Barcelona 1714 L’Any 1700 Va Morir Sense Descendència Carles II, Rei De Les Espanyes
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
© COOLTUR Barcelona 1714 L’any 1700 va morir sense descendència Carles II, rei de les Espanyes. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional ja que les potències europees passaren a disputar-se el control del vast imperi hispànic, tot proposant els seus propis candidats a la corona. El conflicte bèl·lic va tenir una faceta més interna en el si de la Monarquia Hispànica quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria, candidat dels països de l’Aliança de la Haia. Per la seva banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França. La guerra a Europa va durar des del 1701 fins el 1713. A nivell internacional, les forces dels dos candidats estaven molt equilibrades. El conflicte només es va acabar quan, el 1711, un fet inesperat va canviar el curs dels esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir el seu germà Josep I, va heretar el tron austríac, perdent el suport d’Anglaterra. Els anglesos van malfiar-se de l’excessiu poder de la dinastia Habsburg dins de l’equilibri europeu, amb la possible formació d’un gran bloc austríac que dominés el continent. A Catalunya la guerra va començar el 1705 amb la proclamació de Carles III d'Àustria i va transcórrer amb sort desigual fins a l'abandonament dels aliats el 1712. Malgrat això, Catalunya va aconseguir prolongar la resistència fins l’11 de setembre de 1714, quan Barcelona va caure definitivament després de tretze mesos de setge i una cruenta batalla. La victòria de Felip V va suposar la supressió dels òrgans de govern del Principat i la imposició de les institucions i lleis de Castella, pel Decret de Nova Planta del 1716. Des de COOLTUR us convidem a recórrer alguns dels escenaris bèl·lics així com edificis d'institucions que van tenir un paper cabdal en el conflicte que va canviar la influència d'Espanya al món i va acabar amb les institucions catalanes. © COOLTUR Baluard de Sant Antoni El Baluard de Sant Antoni estava ubicat en el tercer recinte de la muralla que tancava la part oriental de la ciutat. Es va construir davant de l’antic Portal de Sant Antoni, que s’obria a l’extrem del carrer del mateix nom. Cap a mitjans del segle XIV es van construir els trams de muralla que porten del capdamunt de La Rambla fins al portal dels Tallers i d’aquest fins al portal de Sant Antoni. Aquest darrer va esdevenir la construcció més rellevant d’aquest sector de la fortificació, convertint-se en la porta triomfal de la ciutat de Barcelona o accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d’Aragó. El portal de Sant Antoni rebia el seu nom per una capella d’aquest sant situada als seus voltants i es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà, situada a la dreta, i la de Sant Ivó, a l’esquerra. Dins del marc de la Guerra dels Segadors (1640-1652), es va continuar amb les reformes i la modernització del recinte emmurallat, iniciades a principis del segle XVII amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, documentat a partir de l’any 1644. Durant la Guerra de Successió no va tenir lloc cap acció militar d'importància que impliqués directament el baluard, si © COOLTUR exceptuem el fet que durant la Batalla de Montjuic de 1705, els reforços borbònics van sortir pel seu Portal. Uns 400 granaders a cavall, la major part irlandesos, van intentar reforçar la guarnició del Castell. En la seva ascensió van topar amb la columna britànica que dirigia l'ex-virrei austriacista de Catalunya, el Príncep Jordi de Darmstadt i, degut a la confusió idiomàtica i a la foscor, aconseguiren entrar al Castell amb diversos presoners anglesos i ferir de mort al Príncep. Al segle XIX es va enderrocar progressivament el baluard de Sant Antoni essent substituït pel mercat que encara contemplem avui dia. La seva reforma integral de l'any 2009 ha deixat al descobert les restes de la fortificació. Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Comte d'Urgell cap a Ronda de Sant Antoni 62 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Sant Antoni Abat 230 m Gireu cap a la dreta per Plaça del Pedró 52 m Continueu per Carrer de l'Hospital Aneu fins a la rotonda. 350 m Carrer de l'Hospital, 73 Hospital de la Santa Creu A principis del segle XV, la ciutat de Barcelona comptava amb sis petits hospitals: l’Hospital Desvilar o de l’Almoina, l’Hospital de Marcús, l’Hospital d’en Colom, l’Hospital Vilar o de Sant Macià, l’Hospital de Santa Eulàlia i l’Hospital de Santa Margarida. Aquestes institucions havien estat creades per ordres religioses o © COOLTUR particulars i, tot i que depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral, quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat ciutadana. A principis de 1401, les dificultats econòmiques d’aquests centres van portar al Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5 de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu. El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món, va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà va presenciar la col•locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien el 1450. Posteriorment, al segle XVIII, l’edifici va ampliar-se, i durant el segle XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors. Durant els setges borbònics de Barcelona de 1706 i 1713-14 acollí la major part de ferits d’ambdós bàndols que foren perfectament registrats en els llibres d’ingrés. Les dades dels prop de 1.300 ferits per setge són actualment un document històric de primer ordre, per exemple per descartar l’ingrés del malferit Rafel de Casanova l’11 de Setembre i la pretensió de fer-lo passar per mort. Avui en dia l'edifici està ocupat majoritàriament per la Biblioteca de Catalunya. L'Hospital segueix existint com a Hospital de la Santa Creu © COOLTUR i Sant Pau, ara a la Ronda Guinardó en el que és el seu tercer recinte. Dirigiu-vos a est per Carrer de l'Hospital cap a Plaça del Canonge Colom 250 m Gireu a la dreta per Les Rambles 18 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Boqueria 190 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Banys Nous 5 m Gireu a la dreta per Carrer del Call 130 m Continueu recte cap a Plaça de Sant Jaume. 28 m Palau de la Generalitat de Catalunya Diputació del General Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el tribut establert en el pactum entre la terra i el rei durant unes Corts, designades per primer cop l'any 1289. La nova forma de fer la guerra del segle XIV va fer necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits davant la falta de fons de la monarquia. Però el sistema constitucionalista característic de la Corona d'Aragó impedia al rei poder imposar una nova legislació fiscal per la seva voluntat. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la a les Corts. En les Corts que tingueren lloc l'any 1358-59 es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la llarga guerra contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic reial a llarg termini. La comissió permanent, la Diputació del General de © COOLTUR Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a que es considerava el President de la Generalitat. La institució fixà la seva seu a Barcelona. El 3 de desembre de 1400 els seus representants varen adquirir la casa originària del carrer de Sant Honorat que amb les posteriors ampliacions esdevindria l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. D'aquest període són la galeria gòtica, el cos de Sant Honorat (entrada principal en aquell moment), les cambres de representació del primer pis, la capella de Sant Jordi i la façana gòtica del carrer del Bisbe, amb imatges obra de Pere Joan. La galeria gòtica és de les Saló Sant Jordi més ben conservades, i conserva la forma original. Conté una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'època. La façana del carrer del bisbe és un mur de carreus senzill, amb una porta d'accés que dóna al pati menor adjacent al pati gòtic. Està coronada per una cresteria amb pinacles, gàrgoles i un balustre amb una rica traceria. Al centre de la barana, just sobre la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputació del General de Catalunya.