Núm.La 419 Vall Any XXXVIII Abril de 2020 La revista de l'Associació Cultural Vallgorguina Abril 2020
1 Casa Rural L’amagatall de cal Tonedor Cal Tonedor, C-61, Km. 14,1 • 08471 Vallgorguina (bcn) T. 93 625 51 27 / 652 22 69 03 [email protected] Especialitat Braseria Cuina Catalana El Paller de TANCAT Can Pradell EL DIJOUS Vallgorguina Tel. 606 009 884 Ctra. Arenys de Mar a St. Celoni, Km. 7,8 · Tel. 93 793 84 99 Tel. 696 055 234 (Paco)
VALLGAEC, S.L. FUSTERIA Instal·lació Gas • Aigua MORA Electricitat • Calefacció Climatització
Villa Teresa s/n Ernest 93 867 94 23 C/ Montseny, 13 · 08471 Vallgorguina (BCN) 08471 Vallgorguina Salvador 93 867 91 16 Tel. 93 867 87 48 · Mòbil: 610 861 637 · [email protected] [email protected] Mòb. taller 666 267 657
LA FUSTERIA
Cal Talladó, s/n · 08470 Vallgorguina T. 93 867 95 79 · 677 68 58 98 TEL. 93 867 92 82 • 08471 VALLGORGUINA Fax 93 867 95 79
Instal·lador autoritzat amb llum, aigua, calefacció, aire condicionat, plaques solars i gas. Albert Clavell Ctra. Nova, 45 - M. 670 40 32 47 - 08471 VALLGORGUINA [email protected] CONSTRUCCIONS TORRAS Gabriel Torras Barri Camí Camp de futbol, s/n 08471 VALLGORGUINA M. 677 472 361 T. 93 867 90 77
[email protected] La Vall Abril 2020
INDEX
Nous horaris escolars, FMRPC I FJB...... 4 II Trobada de Gegants a Lledoners, COLLA DE GEGANTERS...... 8 Carnaval 2020, ROSER OBACH...... 8 Cases i Masies de Vallgorguina: Pradell de Baix can, JAUME MORA...... 14 En el 50è aniversari de la mort de Josep Carner (1970-2020): Any Carner., JOAN PORTALS.. . . . 17 Primavera silenciosa,JOAN MANEL RIERA...... 19 Necrològiques,MONTSERRAT PALOMÉ...... 20 La neteja de la Riera, JAUME MORA...... 22 Rosella (Papaver roheas), SUSANNA ARJALAGUER,...... 23 L’any del coronavirus,TESSA BARLO...... 24 Crònica esportiva,LLUÍS REVERTER...... 26 Comunicat FC Vallgorguina,JUNTA DIRECTIVA...... 27 Editorial, ACV...... 28
Edició: Associació Cultural Vallgorguina. Baixos de la Rectoria (plaça de la Vila, 2. 08471 Vallgorguina) www.acvvallgorguina.org - [email protected] Consell de redacció: Jaume Mora, Lluís Reverter i Francisco Torralba Maquetació: Francisco Torralba Imatge de la portada: Francisco Torralba Impressió: 0DHV*UjÀTXHV(C-35 km. 56.6. 08470 Sant Celoni) ISNN: 1139-6180 Dipòsit Legal: B-31.949-1981 Tiratge: 300 exemplars Preu de venda: 2,50 €
AQUESTA REVISTA HA ESTAT GUARDONADA AMB EL 5È PREMI AMADOR GARRELL I ALSINA, 1997 I FORMA PART DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL
Els articles publicats a La Vall expressen només l'opinió dels seus autors. Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense citar la seva procedència. Amb el suport de Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
3 La Vall Abril 2020
FMRPC i FJB demanen al Govern i al Parlament que impulsin uns nous horaris escolars que garanteixinl’equitat, la qualitat i el benestar dels alumnes La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Jaume Bofill presenten l’informe “Educació a l’hora. Uns altres horaris escolars són possibles” a la comissió d’educació del Parlament de Catalunya. Educació a l’hora proposa uns nous horaris educatius que promouen la salut, el benestar i l’aprenentatge dels infants i adolescents, amplien les oportunitats educatives de l’alumnat integrant activitats lectives i no lectives dins d’un mateix projecte educatiu, i milloren els aprenentatges i l’equitat del sistema educatiu. La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Jaume Bofill alerten al Parlament sobre la necessitat, la importància i la urgència de canviar els horaris escolars. Les dues entitats demanen que el govern impulsi algunes mesures abans de finalitzar el mandat: Es proposa que el govern desenvolupi una normativa i regulació dels horaris escolars per tractar les demandes de canvi a partir de criteris comuns d’equitat i qualitat educativa. Es demana que el Departament actuï com a garant d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat en les decisions que s’estan prenent sobre aquests temes. Educació a l’hora proposa uns horaris més saludables, més equitatius i que milloren els aprenentatges: A Catalunya el debat sobre com han de ser els horaris escolars ha estat present al llarg d’aquestes darreres dècades en molts àmbits de la comunitat educativa, alguns recollits en documents com “Per un horari i jornada escolar: pedagògicament positius, laboralment raonables i socialment satisfactoris”, elaborat pel MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) l’any 1993, o els textos del Consell Escolar de Catalunya (CEC) sobre el calendari i la jornada escolars (2002 i 2009). Els últims anys, però, el debat sobre els temps educatius ha estat molt condicionat per la pugna entre mantenir la jornada partida tradicional o instaurar l’horari continu matinal, obviant l’existència d’altres opcions possibles. Per afrontar els reptes educatius d’avui cal superar el debat entre jornada contínua i jornada partida i construir uns horaris propis del segle XXI: més saludables, més equitatius i que milloren els aprenentatges. La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han elaborat una proposta d’horari escolar per al país, a la llum dels reptes educatius i socials d’avui. Alguns elements de la proposta són: 1. Es proposa un horari educatiu que inclou activitats lectives i no lectives en col·laboració amb l’entorn, temps de reforç educatiu i flexibilitat en l’horari d’entrada i de sortida. 2. Els 5 eixos de la transformació dels horaris 1. Reducció, diversificació i personalització del temps lectiu. 2. Enriquiment del projecte educatiu amb activitats educatives opcionals en l’escola i en l’entorn. 3. Participació interdisciplinar de perfils diferents d’educadors durant l’horari del
