El Patrimoni Monumental De L’Urgell
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
E L PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL Xavier Mayora i Tebé Manel Sala i Flotats EL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL Ponència Quan ens van proposar la revisió del patrimo- El resultat de tot això fou que l’any 1993 van ni monumental de l’Urgell, vam plantejar-nos visitar aquest complex monumental prop de Xavier la necessitat de definir què podia ésser objec- trenta mil persones.4 Aquest és un viu exem- Mayora i Tebé te del nostre estudi. Davant la gran varietat ple de com el patrimoni també pot generar be- Topògraf d’aspectes que podia contemplar la present neficis, convertint-se en un recurs, més que ponència, ens hem dedicat a analitzar els dos en una molesta preocupació per a les institu- Manel casos que hem cregut més representatius del cions públiques. Salas i Flotats patrimoni monumental: els edificis eclesiàstics I què passa amb la resta del patrimoni de l'Es- Llicenciat en i les construccions defensives. glésia? Geografia i Història. Evidentment el cas de Vallbona és excepcio- Universitat de Barcelona nal. No obstant, l'Urgell té altres atractius que 1. El patrimoni eclesiàstic podrien complementar aquesta oferta conve- nientment estudiats, restaurats i promocionats. Una part important del patrimoni monumental Posarem un exemple: un estil que gaudeix ac- el conformen els edificis eclesiàstics: ermites, tualment d'un reconeixement popular molt im- esglésies parroquials, monestirs, convents, etc. portant és el romànic (XI-XIII). A la comarca hi A la comarca de l'Urgell, com en general a tot ha excel·lents exemples d’aquest art, amb les Catalunya, és el patrimoni més nombrós i va- famoses portalades d'Agramunt,5 de riat en estils. Treballs com L’Urgell: edificis i Vilagrassa6 i de Verdú.7 En total n'hem comp- monuments històrics1 i sobretot la minuciosa tabilitzat més de vint,8 sense comptar els edi- tasca d'inventari de Josep Maria Gavín, Inven- ficis civils, com per exemple el Palau dels Mar- tari d'esglésies. Segarra-Urgell,2 ambdós d'un quesos de la Floresta, a Tàrrega, rar cas de caràcter molt gràfic, ens han facilitat enorme- romànic civil; les construccions militars, com ment la feina de divulgació i coneixement del les torres de guaita de la Guàrdia de nostre patrimoni eclesiàstic. Tornabous, d'Almenara, de Verdú, de Guimerà, Però ara cal que ens fem una pregunta molt etc. i altres elements artístics menors: imatges seriosa: què s’ha fet a la nostra comarca per de pedra, com la de la Mare de Déu de conservar aquest patrimoni tan ric? I potser Montmagastrell que es guarda a l’església de una pregunta encara més realista: s’ha fet al- Sant Miquel a Montfalcó d'Agramunt; talles de guna cosa per atraure el turisme, valent-nos fusta, com la Mare de Déu dels Socors a d'aquests monuments? Agramunt, etc. Començarem per introduir el monument més En general l'estat de conservació del patrimo- emblemàtic de la nostra comarca: el monestir ni romànic és força bo. En la majoria d'esglési- cistercenc de Vallbona de les Monges. Aquest es romàniques s'hi han fet nombroses modifi- és un bon cas d’una actuació reixida. Paral·le- cacions posteriors, si bé n'han restat elements lament als estudis arquitectònics encarregats artístics i arquitectònics suggerents. En els per la Generalitat des de l’any 19853 i a les casos de l’ermita de Sant Vicenç (a uns pocs obres de restauració que van començar un any metres de la torre d'Almenara), de l'església després, el 1989 el recentment constituït Con- de Santa Maria de la Figuerosa i de l'església sell Comarcal de l'Urgell, conjuntament amb de Maldanell (en la qual s’hi va fer una actua- el de l'Alt Camp i la Conca de Barberà van ció arqueològica els anys vuitanta, deixant al posar en marxa la Ruta del Cister, una forta descobert la planta) només podem parlar ja campanya de promoció turística en tots els de restes arqueològiques. A més a més, hi ha àmbits informatius, que avui dia encara dura. hagut una preocupació de les institucions pú- 84 1 Puigverd Agramunt Castellnou 2 d'Ossó 3 5 Montfalcó 4 Ossó de Ermita de la 7 Sió 6 serra d'Almenara Bellver de Sió Boldú 8 Riudovelles 10 9 Tornabous 11 la Figuerosa Anglesola 12 Vilagrassa 13 14 Verdú 15 La Bovera 16 17 Sant Martí 18 Maldà 19 Maldanell 20 Vallbona de les Monges Rocallaura 21 22 Montblanquet Esglèsies i convents romànics de l'Urgell. Mapa: Xavier Mayora 1 Església de Santa Maria 12 Convent dels Trinitaris 2 Capella de Sant Miquel 13 Ermita del Roser i la Mare de Déu de Gràcia 14 Església de Santa Maria 3 Església de Sant Pere 15 Església de Santa Maria 4 Església de Sant Miquel 16 Ermita de la Bovera 2000 m 0 2 4 6 8 10 Km 5 Església de