EDICIÓ DIGITAL REVISADA novembre 2009 PARCSEÒLICS

Monogràfic sobre la implantació de parcs eòlics a la comarca de l’ | agost 2009 L’energia eòlica a l’Anoia i el sud del Bages

Parcs eòlics Mapa, fitxes i magnituds Conflicte Actors, arguments i crítiques Energia Producció, consum i territori 02 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 03

APROFITAR LA FORÇA DEL VENT La planificació eòlica a Catalunya i la seva implantació territorial

A Catalunya, a principis de 2008, hi havia instal•lades 14 centrals eòli- diversos els projectes eòlics exis- alarmisme” per part d’algunes ques en funcionament, principalment concentrades a les Terres de tents. Als dos parcs existents a instàncies administratives ha l’Ebre i el Camp de Tarragona, i també a les Garrigues i a la comarca de la Serra de Rubió se li sumaran, dificultat l’obtenció d’algunes l’Anoia (Serra de Rubió I i II). Aquestes catorze centrals sumaven 342’4 en breu, l’entrada en funciona- dades. A més d’aquest necessa- ment de quatre nous parcs en ri recull -que incorpora també MW de potència elèctrica instal•lada i 371 aerogeneradors. En aquests construcció a diversos muni- indicacions geogràfiques de la darrers anys, però, són nombrosos els projectes de centrals eòliques cipis de la zona occidental de ubicació dels aerogeneradors- que a Catalunya han iniciat els tràmits administratius. l’Alta Anoia. A més d’aquests, la intenció d’aquest treball és altres projectes compten ja la d’aportar elements per a la ( ) amb l’aprovació administrativa reflexió entorn la construc- per a ser construïts a l’Anoia o ció de parcs a la comarca. Per egons Eoliccat, l’Associ- eòlica instal·lada. rodalies, i d’altres es troben en aquest motiu, i sense tenir per ació Empresarial Eòlica Molt per sota encara de tràmit per a ser aprovats o en objectiu la valoració dels avan- de Catalunya, a prin- l’aprofitament eòlic de comu- incipient fase d’estudi. tatges que comporta la genera- Scipis de 2008 hi havia nitats com Galicia, Castella- ció d’energia a través de fonts cinquanta centrals eòliques la-Manxa, Aragó o Navarra, LA VOLUNTAT D’AQUEST renovables (que ja són àmpli- amb autorització administra- el govern català intenta, ara, MONOGRÀFIC és la d’aportar ament difosos), el monogràfic tiva que sumaven 1.507’8 MW minvar la dependència ener- informació al respecte de tots incorpora els arguments a fa- de potència eòlica (amb 918 gètica de l’exterior i potenciar aquests projectes. Temps fa vor i en contra d’aquest procés aerogeneradors), i vint-i-quatre la utilització d’energies reno- que a la comarca hi corren in- que creiem històric i el conflic- projectes de centrals eòliques vables lliures d’emissions de formacions diverses, però no te generat al seu voltant. La en tramitació, que sumaven Co2 o residus nuclears. A Ca- existeix un recull que, a més possible ubicació de fins a 290 715’87 MW de potència elèctri- talunya, malgrat ser pionera d’informar dels parcs en funci- aerogeneradors a les serres de ca (amb 352 aerogeneradors). en l’experimentació eòlica als onament i en construcció, per- l’Anoia o rodalies requereixen, En cas d’aprovar-se els dife- anys 80, l’aprofitament eòlic Grans grues ajuden a aixecar la torre d’un aerogenerador a les obres de construcció del parc eòlic Alta Anoia, al municipi de Pujalt. meti aproximar-se al total de al nostre entendre, d’un debat rents projectes en tramitació, no s’ha desenvolupat amb for- projectes que podrien acabar social fonamentat amb la in- doncs, Catalunya podria comp- ça durant els darrers anys, i el esdevenint realitat. La tasca de formació necessària per avalu- tar ben aviat amb un total de Govern català persegueix re- recopilació de dades no ha es- ar-ne els avantatges i els riscos setanta-quatre centrals eòli- vertir aquesta situació. tat senzilla i, en alguns casos, que comporta. Als dos parcs ques amb una potència elèctri- El Mapa de Recursos Eòlics és, juntament amb el Mapa la voluntat de “no voler crear · existents a la ca instal•lada de 2.223’67 MW EL MAPA DE RECURSOS EÒ- d’Implantació, l’eina bàsica utilitzada per l’administració ten sobre el territori. i 1270 aerogeneradors. LICS, el·laborat l’any 2004 pel Secretisme i manca de par- Serra de Rubió per tal de delimitar les zones aptes per a la instal·lació Servei Meteorològic de Catalu- ticipació per part de les admi- se li sumaran, EL PLA DE L’ENERGIA de Ca- nya, recull registres eòlics del de centrals eòliques en territori català nistracions són els detonants talunya 2006-2015 és el docu- període 1980-2000 i mostra les als que les plataformes atribu- en breu, l’entra- Mapa de recursos eòlics de ment que fixa l’estratègia a de- velocitats del vent a 60 i 80 me- eixen el seu naixement. Més da en funciona- Catalunya i centrals eòliques aprovades i en funcionament senvolupar per la Generalitat tres per damunt del terra a tot enllà del fons dels projectes, ment de quatre en matèria energètica. Per tal el territori principatí. Junta- les formes amb que es trami- de fer front a les directrius de ment amb el Mapa de Recursos, mapes constitueixen les eines una oposició territorial que ten han estat la guspira que ha nous parcs en la Unió Europea i els protocols el Mapa d’Implantació d’Energia bàsiques utilitzades per l’ad- també s’ha deixat sentir a la encès la mobilitzacó en alguns construcció a de Kioto, el Pla preveu un esce- Eòlica determina zones incom- ministració a l’hora d’aprovar comarca de l’Anoia. pobles. diversos muni- nari d’Intensificació de l’Efici- patibles per a la instal·lació de els projectes presentats per les Però no estem parlant aquí cipis de la zona ència i l’aprofitament d’energi- parcs eòlics, zones condiciona- empreses promotores de cen- VEÏNS I ENTITATS ECOLOGIS- d’uns projectes que no aixe- es Renovables (IER) que preveu des a estudis d’impacte ambi- trals eòliques. TES han protagonitzat les opo- quin cap mena d’entusiasme occidental de comptar, l’any 2015, amb un ental, i zones sense restriccions L’Anoia, la Conca de Bar- sicions amb major repercussió a la comarca. Més enllà de la l’Alta Anoia total de 3.500 MW de potència de motiu ambiental. Ambdos berà, el Priorat i la Terra Alta pública en contra la construc- benevolent energia renovable,

són les quatre comarques de ció de determinats parcs eòlics. la injecció econòmica en forma

