Barcelona 1714 L’Any 1700 Va Morir Sense Descendència Carles II, Rei De Les Espanyes

Barcelona 1714 L’any 1700 va morir sense descendència Carles II, rei de les Espanyes. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional ja que les potències europees passaren a disputar-se el control del vast imperi hispànic, tot proposant els seus propis candidats a la corona.

El conflicte bèl·lic va tenir una faceta més interna en el si de la Monarquia Hispànica quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria, candidat dels països de l’Aliança de la Haia. Per la seva banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França.

La guerra a Europa va durar des del 1701 fins el 1713. A nivell internacional, les forces dels dos candidats estaven molt equilibrades. El conflicte només es va acabar quan, el 1711, un fet inesperat va canviar el curs dels esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir el seu germà Josep I, va heretar el tron austríac, perdent el suport d’Anglaterra. Els anglesos van malfiar-se de l’excessiu poder de la dinastia Habsburg dins de l’equilibri europeu, amb la possible formació d’un gran bloc austríac que dominés el continent.

A Catalunya la guerra va començar el 1705 amb la proclamació de Carles III d'Àustria i va transcórrer amb sort desigual fins a l'abandonament dels aliats el 1712. Malgrat això, Catalunya va aconseguir prolongar la resistència fins l’11 de setembre de 1714, quan Barcelona va caure definitivament després de tretze mesos de setge i una cruenta batalla. La victòria de Felip V va suposar la supressió dels òrgans de govern del Principat i la imposició de les institucions i lleis de Castella, pel Decret de Nova Planta del 1716.

Des de COOLTUR us convidem a recórrer alguns dels escenaris bèl·lics així com edificis d'institucions que van tenir un paper cabdal en el conflicte que va canviar la influència d'Espanya al món i va acabar amb les institucions catalanes.

Baluard de Sant Antoni

El Baluard de Sant Antoni estava ubicat en el tercer recinte de la muralla que tancava la part oriental de la ciutat. Es va construir davant de l’antic Portal de Sant Antoni, que s’obria a l’extrem del carrer del mateix nom. Cap a mitjans del segle XIV es van construir els trams de muralla que porten del capdamunt de La Rambla fins al portal dels Tallers i d’aquest fins al portal de Sant Antoni. Aquest darrer va esdevenir la construcció més rellevant d’aquest sector de la fortificació, convertint-se en la porta triomfal de la ciutat de Barcelona o accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d’Aragó.

El portal de Sant Antoni rebia el seu nom per una capella d’aquest sant situada als seus voltants i es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà, situada a la dreta, i la de Sant Ivó, a l’esquerra.

Dins del marc de la Guerra dels Segadors (1640-1652), es va continuar amb les reformes i la modernització del recinte emmurallat, iniciades a principis del segle XVII amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, documentat a partir de l’any 1644. Durant la Guerra de Successió no va tenir lloc cap acció militar d'importància que impliqués directament el baluard, si

© COOLTUR exceptuem el fet que durant la Batalla de Montjuic de 1705, els reforços borbònics van sortir pel seu Portal. Uns 400 granaders a cavall, la major part irlandesos, van intentar reforçar la guarnició del Castell. En la seva ascensió van topar amb la columna britànica que dirigia l'ex-virrei austriacista de Catalunya, el Príncep Jordi de Darmstadt i, degut a la confusió idiomàtica i a la foscor, aconseguiren entrar al Castell amb diversos presoners anglesos i ferir de mort al Príncep.

Al segle XIX es va enderrocar progressivament el baluard de Sant Antoni essent substituït pel mercat que encara contemplem avui dia. La seva reforma integral de l'any 2009 ha deixat al descobert les restes de la fortificació.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Comte d'Urgell cap a Ronda de Sant Antoni 62 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Sant Antoni Abat 230 m Gireu cap a la dreta per Plaça del Pedró 52 m Continueu per Carrer de l'Hospital Aneu fins a la rotonda. 350 m Carrer de l'Hospital, 73

Hospital de la Santa Creu

A principis del segle XV, la ciutat de Barcelona comptava amb sis petits hospitals: l’Hospital Desvilar o de l’Almoina, l’Hospital de Marcús, l’Hospital d’en Colom, l’Hospital Vilar o de Sant Macià, l’Hospital de Santa Eulàlia i l’Hospital de Santa Margarida. Aquestes institucions havien estat creades per ordres religioses o

A principis de 1401, les dificultats econòmiques d’aquests centres van portar al Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5 de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu.

