839152.En Pe 453.800

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Question for written answer E-9811/2010 to the Commission Rule 117 Oriol Junqueras Vies (Verts/ALE) Subject: Receiving Catalan DTT channels in Northern Catalonia Northern Catalonia is historically and culturally a Catalan area, separated from the rest of Catalonia and ceded to France under the Treaty of the Pyrenees (7 November 1659). Dividing the sphere of Catalan culture between France and Spain has had and continues to have serious repercussions at all levels. In particular, one of the current problems is the difficulty in receiving Catalan television in the Catalan- speaking area of France. For 25 years it has been possible to receive the two analogue channels (TV3 and C33) broadcast to Northern Catalonia by Televisión de Cataluña. Since March 2010, when the analogue signal was switched off, Televisión de Cataluña has been digitally broadcasting four of its channels to only part of Northern Catalonia. This partial broadcasting is obviously insufficient, given that of the five districts in Northern Catalonia – Rousillon, Cerdagne, Capcir, Conflent and Vallespir – only the first two receive the four Catalan channels. The people of Capcir, Conflent and Vallespir do not now receive television in their own language. In addition, the only frequency that has so far been authorised does not have the capacity to receive all of the Catalan channels, nor will it be able to offer high definition (HD) channels or the interactive features of digital television. How does the Commission intend to ensure that the breakthrough of a new and much more powerful technology does not result in a reduced television service for the Catalans of Northern Catalonia, and in particular that it does not deprive them of the only Catalan-language programmes they were receiving up to now? What measures can the Commission take to ensure compliance with the Television without Frontiers Directive, the only opportunity for Northern Catalans to watch Catalan-language television? 839152.EN PE 453.800.

Copy Link

Recommended publications

Les Itinéraires Nature
Port-la-Nouvelle Couiza Leucate INFORMATIONS TOURISTIQUES De Paris, Lyon, Marseille, Qualité Tourisme Toulouse, Montpellier, Narbonne Qualité Tourisme Accueil Occitanie Tourisme & Handicap Vélo Tuchan Sud de France J4 › ALÉNYA E4 › MOLITG-LES-BAINS - (CAT. I) Quillan Tél. +33 4 68 22 54 56 - www.alenya.fr Tél. +33 4 68 05 41 02 OPOUL-PÉRILLOS G2 › AMÉLIE-LES-BAINS - (CAT. I) www.tourisme-canigou.com 34 Tél. +33 4 68 39 01 98 C2 › MONT-LOUIS AUDE www.amelie-les-bains.com Tél. +33 4 68 04 21 97 - www.mont-louis.net VINGRAU J3 › ARGELÈS-SUR-MER - (CAT. I) I4 › PERPIGNAN Tél. +33 4 68 81 15 85 Château de Quéribus ÉTANG Site des Dosses Tél. +33 4 68 66 30 30 Gorges de Galamus www.argeles-sur-mer-tourisme.com SALSES-LE-CHÂTEAU DE SALSES www.perpignantourisme.com 30 G2 › ARLES-SUR-TECH K2 › PORT-VENDRES - (CAT. II) 31 PRUGNANES 35 Musée de la préhistoire Tél. +33 4 68 39 11 99 De Toulouse ST-PAUL Chapitre de St Paul de Fenouillet Tél. +33 4 68 82 07 54 MAURY www.tourisme-haut-vallespir.com par Quillan DE FENOUILLET TAUTAVEL www.port-vendres.com AGLY K2 › BANYULS-SUR-MER - (CAT. I) CAUDIÈS-DE E3 › PRADES - (CAT. I) FENOUILLÈDES Tél. +33 4 68 88 31 58 TOUR DEL FAR Salanque Tél. +33 4 68 05 41 02 ST-MARTIN LESQUERDE PORT BARCARÈS www.banyuls-sur-mer.com www.tourisme-canigou.com DE FENOUILLET CASES ST-HIPPOLYTE ESPIRA LE BARCARÈS C2 › BOLQUÈRE-PYRÉNÉES 2000 Fenouillèdes VERDOUBLE DE-PÈNE F1 › PRATS-DE-MOLLO-LA PRESTE FENOUILLET DE-L’AGLY Tél.
