DOCSLIB.ORG

Generalitat De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Generalitat De Catalunya Jordi Solina i Angelet, secretari de la Ponència d’energies renovables prevista al Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. CERTIFICO: Que la Ponència d’energies renovables, en la sessió realitzada el 6 d’abril de 2021 va aprovar l’Acord que es transcriu a continuació: “Acord sobre la viabilitat de l’emplaçament del Projecte del Parc eòlic Serra Bosquerós (42 MW), promogut per AEWINDCAT 2 EMP, SL, als termes municipals d’Agullana, Capmany, Darnius, Biure, Pont de Molins, Llers, Vilafant, Santa Llogaia d‘Àlguema i Figueres (Alt Empordà) (Ref. FUE-2021-01886421-OTAAGI20210026) —1 Antecedents El 2 de febrer de 2021, l’empresa AEWINDCAT 2 EMP, SL va presentar a través de l'Oficina de Gestió Empresarial (OGE) la documentació per a la sol·licitar la consulta sobre la viabilitat de l’emplaçament i l’abast del projecte. —2 Marc normatiu El Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, pretén entre altres determinar els requisits per a l'autorització de les instal·lacions de producció d'energia eòlica i d'energia solar fotovoltaica; definir els criteris energètics, ambientals, urbanístics i paisatgístics que han de regir la seva implantació, i simplificar el procediment administratiu aplicable per a la seva autorització. D’acord amb l’article 11 d’aquest Decret llei, la Ponència d'energies renovables s’ha de pronunciar sobre la viabilitat de l'emplaçament projectat per a la instal·lació i, si s’escau, sobre l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental. —3 Descripció del projecte El promotor ha presentat la documentació descrita a l’article 11 del Decret llei. El projecte consisteix en un parc eòlic de 7 aerogeneradors amb una potència unitària de 6 MW, alçada de la boixa 115 m i diàmetre del rotor de 170 m. L’alçada màxima de cada aerogenerador serà de 200 m. GENERALITAT DE CATALUNYA En la següent taula es defineixen posicions proposades pels aerogeneradors: Aerogenerador UTM x UTM y Terme municipal SB-01 488.837 4.690.658 Capmany SB-02 489.328 4.690.771 Capmany C. de Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 444 50 00 http://territori.gencat.cat Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat CPISR-1 C Jordi Solina Angelet d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 13/04/2021, Data creació còpia: Ferran Miralles Sabadell Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 14/04/2021 15/04/2021 11:08:53 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 15/04/2026 00:00:00 *024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR* Pàgina 1 de 10 024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR SB-03 489.771 4.690.840 Capmany SB-04 490.290 4.691.243 Capmany SB-05 487.850 4.692.192 Agullana SB-06 488.315 4.692.386 Agullana SB-07 489.590 4.692.950 Agullana Taula 1. Posició dels aerogeneradors al parc eòlic El Parc eòlic Serra Bosquerós te continuïtat amb el parc eòlic Querols, que té previst desenvolupar la mateixa empresa al nord d’aquest parc. Aquest conjunt de projectes sumaran una potència d’aproximadament 72 MW amb connexió a les subestacions (SE) de Figueres o de Santa Llogaia d’Àlguema i compartiran les infraestructures d’evacuació. L’energia de cada aerogenerador es transportarà a través de línies elèctriques soterrades de mitja tensió (33 kV) i longitud total de 10,9 km fins a la nova subestació de transformació SET Estrada. La subestació ocuparà una superfície de 2.500 m2, es preveu situar en una zona de conreu i el balanç final de terres per la seva adequació és inferior a 10 m3. L’evacuació de l’energia generada fins a les SE esmentades es farà mitjançant una nova línia aèria de 132kV de 17,1 km de longitud i 58 suports que transcorrerà sensiblement paral·lela al corredor d’infraestructures existent i que serà compartida amb el parc eòlic de Querols. La xarxa de vials estarà formada per 7.175 m de camins existents que s'hauran d'adequar per a permetre el transport dels components i per 1.593 m de camins de nova construcció, sumant una longitud total de 8.768 m. La secció tipus del vial té una amplada de 6 m amb sobreamples a les corbes que seran més o menys importants en funció de les característiques de la corba. Els pendents màxims en terreny compactat seran del 9% i no superaran el 14% amb ciment. Les plataformes pel muntatge dels generadors tindran una àrea total d’uns 6.228 m2 amb un pendent màxim del 3%. Per el posicionament de totes les grues auxiliars, zona de muntatge i l’estucatge de les góndoles i trams de torre serà necessària una superfície de 3.122 m²; l’àrea de treball de la grua principal serà de 1.522 m2 i l’estucatge de les pales de