1,80e

juny_juliol 53 núm. Invasió de gegants a Tàrrega

actualitat comarca memòria històrica 4 Tàrrega: Ciutat 8 El Molí d’Espígol, 12 El campanar Gegantera 2009 poblat ibèric de Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

Portada 53 Fotografia: A. Marcos 2 e editorial Editorial Tàrrega, i una mica més Antoni Palou

punt d’entrar a la calor, i de celebrar l’arribada donit tot per una perfecta organització, en la que foren del solstici d’estiu: La nit de Sant Joan, el dia en fonamentals els més de dos-cents cinquanta voluntaris què podem gaudir del dia més llarg i la nit més i l’esforç de la Fal·lera Gegantera i del seu cap de colla A curta, l’agenda cultural de la nostra ciutat ens Josep Bonet. I també remarcar l’encert de la setmana del ha deparat moltes i agradables estones, anem a pams. Medi Ambient, i molt en particular el reconeixement fet Ens referim a la festa major de maig, els actes tradicio- al govern del Perú per la seva tasca de preservació de nals es van consolidant any rere any, el ball de l’Eixida, l’Amazones i del país en general, amb assistència perso- l’home de la barra, el ball de l’Àliga, escoltar amb emo- nal del Cònsol General del Perú a Barcelona; entranyable ció continguda l’himne de la Verge de l’Alba, són fets fou l’acte de reconeixement celebrat al Museu i la poste- que ja s’han integrat en el nostre patrimoni cultural i rior conferència a la sala d’actes de la biblioteca, que ens els targarins els fruïm amb absolut respecte i lleialtat; aproximà a aquest país i les seves joies: Cuzco, Machu em va sorprendre i alhora agradar molt el concert que Picchu, el llac Titicaca (es complí aquell proverbi que ens van oferir el dissabte 16 de maig a l’Ateneu la coral mai te n’aniràs a dormir sense saber una cosa més). Ramon Carnicer i la Cobla Tàrrega, un concert mai vist, I des d’aquestes ratlles, rendir un sentit homenatge a la on les veus d’un cor mixt es van entrellaçar amb els sons persona de Josep Castellà Formiguera, traspassat recent- dels instruments de cobla per interpretar una exquisida ment, notari rigorós de la història i fets de la nostra ciu- selecció de sardanes dels millors mestres compositors. tat; la intrahistòria glosada per Miguel de Unamuno ens Així com la cel·lebració del títol de Tàrrega: 24ena ciutat recorda que la història no la composen els edificis ni gegantera de Catalunya, una autèntica reivindicació de els monuments, ells només són els testimonis de l’acció la cultura popular i d’arrel tradicional; l’últim cap de de les persones, autèntics protagonistes de la història, i setmana de maig, la ciutat fou envaïda per més de dues- en Josep Castellà fou un dels protagonistes de Tàrrega, i centes colles geganteres i quasi uns cinc-cents cinquanta des d’aquí el nostre reconeixement més profund, Tàrrega gegants i capgrossos voluntaris; places i carrers del casc està en deute amb ell i amb moltes altres persones que antic, i del modern eixample foren els escenaris idonis calladament han anat forjant la nostra història i tradi- per a aquest esclat de cultura amb majúscules, i arro- ció.

Els articles publicats a Cultu­ ràlia només reflecteixen l’opi­ nió de qui els signa. El Consell de redacció de la revista es Revista cultural de Tàrrega reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al director i de resumir-ne els continguts. Núm. 53 | juny_juliol ‘09 Direcció su Antoni Palou Centre Cultural de Tàrrega Directora executiva 4-7 8-10 Roser Torruella 2 3 Redacció notícies actualitat comarca Laia Pedrós editorial Annabel Roca Tàrrega, i una mica Tàrrega: ciutat El molí d’Espígol més Correcció gegantera 2009 Annabel Roca Disseny i publicitat 11 12-15 16-17 18-19 David Mora Sílvia Pedreira opinió memòria entrevista entitat cultural Fotografia històrica Josep Castellà APADOC A. Marcos Torruella Autoritat en falta, El campanar de professor de l’Escola Laia Pedrós en sobra o tot el Vilagrassa d’Arts i Oficis Ondara Antoni Palou contrari Pep Vall Col·labora 20-21 22-23 Antoni Palou Pep Vall rutes culturals la cuina Jordi Auberni Serra Borges agenda Ajuntament de Tàrrega Edició i màrqueting llibres Centre de Disseny Innova, sl Av. Catalunya, 61, entl. 1a < Tàrrega Tel. 973 314 698 < Fax 973 314 699 [email protected] www.centredisseny.com editorial Dipòsit legal: L-1528/98 Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

notícies 3

n La conscienciació El silló i la ceràmica, Més d’un miler de ecològica centra la protagonistes de persones assisteixen 10a Fira del Medi Verdú durant un cap a la 2a Mostra Ambient de setmana d’Entitats

Tàrrega va tancar el diumenge 7 Uns 30 col·lectius culturals, socials de juny una setmana d’activitats i esportius de Tàrrega es van reunir de conscienciació ecològica amb la el diumenge 14 de juny al matí a la celebració de la 10a Fira del Medi plaça de les Nacions sense Estat per Ambient, la qual va congregar uns participar en la 2a Mostra d’Entitats 5.000 visitants. El certamen va del municipi. La convocatòria vol ser transformar la plaça de les Nacions un aparador del teixit associatiu que sense Estat en un espai pedagògic Més d’un miler de persones van as- desenvolupa les seves activitats amb per a tota la família amb l’alimen- regularitat a la capital de l’. A tació natural i la biodiversitat com sistir els dies 6 i 7 de juny a la XII Festa del Silló i Fira de Ceràmica de través dels seus respectius estands, a principals eixos temàtics. Dins el les entitats van tenir l’oportunitat recinte es van posar a l’abast del pú- Verdú. Aquest certamen va aplegar 25 pa- de divulgar els actes, cursos i ajuts blic una trentena d’estands sectori- que ofereixen al conjunt de la po- als, tallers participatius, exposicions rades de ceramistes de tot Catalunya. A més la plaça Major de Verdú es va blació. A tall d’exemple, la delega- i degustacions gastronòmiques de ció targarina de l’Associació de Di- Slow Food Terres de . Entre les convertir en un obrador de ceràmica antic on es van escenificar els pro- abètics de Lleida va organitzar una propostes, van destacar un tast de degustació de rebosteria apta per caragols criats en vivers ecològics, cessos de fabricació del silló. Per la seva part, els nens van tornar a ser a aquest col·lectiu. Igual que en la un circuit de vehicles elèctrics, una primera edició, també es va convi- ludoteca d’aigua o una mostra inte- els protagonistes del certamen amb un taller on van poder experimen- dar una entitat de fora vila, enguany grada per 50 nius naturals de dife- la colla castellera Els Margeners de rents espècies d’aus. tar de primera mà les sensacions de moldejar el fang fins aconseguir fer . La Diada, a la qual han Cal destacar també la neteja de la assistit un miler de persones, va fi- llera del riu Ondara que es va fer una peça. Durant la Fira també hi havia una nalitzar amb les actuacions del Grup dissabte i va comptar amb uns 15 Country d’ i Melmelada voluntaris. exposició sota el títol Oficis Singu- lars on es mostraven mig centenar Jazz. Com a cloenda, l’Espai MerCAT de productes elaborats amb ceràmi- va acollit un dinar popular amb 200 ca negra de les poblacions de Verdú comensals. i de Quart (Gironès), de diferents ti- pus com gerros, làmpades, estris de cuina, de jardineria i de decoració. Tal com va explicar el president de l’associació de ceramistes del Villar de Verdú, la XII Festa del Silló i la Ceràmica vol recuperar la tradició cantinera de la vila ja que la cerà- mica és l’activitat tradicional més destacada d’aquesta vila.

notícies Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

4 a actualitat

Tàrrega: Ciutat Gegantera 2009

actualitat Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 a actualitat 5 Tàrrega ja no es coneix només per la Fira del Teatre al Carrer sinó que enguany també es co- neix com la ciutat dels gegants.

