Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5

Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841)

Per Josep M. LLOBET PORTELLA UNED. Centre Associat de Cervera Pàgina anterior: Josep Maria Llobet, en la seva intervenció a la Jornada de Treball de Vilagrassa (fot. J. Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII

Introducció

Una recerca sistemàtica a l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), de Cervera, ens ha permès la localització d’una gran quantitat de documents relacionats amb Vilagrassa. D’aquest conjunt, hem seleccionat cinquanta documents, que van des de l’any 1360 al 1841, els quals, comentats i transcrits, els oferim al lector. Els comentaris –breus, atès el gran nombre de documents– els hem agrupat per temes, així hom hi trobarà informació sobre els senyors jurisdiccionals de la població, els pactes de pau i treva, els homenatges i els arbitratges, els béns municipals, els nomenaments de procuradors, de síndics, de batlles i de mestres, els deutes, les càrregues econòmiques, les compravendes de censals i violaris, els arrendaments i les cessions, les compravendes de terra, els picapedrers i els pintors, l’ús de les aigües i les relacions entre Vilagrassa i Cervera. Creiem que, en el seu conjunt, aquest recull documental pot aportar informació interessant sobre Vilagrassa corresponent a aquest dilatat espai de temps que va des de poc més de la meitat del segle XIV a gairebé la meitat del segle XIX.

1. Senyors jurisdiccionals

L’any 1407, la senyoria de Vilagrassa era exercida per la ciutat de Barcelona (documents número 6 i 7). En canvi, segons documents dels anys 1561 i 1563, el senyor de Vilagrassa, en aquell temps, era el monarca, ja que el batlle de la vila exercia el seu càrrec en representació de la reial majestat, o sigui, del rei Felip I de Catalunya- Aragó (documents número 12, 13, 15 i 17).

L’any 1599, el rei va investir senyor de Vilagrassa el noble Francesc de Reguer, que era natural de la Prenyanosa.1 Posteriorment, la senyoria de Vilagrassa passà al seu fi ll Pere de Reguer, que era donzell. En un document de l’any 1616 i en un altre de 1626, Pere de Reguer consta com a senyor de Vilagrassa i veí de Barcelona (documents número 22 i 23). Sabem que Pere de Reguer, l’any 1633, a més de senyor de Vilagrassa, ho era de Claravalls i de Castellnou d’Oluja (document número 24).

Pere de Reguer degué ser succeït, en la senyoria de Vilagrassa per Guerau de Reguer i la seva esposa Eulàlia. Almenys això és el que es desprèn d’un document

1. Francisco José MORALES ROCA, Próceres habilitados en las cortes del principado de Ca- taluña, siglo XVII (1599-1713), vol. II, Madrid, Hidalguía, 1983, p. 62.

21 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT notarial de l’any 1650, data en la qual marit i muller eren ja difunts. Segons aquest text, aquestes dues persones havien estat senyors de la vila de Vilagrassa, la quadra de Vergós i una partida del terme del Mor (document número 26).

L’any 1653, però, els senyors de Vilagrassa eren Maria de Reguer, hereva universal de Pere de Reguer, com a propietària, i el seu marit Joan Antoni de Velasco i Reguer, cavaller de Calatrava, com a usufructuari. Ho foren, almenys, fi ns a l’any 1671 (documents número 28 i 37). En canvi, l’any 1678, Joan Antoni de Velasco consta ja com a difunt (document número 38).

Quaranta anys després, els senyors de Vilagrassa –i de Claravalls i de Castellnou d’Oluja– eren Maria Francesca Reguer, Margarit i Velasco, com a propietària, i Josep de Marimon, segon marquès de Cerdanyola, com a usufructuari (document número 40).

Segons un document de l’any 1774, sembla que foren succeïts per Joan Antoni de Marimon, tercer marquès de Cerdanyola i comte de la Revilla, i, després, pel seu fi ll Josep Antoni de Marimon, quart marquès de Cerdanyola i comte de la Revilla (document número 43).

L’actual escut de Vilagrassa, si volgués representar tots aquests senyors que hem esmentat, hauria de contenir el senyal reial, el de la ciutat de Barcelona, el del llinatge Reguer i el dels marquesos de Cerdanyola.

Quan moria un senyor de Vilagrassa, el seu successor prenia possessió de la senyoria. Moltes vegades ho feia mitjançant un procurador. Així tingué lloc l’any 1653, quan el notari barceloní Josep Cervera, com a procurador dels nous senyors Maria de Reguer i el seu marit Joan Antoni de Velasco, prengué possessió de Vilagrassa (document número 28).

En aquella ocasió, el notari es presentà a la plaça de la població i, en presència del batlle i els paers, els digué que venia a prendre possessió de la vila i, en conseqüència, calia que fessin reunir el consell municipal per tal de portar-ho a terme. Reunit el consell, es procedí de la manera següent:

Anaren tots a les portes de la muralla de la vila i el paer en cap féu entrar el notari, el qual tancà i obrí les portes en senyal de vertadera possessió.

A continuació, anaren a la plaça i el mateix paer va oferir un guant al notari. Aquest se’l va posar i se’l va treure en senyal de la possessió de la jurisdicció civil.

Després, el notari va desembeinar l’espasa i la va aixecar tres vegades tot cridant “Via fora!” en senyal de la possessió de la jurisdicció criminal.

Posteriorment, les autoritats i els caps de casa de la població es reuniren a

22 Actes de la Jornada de Treball XLII la plaça i, després que el notari jurés, en nom dels senyors, respectar els privilegis, estatuts, usos i costums de la vila, els esmentats caps de casa prestaren homenatge de fi delitat de boca i mans.

Més tard, el notari destituí, sense senyal d’infàmia, i nomenà novament com a batlle Agustí Ferrer.

Finalment, els paers oferiren al notari pa de forment, vi i una moneda en senyal de la possessió dels delmes, els censos i la resta de tributs.

2. Pactes de pau i treva, homenatges i arbitratges

Per posar fi a les baralles i disputes que, moltes vegades, tenien lloc entre la població medieval, les parts enfrontades, sovint, fermaven acords de pau i treva. Un d’ells fou establert l’any 1509 entre Guim Domingo i Pere Cervera, tots dos de Vilagrassa. És interessant observar que la treva havia de durar cent anys i deu dies, període durant el qual ells i els seus amics i valedors no es podrien fer, uns als altres, danys, injúries o ofenses (document número 9).

D’altra banda, tenim un exemple de retre homenatge en un document d’aquell mateix any 1509, mitjançant el qual Joan Cabeçol, de Vilagrassa, prestà homenatge de boca i mans per garantir el compliment d’una obligació (document número 10) i un altre en l’acte de presa de possessió de Vilagrassa de l’any 1653, durant el qual els caps de casa prestaren homenatge de fi delitat de boca i mans al procurador dels senyors (document número 28).

Un altre sistema per donar acabament a una disputa era l’elecció d’àrbitres per tal que dictessin una sentència, la qual seria d’obligat compliment per les dues parts litigants. Una d’aquestes eleccions d’àrbitres destinada a resoldre el desacord existent entre els germans Bartomeu Vilar i Miquel Vilar, dos agricultors de Vilagrassa, tingué lloc l’any 1561 (document número 16).

3. Béns municipals

L’existència de diversos capbreus de Vilagrassa ens permeten conèixer amb detall els béns municipals d’aquesta població. Segons un d’aquests documents, datat l’any 1718, la universitat o comú de Vilagrassa posseïa, en aquell temps, els béns següents (document número 40):

Una gran peça de terra, anomenada “los diumenges de la vila” i situada a la quadra dita “de na Solsona” o “de Vergós, d’uns vint jornals de superfície, per la qual calia satisfer al senyor de la població, el dia de Sant Joan del mes de juny, un cens de set lliures, deu sous i nou diners.

23 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Un forn de coure pa i el dret de percebre una imposició anomenada “de la puja” que devia afectar els usuaris del forn. El cens que calia satisfer per aquests béns era de dues lliures, pagadores també el mateix dia de Sant Joan.

Un corral situat al lloc anomenat “lo sitjar”, pel qual només calia satisfer, el susdit dia, divuit diners. Segons les afrontacions del corral, en aquell temps, la població encara disposava d’un sitjar i es trobava emmurallada.

Al mateix capbreu són esmentades la paeria, la presó i la carnisseria, però aquests edifi cis es trobaven sota el domini directe del senyor. Amb tot, un document de l’any 1687 sembla indicar que, almenys en aquell any, el responsable de la carnisseria era Francesc de Perelló, un veí de Tàrrega que era cavaller i senyor de les baronies de Renau (document número 39). L’any 1761, fou redactat un nou capbreu de Vilagrassa. Els béns municipals, en aquella any, eren els mateixos: la gran peça de terra, el forn de coure pa, junt amb la imposició corresponent, i el corral, el qual, en aquell temps, es trobava sense parets. També havien desaparegut les muralles de la població (document número 41).

L’any següent, el batlle i els regidors de Vilagrassa declararen, en nom de la universitat, uns béns que no havien estat inclosos en la declaració de l’any anterior. Eren els següents (document número 42):

Una casa, amb un corral contigu, situada al carrer del Mor, la qual estava gravada amb un cens d’un sou i set diners, pagadors, com era habitual, el dia de Sant Joan del mes de juny.

Un corral de bestiar ubicat al carrer de l’Hospital, pel qual calia pagar, el susdit dia, cinc sous.

4. Nomenaments de procuradors

El nomenament de procuradors per part de les autoritats municipals o de les persones particulars eren actuacions sovintejades. D’aquesta manera, era més fàcil portar a terme determinades gestions sense que els interessats s’haguessin de desplaçar i dedicar-hi una part del seu temps.

Així, l’any 1561, els síndics de la universitat de Vilagrassa, en nom d’aquesta universitat, nomenaren procurador Joan Móra, que era un agricultor de la mateixa població (document número 12).

D’altra banda, sabem que, l’any 1626, el pintor Jeroni Altisent, de Vilagrassa, era procurador de Pere de Reguer, que, com ja hem dit, era el senyor de la població (document número 23).

24 Actes de la Jornada de Treball XLII

Set anys després, el mateix Pere de Reguer, actuant com a administrador de la persona i els béns del seu fi ll Guerau de Reguer, nomenà procurador el prevere Montserrat Soler, que era de Cervera (document número 24).

L’any 1650, Guerau de Reguer era mort, ja que hom esmenta el cerverí Gaspar Bastons com a procurador dels tutors i curadors dels fi lls del susdit Guerau de Reguer (document número 26).

Si un procurador ho creia convenient, podia nomenar un procurador substitut. Així ho va fer, aquell any 1650, Tomàs Robiol, un agricultor de Vilagrassa, que era síndic, procurador i actor de la universitat d’aquesta població. El procurador substitut fou Antoni Janer, també agricultor de Vilagrassa (document número 27).

Un altre procurador, esmentat l’any 1653, va ser el notari Josep Cervera, veí de Barcelona. Ho fou de Maria de Reguer i el seu marit Joan Antoni de Velasco i Reguer (document número 28).

L’any següent, aquests dos cònjuges van fer procura per a tots els plets a Marc Porta, que era sastre a Barcelona (document número 29).

Als actes de capbrevació generalment hi intervenien procuradors. Al capbreu de l’any 1718 és esmentat el prevere barceloní Francesc Euras com a procurador dels senyors de Vilagrassa (document número 40) i al de l’any 1761 és mencionat l’escrivent, també barceloní, Francesc Casanovas i Ribas igualment com a procurador dels senyors de la mateixa població (documents número 41 i 42).

Un altre procurador dels senyors de Vilagrassa fou, l’any 1774, el causídic cerverí Ignasi Surís, el qual intervingué en un requeriment presentat al batlle de Vilagrassa (document número 43).

La utilitat dels procuradors resta palesa en un document de l’any 1832, mitjançant el qual les autoritats de Vilagrassa donaren poder a Francisco Felipe Sánchez, un agent de negocis de Madrid, per portar a terme determinades actuacions jurídiques (document número 49).

També es fa evident en un altre document, aquest de l’any 1841, amb el qual les susdites autoritats de Vilagrassa van donar poder a Josep Antoni Badia i a Vicente Cardeñas, procuradors de número de l’audiència territorial de Barcelona, també per portar a terme determinades actuacions jurídiques (document número 50).

5. Nomenaments de síndics

Era habitual que els consells municipals nomenessin síndics per portar a terme determinades gestions. També ho féu el de Vilagrassa. Així, l’any 1604,

25 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT nomenaren síndics onze persones perquè poguessin pledejar a favor de la vila (document número 21).

Posteriorment, els síndics es convertiren en autoritats municipals. Ho veiem en un document de Vilagrassa de l’any 1805, on hom esmenta, junt amb els regidors, el síndic procurador general i el síndic personer (document número 45).

6. Nomenaments de batlles

El batlle era el representant del senyor a la població i, en conseqüència, administrava els seus béns. L’any 1563, tingué lloc el nomenament d’un nou batlle a Vilagrassa: Pere Antoni Oller. Aquest veí de Vilagrassa es presentà a la paeria, on, davant un notari i dos testimonis i amb la presència d’un paer i diversos veïns de la població, fou oberta una provisió amb la qual Pere Antoni Oller era nomenat batlle de Vilagrassa durant tres anys pel lloctinent general del principat de Catalunya. Després, anaren a l’església parroquial de la població, on Pere Antoni Oller posà la mà dreta sobre l’altar major d’aquesta església i jurà que exerciria el càrrec de batlle bé i degudament i administraria justícia de forma imparcial, que mantindria i defensaria les regalies i drets del rei –en aquell temps, senyor de la vila–, que mantindria les immunitats dels eclesiàstics, que defensaria els privilegis, les llibertats, els usos i les pràctiques, escrites o no escrites, de la universitat de Vilagrassa, que no actuaria contra el general –la Generalitat– de Catalunya i que observaria les constitucions catalanes. Fet el jurament, el batlle anterior, que es deia Joan Farnós, va donar la vara representativa de la seva autoritat al nou batlle (document número 17).

7. Nomenaments de mestres

L’any 1777, les autoritats eclesiàstiques i civils de Vilagrassa nomenaren Antoni Sarri mestre de primeres lletres de la vila. Aquest veí de la població era acòlit, o sigui, un clergue que ajudava el rector de l’església parroquial i podia fer les funcions de vicari. El càrrec seria vitalici i el nou mestre estaria obligat a ensenyar tant de llegir, escriure i comptar com la doctrina cristiana i els bons costums. En cas que Antoni Sarri rebés els ordes majors, podria celebrar algunes misses que havien estat fundades a l’esmentada església parroquial (document numero 44).

8. Deutes

La universitat de Vilagrassa l’any 1407, es trobava fortament endeutada. Alguns dels creditors devien ser dels Prats de Rei, ja que, aquell any, els paers de Cervera van comunicar als jurats dels Prats de Rei que els habitants de Vilagrassa donarien un quint dels seus béns i algunes imposicions als seus creditors per tal que poguessin cobrar. Les autoritats de Cervera feien aquesta gestió a causa de la gran

26 Actes de la Jornada de Treball XLII amistat que tenien amb les autoritats de Barcelona, ciutat que exercia, en aquell temps, la senyoria sobre Vilagrassa (document número 6).

Altres creditors eren de la ciutat de Lleida. Per això, aquell mateix any, els paers de Cervera pregaren els paers lleidatans que demanessin als creditors dels habitants de Vilagrassa que acceptessin cobrar mitjançant la percepció d’un quint i d’algunes imposicions que els donarien els esmentats habitants de Vilagrassa (document número 7).

No devien trobar-se en una situació econòmica millor, l’any següent, les autoritats de Vilagrassa, atès que els paers de Cervera es veieren obligats a demanar als paers de Vilagrassa que paguessin a Bertran de Canelles, un veí de Cervera, les pensions de censal que li devien (document número 8).

Hem de creure que la collita de l’any 1653, a Vilagrassa, no va ser bona. Almenys, així sembla indicar-ho l’acte de debitori de disset quarteres i mitja de blat i quinze quarteres d’ordi a Joan Antoni de Velasco i Reguer, senyor de l’esmentada població, fi rmat el dia 8 de març de 1654, pel batlle, els paers i diversos habitants de Vilagrassa (document numero 30).

Aquella mala situació afectava també els pagaments de les pensions dels censals, com indica l’acord, establert aquell mateix any 1654, entre el síndic de Vilagrassa i els senyors de la Móra, mitjançant el qual s’establien els terminis en què les pensions endarrerides de tres censals serien satisfetes (document número 31). No havia millorat la conjuntura econòmica a Vilagrassa cinc anys després. Per això calgué que fos establerta una concòrdia entre el batlle, els paers i diversos habitants de la població, d’una part, i diversos creditors censalistes, de l’altra part. El document mostra una llarga llista de creditors formada per veïns de Barcelona, Igualada, Porquerisses, Cervera, Tàrrega, Lleida, Vilanova de la Barca, Ivars, Barbens, Anglesola, Solsona, Vallfogona, l’Ametlla, Vilagrassa, Altet, Verdú, Juneda, Arbeca i Sant Guim de la Plana, cosa que feia que el total del deute fos una elevada quantitat (document número 32).

L’any 1678, tal com s’havia fet l’any 1654, calgué establir un acord amb els senyors de la Móra per tal que poguessin cobrar diverses pensions de censal que els eren degudes per la universitat de Vilagrassa (document número 38).

9. Càrregues econòmiques: onzès i dotzès

Una de les possibilitats que tenien les autoritats municipals per fer front als deutes era establir una imposició anual d’una part de les collites, la qual es destinaria a eixugar una part del deute. Així ho feren els habitants de Vilagrassa, l’any 1660, creant un dotzè, o sigui, el lliurament de la dotzena part de tots els fruits que es collirien anualment, a canvi de rebre 360 lliures. El mateix document ens assabenta

27 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT de la quantitat de fruits que era lliurada al senyor de la població cada any: una onzena part (documents número 33 i 34).

Sembla que el pagament d’aquest onzè va ocasionar, durant la segona meitat del segle XVIII, un llarg plet entre la universitat de Vilagrassa i els marquesos de Cerdanyola, senyors de la població (document número 43). A l’inici del segle XIX, el plet entre les dues parts afectava tant a un onzè com a un dotzè (documents número 45, 46 i 48).

10. Compravendes de censals i violaris

Els censals i els violaris eren dues maneres d’invertir un capital per tal d’aconseguir el cobrament d’una pensió anual. De les dues, el censal era la més corrent. Normalment, l’interès anual que portava el censal era del 5 %.

Un d’aquests censals fou creat el dia 15 de setembre de 1561 i venut a Guillem Planes, sastre de Tàrrega. Tenia un preu de 208 lliures, o sigui, 4.160 sous i portaria un interès anual de 208 sous (document número 13).

Aquell mateix dia, les autoritats de Vilagrassa van comprar un censal de 21 sous i 3 diners de pensió anual pel preu de 21 lliures i 4 sous a Montserrat Gili, agricultor i veí de Vilagrassa. En realitat, aquest censal va ser creat per poder pagar aquella quantitat de blat i ordi que Montserrat Gili devia a la universitat de Vilagrassa (document número 14).

Pocs dies després, les autoritats de Vilagrassa venien un nou censal. El comprador va ser Tomàs Clariana, que era doctor en drets i vivia a Tàrrega. Aquest censal tenia un preu de 100 lliures i una pensió anual de 100 sous (document número 15).

En canvi, l’any 1639, el que va ser venut per les autoritats de Vilagrassa fou un violari. Era de 105 lliures de capital i 15 lliures de pensió anual i fou comprat per Joan Nuix, un prevere de Cervera. La causa de la creació d’aquest violari va ser la necessitat de poder pagar dos soldats que la universitat de Vilagrassa havia d’aportar a l’exèrcit reial per servir durant tres mesos (document número 25).

Un altre violari fou creat, l’any 1663, també per les autoritats de Vilagrassa. Els compradors van ser el prevere Jacint Armengol i el semoler Nicolau Guardiola, tots dos de Cervera. Aquest violari era de 135 lliures de capital i 19 lliures, 5 sous i 6 diners de pensió anual i fou creat per poder liquidar els deutes que la universitat de Vilagrassa tenia amb aquests dos veïns de Cervera (document número 36).

L’any 1671, per tal de poder pagar al susdit prevere cerverí Jacint Armengol les pensions del violari creat l’any 1663 que li devien, les autoritats de Vilagrassa

28 Actes de la Jornada de Treball XLII crearen i li vengueren un censal mort de 140 sous de pensió anual pel preu de 140 lliures, quantitat que el comprador retingué (document número 37).

11. Arrendaments i cessions

En determinats períodes, les rendes procedents de la senyoria de Vilagrassa eren arrendades per tal de simplifi car la seva gestió. Així va ser fet l’any 1626. Aquell any, el pintor Jeroni Altisent, de Vilagrassa, com a procurador i actor de Pere de Reguer, senyor d’aquesta població, arrendà, mitjançant determinats pactes, durant tres anys, a Josep Oliver, botiguer de draps de llana, de Tàrrega, el desè, el dotzè i tots els fruits, rèdits, parts d’esplets, censos i qualssevol altres drets i emoluments que l’esmentat senyor rebia a la vila de Vilagrassa i el seu terme, quadra de mossèn Vergós i altres quadres, i també les herbes de la quadra esmentada i tots els fems que es produïssin al corral d’aquesta quadra, i, així mateix, la meitat del dret de lluïsme. El preu total de l’arrendament fou de 3.000 lliures (document número 23).

Un altre arrendament tingué lloc l’any 1650, durant la guerra dels Segadors. En aquella ocasió el cerverí Gaspar Bastons, com a procurador dels tutors i curadors dels fi lls dels difunts Guerau de Reguer i la seva esposa Eulàlia, que havien estat senyors de la vila de Vilagrassa, la quadra de Vergós i una partida del terme del Mor, arrendà durant tres anys a Jaume Pons, un agricultor d’Ivars, totes les rendes que els esmentats tutors i curadors havien de rebre procedents d’aquests territoris. El preu total de l’arrendament va ser de 3.600 lliures, però només caldria que en paguessin 3.550 (document número 26).

Pel que fa a les cessions, sabem que, l’any 1806, els regidors de Vilagrassa cediren a emfi teusi a Sebastià Petit, pagès d’aquesta població, una porció de terreny situada al raval de la carretera que anava a Tàrrega. Per aquesta porció de terreny Sebastià Petit hauria de satisfer anualment als regidors 4 diners (document número 47).

Aquell mateix any, diverses persones, amb poder concedit per l’ajuntament, els particulars i els terratinents de Vilagrassa, arrendaren a tres habitants de Tàrrega i un del Talladell un onzè de totes les collites del terme durant un període de vint anys (document número 48).

12. Compravendes de terra

Nombrosos són els documents dels protocols notarials que contenen compravendes de terra. Un d’ells, de l’any 1561, conté la venda efectuada per Francesc Altisent, agricultor de Vilagrassa, com a tutor dels fi lls del difunt Antoni Altisent, també agricultor d’aquesta població, a Francesc Ferrer, botiguer de teles de Tàrrega, d’una vinya o mallol situat al terme de Tàrrega. El preu de la venda fou de 30 lliures (document número 11).

29 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

13. Picapedrers i pintors

A la documentació transcrita, són esmentats dos picapedrers francesos i un pintor de Vilagrassa.

Aquests dos picapedrers francesos eren Antoni Campmartí i Joan Ribera, treballador seu, els quals, l’any 1566, vivien a Cervera. El primer d’ells havia fet, en aquell temps, algunes obres al campanar de Vilagrassa i en algun altre lloc de la població (document número 18).

El pintor de Vilagrassa es deia Jeroni Altisent i el trobem, els anys 1603, 1604, 1616 i 1626, portant a terme diverses activitats, encara que cap d’elles tenia relació amb el seu ofi ci (documents número 20, 21, 22 i 23).

14. Ús de les aigües

Sobre l’ús de les aigües, hem localitzat un parell de documents. El primer fou datat l’any 1392 i el segon, el 1661.

Aquest primer document, de l’any 1392, és una crida mitjançant la qual el veguer de Tàrrega manava que es complissin les disposicions reials sobre la prohibició de regar determinades terres. Aquestes disposicions reials establien la prohibició de regar fora dels llocs acostumats, atès que s’havien fet noves sèquies o braçals, amb els quals hom regava terres que anteriorment eren de secà (document número 2).

Pel que fa al segon document, atorgat l’any 1661, conté una extensa concòrdia, establerta entre les autoritats i els habitants de Vilagrassa, d’una part, i les autoritats i els habitants d’Anglesola, de l’altra part, sobre l’ús de les aigües que, procedents de Civit, desguassaven al riu Segre. Consta de trenta-sis capítols mitjançant els quals era regulat de forma molt detallada l’esmentat ús de les aigües (document número 35).

15. Relacions entre Vilagrassa i Cervera

La proximitat entre les poblacions de Vilagrassa i Cervera ocasionà que, en diverses ocasions, especialment durant l’edat mitjana, s’establís algun tipus de relació entre elles. Algunes d’aquestes relacions són les següents:

Sabem que, l’any 1360, un veí de Vilagrassa anomenat Ramon Solmer presentà, en nom de les autoritats d’aquesta població, una carta al batlle de Cervera mitjançant la qual les autoritats de Vilagrassa li demanaven que fes fer una crida per tal de donar a conèixer les franqueses i les llibertats relacionades amb la fi ra de

30 Actes de la Jornada de Treball XLII

Vilagrassa (document número 1).2

D’altra banda, l’any 1402, diverses persones de Vilagrassa, junt amb altres d’Anglesola, vingueren a vetllar a l’església de Sant Antoni de Cervera. Com a compensació, els paers cerverins els oferiren un convit (document número 3).

L’any següent, el consell municipal cerverí hagué d’intervenir per protegir un veí de Cervera que es trobava pres per ordre del batlle de Vilagrassa (document número 4).

I, el 1406, era un deute per raó de veïnatge d’un veí de Cervera que es trobava a Vilagrassa el motiu que ocasionà una nova intervenció de les autoritats cerverines (document número 5).

Dos anys després, calgué que els paers de Cervera demanessin a les autoritats de Vilagrassa que paguessin a un veí de Cervera les pensions de censal que li devien (document número 8).

L’any 1600, malgrat les disposicions de les autoritats cerverines que no permetien que els forasters entressin a la vila, a causa de la pesta, els paers van consentir que diversos veïns de Vilagrassa que es trobaven davant un portal de la muralla cerverina accedissin a l’interior de la població i els fos donada la butlleta de sanitat (document número 19).

Textos documentals

1. 1360, octubre, 31. Cervera

Ramon Solmer, habitant de Vilagrassa, en nom del batlle i dels paers d’aquesta població, presenta una carta de les esmentades autoritats al batlle de Cervera mitjançant la qual se li demana que faci fer una crida que doni a conèixer les franqueses i les llibertats relacionades amb la fi ra de Vilagrassa. Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), Fons Notarial, Cervera, 2, Jaume Ferrer, Protestos, 1360, f. 128.

Noverint universi quod in presentia mei notarii et testium infra scriptorum ad hec specialiter vocatorum et rogatorum XXXIª die octobris anno a nativitate Domini Mº CCCº LXº Raimundus Zolmer, habitator Ville Grasse, nomine et pro

2. Sobre les fi res de Vilagrassa, hom pot veure la informació continguda en alguns privilegis concedits a Cervera: Max TURULL, Montserrat GARRABOU, Josep HERNANDO i Josep M. LLOBET, Llibre de Privilegis de Cervera (1182-1456), Barcelona, Fundació Noguera, 1991, doc. 23, 71 i 72.

31 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT parte, ut dixit, venerabilium baiuli et paciariorum eiusdem ville, personaliter constitutus in villa Cervarie, ante presentiam venerabilis Bernardi d’Eroles, baiuli et curie eiusdem ville pro domino rege, presentavit eidem quandam patentem literam papiream sigillatam duobus sigillis ceree rubre, unum dicti baiuli de Villa Grassa, aliud dictorum paciariorum, ut prima facio videtur apparere continentie subsequentis: «Als molts honrats, savis e molt discrets tots e sengles veguers, batles e corts e a tots altres offi cials, axí reals com no reals, als qualls les presens pervenran, en Pere de Josa, batle de Vilagrassa per lo molt alt senyor rey, e los paers de la dita vila, saluts ab tota honor. A la gran discreció de cascú de vosaltres, per tenor de les presens, certifi cam que lo molt alt senyor rey damunt dit ha feyta una ordinació o stabliment sobre les fi res del dit loch e encara aprés de les dites fi res en qual manera los mercaders o altres persones puxen star, comprar e vendre en la dita vila, lo qual stabliment és insertat e encorporat en una letra que lo portador de les presens porte e us mostrarà, sagelada ab los sagells de nós dits batle e paers, per què molt curosament la discreció vostra e de cascú de vós et affectuosament supplicam e pregram que, com requests serets cascun de vós, cridar fazats públicament per los lochs acustumats, segons que lo senyor rey en aquella mane, res no menys les franqueses [e] libertats que los pròmens d’aquell lloch los donen, zo és libertats de taules e botigues e de imposicions, saul de pa e de vi e de carn que en menut compraran, car lo portador de les presens satisfarà a les messions justes que per aquesta raó vos convenrà de fer. Nós, emperò, som e·ns offerim appareyllats ab acabament de fer per vós e per cascú de vós e vostres offi cis, en son cars e divers, semblans cosses e maiors. Data in Villa Grassa XXVI die octobris anno a nativitate Domini Mº CCCº LXº». Et de predictis prefatus Raimundus Zolmer requisivit quo super nomine et in testimonium premissorum sibi fi eri publicum instrumentum per me notarium subscriptum. Presentibus testibus Ffrancisco de Comabela, notario, Cervarie, et Guillermo dez Lor, Sancte Columbe de Queralto. Et dum ego notarius subscriptus predictam literam ipsi venerabili baiulo legere et exponere volebam, idem venerabilis Bernardus d’Eroles, baiulus, qui supra dixit quod eam habebat pro lecta et exposita et petiit de eadem copiam sibi tradi. Et hanc responsionem mandavit premissis adiungi et in fi ne premissorum continuari, presentibus testibus supra dictis. Quod siquidem transumptum fuit traditum ipsa eadem die paulo post per me notarium subscritum predicto venerabili baiulo Cervarie in eadem ville exixtenti. Presentibus testibus discretis Ffrancisco de Comabela et Petro de Caneto, notariis, dicte ville Cervarie.

2. 1392, març, 4. Tàrrega

El veguer de Tàrrega, mitjançant una crida, mana que es compleixin les disposicions reials sobre la prohibició de regar determinades terres.

32 Actes de la Jornada de Treball XLII

ACSG, Fons Notarial, Cervera, 20, Pau Teixidor, Varis, 1416, f. 123.

Ara oyats que us fa saber a tuit generalment l’onrat en Johan Aguiló, veguer de Tarregua per lo molt alt senyor rey, per manament que·n ha hagut del dit senyor ab letra sua de la tenor següent: «En Johan, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mayllorques, de Cerdenya e de Còrcegua, comte de Barchinona, de Rosseylló e de Cerdanya, al feel nostre lo veguer de Tàrregua o a son lochtinent, saluts e gràcia. A oreylles nostres per asserció de alguns dignes de fe és pervengut que los hòmens de la dita vila e encara de Vilagrassa, no contents de ses térmens, mas més ampliar volents a empriu e ús antich de reguar certes possessions de aquells de la aygua de les parts de Cervera al loch d’Angleola deffl uent e per la dita vila de Tarregua decurrent e de la aygua encara nomenada de Exercavins que, vinent de Verdú, passe per lo territori de Vilagrassa damunt dita e lo seu al dit loch d’Angleola fa trespassament, algunes de feyt han constituïdes cèquies o braçals per les quals per al terme o territori del Mor e a altres lochs no acostumats passen e·s menen les aygues damunt dites o qual e quanta se volen de aquelles altres possessions sues ultra ja acostumades de qui avant regan contra lo dit ús antich en preiudici e dapnage no poch dels hòmens del dit loch d’Angleola e d’aquell del qual és lo dit loch, qui per aquesta rahó no han ne poden haver les aygües damunt dites axí franchament e habundant com són acostumats e deurien, per què, moven-se entre los hòmens de aquell loch, de la una part, e los hòmens de les dites viles, de la altra, dissensions e rancors, si doncs de covinent remey e spatxat no s’i provehie grans scàndols e greus se appareyllen, majorment com per aquesta o per semblant rahó són stades en temps passat entre ells enuigs forts greus en persones e béns en diverses maneres subseguits, los quals despuys foren exemits per provisions convinents, e ara, segons ne som verament informats, los hòmens dels dits lochs pretendents lur interès en les dites coses se preparen a armes. En amor d’açò, no volents que·ls mals ja passats de nou se susciten, com pus greu cosa sie los enuigs passats renovellar, que no solen moure los perills frescals, e volents per consegüent vers aquestes coses prompta e deguda medicina donar, com de la nostra reyal magestat se pertangue tots sots lo nostre feel imperi habitants de nostre offi ci dels mals sdevenidors tolre e aquells fer viure en tranquillitat, a vós dehim e manam, de certa sciència e expressament, sots pena de cinch mília fl orins d’or e omissió de nostra gràcia e mercè, que encontinent a les parts on feytes són o fan les cèquies o braçals damunt dits vós de continent avets e, vista a uyll la dita cosa, quals se vuyllen coses que trobarets innovades e ésser fetes de feyt contra apart lo dit ús antich remoguets e tolguets en tota manera e de continent al primer stament, de què lo tornets inibint no res menys sots grans penes a arbitre vostre imposadores als hòmens de les dites viles e en altra manera degudament provehin que d’aquí avant de les aygües damunt dites possessions algunes se reguen sinó aquelles e per los lochs dels quals a ells sie permès per lo dit ús antich ne altres novitats en les coses dissús dites o per occasió de aquelles presumesquen fer, assignant d’aquí avant als dits hòmens de les dessús dites viles cert termini, moderan segons vostre arbitre, dins lo qual, si entenen ésser lur interès, compareguen devant nós, qui sobre aquest feyt som appareyllats les parts hon e fer ço que de dret e de rahó sie, com nós, en les

33 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT coses dessús dites e vers aquelles, vós ver exequder solament constituïm, Dada en Barchinona a VIII dies de ffebrer l’any de la nativitat de nostre Senyor M CCC XC dos. Petrus Çacalm». Per què lo dit honrat veguer diu e mane a tuyt generalment, de part del dit senyor rey, que de aquesta hora a avant ni reguen ne reguar facen, fora lo terme de Tàrregua, per la cèquia dalt qui s’ere feyta nova en lo terme del Mor en lo alou d’en Andreu Çaveyllà, Bernat Tolrà, notari, Bonanat Vidal, Arnau d’en Pons, Bernat Folquet, Pere de Sellers, d’en Busquet, Pere de Claret, notari, Pere Vidal, manyà, Berenguer Solsona, laurador, Pere Miquel, Simon Canet e Jacme Valerna, ne encara de la aygua qui·s discorre o passe per lo camí per lo qual hom va de Tàrregua a Balaguer, fora la vinya que fou d’en Gerau de Guanalons, notari, a avall, ço és en Jacme Alteylló, Arnau d’en Pons, Arnau d’Uliola, Pere Salvador, Pere de Claret, notari, Berenguer Solsona, laurador, Ffrancesch Morató, Simon Canet [e] Jacme de Flovià, si donchs no eren aygües perdudes que scapassen o isquessen del terme de Tàrregua, ni de la aygua de Exercavins qui discorre en Vall Major, passada la vinya de na Riquera, ni de la aygua qui discorre per les Comdals e passe davall lo cabanil de Vilagrassa, fora lo domenge del rey, terme de Tàrregua, ni de la aygua que passe per les Tarrers, fora la vinya d’en Andreu Borraç, sots pena de cinch-cents fl orins d’or per quiscuna vegada qui contrafeyt o assayat serà per algú, guanyada als còfrens del dit senyor rey, sens tota gràcia e mercè. Si, emperò, algú o alguns pretenen les dites coses ésser lur interès, lo dit veguer los assigne ab la present pública crida spay de trenta dies primers vinents dins los quals compareguen devant lo dit senyor rey per preposar de lur dret si algú ne han, car aquell senyor rey se offer appareyllat de fer-los dret e rahó. En altra manera, imputaries a ells, si lo dit lur interès, en cas que algú fos, no deffenien. Facta fuit presens preconitzacio publice per villam Tarrege per locha assueta per Anthonium Aragó, preconem publicum dicte ville, et lecta per me Petrum de Menresa, notarium, die lune quarta mensis marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo secundo.

3. 1402, maig, 27. Cervera

Els paers de Cervera fan que es doni a Pere Joan, missatger de la paeria, 12 lliures, 9 sous i 10 diners, que són l’import de la bestreta que ell va fer per pagar les despeses del convit ofert a les persones d’Anglesola i Vilagrassa que vingueren a vetllar a l’església de Sant Antoni de Cervera. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Clavaria, 1402, f. 157 v.

Ítem, fem donar per lo dit nostre clavari a·n Pere Johan, missatgé nostre, los quals ell ha bestrets en lo convit que la vila ha ffet als hòmens e dones de la professó d’Anglesola e de Vilagrassa que vingueren vetllar a Sent Anthoni, entre pa, vi e viandes e altres coses necessàries al dit convit, segons que per menut se appar en l’albarà, e ha-n’i àpoca reebuda per lo dit Bernat dez Canós, notari, a XXVII de maig del any present, e puye a quantitat de XII lliures, VIIII sous, X diners.

34 Actes de la Jornada de Treball XLII

4. 1403, abril, 14. Cervera

El consell municipal de Cervera, atès que el batlle de Vilagrassa té pres Ramon Joan, veí de Cervera, i que no s’ha obtingut resposta a una carta dirigida al batlle i els paers de l’esmentada població de Vilagrassa, acorda que els paers cerverins escriguin novament al batlle i els paers de Vilagrassa. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1403, f. 37.

En aprés fo proposat en conseyll que lo batlle de Vilagrassa té pres en Ramon Johan, vehí d’aquesta vila, sens gran rahó, per la qual cosa los pahers ne han scrit al batlle e pahers de Vilagrassa per lur letra, a la qual los dits balle e pahers de Vilagrassa no han curat responre, per què digueren al conseyll que cercàs acort que hi feren. Sobre açò lo conseyll volch e acordà que los pahers scriven altra vegada al batlle e pahers de Vilagrassa del dit fet axí com a ells plàcie.

5. 1406, desembre, 2. Cervera

Els paers de Cervera demanen a Joan Rialp, veí de Cervera que es troba a Vilagrassa, el pagament dels 70 sous que deu per raó de veïnatge. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1406-1408, f. 42.