[Show full text]
Els Capítols Matrimonials a La Vall D'aran
© ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 22 (2009), p. 61-90. ISSN 0210-4830 Els capítols matrimonials a la Vall d’Aran (segles xvii-xix): algunes aportacions per a l’estudi de la casa M. Àngels SANLLEHY I SABI* Grup d’Estudis del Paisatge Històric L’estudi de la casa passa per l’anàlisi d’una font històrica importantíssima, els capítols ma- trimonials. En aquest article farem una aproximació a les possibilitats que ofereixen aquests documents a l’hora d’endinsar-nos en el funcionament del règim familiar a la Vall d’Aran i la seva evolució històrica.1 Com veurem, les seves possibilitats són múltiples. S’hi poden analit- zar temes força diversos: estratègies matrimonials, heretament, composició i valoració dels dots (en metàl·lic i en béns immobles i mobles). Hi conflueixen elements de l’àmbit jurídic (pactes matrimonials, sistema d’herència), de l’econòmic (valoració i pagament dels dots i contradots) i del sociològic (identitat de la casa, seguretat i protecció per als seus membres i relacions entre cases). La seva anàlisi pot aportar molt, sobretot si es fa des de la pluridiscipli- narietat, per poder trencar rigideses i fer que les diferents òptiques conflueixin en una visió molt més complexa. Així, les darreres recerques en el camp de l’antropologia es replantegen els models i integren en l’anàlisi factors variables determinants de caràcter econòmic i social, i per tant històric.2 Ara bé, els capítols com a font tenen limitacions. Són pactes fets abans de la unió matri- monial i per la seva naturalesa són irrevocables, llevat d’algunes excepcions.3 Cal tenir en compte, doncs, que es tracta d’uns acords fixats a priori, en unes circumstàncies determina- des i amb unes expectatives concretes.
[Show full text]
PAFI Cerdagne Capcir
PLAN D’AMENAGEMENT DE LA FORET CONTRE LES INCENDIES CERDAGNE ET CAPCIR SOMMAIRE Pland’AménagementdelaForêtcontrelesIncendies-CERDAGNEetCAPCIR 1-Présentationgénérale :« Régions»CERDAGNEet CAPCIRp3 2-Lemilieuabiotique p4 3-Lemilieunaturel p14 4-Lesstatistiquesenmatièreincendie p32 5-Organisation delapréventionetdelalutte p46 6-Analysesynthétiquedurisqueincendiep58 7-Propositionsd’aménagementpourlebassin«CERDAGNEetCAPCIR » p62 Plan d’Aménagement de la Forêt contre les Incendies CERDAGNE et CAPCIR 1- Présentation générale 1.1 Situation La régionétudiée constitue l’ouest du département des Pyrénées – Orientales et inclut les petites régionsdelaCerdagne,du Capcirainsiqu’unepartieduHaut-Conflent. Leslimitesdelazoned’étudesont: -aunord:ledépartementdel’Ariège -àl’est:lavalléedu CabrilsetlavalléedeCarança -ausud:lafrontièreespagnole -àl’ouest:lafrontièreespagnolepuislafrontièreandorrane. Cette zone d’étude comprend la totalité du bassin à risque «Cerdagne – Capcir» et la partie occidentale du bassin «Haut-Conflent» tels que définis dans le schéma départemental d’aménagementdelaforêtcontrel’incendie(avril 2000). Lasuperficietotaledela zoneestde88589hasoit21.5%delasuperficietotaledudépartement. 1.2Situationadministrative Ce secteur est composé de 41 communes comprenant une population 14 165 habitants aux termesduRecensement Général de la Populationde 1999. La densité de populations’élève donc à 16 hab/km², ce qui constitue untaux faible enregardde la moyenne départementale de 95 hab/km². 1.2 Régionsnaturelles L’InventaireForestierNational(IFN)reconnaîtdanslazoned’étude,deuxrégionsforestières
[Show full text]
Social Structure of Catalonia
THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
[Show full text]
Profil Santé Cerdagne, Capcir Haut-Confluent
Profil Santé Contrat Local de Santé Cerdagne, Capcir Haut-Confluent POPULATION ET TERRITOIRE - DÉTERMINANTS SOCIAUX DE SANTÉ - DÉTERMINANTS ENVIRONNEMENTAUX DE SANTÉ - ÉTAT DE SANTÉ ET PROBLÈMES DE SANTÉ - ACCÈS À LA PRÉVENTION ET AUX SOINS - OFFRE DE SOINS DE PREMIER RECOURS - PERSONNES EN SITUATION DE HANDICAP ET DE DÉPENDANCE 2018 AVANT-PROPOS Le profil santé du territoire Cerdagne, Capcir, Haut-Conflent rassemble les principales données quantitatives disponibles qui permettent de dégager cer- taines caractéristiques sociales et sanitaires, ainsi que celles de l’offre de soins et de services de ce territoire. Les données et indicateurs mobilisés sont présentés pour l’ensemble du terri- toire. Les indicateurs sont référés à la situation observée sur l’ensemble du département ou de la région ou au niveau national. Ce dossier s’organise autour de plusieurs chapitres : – les caractéristiques de la population et du territoire – les déterminants sociaux de santé – les déterminants environnementaux de santé – l’état de santé et les problèmes de santé – la santé des enfants et des jeunes – les comportements de santé en Occitanie – l’accès à la prévention et aux soins – l’offre de soins de premier recours – les personnes en situation de handicap et de dépendance Ces éléments doivent servir de support à un diagnostic partagé par l’ensemble des acteurs et des professionnels intervenant sur ce territoire afin de déter- miner un projet de santé adapté aux spécificités locales. TABLE DES MATIÈRES 1 POPULATION ET TERRITOIRE _______________________________________________
[Show full text]
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms De La Terra Alta
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms de la Terra Alta Antonia Serres Buenaventura Els nostres noms i cognoms han anat sor- ars hereditaris o Ilinatges. gint al llarg de la historia, fruit de les influencies Moltsdels nostres cognoms fan referenciaa culturals que hem rebut de grecs i romans, del la procedencia d'uns llocs deterrninats relacio- cristianisme i de les invasions medievals de natsamb les formes del relleu, la hidrografia, les germanics i arabics. comarques i les poblacions. Altres fan referen- A la cultura hebrea i grega, cada individu cia a I'ofici que practicaven o a aspectes del duia un sol norn al que afegia el norn geografic seva personalitat que van donar lloc a sobre- que indicava la procedencia, (Jesús de Natzare, noms. Maria de Magdala, Tales de Mileto). Els romans, Com explica Francesc de B. Molll aquest pero, trenquen el costum del norn únic i introdu- segon norn pot referir-se: eixen un prenom o norn individual Publius i un Alnorn del pare de I'interessat. Encara avui norn derivat de la tribu d'on descendia Cornelius, anomenem moltes persones del poble pel seu el cognom era el norn de la familia Scipio i, a norn seguit del norn del pare o de la mare, (Josep vegades, s'introduia un sobrenom que feia refe- de Macari). rencia a les característiques personalsAfricanus. Al nom del poble o lloc de procedencia, (Amposta, Pallares). Romans, visigots, arabs Nom de professió, carrec o dignitat. Com Des dedel segle IV, per influenciadel cristia- era freqüent que el fill tingués I'ofici del pare, nisme, la població iberoromana torna al norn aquest es convertia en el segon nom, que aca- únic i s'imposara I'adopció de noms d'origen bava sent hereditari, (Ferré, Sabaté).