Els dies 29, 30 i 31 de maig la capital de l’Urgell va estar de festa i va celebrar el títol de 24a Ciutat Gegantera. Un total de 195 colles amb uns 550 capgrossos, gegantons i gegants van recórrer els princi- pals carrers de la ciutat durant aquests tres dies.

Text: Laia Pedrós Fotografia: Laia Pedrós i A. Marcos

actualitat Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

6 a actualitat

Inauguració capgrossos, gegantons i gegants es van La festa va començar diven- concentrar a primera hora de la tar- dres a la tarda. Els protago- da a la plaça del Carme i després van nistes de la jornada van ser desfilar en quatre cercaviles diferents els més menuts de Tàrrega: un pels principals carrers de la ciutat fins centenar de nens i nenes amb trobar-se altra vegada a la plaça de les uns capgrossos elaborats per Nacions Sense Estat. Fou una jornada ells mateixos a l’escola van ba- única, pels carrers ressonaven els tocs llar i s’ho van passar d’allò més dels tambors i les gralles tocant música bé amb un grup d’animació a popular catalana que feien ballar i do- l’Hort del Barceloní. A conti- nar voltes als centenars de gegants. nuació va tenir lloc la inaugu- A la plaça de les Nacions Sense Es- ració del Bol d’Or, el monument tat les autoritats van oferir uns par- commemoratiu de la Ciutat Ge- laments. El regidor de Cultura, Jordi gantera 2009. Segons l’autora, la Ramon, va donar les gràcies als “més targarina Matilde Grau, “es tracta de 250 voluntaris que han fet possi- d’una escultura de 4 metres d’am- ble que aquesta festa se celebrés sense plada per 7,5 metres d’alçada, que problemes i que els visitants de Tàrrega està recoberta de plats i tasses de se sentissin ben acollits”. A continua- porcellana, i que té l’objectiu d’unir ció van tenir lloc els balls protocol·laris els diferents moments, pensaments i que van anar a càrrec dels gegants de emocions de les persones que han fet Sant Joan Despí, de Sant Vicenç dels possible aquesta escultura”. D’altra Horts, els capgrossos d’Alcarràs i els banda, el pregó de la festa va anar gegantons de l’Agrupació de Colles a càrrec de Joan Font, director Sardanistes de Catalunya. de Comediants i fundador de Al vespre va tenir lloc el sopar de ger- la Fira del Teatre. manor a l’Espai Fassina amb un total de 3.500 persones. Ja a la nit, el grup Cercaviles amb Efímer va oferir una original cercavila centenars de gegants amb els gegants com a protagonistes. L’endemà els carrers de Després es va fer un concert a càrrec Tàrrega es van omplir de de la Companyia Elèctrica Dharma i gegants. Centenars de Naraina.

actualitat Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 a actualitat 7 Entrega del títol Finalment, el dia esperat per tots ar- ribà. El diumenge a les 8 del matí els Grallers de la barra i el Canó de les Borges van fer el toc de les matines pel centre de la ciutat. A continuació va tenir lloc una cercavila des de diferents punts de Tàrrega fins a l’Hort del Bar- celoní. A partir de la 1 del migdia les diferents colles ja havien arribat i arri- bà el moment esperat per tots, els ge- ganters de Sant Vicenç dels Horts van donar el relleu de Ciutat Gegantera a la Fal·lera Gegantera de Tàrrega, que durant tot l’any passejarà el títol pel territori. L’any vinent, els geganters de Tàrrega entregaran el títol a Manlleu, que es convertirà en Ciutat Gegantera 2010. Aquest acte concentrà més de 10.000 persones

actualitat Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

8 c comarca l’Urgell El Molí d’Espígol

Bé Cultural d’Interès Nacional El poblat ibèric del Molí d’Espígol, a , és un dels exemples d’urbanisme més desenvolu- pat entre les poblacions ilergetes conegudes. Va ser un centre econòmic i polític de primer ordre entre els segles VI i I abans de la nostra era. El febrer d’aquest mateix any el Molí va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Text: Annabel Roca zona arqueològica. Fotografia: Molí d’Espígol

comarca Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

comarca l’Urgell 9

c a zona del Molí d’Espígol, junta- ment amb altres zones on hi va haverL assentaments de poblats iler- gets, forma part de la ruta dels ibers, El Molí actualment gestionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. La cultura dels ibers va ser la primera cultura prò- pia de la nostra península, i per això cobra un gran interès. Aquesta cultura es va assentar a la zona costanera de la península perquè la resta de pobles de la mediterrània, com ara els etruscs d’Espígol o els fenicis, venien aquí a buscar ma- tèries primes, i per tant situar-se prop del mar els permetia comerciar. Això va fer que els pobles de la mediterrània, que estaven més avançats, exercissin una gran influència sobre els pobles ilergets. Els van aportar l’ús del ferro per fer eines i armes, el molí de rota- ció i l’ús de moneda, i precisament la zona del Molí d’Espígol era la que feia frontera entre aquest món influenciat per cultures més avançades i la resta de la península, que no rebia aques- ta influència i per tant conservava la cultura indígena. És justament això el que donava a la zona del Molí una gran importància i el que permetia que fos un important centre de comerç.

Les restes més antigues que s’han tro- bat al Molí d’Espígol daten de finals del segle VI o principis del V abans de la nostra era, tot i que no es descarta una ocupació anterior. Durant cinc-cents anys el poblat va viure diferents fases constructives en les quals les cons- truccions més noves es superposaven a les restes de les fases més antigues. Va ser a principis del segle V abans de la nostra era quan es va fer el primer nucli emmurallat, del qual es conserva un carrer principal amb una clavegue- ra, la muralla i un edifici complex amb columnes.

A finals del segle V abans de la nos- tra era és probable que el poblat pa- tís importants destruccions. Al llarg del segle següent l’assentament es va reconstruir i es va expandir. Durant aquell segle es va bastir una torre que guardava la porta est de la primera muralla; es va dibuixar un traçat via- ri amb carrers de fins a quatre metres d’amplada i s’hi van construir cases més complexes, compartimentades en estances quadrangulars segons les di- ferents activitats i necessitats. Tenien

comarca Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

10 c comarca l’Urgell

habitacions que probablement feien banda, utilitzaven els excedents per lògica. Des de finals dels anys vuitanta de magatzem, i també es van fer barris comerciar amb la resta de pobles del i fins l’any 2003 es van encarregar del extramurs. Aquesta disposició urba- Mediterrani, als quals els compraven poblat l’Oficina de Gestió de Monu- nística es va mantenir durant gairebé manufactures foranes com ara vaixella ments i el Servei d’Arqueologia de la dos-cents anys, fins que a finals del fina, vi o teixits de més qualitat. S’ha . Finalment, a segle III abans de la nostra era l’assen- sabut que hi arribaven productes del a partir del 2003 i fins avui en dia és el tament va sofrir una nova fase de des- nord d’Àfrica, de l’Eivissa cartagine- Museu d’Arqueologia de Catalunya el truccions. Amb l’arribada dels romans sa, d’Itàlia i de Grècia. Al poblat del que s’encarrega de la gestió patrimo- l’explotació del territori es va articu- Molí d’Espígol s’hi han trobat restes nial i científica del jaciment lar d’una manera totalment diferent a de molts objectes de luxe, i en canvi Agraïm la col·laboració del Museu d’Arqueologia com s’havia fet fins aleshores, i això va no s’han trobat restes d’armes. Això fa de Catalunya. fer que el poblat quedés pràcticament pensar que el poder d’aquest poble no inhabilitat. El poblat es va abandonar radicava en la seva capacitat de lluita, definitivament cap a finals del segle II sinó en la seva capacitat de comerciar. o principis del segle I abans de la nos- tra era. Pel que fa a les excavacions arqueo- lògiques del poblat, aquestes van co- Els habitants del Molí d’Espígol es dedi- mençar l’any 1970 de la mà del Museu caven fonamentalment a l’agricultura i Diocesà de Solsona. Al llarg de les dè- la ramaderia, tot i que també feien ac- cades dels setanta i els vuitanta va ser tivitats artesanes com el treball tèxtil, la Universitat de Barcelona la que va la metal·lúrgia i la terrisseria. D’altra dirigir els treballs de recerca arqueo-