4 La Vall Abril 2020 centre educatiu. 4. Flexibilitat en els horaris d’entrada i sortida i reducció de la pausa de migdia. 5. Temps de migdia inclòs en el projecte educatiu de centre i situat en franja horària saludable de 12h a 14h. 3. És un horari més saludable i millora el benestar: · Flexibilitzen els horaris dentrada i sortida, de manera que les famílies i els alumnes tinguin possibilitats dadaptar els horaris a la seva situació personal i possibilitats de conciliació. · Sajusten al Pacte per a la Reforma Horària, ubicant les pauses en un horari saludable (entre les 12h i les 14h) a primària i secundària. La reducció del temps de la pausa de migdia permet avançar lhorari de les activitats extraescolars. · Contemplen un temps màxim destada al centre per no allargar en excés els horaris de lalumnat i assegurar-ne el temps lliure, el descans i la vida familiar. · Permeten uns horaris de treball més saludables per als docents i professionals de leducació. 4. És un horari més equitatiu: · Els centres educatius tant escoles com instituts- romanen oberts fins les 18h i ofereixen activitats extraescolars accessibles per a tot lalumnat dins el seu projecte educatiu. · Loferta del centre inclou activitats realitzades en col·laboració amb altres centres, entitats, serveis i equipaments, que li permeten oferir un ventall més ampli i ric dactivitats al seu alumnat. · Inclou lacompanyament en la realització de deures, reforç escolar i estudi assistit dins lhorari. 5. És un horari que millora els aprenentatges: · Adapten lorganització de lhorari als objectius de laprenentatge competencial i faciliten el treball per projectes, grupal i individual. · A més de les activitats lectives obligatòries, sinclouen activitats lectives opcionals que lalumnat pot triar segons les seves motivacions i interessos. · Lalumne compta amb lorientació i lacompanyament del tutor. · La incorporació daltres recursos i professionals en el projecte enriqueixen les possibilitats educatives del centre, complementant la tasca dels docents. 6. La proposta inclou les etapes d’infantil, primària i secundària, i vol ser extensible a tot el sistema, per evitar diferències horàries entre centres i no incrementar la segregació per motius d’oferta horària. 7. La proposta té avantatges per a tota la comunitat educativa: infants i adolescents, famílies, docents i altres educadors i territori. La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Jaume Bofill demanen que el govern inici el canvi i impulsi mesures que garanteixin l’equitat, la qualitat i el benestar Les dues entitats han alertat al Parlament sobre la necessitat, la importància i la urgència de canviar els horaris escolars. Per aquest motiu, proposen un conjunt de propostes: 1. Demanem que el Departament inici el canvi i impulsi les mesures següents:
5 La Vall Abril 2020 ð $EDQVGHILQDOLW]DUHOPDQGDWGHVHQYROXSDUXQDQRUPDWLYDLUHJXODFLyGHOVKRUDULV escolars per tractar les demandes de canvi a partir de criteris comuns d’equitat i qualitat educativa. ð ,QLFLDUODLPSOHPHQWDFLyGHODSURSRVWDDWUDYpVG·XQSODH[SHULPHQWDODPEPXQLFLSLV i centres interessats en aquest nou horari. ð (VWDEOLUFRQYHQLVHQWUH'HSDUWDPHQWG·(GXFDFLyL$MXQWDPHQWVDPEXQILQDQoDPHQW suficient, perquè des del món local es pugui garantir unes activitats educatives de qualitat i amb criteris d’equitat. ð &DOUHFXSHUDUHOFRQVHQVVREUHHOVKRUDULVHGXFDWLXVWDOLFRPMDHVIDIHUO·DQ\ al MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa). 2. Demanen que el Departament actuï com a garant d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat. En les seves actuacions el Departament ha de garantir: ð$IDYRULUHOVKjELWVVDOXGDEOHVHQHOVFHQWUHVHGXFDWLXV ð 3RWHQFLDUHOEHQHVWDULO·HILFjFLDHGXFDWLYDGHOVLQIDQWVLMRYHV ð 0LOORUDUOHVFRQGLFLRQVG·HGXFDELOLWDWHVWDEOLQWULWPHVTXHIDFLOLWLQODFRQFHQWUDFLy la millora del nivell cognitiu, la capacitat d’atenció i la memòria de treball. ð (QIRUWLUHOSDSHUVRFLDOLHGXFDWLXGHO·HVFRODSURPRYHQWSURMHFWHVHGXFDWLXVDPSOLV d’àmbit ð FRPXQLWDULLFRPSHQVDGRUGHOHVGHVLJXDOWDWV ð 0LOORUDUODUHVSRVWDDOHVQHFHVVLWDWVHGXFDWLYHVGHO·DOXPQDWSURPRYHQWSURMHFWHV innovadors. ð ,QFUHPHQWDUOHVKRUHVGHFRQYLYqQFLDIDPLOLDULHOGHVFDQVQHFHVVDULG·LQIDQWVLMRYHV ð )DFLOLWDUODFRRUGLQDFLyLODIRUPDFLySHUPDQHQWGHOSURIHVVRUDW 3. Recomanen que les decisions que s’estan prenent sobre aquests temes garanteixin aquestes condicions i es reorientin algunes accions com ara: ð 3URYDSLORWPHQMDGRUVVHFXQGjULD,QFRUSRUDUO·HVSDLGHPLJGLDFRPDSDUWG·XQ projecte de transformació educativa del centre. ð 0RGLILFDFLyGXUDGDWHPSVGHPLJGLD6LHVUHGXHL[HOWHPSVGHPLJGLDV·KDGHIHU en un marc de garanties d’obertura de centres i activitat educativa. ð ,QVWLWXWV (VFROD 'HVHQYROXSDU HOV SURMHFWHV HQ HO PDUF RUJDQLW]DWLX L SHGDJzJLF d’Educació a l’hora. ð )LQDOLW]DFLyGHO3LORWGH-RUQDGD&RQWtQXDD3ULPjULD2IHULUXQDDOWHUQDWLYDDOV centres en el marc proposat per Educació a l’hora. Per a més informació, contacteu amb: (OHQD6LQWHVFDSGHSURMHFWHVGHOD)XQGDFLy-DXPH%RÀOO 7HO -DXPH$JXLODU)HGHUDFLyGH0RYLPHQWVGH5HQRYDFLySHGDJzJLFD 7HO ,VPDHO 3DODFtQGLUHFWRUGHOD)XQGDFLy-DXPH%RÀOO 7HO 3LODU*DUJDOORSUHVLGHQWDGHOD)HGHUDFLyGH0RYLPHQWVGH5HQRYDFLySHGDJzJLFD 7HO 6 La Vall Abril 2020
gràcies
als nostres anunciants, lectors, subscriptors i punts de venda LFRQƪHPTXHFRQWLQXHXestant al nostre costat perquè junts ens en sortirem
SOM ARA AJUDA’NS i llegeix imprescindibles més que mai Premsa Comarcal
ANYS
Compra
