RECULL DE PREMSA Comissió Ciutadana Per a La Memòria Dels
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
PETICIÓ PER A LA MEMÒRIA I LA SENYALITZACIÓ DELS BARRIS DE BARRAQUES DE BARCELONA I LA RECUPERACIÓ DEL NOM DE SOMORROSTRO RECULL DE PREMSA Comissió ciutadana per a la memòria dels barris de barraques Novembre del 2010 DIMARTS 26 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat 12 D’OCTUBRE DEL 2010 ALGUNS MONTJUÏC GRAN BARCELONA BARRIS La muntanya habitada OBLIDATS Montjuïc va concentrar els nuclis de barraques més habitats de la ciutat. El 1957 hi havia més de 6.000 barra- ques només al barri de Can Valero. La Perona, el 1985. A la dreta, els Canons, al turó de la Rovira, cap al 1955. ÈXIT D’UNA REIVINDICACIÓ VEÏNAL Barcelona recuperarà la memòria històrica dels barris de barraques Una iniciativa ciutadana recolzada per més de 55 La proposta insta a assenyalar la desena d’espais entitats aconsegueix el compromís del consistori de la ciutat on hi va haver barraques ins al 1990 HELENA LÓPEZ BARCELONA va endur el 1958, van ressonar en la consciència d’Alonso Carnicer i Sara PRINCIPALS NUCLIS DE BARRAQUES oc podia imaginar Julia Grimal, els dos periodistes que, des- La iniciativa compta Nus Aceituno al ser entrevis- prés de la trobada amb aquesta bata- Diagonal Turó de la Rovira amb el suport de Ronda del de la tada per dos reporters de lladora per al documental Barraques. Trinitat P Mig Joan Manuel Serrat TV-3 que el seu tan tendre La ciutat oblidada –que TV-3 va emetre com sensat discurs no només se sen- al mes de gener– van remoure cel i i Mònica Terribas tiria al costat mar de la plaça de Sant terra perquè el somni de la Julia es Diagonal La Perona Jaume, sinó que allà es prendrien se- fes realitat. Va ser així com va néixer 33 Entre els molts suports amb riosament la seva petició: la senyalit- la Comissió per a la Recuperació de què compta la iniciativa de la Co- zació dels punts de la ciutat on fa no la Memòria dels Barris de Barraques, Meridiana missió per a la Recuperació de Gran Via tants anys s’aixecaven barris de bar- a la qual de seguida s’hi va sumar la Camp la Memòria dels Barris de Barra- raques. Una identificació que pre- historiadora Mercè Tatjer, i que ja de la ques destaquen múltiples cares Montjuïc Parc Bota tén ser per una banda un homenat- compta amb més de 55 entitats so- de la Rere el conegudes de disciplines tan di- Ciutadella Cementiri ge als seus habitants –es calcula que cials i culturals adherides i gairebé verses com l’antropologia, l’ar- el 1957 unes 100.000 persones vivi- 800 suports ciutadans a títol indivi- quitectura, la sociologia, la his- en en aquestes infravivendes sense dual. Mar Bella tòria i el periodisme. Han firmat la llum, aigua ni clavegueram a la ca- petició ciutadana, entre altres, el «Hem tingut reunions amb diver- Somorrostro Bogatell pital catalana– i, per l’altra, una re- sos responsables municipals i han cantautor Joan Manuel Serrat, les cuperació de la memòria històrica, mostrat en tot moment molt bona escriptores Rosa Regàs i Maru- perquè no s’esborri aquesta fins ara predisposició. Falta precisar els llocs asseguren Carnicer i Grimal, que tots els llocs on hi va haver barris de ja Torres, l’urbanista Jordi Borja, (gairebé) oblidada part de la història exactes on es posaran les plaques in- han dedicat incomptables hores a barraques, es recull una detallada les fotògrafes Colita i Pilar Ayme- de la ciutat. formatives i el format i el text que investigar per elaborar el minuciós cronologia i es descriuen les dramà- rich, la directora de TV3, Mònica Les paraules de la Julia, que va viu- tindran, però sembla que la intenció estudi que han entregat a l’ajunta- tiques condicions en què es vivia. Terribas, i el periodista i sociòleg re al Somorrostro fins que el mar se’l és que es porti a terme molt aviat», ment, on s’identifiquen amb detall Gràcies al treball desinteressat Manuel Campo Vidal. DIMARTS GRAN BARCELONA 12 D’OCTUBRE DEL 2010 27 LA DIAGONAL EL CARMEL I CAN BARÓ LA PERONA Barraques a les Corts Un exemple de lluita En paral·lel al tren Les barraques van ocupar durant els El Carmel i Can Baró van centrar la El barri de barraques de la Perona te- anys 40 del segle XX el costat mun- reivindicació veïnal més llarga dels nia gairebé dos quilòmetres de llarg tanya de la Diagonal, als dos costats barris de barraques de la ciutat. Re- en paral·lel a la via del tren. El seu nom de l’actual Ronda del Mig. clamaven