Sióm 642A Dd’Or’1Or Núm

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 642 • Any LIII • Agost 2017 Reportatge de quan els ccaminsamins pportavenortaven a AAgramuntgramunt

IInauguraciónauguració ddelel nnouou ttraçatraçat ““DeDe ttuu a ttu”u” aambmb ddee llaa ccarreteraarretera LL-303-303 MMàriusàrius BBlàvialàvia ssobreobre llaa ssevaeva nnovaova nnovel·laovel·la CCentenarientenari ddelel ppareare GGrasras [AGOSTLLaa 2017 ﬂ ] aamasióm 642a dd’or’1or Núm. 642 - Any LIII - Agost 2017 Editorial ...... 3 - Penya Barcelonista ...... 23 - Mossos d’Esquadra de l’Urgell ...... 25 ACTUALITAT OPINIÓ Fets del mes La claraboia - Inauguració del nou traçat de la L-303 . 5 - Endavant sense por ...... 27 - Xerrada sobre l’aigua ...... 7 - Cicle Racons ...... 7 Gent, fets, coses... - Mercat de les Rebaixes ...... 8 - Remeis tradicionals: espígol ...... 29 - Segon homenatge a Ramon Vicens ...... 8 Els lectors escriuen - Planta Ossó de Sió ...... 10 - Res és nou, tot m’esparvera ...... 31 - La Pubilla de les Puelles ...... 10 - En record del Víctor ...... 32 - Exposició a l’Espai Guinovart ...... 11 - Foto denúncia jardineres ...... 33 - Incendi a l’Avinguda de Catalunya ...... 12 - En l’acceptació hi ha la clau - Minut de silenci ...... 13 de la serenitat ...... 34 - Versions Estelada ...... 13 - Les nostres campanes ...... 35 - Centenari del pare Gras ...... 14 PORTADA: REPORTATGE L’estiu és temps de festes majors. Tot i Jaume Cuñat in memoriam ...... 15 Els camins d’Agramunt que en els pobles petits s’havien perdut, - Quan els camins portaven les han tornat a recuperar i s’hi organit- DE TU A TU a Agramunt ...... 37 zen tota mena d’actes lúdics i festius. A Màrius Blàvia la Donzell, entre altres, van organitzar una - La ﬂ ama d’or ...... 16 ENSENYAMENT festa dels colors i a continuació jocs d’ai- Finestra educativa - Activitats destacades ...... 53 gua, com el que publiquem a la portada, ENTITATS el qual va fer les delícies dels més me- - Assemblea Nacional Catalana ...... 19 MÚSICA nuts que s’ho van passar molt bé gaudint - Centre Excursionista Agramunt ...... 21 de la tarda assolellada que va fer. L’òpera a l’abast - La vida breve de Falla ...... 55 (Foto: Josep Rovira)

ESPORTS - Club Futbol Agramunt ...... 56 - Futbol Sala ...... 59

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - El gran valor del teixit associatiu ...... 61

L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 62

En l’ampli reportatge sobre els camins ALMANAC ...... 65 que portaven a Agramunt, es deixa constància de la importància que tenia la LLEURE nostra vila a les terres de ponent. - Amenitats ...... 67

37 a 51 LA FOTO ...... 69

LA CALAISERA ...... 69

5 A fi nals de juliol va quedar inaugurat el nou traçat de la carretera L-303 per on passen els vehicles pesants, la qual cosa fa que el centre de la vila en quedi descongestionat. Editorial

Amb llàgrimes de dol

Tots plegats enim una gran tristor no ens han de fer canviar. celona i Cambrils que han hem de conti- Tpels atemptats terro- Cal que tots nosaltres, amb viscut en pròpia carn la bru- nuar amb fer- ristes de Barcelona i Cam- tranquil·litat i sense por, talitat de la violència. Des- mesa i serenor brils del dia 17. Són fets continuem treballant en i prés d’una tempesta, diuen la nostra vida, execrables que no es poden per la nostra terra. Els ter- que sempre ve una bonan- el nostre dia a explicar i que ens costa roristes pretenen desesta- ça. Esperem que la tempes- dia de manera d’entendre a la major part bilitzar el món democràtic ta hagi passat i, si pot ser, dels humans que creiem mitjançant atacs indiscri- que no es repeteixi més en democràtica, en la pau, la justícia i la lli- minats a ciutadans. Però cap altre indret del món. acollidora i rei- bertat. Com pot ser que hi això no ho podem acceptar. Ara nosaltres, encara que vindicativa de la hagi persones capaces de Tots plegats hem de conti- sigui amb el cor encongit, pau, la justícia i matar-ne altres que no co- nuar amb fermesa i serenor ens mantindrem ferms com la llibertat. neixen de res amb la inten- la nostra vida, el nostre dia si res. Aquesta ha de ser la ció de difondre el pànic tot a dia de manera democràti- resposta a aquells que vo- reivindicant unes creences ca, acollidora i reivindicati- len fer trontollar la nostra que comporten odi, des- va de la pau, la justícia i la societat i el nostre país. La trucció i mort? llibertat. pròpia història de Catalunya Calalunya ha estat sempre Amb llàgrimes de dol fem avala que som capaços de terra de pas i d’acollida. Ca- arribar des de Sió, l’escalf fer-ho. talunya és una nació oberta de solidaritat i germanor a a tots que acull i vol acollir. totes les víctimes i a les se- I atemptats com aquests ves famílies. També a Bar-

CRÈDITS

Director: Joan Puig. Redactors: Ramon Bernaus, Anna Bertran, Josep Bertran Mitjavila, Vítor M. Cabral, Pasqual Castellà, Margaret Palou, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Josep Rovira, Anna Santacreu i Rosa Maria Sera. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Ramon Coll, Jaume Cots i Montserrat Cots. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració de: Membre de:

Ajuntament d’Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/ Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 41 € - Número solt: 3,80 € Per a subscripcions i anuncis: Vítor M. Cabral. Tel. 672 68 47 19 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col∙laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signiﬁ ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col∙laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) ﬁ ns el dia 6 del mes en curs.

[AGOST 2017] sió 642 3 Horari: Serafí Miret Cuenca Lídia Martorell Soldevila de dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 16 a 20 Núm. Col. 1256 Núm. Col. 4483 divendres, de 9 a 13 dissabtes, a convenir

Oferim els tractaments d’oclusió i articulació, estètica i cosmètica dental, cirurgia bucal i implants dentals, odontologia conservadora i preventiva, odontopedia- ODONTOLOGIA tria, ortodòncia, pròtesis dental i periodòncia.

INTEGRADA Av. d’Agustí Ros, 5, 1r, 2a - Tel./Fax 973 39 01 40 - AGRAMUNT

CENTRE DE LA RIBERA DEL SIÓ [email protected] www.centresodontologiaintegrada.com Sistemes informàtics Sistemes Sistemes informàtics + Sistemes de seguretat + Telecom 72dpi :: C/Clos, 21- 25310 - Agramunt - Lleida :: Tel.: 973 390 660 :: Email: [email protected]

www.vicensmaquinaria.com FONDARELLA · MANRESA · TERMENS · TORRES DE SEGRE VALLS · VILAFRANCA DEL PENEDES · AMPOSTA [email protected] · 973 60 04 50

4 sió 642 [AGOST 2017] ACTUALITAT FETS DEL MES JOAN PIJUAN / JOSEP ROVIRA Inauguració del nou traçat de la L-303 JOAN PIJUAN Intervencions de l’alcalde, Bernat Solé, i del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la inauguració. l divendres 28 de juliol el conseller de Territori i ESostenibilitat de la Ge- neralitat, Josep Rull, acompanyat de l’alcalde Bernat Solé, va inaugurar les obres d’arranjament del nou traçat de la L-303 que transcorre pel polígon industrial alhora que va destapar el senyal que prohibeix el pas de vehicles pesants pel centre de la vila que permetrà descongestionar-lo d’aquest trànsit, donant resposta així a una llarga reivin- dicació ciutadana. La realització de l’obra ha comptat amb una inversió de € JOAN PIJUAN 580.000 ﬁ nançats per la ▼

[AGOST 2017] sió 642 5 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ La realització de Generalitat després d’arribar ens ha donat carta lliure per vehicle lleuger com caminant. l’obra ha comptat a un acord amb l’Ajuntament poder imaginar opcions que fa Per altra banda donem la co- de permutar el tram de la tra- 5 o 10 anys serien difícilment moditat als vehicles pesants amb una inversió vessia urbana per aquest tram plantejables. Gràcies a això d’utilitzar un nou itinerari al- de 580.000€ alternatiu a través del polígon hem pogut, amb les peces que ternatiu que també garanteixi industrial. teníem, poder treure molt bon les condicions per poder cir- El conseller Rull va desta- rendiment en benefi ci de la cular adequadament”. car que “aquesta és una obra seguretat viària, aconseguint Aprofi tant la visita del con- molt important pel que supo- pacifi car una de les artèries seller Rull a Agramunt, l’al- A baix, moment de descobrir el sa, perquè amb pocs recursos més importants d’Agramunt”. calde li va demanar de poder senyal que prohibeix el trànsit aconseguim molt rendiment i Per la seva banda, l’alcalde, dotar de més sòl industrial pesant pel centre de la vila. aquesta és la manera d’enten- Bernat Solé, va indicar que el polígon, ja que en un any A la dreta, vehicles de gran dre les infraestructures viàries. “aquest corredor que ja tení- empreses locals han adquirit tonatge accedint al nou tram de A més a més va posar en valor em els agramuntins, el que tot el terreny disponible per a la L-303 del polígon industrial. Malgrat el senyal de prohibició, el sentit de responsabilitat, fem és dotar-lo de les garan- nous projectes que en poques els primers dies alguns vehicles pragmatisme i fl exibilitat que ties per tal que les persones setmanes començaran a veure pesants continuaven passant pel ha tingut l’Ajuntament que hi puguin circular tant amb la llum. centre de la vila. JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN JOAN PIJUAN

6 sió 642 [AGOST 2017] Xerrada sobre l’aigua

l dimecres 19 de juliol el Director de Cli- municipi des del 2002 fi ns al 2027. Eents de l’empresa d’aigües CASSA, Josep Escartín va parlar de la gestió de l’aigua a la Escartín va oferir a Cal Mas Vell una xerrada llar i com podem reduir-ne el seu consum, de sobre l’aigua a Agramunt. CASSA és l’empre- la facturació i les bonifi cacions i drets que te- sa concessionària del servei d’aigües al nostre nim els consumidors. Va exposar la qüestió de les fuites d’aigua, que va considerar un tema important, ja que provoquen un considerable augment de la factura. En aquest sentit va puntualitzar que en cas de produir-se, s’ha de comunicar a l’ofi cina i presentar la factura de la reparació que s’hagi fet, perquè així poden fer un descompte en el rebut. També va puntualitzar que qualsevol reclamació o queixa es presenti per escrit, encara que s’hagi fet abans per telèfon. A més a més va dir que si algun mes no es pot pagar el rebut, que se’ls comu- niqui també, que el pagament del rebut no sigui una preocupació de més, va recalcar, ja que des del 2015 hi ha una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que protegeix la gent vulnerable, això vol dir que aquesta companyia no tallarà l’aigua a ningú que tingui constància

JOAN PIJUAN que té una vulnerabilitat declarada. Cicle Racons ins el Cicle Racons que conèixer a tots els públics, el Dorganitza la regidoria de gran nombre d’estils musicals cultura les nits dels mesos als qual es pot adreçar gràci- d’estiu en diferents indrets es a la versatilitat de l’instru- emblemàtics de la vila, el di- ment que toquen i les seves mecres 19 de juliol va tenir possibilitats tímbriques. lloc a la cisterna del Convent La cisterna del Convent és un concert de clarinet del l’únic testimoni que es con- grup Check in Quartet format serva de l’antic convent de per Paco Fuentes, Toni Cam- Sant Francesc datat de mit- pos, Josep Soler i Mateu Far- jan segle XVII. Es tracta d’una ré, tots ells professors d’esco- gran construcció soterrada les de música i conservatoris d’11,3 metres d’alçada i 14 de la província de Lleida amb de diàmetre que conforma un una dilatada experiència en des patrimonis monumentals el món musical i pedagògic. més importants que tenim a L’acte comptà amb l’assistèn- la Vila. L’any 2002 es va obrir cia d’un centenar d’especta- per primera vegada des de dors. feia molts anys i l’any 2015

JOAN PIJUAN El principal objectiu de se’n va inaugurar les obres Un moment de l’actuació del grup Check in Quartet a la cisterna del Convent. Check in Quartet és donar a d’accés.

[AGOST 2017] sió 642 7 ACTUALITAT FETS DEL MES

Mercat de les Rebaixes JOAN PIJUAN Molta gent va assistir al Mercat de Rebaixes d’Estiu que es va fer al l divendres 21 de juliol la amb música electrònica per Puig (Formatges Monber), Passeig Nou. EUnió de Botiguers i Indus- un DJ. A més a més comptà Naima (Calçats Mary), Núria A la dreta, festa de l’escuma per trial d’Agramunt celebrà una amb una festa de l’escuma Cuñat (Zona Esport), Carme als nens i nenes. nova edició del Mercat de les adreçada a tots els nens i Llavaneras (Kets i Bates), Rebaixes d’Estiu al passeig. nenes. Entre tots els compra- Carreño (Cortinatges i Jogui- Hi van participar una desena dors es van sortejar vals de nes Sangrà), Gemma Barroso de parades que es van instal- 30 euros. Els guanyadors fo- (Flocs), Dolors Soldevila (The lar al ﬁ nal del Passeig Nou ren: Gemma Torra (Cal Cots), Garage) i Maria Val (Farmàcia davant de l’ediﬁ ci del Cau. La Rabia Mizab (Òptica Esteve), Esteve). jornada va estar amenitzada Belkacem (Nolah), Fàtima

Segon homenatge a Ramon Vicens

Se celebrà el er segon any consecutiu xé i l’Ajuntament d’Agramunt. d’una emotiva introducció per divendres 21 de Pla cobla “Vents de Riella” Se celebrà el divendres 21 de part d’un component de la va voler retre altra vegada un juliol, a la fi nca de Cantapius cobla, es van interpretar les juliol, a la fi nca de sentit homenatge a Ramon Vi- que la família té a Mafet i que següents composicions repar- Cantapius que la cens, antic company i ànima tant agradava al Ramon. tides en dues parts: Sabadell, família té a Mafet i del grup durant molts anys, i El concert va començar a les Puigsoliu, Els valsos del pa- que tant agradava que, recordem-ho, ens va dei- 8 del vespre amb bona afl uèn- drí, Terra de cavallers, Abril, xar prematurament ara fa dos cia de públic, força conside- Canción de cuna para dormir al Ramon. d’anys. L’acte, organitzat jun- rable tenint en compte que a un negrito, L’enamorada, Tota tament amb la família, comp- l’indret s’hi ha de desplaçar una vida (pas-doble), Le fox tà amb la col·laboració del expressament i que era el se- des pingouins, Oh when the grup Estol-Espígol, Anna Gui- gon any que es feia. Després saints i Joia de viure. Aquesta

8 sió 642 [AGOST 2017] JOSEP ROVIRA Públic assistent al segon concert homenatge al Ramon Vicens. darrera era la sardana prefe- tre el públic assistent. teix temps expressar les emo- rida del Ramon i, tal com es En ﬁ nalitzar, la Rosa Mari, tives paraules que li adrecen va fer l’any passat, va estar mare de l’homenatjat, en antics companys del Ramon acompanyada per diversos nom de la família va voler do- en recordar-lo. Acte seguit, es músics amb qui els unia una nar les gràcies als presents i va poder degustar un refrigeri bona amistat. Mentre sonava, a tothom qui va fer possible que la família havia preparat es va fer una gran rotllana en- aquest segon concert, i al ma- per als assistents. JOSEP ROVIRA JOSEP ROVIRA La Cobla Vents de Riella i el grup Estol-Espígol durant la seva actuació. Rosa Mari Guixé adreçant-se als presents. JOSEP ROVIRA Companys del Ramon es van voler afegir a la cobla Vents de Riella per interpretar conjuntament la sardana Joia de viure.

[AGOST 2017] sió 642 9 ACTUALITAT FETS DEL MES

Planta Ossó de Sió

na trentena escassa de de compostatge que fa poc per la plataforma Salvem els Upersona es va concentrar s’ha començat a construir al Plans del Conill, petita pobla- el dijous 27 de juliol a Bellver terme municipal d’Ossó. ció situada a un quilòmetre de Sió per rebutjar la planta Els manifestants, convocats d’on es construeix la planta, rebutgen aquesta instal·lació perquè està ubicada en un espai protegit ZEPA (zona especial de protecció d’aus) i perquè diuen que el projecte no compleix les directives europees sobre aquest tipus d’activitat. En canvi, els promotors sostenen que han ob- tingut els permisos: tant la llicència d’obres municipal com el vistiplau urbanístic i ambiental de la Generalitat. Així mateix, Brussel·les tam- bé va resoldre que el projecte no incomplia cap normativa europea. Els manifestants van fer una cassolada davant la casa del promotor a Bellver i la lectura d’un manifest. Més endavant s’hi han manifestat

LAIA PEDRÓS algunes vegades més. La Pubilla de les Puelles

urant la Festa Major de Dles Puelles, que es va celebrar el primer cap de setmana d’agost, es va fer la pre- sentació del primer capgrós de les Puelles, La Pubilla, fet pels mateixos veïns del poble. La presentació va tenir lloc el dissabte dia 5 a la tarda, i acte seguit, acompanyat del grup de Tabalers de l’Espetec i dels Cap Grossos d’Agra- munt, es va realitzar una cer- cavila pels carrers del poble. L’alcalde pedani, Joan Ser-

JOSEP ROVIRA rano, explicà que la idea de

10 sió 642 [AGOST 2017] fer el capgrós va sortir d’una no representa cap personat- reunió que van fer els veïns ge del poble, és una imatge l’any passat. Els mateixos imaginativa, i de moment no veïns van començar a treballar té nom oﬁ cial, l’anomenen La la idea donant-li a poc a poc Pubilla, i no està descartat la forma que aparenta i per que més endavant la bategin. tant el pressupost de la seva Serrano va assegurar que de realització ha estat mínim, les cara l’any vivent voldrien con- despeses dels materials em- feccionar un segon personat- prats: pega, paper de diari, ge. La intenció hi és i espera pintura. La ﬁ gura del capgrós que es pugui fer. JOSEP ROVIRA

Exposició a l’Espai Guinovart

Les obres de Wal- ’Espai Guinovart inaugurà l’orgànic. Les seves obres rei- afecte cap a l’entorn. El con- traud Maczassek Lel dissabte 22 de juliol vindiquen l’origen d’allò que tacte amb la terra, les seves l’exposició Kytos de Wal- en tant que viu és fi nit, i per olors i llums es reuneixen comparteixen en- traud Maczassek. La mostra tant, efímer. Se’ns presenta, amb el qüestionament de la tre elles una pulsió està comissariada per Anaïs amb cada imatge, la possibili- nostra existència. Aquesta cap a l’orgànic. Muñoz i Bàrbara Bayarri i es tat de recórrer un cicle en mo- exposició ens permet generar podrà veure al Petit Espai fi ns viment constant, sense uns lí- un diàleg entre l’abstracció al 17 de setembre. mits clars i amb una marcada del pintor català i la de l’artis- La presidenta de la Fundació , Les obres de Waltraud intensitat poètica. ta alemanya a través de l’ex- Maria Guinovart, amb l’artista Maczassek comparteixen Com a artista, comparteix pressió profunda de la natura, Waltraud Maczassek al Petit Espai entre elles una pulsió cap a amb Guinovart el profund amb tot el que això implica i on s’exposen les seves obres. provoca. Les obres de Waltraud Maczassek són fragments que poden percebre’s com a metà- fores dels retalls de la nostra memòria en el trajecte personal de la vida. “Natura efíme- ra” parla de la cèl·lula com l’engranatge d’una microcos- mologia humana que conviu amb nosaltres des de l’origen fi ns a la fi i que estableix una analogia directa amb la visió macro del funcionament del cosmos. L’exposició revela detalls d’allò que tenim, però que no podem veure, i ens trasllada a la forma primera i primigènia de l’ésser humà: la cèl·lula, que, situada com a put de trobada entre individus i organismes, agafa protago- nisme i ens ajuda a veure-hi

JOAN PIJUAN més enllà i més endins.

