DOCSLIB.ORG

L'energia Eòlica a L'anoia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'energia Eòlica a L'anoia EDICIÓ DIGITAL REVISADA novembre 2009 PARCSEÒLICS Monogràfic sobre la implantació de parcs eòlics a la comarca de l’Anoia | agost 2009 L’energia eòlica a l’Anoia i el sud del Bages Parcs eòlics Mapa, fitxes i magnituds Conflicte Actors, arguments i crítiques Energia Producció, consum i territori 02 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 03 APROFITAR LA FORÇA DEL VENT La planificació eòlica a Catalunya i la seva implantació territorial A Catalunya, a principis de 2008, hi havia instal•lades 14 centrals eòli- diversos els projectes eòlics exis- alarmisme” per part d’algunes ques en funcionament, principalment concentrades a les Terres de tents. Als dos parcs existents a instàncies administratives ha l’Ebre i el Camp de Tarragona, i també a les Garrigues i a la comarca de la Serra de Rubió se li sumaran, dificultat l’obtenció d’algunes l’Anoia (Serra de Rubió I i II). Aquestes catorze centrals sumaven 342’4 en breu, l’entrada en funciona- dades. A més d’aquest necessa- ment de quatre nous parcs en ri recull -que incorpora també MW de potència elèctrica instal•lada i 371 aerogeneradors. En aquests construcció a diversos muni- indicacions geogràfiques de la darrers anys, però, són nombrosos els projectes de centrals eòliques cipis de la zona occidental de ubicació dels aerogeneradors- que a Catalunya han iniciat els tràmits administratius. l’Alta Anoia. A més d’aquests, la intenció d’aquest treball és altres projectes compten ja la d’aportar elements per a la ( ) amb l’aprovació administrativa reflexió entorn la construc- per a ser construïts a l’Anoia o ció de parcs a la comarca. Per egons EOLICCAT, l’Associ- eòlica instal·lada. rodalies, i d’altres es troben en aquest motiu, i sense tenir per ació Empresarial Eòlica Molt per sota encara de tràmit per a ser aprovats o en objectiu la valoració dels avan- de Catalunya, a prin- l’aprofitament eòlic de comu- incipient fase d’estudi. tatges que comporta la genera- Scipis de 2008 hi havia nitats com Galicia, Castella- ció d’energia a través de fonts cinquanta centrals eòliques la-Manxa, Aragó o Navarra, LA VOLUNTAT D’AQUEST renovables (que ja són àmpli- amb autorització administra- el govern català intenta, ara, MONOGRÀFIC és la d’aportar ament difosos), el monogràfic tiva que sumaven 1.507’8 MW minvar la dependència ener- informació al respecte de tots incorpora els arguments a fa- de potència eòlica (amb 918 gètica de l’exterior i potenciar aquests projectes. Temps fa vor i en contra d’aquest procés aerogeneradors), i vint-i-quatre la utilització d’energies reno- que a la comarca hi corren in- que creiem històric i el conflic- projectes de centrals eòliques vables lliures d’emissions de formacions diverses, però no te generat al seu voltant. La en tramitació, que sumaven Co2 o residus nuclears. A Ca- existeix un recull que, a més possible ubicació de fins a 290 715’87 MW de potència elèctri- talunya, malgrat ser pionera d’informar dels parcs en funci- aerogeneradors a les serres de ca (amb 352 aerogeneradors). en l’experimentació eòlica als onament i en construcció, per- l’Anoia o rodalies requereixen, En cas d’aprovar-se els dife- anys 80, l’aprofitament eòlic Grans grues ajuden a aixecar la torre d’un aerogenerador a les obres de construcció del parc eòlic Alta Anoia, al municipi de Pujalt. meti aproximar-se al total de al nostre entendre, d’un debat rents projectes en tramitació, no s’ha desenvolupat amb for- projectes que podrien acabar social fonamentat amb la in- doncs, Catalunya podria comp- ça durant els darrers anys, i el esdevenint realitat. La tasca de formació necessària per avalu- tar ben aviat amb un total de Govern català persegueix re- recopilació de dades no ha es- ar-ne els avantatges i els riscos setanta-quatre centrals eòli- vertir aquesta situació. tat senzilla i, en alguns casos, que comporta. Als dos parcs ques amb una potència elèctri- El Mapa de Recursos Eòlics és, juntament amb el Mapa la voluntat de “no voler crear · existents a la ca instal•lada de 2.223’67 MW EL MAPA DE RECURSOS EÒ- d’Implantació, l’eina bàsica utilitzada per l’administració ten sobre el territori. i 1270 aerogeneradors. LICS, el·laborat l’any 2004 pel Secretisme i manca de par- Serra de Rubió per tal de delimitar les zones aptes per a la instal·lació Servei Meteorològic de Catalu- ticipació per part de les admi- se li sumaran, EL PLA DE L’ENERGIA de Ca- nya, recull registres eòlics del de centrals eòliques en territori català nistracions són els detonants talunya 2006-2015 és el docu- període 1980-2000 i mostra les als que les plataformes atribu- en breu, l’entra- Mapa de recursos