La Generalitat Limita Granges En 6 Municipis Més a Lleida Per Evitar

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Generalitat Limita Granges En 6 Municipis Més a Lleida Per Evitar SEGRE 14 1 Dijous, 15 d'abril del 2021 D jQUES Torrebesses demana al bisbat Castelldans dona llum verda a dos COMA.N que li doni l'Església Nova. plantes solars que ocuparan 200 ha. www.segre.com/comarques I p.}7 I . p.}S 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 1111111111111111111111111111111111111111111 1111111111111111111111111111111111111111111 MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERES La Generalitat limita granges en 6 municipis més a Lleida per evitar sancions de la UE S'afegeixen als 124 declarats zona vulnerable a la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats R. RAMrREZ EL MAPA DE ZONES VULNERABLES DE LLEIDA I LLEIDA I La Generalitat ha inclòs sis municipis més de Lleida a la llista de zones vulnerables . NOUS JA EXISTENTS per contaminació de les aigües subterrànies. Àger, Artesa de Noguera Solsonès Urgell Segre, Os de Balaguer, Vilanova I Ager, Artesa I Clariana de Cardener, la Molso­ I Agramunt, Ang lesola, Belianes, de Meià, Castell de Mur i Bell­ de Segre, Vila­ sa, Olius, Pinós, Riner i Solsona. Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, ver de Cerdanya se sumen als nova de Meià, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, 124 on aquesta declaració limi­ Os de Balaguer. Garrigues els Omelis de na Gaia, Ossó de ta des de fa anys la construcció I Arbeca, les Borges Blanques, Sió, Preixana, Puigverd d'Agra­ i l'ampliació de granges, així Pallars Jussà Castelldans, l'Espluga Calba, la munt, Sant Martí de Riucorb, com l'aplicació de purins com a I Castell de Mur. Floresta, Granyena de les Gar­ Tàrrega, Tornabous, Vallbona de fertilitzant en finques agrícoles rigues, Juncosa, Juneda, Puig ­ les Monges, Verdú i Vilagrassa. (vegeu el mapa). Aquesta mesu­ Cerdanya gròs, els Omellons, el Soleràs i ra pretén reduir els nitrats als I Bellver de els Torms. Pla d'Urgell aqüífers i evitar sancions milio­ Cerdanya. I Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bell­ nàries de la UE per incomplir la Noguera vís, Castellnou de Seana, Fon­ directiva comunitària d'aigües. I Albesa, Algerri, Balaguer, Bell­ darella, Golmés, Ivars d'Urgell, L'ordre que-amplia les zones caire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, vulnerables es va publicar ahir Castelló de Farfanya, Cubells, Palau d'Anglesola, Poal, Sida­ després d'una llarga tramita­ Foradada, Ivars de Noguera, mon, Torregrossa, Vilanova de ció que es va iniciar el març del Menàrguens, Montgai, Penelles, Bellpuig i Vila-sana. 2020, dos setmanes abans del Preixens, la Sentiu de Sió, Tér­ primer estat d'alarma per la mens, Torrelameu, Vallfogona Segrià Covid-19. de Balaguer i el nucli de Gerb (al I Els Alamús, Aitona, Albatàr• El document incial inclo­ municipi d'Os de Balaguer). rec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, ïa també la Baronia de Rialb, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Alma­ però aquest municipi no consta Segarra celles, Almenar, Alpicat, Artesa a la llista definitiva. El depar­ I Cervera, Estaràs, Granyanella, de Lleida, Benavent de Segrià, tament de Territori va explicar Granyena de Segarra, Guissona, Corbins, Gimenells i el Pla de la que l'ajuntament va presentar Ivorra, Massoteres, Montoliu de Font, la Granja d'Escarp, la Porte­ al·legacions en les quals va exi­ Segarra, Montornès de Segarra, lla, Llardecans, Puigverd de Llei­ gir quedar exclòs i que aquestes les Oluges, Plans de Sió, Ribera da, Lleida, Massa lcoreig, Monto­ van ser acceptades. d'Ondara, Sant Guim de Freixe­ liu de Lleida, Rosselló, Sarroca Els sis municipis de Lleida MUNICIPIS AFECTATS net, Sant Guim de la Plana, Sant de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, que passen a ser zona vulnera­ Ramon, Talavera, Tarroja de Se­ Sunyer, Torrebesses, Torrefarre­ ble estan catalogats com a ZV-B. Fins ara incloïa 124 municipis i el garra i Torrefeta i Florejacs (amb ra, Torres de Segre, Torre-serona, Les limitacions hi són menors nucli de Gerb, i el Govern n'hi su­ alguns