l'aerogenerador ocuparà una superfície de 1.584 m². Per a la construcció del parc eòlic, de forma temporal s'habilitarà una zona d'uns 3.000 m2 a la zona d’accés al parc, contigua a la GI-500. Una vegada finalitzades les obres, es procedirà a la recuperació ambiental dels terrenys, restituint la parcel·la afectada al seu estat inicial. En l’estudi s’avaluen 3 alternatives de localització dels aerogeneradors, 3 alternatives de la posició de la subestació, 2 alternatives de traçat de la línia d’evacuació i 3 alternatives de camins d’accés. L’estudi d’alternatives de generadors escull l’alternativa 1 per la seva major producció, el menor nombre d’aerogeneradors i la menor obra civil necessària per la construcció i condicionament GENERALITAT DE CATALUNYA de la xarxa de vials interns. Pel que fa a la ubicació del SET se selecciona l’alternativa 3 per ésser la més propera a la línia del TAV i al sud de parc eòlic. L’anàlisi d’alternatives del traçat d’evacuació de l’energia inclou dues alternatives que utilitzen el corredor d’infraestructures existent entre els municipis de la Jonquera i Figueres. Tanmateix 2 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat CPISR-1 C Jordi Solina Angelet d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 13/04/2021, Data creació còpia: Ferran Miralles Sabadell Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 14/04/2021 15/04/2021 11:08:53 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 15/04/2026 00:00:00 *024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR* Pàgina 2 de 10 024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR s’escull l’alternativa 1 ja que té menor longitud inferior, afecta sòls de menor valor territorial i presenta un millor encaix territorial. Pel que fa als camins s’han plantejat tres alternatives d’accés al parc i es valora positivament l’alternativa 1 en tenir menors requeriments d’obra civil i no afectar espais protegits ni rieres. L’accés a la màquina SB07 es considera únicament per l’est, a tocar del TAV per una menor afectació social i paisatgística —4 Consultes A les taules següents es recullen les administracions públiques, entitats i persones interessades consultades en aquesta fase i s’indica amb una “X” les que han emès un informe: Relació d’Administracions públiques consultades d’acord amb l’article 11.3 Respostes del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Coneixement X Servei Territorial d'Urbanisme X Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i X Alimentació Secció de Biodiversitat i Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de X Territori i Sostenibilitat Departament de Cultura X Agència Catalana de l’Aigua Institut Català de l’Energia Ajuntament d’Agullana X Ajuntament de Biure X Ajuntament de Figueres X Ajuntament de Pont de Molins X Ajuntament de Vilafant X Ajuntament de Santa Llogaia d’Alguema X Ajuntament de Llers Ajuntament de Darnius Ajuntament de Capmany X Consell Comarcal de l’Alt Empordà X Relació de persones i entitats interessades consultades d’acord amb Respostes l’article 11.4 del DL 16/2019, de 26 de novembre Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) Consorci de l’Observatori del Paisatge GENERALITAT DE CATALUNYA Unió de Pagesos 4.1 Resum de les respostes de les Administracions públiques consultades, les quals s’han tingut en compte en l’informe de viabilitat i en l’informe d’amplitud i nivell de detall de estudi d’impacte ambiental. C. de Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 444 50 00 http://territori.gencat.cat Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat CPISR-1 C Jordi Solina Angelet d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat 13/04/2021, Data creació còpia: Ferran Miralles Sabadell Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 14/04/2021 15/04/2021 11:08:53 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 15/04/2026 00:00:00 *024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR* Pàgina 3 de 10 024E7ITY3VWNA4LGOMWD9VBL2UF35ZGR El Departament d’Empresa i Coneixement informa dels projectes de parcs eòlics i solars existents i en tramitació a la zona i, per a la tramitació futura del projecte, remet a la normativa sectorial en matèria d’energia. El Servei Territorial d’Urbanisme indica que la proposta és incompatible amb el planejament urbanístic dels municipis afectats, el planejament territorial i que no es pot informar adequadament l’impacte real sobre el paisatge El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han emès informe favorable a la viabilitat de l’emplaçament condicionat al compliment, en el marc de la tramitació posterior del projecte, d’un seguit de consideracions relatives als àmbits agrari i forestal.
