DOCSLIB.ORG

Agenda 21 Local De Capmany

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Agenda 21 Local De Capmany AGENDA 21 LOCAL DE CAPMANY DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Capmany AGENDA 21 LOCAL DE CAPMANY DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Capmany ______________________________________________________________________________________________A21 Capmany ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic ....................................................................... 27 A. Memòria ................................................................................................................ 27 2.1. Clima i meteorologia 2.2.1. Marc geològic general 2.2.2. Tectònica 2.2.3. Geomorfologia 2.2.4. Geologia de Capmany 2.2. Geologia i geomorfologia 2.3. Sòls 2.4. Hidrologia i hidrogeologia B. Diagnosi estratègica ............................................................................................. 50 3. Aspectes de sostenibilitat ambiental .................................................. 55 3.1. Anàlisi del territori A. Memòria ................................................................................................. 55 3.1.1. Usos del sòl i evolució 3.1.2. Aspectes territorials i planejament directriu 3.1.3. Estructura urbana 3.1.4. Anàlisi del planejament urbanístic municipal 3.1.5. Patrimoni cultural (tangible i intangible) i arquitectònic (inventari de recursos- fitxes descriptives) 3.1.6. Espais verds urbans, espais lliures i espais periurbans 3.1.7. Qualitat dels diferents espais públics 3.1.8. Xarxa de camins rurals i accessibilitat als espais naturals B. Diagnosi estratègica .............................................................................. 81 3.2. Biodiversitat i paisatge ....................................................................... 85 A. Memòria.................................................................................................. 85 3.2.1. Comunitats naturals i diversitat biològica 3.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars 3.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 3.2.4. Gestió dels cursos fluvials, zones humides 3.2.5. Surgències d’aigua 3.2.6. Efecte barrera i fragmentació dels espais lliures 3.2.7. Connectivitat funcional, social i paisatgística 3.2.8. Altres aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 114 —————————————————————————————————————————————— Document I i II: Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica 1 ______________________________________________________________________________________________A21 Capmany 3.3. Riscos ambientals ............................................................................. 123 A. Memòria .............................................................................................. 123 3.3.1. Riscos ambientals d’origen natural 3.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 3.3.3. El Pla d’Emergència Municipal i els plans d’actuació B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 148 3.4. Mobilitat ................................................................................................ 153 A. Memòria .............................................................................................. 153 3.4.1. Mobilitat supramunicipal 3.4.2. Mobilitat dins el municipi 3.4.3. Transport públic 3.4.4. Impactes ambientals de les infraestructures viàries 3.4.5. Mobilitat no motoritzada B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 172 3.5. Balanç de l’aigua ................................................................................ 178 A. Memòria .............................................................................................. 178 3.5.1. Abastament d’aigües 3.5.2. Aigües residuals 3.5.3. Aigües plujanes 3.5.4. Recs urbans 3.5.5. Balanç de l’aigua B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 193 3.6. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions ....................... 199 A. Memòria .............................................................................................. 199 3.6.1. Anàlisis dels principals focus emissors i estimació de les emissions 3.6.2. Immissions de contaminants mesurats 3.6.3. Episodis de contaminació. Climatologia de la zona i relació amb processos de contaminació 3.6.4. Balanç d’emissions 3.6.5. Plans de protecció especial B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 225 3.7. Soroll ..................................................................................................... 230 A. Memòria .............................................................................................. 230 3.7.1. Antecedents. Estudis d’acústica del municipi 3.7.2. Normativa reguladora existent 3.7.3. Principals fonts de soroll del municipi 3.7.4. Anàlisi qualitatiu i quantitatiu del soroll (diürn, Nocturn i per temporades en municipis turístics) 3.7.5. Mapa de sensibilitat acústica municipal. Cadastre sònic B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 236 3.8. Residus ................................................................................................. 