[Show full text]
Département Des Pyrénées-Orientales Découpage
CC Agly Fenouillèdes CC Roussillon Conflent Fitou Département des Pyrénées-Orientales Opoul-Perillos Découpage des arrondissements Vingrau CC Salanque Méditerranée Périmètre des intercommunalités Salses le Château er Prugnanes 1 janvier 2017 Caudiès de Saint-Paul Fenouillèdes de Fenouillet Maury Tautavel Le St Espira de Hippolyte St Barcarès Lesquerde Rasiguères l’Agly Laurent St Martin Cases de la CC Conflent – Canigó Fenouillet Fosse de Fenouillet St Arnac Latour de Pène Rivesaltes Claira Salanque Estagel Le Lansac Planèzes de Vira Vivier Felluns France CC Capcir Haut Conflent Ansignan Baixas Torreilles Prats Calce CU Perpignan Méditerranée Pézilla Peyrestortes de Cassagnes Montner Pia Sournia de Trilla Caramany Rabouillet Conflent VillelongueSte Marie Bompas de la Sal. Bélesta Corneilla St Villeneuve la Mer Trévillach la Sournia Montalba Pézilla la Estève le Rivière la Rivière Perpignan Canet en Campoussy Château NéfiachMillas Rivière Baho Tarerach St Roussillon Ille sur Têt Feliu St Le Soler Cabestany Mosset Feliu Molitg d’Amont Arboussols Corbère d’Avall Toulouges les Bains St Nazaire Rodès les Puyvalador Eus Canohès Saleilles St Michel Cabanes Fontrabiouse Urbanya Thuir Villeneuve Campôme Vinça Bouleternère de Corbère de la Théza Alénya Réal Catllar Marquixanes Llotes Ponteilla Pollestres Camélas Raho Corneilla St Nohèdes Ria- Espira Rigarda Llupia Formiguères Conat Prades del Vercol Cyprien CC Sud Roussillon Sansa Sirach Los de Casefabre Conflent Ste Colombe Masos Joch Bages Latour Castelnou Trouillas Montescot Villefranche Codalet
[Show full text]
Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism Across the Spain/France Border
Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism across the Spain/France Border Laia Balcells i Ventura Yale University (June 2009) 1. Introduction In 1659, the kingdoms of France and Spain signed a peace treaty by which a part of the Spanish territory inhabited by ethnic Catalans became part of France (the Treaty of Pyrenees). Since then, Catalan identity persisted on both sides of the France-Spain border. During the nineteenth and twentieth centuries this identity was politicised and was converted into the basis of a nationalist movement that aimed at the political sovereignty of the Catalan nation; in other words, a national identity was created. However, neither in its origins nor today is the salience of this Catalan national identity homogeneous across the boundary: while Catalan national identity is politically and socially relevant in Spanish Catalonia, it is almost non-existent in French Catalonia. In this paper I analyse the historical evolution of the Catalan identity in these two territories, focusing on the pattern of incorporation of this identity into a political ideology: nationalism. My aim is to use this comparison in order to provide new insights in the large debate about the factors explaining Catalan nationalism, which has involved historians, sociologists, political scientists, and anthropologists during decades (e.g. Solé-Tura 1967, Vicen-Vives 1970, Linz 1973, Balcells 1991, Sahlins 1989, Termes 2000, Boix 2002), but where contributions can still be made. This is especially the case given recent theoretical developments in the study of nationalism. The main argument defended in this paper is that the variation in the salience of Catalan national identity in these two regions is explained by the characteristics of the historical processes of spread of mass literacy in France and Spain, namely by the characteristics of the ‘scholastic revolution’ (Darden 2007).