[AGOST 2017] sió 642 11 ACTUALITAT FETS DEL MES

Incendi a l’Avinguda de Catalunya

Segons van expli- l dimecres 2 d’agost es va ques (SEM) i diverses patru- Els Serveis d’Emergències car els bombers, Edeclarar un incendi en un lles dels Mossos d’Esquadra i Mèdiques (SEM) van haver habitatge de la sisena planta de la Policia Local. Mitja hora d’atendre una quinzena de alguns dels veïns del núm. 14 de l’Avinguda de més tard els bombers van do- persones per inhalació de van poder sortir Catalunya. Els serveis d’emer- nar l’incendi per extingit. fum, de les quals sis les van pel seu propi peu, gències van rebre l’avís d’aler- Les fl ames van afectar el traslladar a l’Hospital Arnau mentre que d’alta a les 11:58h informant-los menjador del pis. Segons van de Vilanova com a mesura de que sortia fum d’un dels pi- explicar els bombers, alguns prevenció. tres van quedar sos. Fins al lloc dels fets s’hi dels veïns van poder sortir pel L’incendi va generar for- confi nats. van desplaçar sis dotacions seu propi peu, mentre que ça expectació en el veïnatge dels Bombers de la Generali- d’altres van quedar confi nats. que es va concentrar davant tat, entre els quals del Parc de Un cop extingit l’incendi els de l’immoble afectat per veu- Bombers Voluntaris d’Agra- bombers van procedir a ven- re les tasques d’extinció dels Imatges dels bombers durant munt, dues ambulàncies dels tilar el forat de l’escala per bombers. les tasques d’extenció de Serveis d’Emergències Mèdi- l’acumulació de fum. l’incendi d’un pis de La Torre. JOSEP BERTRAN MITJAVILA JOAN PIJUAN JOSEP BERTRAN MITJAVILA

12 sió 642 [AGOST 2017] JOAN PIJUAN Una part dels agramuntins que van assistir a la plaça de l’Església per realitzar cinc minuts de silenci en record de les víctimes de Barcelona i Cambrils. Minut de silenci Més d’un centenar l divendres 18 d’agost la migdia, per fer cinc minuts del món. Nosaltres no perme- de vilatans es van Evila d’Agramunt es va su- de silenci en record de les trem posar en crisi el nostre mar, com d’altres poblacions víctimes. model de pau i llibertat, ni el concentrar davant d’arreu, a les mostres de L’alcalde, Bernat Solé, va gihadisme ni cap de les mos- de l’Ajuntament, suport i condol pels atemp- dirigir unes paraules prèvi- tres de terror podran canviar per fer cinc minuts tats de Barcelona i Cambrils es en les quals manifestà la nostra ferma voluntat de de silenci en re- perpetrats la vigília. Més el rebuig als atemptats. “El viure en unes ciutats i pobles d’un centenar de vilatans terrorisme vol amenaçar la oberts, tolerants i respectuo- cord de les vícti- es van concentrar davant de societat de convivència de ses amb totes les formes de mes. l’Ajuntament, a les 12 del Catalunya, Europa i gran part pensar”.

Versions Estelada

eguint la tònica de l’estiu Sde l’any passat, el grup Versions Estelada, format per set alumnes de l’Escola Municipal de Música dirigits per Jordi Guixé, han realitzat una sèrie de concerts ofe- rint el seu ampliat repertori. Recentment van actuar a la sala cafè del Casal, també en la passada Festa Major de Montclar i, el divendres 11 d’agost, a l’entorn de les pis- cines de Belianes. Així mateix està previst un concert a l’Espai 39 en la propera

JOSEP ROVIRA Festa Major de la vila.

[AGOST 2017] sió 642 13 ACTUALITAT FETS DEL MES

Centenari del pare Gras

Les persones l divendres 7 de juliol el mossèn d’Agramunt, EJosep Uriel, en representació de la nostra assistents van vila, i tres persones més, van anar a Granada en comentar que motiu de l’obertura del Centenari de la mort del pel fet de ser sacerdot José Gras i Granollers, fi ll d’Agramunt d’Agramunt els i fundador de l’orde religiós “Las Hijas de Cristo Rey”. van acollir amb L’obertura la va fer el bisbe de la nostra diò- molt d’afecte i cesi, el senyor Joan-Enric Vives, i la clausura, el amb un tracte senyor bisbe de Granada. Primerament van tenir molt familiar. una rebuda a la sala d’actes del Colegio Mayor Els van comuni- Cardenal Cisneros, on van representar la seva vida del pare Gras. A continuació, a l’església 22 de gener de 1834 a Agramunt i era el gran car que al mes de San Francisco, van fer una missa celebrada de quatre germans. En l’ambient senzill i humil de setembre conjuntament amb el senyor bisbe de la Seu, el dels seus pares pagesos, es va anar formant la vindran a viure secretari, dos mossens de Catalunya i vuit sacer- seva personalitat. Tenia 12 anys quan se’n va a Agramunt tres dots de Granada. Finalment, van fer la recepció anar a Barcelona perquè volia ser sacerdot, però al convent que el pare Gras va fundar a l’Albai- va haver de treballar per poder estudiar. L’any monges jubi- cín. 1857, l’últim de la seva carrera eclesiàstica, es lades de l’orde Les persones assistents van comentar que pel dedicà a l’ensenyament i donà classes d’Història que ell va fun- fet de ser d’Agramunt els van acollir amb molt Universal i d’Ètica i Religió. Es va comprometre dar, per tal que d’afecte i amb un tracte molt familiar. Els van per sempre amb la cultura i defi nia l’ensenya- comunicar que al mes de setembre vindran a ment com “la qüestió més vital del món”. tinguem presèn- viure a Agramunt tres monges jubilades de l’or- Al llarg de la vida va destacar pel seu compro- cia de la seva de que ell va fundar, per tal que tinguem pre- mís i entrega a favor de tots. Tenia 24 anys quan comunitat. sència de la seva comunitat. Viuran al segon pis va celebrar la primera Missa Solemne. Al cap de la rectoria i es dedicaran a fer activitats i a d’uns mesos el van traslladar a Tarragona i des- ajudar a qui convingui com, per exemple, als po- prés se’n va anar a Madrid per ser redactor d’un A dalt, foto del Pare Gras a bres, a les residències o a les celebracions de la diari anomenat “La Regeneración”, en el qual l’església de San Francisco paraula. col·laborava des de feia anys. A Madrid i a Écija (Granada). José Gras va ser un d’aquells personatges que, va exercir com a preceptor dels fi lls d’importants A baix, representants del encara que va viure molt discretament, va deixar ducs i marquesos. nostre bisbat que van assistir una gran empremta en la història. Va néixer el a l’acte. L’any 1866 va ser un any decisiu a la seva vida. A l’abadia de Sacromonte de Granada van convocar oposicions a diferents canongies. Els membres de l’abadia eren sacerdots provinents de totes les diòcesis espanyoles. Tenien al seu càrrec les facultats de Dret i de Teologia i un col·legi. Després de passar les proves, el dia 13 d’octubre de 1866 va prendre possessió de la canongia, on restà 52 anys. Durant l’any 1867 va ser el director i l’ànima de la revista “El Bien”. A més, l’any 1876 va crear a Granada “El Instituto Religioso Hijas de Cristo Rey”, del qual va formar 13 fundacions. Va morir el dia 7 de juliol de 1918 als 84 anys. Actualment, és Venerable i està en procés de Beatifi cació.

Rosa M. Sera

14 sió 642 [AGOST 2017] Jaume Cuñat in memoriam

a revista Sió va fer la seva estrena guet al capdavant del d’Agramunt, del recent traspàs del Jaume Cuñat, Lel març de 1964. En aquells mo- l’alcaldia i la direcció de Sió es van un bon noi que havia treballat i es- ments la direcció l’assumia l’alcalde, separar. Va ser llavors també quan el crit desinteressadament a la nostra Manuel Mazón, encara que qui en càrrec de sotsdirector va desaparèi- revista, així com també havia estat portava les regnes era en Lluís Pons, xer i en Jaume, per tant, va perdre membre durant molts anys de la Co- conegut per Lluís de la Colometa. el seu càrrec més honorífi c que altra ral d’Avui. Els darrers anys la malal- L’alcalde-director era una mena de cosa. Continuà com a col·laborador tia que patia l’havia reclòs pràctica- fi gura decorativa que poques vegades as- sistia a les reunions dels redactors on es parlava del contingut de la mateixa; la seva fi gura, en tot cas, servia per vetllar que els escrits no ataquessin els fonaments del rè- gim franquista. Cinc anys més tard, el setembre de 1969, s’incorporà com a redactor de Sió el jove Jaume Cuñat i Mata que tenia certes afeccions a escriure. No- més un any després, l’octubre de 1970, en Jaume Cuñat fou no- En primer terme, al centre, Jaume Cuñat en un sopar de Sió de l’any 1980, envoltat de redactors i col·laboradors de la revista. D’esquerra menat sotsdirector de a dreta: Joan Puig, Josep M. Lluch, Jaume Cots, Pasqual Castellà, Josep Huguet (alcalde), Deudat Pont, Josep Bertran, Guillem Viladot, la revista, càrrec que Jordi Padullés (tapat), Pere Mora, Jaume Brils, Oriol Colomer i Joan Novell. ostentà durant onze anys, fi ns al 1981, temps que coin- un any més, però paulatinament va ment a casa fi ns al punt que el seu cidí amb les alcaldies de Josep Mª deixar d’assistir a les reunions fi ns al comiat ens va sorprendre a més d’un Inglés i Ricard Vicens, respectiva- punt que ja no hi tornà i es deslligà per inesperat. Amb aquestes ratlles ment. Amb l’adveniment dels ajun- totalment de Sió. li volem retre un sentit i sincer ho- taments democràtics i Josep Hu- Hem volgut recordar això en motiu menatge. Descansi en pau.

[AGOST 2017] sió 642 15 DE TU A TU MÀRIUS BLÀVIA

La ﬂ ama d’or

El protagonista és àrius Blàvia és fi ll de tant realista. La novel·la que briment terrible sobre l’Esglé- un estudiant de Lleida, però fa anys pot tenir més relació amb La sia Catòlica. Tots aquests fets medicina que es Mque és, viu i se sent fl ama d’or és Estirp d’homes el sotraguen bastant i acaba d’Agramunt. Fa de professor lliures, que ja és una novel·la vivint una vida de molts fan- diu Neftali Mira- de català a l’Institut Ribera sobre espiritisme i algun per- tasmes i amb personatges que vall, que és molt del Sió. La seva passió és es- sonatge que hi surt torna a són immortals i amb poders lletraferit. Porta criure llibres. Aquest estiu ha sortir a La fl ama d’or. sobrenaturals. També apareix sortit publicada la seva darre- la mort personifi cada, el des- una vida bastant – Doncs parlem de la teva úl- ra novel·la, La fl ama d’or. tí... En fi , personatges que són tima novel·la, La fl ama d’or. En paral·lela i sem- obertament de la literatura – Màrius, per a què la gent et quin ambient està basada? blant a Màrius fantàstica. pugui conèixer una mica més, – La novel·la passa el curs Torres i en algun què diries de tu? 1929-1930. El protagonista – Quant temps hi has dedicat? moment de la – Sóc algú a qui agrada es- és un estudiant de medicina – Des de que la vaig comen- novel·la es troben. criure i que comparteix el seu que es diu Neftali Miravall, çar fi ns ara han passat sis o Aquest personatge món interior amb altra gent que és molt lletraferit. Porta set anys. De totes maneres que vulgui llegir el que jo he una vida bastant paral·lela i no és un temps real, ja que hi té molta fal·lera imaginat o inventat. semblant a Màrius Torres i en treballo uns mesos després la per escriure i, de algun moment de la novel·la – Ens pots explicar la teva tra- deixo; després no em surt i la es troben. Aquest personatge fet, la novel·la és jectòria literària? deixo reposar una temporada. té molta fal·lera per escriure i, com una autobi- – He publicat sis llibres: Més tard et ve al cap alguna de fet, la novel·la és com una cinc novel·les i un dietari. El idea, alguna cosa que has vist ografi a d’aquest autobiografi a d’aquest perso- dietari, precisament, va néixer o llegit... És una feina de pa- personatge. natge. amb la revista Sió dels articles ciència. que cada mes hi vaig publicar – Què t’ha inspirat, aquest – Creus que és la novel·la més durant un cert temps. Quan cop, a fer-la? madura que has escrit fi ns ara? en vaig tenir molts, el 1999, – Jo crec molt poc en la ins- – Ostres, això ho haurien de va sorgir el dietari que es diu piració. Si tens inspiració mi- dir els lectors, no sóc un bon El viure secret. Pel que fa a llor que t’agafi treballant. Si Mostrant la portada del llibre. valorador del que escric, però les novel·les, el 1995 vaig no estàs disposat a treballar, n’estic bastant satisfet. publicar L’illa dels morts; el la inspiració hi fa poca cosa. 1997, La llum de l’abisme; el En la novel·la suposo que hi – Les teves experiències 2004, Estirp d’homes lliures; ha coses que m’han infl uït, personals hi són refl ectides, el 2010, Dreceres del bosc, i coses que he llegit i m’han fet d’alguna manera, en les teves ara, La fl ama d’or. pensar... Però si no t’hi poses, novel·les de fi cció? la novel·la no surt. – Sempre, en totes les – Quins temes tenen o com- novel·les hi surt un Blàvia. Per parteixen les teves novel·les? – Quina és la sinopsi? exemple, en aquesta novel·la – Totes les novel·les, algu- – La novel·la és la història he fet un petit homenatge al nes més que altres, tenen com d’un noi que estudia medici- meu padrí. El meu padrí sem- a punt en comú una mica de na. Passa a Lleida. El seu pare pre m’explicava que de menut literatura fantàstica, alguna és psiquiatre i un dia de forma anava a classe amb Màrius cosa de sobrenatural, a vega- una mica casual coneix una Torres i que feia combats de des. Però La fl ama d’or és la noia, de la qual s’enamora. boxa; doncs hi ha un capítol més fantàstica i sobrenatural. Aquesta noia és bastant fan- on hi ha aquesta història. En canvi, Dreceres del bosc, tasmagòrica i entremig coneix que passa aquí a Agramunt, un excapellà que ha penjat els – A qui diries que va adreça-

MARGARET PALOU té poc de fantàstica i és bas- hàbits i que ha fet un desco- da la teva novel·la?

16 sió 642 [AGOST 2017] Nansa i en pocs dies t’arriba a casa. A principis de setembre ja estarà distribuïda a les llibreries. – Faràs alguna presentació de La ﬂ ama d’or? – Sí, i tant, aquí a Agramunt i potser que també en faré alguna a Lleida. – Ja tens pensat algun altre projecte? – No, ara descanso, no tinc cap projecte en concret, cosa rara ja que normalment quan acabava una novel·la de segui- da tenia una idea per a una altra. M’ha absorbit molt i, quan

MARGARET PALOU escrius una novel·la, l’argu- Màrius Blàvia amb la seva ment sempre el tens al cap i darrera novel·la a les mans. el vas madurant i madurant. – No va adreçada a ningú en immortal, cosa que no sabem; concret; això sí, és una novel- però ell creia això. Llavors Entre les paraules del Mà- la d’adults. La vaig dedicar a se’m va acudir de posar La rius traspua el sentiment i l’escriptora de Cervera, Rosa fl ama d’or, perquè vaig pensar l’afany que posa en les seves Fabregat, perquè sempre que aquesta és la fl ama que tenim novel·les, que emana de la surt una novel·la meva la lle- ara aquí i després de mort seva passió per la lectura i geix i en parlem. potser encara és millor que l’escriptura, però el que més Sempre, en totes aquesta, per això és d’or. – Tens alguna anècdota rela- refl ecteix aquest sentiment és les novel·les hi També la foto de la portada cionada amb La fl ama d’or? la lluïssor dels seus ulls quan és de l’arxiu Blàvia: és la Seu surt un Blàvia. – El títol ve relacionat amb parla de la seva darrera obra, vella en blanc i negre. Per exemple, en un petit poema de Màrius Tor- La fl ama d’or... Espero que aquesta novel·la res que deia: “quan seràs mort – On podem adquirir la novel- tots en puguem gaudir tant he fet un petit encara faràs créixer una fl a- la? amb la lectura com ell ha fruït ma”. Màrius Torres creia que – En aquest moment pots escrivint-la. homenatge al després de la mort hi havia comprar el llibre anant a la meu padrí. una altra vida, que l’ànima era web de l’editorial El Cep i La Margaret Palou

[AGOST 2017] sió 642 17 18 sió 642 [AGOST 2017] ENTITATS ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Informacions de l’ANC

Aquesta falta stem arribant a un fi nal d’etapa decisiu sortir una vegada més al carrer, esperem que d’entesa ens porta per al futur del nostre país. Ens enfron- l’última, per a reafi rmar-nos de cara al Món, Etem a fer un tour de force democràtic, en la nostra voluntat de tenir un estat propi. a sortir una vega- que deixi les coses clares per sempre més. Els La fe en nosaltres mateixos i en el nostre futur da més al carrer, reticents a voler reconèixer la voluntat d’inde- aviat deixarà sense paraula els que deien que esperem que l’úl- pendència que batega al si de Catalunya, no acabaríem per barallar-nos, que l’independen- tima, per a reafi r- n’han fet cas fi ns ara, quan s’ho veuen a so- tisme perd pistonada... Contra les seves parau- bre. I arribats aquí, no contemplen cap mena les no podem fer res més que demostrar-los mar-nos de cara al d’entesa1 entre persones civilitzades per tal de la nostra força democràtica i pacífi ca, però Món, en la nostra solucionar-ho, sinó una esbombada d’alarmes contundent. Uns més que altres estem con- voluntat de tenir i amenaces, de part de l’Estat i polítics unio- vençuts que, després de tantes vicissituds, un estat propi. nistes afi ns, així com l’escenifi cació de signes aquest és el nostre moment històric: ha arribat i mecanismes repressius de poca credibilitat. el temps de les nacions4, i Catalunya ho és. La manifestació de l’11 de setembre de 2017, Des de l’imperialisme espanyol es va intentar la Diada del Sí, serà la culminació de totes assimilar-nos, fer-nos castellans; i com que les anteriors. Aquesta és la cinque- no se’n van sortir, ara s’esforcen a eliminar la na des de l’any 2012, la que sota nostra llengua, i negar-nos la nació (cosa que el llema «Catalunya, nou estat d’Eu- admetien naturalment al segle XV5), ja que és roropa»,p va inaugurar una sèrie dife- evident que, si encara no el té, tard o d’hora, rrenten de diades. Prèviament s’havien una nació acabarà per tenir el seu estat propi. esescalfatc motors, el 10 de juliol del Després de l’1-O, l’Estat espanyol s’haurà de mmateixa any —fet que ens va sor- reciclar. En aquest punt, la independència de pprendrere a tots— amb el «Som una Catalunya serà un fet positiu per a Espanya. nnació.a Nosaltres decidim»2. Abans, Esperem, doncs, trobar-nos un cop més, amb eencara,n s’havia anat a Brussel·les, el convenciment de sempre, aquest 11 de el 7 de març de 2009, amb el lema setembre. Ens hem d’inscriure a la web de «WWe want a Catalan State». Des del l’ANC, https://assemblea.cat/ i, si ens va bé, prprincipi es van dir les coses clares. triar el tram 405, reservat als participants de A què venen, doncs, ara, aquestes l’Urgell i la Segarra. A l’Ofi cina de Turisme po- ccorredisses?, aquestes reunions dem apuntar-nos als autocars que ens hi porta- aamb rerefons de clavegueram d’un ran. Si teniu algun dubte, feu-nos un missatge eestat que a la falta de tradició de- a [email protected]. mmocràtica hi ha afegit la falta de vo- lluntat política?3 La incapacitat de l’Estatl de negociar aquest procés, [1] L’anunciat «diàleg» de la sotspresidenta del govern espa- lal similitud, advertida per alguns, nyol, que va venir expressament a Barcelona, no va passar de dues trobades, justament amb els seus i afi ns; un des- amba el que va suposar la indepen- propòsit sense dissimular. dènciad de Cuba —que era part [2] Lema fet d’indignació i repulsa contra la resolució del integrant de l’Estat espanyol—, recurs d’inconstitucionalitat dictat pel Tribunal Constitu- demostra dues coses que venen cional d’Espanya sobre el text del nou Estatut de Catalu- nya. Un text que s’havia elaborat amb un consens gairebé a ser la mateixa: la primera, que total del Parlament de Catalunya. a Espanya, no hi ha hagut una evolució signi- [3] «El Presidente del gobierno, ni puede hacer un refe- fi cativa d’atansament a les maneres democrà- rèndum...ni tampoco quiero hacerlo» (Mariano Rajoy). «El tiques europees; i la segona, que la forma de Estado ha demostrado que le bastan 24 horas para recurrir govern més representativa d’aquest país és la esas leyes y obtenir su paralización» (Soraya Sáez). [4] Vegeu l’article «L’independentisme». Segarra Actualitat, dictadura. I aquí és on el fet català els tronto- nov. de 2007. lla, perquè la nostra idiosincràsia és una altra. [5] Textos antics sobre la nació catalana, http://www.cch. Així, doncs, aquesta falta d’entesa ens porta a cat/pdf/la_vanguardia_140678.pdf

