URTX RENOMS DE CASES DE VILAGRASSA. UNA REVISIÓ D'UN ANTIC TREBALL ESCOLAR
Miquel Aguilar Montero RENOMS DE CASES DE VILAGRASSA. UNA REVISIÓ D'UN ANTIC TREBALL ESCOLAR
Abstract
L’article recull els renoms de cases de Vilagrassa encara vigents, transmesos de generació en generació fins als nos - tres dies. A banda de situar-los en el carrer i el número que els pertoca, mitjançant la inestimable col·laboració d’una vilatana, també se’n dóna la veu fonètica, l’etimologia i probablement el més important: el motiu que el va originar.
This article collects the up-to-date Vilagrassa’s house nicknames, transmitted from generation to generation until today. Aside to locate it on the concerned street and number, through the invaluable collaboration of a villager, the article also provides its phonetic voice, its etymology and probably the most important: the reason that originated it .
Paraules clau
Vilagrassa, Urgell, onomàstica, toponímia urbana, renoms de cases.
528 URTX Introducció i metodologia passatgeres, cognoms de propietaris, loca - litzacions geogràfiques, oficis, prenoms de El procés d ’execució del present treball ha propietaris, trets físics o personals de relle - constat de tres fases: preparació, realització i vància de propietaris i, finalment, els d ’ori - revisió. Les tres etapes de confecció de l ’es - gen desconegut pels actuals vilatans. tudi dels renoms de cases de Vilagrassa res - ponen a la necessitat de contrastar opinions Una breu explicació de la procedència dels entorn de l ’origen dels renoms, una informació renoms, facilitada pels habitants de la casa que ha estat facilitada per vilatans autòctons. o per d ’altres que en coneixien la informació, acaba d ’orientar entorn de l ’origen i el motiu En la primera fase d ’execució del treball, va de certs renoms. ser imprescindible la consulta de tota aquella informació relativa a Vilagrassa i el seu en - Finalment, la tercera i darrera fase del treball torn: mapes del nucli urbà i del terme, esta - es va basar en la comprovació d ’algunes de dístiques de població, de procedència dels les dades. L ’existència d ’un treball escolar que habitants, dades educatives i econòmiques, recollia la majoria dels renoms de Vilagrassa, índexs d ’alfabetització, dades relatives a les tot i no donar-ne l ’explicació pertinent, va aju - professions vigents a la vila, etc. Tota aquesta dar a comprovar l ’existència de tots els prè - tasca, que no ha estat reflectida al treball per viament recollits. La revisió d ’alguns dels incompatibilitat amb la resta de l ’estudi, es va renoms més dubtosos amb d ’altres vilatans, a realitzar per tal conèixer millor la localitat i tot mode de contrastació de la informació, també allò que pot influir en el coneixement de la va permetre la resolució de diversos dubtes. cultura pròpia per part dels mateixos vilatans. Cal remarcar que en aquest treball s ’han ob - La segona fase de confecció del treball, la viat els renoms del Mas de l ’Estadella pel fet que podria anomenar-se realització , va basar- de no pertànyer al nucli urbà de Vilagrassa, se en la recerca de tots aquells renoms que així com els renoms de cases i masies que perduren en la memòria dels vilatans mitjan - s’ubiquen també als afores del mateix nucli. çant un recorregut pels carrers de la vila i l ’a- Els renoms derivats de prenoms o cognoms notació dels renoms, sempre ordenats per de persona, si no tenien cap tret especial carrer i número de la casa a la qual pertan - que cridés l ’atenció, tampoc s ’han comentat yen. La tria de renoms es va aconseguir amb en aquest treball, de la mateixa manera que el suport de Leonor Rubinat Petit, vilagras - aquells renoms d ’origen desconegut o dels senca i col·laboradora de diversos treballs de quals no es coneix la història tot i conèixer- recerca entorn de la seva població, especial - se l ’origen derivatiu. ment en l’àmbit de la història de la vila. Ordenació dels renoms recollits Una vegada classificats els renoms, un total (per carrer i número) de cent setanta-un tan sols en el nucli urbà, es va procedir a la classificació segons quin Carrer d ’Anglesola era el seu origen: accidents geogràfics, al - S. núm.: cal Rajoler . tres renoms vigents, anècdotes o situacions S. núm.: cal Culo .
URTX 529 Núm . 1: cal Roca . Plaça del Pou (de Gel) Núm . 2: cal Valls . Núm . 2: cal Xut . Núm . 4: cal Ferrer . Núm . 3: cal Serra . Núm . 5: cal Valeri . Núm . 4: cal Furó . Núm . 6: cal Pitius . Núm . 7: cal Mas del Pere . Carrer del Rossinyol Núm . 9: cal Coll de Bot . S. núm.: cal Catxurro . Núm . 11: cal Giró . S. núm.: cal Cruells . Núm . 12: cal Miqueló . S. núm.: cal Pigat . Núm . 13: cal Nofre [...] cal Catalunya . S. núm.: cal Burrio . Núm . 15: cal Niu [ ...] cal Xato . Núm . 1: cal Patau . Núm . 17: cal Sepito . Núm . 3: cal Burrio . Núm . 18: ca l ’Antonet. Núm . 5: cal Mallol [...] ca la Maria del Bordet . Núm . 19: cal Medalla . Núm . 6: cal Joanet del Mas . Núm . 20: cal Polit . Núm . 7: cal Tas . Núm . 21: cal Companyero . Núm . 10: cal Carter . Núm . 22: cal Boter . Núm . 12: cal Navarlàs Núm . 23: cal Ros . Núm . 13: cal Joan del Tas . Núm . 25: cal Fuster . Núm . 17: cal Garsa . Núm . 26: cal Lloses . Núm . 19: ca la Fitona. Núm . 27: ca l ’Esquerré . Núm . 20: cal Riudobelles . Núm . 29: cal Magí . Núm . 21: cal Cel . Núm . 31: cal Bordet . Núm . 23: cal Pa Cremat . Núm . 25: cal Ganyils . Avinguda de Catalunya Núm . 29: cal Portaler . S. núm.: cal Patxo . Núm . 39: ca la Pepeta del Cel . S. núm.: ca la Creu . Núm . 43: cal Mixoné . Núm . 3: cal Quim . Núm . 10: ca la Munda . Carrer dels Serradors Núm . 12: cal Cisco del Quim . S. núm.: cal Coques [...] cal Pebrots .
Carrer de la Font Plaça del Sitjà S. núm.: cal Cameta . Núm . 3: cal Crestes [...] cal Baldomeu . Núm . 1: ca l ’Asidro . Núm . 4: cal Patxeco . Núm . 2: cal Patau . Núm . 5: ca l ’Havanero . Núm . 4: cal Margarido . Núm . 6: cal Pijan [...] cal Canot . Núm . 5: cal Catxet . Núm . 9: cal Rubiol . Núm . 7: cal Puiget . Núm . 10: cal Mònico . Núm . 8: cal Niuet . Núm . 12: cal Catxurro . Núm . 11: cal Bisnaga . Núm . 13: cal Tosquella . Núm . 13: cal Ton del Batllet . Núm . 14: cal Catarro . Núm . 15: cal Toio . Núm . 19: cal Marina . Carrer de Tàrrega S. núm.: ca l ’Engràcia . Carrer de l ’Hospital S. núm.: cal Senyor . S. núm.: cal Fosca . S. núm.: cal Serana . S. núm.: ca la Carmela . Núm . 2: cal Carló . Núm . 3: ca l ’Afo . Núm . 3: cal Cabrera . Núm . 7: cal Pijantet . Núm . 5: cal Fèlix . Núm . 11: cal Maricuc . Núm . 6: ca la Sivina . Núm . 17: ca l ’Engrega . Núm . 7: cal Senyorito [...] cal Felipo . Núm . 8: cal Balcells . Plaça Major Núm . 9: cal Sàrries . Núm . 2: cal Siles . Núm . 10: ca la Pepa de cal Roca . Núm . 14: cal Batlle . Carrer del Mo(r) Núm . 15: cal Roca . S. núm.: ca la Clara . Núm . 17: can Xona . Núm . 1: cal Rito . Núm . 18: cal Lliesó . Núm . 2: cal Quelo . Núm . 22: cal Soler . Núm . 4: cal Moreno . Núm . 23: cal Mestret . Núm . 6: cal Pillart . Núm . 24: cal Pastisser . Núm . 14: cal Soler . Núm . 25: cal Carbonell [...] cal Pillart .
530 URTX Núm . 26: cal Frare . actualment situada davant de la capella del Núm . 27: cal Jordi [...] cal Mestret . Roser, al peu de la carretera que uneix la lo - Núm . 28: cal Tirinari . calitat amb Anglesola. Núm . 29: cal Catxurro . Núm . 30: cal Botes . CAL’E STADELLA Núm . 31: cal Mossèn Joan [...] cal Valls . Etimologia: diminutiu d’ estada (‘habitació, Núm . 33: ca la Marieta del Pejan . lloc on es pot habitar’), derivat d’ estar , pro - Núm . 35: cal Cadiraire . vinent del llatí stāre (‘estar dret o aturat, tro - Núm . 41: ca l ’Esquerré . bar-se en un lloc, ésser’). Núm . 47: cal Xato . El renom podria derivar del lloc d’origen d’al - Núm . 49: cal Pistola . gun dels anteriors habitants de la casa: el mas d’Estadella, una masia fortificada edifi - Estudi dels renoms recollits cada al segle XVI per Francesc Estadella i si - (per derivació temàtica ) tuada a escassos quilòmetres del nucli urbà de Vilagrassa. El conjunt del mas d’Estadella Derivats de localitzacions geogràfiques és actualment un dels principals punts d’in - terès històric del municipi. CA L’A FO Etimologia de CALAF : probablement de l’à - CAL’H AVANERO rab , prenom masculí de significat Etimologia d’ HAVANA : probablement de بشمشط desconegut. haven (‘port’), d’on també deriva el topònim El renom podria respondre a una deformació Havanna-e. (intencionada o no) del malnom assignat a Tot i que s’afirmi que l ’habitant de la casa algun antic habitant de la casa que provenia provenia de Cuba, el més probable és que el de la localitat de Calaf, actualment integrant propietari fos originari del poble i es despla - de la comarca de l’Anoia (vegeu l’entrada cés fins a Cuba per «fer les Amèriques ». Era CAL SERANA ). Un possible procés evolutiu del corrent durant el segle XIX el fet de provar malnom i el renom de la casa podria haver sort al continent americà fugint de la po - estat quelcom semblant a això: Calaf (topò - bresa que patia Catalunya, i principalment nim) > Calafo (malnom de la persona) > ca per les promeses de riquesa i opulència que l’Afo (renom de la casa). arribaven des de l ’altra banda de l’Atlàntic .