comarca Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 o opinió 11 Autoritat en falta, en sobra o tot el contrari

Jordi Auberni i Serra

ots crec que estaríem d’acord, i deures. A moltes persones ens sap encara quan diem d’algú que és una perquè és evident que hi ha una greu i lamentem la hipertròfia dels autoritat en el ram de la medicina o en T crisi d’autoritat. L’autoritat dels drets i l’atròfia dels deures, i és llavors física o en qualsevol matèria, es parla pares, dels mestres, de les esglésies i quan reclamem l’autoritat com a pa- d’aquestes persones amb respecte, és altres institucions socials i polítiques nacea. És curiós i no hem d’oblidar que com un reconeixement de la seva và- s’ha anat fonent. Però des de fa un la crisi d’autoritat ve provocada pels lua. Però per a tothom avui, com que temps i des de diversos àmbits, es re- grans objectius de la modernitat i que vivim en uns sistemes igualitalistes, clama una volta de cargol perquè torni ens seria molt difícil prescindir-ne. El l’autoritat en surt perjudicada, és allò l’autoritat perduda, però la reclama- descrèdit de l’argument d’autoritat, de de: ningú és més que ningú, cosa que ció és més nominal que real. Quan la l’obediència com a virtut moral i religi- jo no tinc del tot clara. ciutadania demana autoritat, el que es osa bàsica de la societat patriarcal, de El que és cert és que avui dia hi ha una demana en molts casos és mà dura i les institucions polítiques, després d’un manca d’autoritat, sobretot en institu- ordre. I si això ho traslladem a l’àmbit segle d’horrors, ha estat un progrés. cions com la família, l’escola, fins i tot escolar, el que es demana és disciplina. També ha estat el pensament crític, la en la justícia, etc. Què podem fer per El concepte però s’ha tornat confús i limitació dels poders i la búsqueda de recuperar l’autoritat ben entesa en to- el reclamar autoritat s’ha de fer amb la igualtat, els fenòmens que sens dub- tes aquestes institucions tan bàsiques molt de compte, perquè les idees em te han erosionat l’autoritat. i que són la base de la societat? Ha de sembla que no es tenen massa clares. Després del que s’ha dit, seria bo fer una ser una feina de tots plegats, cadascú Vivim en una societat permissiva, jo anàlisi crítica de la societat permissiva, en el seu món, aquí no valen excuses, diria massa permissiva, que és una i al mateix temps de la societat autori- en la mesura que treballem amb de- conseqüència després d’haver viscut tària, per veure si podem copsar tot el cisió ferma, cap a la recuperació del durant gran part del segle XX en una que significa la paraula autoritat d’una respecte personal i col·lectiu, podrem societat autoritària o dictatorial. El manera raonable, per tant aniria bé començar a veure un punt de llum en que separa les dues formes de vida retrocedir en el temps fins als romans. aquest túnel de la permissivitat sense és que la societat permissiva es basa Què entenien aquella gent o millor dit, control que nosaltres vivim. A la feina en la llibertat i en els drets, mentre com interpretaven l’autoritat? Tenien doncs, posem-nos-hi que n’hi ha per a que la societat autoritària es basa en molt clara la diferència entre autoritat tots. Això sí, sense pors ni complexos. l’obediència i els deures. La diferència i poder. El poder es basa en procedi- L’autoritat influeix en les persones a és clara. Per uns, els bons, estan en la ments coactius, exigint obediència. En través del respecte i la dignitat, quan part de llibertat i drets, per als altres canvi l’autoritat és un exercici de qua- això desapareix les persones queden estan en la part contrària, obediència litat, que reclama respecte. Avui dia orfes subs- criu- t’hi [email protected]_973314698

opinió Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

memòria 12 m històrica

ilagrassa és un petit poble V urgellenc ple d’encant. Al bell mig de la vila hi trobem l’es- glésia de Santa Maria, presidida per un campanar lleugerament inclinat. Aquesta peculiar incli- nació, que en més d’una ocasió ha preocupat els vilagrassencs i les vilagrassenques, fa que la torre es conegui popularment com la Pisa de l’Urgell.

Text: Annabel Roca Fotografia: Laia Pedrós

El campanar de Vilagrassa la Pisa de l’Urgell

memòria històrica Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

memòria m històrica 13

L’església identificables per la cornisa motllurada El conjunt arquitectònic original data que hi ha en cadascun dels nivells. Els del segle XIII, tot i que al llarg de la his- tres primers nivells són cambres cober- tòria ha patit diverses modificacions. tes amb volta apuntada, mentre que la En aquell moment, el temple constava quarta planta, que és la que conté les d’una gran nau coberta per una teula- campanes, és oberta i està coberta per da a doble vessant sostinguda per arcs una volta de creueria. Pel que fa a la de diafragma que encara són visibles cinquena planta, és una terrassa que actualment. També hi havia una nau remata el campanar. Destaca el fet que lateral estreta, poc corrent en l’ar- els dos pisos superiors són fets de car- quitectura de l’època, on destaquen reus d’arenisca, mentre que els tres pi- els arcs de mig punt. Diversos docu- sos inferiors són de pedra calcària amb ments apunten que la nau de l’església cantonades de carreus d’arenisca. De es va reformar en el decurs del segle l’exterior del campanar criden l’atenció XIV, moment en el qual s’hi farien les les escales de pedra que pugen en di- capelles existents en la nau lateral. A agonal per la paret inferior d’aquest, a principis del segle XVII es van construir més d’una estructura rectangular que el cor i la capella de vora el campanar, arriba fins la segona planta. Aquesta es elements que al segle XIX es van modi- va afegir a partir de la segona meitat ficar per tal de construir-hi el baptis- del segle XIX amb la finalitat d’albergar teri i la sagristia. Durant el segle XVIII la maquinària del rellotge sense afec- es va refer la façana occidental, i pel tar el campanar. que fa al segle XX, sembla que només s’hi van fer petites reformes i restau- Per què està inclinat, el campanar? racions. L’any 2005, el Bisbat de Solsona, re- presentat per l’alcaldia de Vilagrassa, El campanar va encarregar un estudi arquitectònic El campanar és una torre de gairebé per tal de determinar les causes de la vint metres d’alçada situada a la can- inclinació del campanar, a més d’asse- tonada nord-est del temple, dividida gurar-se que aquesta no representava exteriorment en cinc pisos fàcilment cap mena de perill. Josep Ramon Solé,