Sènyer, nosaltres trametem aquí lo portador de la present per haver los setanta sous que per rahó de vostre vehinat deviets haver pagats a aquesta universitat en la festa de Omnium Sanctorum prop passada. Per què us pregam que sens faylla alguna los li donets. E no res menys li donets tres sous per cascun dia que per aquesta rahó li convenga trebayllar. En altra manera, certifi cam-vos que nosaltres, sens triga alguna, greu que·ns serie, hi faríem messions e lo qui deuríem. Scrita en Cervera, segon dia de dembre, l’any M CCCC sis. Los pahers de la vila de Cervera.

Al honrat sènyer en Johan Rialp, en Vilagrassa d’Urgell.

6. 1407, agost, 31. Cervera

Els paers de Cervera comuniquen als jurats dels Prats que els habitants de Vilagrassa donaran un quint dels seus béns i algunes imposicions als seus creditors per tal que puguin cobrar. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1406-1408, f. 79 v.

Als jurats dels Prats. Honrats senyors, sapiats que per rahó dels grans deutes als quals lo loc de Villagrassa és opprimit, als quals en alguna manera no podie bastar, ans de fet ere ja en pauc dashabitat e de feyt se sperave del tot desabitar sinó s’i fos provehit per salutable remey per la ciutat de Barchinona e per los crehedors d’aquesta

35 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT universitat, per lo quals són stats emparats a honor de Déu e del senyor rey e per bona amistat, la qual aquesta universitat ha ab lo dit loch, lo qual tots temps ha acostumat de hanar en host real sots la bandera de aquesta universitat, per la qual rahó és stat ordenat per la dita ciutat, senyora del dit loch, ab voler dels demés crehedors d’aquell lloch, que per los habitants del dit loch donen un quint de tots sos béns a tots los crehedors e encara donen algunes imposicions, de què se ha fermats capítolls, trelat dels quals vos trametem per lo portador, que és del dit loch de Vilagrassa, lo quall, informat per nós sobre aquestes coses, vos plàcie donar fe e crehença de ço que us dirà e us pregarà per part nostra, en tal manera havent-nos en aquesta feyna que aqueys crehedors d’aquexa vila qui comenzen de fer messions contra lo dit loch vullen passar axí e segons los altres, car sien certs que de ço que exirà ni n’a exit los sirà reservat tot lur dret, sens tota faylla, segons més e menys, e de açò nos farets singular plaer. E sie lo sant sperit en vostra guarda. Scrita en Cervera a XXXI d’agost, l’any de la nativitat de nostre Senyor M CCCC set. Los pahers de Cervera appareyllats a vostra honor. Als molt honrats los jurats e prohòmens de la villa dels Prats.

7. 1407, setembre, 6. Cervera

Els paers de Cervera preguen als paers de Lleida que demanin als creditors dels habitants de Vilagrassa que acceptin cobrar mitjançant la percepció d’un quint i d’algunes imposicions que els donaran els esmentats habitants de Vilagrassa. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1406-1408, f. 80 v.

Als pahers de Leyda. Molt honorables e molt savis senyors, per tant com nosaltres, ab los crehedors de Vilagrassa habitants en aquesta vila, havem emparats los habitants de Vilagrassa per tant com ells, per los im[su]portables deutes e càrrechs, als quals són obligats, volien del tot lexar e deshabitar lo dit loch, per la qual rahó lo senyor rey e la ciutat de Barchinona, senyora d’aquell lloch, han ordonat, ab consentiment dels demés crehedors del dit loch, que los dits habitants de Vilagrassa donen un quint e les imposicions de pa, vi e carns a lurs crehedors, en lo qual contracte los crehedors d’aquexa ciutat no volen fermar, per tant los honorables conseyllers de Barchinona, sobre les dites coses, los scriuen on vostres honorables savieses pregam cordialment vuyllats pregar los dits crehedors que vuyllen fermar en lo dit contracte, en tal manera que lo dit loch a mà lur no’s despoble e, axí mateix, lo dit quint, migançant nostre senyor Déus donant-nos bon temps, bastarà a tots e no perdrà ço del lur, signiffi cants-vos, honorables senyors, que, ultra que·n haurets mèrit de Déu, farets de açò singular plaer a nosaltres, qui en semblant cars e molt mayor faríem e som prests fer per vosaltres e vostra honor semblants coses e molt mayors, majorment com zo qui és stat convengut sobre lo dit contracte conví e redunt comunament en profi t e utilitat dels crehedors del dit loch, axí de uns com de altres, offerints- nos, honorables senyors, prests fer per vostra honor totes coses a vostra honorable saviesa plasibles. Scrita en Cervera a VI de setembre, any M CCCC set. Los pahers de Cervera a vostra honor appareyllats.

36 Actes de la Jornada de Treball XLII

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.

8. 1408, juny, 6. Cervera

Els paers de Cervera demanen als paers de Vilagrassa que paguin a Bertran de Canelles, veí de Cervera, les pensions de censal que li deuen. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Registre de lletres, 1406-1408, f. 128.

Als batle e pahers de Vilagrassa. Senyors, signifi cam-vos en Bertran de Canelles, vehí e habitador d’aquesta vila, ésser comparegut davant nosaltres dient que per vosaltres, tota justa causa cessant, li són recusats pagar alscuns annuals que per aquexa universitat li són deguts per rahó d’un censal que pren cascun any en cert termini sobre aquella, de què e no sens causa som fort meraveyllats, com pensàssem e pensem los vehins d’aquesta universitat reportar de vosaltres justícia e cortesia, per què us pregam cordialment e affectuosa los dits annuals prestament, segons indúbiament confi am, paguets al dit demanant. En altra manera, senyors, convendríem nosaltres e aquesta universitat rahonar e deffendre sobre lo dit fet lo dit vehí segons vehins d’aquesta universitat se deuen e són costumats rahonar e deffendre, signifi cants-vos, senyors, que hauríem fort a greu que enfre aquesta e aquexa universitats debat o qüestió se seguís. E, si res, senyors, podem fer per vostra honor, rescrivits-nos-en ab bona confi ança. Scrita en Cervera a VI de juny, any M CCCC VIII. Los pahers de Cervera prets a vostre honor. Als molt honrat lo batle e los pahers de Vilagrassa.

9. 1509, juny, 11. Vilagrassa

Guim Domingo i Pere Cervera, de Vilagrassa, fermen un acord de pau i treva. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 2, Cristòfol Vidal, Manual, 1505-1509, s. f.

Pau d’en Guim Domingo e Pere Cervera in Villa Grassa actum fuit. Noverint universi quod die que computabatur undecima mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nono et presentibus pro testibus ad hec vocatis Anthonio Floregachs et Iohanes Boxadós, Ville Grasse, Guim Domingo, dicte Ville Grasse, ex parte una, pro se et amicis et valitoribus, et Petrus Cervera, minor dierum, Ville Grasse, pro se et amicis et valitoribus, fi rmarunt pacem fi nalem perpetualem ac treugam duraturam per tempus centum annorum cum decem dies de tinença, qui transacti centum anni iurant dicti decem dies de tinencis tam diu, etc., donech illam rediderimus personaliter in posse illius offi cialis qui eo tunch erit ofi cialis dominus Villa Grasse, etc., promittimus, etc., non facere dampnum, iniuriam vel offenssam durante, etc., una pars alteri, ut cuius poterimus denunciabimus, etc.,

37 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT et pro hiis prestamimus iuramentum in posse mei notarii et homatgium ore et manibus ut moris est comendatum in posse multum magnifi ci domini Gasparis de Yvora, domicelli, procuratoris generalis ville Tarrege et Ville Grasse, etc., et si contrarium, etc., volunt esse periuri et incidi in penam periuri, etc., iuxta ussaticos Barchinone et constituciones Cathalonie, forum Aragonie, etc., et pro hiis se posuerunt penam centum librarum, adquisita domino procuratori et propter eius absenciam baiulo Ville Grasse et/seu domine regine, domine dicte ville, renunciarunt, etc. Lacius, etc.

10. 1509, juny, 11. Vilagrassa

Joan Cabeçol, de Vilagrassa, presta jurament i homenatge. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 2, Cristòfol Vidal, Manual, 1505-1509, s. f.

Iuramentum et homatgium prestitum per Iohannem Cabeçol. Die XI mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nono et presentibus pro testibus Anthonio Pellicer, ville Tarrege, et Iohane Boxadors [et] Anthonio Floregachs, Iohanes Cabeçol, Ville Grasse, prestitit iuramentum in posse mei notarii et homatgium ore et manibus ut moris est comendatum in posse magnifi ci domini Gasparis de Yvora, procuratoris generalis ville Tarrege et Ville Grasse, ut moris est comendatum, quod tociens quociens infra tridum post requisitus fuerit per dictum dominum procuratorem verbo, nuncio, littera, personaliter in domo, voce preconia aut alia, etc., non guidaticum, non priviligiaticum, tonsuratum, etc., se mittet coram et in posse dicti domini procuratoris et ab ipso non recedet absque sui licencia eidem concessa et si contrarium per ipsum, quod Deus advertat, etc., voluit esse proditorem et bausatorem, etc., obligavit omnia bona sua et personam, etc. Pena centum librarum, quasu quo comptatur, adquisita domino procuratori.

11. 1561, juny, 17. Vilagrassa

Francesc Altisent, agricultor, de Vilagrassa, com a tutor dels fi lls del difunt Antoni Altisent, agricultor, d’aquesta població, ven a Francesc Ferrer, botiguer de teles, de Tàrrega, una vinya o mallol, situat al terme del Mor, pel preu de 30 lliures. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Die martis XVII mensis iunii anno a nativitate Domini M D LXI in Villa Grassa, diocesis vicensis. Ego Franciscus Altissén, agricultor, Ville Grasse, diocesis vicensis, tutor et suo tempore curator testamentarius datus et assignatus una cum venerabile Iacobo Boleda, presbitero, rectore ecclesie parrochialis, et Ioanne Altissén, cultore, dicte Ville Grasse, qui propter eorum impedimentum, mediante sententia per honorabilem baiulum dicte ville, lata die et anno in ea contentis, de dictis tutela et cura minime utimtur personis et bonis fi lliorum et heredis quondam Anthonii Altissén, cultoris, preffate ville, prout de dictis tutela et cura constat dicti Anthonii Altissén ultimo testamento quod fecit et fi rmavit penes venerabilem rectorem ecclesie dicte Ville

38 Actes de la Jornada de Treball XLII

Grasse die, etc., legitima subastatione pereunte Petri Mas, nunci dicte Ville Grasse, pro solvendo et satisffaciendo debita et credita ad quorum solutionem hereditas et bona dicti quondam Anthonii Altissén sunt obnoxia non nullis personi que solvere nequeo minori dampno bonorum dictarum tutele et cure quod mediante venditione infra scripta et cum in dicta hereditate non sint peccunie nec bona mobilia quibus satisffi eri valeant, habita super hiis llicentia ex sumaria informatione inde recepta per baiulum dicte Ville Grasse ex provisione inde facta de consillio magniffi ci Thome Clariana, sui consilliarii, gratis, etc., nomine predicto et ex causa predicta, vendo vobis honorabili Francisco Farrer, botigerio telarum, ville Tarrege, et vestris totam illam vineam ho mallol tenute unius iugeri, parum plus vel minus, cum introhitibus, quam certis titulis habeo et, dicto nomine, possideo in termino del Mor, apud locum vocatum “la plantada”. Et tenetur per ministrum Sanctissime Trinitatis ville Angularie et suos in dicto offi cio successores et sub dominio et alodio eiusdem ad censum septem solidorum singulis annis suo termino solvendorum. Et ultra dictum censum dictorum septem solidorum tenetur per rectorem ecclesie Ville Grasse et suos in dicta rectoria successores ad tres solidos de recensu. Et terminatur ab oriente cum vinea ho mallol Ioannis Farnós, a meridie cum vinea ho mallol Ioannis Altissén, ab occidente cum pecia terre vestri dicti emptoris, et a circio cum cequia per quam aqua discurrit de villa Tarrege ad villam Angularie. Henc autem, etc., sicut melius, etc., et extraho, etc., eademque, etc., vel vos aut vestri, etc., cedo iura, etc., quibus iuribus, etc. Ego enim, etc., salvis, etc. Pretium est triginta libre, de quo quidem pretio, ex pacto comtento, habeatis et teneamini solvere honorabili Ioanni Pons, mercatori, ville Angularie, sexdecim libras dicti monete, ad quarum solutionem dicta vinea ho mallol instrumento gratie redimendi eidem per dictum Anthonium Altissén vendita fuit cum instrumento penes discretum Franciscum Ponces, quondam notarium, reccepto die, etc., et restantes quatuordecim libras ad complementum pretii dictarum triginta librarum dedistis et solvistis magnifi co vicario ville Tarrege et honorabili baiulo dicte ville et eorum ministris pro expensis in eorum curiis ad instantiam dicti Pons factis occasione retroclamorum per eum expositorum pro debitis et quantitatibus eidem per dictam tutelam et curam debitis, renuntiando, etc., et habeatis apocas et conffessionis vobis dirigendas, etc. Dono et remito, etc. Insuper, etc., obligo bona tutele et cure, etc. Iuro, etc., hec igitur, etc.

Ad hec ego Petrus Mas, nuntius curie honorabilis baiuli Ville Grasse, confi teor et recognosco vobis Francisco Farrer quod predicta per vos empta subastavi per triginta dies et ultra per Villam Grassam et non fuit aliquis emptor qui tantum pretium daret quantum vos qui obtulistis daturum precium memorantum et vobis ut pluri offerenti et danti huiusmodi in hio venditione, etc. Testes Franciscus Sobreroca, faber, Ville Grasse, et Ioannes Ster, cultor, ville Pulcri Podii.

Item cum alio instrumento fi rmo apocam de dictis XXX libris, habitis modo et forma in venditione contentis. Testes predicti.

39 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Item cum alio instrumento honorabilis Ioannes Farnós, baiulus Ville Grasse pro catholica et regia magestate, predictis suam interposuit auctoritatem et decretum in posse notarii infra scripti, dictis testibus presentibus.

Item cum alio instrumento reverendus frater Anthonius Rostillon, minister Sanctissime Trinitatis ville Angularie, huiusmodi venditione dominii ratione fi rmavit confi tendo habuisse laudimium occasione venditionis dessuper facte pro censis dictorum septem solidorum, quam fi rmam fecit in manis et posse notarii infra scripti, iuribus suis semper salvis, die VIIII mensis iulii anno predicto millesimo quingentesimo sexagesimo primo, presentibus testibus Francisco Móra, notario, et Iacobo Vinyals, hostalerio, Tarrege.

12. 1561, setembre, 15. Vilagrassa

Joan Cervera i Bernat Estalelles, síndics i actors de la universitat de Vilagrassa, en nom d’aquesta universitat, nomenen procurador Joan Móra, agricultor, de la població esmentada. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Die lune XV mensis septembris anno predicto in Villa Grassa. Nos Ioannes Cervera et Bernardus Stalelles, Ville Grasse, sindici et actores ad infra scripta legitime constituti et ordenati ab universitate et singularibus hominibus dicte Ville Grasse cum posse substituendi, prout de dicto procurationis sindicatus et actorie instrumento in quo auctoritas et decretum honorabilis Petri Floreiachs, locumtenentis honorabilis Ioannis Cervera predicti, tunc baiuli prenarrate ville pro sacra, cesarea, catholica et regia magestate, intervenerunt constat publico instrumento reccepto et testiffi cato in dicta Villa Grassa per venerabilem et discretum Franciscum Ponces, auctoritatibus apostolica et regia notarium publicum, ville Tarrege, die quinta decima mensis ianuarii anno a nativitate Domini M D LIII, idcirco, volentes, dicto nomine, dictis facultate et potestate nobis, ut predicitur, atributis uti, gratis, etc., substituhimus et ordinamus procuratorem, sindicum et actorem nostrum ymmo verius dicte universitatis certum et specialem, etc., ita tamen quod specialitas, etc., vos Ioannem Móra, agricolam, Ville Grasse iam dicte, licet absentem, etc., ad pro dicta universitate preffate ville et singularibus de eadem agendum, videlicet ducendum, tractandum, procurandum, prossequendum et fi ne debito terminandum omnes et singulas causas sive lites, tam principales quam appellatorias, et tam motas quam movendas eandem universitatem, tam active quam passive, ex una et alias quascunque personas, agentes vel deffendentes, ex altera partibus tangentes, quibusvis rationibus sive causis. Et pro hiis et eorum pretextu et alias coram illustrissimo domino locumtenente generali et in eius regia audientia et alibi ubi expediat comparendum et interessendum, causas sive litis ducendum et tractandum, de iure dicti universitatis docendum iusque super bonis ipsius fi rmandum eaque proinde obligandum et large ad omnes lites, cum clausula de iudicio scisti et iudicatum solvi, cum suis clausulis universis et demum ac generale, etc. Nos enim,

40 Actes de la Jornada de Treball XLII etc. Promittimus habere ratum, etc. Testes Bernardus Stalelles, minor dierum, dicte Ville Grasse, et Iacobus Aramon, cultores, loci de Llinyola.

13. 1561, setembre, 15. Vilagrassa

El batlle, els dos paers i el conjunt d’habitants de Vilagrassa venen a Guillem Planes, sastre, de Tàrrega, un censal de 208 sous de pensió anual pel preu de 208 lliures. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Dictis die et anno in Villa Grassa. Nos Ioannes Farnós, baiulus Ville Grasse pro catholica et regia [magestate], Ioannes Cervera et Matheus Gili, paciarii anni presentis et subscripti dicte ville, Petrus Raymundus Robiol, Franciscus Perelló, Iacobus Giner, Petrus Anthonius Oller, Petrus Robiol, Ioannes Vendrell, Ioannes Robiol, Mathias Robiol, Anthonius Llorenç, Ioannes Altissén, Laurentius Baiget, Michael Cervera, Iacobus Llobera, Petrus Gasset, Michael Vilar, Monssarratus Gili, Anthonius Patau, Ioannes Pelegrí, Franciscus de Sobreroca, Ioannes Boxadós, Franciscus Domingo et Anthonius Dalís, agricole, habitatores et populati in dicta Villa Grassa, ex voluntate et ordinatione nostri dictorum baiuli et paciariorum convocati et congregati intus domos honorabilis consillii sive paciarie ad sonum campane, ut moris est, ubi pro hiis et aliis comunibus actibus et negociis soliti sumus convocari et congregari et ex causa infra scripta consillium tenentes universitatemque dicte ville facientes et representantes tanquam maior et sanior pars et plursquam due partes et amplius habitantium et populatorum in dicta villa, ut proprio asserimus iuramento, attendentes eandem universitatem indigere aliquibus peccunie quantitatibus pro frumentis emendis in subventionem racione miserum personarum in eadem villa populatarum, quas minori dampno bonorum nostrorum et dicte universitatis habere nequimus quam mediante venditione infra scripta, idcirco pro predictis habendis, agentes hec cum auctoritate et decreto baiuli infra scripti, nominibus nostris propriis et nomine etiam totius universitatis dicte ville et singularium de eadem, presentium, absentium, et futurorum, qui nunc sunt, etc., gratis, etc., vendimus et ex causa venditionis concedimus vobis Guillermo Planes, sartori, ville Tarrege, diocesis vicensis, presenti, etc., et vestris et quibus perpetuo volueritis, instrumento tamen gratie redimendi medianti, ducentos et octo solidos barchinonenses censuales, annuales, rendales, etc., solvendos a die seu festo Sancte Crucis proxime preterito ac presentis et infra scripti mensis septembris ad unum annum primo et continue venturum et sic deinde, etc. Hanc autem, etc., sicut melius, etc. Promitentes quod dictum censuale dabimus et solvemus die adiata intus dictam villam Tarrege, etc., sine dilatione, etc., cum pena tertii, etc., salario procuratoris intus dictam villam Tarrege quinque solidorum et extra decem, etc., cum restitutione expenssarum, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Pretium est ducente et octo libre barchinonenses ad forum seu ratione viginti mille solidorum pro mille solidis, renuntiando, etc. Damus et remitimus, etc., non fi rmare ius pena

41 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT centum solidorum, etc., de quia tertium curie, etc., qua comissa, etc. Obligamus bona nostra propria et utriusque nostrum in ssolidum et dicte universitatis et singularium de eadem, presentium, absentium et futurorum, et utriusque nostri et eorum in ssolidum, etc., renuntiando beneffi cio novarum constitutionum et omni alii iuri, etc. Submitentes, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc. Fiat large iuxta curssum, ut dicet, etc.

Testes venerabiles et discreti Monssarratus Farreró, ville Tarrege, et Franciscus Móra, notarius, Ville Grasse, diocesis vicensis. Itum cum alio instrumento omnes superius nominati fi rmarunt apocam de dictis CC VIII libris habitis in centum migeriis frumenti ad forum viginti quatuor solidorum et in centum et decem ordei ad forum sexdecim solidorum pro migeria, quas deslliberavit inntus locum de la Folliola, renuntiando, etc. Testes predicti.

Item cum alio instrumento honorabilis Ioannes Farnós, baiulus Ville Grasse pro catholica et regia magestate, suam interposuit autoritatem et decretum in manu et posse notarii infra scripti, renuntiando, etc. Testes predicti.

Item cum alio instrumento dictus Guillermus Planes fi rmavit instrumentum gratie redimendi de dicto censuali, renuntiando, etc. Testes predicti.

14. 1561, setembre, 15. Vilagrassa

Montserrat Gili, agricultor, de Vilagrassa, ven als paers d’aquesta població un censal de 21 sous i 3 diners de pensió anual pel preu de 21 lliures i 4 sous. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

[Al marge esquerre:] Les CC VIII lliures d’en Planes. Gili. Dictis die et anno in dicta Villa Grassa. Ego Monssarratus Gili, agricola, Ville Grasse, pro solvendo et satisffaciendo universitati dicte Ville Grasse illas viginti unam migarias et unam quarteriam frumenti et ordei, videlicet decem migerias frumenti ad forum viginti quatuor solidorum et undecim migerias et unam corteriam ordei ad rationem sexdecim solidorum pro migeria, quas michi eodem precio dicta universitas vendidit ad rationem supra dictam, quas minori damno bonorum meorum solvere nequeo quod mediante venditione infra scripta, idcirco, gratis, etc., per me et meos vendo vobis honorabilibus Ioanni Cervera et Matheo Gili, paciariis anni presentis et subscripti dicte Ville Grasse, ementibus nomine et opus universitatis dicte ville, et vestris in hiis successoribus, instrumento tamen gratie redimendi mediante, viginti unum solidos et tres denarios barchinonenses censuales, annuales, rendales et perpetuales, solvendos a die seu festo Sancte Crucis proxime preterito ac presentis et infra scripti mensis

42 Actes de la Jornada de Treball XLII septembris ad unum annum et sic deinde, etc. Hanc autem, etc., sicut melius, etc. Promitens quod dictum censuale dabo, solvam et aportabo intus Villam Grassam annis singulis dicto termino sive die vobis et successoribus vestris in eodem paciarie offi cio sine dilatione, etc., cum pena tertii, salario procuratoris intus dictam Villam Grassam quinque solidorum et extra decem, etc., cum restitutione expenssarum, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Precium est viginti unam libras et quatuor solidos, quas penes vos retinuistis et cedunt dicte universitati in ssolutum consimilis quantitatis per me eidem debite, ut predicitur, renuntiando, etc. Dono et remito, etc. Insuper promitto facere habere, etc, cum pena de non fi rmare ius XX solidos, de qua tertium curie, etc., qua comissa, etc. Obligo bona, etc. Submitens, etc. Iuro, etc. Hec igitur, etc Testes venerabiles et discreti Monssarratus Farreró, ville Tarrege, et Franciscus Móra, notarius, ville Grasse.

Item cum alio instrumento fi rmo apocam de dictis XXI libris, IIII solidis, habitis modo et forma in venditione contentis, renuntiando, etc. Testes predicti.

Item cum alio instrumento dicti paciarii fi rmarunt instrumentum gratie redimendi, renuntiando, etc. Testes predicti.

[Segueixen diversos documents similars a l’anterior].

15. 1561, setembre, 28. Vilagrassa

El batlle, els dos paers i el conjunt d’habitants de Vilagrassa venen a Tomàs Clariana, doctor en drets, de Tàrrega, un censal de 100 sous de pensió anual pel preu de 100 lliures. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Die dominica XXVIII mensis septembris anno predicto in Villa Grassa. Nos Ioannes Farnós, baiulus Ville Grasse pro catholica et regia magestate, Ioannes Cervera et Matheus Gili, paciarii anni presentis et sub scripti dicte ville, Franciscus Perelló, Petrs Anthonius Oller, Mathias Robiol, Laurentius Baget, Iacobus Llobera, Anthonius Patau, Petrs Gasset, Iacobus Giner, Franciscus Altissén, Petrus Raymundus Robiol, Michael Cervera, Monssarratus Gili, Ioannes Pelegrí, Anthonius Balís, Geraldus Batum, Michael Vilar, Anthonius Llorenç, Anthonius Dalís, Raymundus Rius et Iacobus Quercí, agricole, habitatores et populati in dicta Villa Grassa, convocati et congregati ex voluntati et ordinatione nostri dictorum baiuli et paciariorum intus domos honorabilis consillii sive paciarie dicte ville ad sonum campane, ut moris est, ubi pro hiis et aliis comunibus actibus et negociis eandem universitatem dicte ville tangentibus soliti sumus convocari et congregari et ibidem ex causa infra scripta consillium tenentes universitatemque dicte ville

43 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT facientes et representantes tanquam maior et sanior pars et plursquam due partes et amplius consilliariorum et populatorum dicte ville, ut proprio asserimus iuramento, attendentes eandem universitatem indigere aliquibus peccunie quantitatibus pro frumentis emendis in subuentionem miserum personarum in eadem villa populatarum, quas minori dampno bonorum nostrorum et dicte universitatis habere nequimus quam mediante venditione infra scripta, idcirco pro predictis habendis, agentes hec cum auctoritate et decreto baiuli infra scripti, nominibus nostris propriis et nomine etiam totius universitatis dicte ville et singularium de eadem, presentium, absentium, et futurorum, qui nunc sunt, etc., gratis, etc., vendimus vobis et titulo vendicionis concedimus magnifi co domino Thome Clariana, iurium doctori, ville Tarrege, diocesis vicensis, presenti, etc., et vestris, etc., et quibus perpetuo volueritis, instrumento tamen gratie redimendi mediante, centum solidos barchinonenses censuales, annuales, rendales, etc., solvendos a die presenti ad unum annum et sic deinde anno quolibet, etc. Hanc autem, etc., sicut melius, etc. Promitentes quod dictum censuali dabimus et solvemus die adiata intus dictam villam Tarrege, etc., sine dilatione, etc., pena tertii, etc., salario porocuratoris, etc., intus dictam villam Tarrege V solidorum et extra X solidorum, cum restitutione expenssarum, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Pretium est centum libre barchinonenses, etc., renuntiando, etc. Damus et remitimus, etc., non fi rmare ius pena centum solidorum, etc., de quia tertium curie, etc., qua comissa, etc. Obligamus bona nostra propria et utriusque nostrum in ssolidum et dicte universitatis et singularium de eadem, presentium, absentium et futurorum, et utriusque nostri et eorum in ssolidum, etc., renuntiando beneffi cio novarum constitutionum et omni alii iuri, etc. Submitentes, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc. Fiat large iuxta curssum, etc.

Testes Iacobus Robiol et Anthonius Gras, cultores, Ville Grasse, diocesis vicensis. Itum cum alio instrumento omnes superius nominati fi rmarunt apocam de dictis centum libris, habitis in quinquaginta migeriis frumenti ad forum viginti quatuor solidorum pro migeria et in quinquaginta migeriis ordei ad forum sexdecim solidorum pro migeria, quas deslliberavit ad voluntatem eorum, renuntiando, etc. Testes predicti.

Item cum alio instrumento honorabilis Ioannes Farnós, baiulus Ville Grasse pro catholica et regia magestate, suam interposuit autoritatem et decretum in manu et posse notarii infra scripti. Testes predicti.

Item cum alio instrumento [dictus Thomas Clariana] fi rmavit instrumentum gratie redimendi de dicto censuali, etc. Testes predicti.

Dicte die et anno in dicta Villa Grassa. Instrumentum est sindicati fi rmatum per omnes superius in instrumento supra dicto contenti honorabilis Ioanni Farnós cum concenssu Petri Anthonii

44 Actes de la Jornada de Treball XLII

Oller, baiuli locumtenentis, ad transigendum et concordandum cum nobili dompno Ludovico de Ycart, baiulo generali principatus Cathalonie, seu eius locumtenente super exoneratione census 2 solidorum, quos facit universitas dicte ville, etc., reliqua vero discretioni notarii et procuratoris ad faciendum, etc. Testes predicti.

16. 1561, octubre, 24

Bartomeu Vilar i Miquel Vilar, germans, agricultors, de Vilagrassa, accepten com a àrbitres quatre persones d’aquesta població. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Die iovis XXIIII predictorum mensis et anni. Instrumentum est compromissi fi rmatum per Bartholomeum Vilar, ex una, et Michaelem Vilar, fratres, agricultores, Ville Grasse, parte ex altera, in honorabilium Bernardum Stalelles, Petrum Anthonium Oller, Ioannem Cervera et Iacobum Giner, cultores, dicte Ville Grasse, arbitros arbitratores, laudatores et amibables compositores, per dictas partes comuniter et concorditer electos, super omnibus et singulis actionibus, questionibus, petitionibus et demandis quas una pars, etc. Promittimus quod comparebimus, etc., et sententias ac interpretationes ferendas laudabimus et ab eisdem non apellabimus arbitrio boni viri, sub pena C solidorum. Et pro hiis obligamus pars parti ad invicem bona, etc. Submitentes, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc. Testes fi rme Michaelis Vilar, qui fi rmavit et iuravit dicto die, sunt venerabilis Monssarratus Lluçà, presbiter, in ecclesia ville Angularie beneffi ciatus, et Thomas Padrís, sartor, ville Tarrege. Testes fi rme Bartholomei Vilar, qui fi rmavit et iuravit dicto die, sunt venerabiles Anthonius Roig, ville Tarrege, et Monssarratus Lluçà, presbiteri, in ecclesia ville Angularie beneffi ciati.

17. 1563, març, 16. Vilagrassa

Pere Antoni Oller, de Vilagrassa, és nomenat batlle d’aquesta població. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 3, Francesc Ponces, Manual, 1561-1564, s. f.

Die martis XVI mensis marcii anno predicto. In [presentia] mei Iacobi Hieronimi Ponces, notarii et scribe infra scripti, Ioannis Robiol, calceterii, ville Tarrege, et Barnabe Robiol, cultoris, Ville Grasse, testium ad hec vocatorum, honorabilis Petrus Anthonius Oller, dicte Ville Grasse, existens personaliter constitutus coram Petro Raymundo Robiol, altero ex paciariis dicte ville, Matheo Gili, Petro Robiol, Francisco Perelló, Mathia Robiol, Raymundo Rius, Ioanne Robiol, Francisco Sobreroca, Anthonio Alís, Petro Gasset, Bernardo Stalella, Ioanne Móra, Iacobo Giner et Michaele Cervera, proceribus universitatis preffate ville, intus domos honorabilis consillii sive paciarie iam dicte ville congregatis, obtulit et presentavit eisdem quandam provisionem eidem factam de

45 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT offi cio baiulie dicte Ville Grasse pro currenti triennio currere incipienti in die carnis privii proxime preteriti per illustrissimum dompnum locumtenentem generalem presentis principatus Cathalonie, cuius data fuit Barchinone die quinta mensis febroarii proxime preteriti, qua siquidem provisione oblata et presentata, dictus paciarius et ceteri proceres, ut predicitur, ibi existentes eam receperunt honore, reverentia et submissione, quibus decet offerentes admitere in baiulum eundem Petrum Anthonium Oller iuxta formam dicte provisionis. Et prenominatus Petrus Anthonius Oller, pro executione contentorum in dicta regia provisione, dedit in fi deiussores Mathiam Robiol et Iacobum Giner, agricultores, dicte Ville Grasse, qui cum eodem et sine eo teneantur ad ea omnia que dictus Petrus Anthonius Oller teneatur. Ad hec nos Mathias Robiol et Iacobus Giner, fi deiussores supra dati, acceptantes dictam fi deiussionem, convenimus et promitimus quod cum dicto principali nostro et sine eo tenebimur. Et tam principalis quam fi deiussores obligamus bona nostra et utriusque nostrum in solidum curie regie tanquam pro debitis fi scalibus, renuntiando, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc. Fiat cum clausulis solitis et neccessariis, ut decet, etc. Et, facta dicta admissione, dictus Petrus Anthonius Oller, una cum Ioanne Farnós, baiulo, paciarioque predicto et dictis proceribus omnibus dicte universitatis seu maiori eorum parte, accesserunt ad parrochialem ecclesiam dicte ville et posuit pretactus Petrus Anthonius Oller eius manus supra altare dicte ecclesie et iuravit modo et forma infra scriptis, dictis testibus presentibus. I. Jure lo dit Pere Anthoni Oller sobre la sagrada ara del altar que ell se haurà en lo offi ci de la ballia bé e degudament e farà justítia a tota persona, tota amor, favor, rancor e mala voluntat apart posades. II. Jure que ell mantendrà e deffendrà les regalies e drets de la cathòlica e real magestat. III. Jure que servarà les immunitats a les persones ecclesiàstiques e lo capítol de la observàntia. IIII. Jure que deffendrà los privilegis, llibertats, usos e pràtiques, scrites e no scrites, a la universitat. V. Jure que no contravendrà contra lo general de Cathalunya. VI. Jure, més avant, de tenir e servar tot ço e quant sia obligat per constitutió de Cathalunya. Et hiis peractis dictus honorabilis Ioannes Farnós posuit in posse dicti Petri Anthonii Oller, baiuli noviter creati, baculum quod in eius manu dextera tenebat, presentibus testibus supra dictis.

18. 1566, juliol, 29. Cervera

Antoni Campmartí, picapedrer, francès, habitant a Cervera, nomena mandatari Joan Ribera, també picapedrer, francès i habitant a Cervera, per tal de cobrar qualsevol quantitat a ell deguda i especialment les relacionades amb obres fetes per ell a la torre de les campanes o a algun altre lloc de Vilagrassa. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 71, Jeroni Armengol, Manual, 1565-1566, f. 53 v.

46 Actes de la Jornada de Treball XLII

Die lune XXVIIII mensis iulii anno predicto M D LXVI. Instrumentum mandati factum et fi rmarum per magistrum Antonium Campmartí, lapicidam, villae de Floyra, diocesis Cohorcensis, regni Franciae, nunc vero villae Cervariae habitatorem, Ioanni Ribera, eciam lapicide, villae de Belloch, diocesis Llimovicensis, eiusdem regni Franciae, dictae villae Cervariae habitatori, famulo suo, presenti, etc., ad petendum, exhigendum, recipiendum, recuperandum et habendum omnes et singulas pecuniae quantitates eidem constituenti debitas et debendas per quasvis universitates, corpora, collegia et singulares personas et signanter per honorabiles iuratos seu universitatem Villae Grassae tam pretextu quorumcunque operum per ipsum factorum in turre simbanaria et alio quocunque loco dictae villae et alios quoscunque singulares dictae villae quibusvis racionibus atque causis, etc. Et inde apocham et apochas, albarana, etc., faciendum et fi rmandum et ad omnes lites largo modo, cum posse quascunque cautiones prestandi, exequutiones fi eri faciendi et de calumpnia iurandi. Testes Ioannes Bòria, sombrererius, et Antonius Farrer, architectus, villae Cervariae.

19. 1600, febrer, 3. Cervera

Els paers de Cervera acorden deixar entrar als veïns de Vilagrassa que són al portal i donar-los butlleta de sanitat. ACSG, Cervera, Fons Municipal, Consells, 1600, f. 23 v.

[Al marge esquerre:] Vilagrassa. E més que per part dels de Vilagrassa los és estat supplicat que·ls dexassen entrar en la present vila per a què puguen entrar en Barcelona, que·ls convé moltíssim per deffensar-se de alguns treballs que tenen. Sobre açò acordà y deslliberà que per ara tant solament los que són al portal de Vilagrassa entren y se’ls done bolleta.

20. 1603, maig, 16

Jeroni Altisent, pintor, de Vilagrassa, reconeix que deu a Joan de Granollacs, de Barcelona, i Pau Alsdú, de Tàrrega, 5 lliures, 8 sous i 4 diners, que són l’import de la roba que ha comprat a la seva botiga. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 7, Marc Molner, Manual, 1603, s. f. Die XVI madii M DC III. Instrumentum debitorii fi rmatum per honorabilem Hieronimum Altissén, pictorem, Villae Grassae, illustri domino Ioanni de Granollachs, Barchinonae populato, et Paulo Alsdú, Tarregae, de quinque libris, octo solidis et quatuor denariis, et sunt pro panno a sua botigia empto. Et ideo, etc., promitto solvere dictam quantitatem hinc ad diem sive festum Beatae Mariae mensis augusti proxime venientis, sine dilatione, etc. Fiat cum omnibus clausulis et obligacionibus personae et bonorum, large, cum iuramento. Testes sunt honorabiles Ioannes Meyà et Iacobus Homs, Tarregae.

47 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

21. 1604, maig, 26. Vilagrassa

El consell general de Vilagrassa nomena onze persones per ser síndics i portar tant el plet contra Jeroni Altisent com altres plets. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 7, Marc Molner, Manual, 1603-1604, s. f.

Vuy a 26 de maig de 1604 se a tinchgut consel general a instàntia del senyor paher y per manament de mossè·l balle en les casses o peyria de Vilagrassa, ab veu de campana, com fi ns avuy s’és pratigat en dita vila, y eren-i los següents: Primo, en Anthoni Gili, balle, Pere Robiol, paher, Joan Janer y en Francí Sobreroqua y en Bernat Robiol y en Monserat Pereló y en Mateu Robiol y en Joan Robiol, gendre d’en Roqua, y en [An]dreu Janer y en Joan Robiol, fi l de Jaume Joan Robiol, y en mestre Thoni Joan Armengol, sastre, y en Jaume Baget, y en Mateu Vila y en Falip Servera y Thoni Patau y en Jaume Vendrel y en Gabriel Robiol y en Jaume Robiol y en Jaume Roqua. Tots congregats y convocats en dites casses o peyria de Vilagrassa, s’és feta nomenatió de onze presones per a éser síndichs y són los següents per a portà lo plet contra d’en Hierònim Altisén y de altres plets, axí sivills com criminals. Primo, mossè·l balle, qu·és Anthoni Gili, y en Joan Janer y en Francí Sobreroqua y en Bernat Robiol y Monserat Pereló, Thoni Patau y Mateu Robiol y en Jaume Vendrel y en Joan Robiol, fi l de Jaume Joan Robiol, y en [An]dreu Janer, tots de Vilagrassa, y en Joan Robiol, fi l de Matià. Testimonis Joan de Lenusa, de Pies, regne de Aragó, bisbat de Güesqua, y Jaume Borel, del loch de Froncach, bisbat de Quomenge. Lo qual consel tinch escrit jo Joan Janer, mayior de dies, de Vilagrassa, com per avuy tinch càrrech de escriure aquest y de altres per part de la vila y en nom de mossèn March Molner, notari, de la vila de Tàrega, vuy dia y any sobre dit.