Catalunya en les que es preveu Les seves actuacions, que bus- de compensacions pels terrenys Centrals eòliques Producció bruta d’energia a Catalunya l’any 2003 una major implantació eòlica. quen la complicitat de sectors afectats posicionen favorable- en funcionament Promogudes per empreses pri- socials més amplis, acostumen ment, si bé no tots, la majoria Entre 2,6 i 20 MW Nuclear 56% Entre 20 i 40 MW vades que proposen els projec- a cercar notorietat pública per de propietaris i ajuntaments Entre 40 i 50 MW Cicles combinats 9% tes a particulars, Ajuntaments transmetre i difondre el seu afectats. Les rendes agràries i Centrals eòliques Tèrmica convencional 5% i Generalitat, les centrals eòli- posicionament i argumentaci- les arques de petits municipis aprovades Cogeneració 14% ques permeten obtenir energia ons. Malgrat no ser molt nom- rurals en resulten clarament Entre 2,6 i 20 MW Entre 20 i 40 MW Hidràulica 13% elèctrica renovable, i avançar broses, cal agraïr a la seva exis- beneficiades, i constitueixen Entre 40 i 50 MW Altres renovables (eòlica inclosa) 1% en la independència energèti- tència el plantejament d’un un argument de pes per la seva La intensitat de les ombres indica la força del vent a una Altres 2% ca respecte altres països. Però debat social entorn la manera acceptació social. alçada de 80 m. Els Mw indiquen la potència instal·lada. sovint els projectes desperten com els parcs eòlics s’implan- A la comarca de l’Anoia són FONT: , Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 FONT: DMAH, citat a Fundació del Món Rural; Jornades ‘El món rural com a generador d’energia’ 04 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 05

ELS BENEFICIS ECONÒMICS PEL TERRITORI La instal·lació de parcs eòlics permet millorar els comptes dels petits pobles

Els beneficis econòmics són la ma- de Feixes i Orpinell, ha com- jor contrapartida que el territori rep portat una modificació de a canvi de permetre la instal·lació l’emplaçament d’algun aero- de parcs eòlics. Les compensacions generador fora dels seus res- econòmiques a propietaris dels pectius termes municipals. Se- llarès, però, vol deixar clar el terrenys i Ajuntaments són nego- motiu del seu posicionament: ciades amb cadascuna de les em- “no es tracta de dir no perquè preses promotores de cada parc, sí, però en una zona en la que i repercuteixen directament en fa temps que el municipi ve particulars i arques públiques. Mal- apostant pel turisme rural, no creiem que sigui del tot opor- grat tractar-se d’un argument de tú posar-hi ara molins”. pes per a la majoria d’Ajuntaments, segueixen existint diferents vi- EL TURISME RURAL és un sions sobre el què poden aportar dels arguments recurrents a els parcs eòlics als petits municipis l’hora de qüestionar la cons- més enllà dels ingressos directes. trucció de parcs eòlics. Nova- ment de Solà, vol matisar que Al turisme, li comportarà conse- El parc eòlic de la Serra de Rubió fa gairebé 4 anys que funciona i és un dels més grans de Catalunya. Al fons, entre el sisè i el setè molí -per l’esquerra- les serres de Feixes i Orpinell on es projecta el parc eòlic d’Orpí. “el valor visual dels molins qüències negatives? és subjectiu” i que “si la gent del territori se’n queixa, el vi- ( ) sitant ho veurà negatiu, però DE SOLÀ: “No hi ha si se n’enorgulleix, el visitant ho valorarà”. Mig plena o mig reguntat sobre els can- “RUBIÓ ÉS UN MUNICIPI cap altra activitat evitant-los contribucions es- ren a l’hora d’acollir en els explica que “tota la vida hem amb l’increment del preu de buida, la intenció de tots els vis més importants al MOLT DISPERS, i sempre ha econòmica que pecials per les obres i podent seus termes la construcció de vist el vent que fa a la zona l’electricitat. municipis és que l’ampolla seu municipi en els estat difícil oferir els serveis tingui efectes tan rebaixar impostos per fer la parcs eòlics. En el mateix sen- com quelcom que haviem de turística segueixi alimentant darrers 10 anys, Ra- necessaris a totes les masies vida més fàcil”. tit, Antoni de Solà, alcalde de suportar i ara, a més de con- DURANT ELS DARRERS ANYS, els múltiples establiments de P distributius de la renda món Archela, alcalde de Ru- disseminades”. Ara, gràcies Archela, que es mostra sa- Pujalt, afirma que “no hi ha tribuir a la millora del medi però, han estat diversos els turisme rural apareguts en els bió, afirma sense rumiar-s’ho a les compensacions que rep entre els veïns” tisfet per la gestió al capda- cap altra activitat econòmica ambient, en podrem treure ajuntaments que s’han oposat darrers anys. En alguns muni- dues vegades: “Els molins”. En l’ajuntament, s’han pogut vant de l’ajuntament, afirma que es pugui instal·lar en un un rendiment econòmic”. a la construcció de molins en cipis, per acabar-la d’omplir, una entrevista emesa al Canal arreglar la majoria de camins, amb orgull que la cobertura municipi com Pujalt que tin- Les compensacions econò- els seus municipis, com els fins i tot es contempla la pos- Taronja, Archela explica ober- portar aigua i llum a les ma- SELLARÈS: “La wifi per internet i ADSL ala gui efectes tan distributius de miques a pagar per les empre- de , sibilitat de valoritzar els parcs tament les repercusions que sies que encara no en tenien, qüestió econòmica pràctica totalitat del muni- la renda entre els veïns”, ja ses es negocien en cada parc o Carme. Jordi Sellarès, alcal- eòlics com a actius turístics, l’energia eòlica ha tingut en i millorar la correspondència ni tan sols ens l’hem cipi “no costa ni un duro als que a banda de les compensa- concret. Als parcs de l’Alta de de Carme, afirma que “la objectiu que requerirà de la el municipi que governa. Grà- municipal gràcies a la contrac- veïns, que només han de pa- cions que reben els propieta- Anoia les xifres ronden els qüestió econòmica ni tan sols creació d’un producte que cies a les compensacions per tació d’un aguatzil a jornada plantejat. És una gar la instal·lació interior de ris dels terrenys “les compen- 12.000 euros a l’any per molí ens l’hem plantejat” ja que, contempli, a més de la visita la instal·lació del parc eòlic a completa i un a mitja jorna- serra amb un valor les seves cases des de l’antena sacions que rebi l’ajuntament de 2MW, a repartir a parts segons explica, “la Serra on a les instal·lacions i als parat- la Serra de Rubió, “hi ha sis o da. Aquests són, segons el seu patrimonial únic” receptora”. serviran per prestar majors iguals entre propietari dels pretenen instal·lar els molins ges naturals que els allotgen, set propietaris que s’han fet alcalde, els principals avenços i millors serveis a la resta terrenys i Ajuntament. Les té un valor patrimonial únic visites guiades (com ja es fa rics, però a més ha comportat que el poble ha experimentat AQUEST SERIA L’EXEMPLE d’habitants del poble”. compensacions negociades a la comarca”. La oposició de actualment als parcs de Ru- molts avantatges per la gestió amb els ingressos provinents d’un dels motius més impor- De Solà, un dels alcaldes són fixes, independentment l’ajuntament carmetà, com el bió) i la possible construcció municipal” ja que “hem do- del parc eòlic, a més de “fer tants que els diferents ajun- pioners en la instal·lació de l’electricitat produïda, i es llacunenc, lluny de suposar la d’un ‘Museu del Vent’ o ruta blat el pressupost”. la vida més barata per la gent, taments de la comarca valo- d’energia eòlica a l’Alta Anoia, revisaran anualment d’acord fi del projecte eòlic a les Serres temàtica similar.·

