101 Generalitat De Catalunya Departament De Treball Direcció General De Cooperatives INFORME SOBRE ELS PATRIMONISCONFISCATS a LES COOPERATIVES EL 1939
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
INFORME SOBRE ELS PATRIMONIS CONFISCATS A LES COOPERATIVES EL 1939 101 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Direcció General de Cooperatives INFORME SOBRE ELS PATRIMONISCONFISCATS A LES COOPERATIVES EL 1939 nm Generalitat de Catalunya . Departament de Treball Direcció General de Cooperatives Institut Catala de Bibliografía. Dades catalografíques: Informe sobre els patrimonis cqnfíscats a les cooperatives el 1939' 1. Catalunya. Generalitat. Direcció General de Cooperatives 1. Cooperativisme - Catalunya - 193971983 334(467.1)« 193971983» ISBN: 84-393-0281-9' © GENERALITAT DE CATALUNYA - De~artament de Treball Direcció General de Cooperatives Primera Edició: Gener 1984 Tiratge: 2.000 exemplars ISBN: 84-393-0281-9' Diposit Legal: B. 7720/84 Disseny i Impressió: Catalana de Fotocomposición, S.A. INDEX Pago PROLEG, de l'honorable Conseller de Treball. 7 PRESENTACIÓ, pel Director General de Cooperatives 9 INTRODUCCIÓ HISTORICA:. 13 1. El moviment cooperatiu abans de 1939·. 13 2. El patrimoni cooperatiu confiscat per la «Ley de Responsabilida- des Políticas» . .. 16 3. Gestions realitzades per a la recupera ció del patrimoni coope- ratiu . 18 Abreviatures 20 Les confiscacions 1. Cooperatives a les quals no s'ha retornat encara el patrimoni 23 11. Patrimonis confiscats que no canviaren de nom i retornats alguns al cap de molts anys ................ 75 111. Cooperatives dissoltes a l'acabament de la guerra civil, de les quals no s'ha trobat referEmcies del seu patrimoni, o bé no en tenien ................ 93 IV. Cooperatives que foren confiscades pero que obriren de nou entre 1943 i 1950 . 97 V. Altres casos d'atemptats contra cooperatives 101 Anexes: Reproducció de documents originals relacionats amb la confiscació o bé amb la reclamació deIs patrimonis confiscats . .. 109 PROLEG Des del meu accés al carrec de Conseller de Treball, m'ha preocupat seriosament la reparació d 'un greu tort historie i material a les cooperati ves de Catalunya el 1939, arran de la guerra civil: l'expoliació d'un gran nombre d'aquestes societats, unes de consum i altres agrícoles. Les meves gestions prop del Ministre de Treball, que a Madrid ja n'he conegut cinc de diferents al llarg de tres anys al front del meu departa ment, han estat per ara infructuoses. Pel demés, les meves gestions s'han afegit a les ja realitzades des de molts altres angles com es veura més endavant en aquest llibre. De totes maneres, voldria que la publicació d'aquest treball fós un element més de la rec1amació de la llei de retorn deIs patrimonis confis cats, i tant de bó fós el darrer! Amb la publicació d'aquest treball vull fer pales el meu homenatge a la cooperació catalana, que just abans de la guerra havia assolit un nivell tant aIt i una posició tant destacada adhuc dins de l'Alian~a Cooperativa Internacional i tambe prop de l'Oficina Internacional de Treball. lOAN RlGOL i RolO Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya PRESENT ACIÓ Aquest treball ha estat elaborat a partir del Registre de Cooperatives confiscades el 1939, iniciat al Departament de Treball el 1979 segons decret de 6 de novembre de 1978 (D.O.G. del 16.12.78) sobre elabora ció del patrimoni de les Cooperatives, Confraries i Mutualitats que va ser confiscat entre 1939 i 1943. Pero cal dir que les rec1amacions inscrites a l'esmentat Registre amb prou feines passen de quaranta, i a més els documents i dades subminis trats han estat en bastants casos molt insuficients. Ha estat el complement d'un treball pacient realitzat a aquesta Direc ció General de Cooperatives al llarg de més de dos anys el que ha donat lloc a l'acabament d'aquest informe. Pero, ates els molts anys transcorre guts des de la confiscació, el 1939, el treball de recopilació ha estat sumament difícil i, en algun cas, imperfecte. En molts pobles els socis de les cooperatives confiscades jahan mort entretant, o varen marxar a l'exili i no han tornat a causa de l'edat, o han marxat per raons professionals i economiques a altres contrades ... Realment, la recuperació de la normalitat a les cooperatives ha trigat trenta-vuit anys a Catalunya, a Espanya. Si bé una situació similar fou viscuda per les cooperatives alemanyes amb el regim nazi, i per les cooperatives italianes amb el regim feixista, cal dir que la situació irregular d'Alemanya dura només catorze anys i la italiana disset anys; es compren que amb períodes sensiblement més curts que a Catalunya, era alla més facil reconstruir les cooperatives confiscades. En canvi, a Catalunya el gran drama rau en que, sobretot per a les cooperatives de consum, no queden amb prou feines socis supervivents i quan en queden són de tanta edat que per ells mateixos resülta molt dificil sinó gairabé impossible posar de nou en marxa la cooperativa confiscada el 1939; Tot i que pugui haver mIs i