El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món, va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà va presenciar la col•locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien el 1450. Posteriorment, al segle XVIII, l’edifici va ampliar-se, i durant el segle XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors.

Durant els setges borbònics de Barcelona de 1706 i 1713-14 acollí la major part de ferits d’ambdós bàndols que foren perfectament registrats en els llibres d’ingrés. Les dades dels prop de 1.300 ferits per setge són actualment un document històric de primer ordre, per exemple per descartar l’ingrés del malferit Rafel de Casanova l’11 de Setembre i la pretensió de fer-lo passar per mort.

Avui en dia l'edifici està ocupat majoritàriament per la Biblioteca de Catalunya. L'Hospital segueix existint com a Hospital de la Santa Creu

Dirigiu-vos a est per Carrer de l'Hospital cap a Plaça del Canonge Colom 250 m Gireu a la dreta per Les Rambles 18 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Boqueria 190 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Banys Nous 5 m Gireu a la dreta per Carrer del Call 130 m Continueu recte cap a Plaça de Sant Jaume. 28 m Palau de la Generalitat de Catalunya

Diputació del General

Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el tribut establert en el pactum entre la terra i el rei durant unes Corts, designades per primer cop l'any 1289.

La nova forma de fer la guerra del segle XIV va fer necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits davant la falta de fons de la monarquia. Però el sistema constitucionalista característic de la Corona d'Aragó impedia al rei poder imposar una nova legislació fiscal per la seva voluntat. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la a les Corts. En les Corts que tingueren lloc l'any 1358-59 es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la llarga guerra contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic reial a llarg termini. La comissió permanent, la Diputació del General de

Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a que es considerava el President de la Generalitat.

La institució fixà la seva seu a Barcelona. El 3 de desembre de 1400 els seus representants varen adquirir la casa originària del carrer de Sant Honorat que amb les posteriors ampliacions esdevindria l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya.

D'aquest període són la galeria gòtica, el cos de Sant Honorat (entrada principal en aquell moment), les cambres de representació del primer pis, la capella de Sant Jordi i la façana gòtica del carrer del Bisbe, amb imatges obra de Pere Joan. La galeria gòtica és de les

Saló Sant Jordi més ben conservades, i conserva la forma original. Conté una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'època. La façana del carrer del bisbe és un mur de carreus senzill, amb una porta d'accés que dóna al pati menor adjacent al pati gòtic. Està coronada per una cresteria amb pinacles, gàrgoles i un balustre amb una rica traceria. Al centre de la barana, just sobre la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputació del General de Catalunya.

A finals del segle XVI es va ampliar l'edifici cap a l'actual Plaça de Sant Jaume. Les obres, a càrrec de Pere Blai, van començar el 1597 amb l'enderrocament dels habitatges adquirits. La façana segueix la inspiració del renaixement italià, i s'inspira en el Palau Farnese de Roma. Amb tot, i després de plantejar el seu enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acabà entre 1616 i 1619. La part més important de l'obra i nucli de tota la construcció és la nova capella de Sant Jordi en el centre del primer pis, amb tres naus i cúpula. Al segle XVIII, aquesta capella va esdevenir el Saló de Sant Jordi. Encara conserva el paviment original fet de marbre policrom. La porta principal està

flanquejada per quatre columnes dòriques llises d'origen romà datades el segle II. Varen ser esculpides a Troia i traslladades a Tarragona, al temple d'August del recinte de culte del Fòrum Provincial. Acabat l'imperi romà es varen traslladar a una església a la zona de Sant Pere Sescelades. Aquesta església es va destruir i Pere Blai va negociar amb les autoritats tarragonines la seva incorporació a la nova façana el 1598.

Durant el primer mig segle de vida va conservar el seu caràcter d'organisme fiscal i financer, però a partir de les reformes de 1413 va anar adquirint cada vegada més competències polítiques. A les seves inicials funcions econòmiques i administratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les Corts Catalanes, vetllar perquè les Constitucions catalanes i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei. Aquest creixent protagonisme de la Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà en diverses guerres contra els reis durant els segles XVI-XVII davant el creixent autoritarisme monàrquic.

