fíST\XAiC['2&-Z9-50-51 mJoK
UAQOSTERA ******* * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* • >*. • *• * * * * * * * * * £1$ £scut6 * * * * * * * * * RESTAURANT * * * *
* *
• * • * * * * * * * * * * * * * * * * PER ELS ÀPATS DE NEGOCI D'AVUI * UNA MASIA DEL SEGLE XII * * * * * * * * * #
* * * * * * * * Carretera Girona - S. Feliu de G. Km. 21 * * Telèfon 83 04 50 * * * LLAGOSTERA * # * * *****«*->t«***w*ww*w**-K«*4t****it#w*##w#*íf ************************************************ Programa Festa Major Prole Com l'any passat el nostre desig ha estat fer un progra 1977 ma que no fos omorf, sinó que hem intentat que seguís una línia, que tingués un contingut i un interès. Però volem remar car que no necessàriament estem d'acord amb tots els textos inclosos, jo que nosaltres vàrem demanar col·laboració a tot hom que crèiem que podria participar-hi i hem publicat els seus escrits. Patrocinat pel Ens agradaria molt anar perfeccionant més cada any MAG. AJUNTAMENT aquest programa, amb més participació i noves idees, a fi de que adquireixi la qualitat que tots desitgem, doncs pensem Editat pel que la millor manera d'aconseguir-ho, és amb la col·laboració G. E. BELL-MATI de tothom. Res més, sols donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que aquest programa hagi pogut sortir al carrer i desitjar-vos a tots una bona festa major. La Redacció
M m©^r^^^ ELS SEGADORS Himne Nacional de Catalunya
Catalunya triomfant tornarà a ser rica ï plena. Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terral Bon cop de falç! Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta. Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terral tgual que l'any passat, la redacció ha organitzat un concurs per tal de que la portada del programa Bon cop de falç! de la Festa Major fora elegida democràticament Que tremoli l'enemic entre totes les obres presentades per artistes Nagos- en veient la nostra ensenya. terencs, però aquest any, i per la mateixa raó, hem modificat el sistema de l'elecció: ei veredicte l'han Com fem caure espigues d'or, donat els mateixos concursants. quan convé seguem cadenes. El dibuix de la portada és original de Francesc Bon cop de falç! Rigau i Geli i l'obra guanyadora del concurs «Infan Bon cop de falç, til» —imprès en aquesta pàgina— perteneix a M." defensors de la terra! Elena Mestres i Gispert. Bon cop de falç! Tots els dibuixos seran exposats durant la Festa Major al local del G.E. Bell-Matí al Casino. * * * * * * * * * * * * * * * * * * Benet Mayol Collell * * * * Successor de * B. COLLELL *
* * * + * * * * Jf * * * Carrer Alvarez, 12 - Telèfon 83 03 34 * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Carnisseria CODINA * * * * els hi desitja una * * * BONA FESTA MAJOR * * * * * * * * * * * * * Carrer Glorieta, 2 - Telèfon 83 01 91 * * * LLAGOSTERA * * * COM VEUEN ELS LLAGOSTERENCS LA SITUACIÓ ACTUAL DEL PAÍS
A fi de conèixer què opina el poble de Llagostera sobre 3) QUE OPINEU DELS SERVEIS PÚBLICS ESTATALS? FUNCIONEN la situació actual del nostre país, vàrem agrupar entorn d'una O NO? "taula rodona» a 10 liagosterencs dels diferents sectors socials. Es paguen molts de diners i els serveis són deficients. Eren: un mitjà empresari, un funcionari, una dona de casa. a) SEGURETAT SOCIAL un estudiant, un administratiu, un treballador de fàbrica, un 1) CREIEU QUE LA GRAN QUANTITAT DE DINERS QUE PA in migrat, un pefif comerciant, un treballador de la construcció GUEM A LA SEGURETAT SOCIAL ES REVERTEIXEN EN EL i un pagès. NOSTRE PROPI BENEFICI? El nostre desig era fer venir també: un jubilat, un atural, No reverteixen, S'ha sentit a dir que una gran part dels un petit empresari i un gran comerciant. Però per diferents superàvits que té la Seguretat Social són destinats al I.N.I. Si motius, no va ésser posible (uns perquè no els vàrem trobar, això és cert és una gran injustícia, i si no ho és, a alguna o altres a última hora no varen poguer venir, altres no es pre o altra banda deuen anar però, el que sí és clar, és que no sentaren...). Tota vegada que ens interessava establir un diàleg reverteixen. a fi d'enfrontar les opinions i els diferents punts de vista així 2) CREIEU QUE ELS SERVEIS D'ASSISTÈNCIA METGE DE LA com buscar solucions teòriques, elegírem a 10 persones que SEGURETAT SOCIAL SON EFICAÇOS? NO US SEMBLA QUE nosaltres crèiem aptes i que a la vegada volguessin venir (no HAURIA D'HAVER UNA DESCENTRALITZACIÓ? va ésser fàcil). I en aquesta forçada elecció, resultà que aquestes No són eficaços, els malalts no són ben atesos. Podríem persones, a pesar de ser molt adequades per mantenir un diàleg, dir que sembla que els metges vagin a «preu fet», ja que amb no rren clars representants del seu sector. O sigui, volem dir el període de temps que manca per a visitar a 2 malalts en que les opinions que aparegueren no són les de tot e[ poble visiten a 20. Lògicament no poden ser ben atesos. Així mateix de Llagostera, però segur que d'una bona part sí. la descentralització és necessària. Hauria d'ha ver-hi més Hos Les contestacions que apareixen aquí són les conclusions pitals i més ben repartits, adquirides després de parlar sobre cada qüestió de forma oberta 3) TROBEU JUSTES LES PENSIONS DELS JUBILATS I L'EDAT i participant-hi tots. DE JUBILACIÓ? Després de fer aquestes aclaracions, vos exposem el que L'edat de jubilació hauria d'ésser per a tots als 60 anys. fou el col.loquí: Es va parlar de que hi ha molts de treballadors depenents 1) TROBEU PROPORCIONAL L'AUGMENT DEL COST DE LA de l'Estat (guàrdies civils, militars...) que es jubilen molt aviat VIDA AMB L'AUGMENT DELS SALARIS O GANANCIES? i que l'Estat els hi ofereix llocs de treballs que podrien ser No, el cost ha pujat moit, mentre que els salaris o ganàncies, per altres persones. Es paria també de les hores extres, tan en comparació, s'han mantigut baixos. promocionedes per les empreses, que igualment treuen feina a) A QUE CREIEU QUE ES DEGUT? a altra gent, (això es fa més greu, considerant la gran quantitat Es va parlar de diferentes causes: de aturats que hi ha a l'Estat Espanyol.) A què l'empresa cobra els seus productes i serveis molt Els mestres es retiren a 70 anys i un home a aquesta edat cars, mentre que manté els salaris molt baixos. no té paciència ni facultats per exercir amb eficàcia, i en canvi A l'augment del petroli, i que aleshores, seguint una ca els mestres joves tenen dificultats per a trobar feinar. dena s'ha apujat tol. Les pensions no són suficients, seria just cobrar ei 75% Hi ha una sèrie de materials de les que Espanya és pro del nou sou «real». Actualment amb les pensions dels jubilats ductora i en canvi s'importen de l'estranger pagant-les a un preu no es pot viure, i si ho fan, normalment és perquè estan amb moll més elevat. algun familiar. La causa principal per la majoria dels assistents és una b) ENSENYAMENT: administració deficient, amb excesiva burocràcia i mala plani 1) ESTEU D'ACORD AMB L'ACTUAL SISTEMA D'ENSENYANÇA? ficació... etc. Els que ho coneixien, varen dir: Aquí cal remarcar el cas del pagès, per e! qual la situació No, en tots els nivells és deficient, des de E,G.B, fins a ha empitjorat especialment. Tots els seus abastadors han pujat l'Universitat. els preus, mentre que per altra banda els productes que ells S'observa molt de descuit de l'Administració vers l'Ensen venen s'han apujat poc i fins i tot s'han abaixat com és el cas yament. de la llet, que ha baixat 20 cèntims per litre, cobrant-la actual 2) QUE OPINEU DE LES GRANS SUBVENCIONS A L'ESCOLA ment a 15,35, quant a les botigues es ven a 30 pies, D'aquí PRIVADA, AMB MENYSPREU DE L'ESTATAL? CRE'EU QUE AIXÒ veiem que amb aquests productes, com amb m.olts d'altres, hi ES UN DELS PRINCIPALS OBSTACLES PER ACONSEGUIR L'ES ha una gran diferència de preu des del seu origen a la seva COLA GRATUÏTA? posterior utilització, deguda als intermediaris. L'escola privada no s'hauria de subvencionar, tota vegada Amb això veiem que no és estrany que cada dia marxi que és un negoci com un altre. És possible que sigui un dels més gent de pagès. A més, i perquè el camp eis h: sigui ren obstacles. table es veuen obligats a treballar moltes hores i a no tenir 3) QUINA OPINIÓ US MEREIXEN AQUESTES DARRERES VAGES ni tan sols els diumenges lliures. DE PROFESSORS? PROFESSORS DE E.G.B.? PROFESSORS D'INS A fi de solventar aquests problemes aparegueren dues so TITUT? lucions: a) L'estat hauria de subvencionar alguns dels productes En tema no era conegut gaire a fons, però es sàvia que del camp, a fi i efecte de donar una major seguretat econòmica demanaven: més seguretat en el írebaíl, augment de sou, ju a la gent de pagès, b) Per evitar un excessiu horari de treball bilació als 60 anys supresió d'oposrcions. que, com dèiem, no els deixa un sol dia lliure, arrivàrem a la Uns opinaven que i'Estat esta reduïn la plantilla mitjançant conclusió de què una solució seria crear una mena de «comunes», les oposicions i en canvi s'acumula gent a les aules quan hauria on s'hi agrupessin diferents pagesos, d'ésser al contrari. Així mateix l'Estat obliga a les empreses b) DE QUINA MANERA HA AFECTAT AQUESTA CRISI AL a una garantia entorn als treballadors i per contra als seus, els VOSTRE RITME DE VIDA ANTERIOR? funcionaris, no els en hi ofereix cap. Cada dia som més pobres, degut a que guanyem menys i, Es sàvia també que efs de E.G.B. reivindicaven a més, en- a la vegada, tenim més despeses supèrflues (que ens posen seyança graluïta. En línies generals es consideraren justes les com a necessitats vitals) àdhuc per la societat de consum. reivindicacions. c) QUINES MESURES CREIEU QUE S'HAURIEN D'ADOPTAR? 4) SENTIU QUE ELS ORGANISMES OFlCl·'VLS O ELS GRUPS Principalment aquestes mesures haurien d'ésser: Eliminar D'OPOSICIO DEFENSEN EN REALITAT ELS VOSTRES INTERESOS? despeses de l'estat i una millor planificació. Sobre els grups d'oposició, a hores d'ara, hi ha poca co 2) TROBEU JUSTA LA DIFERENCIA DE BENEFICIS ENTRE ELS neixença de programes. Hi havia l'opinió de què encara que no DIFERENTS SECTORS SOCIALS? es coneixessin els programes calia fixar-se amb la persona que No, no és justa, en hi ha massa. representa a cada grup. a) ES QUE AlXO ES INEVITABLE O HI HA POSSIBILITATS DE De tota manera i, en línies generals, consideraven que CANVIAR-HO? EN TOT CAS DE QUINA MANERA. no s'havien definit clarament. Sobre els organismes oficials N'és inevitable, es pot canviar, més ben dit, s'ha de canviar. no són cap manera representatius (no hi hagué cap discussió). La primera mesura a adoptar ha d'ésser una reforma fiscal justa i equitativa, iSegtieix al full següeiill 0 *****-K-*****í( ****-*•íf-ít***·ít*>f****íe^-X--X-**-K-***4t-ít*ít*******-X-*-ít-ít-Jt*ít#*** * * * * * * * * * * * DROGUERIA * * * * * * * * Qk tf # g^ c^e 444 if vr / * * * * * * * Tot pel ''Br/co/age'^ * * * * * * * *
* * * * í* Carrer Nou, 7 - Telèfon 83 00 57 * * * * * t LLAGOSTERA * * * * * * *
Taller de Construccions Metàl·liques * S. MARCO
í ~ ESTRUCTURES *
* — CARPINTERIA AMB FERRO * i AL.LUMINI %* * SERRALLERIA | * REPARACIÓ DE MAQUINARIA | * * * * * * * Consultar pressupostos sense com- * promis * * TALLER: Ora. Sant Llorenç, s/n. - Tel. 830404 * * i OFICINES: Carrer Concepció, 26 - Tel. 830260 í
*(-**X-*-ït«*ít*-X-#í(-*-H**-K^**-ít-}t-ït-ït-X-**ít***-}í--}t**-X--X--í(-*-H-*-í(-K--J(--)í--it-í( ·í"ít-X-í(-ít-)í-)t*í(-M-íf-)í-)("íí-X"í("J(-í("ít-Jt-)f*-K-**íf-J(")í-í(-X-*ít-»í--í(-íí-** fVe de! fill! (iiilerion t * a) TROBEU QUE TOTA AQUESTA GENT QUE OCUPA CÀRRECS OFICIALS A TOT NIVELL. DES DE CÀRRECS MUNICIPALS A ESTATALS, SON VERITABLEMENT REPRESENTATIUS? EN TOT CAS, QUINA FINALITAT ELS HA MOGUT A OCUPAR EL CÀRREC? No són represenlatius, per una raó molt senzilla^ no els hem elegit. Les causes que els han mogut a ocupar ei càrrec són di ferents: l'interès, negocis muntats, altres per pressió, obligats i potser, en molt petites minories: els ideals. J. LLAGOSTERA b) CREIEU QUE ALGUN DE TOTS AQUESTS PARTITS QUE HAN SORTIT A LA LLUM DEL DIA DURANT AQUESTS ÚLTIMS MESOS, * RESOLDRIA ELS VOSTRES PROBLEMES? SASTRERIA Concretament no ho savien. Hi ha poca base en política i masses partits. * De toia manera i, de moment, davant les eleccions, sembla * * que e| principal és que surtin unes Corts que fagin una Cons titució Dem.ocràtica. 5) EL CANVI POLÍTIC, FINS A QUIN PUNT POT INFLUIR EN * lA NOSTRA SITUACIÓ ACTUAL? LA TASCA QUE ESTA PORTANT Carrer José Antonio, 2 - Telèfon 83 05 07 * A TERME EL GOVERN SUAREZ, ES LA MES ENCERTADA? * * Suérez és un senyor molt intel.ligent que intenta salvar el LLAGOSTERA que es pugui del que hi ha hagut durant aquests 40 anys. + EN TOT CAS L'ARRIVADA D'UNA DEMOCRÀCIA DEL TIPUS * EUROPEU: França, Anglaterra, Itàlia... ES EL QUE VERITABLE * MENT CONVINDRIA? * No va quedar gaire clar si és el que ens convindria. Ei que si quedà clar és que, si seguim per aquest camí, encara * c^ue no arrivem a una equivalència amb França, Anglaterra., etc, * serè quelcom semblant. * Transports * b) FINS A QUI PUNT POT INFLUIR EL RESULTAT DE LES * * * PROPERES ELECCIONS A LA RESOLUCIÓ DE LA CRISI ECO * * * * NÒMICA? * Si guanya la dreta difícilment camviarà res, si no, és pos * * * sible que, almenys, s'aminori. FONT, S. L. Una opinió era que per resoldre la crisi són necessaris uns * * * * economistes especialitzats en la matèria encare que sense idees * * polítiques. * * c) QUE OPINEU DE LES AUTONOMIES, I EN EL NOSTRE CAS * * RESTABLIMENT DE L'ESTATUT DEL 32 I DE LA GENERALITAT? * * * * Sí, a les Autonomies a nivell de tot l'Es lat: per a totes * les regions. * * * L'Estatut del 32 i la Generalitat ens els rovaren i s'han de * * restablir, però posats al dia. * * * 6) CREIEU QUE EL NOSTRE POBLE ESTA PREPARAT POLÍTI * Carrer José Antonio, 19 - Telèfon 83 00 05 CAMENT? * No, la gent no està polititzada. Per exemple, en el passat * + Referèndum, si hi assistí tanta gent fou degut a la propaganda * LLAGOSTERA * * * i inclús a la «moda». * * Aqu', al nostre poble, com a tota Espanya, encara hi in- fluieix molt la POR, adquirida durant aquests anys. * Els grups locals, de cara a les properes eleccions, per a * * tenir acceptació els hi caldrà molta propaganda. * * * 7} QUE POSARÍEU I QUE TREURIEU DEL POBLE? * COMESTIBLES I VINS * En el nostre poble i cal: una biblioteca, places amb iardins, * residències per a iubilats, però que s'assemblin més a un * «Hotel» que a un l'Hospitah'. * 8) ALTRES PROBLEMES QUE US AFECTIN? Caldria sanejar la nostra llengua miljan^an l'ensenyament Can Fa * d'aquests a l'escola, publicant novel·les, diaris, revistes... en * català. * Es va parlar del problema de l'integració dels immigrats: * * Si és una mica dificultós, és tant per culpa dels catalans * com d'ells mateixos, toia vegada que, si bé hi ha catalans que no els acceptem, també hi han immigrats que no fan cap esforç * * per integrar-se, I fins i tot, no ho desit-gen. * * Es parlà també de R.T.V.E.: * * La TV té una programació molt dolenta, pèsima, i pocs * * canals.. * * Així mateix, i a pesar d'això, absorveix a la gent fins al * Passeig Victòria, 51 - Telèfon 83 02 60 * punt de que hí ha qui hi dedica pràcticament tot el seu temps * * lliure. * * LLAGOSTERA * LLUÍS PARES ENRIC RAMIONET * * KIM COSTABELLA JOSEP M.-^ ROMO * JOAN TURON LLUÍS TORRES *-K-** ít «••*<• **•}<•-M-•«•-X-•»*•>(•*«-^ íf-íf •}(•-X-•)(•-ít-ít-ít-*-X-*****•>«•*•>*• * * *K**5(-4<·-*t*«--X-***-K--íf***ít*-ït«*íf4f**ít****-X--5t*->í-«ífíf^********«**^***»¥«***-*^ * * * * INSTAL·LACIONS |
* * * * * * * * * J. Rufí * * * * AIGUA — GAS — ELECTRICITAT | * * * * * CALEFACCIÓ EN TOTS * * ï ELS SISTEMES *
* Carrer Olivareta, 15 - Telèfon 83 03 81 *
•j; LLAGOSTERA ï
* * * * * * * MANUFACTURA GENERAL DEL * * * * CORCHO I
* * M. ROQUETA
* Telefono 83 00 18 * * Calle Ganix, 30 *. * LLAGOSTERA • | * * * * * * * * * ****** **ít#* *-ít** ***-ït *** íí-íf*-X--X·4t-)t-ít*í(--)f ****** •)t * X ***** íf íf *«*->(•-K-** K-X ít Contribució al projectat homenatge a Robert Sabaté, àlias "Títero"
La cosa és molt senzilla: la primera vegada que em vaig interessar o que vaig començar a interessar-me de debò pel que (si com i el perquè) pintava en Sabaté va ser un dia qualsevol, fa poc més d'un any, en què, davant de «can Tres», a la parada del coíxe de línia, en Robert m'expücà, amb una frase moft més reveladora del que ell mateix podia intencionar o imaginar, ia seva manera de procedir, el seu mètode de treball; "Una vegada he enllestit el disseny, començo a posar-hi els colors». Deixem això de moment, vull tornar a insistir sobre la re cent proliferació del mot «naïf», destacar-ne la innecessària Vaig trobar que ia cosa estava molt ben dita, que concedia importr.ció. Aquí al poble, per exemple, ningú acceptaria que a la preparació, al «disseny», una importància més gran que la d'una barreja se'n tingués que dir "cocktail», posem per cas. que generalment li dediquen molts pintors en millors condicions tècniques —almenys en aparièncía— que les seves. Hem deixat en Sabaté a casa seva, quan començà a pintar fa un parell d'anys, perquè és un home que no es pot «estar Posteriorment, sempre que ens hem vist en algun lloc del sense fer res». «La pintura ha estat per e!l —diu la seva dona—, poble, ja hem parlat amb naturalitat dels seus quadres. La faceta «artística» s'ha afegit a les múltiples ocupacions muni com una pastilla diària que l'hagués tranquilitzat, un sedant». cipals que constituïen l'eix de la seva vida, de la seva remar Però, les pintures que ens va ensenyant en Sabaté —-un bon cable i pintoresca personalitat. centenar— rebel·len unes condicions de constància, de repertori, d'afany de superació gens comuns. Una tarda del bon mes de març que ens ha fet aquest any, En casos així hi ha una qíJestió que em sembla molt deli he volgut completar la meva pobre informació sobre l'home cada. Queda clar que en Sabaté és millor, més suggestiu, més i sobre l'artista. He trobat en Sabaté —que no para mai— cui- inventiu, més fantàstic, quan és més ell mateix. Sense interfe danf el jardinet de casa seva, una dependència de les Escoles, rències exteriors. Vull dir que intel·lectualment un home així és on exerceix de conserge. En Sabaté, malgrat la relativa jubi moll vulnerable. Es fràgil. Té poques defenses, perquè a l'hora lació, anticipada per greus problemes de salut, encara és (i es de fer-se les defenses, de formar-se, d'estudiar, es va haver vol) úlil a la comunitat: «No vull pas sentir-me com un zero de posar a treballar, de «guanyar-se la vida», com la majoria a l'esquerra». d'homes i de dones de les classes populars que qui sap què po drien haver fet i que mai podran desenrotllar. Doncs, que s'ha Robust i ben plantat com és en l'actualitat I tan actiu com de deixar tranquil en Sabaté, que l'instint és gran i la voluntat ha estat sempre, costa una mica creure que una naturalesa així molt ferma. I que callin els «savis» de tota mena. es pugui parar de cop. Com en tants altres casos de pintors tardans, que han estat treballadors manuals tota la vida, Ro I ja q,ue parlàvem de treballar, he volgut que el mateix Sa bert ha sustituït l'inactivitat física pels pinzells i les teles. baté m'aclarís d'una vegada allò que és llegendari a Llagostera. La seva no-professionalitat en el camp, autodidactes en grau La quantitat i diversitat de tasques que, dins la plantilla de l'Ajun superlatiu, una determinada concepció del món i de les coses, tament, ha acomplert aquest home amb una entrega, una desim- una frescor d'esperit, una certa innocència en l'exposició dels voltura i un desinterès que sobrepassen la noció calculadora, motius pictòrics, etc, els dóna, a aquests pintors, un atre de egoista I gasiva en què normalment hom executa allò que ente família: ara s'ha posat de moda el terme francès de «naïf» nem per feina, compromís, obligació. —literalment, ingenu, càndid—, terme del que tant se n'abusa en l'actualifat. Prefereixo, i les pintures més sinceres, menys En aquests últims llargs anys de la nostra història tothom contaminades d'en Sabaté em confirmen en la preferència, la sap com ho han estat de dramàtiques —i com ho són encara— denominació de pintors populars i potser més precisament pin les condicions d'inassistència originades per la detecció —prou tors d'ex-vots. explicable, d'altra banda— de l'esperit col·lectiu. Però això, com De les característiques dels pintors d'ex-vots en tenen mol es diu, són figues d'un altre paner... tes coses les pintures de Sabaté. L'absoluta distorsió de les lleis Robert Sabaté i Mallorquí és palamosí de naixement (1913) gràfiques convencionals: composició, proporcions, perspectiva, i amplament Ilagosterenc d'adopció: tenia pocs me-'ios quan els utilització del color (més en funció d'una narrativa «sui generis» seus pares es traslladaren a Llagostera. Treballava a Caldes de que dels dubtosos efectes de «trompe l'oeil»), ia necessitat de Malavella, als seus 27 anys, quan entra als serveis municipals contar (representar) anècdotes, històries o llegendes, la sen de l'Ajuntament de la nostra vila. timental i fidel adhesió a un escenari concret, molt lligat a la biografia de l'autor: en aquest cas Llagostera, els seus entorns, La següent llista segurament que és incompleta, però calia reals o imaginaris, els seus costums, les clàssiques berenades a fer-la si aquestes ratlles aspiren mínimament a esboçar un re Ridaura, le cases de pagès, els objectes í els estris de treball, trat del nostre personatge. Tampoc calia insistir massa, segu el bestià domèstic, un tema tan vital a Llagostera com la in rament, perquè aquí tothom les sap aquestes coses, amb quan dústria del suro, En Sabaté ha representat e! magnífic suro del titat de detalls i d'anècdotes que és impossible recollir en poc Puig amb una intensitat gràfica quasi totèmica. espai. (Seèiieix al full se^üetií) V *M-*-*-)f r ***-X-***-tt ****-ít***********-K-******-íf** *-K *******-X^****->í ****-K-*ít ****^ *»#* ít * * * * * €?^^ * * * * * * * * Casino * * + * * Espanya * * * * * * * * * * + ELEMENTS COL·LABORADORS: * + * LLUÍS LLACH Orquestres: * * * JANIO MARTI LA SELVATANA LA PRAL. DE LA BISBAL SETSON e MARINA * SANTI SANS MIRAMAR + • EMILI VENDRELL MARESME * * GRANS BALLS DE TARDA I NIT * * * RECITAL, CONCERTS I * SARDANES CADA DIA * * * * TOT AIXÒ A LA NOSTRA * FESTA MAJOR DEL 77 * * * * * * Cinema Llagosterenc * TOTS ELS DIES AMB LA PROGRAMACIÓ MES ACTUAL * * * Dissabte, nit: * * LOS TRES DIAS DEL CÒNDOR * * Diumenge, tarda i nrt: * * EL GRAN DICTADOR * * * Dilluns, tarda i nit: * EL VIAJE DE LOS MALDITOS * * ;2(2 Societat * Dimarts, tarda i nit: Casino Sspauifa PATO A LA NARANJA * * us desitja una Dimecres, tarda: * ü^ona ^esta Tí^ajof * EL ALEGRE DIVORCIADO y EL GRAN DICTADOR * * * ********************************************************************************* **-it # 4f ít *-K-íf--X-*-W-•>*•-X-**#•*{•*-X--ïf-íf-K-* X-*-ít *•>(•-ít •>(•** ^-X-*** ít * I Ve del full mtlerwri * * * * Peó, paleta, servei d'aigües, pregoner (trompefista), servei viajes d'escombraries (a cavall de| tractor), bomber, enterramorts {xo JIL fer del vell Ford 8 HP), en Roberl Sabaté s'ha cuidat del rellotge municipal de l'església, tia regulal la circulació, ha ajudat a yiw(£iii\iEyiiir#o apagar focs, ha estat pesador i repartidor de carn (a l'escorxa- •Joi), cap de la Brigada Municipal, sargent de la Creu Roja (on AGENCIA DE VIATGES encara hi està vinculat: els uniformes IÍ escauen molt bé, a en Robert), ha fel coses més desagradables (despenjar els pen jats, assistència a les autòpsies), físicament més perilloses (bai xar als pous per treure'n els desgraciats suïcides), i segura SANT FELIU DE GUÍXOLS ment que ens quedem curts... PLATJA D'ARO - PALAMÓS - L'ESCALA Cc-n correspon al seu temparament temerari i d'una peça, en Sabaté hi na sacrificat Is seva vitalitat i no ha estat mai víctima del sentit del ridícul, sentit tan ridículament extens entre nosal tres i moit més nefdst del què hom es pensa.