néts deIs antics socis, en realitat han canviat tant les circumstancies economiques, socials i sociologiques a cada poble de Catalunya i en particular en la venda d'articles d'alimentació, que avui és gairebé impensable obrir de nou amb certa viabilitat economi ca moltes cooperatives de consum amb solament la venda als socis, quan el comer!; d'alimentació esta tant sofisticat i presenta tantes complexitats. Molts grups de rec1amants renuncien avui a obrir de nou la cooperati va de consum en l'aspecte de venda d'artic1es alimentaris als socis, pero 10 volen recuperar el patrimoni i dedicar avui la cooperativa a una activitat merament cultural i recreativa. D'altres recIamants han pres ja la decisió de, que un cop recuperat l'edifici, fer-ne donació a l'ajuntament de la vila de manera que aquest hi faci una residencia d'avis, o una casa de cultura, etc. Opinen bastants cooperadors que aquests patrimonis haurien d'ésser cedits a la Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya, en raó de que consideren que el patrimoni de les cooperatives hauria de quedar dins el moviment cooperatiu. N o havent una llei que estableixi el destí d'aquests patrimonis, és difícil obligar als legítims recIamants a prendre una decisió en contra de la seva voluntat si la Federació no és pas una institució coneguda per ells. El tema és sumament delicat; potser en la llei pe retorn deIs patrimonis confiscats seria convenient fIXar les condicions de retorn. En tot cas queda cIar que els patrimonis retornats han de servir bé per a reconstituir la cooperativa per part deIs antics socis (encara que siguin ajudats pels mIs i néts) bé per destinar-los a una fmalitat social i cultural del poble majoritariament decidida pels antics socis. Pero en cap cas els patrimonis no poden ésser venuts a fi de repartir-se entre els socis el producte de la venda, tal com ho estableix l'articIe 70 de la vigent Llei de Cooperatives de Catalunya (D.O.G. de 18.3.83). * * * La persecució i les pressions de que foren objecte les cooperatives no solament es manifesta amb la confiscació a l'empar de la L.C.B.M. (Ley de Confiscación de Bienes Marxistas) sinó també amb altres actuacions arbitraries no menys dures. Es per aixo que en aquest treball donem les cIassificacions següents: - A. Cooperatives a les quals encara no s'ha retornat el seu patrimonio - B. Patrimonis confiscats que no canviaren de nom i retornats alguns al cap de molts anys. - C. Cooperatives que foren confiscades pero que obriren de nou entre 1943 i 1950. - D. Cooperatives dissoltes a l'acabament de la guerra civil, de les quals no s'ha trobat referencia del seu patrimoni, potser perque no en tenien. - E. Altres casos d'atemptats contra cooperatives. Com diem al comen~ament d'aquesta presentació, l'enorme quantitat de temps transcorregut des de l'any de la confiscació (1939) fa que l'ela boració de 1'informe hagi estat difícil i contingui mancances i potser petits errors. Som conscients, dones, de la manca d'algunes dades, dones no hi hagut manera d'obtenir-les entre els cooperadors, o prop deIs ajuntaments, o prop de diversos organismes que creiem ens podien informar. 11 Tot i aixa, pensem que aquest treball constitueix una bona aproximació al fenamen de l'expoliació d'unes dues-centes cooperatives a l'acabament de la guerra civil. Barcelona, 15 de juny de 1983. JOSEP CASTAÑO 1 COLOMER Director General de Cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya INTRODUCCIÓ HISTORICA 1. El moviment cooperatiu abans de 1939 La importancia del moviment cooperatiu a Catalunya fins al moment d'inici de la guerra civil queda ben palesa amb l'existEmcia de 280 coope ratives de consum i 540 sindicats agrícoles (cooperatives del camp). Hi havia també cooperatives de producció o treball, cooperatives de cases barates, caixes rurals, pero la importancia era ben min~a en comparació deIs dos sectors esmentats al principio Més de dues terceres parts de les cooperatives de consum havien . arribat a tenir de propietat tant la seva seu social com nombrosos altres locals, i aixo ho havien aconseguit a costa de grandiosos esfor~os deis seus socis (tant pecuniaris com d 'hores de treball esmer~ades en la construcció deis edificis). AIgunes cooperatives de consum eren especialment grans: Unió Cooperatista Barcelonesa, i La Flor de Maig (ambdues de Barcelo na), L'Equitativa (de Palamós), L'Economica Palafrugellenca (Palafrugell), Cooperativa Mutua de Pan y Comestibles (Manlleu), Cooperativa La Fraternitat (N avars) ... A l'inici de la guerra civil (juliol de 1936) les cooperatives de consum foren invitades a fussionar-se les d'una mateixa població i més tard assu miren funcions de submini'stre raccionat de queviures, particularment a les ciutats, amb la qual cosa si bé augmentaren el nombre de socis de les cooperatives no volem donar-ne xifres, doncs aquestes eren elevades pero condicionades per les circumstancies especials de la guerra, amb escasse tat del menjar i consegüent preocupació per rebre el raccionament dispo sat per l'autoritat.