La Gioconda AMILCARE PONCHIELLI
Òpera en quatre actes Llibret d’Arrigo Boito 1 - 15 d'abril Temporada 2018-2019
Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu
President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Laura Borràs Castanyer, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Laura Borràs Castanyer Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Javier García Fernández Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Jaume Asens Llodrà Oriol Lladó Esteller Vicepresident quart Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Marc Castells Berzosa Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Humet, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo
2 3 Gràcies per Mitjans de comunicació fer-ho possible.
Patrocinadors del 20è aniversari
Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta, Ràdio Estel.
Patrocinadors
Mecenes
4 5 Protectors Col·laboradors
Benefactors
Carlos Abril, Salvador Alemany, Magda Ferrer- Dalmau, Josep Ignasi Molins, Josep Oliu, Fernando Aleu, Josep Balcells, Mercedes Fuster, José Gabeiras, Francisco Reynés, Miquel Roca, Joaquim Barraquer, Núria Basi, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Pedro Roca-Cusachs, Josep Sabé, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Anna Sala, Francisco Salamero, Agustí Bou, Josep M. Bové, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Manuel Terrazo, August Torà, Montserrat Cardelús, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Joan Uriach, Marta Uriach, Josep Manuel Corrales, Gabriel Jené, Sofia Lluch, Pepita Izquierdo, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Gràcies per M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Rocio Maestre, Josep Milian, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Joan Esquirol, Antoni Esteve, José M. Mohedano, Joan Molins, Salvador Viñas fer-ho possible.
6 7 11 19 50 78
Fitxa tècnica Amb el teló Arrigo Boito, Cronologia abaixat lo scapigliato
Pablo Meléndez- 14 36 Haddad 62 88
Orquestra Argument Entrevista a Biografies de l'obra Dolora Zajick
12 32 40 56 86 Comentaris musicals
Fitxa artística Sobre Una òpera Selecció La producció de dones d'enregistraments La Gioconda de Ponchielli i Boito (i Victor Hugo) Marcel Cervelló Pier Luigi Pizzi 16 44 Laura Mercader 72 Amigó
Cor English synopsis Amilcare 13 Ponchielli i la
seva Gioconda al Liceu
Repartiment
Jaume Tribó
8 9 Temporada 2018 / 19 La Gioconda Durada aproximada: AMILCARE PONCHIELLI 4 hores
8 d’abril de 1876: estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà 26 de febrer de 1883: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu 25 d’octubre de 2005: última representació al Liceu
Total de representacions al Liceu: 144
Abril Torn Tarifa
1 20 h H 4 2 20 h A 5 4 20 h B 3 5 20 h PB 4 7 18 h F 3 8 20 h PC 5 10 20 h D 4 11 20 h PA 4 13* 20 h E 3 14 17 h T 4 15 20 h G 4
* amb audiodescripció
10 11 La Gioconda Amilcare Ponchielli
Fitxa artística Repartiment
Direcció musical Assistència al vestuari La Gioconda Ballarí principal convidat Guillermo García Calvo Lorena Marin Cantant ambulant Alessandro Riga (CND) Iréne Theorin: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abril Anna Pirozzi: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril Direcció d’escena Coproducció Gran Teatre del Liceu, Ballarina principal convidada Pier Luigi Pizzi Teatro Real de Madrid i Arena di Verona Letizia Giuliani Laura Adorno Esposa d’Alvise Badoero Escenografia i vestuari Orquestra Simfònica i Cor Dolora Zajick: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abril Ballarines / Ballarins Pier Luigi Pizzi del Gran Teatre del Liceu Ketevan Kemoklidze: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril Anita Caprara, Anna Casasola, Dileta Filippeto, Mariona Orpella, Ariadna Miró, Lara Miso, Africa Brau, Veronica Coreografia Direcció del Cor Alvise Badoero Girardini, Carlotta Pini, Arianna Gheorghe Iancu Conxita Garcia Dux de Venècia i cap de la Inquisició Ongarato, Novella Petrucci, Giorgia Ildebrando D’Arcangelo: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abril Giorgi, Alessandra Bareggi, Alba Carlo Colombara: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril Fernández, Tamara Gutiérrez, Lidia Reposició de la coreografia Concertino Ibáñez, Leonie Duda, Alberto Aymar, Francesco Marzola Liviu Morna Héctor Chicote, Ricard Llorens, Leandro La Cieca Perez S., Narcís Subatella Mare de la Gioconda Il.luminació Assistència a la direcció musical María José Montiel Massimo Gasparon Sergi Cuenca Figuració Adriana Barrabés, Mònica Barrio, Sílvia Enzo Grimaldo Biosca, Marta Borràs, Fuencisla Cáceres, Assistència a la direcció escena Assistents musicals Príncep genovès Aurora Giuliani, Roberta Ruggiero, Berta Massimo Gasparon Véronique Werklé, Vanessa García, Brian Jagde: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abril Regot, Alejandro Altamirano, David Albert Estany Rodrigo de Vera, Jaume Tribó Stefano La Colla: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril Aparicio, Adrià Ardila, Julian Bergonzini, Santiago Bernardi, Moisés Bravo, César Carrasco, Jordi Casas, Alfredo Crespo, Assistència a l'escenografia Barnaba Albert Estengre, Marc Garcia, Xevi Serena Rocco Espia Jordán, Joan Marmaneu, Oscar Mellado, Gabriele Viviani: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abril Diego Neira, David Ortega, Héctor Luis Cansino: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril Puigdomenech, Carles Roig, Roger Salvany, Joan Scufesis, Omar Tubau, Cristian Valencia Zuàne / Una veu Carlos Daza
Amb la col·laboració de Amb el suport de Isèpo / Una veu Beñat Egiarte
Un barnabotto / Un pilot / Un cantant Marc Pujol
12 13 Amilcare Ponchielli
Intèrprets
Violí I Violoncel Trombó Liviu Morna Cristoforo Pestalozzi Juan González Eva Pyrek Guillaume Terrail Miguel Esteve Oriol Algueró Matthias Weinmann Miquel Sáez Aleksandra Ivanovski Andrea Amador Sergey Maiboroda Esther Clara Braun Tuba Sergi Puente Juan Manuel Stacey Jose Miguel Bernabeu Paula Banciu Lourdes Kleykens Oksana Solovieva Lidija Cvitkovac Timpani Raúl Suárez Artur Sala Yana Tsanova Contrabaix Biel Graells Savio De La Corte Percussió Marta Wasilewicz Cristian Sandu David Merseguer Oleksandr Sora Sofia Bianchi Jose Luis Carreres Francesc Lozano Daniel Ishanda Violí II Jorge Martínez Laura Melero Emilie Langlais Rodica Monica Harda Flauta Arpa Jing Liu Albert Mora Bleuenn Lefriec Mercè Brotons Nieves Aliaño Andrea Ceruti Sandra Luisa Batista (Picc) Banda Interna: Charles Courant Clarinet Piotr Jeczmyk Oboè Cristina Martín Kalina Macuta César Altur Ramon Vicent Mijai Morna Raúl Pérez P. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Alexandre Polonsky Emili Pascual Fagot Annick Puig Juan Pedro Fuentes Natalie Dentini Clarinet Francesc Benítez L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Isaac Rodríguez Viola Dolores Payá Trompa Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les Fulgencio Sandoval Carles Chordá Sanz més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, Claire Bobij Fagot Enrique J. Martínez de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Bettina Brandkamp Bernardo Verde Pablo Cadenas Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Franck Tollini M. José Rielo Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Marie Vanier Trompeta Nina Sunyer Trompa Josep Anton Casado Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del Adrià Trulls Ionut Podgoreanu Ramon Figueras barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la Javier López Marc Garcia Andrea Cabrerizo Marc Monzonis creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, Helena Sotoca Carles Chordá Escrivá Jorge Vilalta essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada Trombó durant totes les temporades del Teatre. Trompeta Jordi Berbegal Francesc Colomina Gabriel Mateu Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fun- David Alcaraz Luis Bellver (bombardí) dació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre Raul Calvo (Corneta) del 2017. Jose Esteban (Corneta)
Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Concertino C. Associat Solista Ass. Solista
14 15 Amilcare Ponchielli
Intèrprets
Sopranos I Contralts Barítons Margarida Buendia Mariel Aguilar Xavier Comorera Olatz Gorrotxategi Sandra Codina Gabriel Diap Carmen Jimenez Hortènsia Larrabeiti Ramon Grau Glòria López Yordanka Leon Lucas Groppo Raquel Lucena Elizabeth Maldonado Plamen Papazikov Encarna Martínez Ingrid Venter Joan Josep Ramos Raquel Momblant Marta Planella Miquel Rosales Eun Kyung Park Susana Torregrosa Domingo Ramos Maria Such Eduard Moreno Maria Genís Alejandro Llamas Maria Casado Tenors I Blanca Vazquez Daniel M. Alfonso Hasmik Isahakyan Josep Mª Bosch Baixos Marta Garcia José Luis Casanova Miguel Ángel Currás Sung Min Kang Dimitar Darlev Xavier Martínez Ignasi Gomar Sopranos II José Antº Medina Ivo Mischev Mariel Fontes Joan Prados Mariano Viñuales Mª Dolors Llonch Llorenç Valero Pau Bordas Mónica Luezas Carlos Cremades Guillem Batllori Mª Àngels Padró Carlos Julio Muñoz Antoni Duran Elisabet Vilaplana Sergi Bellver Cor del Gran Teatre del Liceu Helena Zaborowska Giorgo Elmo Anna Farrés Jaime Nieto El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores Luciana Michelli les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres Núria Luterbacher dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, Conchita Perez Tenors II d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Vanessa Cañizares Omar A. Jara Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Mireia Dolç Graham Lister Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i Josep Lluís Moreno per els més grans directors d’escena. Florenci Puig Mezzo-sopranos Emili Rosés El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italia- Rosa Cristo Jorge A Jasso na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Isabel Mas Facundo Muñoz Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut Marta Polo Alexeider Perez continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars Olga Szabó Ezequiel Casamada del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding. Gergyana Ryasheva Jordi Aymerich Lorena Medina Escarlata Blanco Olgica Milevska Numil Guerra
16 17 (...) Després de tot plegat, fer un drama; però no pas real, per por que la possibilitat de dur-lo a terme desparegués en la grandesa de les proporcions; en absolut burgès, per por que la petitesa dels personatges fes malbé la magnitud de la idea; però sí principesc i nacional; principesc, perquè el drama ha de ser gran i nacional; nacional, perquè el drama ha de ser veritable. Barrejar en aquesta obra — per satisfer aquesta necessitat de l’esperit que sempre vol sentir el passat en el present i el present en el passat— l’element etern amb l’element humà, l’element social amb un element històric. Pintar, tot fent camí i partint d’aquesta idea, no tan sols l’home i la dona, no tan sols aquestes dues dones i aquests tres homes, sinó tot un segle, tot un AMB clima, tota una civilització, tot un poble. EL TELÓ Victor Hugo Pròleg a Angélo, tyran de Padoue (1835) ABAIXAT Compositor
Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor italià, fill d’un organista que va ser el seu primer professor de música abans de prosseguir estudis al Conservatori de Milà.
Pertanyent a la generació entre els compositors italians romàntics i els veristes, Ponchielli va formar part del moviment conegut com a Scapigliatura (Escabellament), que volia establir un nou model poètic i musical retornant a un realisme social, paral·lelament al realisme i al naturalisme literaris.
Va ser director de diverses bandes musicals, mestre de Guillermo García Calvo Francesco Marzola, Luis Cansino, Carlo Colombara, capella a Bèrgam i finalment el 1883 va obtenir una plaça com a professor al Conservatori de Milà, on va ser mestre, entre d’altres, de Giacomo Puccini i Pietro Mascagni.
Al llarg de la seva vida Ponchielli va escriure dotze òperes, una de les quals (I mori di Valenza) fou estrenada pòstumament i una altra (Bertrando dal Bornio) va quedar inèdita. Sens dubte, la seva obra més cèlebre va ser La Gioconda, inspirada –com Marion Delorme– en un drama de Victor Hugo. Luis Cansino, Carlo Colombara El llenguatge musical de Ponchielli, sense renunciar als postulats romàntics que en teoria volia combatre, té una empremta molt personal i –juntament amb el seu company de generació Arrigo Boito– és essencial com a punt d’inflexió entre els compositors italians operístics de la primera i els de la segona meitat del segle XIX. 20 23
i Il Angelo Otello de Victor de Victor d’Alfredo d’Alfredo s’inspira – s’inspira Mefistofele. Dejanice l’òpera l’òpera Llibret i llibretista Llibret La Gioconda Angelo, tyran de Padoue tyran Angelo, d’Alfred Bruneau (1928). d’Alfred és un drama amb llibret de amb llibret és un drama de Saverio Mercadante (1837) (1837) Mercadante de Saverio Angelo, tyran de Padoue tyran Angelo, també va ser compositor, autor de autor també va compositor, ser La trama de La trama lliurement i amb molts canvis– en el en el canvis– i amb molts lliurement d’Hugo va ser la que havia inspirat d’Hugo va inspirat la que havia ser (a part l’òpera de Ponchielli): de Ponchielli): (a part l’òpera La Gioconda de César Cui (1876), Cui de César França decimonònica i font d’inspiració decimonònica i font d’inspiració França les dues últimes òperes de Verdi, de Verdi, les dues últimes òperes Hugo, el dramaturg més important de la el dramaturg Hugo, i encara coneixeria tres adaptacions més adaptacions més tres coneixeria i encara Catalani (1883) i drama drama XIX –entre els quals Verdi. De fet, la peça De fet, la peça XIX els quals Verdi. –entre de molts compositors operístics del segle del segle operístics de molts compositors Tobia Gorrio, acròstic d’Arrigo Boito, que a Boito, d’Arrigo acròstic Gorrio, Tobia giuramento més de llibretista –realitzaria els llibrets de els llibrets –realitzaria més de llibretista Falstaff–
Carlo Colombara, Ketevan Kemoklidze
Cor del Gran Teatre del Liceu Guillermo García Calvo Iréne Theorin, María José Montiel Dolora Zajick
24 27 La Estrena Gènova (1879). ha estat l’única ha estat l’única a La Scala de Milà (8 d’abril a La Scala de Milà (8 d’abril La Gioconda va ser la llarga durada de la primera la primera va de durada ser la llarga Tot i l’èxit de la primera funció de funció de la primera i l’èxit Tot Gayarre. Gioconda Les funcions de Milà i Venècia van ser funcions de Milà i Venècia Les repertori dels teatres d’arreu del món. d’arreu dels teatres repertori compositor encara va fer-hi més retocs més retocs va encara compositor fer-hi retocs amb vista a la presència al Teatre al Teatre amb vista a la presència retocs de 1876), Ponchielli va fer-hi importants importants vade 1876), Ponchielli fer-hi el rol d’Enzo Grimaldo va ser interpretat, Grimaldo va d’Enzo el rol ser interpretat, òpera de Ponchielli que s’ha mantingut al mantingut al s’ha que de Ponchielli òpera a Milà i Venècia, pel tenor navarrès Julián navarrès Julián pel tenor a Milà i Venècia, versió, que va aclaparar públic i crítica. El que va públic i crítica. El aclaparar versió, Rossini de Venècia el mateix any. La causa La causa any. el mateix de Venècia Rossini per a les representacions a Roma (1877) i a (1877) i a a Roma per a les representacions dirigides pel jove i ja cèlebre Franco Faccio; Faccio; Franco i ja cèlebre dirigides pel jove
Luis Cansino, Iréne Theorin
Alberto Aymar, Leonide Duda Estrena al Liceu
La primera funció de La Gioconda al Gran Teatre del Liceu (que era també estrena a Espanya) va arribar el 26 de febrer de 1883, pocs dies abans que Lohengrin de Wagner pugés per primera vegada a l’escenari del Teatre. Equip de La Gioconda al Liceu El 28 de febrer J. Puiggarí publicava a La Vanguardia una crítica en què posava de manifest que l’òpera va agradar. El cronista clou el text afirmant que «todos salimos bastante satisfechos de la obra y algo de la ejecución, que esperamos ver mejorada en las siguientes representaciones; y es seguro que esta producción ha de dar á la empresa buenos rendimientos. Felicitámosla, pues, por su acierto, y por habernos procurado la audición de una de las novedades que hoy en día más llaman la atención en el mundo musical». 28 Equip de ballarins i ballarines Iréne Theorin, María José Montiel Luis Cansino, Anna Pirozzi
31 Stefano La Colla
Pier Luigi Pizzi Director d'escena, escenògraf i figurinista Gairebé sempre evito teoritzar sobre els ponts, i les gòndoles negres i les meves produccions, especialment funeràries, que semblen dissenyades quan es tracta d’una reposició i quan per transportar cadàvers. No és per fa tants anys que es va crear. casualitat que el sentit de la mort Aquesta nova producció de La Gio- sembla dominar tota l’obra. conda, creada per al Gran Teatre del Tobia Gorio, és a dir, Arrigo Boito, Liceu el 2005, va tenir un precedent. l’autor scapigliato del llibret, es va L’estiu d’aquell mateix any se’n va fer inspirar lliurement en el drama de una versió a l’aire lliure a l’Arena di Victor Hugo Angelo, tyran de Padoue, Verona. Va caldre adaptar-la al nou ambientat en una Venècia renaixen- espai tancat de mida significativa- tista. Però l’estil de Boito és incon- ment reduïda. Segons la meva opinió, fusiblement vuitcentista i la música l’espectacle va captivar. de Ponchielli és inequívocament Allò que va perdre en dimensions melodramàtica. Per aquest motiu, ho va guanyar en intensitat. he volgut trobar un to més proper a L’entorn conceptual i visual no va aquest ambient dramàtic, traslladant canviar en substància. L’acció va tenir l’acció a la malenconiosa posta de sol lloc en una Venècia estilitzada, en de la Serenissima, amb el darrer dux SOBRE una mena de realisme poètic, narra- Ludovico Manin, mentre el segle XVIII da a través d’estereotips simbòlics arribava a la seva fi. LA PRODUCCIÓ com ara l’aigua, la boira, els canals, Estic ocupat en aquesta Gioconda, però t’asseguro que més de cent vegades al dia estic temptat de desistir-ne; per moltes raons. La primera és que no tinc confiança en el llibret, és massa difícil, i potser no escau a la meva manera de compondre. Tenint en compte que soc per naturalesa un insatisfet, aquí ho soc doblement, Brian jagde pel freqüent i excessiu enlairament dels conceptes, del vers, de la dificultat formal, i sense trobar les idees que voldria. (…) Hi ha moments en què em sento incapaç de capturar una idea i de no tenir prou fantasia. És un fet, doncs, que ara per ara he de buscar un altre llibret i un altre poeta,
Moisés Bravo Esttengre,Albert Iréne Theorin, que escrigui no per a ell sinó per al músic.