239 A. Memòria .............................................................................................. 239 3.8.1. Residus municipals. Marc legislatiu 3.8.2. Neteja viària 3.8.3. Runes i residus de la construcció 3.8.4. Residus industrials 3.8.5. Residus sanitaris 3.8.6. Rasidus ramaders 3.8.7. Abocaments incontrolats —————————————————————————————————————————————— Document I i II: Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica 2 ______________________________________________________________________________________________A21 Capmany 3.8.8. Balanç de residus B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 261 3.9. Estructura energètica ....................................................................... 266 A. Memòria .............................................................................................. 266 3.9.1. Inventari d’infraestructures energètiques 3.9.2. Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica 3.9.3. Fonts i consums d’energia. Consum total i per sectors 3.9.4. Anpalisi de la gestió energètica municipal 3.9.5. Energies renovables 3.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia, Contaminació lúminica i electromagnètica 3.9.7. Balanç d’energia B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 277 4. Aspectes de sostenibilitat econòmica ............................................. 281 A. Memòria .............................................................................................................. 281 4.1. Estructura ecònomica general del municipi 4.2. Àrees d’influència i dependència exterior del municipi 4.3. Mercat de treball i població activa 4.3.1. Població activa i mercat de treball 4.3.2. Estructura sectorial dels llocs de treball 4.3.3. Atur i nivells de protecció 4.4. Anàlisi del sector primari 4.4.1. L’agricultura 4.4.2. La ramaderia 4.4.3. L’explotació dels boscos 4.5. Anàlisi del sector secundari 4.5.1. Evolució del sector industrial en l’entorn geogràfic i les perspectives de creixement per sectors d’activitat 4.5.2. Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat 4.5.3. Ubicació i característiques de les zones industrials 4.5.4. Classificació de les activitats econòmiques amb incidència ambiental i econòmica 4.5.5. Incidència i riscos associats a les indústries 4.5.6. Determinar els millors sectors d’inversió industrial o tecnològic en termes de ssotenibilitat econòmica (generació d’ocupació) i ambiental 4.6. Anàlisi del sector terciari: comerç i serveis 4.6.1. Caracterització del sector terciari 4.6.2. Anàlisi de l’oferta comercial (inclòs mercats) 4.6.3. Anàlisi de la intensitat comercial i els hàbits de consum de la població 4.6.4. Anàlisi i característiques del sector serveis 4.6.5. Anàlisi de l’oferta turística, turisme rural, d’espais naturals i esportius B. Diagnosi estratègica ........................................................................................... 303 5. Aspectes de sostenibilitat social .......................................................
Load more

Recommended publications
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
    Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Cataloguega2019.Pdf
    CLOS Gran Anyada Brut Natural Reserva CAVA With the wisdom of Joan Miquel Nadal, oenologist and researcher, and the good work carried out by his siblings, Imma and Albert, there is no choice but to carry out a project with them with a clear motto: “Me- ticulousness in the vineyard to have peace in the winery”. It is very clear for the two M’s (Marià, father and son), CLOS GRAN ANYADA are authentic cavas! CHARACTERISTICS ORIGIN · Well worked vines. High-qua- lity cuvée that exhibits pleasant CAVA and honest flavours. Secondary fermentation at a Cava Canals-Nadal, · low temperature, very slow and El PLa del Penedès, Barcelona. controlled. · Balanced with well integrated sparkle. · Lively and fresh palate. ALCHEMISTS Joan Miquel Canals Marià Bigordà, Father Marià Bigordà, Son HOW TO SERVE IT Serve from 5,5-7 º C DETAILS We want to achieve plenitude on the nose and a palate-coa- 2017 ting texture. Macabeu 60%, Xarel·lo 40% Aged for 26 months in a bottle REMEMBER... · A “Brut Natural” or “Brut Natu- 12 % vol. re” never has added sugar. · A “Reserva” has to have aged at least 15 months in a cellar. · From the moment the Cava is IT PAIRS WELL WITH... disgorged it will have a shelf life of 15 months. Catalan-style toast with tomato Always store the bottle upright. (pa amb tomàquet) · Rice White meat Soft cheese 11/2019 CLOS Gran Anyada Brut Nature Rosé Reserva CAVA With the wisdom of Joan Miquel Nadal, oenologist and researcher, and the good work carried out by his siblings, Imma and Albert, there is no choice but to carry out a project with them with a clear motto: “Me- ticulousness in the vineyard to have peace in the winery”.
