E L PATRIMONI MONUMENTAL DE L’

Xavier Mayora i Tebé Manel Sala i Flotats EL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL

Ponència Quan ens van proposar la revisió del patrimo- El resultat de tot això fou que l’any 1993 van ni monumental de l’Urgell, vam plantejar-nos visitar aquest complex monumental prop de Xavier la necessitat de definir què podia ésser objec- trenta mil persones.4 Aquest és un viu exem- Mayora i Tebé te del nostre estudi. Davant la gran varietat ple de com el patrimoni també pot generar be- Topògraf d’aspectes que podia contemplar la present neficis, convertint-se en un recurs, més que ponència, ens hem dedicat a analitzar els dos en una molesta preocupació per a les institu- Manel casos que hem cregut més representatius del cions públiques. Salas i Flotats patrimoni monumental: els edificis eclesiàstics I què passa amb la resta del patrimoni de l'Es- Llicenciat en i les construccions defensives. glésia? Geografia i Història. Evidentment el cas de Vallbona és excepcio- Universitat de Barcelona nal. No obstant, l'Urgell té altres atractius que 1. El patrimoni eclesiàstic podrien complementar aquesta oferta conve- nientment estudiats, restaurats i promocionats. Una part important del patrimoni monumental Posarem un exemple: un estil que gaudeix ac- el conformen els edificis eclesiàstics: ermites, tualment d'un reconeixement popular molt im- esglésies parroquials, monestirs, convents, etc. portant és el romànic (XI-XIII). A la comarca hi A la comarca de l'Urgell, com en general a tot ha excel·lents exemples d’aquest art, amb les Catalunya, és el patrimoni més nombrós i va- famoses portalades d',5 de riat en estils. Treballs com L’Urgell: edificis i Vilagrassa6 i de Verdú.7 En total n'hem comp- monuments històrics1 i sobretot la minuciosa tabilitzat més de vint,8 sense comptar els edi- tasca d'inventari de Josep Maria Gavín, Inven- ficis civils, com per exemple el Palau dels Mar- tari d'esglésies. Segarra-Urgell,2 ambdós d'un quesos de la Floresta, a Tàrrega, rar cas de caràcter molt gràfic, ens han facilitat enorme- romànic civil; les construccions militars, com ment la feina de divulgació i coneixement del les torres de guaita de la Guàrdia de nostre patrimoni eclesiàstic. , d'Almenara, de Verdú, de Guimerà, Però ara cal que ens fem una pregunta molt etc. i altres elements artístics menors: imatges seriosa: què s’ha fet a la nostra comarca per de pedra, com la de la Mare de Déu de conservar aquest patrimoni tan ric? I potser Montmagastrell que es guarda a l’església de una pregunta encara més realista: s’ha fet al- Sant Miquel a Montfalcó d'Agramunt; talles de guna cosa per atraure el turisme, valent-nos fusta, com la Mare de Déu dels Socors a d'aquests monuments? Agramunt, etc. Començarem per introduir el monument més En general l'estat de conservació del patrimo- emblemàtic de la nostra comarca: el monestir ni romànic és força bo. En la majoria d'esglési- cistercenc de . Aquest es romàniques s'hi han fet nombroses modifi- és un bon cas d’una actuació reixida. Paral·le- cacions posteriors, si bé n'han restat elements lament als estudis arquitectònics encarregats artístics i arquitectònics suggerents. En els per la Generalitat des de l’any 19853 i a les casos de l’ermita de Sant Vicenç (a uns pocs obres de restauració que van començar un any metres de la torre d'Almenara), de l'església després, el 1989 el recentment constituït Con- de Santa Maria de la Figuerosa i de l'església sell Comarcal de l'Urgell, conjuntament amb de Maldanell (en la qual s’hi va fer una actua- el de l'Alt Camp i la Conca de Barberà van ció arqueològica els anys vuitanta, deixant al posar en marxa la Ruta del Cister, una forta descobert la planta) només podem parlar ja campanya de promoció turística en tots els de restes arqueològiques. A més a més, hi ha àmbits informatius, que avui dia encara dura. hagut una preocupació de les institucions pú-

