Llibre Vilagrassa Ok.Indd
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841) Per Josep M. LLOBET PORTELLA UNED. Centre Associat de Cervera Pàgina anterior: Josep Maria Llobet, en la seva intervenció a la Jornada de Treball de Vilagrassa (fot. J. Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Introducció Una recerca sistemàtica a l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), de Cervera, ens ha permès la localització d’una gran quantitat de documents relacionats amb Vilagrassa. D’aquest conjunt, hem seleccionat cinquanta documents, que van des de l’any 1360 al 1841, els quals, comentats i transcrits, els oferim al lector. Els comentaris –breus, atès el gran nombre de documents– els hem agrupat per temes, així hom hi trobarà informació sobre els senyors jurisdiccionals de la població, els pactes de pau i treva, els homenatges i els arbitratges, els béns municipals, els nomenaments de procuradors, de síndics, de batlles i de mestres, els deutes, les càrregues econòmiques, les compravendes de censals i violaris, els arrendaments i les cessions, les compravendes de terra, els picapedrers i els pintors, l’ús de les aigües i les relacions entre Vilagrassa i Cervera. Creiem que, en el seu conjunt, aquest recull documental pot aportar informació interessant sobre Vilagrassa corresponent a aquest dilatat espai de temps que va des de poc més de la meitat del segle XIV a gairebé la meitat del segle XIX. 1. Senyors jurisdiccionals L’any 1407, la senyoria de Vilagrassa era exercida per la ciutat de Barcelona (documents número 6 i 7). En canvi, segons documents dels anys 1561 i 1563, el senyor de Vilagrassa, en aquell temps, era el monarca, ja que el batlle de la vila exercia el seu càrrec en representació de la reial majestat, o sigui, del rei Felip I de Catalunya- Aragó (documents número 12, 13, 15 i 17). L’any 1599, el rei va investir senyor de Vilagrassa el noble Francesc de Reguer, que era natural de la Prenyanosa.1 Posteriorment, la senyoria de Vilagrassa passà al seu fi ll Pere de Reguer, que era donzell. En un document de l’any 1616 i en un altre de 1626, Pere de Reguer consta com a senyor de Vilagrassa i veí de Barcelona (documents número 22 i 23). Sabem que Pere de Reguer, l’any 1633, a més de senyor de Vilagrassa, ho era de Claravalls i de Castellnou d’Oluja (document número 24). Pere de Reguer degué ser succeït, en la senyoria de Vilagrassa per Guerau de Reguer i la seva esposa Eulàlia. Almenys això és el que es desprèn d’un document 1. Francisco José MORALES ROCA, Próceres habilitados en las cortes del principado de Ca- taluña, siglo XVII (1599-1713), vol. II, Madrid, Hidalguía, 1983, p. 62. 21 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT notarial de l’any 1650, data en la qual marit i muller eren ja difunts. Segons aquest text, aquestes dues persones havien estat senyors de la vila de Vilagrassa, la quadra de Vergós i una partida del terme del Mor (document número 26). L’any 1653, però, els senyors de Vilagrassa eren Maria de Reguer, hereva universal de Pere de Reguer, com a propietària, i el seu marit Joan Antoni de Velasco i Reguer, cavaller de Calatrava, com a usufructuari. Ho foren, almenys, fi ns a l’any 1671 (documents número 28 i 37). En canvi, l’any 1678, Joan Antoni de Velasco consta ja com a difunt (document número 38). Quaranta anys després, els senyors de Vilagrassa –i de Claravalls i de Castellnou d’Oluja– eren Maria Francesca Reguer, Margarit i Velasco, com a propietària, i Josep de Marimon, segon marquès de Cerdanyola, com a usufructuari (document número 40). Segons un document de l’any 1774, sembla que foren succeïts per Joan Antoni de Marimon, tercer marquès de Cerdanyola i comte de la Revilla, i, després, pel seu fi ll Josep Antoni de Marimon, quart marquès de Cerdanyola i comte de la Revilla (document número 43). L’actual escut de Vilagrassa, si volgués representar tots aquests senyors que hem esmentat, hauria de contenir el senyal reial, el de la ciutat de Barcelona, el del llinatge Reguer i el dels marquesos de Cerdanyola. Quan moria un senyor de Vilagrassa, el seu successor prenia possessió de la senyoria. Moltes vegades ho feia mitjançant un procurador. Així tingué lloc l’any 1653, quan el notari barceloní Josep Cervera, com a procurador dels nous senyors Maria de Reguer i el seu marit Joan Antoni de Velasco, prengué possessió de Vilagrassa (document número 28). En aquella ocasió, el notari es presentà a la plaça de la població i, en presència del batlle i els paers, els digué que