eòlics de ment que fixa l’estratègia a de- velocitats del vent a 60 i 80 me- eixen el seu naixement. Més da en funciona- Catalunya i centrals eòliques aprovades i en funcionament senvolupar per la Generalitat tres per damunt del terra a tot enllà del fons dels projectes, ment de quatre en matèria energètica. Per tal el territori principatí. Junta- les formes amb que es trami- de fer front a les directrius de ment amb el Mapa de Recursos, mapes constitueixen les eines una oposició territorial que ten han estat la guspira que ha nous parcs en la Unió Europea i els protocols el Mapa d’Implantació d’Energia bàsiques utilitzades per l’ad- també s’ha deixat sentir a la encès la mobilitzacó en alguns construcció a de Kioto, el Pla preveu un esce- Eòlica determina zones incom- ministració a l’hora d’aprovar comarca de l’Anoia. pobles. diversos muni- nari d’Intensificació de l’Efici- patibles per a la instal·lació de els projectes presentats per les Però no estem parlant aquí cipis de la zona ència i l’aprofitament d’energi- parcs eòlics, zones condiciona- empreses promotores de cen- VEÏNS I ENTITATS ECOLOGIS- d’uns projectes que no aixe- es Renovables (IER) que preveu des a estudis d’impacte ambi- trals eòliques. TES han protagonitzat les opo- quin cap mena d’entusiasme occidental de comptar, l’any 2015, amb un ental, i zones sense restriccions L’Anoia, la Conca de Bar- sicions amb major repercussió a la comarca. Més enllà de la l’Alta Anoia total de 3.500 MW de potència de motiu ambiental. Ambdos berà, el Priorat i la Terra Alta pública en contra la construc- benevolent energia renovable, són les quatre comarques de ció de determinats parcs eòlics. la injecció econòmica en forma Catalunya en les que es preveu Les seves actuacions, que bus- de compensacions pels terrenys Centrals eòliques Producció bruta d’energia a Catalunya l’any 2003 una major implantació eòlica. quen la complicitat de sectors afectats posicionen favorable- en funcionament Promogudes per empreses pri- socials més amplis, acostumen ment, si bé no tots, la majoria Entre 2,6 i 20 MW Nuclear 56% Entre 20 i 40 MW vades que proposen els projec- a cercar notorietat pública per de propietaris i ajuntaments Entre 40 i 50 MW Cicles combinats 9% tes a particulars, Ajuntaments transmetre i difondre el seu afectats. Les rendes agràries i Centrals eòliques Tèrmica convencional 5% i Generalitat, les centrals eòli- posicionament i argumentaci- les arques de petits municipis aprovades Cogeneració 14% ques permeten obtenir energia ons. Malgrat no ser molt nom- rurals en resulten clarament Entre 2,6 i 20 MW Entre 20 i 40 MW Hidràulica 13% elèctrica renovable, i avançar broses, cal agraïr a la seva exis- beneficiades, i constitueixen Entre 40 i 50 MW Altres renovables (eòlica inclosa) 1% en la independència energèti- tència el plantejament d’un un argument de pes per la seva La intensitat de les ombres indica la força del vent a una Altres 2% ca respecte altres països. Però debat social entorn la manera acceptació social. alçada de 80 m. Els Mw indiquen la potència instal·lada. sovint els projectes desperten com els parcs eòlics s’implan- A la comarca de l’Anoia són FONT: Generalitat de Catalunya, Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 FONT: DMAH, citat a Fundació del Món Rural; Jornades ‘El món rural com a generador d’energia’ 04 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 05 ELS BENEFICIS ECONÒMICS PEL TERRITORI La instal·lació de parcs eòlics permet millorar els comptes dels petits pobles Els beneficis econòmics són la ma- de Feixes i Orpinell, ha com- jor contrapartida que el territori rep portat una modificació de a canvi de permetre la instal·lació l’emplaçament d’algun aero- de parcs eòlics. Les compensacions generador fora dels seus res- econòmiques a propietaris dels pectius termes municipals. Se- llarès, però, vol deixar clar el terrenys i Ajuntaments són nego- motiu del seu posicionament: ciades amb cadascuna de les em- “no es tracta de dir no perquè preses promotores de cada parc, sí, però en una zona en la que i repercuteixen directament en fa temps que el municipi ve particulars i arques públiques. Mal- apostant pel turisme rural, no creiem que sigui del tot opor- grat tractar-se d’un argument de tú posar-hi ara molins”. pes per a la majoria d’Ajuntaments, segueixen existint diferents vi- EL TURISME RURAL és un sions sobre el què poden aportar dels arguments recurrents a els parcs eòlics als petits municipis l’hora de qüestionar la cons- més enllà dels ingressos directes. trucció de parcs eòlics. Nova- ment de Solà, vol matisar que Al turisme, li comportarà conse- El parc eòlic de la Serra de Rubió fa gairebé 4 anys que funciona i és un dels més grans de Catalunya.