la Mare de Déu del Remei 17 Capella del Castell 6 Església de Sant Pere 18 Església de Sant Pere 7 Ermita de Sant Vicenç 19 Església de Maldanell 8 Església de Boldú 20 Monestir de Vallbona de les 9 Església de Sant Gil Monges 10 Església de Santa Maria 21 Església de Sant Llorenç 11 Església de Santa Maria 22 Església de Sant Andreu 85 bliques per restaurar i conservar aquest patri- L'any 1966 es van endegar les primeres gesti- moni: l'esglèsia romànica de Santa Maria ons populars per restaurar-lo i donar-lo a co- d’Agramunt, tal vegada l'exemple més acon- nèixer, fet que va culminar l'any 1975 amb la seguit de l’escola de Lleida, fou declarada mo- declaració de monument històric artístic, amb nument històrico-artístic ja des de l’any 1931, la resta del conjunt medieval de Guimerà. i des de l’any 1953 ha estat objecte de restau- Actualment, un imparable ritme de destrucció racions per recuperar l'aspecte original. A par- del conjunt fa que cada vegada sigui més ur- tir de l’any 1989 el Consell Comarcal de l'Urgell gent una tasca immediata de restauració. amb conveni amb ajuntaments i altres institu- cions també ha tingut cura de restaurar alguns monuments romànics que no gaudien de tant 2. Les construccions defensives reconeixement: el 1993 es va condicionar el claustre romànic de l'ermita de la Bovera; D'entre el ric i variat patrimoni monumental de aquest mateix any es va restaurar l'ermita de la nostra comarca, els castells sobresurten per Sant Miquel, a Puigverd d'Agramunt, i també sobre de la resta. No és d'estranyar si tenim l'ermita del Roser de Vilagrassa;9 l'any 1994 en compte que l'Urgell ha esdevingut una de es va restaurar l'església de Maldà, després, les comarques amb més castells de Catalunya. la de Montblanquet, etc. Enmig d’aquest veri- Hem comptabilitzat, entre castells, fortificaci- table esforç per agençar el nostre patrimoni ons i torres de guaita, prop de seixanta cons- eclesiàstic més antic, tenim un cas força enut- truccions defensives. Malauradament la majo- jós: el convent dels Trinitaris a Anglesola.10 ria es troben desaparegudes o en avançat es- Encara que actualment està força malmès i la tat de degradació. propietat està dividida en dos propietaris par- Per localitzar la major part d'aquestes cons- ticulars, els importants vestigis que resten en truccions, ens han estat de gran utilitat els in- aquest edifici de transició del romànic al gòtic ventaris i estudis de Pere Català, Els Castells (S.XIII i S.XIV) fan aconsellable una ràpida in- Catalans,12 i Lluís Monreal i Martí de Riquer, tervenció. Els Castells Medievals de Catalunya,13 a més Com a contrapunt a aquestes bones expecta- de bibliografia específica existent sobre el tives hi ha hagut una intenció més aviat testi- tema.14 monial de donar a conèixer aquests monu- Molts d'aquests castells es troben totalment ments romànics al públic en general, limitada desapareguts. Només hem pogut conèixer el a edicions i reedicions d’algun fulletó informa- seu emplaçament geogràfic exacte gràcies que tiu, propostes de rutes romàniques per la co- al seu voltant es van formar pobles que, amb marca, etc. En definitiva, caldria revisar i refor- el mateix nom, ens han arribat fins als nostres çar les actuacions en aquest sentit. dies. És el cas de tota una sèrie de castells Com veieu, parlar del patrimoni eclesiàstic a que, tot i tenir constància documental de la la nostra comarca, “és no acabar mai”, tenim seva existència, no conservem cap resta. Per riques mostres d’arquitectura de línies Cister- anomenar-ne només uns quants, podríem ci- cenques, d'esglésies gòtiques, renaixentistes, tar els següents: la Fuliola, Boldú, Tornabous, en fi, de gairebé tots els estils. Només cal es- Altet, el Vilet, Nalec, Llorenç, Rocallaura... tudiar-los i promocionar-los adequadament. Durant els primers anys de la conquesta, pels Ens agradaria en aquest article, parlar d'un comtats d'Urgell i Barcelona, la nostra comar- monument urgellenc de reconeguda fama, per ca va esdevenir una zona fronterera molt inse- alguna cosa Gavín en el seu extens inventari gura, a causa de la proximitat de les fortale- de les esglésies de la Segarra i l'Urgell va triar-lo ses musulmanes de Balaguer i Lleida. Com a per la fotografia de la portada. Es tracta del mo- conseqüència d'això es van aixecar tot un se- nestir de Vallsanta.11 Aquest monestir, segons guit de torres de guaita i petites fortificacions. Sanç Capdevila, es va començar a construir el Més endavant, moltes d'aquestes torres de 1235, i l'església sabem que existia des de guaita i petites fortificacions van convertir-se 1279, però les obres de caràcter monumental en castells, envoltats d'edificacions i de mura- que encara avui es conserven són típicament lles.