    [Show full text]
  • WINE REGIONS of SPAIN WINE Producers List
    Bringing you real Spanish wines, from the Atlantic to the Mediterranean. WINE REGIONS OF SPAIN WINE PRODUCERS LIST D.O. Rías Baixas COAST Lagar de Costa COAST D.O. Ribeira Sacra Todo do Xisto D.O.Q. Priorat Celler Prior Pons D.O. Montsant D.O. Terra Alta Coca i Fitó Coast to Coast brings real Spanish wines to the World. By “real” we mean quality wines with a sense of place, crafted by people who tend their land and vinify their wines with the aim of expressing that which makes their place unique and worth knowing. From the Atlantic D. Cava Canals Nadal Coast to the Mediterranean. Each winery is independent and family-run. And these cellars are more than places of work; they are the celebration of living by the fathers, mo- D.O. Penedès thers, brothers and sisters who have a clear idea about the best their land J. Miquel Jané and its fruits should bring to each bottle and for you to enjoy. We offer wines from the following Spanish appellations: Rías Baixas, Ribei- ra Sacra, Cava, Priorat, Montsant, Penedès, Terra Alta and Empordà. We also collaborate with cellars from the principle wine regions of Spain such D.O. Empordà Tocat as Ribera del Duero, Rioja, and Bierzo, among others. I believe that the wines you find within this dossier are all excellent exam- ples of “real” wines, from coast to coast. D.O. Terra Alta Bumblebee [email protected] Tel. + 34 637 376 758 www.coasttocoastwines.com Patrick Webb D.O. Rías Baixas D.O.
    [Show full text]
  • Documents De Treball De La Facultat D'economia I
    DOCUMENTS DE TREBALL DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA Col.lecció d’Economia E09/234 An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?1 Raimon Soler, Yolanda Blasco, Marc Badia-Miró, Sergi Lozano Adreça correspondència: Raimon Soler Facultat d’Economia i Empresa (UB) Diagonal 640, 08040, Barcelona. Spain. Phone: +34934021868, Fax: +34934024594. E-mail: [email protected] Yolanda Blasco Facultat d’Economia i Empresa (UB) Av. Diagonal 640, 08040, Barcelona Universitat Internacional de Catalunya. Facultad de Ciencias Económicas y Sociales (ADE) Inmaculada 22, 08017, Barcelona. Spain. E-mail: [email protected] Marc Badia-Miró Universitat Oberta de Catalunya. Av. Tibidabo, 39-43. 08035. Barcelona. Spain. Phone: +34932542139. E-mail: [email protected] Sergi Lozano ETH Zurich, Swiss Federal Institute of Technology, UNO D11, Universitätstr. 41, 8092 Zurich, Switzerland. E-mail: [email protected] 1 We are very gratefully with the collaboration of the Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona for his help and for to make possible to look up the database Empreses i Empresaris, which was indispensable in that research. We also be gratefully to the financial support of the project SEJ2005 - 02498 / ECON leadeb by Jordi Catalan and SEJ 2005 - 02869 / ECON leadeb by Carles Sudrià, and for the comments in the APHES congress, in Lisbon, and the suggestions in previous works of C. Sudrià, Lluís Castañeda, Alfonso Herranz, Josep Maria Benaul and Marc Prat. Abstract The extension of banking activities during the XIX century was mainly leaded by certain social groups related to commerce, which took profit from their experience and knowledge to spread their influence among the credit world.
    [Show full text]
  • Indicadores Clave Del Alt Empordà 2020 Resumen
    Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 Resumen Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Siempre que ha sido posible, estos datos se enmarcan en el ámbito municipal, pero en muchos casos no se ha podido obtener la información suficientemente detallada. Este documento debe verse como una introducción al análisis de la comarca del Alt Empordà. Se ha querido aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación. Prólogo Este es el primer número de la serie Indicadores Clave del Alt Empordà. El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca. Esta publicación sigue la línea del documento Key Figures on Europe de la EUROSTAT. Autores Se trata de la primera publicación de la colección INDIKA, impulsada por Álvaro Franquet Bonet (ORCID: 0000-0003-1976-3641), Pere Plaja Roman, Eneida Iglesias Hernández, INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. La finalidad de esta colección Maria Antònia Barceló Rado (ORCID: 0000-0001-9720-690X), Marc Saez Zafra (ORCID: 0000-0003-1882-0157) es analizar diferentes parámetros del territorio en clave de observatorio para poner en contexto informes posteriores más específicos sobre salud y ámbito social y sus condicionantes. Todo ello en sintonía con el resto de Datos de contacto información generada por el Observatorio de la demarcación de Girona.