22. 1616, desembre, 16. Cervera

Pere de Reguer, senyor de Vilagrassa, signa un autorització a favor de Jeroni Altisent, pintor, d’aquesta vila, perquè pugui portar a terme determinades actuacions. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 83, Jeroni Miró, Manual, 1615-1616, s. f.

Die XVI decembris M DC XVI Cervarie. Mandatum fi rmatum per nobilem dominum dompnum Petrum de Reguer, dominum oppidum de Vilagrassa, Barchinone populatum, Hieronymo Altissent, pictori, eiusdem ville, licet absenti, ad ipsius nomine et pro eo petendum, exigendum, recipiendum, recuperandum et habendum omnes eo quascunque decimas, census, censualia et alia quelibet bona, res et iura, laudimia, tertia et forescapia quos, quas et que ipse uti dominus dicti oppidi recipit et recipere debet et consuevit in dicto oppido et termino de Vilagrassa et in aliis quibuscunque partibus uti dominus predictus nec non debita, credita et pecuniarum sumas sibi debitas et debendas per quascunque personas quibuscunque rationibus sive causis et de receptis apocham et apochas, albarana, fi nes, difi nitiones et quovis titulo sive causa cessionis […]

48 Actes de la Jornada de Treball XLII

Testes sunt honorabiles Maginus Bastons, droguerius, et Ioannes Ramon, sutor, Cervarie.

23. 1626, novembre, 24. Cervera

Jeroni Altisent, pintor, de Vilagrassa, procurador i actor de Pere de Reguer, senyor d’aquesta població, arrenda, mitjançant determinats pactes, durant tres anys, a Josep Oliver, botiguer de draps de llana, de Tàrrega, el desè, el dotzè i tots els fruits, rèdits, parts d’esplets, censos i qualssevol altres drets i emoluments que l’esmentat senyor rep a la vila de Vilagrassa i el seu terme, quadra de mossèn Vergós i altres quadres, i també les herbes de la quadra esmentada i tots els fems que es produeixin al corral d’aquesta quadra, i, així mateix, la meitat del dret de lluïsme. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 83, Jeroni Miró, Manual, 1625-1626, s. f.

[Al marge esquerre:] Arrendament de Vilagrassa. Dicto die Cervarie. Ego Hieronymus Altissent, pictor, oppidi de Vilagrassa, procurator et actor ad infra scripta et alia, ut assero, dompni Petri de Reguer, domini dicti oppidi de Vilagrassa, Barchinone populati, de cuius rathiabitione tenere promitto, dicto nomine, gratis, etc., ad tempus trium annorum, qui currere incipient die prima mensis maii proxime venturi et fi nient ultimo aprillis anni M DC XXX arrendo et titulo arrendamenti concedo vobis honorabili Iosepho Oliver, botigerio pannorum lanae, villae Tarregae, et vestris per dictum tempus decimum, duodecimum et omnes et singulos fructus, redditus, expletorum partes, census et alia quelibet iura et emolumenta quos, quas et que dictus dompnus Petrus de Reguer, principalis meus, habet et recipit et habere et recipere debet et consuevit huc usque in dicto oppido de Vilagrassa et eius termino et in quadra de mossèn Vergós et in aliis quadris nec non erbas dictae quadrae ac omnia stercora que dicto tempore fi ent in ovili ipsius quadrae, que stercora habeatis eycere intus terminum praedictum de Vilagrassa seu in quadris nec non medietatem laudemiorum proprietatum que vendentur dicto tempore et ad vestram nonam dicto tempore durante venient, de qua medietate non possit dictus principalis meus facere gratiam aliquam, alia autem medietate laudemiorum, fi rma et faticha penes dictum principalem meum reservatis. Hoc itaque arrendamentum, etc., sicut melius, etc., sub pactis videlicet sequentibus quod in praesenti arrendamento non comprehenditur iurisductio civilis nec criminalis et alia quelibet quam dictus dompnus principalis meus habet et per suos offi ciales exercet in dicta villa et termino et eius quadris, comprehendentur tamen domus quam ipse habet in dicta villa nec non vassa vinaria vobis ad colligendum vinum et sitges ad colligendum grana vobis necessaria, rettentis tamen dicto principali meo los aposentos ipsius domus dicto principali meo necessariis. Et sub dictis pactis extraho, etc., eademque, etc. Promittens tradere possessionem, etc., vel vos, etc. Preterea, dicto nomine, cedo vobis omnia iura, etc., quibus iuribus, etc. Ego enim, dicto nomine, etc. Dicens et intimans sepe, dicto nomine, etc. Pretium dicti arrendamenti per totum dictum tempus est trium mille librarum monetae Barchinone, ad rationem mille librarum pro quolibet anno, quas mille libras solvere

49 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT habeatis duabus equalibus solutionibus, scilicet quingentas libras die prima mensis iunii anni M DC XXVIII, quingentas libras die prima mensis octobris eiusdem anni, quingentas libras die prima iunii anni M DC XXVIIII, quingentas libras die prima octobris eiusdem anni, quingentas libras die prima iunii anni M DC XXX et reliquias quingentas libras die prima octobris eiusdem anni. Et ideo, renuntiando, etc., dono, dicto nomine, etc. Insuper promitto facere habere, etc., et teneri de evictione in omni casu quomodocunque et qualitercunque contingenti, intellecto tamen et in pactum deducto quod dictus principalis meus non tenetur vobis nec vestris de grandine, nebula, siccitate, sterelitate nec alia quavis aeris intemperie vel infl uentia, belli nec de guerris, pestae, insultis, insendiis, scandalis nec aliis quibusvis impedimentis nec alio etiam quocunque casu fortuyto divino vel humano, opinato vel inopinato, que contigere possent. Et pro hiis complendis, etc., obligo vobis, dicto nomine, omnia bona dicti dompni Petri de Reguer, principalis mei, mobilia, etc., renuntiando, etc. Ad hec ego Iosephus Oliver, acceptans dictum arrendamentum cum pactis praedictis, promitto vobis, dicto nomine, quod pretium illius solvam et apportabo terminis et solutionibus praedicti, ad mei et meorum riscum, periculum et fortunam, intus domum habitationis dicti dompni Petri de Reguer et suorum, intus tamen praesentem Cathaloniae principatum et comittatus Rossilionis et Ceritaniae, sine dilatione, etc., cum salario procuratoris intus civitatem Barchinone decem solidorum et extra eandem quindecim solidorum, ultra quos, etc., missiones, etc., super quibus credatur, etc., et ut tutius eidem dompno Petro de Reguer cautum sit dono vobis in fi deiussorem honorabilem Raphaelem Pi, mercatorem, villae Sparagariae, qui una cum dicto prncipali meo et sine eo ac in solidum ad praedicta et infra scripta omnia tenear. Ad hec ego dictus Raphael Pi, acceptans dictam fi deiussionem cum onere eiusdem, promitto quod una cum dicto Iosepho Oliver, principali meo, et sine eo ac in solidum ad praedicta et infra scrpta omnia et singula per ipsum promissa tenebor et teneri volo. Preterea, dictis respective nominibus, promitto ipse Raphael Pi quod dictus principalis meus nec ipse non fi rmabimus ius, etc., sub pena quinquaginta solidorum monetae Barchinone, de qua tertium curiae, etc., queque toties, etc., qua pena comissa, etc., nichilominus, etc. Et pro hiis complendis, etc., ipse Iosephus Oliver3 obligo vobis omnia bona mea et dicti principalis mei, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda, etc., renuntians quantum ad hec benefi cio novarum constitutionum, etc., et consuetudini Barchinone loquentibus de duobus vel pluribus in solidum se obligantibus et ipse Iosephus Oliver, dicto nomine vestro,4 legi quod prius conveniatur principalis quam fi deiussor et alii, etc., renuntio etiam feriis messium, vindemiarum, nundinarum, etc., renuntio etiam spatiis decem et trium dierum, quatuor et sex mensium, renuntio etiam foro meo proprio et dicti principalis mei et ipsius fori privilegio, submittens me et dictum principalem meum mea et illius bona foro magnifi ci vicarii Barchinone et eius curiae et ex pacto alterius cuiuscunque curiae, etc., cum facultate variandi, etc., renuntio etiam omnes omni alii iuri, etc., et est sciendum, etc., ipse Iosephus Oliver, dictis respective nominibus,5 huiusmodi instrumentum scribo in libris tertiorum curiarum vicariorum Barchinone, Cervariae 3. “Iosephus Oliver” substitueix “Raphael Pi”. 4 . “Iosephus Oliver, dicto nomine vestro” substitueix “Raphael Pi, fi deiussor”. 5 . “Iosephus Oliver, dictis respective nominibus” substitueix “Raphael Pi”.

50 Actes de la Jornada de Treball XLII ac aliorum vicariorum Cathaloniae iuxta novam constitutionem, obligando proinde personam meam et dicti Raphaelis Pi, fi deiussoris,6 principalis mei, et alterius mei et ipsius in solidum, cetterum, quia sumus absentes a dictis curiis, constituo et ordino procuratores meos et dicti principalis mei certos, etc., omnes notarios et scribas ipsarum curiarum et eorum quemlibet in solidum ad dictam tertii scripturam fi rmandum personamque meam et dicti principalis mei et omnia bona mea et ipsius, mobilia et immobilia, ac in solidum obligandum, cui, etc. Promittens, etc., et ut predicta, etc. Iuramus scilicet ipse Hieronymus Altissent in animam dicti dompni principalis mei et ipse Iosephus Oliver7 in animam meam et dicti Raphaelis Pi,8 principalis mei, etc. Hec igitur, etc., novissime, etc. Fiat duo, etc. Actum, etc. Testes fi rmae dictorum Hieronymi Altissent et Iosephi Oliver, acceptantis, sunt Petrus Vergonyós et Iacobus Foix, sutores, villae Tarregae. Testes fi rmae Iosephi Oliver, procuratoris honorabilis Raphaelis Pi, fi deiussoris per eundem Iosephum Oliver dati in praesenti instrumento arrendamento, de cuius procuratione constat instrumento recepto penes discretum Ioannem Castell, notarium publicum, villae Sparegariae, die XXVIIIIº mensis decembris anni M DC XXVII, et sic, dicto nomine, acceptantis et aprobantis Cervarie die XIII februarii M DC XXVII, sunt Petrus Llorens, de Gramuntell, cultor, et Bonaventura Mir, scriptor, Cervarie.

24. 1633, novembre, 16. Claravalls

Pere de Reguer, donzell, senyor de Vilagrassa, Claravalls i Castellnou d’Oluja, com a administrador de la persona i els béns de Guerau de Reguer, donzell, de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, fi ll seu, nomena procurador Montserrat Soler, prevere, de Cervera. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 89, Andreu Benet Saurina, Manual, 1632- 1633, s. f.

Die 16 novembris 1633 in loco de Claravalls, diocesis urgellensis. Illustris dominus dompnus Petrus de Reguer, domicellus, dominus villae de Vilagrassa et locorum, castrorum et terminorum de Claravalls et de Castellnou de les Oluges, in vicariis Cervariae et Tarregae scitorum, tanquam pater et legittimus administrator personae et bonorum illustris domini domni Guerau de Reguer, domicelli, ordinis et militiae Sancti Iacobi de Ense, dicto nomine, gratis, etc., constituit et ordinavit procuratorem suum et/seu verius dicti domini fi lii sui, certum, etc., ita quot, etc., ad reverendum dominum Monserratum Soler, presbiterum, in dicta civitate Cervariae residentem, licet absentem, etc., ad omnes littes, large, cum posse substituendi, etc. Testes sunt reverendus dominus Franciscus de Cunyat, presbiter, villae Cervariae, et Gaspar Soler, agricola, loci Castri Novi Olugiarum.

6. “Raphaelis Pi, fi deiussoris” substitueix “Iosephi Oliver “. 7. “Iosephus Oliver “ substitueix “Raphael Pi”. 8. “Raphaelis Pi” substitueix “Iosephi Oliver “.

51 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

25. 1639, juny, 9. Vilagrassa

El batlle, els paers i diversos habitants de Vilagrassa venen a Joan Nuix, doctor en drets, prevere, de Cervera, un violari de 15 lliures de pensió anual pel preu de 105 lliures. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 85, Cristòfol Nuix, Manual, 1639, s. f.

Die nona iunii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo trigessimo nono in Vila Pingui. Joan Fornós, balle de Vilagrassa per lo molt iŀlustre y noble senyor don Pedro de Reguer, senyor de Vilagrassa, Jaume Scolà, Salvador Roca, pahers de la dita vila de Vilagrassa, Antoni Joan Estalella, Joan Rubiol, Joan Gili, Joan Vendrell, Jaume Rubiol, Pere Rubiol, Francesch Roca, Joseph Rubiol, Joan Pons, Antoni Jener, Miquel Sentendreu, Carles Rubiol, Thomàs Rubiol, Magí Ramon, Joan Altissent, Pere Perelló, Francesch Sentendreu, Christòfol Perelló, tots pagesos de dita vila, convocats y congregats ab so de campana, conforme, etc., cascun en la sala de la casa de la dita vila, scituada en la plaça, convocats per manament del senyor balle a instàntia dels senyors pahers per pagar y satisfer los gastos se ofereixen pagar per los dos soldats que, armats y pagats, a a fer la universitat de la present vila de Vilagrassa per a servir per temps de tres mesos a la magestat del rey, nostre senyor, dins,emperò, lo principat de Catalunya y sos comptats de Roselló y Sardanya, lo que pagar y satisfer no poden sens menor dany ni despeses de dita universitat y particulars que per via y forma de la venda del violari davall scrit, per ço, de grat y certa scièntia, fent estes coses ab auctoritat y decret de dit honorable balle baix autorisant y decretant, per ells en nom propri y per dita universitat y sos singulars, venen y per títol de venda concedeixen al molt reverent senyor don Joan Nuix, en drets doctor, prevere, en la iglésia de Cervera benefi ciat, com a laica y privada persona, etc., y als seus, carta de redemir y quitar mitjensant, quinse lliures, moneda barcelonesa y pensió annual de violari, avedores y rebedores del dia present a un any, etc., durant, emperò, les vides del reverent senyor Antoni Joan Estalella, prevere, de dita vila de Vilagrassa, y de Christòfol Nuix, fi ll de Christòfol Nuix, notari davall scrit, de edat de vint anys, poc més o menos, etc. Lo preu són cent y sinc [“sinc” sobre “vint”] lliures, dic 120 lliures, etc. Ponentur renuntiationes solite et necessarie, scriptura quoque tertii, obligatione bonorum tam dicte universitatis quam dictorum singularium et constitutione procuratorum ac iuramentum. [Al marge esquerre:] Salari de procurador sinc sous, deu. Testes sunt Andreas Vendrell, studens, et Franciscus Spar et dictus reverendus Antonius Ioannes Estalella, rector, omnes predictae villae de Vilagrassa, diosesis Solsonensis.

Decretum baiuli. Testes predicti.

Ítem, ab altre acte, tots los predits, així convocats y congregats, fi rmen àpoca al dit reverent senyor Joan Nuix, encara que absent, de dites sent y sinc

52 Actes de la Jornada de Treball XLII lliures barceloneses que són lo preu del sobre dit violari. Lo modo de la paga és que aquelles dita universitat ha rebudes de contans, en presènsia dels testimonis davall scrits, per mans, és a saber, de dit Christòfol Nuix, notari, davall scrit, pagat de diners propris de dit senyor doctor Joan Nuix per ell a dit Christòfol Nuix per en aquest efecte donats y lliurats. Y així, renuntiant, etc. Testes predicti.

Ítem, los predits, ab altre acte, així convocats y congregats y ab autoritat y decret de dit balle, fi rmen acte de promesa, prometent que, dins un any y un dia del dia present en avant contador, donaran alguna proprietat immoble en espetial obligatió de dit violari y dues ydònees fermanses a coneguda de dit doctor don Joan Nuix, etc., sots pena de consemblant cent y sinc lliures, etc. Fiat iuxta stylum notarii infra scripti et cum eisdem clausulis et obligationibus in supra dicta venditione adiectis ac iuramento. Testes predicti.

Decretum ut supra. Testes predicti.

26. 1650, maig, 6. Cervera

Gaspar Bastons, de Cervera, com a procurador dels tutors i curadors dels fi lls dels difunts Guerau de Reguer i la seva esposa Eulàlia, que havien estat senyors de la vila de Vilagrassa, la quadra de Vergós i una partida del terme del Mor, arrenda durant tres anys a Jaume Pons, agricultor, d’Ivars, totes les rendes que els esmentats tutors i curadors han de rebre procedents dels susdits territoris. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1649-1650, f. 113 v.

[Al marge esquerre:] Arrendament de Vilagrassa. Dicta die sexta mensis madii 1650 Cervariae. Ego Gaspar Bastons, aromatarius, villae Cervariae, diocesis Celsonensis, uti procurator magnifi ci reverendi Hieronimi Font, presbiteri et sacra theologia doctori, et magnifi ci Ioannis Babtiste Pastor, utriusque iuris doctori, et etiam procurator illustre domine dompne Isabel de Margarit y d’Espés, omnes in civitate Barchinonae domiciliati, tutores et curatores fi liorum popillorum et heredum illustrum dominorum dompnum Geraldi de Reguer et domine Eulaliae, eius uxoris, defunctorum, dictae civitatis, dominorum villae de Vilagrassa, quadra de Vergós et partita termini del Mor, ut de mea procuratione et potestate plene constat instrumento publico recepto et testifi cato penes notarium infra scriptum die tale mensis talis anno 1650, gratis, ad tempus trium annorum, que currere incipiunt die prima mensis apprillis 1650 et fi nientur die ultima mensis martii 1653, nomine iam dicto, arrendo vobis honorabili Iacobo Pons, cultori, villae de Ivars, principali, et honorabili Raymundo Pons, mercatori, in dicta villa Cervariae habitatori, et etiam honorabili Francisco Puig-

53 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT robí, negotiatori, in dicta villa Cervariae habitatori, fi deiussores, qui renuntiant legi sive iuri dicenti quod prius conveniatur principalis quam fi deiussor, presentibus et inferius acceptantibus, cum pactis et conditionibus inferius possitis et non sine eis, omnes et quoscunque redditus quod dicti tutores et curatores, nomine dictarum pupillarum, recipiunt et recipere consuevunt in dicta villa de Vilagrassa, quadra de Vergós y partida del terme del Mor, térmens y territoris de aquella, ut dictum est. Hoc ita quorum arrendamentum facio ego dictus Bastons, iam dicto nomine, vobis dicto Iacobo Pons, pricipali, et dictus Raymundus Pons et Franciscus Puig- robí, fi deiussores, et vestris, etc., sicut melius, etc., sub tamen pactis et conditionibus sequentibus, hoc est, que dits tudors y curadors no volen estar de evictió en tot lo temps del present arrendament, tant per rahó de pedra, neula, vinguda de soldats, tant de cavalleria com de peu, ara sien amichs com enemichs, ni en ningun altre cars sinó en cars que lo enemich vingués en la dita vila, quadra de Vergós y partida del terme del Mor, térmens y territoris de aquella, ab exèrcit format y ab banderes desplegades, estant los fruits sobre la terra per cullir-se. Leshores y en dits anys, dits tudors y curadors los esmenaran tots los danys hauran fet los enemichs en los fruits que aleshores se trobaran sobre la terra per a cullir-se, judicadors per les persones que per part dels tudors y curadors y per parts dels dits arrendadors y posaran, y aquella cantitat que judicaran púgan dits arrendadors retenir del preu de dit arrendament y no altra cosa. Ítem, ab pacte que se’ls done la meitat dels lluïsmes de les cases, terres y proprietats y altres coses que·s vendran durant lo temps del dit arrandament en la dita vila de Vilagrassa. Ítem, ab pacte que han de pagar lo preu de dit arrendament ab dos pagues iguals, ço és, una per Carnestoltes y altra per Sant Joan de juny [de] 1651, y així los altres anys en semblats terminis. Ítem, ab pacte que, si dits curadors no podien cobrar lo preu del dit arrendament, caigudes les pagues, dels dit arrendador o de les fermanses y, per dita rahó, haguessen de fer un procurador per cobrar lo que se’ls deurà, en tal cas tinga lo salari cada dia se ocuparà en la executió se farà per cobrar dit preu, si la executió se farà en la vila o lloch de hont se farà lo acte, vint-y-sinch sous y, fora de aquella o aquell, sinquanta sous barcelonesos de moneda corrent, les quals dietas haien de pagar dits arrendadors, y altres pactes conforme en la tabba se conté. Et cum dictis pactis, etc. Et pro his complendis, etc., obligo omnia et singula bona dicte tutelle et cure, mobilia, etc. Promitto etiam vobis et vestris dictis arrendatoribus non egiscere vos a predicto arrendamento ratione maioris, minoris aut consimili pretio quinimo per dictum tempus. Et pro his complendis, etc., obligo vobis et vestris dictis arrendatoribus et in dicto arrendamento successoribus omnia et singula bona et iura dicte tutella et cure, mobilia, etc., mea autem propria ex pacto minime obligando cum his geratur negotium alienum. Pretium vero predicti arrendamenti per totum tempus trium annorum est tres mille et sexcentas libras monete Barchinone, de les quals se’n relleven sinquanta lliures per rahó de axaus, y resten franques per a dits tudors y curadors tres mil sinch-centes y sinquanta lliures, hoc est, anno primo mille centum et quinquaginta libras et reliquis duabus annis mille et ducendum libras pro qualibet anno, solvendas quolibet anno cum duabus

54 Actes de la Jornada de Treball XLII equalibus solutionibus, hoc est, una lo dia de Carnestoltes et alteram die festivitatis Sancte Ioannis mensis iunii anni millesimi sexcentesimi quinquagesimi primi, et sich in dictis diebus dictis duabus annis remanentibus. Et ideo, renuntiando, etc., dono, nomine predicto, etc. Ad hec nos dicti Iacobus Pons, pricipalis, et Raymundus Pons et Franciscus Puig-robí, fi deiussores, arrendatores, qui supra laudamus acceptantes que dictum arrendamentum nobis, ut predicitur, factum cum pactis et conditionibus iam dictis quibus expresse concentimus, gratis, etc., convenimus et bona fi de promittimus vobis dicto honorabili Gaspari Bastons, nomine sepe dicto, quod predicta pacta que his pro expressis haberi volumus attendebimus et complebimus, tam principalis quam fi deiussores, et nichilominus ipsum pretium seu mercedem annuatim modo prescripto desuper contento dabimus et solvemus vobis et vestris et hec promittimus facere et adimplere, etc., sine aliqua, etc., videlicet dilasione, etc., et si forte, etc. Fiat cum salario procuratoris ut dictum est in pacto, etc., ultra quos, etc., restituemus dampna, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Preterea promittimus vobis, dicto nomine, quod de et super his non fi rmabimus vobis, nomine predicto, in aliqua curia ius, etc., ad penam quinquaginta solidorum barchinonensium, de qua, etc., qua, etc., que pena, etc., nichilominus, etc. Et pro his, etc., obligamus vobis, nomine predicto, omnia et singula bona nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, tam pricipalis quam fi deiussores, mobilia, etc. Renuntiamus quantum ad hec benefi cio novarum constitutionum, etc., et epistole, etc., et consuetudini Barchinone loquenti de duobus vel pluribus in solidum se obligantibus, etc., et legi sive iuri dicenti quod pena semel exacta, etc., et alii dicenti penam quantitatis sortem excedere, etc., et foro nostro proprio et legi ”Si convenerit”, etc., submittentes quantum ad hec foro magnifi corum regentium vicariarum Barchinone, Cervarie, vel alterius offi cialis, etc., tam ecclesiastici quam secularis, coram quorum facimus et fi rmamus scripturam tertii in personis et bonis nostris in libris tertiorum dictarum vicariarum vel alterius, etc., iuxta consuetudinem 1589, pro qua obligamus personas et omnia et singula bona nostra et quemlibet nostrum in solidum, mobilia, etc. Et quia sumus extra omnium vicariarum, dempta vicaria Cervariae, dictam tertiam scripturam personaliter fi rmare non possimus. Ideo, gratis, etc., constituimus et ordinamus procuratores nostros et alterius nostrum in solidum, omnes et singulos, notarium et scribus dictarum curiarum iuxta tenorem et rigorem dicti tertii scriptura privilegii. Promittimus habere rattum, etc., et non revocare, etc., sub bonorum nostrorum omnium obligatione. Actum, etc Hec igitur, etc. Iuramus, etc Testes fi rme dictorum Raymundi Pons et Francisci Puig-robí, fi deiussores, qui fi rmarunt dicta die in villa Cervarie, sunt Vincentius Nuet, scriptor, et Ioannes Texidor, negotiator, Cervarie. Testes fi rme dicti Iacobi Pons, principalis, qui fi rmavit die prima mensis iunii dicti anni 1650 in dicta villa Cervarie, sunt Raphael Scosí, chirurgus, et Iacobus Cardona, corderius, Cervarie.

Lo qual arrendament fonch lliurat, al encant públich al més donant, als dits arrendadors per Francesch Garcia, corredor de la vila de Cervera, sich relasionem facientem, etc. Large fi at, etc.

55 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

[En un full adjunt:] Memorial de la manera que los tudors y curadors de las fi llas y ereus del quòndam don Garau de Reguer arrendaran al qui més y donarà la vila de Vilagrassa, quadra de Vergós y partida del terme del Mor, qu·és la partida que sempre és estada unida y encorporada ab la dita vila y terme (perquè l’altra partida del terme del Mor que era a de part del duch de Sessa està ja arrendada y no s’i comprèn), qu·és la casa y botiga, seller, ab ses aÿnas, sitges y era, ab tots los delmes, onsens, erbes de la quadra, sensos, drets y pertinènsias de aquella que tenen y posoexen en la dita vila, térmens y territoris de aquella per temps de tres anys y tres esplets, que comensaran a córrer al primer de abril [de] 1650 y acabaran al darrer de mars [de] 1653, que serà ab los pactes y condisions següents: Primerament, al arrendador o arrendadors que seran se’ls dóna llibertat que púgan cada delmar en garba o en gra, com los aparexerà hi·ls estarà millor. Ítem, se’ls donarà la meytat dels lluhismes de las casas, propietats, terras y tresportasions se faran y vendran de la dita vila de Vilagrassa, quadra de Vergós, partida del terme del Mor, térmens y territoris de aquella que vindran a sa notísia durant los tres anys del dit arrendament, restant en sa libertat de la dita part y meytat que·ls tocarà no fer-ne ninguna cortesia o fer-ne la que volran, y l’altra meytat sie dels tudors y curado[r]s. Ítem, que lo preu del dit arrendament agen de pagar cada any ab dos iguals pagas per la taula o banch de la ciutat de Barcelona de comptans, la meytat a Carnestoltes y l’altra meytat a Juan de juny del any 1651, y les altres consecutivament en les dites jornades y, com les pagas se’ls donen tan largas, per molt bones ditas que sien, los qui arrendaran an de donar dos fermanses a coneguda dels dits tudors y curador[s] y uns y altres obligats in solidum ab escriptura de ters ab persona y béns. Ítem, que dits tudors y curadors no volen estar de avicsió en tot lo tems del present arrendament, tant per rahó de pedra, neula, vinguda de soldats de peu ni de cavall, ara sían amichs com enemichs, ni en ningun altre cas sinó en cas que los castellans vinguesen en la dita vila de Vilagrassa, quadra de Vergós, partida del terme del Mor, térmens y territoris de aquella ab exsèrsit format y ab banderes desplegades, estant los fruyts sobre la terra per cullir-se. Lasoras y en dits anys dits tudors y curadors los esmenaran tots los danys aurà fet dit exsèrsit de castellans en los fruyts que alesores se trobaran sobre la terra per cullir, judicadors per les persones que per part dels tudors y curadors y per part dels dits arrendadors y posaran, y aquella cantitat judicaran que paguen púgan dits arrendadors retenir del preu de dit arrendament y no en altra cosa. Ítem, en cas que dits tudors y curadors no poguesen cobrar lo preu de dit arrendament, caygudes les pagas, dels dits arrendadors o de ses fermanses y per dita rahó aguesen de fer un procurador per cobrar lo que se’ls deurà a dits tudors y curadors, en tal cas tinga de salari cada dia ocuparà en la execusió se’ls faran, so és, si la tal execusió se farà dins la vila o lloc a on se farà lo acte del present arrendament viny-y-sinch sous y fora la dita vila o lloch sinquanta sous de moneda corrent, les quals dietas tíngan de pagar dits arrendadors o ses fermanses de dinés

56 Actes de la Jornada de Treball XLII llurs y no de dits tudors y curadors, y pagara[n] lo notari y corredor. Diga-y qui dir y volrà, que al més donant se lliurarà.

27. 1650, maig, 31. Vilagrassa

Tomàs Robiol, agricultor, de Vilagrassa, com a síndic, procurador i actor de la universitat d’aquesta població, nomena procurador substitut Antoni Janer, agricultor, també de Vilagrassa. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1649-1650, f. 135.

Dicto die in villa de Vilagrassa, diocesis celsonensis. Ego Thomas Robiol, cultor, villae de Vilagrassa, diocesis celsonensis, uti sindicus, procurator et actor universitatis dicte villae de Vilagrassa, ut constat instrumento recepto penes reverendum Iosephum Robiol, notarium et rectorem dicte villae, die quinta novembris 1648, volens uti de facultate substituendi, substituo et ordino procuratorem meum certum seu verius dicte universitatis vos Anthonium Janer, cultorem, dicte villae, ad videlicet presentandum seu presentari faciendum omnes et singulas requisitiones nomine dicte universitatis et ad omnes littes, largo modo, etc., cum facultate substituendi ad littes, etc., et iuramento, etc. Testes sunt reverendus Franciscus Farnós, presbiter, dicte ville de Vilagrassa, et Franciscus Gallart, cultor, de Vimbodí, et Vincentius Mur, scriptor, qui ut substitutus notarii infra scripti interfuit.

28. 1653, juny, 6. Vilagrassa

Josep Cervera, notari, de Barcelona, com a procurador de Joan Antoni de Velasco i Reguer i la seva esposa Maria de Reguer, heretera universal del difunt Pere de Reguer, que era senyor de Vilagrassa, pren possessió d’aquesta població. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1653, f. 34 v.

[Al marge esquerre:] Pocessió de Vilagrassa. Die sexta mensis iunii anni predicti in villa de Vilagrassa. Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo quinquagessimo tertio die vero sexta mensis iunii intitulata, presentibus et ad hec vocatis atque rogatis Hiacinto Balcells, regia auctoritate notario publico, villae Cervariae, diocesis celsonensis, et Iacobo Taivés, coram regia auctoritate notario publico, Mansi de Estalella, simul stipulantibus et in solidum claudentibus, et presentibus etiam Marco Rubiol, agricola, de Vilagrassa, et Petro Ioanne Domènech, agricola, villae Cervariae, testibus ad infra scripta vocatis atque rogatis specialiter et assumtis, discretus Iosephus Cervera, notarius publicus, Barchinone, procurator ad hec et alia legittime constitutus et ordinatus ab illustribus et nobilibus dominis don Ioanne Anthonio de Velasco y Reguer et domna Maria de Reguer y Velasco,

57 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT coniugibus, herede universali nobilis don Petri a Reguer, quondam, Barchinone domiciliatis, ut de eius procuratione constat instrumento recepto penes discretum Sabastianum Costa, notarium publicum, Barchinone, die vigessima octava mensis maii proxime devoluti, dicto nomine, constitutus personaliter in platea villae de Vilagrassa coram honorabile Augustino Ferrer, baiulo, Thome Robiol et Anthonio Vendrell, patiariis anno presenti et currenti universitatis dictae villae, dixit et exposuit verba sequentia: «Senyors balle y pahers de Vilagrassa, jo com a procurador que só dels iŀlustres senyors don Joan Anthonio de Velasco y Reguer y de dona Maria de Reguer y Velasco, coniuges, hereva universal del noble don Pedro de Reguer, quòndam senyor de dita vila de Vilagrassa, en la ciutat de Barcelona domiciliats, entench pèndrer pocessió de la present vila de Vilagrassa, ab la jurisdictió civil y criminal de aquella, rèdits, delmes, censos y altres drets que los senyors de dita vila acustument rèbrer en aquella, així que vostres mercès junten lo concell per donar-me dita pocessió». Et dicti baiuli et iurati responderunt se promtos et paratos esse ad dictam pocessionem liberandum, que fuit in hunc modum quoniam dicto die supra nominati contulunt se in ianuales dictae villae de Vilagrassa et dictus honorabilis patiarius accepit dictum Cervera, dicto nomine, per manum dexteram et illum introduit intus dictam villam de Vilagrassa, dicto patiario foras removente et dictus Cervera clausendo et appariendo ianuas in signum vere et realiter pocessionis. Et post predicta, dictam pocessionem continuando, exhistentibus omnibus predictis in platea publica dictae villae in dicti notarii et testium infra scriptorum presentia, dictus dominus patiarius primus in ordine tradidit et liberavit dicto Cervera unam chirothecam sive guant, quam illum acceptit illumque calsiavit et descalsiavit in signum pocessionis iurisdictionis civilis, nech non etiam dictus Cervera, dicto nomine, quandam ensem per tres vices evaginavit et vibrare fecit proclamans voce altiori “Via fora!” in signum pocessionis iurisdictionis criminalis. Quibus peractis, de mandato dicti Cervera, dicto nomine, fuerunt convocati et congregati in prefata platea dictae villae de Vilagrassa universitas et singulares homines dictae villae et termini in qua siquidem convocatione intervenerunt hi qui sequentur: Augustinus Ferrer, baiulus, Thomas Robiol et Anthonius Vendrell, patiarii anni presenti et currenti universitatis dictae villae, Maginus Ramon, Ioannes Farnós, Iosephus Oller, Carolus Rubiol, Michael Santandreu, Ioannes Patau, Raphael Robiol, Anthonius Janer, Michael Vilar, Iosephus Solsona, Hiacintus Vendrell, Isidrus Texidor, Franciscus Roca, Raymundus Bugar, Iosephus Vilar, Laurentius Armengol, Blascus Janer et Hiacintus Ramon, omnes habitatores in dicta villa de Vilagrassa, tamquam maior et sanior pars et plusquam due partes singularium dictae villae et termini, habita ratione absentium et impedintium et in dicta convocatione et congragatione interesse non valentium, concilium tenentes, facientes et celebrantes et universitatem dictae villae representantes, quibus sich convocatis et congregatis dictus Cervera, dicto nomine, eis requirivit quatenus sacramentum et homagium fi delitatis et naturalitatis ore et manibus comendatum iuxta usaticos Barchinone constitutionesque Cathalonie generales et, dicto nomine, prestarent et dicta universitas et singulares, vista supra dicta requisitione, responderunt se promtos et paratos esse ad dictum sacramentum et homagium prestare dum modo dictus Cervera, nomine suorum dominorum

58 Actes de la Jornada de Treball XLII principalium, prestaret iuramentum de tenendo et observando eidem universitati et singularibus omnia privilegia, pragmaticas, statutus, usus et laudabiles consuetudines per predecessores dominos dictae villae et termini de Vilagrassa eis concessa et concessis [...] et dictus Cervera, dicto nomine, videns petita fore iusta et rationi consona incontinenti iuravit in animam dictorum principalium suorum ad dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia, manibus suis corporaliter tacta, dictos don Ioannem Anthonium de Velasco et Reguer et domnam Mariam de Reguer y Velasco, consortes, principales suos, tenere et observare predicta privilegia, statuta, usus et laudabiles consuetudines eaque et eos que et qui in virili observantia sunt et exhistunt per predecessores dominos dictae villae et termini eis legitime concessa et concessis et contra predicta non facere vel venire iure alique causa vel etiam ratione. Quo iuramento prestito predicti singulares, unus post alium, predictum sacramentum et homagium fi delitatis et naturalitatis ore et manibus commendatum predicto Iosepho Cervera, nomine dictorum nobilium principalium suorum, prestiterunt. Et statim post predicta, in dictorum notarii et testium infra scriptorum presentia, dictus Cervera, dicto nomine, revocavit et destituivit, citra tamen aliquam infamie notum, ab offi cio baiuli dictum Augustinum Ferrer, baiulum supra nominatum, baculum sui offi cii ab eodem auferendo, et moxeravit, nominavit et deputavit in baiulum dictae villae et termini de Vilagrassa, ad beneplacitum tamen et meram voluntatem dictorum nobilium principalium suorum, eundem Augustinum Ferrer, baiulum, sui offi cii eidem tradendo et liberando iniungitque et mandavit dictae universitati et singularibus et aliis quibus expediat et opus sit quatenus ipsum haberent, tenerent et repatarent pro baiulo dictae villae et termini eidemque obedirent et asisterent conciliumque, auxilium et favorem preberent oportunos, prout ceteris baiulis predecessoribus suis indicto offi cio bene et laudabiliter facere consueverunt. Et illico dictus Augustinus Ferrer, baiulus predictus, prestitit sacramentum et homagium ore et manibus comendatum dicto discreto Iosepho Cervera, dicto nomine, nech non iuravit in animam suam ad dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia manibus suis corporaliter tacta de bene et legaliter se habendo in exercicio dicti sui offi cii et iura dictorum don Ioannis Anthoni[i] de Velasco et Reguer et domne Marie de Reguer y Velasco, consortum, pro viribus defendendo et alia ad que teneatur faciendo. Et statim, post predicte, dictam pocessionem continuando et non ad alios actus se devertendo, patiarii predicti in omnium supra dictorum presentia dederunt et tradiderunt dicto discreto Iosepho Cervera, dicto nomine, panem frumenti, unam sagenam vini et unam dragmam in signum pocessionem decimarum, censum et aliorum iurium que dominus dicte villae in eodem recipit et recipere consuevit in dicta villa et termini de Vilagrassa. De quibus omnibus et singulis, etc. Que fuerunt acta, etc.

29. 1654, febrer, 13

Joan Antoni de Velasco i Reguer i Maria de Reguer, cònjuges, senyors de Vilagrassa, fan procura per a tots els plets a Marc Porta, sastre, de Barcelona. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1653-1654, s. f.

59 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Die 13 februarii 1654. Los molt nobles y egregis senyors don Joan Antonio de Velasco y Reguer y dona Maria de Reguer y Velasco, cònyuges, senyors de Vilagrassa, etc., com havent sucsohit en los béns de don Pedro de Reguer y dona Eulària de Reguer y Margarit, quòndam, de Barcelona, en dits noms, fan procura per a tots plets a March Porta, sastre, de Barcelona, present, etc Testimonis Joan Cartan y Andreu Verniera, de Castellnou.