Amilcare Ponchielli Carta a Achille Formis, 3 de juny de 1875 La Gioconda Argument de l'obra La Gioconda Fotògraf Antoni Bofill La Gioconda al Liceu la temporada 2005/06. al Liceu la temporada 2005/06.
36 37 La Gioconda Argument de l'obra
Acte I L’òpera s’ambienta a Venècia, al segle XVII. La Boca del La Gioconda, que es lamenta amb la seva mare del seu La Boca Leó era l’escultura en forma de lleó que servia per di- destí, es mostra decidida i resolta a fugir aquella ma- del Lleó positar denúncies adreçades als inquisidors.¹ teixa nit amb Enzo. ⁷ Al pati del Palau Ducal, la massa s’hi aplega per assistir a una regata.² Barnaba, que es fa passar per músic i rap- sode ambulant, és en realitat espia al servei de la Inqui- Acte II sició. D’amagat, observa la Gioconda –cantant rodamón A la Fusina, el moll de la llacuna veneciana, uns mariners desitjada per Barnaba, però a qui la jove ha rebutjat. Ara El rosari l’espia vol venjar-se’n utilitzant com a pretext la mare de entonen una cançó⁸ mentre feinegen dalt de l’Hècate, la Gioconda, coneguda amb el sobrenom de la Cieca (la un bergantí on embarcarà properament Enzo. Mentres- Cega) i a qui la filla es prepara per dur a l’església. tant, Barnaba espia, ara fent-se passar per un pescador. La regata ha arribat al final i Zuàne ha perdut. Bar- L’ajuda el seu esbirro Isèpo, que ha estat enviat a avisar naba li insinua la possibilitat que hagi estat objecte del Alvise perquè arribi al moment en què Grimaldo i Laura malastruc d’una fetillera i acusa la Cieca. El príncep ge- siguin a punt de fugir. novès Enzo Grimaldo, que s’amaga darrere la identitat Arriba Enzo, tot esperant Laura,⁹ la qual és duta per d’un mariner dàlmata en haver estat proscrit de Venè- Barnaba a la seva barca de pescador, tot i les reticències cia, és objecte dels amors de la Gioconda, i aquesta de la dona d’Alvise davant de l’estrany personatge, a qui i Enzo intenten protegir la Cieca de l’atac del poble. no identifica com l’espia dels inquisidors. Els amants es Aleshores intervé Laura Adorno –esposa del gran inqui- fonen en una abraçada¹⁰ abans que Enzo ordeni al timo- sidor Alvise Badoero i de qui Enzo està enamorat–, que ner que la nau surti del port. Laura, sola a coberta, invo- intercedeix per la Cieca. Aquesta, en senyal de gratitud, ca la Verge Maria per tal que l’empresa sigui reeixida.¹¹ lliura a Laura un rosari.³ Aleshores la Gioconda, que estava amagada, surt,¹² Barnaba s’apropa a Enzo i li demana que li reveli la fereix i amenaça Laura de fer saber al seu marit la rela- seva identitat donant-li garanties que pot confiar en ell i ció adúltera que manté amb Enzo. que l’ajudarà a fugir amb Laura. Grimaldo li fa cas i li diu Enmig de la baralla, Alvise s’hi acosta amb una barca. el nom abans que l’espia li declari que és membre del Laura alça el rosari i la Gioconda recorda que la jove Consell dels Deu, al mateix temps que li explica que actua és qui havia salvat la seva mare del linxament públic per despit a causa del seu desencís amb la Gioconda.⁴ al pati del Palau Ducal. Disposada a ajudar-la a fugir, la Un cop sol, Barnaba dicta la seva acusació contra Gioconda revela el seu nom a Laura. Enzo per la seva relació adúltera amb Laura, que dipo- Barnaba insta aleshores Alvise a seguir la barca que sita a la Boca del Lleó.⁵ La Gioconda, d’amagat, ho ha du la seva esposa a la ciutat quan torna Enzo. La Gio- vist i ho ha escoltat tot. conda l’assabenta que Laura ha fugit, atemorida, però El poble irromp novament i es balla una furlana,⁶ quan el genovès es disposa a seguir-la, la Gioconda interrompuda pels fidels que surten del temple exhor- l’adverteix dels espies que l’assetgen. Desesperat i per tats per un clergue que convoca les vespres imminents. evitar ser captivat, crema el vaixell.
38 39 Comentaris musicals 1 Preludi 13 Gelosia d’Alvise El preludi comença amb un passatge planyívol (andante), introduït pels violoncels, a mode L’ària «Là turbini e farnetichi» presenta una escriptura força convencional. Es tracta d’un de recitatiu sense paraules, que després dona pas a una trista melodia a càrrec de l’oboè fragment enèrgic, expressivament eficaç i molt ben tractat en l’acompanyament orquestral. sobre els arpegis de la corda. Una secció intermèdia, més moguda (poco più animato), ens introdueix alguns temes de l’òpera i ens prepara per al conflicte que es desenvoluparà 14 Laura, condemnada quan s’alci el teló. «Bella così, madonna» són les primeres frases d’Alvise, carregades d’ironia i amb ira con- 2 Cor inicial tinguda, que inicien el duet amb Laura, que respon amb la mateixa ironia amb «Dal vostro accento insolito». La tensió va creixent al llarg de la pàgina, a partir de la inflexió que «Feste! Pane!» és el número coral introductori, de caire popular, enèrgic i introduït bri- suposa l’amenaça de mort sobre Laura. llantment pel tutti orquestral. 15 3 La bondat de la Cieca El ballet de Walt Disney Es tracta de la cèlebre «Dansa de les hores», un ballet que contribueix a fer de La Gioconda La romanza «Voce di donna» és un fragment musical esplèndid, que subratlla la bondat una obra a l’estil de la grand opéra francesa. La dansa està dividida en cinc seccions, amb del personatge, assumit per una contralt. diferents tonalitats (Sol major, Mi major, Do menor, Mi menor, La menor...) fins a arribar 4 Duet Barnaba-Enzo a l’allegro vivacissimo conclusiu, a mode de cancan. Al llarg d’un duet entre tenor i baríton que anuncia ja les grans escenes entre Jago i Otello 16 Gioconda, rendida al segon acte que Verdi escriuria per a l’òpera sobre el tema shakespearià. Barnaba, un baríton, està tenyit d’una innegable mordacitat, que subratllen les subtils paraules del L’anunci de la Gioconda comença amb una nota de la trompa que sentirem a l’ària del llibret de Boito. suïcidi del quart acte. 5 Ària de Barnaba 17 Preludiant el suïcidi L’ària «O monumento!» és un arioso en què l’orquestra, més que acompanyar, comenta, Un preludi presenta el leitmotiv que presidirà gran part de l’ària del suïcidi de la Gioconda. en la línia del que s’esdevindrà en el verisme, que d’alguna manera ja truca a la porta en més d’un passatge d’aquesta òpera. 18 Ària del suïcidi 6 Arriba ara el gran moment de la Gioconda, amb la seva ària «Suicidio!». El tema del suï- Furlana cidi actua com a leitmotiv amb una escala descendent de la corda que sentirem al llarg Es tracta d’una dansa, semblant a la giga, que va aparèixer al segle XVI. El nom li ve perquè de l’ària i que ja s’ha anunciat al preludi d’aquest acte. L’ària comença precisament amb prové de la zona del Friül, al nord-est de la península itàlica. la paraula «Suicidio», amb les dues primeres vocals amb un agosarat salt d’octava sobre el Fa. Tot seguit apareix el leitmotiv en forma d’escala descendent de la corda. Aquest 7 Final I fragment dona pas a la primera secció de l’ària, un andante assai sostenuto en La major i El final de l’acte comença amb el cor «Carneval! Baccanal!», la brillantor del qual contrasta en compàs ternari de 9/8. Nous salts d’octava mostren el deliri del personatge amb nous amb les paraules ombrívoles de la Gioconda, «Tradita, ohimè. Io soccombo», precedides salts d’octava. Com si volgués resistir-se a una mort segura, la Gioconda canta amb un per un passatge coral amb orgue i amb la intervenció d’un sacerdot. La Gioconda expressa efecte de ritardando sobre les paraules «mio cammin», abans de l’inexorable anunci de la seva desesperació amb unes frases de gran intensitat dramàtica. la mort, novament a càrrec del leitmotiv. El passatge següent és molt líric, en piano i amb lligadures. La influència verdiana és evident en el tractament melòdic i el farcit orquestral 8 Cançó-Barcarola damunt de les paraules de la Gioconda. Al final, la paraula «tenebre» es canta sobre una En realitat és una barcarola, un tipus de cançó originària de Venècia i més concretament nota gravíssima, un Do sostingut, la mateixa nota amb què la Gioconda acabarà l’ària. A dels gondolers. la segona secció la veu i l’orquestra modulen a la tonalitat de Fa sostingut major i entren en un ritme de 3/4 per a unes paraules dolces, perquè ara la Gioconda no parla amb el 9 Ària d’Enzo punyal ni amb si mateixa, sinó amb el cel. Serà aleshores quan la fusta i un redoblament de tambor agombolaran el passatge que donarà pas al leitmotiv amb l’esmentada escala Ponchielli introdueix aquí l’ària d’Enzo, la cèlebre «Cielo e mar», una pàgina que ja és descendent, amb la qual cosa l’ària es donarà per acabada, després que la soprano hagi plenament verista pel seu tractament spianato, és a dir «aplanat», sense ornamentacions entonat un nou Do sostingut sobre les paraules «dentro l’avel». innecessàries, tot i que s’hi busca el lluïment del tenor, que ha d’assolir en el «Vien!» conclusiu un radiant Si bemoll. 19 Discussió Gioconda-Enzo 10 Duet Enzo-Laura Les frases de la Gioconda implorant l’amor d’Enzo produeixen una pietat i patetisme re- «Laggiù fra le nebbie remote» és un duet deliciós en diverses seccions. Comença amb un solts extraordinàriament per la partitura de Ponchielli, que pinta magistralment els trets clima intimista, tot subratllant la unió de la parella que formen Enzo i Laura, en el passatge passionals del personatge. «La luna discende, discende». 20 Laura reapareix 11 Ària de Laura «Ah! Il cor mi si ravviva» és el despertar de Laura, amb un acompanyament orquestral «Stella del marina» és l’ària de Laura, revestida d’un cert nerviosisme, davant la incertesa prodigiós que dona pas a una gran escena, que contrasta entre el dramatisme de la soledat sobre el futur del personatge per la fugida imminent amb Enzo. Tot i la brevetat, el número (la Gioconda), les lloances de Laura i Enzo i les veus llunyanes del cor cantant una serenata. sintetitza els sentiments contrastants de Laura. 21 Final 12 Duet Gioconda-Laura La darrera escena ve marcada per l’entrada de Barnaba («Così mantieni il patto?»). L’espia «É un anatema!» és la frase amb què la Gioconda interromp la pregària de Laura, cosa i la Gioconda protagonitzen un número intens, violent i de gran eficàcia teatral, gràcies a que dona pas a unes frases enèrgiques i tallants, a les quals respon l’amant d’Enzo amb la una escriptura d’inspiració convencional però que demostra el domini de la dramatúrgia mateixa vehemència. En la gran tradició de duets entre soprano i mezzosoprano, Ponchielli musical de Ponchielli; cal destacar la ironia de la Gioconda en el passatge «Con tutti gli 40 resol el passatge amb una gran saviesa musical i teatral. orpelli sacrati alla scena...», que contrasta amb el final abrupte de l’acte i de l’òpera. 41 40 41 La Gioconda Argument de l'obra
Acte III Acte IV ¹⁷ La Ca’ d’Oro (la Casa Daurada) és el nom del palau d’Al- La Gioconda és a casa seva, a l’illa de Giudecca. Uns La Ca’ d’Oro vise. Aquest es plany de l’engany de la seva esposa i El canal cantants, amics de la Gioconda, han dut el cos de Laura es planteja de fer-la matar.¹³ Abans, però, la interroga. Orfano adormida. La Gioconda els prega que busquin la seva Acusada d’infidelitat, Laura és condemnada a ingerir un mare abans de quedar-se sola i de pensar en el suïcidi verí mortífer¹⁴ abans que el cant dels venecians s’acabi. com a fugida de tots els seus mals, tot i ser conscient Alvise la deixa sola i la desesperació de Laura és inte- que aleshores no podria ajudar Enzo i Laura a fugir.¹⁸ rrompuda per la Gioconda, que, amagada fins alesho- Per uns moments la Gioconda pensa que Laura pot- res, surt per canviar-li el flascó, tot oferint a la jove un ser ha mort. Enmig de les seves cavil·lacions arriba Enzo narcòtic que la mantindrà adormida i donant-ne una –alliberat per Barnaba gràcies a la Gioconda–, desespe- aparença cadavèrica. Després, quan el cos sigui dut fora rat, per vetllar el cadàver de la seva amant i suïcidar-se del palau, podrà fugir amb Enzo. al seu costat. La Gioconda no revela on l’ha amagada¹⁹ Laura beu el líquid ofert per la Gioconda i al cap de i Enzo l’amenaça, just quan Laura es desperta i crida el poc torna Alvise, que troba el cos de la seva esposa seu amant. Assabentat per Laura que la Gioconda li ha aparentment sense vida. salvat la vida, Enzo s’apiada de la filla de la Cieca. Tornen L’escena canvia i ens du a una gran sala d’audiències, els cantants mentre entonen una serenata i la Gioconda il·luminada per acollir els convidats d’Alvise, que ofereix prega a Laura i Enzo que fugin de seguida, cosa que fan un ball de disfresses.¹⁵ En el decurs de la festa arri- després de beneir la seva benefactora.²⁰ ba Barnaba arrossegant la Cieca, acusada de bruixeria. Un cop sola, la Gioconda prega a la Verge que l’allibe- L’anciana diu que estava pregant per la difunta Laura, ri de la luxúria de Barnaba i es prepara per clavar-se un cosa que permet descobrir la suposada mort de l’es- punyal mentre recorda la seva mare. Barnaba s’afanya posa d’Alvise a Enzo, que és a la festa disfressat. Gri- per cobrar el preu d’alliberar la Cieca, però la Gioconda maldo acusa Alvise d’assassí, però en ser descobert opta per ferir-se mortalment amb el ganivet. Disposat com a proscrit de Venècia, el genovès és condemnat Consulteu l'argument en format de lectura fàcil a dur la seva venjança fins al final, Barnaba fa saber a la a presó. La Gioconda no veu altra sortida que oferir-se Gioconda que la seva mare, la Cieca, ha mort a la presó. a Barnaba a canvi de la llibertat d’Enzo.¹⁶ Enmig de la Però és massa tard: la Gioconda acaba de morir.²¹ consternació general, Barnaba rapta la Cieca.
