 00:50 02:50 04:50 Lleida - Blocs La Caixa 2 22:45 00:35 02:40 04:45 Alcarràs 22:56 00:56 02:56 04:56 Lleida - Camps Elisis 2 22:46 00:36 02:41 04:46 Torres de Segre 23:03 01:03 03:03 05:03 Lleida - Est. Autobusos 1 22:48 00:38 02:43 04:48 Soses 23:10 01:10 03:10 05:10 Lleida - Sanitat 22:50 00:40 02:45 04:50 Aitona 23:22 01:22 03:22 05:22 Lleida - Germanies 1 22:52 00:42 02:47 04:52 Seròs 23:25 01:25 03:25 05:25 Lleida - Agrònoms 1 22:53 00:43 02:48 04:53 Massalcoreig 23:35 01:35 03:35 05:35 Alpicat 23:00 01:00 03:00 05:00 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 Massalcoreig 23:53 01:53 03:53 05:53 Alpicat 23:30 01:30 03:30 05:30 Seròs 00:02 02:02 04:02 06:02 Lleida - Baladre 23:37 01:37 03:37 05:37 Aitona 00:08 02:08 04:08 06:08 Lleida - Germanies 2 23:38 01:38 03:38 05:38 Soses 00:15 02:15 04:15 06:15 Lleida - Ricard Vinyes 2 23:40 01:40 03:40 05:40 Torres de Segre 00:22 02:22 04:22 06:22 Lleida - Est.
    [Show full text]
  • Segrià Corals Homenatge Al Món Coral 2019
    Segrià Corals homenatge al món coral 2019 www.segria.cat Segueix-nos a Facebook i a Twitter: Ho organitza: Hi col·laboren: DL: L-211-2019 XV cicle Segrià Corals ...Regadius, hortes i terres de secà pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla Segrià Corals 2019 fa homenatge al món coral en el i la boira cobrint la vall seu paper aglutinador i portador de valors humanitzats, històries contades a la vora de la llar impulsor de la cultura i la llengua catalanes i capdavanter en quan la nit és llarga i les hores cal matar la cohesió social. esperant l’endemà... Almenar. Diumenge 14 d’abril Alguaire. Diumenge 15 de setembre Església parroquial de Santa Maria. 18 h Ermita de la Mare de Déu del Merli.18 h Petit Cor Cantator, de Torrefarrera Coral Veus del Roser, d’Almacelles Coral El Roser, de Massalcoreig Coral Ginestell, d’Alguaire Coral Montserratina, de Raimat Coral Bell Camp, d’Alguaire Sudanell. Diumenge 5 de maig Alpicat. Diumenge 22 de setembre Església parroquial de Sant Pere. 18 h Sala Unió.18 h Coral Sant Bartomeu, d’Alpicat Coral Flor d’Espígol, de Rosselló Coral Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida Coral Clavellina, de Torrefarrera Coral Vila Vella, de Sudanell Coral La Palometa, de Puigverd de Lleida Maials. Diumenge 12 de maig Soses. Diumenge 29 de setembre Església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció. 18 h Església parroquial de Sant Llorenç. 18 h Coral Vila Vella, de Sudanell Coral Montserratina, de Raimat Coral Bell Camp, d’Alguaire Coral La Primavera Artesenca, d’Artesa de Lleida Coral Campanes al Vol, dels Alamús Coral Clamor, de Soses Massalcoreig.
    [Show full text]
  • PROPOSTA COMISSIÓ EXECUTIVA Federació De Les Comarques De Lleida
    PROPOSTA COMISSIÓ EXECUTIVA Federació de les Comarques de Lleida Direcció President honorífic Antoni Siurana Lleida Primer Secretari Àngel Ros * Lleida · Adjunt per Plana Enric Colom * Torre-serona · Adjunt per Pirineu i l'Aran Víctor Orrit * Tremp Organització i finances Organització i Finances Antoni Llevot * Lleida Adjunt a Organització i Finances Josep Baldillou * Balaguer Política Municipal, Territorial i Comarcal i Acció Electoral Política Municipal Joan Valldaura * Cervera Adjunt a Política Municipal Josep Maria Batlle Puigverd Alejandro Mir Torrefarrera Xavier Ramell Verdú Coordinadora Implantació Territorial i Comarcal Jordina Freixanet * Lleida · Alt Urgell Òscar Ordeig La Seu d'Urgell · Alta Ribagorça Carmen Rivera Pont de Suert · Garrigues Imma Purroy Les Borges Blanques · Noguera Albert Sáinz Balaguer · Pallars Jussà Teresa Montanuy Tremp · Pallars Sobirà · Pla Urgell Teresa Ginestà Mollerussa · Segarra Rosa Castellà Pobles de la Segarra · Segrià Klever Esteve Alfarràs · Urgell Ruben Añé Agramunt · Vall d'Aran Maria Vergés Vielha Cohesió Territorial Òscar Ordeig * La Seu d'Urgell Suport a les agrupacions Joan Gómez * Lleida Acció Electoral Carles Morata * Lleida Comunicació i xarxes socials Amador Marqués * Bossost Programes Paquita Sanvicen Lleida Formació Abelardo Fajardo Lleida Política Social Coordinador Felip Infiesta Bellcaire d'Urgell Josep Pueyo Lleida Alexandra Quadrat Alcoletge Rosa Ball Lleida Finalí Puñet Alguaire Política Cultural i educació Coordinador Política Cultural i Educació Sílvia Romero Tremp Nuria Regí
    [Show full text]
  • El Parlar De La Granadella a Estudi