enclavaments del terme Vilanova de la Barca i Vilanova · que en els classificats com a ma ara sis més. municipal exclosos). de Segrià. ZV-A, amb més contaminació dels aqüífers o risc de patir.:ne. Els ramaders disposaran d'un blement el volum de dejeccions plantes de tractament com les d'animals s'ad:-pti al volum de ja existents. Per la seua part, la any per adaptar els seus plans que poden aplicar per hectàrea que funcionen a Juneda, Alcar­ purins que pot gestionar cada UE exigeix des de fa més de tres de gestió de purins a la norma­ i any. ràs o Miralcamp condiciona la explotació, per la qual cosa la anys mesures addicionals per tiva que regeix aquests espais, La quantitat de purins que es mida de les granges. La nor­ declaració de zona vulnerable frenar la contaminació de les ai­ la qual cosa suposa reduir sensi- pot aplicar en cultius o portar a mativa exigeix que el nombre pot obligar a modificar granges gües subterrànies a Catalunya. MUNICIPIS REGULACIÓ PROMOCIÓ 'ESCAPADA RURAL' Balaguer farà el seu propi La Baronia de Rialb opta a convertir-se estudi d'inundabilitat en capital del turisme rural aquest 2021 I BALAGUER I La Paeria de Bala­ gons l'organisme de conca estan E. FARNELL premis, un 20% més de les pre- ment a 25 anys de compartir el guer ha encarregat un estudi en zones inundables. "La CHE I LA BARONIA DE RIALB I La Baronia sentades l'any passat. nostre paisatge, el nostre pa­ d'inundabilitat de la ciutat per té un pla d'inundabilitat molt de Rialb és un dels deu pobles Ahir es va obrir el període trimoni i les nostres emocions evitar "problemes en futures genèric i que afecta moltes zo­ finalistes d'Espanya i l'únic a de votació popular per elegir amb els visitants", va apuntar tramitacions de projectes com nes de Balaguer. Confiem que Catalunya que opta a ser Ca­ el vencedor a través d'un web l'alcalde, Antoni Reig. Així el del pàrquing d'autocarava­ l'estudi encarregat flexibilitzi pital del Thrisme Rural 2021, fins al 14 de maig a l'enllaç mateix, deu bloguers de viat­ nes pel qualla CHE va rebut­ aquesta regulació que dona com una iniciativa promoguda www.e scapadarural. com! ges apadrinaran els finalistes jar que els conductors puguin a zona inundable pràcticament per EscapadaRural.com. La capital-turismo-rural/2021, i exercint d'ambaixadors. A tra­ pernoctar en aquest espai al ser tota la ciutat de Balaguer", va plataforma especialitzada en no serà fins al 18 de maig quan vés dels seus blogs i els seus zona inundable", va dir l'alcal­ assenyalar. Va afegir que en cap allotjaments rurals ha selecci­ es faci públic el nom de la nova perfils en xarxes socials, cada de, Jordi Ignasi Vidal. Segons cas l'estudi no servirà per can­ onat aquest municipi al costat capital rural. un donarà suport al municipi el primer edil aquest estudi ha viar el veto de la CHE al pàr• d'unes altres nou localitats en­ "Per a la Baronia de Rialb assignat i atraurà més vots per de permetre projectes en zones quing d'autocaravanes al costat tre 247 candidatures rebudes ser finalista de la Capital del convertir-lo en la Capital del que ara són limitades perquè se- del Segre. en la cinquena edició d'aquests Turisme Rural és el reconeixe- Turisme Rural2021 . ' SEGRE Di¡ous, 15 d'abril del2021 - COMARQUES I 1s I EQUIPAMENTS PATRIMONI TURISME EQUIPAMENTS Polèmica a l'ampliar la seu de Més places als dos . ' . la Noguera en una església pr1mers camp1ngs El consell projecta ubicar oficines tècniques a Sant Francesc li que regularitza Aran C 1 1 ue"' O htstonadOIS 1 part·t~, QU detensen el patrimoni REDACCIÓ LES CLAUS E. FARNELL I LLEIDA I La comissió d'Urba­ I BALAGUER I La futura reforma nisme d'Aran va donar ahir de l'església de Sant Francesc el vistiplau als primers plans Moratòria esgotada de Balaguer que projecta el especials per regularitzar I La moratòria a la cons­ consell de la Noguera per am­ càmpings de la Val (vegeu trucció de nous càmpings i pliar l'espai destinat als ser­ SEGRE d'ahir). Són les àre­ l'ampliació dels ja existents veis tècnics de l'organisme ha es d'acampada de la Verneda, va expirar ahir sense que provocat una nova polèmica al terme municipal de Vielha la Generalitat hagi finalit­ entre