30. 1654, març, 8. Vilagrassa

El substitut del notari cerverí Jacint Balcells pren una acta notarial mitjançant la qual el batlle, els paers i diversos habitants de Vilagrassa fi rmen acte de debitori de disset quarteres i mitja de blat i quinze quarteres d’ordi a Joan Antoni de Velasco i Reguer, senyor de l’esmentada població. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1653-1654, s. f.

Senyor Jasinto Balsells, en nom de vostra mercè y com a son substitut, he pres lo acte, vuy que contam als vuit de mars del any del Senyor 1654, en Vilagrassa, diòcesi de Solsona. Convocat y congregat lo consell de la universitat de Vilagrassa, ab so de campana, hont per estes y semblants coses se acostumen convocar y congregar en les cases de la paheria de dita vila, en lo qual consell y entrevingueren Agustí Ferrer, balle, Tomàs Rubiol, Antoni Vendrell, pahers, Joan Farnós, Joseph Oller, Carles Rubiol, Miquel Sentendreu, Antoni Jener, Magí Ramon, Miquel Vila, Pere Jaume Llobera, Isidro Texidor, Francesch Roca, Joseph Solsona [y] Ramon Bugart, pro subveniendis, etc., gratis, etc., fi rmen acte de debitori al senyor don Joan Antonio de Velasco y Reguer, senyor de dita vila, de la suma y cantitat de deset corteres y mija de blat, dic 17 qorteres, 6 cortans, blat, y quinse corteres de ordi, dich 15 qorteres ordi, a fer los preus conforme anirà lo darrer mercat de abril y primer de maig primer vinent en la plassa de Cervera, a pagar dita quantitat a la cullita també primer vinent, ab obligació de tots los béns de dita universitat y singulars de aquella, etc., ab salari de percurador dintre la vila 5 y fora deu, etc., y escriptura de ters en los béns tant solament, ab les demés clàusules, a coneguda del notari, etc. Fiat large, etc. Testes Petrus Ioannes Sales et Mathias Prats, omnes agricolae et presentis villae, et Iosephus Rubiol, rectoris, presentis villae.

31. 1654, maig, 8. Cervera

Miquel Vila, síndic de Vilagrassa, concorda amb Francesc Moixó i Magdalena de Merlés, senyors de la Móra, la forma de pagament de les pensions endarrerides de tres censals. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 93, Jacint Balcells, Manual, 1653-1654, s. f.

60 Actes de la Jornada de Treball XLII

Die 8 madii 1654. Michael Vila, com a síndic de Vilagrasa, ha concordat ab lo iŀlustre senyor micer Francesch de Moxó y dona Madalena de Moxó y Merlés, senyors del lloch de la Móra, en la present vila de Cervera domiciliats, que, attès la dita vila de Vilagrassa los deu de pentions atrassades dels tres sensals los fan quiscun any ab differents jornades dos-centes noranta-nou lliures y quinse sous, així que han concordat que per a pagar y satisfer dita quantitat promet dit Vila, en dit nom, a dits senyors de Moxó y als seus que·ls pagaran quiscun any per lo dia de Nostra Senyora de agost vint lliures y quatre sous y, pagada que sie dita quantitat, alesores dita vila se torne a cobrar dits sensals que de present consigne dit síndich a dits de Moxó, qui són Raphael Robiol, dit “lo pelegrí”, 3 lliures, 17 sous, 6 [diners], Joseph Solsona, 4 lliures, 4 sous, Salvador Rocha, 2 lliures, 10 sous, Francesch Spar, 8 sous, Antoni Joan Servera y sa muller, 6 lliures, Joseph Vilar, 3 lliures, 4 sous, 6 [diners], y dit síndic, en dit nom, promet pagar als dits senyors de Moxons las pentions de dits censals quiscun any, que són ab tres partits, 35 lliures. Ne obligue los béns de la universitat y dels particulars de aquella, llargament, etc., y així o fi rmen y juren.

Testes sunt Ioannes Verdeguer, Cervarie, et Gaspar Mestre, cultor, Castri Novi Ulugiarum.

32. 1659, març, 30. Cervera

El batlle, els paers i diversos habitants de Vilagrassa, d’una part, i diversos creditors censalistes, de l’altra part, estableixen una concòrdia. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 101, Hipòlit Solsona, Manual, 1657-1663, f. 81 v.

Die XXX mensis martii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo quinquagessimo nono Cervariae, celsonensis diocesis. In Dei nomine, etc. Com la universitat y singulars persones de la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, per occasió dels molts gastos que an sostengut y sostenen per la guerra, talls y contributions dels soldats, ajen arribat a tanta misèria y pobresa que per a pagar als creditors censalistes, dels quals an patit y suporten moltes y grans despeses, de tal manera que per avuy se troben inpossibilitats per poder acudir a pagar al que estan obligats per haver-hi moltes pentions endarrerides, a la solusió de les quals fou imposible poder acudir dita universitat y singulars de aquella sinó en lo modo y forma que baix se dirà, y, desitjant dita universitat acudir a pagar lo que deu, tant de pentions fallides y ja cessades a pagar com lluir y quitar tots los censals que dita universitat fa y preste y fer y prestar és tinguda y obligada y fugir a gastos y despeses, essent cert que, si los creditors volien cobrar dites pentions, los aurien de tràurer de sas cases y dits acrehadors restarien inpossibilitats de poder cobrar, per tant, per poder remediar estes coses y que dits acrehadors no perden res de tot allò que se’ls deurà per dita universitat y singulars persones de Vilagrassa,

61 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT tant de pentions fellides [y] cessades a pagar com en les pentions que de assí al devant cauran y en lo preu y proprietat de dits censals, per so la dita universitat y singulars persones de Vilagrassa baix nomenadors, de part una, y los acrehadors censalistes baix nomenadors, de part altra, an vingut a la transactió y concòrdia següent: Primerament, Agostí Farrer, balle de dita vila y terme de Vilagrassa per lo noble senyor don Joan Antonio de Balasco y Reguer y dona Maria, muller sua, usufructuari y proprietària, nominibus respective, senyors de dita vila, Joan Fornós y Salvador Roca, pahers lo present y corrent any de la mateixa vila, Anthoni Jener, Thomàs Robiol, Anthoni Vendrell, Joan Patau, Carlos Robiol, Joseph Oller, Magí Ramon, Miquel Santandreu, Miquel Vila, Pere Joan Vendrell, Francesch Roca, Pere Jaume Lobera, Gaspar Scolà, Isidro Tixidor, Hyacinto Vendrell, Ramon Bugart, Jaume Joan Robiol, Llorens Armengol y Joseph Vila, concelers del concel general de dita vila, Christòphol Perella, Antoni Joan Cervera, Çabestià Robiol, Hyacinto Ramon, Rafel Robiol, de pelegrí, Francisca Galceran, viuda, Ramon Valls, Julià Prats, Hyerònim Altissent y per ell Joan Patau, llur tudor y curador, Pere Joan Moix, Maria Jener, viuda, Joseph Soler, Martra Vendrell, viuda, Joseph Balcells, Theresa Coll, Jacinto Robiol, Maria Petit, viuda, Thomàs Soler, Francesch Alamany, Silvestre Porta, Anthoni Perera, Massià Prats, Joan Figuerola, Andreu Vila, Pere Miralles, Pere Joan Nou, Pere Joan Bordes, Rafel Escrivà y Jaume Prous, singulars de dita vila, fent aquestes coses ab autoritat y decret de dit iŀlustre senyor don Joan Antonio de Balascho, baix autoritzant y decretant, donen y entrégan als creditors censalistes baix anomenadors lo dezè de tots los grans, com són forment, segolós, blat meytadench, mestura, ordi, civada, mill y altres de qualsevol gènero de grans, accepto llavor de cànim, que en dita vila y terme de Vilagrassa se culliran y, així mateix, lo dezè del vi, oli, amelles y cànem en borra que·s cullirà en dita vila y terme per qualsevols personas de qualsevol grau o conditió, que sien habitants en dita vila o en altra qualsevol part, acceptat lo rector y benefi ciats per les terres de dita rectoria y benefi cis, y, si la vila sembre lo tros del comú, sia també franch de dit dezè, que és de tinguda de deu jornals per a cada any, y també los entreguen lo dezè de totes les demunt dites coses de les terres que los habitants y residints de dita vila de Vilagrassa condresaran en altres térmens quatre o sinch lletgües al rededor, conforme se acostume ab lo onzè de dita vila, a fi y effecte de pagar a dits acrehadors censalistes les pentions de tots y qualsevols censals que dita vila fa y preste, fer y prestar és tinguda y obligada, tant de pentions fallides y que cessades seran a pagar com també per luir y quitar tots los dits censals en lo modo y forma que baix se dirà. Ítem, dita universitat y, per ella, dits balle, pahers y singulars personas dalt nomenats dónan y entrégan en mà y poder de dits acrehadors baix anomenadors les herbes de dita vila de Vilagrassa per lo effecte dalt dit e/o lo dret de fer péxer y pasturar aquellas ab bestiar de llana y no de pèl, ab esta forma: que dit dezè se aje de arrendar en lo encant públich al més donant y, així mateix, les herbes de tres en tres o de quatre en quatre anys per tres [sic] persones que seran dos dels dits acrehadors y dos pahers de dita vila, fent assegurar dit arrendament ab bones fermanses, ab clàusula expressa que lo preu del arrendament se dirà en dit dezè y lo preu del arrendament se dirà en dites erbes se haje de deposar en la taula de la

62 Actes de la Jornada de Treball XLII present vila de Cervera, dit y scrit als elets que seran anomenats, lo qual no puga ésser soltat sinó és per lo effecte baix scrit, és a saber, que lo preu se traurà de dits arrendaments fi ns a tant sien pagats tots los acrehadors censalistes, tant en les pentions endarrerides y les que de assí al devant cauran com també per a quitar les proprietats de dits censals, servesque la un any per a lluir censal o censals y lo altre per a pagar pensions, ab esta forma: que, posats tots los acrehadors censalistes en redolí dins una bosa, la un any ne trauran hu y lo preu de dits arrendaments de dit primer any que servesque de luir y quitar lo censal o censals de dit acrehador que aurà eixit en primer redolí y així réstie luida la proprietat del censal y no córregue de aquí al devant pentió alguna y, per aquelles pentions que seran degudes a tal creditor fi ns dit dia, aje de aguardà ha cobrar aquelles en aquells anys que tocaran per pentions ab lo orde y modo que aquelles se aniran distribuint y conforme se explicarà en lo capítol de dites pentions y, si acars serà que lo preu de dit censal o censals de dit acrehador que aurà eixit ere major que lo preu de dits arrendaments, que se aje de disminuir la proprietat del censal o censals del tal acrehador que aurà eixit per aquella quantitat que importarà lo preu de dits arrendaments y que per allò que faltarà a pagar-se al dit tal acrehador que aurà eixit a compliment de la proprietat de llur censal o censals sia dit acrehador tornat dins dita bosa per lo resíduo de dita quantitat y que aguarde fi ns que tingue ventura aje tornat aixir y, si serà mancho lo preu de dit censal o censals que lo preu de dits arrendaments, sia tret altre acrehador a rodolí, com està dit, per aquella quantitat que sobrarà, pagat lo creditor que serà aixit en primer lloch, y que en aquell segon que serà eixit y així respective en los demés se observe del modo y forma que està dalt expressat del primer creditor. Ítem, que lo altre any després de dit dezè estarà arrendat que lo preu se traurà de dit dezè y herbes servesque per a pagar les pentions de dits censals, una a cada hu de dits acrehadors, y, si acàs fos que lo preu de dit arrendament no bastàs a pagar totes les pentions de un any y ne aurien de restar alguns que no cobrarien les pentions, que, en tal cars, que·s traguen també a redolí y los primers que aixiran que còbrien y los que restaran dins la bossa sien los primers de cobrar lo altre any que tocarà per pagar pentions y que després tórnien tots dins dita bosa y que se observe lo mateix orde fi ns acabament de tota paga y, en cars que los preus de dits dezè y herbes vingue a ésser major que no les pentions annuals de dits censals, és a saber, una a cada acrehador, que allò que sobrarà del preu de dit arrendament en dit any pagada, com dit està, una pentió a cada acrehador, servesque y se aplique per la quitatió de la proprietat de dits censals. Los acrehadors censalistes y les quantitats dels censals que la dita vila fa y preste en aquells són los següents, prenent la mota y proprietat de dits censals: Primo, al senyor [espai en blanc] Arenys, de la ciutat de Barcelona, en pensió vint-y-sins lliures, que en proprietat és 500 lliures. Ítem, a don Anton Casador, de Barcelona, cent quoranta-sinch lliures de pentió, que en proprietat és 2.900 lliures. Ítem, a micer Francesch Mateu, de la vila de Igualada, trenta lliures en pentió, que en proprietat és 600 lliures. Ítem, a Joan Queralt, de Porquerises, vint-y-sinch lliures, deu sous, en

63 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT pentió, que en proprietat és 510 lliures. Ítem, a don Francisco Montaner, de Cervera, trenta lliures en pentió, que en proprietat és 600 lliures. Ítem, a micer Francesch de Moxó, de Cervera, trenta-sinch lliures en pentió, que en proprietat és 700 lliures. Ítem, al convent de Sant Domingo, de Cervera, vint lliures de pentió, que en proprietat és 400 lliures. Ítem, a la reverent comonitat de la vila de Tàrrega sexanta-nou lliures en pentió, que en proprietat és 1.380 lliures. Ítem, a la reverent comonitat de Sant Joan, de Lleyda, deu lliures en pentió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, a la comonitat de Santa Magdalena, de Lleyda, quinse lliures en pentió, que en proprietat és 300 lliures. Ítem, a la obra de Santa Magdalena, de Lleyda, quinse lliures en pentió, que en proprietat és 300 lliures. Ítem, al reverent rector de Vilanova de la Barcha dotze lliures en pentió, que en proprietat és 240 lliures. Ítem, a tal [espai en blanc] Gallart, de Ivars, deu lliures en pentió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, a la Santíssima Trinitat, de Barcelona, set lliures y quinse sous en pentió, que en proprietat és 155 lliures. Ítem, a Gabriel Domènech, de Barbens, vint lliures en pentió, que en proprietat és 400 lliures. Ítem, als hereus de Joan Boleda, de Anglesola, deu lliures en pensió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, a la reverent comonitat de Solsona deu lliures en pentió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, al Roser, de Barbens, sinch lliures en pentió, que en proprietat és 100 lliures. Ítem, al reverent rector de Vallfagona deu lliures en pentió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, a Francesch Perelló, de la Amella, deu lliures en pentió, que en proprietat és 200 lliures. Ítem, a Agostí Farrer, de Vilagrassa, vint-y-dos lliures, deu sous, [en pentió,] que en proprietat és 450 lliures. Ítem, al reverent rector de Altet sis lliures en pentió, que en proprietat és 120 lliures. Ítem, a la reverent comonitat de la vila de Verdú sinch lliures en pentió, que en proprietat és 100 lliures. Ítem, al benefi ci de Sant Joan, de Joneda, sinch lliures en pentió, que en proprietat és 100 lliures. Ítem, a la reverent comonitat de Anglesola vint lliures en pentió, que en proprietat és 400 lliures. Ítem, a don Joan de Balasco y Reguer trenta-sis lliures y deu sous en pentió, que en proprietat és 730 lliures.

64 Actes de la Jornada de Treball XLII

Ítem, al doctor Rafel Paigès, de Barcelona, vint-y-vuyt lliures, deset sous, en pentió, que en proprietat és 577 lliures. Ítem, al Roser de Vilagrassa sinch lliures en pentió, que en proprietat és 100 lliures. Ítem, al benefi ci de Sant Jaume, de la vila de Arbeca, setse sous en pentió, que en proprietat és 16 lliures. Ítem, a Joan Farrer, pagès, de Sant Guim de la Plana, per un censal de preu de 600 lliures de moneda de sisens creat a 25 de mars [de] 1652, conste en poder de Jaume Gordiola, notari públich, de Guissona, que, reduït a rahó 5 lliures, 4 sous, la dobla de moneda corrent, són la proprietat 231 lliures, 5 sous, [y] la pentió 11 lliures, 11 sous, 5 dinés. Per a què ningun creditor censaliste perde res de pentions fallides dels censals que respective dits acrehadors reben sobre dita vila y singulars de aquella, se ha pactat que dits acrehadors conten ab dita universitat les pentions fallides que se’ls deuran y que se pose [sic] lo compte de les pentions fallides que se’ls deuran y que se passe [sic] lo compte de les pentions degudes dins la bossa de les pentions per a què així se sàpie lo que cada hu aurà de cobrar y lo que se li deurà de les pentions caigudes fi ns al dia present. Ítem, és pactat entre dites parts que lo primer any, y així lo any present, la renda de dit dezè y herbes servesque per a pagar les pentions y lo any següent per a quitar, com dit està. Ítem, los dits balle, pahers y singulars persones de Vilagrassa prometen donar puesto y casa per a reculir los fruyts de dit dezè y ahines per a posar lo vi y lo oli. Ítem, és tractat y pactat que sempre y quant se farà la taba del arrendament de dit dezè se aje de posar en la taba que lo arrandatari tingue de pagar lo preu de dit dezè lo dia de Sant March del any següent de 1660 íntegrament, posant-lo en la taula de la present vila de Cervera, y així se comensarà arrendar ja immediadament fi rmada la present concòrdia lo dezè dels fruyts del present any y per lo dia de Sant March del any següent [de] 1660 aurà de tenir de deposar lo arrendatari lo íntegre preu de dit dezè y lo diumenge després de Sant March se aje de fer la divisió de les pentions per los creditors en tots los anys que seran per a pentions y lo any que serà per a quitar-se aje de fer la extractió per Nostra Senyora de mars dins la present vila de Cervera y lo mateix se aje de observar en quant en lo arrendament de les erbes, accepto los tres anys presents que dita vila les té ja arrendades, que són 1659, 1660 y 1661, a Simon Vallès, saboner, de la vila de Tàrrega, per preu de 100 lliures cada un any, lo qual preu se aplicarà també per pagar als dits acrehadors ab lo modo y forma que dalt està dit y lo mateix orde se aje de observar en los arrendaments dels demés anys. Ítem, los sobre dits creditors mensionats en lo memorial de dits crèdits y que fi rmaran baix convenen y en bona fe prometen a la dita universitat y singulars personas de Vilagrassa de que estaran al que està tractat y convingut en la present concòrdia y que en manera alguna no contravindran al que està capitulat en aquella, ab obligatió de tots sos béns y de quiscú de ells in solidum y ab jurament, llargament. Ítem, ab altre capítol, los sobre dits an acordat y havengut que per

65 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT administratió de dit dezè an ellegit en ellets y en administradors de aquell, ço és, per part de dits acrehadors censalistes al dit magnífi ch Francesch de Moxó, doctor en drets, en la present vila de Cervera populat, y al reverent pare prior del monastir y convent de Sant Domingo de dita present vila qui vuy és y per temps serà, com altres dels acreadors, y per part de dita vila y universitat de Vilagrassa als pahers primer y segon que també vuy són y per temps quiscun any seran, donant-los totes les forces y poder que en semblants contractes acostumades posar. Et ideo nos dictae partes, laudantes, aprobantes, rattifi cantes et confi rmantes preinserta concordia, capitula et pacta et unum quodque eorum ac pre omnia et singula in eis quolibet eorum contenta renuntiantesque exceptioni dictorum capitulorum et pactorum sich, ut predicitur, non conventorum nec fi rmatorum et dolo malo actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini contra predicta iuvantibus quomodolibet, gratis, etc., convenimus et promittimus una pars nostrum alteri et nobis ad invicem quod eadem capitula et pacta omniaque et singula in eis et unoquoque eorum contenta quatenus ad utrunque nostrum pertinent et spectant ratta, grata et fi rma habebimus et tenebimus eaque complebimus et observabimus sine ulla dilatione, etc., quodque restituemus, solvemus et comendabimus nobis ad invicem et vicissim omnes et singulas missiones, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Et pro his complendis, etc., obligamus una pars nostrum alteri ex nobis ad invicem et vicissim omnia et singula bona nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia, etc. Renuntiantes quantum ad hec legi sive iuri dicenti quod qui factum promittit, etc., et legi prohimenti penam dari et solvi, etc., et omni alii iuri, etc., et ut predicta, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc Actum, etc. Firmantes, etc. Sig+num nostrum dompni Ioannis Antonii de Belasco et Reguer ac Margarit, ordinis Santi Iacobi de Spata, tam nomine mio proprio quam etiam ut procuratoris dompnae Mariae, uxoris suae, usufructuario et proprietaria, nominibus respective, dominorum dictae villae de Vilagrassa et baroniarum eiusdem, ut constat de procuratione illius instrumento recepto penes talem [espai en blanc], notarium [espai en blanc], die [espai en blanc] mensis [espai en blanc] anno a nativitate Domini 165[espai en blanc], dictis nominibus auctoritate offi tii quo fungimur preinsertae concordie et acto rei instrumento tamquam rite ac recte ex causis iustis et legitimis fi rmamus ut in iuditio et extre roboris obtineat fi rmitatem auctoritatemque nostram qua fungimur in hac parte interponimus pariter et decretum in manu et posse mei Hypoliti Solsona, notarii infra scripti, in dicta villa de Vilagrassa die 15 maii presentis et currentis anni 1659, presentibus pro testibus reverendo Antonio Ioanne Robiol, presbitero, dicta villae de Vilagrassa, Augustino Farrer, agricola, dictae villae, et Iosepho Robiol, rectore et notario, qui vice et loco mei notarii infra scripti. Testes fi rmae [...].

33. 1660, setembre, 29. Vilagrassa

El batlle, els paers i diversos habitants de Vilagrassa venen a Nicolau Guardiola, semoler, de Cervera, un dotzè de tots els fruits que colliran durant un any pel preu de 360 lliures.

66 Actes de la Jornada de Treball XLII

ACSG, Fons Notarial, Cervera, 98, Jaume Pellissó, Manual, 1659-1660, f. 127 v. Die 29 septembris 1660 in loco de Villagrassa, diocesis celsonensis. Nos Agustinus Ferrer, baiulus villae de Vilagrassa, diocesis celsonensis, Carolus Robiol et Raphael Robiol, patiarii anno presenti et currenti dicti villae de Vilagrassa, Maginus Ramon, Michael Sentendreu, Ioannes Farnós, Salvator Rocha, Thoma Robiol, Hiasintus Vendrell, Anthonius Vendrell, Anthonius Jener, Ioannes Patau, Iosephus Oller, Franciscus Rocha, Isidrus Texidor, Iacobus Ioannes Robiol, omnes incole et habitatores dicte villae de Vilagrassa, convocati et congregati [espai en blanc].

[En un full adjunt:] Reverent senyor, Servir-se ha vostra mercè per mi y en mon nom y com a substitut meu entrevenir en pèndrer les fi rmes de tots aquells que acistiran al concell de la vila de Vilagrassa de la venda faran, tant en nom seu propri com en nom de dita universitat, a Nicholau Gordiola, semoler, de la present vila, per temps de un any, que comensarà corre lo any vinent de 1661, a la collita dels grans y demés fruyts colliran en dit any tots los de dita vila, tant en lo terme com fora del terme, consequtivament, que acabaran en les olives del dotzè vendran a dit Gordiola, com se acostume a pagar lo onsè al senyor, ab tots los mateixos pactes paguen dit onsè, acceptat la llavor de cànem, per lo preu de 360 lliures, moneda barcelonesa, prometen donar casa, cup, aÿnes per posar lo vi y demés fruyts abte[s] per recollir aquells y, així mateix, fi rmaran la àpocha de dit preu contam, per lo qual preu, per lo dit temps de un any, los prometen fer valer y tenir dit dotzè, sots obligatió dels béns de dita universitat y de quiscun particular simul et in solidum, mobles y immobles, haguts y per haver, a hon se vulle que sien, ab totes les clàusules y obligations y renuntiations necessàries y en semblans actes posar acostumades y ab jurament de tots y de la diada, mes y any fi rmaran y dels nomps [y] connomps del balle, jurats y demés acistiran en dit concell y dels testimonis entrevindran en dites fi rmes, noms y connoms de aquells, me manarà acusar al peu de la present per a què jo, ab fe de vostra mercè, puga continuar lo present acte de dit dotzè en mon manual. Offerint-me jo per vostra mercè fer semblans y majors coses. Cervera y setembre, als 26, de 1660. Son major servidor, qui les mans bese, Jaume Pellissó, notari, de Cervera. Al reverent mossèn Joseph Robiol, prevere y rector, de la vila de Vilagrassa, que Déu guarde. Vilagrassa. [Al dors del full anterior:] Senyor Jaume Pellissó, En nom de vostra mercè y com a son substitut he pres les fi rmes al senyor Agustí Ferrer, balle, Carles Rubiol y Rafel Rubiol, pahers, Magí Ramon, Miquel Se[n]tendreu, Joan Farnós, Salvador Roca, Tomàs Rubiol, Jacinto Vendrell, Antoni Vendrell, Antoni Jener, Joan Patau, Joseph Oller, France[s]ch Roca, Isidro Texidor [y] Jaume Joan Rubiol, tots del consell general de dita universitat de Vilagrassa, de

67 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT la venda fan del dotzè de tots fruits per temps de un any, així com vostra mercè me mane en sa carta tras escrita y ab les matexes obligations y clàusules posades en dita carta, per lo preu de les dites tres-sentes xixanta lliures, declarant que de les dotse queden al amo, tre[t]s los drets que ja són inposats, li’n pagaran una al dit Nicolau Guardiola, semoler, de la vila de Cervera. Vuy als 29 de setembre [de] 1660. Testimonis Pere Joan Sales, pajès, y Pere Joan Berdés, també pajès, tots de la present vila. Dit dia los ja referits fi rmen àpocha de rebuda al dit Nicholau Guardiola de les dites tres-sentes xixanta lliures, moneda barcelonesa, agudes y rebudes a ses libres y franques volentats. Testes ubi supra. Y are, ab fe mia, ho porà continuar en son degut lloc y a mi manar-me moltes coses de son servey. De Vilagrassa y setembre, als 29, de 1660. Joseph Rubiol, rector, de Vilagrassa. Al discret Jaume Pellissó, notari, de Cervera, que Déu, nostre Senyor, guarde.

34. 1660, octubre, 1. Cervera

Nicolau Guardiola, semoler, de Cervera, reconeix que Jacint Armengol, prevere, benefi ciat en l’església parroquial d’aquesta població, ha pagat la meitat del preu del dotzè de Vilagrassa i, per tant, hi té la meitat dels drets. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 98, Jaume Pellissó, Manual, 1659-1660, full adjunt.

Die prima octobris 1660 Cervarie. Nicholau Gordiola, semoler, de la present vila de Cervera, bisbat de Solsona, de grat y serta scièntia sua, convé y en bona fe regoneix al reverent mossèn Hiacinto Armengol, prevere, en la iglésia parrochial de la present vila benefi ciat, perquè, encara que la compra a feta del dotzè per temps de un any a la universitat de Vilagrassa diu a ell sol, la veritat és que en la dita compra y té tant dit mossèn Armengol com ell dit Gordiola, y lo preu de aquell de les 360 lliures ne a pagat la mitat ell dit mossèn Armengol y la dita compra és per iguals parts de tot lo que faran de dita compra de dotzè, y per so li’n fa la present regonexensa y així la fi rme y jure. Testes sunt Augustí Farré y Thomàs Robiol, pagesos, de Vilagrassa.

35. 1661, octubre, 1-6. Cervera

El batlle, els paers i els habitants de Vilagrassa, d’una part, i el batlle, els paers i els habitants d’Anglesola, de l’altra part, estableixen una concòrdia sobre l’ús de les aigües que, procedents de Civit, desguassen al riu Segre. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 101, Hipòlit Solsona, Manual, 1657-1663, quadern.

68 Actes de la Jornada de Treball XLII

In Dei nomine. Noverint universi quod nos Thomas Rubiol, baiulus villae de Vilagrassa, vicini [sic] Tarrege, celsonensis diocesis, pro nobilibus dominis dompnis Ioanne Anthonio de Velasco et Reguer, milite habitus de Calatrava, usufructuario, et dompna Maria de Reguer et Velasco, coniugibus, proprietaria, dominis dictae villae, Augustinus Ferrer et Anthonius Vendrel, iurati anno presenti dictae villae, Carolus Robiol, Raphael Robiol, Maginus Ramon, Michael Santandreu, Ioannes Farnós, Salvator Rocha, Anthonius Jener, Ioannes Patau, Petrus Ioannes Vendrell, Laurentius Armengol, Hiasintus Vendrell, Blasius Jener, Petrus Iacobus Ribera, Isidrus Texidor, Franciscus Rocha, Gaspar Escolà, Iacobus Ioannes Robiol et Raymundus Bugart, omnes incolae, vicini, proceres et habitatores dicta villae de Vilagrassa, convocati et congregati in domo consilii dictae villae ad sonum campanae et vocem curretoris dictae villae de mandato meo dicti baiuli et ad instansiam nostrum dictorum iuratorum ubi alias profactis et aliis similibusque actibus et negotiis dictae universitatis et singularium eiusdem soliti sumus convocari et congregari consiliarii et consilium generale tenentes, facientes et celebrantes totamque universitatem dictae villae de Vilagrassa representantes tanquam maior et senior parts et plus quam duae partes consiliariorum consilii generalis universitatis predictae, omnes concordes et nemines nostrum discrepantes, nominibus nostris propriis et dictae universitatis et singularium eiusdem presentium, absentium et futurorum et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum, agentes hec cum consensu, auctoritate et decreto dictorum nobilium dominorum don Ioannis Anthonii de Velasco et Reguer et dompnae Mariae de Reguer, dominorum dictae villae, ex una parte, et nos Franciscus Gassol, baiulus villae Angulariae pro excellentissimo domino dompno Raymundo Delmassio et [sic] Rocabertí, comite de Prelada, marchione dictae villae, etc., Petrus Ioannes Jener et Iacobus Castenyeda, iurati anno presenti dictae villae Angulariae, Franciscus Pons, Anthonius Ioannes Ribes et Molgossa, Franciscus Clariana, Hieronimus Pocorull, Petrus Ioannes Figuerós, Lucas Salvà, Petrus Tarrida, sartor, Valentinus Ribes, Petrus Carulla, Laurentius Farrer, Petrus Ioannes Bosch, Franciscus Alçamora, Matheus Torrent, Iosephus Bayget, Anthonius Dalmau, Ioannes Llussà, Michael Gendre, Vincentius Texidor, Iosephus Vilar, Iacobus Saura, Maginus Pejoan, Franciscus Serdà, Iacobus Calaff, Iosephus Planes, Isidrus Barberà, Sebastianus Foix et Petrus Subrià, ligni faber, omnes incolae, vicini, proceres et habitatores dictae villae Angulariae, convocati et congregati in capella Sanctae Annae extra muros dictae villae exhistente ad sonum campanae et vocem Iosephi Bayges, curritoris dictae villae, de mandato meo dicti baiuli et ad instantiam nostram dictorum iuratorum ubi alias profactis et aliis similibus actibus et negotiis dictae universitatis et singularium eiusdem soliti sumus convocari et congregari consiliantes et consilium generalem dictae villae tenentes, facientes et celebrantes totamque universitatem iam dictae villae Angulariae representantes tanquam maior et senior parts et plus quam duae partes consiliariorum consilii generalis universitatis predictae, omnes concordes et nemine nostrum discrepante, nominibus nostris propriis et dictae universitatis et singularium eiusdem presentium, absentium et futurorum et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum, agentes tamen hec cum auctoritate et decreto illustris domini Iacobi Jener, presbiteri et decretorum doctoris, ecclesiae chatredalis illerdensis canonici, procuratoris generalis dicti eximi[i] domini don Reymundi Delmassi

69 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT de Rochabertí, domini dictae villae, inferius autoritzantis et decretantis, ex altera partibus, confi temur et in veritate recognossimus una parts nostrum alteri et nobis ad invicem et vicessim quod de et super omnibus et singulis questionibus, littibus et controvertiis, tam civilibus quam criminalibus, ad instrantiam nostram dictarum partium vertentibus in regia audientia presentis principatus Cathaloniae super aquis tam claris quam pluvialibus, nuncupatis “rovinoses”, quae originem habent en Sevit de Bordell et defl uunt per perennalem rieram villarum Cervariae, Tarregae, Vilagrassa, Angulariae, Barbens, Bollidor, Montaler, Ivars et aliis usque ad fl uminem Sicoris sive de Segre venimus nos dictae partes ad capitula, concordia, conventiones et pacta sequentes: «Jesús, Maria, Joseph Avent considerat les universitats de la vila y marquesat y particulars persones del consell de Anglesola y la universitat y particulars persones del consell de Vilagrassa, bisbat de Solsona, los grants plets y causes, gastos, danys, enquietuts y bàndols entre les dues universitats y particulars sobre les aigües clares y rovinoses que son principi tenen en Sevit de Bordell y baixen per la riera perennal de les viles de Cervera, Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Barbens, Bollidor, Montaler, Ivars, Monsoar, Vallvert, Linyola, Poal, Bellvís, Archs y feneix[en] al riu de Segre, desitjant dites universitats y particulars persones de dites universitats y consells evitar los plets, causes, gastos, danys, enquietuts y bàndols, donen ple poder al molt iŀlustre senyor don Joan Anthònio de Velasco y Reguer, cavaller de la orde y milícia de Sant Hiago, senyor de Claravalls y Vilagrassa, gentihom de la càmara del sereníssim senyor don Joan de Àustria, per part de la vila, universitat y particulars de Vilagrassa, y al doctor Jaume Jener, de Anglesola, canonge de la santa iglésia catredal de la ciutat de Lleyda, per part de dita universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola, principat de Cathalunya, per a què dits senyors Velasco y Jener fassen y ordenen una concòrdia o pactes entre dites universitats. Avent tanbé considerat que dits nobles senyors don Joan Antònio de Velasco y lo doctor Jaume Jener, en virtut del poder a cada hu de ses mersès respectivament donat y concedit per dites universitats, desitjant lo bé, utilitat y quietut de aquelles per evitar dits plets y enquietuts y los gastos que ab si aporten y que los èxits de aquells són incerts y duptosos, com de cosa duptosa, an concordat dites universitats per medi de la concòrdia y pactes següents: 1. Primo, per dits senyors plenipotensiaris està concordat y pactat que la universitat y particulars de Vilagrassa, de present, renunsie y sedeix tots qualsevols drets té, pretén y pretendre porà en la causa principal se aporte en la real audiència del present principat contra la universitat y particulars de Anglesola de les dites aigües, tant clares com rovinoses, la qual causa tingué son principi en lo any de mil tres-cents y sinch. 2. Ítem, està concordat y pactat que dita universitat y particulars de Vilagrassa, de pesent, renunsie y cedeix tots los drets té, [pretén] y preténdrer porà en totes les causes, tant civils com criminals, se aporten en la real audiència contra la universitat y singulars persones de la vila y marquesat de Anglesola. 3. Ítem, per dits senyors plenipotensiaris està concordat y pactat que la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola, de pesent, renuntie y

70 Actes de la Jornada de Treball XLII cedeix tots y qualsevols drets té, pretén y preténdrer porà en la causa principal se aporte en la real audiència contra la universitat y particulars de Vilagrassa de les dites aigües, tant clares com rovinoses, la qual causa tingué son principi en lo any mil tres-cents y sinch. 4. Ítem, està concordat y pactat que dita universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola, de pesent, renuntie y sedeix tots los drets té, pretén y preténdrer porà en totes les causes, tant civils com criminals, se aporten en la règia audiència contra la universitat y singulars persones de la vila de Vilagrassa. 5. Ítem, per dits senyors plenipotensiaris està concordat y pactat que les dites universitats y particulars se acontenten de observar los sobre dits capítols concordats y pactats, sots pena de sis mil lliures, moneda corrent en lo present principat de Cathalunya, so és, que, si la universitat [y] particulars de la vila y marquesat de Anglesola instarà contra lo concordat y pactat en los sobre dits capítols, pague dites sis mil lliures de dita moneda a favor de la universitat y particulars de Vilagrassa y, si la universitat y particulars de Vilagrassa instaran contra lo concordat y pactat en los sobre dits capítols, paguen sis mil lliures de dita moneda a favor de la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola. 6. Ítem, està pactat y concordat que, si qualsevol de dites dos universitats y particulars de aquelles auran caigut en dites penes de sis mil lliures de dita moneda en lo antesedent capítol imposades, si la de Anglesola caurà en dites penes, la universitat y particulars de la vila de Vilagrassa, per a cobrar dites penes, pugue o puguen penyorar tot gènero y espècie de bestiar, tant de la vila y particulars, tant de pèl com de llana, en lo terme de Anglesola, sens que per lo senyor de Anglesola, sos ministres, vasalls ni altres interposades persones los ho puguen impedir ni, per lo enpenyorament, se’ls pugue intentat causa, tant civil com criminal, en tribunal algú per ningun temps. E, així mateix, si la de Vilagrassa caurà en dites penes, la universitat y particulars de Anglesola, per a cobrar dites penes, pugue o puguen penyorar tot gènero y spècie de bestiar de la vila y particulars de Vilagrassa, tant de pèl com de llana, en los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, sens que per lo senyor de Vilagrassa, sos ministres, vasalls ni altres interposades persones los ho puguen impedir ni, per dit enpenyorament, se’ls pugue intentat causa, tant civil com criminal, en tribunal algú per ningun temps. 7. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que la universitat y particulars de Vilagrassa, a sos gastos y despeses, fabriquen y fabricar fassen una paret de bona pedra y argamassa de la fondària y alsada que serà menester per a què may travese la aigua a la part del Mor y a de tenir de taula o gruxa y encaix lo que judicarà lo mestre, la qual ha de estar encaixada als dos màrgens, so és, al de envers Tàrrega y envers Anglesola, a cada part sis palms, y dita paret a de estar a la una part terraplenada tot allò se trobarà ser convenient, a satisfasió dels de la vila de Anglesola, y, a la occasió se farà dites obres, tant los estelladors com paret, parapeto y peixera, puguen asistir a dites obres un o dos pròmens de la vila de Anglesola. 8. Ítem, dits senyors plenipotensiaris an concordat y pactat que, en la paret en lo antesedent capítol mensionada, se dexe un forat o ull de sinch palms de amplària per a conduhir les aigües, tan clares com rovinoses, per als de Vilagrassa, ab una canonada den del ullal, de la llargària dirà lo mestre, envers lo pont anomenat “de