Representant per Llagostera: —En el meu esperit no em sap greu haver fet lot ei que he fet, encara que hagi pogut perjulicar-me. Em sap greu no haver pogut arribar més enllà, perquè estimo el poble de Llagostera, Salvador Devant Em sap greu Í,D haver pogut servir millor la humanitat. * + * Carrer Rafael Mas, s/n. * Coses així lue dites per un altre persona podrien semblar í LLAGOSTERA % afectades i dubtoses, en Sabaté les diu sense èmfasis: en ell són naturals i per creure.
*****-K-*********-ít ***•«•**-Jí--X--X-**-X-**-X--ïí--íí--K-*** í(-íí-* A en Sabaté se'l coneix pel «TÍIero», un mofiu ben gràfic, * * L'hin demano l'origen i de quina manera ell l'encaixa. Parlem * * dels «motius», tan corrents i decissius abans en els pobles i * * que, com tantes altres coses, lendeixen a desaparèixer. M'acla * * reix que l'origen del seu remonta a| seu besavi, taverner a * Cassà de la Selva, gran ballador i guanyador de concursos de * * Taller COROMINAS "polkas". Er Síbaté és un home generós i n'està orgullós del seu avantpassat, dei motiu que n'ha heredat i ens diu, abans de leixar-lo, que i-Uaíà moll content del poble de Llagostera i —afe % Reparacions en General % geix, un xic diplomàtic aquesta vegada—• en particular del com portament de I'/ juntament». * * * * A fora, davant el suro del Puig, penso que el «Títero» tam bé és un pintor realista, perquè el que més l'ha impressionat de l'arbre és la seva majestuositat i que, efectivament, l'ha sa * * buda reflectir en el seu quadre. Sense tenir-ne que fer una * * còpia que potser no tindria res a veure amb la superior realitat * * de la planta. La realitat de la seva profunda relació amb la seva * Ctra. Sant Llorenç, s/n. - Tel. 83 05 78 * comunitat natural, humana i econòmica.
* LLAGOSTERA * ENRIC MARQUES * í * PARTICULAR: Telèfon 46 0913 J 27-28 març del 1977
I BONA FESTA MAJOR % * * **************************************** **************************************** * * * * Estudis Tècnics i Direcció d'Instal.iacions • MERCERIA * * * * AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ * PERFUMERIA * * * * HUMIDIFICACIO - VENTILACIÓ * GENERES DE PUNT • CLIMATITZACIÓ DE PISCINES * * * * LEGALITZACIONS ELÈCTRIQUES * * * * * * IMML IWQUETA * * * * * * * * ^ CONSULTORS * * * * * * * * * * I josep m.a fàbregas % * * * I C/. Bassegoda, 25, 3er 2." - Tel. 21 16 44 * * * * * * * Carrer Sant Felip Neri, 1 i 3 - Telèfon 83-02 34 * I pere juana * * * % C/. Caldes de Montbui, 37, 3er, 4." - T. 213638 % % LLAGOSTERA * I GIRONA t * * * *
*****************^.)(.í(. .}(•******************* **************************************** + * * * * * * * + * * SEGUROS * * * * * * * nogue AGENCIA * * * * Agente Profesional de Seguros * * * * * * Colegiado núm. 9.608 * * * * * * * * * * * * * SEGUROS GENERALES * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * LLAGOSTERA * * Calle Almogàvares, 21 - Telefono 83 01 35 * * * * GERONA * * * * Avenida Jaime I, 37, 2°, 3." * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * — SASTRE * * * * — CONFECCIONS * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Carrer Generalíssim, 24 - Telèfon 83 02 55 * * *
* LLAGOSTERA * * * * * * * * * •J, + \ PINTURA *
DECORACIÓ * * * * * * * En aquest país hi ha un costum ben arrelat; obli * dar-nos dels afers importants que ens poguessin des * vetllar del son tan dolç que hem viscut fins ara. * Ricard Albertí Fa cosa de quatre mesos va succeir a Hostalric * * * * un fet que mereixia molts més comentaris: la mort * * * d'un noi de Tordera sota l'arma d'un component del » * Benemérito Cuerpo de la Guardia Civil. * * * * * * No vull recordar què va passar, perquè no en * poguí ser testimoni, però sí vul! aclarir que de la * * mateixa manera que han sortit a la televisió, a la prem * * * sa, a l'abast de l'home del carrer els personatges dels * * diferents partits d'extrema causants de morts i de vio Carrer Marina, 10, 1.", 1.' * * * lències, per quina raó no hem pogut saber mai —amb * * Telèfon 83 04 71 + la mateixa difusió que els altres— el nom, d'on era * * + nat, quants anys portava de servei, i quins principis * morals tenia e! guàrdia civil que produí l'afer. Per * què només ens poguérem aprendre de memòria que havia actuat en legítima defensa? * * * * * Anant al fons de la qüestió i volent acceptar que *•*«** w*íí--it--)t-jt**-ít-í(-it *•*{•*****•)* «•*-***ít-****»*** fos veritat —vull mirar de ser j'usí— ^es pot creure * * que una persona treballant fa anys en el mateix ofici * * i que ha estat ensenyat durant temps de les parts mor * tals i les que no ho són del cos humà, no tingui altra * sortida —suposant agressió per no fugir de mare— * CONSTRUCCIONES que disparar, gairebé podríem dir a matar? Sí de debò * * tot ha estat tan senzill, tan just, tan clar, no entenc el * perquè s'ha mirat d'amagar del coneixement del poble. Juan Carreras Quintana * * * Sóc totalment contrari a la pena de mort però del * * tot a favor de la justícia. Els fets s'han de jutjar pel * Pedró Riera Sureda * seu vaior no per la persona que els executa. SÍ s'ha * * considerat just fins ara que les violències d'algunes * * * * extremes, hagin estat condemnades d'una manera ca * tegòrica... iper què s'accepta l'arxiu d'unes diligències * * * * sense saber de debò que va succeir? * * Bruguera, 47 * Tanmateix tota la vida vivint en aquest país i al * * * capdavall m'hauré de creure que Espanya és diferent! * Cantallops, 2 * * * * Josep m.*" fàbregas nuell * LLAGOSTERA * * * * ***** ***********-K-ít *íf***íf**-K «*ií-t(-«-****•»(-**•* **-K-****-X-íf-K-*********** **X-************ K***7\ * * i* * * * * * LES NOVETATS AMB POC PREU í DESITJA A TOTS BONES FESTES í LES TROBAREU AL PONS Cau d'Or * * * FLECA I PASTISSERIA * * * * * * * * * Passeig Victòria, 33 - Telèfon 83 00 73 Carrer General Mola, 24 - Telèfon 83 01 34
LLAGOSTERA LLAGOSTERA
*-**•#•«•****«• ·í<·***íf-íf-ï(-K-*****-íf*** ************* ***************************************** ít*->f*·>f*****->t****-)t***-X-****ít-)t**-X-*********-X-**^****í( *******************
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * I JAUME PIGEM I * * * * * * * * * *
* • * * * * * * * * * * * * * * * * * * Carrer Camprodon, 67 - Telèfon 83 03 90 * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * 4: ***********************************************•>«•********•»•************************** * * * * * * * * * * * * * * * • GRAN VARIETAT EN LLAVOR DE ^^. * * * TOTES CLASSES I DECORACIÓ * * * * DE JARDINS. * * * * * * • GESPA PER JARDINS I CAMPS * * * D'ESPORTS. <7i * * ors * * * * * • TESTS AMB FLORS DE TOTES * * CLASSES. laWlargcirita * * • RAMS SECS PER DECORACIÓ. * * * * • ADORNEM COTXES PER NOCES. * * * LLAGOSTERA * • RAMS PER A REGAL. * Carrer Cruz, 1 - Telèfon 83 02 87 * * * • RAMS PER A NÚVIA. * PLATJA D'ARO Carretera de Palamós, s/n. • CORONES. * * TOSSA DE MAR * • PLANTES. * Carrer Flechas Azules, 33 * * * **********************************-*******-K***** -•*i-* *************-**************** X-**** ^ -l(- ^ .It Jí W -li- -V- V íí- if -V- v- «. V V -V. \iM-X- W ¥ V- íí- -íf -X- 4^ •«- W V ^• Crit d'Alerta
Les flors, de molts colors, d'un maig florit s'inclinen magestuoses front ta bellesa i l'eixam, gelós, les ha malmeses per xuclar sa vida, i després a l'oblit. En passen els anys i la vida s'esmuny a l'entorn del paradís de vila mare... prou et crido, terra aimada, més ara no em sents, perquè en sóc massa llury. Aquell (emps, que jo n'era jovençà, jorns de dansa barrinaven dins ma pensa... Aquella pau de felicitat ínmensa i em feia tan dítxós, quan tornarà? Les nafres del vençut, no s'han curat, i son record perdura dintre meu; Llagostera, mai per mai, t'he oblida), que junts ambdós, vam pagar-ne un car preu. Poble de mes flors, jo m'adjunto a ton clam, + que l'eixam envejós de nostres terres, * vol xuclar-nos nostre sang amb llurs guerres, * i donar-nos fel per beure, amb nostra fam. Vigila l'enemic, que ensems no ha mort, * i en fa quaranta anys que enveja nostre llar; + • retorna, si pots, a aquella sort i reeixi, amb tu, aquell dolç estimar.
CALITXO * L. Prats. * * * iti* «^í» «i?? «sfí» «í? 'íí· '^í· ití» •íí· 'íh 4^ '^í' '^ '^ 'ifí· "iií* "íí* 'íí' "^íí* •!? Un de Tans * *• És un home pobre * No té cap diner * el que porta a sobre * és tot el que té. *• La^cto GA.N'i^DOIl *• No demana almoina *• * no demana res d'amistat en dóna * EL DISTINTIU DEL MILLOR PINSO i d'amor també. * És un home pobre * no té cap diner * sà poca fortuna * * Pfcrosa - Gerona, S. A, més pobre el fa ser. * Per la gent més forta *• sempre rebutjat * li tanquen le porta * * ell viu ignorat. * Un dia la guerra esclata amb furor * asolant la terra * maleïnt-ho fot. * La tropa invasora * m per on va passant hisendes i flora * * tot ho van cremant. * * Llavors aquell pobre * per tots despreciat no el troben tan pobre serveix per soldat. En plena batalla * per donar la sang + * DISTRIBUÏDOR PER LA COMARCA: no és ric ni pobre * ell és un de tants. * Lluiten amb coratge ferit, dessengrat ell salva l'hisenda d'els que l'han ignorat. * Jaume Vinas Per amor a la Pàtria defensa potser riqueses d'els altres * Telèfon 83 01 90 perquè ell no en té. * Acaba la guerra * malalt destroçat * LLAGOSTERA i torna aquell home * a ser un pobre... Un pobre ignorat. * * * *-íf * * ít-ít-íf ít íf * » ít W * # «•-it •»«•-X-íí-*-ít-*-H-•»<•-M--íf--M-•*-M--X-*-K-*-K-*-X-« « * Josep Planella «********-}t*«*#***íí#ít*«*-)t*«-X··)t***-M--X-*****-Jt->t**-K*«****-)t*****#»->t-*t****ít
* SUPERSERVICIO ^m^ . í ISABEL
í* TOCINERIA ^^ ** * * + * CARNICERIA | * * * * * * * * * * * * * * * JOSÉ TUR * * * * * * * * * * * fi%^S^T Bajada de la Costa, 2 - Telefono 83 03 88 * * * LLAGOSTERA | * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * £staciÓH - Servicio * * I * * * * * * * * * * * * F. SAIS * * * * * * * * * BAR * * * * I • GASOLINAS * * * I • GASOLEOS * * • RECAMBIOS I I • ACEITES * I • GRASAS I * * • ACCESORIOS * * * * * * * * * * * * * * Calle Panedes, 41 - Telefono 83 00 43 * I LLAGOSTERA
**-K-**«**-)t-)t***-»t->t***-íí--ïí--ïí--í(--K--X--ï(-ít-}f-*t-íf*^*í<·-lí-«--X-·X-->(-·>t*-X-í(-K-«--X-*-i( -"»(-**·>t-K"X-X··)e**-ít-ít-}(-í("X-ï("JÍ"íf-*t-ít->t-X--í(-í(-^t"*tít-it-J(-íí****í(-* ANTE LAS ELECCIONES GENERALES Los ciudadanos de este país vamos a acudir a las pri- Alianza Popular y en Catalunya en sus formacíones meras elecciones que se realizan desde 1.936 y como satélites: Unió Catalana, Concòrdia Catalana, etc. es natural la falla de entrenamíento polítíco se harà Zy.— Persona que se halla en parecidas circunstancias sentir fuertemente entre la gran mayoría de personas, socio-económicas que la anterior. Cree que el sistema laltas de costumbre en la lunción de elegir a sus re- capitalista es el mejor però posee un talante liberal presenfantes legítimos en las tareas de la gobernación tanlo político como en orden de las ideas generales. del Estado. Es urgente conocer las diversas opciones Acepta plenamente el sistema democràtico que quiere políticas y adquirir la costumbre de discernir cual con- ver consolidado en Espana y desea un acercamienfo viene a cada uno en su situación personal concreta. a las formas políticas Europeas. Debe votar a la de- Ante la existència de Partides Políticos, algunas per rectia liberal y civilizada cuya traducción concreta es sonas, habituadas a jjzgar las cosas desde la òptica en Espana el Centro Democràtico y el Partido Popular tradicional y simplista de buenos y malos; preguntan y en Catalunya nuestro viejo Partido, fundado en 1.933, cual es el mejor Partido. No puede responderse nunca Lliga Lliberal Catalana. cual es ei mejor o el peor Partido Político en términos übsolutos y generales. Depende siempre de la situación 3.".— Elector períeneciente a la ctase media, o que periíonal de cada uno, de las ideas generales que tenga siendo de la clase alta posee una conciencia social avan- y del modelo de organización social que considero el zada y clara. Cree en el sistema de übre Empresa y mas conveniente. Lo que sí es necesario, es Negar al ocepta el capítallsmo però està convencido de que son convencimienfo general de que todos los PartJdos son necesarios cambios y reformas para dotarlo de un ros igual de legítimos, igual de legales y con idéntico tre màs humano y social. Propugna un sistema fiscal derecho y oportunidades de ofrecer al país su opcíón progresivo que lime las excesivas diferencias socíales política. Las dictaduras divíden a los ciudadanos en y redestribuya conveníentemente las rentas del país. buenos y malos, en merecedores de estar en el poder Defiende la libertat, la dlgnídad de la persona y posee y en reos de ocupar las carceles, según pertenezcan una menlalidad abierta y progresísfa en todos (os or al grupo social dominaníe o al grupo dominado. Las denes de la vida. Debe votar a una formación de Democracias por el contrario parten del principio de Centro o de Centro-ízquierda, representada en Cata que todos los ciudadanos son absolutamente igual de lunya por el aníiguo Partido Demócrata-Cristiano lla- respetables sean cuales fueren sus ideas políticas y mado Unió Democràtica de Catalunya o por Conver su encuadramiento en los diversos Partides. gència Democràtica de Catalunya y para el caso de Aceptada esta premisa, hay cinco opciones políticas que Iss ideas sociales de este elector se inclinen màs a que se reducen los ciento y pico de Partídos exis- hacia la izquíerda, dentro del contexlo seiïalado, debe tentes tioy en Espafia y en Catalunya, de las cuales votar a Esquerra Republicana o al P.S.C. (Ex-Reagru- podemos hacer un anàlisis aplicandolas a grupos con pament), formaciones socíaldemócratas. cretes de posibles electores. 4.".— Perteneciente a la clase social de los asalariados (obreres, funcionaries, enseínantes, profesionales de to- 1.°.— Persona que posee varias propiedades, es titular das clases etc), o que perteneciente a otra clase social de un buen paquete de acciones, realíza buenos nego asuma plenamente los intereses de los asalariados. Esta cies con la compra y venta de terrenos, pertenece a convencido de que el sistema capitalista es inhumano, algun Consejo de Administración y a! mismo tiempo irracional y explotador y en consecuencia se muestra posee una mentalidad autoritària, no acepta modífí- partidario de la absoluta necesidad de sustituir este caciones en el orden estabíecido, cree en los valores sistema por oíro en el cual el poder político y econó- de la moral tradicional por cuanto la considera soporte mico pase de la burguesta a la clase trabajadora esta- fiel de su sistema de vida, desconfia del pueblo y de la bieciéndose así una sociedad sin clases, libre y auto- democràcia, a los que instuye peligrosos para su segu- geslionaria. Desea que esto se realice con pleno res- ridad y desea un sistema que ponga especial énfasis pelo por las libertades formales y promovido por un en lo que se llama «Ley y Orden». Debe votar a la Partido de estructura interna democràtica, no jerarqui- derecfia autoritària que en Espana esta encarnada en zada ni dogmàtica y en plena solidaridad con los demés Partides y grupos de la clase trabajadora en un amplio Frente de los Trabajadores. Debe votar a una formación * inequivocamente socialista que en Espana està repre * sentada por el P.S.O.E. {Partido Socialista Obrero Es- * pahol) y en Catalunya por el Partit Socialista de Cata * lunya (Congrés). • CONSTRUCCION DE CHALETS PRESUPUESTOS * 5.°.— Elector en parecidas circunstancias personales y * creencias que el anterior però que acepta la tradiclón • * REMIENDOS * comunista en cuanto tiene de bueno y de malo. Tam- * * bién acepta en el seno del Partido una mayor rigidez * * * * doctrinal y una organización màs jararquizada. Debe * * votar a la formación del comunisme oficial representada * * en Espana por el P.C.E. (Partido Comunista de Esparía) * * y en Catalunya por el P.S.U.C. (Partit Socialista Unificat * de Catalunya). * NSTRUCCIONES | * Nadie debe por tanto asustarse del «bosque de siglas co * * que nos invade», como gustan de calíficar Jnteresa- NARCISO LLINÀS * damente algunas formaciones antidemocràticas al gran número de Partídos existentes. Lo uníco que hace falta * Pasaic Gusta B'ÜV.I (UIÍTI. 10 LLAGOSTERA * es pensar un momento seriamente cual de las cuatro * o cinco grandes opciones en que se dívide actualmente la política del país de cara a las elecciones, coJncide * * mejor con nuestros intereses y nuestras creencias perso Telefono 83 04 22 * nales y después votar en conciencia lo que creamos * mejor. * *-X--íf-•*(•»(-K-**-ït-Jt *•«•«•*-}(•-íf «• .M-**-M-**•-ít ít-*** X-X-*» *X )t * X «* * „ . Joan Pinsach . L „. * * * * * * * * * . . . * * í? •etiex ^ enirscft¥fs * Medalla de Oro cl Mérito Turístico * * * * Titulo n." 1 del Grupo A * * BARCELONA * * * * * * * * * * EXCURSIONES
RESERVA DE HOTELES *
* * VIAJES * * * COLECTIVOS * * * DE MOVIOS * * * A FOR FAIT * * *
* * * BILLETES * * AVION * * * FF. CC. * * * VAPOR * * * * * * * * ^ * * * * * * * * * •** * * * * * * * * * * Su representonte personal autorizado * * * * ^otenzo ;&to6et y/lasQfau * * Calle Almogàvares, 22 - Telefono 83 0147 * * * * * LLAGOSTERA * * + * + * * * *********í<·**-íf-}("K"K-* •******•*•*-*****#** ****í(-**************-X·********. *-*******«-«--K-***** ***** El pez*c[u.è paissà. ta.i:it de temps per a. fer les escoles
L'any 1931 el Consistori d'en Joan Nadal es va ia idea és interessant, quan hàgim dinat hi anirem prendre amb molt d'Interès la construcció d'unes esco iot seguit. les noves. Així almenys ho semblava mentre treballava en aquest sentit. Era un temps, doncs, que la gent del I així es féu. En arribar ai Puig els tres homes de poble ens podíem fiar que aquells regidors del Mu d'ensenyament van quedar meravellats i encJsats en nicipi aviat les portarien a terme. L'afer era d'impor veure que aquell racó tenia tanta vista í que, a més tància i tot seguil" va transcendir a la població, tal a més, reunia totes les bones condicions per a poder-hi ment que tothom el comentava a la manera que l'en ter unes grans Escoles Municipals. No tardaren gaire tenia. Un dia d'aquells, el conseller de Cultura de a posar-se d'acord i optaren per proposar-ho a l'Ajun l'Ajuntament, Josep Calvet, va encarregar feina al meu tament per mitjà del conseller Calvet, el qual havia cunyat August per a tenir ànsia per les escoles, cosa encomanat aquella bona tasca a l'August. que li va donar molta alegria, perquè es pensava que Hem vist, doncs, que hi ha cops que les dones mo!t aviat en serien un fet. I amb el seu entusiasme, tenen el gran sentit de l'oportunitat i saben trobar la i les ganes de treballar que tenia, va posar fil a l'agulla. solució davant situacions difícils. Aíxí almenys va pas Va fer venir a Llagostera els senyors Costal i Santaló, sar aquell dia amb la mare de l'August que tingué que eren professors de l'Escola Norma! de Girona, per aquella pensada tan lluminosa! iai que l'ajudessin a portar a terme aquesta obra i alhora per buscar i escollir un bon lloc d'emplaçament Però, el que són a vegades les coses de la vida, per a la futura construcció. Com que tots tres eren aquell Ajuntament que estava tan engrescat a portar coneixedors a fons de l'ensenyament escolar, comen les escoles a la vila, de seguida es va tirar endarrera, çaren a fer els primers passos per a poder resoldre bé perquè no els va agradar el turó del Puig. Ells eren el problema. Anaren pels voltants del nostre poble a tervents partidaris de voler-les fer prop de l'escor veure quin indret podia ser el més apropiat. Guaitaren, xador vell que abans tenia el Municipi. ! en aquella rodaren i discutiren molt abans de decidír-se per cap època passà que ningú del poble no fou capaç d'acon emplaçament. Amb tot això, els arribà l'hora d'anar seguir ferlos canviar de pensament. Així, mentre durà a dinar, que ho van fer a casa dels pares de l'August, el seu mandat, mai no les van fer enlloc. Per altra Eri aquell dinar, ja tan llunyà, del qual ara jo us parlo, banda, el punt que ells havien escollit, tampoc no només es va discutir d'allà on s'havien de fer les escoles era de grat a la gent entesa de la vila. Total: que l'afer noves. I va ser com un trenca-closques, perquè no de les escoles, en aquell temps va motivar un enrenou hi havia manera de trobar el lloc ideal. Però, mentre de trifulgues però, que ara, vistes a distància, es veu durà la discussió, va passar una cosa insospitada que que no van arribar a ser com un foc d'encenalls. El va aclarir aquells moments dubtosos que tenien aquells que avui encara cal lamentar és que no s'hagués apro homes tan dotats. fitat aquells bons moments tan remarcables d'eufòria!
La mare de l'August els va dír: Passaren, doncs, uns anys més perquè es tornés a veure la cosa més viable a favor de les escoles. Va —Per què no aneu a veure el Puig? succeir durant el dolorós lapse de la revolta. Devia ser en el primer període del segon any. Uns quants homes L'August li va respondre: carregats de bons intents del partit d'E. R. C. iniciaren —Esplèndid mare! No hi havia pensat, i com que converses amb els prohoms de la C. N, T. per tal de ter-los entendre la necessitat que hi havia de construir les escoles. Un cop aquesta gent foren convençuts de la seva utilitat, (es van començar de seguida. No cal dir que fou una tasca àrdua; però la van continuar H-*-K-íf-íf Jt *-«• * * * *-Jf-K--K-* * * *-«--íf-K-* *-K-*-» * *-X-*-K--K-* *-X-*-X-* * fins que, malauradament, els tocà fugir cap a França. * * Per aquest motiu van quedar les escoles encallades í mig començades durant llargs anys. El seu desvetlla * CONSTRUCCIONES ment durant molt de temps fou molt calmés, fins i tot feia pena de veure-les. Per cloure-ho direm: que els primers treballs es van començar a l'any 1931 i no s'acabaren fins el 1973. Les seves darreres evolu cions de gestació més favorable foren l'any 1968.