84 1 Puigverd Agramunt Castellnou 2 d'Ossó 3 5 Montfalcó 4 Ossó de Ermita de la 7 Sió 6 serra d'Almenara Bellver de Sió

Boldú 8 Riudovelles

10 9 Tornabous 11

la Figuerosa

Anglesola

12 Vilagrassa 13

14

Verdú 15

La

16 17 Sant Martí

18 Maldà

19 Maldanell

20 Vallbona de les Monges

Rocallaura 21

22 Montblanquet

Esglèsies i convents romànics de l'Urgell. Mapa: Xavier Mayora

1 Església de Santa Maria 12 Convent dels Trinitaris 2 Capella de Sant Miquel 13 Ermita del Roser i la Mare de Déu de Gràcia 14 Església de Santa Maria 3 Església de Sant Pere 15 Església de Santa Maria 4 Església de Sant Miquel 16 Ermita de la Bovera 2000 m 0 2 4 6 8 10 Km 5 Església de la Mare de Déu del Remei 17 Capella del Castell 6 Església de Sant Pere 18 Església de Sant Pere 7 Ermita de Sant Vicenç 19 Església de Maldanell 8 Església de Boldú 20 Monestir de Vallbona de les 9 Església de Sant Gil Monges 10 Església de Santa Maria 21 Església de Sant Llorenç 11 Església de Santa Maria 22 Església de Sant Andreu