42 43 English synopsis Act II On the Fusina, the pier of the Venetian lagoon, some sailors are singing a song ⁸ while working aboard the Hecate, a brig on which Act I The rosary Enzo will soon embark. Meanwhile, Barnaba is spying, but now dis- The opera is set in Venice in the 17th century. The mouth of the guised as a fisherman. His henchman, Isepo, is helping him and has lion was the lion-shaped sculpture that served as a deposit for been sent to warn Alvise to arrive at the moment Grimaldo and allegations addressed to the inquisitors.¹ The mouth Laura prepare to flee. Crowds gather in the courtyard of the Doge’s palace, to attend of the lion Enzo arrives, and waits for Laura,⁹ who is being brought by a regatta.² Barnaba, who is pretending to be a musician and tra- Barnaba in his fisherman’s boat. Despite her reluctance at being veling rhapsodist, is actually a spy at the service of the Inquisition. with this strange character, Laura does not recognise him as the From a concealed position, he observes Gioconda, a wandering spy for the inquisitors. They arrive and both lovers melt into an ballad singer he is romantically pursuing, but who has spurned embrace before Enzo orders the helmsman to let the ship leave him. Now, the spy wants to take revenge using Gioconda’s mother, port. Alone on deck, Laura invokes the Virgin Mary to make their known as “Cieca” (the blind woman), as a pretext as her daughter undertaking a success.¹¹ is taking the elderly woman to church. Gioconda, who was in hiding, now comes out and becomes The regatta finishes and Zuané has lost. Barnaba insinuates the physically aggressive with Laura and tells her that she will tell her possibility that he has been put under a hex by a witch and accuses husband about the adulterous relationship she has with Enzo.¹² Cieca. The Genoese Prince, Enzo Grimaldo, has disguised himself as In the middle of the fight, Alvise approaches in a boat. Laura a Dalmatian sailor after fleeing as an outlaw from Venice. He is Gio- raises the rosary and Gioconda remembers that the girl is the one conda’s love interest and she and Enzo try to protect Cieca from who had saved her mother from a public lynching in the courtyard being attacked by the mob. The wife of the great inquisitor Alvise of the Doge’s palace. Now willing to help her escape, Gioconda Badoero, Laura Adorno, with whom Enzo is in love, intercedes for tells Laura her name. Cieca who gives Laura a rosary as a sign of gratitude.³ Then Barnaba urges Alvise to follow the ship that is taking his Barnaba approaches Enzo and asks him to reveal his identity wife to the city. Just then Enzo returns. Gioconda tells him that assuring him that he can trust him and that he will help him flee Laura has fled terrified, but when the Genoese gets ready to follow with Laura. Grimaldo takes heed and tells him his name, before her, Gioconda warns him of the spies who are out to get him. He’s the spy tells him that he is member of the Council of Ten. At the desperate and wants to avoid capture, so he burns the ship. same time, he explains to him that he is acting the way he is due to his disenchantment with Gioconda after being rejected by her.⁴ Once alone, Barnaba dictates his accusation against Enzo for his adulterous relationship with Laura, and then deposits it in the mouth of the lion.⁵ Meanwhile, Gioconda has been hiding and has seen and heard everything. The crowd bursts in again and dance a furlana,⁶ interrupted by the faithful who are leaving the church exhorted by a clergyman who calls them to evening prayers. Along with her mother, Gio- conda laments her destiny. She is determined and resolved to flee Act III The Ca’ d’Oro (the Golden House) is the name of Alvise’s palace. that very same night with Enzo.⁷ He is bemoaning how his wife has deceived him and considers killing her. Before doing so, however, he questions her.¹³ Accused La Ca’ d’oro of infidelity, Laura is condemned to ingest a deadly poison¹⁴ before (The Golden House) the Venetians finish singing. Alvise leaves her alone and Laura’s desperation is interrupted by Gioconda who, hidden until then, goes out to change the bottle, offering the girl a narcotic that will keep her asleep and make her appear dead. Then, when her body is taken out of the palace, she can flee with Enzo. La Gioconda Amilcare Ponchielli
Laura drinks the liquid offered by Gioconda and after a short time Alvise returns, who finds the apparently lifeless body of his wife. Musical comments The scene changes and it takes us to a large ballroom, illumina- ted to accommodate Alvise’s guests, who are attending a masque- 1 rade ball.¹⁵ Barnaba arrives during the celebration, dragging Cieca The prelude begins with a lamentive passage (Andante), introduced by the cellos, that is like a recitative without words, and then leads into a sad melody played by the oboe over arpeggios by the stringed along, who has been accused of witchcraft. The elderly woman instruments. The intermediate section is livelier (Poco più animato) and introduces us to some of the says she was praying for Laura, who she believes is deceased, which opera’s themes and prepares us for the conflict that will develop when the curtain is raised. The prelude allows Enzo, who is in the party disguised, to discover Alvise’s wife’s begins with a lamentive passage (Andante), introduced by the cellos, that is like a recitative without words, supposed death. Grimaldo accuses Alvise of being a murderer, but and then leads into a sad melody played by the oboe over arpeggios by the stringed instruments. The the now discovered fugitive from Venetian law is condemned to intermediate section is livelier (Poco più animato) and introduces us to some of the opera’s themes and prepares us for the conflict that will develop when the curtain is raised. prison. Gioconda sees no way out other than to offer herself to Barnaba in exchange for Enzo’s freedom.¹⁶ In the midst of general 2 “Feste! Pane!” is the introductory, popular-style choral number. It is energetic and brilliantly introduced confusion, Barnaba kidnaps Cieca. by the whole (tutti) orchestra.
3 The romanza “Voce di donna” is a splendid musical fragment, which emphasizes the kindness of the cha- racter as conveyed by a contralto.
4 Throughout a duet between tenor and baritone, a duet that already heralds the great scenes between Iago and Othello in the second act that Verdi would write for the opera based on the Shakespearean subject. Barnaba, a baritone, is tinged with undeniable mordacity, which underlines the subtle words of Boito's libretto.
Act IV ¹⁷ 5 The aria, “O monumento!” is an arioso in which the orchestra, rather than accompanying, comments on Gioconda is in her house, on the Island of Giudecca. Some singers, what will happen in verismo, a type of foreshadowing of more than one of the opera’s passages. friends of Gioconda, have brought Laura’s sleeping body. Gioconda El Orfano canal begs them to look for her mother before leaving her alone thinking 6 A folk dance, similar to the giga, from the 16th century. It owes its name to the fact that it originates from about suicide as a way to escape all the evil that has befallen her, des- the region of the Friuli, in the north-east of the Italian peninsula. pite being aware that then she could not help Enzo and Laura flee.¹⁸ For a moment, Gioconda thinks Laura may have really died. 7 The end of the act begins with the chorus, “Carneval! Baccanal!”, the brilliance of which contrasts with the dark words of Gioconda “Tradita, ohimè. Io soccombo”, preceded by a choral passage accompanied Enzo arrives in the middle of her soul-searching. He has been re- by organ and with the intervention of a priest. Gioconda expresses her despair using some phrases of leased by Barnaba thanks to Gioconda and desperate to mourn the great dramatic intensity. corpse of his lover and commit suicide by her side. Gioconda does not reveal where she has hidden it¹⁹ and Enzo threatens her when 8 It's actually a barcarole, a type of song originally from Venice and more specifically from its gondoliers. Laura, now awake, calls to her lover. When Laura tells Enzo that Gioconda has saved her life, Enzo takes pity on Cieca’s daughter. 9 Ponchielli introduces Enzo’s aria here, the famous “Cielo e mar”, a number that is already fully verista as The singers return while singing a serenade and Gioconda pleads seen in its “spianato”, that is to say, “flattened” style, free of unnecessary ornamentation, although it seeks with Laura and Enzo to flee immediately, which they do after bles- to highlight the tenor’s voice in that a dazzling Bb must be reached in the concluding “Vien!”. sing their benefactor.²⁰ Once alone, Gioconda prays to the Virgin to free her from 10 “Laggiù fra le nebbie remote” is a delicious duet in several sections. It begins with an intimate feel, under- lining the bond between Enzo and Laura, in the passage, “La luna discende, discende”. Barnaba’s lustful feelings for her and she prepares to stab herself with a knife when her mother comes to mind. Barnaba gets ready 11 “Stella del marina” is Laura’s aria. It conveys some nervousness in the face of the uncertainty of the cha- to collect the ransom to free Cieca but Gioconda chooses to fatally racter’s future before her imminent escape with Enzo. Despite its brevity, the number synthesizes Laura’s stab herself with the knife. Willing to carry his revenge to the limit, contrasted feelings. Barnaba tells Gioconda that her mother, Cieca, has died in prison. It's too late: Gioconda is now dead.²¹ 12 “E un anatema!” is the phrase with which Gioconda interrupts Laura's prayer, which leads to some energetic and sharp phrases, to which Enzo's lover responds with the same vehemence. In the great tradition of duets between soprano and mezzo, Ponchielli resolves the passage with great musical and theatrical wisdom.
46 La Gioconda
13 The aria “Là turbini e fanretichi” displays rather conventional writing. It is an energetic, expressively effec- tive and very well dealt with fragment in its orchestral accompaniment.
14 “Bella così, madonna” are Alvise’s first phrases. They are full of irony and contained anger, which begin his duet with Laura, who responds with the same irony with “Dal vostro accento insolito”. The tension grows throughout the number, starting from the turning point when Laura is threatened with death.
15 This is the famous “Dance of the hours”, a dance that helps make La Gioconda a work in the style of the French Grand Opera. The dance is divided into five sections, with different keys (G major, E major, C minor, E minor, A minor ...) until reaching the conclusive allegro vivacissimo, in the can-can style.
16 Gioconda’s announcement begins with a note of the French horn that we will hear in the suicide aria in the fourth act.
17 A prelude introduces the leitmotiv that will preside over a large part of Gioconda’s suicide aria.
18 Now comes Gioconda’s great moment, with her aria “Suicidio!”. The suicide theme acts as a leitmotif with a descending scale of the strings that we will hear throughout the aria and that has already been foreshadowed in the prelude to this act. The aria begins precisely with the word “Suicidio”. The first two vowels have a bold eighth leap over the F. Then the leitmotiv appears in the form of a descendant scale of the strings. This fragment leads into the aria’s first section, an assai sostenuto andante in A major and
in a ternary time of 9/8. New octave jumps show the character’s delirium. As if she wanted to resist a cer- tain death, Gioconda sings with a “ritardando” effect on the words “mio cammin”, before the inexorable announcement of death, once again led by the leitmotiv. The next passage is very lyrical, in a piano, legato style. Verdi’s influence is evident in the melodic treatment and the orchestral filling over Gioconda’s words. In the end, the word “tenebre” is sung on a very deep note, a C sharp and the same note Gioconda will sing to finish the aria. In the second section, the voice and the orchestra modulate to the key of F sharp major and enter a ¾ rhythm for a few sweet words, because now Gioconda does not speak to the dagger or to herself, but with Heaven. It is then when the woodwinds and a drum roll prepare the passage that will give way to the leitmotiv with the aforementioned descending scale, which will end the aria, after the soprano has sung a new C sharp note on the words, “dentro l’avel”.
19 Gioconda’s phrases imploring Enzo’s love produce a piety and poignancy that is resolved extraordinarily by Ponchielli’s score, who masterfully portrays the character’s passional characteristics.
20 “Ah! Il cor mi si ravviva” is Laura’s awakening, with prodigious orchestral accompaniment that leads into a great scene, which contrasts between the drama of loneliness (Gioconda), the praises of Laura and Enzo and the distant voices of the chorus singing a serenade.
21 The last scene is marked by Barnaba’s entrance (“Cosi mantieni il patto?”). The spy and Gioconda sing an
intense, violent and highly effective theatrical number, thanks to conventionally inspired writing, which shows the dominance of Ponchielli’s musical dramaturgy. Gioconda’s irony is emphasized in the passage Descubre nuestra colección de Monas de Pascua 2019 en tienda.chocolatfactory.com “Con tutti gli orpelli sacrati alla scena...”, which contrasts with the abrupt ending of the act and the opera. Y si la quieres personalizada o sin azúcar resérvala antes del 12 de abril.
48 Kàtia Kabànova Pablo Meléndez-Haddad
La Gioconda (1876) Arrigo Boito, d’Amilcare Ponchielli lo scapigliato (1834-1886) amaga un mode de vida i una manera de fer art que va florir a la Itàlia de la segona meitat del segle XIX i que té uns representants que avui no són més que una colla d’oblidats.
Pablo Meléndez-Haddad Teatrí de La Gioconda dissenyat per Jaume Respall i Albertí. Periodista, historiador i crític musical MAE-Institut del Teatre (ca. 1930-1960)
50 51 La Gioconda Pablo Meléndez-Haddad
Es tracta dels scapigliati, responsables en bona mesura del pas de la moviment. La Scapigliatura s’associa al terme francès bohème (“vida literatura, la música i les arts italianes del Romanticisme al verisme, de gitanos”), referint-se a la vida desordenada, pobra i inconformista trànsit que també viu l’òpera, i en què el títol de Ponchielli és un dels dels personatges de Scènes de la vie de bohème (1847-1849) d’Henri exemples més propers al moviment, la versió italiana de la bohèmia Murger que Puccini immortalitzaria a La bohème (1896). francesa, decadent i crítica. Diversos diaris, revistes i pamflets donen fe de la força d’aquesta L’obra forma part de la Scapigliatura sobretot gràcies al llibret de proposta contestatària, com ara la Rivista Minima i Lo Scapigliato, l’escriptor i poeta Arrigo Boito (1842-1918) —basat en una obra del que posaven en dubte l’statu quo polític, social i cultural del moment. francès Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue—, el qual, de la mateixa Els scapigliati volien rejovenir la cultura italiana enriquint-la amb manera que Wagner feia amb els seus drames escènics, va compondre idees literàries foranes, com les del Romanticisme alemany, francès la música i fou el llibretista de la seva òpera Mefistofele (1868), inèdita o anglosaxó, defensant també l’estètica wagneriana. Franco Faccio a Itàlia. La música de Ponchielli beu del model operístic italià amb la veu com a pedra angular, però s’obre sense complexos a influències estrangeres utilitzant, a més, uns personatges molt diferents dels que estaven en boga a la seva època. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1876 pel mateix Julián Gayarre com a Ezio, i malgrat l’èxit obtingut La música de Ponchielli beu —gràcies a aquesta òpera Ponchielli arribaria a ser mestre de Puccini i Mascagni—, el compositor estrena una segona versió al Teatro Rossini de Venècia l’octubre de 1876. Dos anys més tard, La Gioconda estava del model operístic italià amb anunciada al Teatro Apollo de Roma, però nous canvis la traslladen fins al 1879, quan puja a escena al Teatro Politeama de Gènova ja en la la veu com a pedra angular, versió que tornaria al Teatro alla Scala de Milà l’any següent, la cinquena i definitiva. Ponchielli no té una adscripció directa amb la Scapigliatura, però però s’obre sense complexos a Boito és un dels artífexs del moviment, el qual accepta adaptar l’obra de Victor Hugo —abans amb música de Mercadante i Cui—, mentre influències estrangeres Ponchielli comença amb la partitura entre mil dubtes i mil canvis, tants que l’escriptor va preferir signar el llibret amb el pseudònim de Tobia Gorrio. La Gioconda està considerada com una versió a la italiana de la grand opéra francesa, de complexa dramatúrgia i grans efectes teatrals. (1840-1891), que va dirigir La Gioconda en la seva estrena veneciana El llibret presenta l’obra d’Hugo en clau simbòlica i amb una barreja de i que va ser l’autor de les dues òperes considerades filles directes de realitat i fantasia en la qual s’uneixen ritus, pregàries, una barcarola, la Scapigliatura, I profughi fiamminghi (amb llibret d’Emilio Praga) i una serenata, el ballet La danza delle ore, un suïcidi, una mort aparent... Amleto (amb llibret de Boito), va introduir per primera vegada a Itàlia Els personatges d’Alvise, Gioconda i Barnaba —aquest últim, afegit per Die Meistersinger von Nürnberg. Boito— mouen els fils de l’acció, mentre els amants —Laura i Enzo— es La Scapigliatura es va convertir en motor de l’arquetip de l’artista converteixen en protegits de la tràgica protagonista, una relació que avant-garde però no compta amb un manifest pròpiament dit; al principi Barnaba, una mena de premonició del Jago d’Otello de Verdi —també els seus seguidors eren coneguts com els avveniristi pel poema “L’arte amb llibret de Boito—, s’encarregarà de destruir. dell’avvenire” escrit per Boito, el qual, al costat de Praga, s’uneix a la La Scapigliatura neix en la literatura italiana posterior al Scapigliatura en editar el pamflet Figaro el 1864, un any abans del debut Risorgimento (1815-1871) i captiva artistes que veien en els postulats del poeta i novel·lista Iginio Ugo Tarchetti, l’autor més conegut del dels scapigliati —literalment, “despentinats”, “descurats”— una moviment. Praga publica el poema “Penombre” (1864), reminiscència llibertat que s’oposava a l’academicisme, a la burgesia i al catolicisme. de Les Fleurs du mal de Baudelaire, mentre Tarchetti presenta la novel·la El terme deriva de la novel·la La Scapigliatura e il 6 febbraio, de Cletto Una nobile follia (1867), en la qual critica el militarisme de la família reial Arrighi, pseudònim de l’escriptor Carlo Righetti, encara que el seu italiana. Boito publica la seva col·lecció de poemes Il libro dei versi, la gran impulsor va ser el periodista Giuseppe Rovani, autor de l’assaig rondalla musical Re Orso i històries curtes com L’alfier nero. En no Le tre arti, el qual va impactar en la intel·lectualitat de Milà, bressol del haver-hi manifest, contribueix a donar forma al moviment el seu poemari
52 53 L'italiana in Algeri Pablo Meléndez-Haddad
Dualisme, en el qual planteja una consciència dual subratllant el contrast al Liceu (ca. 1960) . MAE-Institut del Teatre Figurí de ballarí d’Artur Carbonell per entre l’ideal —l’idíl·lic— i la veritat —la crua realitat—, dicotomia molt present en l’obra d’E.T.A. Hoffmann, Heine, Baudelaire, Shelley o Poe. El moviment es va estendre des de Milà fins a Torí i al Piemont, amb seguidors com el dramaturg Giuseppe Giacosa, coautor dels llibrets d’òperes de Puccini com La bohème, Tosca i Madama Butterfly. Aquests bohemis —que Righetti definia com una casta, classe o raça d’homes i dones de no més de 35 anys, independents i avançats
al seu temps— s’interessen pel nexe entre realitat física i psíquica, i La Gioconda d’aquí neix la fascinació per les malalties, que es reflecteix tràgicament en la vida d’aquests artistes, que, com la dels bohemis de Murger, va ser gairebé sempre breu. El conflicte entre la solitud de l’artista que s’enfronta als valors de la societat burgesa eliminant les diferències entre art i vida —la Scapigliatura va ser pionera a Itàlia a confrontar l’artista amb la seva societat— queda reflectit en la trajectòria dels seus principals representants, tots amb existències sumides en la pobresa, la precarietat, les drogues, l’alcohol, la llibertat sexual i les malalties. Praga va morir alcohòlic als 35 anys; Tarchetti, als 29, de tuberculosi i tifus mentre acabava la seva novel·la Fosca; diversos d’ells es van suïcidar i altres membres, com Rovani o Arrighi, també van morir per l’abús de l’alcohol. La sinestèsia, teoria que parla de la correspondència entre diversos sentits i arts, va ser una altra de les innovacions que presentava el moviment, així com també l’admiració per la literatura realista, la imatgeria gòtica i allò sobrenatural, desenvolupant tècniques que miren l’impressionisme o un fosc existencialisme. No va arribar a quallar com una escola o un moviment organitzat amb una poètica comuna i, encara que resulta contradictori, també plantegen cert rebuig a l’avenç científic apostant per valors que miren la bellesa, la naturalesa i l’autenticitat dels sentiments que el materialisme destrueix. El director d’orquestra Arturo Toscanini va ser una altra figura que va compartir certs valors de la Scapigliatura, així com també els escriptors Carlo Dossi i Camillo Boito, germà d’Arrigo, crític d’art i creador d’històries com la de Senso, que Visconti portaria al cinema el 1954 i Tinto Brass el 2002. Il Corriere della Sera, el diari italià més important, va ser fundat per l’scapigliato Eugenio Torelli-Viollier, amic de Tarchetti. Oblidats per la cultura oficial italiana, els scapigliati van començar a ser rescatats de l’oblit en la dècada de 1960, quan es van reimprimir les seves obres literàries i se’n van organitzar exposicions retrospectives. Ettore Scola va adaptar Fosca de Tarchetti en la seva pel·lícula Passione d’amore (1982) i el mateix Stephen Sondheim la va transformar en un musical de Broadway (Passion, 1994).