CAL’A NDORRÀ CAL MAS DEL PERE Etimologia d’ ANDORRA : probablement de Etimologia de MAS : del llatí rěmăněo, rě - l’àrab hispànic haddúra o hadúrra , derivat de mănsi (‘romandre, restar, quedar-se’), derivat l’àrab clàssic hudurrah (‘rodamón, el qui de măněo, mănsi, mănsum . El terme mas sig - pul·lula’). nifica ‘casa de camp on habiten els conra - La casa podria haver estat construïda o habi - dors d’una finca rústica, i aquesta mateixa tada per un ciutadà d’origen andorrà. D’altra finca’. banda, el renom també podria provenir de Etimologia de PERE : de l’antropònim llatí l’expressió «fer l’andorrà», que en terres giro - Petrus , derivat de pētra, pētrae , adaptació de nines significa ‘fer el desentès, dissimular’. l’arameu kefas (‘pedra’). Els habitants d ’aquesta casa provenien d’un CAL CATALUNYA mas situat als afores del nucli urbà. El pre - Etimologia: probablement provinent del llatí nom del propietari, Pere, especifica quin era castellani (‘els habitants d’un castell’), forma el mas en qüestió, tot i que avui dia no se substantivada de castell nus , castell na , cas - sap on estava ubicat exactament. tell num (‘de la fortalesa, del castell’), derivat de castellum , castelli (‘castell, fortalesa, CAL PITIUS fortí’), diminutiu de castrum , castri . Etimologia: desconeguda. Albert Turull creu que el renom podria ser CA LA CREU una variant de petius , peitius , peiteus o pi - Etimologia: del llatí crux, crŭcis (‘creu’). teus , gentilicis de l’antiga regió francesa del L’habitatge, situat a les immediacions de la Poitou (o Peitieu, topònim que acompanyà carretera que uneix Vilagrassa amb Tàrrega, el nom del primer trobador documentat de havia tingut dins dels seus límits la creu de la història: el duc Guillem de Peitieu, de final terme de la població. La funció d’aquestes del segle XI i principi del XII ). Amb tot, és im - peces escultòriques, ubicades gairebé sem - probable que el renom faci al·lusió directa a pre als afores, era la de rebre els transeünts França, ja que és més factible que es refe - i peregrins que poguessin travessar el terri - reixi a algú provinent de Sant Llorenç de tori del nucli habitat en qüestió. Concreta - Morunys, localitat del Solsonès també ano - ment, la creu de terme de Vilagrassa està menada Sant Llorenç dels Piteus.
URTX 531 CAL RIUDOBELLES diverses del terme batlle (o batle ): ‘oficial en - Etimologia de RIU : del llatí rīuus, rīui (‘co - carregat d’administrar justícia a una vila o rrent, rierol, torrent’). ciutat en nom del rei o del senyor feudal’ Etimologia d’ OVELLA : del llatí ŏuĭcŭla, ŏuĭ - (segle XII ), ‘governador d’un castell’ (segle XV ), cŭlae , diminutiu d’ ŏuis, ŏuis (‘ovella’). ‘president de l’ajuntament que du el règim Probablement, els habitants de la casa pro - d’un municipi’ (definició més estesa actual - venien d ’aquesta petita població de la co - ment) i, finalment, ‘curador o encarregat d’ad - marca de l ’Urgell actualment agregada al ministrar els béns d’un menor d’edat’. municipi de Tàrrega. Cal destacar el canvi de grafia, que no s ’adequa ni a les normes CAL BOTER ortogràfiques vigents ni al topònim oficial, Etimologia de BÓTA : del llatí tardà bŭtte variant la v original per b. (‘bóta’). El renom de cal Boter confirma l ’activitat que CAL SERANA anys enrere es desenvolupava en aquesta Etimologia: reducció de Castellserà, com - casa, que no era altra que la de construir post per castell [del llatí castellum , castelli bótes. El renom, doncs, prové del terme bóta , (‘castell, fortalesa, fortí’), diminutiu de cas - és a dir, el contenidor de fusta emprat per a trum , castri ] i per serà [tercera persona del l’emmagatzematge i la conservació del vi o futur simple del verb ésser , del llatí vulgar d’altres líquids . Alcover i Moll (1985) apor - essere , variant del llatí esse ]. ten, però, un significat metafòric per a Vegeu l’entrada anterior, però en aquest cas aquest terme: ‘persona molt grassa i baixeta’. en referència a la localitat urgellenca de Castellserà i a alguna persona de gènere fe - CAL BOTES mení que en provingués (vegeu l’entrada CA Etimologia de BÓTA : del llatí tardà bŭtte L’A FO ). Un probable procés evolutiu del mal - (‘bóta’). Vegeu el renom anterior. nom i el renom de la casa podria haver estat quelcom semblant a això: Castellserà (topò - CAL CADIRAIRE nim) > Castellserana (primer estadi del mal - Etimologia de CADIRA : del llatí căthědra, că - nom: gentilici incorrecte) > Serana (segon thědrae (‘seient, cadira’). estadi del malnom: afèresi del gentilici inco - El propietari d’aquesta casa construïa i re - rrecte) > cal Serana (renom de la casa). parava cadires, que antigament no era una tasca pròpia tan sols del fuster, sinó que es - Derivats d ’accidents geogràfics devenia un ofici a part.
CAL PUIGET CAL CAMINER Etimologia de PUIG : del llatí pŏdĭum, pŏdĭi Etimologia de CAMÍ : del llatí vulgar camm - (‘basament, estilobat, plataforma’, ‘podi’, nus , derivat del gàl·lic camm nos . ‘sòcol’), que prové del grec (‘peu’), Segons Alcover i Moll (1985), el mot caminer però que en llatí vulgar va pre nοdrδeοl’ζ accepció significa ‘caminant’ o bé ‘empleat que adoba de ‘monticle, elevació del terreny’. els camins que depenen de l’Estat o d’altra cor - El renom Puiget és clarament el diminutiu de poració oficial’. Podem deduir, doncs, que el puig , que podria ser alhora la denominació renom de la casa provindria de l’ofici d’un dels d’un turó de poca alçada o un cognom derivat seus habitants, segurament el cap de família. d’aquest mateix significat. Una versió de l ’ori - gen d ’aquest renom es fonamenta en la situa - CAL CARTER ció on s ’ubicà la casa: certament, un puig Etimologia de CARTA : del llatí carta , cartae d’escassa rellevància; una altra versió sosté (‘full de papir, paper’, ‘escrit, llibre, poema’, que un habitant de la casa, de cognom Puig, ‘fulla o làmina de metall’), derivat del grec va destacar per la seva breu altura fins al punt . de merèixer el diminutiu del seu propi cognom. L’χάofσicτiηdς e repartir la correspondència, de summa importància abans de l ’extensió del Derivats d’oficis telèfon i d’altres mitjans de comunicació ac - tuals, era l ’activitat dels habitants d ’aquesta CAL BATLLE casa. La correspondència, especialment als Etimologia: del llatí baiiŭlus, baiiŭli (‘bastaix, pobles petits o als més allunyats d’una ciu - camàlic’, ‘portador de taüts’, ‘correu’), que a tat, va ser vital per a la comunicació perso - l’edat mitjana va prendre la definició actual nal fins ben entrat el segle XX . del terme: ‘encarregat d’una funció (immate - rial) delegada d’un superior’. CAL CISTELLER En aquest casa hi habitava el batlle de la po - Etimologia de CISTELLA : del llatí cistella , cis - blació, que vivia al costat de l ’edifici consisto - tellae , diminutiu de cista , cistae (‘cistell, cis - rial. Alcover i Moll (1985) recullen definicions tella’, ‘urna’).
532 URTX Espectacular vista del campanar i de la façana de l’església romànica de Vilagrassa, primeres dècades del segle XX. Fotografia: Institut Ametller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.
La fabricació de cistells , cistelles i altres es - semblant a com en coneixem la venda ac - tris de canya o de vímet útils per a tasques tual. Amb tot, l’ofici d’estanquer també in - domèstiques i comercials va fer merèixer als cloïa la venda de llumins, segells i timbres propietaris d ’aquesta casa aquest renom, ja de correus, sobres, paper, etc. que abastien la població sencera d’aquests i d’altres recipients de transport. CAL FERRER Etimologia: del llatí ferrārĭus, ferrārĭa, ferrārĭum CAL’E STANQUER (‘de ferro, guarnit de ferro, ferrat’, ‘ferrer, far - Etimologia: incerta. gaire’), derivat del també llatí ferrum , ferri La venda de tabac per a pipa o per cargolar (‘ferro’, ‘peça de ferro’, ‘objecte, eina de ferro’). era l ’activitat específica d ’aquesta casa; més L’ofici de la ferreria va donar nom a la casa. endavant, a mitjan segle XX , el tabac ja es va Actualment, tot i no desenvolupar aquesta ac - començar a comercialitzar en forma de ci - tivitat laboral, la casa encara conserva el garretes encaixades o soltes, de manera renom.