85 bliques per restaurar i conservar aquest patri- L'any 1966 es van endegar les primeres gesti- moni: l'esglèsia romànica de Santa Maria ons populars per restaurar-lo i donar-lo a co- d’Agramunt, tal vegada l'exemple més acon- nèixer, fet que va culminar l'any 1975 amb la seguit de l’escola de , fou declarada mo- declaració de monument històric artístic, amb nument històrico-artístic ja des de l’any 1931, la resta del conjunt medieval de Guimerà. i des de l’any 1953 ha estat objecte de restau- Actualment, un imparable ritme de destrucció racions per recuperar l'aspecte original. A par- del conjunt fa que cada vegada sigui més ur- tir de l’any 1989 el Consell Comarcal de l'Urgell gent una tasca immediata de restauració. amb conveni amb ajuntaments i altres institu- cions també ha tingut cura de restaurar alguns monuments romànics que no gaudien de tant 2. Les construccions defensives reconeixement: el 1993 es va condicionar el claustre romànic de l'ermita de la Bovera; D'entre el ric i variat patrimoni monumental de aquest mateix any es va restaurar l'ermita de la nostra comarca, els castells sobresurten per Sant Miquel, a Puigverd d'Agramunt, i també sobre de la resta. No és d'estranyar si tenim l'ermita del Roser de Vilagrassa;9 l'any 1994 en compte que l'Urgell ha esdevingut una de es va restaurar l'església de Maldà, després, les comarques amb més castells de Catalunya. la de Montblanquet, etc. Enmig d’aquest veri- Hem comptabilitzat, entre castells, fortificaci- table esforç per agençar el nostre patrimoni ons i torres de guaita, prop de seixanta cons- eclesiàstic més antic, tenim un cas força enut- truccions defensives. Malauradament la majo- jós: el convent dels Trinitaris a .10 ria es troben desaparegudes o en avançat es- Encara que actualment està força malmès i la tat de degradació. propietat està dividida en dos propietaris par- Per localitzar la major part d'aquestes cons- ticulars, els importants vestigis que resten en truccions, ens han estat de gran utilitat els in- aquest edifici de transició del romànic al gòtic ventaris i estudis de Pere Català, Els Castells (S.XIII i S.XIV) fan aconsellable una ràpida in- Catalans,12 i Lluís Monreal i Martí de Riquer, tervenció. Els Castells Medievals de Catalunya,13 a més Com a contrapunt a aquestes bones expecta- de bibliografia específica existent sobre el tives hi ha hagut una intenció més aviat testi- tema.14 monial de donar a conèixer aquests monu- Molts d'aquests castells es troben totalment ments romànics al públic en general, limitada desapareguts. Només hem pogut conèixer el a edicions i reedicions d’algun fulletó informa- seu emplaçament geogràfic exacte gràcies que tiu, propostes de rutes romàniques per la co- al seu voltant es van formar pobles que, amb marca, etc. En definitiva, caldria revisar i refor- el mateix nom, ens han arribat fins als nostres çar les actuacions en aquest sentit. dies. És el cas de tota una sèrie de castells Com veieu, parlar del patrimoni eclesiàstic a que, tot i tenir constància documental de la la nostra comarca, “és no acabar mai”, tenim seva existència, no conservem cap resta. Per riques mostres d’arquitectura de línies Cister- anomenar-ne només uns quants, podríem ci- cenques, d'esglésies gòtiques, renaixentistes, tar els següents: , Boldú, Tornabous, en fi, de gairebé tots els estils. Només cal es- Altet, el Vilet, , Llorenç, Rocallaura... tudiar-los i promocionar-los adequadament. Durant els primers anys de la conquesta, pels Ens agradaria en aquest article, parlar d'un comtats d'Urgell i Barcelona, la nostra comar- monument urgellenc de reconeguda fama, per ca va esdevenir una zona fronterera molt inse- alguna cosa Gavín en el seu extens inventari gura, a causa de la proximitat de les fortale- de les esglésies de la Segarra i l'Urgell va triar-lo ses musulmanes de i Lleida. Com a per la fotografia de la portada. Es tracta del mo- conseqüència d'això es van aixecar tot un se- nestir de Vallsanta.11 Aquest monestir, segons guit de torres de guaita i petites fortificacions. Sanç Capdevila, es va començar a construir el Més endavant, moltes d'aquestes torres de 1235, i l'església sabem que existia des de guaita i petites fortificacions van convertir-se 1279, però les obres de caràcter monumental en castells, envoltats d'edificacions i de mura- que encara avui es conserven són típicament lles. Aquest fenomen es pot apreciar molt bé del S.XIV. La vida d’aquest monestir fou més en castells com els de Verdú i Guimerà, en els aviat curta ja que el 1589 fou clausurat, i les quals destaca la gran torre cilíndrica al mig, i seves monjes, unides a les del Pedregal. Així la resta del castell, al seu voltant. Després de doncs, per aquestes circumstàncies, aquest la conquesta de Balaguer (1105), i posterior- conjunt monumental ha restat fins als nostres ment la de Lleida (1149), amb el retorn de la dies en el més magnífic estil gòtic, sense “con- seguretat a la frontera van començar a arribar taminacions” posteriors. Aquest monestir, des- els nous pobladors a la nostra comarca. Això prés de les desamortitzacions del S.XIX, va va provocar que, al voltant de molts d'aquests caure en mans particulars i és sobretot durant castells, comencessin a aparèixer petits pobles aquest segle que ha començat a patir un pro- i viles que amb els segles anirien prosperant. cés ràpid de degradació de les seves estruc- Mitjançant prospeccions directament sobre el tures (reutilitzacions de la pedra, pillatges, etc.). terreny, hem pogut localitzar el seti de molts