54 55 La Gioconda Laura Mercader Amigó
Una òpera de dones La Gioconda de Ponchielli i Boito (i Victor Hugo)
Laura Mercader Amigó La Gioconda al Liceu amb Ewa Podleś i Deborah Voigt Directora de Duoda. Recerca de dones, de la Universitat de Barcelona la temporada 2005/06
56 57 La Gioconda Laura Mercader Amigó
I II
Per què aquest títol? D’on ve? Què i com significa? No pregunto sobre el L’any 1955, Theodor Adorno llançava l’advertència apocalíptica de la títol de l’òpera (que, tot sigui dit de passada, només es relaciona amb la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz, la impossibilitat de pintura homònima de Leonardo da Vinci per l’esperit jocund d’ambdues pensar en el potencial emancipador de la cultura. Parafrasejant Adorno, protagonistes) sinó sobre el primer enunciat que encapçala aquest avui és impossible escriure sobre La Gioconda o qualsevol altra òpera breu assaig. El que es refereix a La Gioconda d’Amilcare Ponchielli en què la protagonista femenina sigui castigada a morir, emmalaltir o (compositor), Arrigo Boito (llibretista) i Victor Hugo (autor de l’obra embogir per ser massa lliure, després de tanta misogínia, terrorisme teatral Angelo, tyran de Padoue, base del llibret) com una òpera de sexual, incest, violació i assassinat de dones a mans de tants homes. dones. El títol ve de l’encàrrec i l’encàrrec ve a propòsit del títol. D’aquí L’òpera actua en allò simbòlic igual que la literatura, la medicina, la pintura, el subtítol. la publicitat, el cinema o el coneixement universitari. No perquè representi El subtítol vol crear tensió al títol. Subratllar la distinció entre el que hi ha (que també) sinó perquè possibilita que segueixi sent. les figures femenines de les òperes i les autories musicals, literàries Enlloc he trobat que a Ponchielli, home tranquil, casat amb la o dramatúrgiques en l’òpera. No es tracta d’un mal ús de la llengua soprano Teresina Brambilla, cantant com a Gioconda, li incomodés ni d’una manca de precisió lingüística o d’una confusió entre realitat l’argument. Consten els seus dubtes sobre la seva originalitat, perquè l’obra d’Hugo ja havia estat musicada per Saverio Mercadante, i les seves queixes sobre la complexitat formal, dramàtica i mètrica de l’adaptació lliure de Tobia Gorrio (l’anagrama amb què signa Boito). Hem de recórrer a una altra òpera seva per entendre com el moviment És de les poques [òperes] polític de les dones incomoda inclús els més ben pensants i arriba a incidir en les trames de ficció. Un dels personatges d’Il parlatore en què es mostra tant la eterno (1873) exclama: “Ah! l’emancipació de la dona… sí! Nosaltres emanciparem aquesta estimada i simpàtica meitat del gènere humà.” Els discursos de la sufragista milanesa Anna Maria Mozzoni també feien genealogia femenina com la tremolar els personatges de l’opera buffa! solidaritat entre dones. Que la
protagonista tingui mare i es III relacioni amb una altra dona No és una casualitat que la musicologia feminista contemporània aplicada a l’òpera s’inauguri amb l’obra de Catherine Clément L’opéra ou la défaite des femmes (1979). Clément segueix una tradició femenina de és un insòlit operístic. llarg recorregut. El gran debat polític de l’època moderna sobre el valor de les dones, la Querella de les dones, neix de l’horror de Christine de Pizan davant la perversió de l’amor cortès que havia fet Jean de Meung i ficció. Es tracta d’una qüestió d’ordre simbòlic. Que La Gioconda al Roman de la rose. Al segle XIX, Maria Deraismes, contemporània de s’enunciï com una “òpera de dones” implica que la potestat sobre el Ponchielli i Boito, repeteix l’operació en l’anàlisi de la misogínia en la significat de què són o deixen de ser les dones està dipositada en les ficció teatral. Diu: “En aquest àmbit, l’home compon una dona segons plomes masculines. L’ordre simbòlic és el teixit de sentit en el qual vivim els seus prejudicis i passions, i la dona, a la vegada, es modela a partir la realitat. És el que permet que sigui pensable que les òperes siguin de d’aquesta creació de fantasia.” (Eva en la Humanidad, 1891). Totes elles dones no pels seus personatges sinó per les seves autores. demanen que la cultura sigui un lloc on la violència dels homes contra les dones esdevingui un imponderable.
58 59 La Gioconda Laura Mercader Amigó
IV
La Gioconda és una òpera misògina, no hi ha dubte. Però confon. Desconcerta perquè és de les poques en què es mostra tant la genealogia femenina com la solidaritat entre dones. Que la protagonista tingui mare i es relacioni amb una altra dona és un insòlit operístic. D’aquí neix el títol. El nus de la trama no rau en la tirania del desamor sinó en la custòdia de la relació materna. El teló s’obre amb mare i la filla abraçades i es tanca amb la filla morint de dolor per la mare assassinada. La violència pels amors no correspostos maquilla aquesta violència més profunda, la més aterridora, per desequilibrant. La que atempta contra la relació constitutiva del ser, la relació amb la mare o qui estigui en el seu lloc. El matricidi és un dels fonaments constitutius del patriarcat, tant de l’antic com del modern. El mite de Demèter i Kore és un exemple del primer, com assenyala Luce Irigaray, i la caça de bruixes ho és del segon, com apunta María-Milagros Rivera Garretas. No per atzar Cieca, la mare de Gioconda, és l’únic personatge sense nom propi. En la història d’Europa les bruixes són les responsables de la cura dels cossos, practiquen la llibertat femenina i la relació entre dones. Se les condemna perquè tenen la potestat sobre la vida, s’encarreguen dels naixements, de guarir la malaltia i d’acompanyar en la mort. La caça de bruixes és un dels episodis més negres de la política sexual del patriarcat modern per apropiar-se de la competència simbòlica sobre la vida. Gioconda anteposa l’amor a la mare a l’amor a un home. I no se li perdona. L’adulteri de Laura es pot eximir perquè la lleialtat als homes es manté intacta. La lleialtat a una altra dona és imperdonable. Gioconda ha de morir, però la jocosa cantant emancipada i lliure no pot permetre que ningú li robi l’autoritat simbòlica sobre la vida. Se suïcida. El suïcidi no allibera, sentencia les dones a viure en un ordre simbòlic orfe de mare. Inclús si es fes una lectura política sobre la barbàrie de la República veneciana, personificada per Barnaba (personatge incorporat per Boito per crear encara més tensió dramàtica) i Alvise, com pretenia Hugo, el matricidi simbòlic es manté. Les òperes de dones ho poden revertir.
60 61 La Gioconda Dolora Zajick
ENTREVISTA Dolora Zajick
La temporada 1988/89, fa 30 anys, va cantar per primer cop al Gran Teatre del Liceu, va ser amb el Rèquiem de Verdi, i des d’aleshores hem pogut gaudir de la seva veu de mezzosoprano en un gran nombre d’ocasions. Parlem amb Dolora Zajick Va ser aquí, al Liceu, on vaig començar a cantar bel canto, i aquí poc abans del seu debut com a s’aprecia molt aquest estil” Laura Adorno a La Gioconda.
62 63 La Gioconda Dolora Zajick
Gran Teatre del Liceu. Recorda aquella primera actuació al Liceu, fa 30 anys? seguir la reconstrucció, i em va fascinar que fossin capaços de restaurar l’aspecte original del teatre. Va ser una resurrec- Dolora Zajick. No, sincerament, però això va canviar molt ció meravellosa, i em vaig sentir com si un vell amic hagués ràpid quan em vaig adonar que m’encantava cantar al Liceu. tornat a néixer. El públic és molt amable i agraït.
Sense cap mena de dubte vostè és una de les cantants més rellevants de En tots aquests 30 anys de trajectòria al Liceu, hi ha alguna nit que recordi la seva generació amb una carrera plena d’èxits. Quin és el secret per una especialment? carrera tan llarga?
Hi va haver tantes nits memorables que és difícil de triar-ne Crec que això és així per tres motius. En primer lloc, bons una. Potser quan vaig cantar Adalgisa (Norma). Va ser aquí, gens de longevitat per la qual cosa no em puc atribuir el al Liceu, on vaig començar a cantar bel canto, i aquí s’aprecia mèrit. En segon lloc, una bona tècnica vocal, que tampoc és molt aquest estil. mèrit meu, ja que vaig tenir la sort de caure en mans d’un bon professor de cant. Sabia, quan vaig estar en bones mans, què és un talent en si mateix, però no puc atribuir-me el mèrit per cap dels dos motius, perquè això és una cosa amb què un neix, tot i que es necessita certa objectivitat per veure si Vostè que fa 30 anys que canta en aquest escenari, ha canviat molt aquest un encaixa realment en l’esquema de les coses que porten a teatre en aquests últims 30 anys? la tercera, les bones eleccions. Potser en això sí que em puc atribuir cert mèrit. Sí. D’una banda, el públic és totalment diferent, tot i que encara queda una petita part del públic d’abans. Una altra cosa que ha canviat és que queden molt pocs cantants i di- rectors d’orquestra dels que hi havia quan vaig començar al En quin punt de la seva carrera es troba a dia d’avui? Liceu, per tant, també hi ha hagut una gran rotació de gent amb qui he treballat. Però hi ha una cosa que no ha canviat: Tinc previst retirar-me del tot com a cantant l’any 2021. Ha l’expectativa del públic. estat una bona carrera. Vaig fer la meva primera funció pro- fessional el 1974. D’això en fa gairebé 50 anys. Em sento molt afortunada d’haver pogut gaudir d’aquesta carrera.
Què recorda de l’incendi de 1994? Li queda algun repte per assumir, com a cantant? Ho recordo molt bé, m’havien contractat per cantar a Don Carlo abans que es cremés i ho van haver de cancel·lar. Vaig Sempre és un repte assolir un nou nivell.
64 65 La Gioconda Pretty Yende
Azucena, Amneris, Eboli, etc. Per què Verdi ha estat un compositor essencial en la seva carrera? Perquè era molt adequat per a la meva veu i el meu temperament.
Des del seu punt de vista, quins són els rols més importants de la seva trajectòria? A banda d’Eboli, Amneris i Azucena, diria que Adalgisa, Leo- nor a La favorite, Santuzza, Jezibaba a Rusalka i La donzella d’Orleans de Txaikovski. “Tinc previst
A dia d’avui segueix cantant pràcticament els mateixos rols verdians que fa 40 retirar-me del tot com anys, quin és el secret? Una tècnica vocal sana i sàvies eleccions. a cantant l’any 2021”
A més d’una carrera internacional, també té temps per a la docència a l’Institute for Young Dramatic Voices. Per què aquest interès per l’ensenyança?
És important que no es perdin les veus adequades per cantar Verdi i Wagner. Hi ha més gent al món que mai, per tant, hi hauria d’haver més veus d’aquest tipus, no pas menys, així que vaig decidir que ajudaria a resoldre el problema cultivant aquestes veus.
66 67 La Gioconda Dolora Zajick
Què és exactament una veu dramàtica? A més de celebrar 30 anys cantant al Liceu, en aquesta producció debuta el rol de Laura Adorno, parlin’ns del seu personatge. Qui és Laura Adorno, i quina Una veu dramàtica és la que és prou sonora com per cantar relació té amb la resta de personatges? per sobre de l’orquestra, especialment dels instruments de vent característics de Verdi i Wagner, així com el verisme, És un personatge interessant. Està casada amb un home po- algunes obres del repertori rus i alguns papers d’alguna o altra derós, però està enamorada d’Enzo. Les dones no podien de- obra, com els de Samson (Samson et Dalila) o Lennie (Of Mice cidir amb qui es volien casar. Són temps de la Inquisició. Per and Men). a l’esposa d’un home poderós, tenir un amant era perillós en aquells temps. És una d’aquelles complicacions de la trama subjacent, perquè la veritable història és la de Gioconda, que es converteix en víctima de Barnaba qui, a més, té influèn- cia sobre el marit de Laura. Enzo i Laura són simplement Es pot identificar una veu dramàtica en un jove que inicia la seva carrera? persones que s’interposen en el camí de Barnaba per posseir Gioconda, ja que Gioconda està enamorada d’Enzo. De vegades una veu dramàtica es pot manifestar en una perso- na de quinze anys i altres vegades en una de vint-i-cinc. Depèn de com maduri cadascú. “És important que no es perdin les veus adequades per cantar Verdi i Wagner” A banda de cantar i dedicar-se a l’ensenyament, hem vist al seu web que també pinta i, fins i tot, compon. Com és la música que vostè compon?
Música de cambra, peces simfòniques i de coral, i també vaig escriure una escena d’òpera per al cinquè centenari de Te- resa d’Àvila.
La podrem escoltar cantar obres seves? Què l’ha motivat a acceptar debutar aquest rol?
No, prefereixo que siguin altres persones les que interpretin En realitat no va ser idea meva, però m’alegro d’haver acceptat les meves obres. aquest paper.
68 69 La Gioconda Dolora Zajick
Com es prepara per a debutar un rol?
Primer, el text; després, la música, i, finalment, la veu. Vaig començar després d’acceptar el paper.
La música de Ponchielli se situa entre l’òpera romàntica i el verisme. Quines particularitats té, per al cantant, la seva música?