Com hem vist, Llagostera ha passat uns climes de preocupacions i d'altres d'ardidesses per a poder Rà realitzar les escoles. Avui ja són fetes i són situades al Puig, lloc ben acceptat per tothom. Ara ens cal saber valorar i reconèixer l'esforç * que hagueren de fer els qui van col·laborar d'una manera directa i desinteressada perquè fossin portades •^ * a terme, malgrat els diferent corrents polítics que in * * tervingueren. Per al futur esperem i desitgem que en surtin alumnes ben preparats i educats perquè puguin * emprendre amb més facilitat el bon camí de la vida! * Caüe Camprodon, 30, 1,", 2," - Telefono 830417
LLAGOSTERA * Josep Vila * ***-K *-i* ít **•»*-Jt .Itít .Jt .>t * í(. •»(••»(•*-)f-ít •}«•-X-*•«•*•»(•-tt-M-** íí-^-ít-H-** •)* Llagostera, març del 1977 ít-** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * SONIDO * * * * RADIO * * * * TELEVISION * * * * * * ELECTRODOMESTICOS * * * * * * * * * CalleAlvarez, 15-Telefono 83 01 55 * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * San Feliu de Guíxols Gerona Bagur Castelló de Ampúrias * * * * * *********-***-x-****-íe->t*-)í-*-í(-****************-«-»-xíf-}t*-íi >t*-x * * )í.·ít··ítíí.«.*ít^^í(.jf*x.*«-***-í(--x--)f-x--í(-*** M•X·-X-íf-* * * * * * * * * * * * * * * FUSTERIA * * * i * * * * * * * * * Francesc PI * * * * * *
*
*
• * * *
* Carrer Generalíssim, 25 - Telèfon 83 02 22 * * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * *************íí-**-í("ïf-****-K-X·***-)t************-»t-»f*-X-*-ít* ^f-****************-»*-************** ***** Fora d'aquesta terra, em veig amb (a necessitat de fer aquest trobo a mans del destí, i aquest m'ha portat a la terra que tant preàmbul per poder encaixar en quant a situació una mica les superficialment hem tractat i tractem... meves lletres. Estic servint... a la Pàtria {...), i això fa que Iota la meva vida i actuació aclual, es vegi condicionada a aquest con A l'Almeria degui a la poca llibertat d'acció, i altres cosej tratemps,.. Problema molt important, però que de moment no que et dóna el campament, no vaig poder confraternitzar amb eslic en condicions de comentar, jutjar, desenvolupar... Aquesta la gent del carrer, i els únics contactes que vaig tenir a nivell situació m'ha portat a Andalusia, terra moll sovint per a nosal de conversa en bars, va ésser un gran esperit del jovent 15, tres marginada i maltraclada, i no sols a la terra, sinó tambó i Ió, 17, 18 anys, de mostrar una imatge d'una Andalusia dife sobretot, a la seva genf. El meu intent de crònica, es basarà rent, i sobretot ells d'expressar-se com una nova generació... lògicament en una opinió molt personal del tema. Sóc personci que vol tenir idees pròpies, i això fa que sovint vulgui o inten;! Les circumstàncies em van fer canviar de situació, i hagué justificar els meus pensaments davant la possible debilitat dels de tornar a començar. En un principi, em podia considerar afor mateixos, degut a ta meva poca formació, a la manca d'experièn tunat, dintre tot el que representa el destí Militar. Mandat a cies, d'informació, poca fluïdesa de vocabulari, etc. la Capital de la Costa del Sol, al Govern Militar, lloc d'endollats i recomanats (polser per això ja en sóc fora.,, però també és cert que hi ha molts altres companys que tampoc tenen padrins e'n les alfes esferes,.,). Bé, deia i dic, que no podia ni vull parlar, de 'Xarnego' o 'Charnego' moment, de la situació que acondiciona la meva vida actualment. A Màlaga, he après moltes coses, la seva gran majoria val m^s no dir-les, ja que són d'interès personal, fins que siguin tot?i- i algunes coses més... ment assimilades per la ment i ho pugi donar amb una idea més clara i definida. Entre les que poden publicar-se per exem ^Quantes vegades haurem pronunciat aquesta paraula? ple he vist, que el P. C, E. és considerat per un sector moll Quantes vegades l'haurem escoltada? Quantes vegades haurem important de gent, com un grup d'esquerra moderada, i que de volgut ofendre-insultar amb aquest mot, que ni tan sols esl."- com.unista només en té el nom. He vist e!s carrers plens de a| diccionari? (Crec que la paraula es feia servir en un ptin- pintades... (Màlaga és o era, la primera ciutat espanyola en cipi per anomenar al catalè-calalana, casal amb un frances-a, pe. quant a tant per cent de pintada per habitant), He vist un exemple). Bé. ofendre,., si ni tan sols ens ho plantegem! Necoi- poble andalús, molt diferent al que nosaltres coneixem, és un sàríament haig de tornar enrera, i recordar un fet que em vi dir això de conèixer. Cal dir que gairebé baso exclusivament passar, i que em servi per començar a aprendre que les pa raules també fan mai... els meus punts de vista dels contactes que he tingut amb e jovent. La primera cosa que em van donar a conèixer al saber «Anava pels 7 ó 8 anys, estava en el camp de futbol. la meva nacionalitat, és que els agrada molt en Raimon, i sobre (Aquesta era la màxima excursió organitzada per les Escoles tot en Llach, que potser és e| cantant-compositor més conegut, Nacionals de Llagostera, en aquells temps, (Amb profund co almenys en el sector de gent que he freqüentat. He vist que neixement de causa, seria molt interessant, fer un estudi de la ells també se senten ofesos amb la imatge de l'Espanya de la repercusió que ha tingut en el poble els mals condicionaments, «pandereta» i l'nOleél». Que estan començan ta cercar i a i no solam.ent de locals, que fins fa poc ha tingut el «nostre» trobar la seva pròpia identitat. Que fenen una cultura popular, col.legi nacional). Doncs, vaig dir el mot a un company (qu_- i la volen reviure en tots els seus fronts, i que precisament no mai més he sabut qui era), i ell sense pensar-s'ho més, em són la Lola Flores o el Manolo Escobar, per exemple, les per va saltar a sobre i em va posar una cara de mans, com crec mai sones que poden representar la seva manera d'ésser. més m'han donat. No sé si degut a aquesta «repressió", o bé a cert sentit de l'educació me'n vaig desacostumar, i la paraula També és cert que tenen la imatge gairebé única del català quedà marginada del meu llenguatge». imperialista i explotador, cosa que d'altra banda, no resta que al fons crec admiren el nostre esperit emprenedor 1 de lluita. —Durant bastants anys, han estat molts els immigrants qi • han vingut i venen a la nostra ferra, predominant sobre tots Ara, en aquest ordre de coses, vaig escoltar en una conferència ells, els d'Andalusia, i ja abans de la guerra de (germanor»,,., d'en ACOSTA SANCHEZ, que és catedràtic da la Universitat de van començar els problemes de «Els Altres Catalans». Conec molt Barcelona i un dels components de la Comissió Permanent del superficialment l'evolució que ha anat tenint el mateix a tiavé:: P.S.A. (Partit Socialista Andalús), anàleg al Partit Socialista dets anys, però si he vist la exteriorització del mateix, i la gran Català d'en Re ventós), dient que els catalans indubtablemenl repercussió que ha tingut en el nostre i seu desenvolupament. hem de contribuir al desenvolupament de la Nova Andalusia, A nivell de ciutat les diferències han anat desapareixent, tof i que confiant amb la nostra bona predisposició hem de pagar i a pesar de que encara existeixen grans aglomeracions «mar la mà d'obra que tant ha ajudat al nosfre desenvolupament. Això cades», com per exemple el mateix Vilarroja de Girona, Perü particularment ho trobo molt rebatible i relatiu, i sobre tot dit a nivell de poble ha estat més difícil, i encara hi ha molts. . «xarnegos», com per exemple, el nostre. per un home que està vivint i treballant a Catalunya, per tant penso que se'n poden treure vàries conclusions: o bé estan molt Si és cert molts d'aquests Immigrants i sobretot els seus convençuts le la nostra bona fe.,, o bé estan convençuts de la fills, s'han adaptat completament, a les nostres costums, manera nostra culpabilitat, al poc desenvolupament d'Andalusia,,. (O de viure, i a la nostra llengua, àdhuc moltes vegades donant-nos enfocant-ho des d'un altre prisma, podríem dir que se podria lliçons (lluita en el sector obrer a nivell de ciutat o zones in convertit amb una espècie d'or de Moscú). dustrialitzades, o en la mateixa societat, construint-se en poc temps cases, que probablement molts de nosaltres no tindrem Potser el defecte o problemàtica més grossa que tenen, és en la vida, perquè són cases fetes a base de constància, de sa la seva superficialitat en front dels problemes. Allí no costa crificis, de treball i de suor). gaire entrar a formar part d'un partit polític (De fet he vist que aquí està passant exactament el mateix...) però al fons no hi De totes maneres la problemàtica, intentaré centrar-la en ha la suficient conciència de la necessitat de lluifa... el nostre tracte o relació amb ells. Què hem fet per intentar la íeva integració? Ara ja han començat a enlairar la seva senyera, però el El que ha volgut o pogut espavilar-se pel seu compte, camí és llarg.... I, la seva conciencïació petita. En una conferèn després d'haver atravessat dificultoses i llargues situacions, ara cia d'en Ruiz Giménez, a la que no vaig assistir —per puntua ja li cap «l'honor» d'ésser un català més, doncs segons ta frasso litzar—, en l'escenari hi havia com a únic fons la senyera an estàndard dels polítics: ES CATALÀ TOT EL QUE VIU I TREBA. dalusa. En aquestes amb el local abarrotat de gent, va entrar LLA A CATALUNYA, Però desenganyem-nos que les arrels són un dirigent de la F.A.E. (Frente Anficomunisla Espaíiol), un Sr. molt més fondes, doncs són molts, els que encara continuen ja gran, acompanyat de dos joves; van pujar a l'estrada, í po i.mb les seves peregrinacions a| finalitzar, la «temporada»; els saren, davant la impassivitat dels assistens, una bandera vermella que no parlen ni «volen» parlar català, els que se senten repu- i groga, sobre la blanca i verda; seguidament s'asseieren enire diats, explotats, marginats i fins i tot, despreciats. Com bé diu el públic. Quan se'n van cansar, s'aiçaren, agafaren la seva en Raimon, encara que la seva cançó tingui un altre significai, bandera, i marxaren... (També he vist el domini que té la ex SOM MOLTS MES DELS QUE ELLS VOLEN I DIUEN... trema dreta amb la violència sempre per davant —tot i a pesar Jo, que em sento culpable com el que més, i he actuat que a vegades són fortament hosMats— Amb detalls de «gràcia» molt lleugerament en la relació amb aquesta gent, i que potser no he fet ni un pas per intentar la seva integració, ara em (Segueix aljiiil següent) V ít******-)t*****-ít*******-X-***-X--X-*#-X--K--K-***#-X-#****#***-X*9t-íe*******ít-X-****
t ®"^ TRANSPORTS * * * * * JAPI\^1 Vi IVC^ PETIT * Josep Puig
t Transports internacionals * PER TOTA ESPANYA I SUD DE FRANÇA * * amb «voiquetes» comercials per * * I tota classe de mercaderies * * * * * * * * Carrer Girona, 18 - Telèfon 83 03 04 * * i LLAGOSTERA
*******f-***-ïtítít-ït-ít*-ít*-)t*-K·-«-**-X-*****-)t->t*-)t**í(-íí--J(-***-)tíí-í(--X--)t**-íi «••<->t**íf-«"}("}(-«-)t*ít**-X-X··X·ít-H-it-ít-ït-)(-*-*t-í(-íí·**-íí-íf-K*
* PINTURA í
* I DECORACIÓ í
Lluís Camacho * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Carrer Mayena, 4-D - Telèfon 83 05 49 * * * i LLAGOSTERA * * * * * fVe del full anieriorí com dedicar-se a esborrar pintades, per després posar a sobre amb lletres molf groses «LA FAE BORRA, LO QUE LOS ROJOS Reparació de ENSUCIAN, YA VEREIS COMO NO LO RESPETAN...»). MAQUINARIA AGRÍCOLA Només puc dir que em sembla que aquí això no hagués passat, o potser en un acte amb geni de Madriz els «nostres» I TREBALLS PER ENCÀRREC Centre-Dreta, ja haguessin previst, i no se n'haurien «oblidat» de la groga i vermella... De totes maneres en Ruiz Giménez, va manifestar a en els diaris locals (en una línia tipus «Los Sitios») que d'aquí endavant, en els acfes de) seu partit, a més de la senyera de la regió (nacionalitat), no faltaria la bandera repre sentativa de tot el país. * * TALLER FERRERIA Potser m'he apartat del ca mi, però em sembla no tinc la suficient base, com per a treure conclusions del que és pot o cal fer. Només sé que Andalusia és un poble, com podem * ésser nosaltres, i que si fins ara els catalans hem estat reprimits * * pel franquisme, i no sols d'aquest, sinó del centralisme de sempre, ells han estat oblidats i marginats pel Govern —per * * anomenar-ho d'alguna manera— i precisament amb la pitjor * arma, amb la que es pot destruir un poble: LA FALTA DE CUL Carrer Barcelona, 11 - Telèfon 83 03 97 TURA (Em vé al record, que en el campament d'Almeria, de 160 * nois que estàvem en una companyia, n'hi havien cinc que ni * LLAGOSTERA tan sols sabien posar el seu nom, i uns deu sense cap classe de * * certificat o anàleg d'estudis. Eren d'Extremadura, Canàries i Andalusia. Pregunto, com és possible que en un país, que al segle XV, ja es permitia el luxe dn'adroctrinar» i «ensenyar» als indígenes d'Amèrica, ara en el segle XX, encara hi hagin aquests ï PERRUQUERIA percentatges d'analfabets? Es que no hauria d'haver-n'ht CAPÜI
L'intent d'esclafar la personalitat d'Andalusia, País Basc, Catalunya... pel franquisme, va ésser conseguit gairebé plena ment en la primera. Possiblement el gran poder econòmic de la ANNA burgesia catalana van fer que ia maniobra que intentava el * * franquisme d'esfonsar la identitat de| poble català, fracassés, i * * que ara siguem la regió (encara no es pot dir nacionalitat) que * <%£^^^. * encapçalem la lluita per la autodeterminació. Això en quan a * ^/^í^il'o' , * terreny guanyat al centralisme, doncs en aquests moments és a Euskadi, a on la gent està més mentalitzada i amb conciència. Alta crec que poden fer quelcom, doncs la força està al carrer, EN EL POBLE, però aquí... ja no ho veig tan clar. * ^fe! -^^'^ * Haig de concretar, però, que no solament hi ha terratinents a l'Andalusia sinó que aquí, en la Catalunya del pa amb tomà * —^ * quet i la sardana, s'ha abusat molt d'aquesta gent, fen servir * * el mateix instrument del poder: la falta de cultura. («Un home * * sense estudis, és com un jardí sense flors»). Que pot fer aquesta * Onèssim Redondo, 12 * persona davant aquesta vida, o sistema de vida tan superficial, * * tan egoista tan materialista... Necessàriament s'ha hagut de so- í LLAGOSTERA í metre a la voluntat dels patrons i no solament han hagut de * * sufrir aquesta explotació -—a\ capdevall la mateixa que tot pro •><-****-K-***+'->f-*****--"*-****-?*-->í-*-><--H-·X-W-X-->(·^-X-*-«-*·íf*-** letari— sinó també la del tracte com a persona que ha estat * * molt dolenta (sobre lot per la seva identificació, amb els nostres * * problemes) i encara ara se'ls diu «xarnegosw. CARNISSERIA Ara, temps en que «qualsevol» pol ésser socialista, comu nista o almenys demòcrata, ens diuen que a en el país hi hauran unes eleccions, que això comportarà un camvi d'estructures, i CANSALADERIA que ens acostarem cap a Europa... Però «els polítics» només es preocupen d'anar a presentar la candicatura, fins el punt de deixar de banda molles coses, que jo anomeno principis... i aquí, ja ens plantegem, que votaran «Els Altres Catalans». Hem de JOSEP AGUSTÍ pensar que a Catalunya representan més d'un 30% de la po blació, i a Barcelona un 41%.
Quina importància tenen aquests percentatges? Possiblement moltes... Doncs potser poden portar una política no prevista a Catalunya... em tot cas hem d'esperar aconleixements. p-articu- larment crec que en aquesí moments Iot el remanent dels par tits polítics, no és res més sinó una busqueda personal del poder... Que hi ha quelcom més? —no ho dubto— però...
Veig que m'he quedat només amb plantejaments no obstant, Carrer General Mola, 2 - Telèfon 83 02 57 e| fet lé molta importància, i crec que cal que tots siguem plenament conseqüents d'aquesta realitat.
LLAGOSTERA SALUT 1 A (Imaginació)
JOAN VENTURA I BRUGULAT •X-*-Jt-***-X-*•«•*-M-*•)(-*•)(")(•****-ït-)f *» K X-**«")(••)<-*-X-** «--K-íf * * ítx^^^^^^^íí-****-^-*******-)^**********^^******-)^*^*-^-*-^-}^ ^^f ***íe-)f«K*íf íf Jf íf * *íf* * * * UNA ENTITAT JOVE AL SERVEI DEL * * PROGRÉS * 4k * íf^Li I rt UNION * (&• * * * * 4». CONDAL de * * * * •%^ * * SBGUROS s/a * * *
La intenció que em mou a la redacció del present treball és la de conèixer i fer conèixer, als que formen part de la comunitat local, el pas, per ella, així com la personalitat, d'un / home de gran vàiua, que d'una forma totalment fortuïta s'hi Va integrar a principis de segle, i del que res n'hem sabut guardar, ni tan solament assimilar. El fet és vertaderament la mentable, m'atreviria a dir que vergonyós. La majoria, per a no dir toies, de les poblacions petites tenen els seus problemes pe) MOSSÈN GELABERT a n'el llit de mort. [Apunt cle Pere Mayol] que fa al tema cultural, però la noslra és capdavantera en em.- bolicar aquests afers quan de forma espontània surt algun ele ment que sent la necessitat i desitja fer participar als seus con obres seves foren publicades sobre el particular, entre les que ciutadans e| fruit que a través del seu treball ha anat creant, voldria le.-senyar «Los volcanes extinguidos de la provincià de fruit que a fi de comptes és sempre un esglaó en el tol cullura! Geronau publicat a Sant Feliu de Guíxols l'any 1905, així com d'un poble. Al llarg de la lectura de diversa documentació, qutí la "Guia il·lustrada d'Olot i ses Valls», i
BAR EL DORADO
d'Enric Ifilà
ï^ els hi desitja una % * * *i BONA FESTA MAJOR * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * © CROQUETES * * * * * * • TAPES VARIADES * * * * * * * «PINCHOS MORUNOS» * * * * * * * * * * * * * * * * obert tot l'any * * * * * * * * * * * * * * t Telèfon 83 00 99 * * * LLAGOSTERA * * * * * ***-**-********-íí-****-*íf-**-**-*******-*******-**************-X--X-****-K****-^**-)(-*-************ •Sí # ít ****¥******•)*•#•«--Jf**-M-#-X-*-íf-K-*-Jf-Jf--X--X-•«•-X-y-}(•-íí-*•)(-í(-* íVe del full attieriori * * 1919, en el qual e| Director General del Museu, Dn. Marià Ben- lliure, comunicava a) Sr, Alcalde Presidenf de Llagostera la REPARACION AUTOMOVILES cessió, en qualitaf de dipòsil i per ordre del Rei, Alfonso XIII, Y MECÀNICA EN GENERAL d'una obra del pintor Julio Moisès i Fernàndez de Villarante, "Retrato de mi madre», (de 1,85 x 1,38 m.) així com un altre del pintor Modest Urgell, «Estudio de un paisaje». (de 0,20 x 0,30 m.). Posteriorment foren reclamades de nou des de Madrid, donades les males condicions de conservació locals, ja que José acabaren arraconades en una cambra de mals endreços, una vegada desaparegut el Museu-Biblioteca pel que tant havia maldat el seu fundador. TALLER MECANICO Com assenyalo al principi, mossèn Gelabert morí un dia de febrer del 1936. La mort li fou tal vegada molt oportuna, ja que en el supost de que hagués pogut superar el periode de guerra sense conseqüències físiques, cosa molt problemàtica donada la forma en que es desenvolupaven els fets de l'any 3ó, no per això s'hauria lliurat de veure com el despullaven de totes les seves pertenències, molles de les quals, potser les més im portants per Llagostera, s'han perdut per sempre. Sembla que Calle Cantallops, 6 ell portava un diari de les seves sortides, trobades, experiències i altres quefers del seu tragí diari. En un treball seu, publica! a Telèfon 83 02 43 «Girona Artística» el gener del 1928, indica haver acabat un LLAGOSTERA treball titulat «Lo terme Municipal de Llagostera i (lur Baronia». Sabem també que foren nombroses les seves troballes arqueo lògiques i és de suDosar que també ho serien les seves anota 1t-it-¥r ¥• ¥ * * «•-^«-K--X--X-·«-í<-**«-K*-**-X--K-***-X-íí-*-X--X-*-X->t «-X-K- cions sobre les mateixes. Bé doncs tot això es va perdre. Aquest bagatge era quelcom més que el fruit d'una afició, per m6s respetable que aquesta sigui, era part de la vida del nostre * ELECTROTECNICOS Y FONTANEROS * poble i com a tal teníem l'obligació, no ja de deixar-lo fer, sinó d'ajudar-lo i més encara de guardar per a sempre la seva memòria; com també conservar, i millorar si això era possible, tot el que mos.^èn Gelabert, d'una Forma tan cordial i desinte ressada ens volia deixar. Res de tot això s'ha fet. SEUS No puc parlar de) meu record envers a mossèn Gelabert, de fet es pot dir que no l'he conegut. Sí que en tinc una lleugera memòria, però sols el recordo com a "Capellà de can í CALEFACCION CENTRAL * Barceló», doncs jo tenia pocs anys quant el| va morir, M'agra daria fer una petita semblança de mossèn Gelabert home, però la fasca em resulta difícil. Segurament que el que millor ho podria fer seria l'amic Pere Mayol, company seu, i també deixeble. Ell me l'ha fet conèixer, i per què no? lambé estimar. Però no en vol parlar massa. En Pere Mayol en sap moltes, però a vegades dóna l'impressió que està com traumatitzat. De totes maneres el caràcter humà de mossèn Gelabert e| retrata perfectament, TALLER: La Canyera, Parc. 53 el cronista de la nota esmentada més amunt, al "Diario Gràfico».