Pel que fa al seu paper durant la Guerra de Successió, l'Arxiduc Carles d'Àustria, ja convertit en Carles III, va convocar les Corts al Saló Sant Jordi l'any 1705. En aquelles sessions el nou Rei va restaurar molts dels privilegis, usos i costums que les institucions catalanes

Sala Contrafaccions, ara Verge de Montserrat havien anat cedint a còpia de derrotes contra la Monarquia Hispànica. El funcionament de la institució responia a una concepció republicana de la política basada en el consens a través del diàleg i la representació de tots els sectors implicats.

Al costat d'aquest saló hi havia la Sala de Contrafaccions, on és reunia el Braç Militar i la Junta de Govern per a dirigir la Guerra. Aquest òrgan anà evolucionant durant el conflicte fins a convertir-se en decisiu per a la defensa de les Constitucions i la marxa de la Guerra.

Dirigiu-vos a nord-est per Plaça de Sant Jaume cap a Carrer del Bisbe 15 m Gireu a la dreta per Carrer de la Ciutat 48 m Carrer de la Ciutat, 1

Casa de la Ciutat

Façana Gòtica de l’Ajuntament: El Consell de Cent va encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargués la construcció de la façana que va realitzar amb característiques similars amb altres construccions portades a terme per ell. Durant el segle XIX, quan s'anava a fer la façana principal a la plaça de Sant Jaume, van estar a punt de destruir la façana gòtica, per la unificació de l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les protestes de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, però la façana va quedar mutilada, fent desaparèixer un dels vitralls superiors, i la porta va quedar desplaçada cap a la dreta.

El Consell de Cent era l’òrgan de govern civil durant tot el Setge de 1714 i, com era tradició en cas de guerra, va fer penjar la bandera de Santa Eulàlia (patrona de la Ciutat)de les finestres. Només es va despenjar per entrar en combat en tres ocasions: el 26 de gener de 1641 a la Batalla de Montjuïc, de nou a una Batalla de Montjuïc l'any 1706 i durant el setge de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.

Gravat de la penjada de la Bandera

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de la Ciutat cap a Carrer d'Hèrcules 150 m Continueu per Carrer del Regomir La destinació quedarà a mà esquerra 55 m Carrer del Regomir, 13

Palau Vilana-Perlas

Tot i que ha estat atribuït tradicionalment a la família Gualbes, segons Albert García Espuche aquest gran palau va pertànyer a Ramon de Vilana Perlas i Camarasa, marquès de Rialp, un dels nobles austriacistes més importants de la Barcelona d'inicis del segle XVIII.

L'edifici ocupa una gran parcel·la i conserva l'estructura de palau del segle XIV, amb pati, dues torres i galeria, així com alguns elements originals, com les finestres coronelles que es poden veure al pati o a la façana. És especialment remarcable el portal barroc, d'inicis del segle XVIII.

Protonotari del Regne d'Aragó, va ser nomenat secretari de Despatx Universal de Carles III l'any 1707 i distingit amb el títol de marquès de Rialp el 1710. Després de la compra d'una sèrie de cases, va reformar el palau del carrer Regomir.

Fins la seva marxa de Barcelona, acompanyant la reina (el dia de Sant Josep de 1713), Vilana-Perles hi visqué. Després de la desfeta de 1714, ocupà l'edifici José Patiño, intendent de Catalunya el 1713 i president de la Junta de Justícia i de Govern del Principat, artífex del nou cadastre i del Decret de Nova Planta. No podia ser més simbòlica aquesta ocupació: els vencedors passaven a viure a les cases dels vençuts.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Regomir cap a Carrer del Correu Vell 100 m Gireu a l'esquerra per Carrer Ample 65 m Gireu a la dreta per Carrer de la Fusteria 58 m Gireu a l'esquerra per Plaça d'Antonio López 60 m Gireu a l'esquerra per Via Laietana 10 m Gireu a la dreta per Carrer del Consolat de Mar 88 m Carrer del Consolat de Mar, 35

Edificis del carrer Consolat de Mar Aquests edificis porxats, que fan angle recte amb uns amb porxos del segle XIX, van viure el setge de 1714 i són un dels pocs vestigis del Barri de la Ribera. Aquestes voltes eren molt més extenses i en tenim constància ja al segle XIII. Fonamentalment eren els tallers coberts dels fusters que treballaven