serveis i pisos. es deu a una visita d’Eva Perón. JORDI PASQUAL / COL·LECCIÓ PARTICULAR CUSTÒDIA MORENO el testimoni de dos barraquistes CUSTÒDIA MORENO 3 VEÏNA DE LES BARRAQUES DEL CARMEL ENTRE EL 1947 I EL 1972 “Estudiava a les nits, amb una espelma” JONATHAN GREVSEN Parlar de Custòdia Moreno és par- ri, una de les zones de barraquisme lar de lluita veïnal. La seva història que més anys va resistir i on van ar- i la del Carmel van de la mà des que ribar a aixecar-se 550 barraques, aquesta lluitadora va arribar a la que van ser les últimes que van re- ciutat, amb només quatre anys, en sistir fins al 1990. el cèlebre Sevillano l’1 de novem- «Em posava malalta la doble mo- bre de 1947. «Vam venir perquè ral d’algunes senyores que venien uns amics ens van dir que ens havi- els diumenges a fer caritat, a por- en llogat un pis. A l’arribar, aquell tar menjar als pobres barraquistes, mateix pis l’havien llogat a quatre mentre que a les seves cases tenien famílies més», recorda Moreno. Da- treballant dones del barri pagant- vant el panorama, van acabar rea- los poquíssim i tractant-les fatal», llotjats a casa d’aquests amics: una s’encén la Custòdia, que destaca la barraca al Carmel, on la Custòdia importància del paper de les dones va viure fins al 1972 sense aigua, en la vida a les barraques. «Amb els llum ni clavegueram –no van ar- pocs recursos que tenien, feien tot ribar fins al 1974, gràcies a la llui- el possible per tirar endavant les se- ta veïnal encapçalada per la matei- ves famílies. Les cases estaven sem- xa Custòdia– i on es va treure una pre impecables dins del possible. carrera universitària, estudiant a No hi faltava mai un tapet ni un de- les nits a la llum d’una espelma. Va tall», relata. ser l’única del barri que va estudiar En el capítol dels aspectes po- una carrera universitària. sitius, la Custòdia destaca la ger- «Tan bon punt va aterrar aquí, mandat entre els veïns. «Érem com la meva mare es va posar a servir una família. Fèiem una pinya in- per intentar tirar endavant, però creïble. El primer Nadal que vam no estava feta per a això, i de segui- passar fora de les barraques encara da va muntar una petita botiga a la el vam celebrar tots junts», recor- barraca on venia una mica de tot. da. En el dels negatius –molt més ¡Vam ser els precursors d’El Corte ampli– assenyala la falta d’intimi- Inglés!», fa broma aquesta dona, tat. «Pensa que molts matrimonis d’aquesta comissió ciutadana –en que de seguida va liderar les mobi- no van poder tenir mai una habita- què també ha tingut un paper im- litzacions per a la millora del bar- 33 Custòdia Moreno, a la biblioteca del Carmel, per la qual tant va batallar. ció on estar sols», conclou. H portant la Federació d’Associaci- ons de Veïns de Barcelona (FAVB) i el Museu d’Història de la Ciutat, que JULIA ACEITUNO 3 VEÏNA DEL SOMORROSTRO ENTRE EL 1952 I EL 1958 va donar un impuls decisiu a la re- cuperació de la memòria històrica del barraquisme a Barcelona amb “El Bogatell era la claveguera de BCN” l’exposició Barraques. La ciutat infor- mal (2008)–, ha sortit a la llum, en- DANNY CAMINAL tre moltes altres coses, que al llibre «A l’arribar a l’estació de França, La Barcelona del 93, editat per l’ajun- els meus germans grans ens espe- tament el 1991, apareix un plànol raven. Ens van pujar en el 55, lla- amb la senyalització de la platja del vors l’únic tramvia descobert, per- Somorrostro, al tram entre el Parc què veiéssim la ciutat. Em va sem- de Recerca Biomèdica i el Port Olím- blar realment preciosa. Però quan pic, i que va ser una decisió políti- vam arribar al Somorrostro i vaig ca posterior la que va optar per es- veure el lloc on viuríem, em vaig borrar el Somorrostro també del no- fer un fart de plorar». Qui parla és menclàtor oficial, cosa que aquesta Julia Aceituno, veïna del Somor- comissió està intentant esmenar. rostro entre el 1952 i el 1958, quan «Una altra de les nostres propostes el mar «es va emportar» casa seva. [la principal petició de la Julia], que L’escena que descriu amb tendresa també sembla tenir el vistiplau ini- i detall va tenir lloc l’estiu de 1952, cial de l’administració municipal, quan tenia 14 anys. «Si arribo a sa- és tornar el nom del Somorrostro al ber el que em trobaria, no vinc. Jo tram de platja entre l’Hospital del a Jaén hi estava bé. Estudiava per a Mar i el tram final del carrer de la telefonista. Però els meus germans Marina», detalla Grimal. eren aquí, i la família tira molt.