7 La Vall Abril 2020 II Trobada de Gegants a Lledoners per la llibertat dels presos El 26 de gener, es va celebrar la II Trobada de Gegants per la Llibertat amb la participació d’una cinquantena de colles i un centenar de gegants, alguns vinguts del País Basc. Els gegants de Vallgorguina, Bernat i Elionor, les cuques i el gegantó Farrés, un any més ens hem solidaritzat per un mateix objectiu, la llibertat dels presos polítics. Els músics de les colles i grups de grallers es van ajuntar per tocar tots junts i aconseguir que la música arribés ben fort i els presos poguessin sentir-la. Així va ser, sabien el que es feia i es veié com saludaven per les finestres. Va haver-hi parlaments, el Cant dels Segadors i una ballada conjunta de totes les colles per donar suport als presos polítics i exigir-ne la llibertat. El col·lectiu Músics per la Llibertat també van participar en l’acte, que finalitzà amb un aperitiu popular. “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu” V.A. Estellés Geganters de Vallgorguina CCarnavalarnaval 20202020 Un any més ha tornat el Rei Carnestoltes a la plaça de la Vila. Enguany 22 de febrer. El temps ens va acompanyar molt ni pluja ni vent i podríem dir que quasi sense fred. I com de costum a les cinc de la tarda tots els participants van anar concentrant-se a la plaça de la Vila davant la nostra seu de
8 La Vall Abril 2020 l’A.C.V. per rebre el número corresponent. DurantDurant el recorregutrecorregut un jurat compost de persones completament alienes,alie imparcialsparcials i senssensee cap parentiu amb les disfressesdisfresses va anar deliberant. VVàremàrem rebrerebre algunesalgunes queixes dient queque dinsdins la fabrica l’acte s’allargavas’allargava massa.massa. Per posarar remeremeii i escoltant alalgunsguns suggeriments,suggeriments, enguanyenguany l’espiker Joan Costa, nomésno va ferfer ppujarujar a l’escenaril’escenari elsels guanyadors,guanyadors, perper ddelitar-noselitar-nos ambamb algunaalguna coreografiacoreografia i fer- los-hihi entregaentrega deldel premipremi corresponentcorresponent HiHi van participparticiparar unesunes 125125 disfressesdisfresses i elsels premispremis eses repartirenrepartiren dede lala maneraman següent:üent:
InfantilInfantil nºnº 302302 BruixaBruixa BertaBerta TravessaTravessa nnºº 310310 MarshallMarshall dede lala patrullapatrulla caninacanina EdgarEdgar FernandezFernandez JJuniorunior nºnº 102102 HarryHarry PotterPotter SergiSergi MotaMota SeSeniornior nºnº 1 JasmineJasmine MireiaMireia GarcésGarcés
MMillorillor parellaparella PParella.arella. nºnº 206206 JirafaJirafa M Marionaariona GGimenoimeno i LaiaLaia CanetCanet
CComparsaomparsa petitapetita (de(de trestres a cinccinc participants)participants) 11er.er. PremiPremi nºnº 412412 CurisCuris BandBand 4 participantsparticipants 22nn PremPremii nºnº 415415 GatsGats 4 participantsparticipants 33er.er. Premi nºnº 414414 BolesBoles dede neuneu 3 participantsparticipants
CComparsaomparsa grangran ((mésmés ddee ccincinc participants)participants) 11er.er. Premi nºnº 504504 SubmarinistesSubmarinistes 1212 participantsparticipants 22nn PremPremii nº 501501 HarryHarry potterspotters 1212 participantsparticipants 33er.er. PremiPremi nº 502502 DominoDomino 2020 participantsparticipants
I un ppremiremi esespecialpecial a la comcomparsaparsa mésmés nombrosanombrosa Mims nº 503 compostacomposta dede 31 participants.ticipants.
CComom cadacada any no hihi va faltarfaltar llaa bboniiisimaoniiisima xocxocolataolata ambamb melindrosmelindros preparadapreparada per l’Associacióssociació Caliu el Dolmen.Dolmen.
EEsperemsperem també moltamolta anianimaciómació perper l’anyl’any vinent.vinent.
En nom dede l’associació,l’associa Roser ObachObach PlanasPla
9 La Vall Abril 2020
10 La Vall Abril 2020
11 La Vall Abril 2020
12 La Vall Abril 2020
Fotos: Francisco Torralba
13 La Vall CASES I MASIES DE VALLGORGUINA Abril 2020 34 Pradell de Baix can
Pradell de Baix can: Jaume Mora
Situació: És arran de la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, a la volta que du el mateix nom de la casa. Tenia el núm. 21 i era del quarter 4. Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix, i dos pisos, una àmplia galeria a ponent i diverses estances. Hi havia vivenda pels amos i pels masovers. La porta és d’arc de mig «ÕÌ`Ûi>`>iÃwiÃÌÀiÃ`i`>«>>]ÌiiiViÌÀi`i>`>ÕL>ÝÀiiÕiÃVÕ«Ì`i vÀ>ÌÀ>}Õ>À]µÕiÀiVÀ`>iÃwiÃÌÀiÃ}¢ÌµÕið >ÕÀiÌ}i`iÃ>ÌiÕ>`>jÃ>`Õià vessants. L’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat can Pradell de Baix com un caseriu important, i tenia el núm. 21. Història: Els últims masovers que hi van haver a la casa van ser en Josep Planas i Camps casat >L iÀVm*>>ƂÕ}j>LiÃ{wÃ] >À>]*i«Ì] ÝÌ> ÌÃiÀÀ>Ì]Û>ÀiL>Ý>À>ÛÕÀi> can Pradell de Baix l’any 1955 des de la masia de can Mora d’Olzinelles que hi havien viscut vint-i- cinc anys. En Pepito Planas Plana, es va quedar a la casa i es va casar amb la Rosa Muñoz Reverter i Ì}ÕiÀiÓwiÃ],Ã> ° iÀVm°Û>ÛÕÀiwÃ>½>ޣǰ