URTX 533 CAL FUSTER CAL MOSSÈN JOAN Etimologia: del llatí fustariu , derivat del Etimologia de MOSSÈN : reducció de mos - també llatí fustis , fustis (‘bastó, pal, vara’, ‘feix sènyer , provinent de l’expressió měus sēnĭor de llenya’, ‘garrot, bergàs, bastó’). De la ma - (senyor meu’). teixa manera que en l’entrada anterior, Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - aquest renom indica l ’activitat laboral que breu Johanan o Johannes . anys enrere va caracteritzar la casa. Els ac - En aquesta casa hi habitava antigament el tuals propietaris continuen amb la tradició mossèn de la vila, anomenat Joan i encarre - de la fusteria. gat de les tasques pastorals de l ’església de Vilagrassa. CAL MALLOL Etimologia: del llatí mallěŏlus, mallěŏli CAL PALETA (‘martellet’), derivat del també llatí mallěus, Etimologia de PALA : del llatí pala , palae mallěi (‘martell, mall, maça’). (‘pala, fanga’), relacionat amb el també llatí Segons Alcover i Moll (1985), un mallol és pango, pěpĭgi, pactum (‘clavar, fixar’). El un ‘plançó de cep’ o una ‘vinya jove, el pri - terme paleta , en l’accepció de ‘mestre de mer any que és plantada’. Seguint l’estela cases’, és una reducció de mestre de paleta , agrícola, un altre probable significat és el de en què la «paleta» és una ‘pala petita; eina ‘vinyòvol, guardià d’una vinya’. En tot cas, o peça relativament petita, de forma ampla potser algun avantpassat de cal Mallol es i plana’, o també una ‘làmina d’acer de va dedicar al conreu o a la vigilància de forma aproximadament triangular, unida camps de vinya, una activitat agrícola força amb un mànec que fa colze, amb la qual els present a la comarca, especialment a pro - mestres de cases prenen el fang o mescla pera població de Verdú i als entorns de la i l’apliquen a la paret o altra part de la vall del Corb. construcció’. D’altra banda, potser un avantpassat d ’a- Tal com indica el renom, l ’activitat professio - questa casa era ferrer, ja que mallol podria nal del propietari d ’aquesta casa era la ser una derivació (un diminutiu) de mall , construcció d ’habitatges i la reparació dels l’eina usada per donar forma al ferro quan desperfectes que s ’hi podien generar . es troba al roig viu. CAL PASTISSER CAL MARIANO DEL CAFÈ Etimologia de PASTÍS : del llatí pastīciu (‘fet Etimologia de MARIÀ : del gentilici llatí Ma - de pasta’), derivat del també llatí pasta . rianus (‘relatiu a la família d’en Màrius’). Tot i que el renom pugui indicar l’elaboració Etimologia de CAFÈ : de l’italià caffè , provi - de pastissos o de productes dolços variats, nent del turc . l’activitat que sobretot distingia aquesta La regència dm’uuntacğ cafeteria va atribuir el casa era la d ’exercir de forn de pa de la renom a aquesta casa. El prenom del pro - vila. De fet, Alcover i Moll (1985) atorguen pietari, Mariano, s ’inclogué al renom de la aquesta darrera accepció, com a dialecta - mateixa manera que succeeix amb els re - lisme, a zones com Sidamunt, Solsona, noms derivats d ’altres ja establerts. Sort, la Pobla de Segur, Balaguer, Lleida i el Pla d’Urgell, entre altres indrets d’arreu CAL MIXONÉ de Catalunya. Etimologia de MIXÓ : del llatí tardà muscio , Actualment, i en el mateix emplaçament, en - muscionis (‘mosqueta, mosquit’), derivat del cara es conserva el negoci familiar. llatí musca , muscae (‘mosca’). Mixó (o moixó ) significa ‘ocellet, ocell de reduïdes di - CAL PASTOR mensions, ocell petit’. Etimologia: del llatí pastor, pastŏris (‘pastor, En aquesta casa s’havien criaven ocells, que guarda d’animals’, ‘guia’), derivat del també es venien a particulars amb finalitats no co - llatí pasco, pāui, pastum (‘péixer, pasturar, mercials, sinó d ’oci. La cria de «mixons », en - apeixar’, ‘nodrir, alimentar, mantenir’). cara vigent avui dia, era una tasca semblant El propietari d ’aquesta casa es dedicava a la a la de tenir cura d’una granja de bestiar. pastura de cabres i ovelles. Actualment, la D’altra banda, Alcover i Moll (1985) aporten transhumància a l ’Urgell ha sofert una im - al mot un altre significat, especialment em - portant davallada . prat a les zones de l’Urgell i Calaf: ‘(animal) que té la vista i l’oïda molt fines, que de CAL PERE DE LES CABRES qualsevol cosa s’adona i alça les orelles en Etimologia de PERE : de l’antropònim llatí senyal d’alarma’. Si no fos perquè ha estat Petrus , derivat de pētra, pētrae , adaptació de confirmat que el renom de la casa prové l’arameu kefas (‘pedra’). d’un ofici, podríem sospitar que deriva d’un Etimologia de CABRA : del llatí cāpra, cāprae tret personal d’un antic propietari. (‘cabra’). Vegeu el renom anterior.
534 URTX CAL PINTOR certs casos, fabricació de soles, en comptes Etimologia: del llatí pictor, pictōris (‘pintor’), de dedicar-se a treballar la sabata sencera. derivat de pingo , pinxi , pinctum (‘pintar, re - Vilagrassa era una població rica en cautxú vestir de colors, de dibuixos’, ‘acolorir, guar - i, per aquest motiu, l ’ofici de soler hi estava nir, embellir’). ben establert. Dins el ram de la construcció, al qual també pertanyia cal Paleta, trobem ara el qui es de - CAL SOQUES dicava a pintar les façanes i els interiors de Etimologia de SOCA : probablement del les cases. La cobertura de la paret exterior gàl·lic tsukka , derivat del germànic stokk amb calç era, sobretot, la principal activitat (‘bastó, cep, rabassa’). de la persona que exercia aquesta professió. Sembla poc probable que el renom provin - gui de l ’ofici de llenyataire, perquè a la zona CAL PORTALER no hi abunden els boscos, però seria una ex - Etimologia de PORTA : del llatí porta , portae plicació vàlida si es té en compte que una (‘portal, porta gran d’una ciutat o d’un cam - soca és allò que el llenyataire deixa dels ar - pament ’, ‘pas, sortida, obertura’ ). bres que ha tallat . D’altra banda, no es pot Antigament, la població de Vilagrassa gau - descartar que el renom de la casa relacioni dia d ’unes infraestructures de protecció que algun antic propietari amb qualsevol ofici constaven de dues portes que es tancaven derivat de l’agricultura. durant certes hores de la nit. La portalada de les Guissones i la portalada Seca, la pri - CAL TEULER mera d ’elles situada al nord-est del nucli Etimologia de TEULA : del llatí tēgŭla, tēgŭlae urbà, servien per a aquesta tasca de protec - (‘teula, teulada’), provinent del també llatí ció i defensa davant d ’intrusions no desitja - těgo, tětexi, tětectum (‘cobrir, recobrir’, ‘prote - des i, tal com indica el renom, la finalitat de gir, resguardar, defensar’, ‘amagar, ocultar’). l’habitant de la casa era l ’obertura i el tanca - La construcció actual gairebé ja no té en ment de les portalades. compte la figura del teuler, l ’encarregat de construir i canviar les teules malmeses dels CAL REGATÓ habitatges. Amb tot, el teuler exercia aquesta Etimologia: probablement de la forma lla - professió imprescindible per a la protecció tina recaptare (‘tornar a comprar’). de les cases de la intempèrie . Segons Alcover i Moll (1985), un regató és un ‘revenedor de coses a la menuda, espe - CAL TIRINARI cialment el venedor ambulant de quincalle - Etimologia de VETERINARI : uětěrīnārĭus, uě - ria i altres coses menudes’, alhora que un těrīnārĭa, uětěrīnārĭum (‘ veterinari’), derivat ‘regatejador, discutidor del preu d’allò que de uětěrīnus, uětěrīna, uětěrīnum (‘de bèsties vol comprar’ (Lluçanès, Cardona, Solsona, de tir, de bast, de càrrega’). Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona). La presència d ’un veterinari a la casa, amb Amb tot, ens inclinem per la primera ac - l’ajut d ’un defecte en la pronúncia de l’ofici cepció, que faria referència a l’ocupació o d ’una intencionada burla, és l’explicació d’algun dels habitants de la casa, dedicat probable de l ’origen d ’aquest renom. a la compravenda de material divers, potser un quincallaire. Derivats de trets físics o personals
CAL RAJOLER CAL BEP LLARG Etimologia de RAJOLA : de l’àrab . Etimologia de JOSEP : de l’antropònim llatí شقتم En el cas de cal Rajoler, es tracta d’un ofici Ioseph, d’origen hebreu però relacionat amb ja desaparegut que , evidentment , no ha tin - l’antropònim àrab . بعسعٌ gut continuïtat en el si de la casa a la qual Etimologia de LLARG : del llatí largus , larga , pertany el renom. El rajoler era la persona largum (‘abundós, abundant, copiós’). que confeccionava i instal·lava rajoles a la Segons Alcover i Moll (1985), Bep és una resta de les cases de la vila . contracció del prenom Josep localitzada en indrets del Rosselló, el Vallespir, Lleida i CAL SOLER Àger, entre altres indrets de Catalunya. Pel Etimologia de SOLA : del llatí vulgar sŏla , va - que fa a l’adjectiu llarg , podria fer referència riant del llatí sŏlěa, sŏlěae (‘sandàlia’). a una notòria alçada del propietari de la El renom, tot i comportar alguns dubtes en casa (o a l’inrevés, si l’origen del renom és un principi, és el de la casa on vivia i treba - de caire burlesc). llava el soler de la població, o sigui, el qui re - parava les soles de les sabates. Aquest era CAL BORDET un ofici semblant al del sabater, tot i que la Etimologia de BORD : del llatí bŭrdu . seva activitat es reduïa a la reparació o, en Alcover i Moll (1985) donen diversos signi -