Telefono 83 05 63 Sigui aquesta meva col·laboració un petit homenatge a la memòria d'un gran home de Llagostera, fins avui oblidat. Apartado n," 24 LLAGOSTERA ESTEVE FA
*->t*-X--X--X-X--X--X--K--K-í<-·X-«-#-itíí«--X--K--X--K·-íf--K--}í->f-X·-X·*·X--X-«--X-X--tf*W«W^ ít ^ ^ .X-*-X--K-*-ït-X-* * *-X--X-* * * * *-X--ït *-X--X-X-ít--X-X-X-*-H-X--K--X-* * * *-X * — CONFECCIONS — GENERES DE PUNT * REFREY * ES RÀPIDA I PERFECTA * * amb ella descansarà treballant * M." Carme *
* Representant:
* A. Genoher Carrer Generalíssim, 26 - Telèfon 83 00 42 Carrer Gifrè, 4 - Telèfon 83 03 74 LLAGOSTERA LLAGOSTERA *
* •«•*-ít» íí-**** íí-* í(-ít .)(•-X--K-•K-·X·-Jf-íf **-K-ít *-K-**-X-•«• ***•><• íf-X--X-*-K ** íf-X-íf--X-***-X-*-X-***-X-*-K * K •*-X-* X-«••»(•*» íí-X·-M--X-****(•«• * *********-X-*-íf*-íí--)«-*-X--)(--it*·X-·X-**íí--)(--í(--íí--íí-^-íf--)í--X-->t-*í«-***-*** K-**********-************************^ * + * * * * + * /irrïi + * * * * * * + * * * * * AXJTO - Ci\. AlBIO + * * COTXES NOUS I D'OCASIO * * * * * * * * * * * * * Avantatges i facilitats de pagament + * + * + en 18 i 24 mensualitats * * * * * * •$• * * * * * * * * Informeu-vos, sense compromís, a: * * Carrer Panedes, 14 - Telèfon 83 05 99 * t * * * LLAGOSTERA * * * * * * + * * DESITJA A TOTS BONES FESTES * * * * * * * * ***** * ********-X-**-X-* ********-**•**«•***•*-*-** **-X--X-***** ******************* ***-!' •''**********-**** * * * * * * * + * * * * * * * * * * COIMSTRUCCIONES * * * * * * * * * •t * * * * FÀBREGAS * * * * * * LUlS MIQUEL PERXACHS * * * * * * * * ^ * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Bruguera, 15 * * * * * LLAGOSTERA * * * * ****** •*-*·***«·**-X-X-****-*-íf-***-*í{"**"ï(-***#·X-í(-ííífí(-ií-X·**-**-í(-*í( ****•*' ********************************** Tots aquests intents de derrocar la revolució, empresos per els capitalistes i imperialistes que veien acabada la font que Cuba avui - Un exemple ets hi calmava la seva insaciable set de riqueces i poder, a costa de l'explotació i la misèria del poble, resultaren impotents En aquesls darrers anys s'ha parlat molt de la Revolució davant el poble Cubà, decidit a continuar avançant pel cami Cubana 1 la seva situació actual. S'ha reconegut el ràpid progrés que s'havia traçat. econòmic i social, fruit de la implantació del socialisme, però Els primers anys varen ser molt difícils, el govern revolu s'ha dit que per aconseguir aquestes millores ha sigut neces cionari va cometre alguns errors en els plantejaments productius, sari sacrificar les Miberíats i la participació del poble. Iota vegada que era molt difícil ser realista en un procés que A pesar de tot aquest moviment propagandístic por desa contava amb molts pocs anàlisis científics, sobre les posibilitats creditar la Revolució Cubana, avui, es pot afirmar, que a Cuba de rendiment productiu i sense pràcticament cap quadre tècnic hi ha un poble que discuteix les lleis, imparteix justícia, aprova que permetés de fer diagnòstics concrets en el terreny a on els plans econòmics, i plegats defensen els avanços i les con els hi tocava actuar. Per altre banda, la pèrdua que represen questes de la revolució. tava el tenir que destinar importants recursos humans i mate Cuba creu que la dictadura del proletariat, d'acord amb rials per defensar-se de la contrarevolució. les teories marxistes, és la forma més alta de democràcid que Aquests va ser el cas de la xifra dels 10 milions de tn. de exist&ix. Nega la democràcia convencional i burgesa (Estats canya de sucre, que el govern revolucionari va proposar recollir Unifs, França, Anglaterra,..} que amb les seves institucions re durant l'any 1970, A pesar del gran esforç realitzat per el poble presentatives..., no és res més, sinó un instrument mitjançant el cubà la xifra no va ser coberta si bé, la producció de canya fou qual, una minoria explotadora, exerceix la dominació, gràcies al moll superior a la dels altres anys (es recolliren aproximadament seu poder econòmic, i per el seu propi benefici. uns 9.000.000 tn.), I aquests gran esforç concentrat a la pro Cuba avui està en l'etapa socialista d'un cami cap el comunisme. ducció de canya crea despensacions en el altres sectors de la ANYS PRECEDENTS A LA REVOLUCIÓ economia. Però gràcies al profund anàlisis autocrític que caracte Els anys precedents a la revolució es varen caracteritzar per ritza la ideologia marxista, tots aquests errors serviren per la gran pressió del capitalisme Nord-Americà. conèixer els punts més dèbils de la economia de la nació i e Estats-Units implanta ventajoses relacions econòmiques amb on havien de concentrar l'acció de la direcció política del poble. Cuba; crea tot un sistema de monopolis, mogut per e| creixement Fidel Castro pronuncià aquestes paraules: de les inversions i que es fan ràpidament els amos de la vida "Solo el pueblo y solo con el pueblo, la información del econòmica cubana. Estats-Unifs, gran consumidor de matèries pueblo, la conciencia del pueblo y la decisión del pueblo, estos primes era a la vegada el primer client i el principal abaslador. problemas podran ser resueltos». Tot aquest domini econòmic Nord-Americà manté al poble Encara que fins a l'any 1974, els cubans no contaven amb cubà en un constant estat de pobresa i autèntica misèria. institucions representatives, podríem afirmar que el govern era El cost de la vida, els preus, no paravan d'augmentar, mentre en esència democràtic, tota vegada que representà i defensà els salaris es manlenian sempre baixos. La repressió del dictador, els interessos de la majoria del poble cubà. Al mateix temps el general Batista i la misèria, augmentava dia a dia el des no varen pendre cap mida revolucionària d'importància sense content. consultar a la massa. Així mateix l'Estat exercia dictadura a Un cens fet per l'administració del General Batista en l'any la contrarevolució. Cal fer l'encis le que tot govern representa 1953, ens pot permetre fer-nos una idea del nivell de vida una dictadura d'unes classes sobre les altres, inclús a les de dels cubans en el periode que va precedir a la revolució Cas- mocràcies burgeres convencionals s'observa una dictadura (mol tes vegades no violenta) d'unes classes mintiantçant el poder trista: econòmic. A Cuba la dictadura és de la inmensa majoria del Dels 6 milions d'habitans de Cuba, el 43% vivien en zones poble. rurals, la majoria en «bohios», barraques amb taulats de palma i e| sòl de terra apisonada, només un 9% de les En els primers anys degut als canvis radicals i ràpids era vivendes rurals tenien llum elèctrica, ei 2,3%, tenia aigua necessari un aparell estatal que concentrés a la seves mans les corrent i un 85% no disposava de cap instal.lació sanitària, funcions legislatives, executives i administratives; així podien interior o exterior. pendre les ràpides decissions que les circumstàncies requerien, L'higiene era deporable, les enfermetats (malària, tubercu AVUI: TOT EL POBLE EN LA GESTIÓ ESTATAL losi, sífilis, etc.) feien estralls; els nens eran víctimes de Després de l'experiència de «Poder Popular», (terme usat la desnutrició, més que tot en els llargs períodes d'aturament en el procés de participació institucionalitzada de les masses forçós, que en les zones rurals eran de 7 a 10 mesos en la gestió estatal) portada a cap a la província de Matanzas, durant l'any. es va generalitzar a tot el pals. Un de cada quatre cubans era analfabet, així mateix, un Des de l'empresa.— A l'empresa els treballadors elegeixen de cada quatre, també, estava en aturament forçós. mitjantçant assemblees, els companys que han d'ocupar càrrecs Aixi era, en línies generals la situació del país, abans de a l'administració d'aquesta. Tots els problemes que es presenten la revolució. Considerant això, es fàcil comprendre que els son discutits i solucionats en asamblees, en les que hi parti revolucionaris trovessin tant de suport en el poble, sobretot en cipen del primer l'últim dels treballadors. Totes les resolucions, els obrers i camperols. De tota manera la victòria, aconseguida tols els acords, han d'ésser aprovats per la majoria. Situació del treballador dins l'empresa. a l'any 1958, no va ser fàcil. Per aconseguir el alliberament nacional, els revolucionaris varen tenir de lluitar contra les Tot treballador té un sou mínim assegurat, però si pro classes dominants det país i l'imperi o on es recolçaven, però, dueix més d'allò que s'ha estipulat, cobra més. Així s'evita no sols contra les agressions amb armes de les bandes contrarre- el lògic descontent def treballador que observa que un company volucionàries, entrenades, finaciades i armades per el govern seu, treballant més o més poc cobra igual, A cada empresa nord-Americà, a més a més contra una cultura e ideologia po s'elegeixen periòdicament treballadors anomenats «de avanzada«, lítica inculcada a| poble durant segles per mantenír-lo sotmès. que de fet els podríem anomenar els millors treballadors de PRIMERS ANYS DE LA REVOLUCIÓ cada període, en els que es premia, (vacances). Quan els com panys veuen que un treballador està moll esgotat, poden en Aquests primers anys es caracteritzaren per canvis revo viar-lo a descansar durant uns dies, sense perdre ni sou, ni lucionaris, profunds, radicals i accelerats. vacances, i fins i tot sense pagar res allí a on va. Totes aquestes Recobren per tot el poble les riqueses nacionals de mans mides es practiquen amb Iota honradesa, puix els cubans tenen deis imperialismes i explotadors de tota mena. Elimina el pro una ferma consciència política i revolucionaria. blema de la falta de treball, obrint fonts de treball per tots; Parlicipació a nivell de municipi, província, etc. l'analfabetisme, posa l'educació gratuïta per tots; l'atenció metge i hospitalària arriba també gratuïtament i la vellesa està ase- En primer lloc l'elecció desde la mateixa base de tots els gurada. que compleixen funcions en l'aparell estatal, després la periòdica Mentre s'esdevenien aquests canvis, sufrien continuats atacs rendició de comtes del membres de la comunitat elegit davant dels qui els elegiren, per últim la possibilitat que tenen els de les bandes contra-revolucionàries, mercenaris nord-americans electors de revocar en tot moment el mandat dels delegats que i cubans. no cumpleixin. A cada intància el que té la màxima autoritat, Com: El bombardeix sobre L'HABANA a l'any 1959, per no es l'elegit, sinó el conjunt que e| va eiegir. Es la massa, avions procedents de Florida (Estals-Units}. A l'any 1960, un a! màxim poder. Es a dir, no dirigeixen sinó que representen. primer atac contra la platja de Girón (El president Kennedy re Els candidats a ocupar càrrecs a les eleccions del -Poder coneix públicament que el seu govern va intervenir, enviant Popular», son elegits amb assemblees, A cada veïnat es realilzan mercenaris nord-americans al desembarc), Després del fracàs reunions de tots els habitants d'edat electoral, (l'edat electoral de la platja de Girón, Estats-Units, opta per establir un btoqueix econòmic a Cuba, A l'any 1968 una segona operació a la platja íSeèueix al Juli següemi V de Girón, acaba com la primera, sense cap èxit. ít**********íf****-fr->í-}t-5t****íí-**-K-«*-)t***************«******-X-**#·M--K--«--ït-ít-ít**
Una Empresa al servei de la ramaderia Pinsos
I per vedells I altres animals de llet * * * * * * LLET MATERNITZADA I * * * Lacto Baig;es * * i n^ DIPOSITARI:
SALUT Tomàs Soler
SEGURETAT Passeig Romeu, 1
* RENDIMENT LLAGOSTERA í *
:(t*****-X-íf->(-*->(--fr****ít*-ít*-K-->í--X--X-«--í(-*-X--5t--JÍ--íí--í(--ií-*-X·ífíí-***-í(·*-K •íf**--)t-ít-X-*» * it-í*-•**•«•*-Ít^-Kíí^*******-K-*•)<-«•-ítíí-íí-K-K*-*-Sí-***
OMEDES
* y/lütef'mles Constfucüón *
* Calle San Pedró, 26 *
í LLAGOSTERA í
********-*******-ïf--Jf**-X--K-í<-*ít-}t-}<--X-íí-*-)í-*-ïí--í(--ïí--)t-íí--M--í<-í<--í<--*t--»í**í<--í(--« *-í("íf***-ïtíí-í<-X-}(-ïí-X-)t*•)<••)(• ****-X·«-X"JÍ"JÍ-*^*·>t-)t***-X-^* ít **-»-x-****-y-*-*f *•>(•**-K •>(-*•)(•-x-* ít-ït-H--X-•>(•-w •«-x-*******-x-íí--Jí (Ve del full aiilerior) * és a parlir dels 16 anys, així maíelx ais Ió anys poden ocupar qualsevol càrrec en el «Poder Popular», sí són elegits. Els els hi desitja una cubans no comprenen, com és possible que en molts països en BONA FESTA MAJOR els que es comença a treballar a partir del 14 o 16 anys, i quan als 18 l'a se és responsable civilment, i es paguen impostos, na tinguin possibilitat de vot fins als 21 any). La posterior nomi nació o elecció entre els candidats dels que ocuparan càrrecs al Restaurant MERI "Poder Popularu es fa amb votacions generals i secretes. Les campanyes electorals no existeixen, la campanya és la vida del de J. SANCHEZ home, la seva biografia, la seva conducta. Si be, hi ha fi de que cada votant elegeixi amb tota coneixença, els candidats són presentats al poble amb una fotografia d'igual mida i El percentatge de votants és molt elevat, presa amb les mateixes condicions, acompanyada d'una biografia. ESPECIALITZAT EN PLATS REGIONALS Són jurisdicció de «Poder Popular» totes les unitats de producció i serveis que treballin per la comunitat. Es a dir, • COMUNIONS les que treballin per el municipi a càrrec del Poder Popular del CASAMENTS municipi, les que treballen per la regió a càrrec def Poder BANQUETS Popular de la regió, les que treballen per la província a càrrec • BATEIGS del Poder Popular de la província i les que treballen per la nació pels organismes centrals. Així s'aconsegueix una descentralització total. Mitjantçant Carrer Almogàvars, 17 - Telèfon 83 01 80 el P. P., tot cubà te l'oportunitat de fer tota classe de proposicions LLAGOSTERA o consultes que podrà defendre a l'assamblea corresponent. IMPORTÀNCIA DEL PARTIT COMUNISTA CUBA Ha sigut l'impulsor de la Revolució i avui és el dirigent. '«••X-*-*-* * ^ •i(-**-íttí-****»-tHt^íí--íf-X·*-íf-X-->t*ít*-*->f-»f***it-»(-** Es creà en el 3 d'octubre de 1965, per la fusió de totes les organitzacions revolucionàries. Des de els seus inicis lluita contra l'imperialisme, explotació i misèria en el que estava sumit el poble cubà. Lluita fins a guanyar-los i guanya, però després restava la batalla més difí cil: la lluita contra els perjudicis, contra l'anticomunisme, sembrat durant anys per els que veien en el comunisme un perill per els seus privilegis de classe, els seus interesos, les seves riqueses i el seu poder. I ara, també l'han guanyada. No mitjançant l'inculcació de les teories marxistes per la propa ganda, sinó de la manera més senzilla; L'han posat a la pràctica (o l'han iniciat, recordem que Cuba està encara en la etapa so cialista d'un camí cap al comunisme), i el poble s'ha adonat del FABRICACION Y EXPORTACION DE que és realment el comunisme: La manera estructurada per aconseguir que la lluita i treball de tot un poble sigui en be TAPONES DE CORCHO Y DERIVADOS nefici de tots per igual, la manera d'aconseguir retornar la lliure comunicació i realització de la persona, bloquejada per la des- naturalització de les relacions personals que imbuiex el capi talisme mitjançant la competivitat i l'individualisme... A fi d'in tegrar a fes masses en el P. C. C, han agrupat dins el nucli J. Auladell R. del partit el millor del poble i allò que és millor de (a classe obrera. Per tal s'incorporen al partit els treballadors elegits a les indústries a llarg de tot el país com a «Trabajadores ejempla- res». Avui, ja ningú posa en dubte que el P. C. C. és capaç de dirigir totes les organitzacions, perquè els seus 200.000 mi Calle Concepción, 53 litants (aproximadament) han sortit de la mateixa base i són els millors entre els millors. GENERALITATS ****-K-ít-K-íí * *»•)<•*-X-* íf ***«--K «-K-K-K *-Jí-•*(•«•*-X-*-M-*«••»•-X-** ^ Educació Es pot dir que el cubà que té uns estudis in feriors a l'ensenyança mitjana (aquí Batxiller Superior), és con siderat gairebé analfabet. Cuba té un nivell d'educació eteva- AIGUA I ELECTRICITAT díssim, degut a que el govern revolucionari ha donat les mà ximes facilitats. Molts dels que abans de la revolució eran anal fabets, ara, ja tenen alguna carrera universitària, gràcies als cursos especials per obrers, J. VATsl^S Racisme. La convivència de diferents races representa per molts països seriosos problemes. A Cuba està del tot superat, no sols en quant a legislació, sinó en tots els aspectes de la convivència. Ara ja, ni solament es plantejen el problema de ra cisme, perquè no existeix tal problema. El mateix passa en la discriminació de sexes, tant corrent en els països capitalistes. PER ACABAR Cuba ha recorregut un llarg camí, però encara els hi resta iTiolt per avançar. No arribarà mai el dia en que els cubans di guin «Bé, ja està tot fet». No arribarà perquè plegats, aniran Carrer Girona, 5 traçant objectius més llunyans, en una revolució constant. LLAGOSTERA "Un dia se levantó el pueblo contra la tirania, un dia se unió el pueblo y un dia triunfó el pueblo« Fidel Castro. I d'això en diuen dictadura,.. «Mas Figueres» Nota. — Alguns d'aquests textos han estat trets dels lli CAMPLLONCH bres; CUBA, de Jean Lamore i CUBA ^.Dictadura o Democràcia? de Marta Harnecker.
•**•* X-X *-K-*.»•*(•*-K-** ******** X--x *« K-)f-K-* í«-**** ít-*«•* x-x- ENRIC RAMIONET i LLOVERAS ít«-K-*-)f«-X--X-*^-*^*-X-*-K*-X·-K--K-«-KXÍÍ-íí-***-)f-X-ít*-X--X--)f-X-íí-***-X-*-l·**->^****->r Industrial Química Vila, S. A. FABRIQUES: Carrer Ferrer, 1 i 3 - Plaça Campmany, 3 DESPATX: Plaça Espanya, 10 - Telèfon 83 00 17 LLAGOSTERA (Girona)
Es la fàbrica de lleixiu més antiga de la província de Girona.., amb més de mig segle d'experiència. — LLEIXIU ELEFANT — SABONS — DETERGENTS — PRODUCTES PER A PISCINES Departament tècnic, per a rentar la roba, al servei de BUGADARIES. HOTELS. RESIDÈNCIES, etc. RECOMANEM PER LES: Aigües Potables: HIPOCLORIT I GAS-CLOR Piscines: CLORACE pols, HIPOCLORIT I GAS-CLOR Filtració: DIATOMACIES DE QUALITAT Anti-Algues: ALGICIDA H-50 Pot mantenir l'aigua de la seva piscino, pura, transparent i esterilitzada, si usa aquests productes de garantia.
+ -íf**-X-***********f-***«^***ít***->(-^-)í-*#*-í<-*í*-*««***íf-**ítíí-*-»**-?f**íí^X^*ít**** :í: * * * RAMON GURNÉS VALL-LLOSERA *
* * * * * * * * * * + * * * * * * *
* * * *
RENAULT * * * * Passeig Tomàs Boada, 16 * * Telèfon 83 04 75 * LLAGOSTERA * * * Nuestros ínventos llamados guerras, misèria y hambre ^Derrotas? í,Victon'ds? ,i,Gano yo? i,Plerdes rú?. Asi ciones, sequías, hecho casi a nuestra medida; igual y es la guerra, el lenguaje de la guerra, la manera de con las mismas cómodas intenciones con que nosotros actuar de la guerra, de todas las guerras! Però (a mandamos a nuestros ancianes a asiles y residencias? palabra PlEDAD... i,quién habla de las guerras de pie- Les veo en mi imaginación y hasta les otge decir: «Aquí dad? lqu\én practica la piedad y la fraternídad? estaran muy bien. Tode este planeta para elles solos. Tienen agua abundante y un astre que les da luz y tso pienso ante un periódico del 5 de abril (1975), calor. Se multiplicaran, sí, pere no nos daran la lata. que muesira ta toto de un nifio de Vietnam del Sur Tal vez un siglo cualquiera que ne estemes muy ocu llevando en sus brazos a su hermanita menor, ambos pades, vayamos a ver que tal siguen eses pobres re- evacuades. Eso... y muchas cosas mas, amargas y decep- beldes». Y el siglo en que han venido ha sido éste. cionanfes que no creo necesario llevar al papel, pues El per nosotros llamado siglo XX. El siglo de las guerras entonces esta simple mediíación correria el riesgo de nucleares y de las de «andar per casa». El de los pue- convertirse en un comenfario político a la actual si- blos dividides; el de las izqulerdas y derechas y demàs iuación en Indochina. pamplinas encaminadas hacia la violència y la destruc- Sigo mirando la toío de los dos ninos y sigo sin ción. El de les préstamos bancàries, las pérdidas de explicarme porqué a nuestra espècie se la llama hu cosechas, los nitnos desnutrides... Però han venido, han mana. visíe cemo semos y actuamos, nuestros inventes llama dos guerras, pebreza y hambre. j Lo ha viste...! jY se De repente un pensamiento monstruoso viene a mi han ido espantades! Espantades de su obra. De ne mente y pienso que una humanidad que puede evitar habernos eliminado totaimenie en su dia, en su tiempe, las guerras y sin embargo las promueve, tal vez esté en su mundo; en vez de fraernos aquí y dejar que nos haciendo lo mismo con esa entermedad al parecer in repredujéramos. Tal vez por ese vienen en sus vehícu- vencible, llamada càncer. Y si a la «humana humani les espaciales que nosotros llamames plaíillos volantes dad» no le interesa la desaparición de ese mal, es per y al no atreverse a dialogar cen nosotros, jcon su ver- què entonces los fàrmacos, corrientes, radioteràpia, hor- güenza! se van al memeníe espantados y remordién- monoterapia, etc; todo ese tinglado que mueve mi- doles la conciencia ante nuestros afanes bélicos, nuestra liones, se vendria abajo. falía de hermandad y nuestro querer TENER en vez de jPero cierro los ojos un momenío y creo que estoy querer SER. O... quizàs imaginen, o estén seguros, que disparatando! Hay otras muchas enfermedades con las este mal llamado violència sea centagieso y de ahí que que la humanidad puede «disfraerse»; apasionarse, no nos hablen, ni nos den la mano, ni se sienten a avanzar, alivíar y hasta curar si se lo propone. La con- nuestra m3sa. Clare que hacen bien. Para salvar el tipe, íemplación de la íoto-Cifra, en la que el nitio de ojlíos hay que jugarselo y de ahí sus pasees... y su prudència. melancólicos nos acusa en silencia a todos, està vol- viendo cruel a mi pensamiento, a este pensamiento Pere me esíoy despistando de la cuestión GUERRA cen indómifo que ahora retrocede a la noche, también del la que empecé estàs líneas, iporqué me pregunto a 5 de abril (1975) en TVE. Era un nuevo programa de mi misma? Y la respuesta me llega a través del silencio canciones y entrevistas. En una de dichas entrevistas de la madrugada, clara y dura, sin pizca alguna de se toco el tema de los ovnis, civllizaciones avanzadas, hipocresia: «Perquè es mas còmode fanfasear (como millones de ahos, etc... i,Recordàis, aunque hayan trans- ye estoy haciendo cen io pluma en estos memenfes) currido meses? jEsa atrayente y sugestiva biblioteca y echarles a otras civilizaciones, a gentes de otros mun- en piedra, que nos mostraba trasplantes de corazón dos y galaxias, la culpa de \o que sóle nosotros somos y hasta de cerebro! culpables. Sí, nosotros, la llamada «raza humana», que es inhumana no cien por cien, ciertamente, però sí en Meditando en ello pienso si no serà este diminuto su mayoría». planeta llamado Tierra, entre toda la inmensidad de planetas, asíros y galaxias en general, como una espè Me duele, me desgarran el alma estes niinos vletnami- cie de jaula-sanatorio para subnormales e imperfectes tas de la foto. Ni elles, ni sus padres cenocieron la seres. Si esas lejanas civílizacienes que nos muestran paz. iVeinticinco? ^Treinta? No sé con exactitud los los libros de piedra, ademàs de dichos iJbros, dejaron alnes que son, sóle sé que des o tres generacienes lle- la semills del hombre actual, para que evolucionarà, van dia tras dia presenciando esas victorlas y derrotas. se volviera normal... o simpíemeníe slguiera con sus Ese «yo gane y tú pierdes». Ese Inflarse y desinflarse ideas violentas, sus guerras de siempre y su mania de a costa de sus vidas, de alguna que otra llamada «Gran creerse una raza Inteligente y superior. iNo podria ser? Potencia». iNo seríamos hace millones de anos, una espècie de Pere la piedad, el amor, la ayuda real, ne la momen- tarados, imperfectos, violentos, subnormales, furiosos, tànea y sensiblera... iquién habla, quién practica esas etc; a ojos de los normales de la misma raza y nos cosas en las guerras?. exiliaren o deportaren a esta planeta anónimo? ^No Y aquí finalizo mis pensamientos sobre una guerra les daria pena de extinguirnos y nos dejaron aquí, en desgarrada y actual y una noticia televisiva con la que este planeta íambién violento, con terremotos, inunda he faníaseado... tal vez dura y desgarradamente tam bién. ré *#-K-**-x-•?<•**-x-•«-*-K-** ít •*(-**#***-x-*•«•-)f •)<. ^f«. ^ íf ^ Í<-^ç. ^ ^^.«. ^^ Lln periódico del 5 de abril y un programa de TVE de igual fecha me hicíeren, en el silencio de la noche, * Bosses, sacs, tub i làmina * pensar y escribir. Hay paz y silencio en torno míe. Y de plàstic polietllé frio. Y estrellas parpadeantes en la gran bóveda del cielo. Però esta paz y este silencio no habita, como seria lo ideal en todos les continentes, en todas las nacienes, en Todos los puebles y aldeas del planeta. í^Porqué? En la quieta y silenciosa madrugada, el I Representant: í^cmfd CoÚS «tic-tac» del reloj me responde machacenamente. Pare- ce que repiíe entre resignado y escépíico: \ LLAGOSTERA «Ne-lo-sé, no-lo-sé, ne-lo-sé,...».
* Carrer Concepció. 29 • Telèfon 83 02 86 í Por Rocío. 30884, ALMONTE (Huelva) * * **-ïf-ït •«->t-ït * ít **•)(•«-* í("ïí-* ít ít-X-**•»-íf-*-it-ÍÍ-JÍ íí-ït •)(••)(•***-K-íí-K *-K Publicado en la revista CLUB CCC •)t*í<-****«******ít***«**-X-**********-X-***X-*******-K-**-)t*-)tít-K--K-W*-K**i(-*-->t Jf-X* •)f-X-íí--ï<-**«**-Jf * * * * * * * * * *
* * * * *
*
*
* *
*
* *
*
* * Can ¥teí
*
* * * *
*
* * * * ^ab etna •)t-)t-X--ï(--X--Xít**#***í(-í<--K--)f*«-X-*-íf**X*-K-)f*-X-í<-X-**-H**ít#***-)f****»-)t-}t-M--ít->^**** El Ba.ll dels Toreros Era costum que, després del Nadal; cada festa a la «tercio». I. la triomfal sortida del picador Tinus, cava níi hi hagués el què se'n deia: ball de Carnaval. Con ller en el burro d'en Tomàs Fàbregas que, abans d'ar sistia en el ball del tanalet, de la bomba, dels apatxes, ribar al «ruedo», es negà a seguir. Era per a veure-ho. el ball de disfresses, i altres. Aquell homenàs, muntat damunt del pobre ruc, espan Però, lot això, ja era mott vist. I, aquell any tat pels crits de tanta geni. Sempre amatent, però, en —1934, pofser— en una reunió dels més destacats cul Krokin Dale l'empeny, i per fi comença l'actuació. Ja tivadors de la gresca local, s'acordà organitzar quelcom d'entrada, el banyut li pega embestida i a punt està que tos mai vist; una «corrida de toros». Per extra d'esdevenir una desgràcia amb Tinus i burro caiguts. vagant que sembli fer tal cosa, el Saló de Ball del Ca Però, amb un pal que porta per llança, de la primera sino es convertí, en efecte, en una plaça de (oros. garrotada, el toro s'arronça, es plega, gemega, i fins Com a cosa esperada per tot ei poble, enlluernats sembla, amb crits humans. Ara, es promouen protes per la feliç Idea, aquella nil la gent s'apretava com tes fins que el sever picador és obligat a reíirar-se, podia a la Sala de Ball. Una restranyera de cadires ben amb divisió d'opinions. lligades feien anella, o sigui: «el ruedo». En una llotja Poc després, el deliri. Doncs en Miquel Roig co l'Albert Bustins, voltat de sis «manolas», d'entre les mença la «faena». Entre vítores del públic, eis passes noies més boniques del poble, representava ésser el se segueixen de totes marques. Naturals, veròniques, Governador. No cal dir que les manoles lluïen clavells belmontines, i voltes i revoltes del percal, de la més enlre llur cabell, i s'abrigaven amb vistosos mantons de depurada tècnica torera fan cridar al públic eixordoro- Manila. sament. Composaven l'escamot de matadors: el torero Mi —Torero! Torero! quel Roig (Miquel Bosch), primera espasa. Àngel Men I en Miquel que s'agenolla, passa el drap vermell doza —oficial sastre— actuava com a banderlller. I per la cara del toro, se li gira d'esquena, el salta d'una com a picador, el gran Tinus (Florentí Homs). Cometí filigrana impressionant... Fins que, brindant la mort óe\ d'ordres, ho era en Faust Morè, ajudat per l'inoblidable seu enemic a les boniques «manolas», treu l'espasa de Joan Brusi, el gran Krokin Dale de memòria inesborra fusta i a la primera sort, el toro (els dos bordegassos), ble sobre tot pel combat de boxa, que vaig ressenyar cauen lentament a ferra, essent la seva «mort». fa temps, en el setmanari ANCORA de Sant Feliu de Guíxols. Dalt d'una cadira, no era el menys eníussiasmat espectador el metge: Francesc Font, al qual s'acostà en Seure, era impossible. La gent s'estava dreta, pel Miquel Roig per tal d'ensenyar-li una esguerrapada que cim de les finestres o com podia, esperant l'inici de la s'havia fet no sé com, i tot felicitant-lo, li preguntà el «fiesía». De cop, el governador movent el cap, donà doctor: l'ordre. En Faust Morè engegà un llarguíssim i desa —Què t'has fet, Miquel? finat toc de corneta fent-se el silenci. L'orquestra esfa- llà en un airós pas-doble. I la «cuadrilla» vestits tots I, amb cara trista respon el gran torero llagosterenc: autènticament, inicià el «paseillo» entre forts aplaudi —Una «cogida»! ments. Davant, en Miquel Roig. Darrera, en Mendoza Que còm acabà tot? Com tot acabava en aquells i altres auxiliars, donaren la «vuelta al ruedo» en mig temps. Amb una brindada general al Casino. de la general complaença. Com a final voldria aclarir, que ni l'estil irònic amb En Miquel, barret en mà, s'acostà al governador que s'ha composat aquest article ni l'us de sobrenoms Bustins, demananf la clau per tal d'obrir al primer íoro, d'alguns personatges que intervenen en ell, representen que no li fou regatejada. LJn vailet obri la porta dels per la meva part cap desmèrit ni mofa. Ben al contrari. serveis i ja tenim l'animal a la plaça. (No cal ni aclarir He inrentat que sigui, tan pels que ja desgraciadament que el toro, eran dos bordegassos abrigats amb una son morts, com pels que sortosament viuen, un home pell del cornut). Al moment, l'Angel Mendoza, el ban natge a tots, per la bomhòmia, per la sana alegria derlller, l'hi clavà dues banderes amb tanta de traça, d'aquell anys que, per desgràcia dubto de que puguin que fou ovacionat. El Duque, a requeriment del go tornar. vernador torna a fer sonar la trompeta, pel canvi de P. PARES C.