14 La Vall Abril 2020 Aquesta casa tenia força terra que en deien la plana de can Pradell de Baix i en Pepito i sembrava blat, farratge, patates, blat de moro, etc. i verdures pel consum de la casa. Havia tingut unes 40 vaques i una bona colla de vedell per engreix, també tenien gallines, conills, oques i ànecs i criaven algun porc pel consum de la casa. Quan la família Planas va deixar la casa, les terres ja van quedar abandonades sense conrear, I l’any 2002, es va convertir en circuit de motos. Les terres es regaven amb l’aigua de la riera, per mitjà d’una resclosa que hi havia sota can Morell. També hi havia una altra resclosa un tros més avall per acabar de regar altres terres de la casa i des d’aquesta es portava aigua als camps que hi ha a sota cal Coix, més endavant es va fer el pou. Durant els anys 30 i la guerra hi van viure uns anys, en Josep Puig Illa de can Saleres, i després de la guerra va tornar a casa seva. ƂL>Ã`iÛÕÀi >v>>*>>Ã]wÃ>½>Þ£Ó] Û>ÛÕÀiV>>ÃÛiÀÃ]iÃi« *Õ}`miV -iÀÀ>Ì]V>Ã>Ì>L> ÌÃiÀÀ>Ì À>*Õ>`iÃ]µÕiÌiiÌÀiÃwÃ]Ãi«] >i /iÀiÃ>wõÕi>ÀÝ>Ài>V>/i`À]«iÀ¢`ÕÀ>Ì`iÕ>ÞÃÃi}Õi«ÀÌ>ÌiÃÌiÀÀiÃ`iV> Pradell de Baix. En Josep Puigdomènech posava bestiar a guanys per les cases del poble, i els hi oferia una VµÕi>«>ÀÌ`iÃÃiÕÃLiiwVÃiÌÃ`i«mÀ`Õià En Josep Puigdomènech Serrat, va ser regidor de Vallgorguina durant la república i guerra i després va ser tancat 7 mesos al convent de Sant Elies Barcelona, com a represàlia. (GV) En el cadastre que es va imposar a partir de l’any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos, i questa casa l’any 1790, en Joan Pradell va pagar 27 lliures, 10 sous i 3 diners. De moment no s’ha pogut aclarir el parentiu dels Pradell d’aquesta casa amb can Pradell de la Serra, que potser eren de família. L’any 1773 un Pradell de Baix tenia una làpida a l’Església Vella >ÃiÕ° µÕi}>Õ`Ã`½>µÕiÃÌ«ÀÌ>Ì«ÀÛi}`½iÌiÀÀ>ÀÃii>µÕiÃÌVÃ}wV>µÕi posseïa una important fortuna, que socorria generosament l’església i potser també que la riquesa en aquell moment no estava gens ben repartida. (la Vall 47) L’any 1795, En Joan Pradell de Baix va contribuir amb 8 lliures per formar un cos de Miquelets. (guerra Gran 1793-95) Al mig del pati de la casa hi havia un lledoner molt gros, sense capçada que va ser tallat quan es va restaurar la masia i es va convertir en restaurant l’any 1991, i després de passar-hi diferents llogaters ha plegat l’any 2014. No gaire lluny de la casa hi ha un altre arbre, el Pi d’en Rafel, situat prop del camí que va a les vinyes de Tapioles, que el propietari Rafael Alsina Montclús va guardar per la seva grandària. Després dels Pradell, aquesta casa i els vinyers de Tapioles, havia estat propietat d’en Josep Caballé Mora casat amb la Francesca Riera Vendrell. A l’altra banda dels camps hi havia una pedrera. Va ser oberta per una companyia que feia grava per la carretera durant els anys 1926-1930. Tenien les màquines al costat de la carretera i la casa, i `iÃ`i>«i`ÀiÀ>ÕiÃÕiÃiÃÌÀ>ÛiÕ>Û>}iÌ>V>ÀÀi}>`>wÃ>«ÀÌ>À>>VÃÌ>Ì`i>V>Ã>
15 La Vall Abril 2020
per omplir els camions. (RM) Antigament, l’any 1601, era coneguda amb el nom de la casa d’en Pradell del camí Ral. Era regentada per masovers. La masia i les vinyes de Tapioles, als anys 1930, era propietat del Sr. Josep Caballé Mora i la -À>°À>ViÃV>,iÀ>6i`Ài° iëÀjÃÛ>µÕi`>Ài«À«iÌ>Ì`i>ÃiÛ>w>Ãiw> >L>j,iÀ> que es va casar amb en Rafel Alsina Montclús, i es van vendre la casa i propietats al Sr. Joaquim Massanes Bartralot que era casat amb la Sra. Josefa Bertran i després aquest al Sr Tusquets que també era propietari de can Tomàs. L’any 1990, ho va comprar el Sr. Pablo Monter Sorolla casat >L>-À>°ƂV>*ÕiÀÌ âµÕiÌii`ÃwÃ9>`>*>L° ½>ÞÓääÓ]>V>Ã>`iÌà Monrabá de Sant Celoni, va llogar les terres per fer-hi el circuit de motos que hi ha en l’actualitat.
º{`iviLÀiÀ£ÈäÇ°ƂLÀ]*iÀi*>Õ]w`i >ÀVÃƂLÀ >Ì>À>ƂLÀ>]«>`ÀÃ> Ài] >À}>À`> Bonamussa de dita parròquia, fou batejada per Miquel Sala vicari de Vallgorguina” (ADB, Ll. I Bap Matr 1601-1604, pàg. 58) “2 de gener de 1631 se dona eclesiàstica sepultura a un pobre lo qual lo trobaren mort a la cort dels bous de casa d’en Pradell del Camí Ral” (ADB, Ll. XXIII Òbits Vallgorguina-Vilalba 1601-1645) “4 febrer 1665. En les fonts baptismals de l’església parroquial de Vallgorguina ha estat batejada per mi ƂÌ}ÕiÀiÃ]«ÛÀi° >À>] >Ì>À>] ÕD>]w>i}Ì>>ÌÕÀ>`i>ÕiØiÃ>ÃÛiÀ`i>V>Ã> d’en Pradell del Camí Real i Maria Anna, padrins Antoni Comas bracer de Mataró i Catarina Puig la mateixa parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina” (ADB, Ll. IV Bap Vallgorguina 1644-1709) “6 gener de 1671. A la parrochia de Sant Andreu de Vallgorguina los venerables jurats de la present parrochia que vuy son µÕiƂLÀ«>}mÃƂÌ*>>«>}mÃ`i6>}À}Õ>°°°>wÀµÕi«iÀÀ`Ài`i iÀÌiÕ,}iÀ ÀViÀ habitant en la parrochia de Sant Celoni talli molts verns dels quals ni avia de grosos, lo cos de un home, en lo capdamunt de la quintana junt amb la feixa llarga de can Pradell de Baix que avui te i posseix Miquel Abril pagès de dita parrochia” (ADB, Ll. XXII Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 7) “11 de gener de 1693 en les fons baptismals de l’església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina ha estat batejada per mi Isidre Simon, rector d’aquesta parròquia, Josep Paracolls i Pradell de Baix, pagès de la present parròquia i de Magdalena la seva muller, padrins Josep Paracolls pagès de la parròquia de Sant Vicens de Malla i Maria Abril i Pradell de Baix muller de Miquel Abril i Pradell de Baix, pagès de la dita parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina” (Ll. IV Bap Vallgorguina 1644-1709). “Peça de terra anomenada can Pradell de Baix, paratge sobre lo Farriol, de dues quarteres de blat, la resta vinya, erm. Pels altres punts cardinals Francesc Riera Valls, Joan Bosch Llavina any 1892” (RP, Ll. 5, t. 181, f. 432) “Possessió anomenada d’en Pradell de Baix, vinya de tercera” (AM, cadastre del XIX, núm. 105) “Per una casa en despoblat anomenada can Pradell de Baix núm. 21” (AM, cadastre del segle XIX, Núm. 105, PV)”
$KDNKQITCƂC Revista La Vall, Arxiu documental de l’Associació, recull oral i Garcia-Pey, Enric. Vallgorguina. Recull de noms antics i moderns. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina. Portals i Martí, Joan. Vallgorguina la vall, la parròquia, el poble una llarga història, any 2011.