Algunes xifres econòmiques * Compensacions suficients? CADA AEROGENERADOR Per les empreses promotores: Pel territori on s’implanten: ALGUNES ENTITATS APUNTEN que el volum mi- un benefici pel territori on s’implanten. marca. Si bé el benefici que se n’obté no és públic, Cost mitjà per molí: 2.400.000 € tjà a Catalunya de compensacions per la construc- si que és cert que recaurà principalment en inver- 6.000 €/any Propietari del ció de centrals eòliques es situa en el 3% de la fac- EL CAS DEL PARC EÒLIC ALTA ANOIA -que sors locals. Aquesta és una fórmula que malgrat terreny Vida mitjana: 25 anys turació que obtenen les empreses promotores pel s’aixeca sobre terrenys de 5 municipis de la zona- ser escassa en la promoció de parcs eòlics -donat funcionament dels parcs. La majoria d’aquestes constitueix una excepció a aquest model, ja que, el gran volum de capital necessari per construir- Període 6.000 €/any Ajuntament d’amortització: 15 anys empreses són grans companyies energètiques si bé la titularitat del parc recau sobre el gegant lo- mica en mica es va extenent en la promoció Taxa mitjana de * [Dades referents als parcs dels d’abast estatal o internacional, fet que fa difícil eòlic danès Vestas, el 70% del capital és aportat d’altres infraestructures energètiques com les rendibilitat anual: 10-15% que es diposa de dades] imaginar que el seu benefici constitueixi també per una desena de particulars naturals de la co- plantes solars fotovoltàiques. DE 2 Mw 06 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 07

MAPA EÒLIC COMARCAL* Ubicació dels parcs eòlics i principals dades i magnituds

mb més o menys da- 7 més dins la fase d’ampliació des disponibles, la de Rubió II. A més del ja apro- Serra Morena 9 Parcs eòlics i aerogeneradors rumorologia ha anat vat parc eòlic de Caselles, que a la comarca de l’Anoia i rodalies guanyant terreny els sumarà la implantació de 29 Rubió I 10 A 1 últims anys davant la manca nous molins a la zona, s’espera Castellfollit Aerogeneradors en funcionament Caselles 11 de dades públiques i la baixa encara la resolució dels trà- Aerogeneradors en construcció cobertura informativa que mits de tres parcs més: Serra Aerogeneradors aprovats s’ha donat als diferents pro- Morena -a tocar de -, 2 Era Bella Colomer 12 Aerogeneradors en tramitació jectes de construcció de parcs Colomer i Serra del Colomer. eòlics. Algunes informacions recolli- Aerogeneradors en estudi La recopil·lació de les da- des, però, semblen apuntar a 1 Número de fitxa corresponent Serra del Colomer 13 des dels diferents parcs eòlics que l’aprovació dels dos parcs 3 Pujalt Nuclis de població projectats a la comarca no en tramitació a la comarca del FONT: DOGC, DPTOP, D. Energia i Mines, ha estat tasca senzilla. Ho de- Bages està força complicada, ICAEN, Diputació de , Caja España mostren les mancances en la especialment en un dels dos 4 Alta Anoia NOTES localització exacte per a deter- casos, i es posa en dubte la via- Rubió II 14 5 1 2 10 Ubicació dels aerogenera- minats parcs, i les múltiples bilitat eòlica de la construcció dors aproximada 12 13 14 fonts d’informació a les que de Caselles i Serra Morena. hem hagut de recórrer per po- Per últim, a la zona sud-oc- der presentar el mapa i el qua- cidental de la comarca, en cas dre d’aquestes pàgines. de ser definitivament aprovat, 6 Turó del Magre el parc de Serra Mortella inicia- A DESTACAR, EN SÍNTESI, la ria una línia d’aerogeneradors concentració de fins a 5 parcs contínua cap a la veïna Conca MW ja aprovats en la zona oest de de Barberà. En el cas del parc instal·lats l’Alta Anoia -que es podrien eòlic d’Orpí, el posicionament TOTAL ANOIA I BAGES SUD 265 487 ampliar fins a 6- que de mo- contrari de diversos ajunta- ment sumen un total de 88 ae- ments així com l’existència En funcionament o autoritzats 174 319 rogeneradors. A aquesta zona, d’una plataforma opositora En tramitació o fase d’estudi 91 178 que queda clarament inscrita força activa han causat la segons el que preveu el Mapa modificació del projecte, i po- de Recursos Eòlics, la seguiria drien fer decantar la balança Total ANOIA 206 383 en volum d’importància la de definitivament per la denega- 7 Serra Mortella la Serra de Rubió i rodalies. ció de l’aprovació administra- En funcionament o autoritzats 145 261 Amb 50 aerogeneradors tiva. Caldrà esperar, doncs, En tramitació o fase d’estudi 61 122 funcionant -de manera pro- per veure com queda resolt gressiva- des de l’any 2005, és definitivament el mapa eòlic Total BAGES SUD 59 104 previst que se’n construeixin comarcal del futur. · En funcionament o autoritzats 29 48 En tramitació o fase d’estudi 30 55 8 Orpí * Les dades de la taula corresponen als últims DOGC’s publicats. La ubicació dels aerogeneradors és aproximada en alguns casos. Veure NOTES. 1 CASTELLFOLLIT 2 PUJALT 3 ALTA ANOIA 4 ERA BELLA 58 VECIANA 6 T. DEL MAGRE 7 S. MORTELLA 8 S. D’ORPÍ 9 S. MORENA 10 RUBIÓ I 11 CASELLES 12 COLOMER 13 S. DE COLOMER 14 RUBIÓ II Castellfollit de i Calonge de S., Prats de Argençola, Copons, Argençola, Santa Carme, La Torre, , i Aguilar, Castellfollit B., Aguilar de Segarra i Municipis Pujalt Veciana Copons i Rubió Òdena i Rubió Municipis Riubregós i Pujalt Pujalt Rei, Pujalt i Veciana Sant Guim i Pujalt Coloma i Talavera Llacuna i Orpí Òdena i Rubió Castellfollit del Boix Òdena, i Rubió Castellfollit del Boix Nombre de Molins 16 24 16 12 20 16 11 14 20 33 29 14 16 17 + 7 ampliació Nombre de Molins Alçada Torre --- 105 m 105 m 90 m 80 m 105 m 78 m 100 m 70 m 80 m 70 m 70 m 80 m 80 m Alçada Torre Radi Pales --- 45 m 45 m 40 m 40 m 45 m 45 m 50 m 40 m 38,5 m 40 m 40 m 43,5 m 38,5 m Radi Pales Alçada Total --- 150 m 150 m 130 m 120 m 150 m 123 m 150 m 110 m 128,5 m 110 m 110 m 123,5 m 128,5 m Alçada Total Potència Unitat 2.000 kw 2.000 kw 2.500 kw 1.670 kw 1.670 kw 2.000 kw 2.000 kw 2.500 kw 1.670 kw 1.500kw 1.670 kw 1.670 kw 2.000 kw 1.500 kw Potència Unitat Potència Total 32 Mw 48 Mw 32 Mw 20,04 Mw 33,4 Mw 32 Mw 22 Mw 35 Mw 33,4 Mw 49,5 Mw 48,43 Mw 23,38 Mw 32 Mw 36 Mw Potència Total Gerr Grupo Energético Energías Renovables Energías Eólicas de Eólica de Rubió Energías Eólicas de Energías Eólicas de Terranova Energy Eólica de Rubió Promotora --- Civis Corporació Civis Corporació Alstom Ecotècnia Adelanta Civis Corporació Promotora XXI d’Anoia (E·ON) Catalunya (Acciona) (Acciona) Catalunya (Acciona) Catalunya (Acciona) Corporation (Acciona) Pressupost --- 31.538.559 € 29.744.934 € 16.765.592 € 22.615.957 € 30.162.125 € 21.589.558 € 37.419.953 € 28.874.068 € 38.455.782 € 43.137.313 € 22.686.708 € 24.381.993 € 33.039.642 € Pressupost ESTAT EN FASE D’ESTUDI EN CONSTRUCCIÓ EN CONSTRUCCIÓ APROVAT EN CONSTRUCCIÓ EN CONSTRUCCIÓ EN TRAMITACIÓ EN TRAMITACIÓ EN TRAMITACIÓ EN FUNCIONAMENT APROVAT EN TRAMITACIÓ EN TRAMITACIÓ EN AMPLIACIÓ ESTAT