Requereix habilitat tècnica, estilística i vocal.
A més de vostè, la soprano Iréne Theorin també debuta com a Gioconda. És un repte compartir escenaris amb cantants de tanta qualitat?
Només en el sentit que els grans cantants es repten i s’inspi- ren els uns als altres.
Per acabar, què diria a l’espectador que està a punt de veure La Gioconda al Liceu?
Que és fantàstic tornar a ser aquí.
70 71 Cinquanta anys separen les últimes Amilcare òperes de Donizetti de les prime- res de Puccini. D’aquests cinquanta anys, en els quals Itàlia estrenava Ponchielli òperes l’una darrere l’altra, només en coneixem els títols verdians. Hi ha, però, dues excepcions, úniques: Mefistofele de Boito i La Gioconda i la seva de Ponchielli. Res més no ha romàs en repertori. Això ara. Al segle XIX es representaven arreu obres ara
Maddalena Mariani-Masi oblidades però de mèrits prou reconeguts: Saffo de Pacini que Gioconda Montserrat Caballé va exhumar al Liceu l’any 1987, Jone de Petrella, Ruy Blas de Marchetti, Tutti in Giulia Novelli maschera de Pedrotti, Il guarany al Liceu del brasiler Antônio Gomes o L’ebreo d’Apolloni, totes molt es- timades al Liceu. Boito i Ponchielli han tingut molta més sort. Amb un sol títol cadascun continuen sent autors amb un nombre molt elevat de representacions a casa nostra. De La Gioconda, n’existeixen tres versions. Totes tres van ser estrenades per la mítica Madda- lena Mariani-Masi, companya de l’autor i posseïdora d’una veu cer- tament singular, ja que la tessitura d’aquesta obra, així com de dues altres òperes de Ponchielli escrites a mida de la cantant, i que va es- trenar, I promessi sposi i I lituani, tenen com a característica una tes- situra preeminentment greu, però que d’altra banda insisteixen en el Eva Marton, Stefania ToczyskaEva Marton, Do agut. El Liceu va tenir la sort i l’honor de comptar amb Madda- lena Mariani-Masi com a primera Gioconda l’any 1883. És ben sabut que les dificultats vocals de la part protagonista superen les del reper- tori habitual. Se’n van fer sis repre- Beniamino Gigli Josep Palet sentacions, però la Mariani-Masi no va cantar cap altre títol. La mezzo, Jaume Tribó el personatge de Laura, el cantava
72 73 La Gioconda Jaume Tribó
Giulia Novelli, que seria la muller d’anunciar la indisposició de la diva cepcional arreu del món operístic, del tenor Francesc Viñas. i en lloc de La Gioconda es va fer el Liceu inclòs. Volem creure que la L’òpera va complaure i la prova una quarta representació de Tosca famosa romança «Cielo e mar» va és que va romandre al repertori i per celebrar el debut triomfal de ser escrita a mida del cantant. Amb que a més va esdevenir el títol més Renata Tebaldi. La ira de la Caniglia 144 representacions, els tenors escollit per a les inauguracions de va arribar als diaris i a la ràdio, sem- n’han estat molts i molts de pri- temporada, una celebració que fins pre amb el crit de «Io sono Maria mera línia, com el sevillà Fernando fa ben pocs anys tenia una rellevàn- Caniglia!». La Caniglia va jurar que Valero, Franco Cardinali, Emilio De cia molt diferent de la que té ara. mai més no tornaria al Liceu i va Marchi, Fiorello Giraud, el valencià La Gioconda tornava al Liceu complir la promesa. Aquí va arren- Manuel Izquierdo, anunciat arreu tres anys més tard, el 1885, i a par- car el «tebaldisme».
Hipòlito Lázaro com a Emanuele Ischierdo... I ja al tir d’aleshores va ser un dels títols segle XX els noms de Josep Palet, més estimats. La prova és que s’hi Una Gioconda amb tres mezzos Beniamino Gigli en la seva única representà set temporades con- La Gioconda de l’any 1988 es pre- actuació al Liceu l’abril del 1917, el secutives. I aquí comença l’enfilall veia brillant i agitada. I ho va ser. suec Aroldo Lindi (el nom autèntic de grans intèrprets, amb protago- S’havia contractat com a protago- del qual era Gustav Harald Lindau), nistes de la importància d’Elena nista la gran Grace Bumbry, que Hipòlit Lázaro, Mario Del Monaco, Theodorini, Medea Borelli, Gemma des de feia uns anys havia saltat de Pau Civil, Mario Filippeschi i més Bellincioni, Carme Bonaplata-Bau, &mezzo$ a soprano. Com a Lau- tard les veus de Flaviano Labò, Salomea Krusceniska, i ja al segle ra cantava l’admirada i admirable Carlo Bergonzi (el «Cielo e mar» XX els noms de Cecilia Gagliardi, Fiorenza Cossotto, la &mezzo$ de referència) i Josep Carreras, la Elena Rakowska-Serafin, muller més estimada al Liceu. Assaigs veu ideal per a Enzo. del mestre Tullio Serafin, Tina i representacions van ser prou Poli-Randaccio (en tres edicions agitats, ja que totes dues eren au- L’entrebancada de Del Monaco seguides), Maria Caniglia, la gran tèntiques feres operístiques, tant Hem esmentat Mario Del Monaco, cantant-actriu Caterina Mancini, escènicament com vocalment. Enzo Grimaldo al Liceu el 2 de ge- la veu de volum autènticament Un cop signats els contractes, la ner de 1947. L’única representació monstruós d’Ángeles Gulín, Gra- notícia de la prevista &Gioconda$ Mario Del Monaco que de &La Gioconda$ va fer al Maria Caniglia ce Bumbry (mezzo passada a so- barcelonina arribà a la gran &mez- Liceu li procurà una vergonya que prano), Éva Marton i, a la darrera zo$ Viorica Cortez, la qual va tenir arrossegà sempre més. Era la seva edició, el 2005, Deborah Voigt. interès a cantar la part de la Cega. primera temporada aquí i la funció Sempre serena, la Cortez no es va se saldà amb una actuació tan ca- Final de la Caniglia i primera Consulteu la cronologia detallada a voler perdre assaigs ni represen- tastròfica –greus problemes d’afi- temporada de la Tebaldi tacions. Al marge de les guspires nació en el duo amb Laura «Lag- A la dècada dels anys quaranta Ma- vocals que cada nit i cada cop més giù nelle nebbie remote» i també ria Caniglia era al Liceu la dramàti- trasbalsaven l’escenari, sobretot al a la romança– que provocà que ca per excel·lència. Hi havia tingut duo de dones «L’amo come il ful- el cantant fos protestat. Les dues els èxits més grans amb obres del gor del creato», l’èxit va ser gran i últimes representacions van ser a compromís de Manon Lescaut, merescut per a totes tres. càrrec del nostre Pau Civil, sempre Norma, Un ballo in maschera, Tos- a punt per a qualsevol emergència. ca, Fedora i Adriana Lecouvreur. El tenor de La Gioconda Del Monaco és autor d’una La temporada 1953/54 estava con- Sabem que va ser el navarrès Ju- autobiografia titulada La mia vita tractada per cantar La Gioconda i lián Gayarre el primer intèrpret de e i miei successi. Amb aquest tí- Ángeles Gulín Andrea Chénier. Malauradament l’Enzo de La Gioconda. De Gayarre, tol no ens ha de sorprendre que Mario Filippeschi es va indisposar i va haver de can- no n’existeix cap enregistrament, el gran tenor a la seva monografia cel·lar un dels tres Chénier pre- però tenim certesa de la bellesa del «oblidi» el Liceu, on actuà en tres vistos. L’empresari Pàmias, amb timbre, del gust excepcional i del temporades. Sembla que als seus una visió molt comercial, refusà fraseig que el va fer un «divo» ex- viatges amb el transatlàntic Giulio
74 75 La Gioconda
Cesare camí del Colón de Buenos en dues edicions, els anys 1971 i Hi havia tot el que lligava Aires mai no va voler baixar a terra 1978. La segona vegada, després de quan el vaixell atracava a Barce- la gran ovació que va merèixer la —i encara lliga— la imaginació lona. El mal record no se li havia seva ària «Suicidio!», va fer un gest esvaït. D’altra banda, creiem que ambigu –crec que d’agraïment– al va ser prou astut quan va refusar director, que era el mestre Giusep- popular amb Venècia i les històries de tornar al Liceu per cantar a la pe Morelli. Aquest ho va entendre primera Norma de Montserrat Ca- com una sol·licitud de bis i ho va tràgiques d’amants desapareguts. ballé l’any 1970. No li hauria estat advertir a l’orquestra. Quan la so- gens fàcil. Amb Del Monaco el pú- prano se’n va adonar, va córrer cap Ponchielli va escriure la música blic liceista sempre va ser molt dur. a mi al coverol i em va dir: «¡Dile Josep Carreras Celebrem la tornada de La Gio- que no, dile que no!». Però era conda al nostre Teatre perquè hi massa tard. Jo vaig saltar i ja era amb mà ferma: una mica perquè és i hi ha estat sempre una òpera entre els violoncels quan l’orques- cara: soprano, tenor, baríton, baix i, tra atacava els compassos que pre- tenia el sentit de les mesures cas insòlit, dues primeres mezzos. cedeixen l’ària. En aquella època els Els sis solistes tenen tots àries del espectacles del Liceu començaven i la competència professional més gran compromís. A més hi a dos quarts de deu i la Gulín va trobem concertants i gran esce- començar el bis no volgut de «Sui- nes corals. I per si no fos prou, dos cidio!» a tres quarts d’una de la nit. completa (…), i molt perquè va ballets, als actes primer i tercer. La Li quedava tot l’acte quart. Gioconda i Enzo són protagonistes, entendre que les seves melodies però també ho són Laura, Barna- ba, Alvise Badoero i la Cega, i per van directament a la memòria a aquests rols el Liceu ha comptat amb els noms il·lustres de Ramon Blanchart, Giuseppe Kaschmann, de l’oient, amb una expressivitat Virginia Guerrini, Vincenzo Betto- ni, Apollo Granforte, Elena Nicolai, veritable i d’allò més feliç. Carlo Tagliabue, Aldo Protti, Fio- renza Cossotto, Joan Pons, que la temporada 1970/71, com a corista a la corda de baixos, cantava el seu primer paper com a comprimari, el barnabotto de l’acte primer. També Anselmo Colzani, Matteo Manuguerra, i a la darrera edició, el 2005, Elisabetta Fiorillo, Carlo Colombara i Ewa Podleś. Aquesta última edició ja va comptar amb la producció tan admirada de Pier Luigi Pizzi que ara es reposa. Carlo Bergonzi temporada 1987/88 La Gioconda i Jaume Tribó a Viorica Cortez Fiorenza Cossotto, Grace Bumbry, Bis de «Suicidio!» a quarts d’una Acabem evocant Ángeles Gulín, l’admirada i estimada soprano ga- la llega protagonista de La Gioconda Lorenzo Arruga Il teatro d’opera italiano 76 La Gioconda Cronologia Cronologia
Any Amilcare Giuseppe Ponchielli Música Art i ciència Història Any
1834 Amilcare Giuseppe Ponchielli neix a Paderno Maria Stuarda (G.Donizetti, que ’estrena amb Neix E.Degas Quàdruple Aliança (França, Gran Bretanya, 1834 (província de Cremona, Itàlia), fill d'un boti- el títol Buondelmonte). Das Liebesverbot Espanya, Portugal) guer i mestre d'escola que també és organista (R.Wagner). Harold en Italie (H.Berlioz). Mor aficionat a l'església del poble: començarà a F.-A.Boïeldieu ensenyar-li música. El nen aprofundirà després amb l'organista de Casalbuttano (un municipi proper) i compondrà peces breus per piano
1843 Entra en el Conservatori de Milà sense pagar Der fliegende Holländer (R.Wagner, que A Christmas carol (C.Dickens) Isabel II comença a regnar a Espanya. Neix 1843 els estudis (pel suport d'un noble de Paderno, comença a utilitzar el leitmotiv). I lombardi el diari News of the World Giovanni Battista Jacini): supera un examen (G.Verdi). Don Pasquale (G.Donizetti) d'ingrés que el permet matricular-s'hi tot i tenir només 9 anys (entre les seves composicions, als 10 crearà una simfonia, que li orquestrarà un professor)
1851 Estrena l'opereta Il sindaco babbeo, composta Rigoletto (B.Verdi). Sapho (Ch.Gounod). I.Singer patenta la màquina de cosir i J.Gorrie Londres obre la 1a Exposició Universal 1851 amb els també alumnes del conservatori Do- Jugar con fuego (F.A.Barbieri). Assaig de la de gel. A París, L.Foucault ensenya el seu menico Cagnoni, Angelo Cunio i Carlo Marcora R.Wagner Oper und Drama pèndol per demostrar la rotació terrestre. Mor (partitura avui perduda. Ell n'escriu part de l'inici el pintor J.M.W.Turner i una ària)
1854 Es diploma en el conservatori amb notes La nonne sanglante (Ch.Gounod). Neixen Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte de Pius IX proclama el dogma de la Immaculada 1854 altes i es trasllada a la ciutat de Cremona, on E.Humperdinck i L.Janáček. Mor G.B.Rubini Castilla Concepció subsisteix amb pocs diners (tindrà problemes econòmics fins que triomfi, a Milà). Comença impartint classes particulars de música
1855 A Cremona és organista de l'església de Sant Marina (E.Arrieta) Moren els escriptors C.Brontë i G.de Nerval Terratrèmol d'Ansei Edo (Japó): uns 7.000 1855 Hilari (compon per orgue) i assistent de morts. Desamortització de P.Madoz Ruggero Manna, director del Teatre Concordia (avui anomenat Ponchielli): Manna serà un impuls per ell
1856 Estrena la seva 1a òpera, I promessi sposi (Teatre Mor R.Schumann. Inauguració del Teatre Madame Bovary (G.Flaubert) es publica a La Acaba la Guerra de Crimea 1856 Concordia): té èxit local però no aconsegueix de la Zarzuela (Madrid). Incendi del Covent revue du Paris representar-la a Milà Garden (Londres)