16 La Vall Abril 2020 En el cinquantè aniversari de la mort de Josep Carner (1970-2020): Any Carner. El proper 4 de juny es compliran cinquanta anys de la mort a Brussel·les de Josep Carner, un dels poetes més importants en la història de la nostra literatura, autor d’una obra rellevant i perdurable que li valgué ser qualificat com a Príncep dels poetes catalans, un títol simbòlic heretat de dos il·lustres antecessors seus, Mn. Jacint Verdaguer i Joan Maragall, i també ser recordat com a màxim representant del Noucentisme en la literatura catalana. Per commemorar aquest cinquantè aniversari, el darrer 26 de febrer es va celebrar l’obertura oficial de l’Any Carner al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en un acte que va ser el punt de partida oficial d’una sèrie d’esdeveniments que en principi estaven previstos fins el mes de juny de l’any 2021, sota el guiatge de Jaume Coll, Comissari d’aquest Any i marmessor i editor de la seva obra. El motiu de la celebració d’aquest Any era doble: per una banda, donar a conèixer l’ obra de Carner i per l’altra, crear una càtedra amb el seu nom a la Universitat de Barcelona. Ignorem de moment quina serà la incidència de les circumstàncies actuals de pandèmia en la definitiva programació, que encara no estava del tot confirmada, dels diversos actes a celebrar al llarg d’aquest Any Carner. Malgrat tot, penso que és adequat aprofitar les pàgines que La Vall m’ofereix per rememorar la figura d’un dels nostres escriptors més importants, al qui Narcís Comadira en un article publicat al diari Ara a inicis d’aquest any va qualificar com a “l’esperit de la nostra llengua” i del qual Maurici Serrahima en la seva obra “Dotze mestres”, on va dibuixar el perfil literari i humà dels més significats autors catalans, va afirmar que “quan algú en l’avenir parlarà de Josep Carner com a escriptor, l’haurà d’aparellar a Jacint Verdaguer” per dos motius, segons explica: pel “do de la llengua” que ambdós posseïen i per la influència decisiva que van tenir, primer l’un i després l’altre, en l’evolució de la nostra llengua literària després de segles de decadència. Josep Carner va néixer a Barcelona l’any 1884 on estudià a la seva Universitat i es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Abans, però, a l’edat de quinze anys, havia guanyat el seu primer premi en uns Jocs Florals, un premi al qual van seguir tretze més, també en diversos Jocs Florals. Ben aviat, doncs, va exercir com a poeta, i després com a periodista, traductor i autor de teatre. Col·laborador de La Veu de Catalunya va dirigir també la revista literària Catalunya i va col·laborar amb Pompeu Fabra com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A la mort de Prat de la Riba, amb qui havia treballat també, va ingressar a la carrera diplomàtica i començà un periple que el portà, entre d’altres llocs, a Gènova i a Beirut, després a París i, finalment, a Brussel·les. Va ser un dels pocs diplomàtics que durant la Guerra Civil es mantingué fidel a la República, motiu pel qual l’any 17 La Vall Abril 2020 1939 es veié obligat a exiliar-se, primer a Mèxic i, finalment, a Brussel·les, ciutat en la qual passà la resta de la seva vida fins l’any 1970, any que morí, poques setmanes despès d’una fugaç i trista visita a Barcelona quan ja estava molt malalt. La seva enorme obra poètica, objecte de nombroses edicions i reedicions, va ser recollida per l’Editorial Selecta l’any 1957, la qual edità més de nou-cents dels seus poemes. La llista d’aquests poemes seria interminable. A títol d’exemple esmentaré només Els fruits saborosos, Llunyania, Arbres ... Entre les obres en prosa hi ha L’idil·li dels nyanyos, Les bonhomies, Les planetes del verdum ..., mentre de les seves obres teatrals algunes de molt conegudes com El giravolt de maig, El Ben Cofat i l’Altre, El comte Arnau. Visió llegendària... D’unes i altres, la llista seria interminable. Josep Carner va ser amic de molts dels escriptors contemporanis seus, alguns d’ells molt vinculats al Montseny, com van ser Marià Manent i, sobretot, Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, uns dels millors cantors de La muntanya d’ametistes. Precisament en un poema dedicat a aquest darrer, amb el títol de Recança, expressa el seu enyor de la muntanya i de les estades a Viladrau amb el seu amic. Carner, és doncs, uns dels molts poetes catalans que han dedicat versos al Montseny, una muntanya que encara que, una mica més llunyana que els propers Montnegre i el Corredor, és sempre present també en l’horitzó de Vallgorguina i la seva gent: Ja no veuré aquest any, oh casa bruna/del vell Montseny, plena de gràcies:/ no arribaré de sobte al clar de lluna/entre el camí de les acàcies. No veuré pas el masover immutable,/i de sa pipa la foguera./no em bordaran els cans vora l’estable/encara roncs de la cacera...... Ni l’endemà retornaré de missa/per un tirany que m’acontenta/on hi ha un safareig que s’esclarissa/i abelles d’or entre la menta. Ni en la famosa galeria, vora/tenint les copes d’aigua fresca,/oh amic, de rimes parlarem una hora;/ ni ens menjarem com una bresca el moscatell, d’una rossor infinita,/veient davant, entre la pau serena,/del gloriós Sant Segimon l’ermita/que fa l’ullet darrera la carena. Serveixi la transcripció d’aquests versos com a homenatge a un dels més grans escriptors que ha produït la literatura catalana, els primers versos del qual jo vaig tenir ocasió de llegir de petit quan, en una llarga estada a Viladrau, per refer-me d’una malaltia, els meus pares em portaven a fer passejades pels voltants del poble HQDOJXQDGHOHVTXDOVSDVVjYHPSHUODSURSHUD)RQWGHO·2UHQHWDRQKLKDYLDXQ dístic amb la dedicatòria que li havia ofert Josep Carner: Filla del cel, jo só la Font GHO·2UHQHWD HPGHVFREUtO·RFHOOLHPFRURQjHOSRHWD No voldria cloure aquest article sense recordar també uns altres versos que Carner va dedicar a l’Any Nou i als interrogants que tot inici d’any planteja, uns