Load more

Recommended publications
  • Els Salba, Nissaga De La Mitjana Noblesa Catalana D'origen Bisbalenc
    ELS SALBA, NISSAGA DE LA MITJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC En aquesta ponencia es pretén donar a coneixer una petita aproximació historica de la nissaga penedesenca, dórigen bisbalenc, dels Salba, tenint, pero, sempre present que la historia és molt més amplia que una llista de cognoms il.lustres. El tema queda obert per a futures recerq'ues, en les quals, en primer lloc, s'haura d'investigar fonts docurnentals de primera ma en diversos arxius, i ésser conscient que la veritable clau de volta sera enllacar la vida quotidiana de la vila de la Bisbal del Penedes amb la historia dels Salba, dins del conjunt de la historia nacional. ELS SALBA, NISSAGA DE LA MlTJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC La ponencia que presento en aquestes ((leres Jornades d'Estudis Penedesencs)), organitzades per I'lnstitut d'Estudis Pene- desencs, porta per títol ~ElsSalba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbaleno).Arnb aquest treball pretenc popularitzar entre els investigadors de la nostra comarca el tema dels Salba i el de la historia de la meva vila, la Bisbal del Penedes. En aquests moments em trobo immers en una fase de recerca i estudi, per la qual cosa el tema és obert i la meva exposició no sera exhaustiva sinó referencial. Parteixo de les prernisses que un poble no pot permetre's el luxe d'oblidar les seves arrels i que la historia de Catalunya no és només la historia de la ciutat de Barcelona. Em baso en les dades que he tret, fonamentalment, de la correspondencia mantinguda amb investigadors-historiadors.
    [Show full text]
  • Girona - Figueres - Roses - Llançà
    GIRONA - FIGUERES - ROSES - LLANÇÀ Revista de Destacats Immobiliaris VENDA | LLOGUER | INVERSIÓ Nº:03 - Novembre 2020 T. 972 67 13 65 Editorial Com ha afectat la COVID-19 al mercat immobiliari? Les bones comunicacions de la nostra zona de les comar- ques gironines amb Barcelona, faciliten aquest nou plante- Quan ja portem més de set mesos en aquesta situació jament del lloc de residència. La limitació en alguns casos excepcional de la pandèmia de la COVID-19, i malaurada- ve donat perquè les connexions a internet encara són molt ment sembla que en tenim per força més temps, aquesta decients en moltes zones. crisis sanitària ens ha obligat a uns canvis d’hàbits o Pel que fa al comportament de l’oferta, de moment no comportaments, especialment en les relacions socials. Ens s’han produït grans baixades de preus. En el procés de hem adaptat al teletreball, a les reunions per vídeo negociació, en molts casos, s’acorda un ajust del preu, conferència. Es valoren molt més els espais oberts, la donat que existeix menys demanda, però també està molt en comoditat de les nostres llars.... funció de la situació personal del propietari que ha posat la Aquesta nova manera de viure i de conviure, com ha afectat nca a la venda, si té una necessitat per vendre ràpid o no. al mercat immobiliari? Es fa difícil preveure com evolucionaran els preus en els A continuació farem unes pinzellades, des de la nostra mesos vinents. Està molt vinculat a la pandèmia sanitària. perspectiva, sobre la incidència de la crisi sanitària en la Totes aquestes restriccions si s’allarguen molt en el temps, compravenda i en el lloguer d’immobles.
