DOCSLIB.ORG

Memòria Any Maria Aurèlia Capmany

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Memòria Any Maria Aurèlia Capmany Memòria de l’Any Maria Aurèlia Capmany 2018 ÍNDEX 1. Centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, efemèride de l’any 2018 a. Introducció b. Valoració 2. Actes destacats de l’Any Maria Aurèlia Capmany a. Roda de premsa any b. Acte d’homenatge a Maria Aurèlia Capmany al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona c. Actes acadèmics d. Acte de cloenda de l’Any Maria Aurèlia Capmany 3. Actuacions de difusió de l’Any Maria Aurèlia Capmany a. Exposicions b. Conferències i clubs de lectura c. Jornades i taules rodones d. Rutes literàries e. Lectures entorn de la diada de sant jordi f. Actes dins la Setmana del llibre en català g. Projeccions h. Actes diversos espectacles publicacions: reedicions i edicions llistat d’actes ordenats cronològicament i. Espectacles j. Publicacions: reedicions i edicions 4. Pressupost 5. Comunicació a. Imatge institucional b. Pàgina web c. Perfil a twitter d. Recull de premsa 6. Organització de l’any CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MARIA AURÈLIA CAPMANY, EFEMÈRIDE DE L’ANY 2018 L’any 2018 va tenir lloc el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-2018). Atesa la rellevància de la figura de Maria Aurèlia Capmany i de la seva obra, la comissió de Commemoracions va acordar el 29 d’agost de 2017 proposar al Govern de commemorar aquesta efemèride durant el període natural del 2018. De conformitat amb l’establert a l’article 8 del Decret 270/2016, de 12 de juliol, de la política commemorativa del govern de la Generalitat i de la Comissió de Commemoracions, el 29 d’agost de 2017 el Govern va aprovar l’Acord pel qual s’aproven els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració per la Generalitat de Catalunya l’any 2018, entre els quals es troba l’efemèride esmentada. L’acord designa el Departament de Cultura com a responsable de desenvolupar totes les actuacions necessàries per a la seva realització. El centenari del naixement de l’escriptora va coincidir amb el 150è del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany. Si bé en un inici es va acordar la celebració conjunta dels dos aniversaris -el del pare i el de la filla- es va optar finalment per separar les dues commemoracions, atès que els diferents àmbits d’acció i desplegament de l’obra de l’un i de l’altra no ho feien possible; per bé que s’han celebrat actes conjunts que han permès parlar dels dos personatges, sobretot pel que fa a la cultura popular, on Aureli Capmany va exercir una forta influència en la seva filla Maria Aurèlia. Les entitats organitzadores de l’efemèride han estat, per part del Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, conjuntament amb l’Associació d’Amics i Amigues de M.A. Capmany. Pel que fa a la Institució de les Lletres Catalanes, aquesta institució ha actuat com a paraigua de les diferents iniciatives de l’any, oferint col·laboració i assessorament, a més de l’ofert des del comissariat; no correspon a la ILC assumir les directrius de les commemoracions -ni a nivell estrictament pressupostari, per bé que hi ha una partida disponible per a determinades actuacions; ni de funcionament-, que precisament es volen participatives i generades per l’interès de les diverses entitats i persones que en formen part. Es tracta, precisament, que des dels diferents àmbits del dins i fora del nostre territori es trobi la manera més adequada de difondre i homenatjar el personatge i cada institució i les persones que en formen part siguin les protagonistes absolutes de la manera com dur-ho a terme, per bé que s’ha comptat sempre amb la figura de la comissària, com no podia ser d’altra manera, per acompanyar, facilitar i participar en totes i cadascuna de les activitats que s’han posat en marxa. D’altra banda, l’AAAMAC, ha organitzat també conjuntament amb la ILC, actes de divulgació de la figura de Maria Aurèlia Capmany. Les accions dutes a terme s’han anat consignant a la pàgina Web de l’Any Maria Aurèlia Capmany, cosa que ha permès conèixer el seguit d’actes programats al llarg de l’any, tant dins com fora del territori català. Pel que fa al comissariat, amb data de 18 de juny de 2018, l’Honorable