****** *-K-**-K-**ífX-«-*^***«*íf-X-«**-)f*****íf«*4t**ítHÍ**íf**->t*-Jt»*-)t***ít*-)t*-^ * * * * * * ^ t>è4ft> ^ * ^ * * CARPINTERIA METÀL·LICA * * * SERRALLERIA i DECORACIÓ * * * J. Esteve * * CARNISSERIA <$• * * * * * Passeig Tomàs de A. Boada, 12 * Carrer Nou, 23 - Telèfon 83 02 Ió * Telèfon 83 02 14 * LLAGOSTERA LLAGOSTERA
«•*******-X-******"íf********-)t********íí-***"****-J(*********-ít**ífí(-*ítíí-.X.X****-********íí****X***** í(-»****-ít*********^***X***í(·ítíí--X--X-í(--ít-X--K-****-í(·«-X-**Jt*-**-K*-K-*******»***ít***
BANQUETES
TAPAS VARIADAS
BODAS
Paseo Romeu, 2
LLAGOSTERA
****-}t**»-)t**ít***í<-**ít-K-«--ït)t**********í<-*)t*^títi(-4f-X--K »**«•*•*(• ^íf-X-*-**-*** -» *«-íí-ït-»t-ï<--í(--íí-*í<-í(-JÍ"ít**-ít-*-)("ít**·)<·* •>(-** * * * * * * *
* * * * * * Francisco Xirüu Grau * * * * * RECADERO DIARIO A GERONA * * * * * *
* * * * * * * * * * Agencia en: * * * GERONA * * * SUREDA Telefono 20 01 38 * * * * Fa Molts Anys en la liosti-a Història... El Trieni Lliberal (1820-1823) en la Nostra Vila de Llagostera
Abans d'entrar en el senzill estudi d'aquest període cons començaven a agrupar-se, siguent precisament a València que un titucional, durant el regnat de Ferran Vllè, és interessant fer una grup d'Artilleria [30 de maig del 1322), assaltà la presó i pre mica d'història dels moviments que el varen precedir. tengué posar en llibertat al General reialista Elío, però es va A l'entrada a Espanya del «Desitjat», el 24 de març de 1814, negar a acceptar-la, pel que fou condemnat en un Consell de Guerra i afusellat immediatament. També es sublevaren a Madrid precissament per Figueres, amb un nombrós acompanyament, va uns batallons en favor del rei, essent vençuts per la Milícia i ren començar les entusiastes rebudes en totes les poblacions i altres forces armades, ciutats per les que passava el monarca espanyol. A Girona, Ma taró, Reus, i sobretot, a Saragossa, s'exterioritzaven aquestes ma L'impressió general d'aquells dies, era que existia un com nifestacions d'afecte. També València hi va col·laborar entregant- plert
^ les 16,30 h.— (continua) i A les 16,30 h.— (continua) i A les 16,30 h.~ (continua) i t3 h.— Sessions de cinema, en el A les 22 h.—• Sessió de cinema 23 h.— Sessions de cinema en els A les 16,30 h.— Sessió de cinema tfí (A 23 h. Sessions de cinema en el "^Cinema Llagosterense» i «Cine- en el «Cinema Llagosterense», «Cinema Llagosterense» i «Cine en el «Cinema Barceló». a> «Cinema Ltagosterense» i «Cine ^^ Barceló». B u ma Barceló». c c ma Barceló». o A les 22 h.—- Sessió de cinema A les 16,30 h.— Sessió de cinema '6 ü ^ les 23 h.— Concert per les en el «Cinema Barceló». A les 23 h.— Concert per l'or A les 23 h.— Concert per l'or en ei «Cinema Llagosterense». ^''questres La Selvatana i La Pr'\n- questra La Selvatana. questra La Selvatana i Miramaf- ^'Pal de La Bisbal. DIVENDRES, DIA 27 A les 10,30 h. A les 12 h. - - Partit de Balonmà Recital a càrrec de A les 19 h. - Sortida de Ge Llagostera - Breda. A les 10 h,— Concurs de tir a' ^^Posició col.lectiva de pintors gants I Cap-grossos, acom Exposició de pintures de Josep plat. (tirada local). LLUÍS LLACH •^cals als baixos de l'Ajuntament. panyats per les "Majorettes". Calvet en els locals del Casino a l'ENVELAT Llagosterenc. (tots els dies). A les 17 h.— Gran Festival In A les 16 h.— Concurs de tir a' (Ms els dies). Exposició col·lectiva de pintors A les 17 h.~ Paríit de futbol plat. (Nrada provincial). fantil patrocinat per el Magnífic locals als baixos de l'Ajuntament, entre els equips de Llagostera i rí? •$• *!? rl* «^í* "stí" "íí" *$'!' ^f ^ 'síí' *íí* 'h "íí* (toís els dies). d'Aro. •exposició de pintures de Josep Ajuntament, a l'Envelat A les 17 h.— Partit de futbd A les 18 h. - Actuació de la *-9lvet en els locals del Casino Campionat província! de Balonmà entre els equips de: Colla de Danses Catala '-'^gosterenc. (iots els dies). categoria alevins. nes, de Girona, a la Plaça Llagostera í Guíxols Espanya. Actes Religiosos
A les 12 h.— Homenatge a A les 12 i 19 h.— A la Plaça Es A les 12 i 19 h.— A la Plaça d'Es-, ^ les 12 i 19 h.—A la Plaça Es- c A les 22 h.— Tres sardanes per l'Aguiló. DISSABTE, DIA 28 panya sardanes. Cobles: La Sel panya, Sardanes, Cobles LA SEL' •^^nya sardanes. Cobles: La Sel- D l'orquestra Marina. Cobla: Agrupació de Músics Lo A les 20,30,— Missa vespertina. vatana i Maresme. VATANA i MIRAMAR. ^^*ana i La Principal de La Bisbal. O cals. DIUMENGE, DIA 29 A les 7,15 h.— Missa a la capella de l'Hospital. A les 10 i 20'3O h.— Misses onades. A tes 11,30 h.— Ofici solemme.
A les 17 i 24 h.— L'orquestra LA A les 17 i 24 h.— L'orquestra t.^ ^ 'es 17 í 23,30 h.—L'orquestra A les 11 h.— L'Orquestra Marina A les 23 h.— Gran «FI DE FESTA» DILLUNS, DIA 30 i2 SELVATANA amb Jordi Garanger SELVATANA amb Jordi Ga/ange'; ^ PRINCIPAL DE LA BISBAL amb Fernando Mendoza í Crístian amb SANTI SANS, EMILI VEN A les 11,30 h.— Missa solemme. i el Conjunt de JANIO MARTI i l'orquestra MIRAMAR amb ^•^b Albert i l'Orquestra LA SEL- Coniunt de Janio Marti. DRELL, CONJUNT SETSON, ETC. amb Setina. José Ramon. ^ATANA am Jordi Garanger. DIMARTS, DIA 31 A les 10 h,— Missa de «Rèquiem» en sufragi dels difuns de la Parròquia.
^ef més detalls, progfames a part. *ít*******W*-H****-í*-^*#****«*W*W*W******íí-«*****************·«-***-M-****^W****#* RAYCA ^^••^•^^^^^^•H RAMON CACERES Especlalldad en Pavlmentos % * * de Hormigon * * * * * * * * • COLAS I o ALISADO * • REMOLINEADO * * • JUNTAS DILATACION í
* Paseo Victoria, 9 * * * * Teléfonos: * I Oficina 83 02 26 * * Particular: 83 05 64 * i * í LLAGOSTERA %
***ít****-)t-)f**«*****ítít*)f*-X^4t-ït-Jt**«ít**ít*******ít***>t***·*tít*******·*·****^**í^ * * * * * * * * * * •^-rh CONSTRUCCIONES * * 1 'l M * * * * * * * * * * * * * * I • PISCINAS I • PISTAS DE TENIS I • CONSTRUCCION EN GENERAL * *
* * * * * * * Urbanización «Cal Curt» * í Telefono 83 02 26 %. . LLAGOSTERA í
***-ít*#**-»t->e***ít*-«--»t*-ít***·)t*«**·H**4t*^-ífít***«**it***********-**w*#**ít*** *** ^ ***-íf *****-íf-ïf-)f-X--íf **« í(--^í-* •)(••}(• íf-íí-•«•*-M-•«•*-íf ***-X-*-)*• * * HAGA EL HUMOR * * * * DEDUCCIONES FILOSOFATICAS A río revuelío, fabrica al lado. La perra es la fiel amiga de la mujer. Las siglas son las mujeres de los siglos. Comas ES CURIOSO: Se suele escribir de izquierda 3 derecha. PROBLEMA DIRECCIONAL DE DIRECCION PERFUMERIA - PELUQUERIA SENOR A: tPodria decirtne donde esfà la calle del volean? SENOR B: Con mucho gusto. Sïga recto y a la primera tuerza a la izquierda, continua por el centro de| paseo que Vd^ mísmo vera y luego la segunda calle a la derecha. SE PREGUNTA: De qué tendència política es e! Sr. B? Si Vd. lo adivina, entrarà en un sorteo para ir de vacaciones a la maravillosa y rascacielística Costa Brava. MANANA SERÀ NOTICIA: Los 35.000.000— de partidos pollticos. 32 + 14 + 14 = 60 NUESTRO PAÍS Desde hace bastante tiempo se viene diciendo: Los 35.000.000.— de espaíïoles. Esta muy claro que en nuestro País falla la pro- Calle José Antonio, 36 ductividad pues algun aumento habrà habido en lo que a espanoles y espainolas se refiere. Proponemos que se diga: Los 35.500.000,— de espaüoles. LLAGOSTERA SE ESTA ESTUDIANDO Se mira la posibiMdad de que a| igual que exlste ei dia del ****************K*********************** padre, de la madre, etc, se instituya el día del huelguista, el dia del piquete, la noche de la adúltera, etc. etc. etc. etc. Queremos aclarar que las siglas E.T.C., no pertenecen a ningún ULTRAMARINOS partido político, sinó que significan etcètera. CONTINUA el intenso malhumor entre los agricultores a causa de que el ano pasado pudieran tirar el exceso de fruta, y este ano no podran hacerlo debido a| mal tiempo. Joaquín Miquel ES UNA BUENA PERSONA, honesto, trabajador, integro, llàs tima!... no llegarà muy lejos. Paseo Victoria, 10 ACERTIJO Le damos una palabra que hoy no se usa mucho: DEMOCRÀCIA. Telefono 83 00 34 Si Vd. acierla con la definición que le indrcamos mas abajo, le prometemos entregarie un vaso de agua nítida y limpía del rto Ter. SOLUCION: Podemos decir que e| origen de esta -palabra se remonta a tiempos muy antlguos y que son los andaluces y la íglesia quienes mas la han utilizado. Nos explicaremos. La palabra democràcia consta de DEMO y CRACIA, y si lo analizamos detenidamente veremos que los andaluces siempre se han caracterizado por su salero y por gràcia, es decir, siempre estan dando GRASIA, o sea, «DEMO-GRASIA», con lo cual queda * aclarada la 1.^ parte del ejercicio. En cuanto a la segunda parte, también la íglesia es precursora Piensos Raves, s. a. * de la democràcia, pues siempre nos dicen DEMOS-GRACIAS, con * lo cual queda claro el 2." punto del ejercicio. * Ya solo nos queda por decirles: L.D.U.B.F.M. - 77, que tam- Calle Onésimo Redondo, 27 * poco es ningún partído politíco, sinó que significa: Les deseamos * una buena fiesta mayor 77. LLAGOSTERA * Pepe Fernàndez * ******************************************** * ***************************************** * * * * * * * * REMOLCS * PER PEIX FRESC * * * * * I QUE REGALI AL PALADAR * * * * * * * * * * * * * * * * * * jopsanxa * Peixateria P/lRFT/l * * * * ^aume fZomo * * * * TENIU D'ANAR * * * * * * * * * * * * * Carrer Santa Anna, 1 Carrer Nou, 23 - Telèfon 83 02 16 * * Telèfon 83 01 33 * * LLAGOSTERA * LLAGOSTERA * * * ********************************* •X"«-***->*"H*** *******************************-x-x-******* * *
* • . * * * I DISTRIBUÏDORES EXCLUSIVOS DE: * * * * * I CA.mi../ï. CASTELLBLANCH I * * + • * * ... * * * I Bodegas
+ * * * GIN AC. G.
* • • * * * j Importaciones VARMA, S. A. j * * * + Bodegas Santana * *
* * Cooperativa Agrícola MOLLET DE PERELADA i * * t PRODUCTOS U VERJA * * * - - * * * * CATALANA DE VINOS, S. A. * * * * Ctra. San Feliu, s/n. - Telefono 83 0150 * * • * I LLAGOSTERA I * ••--•-. *
* * *->f ****-X-^ » í(-*-M-*-X--If *-X-*-M-•*(•««*-K-íf *-X-X-i(-íí-»-Jf *-ït *»*-)f *** •» * * * LLAGOSTERA * * * Un vell poble ple d'hJstòria * * amb carrers amples i grans * cinc mil pilars que l'aguanten * * * que són lots els habítans. * L'esperit que amb ells Impera * * * potser és la joia més gran * * * la honradesa de Llagostera i de tots els qui hi estan. * * * J. * Ets el poble que venero * tens formes de ciutat gran * * les generacions espero * * * * que algun dia te'n feràn. * I l'història I els poetes * * glòries teves cantaran * CAPDEVILA * ja sé que no som profetes * * * * més Llagostera... Sempre Avant. * * * * Josep Planella * * * * * ARBAT * * * * * * * VISIÓ * En el jardí els infants jugaven * * * * sota el brancatge i el cel blau * * i els raigs del sol il·luminaven aquell jardí de dolça pau. * * * * * Tu, entre mig d'ells bellugadissa * * reies alegre, ingènuament, * i al sentir tanta cridadissa * * de tu en vareig heure esment. * * * Tot cos airós font d'harmonies * com encisat vaig admirar; dolça estimada, si tu sabies SASTRERIA I CONFECCIONS * el què, en el fons vàreig pensar...
MIDA INDUSTRIAL * Mira, ja t'ho diré; amb pensa clara * i una esperança eixint-l! el pas m'apareix veure en tu a la mare dels fills, que un j'orn, conceblràs. * * CALITXO L. PRATS *
*****-»t ********-K-X--X-*•*(--K-*-*f íf->(•-«•*-tí * ít-X-K--íí--íf #->t-»í--tt *«-X--íf •«•-tt-
PEDRÓ COLLELL TALLER MECANICO - CERRAJERIA Carrer Glfrè, 6 - Telèfon 83 00 88 FORJA - DECORACION FAROLES - APLIQUES LLAGOSTERA
Calle LIberación, 13 - Telefono 83 00 67 LLAGOSTERA
*****-x-•x·-x·-x·-x·***-********* **********«-•«•*-x*******»-**************** ******** *.)í-************-** ^^^^íf-^^^^^^-ïf^^^ít^-íf^^^^ífít**-)^***-)^********^-)*-*»^-***-»-*^^******^^»^^**-*^*****
DIATO FILTRO MEDITERRANEO, S. A. CONSTRUCCIONES Fabricante de: Sili-Filtro - filtro de sílex PLANELLS, S. A. Diato-Filtro - filtro de diatomeas Skimmers Conjuntos Polí - Deportivos Limpiafondos Piscinas Escaleras Proyectores Depósitos de aguas Boquillas impulsión Pistas de Tenis Trampolines, etc. Fabricación 100 % nacional Chalets Patentes SANTIAGO VILA VIDAL
* *
* * *
* *
* * LA PISCINA * * de sus ensuenos puede tenerla mariana * * * * PIDA INFORMACION SIN COMPRÜMISO A: Calle Gerona, 11 y 13 - Teléfonos 83 00 00 y 83 00 01 - LLAGOSTERA * * *K-***-«-*ít**-X-**->t**ítí(-**W--K-)(-**-M-*-)t***X**-X-->t*X*-X-K*í*ít-K-K*****^*****(-*ít** * * * * * * * * US DESITJA BONES FESTES * * * * * * * BAR
* * * * * *• Cal DEGOLLAT i * * * * * MIQUEL BUTINACH * * * * * * * * * *
* * * * Carrer Sant Feliu, 55 - Telèfon 83 01 29 * * * * LLAGOSTERA * * * * *$•
En els últims mesos, en ía secció de «Cartas de lorat sahumerio dedicat a aquests monstres sagrats». los lectores» del periòdic LA VANGUARDIA s'ha en- Una altra carta manifestava que el mateix Picasso crespat una polèmica entorn de l'obra dels pintors havia dit al gran Papini: «Jo no sóc un gran pintor. Jo Picasso i Miró. Controvèrsia endanyada per les irre he compres la petulància dels entesos i els dono el ductibles i contradictòries opinions que bé podrien ser que volen perquè paguen». qüestionables. En fi un cafarnaum d'opinions contradictòriament Des de pintor «come tutti quanti» a «pintamones» apassionades. Una contradansa de conceptes amb judicis lins a qualificar-los de genials, una variada gama de verinosament divergents. La controvèrsia no es contenia conceptes els ha detractat o enlairat en un balanceig en una mesura matisada que al mostrar apreciacions discrepant i força aspre. les hi oposes aspectes contradictoris. No: o moros o Un els negava tota raça i geni pictòric, però sí cristians. Uns negant el pa i la sal i els altres en un excepcional deia (tradueixo) «per acollír-se a la pica ditirambe desmesurat i agressiu. Poc sentit de l'humor resca de la propaganda dels embolics montats pels i molt de ferrafge. El sarcasme, l'agressió a flor de pell mcirxants i en eregir-se en beneficiaris del badoquisme ü bé l'encenser a iota fumera. mundial'í «Reis del refregit» «Un parell de «cucos» Encara més: Un mestre deia que després de mos que ens han volgut prendre el pèl» etc. etc. trar als seus alumnes de 8 a 10 anys reproduccions Contestant a tot això un altre, indignat, replicava d'obres de Picasso i Miró, els induí a que, influïts pel qualificant ?l que havia segregat els anteriors conceptes que els havia ensenyat, realitcessin algunes pintures. de «daltònic, de desequilibrat, d'orb en qüestions de Féu fotografies en color de reproduccions d'originals dibuix» i afegia que «s'havia let un tip de riure amb dels dos pintors i d'una selecció de les que havien fet la incomprensió que manifestava sobre l'estètica, l'har els nens. Ho ensenyà tot barrejat a uns «experts» de- monia, la sensibilitat, el dibuix, el color, els valors, manani-los opinió sobre l'autenticitat de les obres. El la línia i la poesia pictòrica». resultat fou que s'equivocaren escollint-ne moltes de Un metge, en una altra carta (sempre m'afenc a les realitzades pels infants. la mateixa secció del diari citat) deia que el pare de Per fi, segurament per donar l'última mà a la Picasso —que era professor de l'Escola de Belles Arts— pol.lèmica, en Lluís Permanyer, des dels seu recuadre deixà de pintar al comprovar les qualitats del seu fill que titula PAÍS en el mateix periòdic, fa un escríf adolescent i que en Miró eia «com un torrent de llum en el que acaba dient «que més valdria en fi que a i sol que penetra en l'estància en que estan col.lo- aquells que els agrada proclamar dictàmens sobre qua cades». Entretant en una altra carta un altre opinant litat artística, confessessin pura i simplement que a ells considerava que «seguia essent el xicot bon jan de no els hi agrada» Solució simplista, dic jo, que si la París, pintor de «signos» com deien els seus companys, tem extensiva a totes les activitats qüestionables oca però folra! de bitllets». sionaria un to ben monòton a les nostres relacions. Dies més tard una carta més preguntava «quina Més equilibrada moderació, sí. Però tampoc una eunu- estètica, harmonia, sensibilitat, dibuix, color, valors, lí coide posició d'un neutralisme sense anàlisi. nia i poesia posseeix aquesta senyora sempiterna de tres Relacionada amb qüestió m'agradaria relatar-vos forats al nas-, ull al front, braç que li neix en el ventre una experiència personal ocorreguda en l'àmbit local. i peus desmesuradament retorçats» «o aquell gos, cul Feia poc que s'havia inaugurat a Barcelona l'edifici del d l'espectador, cua a l'aire, mostrant el forat final del Col.legi d'Arquitectes. Sabeu molt bé que en la seva tub digestiu i els atributs de mascle, que sembla una façana s'hi reprodueixen uns dibuixos de gegants de boutade, una broma per fer riure». A continuació ci processó de Picasso féu expressament per aquesta fi. tava un reguitzell d'autors coneguts i responsables «que Feia poc d'això i després de Corpus, justament amb s'havien mostrat en llibres i articles contra ei desa- el Sr. Canet, bon company i excel·lent amic mestre actualment a Girona i que per aquelles dates servia aquí, férem que un grup de nens de 6 a 8 anys di * buixessin els gegants i cap-grossos que tots tenien * * * marcats de fresc en les respectives retines. No havien * * * vist res dels de Picasso. Voleu creure que alguns d'ells CARPINTERIA * sortiren sorprenentment semblants. Amb el Sr. Canet * férem una sel.lecció i acompanyant un escrit ho en * viàrem a la revista Destino. No ens publicaren res. * * * * Segurament que els nostres comentaris eren —mea * culpa— excessivament crítics i consideraren que ja Ramon * s'havia fet prou mullader entorn de la discutida façana. * Per fi una anècdota que ve més o menys a to * * * * amb el tema d'aquest escrit. Quan servia a Olot, on * vaig estar uns anys, s'organitzà una exposició d'un Friéola * pintor que llavors era esmentat en el camp abstracte * L'autor no vindria fins el dia de la inauguració i alguns * pintor locals, de prestigi alguns d'ells, s'encarregaren * * de penjar els quadres. Ho feren de la manera que * * millor els semblà. El dia assenyalat arribà el pintor i * * al entrar a la sala es posà les mans a cap. La majoria * + de les teles havien estat —segons ell— penjades al * revés. Fa temps d'això. Probablement que els super * vivents dels que organitzaren l'exposició encara ara es Calle San Feliu, 20 bis - Telefono 83 03 70 * * pregunten com diantre es podrà saber on era el dalt * * LLAGOSTERA i on queia el baix d'aquelles pintures. * * Francesc RIGAU GELI •)^ W * -K- * * -ít *ít#**ít*****-K*^t***-)(*-)f-)t-Jt****-Wít**ít**^*****·X-ít******-K--ïf********-Jt******** * * * * * * * * * * * * * * * * PRIMERA CADENA MUNDIAL * * * * D'ALIMENTACIÓ * * * * * * * * * * * * * * * els hi desitja una bona Festa Major * * * ... * * • * * * * * * * * * * *, * * * * * * Llagostera, Maig del 1977 * * * * . . * * * * * * * *• * * * * * CONSTRUCTOR D'OBRES * * * • *
* Joaquim * * * * * * * Comas * *
* • * Corrius * * * * * #
* * *. Carrer Mayena, 15 - Telèfon 83 02 06 *. ^^ Èí^-^-^^ * LLAGOSTERA * * • * * • * * ******W-M-#******W*-«-#*-)t-*-K-X··í<·-i(--M--X-**í(-*-í(--M-->í--)<--í(--X--X·-ï(--*(--H*«•**•* « '»-***X**-*********-**************->f ****** X-íf *-K--X-y-**-Jf-X-****-X-* ^-X-* X--«•**«-X-*-X-•)(• ^ ít-K-ít ***-K--X--íf * ít * * í Montserrat Plense t El Socialismo La ideologia socialista, representa un sistema po- lítico que persigue ei establecimiento de una nueva REPRESENTANTE DE Sociedad en la cual los hombres y las mujeres de nuestro país puedan vivir con dignidad, libertat e in JOYERIA Y RELOJERIA * dependència de las actuales trabas e injusíicias que * implica el actual sistema capitalista, que solamente sirven para tener en manos del capital a la clase obrera. * FORTUNA * El socialismo catalàn, se propone la redención de * todos los que viven y írabajan en Catalunya. Es cons- * ciente de los problemas que les ha tocado vivir a los * trabajadores de otras tlerras de Espaha, han tenido que * * emigrar en busca de trabajo, ya que el sistema dicta * torial y capitalista mantenido hasta hoy, no solo no les * ha proporcionado trabajo en su país sinó que ha fo- * mentado la huída en masa de sus respectivas provincias Calle Lacustaria núm. 2 de origen, la mayoría de las veces teniendo que aban Telefono 83 05 28 * donar a sus seres queridos en busca de algo tan ele * mental como el sustento y el trabajo, La clase obrera LLAGOSTERA * de Catalunya asume como pròpia la lucha de sus her- * * * manos inmigrados de otras tierras. í(.^^^4(.^^^^X·-X-***-X-X--X-*-X*íííí-***X-H**-X--X-*-X"K--X-X-íí X-** * * El socialismo en el campo catalàn.— El problema * * del campo catalàn es el problema de todo el campo * * espahol, però nosotros hemos de verlo deníro del am- bito de nuestro país. Creemos en la necesidad de una gran íransformación en el campo, ya que íos problemas * que se han venido planteando en esfos últimes tiempos i Juan Sais I* así lo demuestran. Creemos firmemeníe en el principio * de que la tierra debe ser para quien la frabaja, ya Repartidor de que no es justa ni humana la explotación a que actual- meníe se halla sometido el hombre del campo. El payés AGUAS CARBONICAS es doblemente explotado en su dura labor cotidiana: * primeramente lo explota un contrato con el terratenien- Y TODO SUS DERIVADOS te, también lo explota el que le suministra las diferentes * materias que necesita para realizar su trabajo y final- * mente lo que es mas explotado es en el proceso de * * comercialización de su producción ya que los interme- * <$• * diarios son los que mas beneficio sacan con un trabajo * muy inferior y sin exponer ninguna cosecha, teniendo * siempre el beneficio seguro y la protección del sistema, ocurriendo que en todo el proceso, el que mas trabaja Ricardo Casademont, 23 - Telefono 83 03 83 * y en peores condiciones, en todos los ordenes, es el * * que tiene menor margen de beneficiós. Por esto al hombre del campo le interesa el socialismo y le interesa LLAGOSTERA * formar cuanto anies sus propios Sindicatos, auténticas * armas de defensa de su trabajo y de sus justas reivin- ^H(.^^^t^^^(^4(-ít-****»*X-*«)l-X--X-**X***X-X--X--X-H-*-M-*-X--X--»í dicaciones. * * * * El socialismo para el asalariado.—• Todo el que viva * ï de un salario no debe tener otra meta que conseguir el socialismo autogestionario, porque en la aufogestión està la meta de todas nuestras reivindicaciones. Ella serà el fin de la explotación del hombre por el hombre \/da. de C^ortiha y terminarà con este continuo mendigar lo que en justícia nos corresponde de una producción en la cual, tos obreros, somos la parte principal. La aufogestión no significa una estatificación burocràtica de la economia, si no poner los instrumentos de producción en las ma TEIXITS I CONFECCIÓ nos de los propios obreros, sustrayéndolos del poder de la actual minoria domínanfe. Todos los medios con que cuenta el país, estaran dentro de un Estado so cialista, en manos de todo el pueblo y no de la pequetia minoria que ahora lo usufructa en beneficio propio.