FE D’ERRADES 08 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 09

‘SERIA DIFERENT SI POGUÉSSIM PARTICIPAR’ Crítiques veïnals al paper de l’administració en la tramitació dels parcs eòlics

Urbanitzacions, polígons indus- participació ciutadana ha de particulars i plataformes. zat de manera reiterada. La trials, abocadors, aeròdroms, i estat inexistent al llarg i am- Sumat a la dificultat per mo- sensació de signar “un paper un llarg etcètera de projectes ple de la comarca. bilitzar-se amb un breu termi- mullat” és compartida per d’infraestructures endegats des Tot i que els municipis ni de temps, la complexitat aquells qui es mobilitzen des de l’administració acostumen a to- tampoc tenen l’última pa- tècnica i de forma legal que del voluntarisme, i la impo- raula en l’aprovació dels pren aquest tipus d’accions tència d’intervenir en un afer par amb oposició popular. I en tots projectes eòlics, el seu posi- s’erigeix en un gran impedi- local que no venia presentat ells, com en la tramitació dels parcs cionament -favorable o con- ment per a l’expressió dels en els programes electorals eòlics, una crítica comuna per part trari- pot influir força en la veïns afectats. Diversos d’ells fa augmentar la crispació i la de sectors populars: la manca de forma final del parc. Trasllat apunten a que la resposta necessitat, per aquells qui no transparència i de participació d’aerogeneradors, de la línia dels diferents departaments llencen la tovallola, de cercar d’evacuació, soterrament de consisteix, habitualment, en altres vies d’intervenir en el que, ja no només la Generalitat, la línia, o altres variacions un text tipus que és reutilit- projecte. sinó els mateixos ajuntaments, són sovint fruit de l’acció de · exerceixen cap a la ciutadania se- govern municipal. gons alguns veïns afectats. Més enllà del contingut dels projectes, LES AL·LEGACIONS dirigides MARIA Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia la incapacitat per incidir-hi crea a la Generalitat, d’altra ban- da, són l’únic mecanisme malestar entre alguns sectors veï- “El que no pot ser és que es facin les coses i te n’informin Caminades populars com la de la fotografia formen part del repertori d’actuacions per intentar sumar suports populars. (Foto: Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia) legal que resta a disposició nals i associatius de la comarca. quan ja estigui tot dat i beneït, que tu no puguis opinar prèviament a la planificació del teu propi territori” ( ) JORDI SAUMELL Coord. Afectats Serra Morena ’absència de canals de “NO ENS EN VAM ASSABEN- ta reunió va córrer la veu de participació que bus- TAR NI PER L’AJUNTAMENT “Ens va arribar a l’existència del projecte i, jun- quin el consens amb ni per ningú del poble. Ens va tament amb veïns de la Lla- Entitats opositores Lla població, és camp arribar a un grup de gent de un grup de gent de cuna, Orpí i Rofes, es va crear abonat per al naixement de Copons i Rubió un missatge Copons i Rubió un una plataforma. El Saüquer / www.elsauquer.org / plataformes opositores a de- per correu electrònic d’una missatge per correu terminades infraestructures. persona que viu a Barcelona EL “SECRETISME I LA DES- L’associació per la preservació del territori El Saüquer, amb seu a Aguilar de Segarra, ha al·legat en contra dels electrònic d’una Projectes que, d’esdevenir on ens deia que havia vist INFORMACIÓ” va ser, com parcs de Caselles, Colomer i Serra de Colomer denunciant, entre d’altres aspectes, que no es respectaven realitat, variarien de manera per Internet que havia sortit persona que viu a explica Maria Calaf, membre els vestigis arqueològics catalogats que afecta el projecte de parc eòlic de Caselles. significativa l’entramat dels a informació pública un pro- Barcelona. Ens deia de la plataforma Salvem el pobles, el seu tarannà, o el seu jecte de parc eòlic a Copons.” que havia vist per Pulmó Verd de l’Anoia, “la clau patrimoni històric o natural, Així explica en Jordi Saumell, per iniciar la mobilització”. Coordinadora d’Afectats pel parc eòlic de Serra Morena / www.copons.info / Internet que havia no són benvinguts per alguns membre de la Coordinadora “Potser si t’informen d’una La Coordinadora d’Afectats de Serra Morena aglutina veïns del Pla de Rubió i del nucli de ciutadans que veuen amb re- d’Afectats pel Parc Eòlic de Serra sortit a informació altra manera i et deixen par- Copons. Creada l’any 2006, van ser els encarregats de fer saber al conjunt de la població les cel i desconfiança l’ocultació Morena, els inicis de la mobi- pública un projecte ticipar en l’elaboració del pro- intencions de construir un parc a la serra situada a cavall dels dos municipis, i van presen- o la insuficient publicitació de lització viscuda al seu poble a jecte la cosa seria diferent”, de parc eòlic a tar al·legacions per intentar aturar-lo. El projecte, modificat, encara no està aprovat. la seva tramitació. principis del 2006. A més, con- però per Calaf, “el que no ens L’exposició pública i el pe- tinua Saumell, “quan ens vam Copons” agrada és que es facin les co- ríode d’al·legacions és, a dia reunir només quedaven 8 o 9 ses i te n’informin quan ja es- Salvem l’Anoia / www.salvemanoia.org / d’avui, l’únic mecanisme que dies per que s’acabés el perío- tigui tot dat i beneït, que tu “Quan ens vam Ubicada a , l’entitat ambientalista Salvem l’Anoia va presentar la legislació vigent preveu per de d’informació pública”. no puguis opinar prèviament al·legacions als parcs de Rubió II, Alta Anoia, Pujalt i Turó del Magre tal que els ciutadans, afectats En el cas del municipi de reunir només a la planificació del teu propi aconseguint la modificació de la ubicació d’alguns molins per millorar o no de manera directa, pu- Carme, afectat per la línia quedaven 8 o 9 dies territori”. la permeabilitat dels parcs al pas de les aus migratòries. guin intentar intervenir en d’evacuació del projecte ini- per que s’acabés el el procés. Però aquesta expo- cial de parc eòlic a la Serra període d’informació MÉS ENLLÀ D’ALGUNES RE- sició, sovint, no és suficien- de Feixes i Orpinell, la cosa UNIONS INFORMATIVES a ni- tment publicitada, i es reite- va anar diferent. Davant el pública” vell local, algunes de les quals Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia / www.pulmoverdanoia.org / ren els projectes en que ni els canvi de color en el govern programades a escassos dies Sota el nom de Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia, mateixos veïns dels municipis municipal, el nou consistori d’antelació d’actes anunciats veïns d’Orpí, Carme, La Llacuna i Rofes s’oposen a la construcció del afectats tenen notícia de la es va assabentar del projecte per les plataformes, la realit- parc eòlic d’Orpí a les serres de Feixes i Orpinell. En les dues setmanes obertura d’aquests terminis existent i va decidir convocar zació de consultes populars que quedaven d’exposició pública quan van conèixer el projecte, l’abril de per part de l’administració una reunió amb els propieta- vinculants o l’establiment de 2008, van recollir més de 1.000 al·legacions de veïns que s’hi oposaven. més propera, la municipal. ris afectats. Gràcies a aques- vertaders mecanismes de 10 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 11