Consellera de Cultura, Senyora Laura Borràs, signà la resolució que nomenava, a proposta de la Institució de les Lletres Catalanes -de la qual en aquell moment la mateixa Laura Borràs n’era encara directora-, Marta Nadal i Brunès, estudiosa de la literatura i en especial de l’obra de Capmany, com a comissària de la commemoració del 100è aniversari del naixement de Maria Aurèlia Capmany. Per bé que aquest nomenament no va ser signat oficialment fins la data esmentada, les tasques pròpies del comissariat van iniciar-se el gener de 2018 i van concloure el dia 21 de gener de 2019, data de la cloenda de l’Any Maria Aurèlia Capmany. Les tasques assignades a comissariar les efemèrides dedicades a personalitats de la nostra cultura són les pròpies que es deriven del disseny i la coordinació de l’any i dels actes previstos al llarg de la commemoració, així com l’assessorament a les entitats, gestió d’activitats de difusió, participació i actuació en les activitats institucionals, jornades, conferències, exposicions, projectes editorials i altres activitats culturals i educatives que, des d’àmbits públics o privats, es van proposar per a la divulgació de la vida i obra d’una de les autores més representatives del panorama literari català de la segona meitat del segle XX. INTRODUCCIÓ Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona,1918-1991), fou escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, Maria Aurèlia Capmany va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, esdevenint pionera del feminisme a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), Regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991). La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, s’inicià amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970), o Lo color més blau (1982). L’any 1960 fundà, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on impartí classes i dirigí representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre d’altres. Dins el gènere de l’assaig, Capmany excel·leix amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries es troben recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), Premi Sant Jordi de novel·la (1968), Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982). L’ambició literària i constant experimentació, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX. L’Any Maria Aurèlia Capmany ha estat un any intens, en què des d’institucions diverses, públiques i privades, s’han desplegat un seguit d’iniciatives que han donat lloc a activitats diverses que han permès difondre, des de perspectives ben diferents, l’obra i la personalitat d’aquesta gran intel·lectual i escriptora que ha estat Maria Aurèlia Capmany. Han estat moltes i diverses les actuacions que s’han dut a terme aquest any de la commemoració i que més endavant detallarem; però dues han estat cabdals i necessàries, sense les quals l’any no s’hauria vist acomplert: d’una banda, l’edició i reedició d’obres de Capmany, a més de l’edició d’estudis sobre la seva figura. El millor homenatge que es pot fer a l’escriptora és llegir- la i, en aquest sentit, és indispensable la presència de les seves obres a les llibreries, que aquest any s’ha iniciat i que ara estem obligats a continuar. L’altra actuació important d’aquest commemoració ha estat, sens dubte, el Simposi “Maria Aurèlia Capmany: escriptura i pensament”, dut a terme per iniciativa de la Càtedra Ferrater- Mora de Pensament contemporani de la Universitat de Girona i el Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, de la Universitat de Barcelona. El Simposi, amb ponències brillants, ha permès situar Maria Aurèlia Capmany al lloc que li pertoca, la qual cosa esperem que afavoreixi la seva presència dins el món universitari. La baula de futur que suposen les noves generacions que l’han poguda descobrir enguany és indispensable perquè la seva herència cultural i literària sigui present i renovada constantment. La recuperació del passat es el grau zero de tota commemoració. El coneixement i reconeixement del nostre patrimoni cultural i literari és indispensable per a la construcció de la pròpia identitat. La mateixa Maria Aurèlia Capmany ho exposava ben clarament quan deia: “...només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació.