1858 No arriba a estrenar l'òpera Bertrando dal Bornio, Orphée aux enfers (J.Offenbach). Le méde- 1r cable transatlàntic submarí Napoleó III i l'emperadriu Eugènia, il·lesos 1858 que ja s'assajava al Teatre Carignano (Torí) cin malgré lui (Ch.Gounod). La magicienne d'un atemptat del revolucionari italià F.Orsini (J.Halévy). Neixen G.Puccini i R.Leoncavallo. quan anaven a l'òpera a París Reconstrucció del Covent Garden (Londres)
78 79 La Gioconda Cronologia
Any Amilcare Giuseppe Ponchielli Música Art i ciència Història Any
1860 Deixa de ser organista d'església a Cremona. Daphnis et Chloé (J.Offenbach). Philémon Mor A.Schopenhauer Espanya guanya la Guerra d'Àfrica (Marroc) 1860 Director d'orquestra d'òperes a Milà (Teatre et Baucis i La colombe (Ch.Gounod). Neix Carcano) i Alessandria G.Charpentier
1861 Estrena La savoiarda (Teatre Concordia). Un ballo in maschera (G.Verdi). 1r incendi N.Monturiol prova amb èxit el submarí Unificació d'Itàlia. Mor Cavour. Guerra de 1861 Guanya el concurs per ser mestre de la banda del Liceu Ictíneo Secessió als EUA musical de Piacenza (li composarà peces)
1863 Roderico re dei goti (Teatre Municipale de Debuta la soprano Teresina Brambilla (fu- E.Manet pinta Le déjeuner sur l'herbe i Londres inaugura el 1r Metro 1863 Piacenza) tura muller de Ponchielli), com a Adalgisa Olympia. É.Littré comença a publicar a a Norma. Les pêcheurs de perles (G.Bizet). Hachette el seu Dictionnaire de la langue Les troyens (H.Berlioz). Neix P.Mascagni française ('le Littré')
1864 Deixa de ser mestre de la banda de Piacenza i La belle Hélène (J.Offenbach). Mireille L.Pasteur prova que un ésser viu prové d'un Maximilià d'Habsburg, emperador de Mèxic 1864 passa a ser-ho en la de Cremona. S'instal·la en (Ch.Gounod). Neix R.Strauss. Mor G.Meyer- altre i que no hi ha generació espontània la ciutat, on aquests anys estrenarà compo- beer: G.Rossini compon Chant funèbre com sicions pròpies i dirigirà òperes d'altres. Mor a homenatge Ruggero Manna
1865 Estrena el seu ballet Grisetta (Teatre Concordia) Tristan und Isolde (R.Wagner). L'africaine G.Mendel comença a publicar els seus des- Final de la Guerra de Secessió estatuniden- 1865 (G.Meyerbeer). Neixen J.Sibelius i P.Dukas cobriments sobre l'herència genètica ca i assassinat del president A.Lincoln
1868 Guanya el concurs per la càtedra de contra- Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wag- L.Lartet descobreix l'Home de Cromagnon Cau Isabel II i neix la pesseta 1868 punt en el Conservatori de Milà però l'acaben ner). Hamlet (A.Thomas) (Homo sapiens) assignant a Francio Faccio: sorgeix una polèmi- ca a la premsa de la ciutat i un corrent a favor de Ponchielli
1870 El Teatre Concordia estrena l'òpera colectiva Die Walküre (R.Wagner). Undina (P.Txai- Excavacions a Troia (H.Schliemann). M.For- Guerra de França i Prússia (fins 1871): 1870 La vergine di Kermo (ell hi aporta l'inici i part kovski). Mor S.Mercadante. Publicació tuny pinta La vicaria. Mor P.Mérimée França perd la Batalla de Sedan i París que- del II acte de l'obra, impulsada per Ruggero pòstuma de Mémoires (H.Berlioz) da assetjada; cau Napoleó III i comença la III Manna l'any 1860) República francesa. A Espanya assassinen el president J.Prim; Amadeu I puja al tron
1871 Estrena el seu ballet Orsowa ossia il genio della Aida (G.Verdi). Londres inaugura el Royal The descent of man (C.Darwin) Comuna de París. H.Stanley busca i troba 1871 montagna (Teatre Concordia) Albert Hall. 2a versió de Marina (E.Arrieta) D.Livingstone
1872 Aconsegueix portar una òpera seva més enllà R.Wagner col·loca la 1a pedra del Festspiel- Creació del Metropolitan Museum of Art de Moren G.Mazzini i B.Juárez. Comença la III 1872 de les representacions locals: a Milà estrena haus, el seu teatre de Bayreuth (Baviera). Nova York. Sorgeix L'Esquella de la Torratxa Guerra Carlina amb èxit la 2a versió d'I promessi sposi (Teatre Marche funèbre d'une marionnette dal Verme), amb canvis en la música i el llibret: (Ch.Gounod). Neix J.Malats triomfa, la representa per Itàlia i comença a col·laborar amb l'editor de música Giulio Ricor- di (li encarrega I lituani). Vittorio Emanuele II el nomena Cavaliere della Corona d'Italia
80 81 La Gioconda Cronologia
Any Amilcare Giuseppe Ponchielli Música Art i ciència Història Any
1873 Estrena l'òpera Il parlatore eterno (Teatre Requiem (G.Verdi). Neix S.Rakhmaninov Mor A.Manzoni. P.Verlaine dispara A.Rim- Mor Napoleó III (emperador de França i 1873 Sociale, Lecco) i triomfa amb els ballets Le due baud, que en aquella època escriu Une últim rei francès). Amadeu I abdica i co- gemelle i Clarina (ambdós a La Scala). Compon saison en enfer mença la I República espanyola: E.Figueras, Marcia funebre per i funerali di Manzoni 1r president (banda) per recaptar i finançar un monument a Alessandro Manzoni. Deixa de ser mestre de la banda de Cremona
1874 S'instal·la a Milà, per sempre. Es casa amb la Mor J.A.Clavé, impulsor de les corals cata- 1a exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya 1874 soprano Teresina Brambilla (d'una família de lanes. Barcelona crea la Societat Wagner. dones cantants. Havia protagonizat l'estrena R.Wagner acaba la construcció del Fests- de la 2a versió d'I promessi sposi). Triomfa en pielhaus i s'instal·la a Bayreuth. Quadres estrenar I lituani, a La Scala (on la reestrenarà d'una exposició (M.Musorgski) l'any 1875 modificada)
1875 Cantanta A Gaetano Donizetti (església Santa G.Bizet estrena Carmen i mor el mateix any. Moren el gramàtic P.Larousse, l'escriptor Barcelona instal·la la 1a central elèctrica 1875 Maria Maggiore, Bergamo) París inaugura l'Opéra Garnier. Neix M.Ravel H.C.Andersen i els pintors J.-F.Millet i d'Espanya J.-B.Corot
1876 Triomfa en l'estrena de La Gioconda (La Scala), R.Wagner inaugura el Festspielhaus amb Richard Wagner in Bayreuth (F.Nietzsche). Mor M.Bakunin 1876 amb llibret de 'Tobia Gorrio' (pseudònim i la seva tetralogia íntegra. Neixen P.Casals, A.G.Bell patenta el telèfon, després de l'in- anagrama d'Arrigo Boito): la protagonitza M.de Falla i E.Wolf-Ferrari. Mor F.M.Piave vent d'A.Meucci. Bal au moulin de la Galette Brambilla. Aquests anys es representarà Euro- (P.-A.Renoir) pa, Amèrica i Rússia
1877 El Teatre dal Verme estrena Lina, revisió de La Le Roi de Lahore (J.Massenet). Timbre La Gare Saint-Lazare (C.Monet). Acaba la Guerra de Rússia i Turquia. Victòria, empe- 1877 savoiarda: la protagonitza Brambilla. Neix el seu d’argent i Samson et Dalila (C.Saint-Saëns). publicació per capítols d'Anna Karénina radriu de l'Índia primer fill, el futur crític i compositor Annibale Cinq-Mars (Ch.Gounod). Les cloches de (L.Tolstoi). L'Atlàntida (J.Verdaguer) Ponchielli (tindran un altre fill i una filla) Corneville (R.Planquette). L'étoile (E.Cha- brier). El llac dels cignes (P.Txaikhovskij). La Bayadère (L.Minkus). Sonate pour violon et piano 1 (G.Fauré). Sinfonie 2 (J.Brahms)
1880 La Scala estrena la seva òpera Il figliuol prodigo Kupec Kalašnikov (A.Rubinstein). Máiskaya Le penseur (A.Rodin). Heidi (J.Spyri). J.Mil- I Congrés Catalanista. Revolució i guerra 1880 i la versió definitiva de La Gioconda (des de noch (N.Rimski-Korsakov). Jean de Nivelle ne millora el sismògraf civil a Argentina entre la República i Buenos l'estrena absoluta va anar canviant-la per a (L.Delibes). Das spitzentuch der königin Aires, que perd altres representacions). Professor de compo- (J.Strauss II). Messa a 4 voci con orchestra sició en el Conservatori de Milà, pero ho deixa, (G.Puccini) concentrat en la composició
1881 Es reincorpora al Conservatori de Milà com a Hérodiade (J.Massenet). Les contes d'Hoff- The portrait of a lady (H.James). Neix Assassinen el tsar Alexandre II: Alexandre III. 1881 professor (serà mestre de Giacomo Puccini i mann (J.Offenbach). Tvrde palice/Els amants P.Picasso Neixen La Vanguardia i LA Times Pietro Mascagni). Rebutja ser mestre de capella obstinats (A.Dvořák). Le tribut de Zamora de l'església Santa Maria Maggiore (Bergamo), (Ch.Gounod). M.Musorgski mor, ultimant concentrat en la composició Khovànxtxina. Neix B.Bartók. Inauguració del Teatre Nacional a Praga i incendi (reobrirà l'any 1883). El Liceu fa la seva 1a prova de llum elèctrica a la platea. A.Rubinstein actua a Barcelona (també al Liceu)
82 83 La Gioconda Cronologia
Any Amilcare Giuseppe Ponchielli Música Art i ciència Història Any
1882 Finalment accepta ser mestre de capella de Parsifal (R.Wagner). La rédemption Fédora (V.Sardou). C.Darwin mor Mor G.Garibaldi 1882 l'església Santa Maria Maggiore (Bergamo), on (Ch.Gounod). Dimitrij, 1a versió (A.Dvořák). estrena una Messa (solistes, cor, orquestra). Má vlast/La meva pàtria (B.Smetana). Neix Compon l'elegia per banda Sulla tomba di Gari- J.Turina baldi. Estrena l'himne Il Gottardo (La Scala)
1883 1a representació de La Gioconda al Liceu. Can- Mor R.Wagner. Lakmé (L.Delibes). S'obre la A.Gaudí assumeix la construcció de la Neix B.Mussolini. Mor K.Marx 1883 tata per il monumento ad Alessandro Manzoni 1a seu del Metropolitan Opera House (Nova Sagrada Família. F.Nietzsche comença a (La Scala. Per la inauguració del monument a York). El Liceu estrena el seu 1r Wagner: escriure Also sprach Zarathustra Manzoni a Milà plantejat l'any 1873) Lohengrin
1884 A Sant Petersburg (Teatre Mariinski) va a l'es- Le Villi (G.Puccini). Manon (J.Massenet). Une baignade à Asnières (G.Seurat) Neixen el Dow Jones Industrial Average i el 1884 trena d'Aldona, una revisió d'I lituani, titulada Der papagei (A.Rubinstein). Dimitrij, versió Dow Jones Transport Average ara pel nom de la coprotagonista definitiva (A.Dvořák). Mor B.Smetana
1885 Estrena l'òpera Marion Delorme (La Scala) i Le Cid (J.Massenet). The Mikado Patent de la 1a motocicleta (G.Daimler amb Roma posa la 1a pedra del monument a 1885 després una 2a versió (Teatre Grande, Brescia). (A.Sullivan) W.Maybach). Construcció del 1r automòbil, Vittorio Emanuele II. Entitats de Catalunya El desembre emmalalteix a Piacenza, on el de 3 rodes (K.Benz) lliuren un Memorial de Greuges a Alfons Teatre Municipal ha programat La Gioconda XII, poc abans de morir (regència de Mª amb Brambilla: torna a Milà i treballa en el Cristina) conservatori però empitjora
1886 Mor el gener per broncopneumònia, a Milà, Aus Italien, sinfonische fantasie (R.Strauss). K.Benz patenta el 1r vehicle amb motor de 1 de maig: vaga pionera a Xicago per la 1886 on s'oficia un funeral multitudinari i l'enterren Le carnaval des animaux (C.Saint-Saëns). gasolina jornada de 8 hores (cementiri Monumentale). Estrena pòstuma Mor F.Liszt de la música sacra Lamentazioni di Geremia (incompleta)
1914 En el Teatre del Casino (Mònaco), estrena pòs- Le rossignol (I.Stravinski). Margot (J.Turina) 1a pel·lícula de C.Chaplin i del seu personat- Comença la I Guerra Mundial 1914 tuma de l'òpera incompleta I mori di Valenza, ge Charlot: Making a living que van acabar el seu fill Annibale i després Arturo Cadore (l'altra òpera inacabada seva és Olga). Poc després es representa en l'Arena di Milano (i l'any 1915 en el Teatre Ponchielli)
1950 El seu municipi natal pasa a dir-se Paderno P.Casals funda el Festival de Prada. Sym- La televisió comença a emetre en color, als Inici de la Guerra de Corea. La Xina envaeix 1950 Ponchielli en honor seu (i el lloc on va néixer és phonie pour un homme seul (P.Henry, EUA (CBS). Plantejament de la Paradoxa de el Tibet. L'ONU revoca el seu rebuig de avui una casa-museu municipal sobre ell, en un P.Schaeffer). Bolivar (D.Milhaud). The Fermi 1946 a les relacions diplomàtiques amb Es- carrer amb el seu nom) consul (G.C.Menotti) panya. Als EUA Comença la Caça de bruixes
84 85 La Gioconda Selecció d'enregistraments Selecció d’enregistraments
Selecció en CD Selecció en DVD
Maria Callas, Gianni Poggi, Paolo Silveri, Fedora Barbieri, Giulio Neri. Orquestra Simfònica i Cor de Eva Marton, Plácido Domingo, Matteo Manuguerra, Ludmila Semtschuk, Kurt Rydl. Orquestra i Cor la RAI de Torí. Director: Antonino Votto. 1952. Fonit Cetra. de l’Òpera de Viena. Director: Ádám Fischer. 1986. Arthaus.
Eileen Farrell, Franco Corelli, Robert Merrill, Nell Rankin, Giorgio Tozzi. Orquestra i Cor de la Me- Deborah Voigt, Richard Margison, Carlo Guelfi, Elisabetta Fiorillo, Carlo Colombara. Orquestra i tropolitan Opera, Nova York. Director: Fausto Cleva. 1962. Living Stage. Cor del Gran Teatre del Liceu. 2005. Arthaus.
Violeta Urmana, Plácido Domingo, Lado Ataneli, Luciana D’Intino, Roberto Scandiuzzi. Cor de la Andrea Gruber, Marco Berti, Alberto Mastromarino, Ildiko Komlosi, Carlo Colombara. Orquestra i Ràdio de Baviera. Orquestra de l’Òpera de Munic. Director: Marcello Viotti. 2003. EMI. Cor de l’Arena de Verona. Director: Donato Renzetti. 2006. Dynamic.