    [Show full text]
  • Decanter March2011.Pdf
    , • • The Catalan regions of Emporda in north-east Spain and Roussillon in south-west France are divided by the Pyrenees, but winemakers share a common heritage and language, That doesn't mean their wines are the same though, says Adam Lechmere IT WAS ONLY after a few days in Emporda, Spa in's Right: looking over vines in Roussillon to the slopes of the most northeasterly appellation, that I began to Pyrenees. Below: vineyards In Capmany. close to Emporda's understand the effect the wind has on people. Th e main town of Figueres and just 12 km from the French northerly 1ramuntana blows more or less the year border. Despite the proximity - and shared Catalan heritage round, at certain seasons reaching ga le force 8 and - of the two regions, their winemaking approach Is at odds speeds nearing lOOkm per hour, whipping the sea into a furious white froth. At other times it's a mild Road to Roussillo n breeze. The locals seem very proud of it. It is when you come to discuss grape va ri eties, and Emporcta is separated from Roussillon in the politics of what is traditional a nd what is a south-west France by the Pyrenees (see map, p54) usurper, that you begin to see how different the - the border between the two countries runs along regions are - and how their wi ne styles di ffer. the ridge of the great mountain range - but many In Roussillon there is a real sense of custodianship. see that as no barrier at all. 'There is no "other Th ere are five permitted red grapes for AC-level side" of the Pyrenees: Diego ('Didier') Soto Olivares, wines - Grenache, Mourvedre, Cinsauit, Carignan proprietor of the remote Mas Estela in Emporda told and Syrah-ofwhich at least three must be used.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn
    [Show full text]
  • Plànol Turístic
    Camí de Sant Jaume A Vilabertran - Coll de Panissars El Port de la selva Itinerari Castell Sant Ferran OFICINA DE TURISME Plaça de l’Escorxador, 2 - 17600 FIGUERES Tel. 972 50 31 55 www.visitfigueres.cat e-mail: [email protected] Verdera Montgó Vicenç Bou Vicenç Itinerari A Vilanova de la Muga - Roses Montgó Caputxins Itinerari Vilatenim A Roses Pt Pere Padrosa Plaça de les Moreres Vila-Sacra Plaça de les Bombolles Vila-Sacra Vilanova de la Muga Vilanova de la Muga Plaça Pou Artesià Pou Alcalà la Real Parc del Manol Museu del Joguet de Catalunya Centre de Formació Integrat Ramón y Cajal Ferran Sunyer Progrés Grècia Estació Figueres BUS STOP Figueres-Vilafant TAV / AVE / TGV BUS Rocabertí Rosselló L1 VILATENIM > GERIÀTRIC L2 SUD LE CENTRE L3 NORD AJUNTAMENT OFICINA DE TURISME CONSELL COMARCAL BIBLIOTECA OFICINA DE correus JUTJATS AYUNTAMIENTO OFICINA DE TURISMO ALT EMPORDÀ BIBLIOTHÊQUE OFICINA DE correos JUZGADO MAIRIE OFFICE DE TOURISME LIBRARY bureau DE POSTE Palace DE JUSTICE TOWN HALL TOURIST OFFICE BIBLIOTHEK POST OFFICE Law court RATHAUS FREMDENVERKEHRSAMT postamt AMTSGERICHT SERVEIS escola D’hostaleria LLAR D’INFANTS ESCOLA PISCINA ESPORTS MERCATS PICNIC LAVABOS PÚBLICS ESCUELA DE HOSTELERÍA GUARDERIA COLEGIO PISCINE DEPORTES MERCADOS PIQUE-NIQUER LAVABOS PÚBLICOS ècole hôtelière JARDIN D’ENFANTS ÉCOLE SWIMMING POOL SPORTS MARCHÉS TOILETTES PUBLIQUES SCHOOL FOOD AND BEVerages NURSERY SCHOOL SCHWIMMBAD MARKETS PUBLIC TOILET BERUFSSCHULE AUS DER KINDERGARTEN SCHULE BIBLIOTECA MÄRKTE LAVABOS PÚBLICÖFFENTLICHENS TOILETTEN HOTELLERIE
    [Show full text]