© COOLTUR a les Drassanes, que en 1396 es van veure ocupades pel mercat de subhastes de segona mà o Encants, traslladat de la plaça de Sant Jaume. Durant 500 anys allà s'hi podia trobar roba usada, mobles de segona mà, llibres vells i més tard maletes i baguls per agafar el vaixell o el tren. El 1886, amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, van ser traslladats al Mercat de Sant Antoni on s'hi quedarien fins a la següent Exposició (1929) quan es traslladen a la Plaça de les Glòries on encara podem trobar els Encants. El llibreters de vell, però, van restar al voltant del mercat. Pel que fa a les voltes van ser enderrocades en diverses intervencions, la darrera de les quals va ser el 1909 amb l'obertura de la Via Laietana. En resten aquesta petita mostra de la cantonada. S'hi ens hi fixem, pels voltants encara veurem algun comerç que ven maletes.

Dirigiu-vos a nord-est per Carrer del Consolat de Mar cap a Carrer dels Orgues 51 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau La destinació quedarà a mà esquerra

La Llotja de Mar El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d'una gran sala tancada (anomenada Sala de contractacions) que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar, donat l'impuls del comerç marítim en aquella zona de la ciutat. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les obres, que van tenir lloc entre 1384 i 1397. Es tracta d'una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El

© COOLTUR sostre és de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se situava el Consolat de Mar (1457). Va patir els efectes de setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir modernitzar l'edifici. Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins al 1802. D'aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú. El 1775 s'hi estableix la Escuela Gratuita de Diseño i més endavant l'Acadèmia de Belles Arts que segueix al segon pis. Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Durant la Guerra de la Successió el Saló de Contractació de la Llotja va ser l'escenari de la primera representació d'una òpera italiana a tot Espanya. Així, el 2 de juliol de 1708, s'hi estrenà l'òpera d'Antonio Caldara Il più bel nome. Durant els mesos següents s'hi cantaren diverses obres, algunes de les quals van ser estrenes absolutes.

A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de Successió, es va interrompre l'activitat operística a la Llotja i de tota la ciutat, que només es reprendria el 1750, ja al Teatre de la Santa Creu.

Dirigiu-vos a sud-est per Placeta del Palau cap a Passeig d'Isabel II 37 m Gireu a l'esquerra per Passeig d'Isabel II 74 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau 160 m Placeta del Palau - Baluard del Migdia

Baluard del Migdia

La muralla de mar es començà a construir a Barcelona el segle XVI, complementada amb la construcció de baluards que actuessin de reforç

© COOLTUR defensiu degut a l'ascensió de l'artilleria. Les obres, demandades per l'Emperador Carles sota el fantasma dels pirates barbarescos i pagades per la Ciutat començaren precisament per aquest baluard, per tal de defensar l'accés al mar. Poc a poc s'anà completant el cinturó defensiu, amb els clàssics problemes tècnics i de finançament que van allargar les obres uns 150 anys. D'aquesta manera tot just abans de la Guerra de Successió Barcelona quedà protegida per onze baluards.

El Baluard de Migdia era prop del Pla de Palau i cobria el Portal de Mar de Barcelona; la seva orientació el convertia en un punt de protecció dels atacs provinents des del mar. Tot i així però, aquest baluard esdevingué un dels escenaris dels combats més violents haguts durant l'onze de setembre de 1714.

A les 7:00h el flanc dret borbònic aconseguí arribar fins al baluard de Jonqueres, on les tropes cabdellades pel Conseller en Cap Rafael Casanova portant la Bandera de Santa Eulàlia aconseguiren, no només aturar l'escomesa filipista, sinó que començaren a fer-les recular fins que pràcticament foren expulsades de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, al flanc esquerre, la penetració borbònica aconseguí arribar fins al Baluard de Migdia, on el destacament de 100 fusellers i artillers comandants pel coronel Anton Paperoles també aconseguí aturar l'ofensiva de les tropes filipistes. Aquestes es parapetaren als edificis de la caserna i cavallerisses, des d'on començaren a obrir foc a discreció contra el Baluard de Migdia; el coronel Paperoles, amb la posició molt batuda pels filipistes, ordenà obrir foc simultani sobre les parets de la caserna i les cavallerisses, que rebentaren completament, obrint grans esvorancs a través dels quals les tropes

© COOLTUR catalanes llençaren granades. Les baixes de les tropes borbòniques foren molt elevades i començaren a retirar-se d'aquell sector de la ciutat. Els filipistes recuperaren el terreny perdut i es parapetaren a la caserna; el Baluard de Migdia, que tenia una posició estratègica clau per la defensa del sector, resistí totes i cadascuna de les envestides borbòniques. Aquí hi caigueren ferits el capità Josep d'Aguilar d'Alòs i el capità Miquel Castellarnau, mentre el coronel de fusellers Anton Paperoles, comandant del Baluard, hi va morir defensant-lo fins a la fi.