Per a una òpera com La Gioconda, d’un tardoro- oportunitats en la discografia d’estudi, hi aporta una En el camp de les versions videogràfiques s’ha d’aca- i enlluernador, s’hi acosta més Marco Berti a Verona. manticisme rescalfat ja a les portes del verisme, no vocalitat ben adient al personatge, més ben dibuixat bar anant a parar a una de les dues escenificacions La classe, però, no dona per més en el seu cas. hi acaben d’anar bé els accents refistolats heretats –amb la direcció experta de Fausto Cleva– que en de l’òpera en l’espectacle de Pier Luigi Pizzi: docu- Sí que està magnífica a Viena Eva Marton, únic del belcantisme, i encara que tot un Carlo Bergon- mans d’una extraordinària Anita Cerquetti –mal di- mentades al Liceu l’any 2005 i a l’Arena de Verona personatge en aquesta versió que Ádám Fisher zi maldi per cantar com els àngels en la versió de rigida, però, per Gavazzeni. l’any següent, sempre amb l’al·licient de la coreogra- sap dirigir bé. La veu estava en un bon moment i Lamberto Gardelli, el to de l’Enzo Grimaldo no és Robert Merrill, amb una dicció excel·lent i un fia espectacular de Gheorghe Iancu, no tan literal la potència dramàtica no s’hi troba a faltar, al seu pas aquest. Ho encerta més, certament, un –com agut esplendorós –ataca el «Parla!» final de la seva ni imbricada en l’acció com la de Gerlinde Dill per a cant. Deborah Voigt no obté els mateixos resultats sempre– desfermat Mario Del Monaco amb Gava- ària com un tro i sense l’appoggiatura tradicional– l’Staatsoper però sí prou adient com per fer brillar al Liceu i Andrea Gruber no acaba de definir el perfil zzeni. L’accent ardent del personatge, però, troba és un Barnaba de disseny, molt superior en aquesta els talents de la prima ballerina Letizia Giuliani, pre- vocal de la cantatrice errante a l’espectacle veronès, la seva empenta ideal amb Franco Corelli i la seva funció, qui sap si gràcies a la inspiració que sempre sent tant al Liceu amb Ángel Corella com a Verona que Renzetti dirigeix amb força encert. emissió de trompeta ben afinada. Perfecta en la proporciona el directe, a la seva versió en estudi i amb Roberto Bolle, una protagonista que també Matteo Manuguerra és, de bon tros, el millor seva entrada «Assassini! Quel crin venerando ris- fins i tot als espectaculars Warren o Bastianini de les tindrem enguany al Liceu. La versió escènica de dels Barnaba en DVD. Ressonant i amb una afina- pettate» i la seva intervenció al gran concertant de altres versions comercials. En la resta dels intèrprets Pizzi –ponts, graderies, taulons– no enamora i l’es- ció impecable, domina el repartiment de la versió l’acte tercer. El braó heroic també es pot detectar de les versions seleccionades no hi ha la sensacional cenografia de Viena, d’un tradicionalisme pertinent vienesa. Si de cas, se li podria retreure un excés en el cas de Gianni Poggi o de Pier Miranda Ferraro Simionato de Gavazzeni, però en l’enregistrament però ja una mica tronat es limita a servir l’acció. A de grandiloqüència gestual. Aquest, però, era el en els enregistraments amb la Callas; el fraseig, però, del 1952, s’hi pot trobar un baix de debò com Giulio Verona la mise en scène respira més que al Liceu fet diferencial que el distingia. Les personalitats és menys convincent. Neri i, en la versió del 2003, la més recent de l’obra, i l’incendi del brigantino resulta més espontani. La artístiques no es poden agafar solament pels seus La cantant grecoamericana, per la seva banda, la direcció de Marcello Viotti és probablement la solució vienesa de la catàstrofe amb la regia de Fi- aspectes positius. El seu «O monumento» és el és la Gioconda ideal, molt superior en aquesta oca- més encertada de tota la discografia de l’òpera, amb lippo Sanjust és força més modesta. moment de la nit. sió a una Tebaldi que amb Gardelli ja va arribar al un Plácido Domingo aquí més encertat que al seu Del Plácido Domingo de Viena no se’n poden Elisabetta Fiorillo, Laura al Liceu i la Cieca a Ve- paper una mica tard. De les dues versions llegades DVD de Viena i amb una Violeta Urmana que firma cantar meravelles, tot i que el fervor líric és el de rona, exhibeix la seva espontaneïtat habitual, tot i al disc per la Callas, la primera ja s’acosta a la subli- una de les seves millors creacions cantant com a sempre i la generositat interpretativa no mereix cap que ni en un paper ni en l’altre faci enyorar cap de mitat, amb la meravellosa messa di voce al Si bemoll soprano. Tozzi i Rankin són també punts d’interès mena de retret. La vocalità, però, és poc afavoridora les veus dels CD disponibles. Carlo Colombara és de «Mario! Enzo adorato! Ah! Come t’amo» que ni de la versió en viu i Fedora Barbieri afegeix espec- per al tall heroic del personatge per manca d’un au- un Alvise correcte tant a Barcelona com a Verona, ella mateixa podrà repetir set anys més tard. Al disc tacularitat a la versió de Votto, un director sempre tèntic squillo que tampoc no tingué, certament, Ri- molt superior en qualsevol cas al Kurt Rydl de Viena, del Metropolitan que té Corelli com a rei, Eileen Fa- competent, per bé que no memorable. chard Margison al Liceu. Al concepte de cant vibrant completament fuori ruolo en aquesta ocasió. rrell, una veu verdiana autèntica que tingué poques
Marcel Cervelló MUSICÒLEG
86 87 La Gioconda Amilcare Ponchielli Director musical Debuta al Gran Teatre del Liceu. i ballet. de dues-centes representacions d’òpera la Wiener Staatsoper, on ha dirigit més l’any 2004 manté una estreta relació amb tola ya amb L’any 2011 debutà dirigint òpera a Espan mann-Philharmonie del mateix teatre. i de l’orquestraChemnitz Robert-Schu el director general musical de l’Òpera de Der Ring des Bayreuth com a assistent musical del cicle amb Christian Thielemann al Festival de del Festival de Budapest, i l’estiu del 2007 ent del mestre Iván Fischer i l’Orquestra completà formació com la seva a assist sobre sitat de Música Viena amb una tesis Nascut a Madrid, es graduà a la Univer Guillermo García Calvo Gatti, i poc abans va dirigir rigí Der Ring des poamor d’Oviedo, on ha dirigit el cicle 88 Biografies a la Deutsche Oper de Berlín. Des de a la Deutsche Oper de Berlín. Des Macbeth Parsifal. Tristan und Isolde a Viena substituint Daniele Nibelungen. Nibelungen Entre els anys 2000 i 2002 . L’any 2009 di al Teatro Cam Actualment és Actualment és La Ceneren ------Coreògraf Gheorghe Iancu Scala de Milà amb troyens el 1990 l’Opéra Bastille de París amb centre Wortham de Houston amb cipat de Mònaco. L’any 1987 inaugurà el Comanador del Mèrit Cultural del Prin i les Lletres a FrançaArts i també com a dor de la Legió d’Honor i Oficial de les Mèrit de la República Italiana, Comana com la de Cavaller Gran Creu al Pier Luigi Pizzi ha tornat amb amb porada 1985/86 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem entre altres títols. (1987/88), credi Ha rebut importants premisHa rebut i distincions, importants tivals de tot el món. produccions als principals teatres i fes Des d’aleshores ha dirigit centenars de Teatro Regio de Torí amb debutà comEl 1977 a director d’escena al formà com a arquitecte. vestuari als vint anys, i paral·lelament es rera com a escenògraf de i dissenyador Nascut a Milà l’any 1930, car inicià la seva Director d'escena, escenògraf i figurinista (1988/89) i i la reobertura del Teatro alla Der Freischütz Der fliegende Holländer La Gioconda L’Europa riconosciuta Borís Godunov (1987/88), Don Giovanni. (2005/06). Aida, Tan , i hi Les ------,
Massimo Gasparon per al Festival de Macerata amb Milà, vídua alegre director com escènic Pier Luigi Pizzi, tic ha col·laborat en produccions amb el Bolxoi de Moscou. En el terreny operís d’altres, amb Dmitri Semionov al Teatre Posteriorment amplià estudis, entre contemporània amb Miriam Răducanu. amb Constantin Marinescu i moderna i Nascut a Bucarest, estudià dansa clàssica cions d’òpera arreu del món: Ha treballat en més de cent vint produc exposicions d’art. en projectes relacionats amb l’òpera i tura. Ha col·laborat amb Pier Luigi Pizzi Nascut a Venècia, es graduà en arquitec Il·luminador barbiere di Siviglia Xangai, Maó i Fano; dot bula a Catània; i La Grande-Duchesse de GérolsteinLa Grande-Duchesse tore porada 2005/06 amb porada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Buenos Aires. Opéra de Montecarlo o Teatro Colón de Venècia, Teatro di San Carlo de Nàpols, dell’Opera de Roma, Teatro La Fenice de la Royal Opera House de Londres, Teatro carreraseva ha treballat en teatres com Lima, Palerm i Tianjin; Maó; drid i Valladolid; Cleopatra a Macerata, Catània i Seül; a Moscou i Bilbao, a Sant Petersburg, Salern i Parlem; Macbeth Norma Madama Butterfly Madama Butterfly Salome (Lauro Rossi). Al llarg (Lauro de la Rossi). a Macerata i Toló; per al Teatro alla Scala de per a l’Arena de Verona, i Nabucco Un ballo in maschera a Catània i Bolonya; a Rovigo; Rigoletto La Gioconda Guglielmo Tell a Maó; a Macerata i a Maó, Lima, La sonnam Nabucco Sakùntala Carmen Il trova Turan a Ma . La La a a a Il Il ------
Gran Teatre del Liceu l’any 2015. nomenada directora titular del Cor del Garcia en fou directora va ser assistent, guit per José Luis Basso, de qui Conxita cant iniciat per Romano Gandolfi i se operístiques. Continuadora del l’estil de recció musical de diferents produccions assistent del cor i ha col·laborat en la di al Gran Teatre del Liceu com a mestra per a CD, DVD, ràdio i televisió. Debutà d’Europa i nombrosos enregistraments per les millors sales d’arreuconcerts direcció coral. Ha realitzat nombrosos pedagògica en cursos internacionals de labor desenvolupa també una important tora invitada d’altres agrupacions corals, directora del cor del GTL i com a direc (1994). Paral·lelament a l’activitat com a de Cultura de la Generalitat de Catalunya va ser guardonada amb el Premi Nacional de Corals Joves de Catalunya, amb qui de Girona i presidenta de la Federació directora del Cor dels Amics de l’Òpera tora Català. També de l’Orfeó ha estat del Cor Jove Català i sotsdirec de l’Orfeó de cor i cant. Va ser directora-fundadora graduà en direcció d’orquestra, direcció generació. Nascuda a Barcelona, es rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor Conxita Garcia Macerata i Milà; Trieste i Toló; Debuta al Gran Teatre del Liceu. Catània. Bilbao, i pêcheurs de perles Entre els seus propers projectes hi ha ni Directora del Cor a Ferrara i Rovigo i Le nozze di Figaro Un giorno di regno Tancredi a Bilbao, L’elisir d’amore a Tòquio, Osaka, a Rovigo. Don Giovan a Parma i a Parma i Les Les 89 a - - - - -
88 89 La Gioconda Amilcare Ponchielli (2013/14), (2013/14), (2012/13) i hi ha tornat amb Tristan und Isolde Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Opera. lungen (2017/18). merung de Brünnhilde al cicle Iréne Theorin el «Liebestod» de harmònica de Montecarlo interpretant amb Marek Janowski i l’Orquestra Fil teriorment publicada. També treballarà terpretació que serà enregistrada i pos temporada va interpretar passada el rol Die Walküre fònica de la Ràdio de Baviera cantarà Amb Sir Simon Rattle i l’Orquestra Sim a Nàpols, Leipzig i Wiener Staatsoper. Theatre de Tòquio, a més de Brünnhilde Teatro Real National de Madrid i al New d’Anvers. També ha estat Turandot al David Alden per a l’Opera Vlaanderen (Lohengrin) 2018/19 té previst debutar com a Ortrud d’òpera d’arreu del món. La temporada Cantant habitual als principals teatres Soprano (La Gioconda) 90 a l’Òpera de Viena i San Francisco (2015/16) i (2015/16) Siegfried en versió in de concert, en una nova producció de en versió de concert (2014/15), Tristan und Isolde Tristan und Isolde Der Ring des Nibe Die Walküre Götterdäm . La ------
Mezzosoprano (LauraMezzosoprano Adorno) tore), (Macbeth), Dolora Zajick Desdemona ballo in maschera) (Un Teatro Regio de Torí interpretant Amelia Debutà professionalment l’any 2012 al Conservatori Giuseppe Verdi de Torí. d’Aosta, i posteriorment es graduà al is musicals a l’Institut Musical de la Vall Nascuda a Nàpols, començà els estud Gioconda) Soprano (la Anna Pirozzi i Lucrezia concert. porada 2017/18 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Londres o Teatro Real de Madrid. Regio de Torí, Royal Opera House de cantat al Teatro alla Scala de Milà, Teatro maschera), gaille El seu repertori inclou rols com Abi Palerm, i Milà, entre d’altres. Palmas, Maó, Bolonya, Florència, Parma, Pequín, Tel Aviv, Leipzig, Las Stuttgart, que posteriorment cantaria a València, Salzburg, dirigida per Riccardo Muti; rol tat Abigaille (Nabucco), comtessa (I due Foscari). (I Maddalena Tosca, Leonora (Otello), (Otello), (Nabucco) (Nabucco) (Le nozze di Figaro), di Figaro), nozze (Le Amelia Aida, Lady Macbeth Aida, Lady Macbeth Attila (Andrea Chénier) (Andrea ; també ha can Papers que ha al Festival de en versió de (Un ballo in (Un (Il trova (Il - - - - -
i hi ha tornat en diverses ocasions: porada 1988/89 amb el Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem una carrera internacional. cantants a desenvolupar-se per realitzar mar veus grans o inusuals, i ajudar joves Dramatic Voices, amb l’objectiu de for L’any 2006 fundà l’Institute for Young a la Metropolitan Opera de Nova York. Teatre Bolxoi de Moscou i Amneris la Simfònica de Malmö, una Gala Verdi al rada inclouen el Els seus compromisos d’aquesta tempo Carlo) (Don Comte Ory, Norma, Maria Stuarda, Anna Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola, Le ro, Così fan tutte, La clemenza di Tito, El seu repertori inclou El seu repertori ton i Santiago de Xile. Tel Aviv, Tòquio, Los Angeles, Washing Montpeller, Marsella, Niça, Montecarlo, Tolosa, Parma, Roma, Palerm, Nàpols, València,a les ciutats de Sevilla, Berlín, Londres, Teatro Real de Madrid, així com ice de Venècia, Royal Opera House de de Milà, Arena de Verona, Teatro La Fen (Rigoletto), sos. Des del seu debut com a Maddalena estat premiada en nombrosos concur ademia del Teatro alla Scala de Milà. Ha Conservatori ciutat i a l’Acc de la seva Nascuda a Tbilisi (Geòrgia), estudià al (LauraMezzosoprano Adorno) Ketevan Kemoklidze (2007/08), na seus rols més destacats hi ha els d’Azuce interpretar un ampli repertori. Entre els veu dramàticaque la seva li ha permès com a mezzosoprano verdiana, per bé ment reconeguda internacionalment Amb una llarga trajectòria, és especial Suor Angelica maschera (Il trovatore) (Il (2017/18). Adriana Lecouvreur ha cantat al Teatro alla Scala , entre d’altres. (2013/14) o (2013/14) , Amneris Requiem Requiem Le di Figa nozze (Aida) de Verdi amb Un ballo in de Verdi, (2011/12), o Eboli (Aida) (Aida) Aida ------
turco in Italia tornat amb questra Simfònica i el Cor del Liceu, i hi ha de l’Or amb un concert rada 1999/2000 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo i un recull d’àries i Händel. de Mozart cografia inclou segell Deutsche Grammophon,dis la seva i AntonioSokhiev Pappano. del Artista TuganHaitink, Nikolaus Harnoncourt, Chung, Sir John Eliot Gardiner, Bernard Abbado, Riccardo Muti, Myung-Whun Salzburg. L’han dirigit els mestres Claudio era de Nova York, així com al Festival de Teatro Real de Madrid i Metropolitan Op National de París, Teatro alla Scala de Milà, de Berlín, OpéraDeutsche Staatsoper soper, Royal Opera House de Londres, Ha cantat als teatres de la Wiener Staat damnation de Faust. així com Méphistophélès de amb amb rada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Juliette, La forza del destino,La forza Carmen Bolena, Linda di Chamounix, Don Carlo, (Simon Boccanegra) (Simon rolsertori verdians, com Attila, Fiesco Els darrers anys ha incorporat al seu rep terpretacions de personatges mozartians. Es donà a conèixer gràcies a les seves in Baix (Alvise Badoero) Ildebrando D’Arcangelo Rigoletto (2011/12), Faust entre d’altres. Il barbiere di Siviglia (2016/17). (2011/12), Lucrezia Borgia (2012/13). Don Giovanni, Anna Bolena Don Giovanni, Anna Bolena Otello, Linda di Chamounix i Banco i hi ha tornat (2007/08) i o (Macbeth), (Macbeth), (2014/15) i (2014/15) Faust Roméo et i La La 91 Il Il ------
90 91 La Gioconda Amilcare Ponchielli La bohème i hi ha tornat amb (2012/13) i María José Montiel amb el rada 1999/2000 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Miller o Peter Stein. Werner Herzog, Carsen, Jonathan Robert Jean-Pierre Ponnelle, Franco Zeffirelli, oli o Georg Solti. I els directors d’escena GeorgesPlasson, Prêtre, Giuseppe Sinop Riccardo Muti, Antonio Pappano, Michel Maria Giulini, Lorin Zubin Maazel, Mehta, Colin Davis, Gianandrea Carlo Gavazzeni, L’han dirigit els mestres Riccardo Chailly, entre d’altres. gurat la temporada en cinc ocasions), Londres, Arena de Verona (on ha inau National de París, Royal Opera House de Teatro Colón de Buenos Aires, Opéra soper, Metropolitan Opera de Nova York, Teatre Bolxoi de Moscou, Wiener Staat a teatres d’arreu pel del món, passant Lecouvreur) Milà cantant el príncep Bouillon cinc anys– debutà al Teatro alla Scala de Nascut a Bolonya, el 1989 –amb vint-i- Baix (Alvise Badoero) Carlo Colombara Aida teatres, com el Teatro di San Carlo de carreraseva ha cantat en nombrosos Premi Nacional de Música. Al llarg de la Formada a Viena, l’any 2015 va rebre el Cieca) (la Mezzosoprano 92 (2007/08), Il trovatore ( (2011/12), . Des d’aleshores ha cantat Anna Bolena La Gioconda La forza del destino La forza 2016/17). Requiem (2005/06), (2005/06), (2010/11), de Verdi, (Adriana (Adriana - - - -