Load more

Recommended publications
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Documents De Treball De La Facultat D'economia I
    DOCUMENTS DE TREBALL DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA Col.lecció d’Economia E09/234 An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?1 Raimon Soler, Yolanda Blasco, Marc Badia-Miró, Sergi Lozano Adreça correspondència: Raimon Soler Facultat d’Economia i Empresa (UB) Diagonal 640, 08040, Barcelona. Spain. Phone: +34934021868, Fax: +34934024594. E-mail: [email protected] Yolanda Blasco Facultat d’Economia i Empresa (UB) Av. Diagonal 640, 08040, Barcelona Universitat Internacional de Catalunya. Facultad de Ciencias Económicas y Sociales (ADE) Inmaculada 22, 08017, Barcelona. Spain. E-mail: [email protected] Marc Badia-Miró Universitat Oberta de Catalunya. Av. Tibidabo, 39-43. 08035. Barcelona. Spain. Phone: +34932542139. E-mail: [email protected] Sergi Lozano ETH Zurich, Swiss Federal Institute of Technology, UNO D11, Universitätstr. 41, 8092 Zurich, Switzerland. E-mail: [email protected] 1 We are very gratefully with the collaboration of the Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona for his help and for to make possible to look up the database Empreses i Empresaris, which was indispensable in that research. We also be gratefully to the financial support of the project SEJ2005 - 02498 / ECON leadeb by Jordi Catalan and SEJ 2005 - 02869 / ECON leadeb by Carles Sudrià, and for the comments in the APHES congress, in Lisbon, and the suggestions in previous works of C. Sudrià, Lluís Castañeda, Alfonso Herranz, Josep Maria Benaul and Marc Prat. Abstract The extension of banking activities during the XIX century was mainly leaded by certain social groups related to commerce, which took profit from their experience and knowledge to spread their influence among the credit world.
    [Show full text]
  • Decanter March2011.Pdf
    , • • The Catalan regions of Emporda in north-east Spain and Roussillon in south-west France are divided by the Pyrenees, but winemakers share a common heritage and language, That doesn't mean their wines are the same though, says Adam Lechmere IT WAS ONLY after a few days in Emporda, Spa in's Right: looking over vines in Roussillon to the slopes of the most northeasterly appellation, that I began to Pyrenees. Below: vineyards In Capmany. close to Emporda's understand the effect the wind has on people. Th e main town of Figueres and just 12 km from the French northerly 1ramuntana blows more or less the year border. Despite the proximity - and shared Catalan heritage round, at certain seasons reaching ga le force 8 and - of the two regions, their winemaking approach Is at odds speeds nearing lOOkm per hour, whipping the sea into a furious white froth. At other times it's a mild Road to Roussillo n breeze. The locals seem very proud of it. It is when you come to discuss grape va ri eties, and Emporcta is separated from Roussillon in the politics of what is traditional a nd what is a south-west France by the Pyrenees (see map, p54) usurper, that you begin to see how different the - the border between the two countries runs along regions are - and how their wi ne styles di ffer. the ridge of the great mountain range - but many In Roussillon there is a real sense of custodianship. see that as no barrier at all. 'There is no "other Th ere are five permitted red grapes for AC-level side" of the Pyrenees: Diego ('Didier') Soto Olivares, wines - Grenache, Mourvedre, Cinsauit, Carignan proprietor of the remote Mas Estela in Emporda told and Syrah-ofwhich at least three must be used.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn
    [Show full text]
  • ANNALS Maqueta Nova
    HISTÒRIA La Casa del Delme de Fortià. Una revisió de la història local a partir del delme Elvis Mallorquí Garciaa* a Professor a l'INS Santa Coloma de Farners RESUM Al costat de l’església parroquial de Fortià (Alt Empordà) es conserva un edifici conegut com la Casa del Delme. A la llinda, hi figura la data de 1767 i els símbols heràldics de Sant Pere de Rodes, monestir que posseïa la principal senyoria feudal de Fortià des de la fi del segle X i que n’obtenia el delme, la renda consistent en la desena part de les collites. L’objectiu d’aquest article és rellegir la història local de Fortià a partir de les dades de la documentació escrita, l’arqueologia i les restes patrimonials, però tenint sempre present qui prestava i qui cobrava el delme. Aquest podria ser el camí per detectar les especificitats locals de la història de Fortià en relació amb les poblacions veïnes. Paraules clau: Delme – patrimoni – història local – parròquia – senyoria feudal. The Tithe House of Fortià. A review of local history through tithes ABSTRACT Next to the parish church of Fortià (Alt Empordà) there is a building known as “Casa del Delme”, tithe house. It has, recorded on the lintel, the date of 1767 and the heraldic symbols of Sant Pere de Rodes, a monastery that owned the main feudal lordship in Fortià since the end of the 10th century. At the same time, the monks of Sant Pere obtained the tithe, a rent consisting of the tenth of all crops. The purpose of this paper is to reread the local history of Fortià checking all data coming from the written documentation, archeology and monumental heritage still remaining, but always bearing in mind who paid and who obtained tithes.