Dirigiu-vos a nord-oest per Placeta del Palau cap a Carrer de la Marquesa 220 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Placeta del Palau. 42 m Gireu a la dreta per Carrer de l'Espaseria 80 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Gireu a la dreta per Plaça de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta 21 m Plaça de Santa Maria, 1

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. La primera església que ocupà el solar on avui hi ha Santa Maria del Mar era l'anomenada Santa Maria de les Arenes, documentada des de 998, i construïda sobre un

© COOLTUR temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior s'hauria aixecat on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part del bisbe Frodoí, el 887. El 1005 apareix el nom de Santa Maria del Mar, quatre anys després apareix com a parròquia de la Vilanova de la Mar, barri extramurs en expansió, habitat per armadors, mercaders i descarregadors del port (els bastaixos).

La construcció de l'església actual començà el 25 de maig de 1329. Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, ja que ells van ser qui la va sufragar, bé amb els seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la Catedral de Barcelona que per aquelles mateixes dates també s'estava construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i a l'alt clergat

Durant la Guerra de la Successió va ser convertida en església palatina quan Carles III (o Jordi de Hessen-Darmstadt) va fer construir un passadís elevat que la comunicava amb el Palau del Virrei o Reial, actualment desaparegut, que es trobava al Pla de Palau. L’únic vestigi d’aquell passadís és l’actual carrer del Malcuinat; la diferència del color de la pedra entre el quart i el cinquè finestrals del mur més proper al Fossar de les Moreres assenyala per on passava el corredor reial. Aquesta església va ser l’espai triat per celebrar-hi les noces entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvick l’1 d’agost del 1708.

Dirigiu-vos a sud-est per Plaça de Santa Maria cap a Carrer de l'Anisadeta 21 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Continueu per Carrer de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta

Fossar de les Moreres

Antic fossar menor o cementiri secundari de Santa Maria del Mar que va estar en ús fins a 1775, quan es prohibí l'enterrament dins de muralles per motius de salut pública.

Després de la batalla de l'Onze de Setembre de 1714 es convertí en una fossa comuna on van ser enterrats els defensors morts en els combats dels baluards de Llevant, del Migdia i de Santa Clara. Això va ser degut tan a la proximitat de dites zones d'enfrontament, com al fet que Santa Maria del Mar es va utilitzar d'hospital de sang durant la batalla.

Tot i la desaparició del cementiri, pavimentat a inicis del segle XIX, el lloc va mantenir sempre el seu caràcter emblemàtic i el seu significat patriòtic. Això no vol dir que en les èpoques més fosques patís una degradació urbanística, que es veié copada amb el seu ús com a aparcament. Durant la remodelació de 1989 es van enderrocar les casetes que hi havia al damunt, així com les restes del pas elevat i es va pavimentar l'espai amb maó roig, símbol de la sang vessada. Posteriorment es van restaurar les façanes de les cases del segle XVIII que donen a la plaça. Al muret que fa de tanca pot llegir-se el vers de Pitarra dedicat a l'indret. El peveter és del 2001.

Dirigiu-vos a est per Plaça del Fossar de les Moreres cap a Carrer de Malcuinat 12 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Plaça del Fossar de les Moreres. 39 m Gireu a la dreta per Passeig del Born 43 m Gireu a l'esquerra per Placeta de Montcada

53 m Continueu per Carrer de Montcada La destinació quedarà a mà esquerra 28 m

Palau Dalmases

Edifici senyorial del segle XVII fruit de la reforma d'un edifici gòtic anterior, del qual en resten alguns elements interessants. Entre aquests cal destacar la capella del segle XV. La façana és simple, amb els balcons emmarcats amb carreus, i un seguit de gàrgoles esculturades. La part més interessant és l'escala del pati interior on hi destaquen les columnes salomòniques que sostenen els arcs, i el fris esculpit evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més interessants del barroc català.