i Hamburg; amb Don José tar a les ciutats de Palerm, Washington Houston; Macduff Nàpols i Munic; el príncep de barro (Madama Butterfly) (Madama Nova York Papers com el de Pinkerton Rheingold) (Das Stuttgart, i Bacchus Stuttgart, destino Real de Madrid; Cavaradossi seus compromisos recents hi ha Turan a la Palm Beach Opera. A més, entre els York i Londres; Zuric, San Francisco, Nàpols, Viena, Nova dot a San Francisco i Palerm, Tosca a damès Debuta al Gran Teatre del Liceu. entre altres òperes. rada 2010/11 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Charles Dutoit. Mehta, Riccardo Chailly, Daniel Oren o Ha format part dels programesHa format part de for (Adriana Lecouvreur) (Adriana Recentment ha interpretat Maurizio Francisco Opera. mació de cant Adler i Merola a la San Charlotte lo in maschera) Dalila A més, el seu repertori inclou els rols de ya, el Japó, els Estats Units, la Xina i Israel. Alemanya, França, Espan d’Itàlia, Suïssa, pretat el paper de Carmen en escenaris el Carnegie Hall de Nova York. Ha inter auditoris de la Konzerthaus de Viena o Teatro de Palerm, a més dels Massimo ner Staatsoper, Teatro alla Scala de Milà, Nàpols, Opéra National de París, Wie Tenor (Enzo Grimaldo) Brian Jagde i (Samson et Dalila), (Samson Pagliacci (Aida) (Aida) a París, i (Werther). (Werther). , Leonora a San Francisco i Froh Carmen a Dresden; amb la Filharmònica de Carmen Rusalka (Macbeth) (Ariadne auf Naxos) (Ariadne li han permès can L’han dirigit Zubin a Londres, Ra a Londres; (La favorita) favorita) (La Ulrica (2010/11). a Amsterdam, (Carmen), (Carmen), La forza del La forza (Tosca) al Teatro Rusalka (Un bal (Un Il ta o a a a ------
Monnaie de Brussel·les i en el de Don Al Monnaie de Brussel·les rol d’Enzo Grimaldo Chicago. Recentment ha debutat en el Units cantant Calaf a la Lyric Opera of El desembre del 2017 debutà als Estats nic o a l’Arena de Verona, entre d’altres. de Berlín, Bayerische de Mu Staatsoper de la Wiener Staatsoper, Deutsche Oper ès. A més, ha cantat als teatres d’òpera du aquella mateixa temporada va ser Turid (Turandot) atro alla Scala de Milà interpretant Calaf Carlo Meliciani. L’any 2015 debutà al Te Olivero, Katia Ricciarelli, Luciana Serra i formació amb Magda ment seguí la seva Pietro Mascagni de Livorno, posterior Format musicalment al Conservatori Tenor (Enzo Grimaldo) Stefano La Colla Marcello compromisos recents hi ha la Maestranza de Entre Sevilla. els seus de ValènciaPalau o Teatro de les Arts de Canadian Opera Company de Toronto, Lirico de Càller, Teatro Regio de Torí, dres, Teatro alla Scala de Milà, Teatro cantat a la Royal Opera House de Lon Butterfly) di Lammermoor) Debuta al Gran Teatre del Liceu. varo d’amore), d’amore), El seu repertori inclou Belcore Baríton (Barnaba) Gabriele Viviani (Cavalleria rusticana) (Cavalleria (La forza del destino) forza (La , entre d’altres. Papers que ha (La bohème), (La , dirigit per Riccardo Chailly, i Malatesta i Sharpless i Sharpless (La Gioconda) Gioconda) (La (Don Pasquale), Pasquale), (Don al teatre milan Enrico a l’Oper Köln. I puritani (Madama (Madama (L’elisir (Lucia (Lucia a La a la a la ------aba Amonasro siciliani), siciliani), fille du régiment), d’amore), d’amore), mont Leporello els Estats Units interpretant els rols de Ha cantat en teatres d’arreu d’Europa i Baríton (Barnaba) Luis Cansino tornat amb Wiener Staatsoper, i Torre del Lago, porada 2014/15 amb porada 2014/15 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem París. Madama Butterfly era, l’Opéra de Lausana i San Francisco Op Butterfly), Butterfly), dials dels títols També a les estrenes mun ha participat Soto del Parral La parranda, del beso, La leyenda La del era del puerto, Don Manolito, El caserío, gavilanes, La rosa del azafrán, La tabern sarsuela, n’ha cantat Amb una àmplia trajectòria al món de la canegra i Falstaff. bucco, Macbeth, Rigoletto, Simon Boc del Toro, o La marimba arrecha, porada 2006/07 amb porada 2006/07 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem (La Gioconda), Gioconda), (La La traviata (La traviata), (La Carlo (Don Giovanni), (Don Roque Fuenteovejuna Poliuto (Aida), Luna El canto de los volcanes (La forza del destino), forza (La o Lucia di Lammermoor a Verona i Macerata, o La Gran Vía. (Marina), Jago (Il trovatore) (Il a l’Opéra Bastille de Dulcamara (2017/18). La bohème Monforte Sharpless Sharpless Luisa Fernanda, Los La traviata, ambdues d’Álvarez Thaïs. (Otello), (Jorge Muñiz). així com Na Sulpice (Madama (Madama (I vespri (I a Verona (L’elisir , Ger Barn i hi ha (La (La 93 a i ------
92 93 La Gioconda Amilcare Ponchielli porada 2006/07 amb porada 2006/07 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem d’Almaviva Liceu. L’any següent debuta com a comte rector Joan Font per al Gran Teatre del amb al Petit Liceuabans ja havia participat Corea del Sud i Itàlia. a Panamà, Colòmbia, Equador, el Brasil, plona. A nivell internacional ha cantat Palmas o Pam de Gran Canaria, Sevilla bao, Jerez de la Frontera, Maó, Palma, Las diversos teatres espanyols d’Oviedo, Bil Catalunya. Des d’aleshores ha cantat en La Faràndula de Sabadell, al cicle Òpera régiment Principal també ha actuat a a la 2009/10. A la Sala porada 2004/05 Beñat EgiarteBeñat flauta màgica, L’any 2004 va debutar amb María Soler. amb els professors Eduard Giménez i Superior servatori de Música del Liceu Realitza els seus estudis de cant al Con / Una veu) (Zuàne Carlos Daza Tenor (Isèpo / Una veu) diversos espectacles al Foyer. porada 2016/17. en A més, ha participat 94 La petita flauta màgica i (Le nozze di Figaro) nozze di Figaro) (Le Werther, espectacle infantil del di ambdues la tem Manon, de la tem La fille du La petita tot i que al teatre ------kavalier Poppea porada 2008/09 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem nic, Barcelona, Madrid, Oviedo o Sofia.. lat en teatres de ciutats com Berlín, Mu (Bulgària).ional Boris Christoff Ha trebal el 2009 fou premiat al Concurs Internac fou semifinalista del concurs Operalia i erische de Staatsoper Munic. L’any 2008 treballàDurant a la Bay el curs 2006/07 amb Lorraine Nubar i Dalton Baldwin. ment a l’Académie Musical de Vilacròsa i posterior Moser i Carlos Chausson, Montserrat Pueyo, Maty Pinkas, Edda Nascut a Barcelona, estudià cant amb Un cantant) Baríton (Un barnabotto / Un pilot Marc Pujol Il viaggio a ReimsIl viaggio nat amb l nando d’amore). Juliette duccions de com ara Tonio ( tutte) Debutà interpretant Ferrando ballé, entre d’altres. Scotto, Jaume Aragall i Montserrat Ca Raúl Giménez, Eduard Giménez, Renata Di Rocco, a més d’haver rebut de classes Ha estat deixeble de la soprano Giovanna rada 2013/14 amb rada 2013/14 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Sabadell. de Bilbao o La FaràndulaAntzokia de Saõ Pedro de Saõ Paulo, Teatro Arriaga Auditorio Nacional de Madrid, Teatro na, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Ha cantat al Palau de la Música Catala o Le du village, FidelioZauberflöte, devin Roméo et Juliette, i des d’aleshores rols ha assumit (La favorita) (La , i hi ha tornat amb (2017/18). (2009/10), (2009/10), ’Otello També en pro ha participat Rigoletto La fille du régiment), de G. Rossini (2015/16), de G. Rossini (2015/16), Cendrillon, (2017/18) i o Nemorino a diversos teatres. Les mamelles de L’incoronazione di , Cendrillon, Die Der Rosen i hi ha tor Roméo et (Così fan (Così (L’elisir Fer ------
El pessebre Manon Lescaut de la temporada 2013/14 a la 2016/17.de la temporada 2013/14 pectacle infantil era de Roma amb es graduà per l’Scuola di Teatro dell’Op l’any 2012 va nomenar-lo ciutadà il·lustre, Nascut a Crotone (Itàlia), població que vreur Anna Bolena Granados. amb l’homenatge a Enric porada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem dée, Romeu i Julieta Quixot, Giselle, La sílfide, fille mal gar El seu repertori inclou els títols de Verona o Teatro La Fenice de Venècia. al Teatro de Palerm, Massimo Arena de Francesco Ventriglia. També ha actuat entino, dirigit per Vladimir Derevianko i Musicale Fior ballarí principal del Maggio cions. Entre els anys 2006 i 2013 fou el principal en un gran nombre de produc Semper Oper de Dresden com a ballarí a treballar amb Vladimir Derevianko a la Després graduació de la seva començà (ballarí principal convidat) (ballarí Alessandro Riga Tirésias (2011/12), (2009/10), (2015/16), (2015/16), (2010/11), (2017/18); així com l’es Don Pasquale La petita flauta màgica cum laude El jugador o La Ventafocs. Thaïs Adriana Lecou (2016/17) o (2016/17) (2009/10), (2009/10), l’any 2004. (2014/15), (2014/15), Don ------Debuta al Gran Teatre del Liceu. Tòquio, Madrid, Barcelona, o Milà. Niça, Roma, Bucarest, París, Nova York, entre d’altres. Ha ballat en teatres de William Forsythe o Lucinda Childs, John Neumeier, Angelin Preljocaj, Iancu, August Bournonville, Jiří Kylián, Charles Jude, David Bintley, Gheorghe Petipà, Iuri Grigoróvitx, Roland Petit, coreògrafs George Balanchine, Marius i contemporàniadansa clàssica dels no. Al llarg carrera de la seva ha ballat Teatro Musicale Fiorenti- del Maggio la ballarina principal del esdevingué com a ballarina principal. L’any 2001 del ballet de la companyia de dansa aquell mateix any entrà a formar part Teatro dell’Opera de Roma el 1999, Graduada amb honors per l’Scuola di (ballarina principal convidada) (ballarina Letizia Giuliani 95
94 95 Relació personal Gran Teatre del Liceu
DIRECCIÓ GENERAL Francesc Colomina Ignasi Gomar Xavier Massotti Antonio Larios Valentí Oviedo Carme Comeche Olatz Gorrotxategi DEPT. ECONOMICOFINANCER Albert Sust Joaquim Macià Secretaria de direcció Charles Courant Plamen G. Papazikov Ana Serrano Instal·lació i manteniment Francesc Macip Ariadna Pedrola Savio de la Corte Ramon Grau Cristina Esteve Susana Expósito Antoni Magriña Assessoria jurídica Birgit Euler Lucas Groppo Control econòmic Domingo García Vicente Miguel Elionor Villén Juan Pedro Fuentes Andrés Omar Jara M. Jesús Fèlix Isaac Martín Enric Miquel Anna Ferrando Alejandro Garrido M. Carmen Jiménez Gemma Rodríguez Alfonso Ochoa Juan González Moreno Sung Min Kang Comptabilitat DEPT. DE RELACIONS Carles A. Pascua DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Ródica Mónica Harda José L. Casanova Jesús Arias INSTITUCIONALS Robert Pinies Christina Scheppelmann Piotr Jeczmyk Hortènsia Larrabeiti M. José García Relacions Públiques Ferran Pratdesaba Leticia Martín Christo Kasmetski Yordanka León Tresoreria i assegurances Estefania Sort Josué Sampere Planificació Magdalena Kostrzewszka Graham Lister Jordi Cabrero Laura Prat Tècnica d'audiovisuals Yolanda Blaya Émilie Langlais Glòria López Pérez Roser Pausas Sala Jordi Amate Maria Subirana Francesc Lozano M. Dolors Llonch Compres Marian Casals Antoni Arrufat Contractació i figuració Jing Liu Raquel Lucena M. Isabel Aguilar Amadeo Pabó Albert Castells Kalina Macuta Mónica Luezas Javier Amorós DEPT. TÈCNIC Carles Rabassa Meritxell Penas Sergii Maiboroda Elisabet Maldonado Eva Grijalba Xavier Sagrera Josep Sala M. Carme Ventura Enric Martínez Encarnació Martínez Anna Zurdo Oficina tècnica Antoni Ujeda Producció executiva Manuel Martínez Xavier Martínez Marc Comas Atrezzo Silvia Garcia Juanjo Mercadal Isabel Mas Caballé DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Guillermo Fabra Javier Andrés Rodríguez Joan Rimbau Jordi Mestres José Antonio Medina Mireia Martínez Natàlia Paradela Stefano Armani Producció d’esdeveniments Aleksandra Miletic Ivo Mischev Montse Cardona Eduard Torrents José Luis Encinas Muntsa Inglada Albert Mora Raquel Momblant Jesús García Coordinació escènica Miguel Guillén Deborah Tarridas David Morales José Luís Moreno Teresa Lleal Maria de Frutos Fernando Jiménez Sobretítols Liviu Morna Daniel Muñoz Comercial i territori Miguel Ángel Garcia Antoni Lebrón Anabel Alenda Mihai Morna Mª Àngles Padró Aleix Pratdepàdua Txema Orriols Ana Pérez Glòria Nogué Emili Pascual Eun Kyung Park Pol Avinyó Administració de personal Lluís Rabassa Mª Dolors Paya Marta Polo Gemma Pujol Cristina Viñas Jaume Roig DIRECCIÓ MUSICAL Enric Pellicer Joan Prados Visites Logística i transport Josep Roses Josep Pons Raúl Pérez Florenci Puig Yolanda Bonilla José Jorge González Mariano Sánchez Antoni Pallès Cristoforo Pestalozzi Joan Josep Ramos Abonaments i localitats Blai Munuera Vicente Santos Josep Mª Armengol Ionut Podgoreanu Miquel Rosales Mª Carme Aguilar Lluís Suárez Regidoria Núria Piquer Alexandre Polonski Emili Rosés Emma Blancafort Maquinaria Llorenç Ametller Arxiu musical Sergi Puente Maria Such Diana Díaz Albert Anguera Laia Daniels Josep Carreras Annick Puig Olga Szabo Josefa Padrós Ricard Anguera Immaculada Faura Elena Rosales Ewa Pyrek Llorenç Valero Ariadna Porta Joan A. Antich Xesca Llabrés Mestres assistents musicals Joan Renart Ingrid Venter Sònia Puig-Gros Natàlia Barot Jordi Soler Rodrigo de Vera Mª José Rielo Elisabet Vilaplana Marta Ribas Albert Brignardelli Sastreria Vanessa García Artur Sala Mariano Viñuales Gemma Sánchez Raúl Cabello Rui Alves Jaume Tribó Guillermo Salcedo Helena Zaborowska Ricard Delgado Alejandro Curcó Véronique Werklé Fulgencio Sandoval Guisela Zannerini DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I Yolanda Escoda Rafael Espada Regidoria musical Cristian Sandu Servei educatiu i Liceu de tots ESDEVENIMENTS Sebastià Escutia David Farré Lluís Alsius Birgit Schmidt Irene Calvís Helena Roca Emili Fontanals Cristina Fortuny Luca Ceruti Oleg Shport Carles Gibert Sandra Modrego Angel Hidalgo Victòria Gallego Micky Galindo Oksana Solovieva Mercè Núñez Sandra Oliva Ramon Llinàs Carme González Sebastián Popescu Juan M. Stacey Josep Maria Sabench Mireia Ventura Eduard López Jamaine Kässler Orquestra Raul Suárez Pilar Villanueva Esdeveniments Begoña Marcos Esther Linuesa Kai Gleusteen Renata Tanellari Isabel Ramón Aduino J. Martínez Jaime Martínez Òscar Alabau Guillaume Terrail DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Marcos Romero Manuel Martínez Dolors Rodríguez Olga Aleshinski Peter Thiemann Nora Farrés Paulina Soucheiron Roger Martínez Glòria Royo César Altur Franck Tollini Premsa Eduard Melich Javier Sanz Andrea Amador Yana Tsanova Martín Zaragüeta DEPT. DE RECURSOS HUMANS I Albert Peña Montserrat Vergara Joaquín Arrabal Marie Vanier Digital SERVEIS GENERALS Esteban Quífer Ana Sabina Vergara Sandra Luisa Batista Bernardo Verde Christian Machío Jordi Tarragó Carlos Rojo Alba Viader Lluís Bellver Jorge Vilalta Edicions Administració de personal Salvador Pozo Patrícia Viguer Francesc Benítez Matthias Weinmann Sònia Cañas Jordi Aymar Esther Sanclemente Eva Vílchez Jordi Berbegal Cor Arxiu Mercè Siles Andrés Sánchez Caracterització Josep M. Bernabeu Conxita Garcia Helena Escobar Formació i seguretat i salut laboral Jordi Segarra Susana Ben Hassan Claire Bobij Alejandra M. Aguilar Producció d’audiovisuals Rosa Barreda Bautista V. Molina Monica Núñez Kostadin Bogdanoski Josep M. Bosch Maria Basora Recepció Francesc X. López Liliana Pereña Bettina Brandkamp Margarita Buendía Disseny Cristina Ferraz Oficina tècnica luminotècnia Miriam Pintado Esther Braun Alexandra Codina Lluís Palomar Servei mèdic Susana Abella Núria Valero Mercè Brotons Xavier Comorera Mireia Gay José C. Pita Pablo Cadenas Rosa Maria Cristo Seguretat Ferran Capella Josep Antón Casado Miguel Ángel Curras Ferran Torres Sergi Escoda Andrea Ceruti Dimitar Darlev Informàtica Jordi Gallues J. Carles Chordà Gabriel Antonio Diap Pilar Foixench J Pere Gil Carles Chordà Mariel Fontes Raúl López Anna Junquera
96 97 Amilcare Ponchielli
Direcció Nora Farrés
Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar
Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales
Col·laboradors en aquest programa Marcel Cervelló, Jordi Fernández, Pablo Meléndez-Haddad, Laura Mercader, Albert Galceran, Jaume Radigales i Jaume Tribó
Disseny Bakoom Studio
Maquetació Bakoom Studio
Fotògrafs Antoni Bofill i Christian Machío
Impressió Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 15898-2018
Copyright 2018: Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d´aquest programa i fotografies pròpies
Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 934858631
Comentaris i suggeriments [email protected]
El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitat ambiental
98 99