URTX 535 ficats per a aquest renom, però el més apro - D’altra banda, catxo també significa ‘capsi - ximat el relaciona amb un ‘fill nat de pares grany’ (Llucmajor, Pollença) o ‘mut, tranquil’ desconeguts’, una accepció sobretot utilit - (Grandó), cosa que obre dues noves possi - zada a València i que es podria associar al bilitats per definir no l’aparença física, sinó nostre expòsit . Un altre probable significat el caràcter d’algun habitant de la casa. per al cas que ens ocupa faria referència a una ‘roba de mala qualitat que es duia anti - CAL CATXURRO gament, i solia ésser blava o llistada’. Etimologia: desconeguda. D’altra banda, el renom de cal Bordet podria A la plana de Lleida (sobretot en alguns in - provenir d’altres accepcions del mot bord , drets de la comarca del Pla d’Urgell i de com ara ‘que no fa fruit o el fa dolent o petit’ Tremp), el mot catxurro fa referència a un (generalment, un arbre fruiter); ‘que és d’una salt, un bot. D’aquesta manera, el renom po - grossària intermèdia entre les que són dria reconèixer la virtut de saltar amb lleuge - usuals dins la seva espècie’ (a Mallorca); resa d’una persona o, contràriament, una ‘fals, que imita el vertader però no té la seva dificultat en l’acte de caminar que podria eficàcia’, etc. Finalment, el renom de la casa provocar constants bots o saltets. potser vindria del terme borda , això és, una casa de camp o una casa de reduïdes di - CAL COLL DE BOT mensions que s’utilitza per a l’emmagatze - Etimologia de COLL : del llatí collum , colli matge d’eines de treball (especialment, en (‘coll’, ‘el coll d’una ampolla’, ‘la tija d’una flor’). indrets del Pirineu). Etimologia de BOT : del llatí tardà bŭtte(‘bóta’). En el sentit físic del renom, cal Coll de Bot és CAL CAMETA d’origen curiós i força humorístic. S’explica Etimologia de CAMA : del llatí camba , cam - que l ’amo de la casa, d ’identitat descone - bae (‘cama’), provinent del grec , o guda, posseïa un coll desmesuradament de la rel d’origen gàl·lic camb- (‘cκuαrvµat uήra’). ample i fort, de manera que el comparaven Algun antic propietari de la casa devia patir amb una bóta , això és, amb el recipient em - alguna mena de malformació física que li prat per emmagatzemar i conservar el vi. feia una cama més curta que l’altra, o potser ambdues, tot i que el renom probablement CAL CULO pugui fer referència a la primesa de les Etimologia: castellanisme del català cul , cames de la persona en qüestió. provinent del llatí cūlus, cūli (‘cul, darrere’). Una altra possibilitat ens la donen Alcover i Algun antic propietari de la casa devia Moll (1985) amb la definició següent: ‘barra posseir uns darreres d’unes dimensions de fusta corbada que forma part de l’arada i consi derables, fins al punt que la casa que va unida per un cap amb el camatimó i per habitava va merèixer aquest renom. Una l’altre amb el dental’, de manera que el terme altra possibilitat per a l’explicació del renom cameta també podria fer mofa d’algú reco - seria el joc de paraules «cal-culo», la primera negut pel fet de ser geperut o molt corbat persona del present d’indicatiu del verb cal - d’esquena. cular , en el cas que es tractés d’una persona molt calculadora, contemplativa o, fins i tot, CAL CATARRO garrepa (vegeu l’entrada CAL RATA ). Etimologia: del llatí catharrus , d’origen grec. El renom fa referència a la malaltia asso - CAL’E SQUERRÉ ciada a un refredat o un constipat que pro - Etimologia: del basc ezker (‘esquerre’). voca una secreció constant de mucositats. La grafia del mot que dóna nom a la casa és in - Així, o bé alguna persona de la casa acostu - correcta, ja que normativament s’hauria d’es - mava a estar refredada més sovint del que criure «esquerrer», que vol dir ‘situat a es considerava comprensible o bé, fent ús l’esquerra’ o bé ‘esquerrà’, en indrets com la Se - de la tan arrelada «escatologia catalana», garra, Lleida, Boí, el Camp de Tarragona o di - podem imaginar qualsevol cosa que rela - verses zones del País Valencià (Alcover i Moll, cioni els conceptes persona i moc . 1985). La peculiaritat d’algú que havia habitat aquesta casa era, doncs, el fet de ser esquerrà. CAL CATXET Etimologia de CATXO : de l’aragonès cacho , CAL FAVA derivat del castellà gacho (‘acotxat, ajupit ’). Etimologia: del llatí făba, făbae (‘fava, fa - L’explicació més probable d’aquest renom vera’, ‘favada, guisat de faves’). passaria per la definició que Alcover i Moll Gairebé en tots els territoris de parla cata - (1985) en donen: ‘ajupit, inclinat cap a terra, lana, el mot fava , a més d’un llegum, fa re - abaixat de la part superior, esclafat’. En fe rència a una persona beneita; l’única aquest sentit, vegeu el darrer paràgraf de diferència rau en el fet que, mentre que al l’entrada CAL CAMETA . Principat de Catalunya es pot usar tant per
536 URTX a homes com per a dones, al País Valencià i tiva) i ‘maduixa’ (valls d’Àneu). Així mateix, a les illes Balears només apel·la als homes. posen com a exemple les expressions popu - lars balears «fer la gata moixa» i «fer la moixa CAL FURÓ morta», que volen dir ‘ésser hipòcrita, fingir Etimologia: del llatí furōne (‘fura, furó’). bondat o devoció’. En qualsevol cas, prescin - Malgrat que la fura (o el furó) és una espè - dint dels significats de Xàtiva i del Pirineu cie animal molt utilitzada per a certes tècni - lleidatà, cap dels altres sentits figurats de ques de caça, una altra accepció del mot fa moixa beneficien gaire el qui devia merèixer referència a una ‘persona aficadissa, que aquest qualificatiu. procura inquirir i saber les coses d’altri’ (Al - D’altra banda, el mateix diccionari també re - cover i Moll, 1985). cull l’adjectiu moix , moixa amb les defini - cions següents: ‘abatut, capficat; que té o CAL GANYILS mostra tristor, manca de delit’, ‘mancat de vi - Etimologia: probablement de l’occità gaunha vacitat, aturat per a l’acció’ i ‘suau en apa - (‘galta’), derivat del gàl·lic gavinia o gavonia , rença, que fingeix mansuetud o innocència’. provinent del preromà indoeuropeu gáuonıa . En aquest cas, tan probable com l’anterior, Alcover i Moll (1985) faciliten diverses defi - l’explicació del renom també definiria un tret nicions del terme ganyil , alhora que eviden - molt concret del caràcter d’algun dels habi - cien que generalment s’usa en plural. D’aquí tants de la casa en qüestió. podem deduir que el renom de la casa po - dria provenir d’una traducció fins a un cert CAL MORENO punt forçada del concepte castellà agallas , Etimologia: del castellà moreno , derivat que en registre col·loquial és sinònim de ‘va - del llatí Maurus, Maura, Maurum (‘maure, lentia, audàcia’. Segons Alcover i Moll maurità’). (1985), ganyils també podria fer referència a El color dels cabells d ’algun habitant de la la ‘part carnosa i gruixuda que tenen els casa podria haver-li atribuït aquest renom, porcs sota les barres’, això és, allò que tot i que un color de la pell força fosc podria també es coneix com a papada . D’altra ser-ne també el motiu. banda, a l’Empordà, aquest terme fa referèn - cia als bigotis del gos o del gat (o potser de CAL MUT qualsevol animal dotat d’aquests pèls entre Etimologia: del llatí mūtus, mūta, mūtum els narius i el morro). Finalment, a la plana (‘mancat de paraula, mut’, ‘inarticulat, indis - de Vic, un ganyil és un ‘ullal punxegut, escà - tint’, ‘callat, silenciós’, ‘mancat de sons’), de - til’. En qualsevol cas, sembla que el terme rivat de l’onomatopeia llatina mū , que simula faria referència a un tret o bé personal (va - un so inarticulat. lentia) o bé físic (papada, bigotis, ullals) d’al - Sembla que un antic propietari d ’aquest ha - gun antic habitant de la casa. bitatge tenia el costum de no enraonar gaire, Lluny d’aquests significats, Alcover i Moll de romandre sempre callat. Hi ha dues ver - (1985) també relacionen ganyils amb l’antro - sions més entorn de l ’origen d ’aquest renom, pònim d’origen germànic Wanilo, documen - ambdues contraposades : la primera atri - tat a Esponellà, Castelló d’Empúries i Navata, bueix una autèntica mudesa al propietari de entre altres localitzacions. la casa, mentre que la segona explica que el seu costum d ’enraonar era exagerat i que CAL GARSA era impossible trobar-lo sense que estigués Etimologia: possiblement de l’àrab xerrant amb algú. شسقشل (‘corb’). Malgrat que la garsa és una au molt present CAL PA CREMAT a les nostres contrades, una altra accepció Etimologia de PA: del llatí pāne, pānis (‘pa’), del mot fa referència a una ‘dona que roba o relacionat amb el també llatí pasco, pāui, pas - que procura adquirir massa coses en perju - tum (‘satisfer, assaciar, sadollar’). dici d’altri’ (Alcover i Moll, 1985). Etimologia de CREMAR : del llatí cremare (‘fer cremar, consumir pel foc’). CAL MOIXA Es diu que el renom d ’aquesta casa no co - Etimologia: probablement del llatí mustěus, rrespon de cap manera a res que pugui estar mustěa, mustěum (‘verd, tendre, immadur’), relacionat amb aquest aliment. Cal Pa Cremat derivat del també llatí mustus, musta, mus - és una burla respecte a la pigmentació de la tum (‘jove, novell’). pell dels habitants de l ’habitatge, ja que es Alcover i Moll (1985) donen a conèixer mol - diu que eren molt morens tant de pell com de tes definicions del terme moixa : ‘gata, feme - cabells (vegeu l’entrada CAL MORENO ). lla del moix’ (Balears), ‘borratxera’ (Mallorca, Amb tot, per a una altra possibilitat d’explicar Menorca), ‘aiguardent’ (plana de Vic), ‘men - el renom de la casa, encara que no contras - tida, dona mentidera’ (Mallorca), ‘òliba’ (Xà - tada amb la memòria popular, vegeu l’entrada