Fou construït durant la dècada de 1690 per Pau Ignasi de Dalmases, noble i erudit català fill d’un ric comerciant barceloní. És un dels creadors de l’Acadèmia dels Desconfiats, conegut cercle intel·lectual de l’època i el seu arxiver perpetu. Felipista de primera hora, va se acusat de conspirador austriacista i empresonat pel Rei. Es posà de part de l’Arxiduc Carles i aquest l’envià d’ambaixador a la Gran Bretanya i Holanda per intentar reactivar la guerra en suport dels catalans. Malgrat que la seva família i ell mateix era contrari a la guerra a ultrança

© COOLTUR no deixà les gestions de banda fins al darrer moment. Un cop Felip V el perdonà tornà a Barcelona i es dedicà a tasques acadèmiques i a adquirir una important biblioteca. Va deixar nombrosa correspondència. La seva biblioteca restà en mans de la família Dalmases i el 1916 fou adquirida per la Biblioteca de Catalunya.

Sembla ser que als soterranis del seu palau es situà l’Estat Major dels exèrcits de Catalunya durant el Setge 1713-14. Donada la profunditat i la robustesa de l'obra el feien el lloc idoni per evitar els efectes dels bombardeigs tot estant prou a prop del front.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de Montcada cap a Carrer de l'Arc de Sant Vicenç 28 m Continueu per Placeta de Montcada 53 m Gireu a l'esquerra per Passeig del Born 170 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Comerç 12 m Gireu lleugerament a la dreta. 2 m

El Born Centre Cultural

Antic mercat central de verdures de Barcelona que, l’any 2003 en el procés de fer-hi una biblioteca i un centre cívic, es va descobrir part de l’antic barri de la Ribera, el barri més artesà i dinàmic de la Barcelona del segle XVIII. Va ser la zona on més es va lluitar durant l’Onze de Setembre i també on, en els darrers compassos de la batalla, les tropes enemigues es contingueren amb el sacrifici de la població civil.

En acabar el conflicte es desplaçà la població supervivent per tal d'enderrocar les cases i construir la Ciutadella. Els desnonats anaren a viure en barraques a la platja fins que en 1753 es construí el nou barri de la Barceloneta més de trenta anys després. Avui en dia es poden visitar els fonaments de les cases i veure els carrers del barri tal com eren abans del Setge. La documentació existent ha permès de conèixer la vida, l’ofici i la identitat de les persones que hi vivien.

A tall d'anècdota l'estat de conservació del barri ha permès identificar, fins i tot, el lloc on va caure ferit el Mariscal Antonio de Villarroel, mentre comandava la càrrega de cavalleria de l'infructuós contraatac vers la bretxa de les muralles del sector de Santa Clara.

Dirigiu-vos a sud-est cap a Carrer de la Ribera 2 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Ribera 99 m Gireu a la dreta per Passeig de Picasso 58 m Gireu a l'esquerra per Carrer Destillers 100 m

Parc de la Ciutadella

Aquest parc públic és el resultat de l'enderroc de la Ciutadella borbònica que li dóna nom. La fortalesa fou concebuda

La fortificació tenia un diàmetre de 547 m des del seu centre fins als seus cinc baluards (del Rei, de la Reina, del Princep, don Fernando i don Felipe) i revellins; si incloguéssim també el fossat s'ampliaria fins als 617 m de diàmetre. Pel que fa a les alçades de la fortalesa se sap que, curiosament, els dos baluards enfrontats a la ciutat tenien 16 metres d'alt, mentre que els tres restants tenien 11 metres. Aquest fet deixa clar que la seva prioritat és defensar-se de la Ciutat i no tant d'una amenaça exterior. El fossar feia uns 6 metres de profunditat. Les dimensions totals de la ciutadella borbònica eren d'unes 28,6 hectàrees i s'equipara als grans forts europeus, com el de Lille a França, o Sant Ferran de Figueres.