memòria històrica Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

memòria 14 m històrica

arquitecte encarregat de dur a terme gut provocar una desviació notable teulada de l’església. Això hauria aju- aquest estudi, va arribar, a unes con- del centre de gravetat del mateix, cosa dat a que aquest arribés a una posició clusions força interessants. que provoca que el problema es vagi d’equilibri, de manera que en el mo- agreujant a mesura que augmenta la ment de l’estudi es va considerar que Segons l’estudi, la torre es va cons- inclinació. la torre es trobava estabilitzada o qua- truir recta, contràriament al que la D’altra banda, també s’ha sabut que si estabilitzada. gent sol pensar. Tot i això, els quatre el subsòl sobre el qual està edificat el murs del campanar no tenen la matei- campanar és heterogeni. Així, hi ha zo- La llegenda xa amplada. Així, el mur nord té una nes en les quals el terreny és més rígid Un fet tan curiós com que el campa- amplada d’aproximadament un metre i que en d’altres. Això, sumat al diferent nar de Vilagrassa estigui inclinat no deu centímetres. La paret oest, la més gruix dels murs explicaria la inclina- podia passar desapercebut sense que gruixuda, fa un metre i vint centíme- ció d’aquesta torre i l’aparició al llarg popularment s’hi busqués una expli- tres. La paret est té una amplada d’un dels anys de diverses esquerdes tant al cació. Fa segles que els vilagrassencs metre i cinc centímetres, i finalment, campanar com a l’església. i vilagrassenques expliquen, de gene- la paret sud només té una amplada de ració en generació, que el campanar mig metre. El fet que l’ample de recol- Una altra conclusió important a la es va contruir inclinat per error. Quan zament de cadascun dels quatre murs qual s’arriba en aquest estudi és que el els habitants del poble ho van veure, del campanar sigui diferent hauria po- campanar es recolza, en part, sobre la van decidir que s’hi havia de fer alguna

memòria històrica Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

memòria m històrica 15 cosa. Així doncs, van buscar una corda ben llarga i resistent i, tots plegats, es van posar a estirar i estirar per adre- çar el campanar. En veure que no se’n sortien, van demanar l’ajut dels pobles veïns, i de nou tots plegats van inten- tar fer prou força per posar el campa- nar recte. De tanta força com van fer, la corda es va trencar i de l’impuls van caure tots de cul a terra. No van poder adreçar el campanar, però en caure el cop va ser tan fort que es va fer una bassa.

El futur del campanar Tot i la situació no perillosa del cam- panar, el tècnic que va dur a terme l’estudi encarregat per l’Ajuntament va recomanar reforçar-ne l’estructura en un termini no massa llarg. L’ajun- tament de Vilagrassa ha rebut, aquest mateix any, una subvenció que perme- trà dur a terme aquestes obres

Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Vilagrassa.

memòria històrica Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

16 e entrevista Josep Castellà Forjador artístic

Josep Castellà Josep Castellà va néixer l’any 1944 a la capital de l’Urgell. Als 12 anys Aquest any es jubila i deixa definitivament l’Escola va estudiar un monogràfic en forja d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega després a l’Escola d’Arts i Oficis Ondara de 53 anys. Podria explicar a grans trets el seu pas per de Tàrrega i des de llavors no se l’escola? n’ha separat: va començar fent de Bé, vaig entrar a l’Escola d’Arts i Oficis als 12 anys per professor en una substitució, des· estudiar un monogràfic de forjador. Cal dir que abans els prés d’ajudant, fins que als anys joves començàvem molt joves a treballar, de manera que 70 va entrar com a professor amb el meu pare als 12 anys em va dir que em plantegés el que plaça definitiva després d’aprovar volia fer. Llavors vaig anar a l’Escola d’Arts i Oficis perquè les oposicions. Ara té 65 anys i es el ferro i la forja m’agradaven, tot i que a casa aquesta jubila, de manera que començarà tradició no existia ja que el meu pare era cisteller. Doncs una nova etapa molt més tranquil· vaig fer aquest monogràfic i l’any 1963, el director de l’Es- la, lluny de l’Escola d’Arts que l’ha cola, el senyor Perelló, ens va dir, a mi i a uns quants com- vist créixer i fer-se madur. panys més, que des de Madrid havia sortit un pla oficial Castellà és un apassionat de l’en· per estudiar aquests oficis: forjador, escultor, ceramista i senyament, fins al punt que creu fuster. I així va ser, van passar cinc anys més i va finalitzar que un bon professor no s’ha de la primera fornada del pla del 63. L’any 1970 el professor guardar res per a ell, sinó que ha oficial de forja, Antoni Guerra, va marxar a Madrid i el di- de donar tot el que sap als seus rector, com que jo era l’únic alumne d’aquesta especialitat, alumnes. em va proposar fer una substitució i així vaig començar la meva vida a la docència. Quan en Guerra va tornar em vaig quedar a l’Escola a fer d’ajudant seu. Després de la dictadura (1978-79) es van fer les primeres oposicions. Van sortir unes especialitats concretes, escul- tura i fusta. L’any següent ja van sortir forja i ceràmica. Des de llavors que sóc professor oficial de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega.

Aquest any va fer una exposició de les seves obres a la sala dels Arcs del Museu Comarcal de Tàrrega, com va ser això? Text i Fotografia: Laia Pedrós Com que aquest és el meu últim any a l’Escola els meus companys em van fer un homenatge i van demanar a alumnes i exalumnes meus vàries peces de forja i escultu-