l'historiador i professor e Mijaran; i la d'Espalias, a zat encara la tramitació del de la UdL Alberto Velasco, el Bossòst. En tots dos casos, pla director urbanístic que partit de Junts a la comarca la planificació per adaptar haurà d'ordenar aquestes (no el grup de l'ens comarcal) i aquestes instaJ.lacions a la instal·lacions turístiques. l'equip de govern de l'organis­ normativa urbanística, am­ Fins ara havia frenat pro­ me d'ERC. Junts per Catalunya biental i sobre inundabilitat jectes per a almenys cinc a la Noguera s'ha afegit a la inclouen augmentar-ne la càmpings a les comarques denúncia que l'historiador ha capacitat amb noves places. de Lleida. fet a les xarxes socials sobre El pla del càmping Verne­ "la falta de sensibilitat abso­ da preveu apartar el recinte Nous remuntadors luta pel patrimoni del consell" de l'àrea inundable al costat I La comissió d'Urbanisme i "el menyspreu constant per del riu Garona, d'on es reti­ d'Aran va donar el vistiplau les restes del nostre passat" L'interior de l'antiga església de Sant Francesc a Balaguer. ren places d'acampada. En al projecte per a la substitu­ de certs representants polí• guanyarà tretze i arribarà ció de dos remuntadors de tics. Velasco va afegir que les PUOSC litat i el compromís cap a la a les 195.
Recommended publications
  • SIGHTS SITES Reservoir of Rialb Barrage De Rialb VILLAGES VILLES
    SIGHTS RESERVOIR OF RIALB SITES Inland nautical station pilot region. BARRAGE DE RIALB Territoire pilote d’une station nautique d’intérieur. SEGRE RIALB Views of the Rialb reservoir from Tiurana Vues le barrage de Rialb des Tiurana BARONIA DE RIALB_BASSELLA OLIANA_PERAMOLA_PONTS TIURANA 1. 2. 3. The Segre Rialb region lies in the heart of the Pre-Pyrenees of Lleida province, on either side of the middle stretch of the Segre River, and includes the towns of Baronia de Rialb, Bassella, Oliana, Peramola, Ponts and Tiurana. Its physical geography is one of pla- teaux eroded by the river and by its 4. 5. 6. tributaries, which have formed relatively open and flat valleys. Ponts and Oliana, the region’s largest towns, have also traditionally been intermediary market towns between the plain and the mountains. It is strategically located at the point 8 REASONS TO ENJOY SEGRE RIALB where the Lleida-Andorra-Barcelona 7. 8. 9. axes cross diagonally. 8 RAISONS DE PROFITER DE SEGRE RIALB Nature at its most unspoilt! Pre-Pyrenees of Lleida Pré-Pyrénées de Lleida Set in the heart of the Pre-Pyrenees, the region’s Mediterranean Holm oaks, pines, oaks and crops, and its riverside woodlands of poplars and willows, beside the rivers and the wetter zones, 10. 11. 12. leave room for the zone’s native trees SERRA DE TURP and vegetation. 1. Sant Pere d’Altés 7. Sant Miquel de Peramola Enjoy magnificent views, pleasant 2. Mare de Déu de Solés 8. The source of Oliana Le source d’Oliana 3. Santa Maria de Palau 9.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of La Baronia De Rialb
    10/3/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / LA BARONIA DE RIALB Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA BELLMUNT DE RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • Mapa I Serveis Turístics Segre Rialb
    Formatges l’Oliva 653 053 387 / 645 309 486 Formatge de cabra curat i de pasta tova. Formatges de llet crua de cabra (llet d’explotació pròpia) Queso de cabra curado y de pasta blanda. Quesos de leche cruda de cabra (leche de explotación propia) Obrador, venda i visites concertades Obrador, venta y visitas concertadas Forn de pa Cal Galán 973 106 633 Dl. / Lu Coques de recapte, pa d’espelta, brioixeria i pastissos Cocas de “recapte”, pan de espelta, bollería y pasteles Obrador, degustació, establiment i venda Obrador, degustación, establecimiento y venta Forn de pa Solé Pallarés 973 470 016 Dt. tarda / M. tarde Pa de pagès (D.O), coca de forner, torrons artesans i coques variades Prepirineu de Lleida Prepirineo de Lleida Pan de payés (D.O), coca de panadero, turrones artesanos y variedada de cocas Obrador, venda i distribuïdor Obrador, venta, y distribuidor ESTABLIMENTS D’ALLOTJAMENT RESTAURANTS RESTAURANTES ESTABLECIMIENTOS DE ALOJAMIENTO PERAMOLA Cal