Al llarg del segle XIX es va bombardejar Barcelona, diverses vegades, des d'aquesta ciutadella per reprimir revoltes populars contra el govern militar de l'Estat. Després de moltes temptatives i demandes a Madrid, fins la Revolució de 1868, no es va enderrocar la fortalesa. L'Ajuntament de Barcelona va transformar aquest espai en un parc per a oblidar la repressió que representaven els seus murs. La Ciutadella es Superposició de la Ciutadella i el Parc troba sobre les antigues muralles de la ciutat on es va combatre l’Onze de Setembre. La seva construcció data de 1716, tot just enderrocat el barri de la Ribera per tal d'aconseguir més espai per a la fortalesa. Diverses campanyes arqueològiques ho han verificat, malgrat que una gran part de les restes es van destruir en unes obres de 1989 fetes de cara als Jocs Olímpics.

Dirigiu-vos a est 38 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 100 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 80 m Gireu a la dreta a Carrer de l'Institut Escola. 40 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 24 m Gireu lleugerament a la dreta. La destinació quedarà a mà dreta 23 m Plaça de Joan Fiveller

Edificis borbònics

Les úniques restes actualment visibles de la fortalesa de la Ciutadella són la Capella d'estil barroc, ara encara capella militar; l'antic Palau del Governador militar, d'estil classicista que ha estat Institut-Escola de la República, parc de bombers i ara l'Institut Verdaguer; i finalment l'Arsenal, actual Parlament de Catalunya.

Arsenal - Parlament Palau del Governador- Institut

Capella

(Els següents punts es troben actualment soterrats i estan inclosos en l'itinerari a mode de curiositat. Potser en un futur proper esdevindran visitables)

Dirigiu-vos a sud-oest 3 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 42 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 31 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 48 m Gireu lleugerament a la dreta. 13 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 4 m Gireu lleugerament a la dreta. 39 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 17 m Gireu lleugerament a la dreta. 79 m Gireu lleugerament a l'esquerra.

Restes Soterrades del Portal de Sant Daniel

L'any 2005 es van descobrir les restes de l'antic portal medieval de Sant Daniel, un dels accessos de la muralla

Reconstrucció del sector l'any 1714 © COOLTUR medieval del segle XIV, molt reformat en segles posteriors per adequar-lo a l'ús de l'artilleria. Se sap que constava de dues torres poligonals que cobrien la porta, reforçada amb dos rastells i un pont de pedra per salvar el fossar.

Durant el setge de 1714 va ser una de les parts més castigades de la muralla, junt amb el baluard de Santa Clara i la torre de Sant Joan que el cobrien des del flanc i des de les alçades, respectivament. El 13 i 14 d'Agost d'aquell any el sector va rebre un violent assalt frontal que va ser rebutjat, causant moltes baixes entre tots dos bàndols. L'Onze de Setembre finalment les defenses van cedir sota l'empenta borbònica i la lluita va seguir dins de la Ciutat.

De manera sorprenent el Portal es va conservar tal i com havia quedat després de la batalla, fins que va ser enderrocat per construir la Ciutadella. S'hi han pogut localitzar impactes de canonades, les mateixes bales de canó sobre el pont, munició diversa, barricades construïdes per blocar l'accés un cop (suposadament) es van perdre les portes i altres elements relacionats directament amb la lluita mantinguda l'Onze de Setembre.

Dirigiu-vos a sud-oest 17 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 83 m Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 30 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 77 m

Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 13 m Gireu a la dreta per Carrer Destillers 400 m Arc de Triomf, Passeig Lluís Companys

Baluard del Portal Nou

Construït com a defensa avançada a les muralles medievals de la ciutat, estava adossat al Portal Nou i en va conservar les torres medievals. De forma vagament pentagonal, s’habilità una sortida pel seu flanc Est mitjançant un pont amb arcades. S’alçà a mitjans del segle XVII per cobrir el sortint corresponent del dit portal, en el marc dels intermitents conflictes amb França a partir de 1635. Se sap que va ser parcialment destruït durant el setge de 1697 i rebé la major part d’atacs borbònics del setge de 1713-14, junt amb el baluard de Santa Clara. Molt a prop entrava a la ciutat el Rec Comtal, principal cabal d’aigua d’ús agrícola i manufacturer de l’època. El Rec estava travessat per diversos ponts d’obra documentats arqueològicame nt. El baluard fou enderrocat després del setge de 1714 a causa de la construcció de la Ciutadella, que tanmateix acabà enderrocada per l’obertura del actual Passeig Lluís Companys, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. A la cruïlla amb el carrer Trafalgar, just dessota

Des de COOLTUR esperem que hagueu gaudit d'aquesta ruta turística i que tingueu mol bon dia