entrevista Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 e entrevista 17 ra. Llavors vam fer una exposició durant tres setmanes a sortida alternativa perquè ara estan de moda i se’n cele- la sala dels Arcs de Tàrrega. Vaig quedar molt content, no bren moltes. només per l’acollida de l’exposició sinó també perquè vaig A Catalunya només hi ha una escola on s’imparteixi veure que els alumnes m’aprecien molt. forja artística i aquesta és la de Tàrrega. Té molta de- manda aquest ofici? Així vostè va començar a ensenyar de forma oficial als Té força demanda, tot i que quan hi ha crisi, els oficis que anys 80. Ha notat molt canvi en el comportament i no són de primera necessitat tenen menys demanda. En- tracte dels joves de llavors respecte els actuals? guany de segon curs tenim sis alumnes, mentre que de No, pensa que l’Escola d’Arts i Oficis és com un hobby, primer curs n’hi ha dotze. En els últims 10 anys ha aug- normalment ve gent gran que té ganes d’aprendre un ofici, mentat el nombre d’interessats en estudiar forja artística però ho fa per voluntat pròpia. Per tant, no et creen grans tot i que no és habitual ja que l’Escola d’Arts i Oficis és problemes. Actualment tinc alumnes de més de 60 anys i coneguda pel disseny gràfic i l’interiorisme, no per la forja els més joves tenen de 24 a 25 anys. i ofics d’aquest tipus. Els vells oficis sempre tenen menys D’altra banda, fa uns anys vam començar a impartir el demanda perquè la gent estudia allò que té més sortida. batxillerat artístic però els alumnes tampoc ens han por- tat problemes ja que la gent que estudia aquest batxille- Pot explicar els passos que ha de seguir un alumne per rat ho fa amb més voluntat pròpia, per dir-ho d’alguna fer una peça forjada? manera, ho porten a dins, són més “bohemis”, en el sentit En primer lloc ha de tenir la idea clara i l’ha de traslladar al abstracte de la paraula. paper. Llavors comenta amb el professor quin tipus de ma- terial utilitzarà per fer aquella peça. Jo, com a professor, La seva passió és l’ensenyament. Per quin motiu? l’aconsello sobre quin tipus i tècnica de ferro ha d’utilitzar. M’encanta la docència ja que aporto als alumnes el que jo Sempre intento que una mateixa peça es pugui elaborar sé i com s’han de desenvolupar en l’ofici de forjador, així en diferents tècniques ja que així els alumnes aprenen que crec que ensenyar és una de les millors coses que hi ha molt més. al món perquè transmets coneixements. A més, m’agrada Una vegada ha escollit la peça, el tipus de ferro i la tècnica, treballar el ferro i ho faig de la millor manera que sé. Tam- es posa a escalfar el ferro i després a picar-lo fins a do- bé crec que un bon professor no s’ha de guardar res per nar-li forma. Cal dir que la forja artística es valora per les a ell i jo és el que he fet tot aquest temps que he estat a poques soldadures que tingui, és a dir, s’ha de fer una peça l’Escola d’Arts i Oficis Ondara. amb moltes formes diferents i amb poques soldadures. Un cop tingui la peça feta l’hi ha de donar els acabats que Com ja ha dit, vostè és professor de forja. Què els en- generalment no són de pintura perquè deteriora ràpida- senya als alumnes? ment el ferro. Quan un alumne decideix estudiar forja artística ha de pensar que dedicarà 18 hores a la setmana a aquesta es- Vostè es considera un artista? pecialitat, mentre que les altres hores (fins a 33 o 34) farà La veritat és que no, sinó que em considero un profes- dibuix tècnic o història de l’art. sional del ferro. M’agrada treballar-lo i ho faig el millor El metall és molt ampli, així als alumnes els ensenyem tots que sé. També tinc un taller a casa amb tot el material els sistemes de soldadura, tota la gamma de treballs anne- necessari, però això és lògic, tan com que un pintor té un xos al metall com la màquina de foradar, la de polir, el torn. caballet i un dibuixant, una taula. També treballem el ferro en calent i de forma artística. Els alumnes aprenen a fer peces de mobiliari urbà i domès- Ara comença una nova etapa de la seva vida, aquest tic com cadires, làmpades, fanals, fonts, jardineres, entre curs finalitza el seu pas per l’Escola d’Art i Superior de d’altres. A l’escola normalment no fem peces molt grans Disseny Ondara de Tàrrega. Què té previst fer? per tal que els alumnes en puguin fer vàries durant tot un Bé, continuaré fent forja mentre pugui perquè tinc un ta- curs i puguin aprendre diferents tècniques de forja. A més, ller, com ja he dit. A banda tinc la sort de viure en una casa si féssim peces molt grans no tindríem espai. a Vilagrassa i faré un hortet i cuidaré el jardí. Tindré més temps lliure però ja ha arribat el moment de jubilar-me i Quina és la sortida professional dels estudiants de for- de viure amb un altre ritme, sense dependre d’horaris. ja? Una de les sortides és treballar en un taller de forja tot i La seva plaça a l’Escola ja l’ha agafat un altre profes- que no n’hi ha gaires, una altra és montar-se el propi taller sor? i l’altra és treballar en diferents tallers relacionats amb el Això és una incògnita, al mes de setembre se sabrà. Per metall i la indústria metal·lúrgica, que en aquesta zona entrar a l’Escola d’Arts i Oficis necessites tenir tres requi- n’hi ha bastants. sits: el pla del 63 en forja artística, el nivell de català i dos Crec sincerament que a una persona que li agrada la forja anys d’experiència en el sector del ferro. Ja es veurà, això artística s’espavila i tira endavant. Una de les sortides que ho ha de solucionar l’Administració, ara només podem escullen actualment els joves que fan forja és anar a fires esperar que hi hagi persones que en sàpiguen i tinguin medievals per mostrar aquest antic ofici. Les fires són una aquests requisits.

entrevista Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

18 e entitats APADOC Associació de Persones Afectades de Dolor Crònic

L’APADOC és una associació targarina que, des de fa set anys, lluita contra l’aïllament i la impotència que causen les patologies dolo- roses. Intenten que la societat els accepti i els ajudi, però sobretot,

fan tot el que poden per superar les limitacions que imposen aquest Text: Annabel Roca tipus de malalties. Fotografia: APADOC

entitats Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

entitats 19 el dolor crònic és un tipus de sociació amb Pilar Serra al capdavant, Tàrrega celebrava la Ciutat Gegantera dolor que no minva passat el i van començar a reunir-se cada dos no van dubtar ni un segon a oferir-se tempsE habitual de recuperació o bé mesos i a organitzar, quan podien, ac- per repartir aigües entre els partici- que apareix juntament amb malalties tivitats per entretenir-se. Poc a poc es pants i per ajudar al gran sopar de co- cròniques, com ara la fibromiàlgia o van anar donant a conèixer i van anar lles que es va celebrar. l’artritis. Aquest tipus de dolor pot ser creixent. El fet de tenir més socis els va A la Isabel se li il·lumina la cara quan relativament lleu i permetre a les per- anar permetent dur a terme més ac- ens explica l’excursió que van fer a sones afectades dur una vida normal, tivitats cada cop, i quan fa un temps Madrid o el creuer del qual van gau- o bé pot arribar fins a extrems que no l’Ajuntament els va cedir una sala al dir no fa gaire. Ens explica contenta com moltes persones amb greus pro- blemes de dolor crònic es van poder oblidar durant uns dies del seu sofri- ment, i com van ser capaces de gaudir no només del viatge, sinó de la vida. També s’il·lusiona recordant la xerrada que va fer a Tàrrega Manuela De Ma- dre, política i afectada de fibromiàlgia, la xerrada sobre herbes medicinals, la celebració de la mona d’aquest any, i tantíssims més moments. Des d’APADOC també han fet un car- net per a les sòcies que els dóna des- comptes en diferents establiments de Tàrrega, des de centres esportius fins a dentistes o oculistes, passant, és clar, per botigues de moda o bellesa entre d’altres. D’aquesta manera també vo- permeten dur a terme cap tipus d’acti- Centre d’Entitats ja van decidir canviar vitat física. Això sovint fa que les per- les reunions bimensuals per reunions sones que el sofreixen es tanquin en setmanals. sí mateixes en veure que el dolor no els permet fer tot allò que voldrien, i a A dia d’avui la presidenta de l’associa- partir d’aquí és fàcil entrar en un cer- ció és Isabel Farré, que ens explica que cle viciós: com que la persona afecta- actualment ja compten amb uns 140 da no pot evitar preocupar-se pel do- socis i que fan tantes activitats com lor que sent, comença a deprimir-se i poden. Tot i que de moment només en a estar més irritable. Això sol provocar formen part dones, els homes també insomni o sensació d’esgotament, cosa hi tenen cabuda. L’objectiu de l’asso- que provoca més dolor, més irritabili- ciació és molt clar: volen que les per- tat i un estat més depressiu. sones afectades de dolor crònic surtin len animar les persones afectades a de casa, que es distreguin, que per una sortir de casa. Segons la Isabel, sortir L’objectiu de estona no pensin en el dolor, i sobre- de casa és el més important, ja que tot, que s’adonin que poden tenir una ajuda a no entrar al cercle viciós del l’associació és vida plena. És per això que organitzen dolor i la depressió. Ella recomana a moltes activitats: a més de les reuni- qualsevol persona que sofreixi aquest que els afectats ons setmanals, fan cursos d’aiguagim tipus de malaltia que s’adhereixi a l’as- o pilates, xerrades, tallers de treballs sociació perquè hi trobarà moltes oca- gaudeixin de la manuals, voluntariats, demostracions sions de distreure’s i de compartir les de cuina, classes de relaxació, excursi- seves experiències amb altres persones vida ons, dinars, i moltes més coses. que passen per situacions similars. L’Associació APADOC va néixer quan Una de les activitats de voluntariat que A APADOC estan oberts a rebre socis un grup d’onze persones afectades de han dut a terme ha estat col·laborar que sofreixin qualsevol tipus de dolor dolor crònic, que ja es coneixien, van amb la Marató de TV3. En més d’una crònic, sense dedicar-se a cap pato- adonar-se que els convenia compartir ocasió han organitzat actes, com sor- logia específica. També poden fer-se la seva experiència amb altres perso- tejos o esmorzars, amb la finalitat de socis de l’associació els familiars d’una nes que passessin per la mateixa situ- recollir diners per a aquesta fundació. persona malalta o els professionals de ació, i sobretot, que els calia sortir i La Isabel ens comenta que és una tas- la sanitat distreure’s per tal de suportar millor la ca que els suposa molta feina, però malaltia. Van començar a fer els pas- que totes les sòcies hi participen amb sos legals necessaris per crear una as- ganes i il·lusió. D’altra banda, quan Agraïm la col·laboració d’Isabel Farré.