Boixet 973 470 645 Dg. / Do Cuina Cocina Menú Carta Descans Descanso 12 Pa de pagès, coca de pa, teules, carquinyolis 16 BARONIA DE RIALB (LA) Pan de payés, coca de pan, tejas, carquiñolis ALBERG ALBERGUE Masia Massanés 973 296 018 Casolana Casolana Dt. / Ma Elaboració i venda Elaboración y venta PONTS Rialb 973 462 038 Tradicional elaborada / Dl. i Dm. / Lu y Ma Casaladeria Àngel 973 470 268 Dl. / Lu Alberg Municipal de Ponts “Los Hermanos” 26 973 460 003 PERAMOLA Carn de corder (ramat propi), llonganissa seca, bull de trossos, botifarra crua Carne de cordero (rebaño propio), longaniza seca, bull de trozos, butifarra cruda ALLOTJAMENT RURAL ALOJAMIENTO RURAL Can Boix 973 470 266 Catalana d’autor Catalana de autor Obrador i venda Obrador y venta BARONIA DE RIALB (LA) PONTS Lo Ponts 973 460 017 Tradicional elaborada Dl.
    [Show full text]
  • Catàleg De Paisatge De Terres De Lleida
    CATÀLEG DE PAISATGE DE TERRES DE LLEIDA Participació ciutadana via internet. Document de síntesi CATÀLEG DE PAISATGE Octubre de 2006 Direcció, coordinació i supervisió del Catàleg de paisatge: Equip redactor del Catàleg de paisatge: Equip de participació ciutadana: X3 Estudis ambientals ÍNDEX 1. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA 5 2. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA VIA INTERNET 6 3. CONTINGUTS DE LA CONSULTA 7 PÀGINA 1 (D’INICI). INTRODUCCIÓ A LA CONSULTA 7 PÀGINA 2. FORMULARI DE DADES DE L’USUARI 8 PÀGINA 3 (PRINCIPAL). DISTRIBUÏDOR ALS FORMULARIS DE LES UNITATS DE PAISATGE 9 PÀGINA 4. FORMULARIS DE LES UNITATS DE PAISATGE 10 PÀGINA 5. AGRAÏMENT A LA PARTICIPACIÓ I OBSEQUI 14 4. DADES BÀSIQUES DE LA CONSULTA 15 5. RESPOSTES OBTINGUDES PER UNITATS DE PAISATGE 17 1. La participació ciutadana en els Catàlegs de paisatge de Catalunya És fonamental que tothom pugui reconèixer el seu propi paisatge i que la ciutadania i les administracions públiques participin conjuntament en les decisions que es refereixen a la seva protecció, gestió i ordenació. És deure de l’Administració garantir que els ciutadans puguin identificar i valorar el paisatge on viuen, entendre les dinàmiques que l’han transformat –i les que el transformen–, les seves oportunitats i potencialitats, els seus riscos, i disposar de les vies oportunes per poder decidir sobre el seu futur. Així ho reconeix el Conveni europeu del paisatge en l’article 5c: “l’administració ha d’establir procediments per a la participació del públic general, i els poders locals i regionals, i altres parts amb un interès en la definició i implementació de les polítiques de paisatges”.
    [Show full text]
  • Sióm 642A Dd’Or’1Or Núm
    la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 642 • Any LIII • Agost 2017 Reportatge de quan els ccaminsamins pportavenortaven a AAgramuntgramunt IInauguraciónauguració ddelel nnouou ttraçatraçat ““DeDe ttuu a ttu”u” aambmb ddee llaa ccarreteraarretera LL-303-303 MMàriusàrius BBlàvialàvia ssobreobre llaa ssevaeva nnovaova nnovel·laovel·la CCentenarientenari ddelel ppareare GGrasras [AGOSTLLaa 2017 fl ] aamasióm 642a dd’or’1or Núm. 642 - Any LIII - Agost 2017 Editorial ................................................. 3 - Penya Barcelonista ............................... 23 - Mossos d’Esquadra de l’Urgell .............. 25 ACTUALITAT OPINIÓ Fets del mes La claraboia - Inauguració del nou traçat de la L-303 . 5 - Endavant sense por ............................. 27 - Xerrada sobre l’aigua ........................... 7 - Cicle Racons ........................................ 7 Gent, fets, coses... - Mercat de les Rebaixes ........................ 8 - Remeis tradicionals: espígol ................. 29 - Segon homenatge a Ramon Vicens ....... 8 Els lectors escriuen - Planta Ossó de Sió ............................... 10 - Res és nou, tot m’esparvera ................. 31 - La Pubilla de les Puelles ....................... 10 - En record del Víctor .............................. 32 - Exposició a l’Espai Guinovart ................ 11 - Foto denúncia jardineres ...................... 33 - Incendi a l’Avinguda de Catalunya ........ 12 - En l’acceptació hi ha la clau - Minut de silenci ...................................