[AGOST 2017] sió 642 19 Av. Generalitat, 10 · AGRAMUNT · Tel./Fax 973 392 311 · Mòbil 630 053 450

+servei +oferta +ràpid

682 876 551 nou servei de consulta i venda per WhatsApp servei a domicili ferreteria FIRAL

jardinsdesecà Jordi Lluch Sarnago • Poda d’arbrat agrícola jardiner • Col·locació sistemes de reg Tel. 658 921 335 [email protected] • Poda d’arbrat urbà i ornamental • Manteniment de jardins existents • Aplicació de tractaments fitosanitaris • Disseny manual i digital

FUNERÀRIA i SALES DE VETLLA "Glops & Tapes" especialitats de la casa Caragols a la llauna SERVEI24h PERMANENT Tapes casolanes Esmorzars Plats combinats 973 39 08 62 t 620 90 50 20 Plaça Mercadal, 19 - 25310 Agramunt [email protected] 600 700 202

20 sió 642 [AGOST 2017] ENTITATS CENTRE EXCURSIONISTA AGRAMUNT

Diverses activitats

quest mes de juliol ha estat intens al anual. Prèviament, un grup de socis vam apro- CEA. Començàvem el divendres 7 amb ﬁ tar per fer una caminada als voltants d’Agra- Ael ja tradicional sopar al Consist Park, munt per obrir la gana. El bon ambient i el en què a més a més vam celebrar l’assemblea sorteig d’obsequis no van faltar a la festa. El cap de setmana del 15 i 16 vam organitzar l’acampada del CEA Kids a Vilanova de Meià. Petits i grans vam fer jocs de pistes i guerra d’aigua. També vam tenir ràpel i escalada. El plat fort i novetat d’enguany va ser la instal·lació d’una tirolina on els més petits van xalar d’allò més. I el diumenge 23 un grup de socis ens vam escapar a fer barranquisme al Barranc de l’in- fern. Es tracta d’un barranc molt assequible per fer iniciació, però amb tots els ingredients necessaris: aigua, salts i ràpels a dojo. Tota una experiència per a tots, especialment per a aquells que s’estrenaven en aquesta activitat. Encarem la nova temporada amb noves ca- res a la junta del centre. Gent que s’incorpora per obrir noves vies d’activitats, noves idees i energies renovades per mantenir el CEA al ■ FONT: CENTRE EXCURSIONISTA FONT: nivell que ens mereixem. Benvinguts!

@revistasio

Tens ? Si la resposta és sí, potser hauràs visttq queuee a Sió tambtambébééét ttetenimenimmel el nostre perﬁ l @revistasio que pots seguir per trobar-hi fotograﬁ es d’Agramunt i les seves activitats. Però des de Sió també volem compartir les fotos que tu pengis a la xarxa. És per això que a partir del proper mes publicarem una selecció de les imatges penjades amb l’etiqueta #revistasio Anima’t i etiqueta les teves fotos amb #revistasio!!!!

Drets d’imatges: Els drets de les imatges realitzades seran sempre propietat de l’autor i amambb InstInstagramagrgrama comom a copropcopropietariietari (t(talal comc mamarquenrquen les normes dd’Instagram).’Instaaggram). Tot i això, amb l’ús de l’etiqueta #revistasio cediu a la Revista Sió el drett ded pubpublicaciólicació sempsemprere menciomencionantnant ll’autor’auautor de la fotogfotograﬁraﬁ a.

[AGOST 2017] sió 642 21 ílvia Balagueró CENTRE PODOLÒGIC Podòloga col. 1170 Feses unun paspas endendavant...t... cuida els teus peus!

Atenció primària dels peus durícies, ungles, ulls de poll, berrugues

Estudi de la marxa exploracions biomecàniques

PlanƟlles personalitzades, esporƟves i infanƟls

Atenció del peu diabèƟc

Servei a domicili

C/ del Clos, 23 A baixos Tel. 973 392 704 [email protected] www.podologosagramunt.com A G R A M U N T

Xavier Infante Màrquez Electromecànicacà ca P A L E T A CONSTRUCCIONS i REFORMES MUI I Josep Anton Muixí Raval de Castellnou, 27 Telèfon 973 392 329 Mòbil 606 314 654 c/ Indústria, 15 - 25310 AGRAMUNT PUIGVERD D’AGRAMUNT Tel. 973 390 363 - Mòbil 696 458 713 (Lleida) e-mail [email protected]

22 sió 642 [AGOST 2017] ENTITATS PENYA BARCELONISTA

Torneig Futbol Sala

a foto correspon a l’equip en categoria Aleví In- fantil que ha representat la Penya Barcelonista Ld’Agramunt i Comarca en el Torneig de Futbol Sala Vila d’Agramunt disputat durant aquest passat mes de juliol. Volem felicitar-los per haver quedat subcampions, després d’una fi nal molt disputada entre els dos grans favorits per guanyar el Torneig d’estiu. També pel seu comportament damunt de la pista de futbol sala i la seva entrega des del primer fi ns a l’últim partit. Aprofi tem l’avinentesa per destacar la bona feina que han dut a terme els entrenadors d’aquest equip, l’Oro- bitg i el Jesús, mentre felicitem la plantilla que ha estat formada per diversos socis de la nostra Penya; entre altres, jugadors de la mateixa població. Enhorabona i fi ns a la propera!

FONT: PENYA BARCELONISTA PENYA FONT: Genís Guixé Eroles

[AGOST 2017] sió 642 23 Amics de l’Espai Guinovart Guinovart Cos, percepció i resistència 2 setembre / 17 febrer 2018 Waltraud Maczassek kytos 22 juliol / 17 setembre 2017

AMICS DE L’ESPAI GUINOVART, adreçat a particulars, col·lectius i empreses

Protectors corporatius:

INDÚSTRIES MÉS DE 10 ANYS ELABORANT JOVÉ-BALASCH, S.L. Socis:

GRANS VINS HORARI: Dijous i divendres, de 10h a 13h Dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 19h, Informació i reserves: 973050018 – [email protected] Diumenges d’11h a 14h. Plaça del Mercat, s/n. 25310 Agramunt - Tel. 973 39 09 04 [email protected] · www.espaiguinovart.cat Visites concertades per a grups.

24 sió 642 [AGOST 2017] ENTITATS MOSSOS D’ESQUADRA DE L’URGELL

Els Mossos informen COMISSARIA DE TÀRREGA Consells de seguretat Av. Josep Tarradelles, 1 24 h al comicili Telèfon 973 701 650 Important dormir i quan us absenteu, encara que Comproveu que l’empresa instal- Si escolteu un soroll estrany o ad- sigui per un breu període de temps. ladora compleix tots els requisits le- vertiu la presència de persones amb Tanqueu bé la porta d’entrada de gals. actitud sospitosa a les rodalies del l’edifici i comproveu que cap descone- Cal que estigui connectada a una vostre domicili, no dubteu a trucar a gut aprofita per entrar-hi. central receptora d’alarmes. Aquesta la policia. Comproveu que la porta del garatge s’encarregarà de verificar els senyals Si observeu portes o finestres força- queda tancada a l’entrada i la sortida i rebuts i, si s’escau, avisarà la policia. des o indicis que s’hagi pogut produir que cap estrany aprofiti per entrar-hi. Recordeu que els sistemes d’alarma un robatori, no toqueu res i aviseu a la No deixeu les claus en cap amaga- s’han de revisar de forma periòdica. policia. tall extern al domicili. Connecteu-la sempre, mentre dor- Seguiu sempre les indicacions que Si perdeu les claus, canvieu els miu i quan sou fora de casa: contri- us dóna la policia panys. bueix a incrementar la seguretat. Si viviu en cases aïllades, podeu Recordeu: per presentar una instal·lar temporitzadors automàtics panys i portes denúncia cal... d’encesa dels llums interiors o exteriors Protegiu-vos per mitjà de portes del domicili. blindades i reixes a les finestres. Adreçar-se a les oficines d’Atenció al És recomanable instal·lar un pany Ciutadà dels Mossos d’Esquadra. Si guardeu a casa objectes de valor, cal que instal·leu mesures de protecció que disposi almenys de tres punts Portar un document d’identificació efectives d’acord amb les vostres ne- d’ancoratge al bastiment de la porta personal. cessitats. (superior, inferior i lateral). Dur una llista dels efectes sostrets En cas de robatori, per facilitar la Procureu instal·lar panys d’alta se- amb el màxim de dades de cadascun. identificació de les vostres pertinen- guretat. Al mercat hi trobareu diferents La vostra col·laboració és impres- ces és convenient que guardeu la seva sistemes. cindible per prevenir i investigar els documentació i tingueu un inventari Seguiu les recomanacions de pro- delictes. d’objectes amb el número de sèrie, la fessionals amb establiments oberts al Les comissaries dels Mossos d’Es- marca i el model. públic. quadra són obertes les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Mesures de seguretat quan marxeu de vacances Localitzeu la comissaria més prope- accessos Deseu els objectes valuosos en llocs ra a mossos.gencat.cat segurs. Una balda interior a les portes d’ac- cés és molt útil. Comproveu que portes i finestres Més segurs a casa quedin ben tancades i connecteu Instal·leu persianes en totes les l’alarma. No obriu la porta a persones descone- finestres i balcons. Hi ha forrellats inte- gudes. Demaneu sempre la identificació riors autoblocants que permeten evitar Aviseu persones de confiança de la al personal de l’aigua, la llum, el gas l’obertura des de l’exterior. vostra absència. Demaneu a algú que o el telèfon i comproveu el servei, us reculli la correspondència i faci un Si fan obres a l’exterior del vostre trucant a la companyia. Desconfieu del cop d’ull de tant en tant a l’habitatge. edifici, assegureu-vos que no es pot número de telèfon que us faciliti el po- entrar al vostre pis per les bastides o Sigueu discrets a l’hora de comentar sible instal·lador. les escales. l’absència, eviteu donar detalls a les Recolliu diàriament la correspon- xarxes socials o comentar-ho amb gent dència per evitar que persones alienes alarma desconeguda. utilitzin les vostres dades personals. S’ha d’instal·lar i utilitzar d’acord No tanqueu del tot les finestres i no Tanqueu sempre amb clau les por- amb les instruccions de l’instal·lador i deixeu senyals visibles que facin pen- tes d’accés al carrer a l’hora d’anar a en un lloc de difícil accés. sar que sou fora de casa. ■

[AGOST 2017] sió 642 25 Sacs de paper

Làmines de plàstic Bobines gofrades

Bosses de Paper

Sacs laminats

www.grupoconsist.com

Bosses de plàstic Flexible solutions for Flexible Packaging

PINTORS GERMANS CAPITAN Antoni i Josep Mª Capitan Gallardo SERVEI I LLOGUER DE PLATAFORMES TRACTAMENT DE FAÇANES · COL·LOCACIÓ DE PLADUR Xavier Junyent Sangrà REVESTIMENTS DE FUSTA · ESTUCS D’ALTA DECORACIÓ Tel. INSTAL·LACIÓ DE PARQUET · PINTURES INDUSTRIALS 625 119 990 C. Fontanilles, 17 - AGRAMUNT [email protected] Tel. 973 390 403 - Mòb. 667 639 258 - Fax 973 391 124 25310 AGRAMUNT Av. dels Esports, 8, 2n, 1a Mòb. Josep M. 605 851 798

T. 973 39 27 24 LLUNANOVAAGRAMUNT

AV. JAUME MESTRES, 27 - 25310 AGRAMUNT (LLEIDA)

26 sió 642 [AGOST 2017] OPINIÓ LA CLARABOIA per JOAN PUIG i RIBERA

Endavant sense por

uan el lector llegirà ser pacífi c i transparent. al llarg dels temps com les aquestes ratlles falta- Suposo que l’escalada de colònies se li han anat inde- Qran uns quaranta dies tensió entre el govern català i penditzant. On queda aquell o menys per a l’1 d’octubre. el de Madrid anirà in crescen- imperi al qual no se li ponia La data fi xada pel Parlament do fi ns arribar el dia assenya- mai el sol? Durant aquest mes de Catalunya per portar a ter- lat. Això és inevitable. Ambdós i escaig en veurem de tots me un referèndum vinculant poden tibar la corda, però el colors i hi haurà intents de- sobre la independència de la que no poden fer es trencar-la sestabilitzadors, amenaces i nostra nació respecte la resta amb males arts, perquè avui mals presagis. Però nosaltres de l’estat espanyol. Hom va- qualsevol nació està lligada res de res. Ferms. Més ferms ticina metafòricament que hi a totes les altres i crec que que mai. I pacífi cament. Hem haurà un xoc de trens. Val a les males arts no les perme- d’aguantar malgrat les provo- dir que la plasticitat de la me- trà ningú. Aquells que s’han cacions, els insults, les men- tàfora indueix a una catàstro- omplert la boca dient que els tides i tot el que ens puguem fe tràgica. I no té perquè ser tancs haurien d’entrar altre imaginar. Perquè la clavegue- així ni té perquè haver-hi cap cop per la Diagonal estan molt ra pot portar molta merda, ja víctima. De totes maneres tots equivocats. Parlen més amb ho hem comprovat. sabem que, si volem la truita, l’estómac que amb el cap. En Nosaltres hem de servar el la trencadissa d’ous és inevita- ple segle vint-i-u cap nació cap fred i el cor encès amb la ble i que, en conseqüència, hi veïna, i la Unió Europea enca- plena esperança que ho tenim ha d’haver un moment en què ra menys, permetrà que un as- a tocar. Aquest cop ens en po- el cuiner no tindrà més remei sumpte com el nostre s’arregli dem sortir. Ens en sortirem. que colpejar els ous, encara manu militari. Perquè tot és possible. Sí. que això estigui legalment pro- Fins ara el govern central no I els nostres anhels de lliber- hibit! Qui vulgui peix, s’ha de ha sabut afrontar el problema tat no ens els podem deixar mullar el daixonses, diuen. No català. Tenen damunt de la esquinçar. A Catalunya tant Nosaltres hem de hi ha més remei. taula la carpeta oberta però no Macià com Companys havien servar el cap fred Estem en un moment crític s’hi encaren de veritat. La tàc- proclamat la república i l’estat i el cor encès amb de la situació entre Catalunya i tica de Rajoy que es basa en català, però va ser d’una ma- la plena esperan- Espanya. M’atreviria a dir tam- no fer res i passar la papereta nera precipitada, maldestra i bé que és un moment bonic a la justícia (que defensa els amb poca base social. Aquest ça que ho tenim perquè es preveu que ha de seus interessos i que és un àr- cop la base social hi és i, si a tocar. Aquest passar quelcom històric que bitre parcial) no porta enlloc. la majoria dels catalans diem cop ens en podem pot marcar les nostres vides i La història en donarà fe. Po- que volem que Catalunya si- sortir. Ens en sor- el futur de la nostra terra. N’hi dria molt ben ser que l’actual gui un estat propi en forma de ha que assenyalen una divisió president espanyol passés als república, això no hi ha estat tirem. Perquè tot profunda entre sobiranistes annals com aquella persona espanyol que ho aturi. I anirà és possible. Sí. i unionistes. Però això no és que degut a la seva inoperàn- a missa! I els nostres pas veritat. La vida dels cata- cia i poca traça va empènyer Ara hem de deixar que el anhels de llibertat lans continua dia a dia de ma- els catalans a marxar d’un es- temps passi i no tenir por ni a nera tranquil·la i pacífi ca i no tat que no els volia i només els les amenaces, ni als tribunals no ens els podem ens barallem per si un vol ser munyia. ni als difamadors, ni a ningú. deixar esquinçar. independent i un altre vol con- Falten, doncs, uns quaran- El cap ben alt i ben segur. I tinuar amb Espanya. Si d’alta dies. Durant aquest temps les paperetes a punt perquè el guna cosa es poden enorgullir la violència verbal i les ame- primer d’octubre puguem de- els sobiranistes és que sempre naces aniran en augment. Ha cidir pensant en el futur de la s’ha defensat que el camí que estat sempre la tàctica d’un nostra terra i pel bé dels fi lls i porti a la independència ha de estat impotent que ha vist dels fi lls dels nostres fi lls. ■

[AGOST 2017] sió 642 27 28 sió 642 [AGOST 2017] OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per ANTONI PONSA

