Xaic['2&-Z9-50-51
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
fíST\XAiC['2&-Z9-50-51 mJoK UAQOSTERA ******* * * * * * * * * * * * * * + * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * • >*. • *• * * * * * * * * * £1$ £scut6 * * * * * * * * * RESTAURANT * * * * * * • * • * * * * * * * * * * * * * * * * PER ELS ÀPATS DE NEGOCI D'AVUI * UNA MASIA DEL SEGLE XII * * * * * * * * * # * * * * * * * * Carretera Girona - S. Feliu de G. Km. 21 * * Telèfon 83 04 50 * * * LLAGOSTERA * # * * *****«*->t«***w*ww*w**-K«*4t****it#w*##w#*íf ************************************************ Programa Festa Major Prole Com l'any passat el nostre desig ha estat fer un progra 1977 ma que no fos omorf, sinó que hem intentat que seguís una línia, que tingués un contingut i un interès. Però volem remar car que no necessàriament estem d'acord amb tots els textos inclosos, jo que nosaltres vàrem demanar col·laboració a tot hom que crèiem que podria participar-hi i hem publicat els seus escrits. Patrocinat pel Ens agradaria molt anar perfeccionant més cada any MAG. AJUNTAMENT aquest programa, amb més participació i noves idees, a fi de que adquireixi la qualitat que tots desitgem, doncs pensem Editat pel que la millor manera d'aconseguir-ho, és amb la col·laboració G. E. BELL-MATI de tothom. Res més, sols donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que aquest programa hagi pogut sortir al carrer i desitjar-vos a tots una bona festa major. La Redacció M m©^r^^^ ELS SEGADORS Himne Nacional de Catalunya Catalunya triomfant tornarà a ser rica ï plena. Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terral Bon cop de falç! Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta. Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terral tgual que l'any passat, la redacció ha organitzat un concurs per tal de que la portada del programa Bon cop de falç! de la Festa Major fora elegida democràticament Que tremoli l'enemic entre totes les obres presentades per artistes Nagos- en veient la nostra ensenya. terencs, però aquest any, i per la mateixa raó, hem modificat el sistema de l'elecció: ei veredicte l'han Com fem caure espigues d'or, donat els mateixos concursants. quan convé seguem cadenes. El dibuix de la portada és original de Francesc Bon cop de falç! Rigau i Geli i l'obra guanyadora del concurs «Infan Bon cop de falç, til» —imprès en aquesta pàgina— perteneix a M." defensors de la terra! Elena Mestres i Gispert. Bon cop de falç! Tots els dibuixos seran exposats durant la Festa Major al local del G.E. Bell-Matí al Casino. * * * * * * * * * * * * * * * * * * Benet Mayol Collell * * * * Successor de * B. COLLELL * * * * + * * * * Jf * * * Carrer Alvarez, 12 - Telèfon 83 03 34 * * * * LLAGOSTERA * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * Carnisseria CODINA * * * * els hi desitja una * * * BONA FESTA MAJOR * * * * * * * * * * * * * Carrer Glorieta, 2 - Telèfon 83 01 91 * * * LLAGOSTERA * * * COM VEUEN ELS LLAGOSTERENCS LA SITUACIÓ ACTUAL DEL PAÍS A fi de conèixer què opina el poble de Llagostera sobre 3) QUE OPINEU DELS SERVEIS PÚBLICS ESTATALS? FUNCIONEN la situació actual del nostre país, vàrem agrupar entorn d'una O NO? "taula rodona» a 10 liagosterencs dels diferents sectors socials. Es paguen molts de diners i els serveis són deficients. Eren: un mitjà empresari, un funcionari, una dona de casa. a) SEGURETAT SOCIAL un estudiant, un administratiu, un treballador de fàbrica, un 1) CREIEU QUE LA GRAN QUANTITAT DE DINERS QUE PA in migrat, un pefif comerciant, un treballador de la construcció GUEM A LA SEGURETAT SOCIAL ES REVERTEIXEN EN EL i un pagès. NOSTRE PROPI BENEFICI? El nostre desig era fer venir també: un jubilat, un atural, No reverteixen, S'ha sentit a dir que una gran part dels un petit empresari i un gran comerciant. Però per diferents superàvits que té la Seguretat Social són destinats al I.N.I. Si motius, no va ésser posible (uns perquè no els vàrem trobar, això és cert és una gran injustícia, i si no ho és, a alguna o altres a última hora no varen poguer venir, altres no es pre o altra banda deuen anar però, el que sí és clar, és que no sentaren...). Tota vegada que ens interessava establir un diàleg reverteixen. a fi d'enfrontar les opinions i els diferents punts de vista així 2) CREIEU QUE ELS SERVEIS D'ASSISTÈNCIA METGE DE LA com buscar solucions teòriques, elegírem a 10 persones que SEGURETAT SOCIAL SON EFICAÇOS? NO US SEMBLA QUE nosaltres crèiem aptes i que a la vegada volguessin venir (no HAURIA D'HAVER UNA DESCENTRALITZACIÓ? va ésser fàcil). I en aquesta forçada elecció, resultà que aquestes No són eficaços, els malalts no són ben atesos. Podríem persones, a pesar de ser