18 La Vall Abril 2020 versos que en les actuals circumstàncies podríem qualificar com a profètics davant les sorpreses que la vida ens ofereix: Ni l’astròleg no sap, dia primer,/ u rigorós que un poc de vida ens dalla, quines estrenes ens daran potser:/angoixa, amor, traspàs o revifalla. Joan Portals Martí Primavera silenciosa
L’any 1962, la biòloga marina Rachel Carson va escriure Primavera silenciosa (traducció de Joandomènec Ros). A partir de la representació d’una primavera sense cants d’ocells ni d’insectes, tractava sobre el greu problema socioambiental de la vulnerabilitat dels organismes, inclosos els humans, al DDT, insecticida L’entrada neta d’un cau de toixó, senyal de la seva intensa activitat organoclorat molt potent i acumulatiu. Fou un text fonamental dels inicis del moviment ecologista mundial. La del 2020 està resultant una primavera silenciosa, però no de la fauna sinó de la gent. El confinament obligat reclou els humans als seus caus. Més enllà de la rellevància de les conseqüències portes en dins i sobre les prospectives de futur, també són notòries en el present i de portes enfora. La solitud és sorprenent. I la tranquil·litat. Han desaparegut dels espais oberts i dels boscos les cridòries, vehicles, gossos, corredors, ciclistes, motoristes, excursionistes; tota mena de gent. Al medi natural esclata la vida. Als darrers dies de març xiulaven els primers xots, acabats d’arribar d’Àfrica. Gafarrons, mallerengues, tudons, gaigs, raspinells, rupits, tallarols i tota la resta ja han començat la temporada de concerts diaris, mentre la SREODFLyKXPDQDIDFyUUHUHOVVHXVDO·LQWHUQHW2FRPDPROWDOHVEDOFRQDGHV Les rates pinyades emergeixen de sota les teulades i de les esquerdes, disposades a reprendre les persecucions d’arnes i mosquits. El toixons exhulten d’activitat. A les 8 del vespre surten de les toixoneres (a les 9h després del canvi d’hora) per no tornar fins a les 6 de la matinada. Els dofins s’acosten a la costa sense reticències. Els senglars desfilen en colla i desvergonyits per pobles i ciutats. Els carrers són deserts de gent. Els boscos també. Gràcies a una espècie (de virus, si
19 La Vall Abril 2020 és que aquests són espècies), moltes altres recuperen el terreny perdut a mans dels humans. Potser cal atendre la reflexió de l’antropòleg Eudald Carbonell: “La Covid-19 és l’últim avís i si no prenem decisions, tindrem el col·lapse d’espècie (...). Aquesta no és només una crisi sanitària. És una crisi social i universal. És el col·lapse del sistema per no haver afrontat Una bonica imatge d’una molècula molt agressiva. El DDT. canvis estructurals quan fa uns anys vam tenir ja els primers advertiments”. Per més informació i reflexió: https://iphes-noticies.blogspot.com/2020/03/eudald-carbonell-el- coronavirus-covid.html Joan Manel Riera-Escola de Natura del Corredor
NOTÍCIES / ඖඍඋකඔයඏඑඝඍඛ, per Montserrat Palomé
Maria Teresa Gairalt Raspall, ens va deixar el 30 de març de 2020 a l’edat de 85 anys. Dona del Joan Salicru Regas Teresa Gómez Ventura. Ha mort el dia 29 de març de 2020 a l’edat de 85 anys. Coneguda per la seva professió de perruquera a Sant Celoni Laura Tarres Pascual. Ha mort el dia 29 d’abril de 2020 a l’edat de 95 anys. Veïna de Vallgorguina i coneguda com la Laura del Clot *CUXKUEWVHGNKÃKFKUHTWVCPVFGNCXKFCƂPUCNƂPCN'UVKEOQNVQTIWNNQUCSWGJCIKUGUVCVGNOGW RCTGGNOKNNQTUGORTGCNOGWEQUVCV'VVTQDQOQNVCHCNVCTOQNVRGTÎUGORTGVKPFTÅGNVGW record, de tantíssima felicitat. T’estimo papa ACS Josep Arcos Bayo 29 de Desembre de 1936 / 12 d’Abril de 2020
20 La Vall Abril 2020
21 La Vall Abril 2020 La neteja de la Riera El passat dia 8 de març, a les 9 del matí ens vam trobar, cap a 60 persones disposades a netejar un tros de la Riera de Vallgorguina. Vàrem fer 4 grups de gent per repartir-nos per diferents parts de la riera, i al final es va poder netejar des del Pont del Xeremell fins on abans hi havia la passera de can Sumana. Entremig ens va quedar un tros petit que farem el proper dia. Es va recollir de tot, però principalment bosses de plàstic de tots colors, enganxades entremig dels arbres i arrels i també molta roba. En diferents punts hi ha arbres travessats a la riera, que s’ha de buscar la manera de poder-los treure, ja que són un perill per a properes rierades, sabem que en Joan Salicrú, ja ha netejat el seu tros. Cal que la gent es comenci a conscienciar de no tirar les coses a les rieres, ja que és intolerable el que ha passat en aquesta rierada. Potser abans era un costum de fer-ho, però ara tenim diferents llocs per poder deixar totes les deixalles, només cal una mica de voluntat. Des de la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament, caldria fer campanyes i si convé sancionar tots els abocaments de deixalles a la riera També cal fer una crítica del pont de can Castellar ja que va fer un tap que va comportar el desbordament de molt de tros de la riera, per la plana d’aquesta casa i després de cal Tonedor. Aquest pont té un pas molt petit per engolir l’aigua que baixava aquells dies, i si a sobre hi ha arbres i branques, això va comportar que tapés per on havia de passar l’aigua. Quan es fan aquestes obres, no hauria de ser permès deixar un pas tan petit per la riera, els organismes competents ho haurien de controlar i si cal fer-ho 22 La Vall Abril 2020 corregir. Quan vàrem plegar de fer la neteja, es va quedar que el dia 22 de març en faríem un altre tros, però va aparèixer el coronavirus i es va haver de confinar tothom a casa fins a nova ordre. Esperem que quan tot això hagi passat podrem tornar a fer un altre tros, ja que encara queda molta feina, esperem que amb l’ajuda de tots vosaltres aconseguim treure les deixalles de la riera i que quedi ben neta.