URTX 537 CAL PA BLANC . En aquest sentit, però, tot i que La manca de cabells d ’algun habitant de la pa cremat pogués referir-se indirectament al casa podria haver-li atribuït aquest renom, pa negre o pa moreno , cal tenir molt en tot i que el fet de ser molt pobre podria ser- compte que el pa cremat és un dolç típica - ne també el motiu. ment valencià que se sol menjar per Pasqua. CAL PIGAT CAL PANXÓ Etimologia: incerta. Etimologia de PANXA : del llatí pantex, pan - Un dels avantpassats de la casa tenia la ca - tĭcis (‘panxa, ventre, tripa’). racterística de posseir un nombre exagerat En sentit figurat, panxó és ‘l’acció de fer o so - de pigues arreu del cos, cosa que li va fer frir una cosa amb una gran intensitat, fins a merèixer aquest renom. no tenir-ne més ganes’ (Alcover i Moll, 1985), allò que popularment se sol anomenar «pan - CAL RATA xot» (de menjar, de riure, de plorar, etc.). Així, Etimologia: del llatí vulgar ratta , d’origen el renom d’aquesta casa podria provenir del desconegut, probablement onomatopeic. caràcter desmesurat per a alguna cosa L’excessiu caràcter reservat i l ’escassa ge - (riure, menjar, plorar, etc.) d’algun dels habi - nerositat d ’algun habitant de la casa van fer tants o propietaris que hi van passar. que la resta del poble el reconegués com «el rata », és a dir, el garrepa. CAL PATXO Etimologia: desconeguda . CAL ROS A la comarca del Priorat, un patxo és un Etimologia: del llatí russus, russa, russum ‘home que camina feixugament perquè (‘ vermellenc, vermell fosc’, ‘pèl-roig’ ), deri - està massa gras’, tot i que en altres indrets vat del també llatí rŭber, rŭbra, rŭbrum (‘roig, també s’anomena així a algú ‘apagesat, vermell’) o rūfus, rūfa, rūfum (‘roig, vermell, senzill, de costums primitius’. Dues defini - vermellós’ ). cions més d’Alcover i Moll (1985) són ‘apa - El color dels cabells d ’alguns dels habitants gallums de l’església’ (Castelló) i, finalment, de la casa, evidentment rossos, va ser el ‘cosa insignificant, inútil o de mínim valor’ motiu del renom (vegeu l’entrada CAL MO- (País Valencià). Amb això, ens inclinem per RENO ). Una altra versió del renom assegura qualsevol de les dues primeres, més prope - que el renom correspon al cognom d’un res geogràficament a la localitat de Vila - antic propietari . grassa: podria ser que algun antic habitant de la casa fos excessivament gras o, d’altra CAL TOIO banda, molt rústec o groller. Etimologia: desconeguda. Segons Albert Turull, el renom podria res - CAL PEBROTS pondre a dues explicacions: 1) l’afèresi d’un Etimologia de PEBROT : derivat de pebre , del prenom masculí finalitzat en -t amb variació llatí pĭper, pĭpěris , relacionat amb el grec hipocorística (Ernest > Ernesto > Ernestoi > . Ernestoio > Toio), o 2) una masculinització Esέp oεdσriιen tenir en compte fins a tres possi - del terme toia (‘ram de flors’), en referència bilitats per a l’explicació d’aquest renom: 1) al present que l’home feia a la dona en el Alcover i Moll (1985) recullen les accepcions decurs d’alguns balls populars (com seria el figurades ‘nas vermell’ i ‘persona o cosa molt cas del «ball de la toia»). vermella’; 2) també Alcover i Moll (1985) D’altra banda, l’Institut d’Estudis Catalans re - donen a conèixer la definició ‘resposta des - cull una accepció popular d’aquest terme: agradable per al qui la rep; contesta de burla ‘persona poc destra, mancada d’habilitat, o desaire; especialment, negativa a allò que sense nervi’, una explicació potser més pro - altri demana’, i 3) tenir pebrots és una expres - bable per al renom de casa en qüestió. En sió popular que fa referència a l’actitud de ser aquest sentit, es faria referència en to bur - valent, audaç, atrevit, etc. Tenint en compte lesc a la ineptitud d’algun antic propietari de això, el renom de la casa podria fer referència la casa. a un tret físic d’algun antic habitant (el nas o el rostre de color molt vermellós), a una acti - CAL XATO tud negativa destacada (algú que sempre es Etimologia: del castellà chato , provinent del negava a tot el que li demanaven, potser pel llatí vulgar plattus (‘aplanat’), provinent del fet de ser un gandul) o bé a un tret de la per - grec . sonalitat (algú valent, coratjós). El ter mλeαxτatύo ς , especialment fent referència a un nas, és allò que en català també s’ano - CAL PELAT mena camús , o sigui, ‘curt i aplanat’. Tot i Etimologia de PÈL : del llatí pĭlus, pĭli (‘pèl, això, Alcover i Moll (1985) també documen - cabell ’). ten el significat següent: ‘beneitot, curt d’en -
538 URTX teniment’. L’opció que escollim, en aquest cas, és la primera, ja que és una accepció molt més usada i estesa en el registre col·lo - quial de la llengua catalana.
Derivats d ’anècdotes o de condicions passatgeres
CAL BURRIO Etimologia: desconeguda. Un defecte en l ’articulació fonètica d ’algun habitant de la casa, que pronunciava [σ ι] en comptes de [σ ι] en l ’ús del verb voler , va fer ús d’aquesta falta per con - feccionar el renom. La derivació podria haver estat la següent: [σ ι] , [ ιɘ] , [ ισ] , [ ισ] . Cal destacar que la grafia v del verb també ha derivat a b (vegeu l’en - trada CAL RIUDOBELLES ).
CAL CALCES Etimologia de CALÇA : del llatí vulgar calcěa , derivat del llatí calcěus, calcěi (‘sabata’). En aquest cas, el terme calces fa referència a la peça de roba amb què els homes es cobrien les cames abans de la popularitza - ció dels pantalons. Segons s’explica, un ha - bitant de la casa, marxant de calces de tota la vida, va continuar portant aquesta peça quan els pantalons ja eren d ’ús corrent. L’ancià, doncs, persistia en la tradició de dur calces i la seva casa va rebre, a canvi, aquest renom.
CAL COMPANYERO Etimologia: del castellà compañero , provi - nent del llatí vulgar compan o (‘company’). En l’estudi de topònims i renoms de cases, de tant en tant cal fer servir la imaginació o relacionar causes i efectes d’una manera Ben el contrari del que es podria pensar, el Vista de la que podríem qualificar de poc ortodoxa. renom no correspon a la dedicació religiosa portalada de Aquest és el cas de l’explicació del renom del propietari d ’aquesta casa. Com a anèc - l’església romànica de Vilagrassa. Postal de cal Companyero: de vegades, alguns tics dota, cal explicar que va rebre aquest renom editada per la lingüístics o paraules excessivament repeti - perquè aquell que hi habitava era d ’uns mo - Llibreria Güell des per part d’una persona originen el seu dals tan exquisits i tan discrets que l ’acaba - de Tàrrega al malnom, que podria derivar posteriorment ren anomenant «el frare» (vegeu l’entrada començament en el renom de la seva casa; algun propietari CAL RATA ). del segle XX. d’aquesta casa, probablement, devia repetir Fotografia: Thomas. insistentment a tothom l’apel·latiu «compan - CAL LLIESÓ Col·lecció particular de yero!» fins al punt que, de tant repetir-lo, l’hi Etimologia de LLIÇÓ : del llatí lectĭo, lectĭonis Jordi Serés. van adjudicar a ell mateix. (‘tria, selecció, elecció’, ‘lectura, estudi’, ‘ma - tèria de lectura’), derivat de lěgo, lēgi, lectum CAL COQUES (‘escollir, triar, elegir’, ‘llegir’). Etimologia de COCA : del baix alemany koka . Una probable explicació per a aquest renom, En un procés d ’irònica contrarietat, l ’extrema tot i que no fonamentada, seria el fet d’atri - humilitat de la família que habitava aquesta buir a una persona un malnom pel costum casa, que sovint no tenia ni tan sols pa per que pogués tenir d’aconsellar excessivament menjar, va convertir-se en un fals reconei - (o «alliçonar») els demés. Així, una pronúncia xement d’opulència. deformada voluntàriament o involuntària del concepte lliçó hauria pogut generar el mal - CAL FRARE nom (i després renom) Lliesó. En aquest Etimologia: del llatí frāter, frātris (‘germà’). sentit, vegeu l’entrada CAL COMPANYERO .