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]
  • Contextualitza I Definició De La
    5Ó USNI *- H.UVISTA nu GiitoNA •» NI:M. Z:¡,O MAK; -JLNV 2005 f- DOSSIER CONTEXTUALITZA I DEFINICIÓ DE LA XAVIER TURRÓ En aquest darrer ambit territorial esdevé la segona L'existéncia i les característiques d'un;i área urbana articu­ iirea urbana en importancia lada a reiitorn de la ciutac de Figueres ha cstat aiidiczada dcsprés de ía de Girona. en cU darrers anys, com a mínim, en tres crcballs de El primer d'aquests referencia. En tot ells, l'área urbana de Figiiercs aparcU tres treballs és el Pía gene­ {per volum demográfic, pes económic i singularitat territo­ ral de la zona de Figueres rial) com una entitat básica en l'articulació territorial i de 1983. Aqucst pía va socioeconómica de l'estructura de nodes urbans de Cata­ ser encarrcgar per la lunya i, mes específicament, de les comarques de Girona. Diputació de Girona i fon redactat i tramitaf entre 1975 i 1982. A mes de Figueres, incloYa onze municipis del seu entorn: Borrassá, Gaba­ nes, el Far d'Empordá, Llers, Ordis, Pont de Molins, Santa Llogaia d'Alguema, Vllabcrtran, Vllafant, Vilamalla i Vila-sacra. El fet que s'entengués que el plane- jament urbanístlc d'aquests municipis havia de ser conjunt mostra l'existéacia d\uia rcalitat territorial complexa i amb característiques d'área urbana que requería una planificació mes enllá deis límits estrlctament municipals. Aquest pri­ mer projecte de planiñcació supramunicipal, certament ambiciós Í Udusionat, va veure's avortat (com també en altres árees urbanes catalanes) per dlrectrius polítiques reticents a la perdua d'identitat municipal 1 a Taparició d'entitats supramunicipals diferents a les comarques.
    [Show full text]
  • Cronica D'una Mirada: Clandestine Filmmaking Under Franco, 1960 - 1975 (English Translation of Guidebook)
    Cronica D'Una Mirada: Clandestine Filmmaking Under Franco, 1960 - 1975 (English Translation of Guidebook) Introduction At a time when the prolific amount of audiovisual material on offer tends to bewilder us, rather than developing our viewpoint, with this collection we would like to offer something more than a mere selection of rare images, rescued from a past where there was a distinct lack of freedom of expression. Far from wishing to expand this climate of bewilderment by feeding a certain nostalgia, our intention is to vindicate the film medium as an essential tool for documenting, and understanding, our most recent history. The material presented in this collection was produced, at times by amateurs, from a marginalized position with respect to the usual production and distribution circuits, using the most precarious of technical equipment. It was conditioned by strict censorship and in open opposition to an authoritarian regime. In addition to offering an alternative point of view to that imposed by the propaganda machine of the Francoist dictatorship, this material also allows us to understand the commitment that links all creative work with its time. For this reason, in addition to the obvious evidence found in these images and the possibility of identifying with the scenes and the events they depict, our aim was to situate the spectator beyond the screen; at the point where the last decision was made before beginning to film; at the point before the Moviola pauses on a revealing frame, or before the reaction of an audience about to be dazzled by the lights of an improvised projection room; at the exact point where the chronicle of a view is written.