    [Show full text]
  • Cal Rossa I Taús. Recordem-Ne Els Orígens
    Cal Rossa i Taús. Recordem-ne els orígens Cal Rossa se situa a la part baixa, jussana, del traçat urbà de Taús. Abans de la seva restauració, conjuminava en casa, era, cort, corral i paller, els usos humans i econòmics de la família. Els Rossa combinaven l’agricultura cerealística de sègol, l’hort, i el conreu de la trumfa, bàsica per a la subsistència familiar, amb la ramaderia extensiva, principalment el ramat d’ovelles, i més endavant en el temps, la bovina destinada a la producció de carn i de llet. Els darrers habitants de cal Rossa eren els germans Sala i Jou. La seva mare fou Amàlia Jou Ros, pubilla de cal Rossa, i el seu pare Francisco Sala Garreta, fill de cal Querolà de Taús. El padrí o avi patern era fill de Pallerols de Rialb, un nucli format per cases aïllades situat prop dels garrics pastorívols del piemont de l’antic Comtat d’Urgell, a la Baronia de Rialb. Els pares de l’Amàlia foren Antònio Jou Moncortés, el qual nasqué a Taús el 4 d’agost del 1859, i Antònia Bosch i Ros, també de la referida població. Ambdós contragueren matrimoni a la parroquial església de Sant Julià el 12 d’abril del 1882. El pare d’Antonio Jou, de nom Ignasi, era d’Aristot de Naviners, nucli avui despoblat situat a la ribera d’Urgellet; i la mare, Rosa Montcortés Benavent, era filla de Taús. La muller d’Antonio Jou, l’Antònia Bosch, era filla de ca l’Anton del Ninou de Taús. Els seu pare fou Ton Bosch, de Taús, i la seva mare, Maria Ros, era natural de l’Aldosa de la Massana, de la Vall d’Andorra.
    [Show full text]
  • Huellas De Historia
    Francia / Saint Gaudens PIRINEOS Bausen Espacios de memoria Canejan Les Francia La Cerdanya N-230 1 El Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà Bossòst Arres Espais Francia La Noguera Val d'Aran 20 de Memòria Bagnères- Vilamós 2 Búnkeres de Foradada de-Luchon 21 Es BordesEth G Bagergue arona 3 El Merengue Salardú La lucha por las libertades ha dejado en espacios en la Segarra y el Urgell (en torno 4 Espacios de memoria de la Cabeza Vielha Baquèira Alòs d’Isil Vall d’Àneu Alt Àneu de puente de Balaguer Port de la Cataluña una gran cantidad de huellas que a la línea fortificada L-2), en la Noguera (alre- Arties Bonaigua constituyen un valioso patrimonio memorial. dedor de la cabeza de puente de Balaguer) Les Garrigues C-142b Túnel de Vielha Naut Aran C-28 València El Memorial Democrático es la institución y varios espacios de batalla del Pallars Jussà 5 Bajo las bombas. Itinerarios de los bombardeos en d'Àneu Les Borges Blanques Esterri d'Àneu creada en 2007 con la misión de desarrollar (Isona i Conca Dellà) y el Pallars Sobirà (Rialp, Tavascan Pantà de la las políticas públicas del Gobierno de la Vall de Cardós Llavorsí y La Vall de Cardós). También se ha 16 TorrassaLladorre Parc Natural L’Urgell de l'Alt Pirineu Pantà de Baserca La Guingueta d'Àneu La N Ribera Esterri Generalitat dirigidas a la acción cívica de recuperado el refugio antiaéreo de la iglesia 6 L-2: itinerario de los espacios de la Guerra Civil en de Cardós de Cardós Caldes de Boí Parc Nacional oguera Pallaresa recuperación, conmemoración y fomento de Vallbona de les Monges N-230 d'Aigüestortes Espot LV-5004 Alins de Santa Maria de Agramunt y el campo de i Estany de Sant Maurici 14 7 Refugio antiaéreo de la iglesia de Santa Maria de C-13 15 la memoria democrática.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]