URTX 539 CAL MEDALLA (sigui perquè no demanava permís o perquè Etimologia: de l’italià medaglia . les robava). L’anècdota conta que una habitant de la casa, quan encara no hi havia servei d ’aigua CAL POLIT corrent als domicilis, anava a buscar aigua a Etimologia: del llatí pŏlĭo (‘polir, brunyir, la bassa de Verdú. Aquesta persona portava allisar’). sempre taques de menjar a la roba que re - Tot i el primer sentit que s’hi pot observar, el galimaven vestimenta avall, allò que popu - renom de cal Polit és extremament irònic. En larment també s’anomena «medalla ». l’estudi de renoms de cases, sovint se’n tro - ben de contraris al sentit més evident: en CAL MESTRET aquest cas, el renom no deriva d ’una actitud Etimologia de MESTRE : del llatí măgister, neta i saludable del personatge que va pro - măgistri (‘cap, director, president’, ‘gerent, vocar-lo, sinó tot el contrari. administrador, síndic’, ‘mestre, expert, perit’, ‘pastor’, ‘professor, instructor’), derivat de CAL SENYOR măgis (‘més, en major grau’). Etimologia: del llatí senior , senioris (‘més Algú de la família, anys enrere, va iniciar una vell’), comparatiu de senex (‘vell’). carrera de mestre que mai va acabar. En re - La casa, una de les més grans del poble, cord d ’aquest fet i com a burla, la carrera va acollia també el personatge que en vida fou quedar a la meitat i el renom també: en el més ric de Vilagrassa. Tenia nombroses comptes de cal Mestre, cal Mestret. terres en explotació i un negoci de queviu - res; la seva fortuna destacava entre la resta CAL PA BLANC del veïnat. El poder econòmic i la influència Etimologia de PA: del llatí pāne, pānis (‘pa’), que exercia sobre la vila li van valer el renom relacionat amb el també llatí pasco, pāui, pas - del més poderós d ’una comunitat . tum (‘satisfer, assaciar, sadollar’). Etimologia de BLANC : del germànic blank . CAL SENYORITO Tot i que no gaudim de cap explicació ferma Etimologia de SENYOR : del llatí senior , senio - en relació amb el significat del renom de cal ris (‘més vell’), comparatiu de senex (‘vell’). Pa Blanc, una possibilitat passa per aplicar-hi De caire ben diferent a l’anterior, l ’anècdota el sentit figurat de l’expressió «més bo que el humorística impera en l ’aparició d ’aquest pa blanc», o sigui, ser una persona molt bona. renom. L ’extrema elegància del fill d ’aquesta Una altra opció prou acceptable, però, po - casa feia que, quan anava a festejar i tru - dria ser la de relacionar el concepte pa cava a la porta, en demanar els propietaris blanc amb el seu antònim pa negre (o pa qui hi havia, ell respongués: «Mi señorito ». moreno ), especialment en una època de mi - gradesa econòmica en què el pa blanc era CAL TAS massa car d’elaborar i de comprar, de ma - Etimologia d’ ATRÀS : del llatí vulgar ăd trans nera que les famílies més humils havien de (‘a l’altra part’). subsistir a base de pa negre. En aquest cas, Antigament, per tal que els animals cami - els de cal Pa Blanc potser eren prou adine - nessin endarrere, es feia servir el crit de rats per menjar aquesta varietat de pa i no «tras! », un abreujament d ’« atrás! ». Segons es veien obligats, com la resta, a menjar-ne s’explica, el propietari d ’aquesta casa no de menor qualitat. pronunciava bé el mot i el va derivar a [ ‘tas], permetent que el veïnat recordés aquest fet CAL PILLAR amb l ’adjudicació del renom a la casa. Etimologia: del castellà pillar o de l’italià pi - gliare . CAN XONA Segons Albert Turull, malgrat la similitud, és Etimologia: desconeguda. poc probable que el renom estigui relacionat Com en el cas de cal Polit, en què s’invertia amb el prenom femení Pilar, de manera que el sentit del renom, can Xona és un renom proposa que podria fer referència a algun amb connotacions de deixadesa atribuït a antic habitant que usés el verb pillar en lloc una família d’excessiva pulcritud. d’ agafar . En aquest sentit, Alcover i Moll (1985) recullen l’accepció popular o vulgar CAL XUT del terme: ‘agafar o prendre, en general’; Etimologia: desconeguda. l’Institut d’Estudis Catalans, per la seva Tot i no ser-ne gaire clar l ’origen, hi ha una banda, només recull el significat ‘emparar- versió que relaciona aquest renom amb l ’o- se violentament (d’una cosa)’. En tot cas, cell nocturn homònim. Una altra versió ex - l’explicació del renom podria referir-se a l’ús plica que en aquesta casa hi vivia un mestre col·loquial del verb homònim o bé a algú que que emprava amb exageració l ’onomatopeia prenia les coses d’altri sense consentiment xut , // , per fer callar els alumnes.
540 URTX Derivats de prenoms S’afegeix -o al final del prenom Felip sense que se’n conegui el motiu, tot i en cap cas podria CAL’A NTONET ser una interferència de la llengua castellana . Etimologia d’ ANTONI : de l’antropònim llatí An - ton nus. Albaigès (1998) apunta a tres possibles CAL FÈLIX significats: ‘florent’, ‘inestimable’ i ‘defensor’. Etimologia: del llatí felix , felicis (‘feliç’).
CAL’A SIDRO CAL GASPAR Etimologia d’ ISIDRE : variant d’Isidor, provi - Etimologia: de l’antropònim llatí Gaspar, d’o - nent de l’antropònim llatí Isidorus, derivat del rigen persa. Albaigès (19 98) li atorga un pos - grec (‘do d’Isis’). sible significat: ‘administrador del tresor’). Cal dἸesσtaίδcωarρlaοςvariació del prenom Isidre a la forma «Asidro », amb una interferència del CAL JORDI castellà pel que fa a l ’acabament en -o. Etimologia: de l’antropònim llatí Georgius, provinent del grec (‘agricultor’, ‘el CAL BALDOMEU qui treballa la terraγ’)ε . óργιος Etimologia de BALDOMER : de l’antropònim germànic Baldomar, format per bald (‘va - CAL MAGÍ lent’) i maru (‘insigne’). Etimologia: del llatí magnus, magna, mag - num (‘gran, gros, ampli ’) , derivat del també CAL CARLÓ llatí măgis (‘més, en major grau’). Etimologia de CARLES : de l’antropònim llatí Carolus, introduït tardanament del germànic. CAL MARGARIDO Albaigès (1998) li atorga el significat de ‘viril’. Etimologia de MARGARIDA : del llatí margă - Possiblement el renom provenia de Carles, rīta, margărītae (‘perla’), provinent del grec que va variar a la forma «Carló » sense que . se’n conegui el motiu . Cµaαnρvγi αdeρίgτèηnςere del prenom Margarida, que possiblement era la mestressa de la casa i CA LA CARMELA que va ser més coneguda a la població que Etimologia: d’origen llatí, però provinent de no pas el seu marit (vegeu les entrades CAL l’hebreu (‘vinya de Déu’). MÒNICO i CAL RITO ). (ק.צרשל CA LA CILA CA LA MARIOLA Etimologia de CECÍLIA : d’origen etrusc, se’n Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - desconeix el significat. breu , d’origen incert i cercat en Mara - tumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti צnשcoטרEl prenom del qual deriva aquest renom po - (‘ésse.r dria ser Cecília . mada d’Ammó’).
CA LA CLARA CA LA MARINA Etimologia: del llatí clārus, clāra, clārum Etimologia: del gentilici llatí Marina (‘relatiu (‘clar, esclatant, brillant’, ‘evident, intel·ligible’, a la família d’en Màrius’). ‘famós, il·lustre, cèlebre ’) , derivat del també llatí călo (‘anunciar, proclamar’, ‘convocar’). CAL MÀXIMO Etimologia de MÀXIM : del llatí maximus , ma - CAL’E NGRÀCIA xima , maximum , superlatiu del també llatí Etimologia: aglutinació de l’expressió llatina magnus , magna , magnum (‘gran, gros, ampli’) . in gratia (‘en gràcia’). Cal destacar la interferència del castellà pel que fa a l ’acabament en -o. CAL’E NGREGA Etimologia d’ ENGRÀCIA : aglutinació de l’ex - CAL MIQUELÓ pressió llatina in gratia (‘en gràcia’). Etimologia de MIQUEL : de l’antropònim llatí Albert Turull proposa el renom com a variant Michael, derivat de l’hebreu mikâ’êl (‘qui del prenom femení Engràcia. Com que a Vi - com Déu?’). lagrassa ja hi ha un habitatge amb el renom Diminutiu del prenom Miquel, sense que es «ca l’Engràcia» (vegeu l’entrada anterior), sàpiga si està motivat per algun tret físic del potser la variació es va fer efectiva per evitar propietari o per un simple gest d ’afecte en - confusions de cases . vers ell.
CAL FELIPO CAL MÒNICO Etimologia de FELIP : de l’antropònim llatí Etimologia de MÒNICA : de l’antropònim llatí Philippus, provinent del grec Mon ca (‘monja’), d’origen grec. (‘ amador del cavall ’). φιλί ος Vegeu les entrades CAL MARGARIDO i CAL RITO .