La Sociedad capitalista, que solo piensa en el lucro y en el beneficio, debe dejar paso a una nueva orga- nización mas humana y fraternal, fundada en la justícia Plaça Espanya, 14 y en la solídaridad entre todos los hombres. LLAGOSTERA Lluís Nuell Creus
-X-^-if-ït-X^íí--}<•-ït-ít-X--X-**•**íf »Íf-K X-*-X-X-íf ******-X-*«**-X-ïí ït*•* Del Partit Socialista de Catalunya * *-K *->r-H-í<-->t***-X-*-K--ít* * *-K-W-ít-X-* ** íf ** * *-X--M-*íf ít * * ** * »-)t-X-* íf * *-W íf->f •» *-K^
* * * * * * * * * * * * * * * * * Cctj^cte^evotífy KÍ* * * * * * * * * Calle San Pedró, 16 Telefono 83 00 54 Apartado 7 * * * * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * )( * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * + * * * * * FABRICA DE: * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * Hojas de sierras para metales 1 * * * * * * * * marca «ROVIC» * * * * * * * * * * * * * * Corta - ampollas metàlicos * * * * * * * para inyectables * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * íf *-X-#-K--K-*-ít *-K-*****•«-«-ít-)f-K *•>(•***•}<•-íf **•*(•-K-* íí-*-X-««• íf-K-íf M isterioses Aparicions
TRANSPORTS a la (larveteva El passat mes de març va succeir a la nostra vila un fet sense precedents: damunt del quitrà de la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols, justament davant de la taverna «Can Tres», va aparèixer una pintada en la que lli havien frases com JAPIC «Amnistia», «Llibertat», «Detinguts», "CNF-, "Visca la FAI», «Ma- * * ricons", «Torrats al poder». Davant d'aquest- esdeveniment, el * * famós «pintadóleg» Johan Sebastiàn Mastropiero, ha fet el se Carrer Girona, 16 i 20 - Telèfon 83 01 83 * güent estudi sobre e| tema: * * Gran nombre de parapsicòlegs i químics s'han reunit aquí * a Llagostera per estudiar la fantasmagòrica aparició d'una pintada LLAGOSTERA * misteriosa i tenebrosa, davant de la taverna «Can Tres», a la * * * carretera de Girona a Sant Feliu. També les forces de l'ordre varen fer acte de presència a fi de protegir dels incontrolats a * * la valuosa obra. * * * Segons les primeres anàlisis i com a dictamen apriorísfic, un * <$• * portaveu del grup de científics ens ha anticipat que es tracta de * * un fenomen quasi inexplicable de «Lliurex Presiodi Deas» o * * «Clandestinium expresionem d'opinionis subversivium» (1), pro * * duït per les descàrregues de potències astrals degudes a la super- * * pressió que determinades capes gratifiques soporten per part d'amples capes de roca calcària i granítica, tradicionalment asen- * * * * tades sobre la primera. * * * Fonts especialitzades afirmen que es tracta d'una font de * * comunicació Paranormal, doncs es dóna com a cert que Para- * subnormals n'hi ha prou aínb els canals clàssics Telediaris 1.", TRANSPORTS GENERALS 2." i 3,' edició respectivament. * Extraoficialment s'especula amb la possibilitat de que la * * CARGUES A BARCELONA metastrològica inducció fos derivada d'una descàrrega magnè * * tica al juntar-se determinats elements químics com serien els * * grups erògens V.l. amb efervescents etilíc G.I.N. i afrodisíacs * * * R.O.N. Si aquesta tesi fora certa, la d'aquells que atribueixen a * * l'aparició un cert sentit polític també ho seria i així es podria acceptar la frase «TORRATS AL PODER», com una manifestació * * de suport a determinats sectors electorals de doble-centre-dret- * * esquerre de cara als pròxims comicis. * * * Seguint amb aquesta línia d'interpretació, FAI no volia dir, * Servei de Recadería de com les hores jueumaçòniques havien fet córrer «Forniqueu * * Alemanyes i Angleses», ni «Fabriqueu Artefactes Incendiaris», Llagostera o Girona i a Barcelona * sinó «Fote Ademocrasía Istiana» (2), amb el que almenys es * def i neixen les postures ideològiques. En quant a les sigles * * CNT no cap més interpretació que «Carles no t'emboliquis», frase * * * * clarament definitòria d'una enèrgica línia d'acció revolucionària * com ho ha estat la dels darrers 40 anys. * La part que encara ningú s'ha arriscat a desxifrar és la for * mada pel vocable 'lAMNISTIA». Es baralla la possibilitat de que sigui el nom d'una firma comercial o d'algun perfum, fins i tot * * * els més atrevits pensen que es tracta d'una marca de conso * Agència a Girona: * lador adaptable indiscriminadament. Amb aquesta aportació po * dem observar com a l'època de la que procedeix la inducció per * + TRANSPORTS CORCOY * materialitzar la pintada, l'alliberament de ta dona ]a era un fef * real, doncs sí el consolador era adaptable, és que es donava * pel sac a la dona i al home amb un règim d'igualtat. * * * Carrer Santa Eugènia, 30 El ministeri le la guerra i la pedrada ha comunicat que no * Telèfon 20 15 33 * té perquè propagar-se l'alarma doncs en el cas d'agressió es * * disposa d'elements nuclears de doble acció FAS-CIS i de coets * * autopropulsats TAS. * JOHAN SEBASTIÀN MASTROPIERO * * * (1) Degut a que l'argot empleat és del «calalano vieioji, no * ens és possible donar una traducció concreta. * * (2) En català «Vota a la Democràcia Cristiana». * * * Agència a Barcelona: NOTA: Per expressa voluntat de l'autor d'aquest reportatge, hi ha aiguna * paraula que ha estada mantinguda, tal com tia eslal escrita, sense la seva veritable traducció al català. * * CATALONIA LA REDACCIÓ * * Carrer Tànger, 75-77 - Tel. 245.Ó5.82-83 * •it-H-X-*-X-«• ^+Í-«-X-«-X-X--X--X-M-X-*-X--X--X--X-X-* *-X-*-X-X--X-* íf *íí-* «• ít ít-X-X- * * * * * * * * * * * Ca FAndreu * * * * * * BARBERIA GAMBI DE MAQUINES I ALTRES *
AMB CAMIÓ GRUA * Passeig Victòria, 5 * * * LLAGOSTERA * * * -«-^ * ít •)(--Ït-X--Jt ***«•**-K-* Íí-X-Jt-ít *•>(• ít-K-í(-Ít-X-**-X-X-X-H * «--X-*-X-** •X-*-X-*-X-X--X--X-X--X--K *-X--X-X-* ít ít-X-*-X-X Í(-X ít-X *-X-X-ít-*-X-*-X-X--X--X-**et ít**#*****-)t-i<--X->t*-Jf***-X--ít-)t**********-X--K-*******»****** ************** * > * * + * + * * CLARAN * * Juli Clara Andrés * * * * * * * * * * ELECTRODOMESTICOS * TELEVISION * SONIDO I * * RADIO * + * * * * * * * * * Calle Generalísimo, 8 * Telèfon 83 02 23 * ï LLAGOSTERA *
:4: «**********•)•******* X·********************»*--****-)^**-^-*************-^*******-************ * * * * SEGUROS Y REASEGUROS | * * El «OCASO», S. A. i * * — VIDA I * — DECESOS )g5Í I
— AVIACION I
I — INCENDIOS I * * I _ ACCIDENTES | * _ Sucursal en GERONA: * í — TRANSPORTES ^ ^ , ^^ * * í Avenida Jaime I, 29, 1.- ^ I — TODO RIESGO DEL HOGAR | * Agencia en LLAGOSTERA: * * aC í — MULTI-RIESGO DEL COMERCIO Calle Almogàvares, 21 Telefono 83 0135 % * * * *
*****************************************-x****•*! *íi-*w*ít***í(.}e*************************** LA NECESARIA REFORMA FISCAL
Cuando Espana termine la presente etapa consfi- En lodos los países europeos en los que han llega- lucional y el país, ya instalado definirivamenie en el do al poder los modernos parridos socialdemócratas se nuevo Régimen, se plantee con seriedad, a través de ha realizado, como medida principal, una reforma tiscal las tuerzas poüticas concurrentes en el Parlamento, la encaminada tanlo a recaudar mas como a recaudar me- necesidad de acomeler las retormas necesarias para ]or, es decir extrayendo el dinero de aquelios eslamen- poner a la nación de acuerdo con el tíempo que vivi- Tos o personas que màs poseen y que por tanlo pueden mos, sin duda alguna la cuestión de la retorma fiscal, pagar cantldades superiores sin menoscabo de sus ne- o de construir un sistema tiscal justo y moderno, ocu- cesidades personoles. Por oíra parie, siendo uno de los pdrà un primerísimo lugar en el orden de prioridades. postulados tundamentales de la izquierda la mejora de todos los servicios sociales que los Estados modernos No siendo previsible un íriunfo socialista en las deben proporcionar a sus ciudadanos, esta claro que elecciones próximas, que permitiera la consirucción para llevar adelanle este objelivo debe acudirse a los de una nueva sociedad, es necesario encarar el proble impueslos, única tuente de tinancíacíón de aquellas ma de acercarse lo màs posible a un Esíado jusio des- mejoras sociates de lodo tipo, ya que en matèria de ni- de la òptica capitalista o de libre empresa. En esta velación presupuestaria el milagro no exisíe (pese a las siruación una cuestión bàsica, tundamental e impor- ineiables promesas del senor Gíscard D'Estaing, que en tannsima es el sistema tiscal. Muchas personas no com- cada elección afirma que simultaneamente rebajarà los prenden lo que puede representar, en la acíualidad, el impuesfos y mejorarà la sanidad y la educacion). sistema de exiracción de los impuestos. La política tis cal es una de las cuestiones màs importantes en el ac En los países escandinaves, donde la socialde- tual mundo industrializado. Es el primer y fundamen- mocracia ha gobernado muchos afïos, no desmontando tal instrumento de que han de valerse los Estades al capilallsmo però dandole un rostro humano y social, para corregir los abusos del sistema capitalista, donde es donde se pagan impueslos màs elevados que en el dinerc genera dinero por la pròpia dinàmica injusta parte alguna. Algunas rentas personales o jurídicas muy de! sistema, muchas veces con un mínimo esfuerzo o elevadas, llegan a pagar al Estado hasla ei ochenta o sin estuerzo alguno del beneficiario. Si cierta izqujerda el noventa por ciento de sus ingresos y la falta de espanola y catalana, de tipo burgués y liberal, tenia pago o el intento de evasión està penado por la Ley en los ahos treinta como objetivos de su programa po- como un delito común tipiticado en el Código Penal. lítico, sustraer a la Sociedad y al Estado del dominio de Por contra en los Estados donde gobierna la derecha, las antiguas tuerzas tradicionales de tipo feudalista, y de torma muy acentuada en aquéllos donde ocupa esa izquierda no socialista però forzosamente social- el poder de torma autoritària y de manera permanente demócrala en 1977, debe entender que habiéndose pro- y sin riesgo de que en vlrtud de unas elecciones pueda ducido un profundo cambio en el campo social donde perder el poc'er, es donde los impuestos son màs ba- debe operar, sus reivindicaciones de esta hora {en que jos, donde la recaudación total del Estado es màs es- la actitud de la Iglesia Espanola vuelta hacia una inter- cuàlida y donde los impuestos directos, que son los que pretación evangèlica de su actuación ha dejado de ser recaen tundamentalmeníe sobre las clases poderosas, un bastión del reaccionarísmo, y en que el Ejército Es- son màs inslgnifícantes. Como ejemplo ilusíratívo vale paíïol se halla ampliamente despolttizado y profesiona- la pena consignar que mientras el impuesto sobre la lizado, aceptando ser un estamento normal del país y renta de las personas físicas, que es uno de los màs no un grupo de presión dominante al servIcIo del con- justos socialmente, representa en Espana solamente el servadurismo social), deben ser, entre otras, las que 2% del total de los ingresos del Estado, en Holanda lleven al esíabiecimiento de unas cargas fiscales, justas, importa el 48% de dícho lotal y en Francía (en la Fran- progresivas y modernas que puedan potenciar un Esta cia conservadora de siempre) cerca del 20%. También do social y comunitario al servicio de ícdo el pueblo y es interesante seiïslar, para dar idea de la gran influen en especial de los sectores peor dotados. cia del sistema fiscal en orden a una màs justa níve- lación de las clases sociales, que mientras en Esparia {donde una clase social bien concreta ha dictado las Leyes en beneficio propio durante cuarenta ahos) el 10% componente del grupo social màs elevado disfru- -K-*-K--«-*-K--)(-H-)í-ít-í(-ít-ít-íí--íí-·)f-K-íf-ït-X->t-X--«-K-*•»<-}("»*•«-*-><:->«•». t-ít^ «-•Íf-·M-·H ta del 40% del total de la renta nacional, en Francía e * Itàlia, que se hallan a la cola de los países del Mercado * * Común, en orden a justícia distributiva, dícho porcen- taje de usufructo de renta nacional es solamente del * * 29% y en las naciones màs progresivas no llega * al 20%. * * En el mundo actual, tanto para nivelar el poder * político, que puede nacer de una excesiva conceníra- * Toda clase de especialidades en corcho aglomerado ción de fortunas en unas cuantas famílias o grupos, como para atender debidamente los compromisos so * ciales del Esíado moderno, y mientras.se llega al Estado * plenamente socialista, sí tal es la marcha que democrà- ticamente se desea emprender, no hay ofra opción que * PRODUCTOS DE CORCHO establecer, como correcíivo social del sistema capitalis * ta, un sistema fiscal justo y conveniente, que drene * * AGLOMERADO fuertemeníe los excesos de ingresos y de beneficiós * que el sistema de libre empresa genera, en orden a re- * disíribuir las rentas totales del país mediante los ser * vicios sociales a la comunidad que seran tanto màs ge nerosos y perfectes cuanto mayor sea la cantídad de * dinero que se extraiga de quienes los han acumulado con la ayuda y el esfuerzo de ese pueblo llano al que en justícia debe revertir en parte. LLAGOSTERA (Gerona)
* « * * íf * *-K-•}<•-X-* * *-X-ít-ít-*-íí-* * ít * ^ *-Jt-Jf-)(•-K-*-X-* * í(-*-K-* •)(• *-X--K JOAN PINSACH ít**«**ít#4t*ít4f***-X--ït-)f*-)f-ít**^*·Jf**-ít**-Jt-X--*t-K**ít********-)( ********* «***-)fW * * * * * * Fundación EMILIO VILA * * * Calle San Pedró, 25-27 - Telefono 83 02 53 LLAGOSTERA (Gerona) * * * \ * * '^^^ EXPOSICIONES DE PINTURAS * * * * * EMILIO VILA * * MODIGLIANI * * * * Su obro Internacional * * * * * Retrospectiva de sus cèlebres carte- * les, retrates y paisajes (origen de la * fHl^BMfl^BH^' iiHÉMiiMíiii^ Costa Brava) *
* Los Ninos. - E. Vllà * * * % AbiertO días laborables: NOTA: Domingo, Lunes y Martes de la Fiesta * * de 4 0 8 Mayor, de 4 a 8 de la tarde, ENTRADA LIBRE í * Domingos y festivos: a todos los vecinos de Llagostera. * * Horas o convenir. * * * * * * X-*************-*****/^********^*****-******** ***************-•-****-X ************** ít-H****^*
CARNISSERIA Josep Miquel
Carrer Almogàvers, 13
Telèfon 83 02 99 ^^ LLAGOSTERA
**********************************••**•***-)(-*-«****•« ************************************* «••K-*-*-**-»************** •«- ****************** * * L'HOME DEL CAMELL Fotos Genové El senyor Calm va donar treball a un home que es deia Salvi, perquè es cuidés de les bèsties del seu parc Zoològic que tenia. I aquest home s'havia de LUídar de netejar (es gàbies, donar beure i menjar als diterents animals, atendre a la gent que s'interessava per Visitar l'exposició torça completa, la qual estava Casa Ramona a casa seva. Però en Salvi tenia de bon principi una gran pre- ELS HI DESITGEN FELIÇ FESTA lerència per el camell. Era perquè abans de començar la reina, d'aquella classe d'animal no n'havia vist mai cap de debò. L·l camell diuen que té quelcom de bou, oe burro, de xai, però, sense ser ni una cosa ni l'altre. bs cunos que aquell camell era obedient, manyac i resignat, tins i tot semblava intel·ligent. No és estrany, aoncs, que en Salvi quan havia acabat de fer tota la rema se n'anés a passar les estones que tenia lliures al costat del camell. Així podia mirar-se'l i admirar-lo Carrer Ganix, 14 - Telèfon 83 03 84 igual com si tos una persona. Hi havia cops que ja ho aeia que hi ha gent que no és ni de bon tros tan LLAGOSTERA aiisenyada i carinyosa com aquella bèstia. Li deia per nom en Palomo! Quan anava engegar-lo cap al Puig ***•»** * H-*************** * * >(-*-ít*****>t***-'^-X-if-7ï-)*T el deixava en llibertat i quan volia retirar-se el cridava lorr amb el seu nom. Llavors, el camell aixecava el cQii I de seguida emprenia el trot cap on era el seu cuidador. Quan els nois sortien d'estudi solien anar d veurel a pasiurar per aquells indrets. Hi havia cops, que en Salvi en pujava algun a cavall i una vegada el camell era aixecat semblava alt com una torre. Però això de pujar a cavall només passava a l'estiu quan ei remps és bo i calurós. En arribar la tardor i després l'hivern vaig veure l'home del camell al bar, i estava toí trist i capiicaí i en aquell moment, un noi el va locar de l'espatlla i li va preguntar;
—Què ens conta l'home del camell? —No res de bo, ja que l'animal esta ensopit, no menja i em penso que té mala peça al teler. Una altra vegada vaig veure el camell portat per en Salvi, Havia nevat i l'animal estava flac i remigraí, AUTO - TALLER aleshores va passar un autobús d'estrangers que se'l miiaven tn veritable curiositat! «Qui-sap-el que es REPARACIÓ - LAVATGE - ENGRAS devien pensar d'aquella bèstia estrambòtica», car jo * veia la blancor de la neu i la fredor que feia i aquell * Carrer Panedes, 8 - Telèfon 83 02 17 * pobre animal no era fet per suportar aquelles freds, ja * * que el seu clima nadiu n'és un altre de molt més càlid. LLAGOSTERA * Atmenys així ho vaig veure quan feia el servei militar H- * * * * •ff ************************-******* X--M* a l'Àfrica. Allà, en passaven ramats i caravanes en aquell paisatge desert, calor i asfíxia. Amb tot, vaig * * pensar: pobre camell té els dies comptats. ARTICULOS PARA REGALO I així fou. Al cap de pocs dies em van dir que * el camell s'havia mort. En pobre Salví va arribar a * CONFECCIONES casa seva ple de sentiment i fins i iot plorava i es * * NOVEDADES lamentava de la desgràcia igual com si n'hagués rnort * * algú de la seva família. * * —Bé! No n'hi ha per tant, li digué la seva dona per tal de poder-lo consolar una mica. Doncs, si m'ha * * * Eustbio Casanovas gués mort jo, Què hauries fet? * * L'home del camell no contestà. Però, com que es * * capficà tant i tant, en va estar malalt. * * * La seva dona en veure'l tan preocupat va haver * d'anar a buscar el metge i en arríbar-hi, en Salvi lí * i'^^^í * va dir: —Senyor Pascual, em moriré igual que e! camell. * * —Batua! Com és això? No veieu que no n'hi * * * per tant! * —Doncs, sí, passarà igual. No hi ha que donar * Calle Alvarez, 5 * * * voltes. * * * I tanmateix. Al cap de pocs dies l'home del camell LLAGOSTERA es va morir. * * * ***** **********************************^ Josep Calvet •K*********->f***-Jt**^4t4f-Jf******************-K·*****-X-íf^****-»**-K-*******íf**
SERVEIS A TOTA ESPANYA
General Mola, 32 els hi desitja una Telèfon 83 01 44 BONA FESTA MAJOR LLAGOSTERA
J/i ít#«ít-)t*-ít-ít**4t********^-ït-)f*íf ********** ïf ******* **#****-}f*íf-X-**-í'---K-*y-***#
SERVICIO TECNICO
Travesía de la Cruz, 18 - Telefono 20 79 94
G E R O N A
•9M
REPRESENTANTES J^ordados \J^«tc»x. X^í-ifct^^ Montserrat Ayach Maria Ayach
Calle General Mola, 32 - Telefono 83 0144 Calle Mallorca, s/n. - {Urb. Los Colegios)
LLAGOSTERA CALDAS DE MALAVELLA
******-*-ï(-**************«-X-*****************-K***** ************************************** íí-•><-•)(•-Sí--Íf-M-^ lf-X--X--X-*-5f-K-->(-«•*******-)f-*-X-*-)f-X-X-)t->f->t-~^*-X-*->r-X-*- El Silenci del Governador
Esparàvem que per la Festa Major ja tornaria estar restaurat I Josep Blanch | et nom de Casino Llagosterenc. No ha estat així. El Sr. Gover nador continua amb silenci. No li plnu.
í MANUFACTURES DE SURO * La Història d'aquest fet r.vàs o menys es la següent.
Una colla de socis donen abans del Referèndum a la junta una caria amb nombroses firmes, demanant la restauració de * * l'actual Casino Espanya pel primitiu nom de Casino Llagoste * renc. Acceptat per la junta, entremig ens surt la televiso amb * la cançó «Habla pueblo, ha bla» que se'ns va ficar fins en el * cuc de l'orella. Renoil vàrem pensar: això va bé. Doncs si, si. * Vàrem pensar que això s'arreglaria avíat, i els socis vàrem * parlar, ja que la cançó ens va convidar a què és fes. * Telèfon 83 01 93 * La junta posa sobre la taula la carta esmentada en la * reunió extraordinària del 2-12-1976. Queda aprovada per a fer Carrer Alberlí, 8 la petició al Govern Civil. Pocs dies després s'envia la instàn cia. Han passat cinc mesos i com a contestació ni ase, ni ruc, LLAGOSTERA * * ni «burroii. Silenci. * Els Llagoslerencs sabem que el canvi del Casino Llagos •ít-**K--K--)t«-K--)<--)í****-K-}í-)tJ(-*-X--K--ií-tf-tt-)(-***->fít-H- tí-« terenc per l'actual Casino Espanya es va portar a terme en * els paranys de l'any 1939, acabada la guerra entre germans. * Jo era molt petit i recordo que en aquells temps les paraules ARTICULOS REGALO de "Ordeno y Mando» estaven a l'ordre del dia. I així fou * que fet i dit, de la nit al dia, foren canviades les lletres de| * LISTAS DE BODA * Casino Llagosterenc. * * Això no hauria de passar, com tampoc aquesta tardança * per a donar permís pel canvi de nom. Aleshores aquestes coses * tenen la seva i -iportància, doncs els catalans fem bé al dema * * 4edad nar la Generalitat, l'Estatut i l'Autonomia, ja que aquestes coses * * locals s'arreglarien aviat a nivell comarcal. I dic això perquè * no crec que aquest fet tingui en aquest moment que passar * * per Madrid, ni que el Consell de Ministres ho hagi de fallar. * * * * I deixem-ho, ja que m'embolico massa, i això ja és farina * * * * d'un altre sac. * * * * I res més, esperant que el Sr. Governador es recordi que * * estem esperant... drets. * Calle Panedas, 33 - Telefono 83 02 11 * Llagosterencs, Bones Festes. * * * * * Som i serem... * LLAGOSTERA G-l * * * * -X-•»•-)(•-K--tt **-K-•«•*-K-«*-X *-K--H-* íf ***•«•*-K-«**-K--)t ít-X--X-*-»<-***-x-^ ^í * * * *-M-* *-X-X-X-Jf-X-* í<-* *-X--X-*-X-íí-ít *-X-*-X-* *-X-* *-íí-ít * ít-X-* *-K
SEMPRE ESTA A PRIMERA UNIA ~ CONFECCIONES INFANTILES DE LA MODA MASCULINA — MERCERIA — TEJIDOS Perruqueria GRAU Jíuíòa Maòcott
Telèfon 83 02 83 Carrer Concepció, 9 Calle Wífredo, 9 Carrer Onésim Redondo, 1 LLAGOSTERA LLAGOSTERA
**-*#*-X-íf-)í-X-X--X-íf *•«• •K-K-K· •»*** X íf •ïf-X· ***-ïf-»«•**-X--X-****-X -X--X--X-***-X--X-*-K-**-X-Jt-ïf **-X--X-íí-•)<•*«•*-X-*-K-X-X-•)(•-X--K **»-X--X-** X >t****->^-)e******ít**-»t******-K-^**^*-»í***********-jí**K****->f******-x-******»-}f ******* PRESEN, S. L.
