DOCSLIB.ORG

Maquetación 1

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

URTX RENOMS DE CASES DE VILAGRASSA. UNA REVISIÓ D'UN ANTIC TREBALL ESCOLAR Miquel Aguilar Montero RENOMS DE CASES DE VILAGRASSA. UNA REVISIÓ D'UN ANTIC TREBALL ESCOLAR Abstract L’article recull els renoms de cases de Vilagrassa encara vigents, transmesos de generació en generació fins als nos - tres dies. A banda de situar-los en el carrer i el número que els pertoca, mitjançant la inestimable col·laboració d’una vilatana, també se’n dóna la veu fonètica, l’etimologia i probablement el més important: el motiu que el va originar. This article collects the up-to-date Vilagrassa’s house nicknames, transmitted from generation to generation until today. Aside to locate it on the concerned street and number, through the invaluable collaboration of a villager, the article also provides its phonetic voice, its etymology and probably the most important: the reason that originated it . Paraules clau Vilagrassa, Urgell, onomàstica, toponímia urbana, renoms de cases. 528 URTX Introducció i metodologia passatgeres, cognoms de propietaris, loca - litzacions geogràfiques, oficis, prenoms de El procés d ’execució del present treball ha propietaris, trets físics o personals de relle - constat de tres fases: preparació, realització i vància de propietaris i, finalment, els d ’ori - revisió. Les tres etapes de confecció de l ’es - gen desconegut pels actuals vilatans. tudi dels renoms de cases de Vilagrassa res - ponen a la necessitat de contrastar opinions Una breu explicació de la procedència dels entorn de l ’origen dels renoms, una informació renoms, facilitada pels habitants de la casa que ha estat facilitada per vilatans autòctons. o per d ’altres que en coneixien la informació, acaba d ’orientar entorn de l ’origen i el motiu En la primera fase d ’execució del treball, va de certs renoms. ser imprescindible la consulta de tota aquella informació relativa a Vilagrassa i el seu en - Finalment, la tercera i darrera fase del treball torn: mapes del nucli urbà i del terme, esta - es va basar en la comprovació d ’algunes de dístiques de població, de procedència dels les dades. L ’existència d ’un treball escolar que habitants, dades educatives i econòmiques, recollia la majoria dels renoms de Vilagrassa, índexs d ’alfabetització, dades relatives a les tot i no donar-ne l ’explicació pertinent, va aju - professions vigents a la vila, etc. Tota aquesta dar a comprovar l ’existència de tots els prè - tasca, que no ha estat reflectida al treball per viament recollits. La revisió d ’alguns dels incompatibilitat amb la resta de l ’estudi, es va renoms més dubtosos amb d ’altres vilatans, a realitzar per tal conèixer millor la localitat i tot mode de contrastació de la informació, també allò que pot influir en el coneixement de la va permetre la resolució de diversos dubtes. cultura pròpia per part dels mateixos vilatans. Cal remarcar que en aquest treball s ’han ob - La segona fase de confecció del treball, la viat els renoms del Mas de l ’Estadella pel fet que podria anomenar-se realització , va basar- de no pertànyer al nucli urbà de Vilagrassa, se en la recerca de tots aquells renoms que