Load more

Recommended publications
  • Century Barcelona
    Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries.
    [Show full text]
  • L'observatori De Pujalt, 10 Anys Recollint Dades El Centre Universitari
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 597 - 13 de febrer de 2014 El centre universitari L’Observatori de Pujalt, 10 A Igualada, Fira va prenent forma anys recollint dades Reial de Pere III el Cerimoniós Pàg. 19 Presentacions literàries: de Rafel Nadal, Gaspar Hernández i Jordi Enrich Hoja Pàg. 18, 20 i 22 El XIIIè Torneig Casteller portarà 1.700 castellers a Igualada Pàg. 28 Festa disco anys 60-80 al Foment de a futura Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) que s’està construint al questa setmana s’han complert deu anys des que a l’Observatori de Piera LPla de la Massa, va segons el calendari previst i de cara al proper curs APujalt es van començar a prendre dades de forma oficial i continu- Pàg. 18 escolar ja entrarà en funcionament. L’edifici ha rebut la certificació Classe ada; inicialment seria el seu fundador Ernest Guille qui va començar els A de màxima eficiència energètica i és que en la seva construcció s’està registres, i ara té continuïtat gràcies a l’actual director Albert Borràs que tenint molt en compte tots els sistemes d’aprofitament energètic que ha convertit l’Observatori en un espai de referència on hi tenen cabuda L’olímpica Laura exigeix la normativa; des de l’orientació de la façana, als aïllaments o la nombroses activitats relacionades amb els fenòmens meteorològics i Orgué competeix instal·lació d’una caldera de biomassa. Pàg. 5 astronòmics. Pàg. 10 avui als 10 km. estil clàssic Toni Bou trenca rècords al Avui 13 de febrer, Pàg.
    [Show full text]
  • Stock Exchange Announcement No
    Company announcement from Vestas Wind Systems A/S Randers, 27 December 2007 Company announcement No. 47/2007 Page 1 of 1 Vestas receives order for 36 wind turbines for Spain Vestas has received an order for a total of 36 wind turbines for the Pujalt and the Turo del Magre projects in Catalonia in Spain. The order comprises 26 units of the V90-2.0 MW wind turbine and 10 units of the V90-1.8 MW wind turbine. The order includes supply, installation, commissioning, as well as a five-year service and maintenance agreement. The Pujalt wind power plant will be located in Pujalt (Barcelona), and the Turo del Magre wind power plant will be located between San Guim de Freixenet (Lerida) and Montmaneu (Barcelona). At the customer’s request, details about the project ownership cannot be disclosed at this time. The two wind power plants, with a total capacity of 70 MW, will be the first wind power plants to be established by Vestas in Catalonia. The region has a total installed capacity of 225 MW, and a target of 1,000 MW installed by 2010. “We are very pleased with the strong commitment to wind in Spain. As of July 2007, Spain has a total installed wind capacity of 12,800 MW, and a target of 25,155 MW installed by 2010, 35,000 MW by 2020 and 44,000 MW by 2030, including 8,000 MW installed offshore,” says Juan Araluce, President of Vestas Mediterranean A/S, and continues: “The two projects in Catalonia will provide enough electricity to power more than 36,000 households in Spain and save the environment from approximately 97 tons of CO2 per year.” Delivery of the wind turbines is scheduled to start in December 2008 for the Pujalt project and in June 2009 for the Turo del Magre project.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants
    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.