Remeis tradicionals: espígol

gran estima que havia tingut hòliques tot macerant la plan- l’espígol li venia en gran part ta en alcohol de 96 graus o del seu potencial preventiu. fent una mescla d’anís i alco- Per això, es feia servir com hol de 96 graus. Totes aques- a preventiu general davant tes formes s’usen de manera l’aparició de malalties infec- tòpica, és a dir, s’aplica el cioses genèriques o no, tant líquid medicinal sobre la part en persones com en animals. del cos afectada acompanya- La forma més habitual era da d’un suau massatge local. l’aerosol, és a dir, la part aèria Algunes d’aquestes tintures o la tija de la planta es feia també s’usen contra el mal bullir en aigua o bé es posava de cap; en aquest cas s’aplica sobre la brasa viva del foc i la sobre el front de la persona persona o l’animal malalt ha- afectada un drap moll amb la vien d’inspirar aquell vapor o tintura, el qual es va canviant fum aromàtic de l’espígol. De a mesura que es va assecant. vegades aquest mateix vapor L’espígol encara té altres o fum servia per a fumigar la usos per l’esmentada via tòpi- roba dels malalts o bé es dei- ca. Per exemple les friccions xava que s’escampés per la que es fan amb la part aèria llar o el corral dels animals, en veterinària han donat bons sempre amb la fi nalitat pre- resultats per a guarir la ronya ventiva esmentada, això sí. en animals, especialment en L’aerosol fet a partir d’espí- bestiar boví i cavallar, i en És una altra de les ’espígol, com passa gol també era una forma ha- medicina humana per tal de plantes medicinals amb la majoria d’her- bitual de combatre els cons- combatre èczemes. La loció Lbes, també és conegut tipats i, a més a més, aquest obtinguda en fer bullir la part que, sobretot en amb altres noms, com és ara medicament s’utilitzava com aèria en aigua s’utilitza com temps passats, herba de Sant Joan o botja de a prevenció de la pneumònia, a tractament d’infl amacions havia gaudit d’una Sant Pere... El podem trobar tant en medicina humana diverses. en zones pedregoses de mun- com en veterinària, sobretot En algunes zones de Cata- gran reputació; es tanya i llocs de pasturatge del en bestiar cavallar. lunya com el Pallars, l’espígol pot dir que no fal- bestiar. La part aèria de l’espígol havia tingut fortes connotaci- tava en cap farma- Aquesta és una altra de també formava part d’un dels ons màgiques i rituals, ja que ciola de les cases les plantes medicinals que, ingredients habituals de les la infl orescència era utilitzada sobretot en temps passats, mescles que s’usaven per al per a fer fumigacions seques i, s’usava tant havia gaudit d’una gran repu- tractament d’infeccions in- a les cases en dues dates con- amb la fi nalitat de tació; es pot dir que no falta- testinals en ovelles, les quals cretes, Sant Joan i el primer tractar malalties va en cap farmaciola de les eren conegudes popularment divendres del mes de març. com per a la seva cases i, s’usava tant amb la amb el nom de tocades del Aquesta pràctica ritual era tin- fi nalitat de tractar malalties bestiar. guda com a preventiva de ma- prevenció. com per a la seva prevenció. L’espígol també s’ha usat i lalties de caràcter infecciós. No obstant això, actualment encara s’usa contra afeccions L’espígol el posaven al foc de la situació ha canviat força musculars i òssies, ja siguin terra i aquell fum s’expandia i, tot i que és ben coneguda contusions o diversos dolors per tota la casa i deien que com a planta medicinal, no d’origen desconegut. servia per tot l’any, així prote- se’n fa un ús tan continuat. A partir de la part aèria o la gia la llar i la gent perquè no Podríem afi rmar que la tija es preparen tintures alco- agafessin cap pesta. ■

[AGOST 2017] sió 642 29 Elaboració artesana de torrons i massapans

Obrador: C. Comtessa Aurembiaix, 5 Tel. 973 390 319 - AGRAMUNT www.torronsfelix.com [email protected]

pintura i decoració

Roman Serra 695 558 383

30 sió 642 [AGOST 2017] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Res és nou, tot m’esparvera

No empobrim ull afegir-me, si se’m permet, a l’homenatge que tenen de desinterès per la cultura. Algú pot la terra i a en Josep Guinovart, ara que el recordem 10 creure que la cultura és secundària en qualsevol so- Vanys després que ens deixés. I ho vull fer arrel cietat, ignorant que és el motor de tot. El fonament sembrem-la també de la magnífi ca entrevista publicada en el de tota cosa feta es basa en la cultura, és a dir en amb el Sió del mes de juny passat amb la Maria Guinovart el conjunt de coneixements adquirits que ens em- nostre in- i la Mònica Larruy. S’hauria escaigut millor aquest penten cap a una fi o que, simplement, ens recrea. terès i amb article a la revista del mes següent, però el cert és Potser caldria afegir aquí també, i per les múltiples que vinc de tard en tard a Agramunt a visitar la Yvet- al·legories que en Guinovart feia de la terra, l’accep- l’ajuda que te i el Salvador i fer la nostra ruta gastronòmica, i és ció antiga de la paraula cultura com a “conreu de la ens puguem aleshores que aprofi to per llegir els Sió endarrerits. terra”. I, què som nosaltres sinó terra? No formem permetre. De l’esmentada entrevista em quedo amb algunes part de la terra? O potser només pensem que la Perquè el parts que, tot i no venir-me de nou, m’esparveren. trepitgem i la malbaratem? Ens creiem que, donar Cito: “Està clar que el benefi ci que l’Espai treu de suport a la cultura és una cosa que es pot deslligar seu valor les visites escolars no se sosté per ell mateix... Per del nostre creixement. Així ensinistrem els nostres no rau en el això insistim a l’administració en la petició de més infants, en la distància que això de la cultura és un poc o molt ajuts...” Una altra cita: “Tenim un increment pro- afegitó que es pot bandejar alegrement. M’esparvera de diner que gressiu de visitants, però curiosament són de Bar- la indiferència a la riquesa cultural que posseïm, la celona i de fora, de l’estranger....” Més cites: “...de propera i la distant, però més la propera, que caldria hi puguem totes les ajudes que rebem, n’hi ha més que vénen sentir-la ben nostra. Els qui malden per retenir i pro- aportar sinó, de Barcelona que no pas del propi territori. Actu- jectar el nostre patrimoni són com la terra, que dona en l’interès alment, dels 24 amics de la Fundació, més de la fruit però que també es cansa. Que s’esquerda amb que ens meitat són de Barcelona. Ens agradaria que la Fun- la sequera i pidola aigua, no massa, perquè, que dació també se la fessin seva els agramuntins...” I carai!, érem de secà, i poca ens basta. Si l’entrevista desferma el encara una altra, de cita: “No pot ser, per exemple, amb la Maria i la Mònica no s’interpreta com un crit fruit cultural que passi un cotxe per la carretera d’Agramunt que d’ajut als de la terra perquè donin suport al ric pa- que ens dona va a fer turisme a qualsevol lloc i no sàpiga que trimoni artístic d’Agramunt, deixeu-me que aquest la terra. aquí hi ha l’Espai Guinovart. En tota la carretera no article així ho proclami. No empobrim la terra i sem- hi ha ni un sol cartell.” I per acabar: “Bastantes de brem-la amb el nostre interès i amb l’ajuda que ens les empreses més importants d’Agramunt no estan puguem permetre. Perquè el seu valor no rau en el amb nosaltres; a què és degut? Aposten per nosal- poc o molt de diner que hi puguem aportar sinó, tres molt més les empreses de fora que les de la com he dit, en l’interès que ens desferma el fruit vila i comarca”. cultural que ens dona la terra. No cal dir que són afi rmacions preocupants pel Ignasi Roda

[AGOST 2017] sió 642 31 OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

En record del Víctor

na vida de 66 anys, si tants i tants d’altres. Tots te- és plena, com per sort nim el nostre Víctor, el mateix Uho ha estat la del meu i particular, com és tota vida, cosí Víctor Martorell Bragat, sempre complexa. Tots, en di- dona molt de si. Cadascú de ferent mesura, és clar, érem nosaltres, que l’hem estimat, importants per a ell i ell, per a guardem dins del nostre cor, tots nosaltres. En el Víctor pre- diferents records d’ell. Primer dominava la seva bonhomia, el de tot la Magda, amb qui va seu saber fer, el posar-se en el formar una meravellosa fa- lloc dels altres, la seva capa- mília; les seves ﬁ lles: Mario- citat de treball, l’ honestedat i na, Elisabeth, Roser, Diana i tantes, tantes altres coses que Neus; els gendres, germans, podríem glossar aquí. nets, parents, amics d’in- A on siguis, Víctor, ens veu- fància, joventut, maduresa; ràs i voldràs que anem enda- companys de feina, nens i ne- vant; sense tu, però amb tu. nes, que ja no ho són, que va FONT: FAMÍLIA FONT: El Víctor amb la seva esposa i ﬁ lles. acompanyar a les colònies... i M. Teresa Riera Martorell

Empresa agrícola i ramadera interessada en arrendar terres. Es valorarà proximitat.

Puigverd d’Agramunt 670238177 – 652460688 Guixé Torres SCP [email protected]

32 sió 642 [AGOST 2017] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Foto denúncia jardineres

quest és el lamentable retera de Cervera d’Agramunt. i s’hi acumula molta brutícia. estat en què es troben Moltes d’elles estan trenca- És necessari fer-hi una reno- Ales jardineres de la Car- des, no hi ha cap ﬂ or plantada vació o, com a mínim, ﬁ car-hi les plantes, ja que aquest és un carrer pel qual hi transiten moltes persones que venen a visitar el nostre poble i on s’hi ha de passar per accedir a serveis com el CAP, el camp de futbol o el camp de tennis. Sense oblidar als veïns del carrer, que es mereixen un millor tracte per part de l’ad- ministració municipal. Ja en el moment en què es van instal·lar, les esmentades jardineres van generar una certa polèmica, ja que la seva estètica, com a mínim, es pot considerar de dubtós gust. Però ja que hi són, seria tot un detall que s’hi dediqués un mínim d’esforç. Anònim

INTIMIDADES LA FRUSTRACIÓ (1949-1953) DE L’ESPERANÇA Butlletí dels Joves d’Acció Catòlica d’Agramunt La GuerraG Civil a Agramunt

AGRAMUNT Edició a cura de Joan Puig Agramunt: REPORTATGES LA HISTÒRIA Dibuixos: Ramon Creus Torronaires i Xocolaters DE Ramonn BernausBBeeerernna Santacreu Josep Bertran Puigpinós Josepossseeepp Maria Planes Closa· RamonRaamom n BeBBernausernnaua s • JoJJoseposesep BeBBertranerttraran • JaJaumeaumme CoCCotsotss UIGPINÓS MMa JOSEP BERTRAN P · Joan Puig Ribera

Els col·leccionables de SIÓ a la vostra disposició a les llibreries de la vila

[AGOST 2017] sió 642 33 OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

En l’acceptació hi ha la clau de la serenitat

Companys de la Co- l passat 21 de juliol, l’amistat va fer que Volem agrair a tots els que, un cop més, ens bla Riella, la vostra la teranyina de l’amor ens captivés de van acompanyar en el segon homenatge al Ra- Enou en una tarda màgica d’estiu. Amb mon, especialment a aquelles persones que amistat és com la el sol iniciant el seu capvespre d’ocres com senten dins seu una tristesa que no s’acaba llavor que dorm a la a teló de fons, la música de la cobla va bres- mai, com un llarg hivern, però que de nou van terra, i en germinar solar la terra que tant ha estimat el Ramon. fer l’esforç per pujar a la fi nca Cantapius a re- esclata buscant Els cants acaronaven els núvols i les danses cordar l’essència del Ramon: música, amics, del grup Estol ens submergien en un bàlsam joia de viure. un bri de llum per de sensacions, esculpides damunt d’un rostoll Sovint els camins per on ens condueix l’atzar fl uir dolçament en la que mai no hauria imaginat esdevenir pista són imprevisibles i et fan seguir rutes que mai seva essència. d’un concert. no hauries imaginat. Fins i tot quan pateixes el pitjor dels escenaris, no hi ha més opció que continuar endavant, perquè en l’acceptació hi ha la clau de la serenitat. Per això, de cap manera deixarem que ens guanyi la desesperació, i anirem a dormir amb l’esperança que en despertar-nos tot haurà estat un malson. Companys de la Cobla Riella, la vostra amistat és com la llavor que dorm a la terra, i en germinar esclata buscant un bri de llum per fl uir dolçament en la seva essència. Moltes gràcies també a l’Ajuntament d’Agramunt, al cos de Bombers i a la Guàrdia Urbana. També volem agrair, fi nalment, la generositat de Dani Delgado, Jordi Areny, Jordi Balagué, Albert Martín, Jaume Cortadelles, Ricard Bertran, Jordi i Anna Guixé, i, com no, a tota la famí- lia. Sabem que l’amor que estem recollint, el va sembrar el Ramon.

JOSEP ROVIRA Mare

4XHYLXUHV L’Estoneta Calçats Mary %DU5HVWDXUDQW des de l’any 2000 Menjars casolans per emportar Cafeteria - Bar - Restaurant Pollastres i conills a l’ast, paelles... Queviures - Càtering i moltes més Agramunt (Lleida) C/ Àngel Guimerà, 5 C/ Pau Casals, 20 Agramunt 973.390.468 973 39 20 55 - 686 27 29 27

34 sió 642 [AGOST 2017] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Les nostres campanes

a passada Setmana San- ció de tres campanes grans Ribó i Sra.; Iltre. Sr. Juez de ta, mirant papers antics, d´Agramunt que havien estat Paz de la Villa, D. José Gassó Lvaig trobar una capsa on trencades durant la Guerra Casades y Sra. els meus pares havien guar- Civil. Això em va fer venir ga- • 12,30 horas. Después de dat els records del bateig de nes de tornar a veure el vídeo la Bendición y en la misma

Reproducció del programa de mà les campanes. El passat 1 d’aquell dia, difós per la revis- Plaza Mayor, Audición de Sar- que es va repartir com a record de maig va fer exactament ta Sió, per rememorar-ho. Allí danas. de la benedicció i col·locació de 60 anys del bateig i reposi- vaig veure la gran festa memo- • Rogamos a todos los feli- les campanes agramuntines. rable per a la nostra Vila que greses que engalanen sus bal- es va fer en aquella ocasió. Hi cones durante las fi estas. apareixien molts convilatans, que ja formen part de la his- En el full de darrere hi ha tòria, i altres que encara som el nom en català de les cam- aquí, com les germanes Mas panes: i jo mateixa que érem unes • Campana Santíssim Sa- nenes i dúiem uns cistellets grament. Pesa: 1000 kg. de fl ors tot acompanyant les • Campana Assumpta. Pesa autoritats. 735 kg. • Campana Esperit Sant. El programa de la festa diu: Pesa 435 kg. • Martes, 30 de Abril, 9 En aquell moment no es noche. Recepción del Exc- va voler dir qui havia pagat mo. Y Rdmo. Sr. Obispo de les campanes. A hores d’ara la Diócesis que llegará acom- tothom sap que les va pagar pañado de su Ilmo. Sr. Vicario el meu padrí, Josep Martorell General, en la Plaza Mayor… Aluja, que va preferir restar en • Miércoles 1 de Mayo, 9 l’anonimat mentre visqués. horas. El Ex. y Rd. Sr. Obispo Vaig preguntar a la meva celebrará la Santa Misa en la mare per quin motiu el padrí Capilla de la Virgen del So- va pagar-les. Ella em va dir cós… que li havia tocat la loteria i • 11 horas. El Ilmo. Sr. Vi- com que eren uns diners que cario General, Dr. D. Pedro no s’esperava va voler donar Viladás celebrará la Misa Par- “gràcies a Déu” i al mateix roquial, predicando en ella el temps deixar alguna cosa al Exc. Sr. Obispo. Con asisten- poble que ell considerava el cia de los señores padrinos y seu, tot i haver nascut a Mal- de las dignísimas autoridades. dà, i que a la vegada fes servei • 12 horas. Solemne Bendi- a tots els agramuntins. També ción de las tres nuevas cam- m’han comentat que el dia de panas que efectuará de pon- l’enterrament del meu padrí, tifi cal su Ex. Rv. Dr. Ramón els sacerdots de la parròquia, Iglesias Navarri. Actuarán de suposo que en agraïment, van padrinos en la ceremonia los fer repicar les campanes de la señores: Exc. Sr. Gobernador vila una llarga estona com mai Civil de la Provincia, D. Ma- no s’havia fet. nuel Fernández Galar y Sra., Iltre. Sr. D. Manuel Mazón Maria Teresa Riera Martorell

[AGOST 2017] sió 642 35 Borja Vega Alfonso Cristina Ribó Santesmases Col. 7440 Col. 1087 D Medicina preventiva D Laboratori propi D Diagnòstic per la imatge D Cirurgia D Hospitalització D Perruqueria canina i felina

Dilluns a Divendres: 9.30 a 13.30 h. i 16.30 a 20.30 h. Dissabte: 10 a14 h. [email protected] • facebook.com/clinicavet2.0 www.vet2punt0.com

&/Ì1,&$9(7(5,15,$

973 590 279 24 h 633 514 265

Plaça Pau Casals 3 Balaguer 25600 (Lleida)

DDeescobririu La teva Botiga a Agramunt els avantaatges Ctra. Cervera km. 19 · T. 973 390 801 dede la noossttrraa Centres Producció / Distribució taargeta cliieennt! AGRAMUNT (Lleida) 25310 · Ctra. de Cervera, km. 19 · T. 973 391016 EL BARCO DE ÁVILA (Ávila) 05600 · Ctra. N-110, km. 334 · T. 920 341 065 JABUGO (Huelva) 21290 · C. Empalme, 6 · T. 920 341065 www.elporquero.com

36 sió 642 [AGOST 2017] REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT per RAMON BERNAUS i SANTACREU

Quan els camins portaven a Agramunt Reportatge basat en la conferència inaugural “Els camins d’Agramunt. Alguna cosa més que una xarxa de comunicacions”, impartit durant el curs d’estiu Art i Territori de la Universitat de Lleida a Agramunt, el dia 5 de juliol.

cietat a la vila d’Agramunt (l’Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX). Els autors van utilitzar els mapes topogràfi cs i fotografi a aèria (ortofotoma- pes) com a font a l’hora de fer un estudi del paisatge histò- ric, lligant-ho amb el parcel- lari romà que ha quedat a vegades fossilitzat en alguns camins, marges i trencades i que queda sovint refl ectit en les vies de comunicació de llarg recorregut i també en aquelles que serveixen per unir els pobles o que simplement porten a una fi nca. Aquests estudis demostren que la situació central d’Agra- munt ve de molt antic i com a mínim es remunta a la conquesta romana o, fi ns i tot, a l’època ibèrica (ilergets). Però d’aquella època en desconei- Vista aèria d’Agramunt. xem el seu topònim. L’època a vila d’Agramunt sem- ges més antigues del poble i més documentada, on ja apa- pre ha estat una pobla- les seves muralles, però tam- reix Agramunt amb el nom Lció central a les terres bé els camins més importants actual, cal cercar-la al segle La situació cen- de ponent i per aquesta cau- que hi portaven, els coneixem XI quan som incorporats al tral d’Agramunt sa fou una cruïlla de camins. sobretot per haver estat un comtat d’Urgell com la pobla- ve de molt antic Aquest fet ha comportat que punt estratègic militar. ció més importants de la nova almenys durant l’últim mil- Jordi Bolòs i el seu equip terra conquerida. i com a mínim es lenni hagi estat un centre de la Universitat de Lleida remunta a la con- administratiu, comercial i lo- (UdL) van fer uns estudis Els camins incerts questa romana o, gístic de primer ordre. La seva notables sobre el poblament fi ns i tot, a l’època situació estratègica ha fet i les vies de comunicació a La prehistòria també que les guerres, que la Ribera del Sió en el llibre Tenim notícies d’assenta- ibèrica (ilergets). ha patit el país, hi toquessin Paisatge i història en època ments de població al terme més de ple. La vessant bona medieval a la Catalunya Nova. d’Agramunt o de ben a prop

d’aquest fet és que les imat- Organització del territori i so- des del període de la prehis- ▼