71 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT la qüestió”, so és, que lo solt de dita canonada ha de ser de bones lloses a cada part o costat de la síquia que comensarà al dit ullal una paret de pedra, les quals han de tenir cada una de taula o gruxa lo que dirà lo mestre y an de lligar ab la paret del parapeto y que dita canonada o síquia no tingue més amplària de sinch palms, so és, den del ullal quinse passes de llarch envès lo pont “de la qüestió”, com està dit, y que tot age de ser fet a gastos de la universitat y particulars de la vila de Vilagrassa y que, si los de Anglesola voldran allargar de canonada a sos gastos fi ns al pont “de la qüestió”, paguen. 9. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que en lo forat o ull se fasse un estellador ab portes, dos panys y dos claus differents a gastos de les dites universitats de Anglesola y Vilagrassa, so és, les portes, panys y claus y barra de ferro, si hi serà menester, o forrellats una vegada y tantes quantes serà menester y, si alguna de dites universitats recusave per sa part complir y fer lo sobre dit, que, requirida que sie per la altra universitat de fer lo predit per meitat, dins vuyt dies recusave fer-ho, que puge la altra universitat fer-la tornar adobar tantes quantes vegades se romprà o derruirà per qualsevol accident que sie y, per a recuperar la mitat del gasto se aurà fet en dit estellador, pugue la universitat y particulars que aurà cumplert y fetes les obres penyorar qualsevol gènero y espècie de bestiar, tant de pèl com de llana, a la altra universitat que serà estada renitent y contumàs en complir, com sien de la universitat y singulars de aquella y no de forasters, sens que per lo senyor ni sos ministres y vasalls ni altres interposades persones los sie empedit penyorar. 10. Ítem, fet lo concordat y pactat per la universitat y particulars de Vilagrassa en los antesedents capítols, dits senyors han concordat y pactat que los estelladors dits de Buxedós, que estan en la quadra de Malpartit, no se muden, ans bé, se estiguen en lo puesto acostumaven estar, a gastos iguals de dites universitats y particulars. 11. Ítem, dits senyors han pactat y concordat que als estelladors en lo antesedent capítol nomenats se fassen dos portes ab dos panys y dos claus a cada una y barra de ferro, si serà menester, o forrellats a gastos de les dos universitats. 12. Ítem, dits senyors han pactat y concordat que los estelladors estan al sòl de la vinya ere de Pere Joan Jener, de Anglesola, se tornen al mateix puesto que estaven antes per girar la aigua en ses diades, com baix se ordenarà y pactarà, y los gastos se farà en dits estelladors lo paguen dites universitats y particulars per iguals parts. 13. Ítem, és pactat y concordat que, en la mateixa conformitat que resta dit en lo capítol onsè sobre los estelladós de Boixadors, se agen de fer tanbé portes, panys y claus en los estelladós mensionats en lo article antesedent a gastos comuns de les dites universitats. 14. Ítem, és pactat y concordat per dits senyors plenipotensiaris que, havent les dites universitats y particulars fetes acabar les obres en los antesedents capítols mensionades y no antes de acabades de obrar-les, la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola comenten y prometen que la universitat y singulars persones de la vila de Vilagrassa, ha sos gastos, fabriquen y fabricar fassen una peixera en lo reguer, línea recta per totes parts, y que no pugue tenir més alsada de un palm y mig més que lo sòl, fondo o llivell dels ullals, per a conduhir la aigua

72 Actes de la Jornada de Treball XLII clara, comensant dita pexera den del marge o mota del terme del Mor, hont serà la paret o parapeto ab lo ullal, y acabarà vers Vilagrassa, de la llargària serà menester com se taxarà y, cars convingués a la universitat de Vilagrassa allargar dita pexera vers Vilagrassa, la pugue allargar ab què no pugue fabricar paret alguna en la pexera més alta que lo fondo de dit forat o ull y que puguen los de Anglesola, tot allò se trobarà sobrepujar al llivell del ullal, rómper-o, sens que per lo senyor ni sos ministres de Vilagrassa ni per los particular de aquella se’ls pugue impedir, sots pena de sinch-centes lliures, moneda barcelonesa y corrent en aquest principat de Chatalunya. Per a cobrar aquelles puguen los jurats y singulars de Anglesola penyorar qualsevol gènero de bestiar, tant de pèl com de llana, en los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, entès y declarat que puguen los de Vilagrassa, al cantó de la pedra del estelladó del ullal, fer una paret de la alsada serà menester per conduhir la aigua clara. 15. Ítem, és pactat que, en cas que lo reguer se giràs devès la horta de Vilagrassa, a la part de la vila puguen los particulars de dita vila fer un parapeto de pedra y argamasa, fexina o gleva de la alsada voldran los de dita vila de la punta del tros dit “dels pubills de Joseph Oller” vuytanta passes tota vora de reguer avall, que són trenta-sis canes de llargària, posant una fi ta a cada cap, en pacte, emperò, que, si en lo sdevenidor per la part del marge del terme del Mor sobrexirà la aigua en una o moltes parts, la vila y particulars de Vilagrassa tinguen obligatió de fer una paret de pedra y argamassa, feixina o gleva a satisfactió dels de Anglesola a gastos de dita vila y particulars de Vilagrassa y, cas que dita vila y particulars de Vilagrassa no complissen lo sobre dit, puguen los de Anglesola fer-ho fer a sos gastos de dita vila de Vilagrassa y, per los gastos se farà, penyorar, segons la relasió del mestre, com en los presedents capítols està disposat penyorar, per a què la aigua no isque de son curs natural, conforme va vuy. 16. Ítem, dits senyors plenipotensiaris an concordat y pactat que, si en temps sdevenidor convenie a la universitat y particulars de la vila de Vilagrassa mudar dita pexera del puesto dalt mensionat, aquella pugue mudar a sos gastos en lo puesto hont millor convindrà, ab los mateixos pactes dalt referits, ab la mateixa conformitat està referit ab los capítols sobre dits de la paret, forat o ull, estellador y peixera, ab pacte, emperò, y condisió que, antes de mudar la peixera, an de terraplenar la síquia del forat o ull de la primera paret si y conforme antiguament estave y vuy està, a satisfatió de la universitat y singulars de Anglesola. 17. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que los aiguaders que són y seran de Anglesola y Vilagrassa cada un de dits aiguaders tingue una clau different de serralla per a tots los estelladors per a obrir-los y tancar-los, so és, en diades de Anglesola que són des del disapte a migdia fi ns lo dijous a punta de sol totes les semmanes tancaran dits estelladors per a què no passe la aigua als térmens de Mor y Quadra e, així mateix, en diades de Vilagrassa, que són des del dijous a punta del sol fi ns lo disapte a migdia totes les semmanes tancaran dits estelladors per a què no passe la aigua al terme de Anglesola, 18. Ítem, dits senyors han pactat y concordat que dits aiguaders se han de trobar en dits estelladors per a obrir-los y tancar-los en les diades y ores en lo antesedent capítol referides, primer al estellador del forat o ullal de la paret y

73 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT consecutivament als demés. E, si per cas, un de dits aiguaders faltave una ora més del que està concordat y pactat, pague deu lliures, moneda barcelonesa, so és, que, si lo aiguader de Anglesola falte, pague dites deu lliures, sinch al senyor de Vilagrassa y sinch al aiguader, e, així mateix, si lo aiguader de Vilagrassa falte, pague dites deu lliures, so és, sinch lliures al senyor de Anglesola y sinch al aiguader de dita vila. 19. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que lo aiguader y singulars persones de Anglesola puguen passar y trespassar, ab eixada o sens ella, per los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdictions del senyor de Vilagrassa, però, si trobats seran càurer ab ban o fer algun dany, paguen lo ban o dany si y conforme lo paguen los naturals de Vilagrassa. E, així mateix, si los aiguaders y singulars persones de Vilagrassa cauran en algun ban o faran dany en terme de Anglesola, paguen lo ban o dany si y conforme lo paguen los naturals y habitants de la vila de Anglesola. 20. Ítem, dits senyors han pactat y concordat que, si en diades tocants a la universitat y singulars de la vila y marquesat de Anglesola, que són den del disapte a migdia fi ns al dijous a punta de lo sol, totes les semmanes, serà trobat per lo aiguader o altra persona o persones de Anglesola regar o haver regat de aigua clara alguna o algunes persones de Vilagrassa, habitants o jornalers de aquella, alguna o moltes pessa o pesses de terra, tant campa o sembrada de qualsevol spèsie de llavor com plantada de qualsevol gènero de plantes o arbres, en lo terme de la Quadra y Mor, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, dita pessa o pesses de terra puguen la universitat y particulars de Anglesola talar-les, sens que per lo senyor de Vilagrassa, los ministres ni sos vassalls ni altres interposades persones los hi puguen impedir, y, si acàs entre la aigua en pessa de terra que no y age que talar, puguen executar per deu lliures per quiscun jornal que serà regat. 21. Ítem, és pactat y concordat que, si en lo terme del Mor, en la jurisdictió del senyor duch de Séssar, serà trobat alguna o algunes pesones de Vilagrassa o jornalers, com en lo presedent capítol està referit, regar o haver regat de aigua clara en dites diades de Anglesola alguna pessa o pesses de terra campa, sembrada o plantada, atès la tala no pot executar-se en dit terme sens gran perjudici de altre senyor per tenir en ell differents drets, està concordat que los que hauran regat en diades de Anglesola en dit terme del Mor paguen per cada vegada dos lliures barceloneses. 22. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que lo contingut en lo capítol número denou sie a favor de la universitat y singulars de Vilagrassa, so és, que, si en diades de la aigua tocants a Vilagrassa, que són des del dijous a posta de sol fi ns lo disapte a migdia, totes les semmanes, trobat serà regar de aigua clara en lo terme de Anglesola alguna o algunes pessa o pesses de terra sembrada o plantada, com en lo dit capítol està expressat, la universitat y particulars de Vilagrassa la puguen talar y que, si en la pessa de terra no y ha què talar, puguen executar per deu lliures per jornal del que serà regat. 23. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que, si la vila de Anglesola haurà de executar tala en los térmens de Vilagrassa y Quadra, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, antes de executar-la, los jurats de Anglesola, per lo nunci de dita vila o per altra persona, fasen acusar al balle o jurats o altres persones de Vilagrassa se

74 Actes de la Jornada de Treball XLII ha trobat per lo aiguader o altra persona de Anglesola regar de aigua clara en dites diades de Anglesola una pessa o pesses de terra de tal o de tal en tal part que estan subjectes a tala y, per a anar a executar los que hauran caigut en la pena de deu lliures, antes de executar-los, se farà lo mateix de avisar, com està dit, per a què se vege la justifi catió del fet, y, en estar avisats, los jurats de Anglesola, ab les persones a ells ben vistes y particulars de Anglesola, puguen executar la tala en la pessa o pesses de terra se aurà trobada, sens que per lo senyor de Vilagrassa, sos ministres, vasalls ni altres interposades persones puguen impedir la tala ni la execució de les deu lliures allà hont no serà la tala ni puguen intentar causa, tant civil com criminal, en ningun tribunal (si de misericòrdia los de Anglesola no voldran usar) y, [si] se ha de executar la pena de les dites deu lliures, per a cobrar-les la vila de Anglesola pugue penyorar tot gènero de bestiar, tant de pèl com de llana, en los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdicció del senyor de Vilagrassa, com no sia de arrendador del terme, y lo mateix observaran en tot la universitat y particulars de Vilagrassa en cas ajen de executar tala en alguna o algunes pessa o pesses de terra de Anglesola, sens que per lo senyor ni los ministres ni particulars de dita vila de Anglesola los hi puguen impedir ni destorbar, presehint primer lo donar avís, com està expres[sat] al principi del present capítol. 24. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que per ningun temps la universitat y particulars de Vilagrassa no podran tenir més de una peixera en lo reguer que baixe a Anglesola ni obrir noves sèquies envers lo terme del Mor més de aquella se’ls permet tenir en lo puesto dalt dit y en lo modo que dalt reste dit y declarat del ullal y parapeto y, en cas de contrafactió, caiguen en pena de dos mil lliures, moneda barcelonesa, aplicadores a favor de la universitat y particulars de Anglesola, y puguen los particulars de Anglesola anar a enrunar lo que·s trobarà haver-se fet ademés del pactat en los capítols presedents y, per a cobrar dites penes, puguen los de Anglesola penyorar qualsevol gènero de bestiars, tant de pèl com de llana, en los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, com no sien de arrendadors del terme, intimant-ho primer al balle o jurats. 25. Ítem, és pactat y concordat que los jurats y pròmens de la vila y marquesat de Anglesola, ab les persones voldran en sa companyia, tots anys, una y moltes vegades, puguen anar per los térmens de Vilagrassa y Mor per camí o per la vora de la síquia a fi y effecte de visurar la paret, forat o ull de dita paret y canonada, estelladors y marges de reguer per a vèurer si hi falte algunes pedres o altres coses per a adobar o redifi car. 26. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que, feta la visura en lo antesedent capítol mensionada per los jurats y pròmens de Argensola, trobat serà haver-se feta alguna rohina o rompiment en la paret, forat o ull, canonada, marges, reguer del costat del parapeto envers lo Mor y estelladors, feta relasió per los visuradors de Anglesola en presèntia del notari y testimonis en la cort del balle de Anglesola de la rohina o rompiments auran trobat y dita relatió intimada al balle y jurats o a qualsevol altra persona de Vilagrassa, den del dia se’ls haurà intimat dins vuyt dies tinguen y estiguen obligats la universitat y particulars de Vilagrassa, a sos gastos, adobar y redifi car la rohina o rompiment de la paret, forat o ull y

75 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT marges del reguer. La rohina o rompiment se haurà trobat en los estelladors, tant uns com altres, se agen de adobar y redifi car a gastos iguals de les dos universitats y particulars de Anglesola y Vilagrassa. 27. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que, si la universitat y particulars de Vilagrassa dins de vuyt dies se’ls concedeix per a reparar les rohines o rompiments se auran trobat en la visura en lo antecedent capítol referida en dits puestos de la paret, forat o ull, canonada, marges o motes del reguer [y] estelladors no estaran adobades y redifi cades a satisfatió dels jurats y pròmens de Anglesola, puguen la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola, a gastos y despeses de la universitat y singulars de Vilagrassa, fer adobar, reparar y redifi car les rohines y derrochs se hauran trobat en la visura sobre dita, ço és, de la paret, forat o ull, canonada [y] marges del reguer, tot lo gasto se farà en adobar-los pague Vilagrassa, y lo que·s trobarà estar romput en los estelladors lo gasto se farà en adobar-los age de pagar-se per iguals parts per les dites universitats de Anglesola y Vilagrassa. 28. Ítem, dits senyors han pactat y concordat que den del dia que per los jurats o son síndich o altra persona de Anglesola seran intimats los gastos en lo antesedent capítol mentionats auran fets en reparar dites obres o adobs al balle, jurats o altres persones de Vilagrassa, si dins dotse dies no hauran pagats dits gastos lo loch de Vilagrassa, la universitat y singulars de Anglesola puguen penyorar tot gènero de bestiar, tant de pèl com de llana, en los térmens de Vilagrassa, Mor y Quadra, jurisdictió del senyor de Vilagrassa, fi ns a la recuperatió dels gastos se hauran fet per los de Anglesola en dits adobs y reparacions, sens que per lo senyor de Vilagrassa, sos ministres y vasalls los ho puguen impedir. 28 bis. Ítem, dits senyors han concordats y pactat que la universitat y singulars persones de la vila y marquesat de Anglesola puguen fer fer y fabricar peixeres de pedra y cals en les boques dels brasals dits “sobirà” y “vinyes” a sos gastos y conservar-les, sens contradicció del senyor de Vilagrassa, sos ministres, vasalls ni altres interposades persones. 29. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que, si en temps present o sdevenidor la universitat y particulars de Anglesola volguessen allargar les boques dels sobre dits brasals “sobirà” y “vinyes” vers Tàrrega, puguen pèndrer les terres los aparexerà dels térmens de Vilagrassa y Mor, pagant los de Anglesola dites terres a la universitat o singulars de Vilagrassa, judicades per dos pròmens de Vilagrassa pressos de jurament per a dit effecte per lo senyor balle de Vilagrassa o son llochtinent de Vilagrassa, si y conforme estan estimades les terres en los térmens de Vilagrassa y Mor per los naturals y habitants en Vilagrassa, sens que per lo senyor de Vilagrassa, sos ministres y vasalls los ho puguen impedir. 30. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que, sempre y quant la universitat y particulars de Anglesola serà convenient y nesesari adobar alguns rompiments y portells de les motes de dits brasals “sobirà” y “vinyes”, los de la universitat y particulars o terratinents en los térmens de Vilagrassa y Mor los an de donar pas per a carro y altres cavalcadures per a conduhir y aportar la pedra, cals y demés nesesari per a adobar los rompiments y portells de les motes de dits brasals “sobirà” y “vinyes”, pagant la universitat y singulars de Anglesola lo dany se farà, ara sie en

76 Actes de la Jornada de Treball XLII vinyes o en terres campes o sembrades, judicat lo dany se farà per dos pròmens, un de Vilagrassa y altre de Anglesola, si les parts interessades no se’n poden concordar. 31. Ítem, dits senyors han concordat y pactat que lo senyor de Vilagrassa, de Claravalls y dels térmens Mor y Quadra que vuy és y per temps serà, de son grat y certa sciència, de present y per a sempre, líberament, consedeix y done llicènsia y permet a la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola per a arencar y tallar pedra de les pedreres té en ses jurisdictions de la vila de Vilagrassa, Claravalls y terme de la Quadra a fi y efecte de adobar y radifi car los derrochs y rompiments y rohines que en temps devenidors podrà sucsoir en la paret, forat o ull, canonada, brassals de Anglesola, so és, “subirà” y “vinyes”, y estelladors, marges o motes del reguer a la part denvès lo Mor sobre mentionats y que puguen fer cals en dites pedreres sens pagar cosa alguna. 31 bis. Ítem, dits senyors an concordat y justat que la universitat y particulars de la vila y marquesat de Anglesola puguen ara y per sempre fer y fabricar sèquia y sèquies en los térmens del Mor y Quadra pagant la universitat y particulars de Anglesola les terres seran menester, judicades per dos pròmens de Vilagrassa presos de jurament per lo balle o son llochtinent de Vilagrassa. Si los interesats de les terres no se podran avenir y concordar per a conduhir les aigües, tant clares com rovinoses, que auran acabat de regar los dos térmens dits del Mor y Quadra y encara que sien ab ses diades, puguen los de Anglesola pèndrer dites aigües y regar en lo terme de Anglesola tot lo que serà de aigua de travesa o de rovines, de sobres de aygua clara, y que los naturals de Vilagrassa no puguen tràurer dels térmens [del] Mor y Quadra dites aigües, ans bé, regats aquells, agen de tornar en lo terme de Anglesola per dita sèquia o sèquies. 32. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que, tant en diades de Anglesola com de Vilagrassa, la aigua condoheix la sèquia molinal, la qual té son principi en lo terme de la vila de Tàrrega y arribe als molins de Vilagrassa y de Anglesola fariners, los naturals ni habitants ni altres persones de Vilagrassa no la puguen llansar al reguer, pagant la tersera part de la scombra de la síquia los de Anglesola, com an acostumat fi ns vuy, ans bé, després de haver regada sa orta tenen en dit terme de Vilagrassa, la tornen a dita síquia molinal, en pena de deu lliures per cada vegada serà trobat per lo aiguader o moliner o altra persona de Anglesola càurer dita aigua al reguer. 33. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que lo moliner del molí fariner y singulars persones de Anglesola, sempre y quant los apparran anar a condohir la aygua per la sèquia molinal des del terme de Tàrrega al molí de Vilagrassa y den del molí de Vilagrassa al terme de Anglesola, puguen anar per lo terme de Vilagrassa per lo camí y fora camí, ab eixada o sens ella, [y] lo senyor de Vilagrassa, balle y sos vassalls no puguen detenir-los ni capturar-los encara que trobats fossen fent o aven fet algun algun dany, però, si dany serà trobat o aver caigut en algun ban, paguen aquells que lo haura[n] causat si y de la manera ho paguen los naturals de Vilagrassa. 34. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que, si per les dites universitats y singulars persones de la vila y marquesat de Anglesola y de la vila de Vilagrassa, en qualsevol temps, tant present com sdevenidor, tinguessen alguns duptes en los

77 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT presents y antesedents capítols concordats y pactats per dits senyors plenipotensiaris, aquells dupte o duptes summàriament y de pla, sine estrepitu et fi gura iudicii, los agen de declarar dos persones, la una elegida per los jurats de Anglesola y la altra per los jurats de Vilagrassa, y estar dites universitats y singulars al que serà declarat per dites dos persones elegides y, si dites dos persones no se’n podran concordar, sie elegida altra persona per les sobre dites dos y les tres decidiran lo dupte o duptes. 35. Ítem, dits senyors an concordat y pactat que, per a observar y no contravenir als sobre dits capítols concordats y pactats, les dos dites universitats y particulars de Anglesola y Vilagrassa, la una a la altra, se imposen pena de deu mil lliures, moneda barcelonesa corrent en lo present principat de Cathalunya, pagadores de béns y asienda de dites dos universitats y particulars, és a saber, que, si la universitat y singulars persones de Anglesola contravindrà o romprà ha un o molts dels sobre dits capítols concordats y pactats, paguen deu mil lliures de dita moneda barcelonesa al senyor de Vilagrassa qui vuy és y per temps serà y, si la universitat y singulars persones de Vilagrassa contravindrà o romprà a un o molts dels sobre dits capítols concordats y pactats, paguen deu mil lliures de dita moneda barcelonesa al senyor de Anglesola qui vuy és y per temps serà y dites universitats y particulars, de present, obliguen tots sos béns, aguts y per haver, etc. 36. Ítem, dits senyors de Anglesola y Vilagrassa, en la present concòrdia y pactes, interposen son drecret y autoritat. Et ideo nos dicte partes, laudantes, approbantes et rattifi cantes et confi rmantes, preincerta capitula et omnia et singula in eiis et quolibet eorum contenta [...]. Actum est hoc. [...].

36. 1663, abril, 15. Vilagrassa

El batlle, els paers i els membres del consell de Vilagrassa creen i venen a Jacint Armengol, prevere, i Nicolau Guardiola, semoler, de Cervera, un violari de 19 lliures, 5 sous i 6 diners de pensió anual pel preu de 135 lliures, quantitat que els compradors retenen. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1662-1663, f. 230 v.

Die XV apprilis M DC LXIII in villa de Vilagrassa, diocesis celssonensis. Nos Thoma Robiol, agricola et bayulus villae de Vilagrasa, diocesis celsonensis, pro illustribus et nobilibus don Ioanne Anthonio de Velasco et Reguer et dona Maria de Reguer et Velasco, conyugibus, dominis eiusdem villae de Vilagrassa tanquam unus et singularibus Maginus Ramon et Michael Santandreu, anno presenti et currenti patiarii eiusdem villae, Ioannes Fernós, Salvator Rocha, Augustinus Ferrer, Anthonius Vendrell, Carolus Robiol, Raphael Robiol, Ioannes Patau, Petrus Ioannes Vendrell, Franciscus Rocha, Hiacintus Vendrell et Raymundus Bugart, omnes de consilio, incole et habitatores iam dictae [villae] de Vilagrassa, convocati et congregati de mandato nostri dicti bayuli ad requisitionem dictorum

78 Actes de la Jornada de Treball XLII patiariorum in quadam aula domus patiariae dictae villae ubi alias pro comunibus infra scriptis et aliis negociis universitatis pertractandis soliti sumus convocari et congregari ibidemque tanquam mayor et sanior pars consiliariorum consilii eiusdem universitatis, habitu respectu absentium, infi rmorum et aliorum in dictis convocatione et congregatione esse non valentium et consilium ac universitatem predictam facientes, tenentes et representantes, nomine proprio et particulari, quia pro solvendo et satisfaciendo vobis infra scriptis reverendo Hiacinto Armengol, presbitero, in parrochiali ecclesia villae Cervariae, eiusdem celsonensis diocesis, benefi ciato, et honorabili Nicolao Guordiola, semolerio, dictae villae Cervariae, centum triginta quinque libras barchinonenses pro consimilibus per nos, dicto nomine, ac dictam universitatem vobis debitas tam pro pretio illorum biscentum octuaginta canteronum [sic] vini ad rationem novem solidorum pro quolibet cantaro quod die traditionis illius erat pretium comune per vos nobis imo verius dictae universitati venditorum ad opus faciendi peixeriam et alias pretium illius convertendi, prout convertimus, pro solvendis aliquibus sumptibus in diversis curiis contra nos factis et aliquibus pentionibus reverendo Francisco Velasco, presbitero et colectori reverende comunitatis presbiterorum parrochialis ecclesiae villae Tarrogiae, dicti celsonensis diocesis, non obstante transactione et concordia inter nos, ex una, et creditores cansualistas, ex altera partibus, et aliquibus aliis debitis dictae universitatis solutis et pro pecuniis per vos, rationibus et causis supra dictis, dictae universitatis bistractis et pro salario presentis exsolvendo nobis et bonis nostris ac dictae universitatis et illius singularibus non invenimus viam minus dampnosam quam per viam venditionis et originalis creationis huiusmodi violarii, pluribus aliis viis, modis seu formis per nos solerti cum diligentia pervigilique cura perquisitis et indegatis, idcirco, gratis, etc., agentes tamen hec cum autoritate et decreto nostris dicti Thomae Robiol, baiuli prefati inferius autoritzantis et decretantis, tam nomine nostro proprio et particulari quam etiam dictae universitatis et illius singularium et cuiuslibet nostrum illiusque seu illorum in solidum heredes et succesores, vendimus et ex causa huiusmodi venditionis concedimus vobis dictis reverendo Hiacinto Armengol, presbitero, ut layce et private persone, et honorabili Nicolao Guordiola et vestris, etc., decem novem libras, quinque solidos et sex denarios barchinonenses pentionis annue de violario vulgariter nuncupatos, habendos et percipiendos per vos et vestros a nobis et a dicta universitate et illius singularibus nostrisque, illius seu illorum bonis etiam in solidum, mobilibus, etc., a die praesenti et infra scripta qua hoc praesens publicum confi citur instrumentum ad unum annum primo et continue venturum et sic deinde, etc., durantibus tamen vitis naturalibus Sebestiani Rius, fi lii legittimi et naturalis honorabilis Sabestiani Rius, calligarii, et Teresiae, conyugum, viventium, dictae villae Cervariae, et Catharine Porta, domicellae, fi liae llegitimae et naturalis Michaellis Porta, quondam passamanerii, dictae villae Cervariae, et Mariae, illius uxoris, viventis et nunc viduae relictae Iosephi Pinós, cultoris, dictae villae Cervariae, et illorum superviventium post obitum alterius, etc. Hanc autem venditionem, etc., sicut melius, etc., promittentes annuam seu annuas huiusmodi vestri violarii pentionem seu pentiones ad nostri et nostrorum riscum, periculum et fortunam nostrisque propriis missionibus dare, solvere et apportare anno quolibet suo statuto termino intus dictam villam Cervariae et domum vestrae propriae

79 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT habitationis ubicunque eam fovebitis dumodo non sit extra presentem Cathaloniae principatum, sine dilatione, etc. Fiat cum salario procuratoris laborantis intus dictam villam Cervariae quinque et extra decem solidorum, etc., ultra quos, etc., missiones, etc., super quibus, etc., credatur, etc. Pretium vero venditionis huiusmodi violarii est centum triginta quinque librae monete Barchinone ad forum numerum seu rationem septem mille solidorum pretii pro mille solidis annue pentionis, etc., quod quidem pretium de voluntate nostra penes vos retinuistis et retinetis causis et rationibus supra dictis. Et ideo, renunsiando, etc., donamus, etc. Insuper promittimus predicta facere, etc., et teneri de evictione, etc. Preterea promittimus non fi rmare de iure, etc., poena est quinquaginta solidorum, etc., de qua, etc., tersium curiae que toties, etc., quoties, etc., qua soluta, etc., nihilominus, etc. Et pro his complendis, etc., obligamus vobis et vestris, etc., omnia et singula bona et iura nostra et dictae universitatis et illius singularium etiam in solidum, mobilia et immobilia, etc., renunsiantes, etc., et epistolae divi Adriani et consuetudini Barcinone loquenti de duobus, etc., et benefi cio menoris etatis, etc., et omni alii, etc., necnon foro nostro proprio, etc., submittentes et subponentes nos et bona nostra dictaeque universitatis et illius singularium etiam in solidum, mobilia, etc., foro magnifi ci regentis vicariam Barchinone, Cervariae et Tarregae vel alterius cuiuscunque offi cialis, tam ecclesiatici quam secularis, etc., cum facultate veriandi, etc., et facimus et fi rmamus scripturam tersii in libris tersiorum curiarum dictorum magnifi corum vicariorum Barchinone, Tarregae et Cervariae, etc., obligantes proinde personas et omnia et singula bona nostra et dictae universitatis et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia et immobilia, etc., cui, etc., et quia sumus habsentes a dictis curiis ac de causa dictam tersii scripturam fi rmare non possumus, ideo, gratis, constituimus et ordinamus procuratores nostros et cuiuslibet nostrum in solidum certos, etc., ita quod, etc., omnes notarios et scribas iuratos dictarum curiarum qui nunc sunt et pro tempore fuerint, licet absentes, etc., ad videlicet pro nobis et nomine nostro et cuiuslibet nostrum in solidum et dictae universitatis die iuridica et non feriata in dictis curiis comparendum et dictam tersii scripturam fi rmandum personasque et omnia et singula bona nstra et cuiuslibet nostrum in solidum et dictae universitatis obligandum iuxta dictae tersii scripturae rigorem et privilegium ac curiarum prefatarum stillum. Et ut predicta, etc. Iuramus, etc. Hec igitur, etc. Actum, etc. Testes sunt Anthonius Ioannes Cervera et Petrus Miralles, cultores, villae de Vilagrassa, diocesis celsonensis, ac reverendus Iosephus Robiol, presbiter et rector dictae villae de Vilagraça, qui in his vice, etc. Sig+num nostrum supra dicti Thome Robiol, bayuli dictae villae de Vilagrassa pro supra dictis illustribus dominis conyugibus de Velasco, dominis dictae villae de Vilagrassa, qui supra dicto venditionis violarii instrumento per me supra dictosque patiarios et singulares dictae villae de Vilagrassa facto ut melius obtineat robore et valore nostram interponimus autoritatem pariterque et decretum imo verius dictorum dominorum illustrum conyugum de Velasco, dominorum prefatorum dictae villae de Vilagrassa, anno, die, mense et loco et testibus insupra dicto violarii instrumento contentis ac dicto reverendo Iosepho Robiol, presbitero et rectore prefato, qui in his vice, etc.

80 Actes de la Jornada de Treball XLII

Item, alio instrumento, nos dicti bayuli, patiarii et singulares venditores predicti fi rmamus apocham vobis dictis reverendo Hiacinto Armengol, presbitero, et Nicolao Guardiola, emptoribus presentibus, de dictis centum triginta quinque libris barchinonensibus, que sunt pretium venditionis dicti violarii, habitis et receptis quoniam eas de voluntate nostra penes vos retinuistis et retinetis causis et rationibus in preludio dictae venditionis enarratis. Et ideo, renunsiando, etc. Testes predicti, etc.

37. 1671, agost, 23. Vilagrassa

El batlle, els paers i els membres del consell de Vilagrassa creen i venen a Jacint Armengol, prevere, de Cervera, un censal mort de 140 sous de pensió anual pel preu de 140 lliures, quantitat que el comprador reté. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1670-1671, f. 619 v.

Die XXIII augusti M DC LXXI in villa de Vila Grassa, caelsonensis diocesis. Nos Augustinus Ferrer, baiulus villae et termini de Vilagrasa, caelsonensis diocesis, pro illustri et nobili domino don Ioanne Antonio de Velasco et domna Maria de Velasco et Reguer, dominis dictae villae et termini, Franciscus Farràs et Petrus Ioannes Moix, anno presenti et currenti pathiarii universitatis eiusdem villae et termini, Carolus Rubiol, Michael Sentendreu, Antonius Vendrell, Ioannes Copons, Raphael Rubiol, Salvator Roca, Gaspar Estolà [sic], Hiacintus Vendrell, Raimundus Bugart, Sebestianus Rubiol et Iacobus Ioannes Rubiol, omnes incolae et habitatores eiusdem villae et de praesenti conciliarii de concilio generali dictae universitatis, convocati et congregati ex causa infra scripta ad sonum campanae de mandato dicti baiuli ad requisitionem nostram dictorum pathiariorum in domo pathiariae eiusdem villae ubi alias pro his similibus aliisque eiusdem universitatis negotiis pertractandis soliti sumus convocari et congregari ibidemque concilium generale tenentes, facientes, selebrantes et representantes dictam universitatem tanquam maior et sanior pars et plusquam due partes conciliariorum dictae universitatis, habito respectu absentium infi rmorum et aliorum in dicta covocatione interesse non valentium, agentes tamen hec cum auctoritate et decreto meis dicti baiuli inferius auctoritzantis et decretantis, nominibus propriis et dictae universitatis, attendentes et debite conciderantes nos, dictis respective nominibus, cum instrumento alio penes notarium subsignantem die decima quinta mensis aprilis anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo sexagessimo tertio recepto et testifi cato vendidisse et originaliter creasse quoddam violarium pretii sive proprietatis centum et triginta quinque librarum barchinonensium et pentionis annuae decem novem librarum, quinque solidorum et sex denariorum in favorem vestri infra scripti reverendi Hiaccinti Armengol, presbyteri, in ecclesia parochiali villae Cervariae, dictae diocesis caelsonensis, benefi ciati, uti laicae et privatae persone, et Nicolai Guardiola, quondam semolerii, dictae villae Cervariae, et vestrorum et suorum, instrumento tamen gratiae redimendi mediante, durantibus tamen vitis naturalibus Sebestiani

81 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Rius, fi lii legitimi et naturalis alterius Sebestiani Rius, caligarii, et Theresiae, coniugum, et Catharinae, domicellae, fi liae legitimae et naturalis Michaelis Porta, quondam pasamanerii, et Mariae, coniugum, dictae villae Cervariae, et alterius eorum superviventis, etc., attendentes praeterea et debite conciderantes mediatatem dicti violarii tam in pretio et proprietate quam in annua pentione esse vestri dicti reverendi Hiaccinti Armengol et vobis deberi ob pentiones et ratam cessas et solvi cessatas septuaginta duas libras et decem solidos et inducere medietatem pretii dicti violarii sexaginta septem libras et decem solidos et ita ambas quantitates simul iunctas summam capere centum quadraginta librarum et vos dictum reverendum Hiaccintum Armengol nobis, dictis respective nominibus, obtullisse reducere dictas sexaginta septem libras et decem solidos de violario ad censuale et non habeamus viam, modum seu formam vobis exsolvendi dictas septuaginta duas libras et decem solidos vobis debitas pro vestra virili portione per pentiones et ratam ex dicto violario cessas et solvi cessatas et constitutos esse nos dictamque universitatem et caeteros singulares in summa paupertate ac necessitate, utilitate et commodo nostris et dictae universitatis et singularium eiusdem praevisis ac attentis et alias, agentes hec sine preiuditio prioritatis temporis iuris potioritatis, etc., cum expressis animo, non revocandi nec derogandi primarias obligationes immo eisdem addendo et acomulando, idcirco, tam nomine nostro proprio quam etiam dictae universitatis nostrorumque et illorum singularium, praesentium, absentium et futurorum, et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum, gratis, etc., per nos dictamque universitatem et illius singulares, praesentes, absentes et futuros, nostrosque et illorum heredes et successores quoscunque et quemlibet nostrum et eorum in solidum, vendimus et titulo venditionis concedimus vobis dicto reverendo Hiaccinto Armengol, presbytero et benefi ciato in dicta ecclesia parochiali dictae villae Cervariae, licet absenti, etc., et substituto notario, etc., ementi tamen ut laice et private persone et de pecuniis vestris propriis vestroque proprio labore et industria acquisitis et indagatis et non de bonis ecclesiasticis nec alicuius benefi cii ecclesiastici quem obtineatis, etc., et vestris et quibus volueritis perpetuo, instrumento tamen gratiae redimendi mediante, centum et quadraginta solidos monetae Barchinonae pentionis annuae censuales, annuales, rendales et perpetuales sive de censuali mortuo vulgariter nuncupatos, franchos siquidem et quitios, etc., habendos et percipiendos per vos et vestros a nobis dictaque universitate et illius singularibus, praesentibus et futuris, nostrisque et illorum bonis etiam in solidum, mobilibus et immobilibus, etc., a die videlicet presenti et infra scripta qua hoc praesents publicum confi citur instrumentum ad unum annum primo et continue venturum et sic deinde annis singulis in dicto vel concimile termino sive die. Hanc autem venditionem, etc., sicut melius, etc. Promittimus annuam seu annuas huiusmodi vestri censualis pentionem seu pentiones dare, solvere et aportare vobis et vestris suo veriori termino intus videlicet praesentem villam Cervariae et domum vestrae propriae habitationis ubicunque eam fovebitis dummodo tamen non sit extra Cathaloniae principatum et comittatus Rossilionis et Ceritaniae ad nostri dictaeque universitatis et illius singularium nostrorumque et illorum riscum, periculum et fortunam, sine aliqua videlicet dilatione, etc., cum salario procuratoris laborantis intus dictam villam Cervariae decem et extra viginti solidorum barchinonensium, ultra quos, etc. Promittimus restituere missiones, etc., super quibus, etc., credatur,

82 Actes de la Jornada de Treball XLII etc. Pretium vero huiusmodi venditionis et originalis creationis censualis est centum et quadraginta librae monetae Barchinonae ad forum numerum seu rationem viginti mille solidorum pretii pro mille solidis annuae pentionis, quod quidem pretium, de voluntate nostra, penes vos retinuistis et retinetis rationibus et causis supra dictis, quod quidem pretium, in casu luitionis, per pactum, deponere habeatis in archivo confatriae Dive Nicolas in dicta ecclesia parochiali dictae villae Cervariae institutae et fundatae. Et ideo, renuntiando, etc., donamus, etc. Insuper convenimus et bona fi de promittimus super praedictis non fi rmare ius nec de iure, etc., paena est L solidorum barchinonensium, de qua, etc., tertium curiae, etc., que toties, etc., quoties, etc., qua soluta, etc., nichilominus, etc. Et pro his complendis, etc., obligamus et hipotecamus vobis et vestris omnia et singula bona nostra, iura, redditus et emolumenta dictae universitatis et illius singularium, presentium, absentium et futurorum, et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum, mobilia et immobilia, etc., renuntiantes quantum ad haec benefi cio novarum constitutionum epistolaeque divi Adriani, etc., et consuetudini Barchinonae loquenti de duobus vel pluribus in solidum se obligantibus, etc., et quo ad interesse dictae universitatis benefi cio restitutionis in integrum, etc., et etiam renuntiamus foro nostro proprio, etc., submittentes et subponentes nos dictaque universitas et illius singulares bona nostra dictaeque universitatis et illius singularium praesentium, absentium et futurorum, et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum foro, etc., magnifi ci regentis vicariam Barchinonae, Cervariae, etc., vel alterius cuiuscunque offi cialis tam ecclesiastici quam secularis, etc., in quem, etc., cum facultate variandi, etc., et facimus et fi rmamus scripturam tertii in libris tertiorum curiarum dictorum magnifi corum vicariorum Barchinonae, Cervariae, etc., obligando proinde personas et omnia et singula bona nostra dictaeque universitatis et illius singularium, praesentium, absentium et futurorum, et cuiuslibet nostrum et eorum in solidum, mobilia et immobilia, etc., cui, etc., et quia sumus extra dictas vicarias, dempta vicaria Tarregae, qua de causa dictam tertii scripturam fi rmare non possumus, ideo, gratis, etc., constituimus et ordinamus procuratores nostros dictaeque universitatis et illius singularium, praesentium, absentium et futurorum, certos, etc., itaque, etc., omnes notarios, scribasque iuratos dictarum curiarum et quemlibet eorum in solidum qui nunc sunt et pro tempore fuerint quorum nomina, etc., ad videlicet pro nobis et nomine nostro dictaque universitate et illius singularibus et illius seu illorum nomine in dictis curiis et earum qualibet comparendum dictamque tertii scripturam fi rmandum proindeque personas et omnia et singula bona nostra dictaeque universitatis et illius singularium, praesentium, absentium et futurorum, etiam in solidum, mobilia et immobilia, etc., obligandum, etc., iuxta dictae tertii scripturae rigorem, etc., et curiarum praefatarum stilum. Promittimus habere rationem, etc., et non revocare, etc., et ut praedicta, etc. Iuramus, etc. Haec igitur, etc. Ad haec ego dictus Augustinus Ferrer, baiulus praefatus, praedictis, tanquam factis de meis expressis concensu, praesentia et licentia, meam, dicto nomine, interpono auctoritatem pariter et decretum et ita fi rmo, etc. Testes fi rmae omnium praedictorum sunt Hiaccintus Ramon et Mathias Prats, cultores, praesentis villae de Vilagrasa, ac reverendus Iosephus Rubiol, presbiter et rector de Vilagrasa, qui in his vigore litere missive interfuit.