entitats Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

rutes 20 rculturals Descobertes de l’entorn: d’ a Borges Text i fotografia: () Antoni Palou Català Centre Cultural de Tàrrega

l passat dia 1 de febrer ens en- les condicions exteriors, sovint extre- Tombs, una setmana després que a la dinsàrem en una altra de les nos- mes i dures, que han forjat el caràcter nostra ciutat, amb la tradicional desfi- Etres comarques veïnes: Les Garrigues; d’aquesta gent noble d’interior. Arri- lada de carros, tractors i animals. gairebé uns seixanta, sota una fina bats a un encreuament de camins, tor- L’estrella de la jornada i causa directa pluja, ens aplegàrem als porxos de l’es- cem a la dreta en direcció cap a Borges, de la sortida d’avui és la Fira de l’Oli glésia del Carme per planejar i preparar passem per dalt d’un camp d’oliveres ja que avui en celebren la 46ena edició; la ruta escollida: d’Arbeca a Borges. que el camí es troba ple de fang i tolls; donem un tomb per la fira, amb els Arribats a la capital de l’oli, esmorzà- seguim amunt per una petita serrala- inevitables tastets d’oli verge, olives rem tots plegats, en diferents indrets, i da i al fons ja veiem la capital de Les arbequines, pa de ronyó i demés pro- passejant pels carrers empedrats i pla- Garrigues, en lleuger descens, el camí ductes d’alta qualitat alimentària que ces porticades, sortim de la vila closa de terra enforcat per perfectes parets s’exhibeixen en aquesta fira que ha sa- pel carrer de Sant Roc, punt de partida de marges, ens duu fins a les portes de but trobar el seu espai amb molt d’en- d’un recorregut planer que ens durà ; hi entrem per la cert. Després de les obligades compres, fins la capital de la comarca. El dia és carrerada de la Font Vella, on hi ha un tornem de nou a Arbeca, on dinem al gris, però agradable; el paisatge ens és petit parc convertit avui en un espai restaurant La Fassina, que pot encabir molt proper, ametllers i oliveres són les de lleure, amb bancs i taules delimitats aquesta nombrosa concurrència i amb nostres acompanyants, amb molts dels per una avinguda de plataners, on es una gran dosi de plats molt ben cui- fruits encara a les seves branques, en poden entreveure al fons uns focs on nats, un plaer. el primer cas, els ametllers, per no ha- tothom pot gaudir d’un bon àpat a la De nou, hem tornat a barrejar cami- ver-se replegat donada la mala collita brasa per compte propi, és clar. Tra- nada amb cultura, que ha agradat passada; i en el segon, les oliveres, per vessant el pont, i resseguint el canal, molt a tots els que ens han volgut restar-ne només les sobreres de l’úl- que és la 4a sèquia del canal d’Urgell, acompanyar; hem pogut tornar a gau- tima campanya, aquesta sí abundant envoltada d’una sèrie llarga d’alts xops dir d’aquest paisatge de secà, com el i profitosa. Trobem unes magnífiques entrem a les Borges, travessant el pas nostre, tan consubstancial i alhora cabanes de pedra seca durant el tra- a nivell de l’estació; passem per davant tan proper al nostre entorn i costums, jecte, rodones, petites i circulars i que del neoclàssic temple de l’Assumpció ametllers i oliveres que tant ens agra- impertorbablement, s’erigeixen com de Maria i el seu esvelt i alt campanar, den i sedueixen. testimonis silenciosos de la memòria per la plaça porxada de la Constitució La propera sortida serà especial, el diu- viva d’aquesta peculiar arquitectura contemplant les cinquanta-una arca- menge 1 de març anirem a Manresa, popular; en una d’elles, hi podem en- des que sostenen aquests nobles edi- descobrint aquesta capital tan emble- trar; conserva encara un foc a terra i un ficis, entre ells el propi Ajuntament, i màtica de la Catalunya interior, amb banc de pedra en un entorn acollidor finalment arribem a la plaça del Terrall, moltes sorpreses, que anirem desve- que a tants ha servit d’aixopluc envers on avui hi celebren la festa dels Tres lant en properes informacions

rutes culturals Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

rutes culturals 21

Text i fotografia: r Antoni Palou Català Descobertes de l’entorn: Tiurana Centre Cultural de Tàrrega (Noguera)

truït l’antic pou i més amunt, l’emble- màtic monument del prestigiós escultor alemany Christian Tobin, autor d’im- portants obres a Londres (monument a Lady Di), Illinois, Seül i a Espanya, al Parc de les Ciències a Granada; es trac- ta de tres columnes de pedra dividides en dos parts, una de fixa subjecta a terra i les altres, es mouen damunt de cada columna impulsades per l’aigua, d’una bellesa i plasticitat impressio- nants. El mateix escultor els va dir: “A aquest nou poble de Tiurana us faré un monument que impedirà que mai més, ningú pogués dir que a Tiurana no hi ha vida” i així va ser, dia i nit, el mo- viment de les pedres damunt de cada columna i el soroll del broll continu de l’aigua ho confirmen i fan que aquesta obra sigui singular i única per la seva originalitat i creativitat. Seguint el re- corregut, arribem a l’entrada del poble frontem una nova descoberta, d’aigua no ens amaga que al mateix on hi ha dues obres més, una escultura A avui a la veïna comarca de la front on ens trobem, a sota, encara de pedra que representa una butaca, i Noguera, i a un poble que va néixer del reposen les runes de l’antiga vila de el “foc del pelegrí”, de ferro forjat i que seu propi record: Tiurana. Hi arribem Tiurana. Seguim el camí, que alterna s’encén amb gas, subministrat gratuï- passades les 10 del matí, esmorzem pujades i baixades pronunciades en un tament per la companyia Repsol, en un a Mirambell i deixem els vehicles a la entorn vistós, pins pinyoners, matolls acte de generositat del senyor Antoni masia Villarte. Seguim la pista asfalta- de romaní i timó, ens guien l’ascens Brufau, amb arrels familiars a la pobla- da que en forta baixada ens ofereix un cap al nou poble situat dalt del turó; ció. A les dues passades, anem a dinar paisatge abrupte, l’incendi forestal que deixem el camí de terra i prenem un al restaurant de Mirambell. arrasà aquestes contrades l’any 2000, altre camí asfaltat, i en forta pujada, La descoberta d’avui ha estat senzi- ha provocat la lenta i constant aparició amb molts revolts, després de sorte- llament espectacular, trepitjar indrets de la vegetació autòctona, pins i rou- jar la barrera, entrem al nou poble de d’una bellesa inigualable, on el paisatge res s’intercalen en aquests vessants, Tiurana, bastit on hi havia l’ermita de ha estat modificat per la mà de l’home, pronunciats, i on encara es poden veu- Solés, on antigament els tiuranencs hi i ens deixa un espai nou, on l’aigua i la re antics bancals, ordenats i disposats anaven cada dilluns de pasqua; passem terra es fonen en un nou àmbit, ens ha verticalment, testimonis impertèrrits per les noves piscines, pista de futbol agradat molt, i al mateix temps ens ha de l’esforç de l’home i la lluita amb i parc infantil i al costat de l’Ajunta- fet reflexionar sobre el passat, el pre- la naturalesa per llur supervivència; ment, ens espera de nou Angel Villarte sent i sobretot, el futur. després d’una corba se’ns obre la vista que ens guia per tot el poble; iniciem la al fons del pantà de Rialb, anem des- visita a l’ermita de Solès, l’element ar- cendint fins arribar al final de la pista quitectònic més antic de Tiurana, amb asfaltada on ens espera Angel Villar- unes pintures de gran valor; al costat te, regidor de Tiurana i pagès arrelat a hi ha l’Ajuntament, reconstruït pedra la terra; ens explica que al lloc on ens a pedra amb els elements més emble- trobem hi ha previst de construir-hi un màtics de les antigues cases del poble petit embarcador. Enfilem un camí de anegat per les aigües; es va salvar el terra, que vorejant el pantà, ens durà portal circumval·lat de l’antiga Fonda, fins al nou poble de Tiurana, el camí les reixes de la presó; al darrere, hi ha és estret, argilós i ple de tolls (es nota el cementiri, coronat amb la façana de encara la plujosa climatologia); el pai- l’antiga església de Sant Pere. Seguim satge és espectacular, la gran extensió fins a la plaça Major, on hi ha recons-