86 Construccions defensives d'època medieval a l'Urgell. Mapa: Xavier Mayora

87 Restes d'aquests castells desapareguts, observant la fensiva, també servien de residència als se- arqueològiques del topografia característica de l'indret. És força nyors de la zona i de magatzems de les colli- castell de l'Ofegat, corrent que aquestes construccions defensi- tes. En un nombre més reduït, també conser- (Tàrrega). (Fotografia: Oriol Saula) ves s'alcessin en algun lloc elevat, tot domi- vem castells d’una factura més antiga, com el nant alguna via de comunicació important o de Guimerà, i algunes torres de guaita dels algun pas fluvial, i que s'assentessin sobre segles XI i XII, com el Pilar d'Almenara, la tor- grans roques. A més, moltes d'aquestes ele- re de la Guàrdia, la de Castellnou d'Ossó, la vacions, com a la Figuerosa, Lluçà, l'Ofegat, de Verdú i, possiblement, la del castell de l'Ofe- Montalbà..., encara conserven els fossats ar- gat. tificials que aleshores es realitzaren per a fer En la majoria dels casos, l'estat de conserva- més inaccessibles aquestes fortaleses. ció d'aquests monuments és bastant dolent. Tot i tenir la gran majoria de fortificacions de la Només cal contrastar fotografies de principis nostra comarca ben situades, geogràficament, de segle amb el seu estat, actual, per veure la ens hem vist incapaços de situar amb exacti- ràpida degradació que han patit els edificis en tud algun d'aquests castells. Consultant direc- poc menys d'un segle. Durant les guerres car- tament transcripcions de documents de l'èpo- lines del segle XIX, castells com el de Maldà i ca, hem localitzat tres castells, dels quals no- Guimerà quedaren molt malmesos. D'altres, més coneixem les partides agrícoles que en- com el de , patiren la guerra napoleò- cara avui dia porten el seu nom. Parlem dels nica, i la resta caigueren en l'oblit i el desús. El castells de les Valernes, Racots i Montpàs (o temps i sobretot la mà de l'home feren la res- Bonpàs), situats entre els termes de Verdú, ta. i Sant Martí de Maldà.15 Aquests cas- Sabem que de la majoria de castells que durant tells deurien desaparèixer al llarg dels segles aquest segle encara conservàvem restes impor- XIV i XV, ja que no se'n coneix cap referència tants, s'espolià la pedra dels seus murs per cons- més propera. truir i reparar les més diverses edificacions. No- Sortosament, d'aquesta seixantena de castells més cal donar un tomb per Castellnou d'Ossó, localitzats a la nostra comarca, encara en con- Montfalcó o Bellpuig per a comprendre-ho. Les servem alguns. Més aviat són pocs, i potser últimes restes de castells com el d'Agramunt, els ha arribat el moment de plantejar-nos el seu Omells de Na Gaia o Montblanquet s'esborraren futur. per sempre quan, a partir dels anys cinquanta En la gran majoria dels casos, com a , s'aixecaren al seu damunt els dipòsits d'aigua Maldà, Montclar, Montfalcó i Bellpuig, es tracta per abastar la població. d'edificis dels segles XV i XVI, amb nombroses Ha estat una llàstima comprovar com ens hem reformes durant els segles següents. Són grans deixat perdre la galeria renaixentista del cas- edificis que, a part d'una funció purament de- tell de Ciutadilla, l'escut, el matacà i la porta

88 Pati i escalinata Aspecte actual del renaixentista del Castell pati i l'escalinata de Ciutadilla, renaixentista del a principis de segle. castell de Ciutadilla. (Fotografia Fons documental (Fotografia: Oriol Saula) del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona)