així com els renoms de cases i masies que perduren en la memòria dels vilatans mitjan - s’ubiquen també als afores del mateix nucli. çant un recorregut pels carrers de la vila i l ’a- Els renoms derivats de prenoms o cognoms notació dels renoms, sempre ordenats per de persona, si no tenien cap tret especial carrer i número de la casa a la qual pertan - que cridés l ’atenció, tampoc s ’han comentat yen. La tria de renoms es va aconseguir amb en aquest treball, de la mateixa manera que el suport de Leonor Rubinat Petit, vilagras - aquells renoms d ’origen desconegut o dels senca i col·laboradora de diversos treballs de quals no es coneix la història tot i conèixer- recerca entorn de la seva població, especial - se l ’origen derivatiu. ment en l’àmbit de la història de la vila. Ordenació dels renoms recollits Una vegada classificats els renoms, un total (per carrer i número) de cent setanta-un tan sols en el nucli urbà, es va procedir a la classificació segons quin Carrer d ’Anglesola era el seu origen: accidents geogràfics, al - S. núm.: cal Rajoler . tres renoms vigents, anècdotes o situacions S. núm.: cal Culo . URTX 529 Núm . 1: cal Roca . Plaça del Pou (de Gel) Núm . 2: cal Valls . Núm . 2: cal Xut . Núm . 4: cal Ferrer . Núm . 3: cal Serra . Núm . 5: cal Valeri . Núm . 4: cal Furó . Núm . 6: cal Pitius . Núm . 7: cal Mas del Pere . Carrer del Rossinyol Núm . 9: cal Coll de Bot . S. núm.: cal Catxurro . Núm . 11: cal Giró . S. núm.: cal Cruells . Núm . 12: cal Miqueló . S. núm.: cal Pigat . Núm . 13: cal Nofre [...] cal Catalunya . S. núm.: cal Burrio . Núm . 15: cal Niu [ ...] cal Xato . Núm . 1: cal Patau . Núm . 17: cal Sepito . Núm . 3: cal Burrio . Núm . 18: ca l ’Antonet. Núm . 5: cal Mallol [...] ca la Maria del Bordet . Núm . 19: cal Medalla . Núm . 6: cal Joanet del Mas . Núm . 20: cal Polit . Núm . 7: cal Tas . Núm . 21: cal Companyero . Núm . 10: cal Carter . Núm . 22: cal Boter . Núm . 12: cal Navarlàs Núm . 23: cal Ros . Núm . 13: cal Joan del Tas . Núm . 25: cal Fuster . Núm . 17: cal Garsa . Núm . 26: cal Lloses . Núm . 19: ca la Fitona. Núm . 27: ca l ’Esquerré . Núm . 20: cal Riudobelles . Núm . 29: cal Magí . Núm . 21: cal Cel . Núm . 31: cal Bordet . Núm . 23: cal Pa Cremat . Núm . 25: cal Ganyils . Avinguda de Catalunya Núm . 29: cal Portaler . S. núm.: cal Patxo . Núm . 39: ca la Pepeta del Cel . S. núm.: ca la Creu . Núm . 43: cal Mixoné . Núm . 3: cal Quim . Núm . 10: ca la Munda . Carrer dels Serradors Núm . 12: cal Cisco del Quim . S. núm.: cal Coques [...] cal Pebrots . Carrer de la Font Plaça del Sitjà S. núm.: cal Cameta . Núm . 3: cal Crestes [...] cal Baldomeu . Núm . 1: ca l ’Asidro . Núm . 4: cal Patxeco . Núm . 2: cal Patau . Núm . 5: ca l ’Havanero . Núm . 4: cal Margarido . Núm . 6: cal Pijan [...] cal Canot . Núm . 5: cal Catxet . Núm . 9: cal Rubiol . Núm . 7: cal Puiget . Núm . 10: cal Mònico . Núm . 8: cal Niuet . Núm . 12: cal Catxurro . Núm . 11: cal Bisnaga . Núm . 13: cal Tosquella . Núm . 13: cal Ton del Batllet . Núm . 14: cal Catarro . Núm . 15: cal Toio . Núm . 19: cal Marina . Carrer de Tàrrega S. núm.: ca l ’Engràcia . Carrer de l ’Hospital S. núm.: cal Senyor . S. núm.: cal Fosca . S. núm.: cal Serana . S. núm.: ca la Carmela . Núm . 