URTX 541 CA LA MUNDA Valentīnus , gentilici que significa ‘relatiu a la Etimologia de RAIMUNDA : feminització de família de Valent’. l’antropònim llatí Raimundus, derivat del germànic Raginmund, que significa ‘el qui CAL VALERI protegeix pel consell’. Etimologia: de l’antropònim llatí Valěrĭus , Albaigès (1999) ho considera la forma me - derivat del també llatí uălěo, uălui, uălĭtum dieval de Ramona. (‘ ésser fort, vigorós, tenir força’, excel·lir, dis - tingir-se’, ‘exercir influència’, ‘ésser útil, servir, CAL NOFRE valer’). Etimologia d’ ONOFRE : de l’antropònim egipci Unnofre (‘que obre les coses bones’), Derivats de cognoms influït posteriorment pel germànic Hunefred. CAL BALCELLS CA LA PAULA Etimologia: diminutiu de balç (‘terreny de Etimologia: de l’antropònim llatí Paula vessant vertical’), provinent del llatí baltĕus, (‘petita’). baltĕi (‘cinyell’, ‘cingla, corretja’). Segons Alcover i Moll (1985), el llinatge Bal - CAL QUELO cells (o Baucells ) és comú en localitats com Etimologia de MIQUEL : de l’antropònim llatí Agramunt, Albatàrrec, Anglesola, Arbeca, Michael, derivat de l’hebreu mikâ’êl (‘qui Barcelona, l’Espluga de Francolí, Jorba, com Déu?’). Montblanc, Montmaneu, Prades i Valls, entre Abreujament del prenom Miquel (vegeu altres poblacions catalanes. l’entrada CAL MIQUELÓ ), amb l’afegitó d’una - o al final (vegeu les entrades CAL’A SIDRO i CAL CABRERA CAL FELIPO ). Etimologia de CABRA : del llatí cāpra, cāprae . Els termes cabrer i cabrera donen nom a les CAL QUIM persones encarregades de guardar un ramat Etimologia de JOAQUIM : de l’antropònim de cabres, de manera que tant el cognom llatí Ioachim (‘Déu construirà’). com el renom de la casa provindrien d’a - quest ofici (vegeu l’entrada CAL PASTOR ). CAL RITO Etimologia de RITA : d’origen italià, forma CAL CAPDEVILA derivada del llatí margărīta, margărītae Etimologia de CAP : del llatí căpŭt, căpĭtis (‘perla’), provinent del grec . (‘cap, testa’, ‘la part principal’). Segons Albaigès (1999), aquµeαstρaγfαoρrmίτaηeς s Etimologia de VILA : del llatí vulgar uīla , pro - popularitzà a partir del segle XV , arran de la vinent del llatí uilla, uillae (‘mas, granja, casa figura de la religiosa santa Margarida de de camp’), derivat del també llatí uīcus, uīci Cassia, «advocada dels impossibles». (‘poble, llogaret’). Vegeu les entrades CAL MARGARIDO i CAL El cognom és una aglutinació de cap de vila , MÒNICO . que, segons Alcover i Moll (1985), en l’edat mitjana s’usava per designar la part alta CAL SEPITO d’una ciutat per contraposició a sòl de vila Etimologia de JOSEP : de l’antropònim llatí (que ha generat el també cognom Soldevila). Ioseph, d’origen hebreu però relacionat amb D’altra banda, el cognom també podria fer l’antropònim àrab . una referència simbòlica a la persona més بعسعٌ eminent de la població, de manera que el CAL SIBINA «cap de vila» o «cap de la vila» podria haver Etimologia de SABINA : del prenom llatí Sa - estat el batlle (vegeu l’entrada CAL BATLLE ) o bīna (‘relatiu al poble dels sabins’). el més adinerat (un noble, un terratinent, etc.) de la localitat. CAL TIANO Etimologia de SEBASTIÀ : de l’antropònim llatí CAL CARBONELL Sebastiānus , d’origen grec. Etimologia: diminutiu de carbó , provinent Albaigès (1998) el relaciona amb el significat del llatí carbo, carbōnis . de ‘venerable’. CAL CRUELLS CA LA TOMASA Etimologia: probablement del llatí crūdus, Etimologia de TOMÀS : de l’antropònim llatí crūda, crūdum (‘sagnant’), derivat de crŭor, Thomas (‘bessó’). crŭoris (‘sang’).
CA LA VALENTINA CAL’ESCOLÀ Etimologia de VALENTÍ : de l’antropònim llatí Etimologia: del llatí vulgar scholānu , derivat
542 URTX del llatí schŏlāre , provinent de schŏla, schŏlae CA L’OCAIA (‘col·loqui, conferència, lliçó’, ‘escola’), derivat Etimologia: desconeguda. del grec (‘ lleure, oci ’, ‘ estudi, escola ’). Escolà siσgκnοifiλcγa ‘minyó que aprèn de cler - CAL PATAU gue’, ‘alumne’, ‘deixeble’. Etimologia: desconeguda. El cognom ens permet deduir que es va ori - Segons Alcover i Moll (1985), el llinatge dels ginar arran d’algú que exercia aquesta tasca Patau ha estat documentat en localitats com en una església o monestir o bé que rebia Anglesola, Sant Martí de Maldà i Barcelona, lliçons d’un clergue. Una altra accepció del entre d’altres. terme, en aquest cas figurada, fa referència a una persona astuta. CAL PATXECO Etimologia: desconeguda. CA LA FITONA Etimologia: probablement del llatí fīctōrĭum , CAL PIJAN derivat de figere . Etimologia de PIJOAN : contracció de puig Segons Coromines (1980), el cognom Fitó (o [del llatí pŏdĭum, pŏdĭi (‘basament, estilobat, Fitona) voldria dir ‘blanc, objectiu del tirador’, plataforma’, ‘podi’, ‘sòcol’), que prové del però, en sentit figurat, també es podria apli - grec (‘peu’), però que en llatí vulgar car a quelcom petit, com seria el cas d’un va pr enοdδreοζl’accepció de ‘monticle, elevació infant. En aquest sentit, el cognom i el con - del terreny’] i Joan [de l’antropònim hebreu següent renom de casa (que podrien ser la Johanan o Johannes ]. feminització de la forma masculina Fitó, molt El més probable és que derivi del cognom més comuna) tindrien l’origen en la reduïda Pijoan (o Pijuan ), molt comú a la zona i en - estatura d’algun antic habitant de la casa. cara avui dia present a Vilagrassa. Vegeu també el renom següent. CAL GIRÓ Etimologia: probablement de l’arrel prero - CAL PIJANTET mana Ger-, relacionada amb Gerunda (‘Gi - Etimologia de PIJOAN : contracció de puig rona’). [del llatí pŏdĭum, pŏdĭi (‘basament, estilobat, Alcover i Moll (1985) relacionen aquest cog - plataforma’, ‘podi’, ‘sòcol’), que prové del nom amb la ciutat de Girona; com a justifi - grec (‘peu’), però que en llatí vulgar ca ció complementària, exposen que els va pr enοdδreοζl’accepció de ‘monticle, elevació cognoms Barceló i Tarragó també estan rela - del terreny’] i Joan [de l’antropònim hebreu cionats amb Barcelona (Barcino) i Tarragona Johanan o Johannes ]. Probablement, el re - (Tarraco), respectivament. sultat d ’una derivació del renom anterior Es desconeix si els qui fundaren o habitaren (vegeu les entrades CAL NIU i CAL NIUET ). la casa procedien de comarques gironines, però cal tenir-ho en compte com a possibilitat CAL ROCA fefaent. Etimologia: del preromà rŏcca , d’origen desconegut. CAL LECHA Etimologia: desconeguda. CAL RUBIOL Etimologia: probablement del llatí rŭběŏlu CAL LLOSES (‘vermellet’), derivat de rŭber, rŭbra, rŭbrum Etimologia de LLOSA : del preromà celta o (‘vermell’). ibèric lausa (‘pedra plana de mineral dur’, ‘lli - corella’). CAL SALES Etimologia de SALA : del germànic sal (‘edi - CAL NADAL fici que consta només d’una gran peça de Etimologia: del llatí natāle , derivat de nātā - recepció’). lis, nātālis (‘dia de la naixeça, natalici’), pro - vinent de nātus, nāta, nātum , participi perfet CAL SÀRRIES de nascor, nātus (‘néixer’). Etimologia de SÀRRIA : potser del preromà Antigament, Nadal havia estat un prenom hispànic zare (‘cistell, panera’). d’home (avui dia encara es conserva la va - riant Natali, molt poc usada). El cognom i el CAL SERRA consegüent renom de casa de ben segur Etimologia: del llatí serra , serrae . provenien d’aquell antic prenom actualment caigut en desús. CAL TOSQUELLA Etimologia: derivat de tosc , probablement CAL NAVARLAZ del llatí vulgar tŭscus (‘dissolut, desvergonyit’, Etimologia: desconeguda. ‘vil’), originat en el topònim urbà Vicus Tus -
URTX 543 cus, el barri etrusc on vivia la gent de la CAL CUCA classe més baixa de tot Roma. Etimologia de CUC : del llatí coccum , cocci (‘cotxinilla’, ‘escarlata’), provinent del grec CAL VALLS . Etimologia de VALL : del llatí uallum , ualli χóχχ oς (‘estacada, baluard, fortificació’, ‘defensa, CAL MARICUC protecció’), derivat de uallus , ualli (‘estaca, Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - conjunt d’estaques’). breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - D’origen desconegut mada d’Ammó’). Etimologia de CUC : del llatí coccum , cocci CAL BISNAGA (‘cotxinilla’, ‘escarlata’), provinent del grec Etimologia: desconeguda. . Albert Turull planteja dues possi - Albert Turull proposa que el renom de la χóbiliχtaχ toςs per a la resolució de l’origen d’aquest casa podria ser el resultat de la feminització renom: 1) el compost dels mots «Maria» i de Bisnac, potser un cognom d’origen «cuc», com a nom afectiu o despectiu; 2) una gascó, atès l’acabament típic en -ac. variació pseudoeufemística de maricó , en re - ferència a l’efeminament o l’homosexualitat CAL BOLET d’algú que habitava la casa. Etimologia: del llatí bōlētus, bōlēti (‘bolet’). Alcover i Moll (1985) relacionen aquest CAL NIU terme amb un llinatge existent a Barcelona, Etimologia: del llatí nīdus, nīdi . Calafell i Montmell, entre altres indrets de Catalunya. El significat de bolet en relació CAL NIUET amb el renom d’aquesta casa ens és del tot Etimologia: del llatí nīdus, nīdi . desconegut. Possiblement una derivació per parentesc del renom anterior (vegeu les entrades CAL CAL CANOT PIJAN i CAL PIJANTET ). Etimologia de CANYA : del llatí canna , can - nae . CAL PEIXET Segons Albert Turull, el renom de la casa Etimologia de PEIX : del llatí piscis , piscis potser és una denominació despectiva de (‘peix’). Cano o Cana, que podria ser una deformació del terme canya (o bé una variant del pre - CAL PISTOLA nom femení Càndida); en ambdós casos, Etimologia: del francès pistole (‘pistola’). però, se’n desconeix el motiu. CAL SILES CAL CEL Etimologia: desconeguda. Etimologia: del llatí caelum , caeli (‘la volta celest, el firmament’, ‘les altures, l’aire’, ‘món, CAL TARRALLO univers’). Etimologia: desconeguda.