[Show full text]
Nomenclàtor Toponímic De La Catalunya Del Nord
NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC DE LA CATALUNYA DEL NORD Joan Anton Rabella i Ribas Oficina d’Onomàstica. Institut d’Estudis Catalans ORIGEN DEL NOMENCLÀTOR En el context de la situació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, amb una reculada en l’ús social molt significativa al llarg del segle XX, hi ha un àmbit, la toponímia, que presenta algunes característiques específiques. Des d’un punt de vista general, la topo- nímia nord-catalana ha patit més una francesització gràfica –i fonètica– dels topònims que ja existien (com podem comprovar, per exemple, en els mapes publicats per l’Institut Géo- graphique National (IGN) en les edicions menys modernes) que no pas una substitució per topònims d’origen francès; aquesta situació possiblement ha estat afavorida per la gran riquesa i densitat de la toponímia a les comarques del nord de l’Albera. A l’hora de plantejar-se, doncs, la realització d’un nomenclàtor calia tenir en compte aquesta situació i les repercussions a nivell oral de la recuperació de les formes normativa- ment correctes dels topònims catalans. En aquest sentit ja s’havia advertit que formes lin- p« law] [k«B«s taN] güísticament normatives com, per exemple, Palau [ ’ o Cabestany ’ es pro- [pa lo] [kabesta ni] nunciaven sovint ’ i ’ com si fossin uns topònims francesos, de manera que es modificava precisament el nom propi, que és la forma fònica genuïna. D’aquesta manera, l’objectiu de la realització d’un nomenclàtor a fi de preservar la toponímia nord-catalana com a patrimoni cultural i pel seu valor identificatiu s’havia d’ade- quar també a les necessitats de caràcter fonètic, és a dir, del seu ús oral.
[Show full text]
Partie3-Annexes Orientations
4. '2&80(176*5$3+,48(6 PDPFCI 2016 ± PARTIE IV : Documents Graphiques 140 Département des Pyrénées-Orientales Massifs forestiers et aléa feu de forêt échelle : 1 / 300 000° - Date : octobre 2015 - Sources: BD carto® ©IGN, DDTM 66, alea dép. - Auteur : ONF Pôle DFCI 11 / 66 Corbières Fenouillèdes Plaine Roussillon Capcir Conflent Aspres Cerdagne Albères Vallespir Limite de Massif Aléa feu de forêt Très faible Faible Modéré Elevé 05 10 20 Kilomètres Très élevé Département des Pyrénées-Orientales Les massifs forestiers 1:300 000 Sources : INSEE, RGP 2010 et BD TOPO®, ©IGN ONF DFCI - 14/09/2015 Limites Communales Massifs forestiers Opoul-Périllos Albères Vingrau Aspres Salses-le-Château Prugnanes Saint-Paul-de-Fenouillet Maury Capcir Caudiès-de-Fenouillèdes Tautavel Barcarès Saint-Hippolyte Cerdagne Lesquerde Espira-de-l'Agly Saint-Laurent-de-la-Salanque Fosse Cases-de-Pène Fenouillet Saint-Martin Planèzes Rivesaltes Saint-Arnac Rasiguères Conflent Latour-de-France Vivier Lansac Estagel Vira Claira Felluns Ansignan Torreilles Corbières Calce Peyrestortes Pia Prats-de-Sournia Cassagnes Baixas Trilla Montner Pézilla-de-Conflent Caramany Rabouillet Fenouillèdes Bompas Sainte-Marie Bélesta Villelongue-de-la-Salanque Sournia Corneilla-la-Rivière Saint-Estève Trévillach Plaine Roussillon Pézilla-la-Rivière Baho Montalba-le-Château Néfiach Millas Campoussy Villeneuve-la-Rivière Perpignan Tarerach Canet en Roussillon Vallespir Mosset Saint-Féliu-d'Amont Ille-sur-Têt Soler Cabestany Saint-Féliu-d'Avall Toulouges Molitg-les-Bains Arboussols Rodès
[Show full text]
NOTES SOBRE LA FLORA DELS PIRINEUS CATALANS Notes Sur La Flore Des Pyrenees Catalanes