ELS MOTIUS DE L’OPOSICIÓ Entitats i plataformes qüestionen el model d’implantació eòlic català

Les plataformes s’oposen tan sols a que els parcs es construeixin al Dimensions dels aerogeneradors 150 m 150 m seu municipi o tenen arguments Nombre de molins segons dimensions i parcs en 130 m més amplis? Basen el seu discurs què són ubicats. 50 m. 121 m* 45 m. en la distribució territorial eòlica o Les imatges són totes a escala, incloses les edificacions. 110 m 40 m. només en tesis conservacionistes? 41 m. * La dada de 121 metres és un Són conscients de les necessitats promig de l’alçada dels 4 parcs. 40 m. energètiques del nostre model de FONT: DOGC societat? Quin és el seu posicio- 105 m. nament respecte l’actual consum 52 m 100 m. 45 m 90 m. energètic? Aquests són alguns 80 m. dels arguments utilitzats habitual- 70 m. ment per confrontar les protestes populars contra determinats parcs, i els seus protagonistes afirmen EDIFICI ‘PUNTO CAMPANAR DE CALAF Caselles, Colomer i Rubió I i II, Veciana, S. Pujalt, Alta Anoia i BLANCO’ D’IGUALADA Era Bella Orpí que es tracta d’acusacions que són 63 Serra Morena 104 Colomer i S. Mortella 12 14 56 Turó del Magre falses i mancades de fonament. ( ) JUDIT ESTER El Saüquer anviarà completament amb un gran radi de gir per divisables des de múltiples in- sota hi ha vies de comunicació que estiguin fent penitència gistrat “algunes de les millors solar ubicada en teulades o ae- la fisonomia del nostre poder fer-hi arribar totes les “No és just que drets de la comarca. Aquest fet, com la carretera de les Maioles perquè la resta de Catalunya mesures de Catalunya”, no hi rogeneradors, de manera que territori, malmetrà part peces, fet que comporta una malgrat ser considerat subjec- o altres camins transitats.” tingui energia renovable.” ha parcs previstos en aquestes cada municipi pugui gestionar hi hagi quatre Cimportant de l’entorn important impacte ambiental. tiu per sectors favorables a la Aquest sentiment és compartit zones. la seva pròpia energia.” Veu- de la comarca i tindrà uns efec- A més, la ubicació arrenglerada comarques seva construcció, és també un LES DIFERENTS ENTITATS per altres comarques afectades, Les plataformes sovint es rem que ens depara el futur. De tes i unes repercussions a nivell de les torres pot arribar a impe- que estiguin aspecte rellevant per aquells manifesten no estar en contra i algunes entitats, com la Plata- creen de manera reactiva per moment, a l’Anoia, només es ambiental i econòmic irrever- dir el pas a les aus migratòries, fent penitència qui s’hi oposen. de l’energia eòlica sinó “de la forma per a la Defensa de la Terra enfrontar-se a un projecte lo- coneix un parc que fos desesti- sibles”. Així resumia la plata- com ha denunciat l’entitat El manera com s’implanta”. Més Alta, denuncien que és el preu cal. Amb el temps, però, es co- mat, i no per les exigències de forma Salvem el Pulmó Verd de Saüquer en les seves al·legacions perquè la resta de LES MOLÈSTIES PELS HABI- enllà de la vaga demanda de del sòl el que determina les ubi- mença a parlar d’alternatives a veïns i plataformes: Vallbona és l’Anoia, en un comunicat emès als projectes eòlics del sud del Catalunya tingui TANTS DELS VOLTANTS dels trobar ubicacions més “raona- cacions dels parcs, ja que si bé nivell més global. La carmetana hàbitat de l’àliga cuabarrada, el passat mes d’abril, els motius Bages. energia renovable” parcs també han aixecat polse- bles”, el sentiment clar és que, en una part dels litorals gironí Maria Calaf aporta idees: “dis- i aquest va ser un argument pels quals s’oposen a la cons- Si bé els projectes van acom- guera. En Jordi Llorach viu en com ens diu la Judit, “no és just i tarragoní, així com la mateixa seminació de petites centrals determinant per a l’adminis- trucció del parc eòlic d’Orpí. panyats d’un estudi d’impacte una masia de Castellfollit del que hi hagi quatre comarques serra de Collserola, s’hi han re- elèctriques, ja sigui energia tració. Amb un to dur, testimoni de ambiental que ha de ser apro- Boix i ha arribat a demanar que la vivesa del conflicte, la plata- vat pel Departament de Medi Am- l’aerogenerador situat a 1.200m MARIA CALAF Dos models diferents forma es preguntava en el ma- bient, les entitats opositores de- de casa seva no funcioni en ho- Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia teix comunicat si els promotors nuncien que s’han donat casos res de descans. El motiu? Quan La Llacuna Conill (Pujalt) Segur (Veciana) i l’administració “persegueixen en que els estudis “són pràcti- el molí no funciona el nivell de una sostenibilitat del territori” cament còpies literals” els uns “Disseminació de soroll a casa és de 28 decibels, i o si “busquen un benefici eco- dels altres i que, en paraules petites centrals quan ho fa, la mateixa Acciona nòmic disfressat darrera d’un de Judit Ester, membre de El elèctriques, ja ha arribat a registrar 48 dB a discurs de pseudoecologisme”, Saüquer, “l’estudi d’impacte es casa seva. En alguns casos els ve- i recordava que existeixen nu- fa parc per parc, sense tenir en sigui energia ïns afectats han arribat a acords clis habitats a una distància “in- compte que formen un continu solar ubicada econòmics amb l’empresa, però ferior a la que estipula la llei” i que, per tant, l’impacte sobre en teulades o en Jordi i la seva dona no volen respecte alguns dels molins el territori és molt més gran”. aerogeneradors, de sentir a parlar de diners, sinó projectats. A més de les afectacions so- solucionar el problema. bre la flora i la fauna, l’impacte manera que cada A més, ells mateixos han de- A FINALS DE SETEMBRE DE 1998 s’instal·lava tament en el municipi en què va ser instal·lat: ge- i tenint en compte les pèrdues d’energia que su- L’AFECTACIÓ SOBRE EL MEDI visual de la construcció de mo- municipi pugui nunciat en diverses ocasions a La Llacuna el que en el seu moment va ser nerar electricitat per al bombeig necessari per fer posen el seu transport, critiquen que s’afecti el NATURAL és un dels principals lins de fins a 150 metres d’alça- gestionar la seva el risc que comporta el trenca- l’aerogenerador més gran de tota la península: arribar l’aigua a les llars llacunenques. patrimoni natural comarcal de manera “massiva” motius d’oposició a la construc- da és notori. L’alçada a la que pròpia energia” ment de les aspes dels molins, 50 metres d’alçada, 15 de pales, i una potència per al benefici “de grans empreses forànes” i que, ció de parcs. Els aerogeneradors es construeixen els parcs (entre cosa que va passar el 26 de de- de 230 kW. Lluny de les dimensions i la capacitat A DIFERÈNCIA D’AQUEST MODEL, els parcs que a més, “si tenim en compte que es perd el 30% s’acostumen a emplaçar en les 700 i 850m a Rubió, entre 530 i sembre passat i es va repetir el de generar energia dels models actuals, el molí de funcionen i s’estan construïnt a la comarca respo- d’energia en el transport, un de cada tres molins carenes de les muntanyes, i 750m a Orpí, o entre 700 i 800m 7 de març. “Això ens fa pensar la Llacuna és vist amb bons ulls per plataformes nen a objectius diferents: generar electricitat per no seria necessari si el consum es produís en el per accedir-hi cal obrir camins a la zona de l’alta Anoia) fa que que es pugui repetir, i és un i entitats ja que la seva funció repercuteix direc- ser tramesa a la xarxa general. Per aquest motiu, mateix lloc que es genera l’electricitat.” de fins a 10 metres d’amplada els molins siguin fàcilment perill tenint en compte que a 12 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 13