[AGOST 2017] sió 642 37 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ Pel que fa a les tòria i la proto-història. Fet la població que els ocupava quan havien edifi cat el con- que ens ve a dir que el nostre tenia una economia mixta, vent als segles XVII i XVIII, hi vies de comunica- territori ja era poblat des de amb predomini de la ramade- van trobar les restes de dues ció, els jaciments molt antic. ria; bona part del territori era sitges per emmagatzemar ce- situats al nord del Edat del bronze. Eduard dedicat al bestiar i al bosc; real, excavades a les terrasses riu Sió es troben a Baches, Javier Escuder i Es- només s’aprofi taven per a les de graves del riu Sió; diver- ter Martí, del grup de Jordi feines agrícoles les terres més sos fragments de ceràmica prop dels actuals Bolós (UdL), en l’article “Els bones properes al poblat. a mà; fragments de material camins que van de precedents: jaciments i vies”, És en aquesta zona, però constructiu de terra crua amb nord a sud, que ja expliquen que a les contrades més propera al Sió, on s’ha empremtes de tiges, i altres existien en l’època properes a Agramunt s’han fet la troballa més important elements vegetals associats trobat dos grups d’assenta- i la que situa per primer cop a murs i sostres de cabanes. medieval i que ments d’aquesta època tarda- la vila d’Agramunt en el con- Tot plegat es podria situar a tenien l’origen en na de la prehistòria: text de la prehistòria d’un fi nals del III mil·lenni, dins el les vies de bes- a) Un grup, situats a la riba assentament de població. La període prehistòric del calco- tiar transhumant dreta de la vall del Sió, a la van realitzar al turó del Con- lític-bronze antic. Aquestes falda de la serra de Montclar. vent de Sant Francesc d’Agra- troballes situen la presència (carrerades). Entre els jaciments cal as- munt l’estiu del 2014, en el humana al turó del Convent Per aquest zona, senyalar els de Gorga, les moment que es va habilitar a l’entorn del 2.200 a. C. i a prop dels ja- Deveses, el mas de Segur, un accés per museïtzar la Aquesta és la notícia més an- ciments, hi van el Siscar II, la Bauma de la cisterna del convent. El grup tiga d’un assentament humà Sargantana... La localització Iltirta Arqueologia S.L., for- a Agramunt. passar més tard d’alguns d’aquests jaciments mat pels arqueòlegs: Òscar b) Un segon grup de jaci- dues vies romanes va ser fruit de troballes i no Escala Abad, Andreu Moya ments està situat a la serra transversals que d’excavacions científi ques, i Garra, Enric Tartera Bieto i d’Almenara, entre els quals anaven d’est a cosa que en fa més difícil el Àres Vidal Aixalà, va portar cal citar: el tossal de l’Àliga, seu estudi. Segons Josep M. a terme les excavacions ar- el tossal del Moro, el tossal oest. Puche, la major part dels jaci- queològiques quan es va obrir Redó i el tossal de Santa ments del sector nord corres- la rasa per donar accés a la Llúcia. Tot i que aquí també ponen al bronze inicial-mitjà, cisterna. Malgrat que el jaci- s’han fet poques excavacions La necròpolis del tossal i les troballes fan pensar que ment estava molt destruït de científi ques, per les caracte- de Santa Llúcia. rístiques de les troballes realitzades es pot deduir que són jaciments del bronze fi nal i que l’activitat econòmica més important era l’agricultura de secà, mentre la ramaderia no- més hi tenia un paper com- plementari. El jaciment més documentat és el tossal de Santa Llúcia, descobert de forma fortuïta el 1968, pels veïns d’Alme- nara Josep i Gabriel Balcells. Se’n va fer ressò el professor Joan Maluquer de Motes, ca- tedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona. S’hi van excavar vuit túmuls i es van recuperar diverses urnes d’incineració i petits objectes de bronze, que formaven part d’una necròpolis datada al se-

38 sió 642 [AGOST 2017] al turó on estava situat el castell d’Agramunt hi havia un important assentament ilerget, del qual desconeixem el nom. Aníbal, quan es desplaça cap a la penín- sula Itàlica tot travessant els Pirineus i els Alps per atacar Roma, fa parada a prop d’un poblat aliat que li pot subministrar menjar i tota classe de vitualles, així com soldats. Els estudis de Jordi Bo- lós del 2002, en el seu article “Les vies, el parcel·lari i els llocs de poblament de la vall del Sió al llarg dels darrers dos mil anys”, ja intuïa Els topònims romans i preromans que l’Agramunt ilerget, del segons Jordi Bolós. gle VIII-VII a. C. Aquest tipus les vies que unien aquest qual no sabem la denomina- de ritus funerari va ser in- camí carener amb el jaciment ció, ja tenia un paper central troduït a finals de l’edat del del Molí d’Espígol de Torna- important en època ibèrica. bronze i va perdurar en èpo- bous. Basant-se només en termes ca ibèrica. Des del 2015 el purament lingüístics, i tal grup d’Iltirta Arqueologia, El món ibèric. Els Ilergets com diu Joan Coromines en amb Òscar Escala, realitza L’arqueòleg Pita Mercè, el seu diccionari etimològic, cada estiu una campanya quan intenta delimitar el ter- associa Agramunt amb l’Ata- d’excavació i recuperació ritori ocupat pels Ilergets a les nagrum de Titus Livi, ciutat d’aquesta necròpolis. terres de ponent i que tenien ilergeta destruïda pel general com a centre Iltirta (Lleida), romà Escipió l’Africà el 218 Pel que fa a les vies de co- afi rma que la vall del Sió esta- a. C., com a represàlia d’ha- municació, que és allò que va dintre d’aquest territori. Es ver-se aliat amb els púnics. aquí també ens interessa, els desconeix quina relació hi po- Aquesta afi rmació sembla Els estudis de Jordi jaciments situats al nord del dria haver entre els jaciments bastant improbable, ja que de riu Sió es troben a prop dels del pla de Lleida, els de la vall moment no tenim localitzat a Bolós del 2002, en actuals camins que van de del Sió i entre aquests i el po- Agramunt un clos emmurallat el seu article “Les nord a sud, que ja existien en blat ibèric del Molí d’Espígol ibèric com el del Molí d’Espí- vies, el parcel·lari i l’època medieval i que tenien de Tornabous. gol, a més en aquest jaciment els llocs de pobla- l’origen en les vies de besti- Jaume Noguera, arque- proper a Tornabous s’han lo- ar transhumant (carrerades). òleg de la Universitat de calitzat unes restes que de- ment de la vall del Cal no oblidar tampoc que Barcelona, quan estudia mostren la destrucció violenta Sió al llarg dels per aquest zona, i a prop dels els moviments de l’exèr- del poblat ilerget. darrers dos mil jaciments, hi van passar més cit cartaginès durant la De tota manera, l’esmen- anys”, ja intuïa que tard dues vies romanes trans- 2a Guerra Púnica contra tada troballa d’un poblat versals que anaven d’est a Roma, situa el campament del bronze al turó del Con- l’Agramunt ilerget, oest. Pel que fa als jaciments del general Aníbal Barca vent abonaria la teoria que del qual no sabem de la serra d’Almenara, que amb els seus famosos ele- Agramunt podria haver estat la denominació, daten de fi nals del bronze, fants, prop d’Agramunt en poblada des de molt antic i ja tenia un paper és fàcil d’establir un lligam el seu camí cap al nord. ser una població central en directe amb el camí medieval Tenint en compte que els l’època dels ilergets a la vall central important que passava de cap a cap per ilergets eren aliats dels car- del Sió. Si es pogués desco-

en època ibèrica. la carena de la serra, i amb taginesos, segurament que brir algun tros de la muralla ▼

[AGOST 2017] sió 642 39 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ La vall del Sió en època romana A la vall del Sió de l’èpo- ca romana, hi trobem molt a prop d’Agramunt, la vil·la del Reguer de Puigverd, coneguda des d’abans de 1921 i par- cialment excavada el 1961. Segons expliquen O. Saula i R. Boleda en l’article “Histò- ria de les excavacions arque- ològiques a la comarca de l’Urgell (II). De la postguerra a l’any 1975” (URTX, 6), s’hi van descobrir tres mosaics i se n’arrencà un de 20 m2 que ara es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, el qual està datat al darrer quart del segle IV. Mosaic romà de la vil·la del Molt a prop d’aquesta vil- Reguer de Puigverd. més antiga que protegia Agra- tant el topònim real com la la, a Castellnou d’Ossó, es munt, especialment el seu re- seva exacta ubicació arqueo- conserva una torre romana cinte castral, i es pogués fer lògica. de planta circular, situada un estudi arqueològic acurat, Dels ilergets cal pensar que al marge dret del Sió. És de igual ens emportaríem alguna ja tenien organitzada una grans dimensions i està edi- sorpresa que allunyaria l’ori- xarxa de camins que comu- ﬁ cada amb carreus ciclopis. gen de la nostra vila més enllà nicaven les diverses ciutats, És una construcció de tipus del món romà: potser un opi- no solament des del punt de militar i defensiva ja que per dum ibèric, l’existència del vista econòmic, sinó també aquí passava el camí de Ies- qual molts historiadors com administratiu i militar. En so, i més tard hi van construir Jordi Bolós donen per fet. Ara desconeixem, no obstant, els molt a prop la vil·la romana. La torre romana de Castellnou per ara, però, se’n desconeix seus emplaçaments. La ciutat romana de Iesso, d’Ossó. mencionada pels autors clàs- sics Plini el Vell i Ptolomeu, els quals la situaren en el territori dels lacetans, estava ubicada més cap a llevant. Avui la major part de les restes arqueològiques es troben sota l’entramat urbà de Guis- sona. A partir de llavors, i especialment en l’època andalusina, Guissona fou el destí de molts camins que anaven d’oest a est. Els romans co- lonitzaven el territori a partir d’assentaments urbans que seguien un model ﬁ xat prèvi- ament i que es va anar este- nent de forma quasi clonada per tot l’imperi. Cultivaven les terres mitjançant vil·les que

40 sió 642 [AGOST 2017] Quan els camins ja porten a Agramunt

L’edat mitjana Hi havia una via, com a mí- nim d’època islàmica, però que possiblement tenia el seu origen en època romana, que unia Balaguer i Guissona. Resseguia de cap a cap la carena de la serra d’Almenara, de la qual sortia una desvia- ció que conduïa a Agramunt. Aquest camí de llarg recorregut, amb molt poques variants, està documentat fi ns a Les vies romanes que unien mitjans del segle XIX i avui Iesso amb Camarasa i Llorenç esdevingueren molt impor- encara se’n pot resseguir al- de Montgai, per Xavier Eritja. Castellnou i després tirava cap tants a partir del segle III amb a ponent fi ns a Agramunt que gun dels trams. les primeres invasions germà- encara no existia ofi cialment. El mapa Reconnaissance niques i que comportaren el Després, aquesta via seguia de la Route d’Agramont a declivi i el despoblament de cap a ponent direcció Llorenç Balaguer d’Aonimar és el re- les ciutats. de Montgai. I una altra via era coneixement militar del camí situada una mica més amunt que anava d’Agramunt a Bala- Xavier Eritja, del grup de també direcció nord-oest guer. El dibuixà l’exèrcit fran- Jordi Bolós, féu un estu- vers Cubells i Camarasa. Part cès (els cent-mil fi lls de Sant di molt documentat sobre d’aquestes vies s’han pogut Lluís) que la Santa Aliança el terreny de les dues vies localitzar en aquests estudis, envià a Espanya per tornar a romanes que comunicaven fossilitzades en camins antics instaurar al rei Ferran VII com Guissona (Iesso) amb Llo- ara poc utilitzats. Un frag- a monarca absolut el 1823, renç i Camarasa i que pas- ment d’aquests antics camins després de regnar com a rei saven ben a prop d’on avui que hi ha a prop de Montgai i constitucional durant el Trien- es troba Agramunt, segura- que ara no porten enlloc, en- ni Liberal. El gravat i la cal- Mapa Reconnaissance de la ment un poblat ilerget. Des cara es conegut com el camí ligrafi a són de gran qualitat. Route d’Agramont a Balaguer. L’orientació dels quatre punts Atles de les Viles, ciutats i de Iesso s’ha localitzat una d’Agramunt. territoris de Lleida, pàg. 297, via romana que arribava fi ns a cardinals està capgirada per- núm. 281. ▼

[AGOST 2017] sió 642 41 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ de Ponts. Cal recordar que el bisbe d’Urgell, que havia col- laborat amb la conquesta, es va quedar Guissona (l’antiga Iesso) en propietat. El comte és quedava Agramunt, l’altra població important de la Ri- bera del Sió. – Ermengol VII donà a la vila d’Agramunt una carta de poblament (1163), amb privilegis semblants als de la ciutat de Lleida, que la con- vertien en una de les destacades del comtat d’Urgell. Entre els privilegis més importants que li van continuar donant els comtes podem esmentar: la confi rmació de l’exclu- siva a encunyar la moneda ofi cial del comtat (Pere I, el Grup escultòric de la portalada 1200): els sous agramunte- principal del temple de Santa què ells s’ho miraven des de en una població central a les sos; la concessió d’un govern Maria. França. terres de ponent durant prop municipal: la paeria, (Àlvar, de nou segles. Citem alguns 1253); la creació del tribunal El comtat d’Urgell fets notables d’aquesta època de justícia a la porta de l’es- primerenca: glésia major (Ponç de Cabre- Amb l’arribada dels com- – El 1051 el comte d’Ur- ra, 1238), etc. tes d’Urgell a la vall del Sió gell, Ermengol III, pren als Agramunt, cruïlla de ca- A baix, detall de l’absi de al segle XI, Agramunt entrà musulmans Agramunt i man- mins, situada a la vall del Sió, l’església amb els capitells del defi nitivament en la història, té per a ell l’alta senyoria es va transformar aviat en un fi nestral. coneguda amb el nom actual: sobre la vila i la seva gent, centre agrícola, menestral i A la dreta, detall escultòric de Acrimonts. Llavors es convertí posant com a carlà Pere Miró comercial notable que va ar- l’ornamentació de la portalada.

42 sió 642 [AGOST 2017] que s’ha esmentat al comen- çament de l’Edat Mitjana. 2.- La variant Balaguer – la Sentiu – Montgai – Butsènit – les Ventoses – Pradell – Agra- munt resseguia els pobles de la Ribera del Sió i com a mínim tenia un origen medieval de quan es van fundar aquests nous pobles. 3.- El camí que pujava del pla i arribava a Agramunt i travessava la serra d’Almena- ra: Lleida – Bellvís – Linyola – Castellserà – Agramunt data, com a mínim, de l’alta edat mitjana, del període andalusí. Una variant encara utilitzada era cap a la Fuliola – Almenara Els camins a la vall mitjana Alta – Pilar d’Almenara – Agra- del Sió, segons Jordi Bolós. ribar a acollir un rellevant call regut que passaven per Agra- munt; també el que passa per jueu. A partir d’aquella època, munt i que l’havien convertit Tornabous – la Guàrdia – Alme- tots els camins ja portaven a en una població central se- nara Alta – Pilar d’Almenara – Agramunt. I la cruïlla de ca- gurament abans de l’arriba- Agramunt. Els camins de llarg mins va fer que hi arribessin da dels romans, però encara 4.- Un dels camins molt recorregut que les noves idees artístiques eu- més a partir del segle XI amb transitats, que comunicava passaven per Agra- ropees, essent-ne l’exemple el comtat d’Urgell, van con- Agramunt amb els Pirineus i més notable l’església romà- tinuar vigents fi ns a mitjans munt i que l’havien que pujava cap a Ponts i la nica de Santa Maria (segles segle XIX. Fins al segle XI els vall del Segre, era: Agramunt convertit en una XII-XIII), temple de planta camins de llarg recorregut se- – Oliola – Ponts – Oliana – la població central basilical de grans dimensi- guien l’orientació est-oest, es- Seu. segurament abans ons, només comparable amb pecialment durant la domina- de l’arribada dels la catedral de la Seu d’Urgell. ció romana, però també l‘an- 5.- Posem com a exemple romans, però en- També és un element escul- dalusina. A partir del segle XI un últim camí de llarg recor- tòric de primer nivell el seu s’afegiren els camins direcció regut que pujava d’Agramunt cara més a partir magnífi c portal major, obra nord-sud que comunicaven la fi ns al Pallars Jussà. Potser del segle XI amb cabdal de l’Escola de Lleida muntanya amb el pla, essent no era tan important, però el comtat d’Urgell, (s. XIII) amb una gran infl uèn- el més important el que sortia convertí la nostra vila en un van continuar vi- cia tolosana, només compara- d’Agramunt vers Oliola, Ponts important nus de comunica- ble amb la porta dels Fillols i la Seu d’Urgell. cions: Agramunt – Montclar gents fi ns a mitjans de la Seu Vella de Lleida, i – Artesa – Vall-llebrera – Mon- Seguint l’estudi de Jordi segle XIX. Fins al que va infl uir en nombrosos targull – Covet – Conques – Fi- Bolòs, els camins més impor- temples de la Catalunya Nova guerola – Vilamitjana – Tremp. segle XI els camins tants que passaven per Agra- (Cubells, Vilagrassa, Verdú, La situació privilegiada de de llarg recorregut munt eren els cinc següents: Concabella...) i també al nou població de la plana, molt seguien l’orienta- regne de València (portal de 1.- Lleida – Balaguer – Bell- ben comunicada amb les ciu- ció est-oest, espe- l’Almoina de la catedral). munt – Agramunt que passa- tats del pla i també amb els cialment durant la va per la carena de la serra pobles de muntanya, la van dominació romana, Els camins medievals d’Almenara (com a mínim convertir durant més de vuit d’Agramunt d’origen Islàmic o anterior) i segles en el cap de vegueria però també l‘anda- que seguia cap a l’est fi ns a i, més tard, en una alcaldia

lusina. Els camins de llarg recor- Guissona i Calaf. És el mateix major que abastava molts ▼

[AGOST 2017] sió 642 43 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ Després del Com- pobles des del pla de l’antic econòmica de la població que monarca exercia en el territo- promís de Casp i comtat d’Urgell fi ns arribar al n’exercia la capitalitat. Des ri, tot i que el comte d’Urgell Montsec, la Baronia de Rialb, d’aquestes capitals també es ja era un membre de la famí- la desaparició del Peramola i Oliana. van centralitzar els fogatges lia reial. comtat d’Urgell i altres activitats públiques El comtat d’Urgell s’orga- (1413), Agramunt, Agramunt, població tant de l’administració reial nitzava internament en dues tot i estar de la central com més tard de la Genera- parts: La partida de sa Segre, litat. Per això el sistema de situada a ponent del riu Se- part de l’últim Aquesta cruïlla important vegueries com a divisió admi- gre, la qual estava formada comte, Jaume de camins que era Agramunt nistrativa pròpia de Catalunya per la procuració de la Vall II el Dissortat, va fer que és convertís, dins va arrelar en tot el país. d’Àger, la batllia de Castelló va mantenir la del comtat d’Urgell, en un de Farfanya, la batllia de Ba- gran centre administratiu de Agramunt, vegueria del com- laguer i la batllia d’Albesa. La seva capitalitat les terres de ponent des del tat d’Urgell. En les primeres segona part del comtat era la supracomarcal i segle XIV, fi ns ben entrat el divisions de Catalunya en ve- Partida de lla Segre, situada a administrativa i es segle XIX. gueries del segle XIV i comen- la part de llevant del riu, on va anar perfi lant çaments del segle XV (1301, es trobava la vegueria d’Urgell, 1357 i 1401), no apareix que tenia com a capitalitat com a cap d’una Agramunt cap de vegueria (segles XIV-XVIII) encara la vegueria d’Agra- Agramunt. Dintre de la matei- nova vegueria, en munt. L’explicació és perquè xa hi havia la sotsvegueria de aquest cas ja reial. A partir del segle XIV, quan en aquesta època existia el Linyola i les procuracions de el poder del monarca s’afer- comtat d’Urgell com a divisió Puigverd, d’Oliola, de Ponts mava, es van crear les vegue- administrativa i també feudal, i de Montmagastre. Per tant, ries. Aquestes coincidien amb que en molts aspectes se so- durant el segle XIV, Agramunt La vegueria d’Urgell-Agramunt els radis d’infl uència sòcio- lapava a la jurisdicció que el ja exercia com a cap de ve- al segle XIV. gueria comtal i com a capital administrativa de més de la meitat del comtat d’Urgell.