    EL PARLAR DE LA GRANADELLA A ESTUDI Olga Cubells Bartolomé i Jaume Gibert Camí INTRODUCCIÓ Ara que ens trobem en un dels moments òptims per reivindicar la preservació del patrimoni cul- tural, etnològic i històric de casa nostra, també és el punt just per demanar la preservació del patri- moni lingüístic de qualsevol cultura. En el cas de la llengua catalana, els estudis lingüístics que es realitzen sobre els diferents parlars ajuden a configurar la personalitat d'aquest poble i en reflectei- xen la varietat del seu idioma. Tal com afirma Veny en el pròleg de Llengua i entorn natural (2001: 11), de la mateixa manera com es protegeixen les espècies amenaçades d'extinció, també cal preservar aquells parlars del domini, o aquelles formes lingüístiques, que pateixen el mateix perill. L'article que ara llegiu té, d'alguna manera, aquesta pretensió. Amb la incursió real en el territori objecte d'estudi -això és, el municipi de la Granadella, situat a l'extrem sud-occidental de la comarca de les Garrigues- s'ha volgut assolir un objectiu doble: d'una banda, esbossar una petita descripció lingüística molt general del seu parlar i, de l'altra, posar el punt de mira especialment en el nivell lèxic i, més concretament, d'ocupar-se de l'anàlisi del camp semàntic del tros i els cultius. La manera com hem analitzat aquest camp, això és, donant la transcripció fonètica de cada terme que hem recollit, ens ha dut, necessàriament, a fer la descripció prèvia -ni que sigui breu- d'aquest parlar. És evident que la nostra anàlisi resultarà del tot incompleta i fragmentària, atès que hem inter- rogat un sol camp semàntic, però cal tindré en compte que la pretensió d'aquesta investigació en cap moment ha volgut ser l'exhaustivitat, sinó que tan sols ha volgut ocupar-se de recollir formes lèxiques d'un camp semàntic concret que només deixant passar uns anys ja no es podran interro- gar perquè hauran desaparegut.
    [Show full text]
  • La Formació Històrica De Les Garrigues: Comarca Natural, Circumscripció Administrativa I Ens Local1
    •t<~ LA FORMACIÓ HISTÒRICA DE LES GARRIGUES: COMARCA NATURAL, CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA I ENS LOCAL1 Vicenç Aguado i Cudolà SUMARI- I - OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL; II.- ELS ANTECEDENTS: EL TE- RRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA; III.- LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL; IV.- LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDI- CIAL DE LES BORGES; V.- LES GARRIGUES COM A ENS LOCAL: MANCA DE COMPETÈNCIES I VERTEBRACIÓ DE LA COMARCA; VI.- L'ASSOCIACIONISME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA VIL- ALTERNATIVES POSSI- BLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VIII.- CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols; 2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues; IX.- APÈNDIXS: 1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917); 2.- Enquesta cursa- da a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931) OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL Convencionalment i en una primera aproximació, la Comarca de Les Garrigues sembla una realitat històrica, geogràfica, política i administrativa ben definida. No obstant això, des d'una aproximació més detinguda, cal dir que no sempre ha estat així. Tal i com es veurà al llarg d'aquest estudi, algunes de les poblacions que avui formen part de la seva estructura política i administrati- va, van manifestar en el passat que pertanyien a d'altres comarques naturals com són El Pla d'Urgell i La Baixa Segarra.
    [Show full text]
  • El Segrià 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL SEGRIÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL CAMÍ NATURAL D'UTXESA Torres de Segre NATURA/ESPAI NATURAL BASSES DE SUCS I ALCARRAS Alcarràs, Lleida NATURA/ESPAI NATURAL ERMS D'AITONA Aitona, Llardecans, Seròs NATURA/ESPAI NATURAL MAS DE MELONS-ALFÉS Albatàrrec, Alfés, Artesa de Lleida, Aspa, Lleida NATURA/ESPAI NATURAL MONTLLOBER Massalcoreig, Seròs NATURA/ESPAI NATURAL SERÓS, TOSSALS DE MONTMENEU Aitona, La Granja d'Escarp, Seròs NATURA/ESPAI NATURAL TOSSALS D'ALMATRET Almatret NATURA/ESPAI NATURAL UTXESA Aitona, Alcanó, Alfés, Sarroca de Lleida, Sunye NATURA/ESPAI NATURAL AIGUABARREIG SEGRE-CINCA Aitona, La Granja d'Escarp, Massalcoreig, Serò NATURA/ESPAI NATURAL PARC DE LA MITJANA Lleida NATURA/ESPAI NATURAL Espai natural Sot del Fuster Vilanova de la Barca NATURA/ESPAI NATURAL PLANS DE LA UNILLA Almenar , Alguaire NATURA /AIGUA RIU SEGRE Lleida NATURA / AIGUA AIGUABARREIG SEGRE-NOGUERA RIBAGORÇANA Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella, Vilanov NATURA / AIGUA EMBASSAMENT DE GIMENELLS Gimenells i Pla de la Font NATURA/AIGUA Parc del riu Corbins NATURA/AIGUA El riu Set i la peixera Aspa NATURA/AIGUA Sot del monarca (xopera) La Portella NATURA/AIGUA Pantà de Serrallarga Torrefarrera NATURA/AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Alfarràs NATURA/AIGUA Aiguamolls de Rufea Albatàrrec i Lleida NATURA/AIGUA Basses d'Alcarràs Alcarràs NATURA/AIGUA Bassot de Torreribera Lleida NATURA/AIGUA La Bassa Roja Alfès NATURA/AIGUA
    [Show full text]