t OFICINAS: Son Pedró, 16 - Tel. 83 04 55- Apart. 20 í
* * LLAGOSTERA *
* * * * * * * * * * * * • CINTA ADHESIVA TRANSPARENTE «LEDEY)>
Envasada en botes metólicos decorodos * * * * * * * * * ETIQUETAS ADHESIVAS STANDARD «LEDEY» * * I En paquetes industrioles * * * * * *
I • IMPRESOS ESPECIALES SOBRE CINTAS ADHESIVAS DE * COLORES, ETIQUETAS ADHESIVAS * * de popel blanco normal, popel blonco brillo, popeles me- * ^ talizados, oro o plata, acetato transparenta y tela sotén *
APARATÓS ROTULADORES
PRECINTO ADHESIVO PARA EMBALAJES
• OBJETOS PARA RECLAMO
^f*********************************************-************************ ********** teixen aquestes i un piló més de situacions que posen a prova la sinceritat i determinació d'estar al servei Participació Col-lectiva comú. A l'Ajuntament hi pugen els veVns que saben pal Hi han fonamentalment dos posicions enfront de pa blement els problemes que hi han al poble, però l'actual societaf: La protesta i l'Infegració. si no coneguessin l'entrellat de l'Administració seria Voldríem parlar de la tesis que admet aquesta Ircbar-se davant d'una situació nova. Efectivament, tot societat i propugna participar en el seu millorament i i siguent molt limitat el camp de l'Administració Local periecció situant-nos en ei nivell d'una comunitat local, s'hi donen totes les peticions que és deriven de la vida precisament en ('ambient dels pobles. local, unes reglades, altres discrecionals, plogueni a ruixades. En els diversos plantejaments, el Consell té Molies vegades hom constata que hi han persones d'aconseguir la legalitat I l'interès comú; ésser respon que dialècticament" ofereixen una imatge brillant; par sable, buscar informació. Si bé als pobles no s'usa el len apassionadament en interès del pobles, exposen Marketing polític, mai es admisible actuar a nivell de idees, descobreixen abusos de poder, formulen pro decissió particular. jectes, etz., però, ai! tota la seva empenta queda enca llada en paraules. L'anomenada majoria silenciosa, sen Segons sembla, es cert que la persona encara que se quasi saber per què, paga els impostos, usa els ascendeixi al setial no cambia la manera innata d'ésser, serveis i quan s'escau va a votar. Molts al traspassar com també ho es que tothom, qui més qui menys, te la porta forana miren al carrer amb indiferència, com qualitats. Davant d'aquests fels humans, la comunitat tampoc els preocupa el seu cúmul de problemes pal necessita el guiatge dels millors. pables. I també n'hi ha d'aquells que no fan altre El contribuent deu saber que ell regitzell de pro cosa que baladrejar i despotricar. blemes que té qualsevol comunitat, quasi tofs es resolen Així els afers públics queden en les mans d'uns amb diners. El remei està en la situació econòmica. Es quants! fonament d'una eficaç política local obtenir ingressos, nodrir be el pressupost, tenir l'hisenda estable i segura, Cada vei 1e de plantejar-se serlosamenl- el repte administrar amb austeritat, estalviar, etc. Més: El tenir dels quantiosos problemes que en qualsevol comunitat disponibilitat dinerària comporta valentia per a deci local existeixen. Però l'inlerès pel propi poble es quel dir-se a utilitzar tots els recursos impositius, especial com més complexe que l'estratègia de cafè o xerrades ment aquells que incideixen sobre els beneficiats de a la perruqueria. l'esforç comunitari. A nivell de veïnatge es costum Cada ciutat, vila o poble, amb més o menys inten criticar els arbitris, però sembla clar que com més sitat, es mouen per dos poders: la Casa de la Vila i el serveis i obres vulguin fer-se es necessari apretar més Carrer; és desitjable que uns í altres parlin el mateix la presió impositiva. A més inversions, més benestar llenguatge en la recerca de les millors solucions. Per públic. a obtenir resultats cal una acció positiva i perseverant. Es ben cert també que els que paguen tenen dret Còm assolir-ho? En el pla de veí sembla que de a saber com es fan les inversions. primer antuvi despertar en hom mateix l'interès en solidaritzar-se amb la vida cotidiana del poble i totes Tenim l'opinió que per a mentalitzar i responsabi les preocupacions de la comunitat, tendir a integrar-se litzar als veïns, els Consellers tenen d'avivar les re en el treball comú, desvetllant curiositat per a conèixer lacions públiques. Els homes que estan en el governa- els problemes del poble, que son els de cadascú de ment local necessiten l'impuls vital i voluníariós de tots nosaltres. Tenir criteris propis per a valorar-los i posar- els veïns, tan els d'estaments influents com els de les hi el coll en la seva millor solució i execució. classes treballadores amb la seva riquesa imaginativa, ferma tenacitat i altres múltiples qualitats. Qualsevol Es necessari aixecar tots plegats la bastida, passant col·laboració es profitosa, però també cal insistir que per això. Fer, d'espectadors cridaners a protagonistes, l'home de carrer convé que vulgui conèixer la complexa mitjançant una constant participació en la recerca de xarxa administrativa. les òptimes solucions als problemes ordinaris, tot fent front als nous que van presentant-se. Des del funcionament general fins a cada cas Admès el principi de que es un deure intervenir concret, es requereix donar àmplia informació de la en les tasques del bé comú, convé integrar-se en asso gestió municipal. Es clar que cal adquirir també una ciacions de veïns, clubs, comissions, juntes, associacions gran capacitat de diàleg i admissió de crítiques encara culturals, benèfiques, socials, religioses, esportives, po que a voltes siguin desvirtuades. En definitiva, deu lítiques, cíviques, d'esbargiment, etc. Assistir a actes mantenir-se activament la slmiosi entre administrador: públics, reunions i discussions, on es pot aportar-hi els i administrats, per tal d'encalçar un mutu estímol cara propis criteris, donar una resposta positiva i assumir el bé comú. la quota d'intervenció personal acceptant les obliga Participació colectiva, en síntesi, es reactivar-se cions que se'n derivin. per tal d'aconseguir un alf nivell públic, espiritual í La passivitat de la gent ne's en part culpable de cultural, on la convivència sigui agradable i es senti que existeixin pobles marcats; en els quals certs edi joia de sortir al carrer al trobar-hi harmonia i ressonància ficis ambiciosos s'han menjat uns centímetres de via d'altres ideals humans. pública, que altres sobrepassen altures, que uns altres En les muntanyes, el pla I a la marina els nostres es salten normes urbanístiques, etc. etc. I què cal avantpassats hi aixecaren els seus pobles, equilibrats pensar quan hi han bordegassos que amb escopetes i a la seva mida, amb entranya pròpia. Al pas de cada apunl"en als ocells, o abunden els gossos pòtols, o els família i cada generació enriquint-se amb costums, tra carrers son empestats de deixalles? dicions, cultura, esbargiments, artesania etc, que for L'estil de civilitat ciutadana comporta un compro men el tresor i l'ànima de la nostra nissaga. Pertoca a mís social exigent del qual se'n deriven sacrificis, de nosaltres perfeccionar-los amb el treball comunitari, que dicació de molts de temps de franc, i incomprenssions. podria assemblar-se al de les formigues. També vol dir, deixar a casa l'interès particular per a Tot diguent aquestes coses hom pensa que el poble impulsar el general. Convertir en positiva la frase «hà de Llagostera ha aconseguit en bona mida oferir l'imat bil en criticar, poc habituat en actuar». Adquirir una ge ideal. Ara l'expectació està sobre vosaltres: joventut visió de conjunt dels ciutadans i dels problemes, ésser actual, per a veure si sabreu planejar-hi al gran casal ponderat. No deixar-se portar per partidismes, ésser dels vostres avis, el marc d'una oberta i bella plaça, respectuós amb el que pensa diferent, mesurar per sens mercadejar. igual a l'amic i a l'adversari, tenir perseveràncía. Exis ROS DOMÈNECH. * * * * * *
: MOBLES D'ENCARREC * * * I CLÀSSICS 1 MODERNS * * * * * * * *
Mobles SOLER * * * * * * * + * , * * * * * * *
* * Carrer Generalíssim, 6 - Telèfon 83 00 44 * * í LLAGOSTERA *• * *
* JnstalacioHes t * * * * * ^f>SÍ if(fC^tff>K^Vf^ * * * * * ELECTRICIDAD * * * FONTANERIA * •
* Telefono 83 01 97 * Calle Liberación, 14
* LLAGOSTERA *
***->t**•«•**•>«•*-Jt-tflt•«••«• •«••}<--í(-***-)<-**-it-}t-)í-ítí(-«**-í(--K-***•«••»*• •*(••«***** **·íí-ít--ít-í(-**-«--H·if-)(-*-}í-K--K--X-«-ím--ít-K-K--X-*í(-*****-X-**•»(••«••*(- W-X--X-ít •}(•-íf-ít íf **** íf **** V *•**•*(•* íf X-**-X--Jf ****-X-X--If-X--if* íf Primer any d'activitat
* * * de l'associació de * PERFUMERIA * * * * pares d'aiumnes de * * * * * * l'escola ««Lacustaria» ARTIGA: * * * Volem aprofitar l'arribada de la nostra Festa Major * * per fer un breu resum com a presentació pública de les * * * * aciivilats i programa que en ei futur esperem podrà * desenvolupar l'Associació de Pares del Col·legi «Lacus- * * .* taria» que en aquests dies compleix el primer any de * * la seva legalització i per tant la posta en marxa. * * * * Com probablement recordaran, a finals del curs * * passat, es va celebrar una Reunió General de Pares per * * a presentar els Estatuts de l'Associació i demanar la * Calle Mayor, 2 * * * col.laboració de tots per a formar la Junta Rectora, mit * jançant presentació de candidats. No fou necessari re * * * LLAGOSTERA * córrer a eleccions ja que es presentaren dofze esponta * * * nis que foren suficients per a formar la Junta, disposada * ja a actuar en tots eis proble.mes que es presentessin. * * * íf-* « Jf *-X-í-* *-K-* * *-X-* * « *-)t * * •«•-M-* * * *-M-* * * * •«• * * *-X- * * No podem realment presumir d'haver aconseguit * moltes coses en aquest primer any de rodatge, però * parlant en termes automobilístics, també necessitem que Sempre al seu servei, amb * totes les peces estiguin en el seu lloc. Per a començar, * * la tècnica més depurada des del Setembre passat tenim un profesor de gimnàs * tica, que amb els seus serveis, els alumnes de 6è, 7è i 8è curs segueixen unes taules de gimnàstica bàsica de * SALO DE BELLESA manera regular i controlada. Al mateix temps tenim col·laboradors de Música i Formació Religiosa, ja que al * no estar cap d'elles inclosa en les àrees obligatòries del * * Ministeri d'Educació ens em vist obligats a cobrir aques M; Teresa tes despeses amb una quota de deu pessetes que cobra •*• l'Associació, però insuficient, havent tingut que recórrer •*• a demanar subvenció a L'Ajuntament de la Vila. 'í •* Corri 5s natural són molts els problemes que es * * presenten en un col·legi a on assisteixen més de cinc- * cents alumnes, des del servei de menjador, transport * * escolar, biblioteca, sala de projeccions i un llarg etc, * eíc. Amb vista de tot això la Junta no ha dubtat en * entrevistar-se sempre que sigui oportú amb les autori * Carrer Onèssim fledondo, 7 * Telèfon 83 02 83 tats de la Delegació de Girona del Ministeri d'Educació * * i amb el consistori Municipal. * LLAGOSTERA * A dir veritat de l'entrevista amb el delegat del
•X-* * * •«• •>(•-X-X-* •>(• * *-íí-«"H-ít * * •Jt íf íf-X--X-* íf-X-* « * * * * * * X Jí ít ít X-•)( Ministeri d'Educacíó no hem aconseguit res, però ja teníem i'ànim predisposat per la resposta, doncs és un * Ministeri ían conflictiu que les resolucions les pren el * * centralista Govern de Madrid. Altra cosa ha estat les * JUGUETES reunions amb l'Ajuntament que com a responsable del * * Col·legi, ajuda a pagar moltes despeses, com són sub * * vencions als professors col·laboradors de Formació Re P'úíÀV JVlasscí íïAiihú ligiosa, música i gimnàstica, però... a pesar de tot això que fa esperàvem més de la caixa Municipal, que és * la de tots nosaltres; més com que d'optimisme no ens TODO PARA EL BEBÈ en falta, continuarem insistin fins l'obtenció de més * coses pel bé del nostres fills. * * * Al cap i al fi com que dels nostres fills es tracta, volem insistir amb un prec a tots els pares que deuen * zer els més interessats perquè col·laborin activament * * amb la Junta, assistint a les reunions que el segon * dilluns de cada mes es celebren en el propi col·legi aportant les seves idees, per les futures activitats de * * l'Associació. * * * * Finalment volem assegurar des d'aquí que així Barceloneta, 3 - Telèfon 83 0313 * que s'acabin les obres que s'estan realitzant en la «Casa de les Viudes» aquest local sigui destinat a la LLAGOSTERA vertadera «Casa de la Cultura» de Llagostera. * *
•X * X-X-»«-«-^-X-*-X *-X-*-ít íf-«--K--X--X-•X-K-ít-X-X-«"X--X-*-X--X-X--X-X--X-* *-X--X-* A.P.A.A.E.N. LACUSTARIA *-)f"ít-íf-íí-X- * * * * * * * * * * * * * * * * * MATEU FONT * * * * * * * * * * * * * • PINTURA DECORATIVA * * * * * • EMPAPERATS * * * * * * * ® ESTUCATS * * * * * * * * * * * * * * * * * * • * * * * * * * * * * Passeig Victòria, 36 - Telèfon 83 06 20 * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Fi/ (4ai<^ena * * * * * * * * * * * *
* M." CARMEN * * * * *
* *
* * * * * * Paseo Victoria, 36 - Telefono 83 06 20 * * * * * * LLAGOSTERA * * * * . ^ * * * TRES PROBLEMES DE LLAGOSTERA Fa molts anys jo tenia una xicota que em deia mínima. Us sembla bé...?. Poseu-vos en el seu lloc. que allà on no hi ha mida ella mateixa s'hi posa. Com Esíè per veure quina mena de gràcia us faria a vosaltres. que jo era molt jove no ho entenia pas gaire bé, però EL GUARDIA MUNICIPAL NO HI ES... el primer dia que vaig intentar posar la meva pecadora El segon fema del que us volia parlar és ja un mà a un del «punts prohibits» de la dona, ja me'n cas especial, del que tampoc tota la culpa és del per vaig assabentar ben bé del que significava la frase. sonatge principal de la història. Diuen del poble —se Almenys va estar quinze dies la moca sense dirigir-me gons males llengües— que «el municipal» no és mai la paraula. I encara vaig tenir sort de que no ho va enlloc. Això, per descomptat, no és cert, però, en ei comptar a la seva mare, doncs aleshores m'hagués in cas de que així fos, qui es que en té tota la culpa...?. flat un ull d'un cop de puny. Sense cap mena de dubte: L'Ajuntament. Els senyor Tot això ve a compte de que, a vegades, es fan dels Consistori són els l'han deixat «solo ante el peli- les coses inconcientment, sense cap mena de mida. I gro». Es veu que l'Ajuntament de Llagostera es molt la mida —per suposat— l'hem de posar nosaltres ma pobre i —malgrat la recaudació municipal «sobre cir- teixos, perquè ella sola, desgraciadament, no s'hí po culación de vehículos», que ja l'any passat va ésser sarà pas . Sistemes de «dar la callada por respuesta», molt considerable—, no poden pagar a ningú més per com va fer aquella xicota que jo tenia, resten actual a què faci \a feina. Lamentable. Però, vist des d'un ment antiquafs i fora de lloc. altre punt de vista, no podria ésser que ningú més Us dic tot això perquè aquí, a Llagostera, hï ha volgués ocupar la plaça municipal, per a fer companyia tres importants problemes a resoldre entre tots nosal a l'únic «guàrdia urbà» que tenim al poble...?. tres i sembla que tothom se'ls agafi en ganes de «riure» Ja és possible, ja. La seva tasca no és pas molt a parí de malparlar dels propis interessats sense ajudar- agradable, dita sigui la veritat. Em consta de bones los a trobar una solució que convingui a tot el món. fonts d'informació que, de vegades, rep escàndols de Aquí van... tota mena. S'ha vist i comprovat que a Llagostera hi LES TELEFONISTES DE LA DISCÒRDIA... ha uns quans perdonavides que, fent-se passar per gent Heu estat alguna vegada asseguts hores i hores de bona família —que no ho són-—, sempre volen tenir davant d'una centraleta de telèfon, amb els auriculars raó, deixant de banda les més elementals normes de engenxats a les orelles...?. Féu la prova. És una ex civisme col.lectiu. Són gent, de totes les edats i con periència molt interessant. A mi em va tocar viure-la dicions, que encara no han entès que el país camina durant el servei mlitar, per pocs dies, sortosament. per uns indrets que, tard o aviat, ens han de portar Era a Barcelona i recordo que en el quarter hi havia, cap a la més estricta democràcia de tipus europeu. almenys, seixanta telèfons. Els primers moments del Ells no han pas descobert encara que tothom ha de dia tot anava molt bé, però quan s'arribava cap enllà respectar unes regles de circulació urbana que tant ser de les onze ,sembla que a tots els superiors i oficials veixen pels conductors de Llagostera com pels auto els donava per a trucar a la mateixa hora. Allò semblava mobilistes de Barcelona o de Villanueva de la Sierra, una olla de grills. Un dia, amb el nervjosisme que por posem per exemple. A Llagostera tothom circula com tava al damunt vaig posar en comunicació al capità vol i deixa el cotxe aparcat com li dóna la gana. Així general de Catalunya, aleshores senyor Montesinos- no és pas estrany que l'única persona que ha de posar Espartero, Duque de la Victòria, amb el cap de Cuina, una mica d'ordre al caos automobilístic llagosterenc quan aquell home en realitat volia parlar amb el Ti —que en comparació als de les granis ciutat és una nent Coronel Major, cap de personal de la casa. No es nimietat—• sempre estigui ocupat en qualsevol indret necessari dir-vos que es devia enrecordar del nom del de la vila, presisament mirant de posar mida allà on meu pare, de la meva mare i de íoía la meva família; ella mateixa no s'hi posa. L'home està molt enfeinat í però una centraleta de telèfons es cosa molt especial quan treballa a una punta del poble els de l'altre pro de remanar i remanar bé. Les equivocacions són molt testen perquè no ha fet acte de presència en el moment lògiques i més si els diferents peticionaris de confe oportú. Materialment és impossible, per una sola per rències t'atabalen contínuament amb exigències i més sona, solucionar tots els problemes que es presenten. exigències, algunes vegades dites amb males paraules. Faltarà, aleshores, un xic més de comprensió per part nostre, però també serà necessari que l'Ajuntament de Per això, quan algú critica a les telefonistes de Llagostera augmenti la plantilla de policia municipal. Un Llagostera em sap molí de greu. No és pas que les sol policia per a tot el poble és molt poc í l'acíual vulgui defendre, però tampoc n'hi ha per a criíjcar-ies anarquisme circulatori s'hauria d'acabar, malgrat els amb mala llet. És possible que, a vegades, elles també quatre caços de sempre, que es creuen els amos de tinguin la seva part de culpa, però penseu que elles la vila, protestant fins a rebentar. en total son mitja dotzena que es van fent torns, men tre que nosaltres, els llagosterencs impacients, sempre LA NOSTRA MEDICINA RURAL soms els mateixos a qualsevol hora volem una comuni cació ràpida amb qualsevol lloc. En tot cas —i ho Aquest ès el tema més delicat de tots tres. Tot torno a repetir— és possible que humanament tinguin sovint tenim necessitat del metge perquè nosaltres, o una part de culpa, però l'equivocació més gran, la qualsevol de la nostra família, estén malalts. Anem a culpabilitat més grossa, es del sistema que durant qua buscar-lo a casa seva i resulta que no hi és. «En Peyo ranta anys de feixisme franquista se'ls ha imposat. és fora», en diuen. En «Peyo», familiarment, aquí, a La Companyia Telefònica Nacional de Espanya ha estat Llagostera, és el doctor Pascual. I el doctor Pascual sempre un monopoli fexista, dirigit per la «flor i nata» s'hauria de multiplicar per quatre mil si és que hagués de la dictadura espanyola; un trist exemple del que d'estar sempre a la nostra disposició o, millor dit, a pot fer —com diria Josep Pla— ei «tantsememfoíisme» disposició de cada un de nosaltres. del nostre país. Si les telefonistes de Llagostera no La medecina al nostre país és un embolic molt donen l'abast, la major part de les vegades, no és pas gros. Mentre a les ciutats grans —o petites—, alguns per la seva culpa. Son gairebé tres-cents «abonats» metges, sense fotre ni cop, viuen a cos de rei, gairebé contra dues o tres persones que es pasan una gran a tots els pobles viuen esclavitzats. Fa anys, el doctor part del dia de «guàrdia» a la centraleta, intentant Pascual, estava pràcticament sol. Ara, sortosament, ja satisfer a tothom amb uns mitjans tècnics molt precaris son dós els metges que van alternant la seva feina, però i ratllant la mida de la vergonya nacional. Els aparells tot i amb això hi ha dies que van de bòlit; el qual ve són antiquats i pobres. L'espai vital és petit. I, per si a demostrar que, o bé els llagosterencs tenim molt poca fos poc tot això, ara, amb l'arribada de «l'automàtic» salut o bé que anem a cal metge —o el fem venir a a la vila, algunes d'aquestes noies telefonistes aniran essa nostra— per qualsevol mal de cap, sense gaire a parar al carrer amb una indemnització econòmica importància. iSeéiieix al full següeui) v #*****-ït*-K****-)í--X--í(--K·-)t-X-*-ít*-X--X--X--)í-í(-^**-}<·-X-·)í·*-í(·******-)í-(--K·* **•>(•**-K X- «•*·X--K-*f*-ít-X-*-ïf**-K·-)f-)(-X-!(-}fX-W**W-X--X-****-)(-«••)* * * * * * * * * * * * * Allà a on es veu bo * * * * I barat * * * * * * i a ningú s'enganya * * I es oi CASINO ESPANYA * * * * * * * * * * * * * * *• * * •9M * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * (Pctíe^^f ÇVJ^^K/ + * * * * * * * * * * Plaça Espanya, 8 - Telèfon 83 00 19 * * els hi desitja una * * * * * LLAGOSTERA BONA FESTA MAJOR * . , * * * * •• - • .... . üc * * * + *, * * **»ít*#-K--)t*-ït******ít**ít-Jt7Í-****-íf***«**ít**íf*-X-***4t-- K ****** *****-*•}<•* -••**»*-*-*-í(-***-íf***-K-*->tX-***^*-*** * * * * * * * * * * * * * *
*
* * * * * * * * *
* * #
* Carrer Camprodon, 11 - Telèfon 83 04 77 * Jordi Codolar Llosent *• (Tècnic en TV diplomat) LLAGOSTERA *
**-*-íf"*ít-)("JÍ"í(-ít-*-*-*íí-*-**-*-*-**")í"K-*-X->t**-X-**»-*-K-**-íí***í(-X >(•*•**--***•*•***->{**«*•****-**->(-*-»*•*•**•*-*•**•**•*-****•»(-**" tt **-íí--K-«-•*(--)(-*#-K-*** if-íí--X--ït *-K-**«*-ít-íf *-?(-í(-X-K-)f-}f-K--K ít íf-M-ït * (Ve del full anterior) Els metges són sers humans com tots nosaltres i també tenen dret a unes hores de descans. Si no és realment necessari no val pas la pena d'anar-ios a buscar. A nosaltres tampoc ens agradaria ^tinguem l'ofici que tinguem—- que per qualsevol tonteria ens REPARACIONES DE AUTOMOVILES vinguessin a buscar a casa nostra mentre estem sopant Y CAMIONES o mirant a la «fele» un bon programa. Si alguna vegada anem a buscar al metge i no hi és, no vol pas dir això que estigui de festa, així per les bones. És possible que estingui ocupat amb una urgència o hagi hagut de sortir a fer un encàrrec im portant. Si el doctor Pascual o el doctor Prat no són a casa seva és perquè tenen feina. La consciència pro * fessional obliga a moltes coses. I hem de pensar sempre * que nosaltres —personalment— no som pas el únics * malalls que hi ha a la vila. * * La medicina rural pot morir d'un atac d'incompren * * CASAS sió pública. Si no ajudem als metges amb la nostra * actitud comprensiva, és possible que dins d'un temps, # * en petits pobles del país, ens quedem sense personal * * * facultatiu que vulgui atendre les nostres necessitats * sanitàries, perquè s'hauran cansat de nosaltres. Cada * * * * dia són més els metges —joves o grans— que aban * * SEAT * donen els mitjans rurals per a anar a treballar a les + * ciutats importants, on la feina és més fàcil de fer i, * Ei coche de mas venta en Espono per suposat, més ben pagada. Per a estar en un poble * * * petit és necessària una gran vocació però les vocacions * SERVICIO OFICIAL Y VENTAS més fortes es malmenen si no hi ha una col·laboració * * ciutadana adequada, si no existeix una comprensió * personal que arribi a poder entendre que els metges * f no són pas màquines de receptar medecines; que tam * * * bé necessiten descansar com tots nosaltres i un xic * HUMET * d'ajuda per la nostra part, sobre tot quan es tracte de * * * Riego por aspersión - Bombas persones que exerciten la seva professió a una comarca com la de Llagostera. * * Caldrà, doncs, que ja que vivim en una petita * comunitat ens ajudem els uns amb els altres i sapiguem * * comprendre els nostres mutus errors. Hi poden haver * EUINRUDE * * grans equivocacions, però, crec, que abans de fer un * * judici hem de posar-nos en el lloc de la persona que El primero en motores fuera borda anem a jutjar, a veure si nosaltres haguéssim fet el * * * mateix en el seu cas. En definitiva, som nosaltres tam * * bé els que hem de procurar posar la mida justa allà * * * * on ella ni hi és. D'aquesta manera, és possible que, * * d'una punyetera vegada, en aquest país podem tenir * la festa en pau. * * * JOSEP M. BARTOMEU * * * * * * **-X-íf ****#-ít W-ít * ít *-X--K-*•)(•-K *•»(•-tf *•»**•)(--X-*-M-ít-íí--)t •«• ít-K-*-K--K * * * * * * * * * * * * CONSTf^UCOiaNES * * * * * * * Bo2?cfh-Roquel&L * * * * * * * * * Distribuïdor Exciusivo para: * * * * * * Calie Panedes, 3 * * LLAGOSTERA * * LLAGOSTERA * PLAYA DE ARO * * * * SAN FELIU DE GUÍXOLS Calle Huerfas, 38 * GASSA DE LA SELVA
«••H tt-M--íf-M-íf-M--K •)(•-K •«• •K-•>(•*-K íf « W-H *«****#•>(••»•*(•**#•«•*>•* «"X-* * **•>(-»(•**•)«•-íf--Íí-X--X-X-*-H •)(•*** íf-* ít •«• ít ««•* íí--X-X-X-** ít-K-X--H •>(•* ^ * i
* * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * * + + Creaciones * * * * * * * * * * * + ... * " • * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * Banador de Lujo * * * * * * * * * * * * * * * * TELEFONOS: * * Fàbrica 83 02 75 * * * Particular 83 02 34 * * * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * íf***·X-»ít-X--íf4t-ít**ítít*ítít*-Jf*****íf-Kíf***-)t*í<-****->t**ít***#^#íf *#******-«-****** * * * * es ^o^es * * * * * * Baixava pels xaragalls de Rocallisa quan el sol s'havia clos cap ai Montseny * * les ombres duien vents de fantasies * * gorgues avall furgant pel torrent. * * Misteri de la nit que s'atansava entre els suros i roures gegantins... * * la fosca baixà al clot de la riera * * la basarda es filtrava cor endins.
* * Aquella nuvolada vermellenca * * s'agrisava com un drap lacat de sang, * * això era a dalt, que baix del gorg una rara foscor lii vagava * * com l'estatge d'un clot ple de perills.