‘DE BON VENT EN FA A TOT CATALUNYA’ Entrevista a Sergi Saladié, professor de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili

Les Terres de l’Ebre són la dina- mentiri Nuclear de Catalunya mo de Catalunya. Amb tres cen- (CANC), coneix molt bé aquest trals nuclears, quatre tèrmiques sentiment. Professor de Geo- de cicle combinat, i 261 aeroge- grafia a la Universitat Rovira i neradors funcionant, diverses Virgili, és autor de nombrosos plataformes s’oposen a la cons- articles entorn els conflictes te- trucció de nous parcs eòlics. rritorials a les Terres de l’Ebre i Entenen que ha arribat l’hora la resta de Catalunya, i ha estat de replantejar els termes de coordinador del Catàleg del Pai- l’equilibri territorial en matèria satge per a les Terres de l’Ebre i energètica catalana, i qüestio- el Camp de Tarragona. Ens hem nen l’actual model d’implantació trobat amb ell a Tarragona per d’energia eòlica. Sergi Saladié, intentar copsar una visió global ENTREVISTA nascut a Vandellòs i portaveu del model energètic i la implan- de la Coordinadora Antice- tació eòlica a nivell català. a SERGI SALADIÉ

( ) Sergi Saladié, primer per la dreta, en una conferència sobre els usos del paisatge organitzada a Solsona per l’Associació l’Arada i el Grup de Natura del Solsonès el març de 2008.