83 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Item, alio instrumento nos dicti baiulus, iurati et singulares praesentis villae de Vilagrasa fi rmamus apocham vobis dicto reverendo Hiaccinto Armengol de dictis centum et quadraginta libris barchinonensibus que sunt pretium supra dictae venditionis et originalis creationis censualis, habitis et receptis hoc modo quoniam eas de voluntate nostra penes vos retinuistis et retinetis causis et rationibus in supra dicta venditione enarratis et contentis. Et ideo, renuntiando, etc. Testes predicti.

38. 1678, març, 23. Vilagrassa

El batlle, un paer i els membres del consell de Vilagrassa, per tal de satisfer diverses pensions de censal a Francesc de Moixó, donzell, senyor de la Móra, i la seva esposa Magdalena de Merlès, estableixen una concòrdia amb aquests dos creditors. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1677-1678, f. 245 v.

Dicta die XXIII martii M DC LXXVIII in villa Villae Pinguis, diocesis celsonensis. Los honorables Agustí Ferrer, batlle de la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, per la iŀlustre y noble senyora dona Maria de Reguer y Balasco, viuda del iŀlustre senyor don Joan Antònio de Balasco, senyora de dita vila y terme de Vilagrassa, com ha un dels singulars, Rafel Rubiol, lo present y corrent any paher de dita vila junt ab Ramon Valls, diffunt, Francisco Farnós, Sebestià Rubiol, Joan Copons, Jacinto Estalelles, Francesch Roca, Hiacinto Vendrell, March Rubiol, Gerònim Altissent, Francesch Santandreu, Ramon Bugart, Jaume Felip, Jaume Joan Rubiol, tots singulars y habitants de dita vila de Vilagrassa y del concell de la universitat de aquella, convocats y congregats en la forma acostumada per manament de dit honorable balle, a requisitió de dit paher, en la casa dels negocis de dita universitat, a hont, per semblants y altres coses se solen y acostumen de convocar y congregar y allí, com ha major y més sana part dels del concell, hagut respecte als absents y altres llegítimament impedits, concell tenints y la universitat representants, attenent y considerant que ells, dita universitat, pahers y singulars, aixís en nom propri y particular com de dita universitat, són tinguts y obligats al iŀlustre doctor micer Francesch de Moxó, donsell, senyor de la Móra, en la vila de Cervera, del mateix bisbat de Solsona, populat, y a la senyora dona Madalena de Moxó y Merlès, muller sua, com ha succehints al magnífi ch Thomàs Fuster, quòndam mercader, de la mateixa vila de Cervera: Primo, ab un censal de preu y proprietat de dos-centes lliures, moneda barcelonesa, y penció deu lliures, quiscun any pagadores als onse de desembre, venut y originalment creat per los honorables balle, pahers y singulars de dita vila de Vilagrassa, aixís en nom de la universitat com en nom propri y particular y de qualsevol de ells a soles, en favor del dit Thomàs Fuster y dels seus ab acte rebut en

84 Actes de la Jornada de Treball XLII poder de Salvador Mir, notari, de la vila de Tàrrega, als XI de desembre [de] M D LXXXII. Ítem, ab altre censal de consemblant preu de dos-centes lliures y penció deu lliures, quiscun any pagadores als nou de febrer, com apar del acte de la original creació en poder de Jaume Mulet, notari, de Cervera, als VIIII de febrer [de] M D LXXXIII. Ítem, ab cent lliures en preu y proprietat y penció sinch lliures tots anys, pagadores als II de juny, de aquell censal de preu de tres-centes lliures y penció quinse lliures que també tenen venut y originalment creat en favor de dit Thomàs Fuster ab acte rebut en poder de Francisco Palou, notari, de la dita vila de Tàrrega, als XX de juny [de] M D LXXVI, del qual censal ne reb quiscun any deu lliures de penció dona Ignès de Torres y Merlès, muller de don Damià de Torres, germana y cunyat de dits senyors cònjuges de Moxó, les quals deu lliures dita dona Ignès reb y deu rèbrer de vida sua y només. Y com no obstant les concòrdies té fi rmades dita universitat ab sos acrehadors censalistes, la una, que fonch la primera, en poder de Hipòlit Solsona, notari, de Cervera, die, etc., y la altra y última en poder de Francisco Alzamora, notari, de la vila de Anglesola, die, etc., a instància de dits senyors cònjuges de Moxó, per pencions cesses dels dos censals quiscú penció deu lliures y per les sinch lliures rebien del dit censal de penció quinse lliures, fos estat exposat reclam de la real audiència contra dita universitat y singulars a relació del magnífi ch y amat de sa magestad Joan Batiste Roca y Julià, en drets y de dita real audiència doctor, scrivà, Preva, notari, com és de vèurer en les lletres de reclam, la datta de les quals fonch en Barcelona als XXXI de janer proppassat, y com de haver-se de passar per la execució foren molts los gastos, que ja los fets, segons apar en lo dors de dites lletres, importen quinse lliures, dos sous y deu [diners], per ço, per evitar aquells y altrament, dits magnífi chs senyors cònjuges de Moxó, de una, y dits honorables balle, pahers y singulars, aixís en nom de la universitat com en nom propri y particular y qualsevol de ells a soles, de part altra, ab intervenció de algunes honrrades persones, lo bé, pau y quietut de les parts zelants, han vingut a la transactió y concòrdia següent; E, primerament, lo honorable balle, pahers y singulars, aixís convocats y congregats, tant en nom propri y particular com de dita universitat y demés singulars de aquella, presents, absents y sdevenidors, y de qualsevol de ells a ssoles, fent estes coses sens perjudici de la prioritat de temps y milloria de dret, obligations, etc., y ab auctoritat y decret de dit honorable balle avall auctoritzant y decretant, per quant, baix, ab altre capítol, dits senyors cònjuges de Moxó se offeriran fi rmar la concòrdia que dita universitat, com dit és, té fi rmada ab sos acrehedors en poder del dit Francisco Alzamora, notari, sempre que lo notari vaige a pèndrer-los la fi rma, fi rmant aquella, quant a les cent lliures en preu del censal sobre dit de tres- centes lliures y penció que·n reben de dit censal, que és sinch lliures, y quant cobrà les pencions degudes de dites sinch lliures y per avant se deuran y les degudes dels sobre dits dos censals, quiscú penció deu lliures, y cobrar aquelles un any per altre, segons lo thenor de dita concòrdia rebuda en poder del dit Alzamora, ab sèrie y thenor del present capítol, convenen y en bona fe prometen als dits senyors cònjuges de Moxó y als seus, de una part, que en solució y paga y restitució dels preus y

85 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT proprietats dels sobre dits dos censals, quiscú de preu de dos-centes lliures, penció deu lliures, comptants, fora banch y taula, los donarà y pagarà quatre-centes lliures ab dos iguals pagues, so és, dos-centes lliures de assí al dia de Sant Lluch, que serà als devuit de octubre més propvinent, y les restants dos-centes lliures lo dia de Sant March, que és a vint-y-sinch de abril [de] M DC LXXVIIII, lo que, si no faran, volen incidir en pena de concemblants quatre-centes lliures, les quals, en dit cas, servesquen a solució y restitució dels preus y proprietats dels dits dos censals, quiscú, com dit és, de preu de dos-centes lliures, y, així mateix, convenen y en bona fe prometen que les pencions degudes dels dits dos censals y de les sobre dites sinch lliures que reben del dit censal de penció quinse lliures les hi pagaran a rahó de vint-y-sinch lliures per any, so és, un any per altre, que serà lo any de pagar penció, segons lo thenor de dita concòrdia, fi ns que sien pagades les dels dits dos censals, quiscú penció deu lliures, y, després aquelles pagades, un any per altre, les sobre dites sinch lliures, donant facultat al dit paher perquè passe comptes ab dits senyors cònjuges de Moxó del degut fi ns vui de pencions cesses que y ne pugue fer clarísia, comensant a cobrar dits senyors cònjuges de Moxó dites vint-y-sinch lliures, per rahó de dites pencions, lo dia de Sant March primer vinent, y aixís aprés un any per altre, que serà, com és lo present any, anys de pagar penció, y, de altra part, los prometen donar y pagar les dites quinse lliures, dos sous y deu diners per los gastos del dit reclam lo mateix dia de Sant March de M DC LXXVIIII, que serà la última paga dos-centes lliures, totes les quals coses ad unguem atténdrer y complir, tenir y servar, prometen, sens dilació ni scusa alguna, ab lo sòlit salari de procurador dins Cervera sinch sous y fora deu sous, restitució de totes missions y despeses, per lo que ne obliguen tots y sengles béns de dita universitat, de ells dits singulars y demés de aquella, presents, absents y sdevenidors, y de qualsevol de ells a ssoles, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant a qualsevol lley o dret que valer y ajudar los pogués y al benefi ci de les noves constitutions, epístola del divo Adrià, consuetut de Barcelona parlant de hu o molts in solidum se oblígan, y tots juntament renuncien al benefi ci de qualsevols concòrdies, tant ab les fetes y sobre nomenades com a qualsevols altres fahedores, y de manera que ninguna de aquelles tingue forsa per contradir a la present, y tots a son propri for, sotsmetent-se y sotsposant-se ells y sos béns, de dita universitat y qualsevol de ells a ssoles, al for del magnífi ch regent les vegueries de Barcelona, Cervera y altres y qualsevol cort, tant de jutge ecclesiàstich com secular, ab facultat de variar de una a altre una y moltes vegades, y ne fi rmen scriptura de ters en lo llibre dels tersos de dites corts de dits magnífi chs veguers de Barcelona, Cervera y altres qualsevols vegueries en virtut de la nova constitutió de Cattalunya feta en Monsó, obligant tots y sengles béns seus, rèddits y emoluments de dita universitat y singulars de aquella, presents, absents y esdevenidors, y qualsevol de ells a soles, mobles e immobles, haguts y per haver, no, emperò, les persones, per pacte, ab la sòlita constitutió de procurador y ab jurament, llargament. Ítem, dits senyors cònjuges de Moxó accepten la sobre dita promesa y aquella y demés en lo precedent capítol contengut salvos offereixen fi rmar la concòrdia rebuda en poder de dit Alzamora, nottari, sempre y quant lo notari anirà a pendre’ls la fi rma, ab esta protestació, que, encara que no se pose en dita concòrdia, volen los reste salva, com és dit, que, no obstant fi rmen aquella, sempre la present concòrdia

86 Actes de la Jornada de Treball XLII reste en sa forsa y valor y, en cas no complesquen al pactat en la present concòrdia, volen los reste salva la actió de poder-se valer, si voldran, de dit reclam, y aixís o fi rmen y juren. Ítem, lo dit senyor Agustí Ferrer, balle predit, per quant plenament li conste ésser la present concòrdia en utilitat y profi t de dita universitat y singulars de aquella y altrament perquè en tot millor tingue sa forsa y valor, y pose sa auctoritat y decret, etc. Et ideo nos dictae partes, laudantes, etc. Testes fi rmae omnium praedictorum, dempta fi rma dictae dompnae Magdalenae de Moxó et de Merlès, sunt Iosephus Oller, agricola, villae de Vilagrassa, et Ioannes de Eroles, etiam agricola, loci del Llor, Cervariae habitator. Testes fi rmae dicte nobilis dompne Magdalene de Moxó et Merlès, que predicta in dicta villa Cervarie fi rmavit et iuravit die octava mensis maii anni 1679, sunt Ioannes Riumelló, dierum minor, restiarius, et Raymundus Riumelló, philosophie profesor, ac Teodorus Roca, scriptor, Cervarie, qui vice, etc.

39. 1687, agost, 14

Francesc de Perelló, cavaller i senyor de les baronies de Renau, habitant a Tàrrega, i Francesc Vendrell, pagès de Vilagrassa, pacten les condicions amb les quals aquest últim tallarà la carn a la carnisseria de Vilagrassa. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 16, Francesc Colom, Manual, 1686-1687, f. 507 v.

Die XIIII augusti M DC LXXXVII. De y sobre lo tallar carns en la vila de Vilagrassa per y entre lo iŀlustre senyor Francisco de Perelló, cavaller y senyor de las baronias de Renau, en la vila de Tàrrega, bisbat de Solsona, populat, de una part, y Francisco Vendrell, pagès, de dita vila de Vilagrassa, de part altra, se és pactat ab lo modo següent: Primerament, lo dit senyor Francisco de Perelló, per temps de un any, que comensarà a córrer als divuyt del corrent y fi nirà en consemblant diada del any mil sis-cents vuytanta-vuyt, li done facultat, ab los pactes avall scrits, al dit Vendrell de tallar la carn, tant de moltó com bassiva, prometent dit senyor donar-li de soldada per dit any vint-y-sinch lliures lo dia divuyt del mes de agost del any mil sis-cents vuytanta-vuyt, mitja tersa de carn de quiscun moltó y bassiva matarà y tallarà en dita carnisseria y, així mateix, la panyxa o ventre de quiscuna [sic] y quiscuna, lo que promet atténdrer y complir, tenir y servar, ab obligació de tots sos béns, mobles e immobles, haguts y per haver, y ab jurament. E lo dit Vendrell accepte per dit temps lo dit càrrech de tallar carns y promet assistir y anar a lliurar aquella a tots los que la demanaran, tant als naturals y habitants de dit lloch com als forasters, y així bé entregar los dinés prosehiran de la carn tallarà y vendrà bé y degudament quiscun mes de dit any, sens dilació, etc., ab salari de procurador acostumat dins la present vila sinch sous y fora de ella deu sous, etc., y per major seguretat de dites coses ne done per fermansa y principal

87 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT obligada a Elisabet Vendrell y Balle, llur muller, absent, etc., la qual promet, tant en nom de dit son pricipal com sens ell y a soles, tenir y complir tot lo sobre dit, y per ço, tant principal com fermansa, ne obliguen tots y sengles béns y drets seus y de quiscú de ells a soles, mobles e immobles, haguts y per haver, etc., renuntiant a qualsevol lley y dret que valer y ajudar los pugue, etc., y per pacte a son propi for y privilegi de aquell, ab submissió a qualsevol altre, tant ecclesiàstich com secular, facultat de variar de judí, y ne fan y fi rmen scriptura de ters en los libres dels terços, etc., obligant-ne per so lo dit Vendrell sa persona y tots sos béns, y ab jurament, llargament. Testes, dempto fi rme dictae mulieris, sunt Benedictus Roca, sartor, Franciscus Molins, lini textor, et Anthonius Lloses, scriptor, omnes Tarregae, qui vice, etc. Testes fi rme dictae mulieris, etc.

40. 1718, març, 26. Cervera

El batlle i els regidors de Vilagrassa declaren els béns i les càrregues senyorials de la universitat d’aquesta població. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 112, Josep Pomés i Mensa, Capbreu de Vilagrassa, 1718-1719, f. 6.

Confessió general del batlle y regidors de la dita vila de Vilagrassa. Die vigessima sexta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo septingesimo decimo octavo in civitate Cervariae, diocesis celsonensis. Los honorables Sebestià Ramon, pagès y batlle de la vila y terme de Vilagrassa, bisbat de Solsona, Jacinto Estalellas y Francisco Patau, també pagesos de dita vila, lo present any regidors de la universitat de dita vila, constituhits personalment en la casa del dit Ambròs Copons y Fita, per authoritats apostòlica y real notari públich, de la present ciutat de Cervera, bisbat de Solsona, scituada en dita ciutat, devant la plassa dita de Sant Miquel, en presència del reverent doctor Francesch Euras, prevere y benefi ciat de la santa iglésia de la seu de Barcelona, com a procurador dels iŀlustres y nobles senyors don Joseph de Marimon, marquès de Serdanyola, del concell de sa magestat en lo supremo de Itàlia, en la ciutat de Barcelona populat, tant en nom seu propi com encara com a usufructuari de la cosa dotal a ell constituhida per la infrascrita molt iŀlustre y noble mi senyora dona Maria Francesca de Marimon, Reguer, Margarit y Velasco, muller sua, com y també de la dita iŀlustre y noble mi senyora dona Maria Francesca de Marimon, Reguer, Margarit y Velasco, com a propietària, y, en dits respective noms, senyors de la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, del lloch de Claravalls, bisbat de Urgell, y del lloch de Castellnou prop les Oluges, archiprestat de Àger, y los respective térmens, y com de sa procura conste en poder del magnífi ch y discret Joseph Llaurador, per les mateixes aucthoritats notari públich, de dita ciutat de Barcelona, als 28 de octubre proppassat y de 1717, com dit notari ne fa fe, y de mi dit y avall scrit notari, scrivà elegit per fer lo present capbreu per lo dit reverent doctor Francesch Euras, prevere,

88 Actes de la Jornada de Treball XLII com a procurador predit, los quals, com a batlle y regidors predits, representant dita universitat y singulars de dita vila, independents de concell algun per trobar-se privats dits concells per edictos reals, mitjensant jurament per ells prestat en mà y poder de dit reverent procurador a Déu, nostre senyor, y a sos sants quatre evangelis per mans de quiscun de ells corporalment tocats, diuen, denuncían, maniféstan, conféssan y capbrévan que dits iŀlustres y nobles senyors, en dits respective noms, tenen y possoheixen, en dit nom, e/o la dita universitat y singulars persones de dita vila de Vilagrassa tenen y possoheixen per dits iŀlustres y nobles senyors, sos principals, en dits respective noms, senyors de dita vila y sots total dominació y senyoria e jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi y altra qualsevol que los senyors naturals en Cathalunya, tant de dret, ús e/o stil y consuetut com altrament, tenen y exerceixen y exercir solen y deuen ab sos súbdits y vassalls y sots domini y alodi de dits iŀlustres y nobles senyors, a prestació dels censos y altres drets avall scrits, la dita vila, casas, terras, honors, pocessions e/o propietats y drets avall scrits y següents: Primerament, confessen que dits iŀlustres y nobles senyors, com a senyors predits, són senyors de tota la dita vila de Vilagrassa, ab tots los drets y pertinències de aquella, so és, portals, muralles y plassas, carrers, carrerons, paheria, presó, carnisseria y altres qualsevols edifi cis públichs y privats de aquella y dins ella construhits y edifi cats y espais e vàcuos dins de aquella exhistints en qualsevol manera y també tots los térmens y territoris, terras, vàcuos, límits y àmbits de dita vila y de la jurisdictió de aquella en qualsevol manera y també totas las jurisdiccions civils y criminals, alta y baixa e suprema y ínfi ma, mer y mixt imperi y altre qualsevol que los senyors temporals e/o barons en Cathalunya, tant de dret, ús, consuetut com altrament, tenen y exerceixen e tenir y exercir poden y deuen en qualsevol manera ab sos súbdits e/o vassalls, tant, és a saber, per total [sic] y en virtut de la infeudació e/o consessió real ne féu la sacra, catòlica y real magestat del rey, nostre senyor, al quòndam senyor don Francesch de Reguer, rebesavi de dita iŀlustre y noble mi senyora dona Maria Francesca de Marimon, Reguer, Margarit y Velasco, la principal, de la qual conste ab son real privilegi de mà de sa magestat sotascrit he fi rmat y ab son real sagell penjant en uns cordons de seda sagellat, dat en la vila de Madrit als [espai en blanc] del mes de [espai en blanc] de l’any [espai en blanc] y altrament ab totas las demés solempnitats, segons stil de la real cancilleria, despedit, com també en virtut de la real pocessió plena, real, corporal o quasi que dita universitat y singulars de Vilagrassa donaren y lliuraren de dites coses al dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer en virtut de dit privilegi e/o concessió y mandato real, de la qual també conste ab altre acte rebut y testifi cat en poder del discret Gaspar Montserrat Xemellau, notari públich, de Barcelona, als 26 de novembre de 1603. E més, diuen, denuncían y capbrévan, sots lo mateix jurament, que ells volen, fan y entenen fer la present confessió sens perjudici algun de tot lo a ells concedit per lo dit noble senyor don Francesch de Reguer en lo acte de concòrdia se fi rmà entre los batlle, pahers, universitat y singulars de dita vila de Vilagrassa y dit noble senyor don Francesch de Reguer, rebuda en poder del dit magnífi ch y discret Gaspar Montserrat Xamellau, notari, de Barcelona, dit dia 26 de novembre de 1603,

89 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT de la qual fa fe lo magnífi ch y discret Joseph Simon, per les mateixes auctoritats notari públich, de dita ciutat, com a tenint y regint les escriptures de dit Xamellau, als 3 de agost [de] 1716, scrita ab full cellat de cello primer, de la qual dit reverent doctor Francesch Euras, en dit nom, ne està cerciorat per vèurer-la de present aquí aucthèntica y haver-la llegida, aixís que tot lo contingut en dita concòrdia volen expressament quédie salvo. Ítem, confessen tenir dita universitat tota aquella gran pessa de terra vulgarment dita “los diumenges de la vila”, de tinguda de vint jornals, poch més ho manco, scituada en la quadra dita “de na Solsona” e/o “de Vergós” y vuy de dits nobles senyors, en dits noms, sos principals, y dels seus, la qual gran pessa de terra afronte a sol hixent part ab Salvador Vidal y Maria Vidal y Janer, cònjuges, que antes era de Maria Janer, viuda, part ab terres de Francesca Escassany, viuda, y part ab terres de Margarida Vilar, viuda, que antes eren de Joseph Vilar, a mitgdia ab terres de don Ramon de Maranyosa, de la ciutat de Lleyda, que eren de Jaume Gener, de Anglesola, part, y part ab terres de Pere Joan Calaf, de Anglesola, que eren de Moix, de la prop dita vila, a ponent ab terres dels hereus de Thomàs Molner, de Anglesola, y part ab terres de Pere Joan Moix, de Vilagrassa, que eren de altre Pere Joan Moix, y a tremuntana part ab terres de Ramon Foixench, que eren de Isidro Foixench, de Vilagrassa, y part ab terras dels hereus de Carlos Roca, que antes eren de Salvador Roca, son pare, de dita vila de Vilagrassa, de pertinències de la mateixa pessa de terra. Per la qual pessa de terra fan y presten y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars personas de dita vila de Vilagrassa als dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, sos principals, com a senyors de aquella, y als successors de dita iŀlustre y noble senyora, perpètuament, lo dia y festa de Sant Joan del mes de juny, set lliures, deu sous y nou diners, moneda barcelonesa, de cens, ab tota directe y alodial senyoria y altre qualsevol domini e/o dret dominical al senyor directe en Cathalunya competent en les proprietats que per ell se tenen, ab lo lluhisme al dezè, com ja és de dret, e no res menos de tots y sengles splets e/o fruits que·s cullen y nostre Senyor done en dita pessa de terra y de tots y sengles fruits e/o splets que·s cullen y nostre Senyor done en totes y sengles terres que los singulars y habitans de dita vila de Vilagrassa tenen y possoheixen ara y en lo sdevenidor tindran y possehiran e/o cultivaran en qualsevol manera en los térmens de Vilagrassa, part del terme del Mor y de la quadra de Vergós, vuy de dits iŀlustres y nobles senyors, en dits respective noms, sos principals, fan y presten y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars persones a dits iŀlustres senyors, en dits noms, com a senyors predits, sos principals, y als successors de dita iŀlustre y noble senyora, delme a la onsena e/o la onsena part, restant-ne deu per la dita universitat o tributari y una per dits iŀlustres senyors, en dit nom, y los successors de dita iŀlustre senyora e/o per lo onsener per títols de vendes y novas imposicions feren y fi rmaren dita universitat y singulars persones al dit quòndam senyor don Francisco de Reguer, ab actes públichs rebuts y testifi cats, com se assereix, en poder de Pere Farrer, quòndam notari, de Barcelona, als 23 de mars de l’any 1592, y també, de altra part, ultra de dit delme e/o de la onsena part dels fruits fan y presten e/o fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dita iŀlustre senyora, sa principal, y als seus, perpètuament, un dotsè

90 Actes de la Jornada de Treball XLII perpètuo e/o la dotsena part de tots y sengles fruits de fals e/o que se seguen, so és, que lo senyor de dits fruits e/o grans de fals e/o que se seguen, de dotse, ne pren un y ne resten onse franchs per lo pagès conrresant ho tributari per títol de altra venda y nova imposició de dit dotsè perpètuo feren y fi rmaren dita universitat y singulars de Vilagrassa a dit iŀlustre senyor don Francisco de Reguer de dit dotsè e/o la dotsena part de dits grans y fruits de falç e/o que se seguen y cullen, cullidors y que nostre Senyor donarà, perpètuament, en dita pessa de terra dels diumenges y de la vila y generalment en altres qualsevol terres, honors y pocessions dels dits térmens y territoris de Vilagrassa y part del terme del Mor, jurisdictió de Vilagrassa, y de dita quadra de Vergós, vuy de dits iŀlustres y nobles senyors, en dits noms, ab altre acte rebut y testifi cat en poder del dit Gaspar Montserrat Xamellau, notari, de Barcelona, als 26 de novembre [de] 1603. Ítem, tot aquell forn de cóurer pa en dita vila de Vilagrassa construhit e/o lo dret de la imposició de aquell, vulgarment dit “de la puja”, per rahó del qual fan y presten y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, y als successors de dita iŀlustre senyora, perpètuament, y als seus, dit dia ho festa de Sant Joan del mes de juny, dos lliures, valents quaranta sous, moneda barcelonesa, de cens, ab tota, directa y alodial senyoria y altre qualsevol dret al senyor directe y alodial competent y ab lluhisme al desè, com ja és de dret, per títol de venda y nova imposició feta per dita universitat y singulars de aquella al dit iŀlustre senyor don Francisco de Reguer ab acte rebut en poder de Pere Ferrer, notari, de Barcelona, dit dia 23 de mars de 1592, lo qual forn confronte a sol hixent ab casa dels pobills de Rafel Robiol, dit “de Pelegrí”, a mitgdia ab lo carrer dit del Ospital, a ponent ab lo corral dels hereus de Carlos Roca, part, y part ab lo corral de Francisco Perelló, fi ll de Jaume Perelló, teixidor, que antes eren de Isidro Teixidor, y a tremuntana ab lo carrer Major de la dita vila. Ítem, tot aquell corral scituat dins dita vila de Vilagrassa, en lo lloch dit “lo sitjar”, lo qual afronte a sol hixent ab les muralles de dita vila, a mitgjorn y ponent ab lo dit sitjar y a tremuntana ab la casa de Francesch Labèrnia, part, y part ab la casa dels hereus de Joan Ramon, de dita vila, que éran antes de Thomàs Robiol, per lo qual corral fan y presten y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dits iŀlustres senyors, com a senyors predits, dit dia ho festa de Sant Joan de juny, devuyt diners de cens, ab tota directa y alodial senyoria, lo qual corral la dita universitat fonch capbrevat en lo capbreu de dita vila y terme rebut en poder del discret Francisco Colom, quòndam notari públich, de dita vila de Tàrrega, als 7 de octubre [de] 1699. Y totes les coses desobre expressades confessen y regoneixen ésser verdaderes y contenir tota veritat, confessant y affi rmant, en forsa de dit jurament sobre prestat, aquelles totes y sengles atténdrer y complir y en cosa alguna no contrafer ni venir, ab obligació dels béns de dita universitat y singulars de aquella, presents, absents y sdevenidors, per ninguna causa ho rahó, ab totas aquellas renunciacions y cautheles necessàries, degudes y pertanyents. E lo dit reverent doctor Francesch Euras, prevere, procurador predit, en dit nom, accepta la sobre dita confessió ho confessions per dits batlle y regidors, en nom de dita universitat y singulars de dita vila de Vilagrassa, feta y fetas, així y

91 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT de la manera que desobre se conté, aprobant, en quant és y serà lícit a dits senyors, sos principals, la sobre dita concòrdia, e vol y concent, en lo sobre dit nom, que dita universitat y singulars personas de aquella tíngan y possohèscan y tener y possohir púgan, perpètuament, totas las sobre ditas cosas desobre per dits batlle y regidors capbrevades, sens altre títol ni amortizació de dits iŀlustres y nobles senyors, en dits noms, ni successors de dita iŀlustre senyora, sa principal, competens. Los censos y lluhismes, si alguns se deuran, y los demés drets a dita iŀlustre senyora, sa principal, e/o als dits iŀlustres senyors cònjuges, en dits noms, respective, sos principals, competens, salvos y segurs remanents, y aixís ho fírmen y juren. Testes sunt reverendus doctor Iosephus Serret, presbiter et rector parroquialis ecclesiae loci Castri Novi Olugiarium, archipestratus agerensis, nullius diocesis, et Raymundus Armengol, faber lignarius, presentis civitatis Cervariae.

[Al marge esquerre:] Extreta dia 30 agost 1826 esta confeció ab un full sello segon.

41. 1761, octubre, 15. Vilagrassa

El batlle i els regidors de Vilagrassa declaren els béns i les càrregues senyorials de la universitat d’aquesta població. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Capbreu de Vilagrassa, 1756-1762, f. 3.

En la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, a quinse dies del mes de octubre, any de la nativitat del Senyor de mil set-cents seixanta-y-un. Los honorables Blasi Thomàs, pagès y batlle de la vila de Vilagrassa, de dit bisbat de Solsona, y son terme, Joseph Bonastre y Francisco Ramon y Patau, pagesos y lo present y corrent any (junt ab Jacinto Solé, pagès, de dita vila de Vilagrassa) regidors de la universitat de la mateixa vila de Vilagrassa, constituhits personalment en la casa pròpria dels iŀlustres senyors marquesos de Serdanyola, senyors temporals y jurisdiccionals dels propis, vila y terme de Vilagrassa, cituada en lo carrer Major de ella, en presència de Francisco Casanovas y Ribas, ofi cial de ploma, en Barcelona residint, com a procurador dels iŀlustres senyors donya Maria Josepha de Marimon y Boÿl de Arenós y de Figuerola, marquesa de Serdanyola, viuda del iŀlustre senyor don Joan Antoni de Marimon, Fernández de Velasco y Reguer, marqués de Serdanyola y compte de la Revilla, en Barcelona domiciliada, en los noms de tenutària y usufructuària per sos dot, esponsalici, vulgo “creix”, y altres drets de la heretat y béns que foren del dit senyor son difunt marit, y don Joseph Anton de Marimon, Boÿl de Arenós, Velasco, Reguer, Margarit, Despalau y Tord, marquès de Serdanyola y compte de la Revilla, hereu universal del dit iŀlustre senyor marquès de Serdanyola, son pare, elegit ab son últim y vàlido testament, que atorgà y fi rmà en poder de Geroni Gomis, notari públic de número, de Barcelona, a vint-y-tres de abril de mil set-cents y sinquanta, y, seguida sa mort, publicat a vint-y- vuit de abril de mil set-cents sinquanta-y-sis, com de sa procura consta ab acte rebut

92 Actes de la Jornada de Treball XLII en poder del mateix Geroni Gomis, notari, a onse de agost de dit any mil set-cents sinquanta-y-sis, conforme lo propi notari, ab sas certifi catòrias lletras de sos mà y signe subscritas y subsignadas, ne fa fee y de mi lo notari públic infrascrit y escrivà elegit per fer lo present capbreu, los quals, com a batlle y regidors predits, respective, representants la dita universitat de la vila de Vilagrassa, mediant jurament per ells prestat a Déu, nostre senyor, y a sos sagrats quatre evangelis per mà de cada un de ells corporalment tocats en la del sobre anomenat procurador, diuhen, denuncían, maniféstan, conféssan y capbrévan que dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, tenen y posseheixen e/o la dita universitat y singulars persones de dita vila de Vilagrassa tenen y posseheixen per dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, senyors de dita vila, y baix total dominació, senyoria y jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi y altra qualsevol que los senyors naturals en Catalunya, tant de dret, ús e/o estil y consuetut com altrament, tenen y exerceixen y exercir acostumen y deuhen ab sos súbdits y vassalls y baix domini y alou de dits iŀlustres senyors, a prestació dels censos y altres drets avall escrits, la dita vila de Vilagrassa, casas, terras, honors, proprietats, pocessions y drets avall escrits y següents:

1. Primerament, que dits iŀlustres senyors, com a senyors predits, són senyors de tota la dita vila de Vilagrassa, ab tots los drets y pertinències de aquella, ço és, portals, murallas, plassas, carrers, carrerons, paeria, presó, carniceria y altres qualsevols edifi cis públichs y privats de aquella y dins ella construhits y edifi cats y espays y vàcuos dins de aquella existints en qualsevol manera y també tots los térmens y territoris, terras, vàcuos, límits y àmbits de dita vila y de la jurisdicció de aquella en qualsevol manera y també totas las jurisdiccions civils y criminals, alta y baixa y suprema e ínfi ma, mer y mixt imperi y altre qualsevol que los senyors temporals e/o barons en Catalunya, tant de dret, ús, consuetut com altrament, tenen y exerceixen y tenir y exercir poden y deuhen en qualsevol manera ab sos súbdits e/o vassalls, tant, és a saber, per títol y en virtut de la infeudació e/o concessió real ne féu la sacra, catòlica y real magestat del rey, nostre senyor, al quòndam senyor don Francesch de Reguer, antecessor de dits iŀlustres senyors, sos principals, de la qual consta ab son real privilegi de mà de sa magestat sota escrit o fi rmat y ab son real sello penjant en uns cordons de seda sellat, dat en la vila de Madrid lo dia vint-y-dos del mes de desembre, any de la nativitat del Senyor de mil sinch-cents noranta-y-nou y del reynat de sa magestat lo any segon, y altrament ab totes les demés solempnitats, segons estil de la real cansilleria, expedit, del qual done fee, ab sos signe y fi rma, Geroni Gassol, real conseller y protonotari dels reynes de la corona de Aragó, com també en virtut de la real pocessió plena, real, corporal o quasi que dita universitat y particulars de Vilagrassa donaren y entregaren de ditas cosas al dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer en virtut de dit privilegi e/o concessió y mandato real, de la qual també consta ab altre acte rebut y testifi cat en poder del Gaspar Monserrat Xemellau, notari públich, de Barcelona, a vint-y-sis de novembre de mil sis-cents y tres. 2. Ítem, diuhen, denuncien y capbreven, baix lo mateix jurament, que ells volen, fan y entenen fer la present confessió sens perjudici algun de tot lo a ells

93 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT concedit per lo dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer en lo acte de concòrdia se fi rmà entre lo batlle, pahers, universitat y singulars de dita vila de Vilagrassa y dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer, rebuda en poder de dit Gaspar Monserrat Xemellau, notari públich, de Barcelona, dit dia vint-y-sis de novembre de mil sis- cents y tres, aixís que tot lo contengut en dita concòrdia volen expressament quédia salvo. Referint-se a la mateixa e igual reserva feren lo batlle y regidors de Vilagrassa a la confessió per ells feta lo dia vint-y-sis de mars de mil set-cents y divuit en lo capbreu rebut en poder de Ambròs Copons y Fita, notari públich, de la ciutat de Cervera. 3. Ítem, conféssan tenir dita universitat tota aquella gran pessa de terra vulgarment dita “los diumenges de la vila”, de tinguda de vint jornals, poch més o menos, cituada en la quadra dita “de na Solsona” e/o “de Vergós” y vuy de dits iŀlustres senyors, sos principals, y dels seus, la qual gran pessa de terra afronta a sol ixent ab terres part de Maria Vidal, viuda de Francisco Vidal, part de Pau Bonastre, part de Joseph Torres y part de don Anton Maranyosa, de la ciutat de Lleyda, a mitgdia ab terres part de dit Maranyosa y part de Pau Calaf, de Anglesola, a ponent ab terres part de Thomàs Munné, de Anglesola, part de Manuel Ramon y part de Joseph Roca y a tremuntana ab terres part de Salvador Ramon y part dels hereus de Anton Seguí. Per la qual pessa de terra fan y préstan y fer y prestar són tinguts y obligats a dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, lo dia y festa de Sant Joan de juny, set lliures, deu sous y nou diners, moneda barcelonesa, de cens, ab tota directa y alodial senyoria y altre qualsevol domini e/o dret dominical al senyor directe en Catalunya competent en les proprietats que per ell se tenen, ab lo lluhisme al desè, com ja és de dret, y no res menos de tots y sengles esplets e/o fruits que·s cullen y nostre Senyor done en dita pessa de terra y de tots y sengles fruits e/o esplets que·s cullen y nostre Senyor done en totas y sengles terras que los singulars y habitants de dita vila de Vilagrassa tenen y posseheixen y en lo esdevenidor tindran y possehiran e/o cultivaran en qualsevol manera en los térmens de Vilagrassa, part del terme del Mor y de la quadra de Vergós, vuy de dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, fan y préstan y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars personas a dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, com a senyors predits, y a sos successors delme a la onsena e/o la onsena part, restant-ne deu per la dita universitat o tributari y una per dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, y sos successors e/o per lo onsener per títols de vendas y novas imposicions feren y fi rmaren dita universitat y singulars persones al dit quòndam senyor don Francesch de Reguer, ab actes públichs rebuts y testifi cats, com se assereix, en poder de Pere Ferrer, quòndam notari públich, de Barcelona, a vint-y-tres de mars de mil sinch-cents noranta-y-dos, y també, de altra part, ultra de dit delme e/o de la onsena part dels fruits fan y presten y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, y als seus, perpètuament, un dotsè perpètuo e/o la dotsena part de tots y sengles fruits de fals e/o que se seguen, com són forments, ordis, sègols, espelta, mestalls, espeltós y segalós, palmolas, sivades y altres qualsevols grans, no, emperò, de oli, ametlles, mills, vins, llins, cànems, llegums, hortalissas, fruites ni altres coses de poca importància, com són sebas y alls y altres qualsevols cosilles,