89 Restes monumentals de l'antic monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). (Fotografia: Oriol Saula)

dovellada del castell de Montfalcó, la torre del La desfeta del castell va tenir lloc durant els castell de Claravalls, o la del castell de Cas- dies del 15 al 20 de setembre de 1835, en tellnou, etc. temps de la primera guerra carlina, quan les Sembla que potser ara ja és el moment de pre- forces comanades per Roset es van refugiar guntar-nos què han fet i què estan fent les ins- al castell. Aquest va quedar molt malmès des- titucions per conservar aquest patrimoni. prés de la lluita.16 La manca de cura en la seva Sortosament podem parlar d'alguna iniciativa conservació i l'abandó dels seus propietaris el reeixida, com ha estat la consolidació i la re- van acabar d'enrunar. L'any 1984 es va con- cuperació del Pilar d'Almenara. A finals del solidar la torre de l'homenatge, iniciant segle passat el Pilar d'Almenara ja amenaça- d'aquesta manera la recuperació del conjunt. va ruïna. La part superior es trobava esmotxa- Per la seva estructura constructiva, els portals, da i l'obertura d'accés, totalment desfigurada. les muralles, els carrers amb arcs, finestrals i L'any 1987 la Diputació de Lleida va endegar el seu característic conjunt medieval, Guimerà un projecte de restauració a base de consoli- fou declarat conjunt històric artístic, el dia 20 dar la part superior, repassar la fàbrica de pe- de juny de 1975.17 dra exterior, tapar un esvoranc que hi havia a En el cas del castell de Ciutadilla, sembla que mitja altura i restaurar l'obertura d'accés. Ac- l'any 1906 encara hi havia residit l'aleshores tualment, i mitjançant una escala de cargol, es propietari. Però a partir del 1908, en ensorrar- pot accedir a l'interior de la torre i, a través de se una de les galeries del pati, començà la dos nivells, també recuperats, a la part supe- ràpida degradació de l'edifici amb la caiguda rior d'aquesta. Des de dalt es pot contemplar de parets, el trasllat d'elements arquitectònics la magnífica perspectiva que el Pilar i l'abandonament total. d'Almenara ens ofereix. Malgrat la ràpida degradació que el conjunt ha D'ençà de la seva recuperació, aquesta torre patit els últims anys, l'any 1994 es va consti- de guaita medieval ha esdevingut un símbol tuir el Patronat del Castell de Ciutadilla per a d'identitat de la nostra comarca, així com un la restauració i conservació del monument, punt de referència per a tots aquells qui la visi- format per entitats públiques i privades.18 Fins ten. ara s'han realitzat tasques de neteja i consoli- Una altra mostra d'una feina de recuperació dació d'estructures, i sembla que la ruïna s'ha portada a terme ha estat el castell de Montclar, aturat momentàniament. una gran casa senyorial reformada al segle Actualment, a l'igual que a Ciutadilla, s'ha cons- XVII, que va ser restaurada amb cura (sobre tituït el Patronat del Castell de Maldà i s'han tot la part dreta de l'edifici, la més malmesa) i començat obres de consolidació. que a més va comptar amb un projecte de fu- tur amb l'obertura al públic. El 1979 el castell fou declarat monument històric-artístic. El patrimoni monumental de l'Urgell el confor- Un altre exemple d'una intervenció que s'està men molts altres edificis: des de les façanes realitzant actualment ha estat l'excavació i la modernistes fins a les cabanes de volta. Però consolidació de les restes del castell de en tots els casos, i creiem que en els exem- Guimerà, dutes a terme per l'I.E.I. ples que hem elaborat es veu prou clar, el tema

90 Església romànica de Sant Pere de Maldà (Fotografia: Oriol Saula) del patrimoni s'ha de tractar des de tres punts sibilitats, ja sigui amb criteris de tipus històric, de vista: artístic, estat de conservació... En aquest se- gon punt, caldria una forta interrelació entre 1. En primer lloc, caldria un estudi de conjunt els estudiosos i la gent interessada en gene- per tractar de fer una llista de prioritats i de ral, i amb les institucions públiques i privades, possibilitats dels nostres monuments. Al res- amb inquietuds de tirar el patrimoni endavant. pecte creiem que fóra molt interessant l'elabo- ració d'una carta arqueològica, en profunditat, 3. En últim lloc, i seria la clau de l'èxit fer una que abastés el major arc cronològic possible. bona promoció perquè, com hem dit abans, els nostres monuments siguin més una font de 2. En segon lloc, s'hauria de fer una feina de recursos que una preocupació. restauració en els monuments amb més pos-