“A les grans entitats o és contradictori que els ralada pre-litoral. ecologistes no sum a la Regió Metropolitana Depèn de les distàncies, però No estan en contra de l’ener- l’economia local. fan desviar la mitjana a l’alça, ecologistes aturin pro- de Barcelona; és on es consu- es pot arribar a parlar d’un gia eòlica, sinó en contra del Exacte. A més, d’aquesta ma- però sovint bufen a més de els preocupen les Njectes que impulsen les Una línia que travessa mig prin- meix el 65% de l’energia de Ca- 30 o 35% de pèrdua d’energia model que s’està utilitzant nera seria la societat de l’en- 90km/h, i per sobre aquesta energies renovables com els parcs cipat… alteracions en el medi. talunya i només se’n produeix en el transport. És clar que si a Catalunya, que està pensat torn qui decideix quina den- velocitat els aerogeneradors eòlics? Doncs sí, fent esses. L’única Van a buscar grans un 26%. A la província de Tar- parlem d’altres produccions, per primar empreses mitjanes sitat d’aerogeneradors desitja paren per qüestions de segu- No ho és perquè aquest re- excepció serien les munta- xifres i bons titulars” ragona passa just al contrari: la Terra Alta no pot absorbir o grans i no per beneficiar el i si vol posar plaques solars a retat i manteniment. buig ve motivat degut a que nyes de Prades i el Montsant, se’n produeix el 65% i gairebé tot el vi que produeix, però en territori. més d’aerogeneradors. determinats projectes afecten perquè són parcs naturals, i no se’n consumeix ni el 15%. el seu transport no es perden Dit així no sembla gaire ben fet. espais d’alt valor natural, cul- tot i que hi va haver projectes “S’ha optat per un ampolles. Però parlar d’ener- Però hi ha qui argumenta que I això com s’aconsegueix? La qüestió principal és que de tural o històric. es van aconseguir aturar. model d’implantació que I del tipus de producció què me’n gia és diferent. l’impacte visual és subjectiu. Això és una decisió política. bon vent en fa a tot Catalu- diu? No és un plantejament exclu- És la Generalitat qui decideix nya. Altra cosa és que les em- Però no tots els parcs eòlics de- Qui els va aturar? afavoreix les empreses El 80% de la potència Sovint sentim a dir que els veïns sivament ambientalista; tam- quin tipus d’implantació vol preses busquen sòl econòmic: uen afectar zones tan sensibles, Plataformes i grups ecologis- i no la ciutadania. I el instal•lada és nuclear o tèr- s’oposen als parcs perquè no els bé és un plantejament social i afavorir. Aquí s’ha optat per no és el mateix comprar a la i igualment sovint generen opo- tes locals. Les grans entitats què reclamen aquests mica, a parts iguals. El 20% volen ‘al seu pati’, però que no econòmic. Si tenim un recurs un model d’implantació que Zona Franca o al Port de Tar- sició… ecologistes, com Greenpeace restant és generació d’energia proposen cap mena d’alternati- que és el vent, per què no el afavoreix les empreses i no a ragona que a la Terra Alta o al Però és que un cop posats els o Ecologistes en Acció, actu- moviments no és elèctrica per fonts renovables, ves… pot aprofitar la gent del terri- la ciutadania. I el què recla- Priorat, on, a més, qualsevol diferents projectes sobre un en des del punt de vista que tant una reivindicació com ho són les hidroelèctri- Darrera del no hi ha un sí a un tori? men aquests moviments no és pagès treurà més rendiment mapa, t’adones de la massifici- ‘quanta més energia renova- ambiental sinó una ques (17%) i l’eòlica (vora un model territorial. A la Terra tant una reivindicació ambi- dels molins que de qualsevol ació prevista en determinades ble millor’. No els preocupen qüestió de justícia 3%). Però cal tenir present que Alta, per posar un exemple, el Posi’m un exemple. ental o patrimonial sinó una altra activitat que pugui fer comarques. I que el què expli- les alteracions que això pu- tot són sistemes centralitzats. Consell Comarcal havia estat És el què es fa a Alemanya amb qüestió social o de justícia dis- amb les terres. ca aquestes decisions empre- gui produir en el medi. Van distributiva des del punt deu anys invertint en desen- la instal•lació de plaques so- tributiva des del punt de vista sarials d’implantació de parcs a buscar grans xifres i bons de vista econòmic” Sistemes centralitzats? volupament turístic i el seu lars fotovoltàiques; el 90% de econòmic. Això, i que no es Si fa vent a tot Catalunya, per no és tant la qualitat del vent titulars. És important saber on es ge- eslògan precisament és ‘Para- les plaques estan al damunt massifiquin 4 comarques. què creu que no es fan parcs fora com el fet que el preu del sòl nera l’electricitat. Cal pensar dís Rural’, destacant el man- d’equipament públics o cases del mapa eòlic? sigui molt més econòmic. Però vostè també deu creure que ”L’administració els diu que el gruix més important teniment d’un paisatge rural, particulars. D’aquesta mane- Però són les empreses les que pro- Doncs perquè per això és el les xifres són importants. a les empreses on anar és la generació nuclear a les amb productes de qualitat ra augmenta molt l’eficiència posen els emplaçaments… mapa. L’administració els diu Has dit ‘massificació’? Sí, és clar. Tant de producció a buscar el vent… i per Terres de l’Ebre i la hidroelèc- com el vi o l’oli. –perquè l’energia es consu- Sí. Però ho fan en base un a les empreses on anar a bus- És que si s’executen tots com de consum, cal tenir-ho trica als Pirineus. I això vol dir meix sense necessitat de ser mapa eòlic –elaborat per l’ad- car el vent… i per això és allà aquests projectes podríem present. I saber la seva distri- això és allà on el troben, que aquesta electricitat s’ha I creuen que els molins no agra- transportada- i els beneficis ministració- que defineix allà on el troben, perquè li bus- acabar tenint un macro polí- bució territorial encara ho és perquè li busquen” de transportar cap als grans daran als turistes? de la venda de l’excedent a la on hi fa vent i on no. Aquest quen. I curiosament sempre gon eòlic que anés des de l’Al- més. centres consumidors, i en el Entenen que massificar la co- xarxa queda per la gent del mapa destaca especialment acaba coincidint amb comar- ta Anoia, a Calaf, per exemple, transport es perd l’energia. marca amb aerogeneradors va territori. la zona de l’Ebre amb el vent ques marginalment poblades fins a la Terra Alta, a Horta de Expliqui-me-la. en contra d’aquest model de de Mestral i l’Empordà amb i amb poc dinamisme econò- Sant Joan, seguint tota la ser- La qüestió clau és el gran con- I se’n perd molta? desenvolupament territorial. Així reverteix directament en la Tramuntana. Aquests vents mic. · 14 PARCS EÒLICS Agost 2009 monogràfic PARCS EÒLICS 15

PRODUCCIÓ, CONSUM I TERRITORI La producció d’energia eòlica pot ajudar a anivellar el balanç elèctric comarcal