Jaume Mora Rosella (Papaver roheas) La Rosella és intensitat, alegria, vida. La seva efímera flor obliga a prendre consciència del present, GH´O·DTXtLDUDµ2EOLJD a mirar-la, a gaudir-la en la Natura. Un cop collida es marceix. Així i tot ens continua cuidant l’ànim. També l’anomenem en altres contrades roella, gall, gallaret, quequerequec, quiquiriquí, badabadoc, babol, paperola, caputxí o cascall salvatge. Pertany a la família de les Papaveràcies. La seva flor d’un vermell intens té quatre delicats i fins pètals. El fruit és una càpsula, una petita capseta en forma de copa llarga i amb una mena de tapa que conté moltes petites llavors de color negre. Les utilitzem a la cuina per decorar algunes varietats de pa. Curiosament hipnòtica al mirar-la, també ho és lleugerament la seva infusió amb propietats sedants, tranquil·litzants, ansiolítiques i inductores de la son. Aquella son reparadora, tan necessària per reforçar i reparar tots els sistemes que el cos necessita equilibrar durant la nit per recarregar-nos de vitalitat per al dia següent. Principalment, el que li atorga aquestes propietats és la presència destacada d’un principi actiu: la readina (un alcaloide d’acció sedant i analgèsica suau). Res a veure amb l’acció potent, d’una espècie molt propera, el cascall (Papaver somniferum) que conté morfina i de la que s’obté l’opi. Es diferencien, d’entrada, perquè el cascall té els seus pètals de color blanc, rosacis o violeta molt clar.
23 La Vall Abril 2020 La rosella, també te una acció bèquica (calmant de la tos) per la combinació de l’acció de l’alcaloide que, a través del sistema nerviós, desactiva la tos irritativa i per l’acció els mucílags que suavitzen les mucoses. La trobem en fórmules combinades amb el malví, la malva, el plantatge o el pi. Aquesta acció suavitzant del mucílag, reforçada pels antioxidants dels pètals (del pigment que els dóna color) també ha fet que, en remeis tradicionals, s’utilitzi externament en casos de blefaritis i conjuntivitis. Pot fer sinergia per aquesta finalitat amb la camamilla, l’eufràsia, la violeta i el plantatge. I per afavorir el descans, si ens costa dormir, podem preparar una infusió de tarongina, til·la, flor de taronger i amb un pessic de rosella. Bona nit, i agafeu forces per recomençar! Cuideu-vos molt, 6XVDQQD$UMDODJXHU%LRORJD'LHWLVWDLH[SHUWDHQÀWRWHUjSLDLDURPDWHUjSLD L’any del coronavirus .Quan va comença el confinament es parlava de quinze dies, fa molts més dies que ho estem patint i va sumant. El president espanyol el Sr. Sánchez obre la porta a poder anar a treballar, els experts diuen que és una imprudència. Els contaminants augmentant i els morts també, l’ésser humà va de sabí i això és un cost molt alt que estem pagant tots. Cada cap de setmana surten els cotxes per anar a segones residències, els és igual els controls policials, és més, alguns s’enfronten als mossos o policies locals que estan vetllant per nosaltres, mentre estan posant-se en perill i posant als altres. Les passejades del gos no sé ni com qualificar-ho, hem de treure el gos el més a prop possible, que faci les seves necessitats i a casa. No donar una volta de mitja hora per tot el veïnat. Tenim un enemic que no es veu però, que es posa a tot arreu i ens pot matar, no és físic però existeix. Ens en sortirem si tots fem el correcte. I es farà segons els experts, de forma esglaonada, perquè per tindre seguretat que no hi hagi més contagis s’ha de fer de forma gradual. Així i tot, no voldrà dir que tot s’ha acabat, haurem de veure i estar encara en guants i mascares per si hi ha rebrots. Fa molts dies que estem tancats, estem cansats d’estar casa, separats de les nostres famílies; pares, fills, germans, nets i també d’amics. Aquesta crisi posa a prova la nostra fermesa de caràcter. I com éssers humans que som, hem de demostrar el que som capaços de fer per nosaltres i pels altres. Hem d’assumir que no cada dia estarem del mateix humor però hem de fer l’esforç per fer coses i estar actius perquè els efectes emocionals siguin menors. Tots per tots i ens assortirem. 7HVVD%DUOR 24 La Vall Abril 2020
25 La Vall Abril 2020
CRÒNICA ESPORTIVA, per Lluís Reverter TEMPORADA 2019-2020
%NCUUKƂECEKÏFGVQVUGNUGSWKRUFGNCVGORQTCFCFGN(% 8CNNIQTIWKPCƂPUCNCLQTPCFCFGNFGOCTÃFG: F.C. Amateur Vallgorguina >ÃÃwV>Ìim>LÓx«ÕÌÃ. F.C. Infantil Vallgorguina >ÃÃwV>Ìi£äm>LÓ{«ÕÌÃ. F.C. Aleví Vallgorguina >ÃÃwV>Ìi£Óm>L£x«ÕÌÃ. F.C. Benjamí Vallgorguina >ÃÃwV>ÌiÈm>LÎÓ«ÕÌÃ. F.C. Pre-Benjamí Vallgorguina >ÃÃwV>Ìi££m>Ln«ÕÌà F.C. Cadet Femení Vallgorguina >ÃÃwV>`>>ÓiÃ>L{Ç«ÕÌÃ. F.C. Amateur Femení Vallgorguina >ÃÃwV>`>>xi>>LÓÓ«ÕÌÃ.
Notícies de l’Albert Torres Crespo En aquests moments durs per tothom portem ja un mes sense jugar ni entrenar. Per sort, vaig poder venir aquí a Vallgorguina amb la familia abans del confinament total i ara estem pendents si cal tornar o no i si la lliga es suspen. Parlant de la lliga estic molt content de com anat la temporada fins ara. Soc uns dels màxims golejadors de la lliga i he fet molts bons partits. Vaig fer-me mal a la cella i he estat un temps aturat però ja estic recuperat i pendent de què depararà el futur.