    [Show full text]
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Documents De Treball De La Facultat D'economia I
    DOCUMENTS DE TREBALL DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA Col.lecció d’Economia E09/234 An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?1 Raimon Soler, Yolanda Blasco, Marc Badia-Miró, Sergi Lozano Adreça correspondència: Raimon Soler Facultat d’Economia i Empresa (UB) Diagonal 640, 08040, Barcelona. Spain. Phone: +34934021868, Fax: +34934024594. E-mail: [email protected] Yolanda Blasco Facultat d’Economia i Empresa (UB) Av. Diagonal 640, 08040, Barcelona Universitat Internacional de Catalunya. Facultad de Ciencias Económicas y Sociales (ADE) Inmaculada 22, 08017, Barcelona. Spain. E-mail: [email protected] Marc Badia-Miró Universitat Oberta de Catalunya. Av. Tibidabo, 39-43. 08035. Barcelona. Spain. Phone: +34932542139. E-mail: [email protected] Sergi Lozano ETH Zurich, Swiss Federal Institute of Technology, UNO D11, Universitätstr. 41, 8092 Zurich, Switzerland. E-mail: [email protected] 1 We are very gratefully with the collaboration of the Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona for his help and for to make possible to look up the database Empreses i Empresaris, which was indispensable in that research. We also be gratefully to the financial support of the project SEJ2005 - 02498 / ECON leadeb by Jordi Catalan and SEJ 2005 - 02869 / ECON leadeb by Carles Sudrià, and for the comments in the APHES congress, in Lisbon, and the suggestions in previous works of C. Sudrià, Lluís Castañeda, Alfonso Herranz, Josep Maria Benaul and Marc Prat. Abstract The extension of banking activities during the XIX century was mainly leaded by certain social groups related to commerce, which took profit from their experience and knowledge to spread their influence among the credit world.
    [Show full text]
  • Decanter March2011.Pdf
    , • • The Catalan regions of Emporda in north-east Spain and Roussillon in south-west France are divided by the Pyrenees, but winemakers share a common heritage and language, That doesn't mean their wines are the same though, says Adam Lechmere IT WAS ONLY after a few days in Emporda, Spa in's Right: looking over vines in Roussillon to the slopes of the most northeasterly appellation, that I began to Pyrenees. Below: vineyards In Capmany. close to Emporda's understand the effect the wind has on people. Th e main town of Figueres and just 12 km from the French northerly 1ramuntana blows more or less the year border. Despite the proximity - and shared Catalan heritage round, at certain seasons reaching ga le force 8 and - of the two regions, their winemaking approach Is at odds speeds nearing lOOkm per hour, whipping the sea into a furious white froth. At other times it's a mild Road to Roussillo n breeze. The locals seem very proud of it. It is when you come to discuss grape va ri eties, and Emporcta is separated from Roussillon in the politics of what is traditional a nd what is a south-west France by the Pyrenees (see map, p54) usurper, that you begin to see how different the - the border between the two countries runs along regions are - and how their wi ne styles di ffer. the ridge of the great mountain range - but many In Roussillon there is a real sense of custodianship. see that as no barrier at all. 'There is no "other Th ere are five permitted red grapes for AC-level side" of the Pyrenees: Diego ('Didier') Soto Olivares, wines - Grenache, Mourvedre, Cinsauit, Carignan proprietor of the remote Mas Estela in Emporda told and Syrah-ofwhich at least three must be used.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn
    [Show full text]
  • ANNALS Maqueta Nova
    HISTÒRIA La Casa del Delme de Fortià. Una revisió de la història local a partir del delme Elvis Mallorquí Garciaa* a Professor a l'INS Santa Coloma de Farners RESUM Al costat de l’església parroquial de Fortià (Alt Empordà) es conserva un edifici conegut com la Casa del Delme. A la llinda, hi figura la data de 1767 i els símbols heràldics de Sant Pere de Rodes, monestir que posseïa la principal senyoria feudal de Fortià des de la fi del segle X i que n’obtenia el delme, la renda consistent en la desena part de les collites. L’objectiu d’aquest article és rellegir la història local de Fortià a partir de les dades de la documentació escrita, l’arqueologia i les restes patrimonials, però tenint sempre present qui prestava i qui cobrava el delme. Aquest podria ser el camí per detectar les especificitats locals de la història de Fortià en relació amb les poblacions veïnes. Paraules clau: Delme – patrimoni – història local – parròquia – senyoria feudal. The Tithe House of Fortià. A review of local history through tithes ABSTRACT Next to the parish church of Fortià (Alt Empordà) there is a building known as “Casa del Delme”, tithe house. It has, recorded on the lintel, the date of 1767 and the heraldic symbols of Sant Pere de Rodes, a monastery that owned the main feudal lordship in Fortià since the end of the 10th century. At the same time, the monks of Sant Pere obtained the tithe, a rent consisting of the tenth of all crops. The purpose of this paper is to reread the local history of Fortià checking all data coming from the written documentation, archeology and monumental heritage still remaining, but always bearing in mind who paid and who obtained tithes.
    [Show full text]