94 Actes de la Jornada de Treball XLII sinó tant solament dels forments y grans demunt dits, segons tenor del acte de venda e imposició de dit dotsè que avall, en lo present ítem, se calendarà, en esta manera, ço és, que lo senyor de dits fruits e/o grans de fals e/o que se seguen, de dotse, ne pren un y ne resten onse franchs per lo pagès conresant o tributari per títol de altra venda y nova imposició de dit dotsè perpètuo feren y fi rmaren dita universitat y singulars de Vilagrassa a dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer de dits grans y fruits de fals e/o que se seguen y cullen, cullidors y que nostre Senyor donarà, perpètuament, en dita pessa de terra dels diumenges y de la vila y generalment en qualsevols terras, honors y pocessions dels dits térmens y territoris de Vilagrassa y part del terme del Mor, jurisdicció de Vilagrassa, y de dita quadra de Vergós, vuy de dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, ab altre acte rebut y testifi cat en poder de dit Gaspar Monserrat Xemellau, notari públich, de Barcelona, als vint-y-sis de novembre de mil sis-cents y tres. 4. Ítem, tot aquell forn de cóurer pa en dita vila de Vilagrassa construhit e/o lo dret de la imposició de aquell, vulgarment dit “de la puja”, per rahó del qual fan y préstan y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, y a sos successors, perpètuament, dit dia o festa de Sant Joan del mes de juny, dos lliures, valents quaranta sous, moneda barcelonesa, de cens, ab tota, directa y alodial senyoria y altre qualsevol dret al senyor directe y alodial competent y ab lo lluhisme al desè, com ja és de dret, per títol de venda y nova imposició feta per dita universitat y singulars de aquella al dit iŀlustre senyor don Francesch de Reguer ab acte rebut en poder de Pere Ferrer, notari públich, de Barcelona, dit dia vint-y-tres de mars de mil sinch-cents noranta- y-dos, lo qual forn afronta a sol ixent ab casa de Manuel Rubiol, a mitgdia ab lo carrer dit del Hospital, a ponent part ab corral de Ramon Petit y part ab corral dels hereus de Francisco Perelló y a tremuntana ab lo carrer Major. 5. Ítem, tot aquell corral cituat dins dita vila de Vilagrassa, en lo lloch dit “lo sitjar”, que de present no té parets, y afronta a sol ixent ab vagants, segons se diu, de dita universitat, antes les muralles de dita vila, a mitgdia y ponent ab lo dit sitjar y a tremuntana part ab casa de Francisco Altissent y part ab la casa dels hereus de Magí Carulla, per lo qual corral fan y préstan y fer y prestar són tinguts y obligats dita universitat y singulars a dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, dit dia o festa de Sant Joan de juny, divuit diners de cens, ab tota directa y alodial senyoria, lo qual corral per dita universitat fou capbrevat lo sobre dit dia vint-y-sis de mars de mil set-cents y divuit en lo capbreu rebut en poder de Ambròs Copons y Fita, notari públich, de la ciutat de Cervera. Y totes les coses dessobre expressades conféssan y regoneixen ésser verdaderas y contenir tota veritat, confessant y afi rmant, en forsa de dit jurament sobre prestat, aquelles totes y qualsevols aténdrer y cumplir y en ninguna cosa contravenir-las, baix obligació de tots los béns, rèddits y emoluments de dita universitat, mobles e immobles, haguts y per haver, ab totas renunciacions y cautelas necessàrias, degudas y pertanyents. E lo dit Francisco Casanovas y Ribas, procurador predit, ab la expressa, emperò, protesta y salvetat que, per expressar lo sobre calendat acte de venda e imposició perpètua del dret de dotsè e/o la còpia autèntica que de ell se ha tingut

95 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT present, closa y subsignada per Vicent Simon, notari públich de número, de Barcelona, com a tenint y regint las escripturas públicas del sobre dit Gaspar Monserrat Xemellau, a sinch de abril de mil set-cents sinquanta-y-tres, la exceptuació de la prestació de dit dotsè los mills, quant, antecedentment a la expressió de la venda, ne fa expressa menció, que pot ser equivocat per una o altra part, no entén per la present acceptació inferir perjudici algun a dits iŀlustres senyors, sos principals, ni a sos successors, accepta la sobre dita confessió o confessions per dits batlle y regidors, en nom de dita universitat de Vilagrassa, feta y fetas, així y de la manera que dessobre se conté, aprobant, en quant és y serà lícit a dits senyors, sos principals, la sobre dita concòrdia, y vol y concent, en lo sobre dit nom, que la dita universitat y singulars personas de aquella tíngan y possehèscan y tener y possehir púgan, perpètuament, totas las sobre ditas cosas dessobre per dits batlle y regidors capbrevades, sens altre títol ni amortisació de dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, ni de sos successors. Los censos y lluhismes, si alguns se deuran, y los demés drets a dits iŀlustres senyors, sos principals, en dits respective noms, y a sos successors sempre salvos remanents. Y los dits batlle y regidors reprotesten al contengut de la sobre continuada protesta, no sols per las ditas rahons, sí que també per ser y haver estat la observància de no pagar dotsè de mills. Y se sàlvan qualsevol dret y acció competent a la dita universitat de Vilagrassa. Y així dits confi tents y acceptant, en dits respective noms, ho atórgan en dita vila de Vilagrassa, dia, mes y any dalt notats, essent presents per testimonis lo doctor en drets Pau Anton Jover, de la vila de Tàrrega, y Joan Vidal, pagès, de la vila de Guissona, habitant en dita vila de Vilagrassa, y, coneguts per mi lo notari infrascrit, ho fírman, ço és, de voluntat de dit Joseph Bonastre, que diu no sab de escríurer, lo dit doctor Pau Anton Jover y los demés de sa pròpria respective mà. Blasi Thomàs, batlle. De voluntat de dit Joseph Bonastre, regidor, fi rmo jo lo doctor Pau Anton Jover. Francisco Ramon y Patau, regidor. Francisco Casanovas y Ribas, procurador predit. Devant de mi Mariano Terez y Matheu, notari.

[A la part superior del text:] Treta autèntica la següent confessió a 29 de octubre de 1790 ab real sello segon. Terez. Treta autèntica altra còpia ab real sello segon en 18 [de] agost de 1826. Terez y Pasqual.

42. 1762, octubre, 22. Vilagrassa

El batlle i els regidors de Vilagrassa declaren els béns i les càrregues senyorials de la universitat d’aquesta població que no van ser incloses a la declaració feta l’any anterior. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Capbreu de Vilagrassa, 1756-1762, f. 129.

96 Actes de la Jornada de Treball XLII

En la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, a vint-y-dos dies del mes de octubre, any de la nativitat del Senyor de mil set-cents seixanta-y-dos. Los honorables Blasi Thomàs, pagès y batlle de dita vila de Vilagrassa y son terme, Pere Ramon, Francisco Miralles y Pasqual Cervera, pagesos y lo present y corrent any regidors de la universitat de la mateixa vila de Vilagrassa, atenent que lo dia quinse del mes de octubre del any pròxim passat de mil set-cents seixanta-y- un, los aleshores regidors capbrevaren y per falta de notícia deixaren de capbrevar las proprietats infrascritas, per ço, ajustant a dita confessió, mediant jurament per cada un de ells prestat a Déu, nostre senyor, y a sos sagrats quatre evangelis en mà y poder del dit Francisco Casanovas y Ribas, procurador dels iŀlustres senyors marquesos de Serdanyola, en dits respective noms, diuhen, denuncían, maniféstan, conféssan y capbrévan que, en dit nom, tenen y posseheixen, baix alou y directa senyoria, ab fi rma, fadiga, lluhisme, empara y tot altre ple dret directe y alodial domini de sas senyorias a prestació dels censos infrascrits, las proprietats avall escritas y següents: 1. Primo, tota aquella casa de terra fi ns al cel, ab un corral contiguo, cituada dins la vila de Vilagrassa, al carrer dit del Mor, que afróntan a sol ixent ab casa de Cicília Mas, viuda, a mitgdia ab dit carrer, a ponent ab casa de Joseph Carbonell y a tremuntana ab la muralla de la vila, a prestació de un sou y set diners barcelonesos de ànnua penció de cens tots anys, per Sant Joan de juny perpètuament pagadors. 2. Ítem y fi nalment tota aquella part de corral que antes era un corral y vuy, junt ab una tercera part, a poca diferència, se troba corral de bestiar, cituat dins la vila de Vilagrassa, al carrer dit del Hospital, que afronta a sol ixent ab corral de Magí Rubiol, a mitgdia ab la dita tercera part de corral anyadida pròpria de dita universitat, a ponent ab casa y corral [de] Ramon y Mariagna Roca y Soler, cònjuges, y a tremuntana ab dit carrer, a prestació de sinch sous barcelonesos de ànnua penció de cens tots anys, dit dia de Sant Joan de juny perpètuament pagadors. Y diuhen los espéctan, en dit nom, las sobre ditas proprietats, ço és, la casa en primer lloch designada, per confessió feta per los regidors, antes pahers, de dita vila de Vilagrassa en lo capbreu y confessió rebuda en poder de Francisco Colom, quòndam notari públich, de la vila de Tàrrega, a vint de novembre de mil sis-cents noranta-y-nou, y lo corral en segon y últim lloch designat, per títol de pròpria compra que la dita universitat de Vilagrassa ne féu de Salvador y Maria Vidal y Escassany, cònjuges, de la mateixa vila de Vilagrassa, ab acte rebut en poder (segons se afi rma) de la rectoria de la referida vila de Vilagrassa a vint-y-vuit de desembre de mil set-cents, y per dits cònjuges Vidal y Escassany fou lo dit corral, junt ab altres proprietats, capbrevat en poder de dit Colom, notari, a trenta-y-un de octubre de dit any mil sis-cents noranta-y-nou. Y convenen, en dit nom, y en bona fee prometen a dits iŀlustres senyors, en dits respective noms, encara que ausents, y, per ells, a dit son procurador, present, y a sos successors que, en cas de venda y transportació de ditas cosas confessadas, reservaran, en dit nom, lo domini directe a favor de sas senyorias, en dits respective noms, y dels seus y pagaran los censos en lo termini sobre dit, per lo que oblígan, en dit nom, especialment y en nom de precari, las mateixas cosas confessadas, y, per los censos cayguts y que cauran,

97 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT los béns, rèddits y emoluments de dita universitat, no, emperò, los seus propis per tractar negoci ageno, mobles e immobles, haguts y per haver, ab totes renunciacions de propi for y altres y ab jurament, llargament. Y lo dit Francisco Casanovas y Ribas, en dit nom, accepta la dita confessió, los drets dominicals a dits iŀlustres senyors, sos principals, y als seus y los censos fòrsan deguts sempre salvos remanents. Y així, respectivament, ho atórgan en dita vila de Vilagrassa, dia, mes y any dalt dits, essent presents per testimonis Ignasi Ramon y Bugart, pagès, de la mateixa vila, y Joan Vidal, pagès, de la vila de Guissona. Y dits confi tents y acceptant (als quals lo notari infrascrit fas fee conèixer) ho fírman, a saber, los dits batlle, regidor decano y acceptant, de sa pròpria respective mà, y, de voluntat dels demés, que diuhen no saber de escríurer, lo dit Joan Vidal. Blasi Thomàs, batlle. Pere Ramon. De voluntad de dits Francisco Miralles y Pasqual Cervera, regidors, Joan Vidal. Francisco Casanovas y Ribas, procurador predit. Devant de mi Joan Ignasi Terez, notari públich, en nom y com a substitut de Mariano Terez y Matheu, mon pare y connotari.

[A la part superior del text:] Treta autèntica ab real sello segon en 19 [de] agost de 1826. Terez y Pasqual.

43. 1774, agost, 4. Cervera

El batlle de Vilagrassa presenta a Ramon Teixidor, notari, de Cervera, un escrit de resposta al requeriment sobre un onzè que li fou notifi cat a petició del procurador dels marquesos de Cerdanyola. ACSG, Cervera, Fons Notarial, Cervera, 119, Ramon Teixidor i Grau, Manual, 1773-1774, f. 337.

[A la part superior:] Respuesta del bayle de Vilagrassa. Sépasse por esta pública escritura como en la ciudad de Cervera, obispado de Solsona, a quatro días del mes de agosto, año de mil setecientos setenta y quatro, poco antes de las siete horas de la tarde, Blas Thomás (según él mismo dixo], bayle de la villa de Vilagrassa, corregimiento de Lérida, constituido personalmente ante mí Raymundo Texidor y Grau, escribano público y real colegiado de los del colegio de dicha ciudad de Cervera, infrascrito, personalmente hallado en el estudio de la casa de mi habitación, que la tengo sita en la calle Mayor o de San Juan de la propria ciudad, y ante los abajo nombrados testigos, para el effecto infrascrito llamados y rogados, respondiendo, como dixo, a un requirimiento que el día de aiher, tres de los arriba dichos mes y año, entre las siete y ocho horas de la mañana, le fue presentado y notifi cado a instancia de Ignacio Surís, causídico, de la enunciada ciudad de Cervera, como a procurador de los ilustres señores marqueses

98 Actes de la Jornada de Treball XLII de Serdañola y condes de la Revilla, me ha entregado una cédula o escritura de respuesta que en sus manos tenía, requiriéndome la continuasse al pie del auto de la presentación de dicho requirimiento y que no diesse copia de éste sin continuar en él la dicha respuesta, como en ella se expressa, cuya cédula o escritura de respuesta es del thenor que se sigue: «Blaz Thomás, baile de la villa de Vilagrassa, satisfaciendo a una requisición que empieza: “Bien saben”, etc., y concluye: “Levante auto, según estilo”, hecha a instancia de Ignacio Surís, apoderado de los ilustres señores marqueses de Cerdañola, dize que la real sentencia de tres de setiembre de mil setecientos cinquanta y uno, confi rmada en otra de de diez y siete de febrero de mil setecientos cinquanta y cinco, ninguna de las quales fue presentada a la inspección del respondiente, ni tampoco los demás procedimientos executivos que se explican en la citada requisición, no parece imponga la obligación precissa y especial de onzenar o contribuir con la onzena parte de los frutos que se cogen en el término de Vilagrassa y demás tierras cultivadas en otros términos de Vilagrassa por los particulares y moradores de ésta en hazes, vulgo “garbas”, sino la general de pagar la onzena parte de los frutos percividos y que se perciven en dichos parages a dichos muy ilustres marqueses de Cerdañola y, por consiguiente, se satisface con dicha obligación onzenando en granos en la hera o en haces, ni la especialidad de haver de contribuir con este impuesto en hazes va perevenida en el auto de veinte de marzo de mil quinientos noventa y dos, que es el posterior que se sabe y cita el requirente en su dicha requisición, ni parece haya repugnancia alguna de parte de los particulares de contribuir con el enunciado impuesto en la forma que dicho auto indica ser facultativo, ni la tiene el respondiente ni la tendrá jamás en pagar en el modo que sea permitido sin vulnerar el derecho de dichos señores, conforme a dichas facultades, tanto de lo que perciva de frutos afectos a él procedentes de tierras del relatado término, sino también de las demás que estén sujetas al repetido cargo. Se protesta a dicho apoderado de todos gastos y costas y requiere al escribano de la requisición que continúe la presente respuesta al pie de aquélla y del auto de su notifi cación y de la misma y de éste no entregue copia sin inserción de la presente respuesta». De lo que, como va dicho, hecho y executado, el antenombrado Blaz Thomás, bayle sussoreferido, me ha requirido a mí dicho y abajo escrito escribano hiziesse y levantasse el presente auto y pública escritura, que fue fecha en la insinuada ciudad de Cervera, día, mes y año, hora y parage arriba expressados, siendo presentes por testigos Antonio Llobet, confi tero y cerero, y Antonio Juan Brach, sastre, los dos vezinos de la precitada ciudad de Cervera, para ello llamados y rogados, como arriba se conti[e]ne. Y lo fi rmó el mismo Blas Thomás, baile respondiente, de su propria mano. De que doy fee. Blas Thomás, baile. Ante mí Raymundo Texidor y Grau, escribano público y real colegiado, de dicha ciudad de Cervera, que doy fee haver dicho Blas Thomás expressado ser él mismo y baile de dicha villa de Vilagrassa.

[El text del requeriment notifi cat al batlle de Vilagrassa és el següent:]. Bien saben e ignorar no pueden vuestra mercedes señor bayle y regidores de

99 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT la villa de Vilagrassa, corregimiento de Lérida, y demás particulares de dicha villa que en la causa que vertía en la real audiencia de este principado y sala del noble señor don Francisco de Montero, real oidor, escribano Lorenzo Madriguera, entre partes del ilustre don Juan Antonio de Marymón, Fernández de Velasco y Reguer, marqués de Serdañola, conde de la Revilla, de la una, y la universidad de dicha villa, Madalena Valls y Saltó, viuda, y otros diferentes particulares y terratinientes de la misma villa, de parte otra, con real sentencia proferida en 3 de setiembre [de] 1751, confi rmada en causa de suplicación con otra real sentencia proferida a los 17 [de] febrero de 1755, fueron condenados dicha universidad, Madalena Valls y Saltó, Ana María Miralles, viuda de Jayme Juan Miralles, Sebastián Bordes, Raymundo Soler y otros diferentes moradores y habitantes en dicha villa, nombrados en dichas sentencias, en haber de pagar al expressado ilustre marqués de Serdañola el derecho de onceno o undécima parte de los frutos por ellos respective cogidos y que en adelante cogerían, no sólo en las tierras sitas dentro el término de dicha villa de Villagrassa, quadra de Vergós y parte del término del Mor, en que el bayle de dicha villa exerce jurisdicción, sino también en otras tierras que respectivamente cultivaban en los términos foráneos sitos dentro el ámbito y distancia de seis leguas de la dicha villa, a tenor de las vendas fi rmadas por el bayle, universidad y singulares personas de la misma villa a favor de don Francisco de Reguer, domiciliado en la ciudad de Barcelona, causante de dicho ilustre marqués, con dos escrituras públicas, recibidas en poder de Pedro Ferrer, notario, de dicha ciudad, en los días tres de octubre [de] 1588 y 20 de marzo [de] 1592, reservada liquidación de los frutos percibidos. Assimismo, no pueden ignorar vuestras mercedes que de dichas reales sentencias fue proveído el decreto de execución, en quanto al capítulo líquido, con real provisión de 7 [de] diciembre [de] 1757, a instancia de los ilustres doña María Josepha y don Joseph Antonio de Marymón, Bohil de Arenós, madre e hijo, marqueses de Serdañola y condes de la Revilla, en los nombres de usufructuaria y propietario respective, y que, a conseqüencia de esta real provisión, fueron despachadas las reales letras executoriales, con las quales, baxo la pena de quinientos fl orines de oro, se mandó a dicha universidad y particulares condenados que obtemperassen y cumpliessen a dichas reales sentencias y decreto de execución, las quales reales letras executoriales fueron despachadas en 5 de marzo de 1757 [sic], y que, consecutivamente y en execución de ellas, habiéndose conferido a dicha villa el mero executor, junto con el escribano de la causa y el procurador de dichos ilustres marqueses, en el día 18 y siguientes del mes de abril de dicho año fueron presentados los correspondientes requirimientos a los entonces bayle y regidores de dicha villa en forma de ayuntamiento, notifi cándoseles dichas letras executoriales en la forma estilada para que diessen cumplimiento a ellas en la parte que les tocaba, y que seguidamente, para el mismo efecto, se notifi caron dichas letras executoriales, con los requirimientos necessarios, a Christóval Perelló y Vigatá, Sebastián Soler, Raymundo Cervera, Juan Farnós, Joseph Ramón, Sebastián Porta, Jacintho Soler, Francisco Sarries, Francisco Ramón, Sebastián Rubiol, Chistóval Perelló y Potau, Salvador Altisén, Jacintho Sales, Raymundo Petit, Ignacio Perelló, Manuel Galcerán, María Ramón, Raymundo Balsells, Pedro Ramón, Francisco Vergonyós, Joseph Roca, Blas Thomás, Magín Rubiol, María Elena Ramón, Ana

100 Actes de la Jornada de Treball XLII

María Miralles, Francisco Rubiol, Madalena Valls y Saltó, Lorenzo Ramón, Antonio Estalella, Raymundo Sistachs, Jacintho Rubiol, Raymundo Pallach, Raymundo Altisén, Salvador Ramón y Llobet, Raymundo Oliva, Pedro Juan Rubiol, Joseph Torres, Pablo Cervera, Joseph Bonastre, Thomás Roca y Miralles, Manuel Rubiol, Sebastián Bordes, Raymundo Patau, Cecilia Petit, Joseph Miralles, Jayme Riera, Antonio Mas, Joseph Prats, Joseph Soler, Cecilia y Thomás Roca, Francisco Altisén, Pedro Pablo Bages, Pasqual Cervera, Cecilia Prats, Joseph Ramón y Farnós, Raymundo Soler, María Trías, Raymundo Riera, Félix Farnós y Miguel Roca, todos los quales respondieron que se daban por notifi cadas dichas reales letras y que estaban prontos en obedecer lo que con ellas se les mandaba, pagando el dicho onceno y entregando la possessión de él al procurador de dichos ilustres marqueses, como en efecto se la entregaron, conforme más largamente parece de dichas letras executoriales y procedimientos executivos a ellas subseguidos en el proceso de dicha causa, y no pueden vuestras mercedes alegar ignorancia de ello por ser un hecho notorio y haber passado con muchos de vuestras mercedes a quienes fueron notifi cadas dichas letras executoriales. Assimismo, no puden ignorar vuestras mercedes que, con las citadas escrituras de 3 [de] octubre [de] 1588 y 20 [de] marzo de 1592 y señaladamente con los capítulos IV y X de la primera, fue pactado que los vecinos de dicha villa debiessen pagar al referido don Francisco Reguer y sus successores el insinuado onceno, en quanto al trigo y demás granos, en haces, vulgo “garbas”, o en grano, o en aprecio, conforme quisiesse el mismo don Francisco Reguer y sus successores, y que la vendimia perteneciente al mismo onceno debiessen llevarla al lagar, vulgo “cub”, del mismo don Francisco Reguer o su colector. Igualmente, no pueden ignorar vuestras mercedes que el dicho onceno hasta el presente siempre se ha pagado y satisfecho en haces o manojos, vulgo “garbas·, en quanto al trigo y demás granos, y llevándose y transportándose por vuestras mercedes la vendimia correspondiente al mismo onceno al lagar, vulgo “cub”, de dichos ilustres marqueses de Serdañola, successores del mencionado don Francisco Reguer, o al de sus colectores o arrendatarios. Y como, sin embargo de lo referido, se resisten ahora y deniegan vuestras mercedes a pagar dicho onceno en haces o manojos, vulgo “garbas”, en quanto al trigo y demás granos, a conseqüencia de la resolución que de su propria autoridad y antojo tomaron el bayle y regidores de dicha villa en ayuntamiento del día 5 del mes de julio próximo passado o en otro más cierto día, y no menos se jactan y blasonan vuestras mercedes de que en el presente año y en los successivos no llevarán la vendimia perteneciente al dicho onceno al lagar, vulgo “cub”, de dichos ilustres marqueses o de sus colectores o arrendatarios, sí que la dexarán en las mismas viñas de vuestras mercedes, ni han querido desistir de esta idea y temerario empeño por más que lo haya solicitado e instado el actual arrendatario del referido derecho de onceno en virtud del arrendamiento a él otorgado por dichos ilustres marqueses de Serdañola, qual resistencia o denegación redunda en notoria contravención del dicho juzgado y de lo dispuesto en las letras executoriales, en grave perjuicio de dichos ilustres marqueses de Serdañola y en manifi esta inobediencia de la real jurisdicción, por lo tanto, Ignacio Surís, como a legítimo procurador de dichos

101 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT ilustres marqueses de Serdañola, madre e hijo, según parece del poder que original se enseña y se entrega al escribano del presente requirimiento, con expressa reserva y salvedad de todos los derechos y acciones, assí civiles como criminales, que competen a dichos sus principales para instar contra vuestras mercedes y cada uno de vuestras mercedes el incurso de la pena comminada en dichas letras executoriales y para proseguir también contra vuestras mercedes civil y criminalmente como a contraventores de una real sentancia passada en cosa juzgada y de una real provisión de decreto de execución y reales letras executoriales, a todo lo que de derecho tenga lugar en virtud de la regalía “Iudicium in curia datum”, por una, dos y tres veces y quantas de derecho menester sea requiere e interpela a vuestras mercedes para que paguen y entreguen en haces o monojos, vulgo “garbas”, el trigo y demás granos pertenecientes al referido derecho de onceno, no sólo al actual colector o arrendatario de este derecho, sino también a los demás colectores o arrendatarios que en lo successivo tengan dichos ilustres marqueses de Serdañola, y para que lleven al lagar, vulgo “cub”, de los mismos ilustres marqueses o de sus colectores o arrendatarios y en la forma estilada la vendimia al susodicho onceno correspondiente. Y, en caso de recusación a tan justa demanda, protesta de instar, no sólo el incurso de las penas, sino también nuevo despacho de executoriales, y valerse de todos los remedios que de derecho le competen, protestándoles assimismo de todos los daños y gastos que ocasionaren, requiriendo al portero que notifi care la presente que de su presentación haga relación en poder de Raymundo Teixidor y Grau, escribano público y real colegiado, de la ciudad de Cervera, y a éste que de ello levante auto, según estilo.

44. 1777, agost, 20. Vilagrassa

El rector de l’església parroquial de Vilagrassa, els regidors del comú d’aquesta població i el síndic personer de l’esmentat comú nomenen Antoni Sarri, acòlit, de la susdita població, mestre de primeres lletres. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 27, Joan Àngel López i Jover, Manual, 1776-1777, f. 168 v.

En nombre de Dios, señor nuestro. Sea a todos notorio que nosotros Domingo Soler, presbýtero y rector de la parroquial iglesia de Santa Maria de la villa de Vilagrassa, obispado de Solsona, como a tal, Juan Sales, Andrés Ramón y Antonio Cases, regidores del común de la misma villa, y Francisco Ramón y Patau, síndico personero de dicho común, en nombre de tales, convocados en las casas de la rectoría de dicha parroquial iglesia, celebrando ayuntamiento, con presencia y assistencia del honorable Miguel Ibañes, bayle de la propria villa y su término por la illustre senyora marquesa de Cerdañola, señora jurisdiccional de la misma villa, y, haziendo estas cosas de consejo y con presencia de Antonio Estalellas, Blas Thomás, Jacinto Roca y de Joseph Ramón y Monseny, Francisco Sarri, labrador, y María Sarri, consortes, y Francisco Miralles, también labrador, todos vezinos de la expressada villa de Villagrassa, considerando que la dicha villa ha augmentado en

102 Actes de la Jornada de Treball XLII crecido número el de sus vezinos, cuya causa da el motivo de necessitarse de mayor número de sacerdotes para el divino culto de dicha iglesia, con la celebración de missas, ministración de los santos sacramentos y assistencia a los moribundos y, assí mismo, sea conveniente proveher y mantener un maestro para la educación y enseñanza de la puericia, lo que pareze se conseguirá con providenciar de un vicario ayudante a dicho párroco y capaz para las referidas cosas, y, crehendo que todas estas y otras buenas partes y circunstancias se hallan en la persona de Antonio Sarri, acólyto, natural y habitante de dicha villa de Vilagrassa, por ende y de nuestra espontánea voluntad y cierta sciencia, nombramos en maestro de primeras letras de dicha villa al referido Antonio Sarri para durante su vida natural, con las obligaciones de enseñar de leher, escrivir y contar y la doctrina christiana y buenas costumbres a los discípulos, según y como siempre se ha acostumbrado en la recitada villa de Vilagrassa, mediante que le pagaremos y prometemos pagarle annualmente el salario de noventa y quatro libras, moneda barcelonesa, respectivamente, empessando a contar des del día que empessará a enseñar, esto es, nosotros dichos regidores u ayuntamiento trenta libras, moneda barcelonesa, que se hallan a dicho effecto señaladas sobre los proprios y arbitrios de dicho común por el real y supremo consejo de Castilla, a más de que percibirá el referido maestro los rédditos mensuales llamados “mesadas”, que pagan los ninyos que van a la escuela, cuyas mesadas, por la experiencia que tenemos de estas cosas, sabemos que exceden de otras trenta libras al año. Y yo el dicho cura párroco, ahora para quando se halle dicho Antonio Sarri (siendo voluntad divina) constituhido en los sagrados mayores órdenes y en atención de hallarse fundadas en dicha iglesia parroquial diferentes missas cantadas y anniversarios, con concurrencia de sacerdotes, sin las missas adventicias, y experimentarse, unos años con otros, en cada uno, algunos entierros y funerales, ya de mayores, ya de ninyos, cuya limosna acostumbra importar unas catorze libras, moneda barcelonesa, annualmente, sin perjuicio del párroco ni de sus derechos, declaro lo referido para su intelligencia. Y nosotros los nombrados Francisco Sarri y María Sarri, consortes y padres de dicho Antonio Sarri, convenimos y prometemos por la presente que daremos y pagaremos annualmente al dicho Antonio Sarri para ayuda de su sustentación y alimentos, empessando en el día en que huviere logrado el sagrado orden de subdiaconado, la cantidad de diez libras, moneda barcelonesa. Y yo el dicho Francisco Miralles otras diez libras annuales de la misma moneda en el mismo caso y tiempo y de allí en adelante todos los años durante su vida natural y hasta que dicho Sarri tenga y disfrute otra congrua sustentación segura y competente. Cuya promesa y contrato suplicamos al illustrísimo y reverendísimo señor obispo de Solsona y a otro qualquier legítimo superior que las tenga a bien y las auctorisen y decreten en quanto menester fuere. Los que nosotros los dichos cura párroco, regidores y ayuntamiento y consortes Francisco y María Sarri y Francisco Miralles, respectivamente, esto es, cada uno por lo que le toca, prometemos haver y tener por fi rmes y válidos y cumplirlos, pagando al nombrado Antonio Sarri las sobre referidas respective

103 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT cantidades, ço la obligación, en quanto a lo declarado por mí dicho párroco, de los rédditos de mi rectoría, en quanto a lo prometido por nosotros dichos regidores y ayuntamiento, de los proprios y arbitrios de dicho nuestro común, y, en quanto a lo prometido por nosotros dichos consortes Sarri y Francisco Miralles, obligamos todos nuestros bienes, acciones y derechos, muebles y sitios, presentes y venideros, renunciando, respectivamente, a qualesquier leyes, derechos, auxilios y benefi cios que puedan favorecernos y a la ley que prohibe la general renunciación. Y, conjuntamente, que de cumplir las mencionadas cosas prestamos en mano y poder del notario baxo escrito en devida forma. E yo el referido Antonio Sarri, a estas cosas presente, accepto espontáneamente el expressado nombramiento y encargo, prometiendo, como prometo, cumplir y observar exactamente todo y quanto me tocare e incumbiere por razón de dicho offi cio de primeras letras, según sobre va relatado, mediante el contribuhírseme con el salario y lucros sobre citados. Otrosí, declaramos nosotros dichos contrahentes hallarnos cerciorados por el notario baxo escrito el haverse de tomar la razón de esta escritura en el offi cio de hypothecas de dicha villa de Vilagrassa dentro un mes próximo, ço pena de no tener valididad para el effecto que expressa la real pragmática. La qual escritura fue otorgada en las casas de la rectoría de la parroquial iglesia de dicha villa de Villagrassa el día veynte del mes de agosto, año contado del nacimiento del Señor mil setecientos setenta y siete, siendo presentes por testigos Manuel Camps, labrador, del lugar de Monmaneu, y Francisco Prat, escriviente, habitante en la villa de Tárrega. E yo el notario baxo escrito doy fee conocer a los nombrados reverendo rector, Francisco Ramón y Patau y Antonio Sarri, los quales han fi rmado de manos proprias, y a los restantes vezinos sobre nombrados, los quales dizen que no saben escrivir, y assí, por ellos y de su voluntad, fi rmó el dicho Francisco Prat, escriviente. Domingo Soler, presbítero y rector. Francisco Ramón y Patau. Antonio Sarri, acólito. Por los dichos Juan Sales, Andrés Ramón, Antonio Cases, Francisco y María Sarri y Francisco Miralles, contrahentes, y de su voluntad, fi rmo yo el dicho Francisco Prat. Ante mí Juan Ángel López y Jover, notario.

45. 1805, setembre, 3. Vilagrassa

Els regidors, el síndic procurador general i el síndic personer de Vilagrassa, per tal de poder tornar 18.000 lliures al marquès de Cerdanyola, que són l’import de la revenda d’un onzè i un dotzè, estableixen una concòrdia amb determinades persones. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 1, Josep Gassol i Blai, Protocols, 1805- 1806, f. 47 v.

104 Actes de la Jornada de Treball XLII

En nom de Déu, amén. En la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, corregiment de Lleyda, als tres días del mes de setembre del corrent any mil vuit- cents y sinch. Fent estas cosas en presència, voluntat y consentiment de Salvadó Roca, regidor en orde primer, per indisposició de Joseph Petit, batlle de dita vila, y celebrant lo present contracte y concell general y obert en virtut de real decret del senyor governador, en la ciutat de Lleyda residint, als dos dias del mes de setembre, que és del tenor següent: «Lérida, dos de setiembre de mil ochocientos y cinco. Concedido, presidiendo la justicia y con responsabilidad a ésta de que no acistan sino presisamente las principales cabezas de familia a la convocatoria y advertiendo que, [si] no se guarda en la junta el orden, quietud y formalidad correspondiente, la disuelva desde luego. Heredia». Thomàs Ramon y Salvador Ramon y Graset, al corrent any regidors, Joseph Mas, síndich procurador general, y Miquel Perelló, síndich personero, convocats y congregats per orde de dit magnífi ch ajuntament a la sala major de la casa concistorial de dita vila, a hont per semblants y altres negocis se acustúman convocar, y allí, per la causa avall escrita, tenint concell general de dita universitat y representant-la com a major part dels particulars y vehints asendats de la mateixa vila que més avall se nombraran y fi rmaran fi ns al número de sixanta-quatre, essent més de las dos terceras parts del poble, haguda rahó dels ausents, impedits y que al present concell no han pogut entrevenir, al fi y efecte de posar en execució los medis que se contemplen més útils, segurs y equitatius, ab los quals aquest comú y particulars púgan més comodament fer efectiva la quantitat de divuit mil lliuras, que és lo preu de la venda que dita universitat y particulars fi rmaren a favor del iŀlustre senyor marquès Marimon de un onsè y dotsè de tots fruits, rèddits y productos, a saber, de tota espècie de grans, vi y oli que se cullirían en la mateixa vila y terme, y com, en virtut de sentència dada per lo real y supremo concell, hàjia la dita universitat lograt, segons se diu, sentència favorable en la causa vertia contra dit iŀlustre senyor marquès, en la ciutat de València domiciliat, habent-los, en conseqüència, de fi rmar revenda a favor de dita vila de dit onsè y dotsè mediant y retornant-li la sobre expresada quantitat de divuit mil lliuras, per so se ha vengut a estipular y fi rmar recíprocament lo conveni fi del y amistós així y com se declara en la present escriptura y baix los pactes, condicions y mútuas obligacions següents: Primerament, don Joseph Anton Izanda, en la vila de Tàrrega residint y terratinent de la de Vilagrassa, Sebastià Petit, Anton Estalella y Petit, Francisco Roca y Torres, Joseph Rubiol y Astalella, Salvadó Ramon y Perelló, Ramon Roca y Bordes, Joseph Petit y Ramon, Anton Sarries, Joseph Solé y Sales, Sebastià Perelló, Joseph Ibanyes, Ramon Patau, Sebastià Carbonell, Joseph Rubiol y Solanes, Joseph Llorens, Joseph Roca y Perelló y Pau Sales, tots pagesos asendats y habitants en la mateixa vila de Vilagrassa, de son grat y certa ciència, per lo que en altre capítol los demés particulars de aquesta vila avant los prometran, se oblígan en depositar y fer efectiva la sobre dita quantitat de divuit mil lliuras ab vales reals y en pagar tots quants gastos ocórrian y se oferèscan fi ns y a tant de haber lograt la revindicació de dit onsè y dotsè del iŀlustre senyor marquès a favor de esta universitat y sos particulars, com, així mateix, cada hu dels sobre individuats, tant en nom seu propi

105 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT com en particular de qualsevol de ells, se impòsan un onsè de tots grans, vi i oli, dels quals se ha acustumat a pagar delme, lo qual no podrà cobrar-se ni deurà tenir efecte fi ns y a tant de haber-se depositat en la real caixa de consolidació las mencionadas divuit mil lliuras o sempre y quant dit iŀlustre senyor marquès las accèptia voluntàriament, devent cesar dit onsè que ab lo present se impòsan sempre y quant hauran colectat bastants fruits, de manera que los hauran restituït tot lo sobre dit preu de divuit mil lliuras y demés gastos se hàjian fet per la consecució de dita revenda, los quals gastos deuran fer constar per àpocas o recibos per major satisfació de dita universitat y sos particulars, com, així mateix, deuran abonar- se las pencions o obligacions que qualsevol dels sobre individuats, tant junts com a solas, per a dit efecte, contraurà del dia de la otorgació de sa escriptura fi ns a estar redimidas las obligacions que los sobre expresats se impòsian, las quals se deuran pagar de dit onsè. Y, per dit fi , serà facultatiu als sobre individuats elegir un colector o administrador per recullir los fruits del expresat onsè, havent de donar cada any compte y rahó de son càrrech y data o bé arrendar-ho a la persona que major preu oferirà, comforme los aparega més ventajós y equitatiu. Y, per major cumpliment de tot lo sobre referit, convenen y prometen cada hu de ells a la referida universitat de la vila de Vilagrassa y a cada un de sos particulars, presents, ausents y veniders, que cumpliran y observaran los sobre dit pacte y tot lo demés que en virtut de esta escriptura cada un de ells estiga obligat, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acustumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, per lo que ne oblígan tots sos respective béns, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a qualsevol lley o dret que afavorir los puga. Ítem, los abaix fi rmats, tant en nom seu propi y particular de qualsevol de ells a solas com en nom de la mateixa universitat y sos particulars, presents, absents y veniders, y de qualsevol de aquells y de dita universitat a solas, convenen y prometen que, cumplint-se lo estipulat per los sobre mencionats en lo antecedent capítol, pagaran y entregaran lo sobre dit onsè, que ab lo present també se impòsan, fi ns a tant hàjian recuperat las ditas divuit mil lliuras y demés gastos se hauran fet per conseguir dita revenda a favor de esta vila, comensant a pagar aquell luego de haber-se verifi cat dit depòsit o de haber acceptat dit iŀlustre senyor marquès dita partida, y aixís los demés anys fi ns haber dits particulars individuats en lo antecedent capítol recuperat la sobre expresada quantitat y gastos faran constar. Per qual fi prometen als sobre mencionats que lo sobre dit onsè ells, dita universitat y sos particulars, presents, absents y veniders, a solas, los pagaran y entregaran tots anys en lo modo se ha acustumat a percibir, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acustumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Per lo que oblígan tots los béns y drets de ells, dita universitat y sos particulars, presents, absents y veniders, y de qualsevol de ells a solas, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant al binifi ci de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la epístola del emperador Adrià y consuetut de Barcelona que parla de dos o més que a solas se oblígan. Y per pacte, tots junts, oblígan a son propi for, sometent-se al for de la cúria de dita vila o de altre qualsevol tribunal, con facultat de variar lo judici, fent y fi rmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de dita cúria o de altre qualsevol superior tribunal. Per

106 Actes de la Jornada de Treball XLII lo que oblígan tots sos respective béns, lo altre de ells y de dita universitat. Y, per ser ausents de ditas cúrias, constituheixen y ordénan en procuradors seus tots los notaris y escrivans jurats de ditas cúrias, presents y veniders, y de qualsevol de ells a solas per a fi rmar la dita escriptura de ters, ab las obligacions sobre referidas, prometent las ditas cosas tenir per fermas y agradables y a ellas no fer ni venir en temps ni per causa o rahó alguna, baix obligació que fan de tots sos respective béns, de dita universitat y sos particulars a solas, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant a qualsevol lley o dret de son respective favor. Y las mateixas parts, aprobant los sobre dits pactes y capítols, convenen y prometen recíprocament en lo modo referit aténdrer y cumplir tot lo estipulat en ells, baix las mateixas obligacions, renúncias y clàusulas en ells expresadas, a què se refereixen. Y quédan advertits per mi lo notari avall fi rmat que de esta escriptura deu tomar-se la rahó en la ofi cina de hipotecas de la vila de Tàrrega dins un mes pròxim per los efectes expresats en la real pracmàtica sanció en la ciutat de Barcelona predita. Tot lo que fou fet en la vila de Vilagrassa, dia, mes y any sobre dits, essent presents per testimonis doctor Joan Feliph, metge, y Joseph Colomines, pagès, los dos en dita vila residints. [Segueix un gran nombre de fi rmes]. Per dits [segueix un gran nombre de noms] y de sas respective voluntats, per no saber ningú dels referits escríurer, fi rmo doctor Joan Feliph, metge, de Vilagrassa. En poder de mi Joseph Gassol y Blay, notari, qui afi rmo conèixer a dits senyors contrahents, que han fi rmat de sa mà los que sabían escríurer y, per los que han dit no sabían, ha fi rmat per ells y de sa voluntat respective doctor Joan Feliph, altre dels testimonis.