26 La Vall Abril 2020 F.C Vallgorguina
Vallgorguina, 21 d’abril de 2020. Benvolguda família del F.C. Vallgorguina, En primer lloc esperem i desitgem que tan vosaltres com els vostres familiars i amics estigueu bé de salut. Ha passat més d’un mes des que es va aturar tots l’activitat esportiva per fer front a la pandèmic que ha suposat la Covid-19 i, a hores d’ara, encara no sabem quan és podrà recuperar la normalitat i, per tant, tornar a entrenar i jugar partits. Tampoc sabem que ha previst la FCF de cara a acabar la temporada vigent, si es donarà per acabada la temporada, si haurem de jugar els partits pendents els mesos de juny i juliol... De moment, tot el que pugueu haver sentit, no són més que rumors i, per tant, hem d›estar amatents a les notícies que ens puguin fer arribar els òrgans federatius en aquest sentit. El F.C. Vallgorguina no pot prendre cap decisió en aquest sentit fins que no ho faci la Federació i així ens ho notifiqui, cosa que us farem saber de seguida, buscant sempre la millor solució per tots la massa social que conforma el nostre club (jugadores, jugadors, pares i mares, entrenadors, delegats, etc.). Fins que arribi aquest moment, us demanem que seguiu totes les recomanacions i, sobretot, quedeu-vos a casa. Des del club, gràcies a la tasca de coordinador i entrenadors, cada setmana intentem que els nostres jugadors puguin seguir entrenant (amb les dificultatsUs repetim, que això cuideu-vos comporta, molt, en enssom en conscients) sortirem tots per estar a punt en cas d›unaplegats!! hipotètica Visca elfinalització F.C. Vallgorguina! de la competició aquest estiu.
Junta Directiva
27 La Vall Abril 2020
Editorial En primer lloc desitgem que tots i el vostre entorn familiar estigueu bé de salut. Publiquem la Vall núm. 419 i ja són 38 anys de fer-ho. En aquest llarg període hem tingut moments complicats que hem superat però mai l’entrebanc havia estat un virus. La Covid 19 ha alterat la nostra vida quotidiana i del tot el país i, l’ACV no es aliena. Aquest és el motiu pel qual hem endarrerit la publicació d’aquest mes i ens genera dubtes sobre el futur, no més que les que tenim tots davant d’aquesta pandèmia. L’ACV realitza moltes activitats externes i que es visualitzen com les exposicions, excursions, cantada d’havaneres, La Vall...i que fins que les autoritats sanitàries no autoritzin no podrem algunes reprendre però, també moltes que no tenen aquesta projecció pública i són molt importants. Citarem uns quants exemples. La recuperació d’arxius fotogràfics o documentals del nostre poble. Hem finalitzat d’escanejat totes les fotografies pendents i ja tenim unes 4200, a banda de les digitals. Unes 195 postals que ens heu cedit i altres comprades al llarg d’aquests anys. I, aprofitarem els mesos vinents per finalitzar d’escanejar tot l’arxiu documental, 1400 documents d’activitats i períodes diferents de Vallgorguina. Fer tot això, les activitats visibles que gaudiu i les amagades és possible gràcies al suport dels nostres socis. La quota és una quantitat que, segurament pel seu import és assumible per la majoria però, també som conscients que pot haver-hi socis i anunciants que estem patint molt aquesta aturada econòmica i coincideix que en aquest trimestre és quan demanem l’abonament de la quota. Per la situació de crisis hem decidit ajornar el cobrament fins a la tardor, on de nou ens plantejarem que fem segons la situació del nostre país. L’ACV no l’aturarà el virus. Si una part però servirà per avançar en altres projectes culturals. La revista La Vall s’ha convertit en la referència de l’ACV i tindrem dificultats econòmiques però també de continguts per l’aturada d’activitats. Malgrat tot, valorarem com mantenir la publicació, encara que sigui amb menys pàgines, un contingut diferent i publicant més enllà dels dos mesos actuals. Intentarem que l’impacta sigui mínim fins a poder recobrar la normalitat i, quan això sigui possible, continuar amb el suport de tots els socis, ja que sou la raó que motiva a l’ACV a continuar treballant per recuperar la memòria cultural del nostre poble. Associació Cultural Vallgorguina
28 La Vall Abril 2020 IMATGES ANTIGUES DE VALLGORGUINA IMATGES Font de la Bruguera - 1914
29 JORDI BARRI PUIGVERT J.B. CONSTRUCCIONS I REFORMES
C/ DEL SOL, 4 08471 VALLGORGUINA Tel./Fax 93 867 91 93 Mòbil 670 24 37 48 [email protected]
AUTO REPARACIÓ J. PUIGVERT VIVERS SALICRÚ Ctra. Nova, 104 Agricultura Biodinàmica 08471 Vallgorguina (Bcn) Verdures i Arbres Ornamentals Tel/Fax 93 867 92 36 [email protected] T. 671 033 213 www.jpuigvert.com www.viverssalicru.cat
certinorm
Professora Ioga Consultor d’empreses Auditor ISO acreditat Coach executiu i equip Mindfulness Carretera Nova, 43 Angels Sànchez Joan Marfil 08471 Vallgorguina Tel. 677 57 99 40 618 649 182 649 996 841
PLANELLS PINTURA DECORATIVA Ctra. C-35 km. 56,6 08470 Sant Celoni Ctra. Nova, 55 Tel. 93 867 94 50 Tel. 93 867 62 29 08471 VALLGORGUINA (BCN) Mòbil 687 541 300 [email protected]
Magatzem professional per a la construcció Fradera
C/ Ramon y Cajal, 1 • 08470 SANT CELONI (Barcelona) Tel. 93 867 15 12 • Fax 93 867 53 18 • [email protected] • www.fradera-bigmat.es.net TALLER DE SERRALLERIA VALLGORGUINA AGENT tot en ferro! PORTES - REIXES BARANES - TANCATS, ETC… Església, 22 - Tel. 93 867 93 13 - 08471 VALLGORGUINA
Ctra. C-35 Km. 56,7 • 08470 Sant Celoni (BCN) [email protected] T. 93 867 48 56 www.ferreteriaborrull.com F. 93 867 59 83
Balmes, 23 08470 Sant Celoni T. 93 867 58 23 Goya, 18 600 685 547 08440 Cardedeu @casacanmarti T. 93 198 36 36 Ctra. Nova, 67 [email protected] 08471 Vallgorguina (BCN) www.canmarti.org www.arafinques.com
PROTUMAN, S.A.
PROJECTES • CANONADES • MECANITZACIÓ • MANTENIMENT MUNTATGES INDUSTRIALS
Tel. 93 688 95 99 / 664 592 205 POL. IND. MOLÍ DE LES PLANES • 08470 SANT CELONI (BARCELONA) • TEL. 93 867 54 50 [email protected]
NOM I ADREÇA DEL SOCI: • VENDA DE PREMSA • TABAC • ARTICLES VARIS D’OFICINA • ARTICLES DE REGAL. ESTANC
Ctra. Nova, 47 08471 Vallgorguina T. 93 867 92 57 La Vall Abril 2020 M Mossèn Jaume Casas, rector de la parroquia de Vallgorguina,beneint els animals en la celebració dels Tres Tombs Foto: Francisco Torralba
32