Quanta electricitat serà capaç de produir la comarca en cas Consum elèctric comarcal d’executar-se tots els projectes Any 2006* eòlics planificats? Des de la consta- Consum domèstic Mesures elèctriques tació que el parc eòlic de Rubió per- Ràtio MWh/habitant a l’any. met generar l’energia equivalent al Només es comptabilitza Un aparell amb 1.000 Watts consum de 30.000 famílies, s’han l’ús domèstic. de potència (com ho pot ser un assecador de cabell, per succeït especulacions diverses que 1,69 CONCA D’ÒDENA exemple) consumeix 1 kWh arriben a afirmar que la nostra co- d’energia si l’utilitzem durant ALTA ANOIA marca es convertirà en un territori 1 hora. exportador d’energia a nivell català. Aquesta és la unitat de mesura Per tal de calcular-ho, és necessari 1,55 utilitzada per quantificar conèixer quins són els consums el consum d’energia, i la que apareix a les factures actuals d’energia a l’Anoia i la capa- 1,83 d’electricitat. Les seves citat de producció dels parcs. Malgrat l’intens trànsit de camions treballant-hi, la subestació elèctrica que Red Eléctrica construeix a Pujalt no estarà llesta al mateix temps que els parcs que s’hi han de connectar. 1,59 equivalències són: 1 kWh = 1.000 W x 1 Hora ( ) ANOIA OEST ANOIA SUD 1 MWh = 1.000 kWh El consum domèstic 1GWh = 1.000 MWh Mitjana comarcal: 1,67MWh/habitant ls aerogeneradors no- UN MOLÍ DE 2 MEGAWATTS només representa el dades recopilades, el consum A l’Anoia, però, algunes in- més aprofiten la força de potència, per posar un 20% del total comarcal domèstic mitjà per habitant dústries utilitzen mètodes de del vent si aquesta és su- exemple, generarà 2 MWh a l’Anoia va ser de 1,67 MWh cogeneració que aprofiten re- POBLACIÓ CONSUM ELÈCTRIC Eficent per fer-ne moure d’electricitat si funciona du- l’any 2006: o sigui, que cada sidus per a generar una quan- 109.198 habitants 871.225 MWh ANOIA les pales i si no han de ser atu- rant una hora, o el què és el anoienc va consumir, a casa, titat important d’electricitat, i Per zones Per zones Per sectors productius rats per preservar-ne l’estat de mateix, 2000 quilovats hora l’electricitat generada durant també existeix una petita però Cada anoienc 2.188 1% 1% conservació davant velocitats (kWh). Les equivalències en una hora per un molí com els creixent producció fotovoltài- 6.751 7% consumeix, a casa, Primari que superin els 90 km/h. Per consum domèstic poden ser del parc de Veciana, de 1.670 ca. i Construcció 13% 19% aquest motiu, els parcs eòlics diverses: 1.000 hores de fun- l’electricitat generada kW de potència unitària. 26.393 Usos catalans produeixen electrici- cionament d’un assecador de durant una hora per un Però el consum domèstic domèstics La demanda elèctrica tat durant un 20 o 25% de les 2.000 Watts de potència, o una molí com els del parc de només representa el 20% de Terciari i Trans- hores d’un any (entre 1.700 i bombeta de 100 W encesa du- l’electricitat que consumim a 20% port elèctric Veciana comarcal quedaria coberta 60% 2.200). És a dir, que funcionen rant 20.000 hores. Per fer-nos nivell comarcal, percentatge amb els 260 MW eòlics 73.866 79% Industrial durant unes 5 o 6 hores al dia una idea aproximada, la revis- similar al consum provinent i Energètic nstitut atalà d nergia de potència ja aprovats de mitjana. Òbviament, la pro- ta de l’I C ’E del sector serveis. El gruix més Els colors corresponen a les zones del mapa ducció d’energia elèctrica que publicava, arran de la seva Red Eléctrica assumeix important és el consum indus- o en funcionament, se’n deriva està directament entrada en funcionament, que trial (60%), i per aquest motiu unes pèrdues d’entre el sempre que bufés un vent Consum elèctric per ALTA ANOIA CONCA D’ÒDENA ANOIA SUD ANOIA OEST relacionada amb la disponibi- el parc eòlic de Rubió genera el consum d’energia elèctri- aprofitable durant unes sectors de cada zona 4% 1% 3% 3% litat de bon vent, i variarà d’un l’electricitat necessària per sa- 25 i el 30% de l’energia ca es ressent de manera molt 17% 15% 15% any a un altre de manera im- tisfer el consum d’unes 30.000 durant el seu transport directa de l’alentiment de 2.400 hores a l’any 41% 29% 24% 18% 52% previsible. famílies. Atenent-nos a les l’economia en època de crisi. 29% FONT: IDESCAT, Departament 55% 66% 28% COMPARANT EL CONSUM d’Energia i Mines, i elaboració pròpia ELÈCTRIC DEL 2006 AMB * Últimes dades d’energia disponibles Evolució del consum elèctric total a l’Anoia en GWh Comparativa consum / producció elèctrica a l’Anoia* LA PRODUCCIÓ ELÈCTRICA generada a la comarca po- 1.200 PRODUCCIÓ 684 dem arribar a establir el grau tenir present el seu continu dia Pilosa (2.600 h/any), segons pels mateixos promotors i po- 2000 En Tramitació o Estudi d’autosufiència energètica a creixement) quedaria coberta els estudis que els mateixos dria acabar desestimant-ne la 2001 707 900 Eòlica l’Anoia. A l’electricitat genera- amb els 260 MW ja aprovats o promotors fan per assegurar-se seva construcció. Aprovats o en 2002 755 Funcionament da a través de la cogeneració en funcionament, sempre que la rendibilitat dels parcs. En tot cas, i tot i que Red Eléc- 600 industrial i les plaques foto- bufés un vent aprofitable du- En d’altres casos les hores trica de España assumeix unes 2003 779 Cogeneració indus- trial i fotovoltàica voltàiques (que van sumar més rant unes 2.400 hores a l’any. de vent no són tan generoses, pèrdues d’entre el 25 i el 30% 2004 811 300 de 320 GWh l’any 2007), cal su- Aquest requeriment no i algunes fonts apunten que la de l’energia durant el seu trans- * Segons les hores de funcio- mar-hi la producció eòlica. Se- l’acompleixen les ubicacions viabilitat de determinats parcs port, la comarca de l’Anoia en- 2005 855 nament dels aerogeneradors (només dels parcs situats a gons tres escenaris hipotètics de tots els parcs de la comarca, previstos -ampliació de Rubió fila, de moment i malgrat les 2006 871 0 l’Anoia) al llarg de l’any. que responen a diferents hores si bé alguna d’elles el superen, II, Caselles, Colomer i, encara diverses oposicions, el camí de Consum 1.600 2.000 2.400 0 200 400 600 800 2006 hores hores hores Dades en GWh/any de funcionament a l’any, la de- com és el cas de la zona entorn en medició, fins i tot Serra Mo- convertir-se en un territori ex- manda comarcal (del 2006, cal el nucli pujaltenc de La Guàr- rena- està sent reconsiderada portador d’energia elèctrica. FONT: Departament d’Energia i Mines Elaboració pròpia · DEL PERQUÈ D’AQUEST MONOGRÀFIC

A LES SERRES I ELS ALTIPLANS DE LA COMARCA Per fer-ho, s’intenten aportar elements d’anàlisi sovint de l’Anoia i els seus entorns s’hi estan planificant i no tinguts en compte ni per aquells que en promouen construint un nombre creixent de parcs eòlics durant la seva construcció ni per aquells que s’hi oposen. la darrera dècada: un mètode d’obtenció d’energia elèctrica que, si bé es nodreix d’una font renovable, PER ASSOLIR AQUESTA FITA hem elaborat un mapa comporta també unes conseqüències a nivell ambiental eòlic comarcal amb les dades referents als diferents i social que sovint passen inadvertides. parcs existents o en estudi, recollim els arguments dels opositors a determinats parcs i d’algunes de les La creació de diverses plataformes opositores, tant a administracions locals implicades en el procés, i ens l’Anoia com a d’altres comarques catalanes amb una aproximem també al balanç entre producció i consum implantació similar d’aerogeneradors, intenten cridar d’energia a la comarca i els beneficis que els parcs eòlics l’atenció sobre aspectes que consideren perjudicials reverteixen en els territoris en què s’instal·len. d’aquesta implantació. Les seves argumentacions, sovint menystingudes pels mitjans de comunicació, El lector o lectora potser trobarà a mancar alguns acostumen a ser difícilment compreses -pel seu testimonis o dades a afegir, i fins i tot algunes superficial tractament- quan aconsegueixen trascendir imprecisions. És per això que confiem que el treball a l’opinió pública. aquí presentat constitueixi només un primer pas d’un debat social que, al nostre entendre, esdevé del tot AQUEST MONOGRÀFIC TÉ PER OBJECTIU aproximar-se necessari continuar malgrat l’avançat estat del procés al conflicte existent entorn la construcció de fins a 14 aquí descrit. parcs eòlics en terres de l’Anoia i el sud del Bages. Associació l’ARADA, agost de 2009

Edita: Associació l’ARADA Agraïments a totes les persones, plataformes, entitats i institucions que han aportat informació per la realització del monogràfic. Documentació: Albert Mateu i Marina Vilaseca Redacció i grafisme:Albert Mateu [email protected] Sou lliures de copiar i distribuir l’obra Informa’t sobre els punts de venda de l’edició impresa a: www.larada.net gratuïtament sempre i quan citeu la font. Monogràfic sobre la implantació de parcs eòlics a la comarca de l’Anoia | agost 2009