46. 1806, gener, 9. Vilagrassa

Els membres de l’ajuntament de Vilagrassa s’imposen un onzè de tots els productes que es colliran al terme d’aquesta població, canceŀlen les obligacions establertes en l’escriptura del dia 3 de setembre de 1805 i donen poder a determinades persones per arrendar l’esmentat onzè. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 1, Josep Gassol i Blai, Protocols, 1805- 1806, f. 4 v. En la vila de Vilagrassa, bisbat de Solsona, corregiment de Lleyda, als nou dias del mes de janer de l‘any mil vuit-cents y sis, convocats y congregats en la sala major de la casa concistorial de dita vila lo ajuntament, representant los regidors de ella, que lo són Salvadó Roca y Salvador Ramon y Graset, Miquel Perelló, síndich personero, y fent estas cosas en presència, voluntat y consentiment de Joseph Petit, batlle de la mateixa vila, en vertut del memorial y decret, que són del thenor següent: «Muy illustre señor: El bayle y ayuntamiento de la villa de Villagrassa, corregimiento de Lérida, con la más atenta veneración a vuestra señoría exponen que deben juntarse los particulares en la casa concistorial de dicha villa para

107 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT celebrarse un concejo general que deberá presidir el bayle para zelar la quietd y que cada uno de los particulares concurrentes pueda exponer se voz y voto con entera libertad sobre un onseno, que dicha universidad y particulares desean imponerse por años a fi n de redimir un onseno y doseno, de todas frutos que se percibe de esta villa y término, por el precio de diez y ocho mil libras, por lo que, rendidamente, suplican a vuestra señoría se sirva concederles el correspondiente permiso para juntarse dichos particulares, favor que esperan de la notoria equidad de vuestra señoría. Villagrasa, uno [de] setiembre de mil ochocientos y cinco. De orden del magnífi co ayuntamiento, Ramón Petit, fi el de fechos». «Lérida, dos de setiembre de mil ochocientos y cinco. Concedido presediendo la justicia y con responsabilidad a ésta de que no acistan sino presisamente las principales cabezas de familia a la convocatoria y advertiendo que, [si] no se guarda en la junta el orden, quietud y formalidad correspondiente, la disuelva desde luego. Heredia». Y en concurrència també dels vehins y particulars de dita vila que més avall se nombraran y fi rmaran y dels terratinents de la mateixa al efecte de obtenir revenda del iŀlustre senyor marquès Marimon a favor de dita universitat de un onsè y dotsè que tots anys los mateixos particulars li fan y préstan, per so, per ells, dita universitat y sos particulars, presents, absents y veniders, tant en nom seu propi y particular de qualsevol de ells a solas com de la mateixa vila y dels terratinents sobre expresats, se impòsan un onsè, a saber, de onse, una, de tots los fruits, rèdits y productos que en lo terme de la mateixa se culliran, la qual imposició no deurà tenir efecte fi ns y a tant de haber arrendat dit onsè y depositat, així mateix, lo preu de aquell, la qual imposició deurà cesar luego de haberse fi nit lo mateix arrendament. Y aixís, ab dit pacte, prometen que dit onsè ells, dita universitat y sos particulars, presents, absents y veniders, a solas, pagaran y entregaran tots anys, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acustumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, per lo que oblígan tots sos respective béns de dita universitat y sos particulars a solas, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a qualsevol lley o dret de son respective favor. Ítem, dits magnífi ch ajuntament y particulars, atenent que ab escriptura rebuda en poder del infrascrit notari als tres dias del mes de setembre proppassat don Joseph Anton Izanda, comerciant, en la vila de Tàrrega habitant, Sebastià Petit, Anton Estalella y Petit, Francisco Roca y Torres, Joseph Rubiol y Estalella, Salvador Ramon y Perelló, Ramon Roca y Bordes, Joseph Petit y Ramon, Anton Sarries, Joseph Solé y Sales, Sebastià Perelló, Joseph Ibanyes, Ramon Patau, Sebastià Carbonell, Joseph Rubiol y Solanes, Joseph Llorens, cirurgià, Joseph Roca y Perelló y Pau Sales, tots pagesos asendats e indivíduos de dit poble, prometeren y se obligaren en depositar y fer efectiva la quantitat de divuit mil lliuras ab vales reals mediant la imposició de un onsè de tots fruits que la mateixa universitat se imposà, com més llargament en dita escriptura és de vèurer, per so, de son grat y certa ciència, tant en nom seu propi com en nom de la mateixa vila, desoblígan y relaxan als sobre dits y sos béns de dita obligació per ells feta, així com si aquells no haguesen fi rmat. La qual desobligació fan així com millor dir y enténdrer se pot, prometent no convenir- los a ells ni sos béns per rahó de ditas cosas en judici y fora de ell, imposant-se

108 Actes de la Jornada de Treball XLII silenci perpètuo y abdicant-se de qualsevol altre dret y acció que contra ells y sos béns competir los pogués. Y los mateixos pagesos asendats dalt individuats prometen per rahó de ditas cosas no demanar a ells, dita universitat y sos particulars cosa alguna, imposant-se silenci perpètuo y cancelant per dit fi la expresada escriptura, volent que no tinga efecte ni forsa alguna, tot lo que prometen cada un de ells per sa respective part cumplir conforme en lo mateix capítol se declara, baix obligació que fan de tots sos respective béns, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a qualsevol lley o dret de son favor. Ítem, dits magnífi ch ajuntament y particulars, presents, absents y veniders, dónan ple poder y facultat àmplia, general y tant bastant com se requeresca a don Joseph Anton Izanda, Sebastià Petit, Miquel Perelló y Ramon, Joseph Petit y Ramon, Salvadó Ramon y Perelló, Joseph Rubiol y Estalella, Joseph Ibanyes y a Domingo Thomàs y Valls per a què púgan arrendar a qualsevols personas, en lo modo y forma los aparega, lo expresat onsè que ab lo primer capítol de esta escriptura se han imposat per lluir y quitar lo expresat onsè y dotsè que percebeix dit iŀlustre senyor marquès, promètrer estar de evicció y per so obligar tots sos respective béns de dita universitat y sos particulars a solas, cobrar lo preu y demés quantitats que de ell resulten y fi rmar qualsevols escrituras de arrendament, cartas de pago y demés necesari, ab los pactes, estipulacions, promesas, obligacions de dits respective béns, renunciacions de dret y altras clàusulas a ells ben vistas, donant-los, així mateix, libre poder per a què, en dits respective noms, púgan fer lo expresat depòsit en la real caixa de consolidació de vales reals, esent la major part dels dits comisionats que entre ells tíngan a bé elegir per dit efecte, com igualment, no solament púgan arrendar per la expresada quantitat, sí que també per tots los gastos se oferèscan. Tot lo que prometen cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acustumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, per lo que oblígan tots sos respective béns de dita universitat y sos particulars a solas, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant al benefi ci de novas constitucions, devedidoras y cedidoras accions, a la epístola del emperador Adrià y consuetut de Barcelona que parla de dos o més que a solas se oblígan y, per haber alguns menors de vint-y-sinch anys, renuncían per so al benefi ci de sa menor edat, lesió, facilitat e ignorància. Y las abaix fi rmadas viudas, com a thenutàrias y administradoras dels béns de sos difunts respective marits, cercioradas primerament de sos drets per mi lo infrascrit notari, renuncían al benefi ci veŀleyà senatconsult a favor de las donas introduït y a la autèntica que comensa “Si qua mulier” y, en quant a la obligació de sos béns, ne oblígan respectivament cada una de ellas son usdefruit y la mitat de son dot solament. Y, per pacte, renuncían tots junts a son propi for, sometent-se al for de la cúria de dita vila o de altre qualsevol tribunal, ab facultat de variar lo judici, fent y fi rmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de las cúrias sobre ditas o de altre qualsevol superior tribunal. Per lo que oblígan tots sos respective béns, lo altre de ells y de dita universitat, y las mugeres viudas tot son usdefruit y la mitat solament de son dot. Y, per ser ausents de ditas cúrias, constitueixen y ordénan en procuradors seus tots los notaris y escribans jurats de ditas cúrias, presents y veniders, y de qualsevol de ells a soles per a fi rmar la dita escriptura de ters, ab las obligacions sobre referidas, prometent las ditas cosas tenir-las per agradablas y a

109 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT ellas no contravenir ni revocar-las en temps ni per causa o rahó alguna. Y quédan advertits que de est acte se ha de haber la rahó en la ofi cina de hipotecas de la vila de Tàrrega dins un mes pròxim per los efectes expresats en la real pracmàtica sancció en la ciutat de Barcelona publicada. Tot lo que fou fet en la vila de Vilagrassa, dia, mes y any sobre dits, essent presents per testimonis doctor Andreu Ramon y Balcells, metge, y Sebastià Torradefl ot, pagès, los dos en dita vila residints. [Segueixen diverses signatures].

E, inseguint la mateixa convocatòria, de orde de dits magnífi ch ajuntament y particulars de Vilagrasa, se pregonà en la vila de Anglesola per Francisco Binasa, porter, de la mateixa, en lo dia dotse de janer del corrent mes que pasasen las personas que tinguesen a bé terratinentas del terme de Vilagrassa per a fi rmar la imposició del onsè de tots fruits que los particulars de la mateixa se han imposat, y han acistit vuy dia tretse del present mes de janer las personas següents, a las quals per mi lo infrascrit notari se’ls ha cerciorat per medi de lectura del thenor de la present escriptura. [Segueixen diverses signatures]. Per Mariano Miralles, Pau Cerdà, Anton Mir y Anton Torres, tots pagesos y terratinents del terme de Vilagrasa, y de sas respective voluntats, per dir no saber de escríurer, fi rmo Ramon Petit, essent presents per testimonis a la otorgació de las fi rmas dels terratinents de dit dia tretse Ramon Petit, achòlit, en dita vila de Vilagrasa residint, y Thadeo Pons, estudiant, en la vila de Anglesola habitant. En poder de mi Joseph Gassol y Blay, notari, qui afi rmo conèixer a dits otorgants, que han fi rmat de sa mà, y per los que han dit no saber escríurer, han fi rmat per ells y de sas respective voluntats los a dalt fi rmats.

47. 1806, febrer, 8. Vilagrassa

Els regidors de Vilagrassa cedeixen a emfi teusi a Sebastià Petit, pagès, d’aquesta població, una porció de terreny situada al raval de la carretera que va a Tàrrega, per la qual porció de terreny haurà de satisfer anualment 4 diners. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 1, Josep Gassol i Blai, Protocols, 1805- 1806, f. 26 v.

Sia notori com Salvadó Roca y Salvadó Ramon y Graset, actuals regidors de la vila de Vilagrasa, y fent estas cosas en presència, voluntat y consentiment de Joseph Petit y Ramon, batlle de la mateixa vila avall consentint, de son grat y certa ciència, per millorar y en manera alguna deteriorar, per ells y los seus en dit càrrech succesors, estableixen y en emphitèusim concedeixen a Sebastià Petit, pagès azendat de dita vila, present y avall acceptant, y als seus y a qui ell voldrà, perpètuament, una porció de terreno situada en la mateixa vila, en lo arrabal immediat a la carretera que va a Tàrrega, de tinguda a sol ixent vint pams, a mitgdia vint-y-vuit pams, a ponent també vint-y-vuit pams y a tremuntana vint-y-sis, y afronta dita porció de terreno a sol ixent ab los vagans del comú, a mitgdia ab la carretera real, a ponent

110 Actes de la Jornada de Treball XLII ab lo mateix adquisidor y a tremuntana ab lo carré, lo qual establiment fan aixís com millor dir y enténdrer se pot y ab lo pacte que per las milloras en ella fahedoras dega prestar annualment dit adquisidor y los seus quatre diners en nuda persepció als regidors que vuy són y per temps seran de la mateixa universitat, pagadors del dia present a un any, y aixís los demés anys en semblant termini, en la qual porció de terreno no puga dit adquisidor ni los seus proclamar altre senyor que dits estabilients y en son càrrech succesors. Puga, emperò, pasats los trenta dias de la fadiga, vèndrer, establir o altrament alienar la referida porció de terreno, salvat, emperò, a favor del mateix comú lo cens sobre imposat y salvat també, així mateix, sobre dit terreno establert, com en las milloras en ella fahedoras, los censos, lluïsmes y demés drets dominicals que se adeudaran per rahó de las transportacions. La entrada del present establiment és una lliura, deu sous, lo que confésan haber rebut a sas voluntats, Y, aixís, renunciant a la excepció de dita entrada no rebuda, a la cosa no ser aixís y a tot altre dret y lley que afavorir los puga, dónan a dit adquisidor y als seus tot lo que podria valer més la mateixa porció de terreno del cens y entrada sobre dits, convenint y prometén a dit adquisidor y als seus que la dita porció de terreno, junt ab las milloras y auments que ell y los seus hi faran, li faran tenir y posehir y li estaran de ferma y legal evicció en tot y qualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Per lo que oblígan tots los béns de la mateixa universitat, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a qualsevol lley o dret de son favor. Y, present lo dit Sebastià Petit, adquisidor predit, llohant y aprobant lo sobre contingut y acceptant lo present establiment ab los pactes sobre dits, als quals expresament consent, convé y en bona fe promet a dits estabilients y als seus en son càrrech succesors que millorarà y no deterio[ra]rà la dita porció de terreno sobre establert, que pagarà tots anys, perpètuament, lo dit cens en lo sobre dit dia, que cumplirà tot lo demés que sia de son càrrech per rahó del present establiment sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Per qual cumpliment especialment ne obliga la dita porció de terreno sobre establert e/o lo dret emphiteòtich que en ell hàjie adquerit. Y, generalment, sens perjudici de dita especial hipoteca, obliga tots sos béns y drets, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a la lley que diu que primerament se deu pasar per la cosa especial que per la generalment obligada y a la que diu que quant lo acreedor se pot satisfer de la cosa especial no pose mà a altra cosa y a tot altre dret o lley que afavorir li puga. Y, per pacte, a son propi for, fent y fi rmant escriptura de ters, baix pena de ters en los llibres dels tersos de la cúria de dita vila o de altre qualsevol superior tribunal que convinga, per qual cumpliment obliga tots sos béns y drets, mobles e immobles, haguts y per haber. Y ab jurament que dits estabilients y adquisidor en la deguda forma fan y préstan llargament. Y dit Joseph Petit, batlle de dita vila, consent a estas cosas com a fetas en sa presència y voluntat. Y quédan advertits per mi lo notari infrascrit que de la present escriptura se ha de haber la rahó en la ofi cina de hipotecas de la vila de Tàrrega dins un mes pròxim per los efectes expresats en la real pracmàtica sancció en la ciutat de

111 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Barcelona, capital del principat de Catalunya, publicada. Tot lo que fou fet en la vila de Vilagrassa als vuit dias del mes de febrer del any mil vuit-cents y sis, essent presents per testimonis Anton Bonastre, pagès, de dita vila, y Llorens Petit, pagès, de la vila de Verdú, los dos en la present vila de Vilagrasa residints. Joseph Petit y Ramon, batlle. Salvadó Ramon y Graset, reigidó. Sebastià Petit. Per Salvador Roca, regidor, y de sa voluntat, per dir no saber de escríurer, fi rmo Ramon Petit. En poder de mi Joseph Gassol y Blay, notari, qui afi rmo conèixer a dits otorgants, que han fi rmat de sa mà, a excepció de Salvadó Roca, que, per dir no saber de escríurer, fi rmà per ell y de sa voluntat lo dit Ramon Petit, achòlit.

48. 1806, febrer, 15. Tàrrega

Diverses persones, amb poder concedit per l’Ajuntament, els particulars i els terratinents de Vilagrassa, arrenden a tres habitants de Tàrrega i un del Talladell un onzè de totes les collites del terme durant vint anys. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 1, Josep Gassol i Blai, Protocols, 1805- 1806, f. 29 v.

Sia notori com nosaltres Joseph Anton Izanda, Sebastià Petit, Miquel Perelló y Ramon, Joseph Petit y Ramon, Salvadó Ramon y Perelló, Joseph Rubiol y Estalella, Joseph Ibanyes y Domingo Thomàs, lo primer comerciant de la vila de Tàrrega y los demés tots pagesos azendats de la vila de Vilagrasa, atenent que lo magnífi ch ajuntament, particulars y terratinents de la mateixa vila de Vilagrasa nos donaren poder libre, general y tant bastant com de dret se requeresca per poder arrendar lo onsè de tots fruits que la mateixa universitat se imposa per lluir y quitar lo onsè y dotsè que lo iŀlustre senyor marquès de Sardanyola percebeix en dit terme per preu de divuit mil lliuras, donant-nos, així mateix, libre poder y facultat per depositar, en nom de dita universitat, particulars y terratinents, en la real caixa de consolidació de vales reals, la sobre expresada quantitat al efecte de obtenir revenda, absolució, lluïció y quitació del expresat iŀlustre senyor marquès del onsè y dotsè a favor del mateix comú, particulars y terratinents, com ditas y altras cosas consta ab acte rebut en poder del notari infrascrit als nou dias del mes de janer proppasat, per so, de nostre grat y certa ciència, per temps, és a saber, de vint anys, que comensaran a córrer en la cullita corrent del any mil vuit-cents y sis y fi niran después de haber-se recullit tots los fruits del any mil vuit-cents vint-y-sinch, tant en nom de cada hu de nosaltres com en nom de comicionats procuradors de la mateixa universitat, particulars y terratinents, arrendam al senyor Anton Boladeres, botiguer, al senyor Francisco Codina, comerciant, los dos habitans en la vila de Tàrrega, al senyor Feliph Prenyanosa, comerciant, en el poble del Talladell residint, y a Joseph Ollé y Fontanet, també comerciant, en dita vila de Tàrrega domiciliat, presents y avall acceptants, com a més donant y benefi ciosos postors en lo encant

112 Actes de la Jornada de Treball XLII públich, per haber-se obligat per menos anys a cumplir los pactes del present arrendament, mediant tabba y corredor, y als seus y a qui ells voldran, durant dit temps, un onsè de tots fruits y productos que se culliran en totas las terras que los sobre dits particulars de dita vila y terratinents del mateix terme han acustumat pagar y contribuir y ha percibit fi ns vuy dia dit iŀlustre senyor, a saber, dinou anys consecutius deuran percibir dits arrendataris un onsè de totas las sobre ditas cosas y en lo últim any que fi nirà est arrendament no podran los mateixos arrendataris demanar ni percibir més sinó un dotsè dels expresats fruits, tot en lo modo sobre dit, per haber-se així convingut y lliurat a favor de dit Anton Boladeres, altre dels arrendataris, est arrendament, en vertut del expresat pacte. Lo qual arrendament fem aixís com millor dir y enténdrer se pot y ab los pactes, emperò, y condicions continuats en la tabba que és del thenor següent: «Qualsevol que vulla enténdrer en arrendar un onsè de tots fruits que se impòsan tots los particulars y terratinents de la vila de Vilagrasa y son terme, so és, de grans, com són seixa, mescladís, segolós, sègol, ordi, cibada, mil, aspelta, cànem, llavó de cànem, favons y tota altra espècie de llagums, vi, oli, anous [y] ametllas, de tot lo sobre expresat terme de Vilagrasa y a hont té la jurisdicció lo batlle de dita vila, sàpian los pretendents que dit arrendament serà fet y otorgat per los senyors Joseph Anton Izanda, Sebastià Petit, Joseph Petit y Ramon, Miquel Perelló, Domingo Thomàs, Salvadó Ramon, Joseph Ibanyes y Joseph Rubiol, en virtut de amplias facultats que per est efecte tenen concedidas dels vehins y terratinents de la vila de Vilagrasa ab escriptura pública que se féu en poder del discret senyor Joseph Gassol, notari públich, de la vila de Vilagrasa, als nou [de] janer de mil vuit-cents y sis, a favor dels vehins y terratinents de la vila de Vilagrasa y terme de sa jurisdicció, a la persona que per menos anys ho farà ab los pactes següents, és a saber: Primerament, sàpia lo arrendatari que haurà de entregar als comicionats referits divuit mil lliuras ab vales reals, és a saber, dotse mil lliuras, ab son corresponent pico, de un partit, y sis mil lliuras, de altre partit, ab son corresponent pico, que, juntas las dos partidas, se9 han de depositar a la caixa de amortisació per fer la quitació al iŀlustre marquès de Sardanyola del dret de onsè y dotsè que percebeix en lo terme de Vilagrasa y demés a dalt referit y, a més de las divuit mil lliuras ab vales reals, té que donar també sis mil lliuras ab diner matàlich y sonant, que serviran estas per los gastos se han ofert y oferiran als expresats comicionats per dita consecució, quals tres pertidas impòrtan las vint-y-quatre mil lliuras, las que té de entregar lo arrendador en poder dels comicionats lo dia se fi rmarà la escriptura de dit arrendament y serà de la obligació del arrendatari lo posar las expresadas partidas, que són vint-y-quatre mil lliuras, en la ciutat de Barcelona o en la vila de Tàrrega y que los comicionats tíngan llibertat de fer-las entregar en Barcelona o en Tàrrega. Ítem, sàpia lo arrendatari que podrà delmar tota espècie de grans de espiga en garba en los trosos, no emperò los llagums, los quals se deuran delmar en las eras, y per dit efecte no podrà ningú dels particulars y terratinents detràurer las garbas dels trosos que no hàgia pagat la contribució de dit onsè, y, així mateix, serà 9. Al document, “que”.

113 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT facultatiu a dit arrendador lo delmar las olivas en las casas o en los molins de dita vila de Vilagrassa, conforme millor li aparega, y, faltant en dits pactes, los habitans y terratinents cauran baix la pena de deu lliuras per cada hu y per cada vegada no cumpliran los sobre dits pactes, y ditas penas deuran aplicar-se la mitat per arrendador y la altra mitat per la iglésia, a coneguda dels comicionats. Ítem, sàpia lo arrendatari que se li cedirà durant lo present arrendament la casa y demés ofi cinas pròprias de dit iŀlustre marquès que té y poseheix en la vila de Vilagrasa, situada en lo carrer Majó de dita vila, per a poder recullir los fruits de dit arrendament. Ítem, sàpia lo arrendatari que dits particulars y terratinents se oblígan a portar la brema en la casa pròpria del sobre dit marquès, que, per est efecte, se li cedeix durant lo arrendament, y tindran la facultat de pèndrer la carretada o carga tocant-li sempre que li aparega. Ítem, sàpia lo arrendatari que, a més del preu oferirà, deurà pagar annualment lo real catastro, que són trenta-una lliura, dotse sous, cada tersa, que són noranta-quatre lliuras, setse sous, cada any, com, així mateix, deurà entregar los fruits de la casa major desmera per lo contingent de què sa magestat tinga a bé percibir-lo, com igualment deurà satisfer la contribució del novè, si se deu pagar. Ítem, sàpia lo arrendatari que se fa la revindicació de ditas cosas en vertut de la real cèdula fi rmada en Aranjuez per sa magestat (que Déu guarde) als diset de janer de mil vuit-cents y sinch. Ítem, sàpia lo arrendatari que dits comicionats no entenen ni volen enténdrer ni estar de evicció alguna en cas de qualsevol pèrdua que tíngan en lo present arrendament per rahó de pedra, neula, esterilitat de temps, inundacions de ayguas, plagas de llagosta o altres infortunis o infl uèncias del cel, com y tampoch en los casos de pesta, guerra ni altre cogitat o incogitat o que pensar se pogués en qualsevol manera. Ítem, sàpia lo arrendatari que la primícia y lo setsè, que és del duch de Cézar, anirà al devant de dit onsè y dit setsè no pase sinó en certa part del terme. Ítem, sàpia lo arrendatari que deurà pagar lo fer lo acte y donar-ne còpia autèntica als comicionats a sas costas de dit arrendador y tindrà obligació de fer lo acte en dita vila, tenint la llibertat de fer venir lo notari que li aparèguia a dit arrendador, y pagar al corredor per son treball divuit lliuras, quinse sous. Ítem, sàpia lo arrendatari que, a més del preu oferirà, deurà pagar una lliura, deu sous, cada dia que durant dit arrendament deurà anar-se a delmar en garba, que seran per lo salari de la persona que elegiran los comicionats per anar a delmar en garba junt ab lo arrendador. Ítem, sàpia lo arrendatari que, no verifi cant-se la present revenda de dit onsè y dotsè a favor de dita universitat, particulars y terratinents, prometen los mateixos comicionats retornar a dit arrendatari totas las quantitats de diner haurà adelantat, aixís ab diner metàlich com ab vales reals. E diga-hi qui dir-hi voldrà, que, al que ab menos anys oferirà quitar o redimir, en aquell se lliurarà, conforme cante la tabba». Y ab dits pactes en la antecedent tabba expresats y no altrament fem lo present arrendament, cedint a dits arrendataris y als seus durant lo expresat temps

114 Actes de la Jornada de Treball XLII tots los drets, accions y excepcions a nosaltres (en vertut de la sobre expresada facultat donada) competents en las cosas ab lo present arrendadas, dels quals púgan aquells usar en judici y fora de ell com millor los convinga y fer tot lo demés que nosaltres, en dit nom, podríam executar antes del present arrendament, constituhint- los per est efecte procuradors nostres com en cosa pròpria. Lo preu del present arrendament per tot lo sobre dit temps és vint-y-quatre mil lliuras, pagadoras en los mateixos terminis, modo y forma en la antecedent tabba expresats. Per lo que, renunciant a la excepció de dit preu no éser així convingut y ser efectivament entregat, a la lley que afavoreix als enganyats y a la general del dret y a tot altre y qualsevol dret que afavorir nos puga y, expresament, al senatconsult velleyà a favor de las donas constituït y a la autèntica “Si qua mulier” y demés que a las donas puga afavorir, com y també a la menor edat, lesió, error, facilitat, equivocació o altre qualsevol remey que nosaltres dits particulars y terratinents nos puga ajudar, donam y remetem a dits arrendataris y als seus lo major valor que podrían tenir las cosas arrendadas ab lo present del preu sobre dit. Més avant, prometem a dits arrendataris y als seus y a qui ells voldran lo present arrendament fer-los valer y tenir aixís com sobre queda expresat, sens voler-los estar de evicció, però sí ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Per lo que, per tractar negoci propi de los referits particulars y terratinents, obligam tots nostres béns y de dits particulars y terratinents, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a qualsevol lley o dret de son respectiu favor y a la que prohibeix la general en forma. Y nosaltres dits Anton Boladeres, Francisco Codina, Feliph Prenyanosa y Joseph Ollé y Fontanet, arrendataris predits, llohant y aprobant las sobre ditas cosas y acceptant lo present arrendament ab los pactes y condicions en la mateixa tabba continuats, a què expresament consentim, de nostre grat y certa ciència, prometem als expresats arrendadors, en nom de la mateixa vila, particulars y terratinents, que pagarem lo preu del present arrendament en los mateixos terminis, modo y forma en la antecedent tabba expresats y que cumplirem y observarem los pactes y condicions en la mateixa tabba continuats y tot lo demés que sia de nostre càrrech, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acustumat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots danys y gastos, per lo que obligam tots nostres respective béns, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant al benefi ci de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la epístola del emperador Adrià y consuetut de Barcelona que parla de dos o més que a solas se oblígan. Y per pacte exprés, tant los expresats arrendataris com los sobre dits comicionats, en nom de dit comú, particulars y terratinents, y representant sas personas, per a cumplir estas cosas, renuncían a son propi for, sometent al dels iŀlustres corregidor[s] de Lleyda, Cervera, Barcelona o altres qualsevols tribunals, secular tant solament, fent y fi rmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la cúria de dits iŀlustres gobernadors o de altre qualsevol superior tribunal que convinga, ab facultat de variar lo judici. Per lo que, tant los expresats arrendataris com arrendadors, en los referits noms, per a cumplir y observar totas y qualsevols cosas sobre expresadas, oblígan tots sos béns, mobles e immobles, haguts y per haber, y de sos principals, particulars y terratinents, y ab jurament, que en deguda forma préstan en mà y poder de mi lo notari infrascrit.

115 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Y Joseph Calvet, porter real, de la vila de Tàrrega, fa relació a mi lo infrascrit notari que ha subastat lo present arrendament en los llochs públichs y acustumats de la plasa de dita vila de Vilagrasa y que no ha trobat major dita que la que ha ofert dit senyor Anton Boladeres y, aixís, com a més benefi ciós postor, li lliurà en lo sobre dit dia dos de febrer proppasat lo present arrendament. Y quédan advertits que de est acte se ha de haber la rahó en la ofi cina de hipotecas de la vila de Tàrrega dins un mes pròxim per los efectes expresats en la real pracnàtica sancció en la ciutat de Barcelona publicada. Tot lo que fou fet en la vila de Tàrrega als quinse dias del mes de febrer del any mil vuit-cents y sis, essent presents per testimonis Thadeo Pons y Ortoneda, estudiant, en la vila de Anglesola habitant, y Joseph Cases, sabater, en la mateixa vila de Tàrrega residint. [Segueixen diverses signatures]. Per Joseph Ollé y Fontanet y de sa voluntat, per dir no saber de ascríurer, fi rmo Francisco Cisteró. En poder de mi Joseph Gassol, notari, qui afi rmo conèixer a dits otorgants, que han fi rmat de sa mà, a excepció de Joseph Ollé, que, per dir est no saber de escríurer, fi rmà per ell y de sa voluntat Francisco Cisteró.

49. 1832, febrer, 24. Tàrrega

Els batlle, els regidors i el síndic procurador general de Vilagrassa donen poder a Francisco Felipe Sánchez, agent de negocis, de Madrid, per portar a terme determinades actuacions jurídiques. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 1, Josep Fontaneti Arnet, Manual, 1831- 1832, f. 35 v. En la villa de Tárrega, corregimiento de Lérida, a los veinte y cuatro días del mes de febrero de mil ochocientos treinta y dos, congregados los magnífi cos Francisco Roca, bayle, Francisco Petit, Antonio Thomás, Juan Ramón, regidores, y Blas Bonastra, síndico procurador general, representando el ayuntamiento y común de la villa de Villagrasa, de este corregimiento y principado de Cataluña, en el despacho del infrascrito escribano, previa licencia concedida para estas cosas por el señor don Claudio Merino, alcalde mayor de esta villa y su partido, de que doy fee, ayuntamiento celebrando, por ante mí el mismo escribano y testigos abajo nombraderos, dijeron que, de su libre y espontánea voluntad y en la representación antedicha, dan y otorgan todo su poder cumplido, libre, llano, general y bastante, cual de derecho se requiere y es necesario, sin limitación alguna, a don Francisco Felipe Sánchez, agente de negocios, en la villa y corte de Madrid residente, ausente pero como si fuere presente, para que en el nombre antedicho y en la misma representación pueda comparecer y comparezca ante el rey, nuestro señor, (que Dios guarde) y su real cámara y señores de su alto y supremo Consejo y ante cualesquier tribunales que menester fuere y en ellos dé y presente cualesquier pedimentos, memoriales y súplicas, gracia o justicia conteniendo, acompañándolas con los documentos que tuviere por convenientes y, en particular, para proseguir la

116 Actes de la Jornada de Treball XLII instancia tienen pendiente sobre venir o no comprehendido el término de dicha villa de Villagrasa al pago de diezmos exentos en el real y supremo Consejo de Hacienda, haga cualesquier representaciones y forme quejas juiciales y extrajuiciales sobre cualesquier asuntos e inste los decretos, provisiones, cédulas y despachos que a su continuación se dieren y proveyeren y haga y execute acerca dichas cosas todo cuanto los otorgantes en la representación susodicha harían y hacer podrían hallándose presentes, de tal modo que por falta de cláusula o requisito especial no deje de practicar cuanto convenga, pues entienden conferirle poder tan amplio como si estuviere comprehendida cualquiera especialidad por derecho precisa y necesaria, dándole facultat de substituir este poder, revocar los substitutos y otros de nuevo nombrar y prometen estar a derecho, pagar juzgado y sentenciado, tener per fi rme y válido cuanto por dicho prcurador y sus tal vez substitutos fuere en virtud de este poder obrado y no revocarlo en tiempo ni por motivo alguno, bajo obligación de todas las rentas y emolumentos del ayuntamiento y común de dicha villa de Villagrasa que representan y no de sus propios bienes por tratar de negocio ageno, y con todas renunciaciones de derecho necesarias. Y así lo otorgan, siendo presentes por testigos Pablo María de Jover, de la presente villa, y Gaspar Vilapriñó, maestro de primeras letras de la villa de Villagrasa. Y dichos otorgantes, conocidos de mí el escribano, fi rman de sus manos, excepto Blas Bonastra, y, por no saber de escribir, fi rma por él uno de dichos testigos. [Segueixen diverses signatures]. Ante mí José Fontanet, escribano.

50. 1841, novembre, 25. Tàrrega

L’alcalde constitucional, els regidors i el síndic procurador de Vilagrassa donen poder a Josep Antoni Badia i a Vicente Cardeñas, procuradors de número de l’audiència territorial de Barcelona, per portar a terme determinades actuacions jurídiques. ACSG, Fons Notarial, Vilagrassa, 2, Josep Fontanet i Arnet, Manual, 1841, f. 357.

En la villa de Tárrega, provincia de Lérida, a los veinte y cinco días del mes de noviembre del año del nacimiento del Señor de mil ochocientos quarenta y uno. Los magnífi cos Sebastián Ramón y Miralles, Sebastián Petit y Roca, Pablo Sales y Sebastián Petit y Raich, alcalde constitucional, regidores y síndico procurador, los cuatro componentes el ayuntamiento íntego de la villa de Vilagrasa, en la presente hallados, de su libre voluntad y el común de la dicha villa de Vilagrasa representando, otorgan que confi eren todo su poder cumplido y tan bastante como legalmente se requiere a don José Antonio Badía y a don Vicente Cardeñas, procuradores de número de la excelentísima real audiencia territorial de la ciudad de Barcelona, de este acto ausentes, bien que como si fuesen presentes, para que en el dicho nombre puedan comparecer ante cualesquier alcaldes ordinarios o regentes de jurisdicción y allí proponer, oir y defender cualesquier juicios de paz o actos de conciliación a

117 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT tenor de lo prevenido en los reales decretos y leyes vigentes, nombrando al efecto un hombre bueno, consentir o reprobar las providencias que se dieren y pedir la certifi cación de haberse intentado el medio de la conciliación y, asimismo, para que, juntos y el otro de ellos a solas, de modo que lo que por el uno fuere empezado pueda por el otro proseguirse y terminarse, puedan comparecer en cualesquier audiencias, curias y tribunales, ecclesiásticos y seglares, y en ellos intentar, proseguir y terminar cualesquier pleytos y causas, civiles y criminales, activas y pasivas, principales y de apelación, movidas y movederas, largamente, con el acostumbrado curso de pleytos y causas, hacer requirimentos, responder y replicar a otros, poner embargos y cancelarlos, jurar de calumnia y en otra forma, prestar cauciones juratorias y fi adoras, exponer clamos y reclamos, instar egecuciones y hacer todo lo demás que para las dichas causas y su amplio curso se requiera, según el estilo de los mismos tribunales, sin limitación, substituir este poder y revocar los substitutos siempre que les pareciere y generalmente egecutar todo lo que ellos personalmente hacer pudieran para lo antedicho. Y, a su fi rmeza, prometen estar al juicio, pagar lo juzgado y tener por valedero todo lo que los nominados sus señores apoderados y sus tal vez substitutos obraren y no revocarlo, bajo la obligación de los bienes y derechos y emolumento del predicho común, y con las renuncias de derecho necesarias. Y así lo otorgan y fi rman, conocidos del notario autorizante, siendo presentes por testigos don Pablo Antonio Fontanet, hacendado, y don Ramón Soler, practicante de notario, ambos de dicha villa de Tárrega vecinos. [Segueixen diverses signatures]. Ante mí José Fontanet, notario.

118