venia a prendre possessió de la vila i, en conseqüència, calia que fessin reunir el consell municipal per tal de portar-ho a terme. Reunit el consell, es procedí de la manera següent: Anaren tots a les portes de la muralla de la vila i el paer en cap féu entrar el notari, el qual tancà i obrí les portes en senyal de vertadera possessió. A continuació, anaren a la plaça i el mateix paer va oferir un guant al notari. Aquest se’l va posar i se’l va treure en senyal de la possessió de la jurisdicció civil. Després, el notari va desembeinar l’espasa i la va aixecar tres vegades tot cridant “Via fora!” en senyal de la possessió de la jurisdicció criminal. Posteriorment, les autoritats i els caps de casa de la població es reuniren a 22 Actes de la Jornada de Treball XLII la plaça i, després que el notari jurés, en nom dels senyors, respectar els privilegis, estatuts, usos i costums de la vila, els esmentats caps de casa prestaren homenatge de fi delitat de boca i mans. Més tard, el notari destituí, sense senyal d’infàmia, i nomenà novament com a batlle Agustí Ferrer. Finalment, els paers oferiren al notari pa de forment, vi i una moneda en senyal de la possessió dels delmes, els censos i la resta de tributs. 2. Pactes de pau i treva, homenatges i arbitratges Per posar fi a les baralles i disputes que, moltes vegades, tenien lloc entre la població medieval, les parts enfrontades, sovint, fermaven acords de pau i treva. Un d’ells fou establert l’any 1509 entre Guim Domingo i Pere Cervera, tots dos de Vilagrassa. És interessant observar que la treva havia de durar cent anys i deu dies, període durant el qual ells i els seus amics i valedors no es podrien fer, uns als altres, danys, injúries o ofenses (document número 9). D’altra banda, tenim un exemple de retre homenatge en un document d’aquell mateix any 1509, mitjançant el qual Joan Cabeçol, de Vilagrassa, prestà homenatge de boca i mans per garantir el compliment d’una obligació (document número 10) i un altre en l’acte de presa de possessió de Vilagrassa de l’any 1653, durant el qual els caps de casa prestaren homenatge de fi delitat de boca i mans al procurador dels senyors (document número 28). Un altre sistema per donar acabament a una disputa era l’elecció d’àrbitres per tal que dictessin una sentència, la qual seria d’obligat compliment per les dues parts litigants. Una d’aquestes eleccions d’àrbitres destinada a resoldre el desacord existent entre els germans Bartomeu Vilar i Miquel Vilar, dos agricultors de Vilagrassa, tingué lloc l’any 1561 (document número 16). 3. Béns municipals L’existència de diversos capbreus de Vilagrassa ens permeten conèixer amb detall els béns municipals d’aquesta població. Segons un d’aquests documents, datat l’any 1718, la universitat o comú de Vilagrassa posseïa, en aquell temps, els béns següents (document número 40): Una gran peça de terra, anomenada “los diumenges de la vila” i situada a la quadra dita “de na Solsona” o “de Vergós, d’uns vint jornals de superfície, per la qual calia satisfer al senyor de la població, el dia de Sant Joan del mes de juny, un cens de set lliures, deu sous i nou diners. 23 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Un forn de coure pa i el dret de percebre una imposició anomenada “de la puja” que devia afectar els usuaris del forn. El cens que calia satisfer per aquests béns era de dues lliures, pagadores també el mateix dia de Sant Joan. Un corral situat al lloc anomenat “lo sitjar”, pel qual només calia satisfer, el susdit dia, divuit diners. Segons les afrontacions del corral, en aquell temps, la població encara disposava d’un sitjar i es trobava emmurallada. Al mateix capbreu són esmentades la paeria, la presó i la carnisseria, però aquests edifi cis es trobaven sota el domini directe del senyor. Amb tot, un document de l’any 1687 sembla indicar que, almenys en aquell any, el responsable de la carnisseria era Francesc de Perelló, un veí de Tàrrega que era cavaller i senyor de les baronies de Renau (document número 39). L’any 1761, fou redactat un nou capbreu de Vilagrassa. Els béns municipals, en aquella any, eren els mateixos: la gran peça de terra, el forn de coure pa, junt amb la imposició corresponent, i el corral, el qual, en aquell temps, es trobava sense parets. També havien desaparegut les muralles de la població (document número 41). L’any següent, el batlle i els regidors de Vilagrassa declararen, en nom de la universitat, uns béns que no havien estat inclosos en la declaració de l’any anterior.