2: cal Carló . Núm . 3: ca l ’Afo . Núm . 3: cal Cabrera . Núm . 7: cal Pijantet . Núm . 5: cal Fèlix . Núm . 11: cal Maricuc . Núm . 6: ca la Sivina . Núm . 17: ca l ’Engrega . Núm . 7: cal Senyorito [...] cal Felipo . Núm . 8: cal Balcells . Plaça Major Núm . 9: cal Sàrries . Núm . 2: cal Siles . Núm . 10: ca la Pepa de cal Roca . Núm . 14: cal Batlle . Carrer del Mo(r) Núm . 15: cal Roca . S. núm.: ca la Clara . Núm . 17: can Xona . Núm . 1: cal Rito . Núm . 18: cal Lliesó . Núm . 2: cal Quelo . Núm . 22: cal Soler . Núm . 4: cal Moreno . Núm . 23: cal Mestret . Núm . 6: cal Pillart . Núm . 24: cal Pastisser . Núm . 14: cal Soler . Núm . 25: cal Carbonell [...] cal Pillart . 530 URTX Núm . 26: cal Frare . actualment situada davant de la capella del Núm . 27: cal Jordi [...] cal Mestret . Roser, al peu de la carretera que uneix la lo - Núm . 28: cal Tirinari . calitat amb Anglesola. Núm . 29: cal Catxurro . Núm . 30: cal Botes . CAL’E STADELLA Núm . 31: cal Mossèn Joan [...] cal Valls . Etimologia: diminutiu d’ estada (‘habitació, Núm . 33: ca la Marieta del Pejan . lloc on es pot habitar’), derivat d’ estar , pro - Núm . 35: cal Cadiraire . vinent del llatí stāre (‘estar dret o aturat, tro - Núm . 41: ca l ’Esquerré . bar-se en un lloc, ésser’). Núm . 47: cal Xato . El renom podria derivar del lloc d’origen d’al - Núm . 49: cal Pistola . gun dels anteriors habitants de la casa: el mas d’Estadella, una masia fortificada edifi - Estudi dels renoms recollits cada al segle XVI per Francesc Estadella i si - (per derivació temàtica ) tuada a escassos quilòmetres del nucli urbà de Vilagrassa. El conjunt del mas d’Estadella Derivats de localitzacions geogràfiques és actualment un dels principals punts d’in - terès històric del municipi. CA L’A FO Etimologia de CALAF : probablement de l’à - CAL’H AVANERO rab , prenom masculí de significat Etimologia d’ HAVANA : probablement de بشمشط desconegut. haven (‘port’), d’on també deriva el topònim El renom podria respondre a una deformació Havanna-e. (intencionada o no) del malnom assignat a Tot i que s’afirmi que l ’habitant de la casa algun antic habitant de la casa que provenia provenia de Cuba, el més probable és que el de la localitat de Calaf, actualment integrant propietari fos originari del poble i es despla - de la comarca de l’Anoia (vegeu l’entrada cés fins a Cuba per «fer les Amèriques ». Era CAL SERANA ). Un possible procés evolutiu del corrent durant el segle XIX el fet de provar malnom i el renom de la casa podria haver sort al continent americà fugint de la po - estat quelcom semblant a això: Calaf (topò - bresa que patia Catalunya, i principalment nim) > Calafo (malnom de la persona) > ca per les promeses de riquesa i opulència que l’Afo (renom de la casa). arribaven des de l ’altra banda de l’Atlàntic . CAL’A NDORRÀ CAL MAS DEL PERE Etimologia d’ ANDORRA : probablement de Etimologia de MAS : del llatí rěmăněo, rě - l’àrab hispànic haddúra o hadúrra , derivat de mănsi (‘romandre, restar, quedar-se’), derivat l’àrab clàssic hudurrah (‘rodamón, el qui de măněo, mănsi, mănsum .
Recommended publications
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics

    L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics

    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
  • ANNEX Centres De Terres De Lleida

    ANNEX Centres De Terres De Lleida

    Serveis Territorials a Lleida Codi Nom del centre Municipi centre Centres de formació de persones adultes 25008583 CFA La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell 25008595 CFA Tàrrega Tàrrega Centres d'educació infantil, primària, educació especial i zones escolars rurals 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25000122 Escola Sant Esteve - ZER Urgellet Alàs i Cerc 25000146 Escola Mare de Déu de Montserrat - ZER L'Albagés Vall de l'Aranyó 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000316 Escola d'Alins - ZER Alt Pallars Sobirà Alins 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000717 Escola de Tartareu - ZER Montsec Les Avellanes i Santa Linya 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25007876 ZER Riu Corb Belianes 25003676 Escola Els Set Focs - ZER Elaia Bellaguarda 25001059 Escola Mare de Déu de Talló Bellver de Cerdanya 25001072 Escola Rufí Bedoya - ZER Plaurcén Bellvís 25001096 Escola Sant Joan Benavent de Segrià 25001394 Escola Camp Crusat - ZER Vall de El Cogul l'Aranyó 25000481 Escola Sant Isidre - ZER Ponent Gimenells i el Pla de la Font 25007815 ZER Elaia La Granadella 25001758 Escola de Guimerà - ZER Guicivervi Guimerà 25004826 Escola de Tuixent - ZER Urgellet Josa i Tuixén 25001916 Escola L'Espígol - ZER Garrigues Altes Juncosa 25003032 Escola de Llavorsí - ZER Alt Pallars Sobirà Llavorsí 25001990 Escola Antoni Bergós - ZER L'Horta de Lleida Lleida 25002091 Escola Magí Morera i Galícia Lleida 25005491 Escola Magraners Lleida 25009071 Escola Països Catalans Lleida 25008133 ZER Ponent
  • Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión

    Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión

    Edicto de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-09-24 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-08 12:00:00 Marginal: 82499 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el término municipal de Mollerussa En cumplimiento de lo que dispone el apartado 4º del artículo 59 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este Edicto se notifica a Salvi Fargas Sabates y Francesca Busquets Verdaguer, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa, y Vila-sana, y que no se ha podido notificar en su domicilio, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión 14 de febrero de 2008, adoptó el siguiente acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC número 5090, de 13.03.2008: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, i tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinen los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio.
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)

    Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)

    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
  • Edicto De 2 De Octubre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión

    Edicto De 2 De Octubre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión

    Edicto de 2 de octubre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-10-02 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-22 12:00:00 Marginal: 82897 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 2 de octubre de 2008 , sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. En cumplimiento de lo que dispone el artículo 59.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este edicto se notifica a Josefina Puig Berenguer, Josep Maria Puig Berenguer i Jaume Aderm Fabregues, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, actualmente en domicilio desconocido, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 14 de febrero de 2008, adoptó un acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC núm. 5090, de 13 de marzo de 2008. El acuerdo es el siguiente: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, y tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinan los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo.
  • Sióm 642A Dd’Or’1Or Núm

    Sióm 642A Dd’Or’1Or Núm

    la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 642 • Any LIII • Agost 2017 Reportatge de quan els ccaminsamins pportavenortaven a AAgramuntgramunt IInauguraciónauguració ddelel nnouou ttraçatraçat ““DeDe ttuu a ttu”u” aambmb ddee llaa ccarreteraarretera LL-303-303 MMàriusàrius BBlàvialàvia ssobreobre llaa ssevaeva nnovaova nnovel·laovel·la CCentenarientenari ddelel ppareare GGrasras [AGOSTLLaa 2017 fl ] aamasióm 642a dd’or’1or Núm. 642 - Any LIII - Agost 2017 Editorial ................................................. 3 - Penya Barcelonista ............................... 23 - Mossos d’Esquadra de l’Urgell .............. 25 ACTUALITAT OPINIÓ Fets del mes La claraboia - Inauguració del nou traçat de la L-303 . 5 - Endavant sense por ............................. 27 - Xerrada sobre l’aigua ........................... 7 - Cicle Racons ........................................ 7 Gent, fets, coses... - Mercat de les Rebaixes ........................ 8 - Remeis tradicionals: espígol ................. 29 - Segon homenatge a Ramon Vicens ....... 8 Els lectors escriuen - Planta Ossó de Sió ............................... 10 - Res és nou, tot m’esparvera ................. 31 - La Pubilla de les Puelles ....................... 10 - En record del Víctor .............................. 32 - Exposició a l’Espai Guinovart ................ 11 - Foto denúncia jardineres ...................... 33 - Incendi a l’Avinguda de Catalunya ........ 12 - En l’acceptació hi ha la clau - Minut de silenci ...................................
  • Centres-Lleida.Pdf