    [Show full text]
  • Situació Econòmica I Social De L'anoia
    PACTE D’ACCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE L’ANOIA Punt de Partida Data: 15/03/2021 Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i l’FSE. 1 1. Context Comarcal ........................................................................................................ 3 1.1. Territori – Geografia .............................................................................................. 3 1.2. Població – Demografia ........................................................................................... 4 2. Entitats impulsores ...................................................................................................... 5 2.1. Altres entitats: Alta Anoia, Anoia Sud, Conca d’Òdena, Supracomarcal ........................ 6 3. Impacte de la COVID-19 ............................................................................................. 8 3.1. Mesures d’impuls públic ......................................................................................... 8 3.2. Empreses que han readaptat la producció per la COVID-19 ...................................... 14 4. Situació ocupacional .................................................................................................. 17 4.1. Autònoms .......................................................................................................... 18 4.2. Atur .................................................................................................................. 18 4.3. Expedients de regulació temporal d’ocupació .........................................................
    [Show full text]
  • Tops Turístics De L'anoia Castellà Francès
    TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS 18 Castillos TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TOPS Museos ( A Actividades ( Excursiones 1 Saltantes de agua Núcleos para descobrir TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS Gastronomía Turismo rural TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA Introducción Mapa de la Anoia | Carte de l'Anoia N La Anoia es una comarca formada por territorios La région de l'Anoia est constituée de nombreux C-14 SOLSONÈS 12 muy diferentes que se han agrupado y han dado territoires très différents qui se sont regroupés et ont O E Castillos cuerpo a una zona llena de contrastes y matices. En formé une région pleine de contrastes et de S el norte, la Alta Anoia, con las planicies de nieblas nuances. Au nord, l'Alta Anoia, avec des plaines de Castellfollit M Museos de Riubregos espesas dominadas por el amarillo de los cereales brouillards épais dominées par la couleur jaune des Calonge Dirección maduros en verano y por el verde intenso en céréales en été et par la couleur verte au printemps ; de Segarra Manresa Dirección Sant Pere C-25 Lleida Miradores de la Anoia Sallavinera primavera; en el centro, la Conca d'Òdena, de fértiles au centre, la Conca d'Òdena, des ravins fertiles et C-25 hondonadas y bosques frondosos; y, en el sur, la des bois touffus; et, au sud, l'Anoia inférieure, la Calaf Saltantes de agua baja Anoia, la zona más mediterránea repleta de région le plus méditerranéenne recouverte de Pujalt Sant Martí vendimias intensas. nombreuses vignes Sesgueioles Els Prats de Rei Y todo ello en un paisaje lleno de bellos rincones que Tout cela dans un paysage rempli de jolis coins qui SEGARRA BAGES recibe con los brazos abiertos al visitante que busca accueillent à bras ouverts les visiteurs qui cherchent una oferta lúdica diferente, basada en la cultura, el un loisir différent basé sur la culture, le patrimoine, patrimonio, el turismo activo, la buena mesa, les activités sportives, la bonne chère, le logement et Veciana Dirección alojamientos y productos artesanales de primera les produits de l'artisanat de la plus grande qualité.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Pujalt
    Ajuntament de Pujalt ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE PUJALT CELEBRAT EN DATA 12 DE MARÇ DE 2019. Al la sala de plens de l’ajuntament de Pujalt, província de Barcelona, el dia 12 de març de 2019 quan són les 13.00 hores. Es reuneixen els membres del Ple municipal d’aquest Ajuntament, a fi de celebrar, en primera convocatòria, sessió extraordinària d’aquest òrgan, convocada pel Decret d’aquesta Alcaldia. Es celebra l'acte sota la presidència del Sr. Antoni de Solà i Pereta, Alcalde-President de la Corporació, i hi assisteix en Albert Rica i Villagra, Secretari accidental de la Corporació, que en dóna fe. Hi assisteixen, també, els senyors regidors que tot seguit s’indiquen: Josep Coletas Marquillas, Salvador Bosch Casanovas, Pere Masana Nadal i Josep Bacardit Vila. Com que hi ha quòrum suficient perquè la celebració de l'acte sigui vàlida, la presidència el declara obert i es dona lectura dels assumptes inclosos en l'ordre del dia, i amb el torn següent: ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA ANTERIOR CELEBRADA EL DIA 7 DE FEBRER DE 2019. Es van aprovar per unanimitat l’esborrany de l’acta corresponent a la sessió ordinària del dia 7 de febrer de 2019, sense necessitat de ser llegit, al ser distribuït entre els regidors amb l’antelació prevista a l’article 110.3 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