rutes culturals Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009

22 gastronomia

La Secció de Gastronomia del Centre Cultural us proposa per aquests mesos una nova recepta boníssima i molt fàcil de preparar. Us permetrà alleugerir la calor la d’aquets dies. Us animem a provar-la i esperem que us agradi molt i la repetiu en diverses ocasions. cui- Les persones interessades a participar en les activitats que organitza la secció na gastronòmica, cal que es posin en contacte amb Pep Vall, al telèfon 973 310 150. Crema de meló amb pernil

Ingredients Preparació: per a 4 persones: Agafem les tallades de meló (dues per Meló (2 tallades per plat) plat) i les passem per la batedora. Ha de crema de llet (ampolla o quedar líquid. Hi afegim una mica de sal tetrabrick petit) (no massa) i la crema de llet. Ho batem Pernil tallat a tiretes una estona més fins que la sopa es veu Un xic de sal homogènia. Posem la sopa en un plat fondo o en un bol i per sobre hi tirem el pernil tallat a tiretes. I ja podem servir-ho i menjar-ho.

Consells: • El meló millor que sigui fred i ben dolç. • Per presentar-ho bonic, posem la sopa en una copa de cava alta, hi posem una cirereta i el pernil per sobre. Preparació: 10’ • Si es vol es pot guardar a la nevera la Cocció: sense cocció sopa sense pernil fins al moment de Dificultat: molt fàcil servir Bon profit!

l’Agenda’09 Llibres www.llibres.cat del Centre Cultural de Tàrrega Geografia Novel·la JULIOL - AGOST 2009 CATALUNYA POTSER PERQUÈ 5 JULIOL ÍNTIMA ÉREM NENS Mercat de monedes, Daniel Romaní i Francesc Ricard Biel segells i pins Muntada ara llibres Edicions 62, S.A. Aquest llibre narra la 18 JULIOL història d’una trans- Mercat d’antiguetats i Aquest llibre s’aproxima formació. De la relació de les arts als indrets amagats del patrimoni natural i entre dos germans a 2 AGOST cultural del país, amb una través de la mirada Mercat de monedes, mirada propera i intensa. innocent, i a estones segells i pins Descobrim els paratges malèvola, del príncep acabat de destronar a 15 AGOST menys coneguts, en intenció de trobar la cara qui el sentiment d’odi lloc i de la seva gradual Mercat d’antiguetats i alguns casos abandonats, més insòlita de Catalunya: per anunciar algun envers la seva germana desintegració. de les arts esdeveniment aquí i en altres recuperats, però els pobles abandonats, els acabada de néixer el fa Es tracta d’una història sempre amb la màgia que ponts que no accepten 973314698 prendre consciència de colpidora però plena de Recordeu! només dóna la imaginació, cotxes, els arbres gegan- tot allò que l’envolta: de moments tendres i espe- El tercer dissabte de la naturalesa i la història. tins, els pous de glaç, les la precarietat familiar, rançadors, narrada amb mes: mercat de les Per conèixer la Catalunya torres i castells sense vida, de les infidelitats i les ambició i seguretat, que antiguitats i les arts. íntima s’ha fet un etcètera. recorregut pel país amb la venjances que hi tenen captiva tots els lectors.