    Centres-Lleida.Pdf

    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Lleida Codi del centre Nom del centre Població 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25005260 Institut Ribera del Sió Agramunt 25006859 Llar d'infants Municipal l'Era d'Agramunt Agramunt 25000730 Escola Francesc Feliu Aitona 25000158 Escola Sant Salvador Albatàrrec 25008479 Llar d'infants El Carrilet Albatàrrec 25000161 Escola L'Àlber Albesa 25000195 Escola Comtes de Torregrossa Alcarràs 25008893 Escola Parc del Saladar Alcarràs 25008819 Llar d'infants d'Alcarràs Alcarràs 25000225 Escola Mare de Déu del Carme Alcoletge 25008698 Llar d'infants Lo Tossalet Alcoletge 25000250 Escola agrària d'Alfarràs Alfarràs 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25008637 Llar d'infants Municipal d'Alfarràs Les Llavoretes Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000341 Escola Antònia Simó Arnó Almacelles 25006483 Institut Canigó Almacelles 25007992 Escola d'Almenar Almenar 25006227 Institut d'Almenar Almenar 25009411 Llar d'infants Bambarol Almenar 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25008911 Llar d'infants L'Estel Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000602 Escola Albirka Arbeca 25000626 Escola Els Til.lers Artesa de Lleida 25000638 Escola Els Planells Artesa de Segre 25006136 Esc. de Música Municipal de Balaguer Balaguer 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25000778 Escola Gaspar de Portolà Balaguer 25000857 Escola La Noguera Balaguer 25008789 Escola Mont-roig Balaguer 25000811 Escola Pia de Balaguer Balaguer 25000833 Institut Ciutat
  • Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís

    Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís

    e r Límits comarcals g Bellmunt-Almenara R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell Serra Llarga-Secanse de la Noguera Sòl de protecció especial F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer PEIN i Xarxa Natura 2000 r f a n Sòls de valor natural i de connexió y a e r lo Pilar d'Almenara Sòl de protecció territorial g Serra de Bellmunt e Reg Castellserà uer d S e Va Sòl potencialment sotmès a risc natural llfog l ona e Tossal del Nen Sòl de protecció preventiva Menàrguens Falcons Ta ras s ó AlmenaraPlans Alta de Sió Tossal del Garrameu Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia Santa Maria de Montmagastrell Boldú la Fuliola Térmens Linyola Puig de Barretpicat C lot de San Tossal d'Espígol t G S è il i (per qu el Tarròs ia Plans de Sió les Tarroges d nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Estany d'Ivars-Vilasana Barbens Aieguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Anglesola-Vilagrassa Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co
  • Diez Generaciones De Una Familia De Puiggròs

    Diez Generaciones De Una Familia De Puiggròs

    Diez generaciones de una familia de Puiggròs Plaça Major, 5 - 25420 Puiggròs • 973 143 599 / 663 766 754 • www.calmiquelo1778.com • [email protected] 2 Cal Miqueló. Diez generaciones de una familia de Puiggròs 3 Espigando datos y hechos Recuerdos en los tiempos de la estirpe Siempre he pensado que las experiencias vividas en la in- mundo. Seguramente por este motivo siempre había queri- de Cal Miqueló fancia están muy presentes en nuestra vida adulta. Mis re- do recuperar la casa de Cal Miqueló, vacía desde la muer- cuerdos de Cal Miqueló con el abuelo Josep y la abuela te del abuelo Josep. Es un proyecto muy personal hecho Joan Bellmunt i Figueras Manuela todavía están muy vivos en mi memoria. El gran con todo el amor a mi familia y a mis recuerdos de niño. hogar, la cocina económica en medio de la estancia, la des- Es, pues, un enorme placer ver la casa completamente re- Parece que hoy la vida corre más deprisa que nunca. Puede que la acumula- pensa con los botes de adobo, la mesa con aquel cajón lle- cuperada con todos los elementos que la identifican como ción de trabajo, el estrés, la TV, los móviles e Internet, que aísla a las personas no de cosas que siempre revolvía con mucha curiosidad: un hogar donde muchas generaciones, con la casa siempre y aparentemente les dice que solo existen ellos como individuos, y un largo mecheros de gasolina, cajitas de tabaco, dedales... También de testigo, han vivido, llorado, reído... con padres, hijos y etcétera, nos adentran en un mundo efímero, donde la única referencia parece recuerdo las paredes oscurecidas por el humo del fuego, la abuelos llenos de amor, donde ahora también muchas fa- ser cada individuo.
  • Llibre Vilagrassa Ok.Indd