    [Show full text]
  • Tops Turísticos De L'anoia
    Anoianoia es es una una comarca comarca formada formada por por territorios muy diferentes que se han agrupado y han dado cuer- A po a una zona llena de contrastes y matices. En el norte, el Alta Anoia, con las planicies de nieblas espesas dominadas por el amarillo de los cereales maduros en verano y por el verde intenso en primavera; en el centro, la cuenca de Òdena, de fértiles hondonadas y bosques fron- dosos; y, en el sur, la Baja Anoia, la zona más mediterránea repleta de vendimias intensas. Y todo ello en un paisaje lleno de bellos rincones que reci- be con los brazos abiertos al visitante que busca una oferta lúdica diferente, basada en la cultura, el patrimonio, el tu- rismo activo, la buena mesa, alojamientos y productos arte- sanales de primera calidad. Anoia es diversidad. Esta es su singularidad, esta es su per- sonalidad y esto es realmente lo que la hace interesante. La région de l’Anoia est constituée de nombreux territoires très différents qui se sont regroupés et ont formé une région pleine de contrastes et de nuances. Au nord, l’Alta Anoia, avec des plaines de brouillards épais dominées par la cou- leur jaune des céréales en été et par la couleur verte au prin- temps ; au centre, le bassin d’Òdena, des ravins fertiles et des bois touffus ; et, au sud, l’Anoia inférieure, la région le plus méditerranéenne recouverte de nombreuses vignes. Tout cela dans un paysage rempli de jolis coins qui accuei- llent à bras ouverts les visiteurs qui cherchent un loisir diffé- rent basé sur la culture, le patrimoine, les activités sportives, la bonne chère, le logement et les produits de l’artisanat de la plus grande qualité.
    [Show full text]
  • Costers De La Segarra
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 9: Costers de la Segarra Costers de la Segarra COMARQUES: Anoia, Bages, Conca de Barberà, Segarra, Solsonès i Urgell. SUPERFÍCIE: 55.758 ha (25.751 ha corresponen a les Comarques Centrals i 30.007 a Terres de Lleida). MUNICIPIS: Municipis: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Aguilar de la Segarra, Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, els Prats de Rei, Jorba, la Molsosa, Montmaneu, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. També inclou Talavera, Montoliu de Segarra, Ribera d’Ondara, Sant Guim de Freixenet, les Oluges, Estaràs, Sant Ramon, Granyena de Segarra, Montornès de Segarra, Tàrrega, Granyanella, Cervera, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs i Sant Guim de la Plana, a Terres de Lleida. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren parcialment els paisatges ESPECIAL: d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i el de «l’eix Transversal». Figura 9.1 Els Costers de la Segarra tenen un cromatisme verd quan arriba la primavera. Conreus herbacis de secà i ametllers a Calaf. Trets distintius - Conjunt d’espais agraris i forestals distribuïts mitjançant una estructura morfològica lineal, amb una vall principal que funciona com a espina dorsal d’un seguit d’altres petites valls. En aquesta estruc- - L’altiplà de Calaf és el contrapunt a un relleu generalment ondulat. tura, els usos del sòl varien en funció dels pendents i la qualitat del sòl: als punts més baixos, al fons de la vall, se situen els usos agrícoles, sempre conreus herbacis de secà (ordi i blat); més amunt, - Poblament principalment assentat en nuclis dispersos.
    [Show full text]
  • Castell De Boixadors. Sant Pere Sallavinera
    01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 1 Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera Memòria d’Arqueologia i Història 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 2 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 3 Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera Memòria d’Arqueologia i Història Col·lecció_Documents de Treball Sèrie_Recursos Culturals, 8 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 4 4 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera Coordinació: Albert López Mullor. SPAL Autors: Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal, Pere Cascante Torrella, Joan Miquel Llodrà Nogueras. Fotografies: Ainhoa Pancorbo Picó, Montserrat Baldomà Soto, Joan Francés Estorch, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal (Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aixecaments planimètrics: Àlvar Caixal Mata, Ainhoa Pancorbo Picó, Francisco Palma, Jordi Grabau, David Laudo, Pere Cascante Torrella. Delineació: Jordi de la Pinta, Josep Maria Puche, Rosa Palau, Paloma Aliende, Paola García, Francisco Palma. Dates de l’excavació: 1999-2004. Edició: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) Cap del Servei: Antoni González Moreno-Navarro Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió: Raquel Lacuesta © Diputació de Barcelona Setembre de 2008 Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra, SA Impressió: AG Elkar Sociedad Cooperativa ISBN: 978-84-9803-584-1 Dipòsit legal: Bi-2623-2008 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 5 | 5 Índex Presentació . 7 L’excavació arqueològica . 9 Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Pere Cascante Torrella I.
    [Show full text]