    [Show full text]
  • El Mes De Les Experiències a La Ruta Del Vi DO Empordà
    El mes de les experiències a la Ruta del Vi DO Empordà El mes de les experiències a la Ruta del Vi DO Empordà Abril 2018 Vívid. Abril 2018 Presentació El VÍVID ofereix, durant el mes d’abril, una selecció de les propostes enoturístiques més singulars que es poden viure a la Costa Brava. En la seva cinquena edició, l’esdeveniment proposa una quarantena d’activitats enoturístiques que transformaran l’Alt Empordà i el Baix Empordà en l’epicentre de l’enoturisme de Catalunya. La iniciativa promocional impulsada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona rep el suport i la participació del Consell Regulador de la DO Empordà, cellers de la DO Empordà, ajuntaments i empreses turístiques del territori així com de 104 socis que integren el Club de màrqueting de la Ruta del Vi DO Empordà. Aquest abril viu el VÍVID, el mes de les experiències a la Ruta del Vi DO Empordà! Marxa popular entre vinyes / #InstaVivid Vilajuga Edifici CAT Preu Inclou: participació, assegurana, Diumenge 1 dabril recorregut de 5 m, tast dun vi De 10.00 h a 13.00 h 8 DO Empordà, copa de vi i botifarra. Reserva la teva activitat vivid.costabrava.org Organitza Collabora Vívid. Abril 2018 Familiar Gastronomia en família 01 17.00 h La Vinyeta (Mollet de Peralada) II Marxa Popular entre vinyes / 12 € (adults), 8 € (nens majors #InstaVivid de 3 anys) 10.00 h Edifici CAT (Vilajuïga) 14 8 € Globus entre vinyes a la Vinyeta 07 17.00 h La Vinyeta (Mollet de Peralada) Riu, vi, caiac, oli i pomes de 19,5 € (adults), 15 € (nens) i menors l’Empordà de 3 anys gratuït.
    [Show full text]
  • Cava I Vins Recomenats De La Setmana
    Si no s’acaba el vi, se’l pot emportar! Vous pouvez emporter le vin non fini! ÍNDEX................................................................................................................................1 CAVES I CHAMPAGNES.....................................................................................................2 VINS BLANCS (Vins blancs / White wine)......................................................................3-4 VINS ROSATS (Vins rosés / Rosé wine).............................................................................5 VINS NEGRES (Vins rouges / Red wine )......................................................................6-12 VINS AMB DIFERENTS FORMATS ( 37,5 cl - 50 cl - 150cl )..............................................13 VINS DOLÇOS A COPES (Vin doux au vèrre / Sweet wine by the glass).........................13 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Cava i Vins recomenats de la setmana (Cava et vins recommandés de la semaine / Week’s Sparkling wine & wines recommendations) D.O Cava Freixa Rigau Mil·lèsima Reserva Brut Nature, FREIXA RIGAU – Capmany 14,50€ Blanc (Blanco / Blanc / White wine) Sinols 2015, CELLER EMPORDÀLIA “D.O EMPORDÀ” 11,50€ Rosat ( Rosado / Rosé / Rosé wine ) Floresta 2015, CELLER PERE GUARDIOLA “D.O EMPORDÀ” 9,50€ Negre ( Tinto / Rouge / Red wine ) Rocaplana 2013 Syrah, CELLER ORIOL ROSELL “D.O PENEDÈS” 15,00€ Vi de la casa (Vino de la casa / Vin de la maison / House wine) Clos Primat (D.O Empordà)
    [Show full text]
  • Dds EIA LE Bescanó
    IV. DOCUMENTO DE SÍNTESIS ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DE LA LÍNEA ELÉCTRICA A 400 kV DE LA L/BESCANÓ-RAMIS-SANTA LLOGAIA IV. DOCUMENTO DE SÍNTESIS EIA de la línea eléctrica a 400 kV de la L/Bescanó-Ramis-Santa Llogaia 1 I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN............................................................................................................................. 3 1.1. Antecedentes........................................................................................................................4 1.2. Necesidad y objetivos de la instalación ............................................................................5 1.3. Objetivo del EIA..................................................................................................................10 1.4. Consultas previas ..............................................................................................................11 2. AREA DE ESTUDIO...................................................................................................................... 12 3. DESCRIPCIÓN DEL PROYECTO ................................................................................................ 13 4. DESCRIPCIÓN DEL MEDIO – INVENTARIO AMBIENTAL ........................................................ 15 4.1. Medio físico.........................................................................................................................15 4.2. Medio biológico ..................................................................................................................16
    [Show full text]