    Llibre Vilagrassa Ok.Indd

    Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841) Per Josep M. LLOBET PORTELLA UNED. Centre Associat de Cervera Pàgina anterior: Josep Maria Llobet, en la seva intervenció a la Jornada de Treball de Vilagrassa (fot. J. Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Introducció Una recerca sistemàtica a l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), de Cervera, ens ha permès la localització d’una gran quantitat de documents relacionats amb Vilagrassa. D’aquest conjunt, hem seleccionat cinquanta documents, que van des de l’any 1360 al 1841, els quals, comentats i transcrits, els oferim al lector. Els comentaris –breus, atès el gran nombre de documents– els hem agrupat per temes, així hom hi trobarà informació sobre els senyors jurisdiccionals de la població, els pactes de pau i treva, els homenatges i els arbitratges, els béns municipals, els nomenaments de procuradors, de síndics, de batlles i de mestres, els deutes, les càrregues econòmiques, les compravendes de censals i violaris, els arrendaments i les cessions, les compravendes de terra, els picapedrers i els pintors, l’ús de les aigües i les relacions entre Vilagrassa i Cervera. Creiem que, en el seu conjunt, aquest recull documental pot aportar informació interessant sobre Vilagrassa corresponent a aquest dilatat espai de temps que va des de poc més de la meitat del segle XIV a gairebé la meitat del segle XIX. 1. Senyors jurisdiccionals L’any 1407, la senyoria de Vilagrassa era exercida per la ciutat de Barcelona (documents número 6 i 7).
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera

    Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera

    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
  • El Patrimoni Monumental De L’Urgell

    El Patrimoni Monumental De L’Urgell

    E L PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL Xavier Mayora i Tebé Manel Sala i Flotats EL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL Ponència Quan ens van proposar la revisió del patrimo- El resultat de tot això fou que l’any 1993 van ni monumental de l’Urgell, vam plantejar-nos visitar aquest complex monumental prop de Xavier la necessitat de definir què podia ésser objec- trenta mil persones.4 Aquest és un viu exem- Mayora i Tebé te del nostre estudi. Davant la gran varietat ple de com el patrimoni també pot generar be- Topògraf d’aspectes que podia contemplar la present neficis, convertint-se en un recurs, més que ponència, ens hem dedicat a analitzar els dos en una molesta preocupació per a les institu- Manel casos que hem cregut més representatius del cions públiques. Salas i Flotats patrimoni monumental: els edificis eclesiàstics I què passa amb la resta del patrimoni de l'Es- Llicenciat en i les construccions defensives. glésia? Geografia i Història. Evidentment el cas de Vallbona és excepcio- Universitat de Barcelona nal. No obstant, l'Urgell té altres atractius que 1. El patrimoni eclesiàstic podrien complementar aquesta oferta conve- nientment estudiats, restaurats i promocionats. Una part important del patrimoni monumental Posarem un exemple: un estil que gaudeix ac- el conformen els edificis eclesiàstics: ermites, tualment d'un reconeixement popular molt im- esglésies parroquials, monestirs, convents, etc. portant és el romànic (XI-XIII). A la comarca hi A la comarca de l'Urgell, com en general a tot ha excel·lents exemples d’aquest art, amb les Catalunya, és el patrimoni més nombrós i va- famoses portalades d'Agramunt,5 de riat en estils.