Agramunt, cap de vegueria reial. Després del Compromís de Casp i la desaparició del comtat d’Urgell (1413), Agra- munt, tot i estar de la part de l’últim comte, Jaume II el Dissortat, va mantenir la seva capitalitat supracomarcal i administrativa i es va anar perﬁ lant com a cap d’una nova vegueria, en aquest cas ja reial. Tal i com explica Flocel Sa- bater, en la remodelació que es va fer de les vegueries el 1431 torna a aparèixer la vegueria d’Urgell o d’Agramunt que té com a capital la nostra vila. En aquella època la vegueria d’Agramunt mante- nia tots els territoris de quan era demarcació administrativa del comtat d’Urgell i

44 sió 642 [AGOST 2017] 1431

Berwick escollí com a veguer d’Agramunt el català Jau- me Ferrer, nomenament que anava directament lligat a la més estricta ﬁ delitat al Borbó. La vegueria va durar sobre el paper ﬁ ns el 20 de maig de 1720 en què fou nomenat Francesc Boxadell, primer alcalde major d’Agramunt.

Agramunt alcaldia major del corregiment de Cervera (1720- 1834). Francesc Ametller i José Patiño a partir del decret de Nova Planta van fer La cort del veguer dissoldre les quinze vegueri- VEGUER es i les nou sotsvegueries del Principat per crear els dotze ofi cials corregiments: Barcelona, Ma- sots-veguer taró, Girona, Vic, Puigcerdà, jutge/assessor (segons indrets) procurador fi scal Talarn, Lleida, Tortosa, Tarra- advocat dels pobres gona, Vilafranca del Penedès, Cervera i Manresa, tot que- escrivania dant al marge el districte de l’escrivà major la Vall d’Aran. L’antiga vegue- els escrivans ria d’Agramunt, amb quasi les saigs mateixes poblacions que con- tenia, va ser integrada al corregiment de Cervera en quali- Les vegueries al segle XV. comprenia la vall mitjana del els castellans van fer del Prin- tat d’alcaldia major: una mena Segre (entre el grau d’Oliana i cipat. de jutjat de primera instància l’estret de Salgar, vora d’Arte- L’últim veguer ordinari que que depenia directament de sa de Segre), un sector impor- va tenir Agramunt fou Antoni la Reial Audiència de Barce- tant de la Ribera del Sió (en- Pastor i Ferrer que havia estat lona. Els alcaldes majors, a tre Hostafrancs i les Ventoses) designat per l’arxiduc Carles més de ser el magistrat del i les terres planes de l’Urgell (Carles III) l’any 1709. Però districte, també presidien fi ns a trobar de nou el Segre a com que Felip V va tardar dos l’Ajuntament d’Agramunt no- El dia 6 d’octubre l’altura de Balaguer. anys després de la Nova Plan- menat directament per les au- Agramunt va mantenir la ta a nomenar el corregidor toritats borbòniques. Des de de 1714, el duc capitalitat de la seva vegueria de Cervera (1718) i per tant 1720 fi ns el 1834 van ocu- de Berwick esco- fi ns al Decret de Nova Plan- també l’alcalde major d’Agra- par el càrrec d’alcalde major llí com a veguer ta de 1716. La divisió admi- munt, aquí va continuar la d’Agramunt 20 magistrats. d’Agramunt el ca- nistrativa de Catalunya amb fi gura del veguer que omplia quinze vegueries i vuit sotsve- el buit de poder al territori; Els ofi cis d’hipoteques (1780) talà Jaume Ferrer, gueries, que datava del segle això sí, després d’haver estat El rei Borbó Carles III va nomenament que XIV, es va mantenir amb molt depurat el seu titular per les dur a terme una gran reforma anava directament poques variants fi ns aquella autoritats fi lipistes en funció territorial a Catalunya creant lligat a la més data, un cop s’havia produït de la seva vinculació directa els ofi cis d’hipoteques, ante- la desfeta de la Guerra de al Borbó durant la Guerra de cedent directe del registre estricta fi delitat al Successió i la subsegüent Successió. Per això, el dia 6 de la propietat. Agramunt,

Borbó. conquesta i colonització que d’octubre de 1714, el duc de com alcaldia major, era la ▼

[AGOST 2017] sió 642 45 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ tratègics importants. Veiem a ponent el turó amb el castell amb un primer recinte emmurallat, la torre de l’homenatge i moltes altres dependències. Podem veure la muralla medieval per la banda oest i sud, amb un total de deu torres de defensa de planta rectangu- lar. També hi són dibuixats el portal de Vilavella i el portal de l’Àngel amb els seus balu- ards defensius. Dintre del recinte emmurallat es troben el convent i l’església de la Mer- cè, l’església parroquial de Santa Maria i l’església dels Dolors (a la part nord exterior de la muralla); al turó situat a llevant tenim l’església i el convent de Sant Francesc. Està també indicat el camí que surt pel portal de l’Àngel i travessa el riu Sió pel pont ro- mànic. No es va oblidar d’as- senyalar la zona pantanosa (estang), situada a la banda est del pont, encara que la va atansar massa a les muralles. El “Plan de la ville et chateau d’Agramont” de Blauzy és Els corregiments dels un plànol militar de l’exèrcit segles XVIII-XIX. seu d’aquest registre, amb un apareix la població amb les francès fet durant la Guer- nombre de poblacions encara seves muralles i defenses. ra de Successió. Els plànols més gran que els que forma- També amb els camins mili- i mapes de l’exèrcit francès La centralitat geo- ven l’alcaldia major. Aquella tars que la consideraven un sempre estan mirats des del gràfi ca d’Agramunt cruïlla important de camins punt estratègic de primer or- nord, i estan dibuixats al re- fi ns al segle XIX que va funcionar fi ns al segle dre. Molts d’aquests camins vés dels mapes que coneixem XIX, tot i els impediments po- són els mateixos que proposà nosaltres. El castell (oest), és queda refl ectida lítics, continuava assenyalant Jordi Bolós, la major part dels situat a la dreta; l’església en la cartografi a la vila del Sió com a centre quals com a mínim daten del (est), és situada a l’esquerra; de tipus militar on econòmic i administratiu de segle XI: el carrer Sió (sud), és situat apareix la població primer ordre. La imatge “Agramont” de a dalt, mentre que el carrer amb les seves mu- Beaulieu és la més antiga Sant Joan (nord), és situat a Agramunt als plànols, que de moment tenim d’Agra- baix. S’aprecia el gran recinte ralles i defenses. mapes i camins militars munt. Data de començaments del castell amb la seva prò- També amb els ca- del segle XVIII. S’ha de reco- pia muralla i molt separat de fi ns al segle XIX mins militars que nèixer que l’autor era molt les cases de la vila. Els cinc la consideraven un La centralitat geogràfi ca creatiu a l’hora d’interpretar portals fortifi cats: el portal d’Agramunt fi ns al segle XIX la nostra vila i la serra de de Vilavella (oest), el portal punt estratègic de queda refl ectida en la car- Montclar, però no es deixava de l’Àngel (sud), els portals primer ordre. tografi a de tipus militar on cap dels edifi cis i indrets es- del camí de Puigverd, del

46 sió 642 [AGOST 2017] llar. Segurament que informa- va de l’estat de la fortifi cació, essent la part pintada de roig (est i nord) les zones més ben conservades. El “Plan du champ d’Agra- mont avec ses environs”, datat el 1711, és un altre plà- nol de l’entorn d’Agramunt realitzat durant la Guerra de Successió. S’hi pot veure el desplegament de l’exèrcit francès a banda i banda del Sió, des de Puigverd fi ns més enllà d’Agramunt. El mapa “Reconeixement del camí de Tremp a Agra- munt” de N. Albareda és també un mapa militar de reconeixement del camí que AGRAMONT. Gravat de Jean de BEAU- baixava de Tremp fi ns a Agra- RAIN i Adam PERELLE. París 1750. Mercadal (est) i de Sant Joan apreciar que la muralla i les munt. Va ser fet per l’exèrcit Reedició de l’obra de BEAULIEU. Atles de les viles, ciutats i territoris de (nord), i les 21 torres de la seves torres de defensa estan espanyol durant la Guerra del Lleida, pàg. 55, núm. 9. muralla. A l’est podem veure pintades de colors diversos: Francès. Bàsicament seguia la segla Molinal i la bassa del color gris i ratllat, color groc i el trajecte Agramunt – Mont- molí a peu de muralla. Es pot ratllat, i color roig, sense rat- clar – Artesa de Segre – Vall- llebrera – Montargull – Covet – Conques – Figuerola – Vilamit- jana – Tremp. En alguns trams s’assembla força a l’actual carretera del port de Comiols. En aquesta època Artesa era un petit poble de pas i no un nus de comunicacions com és ara. El pont que travessava el Segre no era l’actual i es trobava una mica més amunt de Vernet; des del port de Co- miols fi ns a Tremp no seguia l’actual traçat de la carretera i baixava per la banda sud, a prop de Sant Salvador de Toló. Agramunt era el punt d’arribada d’aquest camí.

El “Reconeixement del camí d’Agramunt” a Balaguer de José Fernàndez Acero és un important camí militar que anava de Balaguer ﬁ ns a Agra- munt de cap a cap de la serra

PLAN DE LA VILLE ET CHATEAU D’AGRAMONT. Autor: BLAUZY. Data: 12-IX-1708. Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, pàg. 54, núm. 8. de Bellmunt i d’Almenara. El ▼

[AGOST 2017] sió 642 47 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT

▼ El “Reconeixement mapa fou fet per l’exèrcit es- escabroso. Entre Bellmunt Balaguer i Agramunt, su dis- del camí d’Agra- panyol durant el primer perío- y Agramunt el terreno es un tancia entre estos dos puntos de absolutista del rei Ferran poco pedregoso a la altura de es poco mas o menos la mis- munt” a Balaguer VII. Els orígens d’aquest camí Vensosas y Pradell; pero no ma (…)”. de José Fernàn- són com a mínim de l’època obstante es siempre practi- dez Acero és un andalusina o potser fi ns i tot cable y a una media hora de La “Reconaissance militai- important camí del temps de la dominació Agramunt se divide en dos ra- re des deus routes de Lérida romana. Per adonar-nos de la males, el uno atraviesa el Sió a Agramunt passant l’une par militar que anava seva importància, transcrivim sobre un pequeño puente, y Balaguer et l’autre par Bell- de Balaguer fi ns a l’informe que en feia l’ofi cial el otro sigue el lado izquier- vís” també es un mapa mili- Agramunt de cap a i que ens ajuda a reconèixer do del rio y va a encontrar el tar francès de l’època en què cap de la serra de alguns indrets que encara puente de Agramunt (el pont Ferran VII fou restaurat com a podem trobar: “El camino romànic). El primer ramal es rei absolut. En aquest mapa Bellmunt i d’Alme- de Agramunt a Balaguer es el más corto y sucede que en es pot veure la importància nara. generalmente bueno y muy creciendo el río el agua pasa a estratègica d’Agramunt ja que practicable para carruajes. De veces por encima del puente és el punt fi nal d’una doble Balaguer a Bellmunt sigue la y entonces es forzoso tomar ruta des de Lleida:

PLAN DU CHAMP D’AGRAMONT AVEC cresta de un pequeño cerro el mas largo. Bellmunt es el a) Una, la que puja ﬁ ns a SES ENVIRONS. Data 1711. Atles de un terreno sólido y nada solo punto intermedio entre Balaguer i continua cap a de les viles, ciutats i territoris de Lleida, pàg. 178, núm. 265.

48 sió 642 [AGOST 2017] Reconeixement del camí d’AGRAMUNT a BALAGUER. Autor: José FERNÁNDEZ ACERO. Madrid, 20-04-1818. Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, pàg. 300, núm. 288.

ra d’Almenara ﬁ ns a trobar el nya. La vegueria i l’alcaldia camí que pujava de Balaguer. major d’Agramunt estan di- Aquests camins són encara rectament relacionades amb els mateixos que descriví- aquest camí i també amb el em a l’alta Edat Mitjana. de Tremp. És l’antic camí medieval que feia Balaguer- També el mapa “Levé à Agramunt-Ponts-Oliana-la vue de la route d’Agramunt Seu d’Urgell abans de la Reconeixement del camí de TREMP a Oliana” és d’origen militar construcció de l’actual car- a AGRAMUNT. Autor N. ALBAREDA. Agramunt per la serra de Bell- francès de l’època en què reta comarcal. Aquesta ruta Data: 1811. Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, munt i Almenara. Ferran VII és restaurat com a passa ara per Balaguer, pàg. 301, núm. 289. b) Dues, la que anava ﬁ ns a rei absolut. En aquest mapa Cubells, Artesa de Segre, Térmens, seguia pel pla cap es pot veure la importància Ponts, i deixa de banda la a prop de Bellvís, la Fuliola, estratègica d’Agramunt a mig Ribera del Sió i Agramunt.

Castellserà i travessava la ser- camí entre el pla i la munta- Quan a la segona meitat ▼

[AGOST 2017] sió 642 49 REPORTATGE ELS CAMINS D’AGRAMUNT ▼ del segle XIX aquest antic camí va deixar de passar per Agramunt, la nostra vila va deixar de ser la població central que havia estat durant vuit segles.

Quan molts camins ja no passen per Agramunt. La capital de Sió perd la condició de població central Fi de l’Antic Règim (1834). Amb el triomf de les idees liberals, encara més centra- listes i uniformadores, durant les primeres dècades del segle XIX es divideix el país sense respectar cap divisió històrica. Catalunya és partida en quatre de les províncies espanyoles; cada província és dividida en partits judicials i Mapa dels partits judicials de l’any 1820. aquests en municipis. Aques- ta nova divisió administrativa va ser prioritària pel nou estat liberal, això es féu evident en els reiterats esforços per portar-la a la pràctica a partir de la Constitució de Cadis, 1813, i durant el Trienni Li- beral, 1820-1823. Aquesta divisió no s’aprovà defi nitivament fi ns al novembre de 1833, poc temps després de la mort de Ferran VII. Les noves quatre províncies cata- lanes, subdividides com s’ha apuntat en partits judicials i municipis, moltes vegades no respecten cap límit his- tòric, ja que no confi guraven cap unitat especial històrica. D’alguna manera Catalunya deixava d’existir com a unitat administrativa. L’alcaldia major i el jutjat de primera instància d’Agra- munt va desaparèixer el 1834 amb l’abolició de l’Antic Rè- Imatge antiga del pont romànic. gim, i la major part del seu

50 sió 642 [AGOST 2017] Mapa militar de 1906. MAPA MILI- TAR ITINERARIO DE ESPAÑA. Full, districte va ser agregat al jut- camins mentre s’esborrava el d’Arquitectes de Catalunya i Diputa- 28. Lleida. 1906. Atles de les viles, ció de Lleida, 2001. ciutats i territoris de Lleida, pàg. jat de primera instància de rastre d’alguns de medievals 340, núm. 339. Balaguer. A partir d’aquell o ﬁ ns i tot més antics, que - BURGUEÑO, Jesús. HISTÒRIA moment, Agramunt perdé la havien convertit la vila d’Agra- DE LA DIVISIÓ COMARCAL. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 2003. condició de capital comarcal munt en població central i i a poc a poc va perdre la ca- important de les terres de po- - HURTADO, Víctor, MESTRE, L’alcaldia major i Jesús, MISERACHS, Toni. ATLES tegoria de població central, a nent. el jutjat de primera D’HISTÒRIA DE CATALUNYA. Edi- favor d’altres poblacions que Finalment podem veure un instància d’Agra- cions 62, Barcelona 1995. sortiren més afavorides en la mapa militar de 1906 on ja - “Iltirta Arqueologia S.L.” (format munt va desapa- creació de la nova xarxa de apareixen moltes de les ac- pels arqueòlegs: Òscar Escala Abad, rèixer el 1834 amb carreteres comarcals. Amb tuals vies de comunicació i Andreu Moya i Garra, Enric Tartera l’arribada de la Generalitat on es pot comprovar com Bieto i Àres Vidal Aixalà). “Memòria l’abolició de l’Antic arqueològica de la intervenció al turó autonòmica, Agramunt no va Agramunt ha deixat de ser del Convent d’Agramunt”. Règim, i la major poder ser ni tan sols cap de una cruïlla de camins i ha comarca, essent integrada a perdut la importància polí- - Paisatge i història en època me- part del seu distric- dieval a la Catalunya Nova. Organit- te va ser agregat la comarca de l’Urgell amb la tica, social i econòmica que zació del territori i societat a la vila al jutjat de primera capitalitat a Tàrrega. havia tingut durant més de d’Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió Per acabar-ho d’adobar, a vuit segles. (segles V-XIX). Edició a cura de Jor- instància de Ba- partir del 2002, quan es va di Bolós. Edita Universitat de Lleida (UdL) 2002. laguer. A partir començar a construir el canal Segarra-Garrigues, es va fer - PITA MERCÈ, R. Lérida Ilergeta d’aquell moment, BIBLIOGRAFIA: 1, Edicions Dilagro, Lleida, 1975 Agramunt perdé la la concentració parcel·lària per poder racionalitzar les - ATLES DE LES VILES, CIUTATS - SAULA, O.-BOLEDA, R. “Història condició de capital I TERITORIS DE LLEIDA. Director de les excavacions arqueològiques a zones de regadiu. Això va su- de la recerca, Jesús Burgueño. Edi- la comarca de l’Urgell (II). De la post- comarcal. posar la construcció de nous ta: demarcació de Lleida del Col·legi guerra a l’any 1975”. URTX, 6. ■

[AGOST 2017] sió 642 51 www.molinet.cat Obert 24 hores Entra, tria, compra i t’ho portem a casa!