1974, Barcelona But. Inst. Cat. Hist. Nat., 38 ( Sec. Bot. , 1): 43 - 60 NOTES SOBRE LA FLORA DELS PIRINEUS CATALANS Notes sur la flore des Pyrenees catalanes J. Vigo Departament de Botdnica Facultat de Ciencies Universitat de Barcelona ( Rebut : desembre 19731 RESUME Observations et commentaires relatifs a la flore des Pyrenees catalanes , en part extraits d'une etude inedite de flore et vegetation de la vallee de Ribes ( haute bassin du Freser ). Sont a remarquer la trouvaille de deux especes nouvelles pour la Peninsule lberique , Atriplex heterosperma Bunge et Erigeron annuus ( L.) Pers., et les citations d'Amaranthus bouchonii Thell. en Catalogne et de Betula pubescens Ehrh . et Salix nigricans Sm. Bans le versant meridional des Pyrenees orientales. On signale la relative frequence de quelques plantes jusqu'ici assez meconnues , notamment Erigeron po/ymorphus Scop. et Alchemilla colorata Buser. On indique des localites extremes pour certaines plantes me- diterraneennes telles que Asphode/us cerasifer J. Gay , Viola willkommii Roem. et Euphorbia characias L.; et on ajoute de nouvelles citations pour des plantes fort rares clans la chaine pyreneenne, comme Asplenium seelosii Leybold, Crepis conizifolia ( Gouan ) Dalla Torre, Carex vaginata Tausch, Petasites paradoxus ( Betz ) Baumg. etc. 43 Aquestes notes floristiques son el resultat d'una serie d'excursions botaniques fetes els darrers anys per diverses regions dels Pirineus, i en bona part representen un avan4 de les nombroses dades que hem recollit referents a la Vall de Ribes, comarca de la qual tenim practicament enllestit un estudi de flora i vegetacio que pensem publicar en breu termini. Ophioglossum vulgatum L . - Hem observat aquesta falguera, rara als Pirineus, a la Val] de Ribes a la baga de Planoles (Torrent de 1'Aspre, 1125 m) dins un prat de 1'Arrhe- natherion.
[Show full text]
Medievalista, 30 | 2021 El Linaje Catalán Queralt-Timor Y Su Relación Con La Orden Del Temple (Siglos
Medievalista Online 30 | 2021 Número 30 El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV) The catalan Queralt-Timor lineage and its relationship with the Order of the Temple (12th-14th centuries) Joan Fuguet Sans y Carme Plaza Arqué Edición electrónica URL: https://journals.openedition.org/medievalista/4514 DOI: 10.4000/medievalista.4514 ISSN: 1646-740X Editor Instituto de Estudos Medievais - FCSH-UNL Referencia electrónica Joan Fuguet Sans y Carme Plaza Arqué, «El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)», Medievalista [En línea], 30 | 2021, Publicado el 01 julio 2021, consultado el 24 julio 2021. URL: http://journals.openedition.org/medievalista/4514 ; DOI: https://doi.org/10.4000/ medievalista.4514 Este documento fue generado automáticamente el 24 julio 2021. Mediavalista está licenciado com uma Licença Creative Commons - Atribuição-NãoComercial 4.0 Internacional. El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos... 1 El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV) The catalan Queralt-Timor lineage and its relationship with the Order of the Temple (12th-14th centuries) Joan Fuguet Sans y Carme Plaza Arqué NOTA DEL EDITOR Data recepção do artigo / Received for publication: 1 de Dezembro de 2020 Data aceitação do artigo / Accepted in revised form: 18 de Março de 2021 1 El objetivo de este artículo es presentar una familia noble catalana del siglo XIII que proporcionó importantes personajes a la orden del Temple, al tiempo que recorrer los parentescos que ella estableció con otras familias también nobles, entre cuyos miembros se cuentan importantes dignatarios de la Orden.
[Show full text]