Notes

1- L’Urgell: Edificis i monuments històrics. Tàrrega. 5- PLANES i CLOSA, J.M. Santa Maria d’Agramunt i 1988 les seves portalades. Aproximació històrico-artística. 2- GAVÍN, J.M. Inventari d’esglésies: Segarra-Urgell. Ajuntament d’Agramunt. Consell Municipal del núm. 20. Arxiu Gavín. Barcelona. 1987 Patrimoni Cultural. Agramunt. 1986. 3- a) LLORENS, J. Estudi i diagnosi patològica del 6- FITÉ i LLEVOT, F. "La portalada romànica de monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. l’església parroquial de Vilagrassa" a Vilagrassa. VII Treball exposat en un llibre de 110 pàgines més un Centenari de la Carta de Població. 1185-1985. annex, acompanyat de fotografies i deu plànols. Cloenda dels actes commemoratius. Resum de les . 1985. conferències. I.E.I. Lleida. 1985. pàgs. 49-93. b) LLORENS, J. Estudi volumètric de la proposta 7- MIRÓ i ROSINACH, J. "La portalada romànica de d’actuació en el monestir de Santa Maria de Vallbona. l’esglèsia parroquial de Verdú. Estudi d’interpretació Treball exposat en una memòria, divuit plànols i una iconogràfica i simbòlica" a Santa Maria de Verdú i maqueta. Generalitat de Catalunya. 1985. altres temes verdunins. Publicacions del Grup de c) LLORENS, J. Les obres d’intervenció general al Recerques de les Terres de Ponent. Verdú. 1991. pàgs. monestir de Santa Maria de Vallbona a Els monestirs 45-64. cistercencs de la vall del Corb. Publicacions del Grup 8- Per un inventari exhaustiu del romànic de l’Urgell de Recerques de les Terres de Ponent. Tàrrega. 1989. haurem d’esperar la publicació del volum corresponent pàgs. 205-230. a Catalunya Romànica. d) LLORENS, J. "El projecte general d’intervenció al 9- Op. Cit. 4, pàg. 6. monestir de Santa Maria de Vallbona" a Urxt. Revista 10- Per a més informació sobre el convent dels Cultural de l’Urgell. Núm. 2. Tàrrega. 1990. trinitaris: 4- Consell Comarcal de l’Urgell. Activitats 1993. pàg. a) Revista Santa Creu, núm. 1, Anglesola-1917. 30. b) Bach i Riu, A. Història d’Anglesola, patrocinat i

91 publicat per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Medievals de Catalunya. Falcó. Barcelona, 1965. Catalunya amb la col.laboració de l’Ajuntament 14- a) BACH I RIU, Antoni ; Antics poblats i masies d’Anglesola. Anglesola-1987. del Baix Urgell. “Ilerda”, XXXIV. Lleida, 1973. 11- Per a més informació del monestir de Vallsanta b) BACH i RIU, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga cal consultar: baronia al Pla d'Urgell. Fundació Salvador Vives a) PIQUER i JOVER, Joan. "Nova informació sobre Casajuana. Barcelona, 1972. Vallsanta", Separata de Recerques Terres de Ponent c) BOLEDA i CASES, Ramon ; El castell de Verdú. (IV), 1983. Separata publicada a Nova Tàrrega. Tàrrega, 1984. b) SANÇ CAPDEVILA, El monestir cistercenc de d) PIQUER i JOVER, Josep Joan; El castell de Santa Maria de Vallsanta. Notes històriques. Edició a Ciutadilla. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida, 1982. cura de Xavier Ricomà i Vendrell. Col.lecció Guimerà e) El castell de Guimerà. Facsímil de l'obra de Sanç Bovera Vallsanta. núm. 7. Guimerà-1988. Capdevila. Diputació de Lleida. Ajuntament de c) HERNÁNDEZ i PALMÉS, Antoni. "Document inèdit Guimerà. Lleida, 1990. sobre els monestirs de Vallsanta, el Pedregal i Sant f) Sanç CAPDEVILA, El castell de Maldà. Estudis Hilari"; Anna OLIVER, "Primeres notícies sobre les Universitaris Catalans, IX. Barcelona, 1919. excavacions al monestir de Santa Maria de Vallsanta"; 15-Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Joan DUCH i MAS, "El monestir de Vallsanta a partir Anys 960-1177. Col.lecció Fonts i Estudis, núm. 2. de 1589"; i Josep MORA i CASTELLÀ, "Anàlisi Edició a cura d’Agustí Altisent. Abadia de Poblet. arquitectònica de les ruïnes del monestir de Santa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Maria de Vallsanta" a Els monestirs cistercencs de la Barcelona, 1993. pàgs. 41 i 42. Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques 16- Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. de les Terres de Ponent, 1988. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1983. 12- CATALÀ i ROCA, Pere ; Els Castells Catalans. Vol. pàg. 204. VI. (segona part). Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 17- B.O.E. del 2 de setembre de 1975. 1979. 18- Consell Comarcal de l’Urgell. Activitats 1994. pàgs. 13- MONREAL, Lluís i DE RIQUER, Martí ; Els Castells 43 i 44.

92