Ctra. d’Artesa, 1 Tel. 973 390 458 AGRAMUNT [email protected] Fax 973 390 662

TAXIS AGRAMUNT 24 hores Vehicles de 4, 6 i 8 places

Demanar per Josep Mª 600 446 600 - 973 390 331 [email protected]

52 sió 642 [AGOST 2017]

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA Activitats destacades

voltant dels indis americans. Cada setmana va encetar-se una aventura diferent i els alumnes participants van poder gaudir d’activitats diverses tot treballant i desenvolu- pant-se a través de la llengua anglesa. Festa de la llar D’altra banda, el divendres 28 de juliol es va realitzar la tradicional festa de la llar d’infants Socors. Una festa que té com a objectiu tancar d’una manera festiva el curs escolar d’aquests alumnes amb la participació de les famílies i

FONT: COL. M. D. SOCORS FONT: comunitat educativa del centre. La festa, que va comptar amb el suport de l’AMPA, l Col·legi Mare de Déu va tenir un caire refrescant del Socors ha tancat ja que es van realitzar nom- El’activitat del curs es- broses activitats aquàtiques. colar 2016/17 amb dues ac- Nombroses atraccions, pis- tivitats destacades. Durant la cines, aparells i globus van darrera setmana de juny i tot permetre’ns sufocar la calor el mes de juliol es va dur a de la jornada d’una manera terme un Summer Camp, un lúdica en una festa on també casal d’estiu en anglès que va haver-hi música que ens va va aplegar una setantena fer bellugar. d’infants que van poder gau- Agraïm la vostra participa- dir d’activitats diverses amb ció i desitgem que acabeu de

FONT: COL. M. D. SOCORS FONT: un eix temàtic que girava al passar un bon estiu! ■

I si ens telefones t’ho portem a casa

Horari de botiga de 9h a 14h i de 16h a 19h Es pot pagar amb targeta 973 39 29 10

[AGOST 2017] sió 642 53 INDÚSTRIES JOVÉ BALASCH, més de 40 anys construint el futur CORTINATGES - JOGUINES - OBJECTES PER INFANTS LLISTES DE NAIXEMENT - LLISTES DE COMUNIÓ BOSSES - ARTICLES D’ESPORT i de CARNAVAL Av. Jaume Mestres, 2 Tel./Fax 973 391 216 25310 Agramunt (Lleida) [email protected]

Associació Gimnàstica Agramunt Gimnàstica Rítmica Gimnàstica Artística (acrobàcies) Gimnàstica de Manteniment Entrenem al gimnàs de l’Institut Ribera del Sió Informació: Anna Borràs 652 59 11 77

54 sió 642 [AGOST 2017]

MÚSICA L’ÒPERA A L’ABAST

La vida breve de Falla

segons deien les bases del concurs l’estrena de l’obra havia de ser al Teatre Reial de Madrid. Els promotors del concurs, però, no van complir el que deien les bases, ja que els va ser impos- sible convèncer els empresaris, que no estaven disposats a assumir el més petit risc... En no aconseguir el muntatge de l’òpera i un fracàs sentimental l’animaren defi nitivament a aban- donar Madrid i es traslladà a París, on donà a conèixer la partitura a Claude Debussy, Paul Dukas i Isaac Albéniz. Rebé el consell de tots ells i continuà treballant en la millora de la partitura, que patí una substancial transformació. L’any 1909 s’interessa per la partitura l’Òpera de París, el Casino de Niça i també l’editorial Ricordi de Milà. Finalment l’obra fou editada per la fi rma Max Esching de París i estrenada És una òpera en anuel de Falla (1876-1946) fou un en versió francesa primer a Niça i uns mesos dos actes i quatre dels músics hispànics més importants després a París. Musicalment es defi neix com Mde la primera meitat del segle XX. una obra juvenil de Falla, que conserva encara quadres en caste- Falla i els catalans Isaac Albéniz i Enric Gra- algunes infl uències d’impressionisme i roman- llà, tot i que es va nados conformen la gran trilogia de la música ticisme tardà tot i que s’hi esbrinen les carac- estrenar en fran- nacionalista espanyola. Va néixer a Cadis, ciu- terístiques pròpies que desenvolupà més enda- cès. Està basada tat on es va iniciar a la música; més tard va vant. Els cors, danses i interludis musicals són continuar els estudis musicals a Madrid en el les peces més reeixides de l’obra. en un poema de Reial Conservatori on Felip Pedrell va ser un La vida breve és una òpera en dos actes i Carlos Fernández dels professors més importants que va tenir i quatre quadres en castellà, tot i que es va es- Shaw el qual el va que el va infl uir en la seva carrera, ja que el trenar en francès. Està basada en un poema transformar en mestre català va despertar-li l’interès pel fl a- de Carlos Fernández Shaw el qual el va trans- menc i, especialment pel cante jondo. Falla, formar en un llibret d’òpera. L’acció se situa al un llibret d’òpera. fent cas a Pedrell, s’esforça per dur a terme la començament del segle XX. Explica la història L’acció se situa al idea del seu mestre: crear una òpera nacional de Salut, una gitana de Granada, que està ena- començament del netament espanyola. Utilitzà els estudis i els morada de Paco, un senyoret que s’ha promès segle XX. Explica coneixements que li transmeté Pedrell, junta- amb una jove pertanyent a una família rica. ment amb les seves pròpies investigacions per Malgrat el jurament de lleialtat que Paco ha fet la història de Sa- formular una nova expressió musical. Va viure a Salut, es casa amb la seva promesa i rebutja lut, una gitana de i va compondre a París, Madrid i Granada. Al la gitana que mor implorant als seus peus el Granada, que està 1939, després de la Guerra Civil, es va exili- dia del casament. enamorada de ar a l’Argentina. Va dedicar les seves “Quatre peces espanyoles” al seu col·lega i amic Isaac Els convido a escoltar: Paco, un senyoret Albéniz. Va morir en Alta Gracia (Argentina) • Dansa espanyola núm. 1 (per a orquestra i que s’ha promès el 1946. Per dispensa papal, les seves restes castanyoles). amb una jove descansen en una cripta a la Catedral de Cadis. • Romança: Allí està riendo. pertanyent a una Falla va escriure La vida breve quan tenia • Romança: Vivan los que rien. 29 anys. A l’Acadèmia de les Arts de Madrid família rica. • Cor d’homes: Mal haya el hombre, mal haya van organitzar un concurs d’òpera l’any 1904 (cante jondo). per trobar compositors espanyols del gènere. L’obra escrita per Falla va resultar vencedora i Montserrat Cots

[AGOST 2017] sió 642 55

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

www.cfagramunt.cat

L’entrevista de l’estiu R. Mendoza Estem en temps de vacances i aproﬁ tem el canvi de junta per entrevistar el nou president, Ramon Tarruella, per conèixer les seves inquietuds i idees per liderar el club i com el vol gestionar

– Ramon, parla’ns de tu com a jugador, com a entrenador, a la junta i, ara, com a president. – Com a jugador vaig començar a jugar a Sant Ramon, el meu poble, era l’any 1982. Tenia només 15 anys i vaig començar amb els amateurs a la categoria de Tercera Regional. D’aquesta època en tinc els records més durs perquè era molt jove i vaig passar directament a l’amateur jugant en camps de terra i moltes puntades, no obstant en guardo els millors records. Això va ser ﬁ ns la temporada 1990/91 i la

1991/92 que vaig jugar a Sant Guim CF AGRAMUNT FONT: de Freixenet a la Segona Regional. Allí Equip del Sant Guim de Freixenet amb el Ramon de Tarruella de jugador, any 1990. vaig coincidir els dos anys amb el pare del Gerard Piqué del Barça, el podeu començar de jugador i d’entrenador. l’equip que us adjunto hi surt també veure a la foto el setè de peu. La tem- Com a jugador vaig tenir la sort de l’Àngel Pérez, el segon de baix comen- porada 1992/93 la vaig jugar a Guis- gaudir d’una gran fornada de jugadors, çant per l’esquerra, que forma part de sona a Primera Regional i d’allí ja vaig els quals tots eren de casa. Teníem la junta actual. venir a Agramunt. d’entrenador el Sr. Emili Curià, una Com a entrenador vaig gaudir molt, Era l’estiu del 1994 que hem vaig persona molt educada i correcta; se sobretot els dos primers anys, amb els casar i vaig venir a viure a Agramunt. li notava la seva formació de mestre. cadets, la segona temporada vam que- En aquell temps el president era l’Ama- Aquesta generació de jugadors va co- dar tercers a la lliga i aquell estiu del deu Padullés i no feia gaires anys que mençar a Tercera Regional i va arribar 1996 vam arribar a la fi nal d’un torneig s’havia fundat l’escola de futbol. Vaig a Primera en pocs anys. A la foto de internacional de futbol a Amsterdam. Com a jugador i entrenador hi vaig estar fi ns la temporada 1999/2000. Amb la incorporació de Josep M. Fi- guera com a nou president, el meu rol va canviar: vaig estar a la junta, vaig fer de jugador, ajudant de l’entrenador del primer equip i, durant un temps, de coordinador. Amb el canvi del lloc de treball vaig deixar uns anys l’escola, però no el club, ja que jugava amb els veterans. L’any 2005 vaig tornar com a entrenador de l’equip prebenjamí on juga- ven els meus dos fi lls, ho vaig ser du-

FONT: CF AGRAMUNT FONT: rant dues temporades. Ramon Tarruella amb el CF Agramunt la temporada 1995-96. A partir d’aquí em vaig desvincular

56 sió 642 [AGOST 2017] FONT: CF AGRAMUNT FONT: FONT: CF AGRAMUNT FONT: Com a entrenador d’un dels equips del futbol base de l’Agramunt l’any 1996. Actual junta directiva. del futbol d’Agramunt fi ns la tempora- no funcionen prou bé). dors, pares, socis,... Hem dissenyat un da 2014/15 que vaig entrar a la junta · Que tots ens sentim partícips i a cartell per animar els afi cionats que d’en Carles Escolà com a tresorer. gust, volem obrir-nos a les idees de vinguin al camp i, si els agrada, que es tothom. facin socis. – Què t’ha motivat a ser president? · Tenir, de dilluns a divendres, al- – Les ganes que el club i l’escola – I els equips de l’escola? menys un dels coordinadors disponible continuïn funcionant durant molts anys – Ara tenim fets dos prebenjamins, al camp més, les ganes d’aportar-hi el meu gra- dos benjamins, un aleví, un infantil, · Que l’equip amateur sigui autosufi - net de sorra i les ganes també que, ja un cadet, un juvenil i l’amateur. Estem cient econòmicament. que no podem ser un club gran, siguem treballant per fer un equip de babys i · Tenir dos equips per categoria en un gran club. un altre d’alevins. futbol 7 i un per categoria en futbol 11. – Nova junta, qui la formeu? · Que l’equip amateur sigui pràctica- – I per acabar, què els vols dir als socis – La formem Hermeni Gimbert, Jo- ment tot de casa i recuperar la catego- i afi cionats? sep Ibáñez, Tonet Nogales, Àngel Pé- ria de segona catalana. – A tots els pares que vulguin, que rez, Felip Vilanova i jo mateix. · Tenir un equip femení la següent vinguin a provar si al seu fi ll/fi lla li temporada. agrada el futbol. – Quins objectius teniu? · Tenir presència en totes les xarxes A tots els afeccionats que els agradi, – Volem continuar amb la tasca feta socials: Web, Facebook, Instagram, que vinguin al camp i que gaudeixin fi ns ara però amb una dinàmica reno- Twiter,… veient futbol. vadora. · Tenir un himne. Que ens acompanyin en aquest nou · Ser una escola modèlica en civis- · Arribar a tenir 100 socis de l’equip projecte fent-se socis. me, en valors de l’esport, en compa- amateur. Enguany tenim gairebé tot l’equip nyonia i en aprenentatge. de casa i volem recuperar la categoria · Obrir l’escola a tothom qui vulgui – I tot això com ho voleu aconseguir? de Segona Catalana. venir, volem que tothom ens doni la – Només ho podem fer amb treball, seva opinió (sobretot en les coses que constància i l’ajuda de tothom: juga- Ens ho passarem bé. ■

[AGOST 2017] sió 642 57 DILLUNS a DIVENDRES 9,30 a 13 i 15,30 a 20,30 DIMARTS 9,30 a 14,30

MONTSE CORRALES GOMÀ (núm. COL.: 2612) JORDI FREIXES GIL (núm. COL.: 2792) TEL. 973 391 749 AV. AGUSTÍ ROS, 2 BX. 25310 AGRAMUNT (LLEIDA)

Serveis: . Assessorament . Disseny 3D . Manteniment de jardins . Esporgues i tractaments . Educació ambiental Roig . Instal·lacions de reg JARDINS Marc Roig Pl. La Muralla, 5 I 25316 PREIXENS (Lleida) I Mòbil 616 03 42 91 www.jardinsroig.com

PINTURA I DECORACIÓ

JAUME VILLALTA

Avinguda dels Esports, 6, 2n, 2a Tel. 973 39 08 10 - Mòbil 626 92 97 51 25310 AGRAMUNT (Lleida)

58 sió 642 [AGOST 2017]

ESPORTS FUTBOL SALA

Notícies positives

ot i que ja fa uns dies que es van de temporada i va rebre el premi a la acabar les lligues dels diferents constància i al treball realitzat durant Tequips, l’activitat del club no tot l’any. para i les notícies que ens arriben són Finalment, cal fer incís a la gran molt positives. primera temporada que ha fet l’equip Aquest mes ens han informat que femení entrenat per Eduard Balagueró els nostres tres equips sèniors, els dos i Marc Viles. Tot i ser un equip format masculins i el femení, han aconseguit per noies amb edats molt diferencia- l’ascens de categoria. Tot i no ser de des entre elles, s’han sabut acoblar forma directa, el fet que acabessin a perfectament i gràcies a aquest bon tan sols una posició de l’ascens direc- ambient han aconseguit acabar en la

te, ha propiciat que fi nalment puguin segona posició. Això suposa un ascens FUTBOL SALA FONT: ascendir i, per tant, jugar en una ca- també, que dóna lloc a jugar la lliga de Josep M. Carrera, Josep M. Coll i Hèctor Martínez. tegoria superior la pròxima temporada. Primera Divisió, formada per equips de Cal destacar l’ascens de l’equip Sè- la província de Lleida i de Tarragona. d’aquesta manera hi haurà un encar- nior “A” a la Tercera Nacional, la cate- Per altra banda, amb la fi nalització regat per ajudar els entrenadors en la goria més alta en què jugarà un equip dels campionats, el club ha aprofi tat seva tasca i, sobretot, per millorar la de la vila, fet que no s’havia assolit mai per fer les pertinents valoracions i ja comunicació amb les famílies. fi ns ara en el futbol sala aquí a Agra- ens hem fi cat ha treballar per la pro- Una altra novetat per a la propera munt. És una gran notícia per al club i pera temporada. Un dels canvis més temporada és que des del club iniciem per als jugadors que durant tota la tem- destacats serà el del nou president, ja la campanya “Suma’t al futbol sala”. porada han estat lluitant pels primers que en Josep M. Carrera deixa el càr- Es basa en el fet que el club ofereix llocs de la classifi cació i que fi nalment rec per decisió personal. El substituirà un carnet de col·laborador anual per han rebut el premi que es mereixien, en Josep M. Coll, actual membre de la un preu simbòlic, amb el qual per una aconseguint d’aquesta forma el tercer Junta Directiva. Per aquest motiu, vo- banda es col·laborarà amb el club, però ascens en les últimes cinc temporades. lem agrair al Josep M. Carrera la seva per l’altra també tindrà avantatges i També és molt meritori l’ascens de implicació en aquest projecte i el fet descomptes en activitats que organitza categoria aconseguit pel Sènior “B” a d’haver estat el primer president del el club, en material, etc. la Primera Catalana després d’acabar club. Per a més informació sobre el club: en la tercera posició a la lliga. Després Un altre canvi signifi catiu és el nou cròniques dels partits, totes les foto- d’un inici de lliga complicat i un calen- coordinador del club, l’encarregat de grafi es, vídeos, etc. poden consultar la dari amb moltes dates lliures a causa fer aquesta tasca serà l’Hèctor Mar- nostra pàgina web: www.cfsagramunt. dels equips retirats, l’equip entrenat tínez. Des del club, creiem que ca- cat, també ens trobaran al Facebook: per Jordi Martí va fer un molt bon fi nal lia incorporar aquesta fi gura, ja que Club Futbol Sala Agramunt. ■

[AGOST 2017] sió 642 59 cat . m

Plaça del mercat s/n m a Bar - Restaurant > 678 861 219 973 391 086 [email protected]

Elaboració Artesanal Formatges Monber Agramunt

Esmorzars, menú diari, tapes d’autor i menú degustació C/ Les Eres,18 - Tel. 973 390 316 - Agramunt

perruqueria unisex - estètica

Anna Eroles Veterinària centre veterinari d’Agramunt CARME i MAITE fotodepilacio´ 29’50€ per zona Urgències 670 22 10 37 Matins de 10:30 a 1 Dimarts a dijous: Tardes de 6 a 8:15 9:30 a 1 h i 4 a 8 h. Tel. 973 39 27 17 Dijous tancat Av. Jaume Mestres, 15 Divendres i dissabtes: A G R A M U N T Dissabtes d’11 a 1 25310 AGRAMUNT Hores convingudes Av. Marià Jolonch, 4 baixos

60 sió 642 [AGOST 2017] GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS ACORD D’ESQUERRA

El gran valor del teixit associatiu

Aquesta rique- es de fa una bona colla participació activa de moltes tim bé i amb qui hem compar- sa, sens dubte, d’anys, qui dóna el tret de les entitats agramuntines, tit i volem seguir compartint Dde sortida de la Festa bona part d’aquests esdeve- moments intensos. I també és es transmet en Major és una entitat de la vila niments no serien possibles o cert que sovint el curs es fa cadascun dels que a través del pregó de festes fi ns i tot perdrien el seu sentit. feixuc i els darrers mesos re- esdeveniments ens mostra la seva trajectòria, És per això que cal posar en quereixin un esforç addicional culturals, festius els seus orígens, el seu dia dia valor la seva tasca constant després d’un any de no parar, i els seus projectes de futur. i compromesa però també però el mes de setembre ens o esportius que Enguany, l’entitat que exerci- l’esperit de col·laboració en retorna aquella energia neces- celebrem al llarg rà de pregonera serà la Creu tot allò que faci referència a sària que ens permet organit- de l’any. Sense la Roja. Aquesta continuïtat de- Agramunt. I és per això també zar-nos i donar encara més participació ac- mostra clarament el gran teixit que quan una entitat organit- sentit a les nostres vides indi- associatiu que tenim a Agra- za o participa en algun acte, vidualment i col·lectivament. tiva de moltes de munt i que roman ben viu, tot cal entendre que al darrere Sens dubte, som el que les entitats agra- i les difi cultats d’un món cada d’aquesta participació hi ha som perquè fem el que fem. muntines, bona cop més enfocat a l’individu- un treball, unes reunions i una Renunciar a tot aquest teixit part d’aquests alisme i al consum ràpid. És organització que el fan possi- associatiu seria convertir-nos d’admirar que de forma desin- ble i pels quals ens hauríem en una societat grisa i sense esdeveniments teressada les persones que for- de sentir cridats a participar-hi valors tan importants com el no serien possi- men part d’aquestes entitats i, i a donar-hi suport. cooperativisme, el treball en bles o fi ns i tot en especial, aquelles que pas- Durant els propers dies viu- equip o el servei als altres. I ho perdrien el seu sen al capdavant, ens donin a rem una nova Festa Major que fem per nosaltres, però sobre- tots els ciutadans l’oportunitat dóna el tret de sortida al nou tot perquè estimem la nostra sentit. de participar-hi i de gaudir a curs escolar. Un inici de curs vila i la nostra manera de ser. I través d’elles d’aquelles acti- marcat per les habituals reu- això ens fa ser cada dia millors vitats amb les quals ens sen- nions d’organització de bona i ens fa créixer com a persones tim més realitzats i hi decidim part de les nostres entitats i com a comunitat. Per tot això, passar el nostre temps lliure. amb l’objectiu d’elaborar la a totes les entitats d’Agramunt, Aquesta riquesa, sens dub- planifi cació anual. Són dies gràcies per tota la bona feina te, es transmet en cadascun d’il·lusió, de projectes, d’am- que esteu fent i bon curs. I a dels esdeveniments culturals, bicions, de retrobar-nos en tots els agramuntins i agra- festius o esportius que cele- aquells espais i amb les perso- muntines, que passeu molt brem al llarg de l’any. Sense la nes amb les quals ens hi sen- bona Festa Major! ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a Vítor M. Cabral Tel. 672 68 47 19 Ens trobareu al carrer [email protected] ®Major, 9 de Montsonís Maite Folleco, agent de viatges Tel. 973 402045

[AGOST 2017] sió 642 61 L'AJUNTAMENT INFORMA

DESPLEGAMENT FIBRA ÒPTICA al carrer Barons de Montclar i a la plaça Des de fa unes setmanes, ja s’han iniciat els treballs per de Baix. En ambdós espais s’han renovat instal·lar la fi bra òptica a Agramunt. Per tal de minimitzar tots els serveis bàsics i s’ha renovat el pa- el temps d’execució de les obres i les afectacions als veïns, viment. Cal tenir en compte que part de s’aprofi ten els conductes ja existents, i així s’evita al màxim les obres s’han pagat gràcies a l’esforç de la Junta Adminis- els talls de trànsit per les vies afectades. Està previst que la trativa de Montclar que ha aportat 18.500€ del pressupost instal·lació de la xarxa principal fi nalitzi passat l’estiu i de total de 69.528,49 euros. La resta els ha pagat l’Ajunta- cara a fi nals d’any ja es pugui donar servei. ment d’Agramunt. A més, l’Ajuntament d’Agramunt també ha fi nançat la zona d’esbarjo infantil que s’ha instal·lat a la plaça de Baix amb un pressupost de 7.933,74 euros. FONT: AJUNTAMENT FONT:

INAUGURACIONS A MONTCLAR AJUNTAMENT FONT: L’Ajuntament d’Agramunt i la Junta Administrativa de FOTOS AÈRIES Montclar van inaugurar el passat mes de juliol, en motiu de L’Ajuntament d’Agramunt ha dut a terme un seguit de fo- la seva Festa Major les obres d’arranjament que s’han fet tos aèries d’Agramunt des de diferents punts de vista i de tots els pobles agregats. Les imatges preses ja es poden trobar a l’Oﬁ cina de Turisme i tothom que en vulgui còpies pot re- servar-les ﬁ ns al 30 de setembre.