molt adequades per mantenir un diàleg, dir que sembla que els metges vagin a «preu fet», ja que amb no rren clars representants del seu sector. O sigui, volem dir el període de temps que manca per a visitar a 2 malalts en que les opinions que aparegueren no són les de tot e[ poble visiten a 20. Lògicament no poden ser ben atesos. Així mateix de Llagostera, però segur que d'una bona part sí. la descentralització és necessària. Hauria d'ha ver-hi més Hos Les contestacions que apareixen aquí són les conclusions pitals i més ben repartits, adquirides després de parlar sobre cada qüestió de forma oberta 3) TROBEU JUSTES LES PENSIONS DELS JUBILATS I L'EDAT i participant-hi tots. DE JUBILACIÓ? Després de fer aquestes aclaracions, vos exposem el que L'edat de jubilació hauria d'ésser per a tots als 60 anys. fou el col.loquí: Es va parlar de que hi ha molts de treballadors depenents 1) TROBEU PROPORCIONAL L'AUGMENT DEL COST DE LA de l'Estat (guàrdies civils, militars...) que es jubilen molt aviat VIDA AMB L'AUGMENT DELS SALARIS O GANANCIES? i que l'Estat els hi ofereix llocs de treballs que podrien ser No, el cost ha pujat moit, mentre que els salaris o ganàncies, per altres persones. Es paria també de les hores extres, tan en comparació, s'han mantigut baixos. promocionedes per les empreses, que igualment treuen feina a) A QUE CREIEU QUE ES DEGUT? a altra gent, (això es fa més greu, considerant la gran quantitat Es va parlar de diferentes causes: de aturats que hi ha a l'Estat Espanyol.) A què l'empresa cobra els seus productes i serveis molt Els mestres es retiren a 70 anys i un home a aquesta edat cars, mentre que manté els salaris molt baixos. no té paciència ni facultats per exercir amb eficàcia, i en canvi A l'augment del petroli, i que aleshores, seguint una ca els mestres joves tenen dificultats per a trobar feinar. dena s'ha apujat tol. Les pensions no són suficients, seria just cobrar ei 75% Hi ha una sèrie de materials de les que Espanya és pro del nou sou «real». Actualment amb les pensions dels jubilats ductora i en canvi s'importen de l'estranger pagant-les a un preu no es pot viure, i si ho fan, normalment és perquè estan amb moll més elevat. algun familiar. La causa principal per la majoria dels assistents és una b) ENSENYAMENT: administració deficient, amb excesiva burocràcia i mala plani 1) ESTEU D'ACORD AMB L'ACTUAL SISTEMA D'ENSENYANÇA? ficació... etc. Els que ho coneixien, varen dir: Aquí cal remarcar el cas del pagès, per e! qual la situació No, en tots els nivells és deficient, des de E,G.B, fins a ha empitjorat especialment. Tots els seus abastadors han pujat l'Universitat. els preus, mentre que per altra banda els productes que ells S'observa molt de descuit de l'Administració vers l'Ensen venen s'han apujat poc i fins i tot s'han abaixat com és el cas yament. de la llet, que ha baixat 20 cèntims per litre, cobrant-la actual 2) QUE OPINEU DE LES GRANS SUBVENCIONS A L'ESCOLA ment a 15,35, quant a les botigues es ven a 30 pies, D'aquí PRIVADA, AMB MENYSPREU DE L'ESTATAL? CRE'EU QUE AIXÒ veiem que amb aquests productes, com amb m.olts d'altres, hi ES UN DELS PRINCIPALS OBSTACLES PER ACONSEGUIR L'ES ha una gran diferència de preu des del seu origen a la seva COLA GRATUÏTA? posterior utilització, deguda als intermediaris. L'escola privada no s'hauria de subvencionar, tota vegada Amb això veiem que no és estrany que cada dia marxi que és un negoci com un altre. És possible que sigui un dels més gent de pagès. A més, i perquè el camp eis h: sigui ren obstacles. table es veuen obligats a treballar moltes hores i a no tenir 3) QUINA OPINIÓ US MEREIXEN AQUESTES DARRERES VAGES ni tan sols els diumenges lliures. DE PROFESSORS? PROFESSORS DE E.G.B.? PROFESSORS D'INS A fi de solventar aquests problemes aparegueren dues so TITUT? lucions: a) L'estat hauria de subvencionar alguns dels productes En tema no era conegut gaire a fons, però es sàvia que del camp, a fi i efecte de donar una major seguretat econòmica demanaven: més seguretat en el írebaíl, augment de sou, ju a la gent de pagès, b) Per evitar un excessiu horari de treball bilació als 60 anys supresió d'oposrcions. que, com dèiem, no els deixa un sol dia lliure, arrivàrem a la Uns opinaven que i'Estat esta reduïn la plantilla mitjançant conclusió de què una solució seria crear una mena de «comunes», les oposicions i en canvi s'acumula gent a les aules quan hauria on s'hi agrupessin diferents pagesos, d'ésser al contrari. Així mateix l'Estat obliga a les empreses b) DE QUINA MANERA HA AFECTAT AQUESTA CRISI AL a una garantia entorn als treballadors i per contra als seus, els VOSTRE RITME DE VIDA ANTERIOR? funcionaris, no els en hi ofereix cap.