gastronomia Revista cultural de Tàrrega | juny_juliol 2009 a agenda 23 agenda JULIOL projecte del saxofonis- la plaça Major Figuerosa Figuerosa. Espectacle de de l’estació09 de Renfe juliol ta ex-membre de Los Organitza: Foment Targarí Organitza: Junta de Veïns contes i titelles a càrrec Organitza: Club Ciclista Rebeldes. de La Figuerosa - Gratuït. de Cesc Serrat, rondallaire Tàrrega. Divendres Dia 10 · A la 1 de la matina- Divendres Dia 17 de Terrassa 6è. Atacdejazz!: Karion da Jam session amb Cinema a la Fresca: El Diumenge Dia 19 A les 8 del vespre, a La Audició de sardanes amb Trio i Filthy Habits Ensem- David Mengual (piano niño con el pijama de Sortida ciclista per Figuerosa. Organitza: la Cobla Tàrrega ble plays Zappa i contrabaix), Gorka rayas (drama) de Mark carretera: Junta de Veïns de La A 2/4 de 9 del vespre, a la A partir de les 10 de la Benítez (saxo), Oriol Roca Herman Tàrrega – Bellcaire Figuerosa - Gratuït. plaça del Carme. Organit- nit, al Camp dels Escolapis (bateria), Miguel Fernán- Amb David Thewlis, Vera d’Urgell – Bellvís - za: Regidoria de Cultura (carrer Migdia, s/n) dez Vallejo (saxo) i Dani Farmiga i Rupert Friend – – Tàrrega (85 Dissabte Dia 25 Organitza: Atacdejazz! Domínguez (bateria) (Gran Bretanya, 2008) km). A 2/4 de 8 del matí, 12è Paupaterres. Festival Dilluns Dia 27 · A les 10 de la nit Pre- Entrada gratuïta A 2/4 d’11 de la nit, a la des de l’estació de Renfe Internacional de Ritmes Festa dels carrers de San- sentació del nou projecte plaça de les Nacions sense Organitza: Club Ciclista Ètnics. ta Anna i Santa Maria del pianista Sergi Sirvent, Dissabte Dia 11 Estat Tàrrega. Obertura a les 10 de la Organitza: Associació de Karion Trio Cicle de Vetllades al Organitza: Regidoria de nit, al Càmping Municipal Veïns dels Carrers de San- · A 2/4 de 12 de la nit Freginal · El Talladell: Cultura Diumenge Dia 19 (Avinguda de Tarragona, ta Anna i Santa Maria. Filthy Habits Ensemble Concert de música tra- Entrada gratuïta. Concert de flauta i orgue s/n). Organitza: Associa- plays Zappa, octet que re- dicional amb el Grup de a càrrec d’Enric Ribalta ció Paupaterres. Entrada Dimecres Dia 29 interpretarà composicions Folk del País Valencià Dissabte Dia 18 i Silva Manfrè. Obres de gratuïta 3r Cicle de Cinema en del mític Frank Zappa A les 10 de la nit, a la Mercat de les Antiguitats Haendel, Marcello, Bach, · A les 10 de la nit · Blanc i Negre: · A la 1 de la matinada plaça del Freginal (El Ta- i les Arts Telemann, Debussy, Alain Rumbamazigha (rumba Rumble Fish · La ley de Jam session amb Jordi lladell). Organitza: Junta Tota la tarda, al carrer del i Chaminade. catalana i amazic) la calle. Matas (guitarra), Juan de Veïns del Talladell Carme A les 7 de la tarda, a · A les 12 de la nit · A les 9 del vespre, al Local Pablo Balcázar (contra- Gratuït. Organitza: Centre Cultu- l’Església Parroquial Bloque 53 (música llatina) Social de l’Ateneu (plaça baix), Marco Mezquida ral de Tàrrega (plaça Major). Organitza: · A la 1 de la matinada · del Carme, 12) (piano) i Dani Domínguez Dissabte Dia 11 Parades amb tota mena Parròquia de Tàrrega Saravacalé (samba, bossa Organitza: Associació (bateria). L’Estiu a Poble: concert d’articles relacionats amb Entrada gratuïta. nova i flamenc) Nous Espais. Entrada a Riudovelles amb Mar i el col·leccionisme antic. · A les 2 de la matinada gratuïta. Divendres Dia 10 Vent (havaneres) Divendres Dia 24 Color Humano (mestis- Cinema a la Fresca: A 2/4 d’11 de la nit, a Dissabte Dia 18 Cinema a la Fresca: satge) Dijous Dia 30 Bienvenidos al Norte Riudovelles Festa del barri de Fàtima Vicky Cristina Barcelona · A 2/4 de 4 de la mati- La Terrasseta 2009: con- A 2/4 d’11 de la nit, a Organitza: Regidoria de Xocolatada i festa de l’es- (comèdia) A 2/4 d’11 de nada · Rogeous Gratoons cert de X-Makeena (hip la plaça de les Nacions Cultura -Entrada gratuïta. cuma (durant la tarda) la nit, a la plaça de les (turbofolk francès). hop, drum’n’bass) sense Estat. Organitza: Sopar de germanor i ball Nacions sense Estat A partir de les 8 del Regidoria de Cultura. Dissabte Dia 11 (a la nit) Organitza: Regidoria de Dissabte Dia 25 vespre, al Camp dels Figa Estiu 2009 · Estiu Organitza: Associació de Cultura. Entrada gratuïta. Revetlla de la Societat Escolapis (carrer Migdia, Dissabte Dia 11 festiu i cultural a La Veïns de Fàtima. Ateneu s/n)Organitza: Associació Cicle de Vetllades al Fre- Figuerosa Divendres Dia 24 A les 10 de la nit, als Nous Espais ginal · El Talladell: taller A 2/4 d’11 de la nit. Orga- Dissabte Dia 18 12è Paupaterres. Festival jardins de l’Ateneu (plaça Entrada gratuïta. de balls tradicionals i folk nitza: Junta de Veïns de Cicle de Vetllades al Internacional de Ritmes del Carme, 12). Organitza: A les 6 de la tarda, a la La Figuerosa - Gratuït. Freginal · El Talladell: Ètnics. Nou Romancer Societat Ateneu. Divendres Dia 31 plaça del Freginal (El Ta- Concert de jazz-rock amb (cançó mediterrània), 10è. Mercapati. Mercat lladell). Organitza: Junta Diumenge Dia 12 Emili Baleriola Electric Marujita (rumba i flamenc Dissabte Dia 25 de Rebaixes de Foment de Veïns del Talladell Audició de sardanes amb Jazz Quartet progressiu), Calima Cicle de Vetllades al Targarí. De 10 del matí a 9 Gratuït. la Cobla Tàrrega A les 10 de la nit, a la (flamenc de fusió) i Nour Freginal · El Talladell: del vespre, a la plaça del A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça del Freginal (El (rai argelià) Concert de fados Carme. Dissabte Dia 11 plaça del Carme Talladell). Obertura a les 11 de la portuguesos amb el grup Organitza: Foment Targarí 7a Nit de l’Esport: home- Organitza: Regidoria de Organitza: Junta de Veïns nit al Càmping Municipal Enfado. natge a persones i enti- Cultura. del Talladell - Gratuït. (Avinguda de Tarragona, A les 10 de la nit, a la La Terrasseta 2009: tats de l’àmbit de l’esport. s/n) Organitza: Associació plaça del Freginal (El Ta- projecció de Filmets A les 9 de la nit, a Teatre Dilluns Dia 13 Dissabte Dia 18 Paupaterres - Entrada lladell). Organitza: Junta A partir de les 8 del Ateneu (plaça del Carme, 16è Cicle de Concerts L’Estiu a Poble: gratuïta. de Veïns del Talladell vespre, al Camp dels 12) Organitza: Patronat Mare de Déu del Carme: Concert a Santa Maria de · A les 11 de la nit · Gratuït. Escolapis (carrer Migdia, Municipal d’Esports Actuació de l’Orfeó Montmagastrell amb Veus Nou Romancer (música s/n). Organitza: Associa- Entrada lliure oberta a Nova Tàrrega. A les 9 del del Sió (havaneres) mediterrània balear) Dissabte Dia 25 ció Nous Espais . Entrada tothom. vespre, al claustre dels A 2/4 d’11 de la nit, · A les 12 de la nit · L’Estiu a Poble: concert a gratuïta. Pares Carmelites (plaça a Santa Maria de Marujita (rumba i flamenc Altet amb Jaume Arnella Dissabte Dia 11 del Carme). Montmagastrell progressiu) (romancer). Divendres Dia 31 6è Atacdejazz!: My Friend Organitza: Pares Carmeli- Organitza: Regidoria de · A la 1 de la matinada · A 2/4 d’11 de la nit, a Cinema a la Fresca: Marcko i Dani Nel·lo 4. A tes de Tàrrega. Cultura. Entrada gratuïta. Calima (flamenc de fusió) Altet. Organitza: Regi- Mamma Mia! (comèdia partir de les 10 de la nit, Entrada gratuïta. · A les 3 de la matinada · doria de Cultura. Entrada musical). A 2/4 d’11 de al Camp dels Escolapis Dissabte Dia 18 Nour (rai argelí de fusió). gratuïta. la nit, a la plaça de les (carrer Migdia, s/n). Divendres Dia 17 Figa Estiu 2009 · Estiu Nacions sense Estat Organitza: Atacdejazz! V Cicle d’Animacions festiu i cultural a La Dissabte Dia 25 Diumenge Dia 26 Organitza: Regidoria de · A les 10 de la nit My Infantils d’Estiu al Carrer: Figuerosa Festa del barri del Castell Sortida ciclista per Cultura Friend Marcko, l’aventura Actuació itinerant Concert Sons, joguines Organitza: Associació de carretera: Pel·lícula musical basada que lidera el jove pianista Rebombori de pagesos i poemes amb David Veïns del Castell. Tàrrega – en diverses cançons del Marco Mezquida amb la companyia La Castillo (poeta) i Joan – Torà – Guissona - grup ABBA. Entrada · A 2/4 de 12 de la nit Cremallera. Díaz (músic) Figa Estiu 2009 · Estiu Tàrrega (90 km) gratuïta. Dani Nel·lo 4, el nou A les 7 de la tarda, des de A 2/4 d’11 de la nit, a La festiu i cultural a La A 2/4 de 8 del matí, des

[email protected]_973314698

agenda