CAL CORTITXOLS Derivats d’altres renoms Etimologia de CORTAL : del llatí tardà cor - tāle , derivat del llatí cōrte (‘estable, corral’). CA LA CARMETA DEL FELIPO Albert Turull proposa el renom de la casa Etimologia de CARME : del llatí carměn, carmĭ - com a denominació diminutiva o intensifica - nis (‘cant, so, accent’, ‘càntic, himne religiós’, dora del terme cortal (‘corral gran edificat ‘poema, versos’), derivat de căno, cěcĭni, cantum amb espai cobert, en despoblat, per a guar - (‘cantar, celebrar, glorificar’, ‘sonar, ressonar’). dar bestiar i eines de llaurança’). Cal afegir Etimologia de FELIP : de l’antropònim llatí que aquesta interessant proposta ens podria Philippus, provinent del grec portar a deduir el probable origen o ofici (‘ amador del cavall’). φιλί ος d’algun antic habitant de la casa: a) havia nascut o provenia d’algun «cortal» llunyà o CAL CISCO DE LA MARIA TERESA proper a la localitat, o b) tenia cura d’algun Etimologia de FRANCESC : de l’antropònim «cortal» llunyà o proper a Vilagrassa. llatí medieval Francĭscus (`francès’). Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - CAL CRISTIÀ breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara Etimologia: del llatí Christĭāni, Christĭānorum (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - (‘seguidors de Crist, cristians’), derivat de Chris - mada d’Ammó’). tus, Christi (‘Crist’), provinent del grec Etimologia de TERESA : de l’antropònim llatí (‘ l’ungit’), derivat de (‘ ungeixo ’Χ).ςιστός Teresia, derivat del també llatí Tharasia. Χς íω 544 URTX Vista del carrer de Tàrrega de Vilagrassa. Posta editada per la Llibreria Güell de Tàrrega al començament del segle XX. Fotografia. Thomas. Col·lecció particular de Jordi Serés.
CA LA IGNÀSIA DEL MARICUC Etimologia de MAS : del llatí rěmăněo, rě - Etimologia d’ IGNASI : de l’antropònim llatí mănsi (‘romandre, restar, quedar-se’), derivat Ignatius (‘ardent’). de măněo, mănsi, mănsum . El terme mas sig - Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - nifica ‘casa de camp on habiten els conra - breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara dors d’una finca rústica, i aquesta mateixa (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - finca’. mada d’Ammó’). Etimologia de CUC : del llatí coccum , cocci CA LA MALENA DEL JOANET DEL MAS (‘cotxinilla’, ‘escarlata’), provinent del grec Etimologia de MAGDALENA : de l’antropònim . llatí Magdalēna , provinent del gentilici he - χóχχ oς breu relatiu a la ciutat de Magdala, derivat CAL JAUME EL BURRIO de migdal (‘torre’). Etimologia de JAUME : de l’antropònim llatí Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - Jacobus, derivat de l’hebreu Iacob. breu Johanan o Johannes . Etimologia de BURRIO : desconeguda. Etimologia de MAS : del llatí rěmăněo, rě - mănsi (‘romandre, restar, quedar-se’), deri - CAL JERONI DEL PESQUINYA vat de măněo, mănsi, mănsum . El terme mas Etimologia de JERONI : de l’antropònim llatí significa ‘casa de camp on habiten els con - Hieronymus, d’origen grec. radors d’una finca rústica, i aquesta ma - Etimologia de PESQUINYA : desconeguda. teixa finca’.
CAL JOAN DEL CATXURRO CA LA MARIA DEL BORDET Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - breu Johanan o Johannes . breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara Etimologia de CATXURRO : desconeguda. (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - mada d’Ammó’). CAL JOAN DE LA CÍLIA Etimologia de BORD : del llatí bŭrdu . Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - breu Johanan o Johannes . CA LA MARIA DE CAL PATXO Etimologia de CECÍLIA : d’origen etrusc, se’n Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - desconeix el significat. breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - CAL JOAN DEL TAS mada d’Ammó’). Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - Etimologia de PATXO : desconeguda. breu Johanan o Johannes . CA LA MARIA DEL SOLER Etimologia d’ ATRÀS : del llatí vulgar ăd trans Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - (‘a l’altra part’). breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - CAL JOANET DEL MAS mada d’Ammó’). Etimologia de JOAN : de l’antropònim he - Etimologia de SOLA : del llatí vulgar sŏla , va - breu Johanan o Johannes . riant del llatí sŏlěa, sŏlěae (‘sandàlia’).
URTX 545 CA LA MARIETA DEL MESTRE Etimologia de MIQUEL : de l’antropònim llatí Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - Michael, derivat de l’hebreu mikâ’êl (‘qui breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara com Déu?’). (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - mada d’Ammó’). CA LA RAMONA DEL BURRIO Etimologia de MESTRE : del llatí măgister, Etimologia de RAMON : de l’antropònim llatí măgistri (‘cap, director, president’, ‘gerent, Raimundus, derivat del germànic Ragin - administrador, síndic’, ‘mestre, expert, perit’, mund. Segons Albaigès (1998), significa ‘el ‘pastor’, ‘professor, instructor’), derivat de qui protegeix pel consell’. măgis (‘més, en major grau’). Etimologia de BURRIO : desconeguda.
CA LA MARIETA DEL PIJAN CAL CISCO DEL QUIM Etimologia de MARIA : de l’antropònim he - Etimologia de FRANCESC : de l’antropònim breu Miryam , d’origen incert i cercat en Mara llatí medieval Francĭscus (`francès’). (‘ésser contumaç’) i en l’egipci Mrym (‘esti - Etimologia de JOAQUIM : de l’antropònim mada d’Ammó’). llatí Ioachim (‘Déu construirà’). Etimologia de PIJOAN : contracció de puig [del llatí pŏdĭum, pŏdĭi (‘basament, estilobat, CAL TON DEL BATLLET plataforma’, ‘podi’, ‘sòcol’), que prové del Etimologia d’ ANTONI : de l’antropònim llatí grec (‘peu’), però que en llatí vulgar Antonīnus . Albaigès (1998) apunta a tres va pre nοdδreοζl’accepció de ‘monticle, elevació possibles significats: ‘florent’, ‘inestimable’ i del terreny’] i Joan [de l’antropònim hebreu ‘defensor’. Johanan o Johannes ]. Etimologia de BATLLE : del llatí baiiŭlus, baiiŭli (‘bastaix, camàlic’, ‘portador de taüts’, CA LA MONTSERRAT DEL CEL ‘correu’), que a l’edat mitjana va prendre la Etimologia de MONTSERRAT : del llatí mons, definició actual del terme: ‘encarregat d’una montis (‘muntanya, mont’) i del també llatí funció (immaterial) delegada d’un superior’. serrātus, serrāta, serrātum (‘dentat, de serra’). Segons Albaigès (1999), l’antropònim prové Agraïments del cèlebre topònim de la Catalunya central. Etimologia de CEL : del llatí caelum, caeli (‘la A la senyora Leonor Rubinat i Petit, per les volta celest, el firmament’, ‘les altures, l’aire’, nombroses i profitoses explicacions sobre ‘món, univers’). l’origen de cadascun dels renoms de cases recollits, fetes a peu de carrer i sota un bat CA LA PEPA DE CAL ROCA de sol durant diversos matins d’un ja llunyà Etimologia de JOSEP : de l’antropònim llatí mes d’agost. Ioseph, d’origen hebreu però relacionat amb l’antropònim àrab . A l’Ajuntament de Vilagrassa, per facilitar- بعسعٌ Etimologia de ROCA : del preromà rŏcca , me el mapa dels carrers del poble i la revisió d’origen desconegut. del treball escolar en què es basa aquest article. CA LA PEPETA DEL CEL Etimologia de JOSEP : de l’antropònim llatí Al doctor Albert Turull i Rubinat , professor Ioseph, d’origen hebreu però relacionat amb titular d’onomàstica de la Universitat de l’antropònim àrab . Lleida (UdL), per la supervisió del breu es - بعسعٌ Etimologia de CEL : del llatí caelum , caeli (‘la tudi que va originar el present article i els volta celest, el firmament’, ‘les altures, l’aire’, valuosos consells per a la resolució dels re - ‘món, univers’). noms més conflictius .
CAL PERE EL CUA També als dotze autors del treball «Renoms Etimologia de PERE : de l’antropònim llatí de Vilagrassa », un exhaustiu recull efectuat Petrus , derivat de pētra, pētrae , adaptació de durant el curs 1985 -1986 per alumnes de l’arameu kefas (‘pedra’). cicle superior del CEIP Ramon Perelló . Els Etimologia de CUA : del llatí vulgar cōda , autors, segons consta al treball, van ser els derivat del llatí cauda, caudae (‘cua’). següents (per ordre alfabètic) : Gemma Asensio, Rosa Maria Batalla, Jordi Capdevila, CAL RAMON DEL MIQUELÓ Francisco Espí, Noemí Galceran, Montserrat Etimologia de RAMON : de l’antropònim llatí Manós, Abelard Monjo, Agustí Navarlaz, An - Raimundus, derivat del germànic Ragin - dreu Pijuan, Jaume Pont, Miquel Pont i Joan mund. Segons Albaigès (1998), significa ‘el Ramon. qui protegeix pel consell’.
546 URTX Bibliografia
ALBAIGÈS , J. M. (1991). Diccionari de noms de per - Diccionari etimològic (1996). Barcelona: Enciclo - sona i llur significat . Barcelona: Edicions 62. pèdia Catalana . (Diccionaris Complementaris ; 4). — (1998). Diccionari dels noms de noi . Barcelona: Diccionari de la llengua catalana (2007). Barcelona: Edicions 62 . (El Cangur; 187). Institut d’Estudis Catalans; Edicions 62; Enciclopèdia — (1999). Diccionari dels noms de noia . Barcelona: Catalana. [Disponible en línia a:
URTX 547