Rocasses grises a plom i l'aigua quieta I Fotos Uall-llosera ! reflexava la tristesa d'aquell lloc el gamarús cantant amb la xibeca ; Calle San Feliu, 22 - Telefono 83 03 15 í el feien veure encara més paorós. D'haver deixat el cimal m'arrepentia, la curiositar me'n feia estar dubtós, LLAGOSTERA quan una llum de foc follet venia ialment arran del pou tan misteriós. Conten que algun mortal que hi baixava * yf en l'antigor per a pescar, o altre intent, * * alguna força misteriosa obrava * * que més d'un desgraciat va deixar-hi ía pell, SALON DE * Puigaldric Pisalvador i Rocallisa, triangle en boscos bruts de suros gegantins, * PELUQUERIA * rocs i torrents, amb caus de llops i guilles senglans i daines, gatbaires, serps... conills. * A la .lii, un cant èpic de la selva es fa sentir, paorós per tot arreu barrajats a -"b els bramals de tanta fera com un fantàstic món deixat de Déu. MARINA Més jo, en ocasions, era jove i somniava * * tant veia àngels com diables, carregat de bona fe. * Vaig provar de recórrer la muntanya * sense no pensar ni malfiar de res. * * Un preludi de quietud em va sorprendre * fins l'aire del fonda I s'havia estroncat; *• * una llum de lluna que de màgia enlluerna * * i una visió que jo mai no havia somniat. De sobte vaig fregar-me els ulls, què veigl què sento? * * quan entre els núvols de boirina blanca * unes dones anaven fent un rotlle Calle San Felipe Neri, 3 i, amb el cant molt fi, començaren a dansar. * * Una goja va sortir a flor de l'aigua * LLAGOSTERA * com regina d'aquells místics fonda Is, * rossa de cabells, fina de pell molt blanca * piJs de marbre-rosa, llavis roigs i d'ulls blaus. •íl·**-»t*«-K-)t--X-íí-->í-íí--X--»^****-»-->í'(*-X-*•»**-)(• ************** * * L'aroma del bosc em marejava, lentí un foll desig d'apropar-me a la bauma i em semblà extasiat que jo era immortal, * • ULTRAMARINS | i, vaig trobar-me una flauta de canya i la vaig tocar com feia amb el flabiol. I • CANSALADERIA | La goja s'atansà com si l'hagués pallada * * I va aconseguir a besar-me en el front, * i aquell petó tan suau jo vaig tornar-IÍ moft més encès, voluptuós i viu... captivats vajn rondar pel lloc solitari fins a la font que glosa va a l'estiu. Parramon Allà al mig de la molsa ens asseguérem * i les carícies plogueren de debò, * el front calent, de febre em bullia * estava inmers en un món de confusió. * I d'ella vaig senlir-me a cau d'orella * paraules que m'emborratxaven d'il.lusió. * * —Ara ja et tinc a prop í estic ben enamorada * del teu cos bru, gai faune, galant meu,.. * —Torna'm a besar que em senti més aimada tant i lant que t'he buscat per tot arreu. I vaig tocar-me e| front, Caraml tenia banyes,.. Carrer Sant Feliu, 9 - Telèfon 83 02 39 * i, les cames peludes com un càstig de Déu. Ella però, m'havia jurat i ofert el seu estatge LLAGOSTERA amb tota la il·lusió de faune i de pastor—
* Josep Calvet * * * * % Si peix fresc voleu menjar, J * * * i ven servits voleu quedar, | * o la PEIXETERIA PLANA teniu d'anar *
PESCADOS PLANA
% DESEA A TODOS UNA FELIZ FIESTA MAYOR
* Calle San Antonio, 5 - Telefono 83 01 96 *
* Calle Wifredo, 34 - Telefono 83 02 58 * % LLAGOSTERA í * * * * * * * K-**-í(--Jt-ít-}t-ït->t-ít-X--»-)t******7r**********-)t-)<-*********-X ****** *****-K--K--)« •^**** ******* *************** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * o * Lampisteria
* * * * * * JAUME FA * * * * * * * Carrer Lacusfaria, ó - Telèfon 83 03 64 * ï LLAGOSTERA
*
***************** *********-*-)t *************** ****************************************** »• íí íf 4<--X-*-ít ****•)(•***+(•-K-** íf *-X-íí-•)t ***-íf *-X-** ít **** ^ *-íf • ••• ••>•[ «••• ••••• + * • •••• ••••• •••• •••• «••• •wi•BSa •••• •Pia El Club d'Escacs
••[is• im•••« •••a • ••• HR asa_ Bs: Doctor Domingo Pascual * w, * * ^- I—-"-•• *
* * El joc d'escacs a la I CARNISSERIA | CANSALADERIA nostra vila
Poques viles tenen un perfil tan acusat per als J. SOLES escacs com el nostre poble. Fa anys hi havia molta afició a jugar-hi. L'any 1933 arribàrem a ser subcam- * * pions provincials. 1 encara que en algunes èpoques •$• t'entusiasme va decréixer molt, mai no es va perdre det tot, puix només calia que algú els lornés a desvet * Cdrrer Generalíssim, 10 - Telèfon 83 00 24 llar una mica, per a veure'ls de beil nou pujants i vius. * * LLAGOSTERA * Aquest any, els escacs a la nostra vila ens han * portat coses sorprenents, ja que el nostre club ha acon seguit arribar a la segona posició del grup de segona categoria de la nostra província i anà de molt poc * per a poder assolir el primer lloc, i es quedà a quarts * * de la tercera categoria, car hem quedat classificats a /Uotehl * primera i segona categoria, respectivament. Tot plegat. es * Déu n'hi do del que s'ha avançat! Ara confiem que * aquesta bona rauxa d'entusiasme que hi ha no minvarà en l'avenir, sinó al contrari, que anirà fent-se més gran * d'un any a l'aitre. Per això no trobeu estrany que tornem a insistir perquè es facin més socis del poble, TURON sobretot joves, al Club d'Escacs Doctor Domingo Pas * cual. * * * En una ocasió es va dir, en un Congrés celebrat a * Suïssa de pedagogs, que consideraven «que els escacs * * disciplinen el pensament, educan la facultat de con * centrar-se, desenvolupen la memòria, han d'entrar a * l'escola primària i els han de practicar nens i nenes». + Queda força clar, doncs, que amb els nostres torneigs Calle Concepción, 30 - Telefono 83 02 82 ens convertim en propagadors d'una obra bona i molt * educativa. * LLAGOSTERA * I ara que ve bé i ve a tomb, j volem assenyalar * que aquesta temporada ha servit per poder constatar * * els èxits que s'han experimentat. Val a dir, doncs, * que anem per bon camí. Cal perseverar perquè aquests ARTICLES ALIMENTICIS reeiximents sigui constants i que no ens pugin al cap. * VINS I LICORS * Com acabem de dir, el progrés és important. Però el * camí que ens cal recórrer encara és molt llarg. I ja * sabem tots que el coneixement dels escacs costa molt d'aprendre'l bé, sobretot a fons. És clar que tot és un * problema de nivells i d'acontentaments (com totes les coses de la vida). Doncs, res d'estarrufar-nos i a tre *K ballar, perquè així puguem tenir encara més èxits!
US DESITJA BONES FESTES * A part de les consideracions tant òptimes que hem mostrat d'aquells pedagogs suïssos, nosaltres també hi * volem afegir; que jugar a escacs és un plaer, que no * hi ha cap altre joc que l'avantatgi contra l'avorriment * i té el do de l'emotivitat. Tot això ens fa creure que val * la pena de treba!lar-lo força i dedicar-hi el temps sobrer * de què tots més o menys disposem. Si ho fem així, * no hi ha cap mena de dubte que l'any que ve podrem * veure coses encara més sorprenents que no pas avui! Carrer Camprodon, 21 - Telèfon 83 03 94 * * La Junta LLAGOSTERA *
-}f * ^ **-X-*•)(• íf «•* ít *•)(••»-X--)t •)(• íí--X-Jí-ít * X--X--X--X-íí-**-ít-*-K-X-ít-ít-•)*•-X-*-Jf Llagostera, març del 1977. #**J(-**»***ít******-X--í(--W**-)fí(-ít*^*-)(-**-K·***ít«********4tíf***íti(·****-íf******-)f*-X-**
E. ROGET SERVICIO
* REPARACIONES *
* ^^^^^ DE AUTOMOVILES * TURISMOS * * * * * * * * * * * _ * SERVICIO OFICIAL DE CHRYSLER *
^Çgjf Ctra. Gerona-S. Feliu de Guíxols, km. 19,500 í Telefono 83 01 ó7 í LLAGOSTERA í
^***ít***-)t-X**ít*#*ít*íf****-ít********-ít-ít-K-******«--W**í(-****ít***->'****^***-^** * * * * . I LA MILLOR LLET PER EL VEDELL * * * * * * * * LACTO GANADOR * * * * * I . No venem llet, % * I oferim un servei complet * * * * * * * DISTRIBUÏDOR PER LA COMARCA: í * * * * * Jaume Vinas * * * * * Telèfon 83 01 90 % * * LLAGOSTERA *
* • • * * * * * * * ít-ít*->f*íf*-)í*-íf--»e-ïí****«-**«-·)(--X-**->{-**íí·*-X--X-í(-->(-*·X-->t-Jfí<--K--)f-K-í(-)t**-»l·->< «-•>t-X-tt-**-M--K-·K--K-«*«*->t-*ít-)t***í<-*-íí-*í(-)t-«->t-)í-«-M-í<-*«X-K- «*»**-X-****->f-*-X--K-íf*-X-+t**·M--X·-X--tí-X-#*·X--X--X--X-·K--Xí<--í"-**-M--)f-)f * * * * 16 • J·Cr#«4^f«^©tC#^ * í * De tots és coneguda l'hospitalitat d'aquest poble— i en * PAPELERIA Y LIBRERIA general de tot el poble català—, acollint a quants forasters ens * * * arriben, sense cap mena de discriminació, tractant-los a tots * * per un igual. * De temps ve succeint un cas de discriminació dels catalans * * Mallorquí envers els restants catalans, que a mr em sembla que no és * corren'í que es produeixi. * En totes les reunions que he assistit —amb rares excep * Especiolidad en libros técnicos * cions— comença l'orador dient, més o menys: * * «Como que observo que hay personas que no me enten- * derían en catalàn, voy a hablar en castellano». * * * * * * I així, lan tranquil, comença la conferència, xerrada, etc. * * I tot per deferència a una minoria que sembla no entén * * la nostra llengua, sense tenir en compte a la gran majoria.
* * En principi, no estic en contra d'aquesta forma d'actuar. * Pdseo Vicioria, 21 - Telefono 83 03 33 * El que ja no esti<: d'acord es que —quan l'orador ja ha fet * la presentació dient-nos que parlarà en castellà—, hom observa * atentament i comprova que, en la gran majoria de casos, les * LLAGOSTERA * persones que no entendrien —segons l'orador—, es tracta de * * gent afincada al poble des de fà més de 5 anys. * * No es tracta d'una falta de delicadesa precisament, envers •«•*•*-»!-•» * els quals va dirigida aquesta, diguem, atenció? Crec que sí, ja que si es tracta d'aglutinar als immigrats a U nostra cultura, d'aquesta forma s'els tanca un camí tant CONXITik adient com és conèixer bé la nostra llengua. Sobre aquesta manera d'actuar he presenciat casos verita- tablement xocants, com va ser una vetllada de fi de curs dels de Geziohez* alumnes de les Escoles Graduades, al Casino. La presentadora parlant sempre en castellà, va tenir un Sucursal de "lapsus», desprès d'acabada l'actuació d'un grup de alumnes i començà parlant en català. A l'adornar-se'n, va rectificar tot seguit, demanant perdó al públic.
TINTORERIA I al revés d'aquest. Vaig presenciar un fet —curiós per cert—, i fou en una reunió de socis d'una important Societat del poble.
Un dels assistents va demanar als senyors de la Junta, J. MAS quelcom relacionat amb els socis, no catalans, ja que així fa cilitaria la seva comprensió si s'escrivia en castellà. Va ser Sempre al seu servei contestat tot seguit per un membre de la Junta dient-li que ell era castellà i que els demés facin com ell havia fet, o sigui, aprendre el català.
Per la meva part no demano tant. El que sí demano es Carrer Gifrè, 4 - Telèfon 83 03 74 que no es produeixi més aquesta discriminació envers nosaltres i falta d'atenció a n'els nous catalans, al tancarlos-hí aquesta LLAGOSTERA porta tan importaní, com és conèixer bé el nou idioma en el que s'han de desenvolupar d'ara endavant, el conviure amb nosaltres. Z.
Venda de llenyes *ííi* ití* "ití* 'íí· 'stí* 'h *ífí' "ï!? 1?!* ·s?i» •í? ·^t!? ffí» *;?(? •í? fití* i?i* "ïtí* "ii^ Hf?"
—Rialles que sento encara mentre estic recordant * aquella pineda curta * A. GARCIA i tots aquells berenars. * * —L'herba molla d'aquell marge * que tant costava pujar * Escalaborns de bruc i la brossa de pi seca * * per pipes de fumar i el món que jo vaig somniar. * * —Les pedres de la riera, les romegueres i els clots el mateix que tots nosaltres * * de segur han canviat ja molt. * —Ja no hi ha nostres rialles, ja no hi fem cap berenar, sola resta la pineda i aquella casa al costat.
Carrer Caiderers, 1 - Telèfon 83 02 33 —Fins i tot ja la riera sembla que s'hagi quedat sense pedres i sense aigua LLAGOSTERA trista i sola agonitzant.
^ * «--íf-X-íí--íf íí-W-K--X-* * J(-« í«-•«• * íf-íí-*-X--X--K--ít-X-*-X--K-* *-X-* W *-X-* *-K-* PEP * * * * * * * Taller Mecànic * * + * * * * * SERVEI DE GRUA * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *• * * * * * Reparacions en General * * * * * * * *
• * * * * * * Ctra. de Tossa, 13 - Telèfon 83 03 89 * * * LLAGOSTERA * * * * * íf-********-*-*-***-*****^****************** ********************************************* ****** * * * * * * * * * FUSTERIA * Josep Amargant
Sí bona fusterlo voleu tenir, a Ca'l AMARGANT heu d'acudir
Gayà, 9 -- Telèfon 83 01 69
Particular: Telèfon 83 03 68
LLAGOSTERA
* * * * * * ***•*******•*************•***•*•*****************•**•" ••***********"**********"X"}<"}í"X"******-}f-X-*** ít*«*^W*^íf*-K--tt-X-**«*****-X-->f****#**-íe*-if-M-**«^**-K--»t-it***-)f-ít*ítíf->tít**Wífíf* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * •(; * * * * + * * * * + + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * ., * * * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * :¥* ** * * * + * * * * * * * * * *
* * * * * LLAGOSTERA (CEf | * * * 1^ * * *** * íf* * í<-** ít-X-íf-íf*-K->t **** ít**->t *** íf *-H-*** *^ ****•?«* ***-K * *-)t **** *-ít-K-^-M-*** * í^ * * :t- *: * í ï i ^ * * 9 *J3 • • * * MSm^< *
* * * FORJATS * * . * * * * * * * JOSEP ROMO * * * * * * + * * * * * * * Carrer Mayena, 3 - Telèfon 83 00 35 * * * * LLAGOSTERA * * * * * + **-x-****************^********************** •i**** ************************* t****** * * * * * * * INSTAL·LACIONS * * * * * * * * * Miquel Tarrés * * * *
* * * AIGUA ~ GAS — ELECTRICITAT * * * * * * * * * * * * * * * Carrer Gifrè - Telèfon 83 03 21 * * * * í LLAGOSTERA * * * * * * * ****** •X-K-*"*->t-}tí("M-*"**"íf**-********************-************-V *íe* ******** ******************** K-* * * *-íf * * * •*-íf-K-* * * •)*•-íf-tf ^-H-*-íf *-K--K-Ít-X-K íf * *-K-K-X--K--K-#-tí--X-*
* * Volem Unitat * * Avui és un clam polífic el desig d'unitat. Davant erroíí^í^ena del confusionisme de tanf partit polític el poble vol F. MIR claretat, vol saber que se li ofereix perquè amb intuïció sap a qui no ha de votar, però si sap a qui no votarà perquè es mercaderia coneguda de massa anys de tuf autoritari. Vol saber que aquells a qui atorgui la seva confiança han de representar avui els màxims interesos de Catalunya. L'Esquerra Republicana, de la cual la trajectòria d'integritat nacional històrica és prou coneguda, és par tidària d'aquesta unitat. Tot i preservant la identitat de Telèfon 83 04 94 cada partit, és necessari aplegar en una sola voluntat el desig d'obtenir altra vegada les institucions que Carrer Camprodon, ò vàrem tenir i que venen configurades amb l'Estatut LLAGOSTERA d'Autonomia del 1.932. Si bé la majoria dels partits polítics en els seus •«•****#-X--X-ít *«-X-X-*-K *****-X-** ^ít-K--ít *«* ít-X-** X--X--X-«•-X--tf idearis propugnen la restauració de la Generalitat, cal que això es faci amb un compromís públic i solidària I • NOVETATS I ment amb tots aquells que de triomfar, ho duguin a i • GENERES DE PUNT I terme efectivament. Esquerra Republicana de Catalunya junt amb el I Casa MERCÈ I Partit Socialista de Catalunya (R), el Front Nacional de * Josep Planella I Catalunya i l'Estat Català, han estimat donar l'exemple * * d'un primer pas constituint el Front d'Esquerrres De % Carrer Generalíssim, 22 - Telèfon 83 03 4Ó % mocràtiques i Socialistes com un exemple d'unitat po * * lítica, cridant a la vegada a aquelles forces que per I <^ I afinitat s'hi puguin integrar. * * Aquest Front d'Esquerres no vol limitar-se a un sector ideològic d'afinitat política sinó que creu que I Casa MERCÈ I en base a la crida llançada pel Front Nacional d'un I • REPARACIÓ DE RELLOTGES | Bloc Electoral de Solidaritat Catalana pot arribar-se a I • RELLOTGERIA * una aliança de totes aquelles forces democràtiques * • BISUTERIA * catalanes que des de la Lliga de Catalunya fins al Partit í • JOIERIA I del Treball avui reivindiquin la restauració de la Gene J Carrer Generalíssim, 16 ^ ralitat de Catalunya i el retorn del seu President Josep % LLAGOSTERA * Tarradellas. * * * * ****************************************** Les bases mínimes d'aquesta Solidaritat Catalana que parteixin d'aquestes reivindicacions citades, el Front * * d'Esquerres les concreta en un compromís públic de * constituir després del triomf de les eleccions pròximes, %* CONTRATISTA DE OBRAS *I una Assemblea de Parlamentaris i la proposta d'un * * * Consell executiu que negociï amb la Corona l'Esíatut * * * d'Autonomia per a Catalunya a partir de les bases del * Enrique * de 1,932. * * * * * Esquerra Republicana de Catalunya, que no renun * * cia a la seva identitat com a partit polífic creu que * Vall-llovera * en aquest moment històric del nostre país s'han de * * * * preferir els interesos generals als particulars i junt amb * * * * * el PSC (R), Front Nacional i Estat Català, dóna l'exem * * * ple i la voluntat d'unió amb la creació del Front d'Es * * * querres i ho considera només un pas ja que invita a * * * * les altres forces democràtiques catalanes, que vulguin * * * Paseo Victoria, 86 - Telefono 83 01 87 acceptar, de constituir un bloc unitari de Solidaritat * * * Catalana, única forma d'aconseguir les llibertats na * * * LLAGOSTERA * cionals. * * * JOSEP FORNAS * Esquerra Republicana de Catalunya ** ***-**•*•*-)«* **********-K****"****-X-** ******•« »*********-ít-X*******^-)(·^*·K****-K-**-ít-}t******ít***********************•«•**** *•* ít-ít-**
* £ls hi desitgen una f^ona ^esta ^ajor %
Casa LLIRINOS I Fotos SOLA
* Jt«**it-ï(-*-ít-íf******ítít-Jt*-A-*X**»»·X-**»*ít-Jt*ït*****«JS****»**ít»**-ít-Jt-íf-X-**-ít *
*% ÍTIENE V. PERMISO DE CONDUGIR? % * * * * * * * * * * Auto - Escuela * * * * * *ï le ofrece la oportunidad de * * * conseguirlo, en sus diferentes closes: I * * * * * * * i^-i * Al mismo tiempo pone en conocimien- * * ..... 16 ANOS * * Motos hasta 75 ce. to de todas las senoritas aspirantes * * * * al permlso de conducir, que pueden * * * i^ 2-B obtenerlo, sln necesidad de poseer * I 18 ANIOS * * * Motos desde 75 ce. y coches EL SERVICIO SOCIAL * # * * * * * 21 ANOS * * * Camión * * * * * - Consúltenos en: - * * * * * * Paseo Tomàs de A. Boada Borrell, 10 - • Grupo La Paz, s/n. * * Telefono 83 00 81 * * * * * * LLAGOSTERA VIDRERAS * * * * * * i(--K--*(--Jt*-i(-*·X-*->f*-X-*-X-*-í(-í»--*f-í(--*(-****ítíf**-«--X i^*********** * * * ROMÀNTICA * * * Quan el sol se'n va al ponent, * * i les aus cerquen el * * niu * VENTAS: * enmig del ramatge; * quan la rosada, * fresca, TODA CLASE DE MOTOCICLETAS Y * silent, * BICICLETAS * es posa sobre la prada * d'herba naixent, — MONTESA * dos cors — BULTACO * tendres, joves, — OSSA * palpiten * * d'emoció, * + — DERBY I fan * * — DUCATTI * broll ir, * * * d'uns llavis tremolosos, * — SANGLAS dolces * * * * paraules * — PUCH * * d'AMOR. * JOAN SAGUE I GOTARRA * — MOBYLETTE * * Festa Major, 1.977 — PEUGEOT * ***-ït *-K-** íe*****-X-*-Jf-M-***-K *******-Jf ít K-K-«* it-K--X-**-X-Jt •» * * * — GIMSON
* — LAMBRETTA * * * ^ hos. asjerrer * * * * CONSULTENOS, * * PINTURA * GUSTOSAMENTE LE INFORMAREMOS A: * * PLANCHISTERIA * * * * * * * * * Talleres * * * <$• * * * * * * * + FUGUERAS * * * Telefono 83 04 61 * * Calle Ganix, 50 (Frente Escuelas) * REPARACIONES EN GENERAL * * * LLAGOSTERA * * * * *«*-x-******ít** ****-«-* ***************** ******* * * * * * *
* SERVICIO OFICIAL: DERBI - MOBYLETTE
* * * * aKtfi«»Lij'· * * EXCAVACIONS *
* Telefono 83 00 81 TRANSPORTES * * Paseo Tomàs de A. Boada Borrell, 10 SaL * * ÀRIDS CLASSIFICATS I RENTATS * LLAGOSTERA Carrer Mayena, 11 - Telèfon 83 03 63 LLAGOSTERA
***********·»-í<-X-*********-*************«*-X**-í **K X íí * X X- !{-•)(•*******************«•«*•«••>*•******* X- w********-*^**-»*^^-»^-)*--?*-****^^**-?*-*-»-**-****-»******
ACEITE VIRGEN DE OLIVA
J. PUIG El BELL-MATI, F I N O per dins
Al. programa de la Festa Major de l'any passat, es va comentar el fet de la radical renovació de la junta del Bell-fviatí. Radical, no sols en quan al nombre de components i en l'edaí dels mateixos, sinó també en la manera d'actuar i de pensar. Es pot dir que el grup canvià de personalitat. Ara, un any després, recordem les paraules: «s'han obert les portes al diàleg i la discusió, ara cal arrivar al compromís i a la respon ACEITE REFINADO DE SEMILLAS sabilitat de cada un dels que formen aquesta junta». Aquests mots els mantenim a la memòria tots els que coneixem a fons el funcionament del Bell-Matí. S'han fet moltes coses... és cert! tothom ha treballat... potser també ho és! però, a l'hora d'actuar, i això ho sabem EL TURISTA tots, s'han repetit masses vegades els mateixos noms i, sovint, les activitats han estat possibles només per S E L E CTO l'amor propi d'uns quans.
Això, evidentment és un problema de cara al futur del grup, però no el més grani en aquest moment el principal «handicap» que té el Bell-Maíí, no ens can sarem de repetir-ho, és ía manca d'acollida de les seves iniciatives: És lògic, fins a cert punt, que en un recital d'en Pi de la Serra es perdin diners, però, que en un poble com a Llagostera es tardi ires mesos per aconse guir 50 socis d'un Cinema-Fòrum, ja no ho és tant! i d'això, no en té la culpa el jovent; sois s'ha de mirar la llista d'apuntats per a comprovar-ho (la majoria amb menys de 25 anys), i no crec que una activitat d'aques ACEITE REFINADO DE SOJA ta mena interessi exclusivament a lan gent jove. Po dríem parlar, per donar un altre exemple, de la con ferència sobre el Càncer, on, de la poca gent que vingué, el íant per cent de majors de 25 anys fou PU-PI insignificant. Sembla, i potser és sols una opinió nostra, que les generacions que ens precedeixen hagin estat cremades per una barreja de maldecaps, comoditat i TV que els ha fet veritablement més vells del que són. Hom pensa, però, que la tasca d'oferir activitats culturals a la nostra vila, està per damunt de iotes les circumstàncies i, si més no, és una font de formació pels que vivim plenament el Bell-Matí.
LA JUNTA
ENVASADOS POR: * * * * «• * * íf * «• *-W * « * í(-ïf * *-K #-ít * Íí-K")(--ít-X-ít * ít-K-*-K-ít *-íí-« * *->t-K-*-M * * * * In any més * * * * * * * * * í José Pui * * * * * * * * Plaza Mercado, 1 - Telefono 83 00 41 * * * * * * * * * * * * * LLAGOSTERA * * gràfiques Costa firava * * * * ... altra vegada ha imprès aquest programa * * ** **••»(••»«•*•»«••»<• ít-K-* W W-K-•»(•*-M-*-H-**-X--íí •>(•-K--K-•«••}(• íí-ít ** * tí-ít ít *** ít ít ít ******* ít* *««•*•}<"»-K-K-** it íí--X-****«« ít * í* + * * * t * AGENCIA DE VIAJES
Grupo A — Titulo 160
Galerías Neptuno, 11 — Galerías Montseny, 3 Teléfonos 32 73 44 - 32 73 45 Playa de Aro cCosta Brava]
LES OFRECEMOS NUESTROS SERViCIOS:
— BILLETES DE AVION — TREN — BARCO — EXCURSiONES ORGANIZADAS — ALQUILER DE AUTOCARES Y MICROBUSES — PRECIÓS ESPECIALES PARA GRUPOS
CONSULTENOS. TENEMOS PREPARADO SU VIAJE DE VACACIONES, NEGOCIOS O LUNA DE MIEL
VIAJES ETUSA, S. A. - GALERÍAS NEPTUNO. 11 PLAYA DE ARO — Tel. 327344-45
Delegaao en LLAG0Í5TERA: Cclle Costa Brava, 18 X MOLERO MIIAUT
^•jt********************^*-********-»***********»*************-^-****»**** * « * * * * * * * * i * * >. * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * COMPANYIA D'ASSEGURANCES * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
* * * * * * * * Sempre a l'avantguarda de les més * * * * * * modernes tècniques asseguradores * * * # * * * * * * * * * * * SERVEI, EXPERIÈNCIA I SOLIDESA * * * * * * * * * * són les nostres característiques més representatives * * * * * * * * * * * * * * * * * Nostre Agent: * * * * * * * * * * LEAilDRE CALM FIGUERAS * * * * * Carrer Camprodon, 16 - Telèfon 83 00 40 * * * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * *
D«p. Lagal: GE-3ao-18T7. aittf. »n« HUVA^Otn, tml Faiiu, M.LUIMTfH - ItTT