TREBALLS D’ARQUEOLOGIA PER RECUPERAR LA NOSTRA HISTÒRIA Durant el mes de setembre un equip d’arqueòlegs continuaran els treballs per recuperar part de la nostra història. El grup de treball impulsat per la Universitat Autòno- ma de Catalunya i l’empresa Iltir- ta, amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt continuarà les tasques iniciades a la necròpolis preibèrica d’Almenara. Totes aquelles persones que vulguin participar com a voluntaris en aquests treballs d’arqueologia poden demanar més informació a les oﬁ cines de l’Ajun-

FONT: AJUNTAMENT FONT: tament.

62 sió 642 [AGOST 2017] HOMENATGES CONTRACTES MENORS PER JUBILACIÓ Es van aprovar els següents contractes menors: L’Ajuntament d’Agra- - Els treballs de fusteria per col·locar el material dels cap- munt ha homenatjat el grossos i caparrons al local del C. Baixada del Mercadal, 7 Sr. Manuel García Arra- baixos, que s’adjudicà a l’empresa DECORACIÓ LLEROM, bal treballador de l’equip SL, per un import de 1.163,92€, inclòs IVA. de serveis municipals i - El contracte manteniment de control de coloms per di- ﬁ ns ara responsable de ferents indrets del municipi, que s’adjudicà a l’empresa MI- la Deixalleria Municipal. QUEL RAFEL CAMPAS, per un import de 2.178€ (inclòs Des de l’Ajuntament es IVA). vol mostrar l’agraïment - Els treballs annexos per la instal·lació de les càmares pel seu compromís i res- de seguretat dels pavellons municipals, que s’adjudicà a ponsabilitat al servei dels l’empresa CEDEL INSTAL·LACIONS, SL, per un import de

agramuntins. AJUNTAMENT FONT: 650,98, inclòs IVA. - Els treballs d’obra d’asfaltat del paviment del carrer Con- ACTE COMARCAL DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA trol (tram comprès de la Ctra. d’Artesa fi ns al carrer del Riu), A AGRAMUNT que s’adjudicà a l’empresa J.A. ROMERO POLO, SAU, per El proper 10 de setembre Agramunt acollirà l’acte comar- un import de 26.636,34, inclòs IVA. cal en motiu de la Diada nacional de Catalunya. Durant l’ac- - Els treballs de la retolació de vinils per a les parets de la te se celebrarà un Ple extraordinari del Consell Comarcal de nova Llar d’infants municipal l’Era, que s’adjudicà a l’em- l’Urgell en el qual s’aprovarà i es llegirà el manifest preparat presa del Sr. ROGER NADAL DOMÍNGUEZ, per un import per a l’ocasió. A l’acte també hi assistiran, a més del Presi- de 3.500, sense IVA. dent i dels consellers comarcals, els alcaldes i alcaldesses - L’adquisició de senyalització vertical per diferents inde la comarca. L’acte també comptarà amb la participació drets de la via pública, que s’adjudicà a l’empresa SERVEIS de l’Àliga d’Agramunt, el Grup Sardanista Estol-Espígol i la VIALS DEL VALLÉS SL, per un import de 2.298,24, no in- Coral d’Avui, a més del grup de música tradicional Els Ta- clòs IVA. verners, i se celebrarà a la Plaça de l’Església. Serà obert a tothom i es disposarà d’un nombre limitat de cadires. SUBVENCIONS Es van concedir les següents subvencions a les següents INAUGURACIÓ DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL L’ERA entitats i associacions: Un cop fi nalitzats els treballs de construcció, el proper dis- - AMPA del Col·legi Macià Companys, una subvenció sabte 9 de setembre, a 2/4 de 7 de la tarda, tindrà lloc l’acte de 330€, per a les activitats extraescolars durant el curs d’inauguració de portes obertes de la nova Llar d’infants mu- 2016/2017. nicipal l’Era. Durant l’acte es podran visitar les instal·lacions - Associació Casal d’Avis d’Agramunt i Comarca una sub- i veure els grans murals que han elaborat la il·lustradora venció de 300€, per donar suport a les activitats que es agramuntina Serafi na Balasch i el fotògraf també d’Agra- realitzen duran l’any 2017. munt Robert Penella. L’acte és obert a tothom. - Associació Cultural Recreativa Festa, Gastronomia i Cul- tura d’Agramunt i Comarca una subvenció per un import de 1.735€, per les despeses dels treballs de la instal·lació elèctrica de la festa gastronòmica V Mostra de Vins i Caves de proximitat.

FESTES LOCALS 2018 S’acordà ﬁ xar els dos dies de Festes Locals per a l’any 2018, pels nuclis de població que s’indiquen, com les dades següents: Agramunt...... 31 d’agost i 4 de setembre Almenara Alta ...... 3 i 4 d’agost Donzell d’Urgell ...... 13 i 14 d’agost Mafet ...... 5 i 6 d’octubre Montclar ...... 20 i 21 de juliol

FONT: AJUNTAMENT FONT: Les Puelles ...... 3 i 4 d’agost ■

[AGOST 2017] sió 642 63 Classes de IOGA a AGRAMUNT Dilluns 09:30 a 10:45 IOGA POST PART 20:00 a 21:00 MEDITACIÓ A les classes de ioga aprenem a treballar el cos i la ment amb la cura i el respecte que es mereixen. Dimarts 19:30 a 20:45 HATHA IOGA Els relaxem, els enfortim, i els anem coneixent, dominant i 21.00 a 22:15 HATHA IOGA purificant. D‘aquesta manera permetrem que el nostre fons, ple d’energia, Dijous 18:00 a 19:15 IOGA POST PART voluntat, amor, comprensió, pau i intuïció s’expressi amb tot el 19:30 a 20:45 HATHA IOGA seu esplendor. 21.00 a 22:15 HATHA IOGA

Per a més informació: Divendres 09:30 a 10:45 HATHA IOGA Laia Sera 650 255 989 · [email protected]

Ha pujat a la casa del Pare Ramon Miró Gomà PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena. que morí cristianament el dia 31 de juliol de 2017, Senzillament, parlem de tu, de com a l’edat de 88 anys, havent rebut els S.S. i la B.A. ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, E. P. R. de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, Els qui l’estimem: esposa, Cecília Pampalona Serra; ﬁ lls, Damià i Carme, del que feies i deies i senties; Josep Ramon i Jordi; néts, David i Arabel·la, Aleix i Ares; besnét, Eric; de tu parlem, però no pas amb pena. germans, Miquel i † Josep; cunyats, nebots, cosins, família tota i amics, I a poc a poc esdevindràs tan nostre us preguem una oració pel seu descans etern. que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs La família i la raó social Miró Autoescoles SL, volem donar les gràcies un gest, un mot, un gust, una mirada per les mostres de condol rebudes. Molt agraïts. que ﬂ ueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol Ponts, juliol de 2017

64 sió 642 [AGOST 2017] ALMANAC

SETEMBRE 2017 Les fases de la lluna: Demografi a Mes de 30 dies, novè del nostre calendari. Lluna plena el dia 6, a les 07:03 h El dia 1 el sol surt a les 7h 18m, i es pon Quart minvant el dia 13, a les 06:25 h a les 20h 24m. El dia 30 el sol surt a les 7h (Mes de juliol de 2017) 47m, i es pon a les 19h 35m. el dia 20, a les 05:30 h El dia 22 entrem a la Tardor a les 20h 02m, Lluna nova som a l’equinocci i el dia i la nit tenen la ma- Quart creixent el dia 28, a les 02:54 h NAIXEMENTS teixa durada. El sol entra a la constel·lació de Naira Oliva Pujol dia 23 BALANÇA. “Excmo. Sr.: La Real Academia Española, encar- Adrià Hernández Díaz dia 25 DATES ASSENYALADES gada de difundir el idioma nacional y de velar por su Helena Hu dia 27 conservación y pureza, sabe que en muchos luga- I COSTUMARI res de esta Monarquía no se cumplen los preceptos CASAMENTS El setembre, com el maig, és també el mes dedi- legales a ello atinentes, que son los medios más Vicens Piqué Huguet, i cat a la Mare de Déu. Se celebra la festa de les imat- efi caces para lograr aquellos fi nes de supremo in- Meritxell Penella Farrés dia 1 ges de la Verge que, segons la tradició, han estat terés patrio (...). La Academia suplica a V.E. ordene Francesc Mendoza Barbero, i trobades, les quals ja que s’ignora la data de la seva a todos los encargados de la dirección y enseñanza Maria Angels Delgado Villalba dia 1 festivitat, la celebren el dia 8, que es commemora del idioma como rectores y decanos de las Universi- Francesc Xavier Garcia López, i el naixement de Maria. Agramunt celebra la festa de dades, directores de Institutos, directores de Escue- Teresa Tersol Alcalde dia 12 la Mare de Déu del Socors i antigament celebrava la las Superiores, de Escuelas Normales y Colegios; seva Festa Major. Inspectores de Enseñanza y Maestros de Escuelas Sergi Núñez Checa, i Núria Villena Diego dia 12 Dia 8: Naixement de la Mare de Déu. Agramunt ce- Públicas, que sin contemplación ni disculpa de nin- lebra la festa de la Mare de Déu del Socors. gún género, que no puede haberlas, vigilen y hagan Joan Obiols March, i que se cumplan los referidos preceptos legales (lleis Rosa Maria Majoral Josa dia 29 Dia 11: Diada Nacional de Catalunya. vigents), único medio de fomentar y unifi car el pro- Dia 23: El benaventurat Carles de Viana. Aquest vechoso cultivo de nuestro idioma castellano. (...) DEFUNCIONS príncep era molt estimat pels catalans i a la seva La Academia tendrá la resolución favorable como Willem Jan De Boer 83 anys, dia 27-6 mort el van venerar com a sant, erigint-li fi ns i tot timbre de honor para V.E. y causa de que por ello le Bartomeu Sánchez Coll 79 anys, dia 29-6 una capella a Seu de Barcelona. Era el fi ll i hereu felicite al igual de España toda”. Bepeta Marquilles Marquilles 94 anys, dia 30-6 del rei Joan II de Trastamara i el germà gran de Fer- Com es pot comprovar la llengua castellana sem- Arsenio López Moreno 97 anys, dia 30-6 ran el Catòlic. Va morir tal dia com avui del 1461, pre ha estat una llengua d’encontre, de cultura i mai Jaume Cuñat Mata 71 anys, dia 9 segons la veu popular, enverinat per ordre de la seva imposada, i la parlen tanta gent per l’admiració i Miquel Torres Folguera 93 anys, dia 16 madrastra, la reina, mare de Ferran, a la que s’en- l’afecció dels no castellans a expressar-se en aquest Felip Porta Pedrós 88 anys, dia 16 frontava i feia nosa en els plans del futur rei. idioma tan universal i tan expressiu. També us puc Antoni Llovera Calderó 84 anys, dia 24 assegurar que aquest text, que amb molt de gust EFEMÈRIDES signarien molts dels no nacionalistes espanyols ac- Informació facilitada pel Registre Civil amb les dades conve- Una llengua d’encontre, de cultura i mai impo- tuals, no es ni una broma de mal gust ni una ironia nientment autoritzades. sada (5-1-1916). La Real Academia Española de la amb ànim de crear polèmica. Massa sovint les efe- Lengua exposa al govern l’abandonament, que se- mèrides, pels catalans, són així de dures. No es pot gons ells, existia “en cuanto al empleo de la Lengua ser un poble vençut i colonitzat. Castellana en nuestras escuelas y otros estableci- (Bibliografi a: Ferrer i Gironès, F. La persecució política de mientos de enseñanza”, per això els envia una carta la llengua catalana). en aquest termes: Ramon Bernaus i Santacreu Temps

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JULIOL PLUJA CAIGUDA DURANT EL JULIOL °C l./m2 Dia 8 ...... 1,1 l./m2 40 40 Dia 18 ...... 0,3 l./m2 Dia 19 ...... 0,2 l./m2 35 35 Dia 21 ...... 1,0 l./m2 30 30 TOTAL ...... 2,6 l./m2 25 25

20 20 TEMPERATURES EXTREMES DE JULIOL 15 15 Màxima del mes ...... 38°, dia 31 10 10 Mínima del mes ...... 10,5°, dia 1 Oscil·lació extrema mensual ...... 27,5° 5 5 Mitja de les màximes ...... 33,1° 0 0 Mitja de les mínimes ...... 17,5° Mitja de les mitjanes ...... 25,3° –5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies L’observador: Ramon Coll Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions: (Des de cal Tallador)

[AGOST 2017] sió 642 65 Ton Llovera Calderó

Les Pallargues (Vidu de Conxita Panadés Belana)

Ha mort cristianament el dia 24 de juliol de 2017, a l’edat de 84 anys.

E. P. R. Els qui l’estimem: ﬁ lls, Teresa i Josep; néta, Ares; cunyades, Maria i Joana; nebots, cosins i família tota i amics, us preguem una oració pel seu descans etern.

Agraïm les mostres de condol rebudes i molt especialment a tot el personal de la Residència Ribera del Sió la seva atenció.

Les Pallargues, juliol de 2017

Pilar Villaró Blanch (Vídua de Francesc Ros Vila)

Ens ha deixat el dia 15 d’agost de 2017, a l’edat de 80 anys.

E. P. R.

Els qui l’estimen: ﬁ lls, Inés i Josep M.; ﬁ lls polítics, Miquel i Teresa; néts, Sònia, Jordi, Albert i Eduard; besnétes, Laura i Laia; germans, Jaume i Vicenta; cunyats i família tota agraeixen les mostres de condol rebudes.

Agramunt, agost de 2017

66 sió 642 [AGOST 2017] LLEURE AMENITATS

Les 7 diferències per Ricard Bertran

Muntatge fotogràﬁ c en què es posa els coberts de la banda de migdia de la plaça del Mercadal a peu de platja, donant-los una imatge estiuenca i caribenya. La de l’esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set modiﬁ cacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera SUDOKU

VISUAL Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa ﬁ la, en una mateixa colum- En aquest dibuix, quina fruita na, ni en una subquadrícula de 3x3. està repetida més vegades? 5417 98 29 265 Solució 93 al Visual: Solució al Solució a les

SUDOKU: 7 diferències: 47 6

514329876

398167452

276548193 41

427856931

865913247

139274685 52

742695318

981732564 653481729 4397

[AGOST 2017] sió 642 67 Ja no hi ets i la teva absència fa massa mal, has deixat una buidor al nostre cor que només el temps podrà omplir de tants i tants records feliços. Aquest camí no s’acaba aquí, ens guiaràs ﬁ ns que ens retrobem per sempre més. T’estimarem i et recordarem cada dia, en cada alè, en cada paraula, en cada mirada, en cada somriure... Mai no t’oblidarem. Magda i les teves nenes

Víctor Martorell i Bragat

que morí el passat 26 de juliol de 2017 a Portugal, a l’edat de 66 anys.

D.E.P.

La seva esposa Magda, les seves ﬁ lles, Mariona i Casimir, Elisabet i Eloi, Roser i Toni, Neus i David, Diana i Marc, i els seus néts, i tots els que l’hem conegut i estimat, us demanem que el tingueu present en el vostre record.

La família agraeix les sinceres mostres de condol rebudes en aquests moments tan tristos per la seva pèrdua.

Agramunt, agost de 2017

68 sió 642 [AGOST 2017] LA FOTO

la nostra vila sempre hi Aha hagut molta afi ció a l’esport de les motos, tal com passa arreu del país, en què hi ha molta més activitat que en la resta de l’Estat. Darrerament, a casa nostra aquesta afi ció sembla que s’ha incre- mentat degut, tal vegada, a tenir un campió del món molt proper, com és el cas del cerverí Marc Márquez amb familiars a la nostra vila. Sovint podem veure joves afi cionats practicant aquest esport en terrenys propers a la nostra pobla- ció, tal com mostra la fo-

tograﬁ a. JOSEP ROVIRA

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

[AGOST 2017] sió 642 69 No volem tan sols recordar-te. Voldríem més de tu: la teva mirada, la teva rialla, la teva bondat, un petó, una paraula... Dir: que no pots estar més lluny de nosaltres, o més a prop que mai perquè tot tu eres essència i no hi va haver res més bonic que veure’t brillar al nostre costat, dia rere dia i minut rere minut. Quatre anys és molt i no és res, el temps sembla que no passa quan has deixat tant d’amor.

T’estimem molt, Xavier.

Agramunt, agost de 2017

70 sió 642 [AGOST 2017] LL’àlbum’àlb um

questa imatge de L’ÀLBUM correspon a un grup de paletes de l’empresa agramuntina Armengol. Està feta a Al’actual moll de càrrega de la Peixateria Cuñat (garatge) l’any 1964, quan s’estava construint l’ediﬁ ci que coneixem avui dia. Aquests cinc paletes que envolten la formigonera, d’esquerra a dreta, són els següents: 1) Evaristo Coll, venia de Sabadell i va viure a la Donzell. 2) Es deia Carrasco de cognom i era d’Extremadura. 3) Josep Balagueró Pérez, ﬁ ll del propietari de l’empresa. 4) Francesc Pellicer Garcia, d’Agramunt. 5) Se l’anomenava simplement “el Burgos” possiblement per ser natural d’aquella província.

l mes de febrer vam publicar en 89 Eaquesta secció una foto d’alumnes de 88 87 l’Acadèmia. Com sigui que era tan nombrosa, hi havia noms que no vam poder identiﬁ car 86 85 84 83 i d’altres que eren erronis. En aquest sentit

82 81 hem rebut nombrosos aclariments que ara 80 fem avinent. Tornem a reproduir la silueta 79 78 77 90 amb la numeració per identiﬁ car-los millor. 76 La imatge corresponia al curs 1972-73 75 74 i els noms corregits són els següents: 2) 73 72 Joan Pedrós. 4) Miquel Pera. 5) Miquel 71 70 Bertran. 10) Joan Balasch. 18) Jaume Solé. 41 43 48 46 23) Miquel Solé. 26) Josep Puigredon. 52 54 59 42 51 56 67 40 45 47 50 55 58 60 62 64 66 69 30) Ramon París. 32) Ramon Vicens. 57) 44 49 53 57 63 65 68 35 36 37 39 61 34 38 Joseﬁ na Amigó. 68) Dolors Creus. 72) Josep 23 24 26 27 28 32 33 25 29 30 31 Ramon Vendrell. 73) Josep M. Figuera. 76) 3 9 11 Josep Serra. 79) Josep M. Llorens. 82) 7 13 15 2 4 5 19 Xavier Inglés. 86) Josep M. Miralles. 88) 1 6 8 10 12 14 21 22 16 17 18 20 Francesc X. Penella. 90) Jaume Farràs.

Així mateix, hem de rectiﬁ car un nom de la foto del mes passat. El número 15 no és Josep Lluís Puebla, sinó Josep Lluelles.

[AGOST 2017] sió 642 71 IMATGES D’AHIR i D’AVUI

La imatge d’ahir és d’Albert Oliveras i Folch, i està feta el 3 de juliol de 1926. Es pot veure l’interior de l’església parroquial amb les modiﬁ - cacions que s’havien anat fent durant els segles XVI i XVII. Se suprimiren els dos pilars més propers a l’altar, construint dos grans arcs apuntats, i es van obrir una sèrie de capelles als murs laterals, la qual cosa va fer que les parets d’aquestes capelles sobresortissin a l’exterior. L’any 1953 es va iniciar una gran restauració que va servir per dotar al nostre temple altra vegada la seva estructura original. FONS: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA FONS: CENTRE EXCURSIONISTA RA R ROVI P SEP JO : JO TO 72 sió 642 [AGOST 2017] FOTO: JOSEP ROVIRA FOTO